Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

T

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Mirant cap enrere
els dies ara ja llunyans,
tots ells,
han tornat lluminosos.
Sí, fins i tot els qui foren més horribles
ara resplendeixen amb força,
i brillen amb esclat lluent.
 
       


ta <n. tas, tö>:
(bókstafur arabíska stafrófsinsta f, tāʔ f (lletra de l'alfabet àrab ت, تاء)

tabú <n. tabús, tabú>:
tabú m (fl./pl.: tabús) (bannhelgi)
það eru engin tabú og nóg pláss fyrir allar skoðanir: no hi ha cap tabús i hi ha prou lloc per a totes les opinions

Tacítus <m. Tacítusar, no comptable>:
Tàcit m (andrònim)
♦ Cornelíus Tacítus: Corneli Tàcit

tað <n. taðs, töð>:
<safnheiti / nom col·lectiufems m.pl (excrements, esp. d'ovella, cabra, conill i cavall & adob natural & fems d'ovella, que, assecats i compactats s'empren -o empraven- com a combustible)
♦ bera tað á túnið: escampar fems pel tún, adobar el tún
♦ → geitatað “cagallons de cabra”
♦ → hrossatað “fems de cavall”
♦ → sauðatað “cagallons d'ovella, fems d'ovella”
  L'oposició entre els fems secs de les ovelles, cabres o cavalls i els fems humits de les vaques es palesa en els termes sauðatað però kúamykja.  
     

taða <f. töðu, töður. Gen. pl.: taða>:
fenàs f procedent de tún que ha estat adobat amb fems

tað·arfi <m. -arfa, -arfar>:
morrons m.pl [de canari], saginera f (Mall.), tinya f (planta Stellaria media)

tað·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
llenca f de fems secs (fems d'ovella secs, premsats i tallats en forma de rajoles que hom emprava com a combustible)
◊ súginn af hráslaga loftsins lagði inn í dyrnar, inn göngin, fast að eldinum, sem smaug titrandi milli taðflaganna og reyndi til, rauður og reykrammur, að kveikja í þeim: el corrent d'aire, fred i humit, es congriava entrant per la porta, travessava el corredor i avivava ferm el foc, que s'esmunyia, tremolós, entre llenques de fems secs que, tot vermell i fumegós, intentava d'encendre

tað·reyktur, -reykt, -reykt <adj.>:
fumat -ada amb fum de fems d'ovella o de de cavall assecats)
♦ taðreyktur silungur: truita fumada amb fum de fems d'ovella o de cavall assecats

tafar·laus, -laus, -laust <adj.>:
immediat -a

tafar·laust <adv.>:
sense dilació, immediatament
síðan skaltu taka olíukrúsina og hella olíunni yfir höfuð hans og segja: Svo segir Drottinn: Ég smyr þig hér með til konungs yfir Ísrael. Því næst skaltu opna dyrnar og fara tafarlaust (ħāˈχāh ~ חָכָה:   ū-φāθaħˈtā   ha-dˈdɛlɛθ   wə-ˈnastāh   wə-ˈlɔʔ   θəħakˈkɛh,   וּפָתַחְתָּ הַדֶּלֶת וְנַסְתָּה, וְלֹא תְחַכֶּה) á brott“: després agafa la fiola d'oli i aboca'n l'oli sobre el seu cap tot dient: «Això diu Jahvè: «Jo t'ungeixo com a rei d'Israel». Després obre la porta i marxa sense dilació»
síðan steiktu þeir páskalambið við eld, svo sem lög stóðu til, suðu helgigjafirnar í pottum og kötlum og skálum, og færðu tafarlaust (rūt͡s ~ רוּץ:   wa-i̯ʝāˈrīt͡sū &nbp; lə-ˌχāl־bəˈnēi̯   hā-ˈʕām,   וַיָּרִיצוּ, לְכָל-בְּנֵי הָעָם) hverjum leikmanni = Þá steiktu þeir páskalambið við eld samkvæmt fyrirmælunum. Hins vegar suðu þeir helgigjafirnar í pottum, kötlum og skálum og hlupu með þær til leikmannanna: després van rostir l'anyell pasqual al foc, tal com la llei prescrivia, varen bullir les ofrenes santes en olles, calderes i perols, i les serviren immediatament a cada llec
konungur sagði þá við Haman: „Sæktu skrúðklæðin og hestinn tafarlaust (māˈhar ~ מָהַר:   maˈhēr   qaħ   ʔɛθ־ha-lləˈβūʃ   wə-ʔɛθ־ha-sˈsūs,   מַהֵר קַח אֶת-הַלְּבוּשׁ וְאֶת-הַסּוּס) eins og þú talaðir um og gerðu eins við Gyðinginn Mordekaí sem situr hér í hallarhliðinu. Og láttu ekkert á vanta af því sem þú varst að telja upp“: llavors el rei digué a l'Aman (Haman): «Vés a cercar immediatament el vestit de gala i el cavall, tal i com has dit, i fes el que has dit al Mardoqueu, el jueu que seu aquí a la porta de palau. No ometis res de tot el que has enumerat (proposat, esmentat
hraðboðarnir héldu tafarlaust (məβohāˈlīm ~ מְבֹהָלִים:   ʝāt͡səˈʔū   məβohāˈlīm   ū-δəħūˈφīm ,   וְהִרְבָּה, לְהָשִׁיב אַפּוֹ) af stað á konungsgæðingum að boði konungs um leið og lögin voru birt í virkisborginni (ha-bbīˈrāh,   הַבִּירָה) Súsa: els correus, cavalcant sobre corsers reials, partiren sense dilació i a corre-cuita segons l'ordre del rei i el decret [reial] fou publicat a la ciutadella de Susa (Xuixan)
og Arjók leiddi Daníel tafarlaust (bə-hiθbəhāˈlāh ~ בְּהִתְבְּהָלָה:   ʔɛ̆ˈδaʝin   ʔaˈrjōχ   bə-hiθbəhāˈlāh   hanˈʕēl   lə-δānīˈʝēʔl   qɔ̆ˈδām   malˈkā-ʔ,   אֱדַיִן אַרְיוֹךְ בְּהִתְבְּהָלָה, הַנְעֵל לְדָנִיֵּאל קֳדָם מַלְכָּא) fyrir konung og sagði: „Ég fann mann meðal herleiddu mannanna frá Júda, sem getur sagt konungi merkingu draumsins“: l’Arioc (l’Arioc’h) va conduir immediatament en Daniel davant el rei i li digué: «He trobat un home entre els captius de Judà que podrà dir al rei el significat del seu somni»
séuð þið til þess reiðubúnir, jafnskjótt og þið heyrið hljóm hornanna, lúðranna, gígjanna, harpnanna, langspilanna, sekkjapípnanna og allra hinna hljóðfæranna, að falla fram og tilbiðja líkneskið sem ég hef látið reisa skal ég láta kyrrt liggja. En ef þið tilbiðjið það ekki verður ykkur tafarlaust (ˌb-aḥ־ʃaʕăˈθ-āʔ ~ בַּהּ-שַׁעֲתָא:   wə-ˈhēn   lāʔ   θisgəˈδūn   ˌb-aḥ־ʃaʕăˈθ-āʔ   θiθrəˈmūn   lə-ˌɣōʔ־ʔatˈtūn   nūˈrā-ʔ   ʝāqiδətˈtā-ʔ,   וְהֵן לָא תִסְגְּדוּן, בַּהּ-שַׁעֲתָא תִתְרְמוֹן לְגוֹא-אַתּוּן נוּרָא יָקִדְתָּא) varpað inn í glóandi eldsofn. Og hver er þá sá guð sem gæti frelsað ykkur úr höndum mér?“: si esteu disposats, tan bon punt que sentireu el so dels corns, de les trompetes, dels violins, de les arpes, dels langspil, de les xeremies i de tota mena d'instruments de música, a prosternar-vos i a adorar l'estàtua que he fet dreçar, us deixaré estar, però si no l'adoreu, a l'instant sereu tirats dins un forn de foc ardent! I quin serà llavors el déu que us pugui salvar de les meves mans?»
þá réðst lið konungs tafarlaust (ταχύνειν:   καὶ ἐτάχυναν ἐπ’ αὐτοὺς πόλεμον) á þá: aleshores l'exèrcit del rei els va atacar immediatament
þessi rógburður (ταῖς διαβολαῖς) mannhundsins (τοῦ παμπονήρου) gerði konungi heitt í hamsi (ἔκθυμος) og í bræði sinni ritaði hann Níkanor bréf. Lýsti hann óánægju sinni með samkomulagið og skipaði honum að senda Makkabeus tafarlaust (ταχέως:   κελεύων δὲ τὸν Μακκαβαῖον δέσμιον ἐξαποστέλλειν ταχέως εἰς Ἀντιόχειαν) í böndum til Antíokkíu: aquestes calúmnies del brivall varen posar furiós el rei, i en el seu accés d'ira va escriure una carta al Nicànor. En ella li expressava la seva insatisfacció amb el tractat i li manava que enviés immediatament en Macabeu encadenat a Antioquia
tafarlaust (εὐθέως:   καὶ εὐθέως ἠνάγκασεν τοὺς μαθητὰς ἐμβῆναι εἰς τὸ πλοῖον) knúði Jesús lærisveina sína að fara í bátinn og halda á undan sér yfir um (καὶ προάγειν αὐτὸν εἰς τὸ πέραν) meðan hann sendi fólkið brott: tot seguit, Jesús instà els seus deixebles a pujar a la barca i a passar a l'altra riba davant ell, mentre ell acomiadava la gent
tafarlaust (εὐθύς:   καὶ εὐθὺς ἠνάγκασεν τοὺς μαθητὰς αὐτοῦ ἐμβῆναι εἰς τὸ πλοῖον) knúði Jesús lærisveina sína að fara í bátinn og halda á undan yfir til Betsaídu meðan hann sendi fólkið brott: tot seguit, Jesú instà els seus deixebles a pujar a la barca i a passar davant ell cap a Bet-Saida, mentre ell acomiadava la gent
en þar sem ég hef fengið bendingu um að setið sé um líf mannsins sendi ég hann tafarlaust (ἐξαυτῆς:   ἐξαυτῆς ἔπεμψα πρὸς σέ) til þín. Ég hef jafnframt boðið ákærendum hans að flytja mál sitt gegn honum fyrir þér: però com que he rebut una indicació que hi ha una emboscada per atemptar contra la vida d'aquest home, te l'he enviat immediatament. Alhora he manat als seus acusadors que exposin davant teu el que tinguin contra ell

taffla <f. töflu, töfflur. Gen. pl.: taffla o: tafflna>:
pantofla f

tafl <n. tafls, töfl>:
<HISTtafl m, hneflatafl m, hnefltafl m, joc de taula medieval (hnefatafl)
tafl emk ǫrr at efla, ǁ íþróttir kannk níu, ǁ týnik trauðla rúnum ǁ tíðs mér bók ok smíðir: sempre estic disposat a jugar al [hnefa]tafl, nou habilitats domino, rarament oblido les runes, estic avesat als llibres i al treball d'artesania
Burr var inn elzti, ǀ enn Barn annat, ǁ Ióð oc Aðal, ǀ Arfi, Mǫgr, ǁ Niðr oc Niðiungr ǀ - námo leica -, ǁ Sonr oc Sveinn ǀ - sund oc tafl -; ǁ Kundr hét einn, ǀ Konr var inn yngsti: en Burr fou el major i en Barn el segon, [i després tingueren] l'Ióð i l'Aðal, l'Arfi i en Mǫgr, en Niðr i en Niðiungr, en Sonr i l’Sveinn, un altre es digué Kundr i en Konr fou el més petit. [Tots ells] van aprendre a tocar un instrument musical, a nedar i a jugar al hnefatafl (vocabulari: #1. Burr, Barn etc.: es tracta de noms parlants. Tots ells volen dir fill. Es podrien traduir aproximativament per Primogènit, Infant, Nen, Xiquet, Hereu, Sorter, Descendent, Parent, Fill, Vailet, Cabaler i Segoncabaler; #2. leika: En Kuhn 1968³, pàg. 125, hi veu l'acusatiu plural del substantiu leikr <...> m. spiel. Segons en Kuhn, doncs, la traducció és: van aprendre [plegats] jocs <...>. Al meu entendre, aquesta traducció no té sentit, ja que l'autor del poema no esmentaria el que és obvi -que els nens juguen- sinó quelcom d'especial. Veig en leika un infinitiu amb el significat: varen rebre una educació musical, tots ells varen aprendre a tocar un instrument musical, i tradueixo en conseqüència)
2. (taflborð & taflmenn -hlutir-) joc m d’escacs  (escaquer i figures d’escacs) (manntafl; skáktafl)
♦ hér eru brögð í tafli: <LOC FIGaquí hi ha gat amagat, aquí hi ha marro
♦ hafa brögð í tafli: <LOC FIGjugar brut, fer embulls
♦ snúa við taflinu: <LOC FIGdonar la volta a la truita, passar al contraatac
♦ leika að tafli: jugar a[l] escacs
♦ sitja að tafli: jugar a[l] escacs
♦ tefla tafl [við e-n]: #1. <LOC GENjugar a escacs [amb algú], fer una partida d’escacs [amb algú]#2. <LOC FIGjugar una mala passada [a algú]
jarl svarar heldr stutt, kvað Aron svá tafli teflt hafa við sik, „at okkur sambúð mun skǫmm vera“: el iarl li va contestar força escarida dient-li que l'Aron li havia jugat una mala passada “que la nostra cohabitació[, si es dóna,] serà breu”
Snorri kvað enn farið hafa sem fyrr að þeir höfðu orðið tafli seinni en Arnkell "og munuð þér", sagði hann, "eigi þrífa í hendur honum eftir þessum peningum með því að hann hefir áður tekið undir sig lausafé en löndin liggja yður öllum jafnnær og munu þeir þau hafa sem handsterkari eru. En þess er þó meiri von að Arnkell hafi hér af meira hlut sem af öðrum yðrum skiptum. Er það og satt að segja að má yður það er yfir margan gengur því að Arnkell situr nú yfir hvers manns hlut hér í héraði og mun það svo vera meðan hann lifir hvort sem það er lengur eða skemur": l’Snorri els va dir que la cosa havia anat com l'altra vegada i que ells havien sortit perdedors davant l'Arnkell, "i no li podreu treure de les mans aquests diners", va prosseguir, "perquè ell ja s'ha fet seus abans els béns mobles i, pel que fa a les terres, aquestes es troben igual de lluny de tots vosaltres i les haurà el qui sigui més fort
3. (leikur í skák) partida f d’escacs  (matx) (manntafl; skáktafl)
4. (taflmaður -hlutur-) peça f d’escacs  (figura d’escacs) (tafla²)
en er þeir léku að skáktafli Knútur konungur og Úlfur jarl þá lék konungur fingurbrjót mikinn. Þá skækti jarl af honum riddara. Konungur bar aftur tafl hans og segir að hann skyldi annað leika. Jarl reiddist og skaut niður taflborðinu, stóð upp og gekk í brott: mentre jugaven als escacs el rei Canut i el iarl Úlfur, el rei va cometre un gran error i el iarl li va matar un cavall. El rei va agafar la peça del iarl, la va tornar posar al lloc que havia ocupat abans i li va dir que fes una altra jugada. El iarl es va posar felló, va trabucar l'escaquer, s'aixecà i se n'anà
Hárekr ór Þjóttu sat heima at búum sínum eptir fall Óláfs konungs, þar til er Magnús konungr hafði tekit ríki í Noregi, þá fór Hárekr suðr til Þrándheims á fund Magnúsar konungs. Ásmundr Grankelsson var með konungi, hann sá er hann gekk af skipi, ok kenndi hann. Ásmundr gengr þegar fyrir konung ok mælti: „Nú, herra! vil ek gjalda Háreki dráp fǫður míns“. Ásmundr hafði í hendi litla øxi þunneggjaða. Konungr sat ok tefldi hneftafl, ok nefndi maðrinn tǫfl konungs, er Ásmundr gekk at; konungr hélt á annarri øxi, sú var þykk ok hvǫss; konungr leit eigi til Ásmundar, svá at hann sæi, en mælti svá: „Viltu mína?“ Taflmaðrinn ætlaði at konungr mundi tala til taflsins, er hann hafði drepit, en Ásmundr tók øxi ór hendi konungi, en lét hina eptir, ok gekk þegar út, ok mœtti Háreki á Bryggjunum, hjó Ásmundr með øxinni í hǫfuð honum, svá stóð í heila, lét Hárekr þar líf sitt. En Ásmundr gekk aptr í Garðinn ok inn fyrir konung, en egg ǫll var fallinn ór øxinni. Ok er konungr sá þat, mælti þann: „Þat hugða ek at hǫrð mundu vera hǫfuðbein karls þess, hvern veg mundi nú hafa dugat in þunna øxin, því mér sýnist sjá ónýt.“ Síðan gaf Magnús konungr Ásmundi lén ok sýslu á Hálogalandi, ok eru þar margar ok miklar frásagnir um skipti þeira Ásmundar ok sona Háreks: en Hárekr de Þjótta es va estar a les seves possessions després de la mort en combat del rei Olau fins que el rei Magnús va haver estat coronat rei de Noruega. Llavors es va dirigir cap al sud, cap a Þrándheimr, amb la intenció de presentar-se davant el rei Magnús. L'Ásmundr Grankelsson es trobava amb el rei. Va veure en Hárekr que baixava a terra i el va reconèixer. L'Ásmundr es va presentar immediatament davant el rei i li digué: “Senyor, ara faré pagar al Hárekr la mort de mon pare”. L'Ásmundr duia a la mà una destral petita de tall prim. El rei seia jugant a hneftafl i el seu contrincant de la partida va anomenar les peces del rei [que li ‘matava’] quan l'Ásmundr se'ls hi acostà. El rei tenia una altra destral que era de tall gruixut i esmolat. El rei no va aixecar els ulls cap a l'Ásmundr, de manera que el seu oponent en el joc se'n pogués adonar (lit.: ho veiés), però va dir: “Que vols la meva?” El seu oponent va creure que el rei devia referir-se a la peça que li havia matat, però l'Ásmundr [va entendre perfectament que el rei es referia a ell i] va agafar la destral de la mà del rei i els va deixar asseguts allà continuant la partida, va sortir immediatament a fora i va trobar en Hárekr a les Bryggjurnar (als molls), i l'Ásmundr llavors li va descarregar un cop de destral al cap que li va arribar fins al cervell. En Hárekr va deixar així la seva vida. Quant a l'Ásmundr, aquest va tornar al Garðrinn (la ciutadella reial, actualment perduda. El Kongsgården actual és l'antic palau arquebisbal), va entrar a dins i es va presentar davant el rei. L'acer de la destral havia caigut sencer. Quan el rei ho va veure, va dir: “Ja m'ho semblava a mi que aquest home tenia una closca dura. [Em pregunto] de quina manera t'hauria servit la destral prima perquè aquesta ara em sembla inservible” Després el rei va donar a l'Ásmundr feu i sýsla al Hálogaland. I es conten nombrosos i llarcs relats sobre els tràfecs que hi hagué entre l'Ásmundr i els fills d'en Hárekr

tafla¹ <f. töflu, töflur. Gen. pl.: taflna o: tafla>:
1. (veggtafla í skólapissarra f (post mural a les escoles per escriure-hi)
2. (spjaldpissarreta f (pissarra individual per a infants)
3. (skráquadre sinòptic (presentació de dades de manera que puguin ésser copsades d’un sol cop d’ull)
4. (stundataflahorari m (distribució d'hores de treball etc.)
5. (pillacomprimit m, pastilla f (medicament)
♦ filmuhúðaðar töflur: comprimits amb recobriment pel·licular
♦ róandi tafla: un tranquil·litzant
♦ → e-tafla “pastilla d'èxtasi”
6. <INFORM & MATEM & GRÀFICtaula f
♦ reitur í töflu: cel·la (o: casella) f de taula
♦ → frumtalnatafla “taula de nombres primers”
♦ → gildistafla “taula de valors”
♦ → logratafla “taula logarítmica”
♦ → margföldunartafla “taula de multiplicar”
♦ → sanngildistafla “taula de valors de veritat”
♦ → sanntafla “taula de veritat”
♦ → slembitalnatafla “taula de nombres aleatoris”
♦ → tíðnitafla “taula de freqüències”
♦ → uppflettitafla “taula de consulta”
7. <ARTretaule m (brík)
♦ tafla yfir altari: retaule m (altaristafla; altarisbrík)

tafla² <f. töflu, töflur. Gen. pl.: taflna o: tafla>:
Karlamagnús keisari hafði þann tíð unnit borgina Acordies ok niðr felt borgarveggi, ok tók þar mikla fjárhluti, gull ok silfr ok dýrlig klæði, ok var engi sá í borginni, at eigi væri drepinn eða kristinn gørr. En þann sama dag sem sendimenn Marsili konungs kómu til fundar við Karlamagnús konung, þá sat hann í grasgarði einum ok skemti sér, ok hans vinir með honum, Rollant ok Oliver, Samson ok Auxiens ok Hotun inn sterki ok Bæringr, Nemes inn góði hertogi ok Rikarðr jarl, Guinelun, Engiler, en hvar er þeir váru var fjǫldi annarra manna; þar váru fimmtán þúsundir Frankismanna, ok sátu allir undir guðvefjarpellum at svala sér ok léku at skáktafli, en sumir at kvátrutafli, bæði ungir ok gamlir; ok var ǫnnur hver taflan af gulli en ǫnnur hver af brendu silfri, svá hit sama váru ok reitirnir á taflborðinu, at annarr hverr var gyltr en annarr hverr var þaktr af hvítu silfri. Sumir ríða á burt til skemtanar sér, sumir skylmdust. En Karlamagnús keisari sat í skugga undir tré einu: l'emperador Carlemany en aquells dies havia conquerit la ciutat d'Acordies i havia fet esbucar les seves muralles. Hi havia capturat molts de béns (un gran tresor), or i argent i costosos (preciosos) vestits (abillaments) i no hi havia ningú a la ciutat que no hagués estat mort o fet fer cristià. I el mateix dia que els ambaixadors del rei Marsili arribaren per a veure el rei Carlemany, aquest seia a un verger divertint-se acompanyat dels seus amics, en Rutlan i l'Oliver, en Samsó i l'Auxiens, i l'Hotun el fort i en Bæringr, i en Nemes el bon duc, i en Rikharðr el iarl, [i] en Guinelun i l'Engeler. I, allà on ells eren hi havia una gran multitud d'altres homes: [en total,] hi havia quinze mil francs [allà] i tots ells seien sota un envelat de vellut per a estar a la fresca i alguns jugaven als escacs i d'altres, joves i vells, al kvátrutafl (una variant medieval del backgammon). I les peces d'un jugador eren d'or i les de l'altre d'argent refinat, i també ho eren les caselles dels escaquers: unes eren daurades i les altres, incrustades d'argent blanc. Alguns s'allunyaven galopant per a divertir-se, d'altres ho feien practicant l'esgrima. I pel que fa al Carlemany, aquest seia a l'ombra d'un arbre
þar munu eftir undursamlegar gullnar töflur í grasi finnast þær er í árdaga áttar höfðu: després, es trobaran a l’herba les meravelloses peces daurades de hneftafl que els ansos havien tingut antany

