Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

V-X

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
τίς δὲ ἐξ ὑμῶν μεριμνῶν δύναται ἐπὶ τὴν ἡλικίαν αὐτοῦ προσθεῖναι πῆχυν;
 
   
og hver yðar getur með áhyggjum aukið spönn við aldur sinn?
 
   
I qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar d'un sol moment el temps de la seva vida?
 
   
Lluc, 12:25.
 
       

vað <n. vaðs, vöð>: gual m (pas de riu)
      hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> haver pres precaucions, haver estat previngut
           það er betra að hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> millor prevenir que guarir
      leggja á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim
      ríða á vaðið með e-ð: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      ríða fyrstur á vaðið: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      tefla á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc

vaða <f. vöðu, vöður>: 1. banc m (de peixos)
	2. esbart m (de balenes, de foques)

vað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell limícola

vafa·laust <adv.>: sens dubte, indubtablement

vafa·samur, -söm, samt <adj.>: dubtós -osa

vaff <n. vaffs, vöff>:
1. (bókstafur latneska stafrófsinsve baixa (lletra de l'alfabet llatí v, V)
2. (bókstafur hebreska stafrófsinsvau f, uau f (lletra de l'alfabet hebreu וָו, ו)

vaffla <f. vöfflu, vöfflur>: gofra f

vafi <m. vafa, no comptable>:
dubte m (manca de certesa)
♦ á því leikur enginn vafi: això està fora de [tot] dubte
♦ lítill vafi getur leikið á því að <+ ind.>poc dubte hi pot haver sobre el fet que <ind.
♦ vera í vafa um e-ð: dubtar sobre una cosa, tenir dubtes sobre una cosa

vafinn, vafin, vafið <adj.>:
embolicat -ada
♦ vera skuldum vafinn: <LOC FIGestar endeutat fins al coll

vaf·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
corretjola f, corriola f (Val., Mall.(designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus)

vafklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] convolvulàcies f.pl

vafnings·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: liana f voluble (planta enfiladissa que creix enrevoltillant-se al voltant d'altres plantes que acaba cobrint)

vafnings·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
corretjola f, corriola f (Val., Mall.(designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus) ( vafklukka)

vafningsklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] convolvulàcies f.pl ( vafklukkuætt)

vafningur <m. vafnings, vafningar>:
1. <GENrotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.
2. (fléttaentortolligament m, enroscament m (entrellaçament, entrunyellament, esp. al voltant d'una cosa)
3. (vafin umferð, umbúðirembolcall m (de tela o d'altre material enrevoltillat al voltant de l'objecte embolcallat)
♦ grennandi¹ / örvandi² vafningur: embolcall aprimador¹ / estimulador² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)
♦ heitir¹ og kaldir² vafningar: embolcalls calents¹ / freds² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)
5. (flækjacomplicació f (envitricollament)
6. vafningar <m.pl vafninga>(undanbrögð & loðin svörsubterfugis m.pl (circumloquis, ambages, embuts, evasives)
♦ án vafninga: sense embuts

vaf·planta <f. -plöntu, -plöntur>: liana f voluble

vafri <m. vafra, vafrar>:
<INFORMnavegador m, browser m

vafstur <n. vafsturs, no comptable>:
1. (umstang, fyrirhöfn, amsturtràfecs m.pl, quefers m.pl (treballs, tasques, ocupacions diverses)
2. (ónæði, vandræðientrebancs m.pl (problemes, embolics)

vaf·súra <f. -súru, -súrur>:
fajol bord (planta Polygonum convolvulus)

vaf·toppur <m. -topps, -toppar>:
lligabosc m de jardí (planta Lonicera caprifolium)

vagga <f. vöggu, vöggur>: bressol m, bressola f (Ross.), bres m (Bal.)

♦ vaka yfir líki e-s: vetllar algú (un mort la nit abans de l'enterrament)
♦ vaka yfir líkum: vetllar els morts

vakna <vakna ~ vöknum | vaknaði ~ vöknuðum | vaknað>:
<GEN & FIGdespertar-se
◊ ég vaknaði í köldu svitabaði: m'he despertat banyat en suor freda
♦ þú verður að vakna!: desperta't!
♦ vakna við vonda draum: <LOC FIGdespertar-se (o: sortir) d'un malson
  Als nostres imperatius del tipus desperta't! o desperteu-vos! l'islandès sol contraposar construccions modals com ara þú verður að vakna o þið verðið að vakna. Les formes d'imperatiu vaknaðu / vakna þú, vaknið [þið] són, però, d'ús general en sentit figurat.  
     

vakta <vakta ~ vöktum | vaktaði ~ vöktuðum | vaktaðe-n ~ e-ð>:
vigilar una cosa
◊ vopnaðir hermenn vakta göturnar: soldats armats vigilen els carrers

val·birki <n. -birkis, -birki>:
fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

val·brá <f. -brár, -brár>:
<MEDnevus flami, angioma pla, hemangioma m capil·lar, nevus m d'Unna

vald <n. valds, völd>:
1. <GENpoder m
♦ gefa sig e-u á vald: lliurar-se a una cosa
♦ hafa vald á e-u: dominar una cosa, tenir el control d'una cosa
♦ hafa vald til [þess] að <+ inf.>tenir [l']autoritat per a <+ inf.>, tenir poder per a <+ inf.
♦ hefja (o: leiðae-ð til vegs og valda: donar carta de reconeixement a una cosa, entronitzar una cosa, elevar una cosa a la categoria d'honorable
♦ komast til valda: arribar al poder
♦ komast aftur til vegs og valda: tornar a detenir càrrec i honors
♦ hann misbeitir valdi sínu: abusa del seu poder
♦ sitja að völdum: tenir el poder, governar
♦ vera á valdi e-s: estar en les mans d'algú, dependre d'algú
◊ það er á yðar valdi að  <+ inf.>està en les vostres mans de <+ inf.>, depèn de vosaltres [de] <+ inf.
2. (ofbeldiforça f (constrenyiment)
♦ beita valdi: recórrer a la força, usar la força, violentar, fer servir la violència
♦ með valdi: per la força
◊ taka e-ð með valdiagafar una cosa per la força
3. (máticontrol m, límits m.pl (fre, aturall)
♦ upp úr öllu valdi: desbocadament, desenfrenadament
◊ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen desbocats, els preus pugen sense fre
4. völd <n.pl>(orsökcausa f (origen desencadenant)
♦ af völdum e-s: a causa de, causat -ada per

valda·barátta <f. -baráttu, -baráttur>:
lluita f pel poder

valda·rán <n. -ráns, -rán>:
usurpació f del poder, presa f il·legal del poder

vald·beiting <f. -beitingar, no comptable>:
<GEN & JURús m de la força

vald·dreifing <f. -dreifingar, no comptable>:
descentralització f

< Valdelikt <f. Valdelikt, no comptable>:
<HISTValladolid f. Al costat d'aquesta forma, també s'empraven les formes Vallident o Valledent i Validing. Totes aquestes formes apareixen al capítol 294, pàg. 87, de la Hákonar saga Hákonarsonar: “enn tíunda dag jóla reið konungrinn sjálfr með henni til Vallident (Valledent, F; Valdelikt, G, 7 br.), ok kom þá ríðandi í móti þeim sonr konungsins með útalligum riddaraher (ótal riddara ok, F), barúna, erkibiskupa ok ljóðbiskupa ok sendimanna bæði kristinna ok heiðinna, b. B, F, G, 7 br.

valdi, valda, valda¹ <adj.>:
formes febles de valinn, valin, valið “escollit; selecte”

valdi, valda, valda² <adj.>:
formes febles de valdur, völd, valt “causant de, culpable de”

valdur, völd, valt <adj.>:
responsable, causant (dit de la persona o cosa que fa que una cosa passi o hagi passat)
♦ vera valdur að e-u (o: vera e-s valdur)ésser el responsable de, ésser la causa de, causar una cosa, tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat, ésser-ne el causant)
◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit

vald·þrota <adj. inv.>:
<sense poder, impotent (que no pot fer res contra una situació, davant uns fets, amb algú etc.) (vanmáttugur)

vald·þurrð <f. -þurrðar, pl. no hab.>:
<JURarrogació f (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)

Valensíu·búi <m. -búa, -búar>:
valencià m, valenciana f

valensískur, valensísk, valensískt <adj.>:
valencià -ana

Valensíu·maður <m. -manns, -menn>:
valencià m, valenciana f

Valentínusar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de Sant Valentí 

val·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
optatiu -iva, opcional

val·hneta <f. -hnetu, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

valhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de nou (o: de nous)

valhnetu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

(†) val·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

val·hnota <f. -hnotu, -hnotur>: noguera f (fusta de l'arbre Juglans regia)

valhnotu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

val·kostur <m. -kostar, -kostir>:
opció f, alternativa f (possibilitat de tria o selecció)

vallar·rýgresi <n. -gresis, pl. no hab.>:
raigràs [anglès], maragall (o: margallm (Mall.) (planta Lolium perenne)

vallarsveif·gras <n. -grass, -grös>:
poa f de prat, pastura f dels prats de Kentucky, herba f de prat (Ross.(planta Poa pratensis)

vall·gangur <m. -gangs, no comptable>:
1. <(saurlátdefecació f (evacuació de matèria fecal)
2. <(saurfemta f (excrements, deposicions, matèria fecal evacuada)
◊ síðan settu þeir upp skip sitt í vík einni. Þar á lóninu höfðu þeir gengið á borð að álfreka og þann sama vallgang rak upp í þessari vík og því heitir það Dritvík: tot seguit, van ancorar llur vaixell a una badia. Quan eren a Djúpalón havien anat a la borda de la nau per fer-hi llurs necessitats majors i aquesta mateixa femta fou portada pel corrent marí cap a dins aquesta badia i per això li posaren el nom de Badia dels Excrements
3. <(þunnlífidiarrea f (cagarel·la)

vall·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
<(grasi gróinncobert -a d'espessa vegetació
◊ Einar bjó að Laugarbrekku allt til elli og er heygður skammt frá Sigmundarhaugi, föður hans. Haugur Einars er ávallt vallgróinn vetur og sumar: l'Einar va viure a Laugarbrekka fins a la vellesa i està enterrat dins un túmul no gaire lluny del túmul d'en Sigmundur, son pare. El túmul de l'Einar està cobert sempre de verd, estiu i hivern

vall·humall <m. -humals, -humlar>:
milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

vall·hæra <f. -hæru, -hærur>:
lúzula f [multiflora], lluçola f (planta Luzula multiflora)

val·múi <m. -múa, -múar>:
(draumsóleycascall m (planta Papaver somniferum)

val·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
assignatura optativa 

< valska <f. völsku, no comptable>:
francès m, llengua francesa
◊ ok er Guðifreyr kom til Rǫgnvalds jarls ok sagðiz vera stafkarl einn, ok mælti á völsku, þat skildu þeir helzt: i quan en Jofre va arribar al campament del iarl Rǫgnvaldr, va dir que era un [vell] captaire i els parlava en francès, que era la llengua que ells més entenien

valtur, völt, valt <adj.>:
1. insegur -a (inestable, trontollant)
2. voluble (mudable, inconstant)
♦ auður er valtur vinur: <LOC FIGla fortuna és una amiga voluble
◊ ◊ fullar grindr ǀ sá ek fyr Fitjungs sonom, ǁ nú bera þeir vánar vǫl; ǁ svá er auðr ǀ sem augabragð, ǁ hann er valtastr vina: jo he vistes les pletes dels fills d'en Fitjungr plenes [de bens] i ara els veig anant amb gaiato de captaire: així és la fortuna: talment un instant i la més voluble dels amics

valur <m. vals, valir>:
girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.(ocell Falco rusticolus)