tafl·borð <n. -borðs, -borð>:
escaquer m, tauler m d'escacs

tafl·félag <n. -félags, -félög>:
club m d'escacs

tafl·maður¹ <m. -manns, -menn>:
(hluturpeça f d'escacs

tafl·maður² <m. -manns, -menn>:
(skákmaðurjugador m d'escacs, jugadora f d'escacs

tafl·þraut <f. -þrautar, -þrautir>:
problema m d'escacs, problema escaquístic

< tafn <n. tafns, töfn>:
1. <HIST RELIG = blót, fórnsacrifici m [cruent]
♦ fórnir og töfn: <HIST RELIGofrenes i sacrificis
2. (blótdýr, fórnardýrvíctima f (animal sacrificat)
3. (bráð, veitt dýrpresa f (animal caçat)
♦ fá sér feitt tafn: aconseguir una bona presa
kemr Sigurðr nú jóladagskveld þangat sem Skrýmir konungr átti fyrir at ráða. Hann gengr í hellinn ok sezt niðr utarliga. Þessu næst sér hann at maðr gengr fyrir konung ok kvaddi hann. Hann tók upp eitt koffr gullbúit. Þar tók hann úr eina skikkju ok kvað, dœtr sína gjǫrt hafa ok sent honum. En konungr tók við, spurði hví þær kœmi eigi sjálfar, en hann sagði at þær hefði fengit sér feitt tafn, en „ætla at vitja yðvar at átta degi jóla. Mun ek nú heim at sinni ok koma síðan með dœtrum mínum. Mun ek taka part úr hrút þeim, er Krekla gaf ǫllum trǫllum“: en Sigurðr llavors va arribar el vespre de Nadal allà on regnava l'Skrýmir. Va entrar dins la cova i es va asseure a la part de més a fora, devora l'entrada. Tot seguit, va veure que un home es presentava davant el rei i el saludava. Després, va agafar un cofre guarnit d'or. En va treure una skikkja i va dir que les seves filles l'havien feta [per al rei] i que l'hi enviaven. El rei la va acceptar i li va preguntar per què no havien vingut elles mateixes [a donar-l'hi]. Aquell home li va respondre que les seves filles havien capturat una bona presa, però “tenen la intenció de visitar-vos el vuitè dia dels jól. Ara me n'aniré a casa i tornaré [d'aquí a vuit dies] amb les meves filles. Agafaré una part del moltó que la Krekla va enviar a tots els trols”
♦ verða e-m að tafni: convertir-se en la presa d'algú
svo kveð eg snyrti-Freyju, ǁ snimr trúði eg brúði, ǁ gamdis vangs of gengna ǁ greipar báls úr skálum ǁ að vegskorðan verði ǁ varrskíðs nemit síðan, ǁ söddum hölds á holdi ǁ hrafna, mér að tafni — svá kveðk gamðis-vangs-báls-snyrti-Freyju gengna mér ór greipar skálum, — at varrskíðs vegskorðan verði síðan numin mér at tafni (gafni). Snemr of trúðak brúði — þannig segi eg meyna (nú) gengna úr greipum mér, að hún verði síðan numin af mér. Fyrr trúði eg henniaixí dic: que la Freyja engalanada de foguera del camp del falcó ha escapat (ha sortit, se n'ha anat) de les pàteres dels meus forcs, [de tal manera] que la raptada honorable escora del camí del fust de mar serà més endavant la meva presa. Ja hem atipat [= ja he atipat] els corbs amb la carn de l'home lliure (= d'en Bersi). En altre temps vaig confiar en la jove = dic així: que l'Steingerður Þorkelsdóttir ha escapat de les meves mans. Anteriorment confiava en la dona. [Dic a més a més] que l'Steingerður serà més endavant la meva dona i que en Bersi Véleifsson ja es pot donar per mort (Edició tradicional, actualitzada ortogràficament segons snerpa.is. Es correspon amb l'edició d'en Valdimar Ásmundarson, Reykjavík 1893, pàgs. 19 i 77-78, llevat que aquesta edició modernitzada restableix la lliç243; nemit del manuscrit en comptes de l'esmena numin, proposada pel Sophus Bugge i acceptada pel Valdimar Ásmundarson, així com la forma snimr per la forma snemr de l'edició d'en Valdimar) (vocabulari: #1. snyrti-Freyja: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 524b: snyrti-Freyja, f, “prægtig, prydet Freyja’, gamðis vangs (armens) báls (guldets) s., Freyja der pryder sig med guld Korm Lv 23. Per tant: la Freyja que s'engalana amb el foc del braç = la Freyja que s'engalana els braços amb or = la dona = l’Steingerður. #2. gamdis-vangur: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 170a: gamðis vangr, arm, Korm Lv 23.. Per tant, el camp del falcó = el braç. També Rudolf Meissner 1921, pàg. 142; #3. gamdis vangs bál: la foguera del camp del falcó = la foguera del braç = l'or; #4. snimmur: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 523a: snimma, snemma, adv. <...> 5) komparativ snimr, för, s. trúða ek brúði, Korm Lv 23.. Per tant, [força] aviat, anteriorment, en altre temps, prius, citius, ante; #5. greipar skál: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 202b: greipar skálar den hule hånd eller hånd (per lófi?), ganga ór greipar skǫ́lum, gå tabt for en, Korm Lv 23. Per tant, les pàteres dels forcs o espai entre polze i índex = les mans. anar-se'n o sortir de les pàteres dels forcs = fugir de les mans #6. varr: designa la mar plana de graus, ports naturals, cales tancades etc. Aquí és sinònim poètic de la mar; #7. varrskíð: el fust de la mar interior = la nau, el vaixell; #8. vegr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 707: vegr (gen. -s) m. Ehre, Ruhm, Ansehen <...> vegs-kona f. vornehme, ehrwürdige Frau #9. vegskorða varrskíðs: En Valdimar Ásmundarson, pàg. 77, no explica el mot ni la kenning. Es limita a dir que vegskorða varrskíðs és una kenning per dona, és a dir, = l'Steingerður. Cal assumir que el significat de la kenning és l'honorable del vaixell, en referència a l'Steingerður que està travessant el fiord en una barca; #10. numin: pel nemit del manuscrit. L'esmena es deu al Sophus Bugge segons informa en Valdimar; la presa o raptada Steingerður serà recuperada pel Kormákur que, a més a més, matarà el raptor de la noia; #11. söddum: passat amb valor premonitori: ja està fet que el mataré, ja es pot donar per mort; #12. höldur: Cf. Baetke 19874, pàg. 298: hǫldr m. freigeborener Bauer, Odalsbauer; #13. tafn: En Bugge, segons en Valdimar Ásmundarson 1893, pàg. 77, proposa d'esmenar tafni en gafni, doblet de gamni, és a dir, dat. singular de gaman)
svá kveðk snyrti-Freyju ǁ (snimr trúða ek brúði) ǁ gamðis vangs of gengna ǁ greipar báls ór skǫ́lum, ǁ at vegskorða verðit ǁ varrskíðs funa síðan, ǁ (söddum hölðs á holdi ǁ hrafna) mér at tafni — svá kveðk gamðis vangs báls snyrti-Freyju of gengna ór greipar skǫ́lum — snimr trúða ek brúði —, at varrskíðs funa vegskorða verðit síðan mér að tafni: ǁ söddum hrafna á holdi hölðs = således siger jeg at kvinden er sluppet ud af mine hænder -för trode jeg hende- at hun herefter aldrig vil blive min; jeg har mættet ravne ved mandens legemeaixí dic: que la Freyja engalanada de foguera del camp del falcó ha escapat de les pàteres dels meus forcs. En altre temps vaig confiar en la jove, [de manera] que l'escora del foc del camí del lleny ja no serà mai més la meva presa (el meu botí). Ja hem atipat [= ja he atipat] els corbs amb la carn de l'home lliure (= d'en Bersi) = dic així: que l'Steingerður ha escapat de les meves mans. Antany vaig confiar en la dona. [Dic] que l'Steingerður ja no serà més endavant (=mai més) la meva dona. En Bersi ja es pot donar per mort (Edició d'en Finnur Jónsson BI (1973²), pàg. 75) (vocabulari: #1. vegr varrskíðs: el camí del fust de mar = el camí del vaixell = la mar. En Finnur Jónsson interpreta vegr com a camí. Cf. Finnur Jónsson 1931² 595a i 602a; #2. funi vegar varrskíðs: el foc del camí del fust de mar = el foc del camí del vaixell = el foc de la mar = l'or; #3. skorða funa vegar (vegfunar) varrskíðs: l'escora del foc del camí del fust de mar = l'escora del foc de mar = l'escora de l'or = la dona = l'Steingerður; #4. verðit: negació de verði)
svá kveðk snyrti-Freyju, ǁ snimr trúða ek brúði, ǁ gamðis vangs of gengna ǁ greipar báls ór skálum ǁ at vegskorðar verði ǁ varrskíðs nemi síðan, ǁ sǫddum hǫlðs á holdi ǁ hrafna, mér at tafni — svá kveðk greipar báls snyrti-Freyju of gengna mér ór gamðis vangs skálum, — snimr trúða ek brúði, — at varrskíðs vegskorðar nemi verði mér síðan at tafni. Söddum hrafna á holdi hölðs: Svo tel eg konuna gengna mér úr greipum, — fyrr trúði eg henni, — að konuræninginn verði síðan veginn af mér. Eg saddi hrafna á holdi manns: així dic: que la Freyja engalanada de foguera del braç ha escapat de les pàteres del meu camp del falcó. En altre temps vaig confiar en la jove. [Dic] que el raptador de l'honorable escora del fust de mar serà més endavant la meva presa. Ja hem atipat [= ja he atipat] els corbs amb la carn de l'home lliure (= d'en Bersi) = dic així: que l'Steingerður ha escapat de les meves mans. Abans confiava en la dona. [Dic] que mataré el raptador de l'Steingerður: En Bersi ja es pot donar per mort (Versió d'en Guðni Jónsson 1968, pàg. 324) (vocabulari: #1. snyrti-Freyja: En Guðni Jónson resol de manera diferent els hipèrbatons, però el resultat semàntic no varia: greipar báls snyrti-Freyja = l'engalanada Freyja de foguera de la mà = l'engalanada Freyja amb or o la Freyja que s'engalana amb or = la dona = l'Steingerður; #2. gamdis-vangur: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 170a: gamðis vangr, arm, Korm Lv 23.. Per tant, el camp del falcó = el braç. També Rudolf Meissner 1921, pàg. 142; #3. gamdis vangs skál: la plàtera del camp del falcó = la plàtera del braç = el palmell de la mà = la mà; #4. nemi: l'agafador, el prenedor, el raptador; #5. vegskorð: En Guðni Jónsson 1968, pàg. 324, entén el vers, per tant, d'una manera radicalment diferent: nemi vegskorðar varrskíðs, és a dir, el prenedor o raptador de l'honorable perxa del fust de mar = el raptador de l'honorable dona que va a bord del vaixell. Semànticament aquesta lliçó és més satisfactòria que la tradicional, ja que lliga millor amb l'enunciat final de la vísa: mataré el qui se n'ha dut l'Steingerður. Ja es pot donar per mort. Els editors del 1832, pàg.338, interpreten el mot com a vegskorð foemina magnifica, honorifica, ex vegr honos et skorð quod uide, 72. )
4. (herfangbotí m (béns presos als vençuts)
♦ það gefur til tafns: <loc. impers.> hi ha botí
nóttin var bjǫrt ok sér hann tvær flagðkonur skammt frá tjaldinu. Ǫnnur mælti: „Fála, systir,“ segir hon, „nú gefr vel til tafns þvíat hesta þessa skulum vit hafa í okkra máltíð at morgni. Nú kjós hvárt þú vilt heldr at taka hestana eðr sjá við þeim stóra rakka er fylgir þessum manni þvíat hann er grimmligr álits en sá mun fast sofnaðr vera sem eigr tjaldit“: feia una nit clara i ell va veure dues flagðkonur que es trobaven a poca distància de la seva tenda. Una d'elles va dir a l'altra: “Fála, germana”, li va dir, “aquí tenim un bon botí (una bona presa) perquè aquests cavalls seran el nostre esmorzar demà al matí. Ara, tria si t'estimes més tu agafar els cavalls o si t'estimes més d'ocupar-te del gran gos que acompanya aquest home ja que fa feredat de veure. El propietari de la tenda ara ja deu dormir com un soc”
5. (valtafn, lík sem fæða ránfugla sem sækja í val eftir orrustubotí m (cadàvers dels guerrers morts que corbs i llops van a cercar després de la batalla per a alimentar-se'n)

tafs <n. tafs, no comptable>:
barboteig m, farfalleig m, embarbussament m

tafsa <tafsa ~ töfsum | tafsaði ~ töfsuðum | tafsað>:
barbotegar, embarbussar-se, forfollar (o: farfallejar), embarbollar (Mall., Men.) (parlar precipitadament i de manera confusa)

taf·samur, -söm, -samt <adj>:
tardaner -a (que requereix molt de temps, que es veu o s'ha vist sotmès a molts de retards)

taft <n. tafts, no comptable>:
<TèXTtafetà m

tag <n. tags, tög>:
mena f, tipus m, casta f (Mall.)
♦ af einhverju tagi: d’algun tipus, d’alguna mena
♦ af hvaða tagi: de quina mena
♦ ekki af nokkru tagi: de cap mena
♦ af sama tagi: de la mateixa mena
♦ af versta tagi: de la pitjor mena
♦ af ýmsu tagi: de diverses menes
♦ af þessu tagi: d’aquesta mena
♦ af öðru tagi: d’una altra mena
♦ af öllu tagi: de tota mena
♦ tónlist af öllu tagi: tota mena de música
♦ ekki af neinu tagi: de cap mena, de cap tipus
♦ sitt af hverju tagi: de diferents menes
♦ sitt af hvoru tagi: de dues menes diferents

tagi <n. tagis, no comptable>:
variant de tag ‘mena, tipus’

tagl <n. tagls, tögl>:
1. (rófa á hesticua f (de cavall, mula o ase, זְנַב סוּס)
því að vald hestanna er í munni þeirra og í töglum (ἡ οὐρά -ᾶς:   ἡ γὰρ ἐξουσία τῶν ἵππων ἐν τῷ στόματι αὐτῶν ἐστιν καὶ ἐν ταῖς οὐραῖς αὐτῶν) þeirra, því að tögl (ἡ οὐρά -ᾶς:   αἱ γὰρ οὐραὶ αὐτῶν ὅμοιαι ὄφεσιν, ἔχουσαι κεφαλάς, καὶ ἐν αὐταῖς ἀδικοῦσιν) þeirra eru lík höggormum. Eru höfuð á, og með þeim granda þeir: perquè el poder dels cavalls és a llur boca i a llurs cues, car llurs cues són iguals que escurçons. Tenen un cap, i amb ell fan mal
2. (hárgreiðslacua f de cavall, cueta f (tipus de pentinat en el qual es duen els cabells lligats mé amunt del clatell)
3. (reiptaglcorda f (feta amb cli o pèls de cua de cavall)
♦ hún hefur bæði töglin og hagldirnar: <LOC FIGella és la qui porta els pantalons
4. <MEDcauda equina, cua f de cavall (mænutagl)

tagl·hnýtingur <m. -hnýtings, -hnýtingar>:
1. <GENbístia que va lligada a la cua de la bístia que té al davant (en una corrua de bísties)
2. <FIGpersona f que en segueix cegament a una altra o que segueix les consignes d’un partit sense meditar-les etc.

tagl·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>:
arrel f de cua (punt del cos d’una bístia on li creix la cua)
♦ ríða í taglhvarf: <LOCtravessar un riu a cavall i arribar l'aigua fins a l'indret on neix la cua de la bístia

tagl·stýfður, -stýfð, -stýft <adj.>:
escuat -ada (cavall, egua) (halaklipptur)
♦ taglstýfður hestur: un cavall escuat

Taíland <n. Taílands, no comptable>:
Tailàndia f

Taílendingur <m. Taílendings, Taílendingar>:
tailandès m, tailandesa f

taílenska <f. taílensku, no comptable>:
tailandès m, llengua tailandesa

taílenskur, taílensk, taílenskt <adj.>:
tailandès -esa

Taívan <n. Taívan (o: Taívans), no comptable>:
Taiwan m

Taívani <m. Taívana, Taívanar>:
taiwanès m, taiwanesa f

taívanska <f. taívönsku, no comptable>:
taiwanès m, llengua taiwanesa (holo, hoklo, hokkien taiwanès)

taívanskur, taívönsk, taívanskt <adj.>:
taiwanès -esa

tak <n. taks, tök>:
1. (handfestapresa f (captura)
2. (það að grípa eð halda sig fast íagafament m (acció d'agafar-se)
♦ ná taki á e-u: agafar-se a una cosa
♦ hafa tak á e-u: <LOC FIGagafar-se a una cosa (p.e., a una oportunitat, alguna cosa que brinda una ocasió etc.)
3. (sársaukastingurpunyida f [forta] en el costat (dolor agut en el costat)
4. (færnihabilitat f (destresa, capacitat per fer una cosa)
♦ hafa [góð] tök á e-u: saber fer [bé] una cosa, dominar [bé] una cosa, tenir la mà trencada en una cosa, tenir perfectament la capacitat per a fer una cosa
♦ kunna tökin á e-u: saber fer una cosa, dominar bé una cosa, tenir la mà trencada en una cosa
♦ ná tökum á tungumáli: adquirir el domini d'una llengua
5. (til að lyfta upp e-uforça f que cal per aixecar un pes (força a què s'ha de recórrer per aixecar un pes)
♦ e-ð er átta manna tök: calen vuit homes per a aixecar una cosa
◊ staurinn er sex manna tök: calen sis homes per a aixecar el pal
6. (glímutakagafada f, estreta f, clau f (forma especial d'agafar-se en la lluita lliure a fi i efecte de tomar l'adversari)
♦ takast tökum: agafar-se l'un a l'altre (els lluitadors de lluita lliure fent-se claus per tomar l'adversari)
7. (sundtakbraçada f (en natació)
8. Locucions:
♦ e-m fatast tökin: algú sofreix un fracàs, a algú li falla una cosa
♦ hafa margt í takinu: tenir molts trumfos alhora, pregar a Déu, als sants i al dimoni
♦ missa tökin á e-u: deixar de tenir controlada una cosa
♦ sleppa öllum tökum: deixar córrer una cosa, afluixar-se d'una cosa, llençar la tovallola
♦ taka e-ð föstum tökum: agafar el toro per les banyes, afrontar una cosa amb determinació
♦ taka e-m tak: fer un sermó a algú
♦ vera til taks: estar a disposició, estar disponible

taka <tek ~ tökum | tók ~ tókum | tekiðe-ð>: 1. prendre una cosa, agafar una cosa
		taka völd: assumir el poder, pujar al poder
	2. taka <+ac> ađ sér: encarregar-se de
	3. taka tönnina: arrabassar una dent o un queixal
	4. Amb adverbis:
	4.1. taka e-ð að sér: encarregar-se d'una cosa
		tók langan tíma fyrir útvegsmenn að átta sig á sveiflum alþjóðarmarkaðarins: als armadors [islandesos]
			els calgué molt de temps per a orientar-se en les oscil·lacions dels mercats internacionals
		taka e-n að sér: fer-se càrrec d'algú
			taka drenginn að sér: fer-se càrrec del noi (tenir-ne la cura & afillar-lo)
	4.2. taka <+ac.> aftur: tornar a agafar, acceptar una devolució
		geriđ svo vel ađ taka ţetta aftur: faci el favor d’emportar-se aixň, de tornar-se-n’ho (restaurant, bar etc.)

	4.3. taka eftir: estar atent -a, posar (o: parar; o: prestar) atenció
		takið eftir!: pareu atenció!
		taka eftir e-u: 1. notar una cosa (fixar-se, adonar-se); #2. estar atent -a a una cosa (fer o posar o parar atenció a una cosa)
	4.4. taka e-ð fram: treure [i exhibir ~ mostrar] una cosa
		taka fram vörur: exhibir mercaderies, exposar mercaderies
		taka e-ð fram: (segja) accentuar una cosa, [fer] destacar una cosa (fer ressaltar, subratllar)
		taka e-ð fram yfir e-ð: estimar-se més una cosa a una altra cosa, preferir una cosa a una altra cosa
		taka e-m ~ e-u fram: depassar (o: sobrepassar) algú ~ una cosa, superar algú ~ una cosa
		taka sér fram um e-ð ~ í e-u: progressar en una cosa, fer progressos en una cosa
		taka fram fyrir hendurnar á e-m: dissuadir algú del seu projecte, treure-li a algú un projecte del cap
		taka fram í fyrir e-m: interrompre algú
	4.5. taka <+ ac.> inn: prendre (un medicament)
	4.6. taka neðan af e-u: escurçar una cosa (pantalons, peça de roba, llevant-li un bocinet de baix)
	4.7. taka saman: anar-se'n a viure plegats
	         þau tóku saman: se n'han anat a viure plegats
	4.8. taka til [í herbergi / á skrifborði]: fer endreça [de cambra/d'escriptori], deixar endreçat -ada [cambra/escriptori]
	     taka til kvöldmat (=<Ac.>): fer el sopar, preparar el sopar
	     láta til sín taka: fer-se valer
	     taka e-ð til dæmis: citar una cosa com a exemple
	     taka e-n til konungs: elegir algú rei
	     taka til e-s: censurar una cosa
		það tekur ekki til mín: això no em concerneix (o: importa) pas
	     taka til [í herbergi]: endreçar (o: fer) l'habitació
	4.9. taka [utan] um e-ð: [allargar les mans per] agafar una cosa
	4.10. taka e-ð undan: exceptuar una cosa
	4.11. taka e-ð undir [með e-m]: (vera alveg sammála e-m) secundar algú, recolzar algú (coincidir amb algú
                                                  en el que ha dit, en un comentari, una opinió, un propòsit etc., i donar-li suport)
                         taka undir með e-m að <+ ind.>: coincidir amb alg‰ que <+ ind.>
                         taka undir þau orð: subscriure aquestes paraules
                         taka undir álit: adherir-se a una opinió
             taka [e-ð] undir: (samþykkja, tjá sig samþykkan) consentir una cosa, estar d'acord amb una cosa (declarar-se
                           o mostrar-se d'acord amb una cosa o a favor d'una cosa, aprovar-la)
             taka e-ð undir: #1. (ansa, svara) donar contesta, respondre a una cosa (esp., donar la pròpia opinió en resposta
                                         al que hom acaba de dir); #2. (hafa skoðun, álit) opinar una cosa (esp. com a
                                         rèplica o resposta a un parer, una proposta etc. acabats de formular)
             taka undir í e-u: acompanyar algú en una cosa
             taka undir í gamni: respondre fent broma
             taka undir [í söng] með e-m: afegir-se a la cançó que un està cantant, entonar
				 una cançó amb algú, acompanyar algú en una cançó
             taka undir hrósið: unir-se a les lloances
             taka mann undir bónda sinn: prendre un home a banda del marit, agafar-se un xixisbeu
             fjöllin tóku undir: les muntanyes ressonaven [amb l'eco]
             taka undir í fjöllunum: les muntanyes ressonaven [amb l'eco]
             það tekur undir: hi ha eco, fa eco
				 það tekur undir í salnum: la sala ressona
             taka e-ð undir sig: apropiar-se d'una cosa
             taka undir sig stökk: posar-se en posició per a fer un salt
             taka undir vandræði e-s: ajudar algú en les seves dificultats o problemes
             taka e-n undir verndarvæng sinn: posar algú sota la seva protecció
             taka vel undir e-ð: #1. aprovar una cosa (estar-hi d'acord); #2. (ansa) respondre a la salutació d'algú
             taka undir við e-n: tornar la salutació a algú
	4.12. taka e-ð upp: aixecar una cosa (agafar-la amb les mans i aixecar-la)
                      taka upp stein: aixecar una pedra (del terra, amb les mans)
           taka e-ð upp [á tónband/myndband]: enregistrar una cosa, gravar una cosa [amb magnetòfon/vídeo]]
                      taka upp mynd: filmar una pel·lícula
           taka mál upp að nýju: reobrir un cas (policia, jutge)
           taka upp kartöflur, lauka o.s.frv.: collir patates, cebes etc. (recol·lectar-les, arrancar-les de terra)
           taka upp á e-u: #1. (finna upp á e-u) acudir-se-li a algú de fer una cosa, tenir la pensada de fer una cosa
	           e-r getur tekið upp á því að <+inf.>: a algú se li pot ocórrer [de] <+inf. >
                           #2. (byrja á e-u) començar una cosa
		   e-r tekur upp á ósið [=Dat.]: adoptar (o: agafar) un mal hàbit
           taka upp á því að <+ inf.>: tenir la idea de <+ inf.>, acudir-se-li de <+ inf.>
           taka e-ð upp eftir öðrum: imitar una cosa d'algú, copiar una cosa d'algú
           taka e-ð upp hjá sjálfum sér: fer una cosa de pròpia iniciativa
           taka upp í sig: mastegar tabac
                      taka mikið upp í sig: <LOC FIG> flastomar com un carreter
           taka upp nýja siði, taka upp sið: adoptar nous costums, adoptar un costum
           taka upp skóg: tallar un bosc
           taka upp í skógi: tallar arbres a un bosc
           taka e-n kost upp: decidir-se per algú, prendre partit per algú
           taka sig upp: traslladar-se
           taka sig upp aftur: <MED> tornar-se a declarar, haver-hi un rebrot
           taka upp þráðinn aftur: <LOC FIG> reprendre el fil
           taka upp úr e-u: desempaquetar una cosa, desfer una cosa (p.e., maleta, cofre, bossa etc.)
                      hann tók pípu upp úr vasa sínum: es va treure la pipa de dins la butxaca
           ég tók honum það óstinnt upp: <LOC FIG> li ho he pres malament
           snjó tekur upp: la neu s'està fonent
	4.13. nú tekur/þá tók steininn úr: <LOC FIG> una cosa ultrapassa la mesura
		steininn tók svo úr þegar...: la gota que va fer vessar el va fou quan...
	4.14. taka peninga út úr banka: treure diners, retirar diners del banc
	    taka út refsing: sufrir un cŕstig
	    taka út yfir: ultrapassar els límits
	    taka út vörur: comprar mercaderies
	4.15. taka við: prendre el relleu, començar (una cosa en lloc d'una altra)
			hvað tekur við? i ara quin és el proper pas a fer?
		taka e-u við: 1. rebre una cosa (p.e., carta, premi)
			2.(þiggja) acceptar una cosa
		taka e-m við: acollir algú
		taka viđ sér: <fig> reaccionar, [començar a] moure's
	        taka við af e-m: rellevar algú, substituir algú, reemplaçar algú, ésser el successor
			 ~ la successora d'algú
	4.16. taka e-ð yfir: substituir o rellevar una cosa
		taka yfir e-ð: abastar una cosa

	5. Impersonal:
	5.1. það tekur því ekki: no paga la pena
		það tekur því ekki að gera við gamla bílinn: no paga la pena de reparar el cotxe vell
	5.2. tók af höndina: la mà li fou arrencada o tallada
	5.3. snjó tekur af: la neu se'n va, la neu desapareix
	5.4. hann hljóp sem af tók: va córrer cames-ajudeu-me
	5.5. tekur yfir e-ð: una cosa arriba a la seva fi
	5.6. mig tekur í andlitið: el fred em talla la cara
	5.7. bátinn tók upp: la barca va saltar
	5.8. mig tekur sárt til e-s: em prenc una cosa a la valenta (o: a pit)

	6. reflexiu:
	6.1. taka sig saman um að gera e-ð: posar-se d'acord en fer una cosa (empredre plegats la realització d'una cosa)
	6.2. taka sig upp: traslladar-se, mudar-se
	6.3. taka sig út: mostrar-se
		taka sig út úr hópnum: separar-se del grup
		áđur en menn nokkrir komu frá Jakob, hafđi hann setiđ ađ borđi međ heiđingjunum, 
		en er ţeir komu, dró hann sig í hlé og tók sig út úr
		 af ótta viđ ţá, sem héldu fram umskurninni
	6.4. taka sig til: preparar-se
	6.5. taka við sér: <fig> reaccionar, [començar a] moure's

◊ skyldi brúðlaupið vera í Austfjörðum. Linna þau eigi fyrr en þau koma heim í Austfjörðu. Tók Ketilríður þar við öllum ráðum. Þó sáu menn aldrei gleðimót á henni. Ekki gerði Þórður brúðlaup til hennar. Í einni sæng lágu þau bæði saman. Eitt sparlak var þar fyrir. Leið svo fram langar stundir: les noces s'havien de celebrar als fiords de llevant. [En Þórður i la Ketilríður] no varen descansar fins que varen haver arribat a llur casa, en els fiords de llevant. La Ketilríður es va fer càrrec de tot el que concernia a la mestressa del mas (és a dir, va començar a fer immediatament de mestressa del mas assumint-ne les tasques i privilegis que li corresponien com a tal), però la gent no la veien mai feliç. En Þórður no va celebrar les seves noces amb ella (o cal entendre que la frase vol dir que en Þórður no va consumar [mai] el matrimoni?). [Simplement,] jeien plegats en un llit, al davant del qual hi havia una cortina de llit. Així va passar molt de temps
◊ það var einu hverju sinni að Höskuldur hafði vinaboð og þar var Hrútur bróðir hans og sat hið næsta honum. Höskuldur átti sér dóttur er Hallgerður hét. Hún lék sér á gólfi við aðrar meyjar. Hún var fríð sýnum og mikil vexti og hárið svo fagurt sem silki og svo mikið að það tók ofan á belti. Höskuldur kallar á hana: "Far þú hingað til mín," sagði hann. Hún gekk þegar til hans. Hann tók undir hökuna og kyssti hana. Síðan gekk hún í braut. Þá ræddi Höskuldur til Hrúts: "Hversu líst þér á mey þessa, þykir þér eigi fögur vera?" Hrútur þagði við. Höskuldur talaði til annað sinn. Hrútur svaraði þá. "Ærið fögur er mær sjá og munu margir þess gjalda. En hitt veit eg eigi hvaðan þjófsaugu eru komin í ættir vorar." Þá reiddist Höskuldur og var fátt um með þeim bræðrum nokkura hríð: Una vegada que en Höskuldur havia convidat els seus amics, en Hrútur, el seu germà, hi era i seia just devora ell. En Höskuldur tenia una filla que nomia Hallgerðr; en aquella ocasió, jugava en terra amb altres noies. Era alta i de belles faccions i els seus cabells eren tan bells com la seda i tan llargs que li arribaven fins al cinyell. En Höskuldur la va cridar dient-li: "Vine aquí", li va dir. Ella hi va anar al punt. Aleshores, ell, sostenint-li el mentó, li va fer un petó i ella se'n tornà a jugar. Aleshores en Höskuldur va demanar a en Hrútur: "Què tal et sembla ella? No creus per ventura que és bella?" En Hrútur no li va respondre res. En Höskuldur li va repetir la pregunta i aleshores en Hrútur li va dir: "prou que la noia és bonica i molts seran els qui patiran per culpa de la seva bellesa; però no sé imaginar-me d'on li venen els ulls de lladre que té". En Höskuldur es va posar furiós i durant un cert temps, les relacions entre els dos germans varen esser fredes
◊ þá var hesti skotið undir einn mann; hleypti sá sem ákaflegast, til þess er hann kom á Lambastaði; gekk hann þegar á fund Egils og segir honum þessi tíðindi. Þá tók Egill vopn sín og klæði og reið heim til Borgar um kveldið, og þegar hann hafði af baki stigið, gekk hann inn og í skot, er var um eldahúsið, en dyr voru fram úr skotinu að setum innanverðum. Gekk Egill fram í setið og tók í herðar Skalla-Grími og kneikti hann aftur á bak, lagði hann niður í setið og veitti honum þá nábjargir; þá bað Egill taka graftól og brjóta vegginn fyrir sunnan. Og er það var gert, þá tók Egill undir höfðahlut Skalla-Grími, en aðrir tóku fótahlutinn; báru þeir hann um þvert húsið og svo út í gegnum vegginn, þar er áður var brotinn. Báru þeir hann þá í hríðinni ofan í Naustanes; var þar tjaldað yfir um nóttina; en um morguninn að flóði var lagður Skalla-Grímur í skip og róið með hann út til Digraness. Lét Egill þar gera haug á framanverðu nesinu; var þar í lagður Skalla-Grímur og hestur hans og vopn hans og smíðartól; ekki er þess getið, að lausafé væri lagt í haug hjá honum: aleshores prepararen amb la màxima celeritat un cavall per a un missatger; aquest hi va cavalcar tan ràpidament com va poder fins que va haver arribat a Lambastaðir. Allà va anar immediatament a veure l'Egill i li va donar la notícia. Aleshores l'Egill va agafar les seves armes, es va vestir i al vespre va tornar a cavall a Borg, i tan bon punt hagué baixat del cavall, va entrar a dins les cases i es dirigí al corredor que hi havia tot al llarg de la paret de l'eldhús o sala-dormitori. D'allà una porta duia als set o tarimes de l'interior on hom dormia. L'Egill es va acostar al set o tarima lateral i va agafar l'Skalla-Grímur per les espatlles i el va empènyer cap enrere, ajaguent-lo sobre la tarima. A continuació li va aclucar els ulls i li tancà la boca i els narius. Acte seguit, l'Egill va manar que hom agafés eines de cavar i que fessin un forat a la part de la paret que donava al sud. Quan ho hagueren fet, l'Egill va agafar son pare subjectant-lo per la banda del cap mentre que els altres el subjectaven per la part de les cames, i, portant-lo a través de la sala, el dugueren a fora pel forat que havien fet a la paret. Quan foren a fora, el dugueren acte seguit a Naustanes on el deixaren tota la nit tapat amb una lona. L'endemà al matí, a l'hora de la marea alta, posaren l'Skalla-Grímur dins una nau i el portaren al rem fins a Digranes. Allà, a la punta d'aquell cap de terra, l'Egill hi féu aixecar un túmul dins el qual hi posaren l'Skalla-Grímur i amb ell, el seu cavall, les seves armes i les seves eines de ferrer. No s'esmenta enlloc que posessin objectes de valor al seu costat en el túmul
◊ Sighvatr tók undir í gamni ok með nǫkkuru svá græð: “hvárgi okkar þarf nú at bregða ǫðrum elli; eða hvárt geriz þú nú spámaðr frændi?”: en Sighvatr li va contestar fent broma (o: s'ho va prendre amb xanxa) i amb algunes maldats del tipus: “a cap de nosaltres dos no li cal ara refregar-li la vellesa a l'altre o és que ara t'has fet profeta, parent?”
◊ hórkona tekur aðra menn undir bónda sinn. Öllum skækjum er vant að greiða gjald, en þú þar á móti galtst öllum ástmönnum þínum kaup og ginntir þá með gjöfum til að koma til þín úr öllum áttum og fremja hórdóm með þér: una adúltera pren d'altres homes a banda del seu home. A totes les prostitutes cal pagar-los un salari, però tu, per contra, has pagat a tots els teus amants amb el teu salari i els has engalipat amb regals perquè vinguessin a tu de totes bandes i cometessin adulteri amb tu
◊ en ef maðr á konu undir konu sína eðr kona tekr mann undir bónda sinn, þá sekisk hvárrtveggja þeira þrim mǫrkum, ef þau verða sǫnn at með vátta tvá eðr kona er barnberi. En þat skal vera sjónarvitni, þat er skírskotat er undir. En ef þat er eigi til, þá má sœkja með heimskviðarvitni, ok skal þó standa fyrir með lýrittareiði: si un home té una dona a banda de la seva dona o una dona pren un home a banda del seu home, que cadascun d'ells pagui una multa de tres marcs si es prova llur culpabilitat amb dos testimonis o si la dona és prenys, però els dos testimonis que declararan com a tals hauran d'ésser [forçosament] testimonis oculars i, si no n'hi hagués, en lloc seu es podran fer declarar testimonis d'oïda (heimskviðarvitni a l'original per comptes de l'usual heimiliskviðarvitni. Es tracta del testimoni que declara el que ha sentit a dir al poble on viuen els implicats o els rumors que hi corren sobre ells, d'on la meva traducció), encara que llavors l'acusat o l'acusada s'hi podrà oposar -i provar així la seva innocència- tot prestant un jurament de lýrittr (el lýrittareiðr era un jurament, prestat per tres persones. Amb aquest jurament, un acusat de delictes menors podia quedar lliure de les acusacions que hom li imputava. El lýrittareiðr era prestat per l'acusat, per un home lliure adult d'idèntica filiació jurídica però que no fos ni parent sanguini ni parent per matrimoni, i per un home lliure adult. Cf. també el séttareiðr, que era prestat per sis homes i el tylftareiðr, al qual se solia recórrer per a deslliurar-se de la imputació d'homicidi o assassinat i que era prestat per dotze homes)
◊ Ásgrímur mælti: "Hins vildi eg biðja þig að þú veittir mér lið og mágum mínum." Hafur svaraði skjótt og kvaðst ekki mundu taka undir vandræði þeirra "en þó vil eg spyrja hver sá er hinn fölleiti er fjórir menn ganga fyrr og er svo illilegur sem genginn sé út úr sjávarhömrum: l'Ásgrimur va dir: "voldria demanar-te que m'ajudis a mi i als meus parents". En Hafur li va respondre immediatament dient-li que no volia intervenir-hi ajudant-los en els llurs problemes, "però sí que m'agradaria preguntar-se qui és aqueix home pàl·lid, a qui en precedeixen quatre, el qui té un aspecte tan inquietant com si hagués sortit dels penya-segats marins"
◊ síðan setti hvárrtveggi herrinn horn at munni sér, ok blésu herblástr, svá fjǫllin tóku undir, en heyra mátti vel tuttugu mílur, er þeir riðu til orrostunnar: després, duent-se els dos exèrcits els corns a la boca, van tocar el toc d'alarma de tal manera que l'eco en ressonava per les muntanyes i es podia sentir bé a vint milles de distància, mentre ells cavalcaven cap al combat
◊ margir tóku undir, at þetta myndi víst tíðendum gegna ok einsætt væri at þiggja heldr virðingarheimboð at Þórðar heldr en at leggja sjálfan sik í slíka mannhættu ok menn sína, at ganga til bardaga í móti svá miklu ofrefli ok sýna svá mikinn ofsa at gæta eigi sómans, fyrir því at hættulaust myndi at ríða um morgininn eða á tveggja nátta fresti, — ok tóku upp allt hjal Þórðar: molts opinaven al respecte que allò segurament devia significar que n'havia passat alguna i que era evident que calia acceptar més aviat aquella honrosa invitació per anar a cal Þórður que no exposar-se a si mateixos i els seus homes a un perill com aquell anant a enfrontar-se en combat a una força superior tan grossa i fer gala de l'arrogància tan gran d'ignorar aquell honor que se'ls estava fent perquè l'endemà o l'endemà l'altre podrien partir igual cap al þing i anar-hi sense córrer cap perill. - i tots es feren seves les paraules d'en Þórður
◊ þá tóku margir undir, at þat væri þá líkligast, at Þorgils myndi ráða athöfnum þeira: aleshores molts foren del parer que el més adequat fóra que en Þorgils decidís el que calia fer
undir þann kviðling tók Runólfr goði, sonr Úlfs Jǫrundarsonar goða, ok sótti Hjalta um goðgá: el godó Runólfr, fill de l'Úlfr, fill del godó Jǫrundr, va respondre a aquest kviðlingr [de befa] tot acusant en Hjalti de blasfèmia contra els déus
◊ þeir Gizurr hvíti ok Geirr goði tǫluðu með sér, hvárr þeirra lýsa skyldi vígsǫkinni Þorgeirs, en þar kom at Gizurr tók undir sik málit ok lýsti sǫk at Lǫgbergi: en Gizurr i el godó Geirr varen estar parlant entre ells qui d'ells dos havia d'emprendre l'acció judicial per la mort d'en Þorgeirr. Al final fou en Gizurr qui es va fer càrrec de posar l'acció i la va formular a la Penya de la Llei
◊ þá kallar Óláfr til tals við sik móðurbrœðr sína, Loðin stjúpfǫður sinn, mága sina, Þorgeir ok Hyrning; bar síðan fyrir þá með inum mesta alhuga þat mál, at þeir skyldu sjálfir undir taka með honum ok fylgja síðan með ǫllum krapti, at hann vill kristniboð upp hefja um alt ríki sitt, segir, at hann skal því áleiðis koma, at kristna alt í Nóregi eða deyja at ǫðrum kosti: aleshores, el rei Olau va convocar a una reunió amb ell els seus oncles per part de mare, en Loðinn, el seu padrastre, i els seus germanastres en Þorgeirr i en Hyrningr i els exposà, amb el màxim ardor, l'assumpte pel qual els havia fet cridar, [pregant-los] que ells mateixos se'l fessin també seu i el recolzessin amb totes llurs forces: en concret, els va dir que volia començar a cristianitzar tot el seu regne. Els va dir que reeixiria a cristianitzar tota Noruega o que, altrament, moriria [intentant-ho]
◊ síðan lauk konungr upp sættargerðina ok mælti svá: "Þat skal upphaf sættar okkarrar, Ásbjǫrn, at þú skalt ganga undir landslǫg þau, at sá maðr, er drepr þjónostumann konungs, þá skal hann taka undir þá sǫmu þjónostu, ef konungr vill: després el rei va anunciar les estipulacions de tractat de conciliació i parlà dient: "la primera condició del nostre tractat de reconciliació és que tu, Ásbjǫrn, te sotmetis a la llei del país que fa que l'home que mati un servidor del rei, haurà de fer-se càrrec del servei o de la funció que el mort prestava, sempre que el rei ho vulgui
◊ síðan riðu þeir austan á Rangárvöllu til Marðar Valgarðssonar. Hann tók vel við þeim. Kári sagði honum orðsending Gissurar mágs hans. Hann tók seinlega undir það og kvað meira að sækja Flosa einn en tíu aðra: després van entrar a cavall als Rangárvellir des de l'est per anar al mas d'en Mörður Valgarðsson. Aquest els va dispensar una bona acollida. En Kári li va donar el missatge d'en Gissur, el seu sogre. En Mörður es va mostrar reticent a secundar-lo tot dient que promoure una sola acció judicial contra en Flosi seria més difícil que promoure'n deu contra d'altres
◊ fór Þorleikur nú á fund landseta sinna, Kotkels og Grímu, og bað þau gera nokkurn hlut þann er Hrúti væri svívirðing að. Þau tóku undir þetta léttlega og kváðust þess vera albúin. Síðan fer Þorleikur heim: llavors en Þorleikur se n'anà a veure els seus arrendataris, en Kotkell i la Gríma, i els requerí que fessin alguna cosa que causés oprobi al Hrúti. Ells hi accediren volenterosament i li digueren que estaven totalment disposats a fer-ho. Després d'això, en Þorleikur se'n va tornar al seu mas
◊ og er þau tala þetta þá kemur Kjartan inn í búðina. Hann hafði heyrt tal þeirra og tók undir þegar og kvað ekki saka. Hrefna sat þá enn með faldinum: i quan encara estaven parlant d'això, en Kjartan va entrar a dins la cabana. Havia sentit llur conversa i la va reprendre immediatament dient que no s'amoïnessin, que no passava res. La Hrefna va continuar asseguda allà sense llevar-se el faldr [que s'havia assajat]
◊ Egill bað þá þangað fara til loftsins, en er þeir komu upp í riðið, þá sáu þeir, að loftið var opið; var þar ljós inni og þjónustumenn og bjuggu rekkjur manna. Egill bað þá suma úti vera og gæta, að enginn kæmist út; Egill hljóp inn í loftið, greip þar vopn, því að þau skorti þar eigi inni; drápu þar menn alla, þá er þar voru inni; þeir tóku sér allir alvæpni. Áki gekk til, þar er hlemmur var í gólfþilinu, og lauk upp, mælti, að þeir skyldu þar ofan ganga í undirskemmuna. Þeir tóku sér ljós og gengu þangað, voru þar féhirslur bónda og gripir góðir og silfur mikið; tóku menn sér þar byrðar og báru út; Egill tók undir hönd sér mjöðdrekku eina vel mikla og bar undir hendi sér; fóru þeir þá til skógar: l'Egill els va manar que pugessin a la sala de dalt i quan varen haver arribat al replà de dalt de tot de l'escala, varen veure que la sala era oberta. A dins hi havia llum: els criats estaven preparant els llits dels homes. L'Egill els va manar que alguns d'ells es quedessin a fora i vigilessin que no en sortís cap. A continuació, l'Egill va irrompre dins la sala de dalt i hi va agafar armes, perquè allà dins n'hi havia en abundància. Varen matar tots els homes que hi havia. Després, es varen aprovisionar de tota mena d'armes. L'Áki va anar on hi havia una trapa en el terra, la va obrir i els va dir que baixessin a la cambra que hi havia a sota. Varen agafar una llàntia i hi anaren: allà hi havia els cofres on el pagès guardava els seus diners i objectes de valor i hi havia moltes de joies valuoses i una gran quantitat d'argent. Els homes en varen agafar a cabassos i ho portaren a fora. L'Egill es va apoderar d'un escriny força gros i se'l posà sota el braç i d'aquesta manera tots ells es dirigiren cap al bosc
◊ en hversu sem konungur svarar þínu máli, þá vertu djarfmælt. En eg mun vera nær staddur og taka undir með þér og styðja málið þitt: però sigui com sigui com respongui el rei a la teva petició, tu, parla-li amb gosadia; jo seré al devora i hi intervindré donant-te la raó i donant suport a la teva petició
◊ flestir menn lǫttu þess ok beiddu hann heldr leita á skóga ok forða sér. Þorbjǫrn tók ekki undir þat ráð. Riðluðusk þeir fǫrunautar hans frá honum ok leituðu sér ýmsa vega hjálpar, en þeir Þorbjǫrn urðu eptir níu saman. Ok er hann sér, at Haraldr jarl er kominn yfir díkit, ferr hann á mót honum, ok féll á kné fyrir honum, ok kvezt fœra honum hǫfuð sitt: la major part dels seus homes li ho desaconsellaren dient-li que millor es dirigís als boscos i s'hi posés fora de perill. En Þorbjǫrn no va seguir aquell consell. Aleshores, els seus companys se separaren d'ell en petits grups procurant cadascú posar-se en seguretat de la millor manera possible; al final, amb en Þorbjǫrn només hi quedaren vuit homes. Quan en Þorbjǫrn va veure que el iarl havia creuat la rasa, va pujar fins allà on era, s'hi va agenollar al davant i li digué que posava el seu cap a la seva disposició
◊ var þá kominn á Flugumýri Lambkárr ábóti. Hann átti heima á Staðarhóli at búi Sturlu. Hann sagði þau orð vestan Páls prests ok annarra mága Sturlu, at þeir mundu gerask vinir Kolbeins, ef hann léti Sturlu vestr fara til eigna sinna; en Kolbeinn tók ekki undir þat [við] svá búit: en aquells dies va arribar a Flugumýrr l'abat Lambkárr. Vivia a Staðarhóll al mas de l'Sturla. Des de l'oest anava donant a conèixer les paraules del prevere Pau i d'altres parents de l'Sturla, que es farien amics d'en Kolbeinn si aquest li permetia a l'Sturla que anés a les seves possessions de l'oest. En Kolbeinn, però, no hi va accedir ateses les circumstàncies
◊ Þrándr svarar: "Því er at skipta þó," sagði hann, "at þeir verða banar þeira manna flestra er hér eru, ef þeir ganga undan". Bjarni svarar: "eigi skal þá heldr drepa en mik", sagði hann. "Eigi var mér ok þetta alvara," sagði Þrándr, "vilda ek gjǫra tilraun við yðr, hversu þér tœkit (modern, tækjuðundir þetta; skal ek nú bœta þetta sveinunum, er ek hefi verit staddr á fundi þessum, ok bjóða þeim til fóstrs": en Þrándr li va respondre: "si se'n surten amb vida d'aquí" va dir, "a la llarga tindrà com a conseqüència que es convertiran en matadors de la major part dels qui som aquí". En Bjarni li va replicar: "Abans de poder matar-los a ells, m'hauràs de matar a mi". En Þrándr li va contestar: "Quan ho he dit, no ho he dit seriosament," va dir, "sinó que volia posar-vos a prova per veure com vos agafaríeu aquesta proposta; en realitat, vull reparar als nois el fet d'haver participat en aquesta topada oferint-los d'ésser llur fóstri
◊ þegar Heródes herrann sá / hann varð mjög glaður næsta. / Af honum heyrt hafði og helst vill fá / hans ásýnd líta glæsta. / Forvitinn mörgu frétti að, / fýsn holdsins kapp á lagði / með byrstu bragði. / Jesús tók ekki undir það, / við öllum spurningum þagði: quan l'Herodes va veure el Senyor / n'estigué content fora mida. / N'havia sentit a parlar i sobretot volia aconseguir / de veure la seva cara resplendent. / Era tot ple de curiositat per saber-ne moltes de coses: / amb desconsiderada manera / perseguia de satisfer el seu apetit concupiscible, / [però] Jesús no li responia: / a totes les seves preguntes, ell callava
 