vamm <n. vamms, vömm. No comptable en la llengua moderna>:
1. (galli, ljóður, lýtitara f <† & LITdefalt m (blasme, taca o màcula, falta o defecte)
◊ vesall maðr ǀ ok illa skapi ǁ hlær at hvívetna ǁ hitt-ki hann veit, ǀ er hann vita þyrpti, ǁ at hann er-a vamma vanr: el miserable i malcarat riu de tot i tothom, però el que no sap pas i hauria de saber, és que ell no és pas lliure de defectes
◊ "Þegi þú, Freyia! ǀ þic kann ec fullgerva, ǁ era þér vamm-a vant; ǁ ása oc álfa, ǀ er hér inni ero, ǁ hverr hefir þinn hór verit": Freyja, calla! Et conec ben del tot: no et manca cap tara: cadascun dels ansos i dels albs que hi ha ací dedins ha estat el teu amant
◊ "Léttari í málom ǀ vartu við Laufeyiar son, ǁ þá er þú léz mér á beð þinn boðit; ǁ getið verðr oss slícs, ǀ ef vér gørva scolom ǁ telia vǫmmin vár": Fores més suau en les teves paraules amb el fill de la Laufey quan em feres convidar a pujar al teu llit. [Skaði,] aquestes coses s'han d'esmentar entre nosaltres si hem d'enumerar completament tots els nostres defectes
◊ hon sér at lífi ǀ lǫst né vissi ǁ oc at aldrlagi ǀ ecci grand, ǁ vamm þat er væri ǀ eða vera hygði. ǁ Gengo þess á milli ǀ grimmar urðir: [la Brynhildr] no sabia de cap ignomínia [que hagués comès] en la seva vida ni tampoc de cap tort [que hagués fet] en la vida que li havia estat deparada [pel destí]; [tampoc no era pas conscient de] cap falta que hi hagués hagut [provocada per ella] o que cregués que pogués haver-hi [provocada per ella]: en això (= en el fet de no haver-se pogut casar amb en Sigurd) hi havien intervingut [exclusivment] les nornes cruels (és a dir, la Brynhildr no ha fet absolutament res que la faci mereixedora de la seva desgràcia. Aquesta només és atribuïble al destí, cruel; vocabulari: #1. aldrlag: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 14: aldr-lag n. <...> 2. (beschiedenes) leben (Sg. 5)#2. lǫstr: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 133: lǫstr m. laster, schande; [né vita sér lǫst von keiner [angetanen] schande wissen, von keiner schande erfahren haben (? — Sg. 5.)]; #3. grand: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 80: grand n. <...> vita sér grand von einer angetanen kränkung wissen (? — Sg. 5.)#4. né vita sér vamm: tinc per mi que: vamm aquí tant es pot entendre com a falta o com a deshonra)
2. (smánar, háðung, skömm, skammarbletturoprobi m (deshonra, ignomínia, vergonya, humiliació)
◊ "Hverr hefir vísir ǀ vamms um leitað? ǁ hví ero Borgnýiar ǀ bráðar sóttir?": quin príncep li ha causat (lit. li ha cercat) l'oprobi? com és que la Borgný està passant per uns sobtats (INESPERATS) dolors del part? (= com va passar que va quedar embarassada?)
♦ mega ekki vamm sitt vita: <LOC FIGpreocupar-se per mantenir impecable la seva reputació
♦ hann mátti ekki vamm sitt vita: no volia pas tacar la seva bona reputació

vamma·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (lýtafullur ?ple -ena de defectes (? (ple de tares o màcules ?)
2. (smánarlegur, skammarlegur, svívirðilegur ?ple -ena d'oprobi (ple de deshonra, vergonya o ignomínia, ignominiós, infame, vergonyant ?)
3. (lastafullur, siðlaus ?ple -ena de vicis (? (pervers, disbauxat, dissolut, dissipat)
◊ þat ræð ec þér it fiórða, ǀ ef býr fordæða, ǁ vammafull, á vegi: ǁ ganga er betra, ǀ enn gista sé, ǁ þótt þic nótt um nemi: vet ací el que t'aconsello en quart lloc si arran del camí hi viu una fordæða, una forfetora, plena de vicis: és millor continuar caminant que no pas aturar-s'hi com a hoste, encara que la nit t'envolti (vocabulari: #1. fordæða: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 59: for-dæða f. übeltäterin, hexe (Ls. 32, Sd. 26)#2. vammafullr: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 214: vamma-fullr adj. lasterhaft (Sd. 26) ens trobem, doncs, davant un advertiment a no fer nit a casa d'una bruixa per la seva lascívia?, o per ventura hem d'entendre el mot en el sentit de ignominiós, deshonrós, i entendre llavors que l'estrofa fa referència al fet que una bruixa era considerada un ésser ignominiós que traspassava aquesta qualitat a aquell que hi pernoctava o hi tenia tracte? Personalment em decanto per entendre que el mot fa referència a la pretesa sexualitat luxuriant de les bruixes#3. nema: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 151: nema <...> 5. umfassen, umfangen (?): þótt þic nótt um nemi wenn auch die nacht dich umfängt (Sd. 26) ?)

vamma·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (lýtalaus, gallalausimpecable, irreprotxable, <† & LITsens defalt (sens blasme, sense taca o màcula, sense tara, falta o defecte)
◊ syndir því valda, ǁ at vér hryggvir fǫrum ǁ ægisheimi ór; ǁ engi óttask, ǁ nema ilt gøri; ǁ gott er vammalausum vera: els pecats provoquen (causen, FAN) que sortim contristats d'aquest món de terror, [però] ningú no ha de témer [res], llevat que faci el mal. És bo d'ésser entre els irreprotxables (vocabulari: #1. vammalauss: No tinc explicació per a l'ús d'aquest adjectiu en datiu. Curiosament, al manuscrit del: Còdex regi hi trobem exactament el mateix ú en datiu d'aquest mot a l'estrofa 54,4 de la Lokasenna, que els editors, potser per això mateix erròniament, esmenen en vammalausa; potser caldria esmenar en *vammalaus um vera reinterpretant la terminació de datiu -um com a partícula completiva um; sigui com sigui, en el cas que ens ocupa ací, sóc del parer que hem d'entendre el vers com si hi posés gott er [með] vammalausum [at] vera i tradueixo en conseqüència#2. óttast: es tracta d'una forma d'indicatiu, no pas de subjuntiu, la qual cosa fa que ens trobem davant una asseveració, no pas davant una exhortació del tipus: que no temi res ningú que no hagi fet - que no faci el mal. Tradueixo entenent que ens trobem davant un el·líptic engi [skal] óttasten Ferdinand Holthausen 1895:168 tradueix keiner fürchtet sich, wenn er nicht Böses thut, sense entrar en la qüestió si la frase és o no lògica en aquest context )
◊ "Þat ræð ec þér iþ fyrsta, at þú við frændr þína vammalauss verir; síðr þú hefnir, þótt þeir sacar gøri, þat qveða dauðom duga: vet ací el que t'aconsello en primer lloc: que siguis sens blasme amb els teus parents. No prenguis venjança contra ells encara que te'n donin motiu, car, com diuen, [les venjances entre parents només] aprofiten als morts
◊ þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ ok vammalauss vera; ǁ fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ rœk þína alla ætt: sigues humil i agraït i sens blasme davant el teu Déu; [fill] de ment preclara, estima ton pare i ta mare. Tingues cura de tota la teva família (l'edició d'en Gering p. 1 fa: þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ ok vammalauss vesa; ǁ fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ rœk þína alla ætt)
2. (án smánar, án skammar?sense oprobi (sense patir deshonra, vergonya o humiliació)
◊ þá gecc Sif fram oc byrlaði Loca í hrímkálki miǫð oc mælti: "Heill ver þú nú, Loki, ǀ oc tac við hrímkálki, ǁ fullom forns miaðar, ǁ heldr þú hana eina ǀ látir með ása sonom ǁ vammalausa vera": aleshores [la Sif] es va avançar i va abocar miod al Loki en un calze de gebre tot dient-li: “Salut, Loki!, pren el calze de gebre ple de miod envellit, per tal que a ella tota sola la deixis estar, d'entre els fills dels ansos, sens oprobi (vocabulari: #1. vammalauss: en Kuhn 1968³, pàg. 214, dóna al mot en aquest passatge el significat de: schmachfrei (Ls. 53)#2. forn: en Kuhn 1968³, pàg. 58, comenta: Vielleicht auch: vorjährig (vgl. as. fern): f. húðscór (Hrbl. 35), f. mioðr (Skm. 35, Ls. 53). Adopto aquesta interpretació en la meva traducció, entenent que es tracta d'un miod elaborat amb la mel de l'any anterior o d'anys anteriors#3. hrímkálkr: en Kuhn 1968³, pàg. 101, comenta sobre aquest misteriós calze o copa de gebre: hrím-kálcr m. ‘reifkelch’, kristallkelch (? - Skm. 37, Ls. 52 pr u. 53). És obvi, doncs, que interpreta el constituent de gebre com a expressió de de cristall#4. heldr: en Kuhn 1968³, pàg. 93, dóna, amb cautela, al mot en aquest passatge el significat de: In Ls. 53 scheint heldr conjunction zu sein (damit...). Adopto aquesta interpretació en la meva traducció)

vamm·laus, -laus, -laust <adj.>:
impecable, irreprensible (sense defecte o falta)
◊ nei, Guð hafnar aldrei hinum vammlausa (ʝimˌʔas־ˈtām, יִמְאַס-תָּם), styrkir ekki hönd illvirkjans: no, Déu no rebutja pas l'home íntegre, ni enforteix la mà de qui fa el mal
◊ vegur Drottins er athvarf vammlausum (la-tˈtɔm, לַתֹּם) en illvirkjum tortíming: el camí de Jahvè és un refugi per a l'íntegre, però és la destrucció per als qui fan el mal
◊ fláráðir eru Drottni andstyggð en hinir vammlausu (təˈmīmēi̯, תְּמִימֵי) yndi hans: Jahvè sent aversió pels falsos, però els de conducta irreprensible són el seu delit
◊ maðurinn telur alla vegu sína vammlausa (zaχ, זַךְ) en Drottinn reynir ásetning hans: l'home considera que tots els seus camins són purs, però Jahvè examina les seves intencions (en comparació, Proverbis 21:2 fa: maðurinn telur alla hætti sína rétta en Drottinn vegur hjörtun, kāl־ˌdɛrɛχ־ˈʔīʃ   ʝāˈʃār   bə-ʕēi̯ˈnā-u̯   wə-θɔˈχēn   libˈbōθ   ʝəhˈwāh: כָּל-דֶּרֶךְ-אִישׁ, יָשָׁר בְּעֵינָיו; וְתֹכֵן לִבּוֹת יְהוָהEls versets són, doncs, gairebé idèntics en el text original: maðurinn telur alla vegu sína vammlausa en Drottinn reynir ásetning hans, kāl־darˌχēi̯־ˈʔīʃ   zaχ   bə-ʕēi̯ˈnā-u̯   wə-θɔˈχēn   rūˈħōθ   ʝəhˈwāh: כָּל-דַּרְכֵי-אִישׁ, זַךְ בְּעֵינָיו; וְתֹכֵ֖ן רוּחוֹת יְהוָה)
◊ hlykkjótt er leið hins seka en verk hins hreina (wə-ˈzaχ, וְזַךְ) eru vammlaus (ʝāˈʃār, יָשָׁר)el camí del culpable és tortuós, però les accions del pur són irreprensibles
◊ hinn rangláti er lausnargjald hins réttláta og svikarinn kemur í stað hinna vammlausu (ʝəʃāˈrīm, יְשָׁרִים)l'injust és el rescat del just, i el pèrfid ocupa el lloc de l'íntegre
◊ illmennið setur upp þóttafullan svip en hinn vammlausi (wə-ʝāˈʃār, וְיָשָׁר) hyggur að háttum sínum: l'home dolent pren un aire altiu, però l'irreprotxable va en compte amb les seves maneres
◊ en sjálfur friðarins Guð helgi yður algjörlega og andi yðar, sál og líkami varðveitist (τηρεῖν, τηρηθείη) alheil (ὁλόκληρος -όκληρον, ὁλόκληρον) og vammlaus (ἀμέμπτως, ἀμέμπτως) við komu Drottins vors Jesú Krists: i que el Déu mateix de la pau us santifiqui completament, i que el vostre esperit, ànima i cos es conservin tot sencers i irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist
◊ ef litið er á réttlætið, sem fæst með lögmálinu, var ég vammlaus (ἄμεμπτος ἄμεμπτον, γενόμενος ἄμεμπτος)si es considera la justícia que pot aconseguir-se amb la llei, jo he estat irreprensible
◊ þau voru bæði réttlát fyrir Guði og lifðu vammlaus (ἄμεμπτος ἄμεμπτον, πορευόμενοι ... ἄμεμπτοι) eftir öllum boðum og ákvæðum Drottins: tots dos eren justos davant Déu i vivien observant d'una manera irreprotxable tots els manaments i totes les observances del Senyor

vamm·leysi <n. -leysis, no comptable>:
irreprotxabilitat f

vampíra <f. vampíru, vampírur. Gen. pl.: vampíra>:
vampir m, vampira f

vana·gangur <m. -gangs, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ ganga sinn vanagang: continuar igual, no canviar (no sofrir modificació un estat de coses, una evolució determinada dels afers, els afers etc.)
♦ gangi hlutirnir sinn vanagang...: si les coses no canvien...
♦ hér gengur allt sin vanagang: aquí tot continua igual