G. <upp>
1. <taka akkerið upp>salpar (o: cobrar) l'àncora
◊ [íslenzka skipið] Reykjafoss hafði legið út af Flissingen, sem er skammt utan við Antwerpen og var að taka upp akkerið til að sigla inn, þegar spánska skipið sigldi utan í hann. Hélt Reykjafoss áfram inn til Antwerpen, og kom þar um fjögur leytið í gær:
◊ borð eru upp tekin:
mærin gekk á brott, en Egill skaut niður skyraskinum, og var þá nær tómur; voru þá og brott teknir askarnir frá þeim. Gengu þá og heimamenn í sæti sín, og voru borð upp tekin um alla stofu, og sett á vist; því næst komu inn sendingar og voru þá settar fyrir Egil sem fyrir aðra menn
síðan tók Karl upp borð fyrir þá og settist Vandráður í miðju. Snæddu þeir um hríð en síðan gengu þeir út. Var þá hestur búinn og karlsson að fylgja honum og hafði hann annan hest. Ríða þeir brott til skógar en jarlsmenn gengu til báts síns og róa út til jarlsskipsins
◊ taka landtjöld upp: desmuntar les tendes
síðan lét konungr blása í þrjátigi þúsunda lúðra ok horna ok lét upp taka landtjöld sín ok herbúðir ok hélt heim til Frakklands, til Frakklands, en Rollant og margir menn aðrir sátu um borgina eptir
þau voru lög þeirra að hverjum manni skyldi fyrir bjarg kasta ef þrem náttum lengur lægi. Allir skyldu skyldir að fara hvert sem Hörður vildi eða Geir ef þeir væru sjálfir í för. Skipt var verkum með þeim. Öll voru hús upp tekin í Botni að viðum og flutt út í Hólm. Sá hólmur er nú kallaður Geirshólmur. Tók hann nafn af Geir Grímssyni
þá kemr Hákon konungr öllu liði sínu at þeim, hófsk nú annat sinn orrostan, ok féllu margir af hvárum- tveggja, ok tók brátt at ganga á þá Gamla, ok skildisk lið þeirra, ok flýði Gamli ok þeir allir brœðr fram með berginu; en sumt tók upp á bergit ok var þar drepit, en sumt tók fyrir hamra ofan ok dó þar. En er þeir Gamli kvámu i fjöruna, þá varð hann sárr mjök af Hákoni konungi ok tók undan á kaf ok druknaði. Haraldr ok Sigurðr brœðr Gamla kómusk með sundi til skipa, en Hakon drap þar í fjörunni þrjá skipsóknir af liði þeirra, ok hlóðu upp skipin undir þeim; í þau skip var lagðr í valrinn ok orpnir þar haugar utan at, þar stendr ok baut- aðarsteinn hár sem Egill féll
sín allir englar andlit hylja á bæn framfallnir fyrir Guði! vill tign þín til þess taka sik upp, Drottinn! yfir jörð dóm at halda?
Og er Ásbjörn sá að hann mundi eigi um kyrrt mega sitja þá hljópst hann í burt og kom ofan í Njarðvík og hitti Ketil og beiddi hann viðurtöku: "Em eg þér hagfelldur því að eg em verkmaður góður og þú ert iðjufullur sjálfur. En eg tek lítið gott upp hjá þeim Kórekssonum"
En þá er hann hafði matast bjóst hann sem skyndilegast og fór upp til vatnsins. Komu þar skip í móti honum. Steig hann þá sjálfur á karfann og með honum menn svo margir sem karfinn tók við (ɔ: tók upp) en hver annarra tók sér þar skip sem helst fékk. Og um kveldið er á leið létu þeir frá landi. Logn var veðurs. Þeir reru út eftir vatninu. Konungurinn hafði þá nær fjórum hundruðum manna
um sumarið eftir mælti Jórunn að frillan mundi upp taka verknað nokkurn eða fara í brott ella. Höskuldur bað hana vinna þeim hjónum og gæta þar við sveins síns. En þá er sveinninn var tvævetur þá var hann almæltur og rann einn saman sem fjögurra vetra gömul börn
konungur hafði það enn í ráðagerð sinni að leggja niður konungstign og fara út í heim til Jórsala eða í aðra helga staði og ganga undir regúlu. Það taldist lengstum í huginn að hugsa ef nokkur föng mundu til verða að hann næði ríki sínu í Noregi. En er hann hafði þar á huginn þá minntist hann þess að hina fyrstu tíu vetur konungdóms hans voru honum allir hlutir hagfelldir og farsællegir en síðan voru honum öll ráð sín þunghrærð og torsótt en gagnstaðlegar allar hamingjuraunirnar. Nú efaði hann um, fyrir þá sök, hvort það mundi vera viturlegt ráð að treysta svo mjög hamingjuna að fara með lítinn styrk í hendur fjandmönnum sínum er allur landsmúgur hafði til slegist að veita Ólafi konungi mótgöngu. Slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi. Volkaði hann það í hugnum og vissi eigi hvað hann skyldi upp taka því að honum sýndust mein auðsýn á því sem hann taldi fyrir sér
Og eitthvert sinn talaði Sigurður bóndi hennar við hana og segir að hún tæki undarlega breytni upp "þú gefur eigi gaum að góssi okkru og sukkar því ýmsa vega. En svo er sem eg sjái þig í svefni og viltu aldrei vera þar stödd sem eg er. Nú veit eg fyrir víst að eitthvert ber til"
Gunnar fór með öllu sem fyrir hann var lagt og var á Höskuldsstöðum um nótt og fór þaðan ofan eftir dal og kom á næsta bæ hjá Hrútsstöðum. Þar lét hann falt smíðið og seldi þrjá smíðisgripi. Bóndi fann að á var smíðinu og kallaði fals í. Héðinn réð þegar á bónda. Það var sagt Hrúti og sendi hann eftir Héðni. Hann fór þegar á fund Hrúts og hafði þar góðar viðtökur. Skipaði Hrútur honum gegnt sér og fór orðtak þeirra sem Njáll gat til. Þá sagði Hrútur honum hversu upp skyldi taka málið og stefndi fyrir málinu en hann mælti eftir og stefndi rangt. Þá brosti Hrútur og grunaði ekki. Þá mælti hann að Hrútur skyldi stefna í annað sinn. Svo gerði Hrútur. Héðinn stefndi þá í annað sinn og stefndi þá rétt og vitnaði undir förunauta sína að hann stefndi handseldri sök Unnar Marðardóttur. Hann fór til svefns um kveldið sem aðrir menn
"Sjá mun eg ráð til þess," segir Njáll, "að taka upp ný goðorð, þeir er best eru til fallnir úr fjórðungi hverjum, og segist þeir í þing með þeim er það vilja"
Hann lét flytja heim lík Kjartans og tjalda yfir því að þá var engi kirkja ger í Dölum. En er Ólafur spurði að Þorsteinn hafði skjótt við brugðið og hafði tekið upp mikið fjölmenni og svo þeir Víðdælir þá lætur Ólafur safna mönnum fyrir um alla Dali. Var það mikið fjölmenni
Blund-Ketill svarar: "Eigi er þann veg upp að taka. Það veistu að silfur gengur í allar skuldir hér á landi og gef eg þér það við"
Þá kalla eg hann Haustskuld, segir Guttormur, og munum vér nú gjalda Oddi haustskuld er hann tók á hausti Heinrek biskup og fé Þorsteins bónda í Hvammi. Og þar hefir hann sagt að svo mun fara með oss Oddi sem glíman fór með ykkur. Kann eg eigi öðruvís að ráða þenna draum. Líklega er upp tekinn, segir Hrafn. En geisladag riðu þeir upp í Hörgárdal og átu mat í ofanverðri byggð. Þeir riðu til Hjaltadalsheiðar. Og er þeir komu upp á heiðina kenndi að brá lit. Hrafnar tveir flugu með þeim um alla heiðina. Hrafni Oddssyni kvaðst það vel líka er nafnar hans voru þeim í sinni
þá er Þórður kom á Grund kom til hans Árni ábóti og Guðmundur Gilsson og báðu þeir hann verða á brottu sem fyrst, sögðu þann tíma er Kolbeinn yrði var við útkomu hans að hann mundi þegar gera menn til hans. Tóku það flestir upp fyrir Þórði að Hálfdan mágur hans væri líkastur til að veita honum nokkvern styrk fyrir kosta sakir og ættar en kváðu Steinvöru systur hans höfuðskörung og líklega til framhvata margs við Hálfdan bónda sinn
En er konungur kom til liðsins þá bauð hann bóndum tvo kosti, annan þann að þeir skyldu þá allir við kristni taka en að öðrum kosti halda við hann bardaga. En eftir lát Skeggja varð engi forgangsmaður að í bónda liði að reisa merki í móti Ólafi konungi. Varð hinn kostur upp tekinn að ganga til konungs og hlýða því er hann bauð. Þá lét Ólafur konungur skíra fólk allt það er þar var og tók gíslar af bóndum til þess að þeir skyldu halda kristni sína
þann vetr tók út skip Þangbrands ór Hítará ok braut mjǫk ok rak á land fyri sunnan Kálfalœk. Þar um orti Steinunn, móðir Skáld-Refs, þetta...
Þá er Loftur biskupsson kom utan fór hann til Hákonar konungs og Haraldur Sæmundarson. Hákon konungur sat í Björgvin. Það var einn dag er konungur gekk til borðs og stóð fyrir borðinu og tók laugar og þeir menn er þar mötuðust. Sá maður hljóp í stofuna er Eiríkur ungi hét. Bróðir hans hafði verið á Eyrum þá er Sæmundur tók fé fyrir kaupmönnum. Eiríkur hafði öxi í hendi og setur á háls Haraldi Sæmundarsyni svo að hann féll fyrir fætur konungi. Eiríkur tók út úr stofunni en konungur bað hlaupa eftir honum og hvar sem hann yrði fanginn þá bað hann drepa hann. Eiríkur komst út úr bænum og varð tekinn langt út frá Mylnudal og var þegar drepinn. Haraldur var allmjög sár og varð þó græddur
Jarl átti langskip er flaut tjaldað fyrir býnum. Lét hann þegar um kveldið flytja á skipið lausafé sitt og klæðnað manna og drykk og vist, svo sem skipið tók við, og reru út þegar um nóttina og komu í lýsing í Skarnsund. Þar sáu þeir Ólaf konung róa utan eftir firði með lið sitt. Snýr jarl þá að landi inn fyrir Masarvík. Þar var þykkur skógur. Þeir lögðu svo nær berginu að lauf og limar tóku út yfir skipið. Þá hjuggu þeir stór tré og settu allt á útborða í sjá ofan svo að ekki sá skipið fyrir laufinu og var eigi alljóst orðið þá er konungur reri inn um þá. Logn var veðurs. Reri konungur inn um eyna en er sýn fal milli þeirra reri jarl út á fjörð og allt út á Frostu, lögðu þar að landi. Þar var hans ríki

takast <tekst ~ tökumst | tókst ~ tókumst | tekist>:
1. (heppnastreeixir, aconseguir (sortir bé)
♦ e-m takast e-ð með e-u: algú aconsegueix una cosa amb una cosa
♦ e-m takast að <+ inf.[með e-u]: algú aconsegueix de (o: reïx a)  <+ inf.[amb una cosa]
♦ e-ð takast: una cosa surt bé, una cosa funciona
◊ þetta tókst: la cosa ha anat bé, la cosa ha funcionat
2. (hefjastcomençar (iniciar-se)
◊ tókst þá orusta: llavors va començar la batalla
3. <á við e-ð>: (taka til viðfer front a una cosa (afrontar)
◊ takast á við afleiðingar e-s: afrontar les conseqüències d'una cosa
◊ takast á við erfiðleikana: afrontar les dificultats
4. <e-ð á hendur>: (taka til viðemprendre una cosa (escometre)
◊ hann var upplýstur einvaldur sem tókst á hendur ýmsar umbætur í ríki sínu: era un monarca absolut però il·lustrat que va emprendre diverses reformes en el seu regne
◊ takast ferð á hendur: emprendre un viatge
5. <til>: (gerastsucceir (passar, esdevenir-se, ocórrer)
◊ hvernig tókst það til?: com ha passat?
Tókust nú upp leikar sem ekki hefði í orðið. Eiga þeir mágar oftast leik saman, Gísli og Þorgrímur, og verða menn eigi á sáttir hvor sterkari er en þó ætla flestir Gísla aflameiri. Þeir leika knattleika á tjörn þeirri er Seftjörn heitir; þar var jafnan fjölmennt

takk: grŕcies (danicisme. → ţökk; → ţakka)

takka·skór <m. -skós, -skór>: sabata f de jugar a futbol (amb ‘botons’ a la sola)

takki <n.takkar>: botó (de timbre, ascensor)

tak·marka <-marka ~ -mörkum | -markaði ~ -mörkuðum | -markaðe-ð>:
1. (minnkalimitar una cosa (reduir, restringir)
2. (afmarkadelimitar una cosa (posar fites o termes a una cosa)

tak·markast <-markast ~ -mörkumst | -markaðist ~ -mörkuðumst | -markastvið að + inf.;>:
limitar-se a <+ inf.>

tak·mörk <n.pl -marka>: límits m.pl, confins m.pl

taktur <m. takts, taktar. Dat. sg.: takti o: takt>:
<MÚScompàs m (fl./pl.: compassos)
◊ dans í taktinum 4/4: un ball amb compàs [de] 4 x 4
◊ í fjórskiptum takti: amb compàs [de] 4 x 4

tala¹ <f. tölu, tölur. Gen. pl.: talna>:
1. <MAT & GRAM & FÍSnombre m
◊ en þú hefur skipað öllu eftir mæli, tölu og vog: tu ho has disposat tot en nombre, pes i mesura (omnia in mensura et numero et pondere deposuisti)
♦ talan einn, talan tveir, talan þrír o.s.fr.  (Gen.: tölunnar einn, tölunnar tveir, tölunnar þrír o.s.fr.)l'u, el dos, el tres etc.
♦ hafa e-n í þræla tölu: <LOCtenir algú com a esclau
◊ Rǫgnvaldr þroskaðiz skjótt ok var hann maðr mikill ok sterkr ok eigi óvænn í ásjónu; hann aflaði brátt á mikilli vinnu ok var hagr vel. Þórólfr hafði hann í þræla tǫlu, en er hann var roskinn at aldri, þá setti Þórólfr hann yfir aðra menn at stjórna til vinnu: en Rǫgnvaldr va créixer ràpidament i es va fer un home gran i fort i no pas lleig de cara; aviat va dur a terme treballs feixucs i era molt hàbil en el que feia. En Þórólfr el tenia com un més dels seus esclaus, però quan va acabar de créixer, en Þórólfr el va posar al capdamunt dels altres homes (ço és: dels altres esclaus) perquè els dirigís en les feines
♦ hafa tölu á e-u: <LOCcomptar una cosa
◊ Grettir hafði tölu á mönnum þessum að þeir voru tólf saman: en Grettir va comptar aquells homes fins a un total de dotze
♦ hafa ekki tölu á e-u: <LOCno dur el compte d'una cosa, haver perdut el compte d'una cosa
♦ taka e-n í heilagra tölu: <RELIGcanonitzar algú
♦ týna tölunni: <LOCreduir-se, minvar en nombre
♦ algebruleg tala: nombre algebraic
♦ blandin tala: nombre mixt
♦ fullkomin tala: nombre perfecte
♦ fátækleg tala: nombre deficient (o: defectiu)
♦ heil tala: nombre enter
♦ hvöss tala: nombre senar
♦ jákvæð ~ pósitíf tala: nombre positiu
♦ jákvæðar ~ pósitífar tölur: nombres positius
♦ jöfn tala: nombre parell
♦ náttúrleg tala: nombre natural
♦ neikvæð ~ negatíf tala: nombre negatiu
♦ neikvæðar ~ negatífar tölur: nombres negatius
♦ negatíf ~ neikvæð tala: nombre negatiu
♦ negatífar ~ neikvæðar tölur: nombres negatius
♦ ofurendanleg tala: nombre transfinit
♦ óendanleg tala: nombre infinit
♦ ójöfn tala: nombre senar
♦ óræð tala: nombre irracional
♦ óviðkennd tala: nombre abstracte
♦ pósitíf ~ jákvæð tala: nombre positiu
♦ pósitífar ~ jákvæðar tölur: nombres positius
♦ ríkuleg tala: nombre abundant
♦ ræð tala: nombre racional
♦ samsett tala: nombre compost
♦ slétt tala: nombre parell
♦ torræð tala: nombre transcendent
♦ þættanleg tala: nombre compost
♦ → algebrutala “nombre algebraic”
♦ → eintala “nombre singular”
♦ → fertala “quaternió”
♦ → fleirtala “nombre plural”
♦ → frumtala #1. (grunntalanombre cardinal#2. (prímtalanombre primer”
♦ → heiltala “nombre enter”
♦ → oddatala “nombre senar”
♦ → prímtala “nombre primer”
♦ → raðtala “nombre ordinal”
♦ → rauntala “nombre real”
♦ → sætistala “nombre atòmic”
♦ → tugatala “nombre decimal”
♦ → tvinntala “nombre complex”
♦ → tvítala “nombre dual”
♦ → tvíundatala “nombre binari”
♦ → vinatala “nombre amic”
♦ → þríundatala “nombre ternari”
2. (númernúmero m (nombre dins sèrie, col·lecció, seqüència etc.)

tala² <f. tölu, tölur. Gen. pl.: talna>:
1. (ræðadiscurs m (parlament, parla)
♦ halda tölu: <LOCfer un discurs
♦ láta ganga töluna: <LOCfer un parlament, deixar anar un parlament
◊ Þórir þagði meðan Grettir lét ganga töluna: en Þórir va callar mentre en Grettir deixava anar el seu parlament
◊ og sem þrællinn hafði þetta mælt þá rann af Gretti ómegin það sem á honum hafði verið. Brá hann þá saxinu og hjó höfuð af Glámi og setti þá við þjó honum. Bóndi kom þá út og hafði klæðst á meðan Glámur lét ganga töluna en hvergi þorði hann nær að koma fyrr en Glámur var fallinn. Þórhallur lofaði guð fyrir og þakkaði vel Gretti er hann hafði unnið þenna óhreina anda. Fóru þeir þá til og brenndu Glám að köldum kolum: i quan l'esclau hagué dit això, a en Grettir li va desaparèixer la debilitat que s'havia emparat d'ell. Va brandar el seu sax, hi va tallar el cap d'en Glámur i l'hi va posar devora les seves anques. Fou llavors que el bóndi va sortir a fora; s'havia vestit mentre en Glámur deixava anar el seu parlament, però no havia gosat acostar-s'hi abans que en Glámur no fos mort. En Þórhallur va lloar Déu per allò i va regraciar en Grettir de tot cor per haver vençut aquell esperit impur. Després, s'hi posaren i cremaren en Glámur fins a deixar-lo convertit en cendres
2. <(krafaexigència f (reivindicació, reclamació)
◊ Illugi hafði hundrað manna og einvalalið og hélt hann fram málunum en Kjalleklingar gengu að dóminum og vildu upp hleypa. Var þá þröng mikil. Áttu menn þá hlut í að skilja þá. Kom þá svo að Tin-Forni greiddi féið að tölum Illuga: l'Illugi tenia cent homes -una tropa escollida- i feia avançar la vista de la seva causa, però els Kjalleklingar van anar al tribunal amb la intenció de dispersar-lo. A conseqüència d'això, va començar una gran altercació. Hi van haver d'intervenir més homes per separar-los. Foinalment, però, la cosa va acabar que en Tin-Forni va pagar els béns en litigi d'acord amb les exigències de l'Illugi
3. <(upplýsingar, skýrslaindicació f (referència, asserció)
♦ að tölu e-s: <LOCsegons refereix X
◊ Ísland byggðist fyrst ór Norvegi á dögum Haralds ins hárfagra, Hálfdanarsonar ins svarta, í þann tíð, at ætlun ok tölu þeira Teits, fóstra míns, þess manns, er ek kunna spakastan, sonar Ísleifs byskups, ok Þorkels, föðurbróður míns, Gellissonar, er langt munði fram, ok Þuríðar Snorradóttur goða, er bæði var margspök ok óljúgfróð, er Ívarr Ragnarssonr loðbrókar lét drepa Eadmund inn helga Englakonung. En þat var átta hundruð ok sjau tigum vetra eftir burð Krists, at því er ritit er í sögu hans: els primers en colonitzar Islàndia foren noruecs, en temps del rei Haraldr Bells-cabells, el fill d'en Hálfdan el negre, a l'època (segons calculava i referia el meu fóstri Teitr, l'home més savi que jo hagi conegut, que era fill del bisbe Ísleifr, i [segons contaven també] el meu oncle Þorkell Gellisson, que se'n recordava de molt enrere, i la Þuríðr, la filla del godó Snorri, la qual no només era molt saberuda, sinó també veraç en el que contava) en què l'Ívarr, el fill d'en Ragnarr Calçons-de-loden féu matar l'Edmund el sant, rei d'Anglaterra, i això fou 870 hiverns després del naixement del Crist, talment com està escrit a la seva història

tala³ <f. tölu, tölur. Gen. pl.: talna>:
1. (flatur hnappurbotó m [pla]
2. (glertalagra m (de collaret de granadura)

tala <tala ~ tölum | talaði ~ töluðum | talað>: parlar, xerrar (Mall.)
	talarđu ensku, spćnsku, katalönsku, ţýsku? Que parles anglčs, castellŕ, catalŕ, alemany?
	ég tala bara íslensku: només parlo islandčs
	ég tala ekki íslensku: no parlo islandčs
	tala af sér: trair-se (dir una cosa sense voler o adonar-se'n)
	eins og um var talað: tal i com vam quedar
	tala saman: conversar
	tala um e-ð: parlar d'una cosa
		‘enginn mun tala um okkur, þegar við erum látnar’ eftir Agustín Díaz Yanes:
			 ‘ningú no parlarà de nosaltres quan serem mortes’ d'Agustín Díaz Yanes
	tala um að <+ inf.>: parlar de <+ inf.>
	tala um fyrir e-m: dissuadir algú, fer desistir algú
	tala utan að e-u við e-n: insinuar una cosa a algú
	tala út í bláinn: parlar sense to ni so
	tala við e-n: parlar amb algú
	VIÐ tölum saman á eftir!: després tu i jo ja parlarem!, després tu i jo tindrem una xerrada!
	þú getur trútt um talað: és molt bo de fer dir-ho! es molt fàcil dir-ho!