vanda <vanda ~ vöndum | vandaði ~ vönduðum | vandað>:
1. (gera velaplicar-se (fer amb cura)
♦ vanda e-ð vel (o: vanda vel um e-ð)aplicar-se en una cosa, fer una cosa amb cura i meticulositat
◊ sá sem óttast Drottin, vandar val vina, hann heldur sér að slíkum sem honum sjálfum líkjast: el qui tem el Senyor, posa bona cura en la tria dels amics, car es mantindrà fidel a aquell que se li assembli
♦ vanda sig [á e-u]: aplicar-se [a fer una cosa]
◊ vandaðu þig nú: esforça-t'hi!
♦ vanda ráð sitt: <LOC FIGposar seny i menar (o: dur) una vida ordenada
♦ vanda til e-s: fer una cosa amb meticulositat
2. <um>: (ámælareprendre, recriminar (reprotxar)
◊ tala þú þetta og áminn og vanda um með allri röggsemi. Lát engan lítilsvirða þig: digues aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. No deixis que ningú et menyspreï
◊ þeir er sakfella menn fyrir rétti og leggja snörur fyrir þá, er vanda um (= וְלַמּוֹכִיחַá þingum, og blekkja hina saklausu með hégóma: els qui condemnen un home en judici i paren llaços als qui els reproven en els judicis i enganyen amb vanitat els innocents
♦ vanda um við e-n: reprovar algú, alliçonar algú
◊ spottaranum er ekki vel við, að vandað sé um við hann, til viturra manna fer hann ekki: al blasfem no li agrada pas que el reprenguin, no vol pas anar amb els savis
◊ sláir þú spottarann, verður hinn einfaldi hygginn, og sé vandað um við skynsaman mann, lærir hann hyggindi: si pegues al burleta, el senzill tornarà prudent, i si hom reprèn l'intel·ligent, aquest serà mestre en saviesa
♦ vanda um e-ð: tenir a dir d'una cosa

vandaður, vönduð, vandað: de bona qualitat, ben fet -a

Vandali <m. Vandala, Vandalir>:
vàndal m, vàndala f
◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

vanda·maður <m. -manns, -menn>: parents m

vanda·mál <n. -máls, -mál>: problema m
	hafa geðræn vandamál: tenir problemes mentals (o: psíquics)
	skapa vandamál: crear problemes
	úrlausn vandamála: solució de problemes
	vandamálin krefjast lausnar: els problemes requereixen una solució

vandast <vandast ~ vöndumst | vandaðist ~ vönduðumst | vandast>:
complicar-se
♦ nú vandast málið: l'assumpte es complica, la cosa es complica

vand·kvæði <n. -kvæða>:
1. <GENdificultat f
2. (hindrunentrebanc m (obstacle)
3. (mótmæliobjecció f.pl (emperò)
♦ telja vandkvæði á e-u: enumerar les dificultats d'una cosa, posar objeccions a una cosa

vand·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (vandfýsinnexigent, crític -a (difícil de satisfer)
♦ ekki vandlátir um sóma sinn: no primmirats amb llur honor
♦ vandlátur á e-ð: exigent amb una cosa, primmirat amb una cosa
♦ vandlátur á mat: llamenc, exigent amb el menjar, triat en el menjar
2. (afbrýðisamurgelós -osa (ple de gelosia)
◊ þú skalt eigi tilbiðja neinn annan guð, því að Drottinn nefnist vandlætari (qanˈnāʔ, קַנָּא). Vandlátur (qanˈnāʔ, קַנָּא) Guð er hann: no adoraràs cap altre Déu perquè Jahvè s'anomena Gelós. És un déu gelós
3. (áhugasamur, kappsamurzelós -osa (animat de zel, que observa o compleix amb zel una cosa)
◊ þú sérð, bróðir, hve margir tugir þúsunda það eru meðal Gyðinga, sem trú hafa tekið, og allir eru þeir vandlátir (ὑπάρχειν + ὁ ζηλωτής -οῦ, ζηλωταὶ ... ὑπάρχουσιν) um lögmálið: tu veus, germà, quants milers i milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són zeladors de la Llei

vand·læta <-læti ~ -lætum | -lætti ~ -lættum | -lætt ║ [um e-ð]>:
estar animat -ada de zel [per una cosa], zelar [per una cosa]
◊ hann og niðjar hans eftir hann skulu hljóta sáttmála ævarandi prestdóms fyrir það, að hann vandlætti (qinˈnēʔ, קִנֵּא) vegna Guðs síns og friðþægði fyrir Ísraelsmenn: ell i els seus descendents després d'ell rebran en partió una aliança de sacerdoci perpetu per tal com s'ha mostrat ple de zel pel seu Déu i ha fet expiació pels israelites
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel
◊ kom með mér, þá skalt þú fá að sjá, hversu ég vandlæti (ū-rə-ˈʔēh   bə-qinʔāˈθ-ī   la-i̯hˈwāh, וּרְאֵה בְּקִנְאָתִי לַיהוָה) vegna Drottins: vine amb mi i veuràs com zelo per Jahvè

vand·lætari <m. -lætara, -lætarar>:
1. (í Gamla testamentinugelós m, gelosa f (Antic Testament)
◊ þú skalt eigi tilbiðja neinn annan guð, því að Drottinn nefnist vandlætari (qanˈnāʔ, קַנָּא). Vandlátur (qanˈnāʔ, קַנָּא) Guð er hann: no adoraràs cap altre Déu perquè Jahvè s'anomena Gelós. És un déu gelós
2. (í Nýja testamentinuzelota m & f, zelador m, zeladora f (Nou Testament)
◊ Matteus og Tómas, Jakob Alfeusson og Símon, kallaður vandlætari (ὁ ζηλωτής -οῦ, καὶ Σίμωνα τὸν καλούμενον Ζηλωτὴν) (Lluc 6,15)en Mateu i en Tomàs, en Jaume, fill de l'Alfeu, i en Simó, anomenat "el zelota"
◊ er þeir komu þangað, fóru þeir upp í loftstofuna (τὸ ὑπερῷον -ῴου, εἰς τὸ ὑπερῷον) , þar sem þeir dvöldust: Pétur og Jóhannes, Jakob og Andrés, Filippus, Tómas, Bartólómeus, Matteus, Jakob Alfeusson, Símon vandlætari (ὁ ζηλωτής -οῦ, καὶ Σίμων ὁ ζηλωτὴς) og Júdas Jakobsson (Actes 1,13)quan hi hagueren arribat, pujaren a la cambra alta, allà on s'estatjaven. Eren en Pere, en Joan, en Jaume, l'Andreu, en Felip, en Tomàs, en Tomeu, en Mateu, en Jaume, fill de l'Alfeu, en Simó el zelota, i en Judes, el fill d'en Jaume
◊ Símon vandlætari (ὁ καναναῖος -ίου, Σίμων ὁ Καναναῖος) og Júdas Ískaríot, sá er sveik hann (Mateu 10,4)Simó, el Cananeu, i Judes, l'Iscariot, aquell qui el va trair
◊ Andrés, Filippus og Bartólómeus, Matteus og Tómas, Jakob Alfeusson, Taddeus og Símon vandlætara (ὁ καναναῖος -ίου, καὶ Σίμωνα τὸν Καναναῖον) (Marc 3,18)l'Andreu, en Felip i en Tomeu, en Mateu i en Tomàs, en Jaume, el fill de l'Alfeu, en Tadeu i en Simó, el Cananeu

vand·læti <n. -lætis, no comptable>:
zel m
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel

vand·læting <f. -lætingar, no comptable>:
1. (ákafizel m (interès ardent i actiu, cura viva i eficaç)
2. (afbrýðisemigelosia f (qualitat de gelós)
◊ og ég mun snúa vandlæting minni (qinʔāˈθ-ī, קִנְאָתִי) gegn þér, og þeir munu fara grimmdarlega með þig: et faré objecte de la meva gelosia, i ells et tractaran cruelment
◊ hvorki silfur þeirra né gull fær frelsað þá á reiðidegi Drottins, heldur skal allt landið eyðast fyrir eldi vandlætingar hans (ū-βə-ˈʔēʃ   qinʔāˈθ-ō, וּבְאֵשׁ קִנְאָתוֹ)ni llur argent ni llur or no els podran salvar el dia del furor de Jahvè, ans tot el país hi serà consumit en el foc de la seva gelosia
3. (aðfinningreprotxe m (retret)

vandlætinga·samur, -söm, -samt <adj.>:
zelós -osa, animat -ada de zel
◊ ég hefi verið vandlætingasamur (qanˈnɔʔ qinˈnēʔθī, קַנֹּא קִנֵּאתִי) vegna Drottins, Guðs allsherjar, því að Ísraelsmenn hafa virt að vettugi sáttmála þinn, rifið niður ölturu þín og drepið spámenn þína með sverði, svo að ég er einn eftir orðinn, og sitja þeir nú um líf mitt: he estat ple de zel per Jahvè Cevaot, perquè els israelites han tingut en no-res la vostra aliança, han derrocat els vostres altars i han mort a espasa els vostres profetes, de manera que he romàs jo tot sol, i ara encara cerquen de matar-me a mi

vandlætinga·semi <f. -semi, no comptable>:
zel m
◊ Gíbeonítar heyrðu ekki til Ísraelsmönnum, heldur leifum Amoríta, og þótt Ísraelsmenn hefðu unnið þeim eiða, leitaðist Sál við að drepa þá, af vandlætingasemi (bə-qannɔʔˈθ-ō, בְּקַנֹּאתוֹ) vegna Ísraelsmanna og Júda: els gabaonistes no formaven pas part dels israelites, ans eren una resta dels amorreus, i, malgrat que els israelites s'havien compromès amb ells per jurament, en Saül, endut pel seu zel pels israelites i Judà, havia cercat de matar-los

vandlætinga·skáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta satíric, poetessa satírica

vandlætis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de zel
◊ ég er gagntekinn af vandlætisfullri elsku (qinˈnēʔθī     lə-t͡sīˈʝōn   qinˈʔāh   ɣəδōˈlāh, קִנֵּאתִי לְצִיּוֹן קִנְאָה גְדוֹלָה) til Síonar og er upptendraður af mikilli reiði hennar vegna: m'embarga una amor zelosa per Sió i estic encès d'una gran furor per mor d'ella

vandlætis·samur, -söm, -samt <adj.>:
gelós -osa
◊ Drottinn er vandlætissamur (qanˈnōʔ, קַנּוֹא) Guð og hefnari: Déu és gelós i venjador

vandur, vönd, vant: (erfiður) difícil (dificultós)

vanga·veltur <f.pl -velta (o: -veltna)>: reflexions f.pl, cavil·lacions f.pl (pensaments que hom es fa sobre un tema, disquisicions mentals)
	vera með vangaveltur út af e-u: donar moltes voltes a un assumpte

van·geta <f. -getu, no comptable>: 1. <GEN> impossibilitat f
		vangeta eða viljaleysi til að hlíta lögum samfélagsins: impossibilitat o manca de voluntat d'acceptar les lleis de la societat
	2. <MED> impotència f (manca d'erecció)

van·goldinn, -goldin, -goldið <adj.>:
impagat -ada, no pagat -ada
♦ vangoldinn reikningur: una factura impagada, una factura pendent de cobrament
♦ vangoldnar skuldir: deutes impagats, deutes pendents de cobrament

van·heilagur, -heilög, -heilagt <adj.>:
<RELIG & FIGno consagrat -ada

van·heilsa <f. -heilsu, no comptable>: 1. <GEN> mala salut, salut dolenta, manca f de salut
	2. (eufemístic per → líkþrá, holdsveiki) lepra f
		...og sjá, að þar var maður fullur vanheilsu: ...i veges, hi havia un home ple de lepra
		og jafnskjótt hvarf vanheilsan af honum: i a l'instant va desaparèixer-li la lepra

van·helgaður, -helguð, -helgað <adj.>:
<RELIG & FIGprofanat -ada

van·helgun <f. -helgunar, pl. no hab.>:
<RELIG & FIGprofanació f

vanilja <f. vanilju, no comptable>: vainilla f

vanilju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vainilla f [de jardí] (planta Heliotropium peruvianum)

vanilju·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: flam m

vanilla <f. vanillu, no comptable>: vainilla f

vanilla <n. vanilla, no comptable>: vainilla f

vanilla·planta <f. -plöntu, -plöntur>: vainilla f (liana Vanilla planifolia)

vanilla·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:
pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·hrossafífill* <m. -hrossafífils, -hrossafíflar>:
pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·ís <m. -íss, -ísar>: gelat m de vainilla

vanillu·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·sykur <m. o n. -sykurs, no comptable>: sucre m de vainilla

vaninn, vanin, vanið: acostumat -ada, avesat -ada
	illa vaninn: mal acostumat -ada, mal avesat

van·kunnátta <f. -kunnáttu, no comptable>:
ignorància f

van·líðan <f. -líðanar, pl. no hab.>:
[estat m (o: sensació f) de] malestar m (estat caracteritzat per molèsties, indisposició etc.)
♦ andleg vanlíðan: [estat m de] malestar psíquic, <MEDdisfòria f

van·megnast <-megnast ~ -megnumst | -megnaðist ~ -megnuðumst | -megnast>:
esgotar-se, quedar sense forces, perdre les forces
◊ ríkulegu regni dreyptir þú, ó Guð, á arfleifð þína, það sem vanmegnaðist, styrktir þú: has fet degotar una pluja abundant damunt les teves heretats, Déu, al que s'havia esgotat, li has tornat les forces
◊ ...þá hungraði og þyrsti, sál þeirra vanmegnaðist í þeim: ...patien fam i set i l'ànima els flaquejava en el seu interior
◊ ...og svallararnir vanmegnast af þorsta: ...i els disbauxats defalliran de set

<LIT> van·megnugur, -megnug, -megnugt: dčbil, sense forces
	vera vanmegnugur að <+ inf.>: veure's impotent (o: sense forces) per a <+ inf.>

van·nýttur, -nýtt, nýtt <adj.>:
infrautilitzat -ada

van·nærður, -nærð, -nært <adj.>:
desnutrit -ida, desnodrit -ida, malalimentat -ada

van·næring <f. -næringar, no comptable>:
desnutrició f

van·skil <n.pl -skila>:
<COMendarreriment m (en el pagament & en el lliurament)

van·stilli¹ <f. -stilli, no comptable>:
variant de vanstilli² ‘intemperància’

van·stilli² <n. -stillis, -stilli>:
intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)

van·stilling <f. -stillingar, no comptable>:
1. (vanstilli, óhófintemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)
2. (taumleysi, óhemjuskapurdesenfrè m (manca de control de les passions, manca de moderació o mesura)

van·stilltur, -stillt, -stillt <adj.>:
que no se sap dominar

van·sæmd <f. -sæmdar, pl. no hab.>: deshonor m,f, deshonra f, vergonya f [pública]

vanta <vantar | vantaði | vantaðe-n e-ð. Verb impersonal unipersonal amb doble acusatiu>:
1. (hafa ekkimancar (faltar, no tenir)
♦ það vantar e-ð (o: e-ð vantar)manca una cosa, falta una cosa
♦ hvað vantar?: què manca?
♦ það vantar [eitt] hundrað ~ [eitt] þúsund krónur: manquen cent ~ mil corones
♦ það vantar mikið?: quant manca (o: falta)?, què manca (o: falta)? (Mall.), quina quantitat manca?
♦ það vantar e-ð í e-ð: manca una cosa a...
◊ það vantar blöð í bókina: al llibre li manquen pàgines
◊ mig vantar hnapp í skyrtuna: em manca (o: falta) un botó a la camisa
♦ klukkuna vantar fimm mínútur í tvö: falten (o: manquen) cinc minuts per les dues, són les dues menos cinc  (Mall., ekki ritm./no lit.)
♦ það vantar í hann: <LOC FIGli manca (o: falta) un bull, li manca (o: falta) un pern  (Mall.)
2. (þarfa á að haldacaldre, haver de menester (necessitar, fer falta)
◊ mig vantar meiri peninga: he de menester més dobbers
♦ mig vantar...: necessito..., necessitaria..., voldria..., em caldria... (fórmula per adreçar-se al dependent d'una botiga, un empleat etc.)
◊ mig vantar meðal við niðurganginum: necessito alguna cosa contra la diarrea
◊ mig vantar upplýsingar: necessitaria una informació

van·traust <n. -trausts, no comptable>:
desconfiança f, recel m

vantraust·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:
moció f de censura
♦ leggja (o: bera) fram vantrausttillögu [á e-n]: presentar una moció de censura [contra algú]
♦ styðja vantrausttillögu: donar suport a una moció de censura
♦ standa af sér vantrausttillögu: superar una moció de censura

vantrausts·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
vot m de censura
♦ vantraustsyfirlýsing á e-n: vot de censura contra algú

van·trú <f. -trúar, no comptable>:
1. <GENescepticisme m
♦ hafa vantrú á e-m ~ e-u: ésser escèptic -a envers algú ~ una cosa
2. <RELIGmanca f de fe, agnosticisme m, ésser m un -a descregut -a

van·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:
incrèdul -a, escèptic -a
♦ vera vantrúaður á e-ð: ésser incrèdul envers una cosa, trobar una cosa mala de creure
◊ og vertu ekki vantrúaður, vertu trúaður: i no siguis pas incrèdul, sinó creient

var <n. vars, vör>:
lleganya f

var, vör, vart <adj.>:
Mot emprat en expressions com ara:
♦ gera e-n varan við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte masculí)
♦ gera e-ja vara við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte femení)
♦ gera e-ð vart við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte neutre)
♦ gera vart við sig: manifestar-se, fer-se sentir (o: notar)
♦ vera var ~ vör ~ vart um sig: anar amb compte, estar en guàrdia, anar alerta
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ varan bið ec þic vera, ǀ oc eigi ofvaran; ǁ ver þú við ǫl varastr ǀ oc við annars kono, ǁ oc við þat iþ þriðia, ǀ at þic þiófar né leiki: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: et prego que siguis prudent, però no pas massa prudent. Sigues al més prudent amb la cervesa i amb la dona d'altri, i, en tercer lloc, amb els lladres que no et salpin res (o: que no t'engalipin pas) (tradueixo el verb leika seguint la interpretació que en fa Kuhn 1968³, pàg. 125: leica <...> sein spiel mit jmdm treiben, ihn betrügen od.verderben (<...> Háv. 131) -amb el mallorquí salpar ‘robar’-. Per a possibilitar aquesta interpretació, Kuhn admet l'esmena de Rasmus Christian Rask que va considerar oportú assumir l'existència d'una breu llacuna en el vers, llacuna que ell va completar amb el pronom þik. El pronom, però, falta al Codex Regius. Si assumim que no hi ha pas cap llacuna i, en conseqüència, interpretem aquest verb leika com a variant el·líptica de la locució leika lausom hala, com fa per exemple Pálsson 1991, pàg. 80, el significat del vers passa a ésser...i, en tercer lloc, ves molt amb compte a no deixar que els lladres li campin lliures)
♦ verða var ~ vör ~ vart e-s: #1. (skynjapercebre una cosa (notar-la amb els sentits corporals)#2. (sjá, uppgötvadescobrir una cosa, <LIT & Val.ataüllar una cosa (albirar-la, afinar-la, divisar-la)#3. (taka eftiradonar-se d'una cosa (fixar-s'hi, reparar-hi)

vara <vara ~ vörum | varaði ~ vöruðum | varaðe-n við>:
advertir algú
♦ vara e-n við e-u: advertir algú d'una cosa, prevenir algú d'una cosa
♦ vara við e-u: advertir d'una cosa
♦ vara sig: vigilar, estar en guàrdia
◊ varaðu þig!: vés amb compte! vés alerta!
♦ vara sig á e-u: posar-se en guàrdia contra una cosa, anar amb compte amb una cosa

varablóma·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] labiades f.pl, [família f de les] lamiàcies f.pl

vara·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tord roquer, junclà m (Men.) (peix Symphodus (Crenilabrus) melops)

vara·litur <m. -litar, -litir>: pintallavis m (tipus de cosmètic)

vara·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOL[jugador m] suplent m

varan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENpermanent
2. (eilífurperdurable (etern, immutable)

vara·rćðismaður <m. -ræðismanns, -rćðismenn>: vicecònsol m & f

vara·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
<ECONfons m de reserva, reserves f.pl [de capital], fons m de previsió

vara·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>: barreta f de llavis de cacao

varða <f. vörðu, vörður>:
<HISTvarða f, varda f , amuntegament o caramull de pedres, de forma més o menys piramidal, que servia per a indicar el camí
♦ leggja stein í vörðuna: <LOC FIGaportar la seva petita contribució, contribuir amb el seu petit granet de sorra
♦ reka í vörðurnar: <LOC FIG[posar-se a] quequejar, perdre la paraula, tartamudejar (p.e., a causa de la sorpresa)
♦ → náttmálavarða “caramull de pedres que servia per a indicar les nou del vespre, hora solar”

varðandi, varðandi, varðandi <adj.>:
concernent, que concerneix
♦ varðandi e-ð: que concerneix una cosa, pel que fa a una cosa, en relació a una cosa

varð·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos guardià, ca guardià (Bal.)

varð·lið <n. -liðs, -lið>: guŕrdia f (grup de gent que fan guàrdia)
	*borgaravarðliðið: la Guŕrdia Civil
	rauða varðliðið: <HIST> la Guàrdia Roja (formació predecessora de l'Exèrcit Roig)

varð·liði <m. -liða, -liðar>: guarda m & f
	*borgaravarðliði: guarda civil
	hinir rauðu varðliðar (o: rauðu varðliðarnir): <HIST> els guardes rojos (durant la Revolució cultural xinesa)
	rauður varðliði: <HIST> un guarda roig (durant la revolució cultural xinesa)

varðliðs·maður <m. -manns, -menn>: guarda m & f
	*borgaravarðliðsmaður: guarda civil

varð·veita <-veiti ~ -veitum | -veitti ~ -veittum | -veitt ║ e-ð>: guardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.)
	lesið og varðveitið leiðbeiningarnar: llegiu i guardeu les instruccions

var·færinn, -færin, -færið: 1. (gætinn) prudent (discret & cautelós)
	2. (varúðarfullur) previngut -uda (caut)

varg·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
arbre m de lladres, arbre emprat per a penjar-hi lladres i d'altres malfactors. El mot reapareix en el Hêliand saxó en la forma wargtreo (gálgatré)
◊ fram lǫ́go brautir, | fundo vástigo ║ oc systor son | sáran á meiði, ║ vargtré vindkǫld | vestan bœiar; ║ trýtti æ trǫno hvǫt, | títt varat bíða: els camins s'estenien cap endavant, trobaren els mals viaranys i el fill de llur germana (en realitat, és el cadàver del fillastre de llur germana), ferit a l'arbre [ventós] ([vindga]meiðr = la forca), entre els arbres de lladres freds pel vent a l'oest del bœr. La incitació (hvǫt = incitació, esperonament) de la grua (trana = grua = Guðrún = l'execució d'en Randverr i la Svanhildr havia fet que la Guðrún incités els seus fills a prendre venjança del rei Ermanaric. La incitació de la grua significa, doncs, la venjança que és a punt d'acomplir-se) tothora frissava, no admitia dilació (interpreto l'adverbi títt com un adverbi temporal amb el significat de sovint, la qual cosa el converteix en sinònim, a nivell poètic, de l'adverbi æ de l'hemistiqui anterior. En trobar-se en una oració negativa, el mot passa a tenir el significat invers al que té habitualment, és a dir, passa a significar-hi mai. El significat del vers és, segons la meva interpretació: l'acompliment de la venjança és tan urgent que no cal pensar ni en despenjar el cos del penjat pel qual es duu a terme aquesta venjança)

  Crec apropiat de reproduir aquí aquest comentari d'en Hans Kuhn:  
  Nun ist aber in vargr nicht ein Name des Wolfs auf Verbrecher übertragen, sondern es ist umgekehrt. Die Bedeutung „Verbrecher“ oder „Verdammter“ ist gemeingermanisch, „Wolf“ nur nordisch. Alle Ableitungen, von got. gawargjan „verdammen, ächten“ und wargiþa„Verdamnis“ an, gehören auf die rechtliche und ethische Seite. Die ablautenden Verwandten des Worts, mhd. erwergen und erwürgen mit altn. virgill und alts.wurgil „Strang des Galgens“, machen es wahrscheinlich, daß *warɣaz ursprünglich den bezeichnet hat, der den Strang verdient oder zu ihm verurteilt ist. Die Bedeutung „Wolf“ ist eindeutig sekundär.  
  Hans Kuhn: “Gaut”. Dins: Hans Kuhn: Kleinere Schriften zur Literatur- und Geistesgeschichte. Band 2: Literaturgeschichte. Heldensage und Heldendichtung. Religions- und Sittengeschichte. Recht und Gesellschaft. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1971, pp. 364-377. Aquí pàg. 368.  
     