tal·hlýðinn, -hlýðin, -hlýðið <adj.>:
persuasible, convencible

talið¹:
supí de → telja “comptar”

talið²:
2ª pers. pl. pres. ind. & subj. de → tala “parlar”

talið³:
2ª pers. pl. imperatiu de → tala “parlar”

talkúm <n. talkúms, no comptable>: pólvores f.pl de talc

talmeina·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
logopeda m & f

talmúð- <adj.>:
<RELIGtalmúdic -a (תַּלְמוּדִי)

talmúð <m. talmúðs, talmúðar>:
<RELIGtalmud m (תַּלְמוּד(fl./pl.talmuds og/i talmudim)
♦ talmúð tóru[nnar]: talmud m torà (תַּלְמוּד תּוֹרָה)
♦ babýlonskur talmúð (o: talmúð frá Babýloníu): talmud babilònic (תַּלְמוּד בַּבְלִי)
♦ palestínskur talmúð (o: talmúð frá Palestínu): talmud palestí (תַּלְמוּד יְרוּשַׁלְמִי)

talmúðisti <m. talmúðista, talmúðistar>:
<RELIGtalmudista m & f (תַּלְמוּדַאי)

tals·háttur <m. -háttar, -hættir>: locució f, expressió f (frase feta)

tals·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
portaveu f

tals·maður <m. -manns, -menn>: portaveu m,f

tal·stöđ <f. -stöðvar, -stöđvar>: walkie-talkie m (→ labbrabbtćki)

tals·verður, -verð, -vert: considerable
	talsvert fjárverđmćti: valor monetari considerable

t.a.m. <abrev.>:
abrev. de til að mynda: per exemple, p.e.

taminn, tamin, tamið: domesticat -ada

tamur, töm, tamt <adj.>:
1. (taminnaregat -ada (ensinistrat, domesticat)
2. (æfðurexpert -a, exercitat -ada (amb pràctica, amb experiència)
♦ vera tamt að <+ inf.>tenir la mà trencada a <+ inf.>, tenir pràctica en <+ inf.>, ésser expert en <+ inf.>, estar avesat a <+ inf.
◊ honum tekst ekki að koma ár sinni fyrir borð, og þó var honum tamt að beita klókum aðferðum í því skyni að sigra konur: no reïx pas a deseixir-se'n bé i això que tenia la mà trencada en l'ús de mètodes astuts per a conquerir les dones
♦ það varð tamast sem í æskunni hafði numið: <LOC FIGel que s'aprèn de petit, no s'oblida pas de gran
3. (vanuravesat -ada (habituat, acostumat)

tangó <m. tangós, tangóar>:
<MÚStango m
♦ argentínskur tangó: un tango argentí

tanna·far <n. -fars, -för. Emprat hab. en pl.>: marca f de dents (emprat hab. en pl.)
	tannaför: marques de dents

Tannaíti <m. Tannaíta, Tannaítar>:
<HIST RELIGtannaïta m (fl./pl tannaïtes og/i tannaïm(תַּנָּא, תנא)

Tann·álfurinn <m. -álfsins, no comptable>:
<FOLCLen Dentetes, s'homo des paner foradat (Mall.), cercador de les dents de llet caigudes que l'infant ha deixat davall el coixí. A canvi de la dent hi deixa una petita penyora

tann·áta <f. -átu, no comptable>: càries f [dental]

tann·bein <n. -beins, -bein>: dentina f

tannbein·kúla* <f. -kúlu, -kúlur>: glòbul m dentinal, denticle m (corpuscle de dentina a la polpa dentària)

tann·berg <n. -bergs, -berg>: regió f alveolar, alvèols m.pl (part de la boca
	 compresa entre les dents i el prepaladar)

tannbergs·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>: so m alveolar, alveolar f

tannbergs·mćltur, -mćlt, -mćlt: <LING> alveolar

tann·bil <n. -bils, -bil>: espai m interdental

tann·bogi <m. -boga, -bogar>: arc dentari (o: alveolar), arcada dental (o: dentària)

tann·brú <f. -brúar, -brýr>: pont m dental (pròtesi dentària parcial)

tann·brúða <f. -brúðu, -brúður>: margarideta dentada (planta Valerianella dentata)

tann·bursta <-bursta ~ -burstum | -burstaði ~ -burstuðum | -burstaðsig>:
rentar-se les dents
♦ tannbursta sig tvisvar á dag: rentar-se les dents dos cops al dia

tannbursta·haus <m. -hauss, -hausar>: capçal m de raspall de dents
	tannburstahausar fyrir rafmagnstannbursta: capçals per a raspalls de dents elèctrics

tann·bursti <m.-burstar>: raspall m de dents, espelmador m de dents (Mall.) 

tann·burstun <f. -burstunar, -burstanir>: raspallat m de les dents

tann·dráttur <m. -dráttar, -drćttir>: extracció dentària, <MED> exodòncia f

tann·fé <f. -festar, pl. no hab.>:
<HISTAmb el terme tannfé es designava un regal o present que hom feia a un infant quan li sortia la primera denteta.
♦ gefa e-m e-ð að tannfé: regalar una cosa a algú com a tannfé

tann·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>: 1. empastament m, obturació f, odontoplerosi f, 
	plombatge m (acte d'omplir amb material odontològic substitutiu)
	2. (fyllingarefni) empastat m, obturació f, empaste m (cast., ekki ritm./no lit.) (material emprat en una obturació)

tann·garður <m. -garðs, -garðar>: arc dentari (o: alveolar), arcada dental (o: dentària)

tann·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: dentat m (forma i disposició de les dents, esp. en descripcions de biologia)

tann·glerungur <m. -glerungs, -glerungar>: esmalt dentari

tann·háls <m. -háls, -hálsar>: coll m dental (o: dentari) (coll de dent & queixal)

tann·hjól <n. -hjóls, -hjól>: <MEC> roda dentada

tann·hol <n. -hols, -hol>: cambra f pulpar, cambra dentària, cavitat f pulpar (part de dent o queixal on hi ha la polpa dental)

tann·hola <f. -holu, -holur>: alvèol m dental (cavitat del maxil·lar on hi va fixada l'arrel d'una dent o d'un queixal)

tann·hold <n. -holds, -hold>: geniva f
	blæðing úr tannholdi: geniva sagnant
	tannholdiđ mitt blćđir viđ tannburstun: les genives em sagnen quan em rento les dents
	tannholdiđ mitt blćđir ţegar ég bursta tennurnar: les genives em sagnen quan em rento les dents
	ţađ blćđir úr tannholdinu á mér viđ tannburstun ~ ţegar ég bursta: les genives em sagnen quan em rento les dents

tannholds·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gingivitis f, parodontitis f superficial

tann·hvass, -hvöss, -hvasst <adj.>:
de dents agudes, que té les dents agudes
◊ hávær og tannhvöss kona er líkust herblæstri og sérhver sá sem slíka á, heyr stöðugann ófrið: la dona cridanera i de llengua esmolada és com una trompeta de guerra que fa fugir l'enemic i l'home que la tingui per dona és com si passés la vida enmig del fragor del combat

tann·hvíttun <f. -hvíttunar, no comptable>: blanqueig m de dents

tann·koma <f. -komu, no comptable>: dentició f

tann·krem <n. -krems, -krem>: dentifrici m, pasta f de dents

tann·króna <f. -krónu, -krónur>: 1. corona f [dental] (part de dent o queixal que sobresurt fora de les genives)
	2. (gervitönn) funda f (tipus de pròtesi dentària)

tann·kul <n. -kuls, no comptable>: sensibilitat f dental (dolor dental causat pel contacte de la dent amb un cos fred)

tann·kvika <f. -kviku, -kvikur>: polpa dentària (o: dental), <col·l.> nervi m

tannkviku·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: pulpitis f, odontitis f

tann·kýli <n. -kýlis, -kýli>: flegmó m, fleumó m (abscés dental)

tann·laus, -laus, -laust: 1. esdentegat -ada (sense dents)
	2. <MED> agomfi -òmfia

tann·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: agomfiasi f (manca de dents)

tann·lím <n. -líms, no comptable>: ciment m [odontolňgic]

tann·loðna <f. -loðnu, -loðnur>:
1. <MEDesmalt dentari (glerungur)
2. eperlà americà, eperlà irisat  (peix Osmerus mordax) (vatnaloðna)

tannlćkna·stofa <f. -stofu, -stofur>: clínica f dental

tannlækna·vakt <f. -vaktar, -vaktir>: servei[s] m.[pl] d'odontologia d'urgència (dentista d'urgència)

tann·lækningar <f.pl -lækninga>: tractament[s] odontològic[s] (exodòncies, obturacions, ortodòncies etc.)

tann·lćknir <m. -læknis, -lćknar>: dentista m & f, odontòleg m, odontòloga f

tannlćknis·frćđi <f. -frćđi, no comptable>: odontologia f

tann·pína <f. -pínu, pl. no hab.>: mal m de queixal
	draga úr tannpínu: llevar el mal de queixal
	drepast úr tannpínu: estar rabiós -osa de mal de queixal
	ég er með tannpínu: tinc mal de queixal

tann·planta <f. -plöntu, -plöntur>: implant m dental

tann·réttingar <f.pl -réttinga>: ortodňncia f

tann·rót <f. -rótar, -rćtur>: arrel f de dent & queixal

tannrótar·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: quist m radicular

tannrótar·broddur <m. -brodds, -broddar>: ŕpex m de l'arrel

tannrótarbrodds·gat <n. -gats, -göt>: forat m apical

tannrótarbrodds·kýli <n. -kýlis, -kýli>: abscés m periapical
	tannrótarbroddskýli án útfærslugangs: abscés periapical sense tracte sinusal o fístula
	tannrótarbroddskýli með útfærslugangi: abscés periapical amb tracte sinusal o fístula

tannrótar·oddur <m. -odds, -oddar>: àpex m de l'arrel

tann·sápa <f. -sápu, -sápur>: dentifrici m, pasta f de dents

tann·sár, -sár, -sárt <adj.>:
nafrat -ada, malferit -ida, malmenat -ada (coberts de sang com si els haguessin arrabassat queixals)
◊ var þá sú orrosta mest, er kastað var handsǫxum ok bolǫxum milli skipanna. Þá var ok skotið selskutlum ok hvaljárnum, ok barizk ǫllu því er til féksk, bæði beitiásum ok árahlumum. Var þá bæði, at flestir menn vóru nǫkkut tannsárir, tók þá ok flestum heldr at leiðask hǫggorrostan: en aquells moments, quan es llençaven saxos i destrals de fuster entre els vaixells, la batalla fou al seu punt més virulent. També es disparaven arpons de caçar foques i arpons de caçar balenes i es lluitava amb tot el que hom podia arreplegar, tant si eren vergues del vaixell com mànecs dels rems. En aquells moments es va donar el cas que la majoria d'homes, que ja anaven una mica nafrats, es varen començar a atipar del barreig

tannsi <m. tannsa, tannsar>: <FAM> dentista m & f
	ég ţurfti ađ fara til tannsa: vaig haver d'anar al dentista

tann·síld <f. -síldar, -síldar> amploia f, patoia f (peix Clupea sprattus syn. Sprattus sprattus)

tann·skán <f. -skánar, -skánir>:
<MEDplaca f dental, placa dentària

tann·skemmdir <f.pl -skemmda>: 1. <GEN> danys m a les dents
	2. (tannáta) càries f [dental], <FAM> corc m

tann·skorpa <f. -skorpu, no comptable>: cement m (substància que recobreix la dentina de l'arrel dental) (→ beinungur)

tann·slíđur <n. -slíđurs, -slíđur>: periodonci m, paradenci m

tannslíđur·bólga <f. -bólgu, no comptable>: periodontitis f, parodontitis f, peridentitis f, pericementitis f
	bráđ broddlćg tannslíđursbólga án graftarútferðar: periodontitis apical aguda no supurativa
	bráđ broddlćg tannslíđursbólga með graftarútferð: periodontitis apical aguda supurativa
	bráđ broddlćg tannslíđursbólga upprunnin í kviku: periodontitis apical aguda d'origen pulpar
	langvinn almenn tannslíđursbólga: periodontitis general 
		crònica, piorrea f alveolar, parodontosi f
	langvinn broddlćg tannslíđursbólga: periodontitis apical crònica, granuloma m apical, granuloma m periapical

tannslíđur·kvilli <m. -kvilla, no comptable>: parodontosi f, periodontosi f, piorrea f alveolar, periodontitis general
		 crònica, periodontitis expulsiva, poliartritis f alvèolo-dental, gingivitis expulsiva

tann·smiður <m. -smiðs, -smiðir>: mecànic-dentista m (home), mecànica-dentista f, protètic (o: protetista) dental,
		 protètica (o: protetista) dental (dona) (expert o experta en l'elaboració de pròtesis dentàries)

tann·smiđja <f. -smiđju, -smiđjur>: taller m de mecànic-dentista

tannsmíða·meistari <m. -meistara, -meistarar>: tècnic m en pròtesi dental responsable, tècnica f en pròtesi dental responsable
	klíniskur tannsmíðameistari og tanntæknir: tècnic clínic en pròtesi dental responsable i tècnic dental

tannsmíđa·stofa <f. -stofu, -stofur>: taller m de mecànic-dentista, laboratori m de pròtesis dentals

tannsmíđa·verkstćđi <n. -verkstćđis, -verkstćđi>:  taller m de mecànic-dentista

tann·smíði <f. -smíði, -smíðar>: mecànica f dental, confecció f de pròtesis dentals

tann·spegill <m. -spegils, -speglar>: odontoscopi m

tann·steinn <m. -steins, -steinar>: carrall m, tosca f (de les dents), tàrtar m dental, tàrtar salival

tann·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>: escuradents m
	pakki af tannstönglum: una capça d'escuradents

tannstöngla·box <n. -box, -box>: portaescuradents m

tann·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>: odontopatia f

tann·sýkla <f.-sýklu, -sýklur>: placa dentària (o: bacteriana)

tann·taka <f. -töku, -tökur>: 1. (tanndráttur) extracció dentŕria, exodòncia f
	2. (tannkoma) dentició f

tann·taug <f. -taugar, -taugar>: nervi m de dent & queixal

tann·tengi <n. -tengis, -tengi>: lligament m periodontal, lligament m alvèolo-dental

tann·tæknir <m. -tæknis, -tæknar>: tècnic m dental, tècnica f dental

tann·úrdráttur <m. -úrdráttar, -úrdrættir>: extracció f de dent & queixal

tann·útdráttur <m. -útdráttar, -útdrættir>: extracció f de dent & queixal
	1887 kostaði tannútdráttur eina krónu tönnin: l'any 1887 arrabassar un queixal costava una corona

tannvara·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>: so m labiodental (o: dentilabial), labiodental f, dentilabial f

tannvegs-: parodontal, periodontal

tannvegs·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: periodontitis f, parodontitis f

tann·verkur <m. -verkjar, -verkir>: mal m de queixal

tann·þráður <m. -þráðar, -þræðir>: fil m dental, seda f dental

tappa·togari <m. -togara, -togarar>: tirabuixó m

tappi <m. tappa, tappar>: tap m

tarfur <m. tarfs, tarfar>: 1. toro m, brau m (mascle de vaca)
	2. balenot m (mascle de balena & catxalot)

targúm* <n. targúms, targúm>:
<RELIGtargum m (fl./pl targums og/i targumim(traducció aramea o caldea, sovint ampliada en forma de paràfrasi, de llibre bíblic hebreu, תַּרְגּוּם, תרגום)

targúmískur, targúmísk, targúmískt* <adj.>:
<RELIGtargúmic -a

taska <f. tösku, töskur. Gen. pl.: taska>: 1. (skólataska, skjalataska) cartera f (d'escolar, de documents)
	2. (ferđataska) maleta f (de viatge)
		á ég ađ opna töskuna?: he d’obrir la maleta?
		pakka ofan í tösku: fer la maleta
		taka upp úr tösku: desfer la maleta
	3. (handtaska, hliðartaska) bossa f de mà, bolso m (cast., ekki ritm./no lit.) (de dona)

taug <f. taugar, taugar>: 1. <MED> nervi m
		látum ekki taka okkur á taugum: <LOC FIG> no ens deixem pas alterar els nervis!
	2. (strengur) corda f (lligall, cordill gros)
	3. (rafmagnstaug) cable m (d'electricitat, d'aparell)
	4. (tægja, tág) fibra f (element vegetal filiforme, p.e., vímet)

tauga·áfall <m -áfalls, -áföll>: atac m de nervis
	fá taugaáfall: tenir un atac de nervis
	vera á barmi taugaáfalls: estar a punt de patir un atac de nervis

tauga·óstyrkur, -óstyrk, -óstyrkt: nerviós -osa
	verða taugaóstyrkur: posar-se nerviós

tauga·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema nerviós

tauga·skurðlækningar <f.pl -skurðlækninga>:
neurocirurgia f

tauga·veiki <f. -veiki, no comptable>: <MED> febre f tifoide

taum·önd <f. -andar, -endur>:
xarrasclet m, rosset m, roncadell m (Val.), sel·la f [blanca] (Mall.) (ocell Anas querquedula)

taxti <m. taxta, taxtar>:
tarifa f [salarial]

<f. táar, tær. Gen. pl.: táa; dat.pl.: tám>:
1. <ANATdit m del peu
♦ litla tá: dit petit del peu
♦ stóra tá: dit gros del peu
þú skalt slátra hrútnum, taka nokkuð af blóði hans og smyrja á hægri eyrnasnepil Arons, hægri eyrnasnepil sona hans, á þumalfingur hægri handar þeirra og á stórutá (ˈbɔhɛn   ha-ˈrɛɣɛl ~ בֹּהֶן הַרֶגֶל:   wə-ʕal־ˈbɔhɛn   raˈɣl-ām   ha-ʝəmāˈnīθ,   וְעַל-בֹּהֶן רַגְלָם הַיְמָנִית) hægri fótar þeirra og stökkva því sem eftir er af blóðinu allt um kring á altarið: mataràs el moltó, prendràs una mica de sang i n'untaràs el lòbul de l'orella dreta de l'Aharon, el lòbul de l'orella dreta dels seus fills, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret. I aspergiràs, amb la sang que quedi, tot al voltant de l'altar
því næst slátraði Móse honum og tók nokkuð af blóði hans og rauð því á hægri eyrnasnepil Arons, þumalfingur hægri handar og stórutá (ˈbɔhɛn   ha-ˈrɛɣɛl ~ בֹּהֶן הַרֶגֶל:   wə-ʕal־ˈbɔhɛn   raˈɣl-ō   ha-ʝəmāˈnīθ,   וְעַל-בֹּהֶן רַגְלוֹ הַיְמָנִית) hægri fótar hans: tot seguit en Moïsès (Moixè) el matà i en prengué una mica de sang i hi ensangonà el lòbul de l'orella dreta de l'Aharon, el polze de la seva mà dreta i el dit gros del seu peu dret
þá lét Móse syni Arons ganga fram og rauð nokkru af blóðinu á hægri eyrnasnepil þeirra, þumalfingur hægri handar og stórutá (ˈbɔhɛn   ha-ˈrɛɣɛl ~ בֹּהֶן הַרֶגֶל:   wə-ʕal־ˈbɔhɛn   raˈɣl-ām   ha-ʝəmāˈnīθ,   וְעַל-בֹּהֶן רַגְלָם הַיְמָנִית) hægri fótar. Því næst stökkti Móse því sem eftir var af blóðinu á allar hliðar altarisins: llavors en Moïsès (Moixè) va fer que els fills de l'Aharon avancessin, i va ensangonar amb una mica d'aquella sang el lòbul de llur orella dreta, el dit polze de llur mà dreta i el dit gros de llur peu dret. Tot seguit, en Moïsès (Moixè) va aspergir, amb la sang que quedava, en totes direccions al voltant de l'altar
fætur sástu og tær (ʔɛsˁˈbaʕ   raˈɣl-āʔ ~ riˈɣl-āʔ ~ אֶצְבַּע רַגְלָא ~ רִגְלָא = [ʔɛt͡sˈbāʕ   ha-ˈrɛɣɛl ~ אצבע הרגל]:   wə-δī־ħăˈzai̯θāh   raɣlai̯ˈʝ-āʔ  wə-ʔɛt͡sbəʕāˈθ-āʔ,   וְדִי-חֲזַיְתָה רַגְלַיָּא וְאֶצְבְּעָתָא) sem voru að hluta úr efni leirkerasmiðs en að hluta úr járni. Það boðar að ríkið mun klofna. Það mun þó varðveita að nokkru styrk járnsins því að þú sást að leirinn var blandinn járni. Tærnar ([ʔɛt͡sˈbāʕ   ha-ˈrɛɣɛl ~ אצבע הרגל]:   wə-ʔɛsˁbəˈʕāθ   raɣlai̯ˈʝ-āʔ,   וְאֶצְבְּעָת רַגְלַיָּא) á fótunum voru að hluta úr járni og að hluta úr leir og eftir því verður það ríki öflugt að nokkru en máttlítið að nokkru: has vist uns peus i uns dits dels peus que en part eren d'argila de terrissaire i en part de ferro. Això anuncia que el regne es fendrà. Però conservarà alguna cosa de la solidesa del ferro, perquè has vist que l'argila estava mesclada amb ferro. Els dits dels peus eren en part de ferro i en part d'argila, i segons això, el regne en part serà fort i en part, feble
hann brá þá undan klæðunum öðrum fætinum og var sá engum mun fegri og þar var af hin mesta táin. Þá mælti Þórarinn: "Sjá hér nú konungur annan fót og er sjá því ljótari að hér er af ein táin og á eg veðféið." Konungur segir: "Er hinn fóturinn því ófegri að þar eru fimm tær ferlegar á þeim en hér eru fjórar og á eg að kjúsa bæn að þér": llavors va destapar el seu altre peu que no era gens ni mica més bell que l'altre i[, a més a més,] li mancava el dit gros. Llavors en Þórarinn digué al rei: “Vet aquí, doncs, el meu altre peu, rei, i és més lleig que l'altre perquè li manca un dit, amb la qual cosa he guanyat la juguesca”. El rei li va dir: “[No l'has guanyada, perquè] l'altre peu és més lleig perquè en ell hi ha cinc dits esgarrifosos, però en aquest d'aquí només n'hi ha quatre, així que sóc jo el qui ha guanyat la juguesca i el qui ha de triar el que vull que facis”
♦ ekki sá af tám fram: <LOC FIGno s'hi veia ni un pam [davant els ulls]
◊ en er þau sœkja upp á heiðina, þá tekr veðrit at vaxa ok kólna, þar til er fjúk gerir. Veðrit var í móti þeim, vestanveðr, ok tók þá at kólna liði þeira, ok seinkaðist fǫrin, því at margt var lið þeira, bǫrn ok konur, klæðafátt ok ófrátt. Veðrit gerir ok hvasst ok [svá illt at varla máttu karlar ganga í mót. Þá gerir] svá myrkt fjúk at ekki sá af tám fram, ok þá tekr at nátta: però quan varen pujar a l'altiplà, el vent va refermar i començà a fer més i més fred fins que va esclatar una tempesta de neu i vent. Bufava un vent de llevant i els venia de cara. I llavors varen començar a refredar-se llurs extremitats i la marxa es va alentir car molta de la gent que anava amb ells, infants i dones, anava vestida amb poca roba i[, a més a més,] no eren pas forts. La ventada llavors es va fer tan forta i ferma que el homes a penes podien avançar en contra d'ella. Llavors la barrufada es va fer tan espessa que no s'hi veia a un pam davant els ulls i llavors es va començar a fer de nit
♦ græða á tá og fingri: <LOC FIGfer diners a cabassos, fer-se d'or, fer-se la barba d'or, fer el seu agost, guanyar els diners a palades (Mall.)
♦ frá toppi til táar: <LOC FIGde cap a peus
♦ ganga á tám (o: tánum)anar de puntetes, caminar sobre la punta dels peus
♦ komast ekki þangað með tærnar þar sem e-r hefur hælana: <LOC FIGno arribar-li ni a la sola de les sabates
♦ lyfta sér upp á tærnar: posar-se de puntetes
♦ niður í tær: <LOC FIGfins al moll de l'os, absolutament
♦ setja upp tærnar: <LOC FIGbatre els peus, fer el bategot (Mall.)
♦ snúa upp tánum: <LOC FIGbatre els peus, fer el bategot (Mall.)
♦ standa á tám (o: tánum)estar dret -a de puntetes, mantenir-se sobre la punta dels peus, haver-se posat -ada de puntetes
♦ stíga á tærnar á e-m: trepitjar-li els peus a algú
♦ troða e-m um tær: #1. <LOC GENtrepitjar els dits del[s] peu[s] a algú; #2. <LOC FIG = gera, ganga á hlut e-sficar-se en els afer d'un altre, tocar el botet a algú, trepitjar-li el sembrat a algú (Mall.) (molestar, importunar, amoïnar, ferir les susceptibilitats, ofendre algú ficant-se en el seu camp, el seu terreny, la seva especialitat, les seves coses etc.); #3. <LOC FIG = sýna e-m yfirgang, vera frekur við e-n, vera e-m til ama, gera e-m e-ð til miskapassar per sobre d'algú o d'una cosa (actuar o mostrar-se arrogant contra algú, fer el prepotent amb algú, no tenir miraments amb algú) (cf. el fraseologisme alemany jemandem auf die Zehen ~ auf den Schlips treten)
♦ láta ekki troða sér um tær: no deixar que li passin per sobre
♦ troða dauðum mönnum um tær til að ná í e-ð: passar per sobre de cadàvers per aconseguir una cosa
♦ þú skalt aldrei troða öðrum um tær: no et fiquis mai en els [assumptes dels] altres
♦ tipla á tánum: caminar de puntetes
♦ tylla sér á tá: #1. <LOC GENposar-se de puntetes; #2. (monta sigagafar fums (envanir-se, vanagloriar-se, ensuperbir-se)
♦ tylla (o: tildra) sér á tær (o: tá) við e-n: <LOC FIG = smjaðra fyrir e-mdonar sabó a algú, fer la garangola a algú (Mall.) (adular, guanyar-se amb adulacions)
♦ tylla sér á tær til að <+ inf.>(gera sér far um að <+ inf.>fer mans i mànigues per <+ inf.>, fer tots els possibles per <+ inf.>, fer-se trossos per <+ inf.> (Mall.)
♦ vera á tánum: <LOC FIGestar en guàrdia
2. (fremsti hluti á sokk, skó eða skeifupuntera f, punta f (part de sabata, mitjó, mitjà que cobreix la punta del peu & part anterior de ferradura)
3. (mjótt nes, nesoddi, skagatápunta f de terra (contrafort prim de promontori marí o de puig)

<n. tás, tá>:
1. (bókstafur gríska stafrófsinstau f (lletra de l'alfabet grec τ, Τ)
2. (bókstafur hebreska stafrófsinstau f (lletra de l'alfabet hebreu תָּו, ת"ו, ת)

<n. tás, tá>:
1. <ARQ HISTm, sendera o camí de terra pitjada, una mica elevat, situat al llarg del frontis de les cases medievals norrenes
einen leicht erhöhten, festgestampften Pfad, der an der Vorderseite mittelalterlicher nordischer Häuser entlangführt. Im Neuisländischen bezeichnet das wort einen "Geh-, bürgersteig"
nú er þar til sǫgu at taka er fyrr var frá horfit, er þeir finnaz í Danmǫrk Magnús konungr ok Haraldr fǫðurbróðir hans, ok heimtaz nú á tá (tal?) enir vitrustu menn ok hafa tal milli sín. Spyrr Haraldr hversu Magnús konungr mun þá jafna vilja ríkit milli þeira. Magnús konungr svarar blíðliga frænda sínum ok letz þat gera vilja eptir ráði stórmennis ok fýsi landsmanna. Síðan eru til heimtir ríkismenn ok upp borit af Magnúsi konungi hvers Haraldr beiddiz. Þá svaraði Einarr þambaskelfir fyrst ríkismanna: „Fjarri vartu þá Haraldr er vér unnum land af Knýtlingum ok ekki fýsumz vér at tvískiptaz milli hǫfðingja. Hǫfum vér jafnan einum senn þjónat ok svá mun enn vera meðan Magnús konungr heldr ríkinu ok lífi sínu“: ara la història es reprèn en el moment on l'havíem deixada quan el rei Magnús i el seu oncle Haraldr es varen trobar a Dinamarca. Alguns dels homes més savis foren reunits i deliberaren. En Haraldr va demanar com podia ésser que el rei Magnús desitgés de dividir el regne entre ells. El rei Magnús va donar al seu oncle una resposta amable dient-li que seguiria el consell dels seus prohoms i els desigs dels seus compatriotes. Llavors els prohoms foren convocats a una reunió i el rei Magnús els va informar de la petició / demanda d'en Haraldr. L'Einarr þambaskelfir fou el primer dels prohoms a respondre-li: “Haraldr, heu estat molt de temps fora quan/mentre guanyàvem el país del clan d'en Canut i no tenim desigs d'ésser dividits entre prínceps. Ha estat el nostre costum servir-ne només un al mateix temps, i aquesta és la manera que romandrà mentre el rei Magnús visqui i regni”
21. Þat er annat, ǀ ef þú ert út um kominn ǁ ok ert á braut búinn: ǁ tvá þú lítr ǀ á tái standa ǁ hróðrfúsa hali: el segon [omen] és si quan ja has sortit a fora i estàs preparat per a partir i veus dos guerrers, delerosos de fama, que s'estan drets en el , a l'esplanada de davant la casa
9. Guðrún grátandi, ǀ Giúka dóttir, ǁ gekk hon tregliga ǀ á tái sitia, ǁ ok at telia, ǀ tárughlýra, ǁ móðug spiǫll ǀ á margan veg: la Guðrún, la filla d'en Gjúki, se n'anà plorant a seure afligidament al , i a contar, de moltes maneres, amb les galtes banyades de llàgrimes, el dolorós relat [de la seva vida] (vocabulari: #1. móðugr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 143: móðugr <...> 3. schmerzerfüllt (Gðr. I 2, 5 u. 11, Ghv. 9); #2. spjǫll: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 189: spiall (as. spel) n. kunde (nur im plur.) <...>; per tant: paraules, relat)
1. Sprutto á tái ǀ tregnar íðir, ǁ grœti álfa ǀ in glýstǫmo; ǁ ár um morgin ǀ manna bǫlva ǁ sútir hveriar ǀ sorg um kveykva: en el s'originaren actes luctuosos, les llàgrimes, tristes, dels albs. De bon matí, [aquests actes luctuosos feren] encendre el dolor i totes les afliccions dels infortunis dels homes (=tot el dolor i tota l'aflicció que provoquen els infortunis dels homes) (vocabulari: #1. treginn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 205: treginn adj. betrüblich,traurig (Hm. 1)?; per tant: que causen tristesa o aflicció; #2. íð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 112: íð f. tat, handlung (Hm. 1); per tant: actes; #3. spretta: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 190: <...> übertr.: entpringen (Hm. 1); per tant: sorgir; #4. grœti: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 82: grœti álfa ‘tränen der elben’: morgenstunde (? — Hm. 1); per tant: llàgrimes dels albs. Sigui el que sigui el que aquesta expressió signifiqués, és sinònima de tregnar íðir; #5. glýstamr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 77: glý-stamr adj. ‘in er freude gehemmt, freudlos’ (Hm. 1); per tant: privat d'alegria, trist; #6. sorg ok sútir: entenc sorg ok sútir com a dos acusatius que depenen de kveykva, el subjecte del qual són les tregnar íðir del primer vers. Per tant: els fets luctuosos que es contaran aquí feren encendre totes les afliccions i el dolor que només els infortunis dels humans provoquen)
2. (gangstéttvoravia f (vorera de carrer)

tá·berg <n. -bergs, -berg>:
eminència (o: prominència) f sota el dit gros del peu, coixinet m de la planta del peu, <MEDtènar m del peu, eminència f del tènar del peu
  El terme català eminència tènar, per bé que oficialitzat (p.e., és admès pel TERMCAT), només es pot considerar una aberració lingüística. Aquest terme només es pot entendre assumint que algú va confondre el genitiu singular thĕnărĭs del substantiu de gènere neutre thĕnăr, d'origen grec (τὸ θένᾰρ θένᾰρος), -un substantiu, doncs- amb un adjectiu en -āris (tipus saeculāris) o amb -ăris (tipus hĭlăris). Una altra explicació no li veig. Per cert, el grec antic ϑέναρ ποδός, emprat per l'Arat en els seus Fenòmens, vers 718, mostra que el terme també s'aplicava antigament -o s'hi podia aplicar si més no- a la planta o sola del peu (Cf. Jaume Almirall i Sardà 1996, pp. 149-150: Ἀλλ’ Ἔριφοι λαιοῦ τε ϑέναρ ποδός Αἰγὶ σὺν αυτῇ ǁ Ταύρῳ συμφορέονται ‘però les Cabrelles, la planta del seu peu esquerre i la Cabra fan llur camí amb Taure’). Cf. també, en aquest mateix sentit, en Karl Jacobitz i n'Ernst Ed. Seiler 1,2 (1841), pàg. 1015:

ϑέναρ, ᾰρος, τό, (ϑείνω) die flache Hand, mit der man schlägt, ὑπὲρ ϑέναρος, Il. 5,339.; τὰ ϑέναρα προσβάλλοντα διορϑοῦν, Hippocr. p. 753A.; ὁμιλεῖ τῷ ϑέναρι τῶν χειρῶν, Alex. Aphr. 2, 48. Eigentl. die hohle Hand zwischen den Fingern und der Handwurzel, s. Poll. 2, 143., Ruf. Eph. de part. corp. hum. p. 30. 50. b) die Fußsohle, ϰαὶ τὰ ϑέναρα τῶν ποδῶν ναρϰῶσι, ϰαὶ ἐπιβαίνειν οὐ δύνανται, Hippocr. p. 461,25; ϑέναρ ποδός Arat. 178. — 2) übtr. ϑέναρ βωμοῦ, die Vertiefung in der obern Altarfläche, in die die Opfer gelegt wurden, Pind. Pyth. 4, 188. das. Böckh S. 276 ebenso ἁλὸς ϑέναρ, die von Ufern eingeschlossene Fläche des Meeres, id. Nem. 4, 74. — Dav.
 
     

tá·broddur <m. -brodds, -broddar>:
punta f del peu

tá·feti <m. -feta, -fetar>:
<ZOOdigitígrad m

tá·fýla <f. -fýlu, no comptable>:
pudor f de peus

tákn·mál <n. -máls, -mál>:
llenguatge m de signes
♦ Bliss táknmál: llenguatge de símbols [de] Bliss

tákn·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. <GENsímbol m
♦ vera táknmynd e-s: ésser un símbol de
♦ verða táknmynd e-s: convertir-se en un símbol de
◊ síðar meir varð hann táknmynd hins illa: posteriorment es va convertir en un símbol del mal
2. <INFORMicona f

tákn·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
(allegóríaal·legoria f

táknsæis·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
<ARTsimbolisme m

tál <f. tálar, tálar>: 1. (blekking, svik, ginning) engany m (entabanament)
	2. (smjaður, fagurgali) afalacs m.pl (amanyacs, coqueteries)
		draga e-n á tálar: <LOC FIG> seduir algú
			draga stúlku á tálar: seduir una noia

tál <n. táls, no comptable>: 1. (blekking, gabb, ginning, svik) engany m (engalipada, entabanament)
	2. (lokkun[arorð], agn) esquer m [enganyós], cimbell m (farfolles, paraules enganyoses & atractiu 
		[fals o enganyós], [falsa] atracció)
◊ Hafi ég farið með tál (ʕim־ˈʃāwəʔ, עִם-שָׁוְא) og fótur minn hraðað sér til svika, þá setji Guð mig á rétta vog og hann mun viðurkenna sakleysi mitt: si he fet camí amb l'engany i el meu peu s'ha apressat cap al frau, que Déu em pesi amb balances justes i reconeixerà la meva innocència!
♦ e-ð er fánýtt og tál: una cosa és futilitat i engany
◊ vonir óhygginna manna eru fánýtar og tál (κεναὶ ἐλπίδες καὶ ψευδεῖς), draumar lyfta hugum einfaldra (ἐνύπνια ἀναπτεροῦσιν ἄφρονας): les esperances dels insensats són fútils i enganys, els somnis enlairen les ments dels ximples
♦ tál auðæfanna: la seducció de les riqueses (deceptio ~ fallacia diuitiarum, ἡ ἀπάτη τοῦ πλούτου)
♦ auðæfi eru tál fyrir marga: la riquesa amb els seus cimbells n'atreu a molts, molts s'han deixat seduir per la riquesa
♦ tál og blekking: falsedat i engany, engany i mentida
◊ sýnir spámanna þinna um þig voru tál og blekking (ˈʃāwəʔ   ū-θāˈφēl, שָׁוְא וְתָפֵל). Þeir afhjúpuðu ekki misgjörð þína til þess að snúa við högum þínum heldur birtu þér spár sem voru tál og ginningar: les visions dels teus profetes sobre tu han estat falsedats i enganys. No han destapat el teu crim a fi de canviar la teva situació, sinó que t'han revelat profecies que han estat engany i entabanament
♦ tál og ginning: falsedat i engany, engany i mentida
◊ sýnir spámanna þinna um þig voru tál og blekking. Þeir afhjúpuðu ekki misgjörð þína til þess að snúa við högum þínum heldur birtu þér spár sem voru tál og ginningar (maɕˈʔōθ   ˈʃāwəʔ   ū-maddūˈħīm, מַשְׂאוֹת שָׁוְא וּמַדּוּחִים): les visions dels teus profetes sobre tu han estat falsedats i enganys. No han destapat el teu crim a fi de canviar la teva situació, sinó que t'han revelat profecies que han estat engany i entabanament
♦ tál og hégomi: engany i vanitat (ˈhɛβɛl   wə-χāˈzāβ, הֶבֶל וְכָזָב)
♦ mæla tál og hégoma: dir paraules vanes i enganyoses
♦ tál og lygi (o: lygi og tál)mentida i engany (ˈʃɛqɛr   wə-χāˈzāβ, שֶׁקֶר וְכָזָב)
◊ eg var rétt um fimtugt, maður í fullu fjöri og öfundsverður í ytra skilningi, þegar þessi ósköp settust að mér. Svo var eg líkamshraustur, að eg þoldi stritvinnu á við hvern bónda. Andlega áreynslu þoldi eg vel í átján klukkustundir samfleytt án þess að finna til þreytu. Og samt var nú svo komið, að eg fekk eigi lengur af borið. Eg sa að eins eitt fyrir mér: opinn dauðann. Alt annað fanst mér tál og lygi: estava a punt de fer els cinquanta anys i era un home en plena vigoria i envejable en el sentit més ampli quan aquest horror es va emparar de mi. [En aquell temps] era tan ferreny de cos que aguantava el mateix escarràs de feina [física] que qualsevol pagès. Aguantava bé l'esforç mental durant divuit hores de reng sense sentir cansament. I tanmateix, ara havia arribat a un punt que ja no podia continuar aguantant. Al meu davant només hi veia una única cosa: una mort ineluctable, i trobava que qualsevol altra cosa era engany i mentida
♦ tál og smán: engany i oprobi
◊ hvernig á þá það sem þeir láta eftir sig af handaverkum að vera guðir? Þeir láta niðjum sínum eftir tál og smán (ψεύδη καὶ ὄνειδος): com han d'ésser déus allò de llurs obres que ells deixen en morir? Deixen a llurs descendents engany i oprobi
♦ tál og svik: frau i engany
◊ orðin af munni hans eru tál og svik (ʔāˈwɛn   ū-mirˈmāh, אָוֶן וּמִרְמָה), hann er hættur að vera hygginn og breyta rétt: les paraules [que surten] de la seva boca són engany i frau, ha deixat d'ésser prudent i captenir-se bé

tál·draga <-dreg ~ -drögum | -dró ~ -drógum | -dregiðe-n>:
seduir algú
◊ hann myrti hann fyrir að táldraga hana: el va matar per haver-la seduït

tálga <tálga ~ tálgum | tálgaði ~ tálguðum | tálgaðe-ð>:
tallar una cosa (cosa = fusta o esteatita = afaiçonar o treballar la fusta o l'esteatita amb un ganivet i d'altres eines fins a deixar-la esculpida o convertida en un estri, p.e., una cullera o un cullerot, o per fer-li punta) (telgja)
◊ hann hefur tálgað (bilˈlāh, בִּלָּה) af mér hold og hörund og mulið (ʃibˈbar, שִׁבַּר) bein mín: m'ha llevat a poc a poc la carn i la pell i esmicolat els meus ossos
◊ hann hefir tálgað af mér hold mitt og hörund, brotið sundur bein mín, hlaðið hringinn í kring um mig fári og mæðu (ū-θəlāˈʔā, וּתְלָאָה), hneppt mig í myrkur eins og þá sem dánir eru fyrir löngu: m'ha llevat a poc a poc la carn i la pell, m'ha trencat els ossos, ha bastit tot al meu voltant una tanca de verí i dolor, m'ha tancat en les tenebres com els qui són morts de ja fa temps
◊ síðan kom hann at Kálfárskóg ok kemr at skála Sels. Hurð var hnigin á miðjan klofa. Hann hljóp á hurðina þrisvar, áðr en upp gekk. Hann settist í rúm skálabúa. Hann hafði eikarkefli í hendi ok tálgaði hvasst í báða endana ok sveið í eldinum. Hann sá út um dyrrnar, hvar skálabúi ferr, ok hljóp hundrinn fram undan. Hundrinn Hálfdanar brá við þegar ok hljóp upp á þvertréit. Hálfdan gekk út á móti bóndanum, en þegar hundrinn sá hann, hljóp hann á mót honum með gapanda ginit ok lætr allólmliga. Hálfdan rak hǫndina inn í kjaptinn á honum ok snýr keflinu, svá at annarr endinn horfir upp í góminn, en annarr niðr, ok kom hann ekki saman kjaptinum. Selr kom at í þessu ok hafði bjarndýr á herðunum, en hvalkálf fyrir sér: després, va arribar al bosc de Kálfárskógr on va anar a l'skáli -barraca- d'en Selr. La porta només estava empesa. Va haver de pegar-hi empenta tres vegades abans que no es va obrir. Es va asseure al llit de l'amo de l'skáli. Tenia un corró de fusta de roure a la mà i amb un ganivet el va anar llescant a tots dos extrems fins que varen quedar en punxa. Després els va socarrimar al foc [per endurir-los]. Va veure que, defora, l'amo de l'skáli tornava a casa; el seu gos se li va avançar corrents. El gos d'en Háldan va pegar un bot [del retgiró que li va entrar] i se va enfilar a la biga travessera. En Hálfdan va sortir a l'encontre de l'amo de l'indret, però quan el gos el va afinar, s'hi va afuar amb la gola badada i deixant anar uns llats extraordinàriament ferotges. En Hálfdan li va fiar la mà dins la boca girant-li dedins el corró de tal manera que una de les punxes mirés cap al paladar i l'altra cap avall i d'aquesta manera el gos no podia tancar la boca. Just en aquell moment hi va arribar en Selr, duguent un ós a les espatlles i al pit un balenó
◊ á þessum sama stað, er þessi guðsdýrlingr var af sínum óvinum í hel sleginn, þar var einn mikill kross upp reistr. En þá sem nokkurir fátœkir kvómu þangat til grafarinnar, þá fóru þeir til ok tálguðu sér spónu af krossinum þessum ok lǫgðu síðan í hreint vatn ok gáfu eptir á ǫðrum sjúkum mǫnnum, ok hvat mein sem hverr hafði á sér eða innan sér, þá féngu allir bót sinna krankleika, er þeir drukku af vatninu, ok líka féngu bót aðrar skepnur af sínum meinum, þegar at þær drukku af þessu vatninu fyrir miskunn Guðs: en aquest mateix indret en el qual aquest sant de Déu fou mort pels seus enemics, s'hi va dreçar una gran creu. I, un cop que alguns pobres anaren a la tomba [del sant], es posaren a fer culleres d'aquesta creu i després les posaren dins aigua neta i donaren aquesta aquesta aigua a beure a d'altra gent malalta, i fos quin fos el mal que cadascun d'ells hagués tingut en el seu interior o al seu exterior, tots ells varen restar guarits de llurs malalties quan varen beure d'aquesta aigua i, per la misericòrdia divina, també es guariren de llurs mals d'altres criatures quan begueren d'aquesta aigua
♦ tálga blýant: llescar un llapis per fer-li punta, p.e., amb un afilallapissos
◊ í Ágústa-spítalanum í Berlín er fyrir nokkru dáinn maður af blýantseitrun. Hann var að tálga blýantinn sinn og skar sig þá svolítið í fingurinn og fór blýduft í sárið. En hann skeytti þvi engu fyrst i stað. Daginn eftir fór hann að svíða í fingurinn og fór höndin og handleggurinn að bólgna. En læknis var ekki leitað fyrr en eitrunin var komin alla leið inn í brjóstið og var það þá um seinan. Maðurinn dó svo eftir hræðilegar þjáningar. Sumir hafa þann sið að væta blýantinn með tungunni, en það getur verið hættulegt og ætti enginn kennari eða foreldrar að leyfa börnum slíkt: no fa gaire va morir al Kaiserin-Augusta-Hospital de Berlín un home per una intoxicació per llapis. Estava llescant el seu llapis per fer-li punta i es va fer un petit tall al dit i li va entrar pols de plom a la ferida. D'antuvi l'home no es va preocupar gens pel fet. L'endemà el dit li va començar a coure i la mà i el braç començaren a inflamar-se, però no va anar a cal metge fins que la intoxicació ja s'era estesa fins al pit i aleshores ja va ésser tard. L'home va morir després de patiments esfereïdors. N'hi ha qui té el costum d'humitejar el llapis amb la llengua, la qual cosa pot resultar perillosa i no hi hauria d'haver cap mestre o pares que ho permetin als infants (comentari personal: ha de tractar-se d'una llegenda urbana car els llapissos no contenen plom, sinó grafit)
♦ tálga spýtu: anar llescant un bastó amb un ganivet per passar el temps

tál·kvendi <n. -kvendis, -kvendi>:
femme fatale, vampiressa f

tál·snara <f. -snöru, -snörur. Gen. pl.: -snara>:
parany m
♦ e-ð verður e-m að tálsnöru: una cosa es converteix en un parany per a alg2, una cosa és un parany per a alg2
♦ lenda í tálsnöru e-s: caure en el parany d'algú

tál·von <f. -vonar, -vonir>: il·lusió m (miratge, creença errònia)
◊ þá sagði hún: „Bað ég herra minn um son? Sagði ég ekki: Vektu mér ekki tálvonir (lɔʔ   θaʃˈlɛh   ʔɔˈθ-ī, לֹא תַשְׁלֶה אֹתִי)“: aleshores ella li va dir: “Senyor meu, que per ventura et vaig demanar un fill? Que per ventura no et vaig dir: No em facis [falses] il·lusions?