varissít <n. varissíts, no comptable>:
<GEOLvariscita f (Al(PO4)·2H2O, ortoròmbic)

varissít·náma <f. -námu, -námur>:
mina f de variscita
♦ forsögulegu varissítnámurnar í Gavà: les mines prehistòriques de variscita de Gavà

varíólít <n. varíólíts, varíólít>:
<GEOLvariolita f

varíólískur, varíólísk, varíólískt <adj.>:
<GEOLvariolític -a
♦ varíólískt basalt: basalt variolític
♦ varíólísk hrafntinna: obsidiana variolítica
♦ varíólísk skipan: estructura variolítica

var·kár, -kár, -kárt <adj.>:
caut -a, cautelós -osa, previngut -uda, prudent 

var·kárni <f. -kárni, no comptable>:
cautela f, prudència f 

varla <adv.>:
a penes, tot just, escassament

var·lega <adv.>:
amb compte (o: cautela; o: prudència), prudentment
♦ fara varlega: <LOCanar amb compte
síðan fóru þau, ok var þeim konungi ok drottningu ekit um ísinn. Þjófr mælti: "Fari þér varliga, því at ótraustr er íssinn": després van partir. El carruatge, en el qual anaven el rei i la reina, hagué de travessar un llac gelat. En Þjófr va dir: “Aneu amb compte perquè el gel no és segur (=massa prim)”
♦ biða e-n fara varlega: encomanar a algú que vagi amb compte (o: amb prudència; o: previngudament), encomanar a algú que sigui previngut [durant un viatge], encomanar a algú que viatgi tening cautela (fórmula antiga de comiat)
flokkarnir skildu í Dölum miðvikudaginn en Ólafsmessa síðari var fimmtadag. Þórður Sturluson gekk að Þorvaldi áður þeir skildu og bað hann fara varlega og varast Hrafnssonu, lést eigi vita hvar þeir voru og kvað hann dvalist hafa svo lengi þar í sveitum að hver maður mátti njósna um ferðir hans er vildi (SS I, cap. 213, pàg. 306): els escamots es varen separar als Dalir el dimecres i la segona festa de sant Olau (el 3 d'agost) aquell any queia en dijous. En Þórður Sturluson va anar a veure en Þorvaldi abans de separar-se i li va encomanar que anés amb precaució i que es guardés dels fills d'en Hrafn, li digué que no sabia pas on eren i va acabar dient-li que en Þorvaldur havia estat tant de temps en aquelles contrades que tothom que hagués volgut s'havia pogut informar en secret de les seves anades i vingudes
ritaði konungr þá bréf til hertogans með ábóta ok bað hann halda þessi grið, eðr gera konungi orð ef hann vildi ǫðruvís. Enn konungr gaf heimleyfi lendum mǫnnum, ok bað þá fara varliga, þar til er vitað væri hversu haldin væri griðin: el rei aleshores va escriure una letra al duc, que li va fer arribar per l'abat [Bjǫrn], en la qual li pregava que mantingués aquesta treva o, si volia fer altrament, que ho notifiqués al rei. Tot seguit, el rei va donar comiat als lendir menn, però els encomanà que anessin amb cautela fins que no se sabés com quedava la cosa amb la treva[, si es mantindria o no]
Öngull mælti og bað þá fara varlega og geyma sín vel "því að vér megum sigra þá ef vér geymum ráðs að": l’Öngull va parlar per encomanar-los que actuessin (anessin) amb cautela i que tinguessin bona cura de si mateixos “car els podrem derrotar amb certesa si obrem amb seny” (vocabulari: #1. geyma ráðs að: Cf. R. C. Boer 1900, pp. 283: 5. geyma ráðs at, „mit überlegung zu werke gehen“; Cf. Baetke 19874, pàg. 479: ráð <...> 3. kluge Überlegenheit, Besonenheit <...>)
Þórir bjóst til ferðar þessarar og Guðmundur son hans, Ketilbjörn, Gunnar, Grímur og allir fóstbræður Þóris. Þar var og Gilli hinn suðureyski. Þeir voru tveir tigir saman er þeir riðu inn með Gilsfirði. Þar fann Þórir Þórarin krók. Hann bað Þóri fara varlega. Þá var sem mestur fjandskapur með þeim Steinólfi því að þeir deildu um Steinólfsdal. Þórir bað Þórarin halda njósnum til ef hann yrði var við nokkurar skipaferðir: en Þórir es va preparar per aquest viatge ensems amb en Guðmundur, son fill, i en Ketilbjörn, i en Gunnar, i en Grímur i tots els germans de jurament d'en Þórir. També hi era en Gilli de les Illes Hèbrides. En total eren vint quan partiren cap al fiord de Gilsfjörður on en Þórir s'hi va trobar amb en Þórarinn Ganxo. Aquest va instar en Þórir a tenir cautela durant aquell viatge. En aquella època l'Steinólfur i ell es tenien una gran enemistat ja que pledejaven per la vall d'Steinólfsdalur. En Þórir va demanar al Þórarinn que estigués a l'aguait (espiés) si percebia el pas de cap vaixell
♦ fara varlega fyrir e-m: parar compte amb algú, anar amb compte amb algú
Hallvarður segir Gunnari að Ölvir hafði lagið til skipin. Gunnar varð glaður við það. Þeir bjuggu ferð sína þaðan og er þeir voru búnir gengu þeir fyrir Ölvi og þökkuðu honum en hann bað þá vel fara og varlega fyrir þeim bræðrum: en Hallvarður va dir al Gunnar que l'Ölvir els havia posat les naus a disposició. En Gunnar es va posar content de sentir-ho. Varen preparar llur viatge d'allà i quan estigueren preparats, es varen presentar davant l'Ölvir i li donaren les gràcies. Ell els va instar a parar compte amb els germans

varma- <en compostos>:
tèrmic -a

varma·depla <f. -deplu, -deplur>:
verònica pèrsica (planta Veronica persica)

varma·orka <f. -orku, -orkur>:
energia tèrmica

varmi <m. varma, no comptable>:
escalfor m, calentor f

varmur, vörm, varmt <adj.>:
calent -a (agradablement calent)
◊ þér klæðið yður, en verðið þó ekki varmir: us vestiu, però no aconseguiu pas d'escalfar-vos

varnar:
gen. sg. de vörn “defensa”

varnar- <en compostos>:
<MILdefensiu -iva, de defensa

varnar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
<JURpart demandada

varnar·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
<MILaliança defensiva

varnar·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. (flóðgarðurmur m (o: dic m) de contenció (contra l'embat de les ones, l'avenç de les dunes etc.,)
2. (varnarveggur, múrmuralla f, mur m de protecció  (element defensiu)
◊ þeir voru sem varnargarður (חוֹמָה, ḥōmāhí kringum oss bæði um nætur og daga allan þann tíma, er vér héldum fénu til haga nálægt þeim: ens feien de muralla nit i dia, tot el temps que hem estat amb ells pasturant les ovelles
◊ en Jóab og menn hans komu og umkringdu hann í Abel Bet Maaka og hlóðu virkisvegg gegn borginni upp að varnargarðinum (בַּחֵל, ba-ḥēl). Gekk nú allt liðið, er með Jóab var, sem ákafast fram í því að brjóta múrinn (הַחוֹמָה, ha-ḥōmāh)en Joab i els seus homes hi anaren i van assetjar-lo a Abel Bet-Maacà, aixecant contra la ciutat un terraplè que arribava fins a la barbacana. Tot l'exèrcit de Joab minava la muralla per fer-la caure
3. (varnargirðingtanca protectora  (construcció contra l'acció dels animals)
4. <FIGbaluard m, bastió m  (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)

varnar·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:
tanca protectora, tanca f de protecció

varnar·her <m. -hers, -herir>:
<MILexèrcit defensiu, exèrcit m de defensa 
♦ ísraelskur varnarher: exèrcit de defensa d'Israel, TSàHaL m (Ísraelsher)

varnar·laus, -laus, -laust <adj.>:
indefens -a
◊ þér eruð njósnarmenn, þér eruð komnir til þess að sjá, hvar landið er varnarlaust fyrir: sou espies! heu vingut per veure els llocs indefensos del país!
◊ eigi er svo, heldur eruð þér komnir til þess að sjá, hvar landið er varnarlaust fyrir: no é pas així, sinó que heu vingut per observar els llocs indefensos del país
◊ Drottinn varðveitir varnarlausa, þegar ég var máttvana hjálpaði hann mér: el Senyor guarda els indefensos; quan em vaig trobar sense forces, ell em va ajudar
♦ standa varnarlaus gagnvart e-u: trobar-se indefens davant una cosa
♦ vera varnarlaus gegn e-u ~ e-m: estar desprotegit -ida davant una cosa ~ algü

varnar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
indefensió f

varnar·lið <n. -liðs, -lið>:
<MILtropes m de defensa, tropes defensives

varnar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
<MEDpreventiu m, profilàctic m

varnar·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOLdefensa m, rereguarda m
♦ aftasti varnarmaður: defensa lliure
♦ hægri varnarmaður: defensa dret
♦ vinstri varnarmaður: defensa esquerre

varnarmála·ráðherra <m. -ráðherra, ráðherrar>:
ministre m de defensa, ministra f de defensa

varnarmála·ráðuneyti <n. -rúðuneytis, -rúðuneyti>:
ministeri m de defensa

varnar·meðal <n. -meðals, -meðul>:
<MEDpreventiu m, profilàctic m

varnar·rit <n. -rits, -rit>:
al·legat m en defensa de, apologia f

varnar·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
al·legat m en favor d'algú, discurs m en defensa d'algú

varnar·samningur <m. -samnings, -samningar>:
<POLÍTtractat m de defensa, tractat defensiu

varnar·staða <f. -stöðu, no comptable>:
<& MILposició f de defensa, posició defensiva
♦ vera í varnarstöðu: estar a la defensiva, estar en posició defensiva

varnar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
1. <GENguerra defensiva
2. <RELIGguerra f requerida, milhèmet f hovà (מִלְחֶמֶת חוֹבָה)

varnar·veggur <m. -veggjar, -veggir>:
1. <MILmur defensiu, mur m de defensa
2. <FUTBOLbarrera f

varnar·virki <n. -virkis, -virki>:
1. <MILbastió defensiu  (tipus de fortificació)
2. <FIGbaluard m, bastió m  (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)

varnar·þing <n. -þings, -þing>:
<JURtribunal m competent  (per a jutjar un afer)

varnings·hús <n. -húss, -hús>:
magatzem m

varnings·maður <m. -manns, -menn>:
marxant m, venedor ambulant

varningur <m. varnings, pl. no hab.>:
mercaderia f, gènere m (de botiga, de venedor)

varnir:
nom. & ac. pl. de vörn “defensa”

var·orður, -orð, -ort <adj.>:
que parla amb circumspecció

varp <n. varps, vörp>:
1. (varpstaðurlloc m de nidificació (indret on els ocells fan el niu i hi coven els ous)
2. (það að verpa eggjumposta f (d'ous)
3. (kastllançament m (git)
4. (í vef, á saumi & skóvarpvorera f  (orla cosida a roba o sabada)

varp:
1ª & 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de verpa “llançar”

varpa <f. vörpu, vörpur>:
bou m, teranyina f (art de pesca)

varpa <varpa ~ vörpum | varpaði ~ vörpuðum | varpaðe-u>:
1. (kastallançar una cosa (tirar, gitar)
♦ varpa akkeri: llançar làncora, ancorar
♦ varpa e-m í fangelsi: llançar algú a la presó
♦ varpa e-u burt: llençar una cosa, tirar una cosa
♦ varpa e-u frá sér: llençar una cosa, tirar una cosa
♦ varpa e-u út: llençar una cosa, tirar una cosa
♦ varpa e-u að baki sér: <LOC FIGtirar-se una cosa a l'esquena, passar-se una cosa pel folre (despreocupar-se'n totalment)
◊ en þeir gjörðust þverbrotnir og gjörðu uppreisn gegn þér og vörpuðu lögmáli þínu að baki sér: però es van revoltar i es van rebel·lar contra vós i tant se'ls en donava de la vostra llei
♦ varpa hlutkesti [til þess að <+ inf.>]: <LOC FIGtirar les sorts [per <+ inf.>]  (sortejar, fer un sorteig per decidir una cosa)
◊ höfðingjar lýðsins settust að í Jerúsalem, en hinir af lýðnum vörpuðu hlutkesti til þess að flytja einn af hverjum tíu inn, að hann tæki sér bústað í Jerúsalem, borginni helgu, en hinir níu tíundupartarnir bjuggu í borgunum: els caps del poble s'establiren a Jerusalem. La resta del poble van tirar les sorts per tal de fer-ne venir un, de cada deu, a residir a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que els altres nou residien a les viles del voltant
♦ varpa hlutum [um að <+ inf.>]: <LOC FIGtirar les sorts [per <+ inf.>]  (decidir una cosa amb un sorteig)
◊ og vér, prestarnir, levítarnir og lýðurinn vörpuðum hlutum um viðargjöfina, um að færa viðinn í musteri Guðs vors eftir ættum vorum á tilteknum tíma á ári hverju: i nosaltres, sacerdots, levites i poble, vam tirar les sorts pel que fa a les ofrenes de llenya, per portar la llenya al temple del nostre Déu, cada any, en els temps establerts i per famílies
♦ varpa öndinni: <LOC FIGllançar un sospir (sospirar amb força, sorollosament)
◊ þeir risu þá upp og vörpuðu fast öndinni og mæltu: es van posar drets, van sospirar feixugament i digueren
♦ varpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleujament
♦ varpa öndinni mæðilega: llançar un profund sospir
2. (senda út & kasta framprojectar una cosa (ombra, llum)
♦ varpa mynd á vegg: projectar una imatge a la paret
♦ varpa löngum skuggum: projectar unes ombres llargues, fer unes ombres llargues
♦ varpa ljósi á e-ð: <LOC FIGprojectar llum sobre una cosa, fer llum sobre una cosa
♦ varpa skugga á e-ð: <LOC FIGprojectar una ombra sobre una cosa
♦ varpa e-u fram: <LOC FIGplantejar una cosa
♦ varpa spurningu: plantejar una qüestió
3. (í saumiorlar una cosa (guarnir una tela o una sabata amb vora)

varpa·sveifgras <n. -sveifgrass, -sveifgrös>:
pèl m de ca, pèl m de bou, pelosa f (planta Poa annua)

varp·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell m nidificant, ocell m que nidifica

varp·hæna <f. -hænu, -hænur>:
gallina ponedora

varpi <n. varpa, varpar>:
<MATfuntor m
♦ fleygaður varpi: funtor exacte

varp·land <n. -lands, -lönd>:
ponedor m (indret on els ocells hi nidifiquen en massa)

varp·lína <f. -línu, -línur>:
<MATlínia f projectant

varp·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
projector m (tipus de llum)

varp·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
<MATprojectivitat f

varp·rúm <n. -rúms, -rúm>:
<MATespai projectiu

varp·rúmfræði <f. -rúmfræði, no comptable>:
<MATgeometria projectiva

varp·slétta <f. -sléttu, -sléttur>:
<MATpla projectiu

varp·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
ponedor m (indret protegit i d'accés restringit on els ocells hi nidifiquen i ponen)

varp·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
temps m de la posta (època de nidificació dels ocells)

var·sími <m. -síma, -símar>:
(kjölfar skipsdeixant m (solc que va deixant un vaixell)