paraules temptadores (o: entabanadores), paraules seductores
◊ lát tályrði mín (ἐκ χειλέων ἀπάτης μου) fella þræl og höfðingja, einnig húsbónda og þjón hans. Lát konuhönd eyða hroka þeirra:
◊ en viðleitni vor, að jafna meiningamun manna, skyldi laus vera við óvægið ráðríki og geðstríð; engin tályrði skyldu orka því, að halla dómum vorum, engin eigingjörn sérplægni því, að misbjóða þeim: els nostres esforços, d'altra banda, per a equilibrar les diferències d'opinió de la gent, haurien d'estar lliures de passió o despotisme despietat; cap paraules de seducció no haurien d'aconseguir esbiaixar els nostres judicis, ni cap interessos egoistes vilipendiar-los

tánings·stúlka <f. -stúlku, -sktúlkur>: adolescent f (noia des de l'inici de l'adolescència fins als vint anys)

tá·nögl <f. -naglar, -neglur>:
ungla f [de dit] del peu
♦ klippa táneglurnar sínar (o: klippa á sér táneglurnar)tallar-se les ungles dels peus
♦ lakka á sér táneglurnar: pintar-se les ungles dels peus
♦ snyrta á sér táneglurnar: fer-se la pedicura de les ungles dels peus
♦ þjala á sér táneglurnar: llimar-se les ungles dels peus

táp <n. táps, no comptable>: energia f, vigor m,f, força f

táp·lítill, -lítil, -lítiđ: dčbil

tár <n. társ, tár>: llŕgrima f
	međ tár í augum: amb llŕgrimes als ulls

tára·blóm <n. -blóms, -blóm>: fúcsia f (planta del gènere Fuchsia) (→ blóðdropar Krists)

tára·gas <n. -gass, -gös>: gas lacrimogen

tára·poki <m. -poka, -pokar>:
<MEDsac m lacrimal

te <n. tes, te>: 1. <GEN> te m
		bolli af te: una tassa de te
	2. infusió f (de camamil·la, herba-lluïsa, menta etc.)

teðja <teð ~ teðjum | taddi ~ töddum | tatte-ð>:
adobar una cosa, escampar fems per una cosa (cosa = camp)
♦ teðja túnið: adobar el tún, escampar fems pel tún

tefjast <tefst ~ tefjumst | tafðist ~ töfðumst | tafist
Hér með gef ég fyrirmæli um hvernig þið eigið að hjálpa öldungum Gyðinga 
við byggingu þessa húss Guðs. Þessum mönnum skal greiða kostnaðinn að fullu 
af tekjum konungs frá skattlandinu handan fljóts svo að verkið tefjist ekki

tegund <f. tegundar, tegundir>: 1. <GEN> espčcie f, mena f, casta f (Mall.)
	2. espècie f (en ciències naturals)

teikni·mynd <f. -myndar, -myndir>: [pel·lícula f de] dibuixos animats

teiknimynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: sčrie f de dibuixos animats

teiknimynda·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:
personatge m de còmics

teiknimynda·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
tira còmica, historieta il·lustrada

teiknimyndasögu·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:
personatge m de còmics

teinn <m. teins, teinar>: 1. ast m, burjó m (gros)
	2. broqueta f (petita)
		ţrćđa saltfiskbitana upp á tein: fiqueu els bocins de bacallŕ a una broqueta

tein·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
dret -a com un fus (absolutament recte)

Teitur <m. Teits, no comptable>:
Teitur m (andrònim)
♦ Teitr hinn ǫfundsjúki: en Teitur l'envejós, adaptació al norrè occidental antic del nom de l'escriptor llatí Titus Livi, feta per l'autor de l'Upphaf Rómverja I

te·ketill <m. -ketils, -katlar>: tetera f

tekjur <f.pl tekna>: ingressos m.pl
	hreinar tekjur: ingressos nets
	tekjur á árinu: ingressos anuals
	tekjur á mann: renda per càpita

tekju·skattur <m. -skatts, -skattar>: impost m sobre la renda, I.R.P.F. m

tekk·olía <f. -olíu, pl. no hab.>:
oli m de tec

tekk·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
tec m (arbre Tectona grandis)

tekk·viður <m. -viðar, pl. no hab.>:
[fusta f de] tec m

telgja <telgi ~ telgjum | telgdi ~ telgdum | telgte-ð>:
tallar (o: entallar) una cosa (treballar o afaiçonar la fusta o l'esteatita amb un ganivet i d'altres eines fins a deixar-la esculpida o convertida en un estri, p.e., una cullera o un cullerot o per fer-li punta) (tálga)
◊ trésmiðurinn (ħāˈraʃ   ʕēˈt͜sīm, חָרַשׁ עֵצִים) strengir mæliþráð sinn og markar fyrir með alnum (βa-ɕˈɕɛrɛδ, בַשֶּׂרֶד), telgir (ʝaʕăˈɕē-hū, יַעֲשֵׂהוּ) tréð með hnífum (ba-mmaqt͡suˈʕōθ, בַּמַּקְצֻעוֹת) og afmarkar (ʝəθāʔŏˈrĕ-hū, יְתָאֳרֵהוּ), það með sirkli. Og hann býr til (wa-i̯ʝaʕăˈɕē-hū, וַיַּעֲשֵׂהוּ) úr því mannlíkan (kə-θaβˈnīθ   ʔīʃ, כְּתַבְנִית אִישׁ), fríðan mann, til þess að búa í húsi (ˈbājiθ, בָּיִת)el mestre fuster tiba el seu cordill de prendre mides i marca [la fusta] amb el punxó, la treballa amb els cisells i la delimita amb el compàs; i hi afaiçona una figura humana, un home bell, perquè habiti una casa ( = un temple ?)
◊ en einn kubbinn, undinn við og kvistóttan, sem einskis er nýtur, tekur hann og telgir til (γλύφειν, ἔγλυψεν) af natni (ἡ ἐπιμέλεια -ίας, ἐν ἐπιμελείᾳ) þegar næði gefst (ἡ ἀργία -ίας, ἀργίας αὐτοῦ). (manca, o millor dit, ajunta amb la frase següent, la frase καὶ ἐμπειρίᾳ συνέσεως ἐτύπωσεν αὐτό) Hann mótar (ἀπεικάζειν, ἀπείκασεν) hann af leikni sinni í mannsmynd (ἡ εἰκών -όνος ἀνθρώπου, εἰκόνι ἀνθρώπου)encara resta un bloc de fusta, tort i ple de nusos, que no serveix per a res: ell l'agafa i l'esculpeix amb compte, per passar l'estona, [i li dóna una forma amb l'habilitat del seu art]. Amb la seva habilitat li dóna la forma d'una imatge humana
◊ en bölvaður er viðurinn, sem gerður er af manna höndum, og sá sem gerði hann. Hann telgdi (ἐργάζεσθαι, ὅτι ὁ μὲν ἠργάζετο) myndina og hið forgengilega var kallað guð: però la fusta que ha estat afaiçonada per les mans dels homes és maleïda, i malït és el qui l'ha afaiçonada: un ha entallat la imatge i [aquesta,] la corruptible, ha estat anomeda Déu

telja <tel ~ teljum | taldi ~ töldum | talið>:
I. 
1. comptar
◊ ég tel upp að þremur: comptaré fins a tres
2. <e-ð ~ e-n>comptar una cosa ~ algú
◊ telja peningana: comptar els diners
◊ telja þátttakendurna: comptar els participants
3. <e-ð ~ e-n með>incloure una cosa ~ algú en un càlcul o còmput
4. <e-ð saman>sumar una cosa
5. <e-n af>donar algú per mort (considerar o assumir que algú que s'ha perdut, ha naufragat etc. és mort i que se n'ha d'abandonar la recerca)
6. <til e-s>figurar entre...
II. 
1. <e-n af e-u>dissuadir algú de fer una cosa
2. <e-n á e-ð>(fá e-n til að fallast á e-ðpersuadir algú d[e fer] una cosa
♦ telja e-n á að gera e-ð: persuadir algú de fer una cosa
3. <e-ð eftir sér:>fer una cosa de molt mala gana
◊ hann taldi ekki eftir sér að <+ inf.>: no li va saber gens de greu ni mica [de] <+ inf.>
4. <e-ð úr>(ráða frádesaconsellar una cosa
5. <e-ð úr e-m:>dissuadir algú d'una cosa, treure-li a algú una cosa del cap
6. <um fyrir e-m>convèncer algú (fer-lo canviar de forma de pensar, d'opinió etc.)
III. 
1. <e-ð>(haldaconsiderar una cosa (creure, tenir una opinió, opinar)
◊ ég tel að <+ subj.>: considero que <+ ind.>
◊ hann er talinn ríkur: se'l considera ric, el tenen per ric
2. <e-ð mikils varðandi>donar gran importància a una cosa, considerar una cosa de gran importància

teljandi, teljandi, teljandi <adj.>:
significatiu -iva, rellevant
◊ ekki teljandi: insignificant, irrellevant

teljan·legur, -leg, -legt <adj.>:
comptable
◊ teljanleg og óteljanleg nafnorð: substantius comptables i no comptables

teljast <telst ~ teljumst | taldist ~ töldumst | talist>:
comptar-se
♦ teljast milli e-s: comptar-se entre...
♦ teljast undan [e-u]: refusar [una cosa]
þenna vetr gjǫrði Sveinn brúðkaup til Ingiríðar ok sat þá með sœmd mikilli. Um várit dró hann menn at sér ok fór á fund Holdboða ok beiddi hann liðs, en hann talðist undan ok lét, at menn væri í athǫfnum margir, en sumir í kaupferðum, ok fékk Sveinn þar ekki af: aquell hivern l'Sveinn es va casar amb l'Ingiríðr i [després] va fer vida [al mas] amb gran magnificència. Per la primavera va fer aplec d'homes i anà a veure en Holdboði i li va demanar forces però ell va refusar tot dient-li que els [seus] homes estaven atrafegats, molts d'ells en [diferents] tasques, i alguns en viatges mercants, i l'Sveinn no va obtenir-ne res
♦ teljast undan að <+ inf.>refusar de <+ inf.>
♦ mér telst svo til að <+ subj.>estimo que <+ ind.>

telpa <f. telpu, telpur. Gen. pl.: telpna>:
variant antiquada de stelpa ‘noieta, nineta (Mall.)

temja <tem ~ temjum | tamdi ~ tömdum | tamið>:
1. <e-ð>(villidýrdomar (o: domtar) una cosa (bèstia salvatge)
♦ temja ljón: domar (o: domtar) un lleó
2. <e-ð>(dýr & fuglensinistrar una cosa, ensenyar una cosa (Bal.) (fer aprendre certes coses a un animal petit o domèstic)
♦ temja fugl: ensinistrar un ocell
3. <e-ð>(hesturaregar una cosa (cavall)
♦ temja hest: aregar un cavall
4. <sér e-ð>adondar-se a una cosa, exercitar-se en una cosa (avesar-se a practicar una virtut: paciència, humilitat, modèstia, perseverança etc. que resulta difícil o molestosa a l'individu)
♦ temja sér stundvísi: exercitar-se a ésser puntual, adondar-se a la puntualitat
5. <sig við e-ð>adondar-se a una cosa, exercitar-se en una cosa (fer d'aprendre una cosa)
◊ Hið staðlausa flýðu og trúðu ei á tál, ǁ En tem þig við guðdómsins eilífðarmál ǁ Og treystu hið staðfasta stöðugur á, ǁ Sem styrkleikur enginn má taka þér frá: defuig el que no sigui estable i no creguis en cimbells enganyosos, ans adonda't en les qüestions de l'eternitat i de Déu, i confia, ferm, en el que és ferm i que cap força no et pot pas llevar

tengda·bróðir <m. -bróður, -bræður>: cunyat m

tengda·dóttir <f. -dóttur, -dćtur>: jove f, nora f (Bal)

tengda·fađir <m. -föður, -feđur>: sogre m

tengda·foreldrar <m.pl -foreldra>: sogres m.pl (sogre i sogra)

tengda·fólk <n. -fólks, no comptable>: parents polítics

tengda·mamma <f. -mömmu, -mömmur>: sogra f

tengda·móðir <f. -móður, -mæður>: sogra f

tengda·sonur <m. -sonar, -synir>: gendre m

tengda·systir <f. -systur, -systur>: cunyada f

tengill <m. tengils, tenglar>: 1. <ELECTR> endoll m (clavilla & presa de corrent, capsa d'endoll)
	2. <INFORM> hipervincle m, link m

tengi·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
1. (tengi[punt m d']enllaç m (de cabells)
2. (tenging, tengsl, sameiningconnexió f (element que connecta dues coses)
3. <GRAMconnector m
4. (samband[punt m de] contacte m (indret o persona a través dels quals hom pot posar-se en comunicació amb una institució, empresa etc.)
5. (tenging, tengslvincle m (lligam)
◊ hlutverk beinagrindar er að vera tengiliður beinagrindarvöðva: una funció de l'esquelet és ésser un vincle per als músculs esquelètics
6. (við stofnun, fyrirtæki o.s.fr.intermediari m, contacte m, enllaç m (esp. persona que té al seu càrrec la comunicació entre una empresa, organisme etc. i l'exterior)
♦ tengiliður [e-s] við e-n: enllaç [d'algú] amb algú
◊ tengiliður við fjölmiðla: l'enllaç amb els mitjans de comunicació, la persona de contacte amb els mitjans de comunicació
♦ tengiliður [á] milli e-s og e-s: intermediari entre X i Y

tengi·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAMverb copulatiu

tengi·vatnshaull <m. -vatnshauls, -vatnshaular>:
<MEDhidrocele f comunicant

tengja <tengi ~ tengjum | tengdi ~ tengdum | tengt ║ e-ð>: 1. ajuntar una cosa amb una altra (fer que dues coses quedin juntes, unides, acoblades etc.)
		fimm dúkarnir voru tengdir saman hver viđ annan međ krókunum af gulli: juntà els cinc tapissos l'un amb l'altre amb els gafets d'or
		hann tengir líkamann saman og heldur honum saman: ell uneix [harmoniosament] el cos i el manté unit
		...og tengdi ţau viđ musteriđ međ sedrusviđi: ...i els va enllaçar amb l'edifici central mitjançant bigues de cedre
		teng ţá síđan hvorn viđ annan í einn staf, svo ađ ţeir verđi ađ einum í hendi ţinni: ajunta'ls després l'un amb l'altre de manera que conformin un sol bastó en la teva mŕ
		tengiđ saman dansrađirnar međ laufgreinum, allt inn ađ altarishornunum: ajunteu els rengles dels dansaires amb branques verdes, que arribin [units] fins als cornalons de l'altar (אִסְרוּ-חַג בַּעֲבֹתִים--עַד קַרְנוֹת, הַמִּזְבֵּחַ ‘lligueu les ofrenes als cornalons de l'altar amb cordes’)
	2. <FIG> relacionar una cosa amb una altra
		tengja e-ð e-u: relacionar una cosa amb una cosa

tengjast <tengist ~ tengjumst | tengdist ~ tengdumst | tengste-u>:
estar relacionat -ada amb una cosa, tenir relació (o: a veure) amb una cosa

teng·lingur <m. -lings, -lingar>:
*xinxa f de potes vermelles (crustaci marí Munida tenuimana)

tengsl <n.pl tengsla>: relació f, relacions f.pl
	í tengslum við e-ð: en relació amb...
	tengsl Íslands viđ önnur lönd aukast: augmenten les relacions entre Islŕndia i d’altres paďsos

tennis <m. tenniss, no comptable>: tennis m

tennis·net <n. -nets, -net>:
<ESPORTxarxa f de tennis

tennis·spaði <m. -spaða, -spaðar>: raqueta f de tennis

tennis·völlur <m. -vallar, -vellir>: pista f de tennis

tenór <m. tenórs, tenórar>: (rödd & söngvari) tenor m & f (veu & cantant)

tenór·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
tenor m & f (cantant)

teppa·bútur <m. -búts, -bútar>: lloseta f (o: llosella) de moqueta

teppa·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
emmoquetat -ada

teppi <n. teppis, teppi>: 1. (á rúm) vànova f, colxa f (cast.) (de llit)
	2. (á gólf) estora f, catifa f (de sòl)
	3. (á vegg) tapís m (de paret)
	4. (gólfteppi, límbundið gólfefni, stofuteppi) moqueta f (teixit amb què hom cobreix el terra d'una cambra)

terta <f. tertu, tertur>: tarta f

tertíer <n. tertíers, no comptable>:
terciari m

tertíer- <en compostos>:
terciari -ària (relatiu al període terciari de l'era cenozoica)

tertíer·tímabil <n. -tímabils, no comptable>:
període m del terciari, període terciari

tertu·gaffall <m. -gaffals, -gafflar>: forquilleta f de tarta

tertu·sneiđ <f. -sneiðar, -sneiđar>: tros m de tarta, tallada f de tarta

te·skeiđ <f. -skeiđar, -skeiđar>: cullereta f (de te & de cafč)

tetragónal <aji>: tetragonal

tetragónal-skalenóedrískur, -skalenóedrísk, -skalenóedrískt*: <GEOL> tetragonal-escalenoèdric -a

tetur <n. teturs, tetur>:
1. (druslaparrac m, pelleringo m (Mall., Men.) (esparrac, esquinçall)
♦ hvorki tangur né tetur: <LOC FIG ni el més mínim rastre (absolutament no-res)
♦ tangur og tetur: <LOC FIG absolutament tot
2. (hálfgildings gæluyrðipobrissó m, mesquinet m (Mall., Men.) (semi-hipocoreuma)
♦ tetrið mitt: <LOC FIGamic meu! (o:  estimat amic!) (adreçant-se a un company) (sálartetur)
◊ ég veit það ekki, tetrið mitt: no ho sé pas, amic meu

texta·rýni <f. -rýni, pl. no hab.>: crítica f textual

texti <m. texta, textar>: text m

teyga <teyga ~ teygum | teygaði ~ teyguðum | teygaðe-ð>:
1. <GENbeure una cosa amb delit o com ho fa un assedegat
◊ fyrir því aðhyllist lýðurinn þá og teygar (ʝimˈmāt͡sū, יִמָּצוּ) gnóttir vatns: vet ací la raó per la qual el poble es posa de llur costat i beu [llur] aigua abundantment [i amb avidesa] (l'original fa: lāˈχēn   ʝāˈʃīβ   (ʝāˈʃūβ)   ʕamˈmō   hăˈlom;   ū-ˈmēj   māˈlēʔ   ʝimˈmāt͡sū   ˈlā-mō, לָכֵן יָשִׁיב (יָשׁוּב) עַמּוֹ הֲלֹם; וּמֵי מָלֵא יִמָּצוּ לָמוֹ)
2. <FIGinhalar [sorollosament, àvidament] una cosa

teygja <f. teygju, teygjur>: (gúmmíband) goma f, gometa f, elŕstic m (Mall.)

teygja <teygi ~ teygjum | teygði ~ teygðum | teygt>:
1. <e-ð>estirar una cosa
◊ en er hann raknaði við, sagði hann: "Miklu ósterkari ertu en ek meinti, jafnstórr, ok kannt lítit, er þú kemr mér eigi upp á bjargit. Hafðu mín ráð ok gakk niðr í tóna í bjargit ok lút vel áfram ok teyg þik sem mest." Risinn lét at þessu ginnast ok ferr ofan í tóna ok teygir hálsinn, en réttir stöngina ofan fyrir. Hörðr tók í stöngina ok kippti risanum ofan fyrir bjargit, svá at brotnaði í honum hvert bein: quan [en Hörðr] va retornar, va dir-li: “ets molt feble i jo que creia que eres tan fort com jo. Poca cosa pots fer si no ets capaç de pujar-me a dalt de la penya! Fes-me cas i baixa fins al replà d'herba que hi ha a l'espadat, acotxa't cap endavant i estira't tant com puguis [per arribar-me millor]” En Hörðr es va deixar ginyar i va davallar fins al replà d'herba de l'espadat i va estirar el coll allargant la perxa cap al Hörðr. Aquest la va agafar i hi va pegar una estrebada fent que el gegant caigués per l'espadat de manera que es va rompre tots els ossos
◊ um nóttina vildi Þorgils vaka yfir sveininum og minntist þá drengilega á karlmennsku og kvaðst eigi sjá mega að barn það mætti lifa nema mikið væri til unnið og vill hann eigi að það deyi. Lætur hann nú saxa á geirvörtuna á sér (l'altra versió de la saga ofereix la lliçó skal þat nú fyrst taka [til] bragða, at skera af mér geirvǫrtuna ‘primer ho intentarem tallant-me el mugró d'un pit’. Depenent de la versió, per tant, en Þorgils Þórðarson es fa fer talls al mugró d'un pit o se'l fa tallar tot sencer) og kemur þar blóð út. Síðan lætur hann teygja það og kom þar út blanda og eigi lét hann af fyrr en það var mjólk og þar fæddist sveinninn við. Og um nóttina trúði hann sér eigi til vöku fyrr en hann lét glóð undir fætur sér: en Þorgils va voler vetllar l'infantó tota la nit i i els exhortà a mostrar valentment homenia dient que no podia veure manera com l'infantó podria sobreviure llevat que no s'hi fes quelcom d'extraordinari i que ell no volia que morís. Aleshores es va fer fer talls al mugró d'un pit i de primer en va sortir sang; després va fer que li estiressin (pitgessin estirant-lo cap envant?) i llavors li va sortir un líquid barrejat i no va deixar d'intentar-ho fins que li va sortir llet i amb ella s'hi va alimentar el nen. I aquella nit es va fer posar calius sota els seus peus per assegurar-se que romandria despert
♦ teygja tímann: <LOC FIGdonar allarg[ue]s a una cosa  (anar-la diferint)
2. <e-ð á>fer-se una estrebada a una cosa (cosa = part del cos)
♦ teygja á liðbandi í hné: fer-se una estrebada al lligament del genoll
3. <e-ð fram>allargar una cosa (estirant-la vers una altra)
♦ teygja fram álkuna: estirar el coll, allargar el coll
♦ teygja fram fótinn: estirar la cama, allargar la cama
♦ teygja fram totuna: ajuntar els llavis arrodonint-los
4. <e-ð upp>estirar una cosa enlaire (estirant-la cap a dalt, en direcció vertical)
♦ teygja upp höndurnar: estirar els braços enlaire
5. <e-ð út>allargar una cosa (estirant-la vers una altra)
♦ teygja út höndina: allargar la mà
♦ teygja e-ð út úr e-m: <LOC FIGtreure una cosa d'algú estirant-li la llengua, escandellar algú  (fer amollar la llengua a algú)
6. <e-n [að e-m]>[intentar] atreure algú [cap a...] (atirar algú o un animal cap a si o cap a alguna cosa)
◊ vér skulum flýja, svo að vér fáum teygt (ū-nəθaqqəˈnūhū, וּנְתַקְּנוּהוּ) þá frá borginni út á þjóðvegina: Fugim i atraiem-los lluny de la vila, als camins rals
◊ fóru þeir síðan austur til Hlíðarenda en sendu menn að fara eftir Þorkatli. Þeir tóku hann höndum og gerðu honum tvo kosti, að þeir mundu drepa hann ella skyldi hann taka hundinn en hann kjöri heldur að leysa líf sitt og fór með þeim. Traðir voru fyrir ofan garðinn að Hlíðarenda og námu þeir þar staðar með flokkinn. Þorkell bóndi gekk heim á bæinn og lá rakkinn á húsum uppi og teygir hann rakkann á braut í geilarnar með sér. Í því sér hundurinn að þar eru menn fyrir og hleypur á hann Þorkel upp og grípur nárann og rífur þar á hol. Önundur úr Tröllaskógi hjó með öxi í höfuð hundinum svo að allt kom í heilann. Hundurinn kvað við hátt svo að það þótti þeim með ódæmum miklum vera og féll hann dauður niður: després es varen dirigir cap a l'est, cap a Hlíðarendi i varen enviar alguns homes a cercar en Þorkell. El varen agafar i li donaren a triar: o bé el mataven o bé s'avenia a agafar per a ells el gos [Sámur]. Ell va triar de conservar la vida i marxà amb ells. Part damunt la tanca de Hlíðarendi hi havia unes traðir, un camí tancat a banda i banda per terraplens. Allà hi acamparen amb els homes que menaven amb ells. El pagès Þorkell va anar a les cases del mas; el gos jeia damunt la teulada de les cases i en Þorkell el va cridar i va fer que marxés amb ell cap a les geilar, el camí entre terraplens. En aquells moments, el gos va veure que hi havia homes i es va afuar al Þorkell i el va mossegar a l'engonal i el va encetar. L'Önundur de Tröllaskógur li va pegar un cop de destral al gos al cap de manera que la fulla de la destral li va arribar fins al cervell. El gos va udolar tan fort que a tots els qui eren allà els va semblar molt insòlita i estranya i tot seguit, va caure mort a terra (el context deixa clar que geilar i traðir són, per tant, sinònims)
◊ lát eigi tæla þik fagrar konur, þótt þú sjáir at veizlum, svá at þat standi þér fyrir svefni eða þú fáir af því hugarekka. Teyg þær ekki at þér með kossum eða annarri blíðu!: no deixis que les dones belles et sedueixin, quan les vegis als banquets, de manera que et tregui la son o que en tinguis penes d'amor. I tu, pel teu cantó, no les atreguis (o: no intentis atreure-te-les) a tu amb petons o d'altres mostres d'afectuositat (o: amb d'altres carícies) 
◊ en einnig hann teygðu (hɛħĕˈŧīʔū, הֶחֱטִיאוּ) útlendar konur til syndar: però les dones estrangeres també l'arrossegaren al pecat
◊ og þeir munu veita oss eftirför, uns vér höfum teygt (hattīˈqē-nū, הַתִּיקֵנוּ) þá burt frá borginni, því að þeir munu segja: ,Nú flýja þeir fyrir oss, eins og hið fyrra sinnið,' og vér munum flýja fyrir þeim: ells aniran sortint a perseguir-nos fins que els hàgim atret lluny de la ciutat, perquè diran: “fugen davant nostre com la primera vegada”, i nosaltres fugirem davant d'ells
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ góðan mann ǀ teygðo þér at gamanrúnom ǁ ok nem líknargaldr, meðan þú lifir: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: si vols aprendre un encanteri que et donarà ajut i conhort mentre visquis, guanya't un bon home per amic de debò (entenc la locució teygja e-n að gamanrúnum amb el significat de guanyar-se algú com a amic de veritat, a qui es poden fer les confidències més grans i íntimes, guanyar-se un amic de debò, per a companyia i per a confidències. Quant al mot líknargaldr l'entenc en sentit figurat, aplicat a l'amic vertader i el que la seva amistat realment significa i val: un amic veritable és el conjur més saludable que puguis tenir o aprendre mentre visquis. En favor de la meva interpretació, hi diu, al meu entendre, que el mot líknargaldr ‘eixarm d'ajut i conhort’ està en singular, no plural. La traducció literal del vers fóra:  ‘...guanya't un bon home per amic i confident i aprendràs un eixarm d'auxili i conhort per a tota la vida. Cf. Kuhn 1968³, pàg. 151: nem lícnargaldr lern helfenden zauber. El mateix Kuhn 1968³, pàg. 127, interpreta el mot líknargaldr com a helfender od. wohltätiger zauber. Kuhn, per tant, suposo que per a poder mantenir, en una traducció a l'alemany, el singular del mot norrè, es veu obligat a substituir el significat eixarm, fórmula d'encanteri pel significat més general de màgia. Al meu entendre, aquesta interpretació és errònia: el vers només adquireix ple sentit, en el marc de l'estrofa, si l'entenem com he exposat, és a dir, en sentit metafòric, figurat, no pas en sentit literal: tenir un amic veritable en qui poder confiar és el millor eixarm que un pugui aprendre mai)
◊ “segðu þat í aptan, ǀ er svínom gefr ǁ oc tícr yðrar ǀ teygir at solli, ǁ at sé Ylfingar ǀ austan komnir, ǁ gunnar giarnir, ǁ at Gnipalundi”: “digues-ho al vespre, quan aniràs a donar el segó als porcs, i faràs venir les teves cusses a la pitança, que els ylfings han vingut de l'est, delerosos d'entaular batalla al Gnipalundr”
◊ "fyrr vilda ec ǀ at Frecasteini ǁ hrafna seðia ǀ á hræom þínom, ǁ enn tícr yðrar ǀ teygia at solli ǁ eða gefa gǫltom; ǀ deili grǫm við þic!": “abans m'estimaria més atipar els corbs amb la teva carronya a Frekasteinn que no pas haver de cridar les vostres cusses perquè s'acostin a menjar o de donar el segó als porcs: que els grǫm, els mals esperits, les tinguin amb tu!” (cf. Kuhn 1968³, pàg. 80: grǫm (n.pl.) die bösen mächte. Deila: Kuhn 1968³, pàg. 37: <...> 4. sich streiten <...> HH 44 u. 45. Kuhn no indica pas si es tracta d'una fórmula tradicional d'imprecació o no)
◊ leiddo landrǫgni ǀ lýðar óneisir, ǁ grátendr, gunnhvata, ǀ ór garði húna; ǁ þá kvað þat inn œri ǀ erfivǫrðr Hǫgna: ǁ "Heilir farit nú ok horskir, ǀ hvars ykkr hugr teygir!": homes molt honorables varen acompanyar, plorant, el príncep del país, l'ardit en el combat, fora de l'enclòs dels joves cadells. Aleshores, el més jove guardià de l'heretatge d'en Hǫgni va dir: “Arribeu estalvis i falaguers allà on el cor us fa anar  (o, més literalment: us atreu)!” (ó-neiss (adj.): Kuhn 1968³, pàg. 158: ohne tadel. Entenc el mot gunnhvata com a acusatiu singular masculí feble -referit, per tant, al mot landrǫgnir- i no pas com a acusatiu plural masculí fort. Entenc el mot húna com a genitiu plural de húnn ‘ossall, cadell d'ós’ i hi veig una referència als joves guerrers, fills dels Nibelungs, que no poden pas acompanyar-los perquè són massa joves per fer-ho. Erfivǫrðr: Kuhn 1968³, pàg. 49: hüter des erbes: erbe (Akv. 12 <...>). El fill petit d'en Hǫgni, deixa clar, amb l'ús que fa del verb teygja en les seves paraules de comiat, que els nibelungs inicien llur viatge fent cas omís del geð, ço és, el cap o la raó -que els diu a tots que fent el viatge es ficaran dins un parany segur-, i havent-se deixat seduir pel hugr o cor, sentiments. Finalment, remarco que el significat normal de horskr és el de savi, que, en el nostre context, no té sentit, raó per la qual li atribueixo l'equivalent català que empro en la traducció: considero que l'adjectiu fa referència aquí a poder fer el viatge amb rapidesa, sense entrebancs de cap mena)
7. <e-ð að e-u ~ e-m>estendre una cosa cap a... (allargar una cosa fins a una altra)
◊ en það var annar mikill örn með stóra vængi og mikinn fjaðurham, og sjá, vínviður þessi teygði (ˈkāφənāh ... ʕal, כָּפְנָה...עַל) rætur sínar að honum og rétti greinar sínar í móti honum, til þess að hann skyldi vökva hann, en ekki reitinn, sem hann var gróðursettur í, og þó var hann gróðursettur í góðri jörð, þar sem nóg vatn var, til þess að skjóta greinum og bera ávöxtu og verða dýrlegur vínviður: però hi havia una altra gran àguila, amb grans ales i espès plomatge. I vet aquí que aquest cep va estendre les seves arrels cap a ella i dirigí les seves sarments vers ell, perquè el regués millor que el bancal on estava plantat —en un camp fèrtil, a la vora d'aigua abundant estava plantat!—, per tal de produir brancada i de donar fruit i fer-se un cep esplèndid
◊ allir fuglar himinsins sátu nú á hans fallna stofni og öll dýr merkurinnar lágu á limum hans, til þess að engin tré við vatn skyldu verða hávaxin og eigi teygja (wə-loʔ־ʝaʕaməˈδū, וְלֹא-יַעַמְדוּ) topplim sitt upp í skýin: damunt el seu tronc caigut s'han posat tots els ocells del cel i totes les bèsties salvatges han fet llur jaç a les seves rames, per tal que cap arbre situat prop de l'aigua no es faci alt ni elevi el seu cimal entre els núvols
◊ hann er safarík skríðandi flétta í sólskini, sem teygir (θēˈt͡sēʔ, תֵצֵא) jarðstöngla sína um garðinn og vefur rótum sínum um grjóthrúgur og læsir sig milli steinanna: és una heura sucosa, reptant en la solana, que estén el seu rizoma pel seu jardí i s'entertolliga amb les seves arrels al voltant dels caramulls de pedres i es propaga entre les pedres
◊ hann er sem tré, sem gróðursett er við vatn og teygir (ʝəʃalˈlaħ, יְשַׁלַּח) rætur sínar út að læknum, - sem hræðist ekki, þótt hitinn komi, og er með sígrænu laufi, sem jafnvel í þurrka-ári er áhyggjulaust og lætur ekki af að bera ávöxt: és com un arbre plantat vora l'aigua i que estén les arrels cap al corrent, i que no té por de res, i encara que vingui la calor, les fulles li queden sempre verdes; resta despreocupat fins i tot en un any de secada i no deixa mai de llevar fruit
8. (hristasacsejar violentament (espolsar, sacsar)
◊ Jesús hastaði þá á hann og mælti: "Þegi þú, og far út af honum." Þá teygði (σπαράσσω, σπαράξαν) óhreini andinn manninn, rak upp hljóð mikið og fór út af honum: Jesús li va imposar silenci dient: “Calla, i surt d'ell!” Aleshores l'esperit immund el va sacsejar violentament, i, fent un gran crit, sortí d'ell
◊ þeir færðu hann þá til Jesú, en um leið og andinn sá hann, teygði (συσπαράσσω, συνεσπάραξεν) hann drenginn ákaflega, hann féll til jarðar, veltist um og froðufelldi: i el portaren al Jesús. Així que l'esperit el veié, sacsejà el noi amb convulsions, i el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera
◊ þá æpti andinn, teygði (σπαράσσω, σπαράξας) hann mjög og fór, en sveinninn varð sem nár, svo að flestir sögðu: "Hann er dáinn": aleshores, l'esperit, fent grans crits, el va sacsejar convulsivament i en va sortir. El vailet va quedar com a mort, de manera que molts deien: “és mort”
◊ það er andi, sem grípur hann, og þá æpir hann skyndilega. Hann teygir (σπαράσσω, σπαράσσει) hann svo að hann froðufellir, og víkur varla frá honum og er að gjöra út af við hann: hi ha un esperit que l'agafa i totd'una es posa a fer crits. L'esperit li provoca convulsions tan violentes que li fa escumejar la boca i a penes se n'aparta i l'està capolant
◊ þegar hann var að koma, slengdi illi andinn honum flötum og teygði (συσπαράσσω, συνεσπάραξεν) hann ákaflega. En Jesús hastaði á óhreina andann, læknaði sveininn og gaf hann aftur föður hans: quan encara anava venint, el mal esperit el tirà per terra, enmig de violentes convulsions. Però Jesús va imposar silenci a l'esperit impur, guarí el vailet i el tornà a son pare pare
9. <sig>#1. (seilast & teygja upp & & teygja líkamannestirar-se (allargar-se)#2. (liðka sig, hrista doðann útfer un estirament (per a desentumir els membres)
◊ greinar trjánna teygðu sig upp í himinsortann: les branques dels arbres s'estiraven cap a la foscor del cel
◊ Jósef er ungur aldinviður, ungur aldinviður við uppsprettulind, greinar hans teygja sig upp (t͡sāʕăˈδāh, צָעֲדָה) yfir múrinn: en Josep és el plançó d'un arbre fruiter, el plançó d'un arbre fruiter prop d'una font; les seves branques s'eleven part damunt el mur
◊ og hann teygði sig (wa-i̯ʝīθəmoˈδēδ ... ʕal, וַיִּתְמֹדֵד ... עַל) þrisvar yfir sveininn og kallaði til Drottins og mælti: "Drottinn, Guð minn, lát sál þessa sveins aftur til hans hverfa!": aleshores s'estirà tres vegades damunt l'infant, i invocà Jahvè dient: “Jahvè Déu meu, deixa que l'ànima d'aquest infant torni dedins ells!”
♦ teygja sig fram: estendre's [cap envant]
◊ því að vér teygjum oss ekki of langt fram (ὑπερεκτείνω, ὑπερεκτείνομεν ἑαυτούς), ella hefðum vér ekki komist til yðar: perquè no estenem els nostres límits, depassant-los, com si no haguéssim vingut fins a vosaltres
10. <sig eftir e-u>estirar-se per poder agafar una cosa
11. <úr sér>#1. (seilast & teygja upp & & teygja líkamannestirar-se (allargar-se)#2. (liðka sig, hrista doðann útfer un estirament (per a desentumir els membres)

teygjan·legur, -leg, -legt: elàstic -a

teygjan·leiki <m. -leika, no comptable>:
elasticitat f
♦ teygjanleiki e-s: l'elasticitat d'una cosa

teygjast <teygist ~ teygjumst | teygðist ~ teygðumst | teygst>:
1. <GENestirar-se
♦ með tímanum minnkar það því það teygist úr teppinu þegar það er notað: amb el temps [la gruixor de les voreres] es rebaixa perquè el cobertor [del llit] s'estira a mesura que hom l'usa
2. (freistast, lokkastatreure's (ésser atret)
◊ þá fóru Benjamíns synir út á móti liðinu og létu teygjast burt (hānəttəˈqū, הָנְתְּקוּ) frá borginni og tóku að fella nokkra af liðinu, eins og hin fyrri skiptin, úti á þjóðvegunum (annar þeirra liggur upp til Betel, en hinn til Gíbeu yfir haglendið), um þrjátíu manns af Ísrael: i els fills d'en Benjamí sortiren a l'encontre de les tropes, i es varen deixar atreure a fora de la vila, i començaren a abatre'n alguns de les tropes, com ho havien fet les vegades anteriors, als camins rals (un dels quals puja cap a Bet-El i l'altre cap a Gabaon, a camp ras), i varen matar una trentena d'israelites
◊ lát eigi hjarta þitt teygjast (ʔal־ˈʝēɕŧ, אַל-יֵשְׂטְ) á vegu hennar, villst eigi inn á stigu hennar: no deixis que el teu cor es desviï cap a les vies d'una dona així, no et perdis pas pels seus caminois
◊ en Jósúa og allur Ísrael létust bíða ósigur fyrir þeim og flýðu á leið til eyðimerkurinnar. Voru þá allir menn, er í borginni voru, kvaddir til að reka flóttann, og veittu þeir Jósúa eftirför og létu teygjast burt (wa-i̯ʝīnnāθəˈqū, וַיִּנָּתְקוּ) frá borginni. Varð enginn maður eftir í Aí og Betel, sá er eigi færi eftir Ísrael; skildu þeir eftir opna borgina og veittu Ísrael eftirför: i Josuè i tot Israel es deixaren vèncer per ells, i fugiren en direcció al desert. Aleshores, tota la gent que hi havia a la vila fou convocada a emprendre'n la persecució i perseguiren Josuè i es deixaren atreure fora de la vila. No hi hagué ningú a Ai ni Bet-El que no sortís a empaitar els israelites. Van deixar la ciutat oberta tot empaitant Israel
3. (um landestendre's (superfície que abasta un indret)
4. (um tíðallargar-se (en el temps)
◊ það teygist úr dögunum: els dies es fan eterns
5. (um stelpu ~ strákfer l'estirada, pegar l'estrebada (créixer molt ràpidament)
♦ það teygist úr stelpúnni~stráknum: el noi ~ la noia estan s'estan estirant molt
6. (sýna sig, koma í ljósdeixar-se veure (mostrar-se, veure's)
◊ "Tenn hǫ́nom teygiaz, ǀ er hǫ́nom er téð sverð ǁ oc hann Bǫðvildar ǀ baug um þeccir; ǁ ámun ero augo ǀ ormi þeim inom frána; ǁ sníðit ér hann ǀ sina magni ǁ oc setið hann síðan ǀ í Sævarstǫð!" ǁ Svá var gǫrt, at scornar vǫ́ro sinar í knésfótom, oc settr í hólm einn, er þar var fyrir landi, er hét Sævarstaðr. Þar smíðaði hann konungi alls kyns gørsimar. Engi maðr þorði at fara til hans nema konungr einn: “Mostra les dents des que li han mostrat l'espasa i ha reconegut la tumbaga de la Bǫðvildr; els seus ulls recorden els d'un drac de mirada espurnejant; que li tallin la força dels tendons i li donin estatge, després, a Sævarstǫð!” I així ho varen fer. Els tendons li foren tallats per les sofrages i després, l'estatjaren a un illot que hi havia davant terra ferma i que es deia Sævarstaðr. Allà li feia al rei tota mena d'objectes preciosos i ningú no gosava anar-hi tret del rei totsol

teygju- <en compostos>:
elàstic -a

teygju·band <n. -bands, -bönd>: (teygja) goma f, gometa f, elàstic m (Mall.)

teygju·bindi <n. -bindis, -bindi>: bena elŕstica

teygju·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
forcats m.pl

teygju·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
ameba f (♦ → amaba “íd.”; ♦ → amöba “íd.”)

teygju·lak <n. -laks, -lök>:
llençol elàstic (o: extensible)

teygju·stökk <n. -stökks, -stökk>:
<ESPORTpònting m

teygju·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
<ESPORT & MEDexercici m d'estirament

teygni <f. teygni, no comptable>:
<ECONelasticitat f
♦ teygni eftirspurnar: <ECONelasticitat f de la demanda
♦ teygni framboðs: <ECONelasticitat f de l'oferta
♦ → verðteygni “elasticitat preu-demanda”

teyma <teymi ~ teymum | teymdi ~ teymdum | teymte-ð ~ e-n>:
1. <GENmenar una bístia per la brida
♦ teyma (o: draga) e-n á asnaeyrunum: <LOC FIGrifar-se d'algú, rifar-se algú (enganyar)
♦ láta ekki teyma sig á asnaeyrunum: no deixar-se prendre el pèl
2. (dragamenar algú (portar-lo o fer-lo anar d'un lloc a un altre)
♦ teyma e-n með sér: portar algú amb si, arrossegar algú
3. (ginna, lokkaempènyer algú (induir, portar)
♦ teyma e-n út í [einhverja] vitleysu: induir (o: portar) algú a fer un disbarat

tékki <m. tékka, tékkar>: xec m

Tékki <m. Tékka, Tékkar>: txec m, txeca f (habitant de Txèquia)

Tékk·land <n. -lands, no comptable>:
Txèquia f

tékkneska <f. tékknesku, no comptable>: txec m (llengua txeca)

Tékkó·slóvakía <f. -slóvakíu, no comptable>:
Txecoslovàquia f

tékkur <m. tékks, tékkar>:
variant de tékki ‘xec’



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 21/02/2009