Varsjá <f. Varsjár, no comptable>:
Varsòvia f

Varsjár·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:
Pacte m de Varsòvia

varsla <f. vörslu, vörslur. Gen.pl.: varslna>:
(geymsla, gæslacustòdia f (guarda & empresonament preventiu)
◊ takið hann höndum og færið brott í tryggri vörslu: agafeu-lo, endueu-vos-el i poseu-lo sota custòdia segura
◊ hver sem stelur manni og selur hann, eða hann finnst í hans vörslu, hann skal líflátinn verða: qui rapti un home i el vengui o si l'hi troben sota custòdia seva, sia condemnat a mort
♦ taka e-ð í sína vörslu: agafar una cosa en custòdia
♦ það er ekki lengur í mínum vörslum (o: í vörslu minni)ja no està en poder meu, ja no ho tinc jo

vart <adv.>:
a penes, tot just, difícilment
◊ hann gat vart talað vegna hugaræsings: a penes podia parlar a causa de l'excitació

varta <f. vörtu, vörtur. Gen.pl.: vartna o: varta>:
1. <GENberruga f, fic m (Bal.
2. (geirvartamugró m, mugueró m (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.) (de pit)

var·tappi <m. -tappa, -tappar>:
<ELECTRfusible m, plom m

vartari <m. vartara, vartarar>:
llobarro m, llop m (Mall.(peix Dicentrarchus labrax) (barri)

varúð <f. varúðar, no comptable>:
precaució f
♦ með varúð: amb precaució (o: cautela), amb compte
♦ til varúðar: per precaució
♦ varúð!: compte!
♦ varúð og hóf!: prudència i mesura!

varúðar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:
mesura preventiva, mesura f de precaució
♦ gera varúðarráðstafanir gegn e-u: adoptar [les degudes] mesures preventives contra una cosa

varúðar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen.pl.: -reglna o: -regla>:
mesura f de precaució

var·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
home m llop, home-llop m, licantrop m

vasa·biljarður <m. -biljarðs, no comptable>:
billar pool m, billar americà

vasa·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (kiljallibre m de butxaca (llibre en format de butxaca)
2. (blokkbloc m de notes (quadernet)

vasa·diskó <n. -diskós, -diskó>:
walkman m

vasa·greiða <f. -greiðu, -greiður. Gen.pl.: -greiðna o: -greiða>:
pinta f de butxaca

vasa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de butxaca

vasa·klútur <m. -klúts, -klútar>:
mocador m [de butxaca]

vasa·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
lot f, llanterna m [de butxaca], pila f (Bal.)

vasa·peli <m. -pela, -pelar>:
ampolleta f d'aiguardent per dur a la butxaca

vasa·peningar <m.pl -peninga>:
diners m.pl de butxaca (diners per a petites despeses)

vasa·reiknir <m. -reiknis, -reiknar>:
calculadora f de butxaca

vasast <vasast ~ vösumst | vasaðist ~ vösuðumst | vasastí e-u>:
ficar-se en una cosa, ficar el nas en una cosa
♦ vasast í annarra manna málum: ficar-se en els afers dels altres
♦ vasast í mörgu: ficar-se en massa coses

vasa·tölva <f. -tölvu, -tölvur>:
iPhone m, iPod m

vasa·úr <n. -úrs, -úr>:
rellotge m de butxaca

vasa·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur>:
edició f de butxaca

vasa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
carterista m & f, lladre m de butxaques

vasi <m. vasa, vasar>:
1. <GENbutxaca f
♦ með höndum í vösum: amb les mans a les butxaques
♦ borga e-ð úr eigin vasa: <LOC FIGpagar una cosa de la pròpia butxaca, pagar una cosa dels seus propis diners
♦ fara illa í vasa: #1. <GENcaber malament dins la butxaca, entrar malament dins la butxaca#2. <LOC FIGanar només a la seva i no encaixar bé enlloc ni amb ningú
◊ og Kolka læknir fór illa í vasa: i el metge Kolka era un outsider, anava a la seva
♦ ganga í vasa e-s: <LOC FIGfer-li una gorra a algú, fer que un altre pagui la despesa pròpia
♦ hafa djúpa vasa: <LOC FIGtenir les butxaques ben plenes, tenir els diners a cabassos
♦ hafa e-ð upp á vasanum: <LOC FIGtenir una cosa, estar en poder d'una cosa
◊ þegar menn fara að veiða með dýrt veiðileyfi upp á vasanum þá vilja þeir sjá fisk, ekki satt!?: quan se surt a pescar amb un permís de pesca car a la butxaca, es vol veure peix, oi?!
♦ hafa e-n í vasanum: <LOC FIGtenir algú [ficat] a la butxaca
♦ stinga e-u í vasann: ficar-se (o: posar-se) una cosa a la butxaca
♦ stinga fé í eigin vasa: <LOC FIGomplir-se les butxaques [de diners no propis], embutxacar-se diners (de manera il·lícita o fraudulenta)
2. (krukkagerro m (ornamental, per tenir-hi flors etc.)

vasilín <n. vasilíns, no comptable>:
vaselina f

vaska <vaska ~ vöskum | vaskaði ~ vöskuðum | vaskað[e-ð] upp>:
fregar els plants, escurar [els plats] (Val., Bal.
◊ Kristín María vaskaði upp eftir svakalega máltíð: la Kristín María va escurar després d'un àpat colossal

vaska·fat <n. -fats, -föt>:
ribella f de fregar els plants, brullola f d'escurar els plats (Bal.

vask·lega <adv.>:
amb valentia, amb bravura, abrivadament (o: bravesa
◊ sæk þú vasklega að borginni og brjót hana: ataca la ciutat amb valentia i arrasa-la
◊ þeir munu í stríðinu verða eins og hetjur, sem troða niður saurinn á strætunum, og þeir munu berjast vasklega: en la guerra seran com uns paladins que trepitgen el fang dels carrers i hi lluitaran amb ardidesa

vask·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (röskurple -ena d'energia (dinàmic, vital)
2. (karlmannlegurviril (baronívol, baronil)
◊ Sigurður konungur gerðist maður mikill og sterkur, vasklegur maður sýnum, jarpur á hár, munnljótur og vel að öðrum andlitssköpum: el rei Sigurd es va fer un home cepat i fort, d'apariència baronívola, de cabells castanys, de boca lletja però bé pel que fa als altres trets facials
3. (hugrakkurabrivat -ada, ardit -ida (valent, estrenu)
◊ Högni var maður vasklegur og vel að sér ger og tortryggur og þorðu þau fyrir því eigi að segja honum fyrirburðinn: En Högni era un home valerós i dreturer, però recelós del que li diguessin, i per això ells no van pas gosar a contar-li res de l'aparició
◊ hann var þeirra yngstur en hinir eldri synir Brjáns konungs voru frumvaxta og manna vasklegastir: ell n'era el més jove; pel que fa als fills més grans del rei Brjánn, ja eren adults i els més ardits dels homes

vaskur <m. vasks, vaskar>:
pica f (d'aigüera per escurar-hi els plats, de lavabo etc.)
◊ vaskar á baðherbergjum: piques de lavabo

vaskur, vösk, vaskt <adj.>:
1. (hrausturvalent -a, brau -ava (coratjós, ardit)
◊ og verið nú hughraustir og látið á sjá, að þér séuð vaskir menn: i ara tingueu coratge, que se us vegi que sou valents
2. (röskurple -ena d'energia (dinàmic, vital)

vassilín <n. vassilíns, no comptable>:
variant de vasilín ‘vaselina’

vast:
2ª pers. sg. del pretèrit ind. de vinda “tòrcer; cargolar”

Vatíkanið <n. Vatíkansins, no comptable>:
el Vaticà, la Ciutat del Vaticà

vatíkanskur, vatíkönsk, vatíkanskt <adj.>:
vaticà -ana

vatn <n. vatns, vötn>:
1. (löguraigua f (H2O)
◊ jörðin var þá auð og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif yfir vötnunum: la terra era llavors inhabitada i buida: les tenebres cobrien l'abisme i l'esperit de Déu planava sobre les aigües
◊ Guð kallaði þurrlendið jörð, en safn vatnanna kallaði hann sjó: el terreny sec Déu l'anonemà terra i l'aplec de les aigües Déu l'anonemà mar
♦ ausa vatn: poar aigua, treure aigua [d'un pou]
◊ og hann áði úlföldunum utan borgar hjá vatnsbrunni að kveldi dags, í það mund, er konur voru vanar að ganga út að ausa vatn (אֶל-בְּאֵר הַמָּיִם)i féu reposar els camells fora de la vila, a prop d'un pou, cap al vespre, a l'hora quan les dones solien sortir a poar aigua
♦ ausa vatni á e-n: ruixar algú amb aigua
♦ ausa e-n vatni: #1. <GENruixar algú amb aigua#2. <RELIGbatejar algú, batiar algú m (Bal.
♦ á kafi undir vatni: submergit -ida
♦ vera á kafi undir vatni: estar submergit -ida
♦ á vatni: a l'aigua, dins l'aigua
♦ bera vatn í hripum: <LOC FIGdonar allargues, marejar la perdiu (anar a cercar lluny el que es té a prop [i no es vol veure])
♦ brenna e-n á heitu vatni: escaldar algú
♦ drekka vatn: beure aigua
♦ eins og að drekka vatn: <LOC FIGésser [com] bufar i fer ampolles, ésser peix al cove
♦ dýfa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIGno fotre'n ni brot
♦ eimað vatn: aigua destil·lada
♦ ferskt vatn: aigua dolça
♦ fljótandi vatn: aigua líquida
♦ frosið vatn: aigua congelada
♦ ganga í vatnið: <LOC FIGdeixar-se enredar 
♦ gára ekki vatnið: <LOC FIGno remoure les aigües, no remenar la merda (deixar-ho tot com està i sense tocar)
♦ gruggugt vatn: aigua tèrbola
♦ fiska í gruggugu vatni: <LOC FIGpescar en aigües tèrboles
♦ e-ð heldur ekki vatni: <LOC FIGuna cosa fa aigua per totes bandes
♦ hart vatn: aigua dura
♦ ískalt1 / kalt2 / svalt3 / volgt4 / hlýtt5 / heitt6 vatn:  aigua gelada1 / freda2 / fresca3 / tèbia4 / agradablement calenta5 / calenta6
♦ kasta af sér vatni: <LOC FIGfer un riu, fer un roi (Mall. (mingir)
♦ kristaltært vatn: aigua cristal·lina
♦ leysanlegur í vatni: hidrosoluble, soluble en aigua
♦ lygnt vatn: aigua tranquil·la, aigua calma
♦ í lygnu vatni er oft langt til botns: <LOC FIGles aigües tranquil·les solen ésser fondes (les persones callades i tanquil·les solen ésser profundes en els seus pensaments)
♦ hún mátti ekki vatni halda fyrir hrifningu: <LOC FIGno va poder contenir les llàgrimes a causa de l'emoció
♦ mikið vatn hefur runnið til sjávar: <LOC FIGha plogut molt [de llavors ençà] (ha passat molt de temps)
♦ mjúkt vatn: aigua tova
♦ óleysanlegur í vatni: no hidrosoluble, no soluble en aigua
♦ ósaltað vatn: aigua no salada
♦ rennandi vatn: aigua corrent
♦ staðnað vatn: aigua estancada
♦ e-ð svífur yfir vötnunum: <LOC FIGs'ensuma una cosa, una cosa plana en l'ambient
♦ sækja vatnið yfir lækinn: <LOC FIGanar a cercar lluny l'aigua i tenir el torrent a prop (anar a cercar lluny el que es té a prop [i no es vol veure])
♦ tært vatn: aigua límpida
♦ upp á vatn og brauð: a pa i aigua
♦ veita vatni á akra sína: irrigar els seus camps, regar els seus camps
♦ vígt vatn: aigua beneïda
♦ það kemur allt með kalta vatninu: <LOC FIGtemps al temps
♦ það sér ekki högg á vatni: <LOC FIGno s'hi nota la diferència
♦ þetta er vatn á hans myllu: <LOC FIGaixò és llenya per al seu foc, això és com aigua per al seu molí, això li va més que de primera
♦ þungt vatn: aigua pesant
♦ → drykkjarvatn “aigua potable”
♦ → frárennslisvatn “aigües residuals”
♦ → fráveituvatn “aigües residuals”
♦ → kóngavatn “aigua règia”
♦ → kranavatn “aigua d'aixeta”
♦ → kölnarvatn “aigua de Colònia”
♦ → leysingarvatn “aigua procedent de la fosa de la neu”
♦ → lindarvatn “aigua de font”
♦ → ofanvatn “aigües residuals procedents de la pluja o resultants de la fosa de la neu”
♦ → regnvatn “aigua de pluja”
♦ → saltvatn “aigua salada”
♦ → sjávarvatn “aigua de mar”
♦ → skilvatn “aiguafort”
♦ → súrvatn “aigua oxigenada” (H2O2)
♦ → vígsluvatn “aigua beneïda”
♦ → ölkelduvatn “aigua mineral”
2. (legvatnaigües f.pl (líquid amniòtic)
♦ missa vatnið: <LOC FIGtrencar aigües
3. (munnvatnsaliva f
♦ það kemur vatn í munninn á mér: <LOC FIGaixò em fa venir aigua a la boca, se'm fa la boca aigua (cast., ekki ritm./no lit.
♦ ég fékk vatn í munninn: <LOC FIGem va venir l'aigua a la boca, em va fer venir aigua a la boca
4. (tjörn & lítið & meðalstórt stöðuvatnestany m (llacuna)
♦ við vatnið: <LOC FIGa la vora de l'estany, a la vora de l'aigua
5. (stórt stöðuvatnllac m (estany gros)
6. (vatnsfall, fljót, straumvatn[gran] riu m (corrent d'aigua cabalós)

vatna <vatna ~ vötnum | vatnaði ~ vötnuðum | vatnaðe-u>:
1. abeurar un animal
◊ vatna fénu: abeurar el bestiar
♦ vatna músum: <LOC FIGabeurar els ratolins (plorar, vessar llàgrimes)
♦ það vatnar yfir e-ð: <LOC FIGuna cosa queda inundada, una cosa queda sota l'aigua
2. regar una planta

vatna·baulari <m. -baulara, -baularar>:
peix m timbal (peix Aplodinotus grunniens)

vatna·blámi <m. -bláma, -blámar>:
alboret faixat (peix Leucaspius delineatus)

vatna·bleikja <f. -bleikju, -bleikju>:
truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta lacustris) (vatnaurriði)

vatn·aborri <m. -aborra, -aborrar>:
perca f (peix Perca fluviatilis) (aborri)
  El parlant modern interpreta el mot com a vatna·borri a jutjar per altres compostos com ara nílarborri‘perca del Nil’, gedduborri ‘sandra, percalluç’, kanaborri ‘perca canadenca’ etc..  
     

vatna·buffall <m. -buffals, -bufflar>:
búfal indi, búfal m d'aigua (mamífer Bubalus bubalis)

vatna·dís <f. -dísar, -dísir>:
<MITOLnàiade f

vatna·djúp <n. -djúps, -djúp>:
abisme marí, aigües abismals
◊ ég er sokkinn niður í botnlausa leðju (mət͡sūˈlāh, מְצוּלָה) og hefi enga fótfestu, ég er kominn ofan í vatnadjúp (βə-maʕămaqqēi̯־ˈmaʝim, בְמַעֲמַקֵּי-מַיִם) og bylgjurnar ganga yfir mig: m'he enfonsat en un fangar sense fons, i no hi tinc on posar els peus. He caigut en un abisme d'aigües i les onades passen per sobre meu

vatna·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal aquàtic
♦ vatnadýr <n.pl -dýra>fauna aquàtica

vatnaður, vötnuð, vatnað <adj.>:
<QUÍMhidratat -ada

vatna·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m d'aigua dolça (ferskvatnsfiskur)

vatna·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:
lota f [de riu] (peix Lota lota)

vatna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
hidrologia f

vatnafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
hidrològic -a

vatna·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell aquàtic

vatnafugla·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
població f d'ocells aquàtics

vatna·gangur <m. -gangs, no comptable>:
1. (úrkoma, rigningpluja f (precipitació)
◊ hryssu á eg bleikálótta er eg kalla Kengálu. Hún er svo vís að um veðráttu og vatnagang að það mun aldrei bresta að þá mun hríð eftir koma ef hún vill eigi á jörð ganga: tinc una egua isabel·la a qui dic Kengála. És tan entenimentada pel que fa al temps i a les pluges que mai no falla: si no vol sortir per anar a les pastures, segur que hi haurà tempesta de neu o maltempsada
2. (vatnavextir, vatnsflóðrevinguda f (torrentada, rierada, inundació)

vatna·gleða <f. -gleðu, -gleður>:
milà negre (ocell Milvus nigrans)

vatna·gægir <m. -gægis, -gægjar>:
bagra f (peix Leuciscus cephalus)

vatna·hestur <m. -hests, -hestar>:
hipopòtam m (flóðhestur)

vatna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
planta aquàtica

vatnakarpa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] ciprínids m.pl

vatna·karpi <m. -karpa, -karpar>:
carpa f (peix Cyprinus carpio)

vatna·karsi <m. -karsa, pl. no hab.>:
variant de → vætukarsi “créixens d'aigua”

vatna·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
cranc m de riu (crustaci Astacus astacus syn. Astacus fluviatilis)

vatna·krans <m. -krans, -kransar>:
orella f de llebre, plantatge m d'aigua  (planta Alisma plantago-aquatica)

vatna·kubbi <m. -kubba, -kubbar>:
peix f ampolla (peix Couesius plumbeus)

vatna·laukur <m. -lauks, -laukar>:
isòet m lacustre (planta Isoëtes lacustris)

vatna·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
via f fluvial

vatna·lilja <f. -lilju, -liljur>:
nimfea f, nenúfar m, nyofa f, nyofar m  (qualsevol planta del gènere Nymphaea i, especialment, la Nymphaea alba) (nykurrós)

vatna·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida aquàtica

vatna·loðna <f. -loðnu, -loðnur>:
eperlà americà, eperlà irisat  (peix Osmerus mordax)

vatna·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
corriol petit, corriol xicotet (Val.), corriolet m (Val.), picaplatges petit (Mall.), passa-rius petit (Men.) (ocell Charadrius dubius)

vatna·mynta <f. -myntu, -myntur>:
menta f d'aigua, herba-sana borda, herba-sana f d'aigua  (planta Mentha aquatica)

vatna·mæling <f. -mælingar, -mælingar; emprat hab. en pl.>:
1. <GENmesurament hidrogràfic
2. vatnamælingar <f.pl -mælinga>: hidrografia f
Vatnamælingar OrkustofnunarSecció Hidrogràfica de l'Agència Nacional de l'Energia

vatna·planta <f. -plöntu, -plöntur>:
planta aquàtica

vatna·silungur <m. -silungs, -silungar>:
truita alpina  (peix Salvelinus alpinus) (silungur)

vatna·síld <f. -síldar, -síldar>:
cisco m de llac, corègon m d'Artedi, areng m de llac  (peix Coregonus artedi)

vatna·skeggi <m. -skeggja, -skeggjar>:
barb m [de riu] (peix Barbus barbus)

vatna·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>:
barb m [de riu] (peix Barbus barbus)

vatna·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
orella f de llebre, plantatge m d'aigua  (planta Alisma plantago-aquatica)

vatna·skil <n.pl -skila>:
[línia] divisòria d'aigües (o: de les aigües), divisòria hidrogràfica
♦ vatnaskil verða í e-u: <LOC FIGes produeix un tomb en una cosa
♦ valda vatnaskilum: <LOC FIGprovocar un tomb

vatnaskíða·íþrótt <f. -íþróttar, no comptable>:
<ESPORTesquí aquàtic (pràctica esportiva)

vatna·skíði <n. -skíðis, -skíði>:
<ESPORTesquí aquàtic (aparell)

vatna·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:
bola f de molsa, bola f antinitrats  (bola d'algues Cladophora aegagrophila, emprada en aquaris)

vatna·steinbítur <m. -steinbíts, -steinbítir (o: -steinbítar)>:
gatet m, llopet m de riu  (peix Cobitis taenia) (eðjuskriðill)

vatna·stúfa <f. -stúfu, -stúfur>:
rata talpera  (mamífer Arvicola terrestris) (vatnsnarta)

vatna·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:
llamprea f de riu  (peix Lampreta fluviatilis) (lækjasuga)

vatna·svampur <m. -svamps, -svampar>:
esponja f d'aigua dolça

vatna·svín <n. -svíns, -svín>:
capibara m,f (mamífer Hydrochoerus hydrochaeris syn. Hydrochoerus capybara)

vatna·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
conca hidrogràfica, regió hidrogràfica
♦ vatnasvæði Þverár og Markarfljóts: la conca hidrogràfica del Þverá i el Markarfljót

vatna·urriði <m. -urriða, -urriðar>:
1. truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta lacustris) (vatnableikja)
2. truita bruna, truita f de mar (peix Salmo trutta) (sjóurriði)

vatna·vernd <f. -verndar, no comptable>:
protecció f [mediambiental] de les aigües

vatna·vesla <f. -veslu, -veslur>:
visó europeu (mamífer Mustela lutreola)

vatna·viðnir <m. -viðnis, -viðnar>:
sandra f, luciperca f, percalluç m (peix Lucioperca sandra syn. Stizostedion lucioperca syn. Lucioperca lucioperca syn. Perca lucioperca) (gedduborri)

vatna·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir; emprat hab. en pl.>:
crescudes f.pl de riu, inundació f (pujada del nivell de l'aigua a causa de les fortes precipitacions, el desglaç etc.)
◊ þeir færðu stéttir þær í ána er aldrei síðan hefir úr rekið hvorki með vatnavöxtum né ísalögum eða jöklagangi: ells foren els qui van posar les pedres al riu perquè la gent hi pogués passar d'una banda a l'altra i, de llavors ençà, aquestes pedres no s'han mogut mai de lloc ni a causa de les revingudes del riu ni quan la seva aigua s'ha congelat ni quan, durant el desgel, el riu mena blocs de gel flotants

vatn·fall <n. -falls, -föll>:
1. <variant arcaica de → vatnsfall “curs d'aigua”
◊ fyrir það gerði Höfða-Þórður hann héraðssekan svo vítt sem vatnföll deildu til sjóvar í Skagafirði: per aquest fet, en Hofda-Tord el va bandejar del districte comprès entre els rius que en fan la partió i la mar en el fiord de l'Skagi
◊ þá nam Skalla-Grímur land milli fjalls og fjöru. Mýrar allar út til Selalóns og hið efra til Borgarhrauns, en suður til Hafnarfjalla, og allt það land, er vatnföll deila til sjóvar: aleshores en Grim el Calb va prendre possessió de tota la contrada situada entre les muntanyes i la mar: totes les Mýrar, o regió dels aiguamolls, fins al Selalón, la llacuna de les foques, pel nord, així com la contrada més elevada [de l'interior] fins al Borgarhraun, el desert de lava de Borg; vers el sud el territori fins als Hafnarfjalla, així com totes les terres creuades pels rius que van cap a la mar (o per ventura cal entendre?: i totes les terres delimitades pels rius i fins a la mar)
◊ þeir fóru upp með Hvítá, til þess er sú á varð fyrir þeim, er féll af norðri frá fjöllum; þá kölluðu þeir Norðurá, og fóru upp með þeirri á, til þess er enn varð á fyrir þeim, og var það lítið vatnfall: van remuntar el curs de la Hvítá, el Riublanc, fins que van tenir al seu davant el riu que, baixant del nord, ve de les muntanyes; el van anomenar Norðurá, el Riudelnord, i van remuntar aquest riu fins que van topar-se amb un altre riu i aquest era un riu petit
2. (vatnavextir, vatnagangurrevinguda f (torrentada, rierada)
◊ fyrir austan garð at Mosfelli gengr gil (= Kýrgilofan ór fjalli; en þat hefir orðit þar til merkja, at í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikit; en eptir þat er vǫtnin hafa fram fallit, hafa fundiz í gilinu enskir penningar; geta sumir menn þess, at Egill muni þar féit hafa fólgit: a llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor
3. (skýfall, hellirigningbarrumbada f (xàfec fort)

vatn·fata <f. -fötu, -fötur>:
<variant arcaica de → vatnsfata “galleda d'aigua”

vatn·fasta <f. -föstu, -föstur>:
<RELIGdejuni m a pa i aigua

vatn·fasta <-fasta ~ -föstum | -fastaði ~ -föstuðum | -fastað>:
<RELIGdejunar a pa i aigua

vatn·fátt <adj.>:
mot emprat en la locució:
♦ fá vatnfátt: no tenir aigua, patir escassetat d'aigua (esp. durant una travessia nàutica)
◊ Ingólfur tók þar land er nú heitir Ingólfshöfði, en Hjörleif rak vestur fyrir land, og fékk hann vatnfátt. Þá tóku þrælarnir írsku það ráð að knoða saman mjöl og smjör og kölluðu það óþorstlátt; þeir nefndu það minnþak (de l'irlandès menadach, mintach). En er það var tilbúið, kom regn mikið, og tóku þeir þá vatn á tjöldum. En er minnþakið tók að mygla, köstuðu þeir því fyrir borð, og rak það á land, þar sem nú heitir Minnþakseyr: n'Ingolf va desembarcar a l'indret que ara s'anomena Ingólfshöfði o Punta de n'Ingolf. En Hiorleif, però, anà a raure a l'oest del país i [abans d'arribar a terra] se li van acabar les provisions d'aigua. Aleshores els esclaus irlandesos van prendre la decisió de pastar farina amb mantega; ho anomenaven minnþak i deien que calmava la set, però quan ho tingueren preparat, vet-ací que va caure un gran xàfec i, llavors, van recollir aigua amb les teles de les tendes. Quan el minnþak va començar a florir-se, el van llençar per la borda i el corrent marí el portà fins a l'indret de la cosata que ara s'anomena Minnþakseyr o arenys del minnþak

< vatn·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m d'aigua dolça (vatnafiskur)
◊ ok hefir þessi ey mǫrg stǫðuvǫtn ok margar ár góðar ok gnógar með allzkonar vatnfiskum: i aquesta illa té molts de llacs i molts de rius, bons i pletòrics de tota mena de peixos

< vatn·kakki <m. -kakka, -kakkar>:
tina f d'aigua, alfàbia f d'aigua, bóta f [petita] d'aigua, barrilet m d'aigua
◊ um morguninn er Kormákur reis upp gekk hann til vatnkakka og þó sér: l'endemà matí, quan en Kormákur es va llevar, va anar a la tina d'aigua i s'hi va rentar

< vatn·kerald <n. -keralds, -keröld>:
bóta f d'aigua, barril m d'aigua
◊ "Ekki má það þá," segir jarl, "en vatnkeröld tvö voru þar við skipið Þráins og má þar maður vel hafa fólgist í: "Llavors això no és pas possible," va dir el iarl, "però a la borda del vaixell d'en Train hi havia dues bótes d'aigua i un home s'hi pot haver ben amagat a dins
◊ "Þér mun það kunnigast," segir jarl, "en ef eg skal geta til þá ætla eg að þú hafir áðan fólgið hann í vatnkeröldum þeim er hér voru við skipið": "Tu ho deus saber millor que ningú", li digué el iarl, "però si he de fer una suposició, crec que abans l'has amagat a dins aquestes bótes d'aigua que hi havia aquí a la borda del vaixell

< vatn·rás <f. -rásar, -rásir>:
síquia f d'aigua, rec m d'aigua, canal m d'aigua, rasa f d'aigua
◊ hún bað Indriða veita heim brunnlæk og þekja yfir því að hún kveðst vera berdreym. Svo var nú gert. <...> þess get eg að systir mín hafi ráð til gefið um vatnrás þessa: ella va demanar a l'Indriði que desviés cap a casa la llera del rierol que venia de la font i que la soterrés perquè va dir que tenia el do de somniar coses que després passaven. I així es va fer. <...> suposo que és a la meva germana a qui deuen el consell d'haver fet aquesta síquia d'aigua

vatns·afl <n. -afls, no comptable>:
força hidràulica

vatnsafls- <en compostos>:
hidràulic -a

vatnsafls·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
central f [d'energia] hidroelèctrica

vatnsafls·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:
central f [d'energia] hidroelèctrica

vatns·agi <m. -aga, no comptable>:
humitat f [forta] (la que es congria dins una casa, deixa amarada la terra d'un jardí etc.)
♦ þar er mikill vatnsagi: hi ha molt de moll (la terra està molt embeguda d'aigua)

vatns·auðlindir <f.pl -auðlinda>:
recursos hídrics
◊ vatnsauðlindir Íslands: els recursos hídrics d'Islàndia

vatns·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
vorera f de llac, riba f de llac
◊ ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjöltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum: però quan va arribar al llac glaçat, va girar damunt-davall la seva espasa col·locant-ne el mantí sobre el gel i es va deixar caure sobre la punta i així fou com va morir i està enterrat allà, a la vorera del llac
♦ á vatnsbakkanum: a primera fila de costa (dit de l'edifici d'una vila o ciutat que dóna directament a la mar o a un riu, llac o estany)
◊ húsið stendur á vatnsbakkanum með glæsilegu útsýni og gróinni lóð: la casa dóna directament a la mar, amb una vista esplèndia i jardí amb gespa

vatns·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
bot m d'aigua, odre m d'aigua

vatns·beri <m. -bera, -berar>:
1. <GENaiguader m, aiguadera f
◊ börn yðar og konur og útlendingar þínir, sem eru í herbúðum þínum, - bæði viðarhöggsmenn og vatnsberar þínir (שֹׁאֵב מֵימֶיךָ)els vostres infants i les dones, els forasters que hi ha al teu campament, tant els teus llenyataires com els aiguaders
2. (stjörnumerkiaquari m (signe del zodíac)
♦ Vatnsberinn: Aquari
3. corn m, aucellets m.pl, campanes f.pl, corniol m (qualsevol planta del gènere Aquilegia)

vatns·bland <n. -blands, no comptable>:
llet aigualida

vatns·bolti <m. -bolta, -boltar>:
pilota f de platja

vatns·borð <n. -borðs, pl. no hab.>:
superfície f de l'aigua

vatns·borinn, -borin, -borið <adj.>:
1. (blandaður vatniaigualit -ida, aquós -osa (barrejat amb aigua)
2. <MEDtransmès -esa per l'aigua
♦ vatnsborinn sjúkdómur: malaltia transmesa per l'aigua
♦ vatnsbornir sjúkdómar: malalties transmeses per l'aigua

vatns·botn <m. -botns, -botnar>:
1. <GENextrem m de llac
◊ maður hét Bessi og var Össurarson. Hann bjó í Fljótsdalshéraði. Það er fyrir vestan Lagarfljót, þar er heitir á Bessastöðum, við vatnsbotninn: això era un home que es deia Bessi i era fill de l'Össur. Vivia al districte del Fljótsdalur, a l'oest de Lagarfljót, a un indret anomenat á Bessastöðum, situat a l'extrem del llac
◊ hann fer með þingmönnum sínum, sjö tigum manns. Með þenna flokk ríður hann austur yfir Fljótsdalsheiði og svo fyrir vatnsbotninn og um þveran háls til Skriðudals og upp eftir Skriðudal og suður á Öxarheiði til Berufjarðar og rétta þingmanna leið á Síðu: viatja amb els seus þingmenn, setanta en nombre. Amb aquesta tropa parteix a cavall cap a llevant travessant l'altiplà erm del Fljótsdalur i després, passant per l'extrem del llac i pel coll de la muntanya, es dirigeix cap a l'Skriðudalur i ressegueix l'Skriðudalur cap amunt i d'aquí fa via cap al sud travessant l'altiplà erm de l'Öx, i d'aquí marxa cap al fiord de Bera i allà pren el camí habitual dels þingmenn cap a Síða
2. (grunnur vatns, neðsti flötur vatnsfons m de llac (zona del bentos)

vatns·ból <n. -bóls, -ból>:
1. (brynningarstaðurabeurador m (bassa natural que serveix per abeurar-hi els animals o perquè aquests hi beguin)
◊ ...og þær munu allar koma og setjast í dalverpin og bergskorurnar, í alla þyrnirunna og í öll vatnsból (נַהֲלֹלִים ?): ...i totes elles vindran a posar-se a les fondalades dels barrancs i a les escletxes de les roques, sobre totes les bardisses i tots els abeuradors
2. (brunnurpou m, aqüífer m (bossa d'aigua subterrània d'on hom extreu l'aigua per a la població)

vatns·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
gust aigualit
♦ það er vatnsbragð af grautum: les farinetes estan aigualides

vatns·brunnur <m. -brunns, -brunnar>:
pou m [d'aigua]
◊ og Guð lauk upp augum hennar, svo að hún sá vatnsbrunn (בְּאֵר מָיִם)i Déu li obrí els ulls i ella va veure un pou d'aigua
◊ en Abraham átaldi Abímelek fyrir vatnsbrunninn (בְּאֵר הַמַּיִם), sem þrælar Abímeleks höfðu tekið með ofríki: però Abraham féu retrets a Abimèlec a propòsit d'un pou d'aigua del qual s'havien emparat per la força els servents d'Abimèlec
◊ og hann áði úlföldunum utan borgar hjá vatnsbrunni (אֶל-בְּאֵר הַמָּיִם) að kveldi dags, í það mund, er konur voru vanar að ganga út að ausa vatn: i féu reposar els camells fora de la vila, a prop d'un pou, cap al vespre, a l'hora quan les dones solien sortir a poar aigua

vatns·brú <f. -brúar, -brýr>:
variant de → vatnsveitubrú “aqüeducte”

vatns·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
vorera f d'aigua
♦ á vatnsbrúninni: arran d'aigua, a la vorera de l'aigua

vatns·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
cantimplora f

vatns·buna <f. -bunu, -bunur>:
1. <GENraig m d'aigua, doll m d'aigua
2. (lítil, mjóroll m d'aigua (feble)

vatns·búr <n. -búrs, -búr>:
aquari m (recipient per a peixos i plantes aquàtiques)

vatns·búskapur <m. -búskapar, pl. no hab.>:
règim hidrològic, equilibri hídric, administració f dels recursos hídrics

vatns·byssa <f. -byssu, -byssur>:
1. <GENcanó f d'aigua 
2. (leikfangpistola f d'aigua (joguina)

vatnsdeigs·bolla <f. -bollu, -bollur>:
<CULINprofiterola f, lionesa f
♦ vatnsdeigsbollur: profiteroles

vatns·drag <n. -drags, -drög>:
xòrrec m, córrec m

vatns·dropi <m. -dropa, -dropar>:
gota f d'aigua

vatns·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir>:
aigua f, beguda f (beuratge per apagar la set)
◊ ...lætur hinn hungraða vera svangan og gefur eigi þyrstum manni vatnsdrykk (מַשְׁקֶה)deixa l'afamat amb el ventre buit i nega l'aigua al qui té set

vatns·dýna <f. -dýnu, -dýnur>:
1. (vindsæng [fyrir börn]matalàs m (fl./pl.: matalassos) de platja (matalàs inflable [per a infants])
2. (vatnsrúmmatalàs m (fl./pl.: matalassos) d'aigua

vatns·dæla¹ <f. -dælu, -dælur>:
bomba f d'aigua

Vatns·dæla² <f. -dælu, no comptable>:
<LITERdesignació abreujada de la Vatnsdæla saga o Història f dels Habitants del Vatnsdalur, una de les Històries d'Islandesos o Íslendinga sögur . Anònima, fou escrita a finals del segle XIII o començaments del XIV. El manuscrit més antic que la contenia, conegut amb el nom de Vatnshyrna, es va cremar a l'incendi de Copenhaguen del 1728; estava datat com a de finals del segle XIV

Vatns·dælingur <m. -dælings, -dælingar>:
vatnsdalès m, vatnsdalesa f

Vatns·dælir <m.pl -dæla>:
habitants m.pl del Vatnsdalur

vatns·dælskur, -dælsk, -dælskt <adj.>:
vatnsdalès -esa

vatns·efni <n. -efnis, no comptable>:
<QUÍMhidrogen m (vetni)

vatnsefnis·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:
<MILbomba f d'hidrogen (vetnissprengja)

vatns·ekla <f. -eklu, no comptable>:
escassetat f d'aigua

vatns·endi <m. -enda, -endar>:
extrem m de llac, punta f de llac, final m de llac
◊ þeir komu um daginn snemma út til vatnsenda. Fór þá Ketill með tuttugu menn en lét aðra tuttugu eftir að gæta skips: van arribar l'endemà, a primera hora del matí, a l'extrem del llac. Aleshores en Ketill se'n va anar amb vint homes i en va deixar vint més perquè guardessin el vaixell

vatns·fall <n. -falls, -föll>:
corrent m d'aigua, curs m d'aigua (torrent, riu, riera etc.)

vatns·farvegur <m. -farvegs (o: -farvegar), -farvegir>:
llit m de corrent d'aigua, llera f de corrent d'aigua, mare f de curs d'aigua

vatns·fata <f. -fötu, -fötur>:
galleda f d'aigua, poal m d'aigua (Val., Bal.

Vatns·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:
vatnsfiordès m, vatnsfiordesa f

vatns·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:
vatnsfiordès -esa

vatns·flaska <f. -flösku, -flöskur>:
1. <GENampolla f d'aigua, botella f d'aigua (Val., Bal.
♦ fimm lítra vatnsflaska: una ampolla d'aigua de cinc litres
2. (vatnsbrúsicantimplora f (portàtil per a excursions etc.)

vatns·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
1. <GENinundació f
◊ og haglhríð skal feykja burt hæli lyginnar og vatnsflóð (וְסֵתֶר מַיִם יִשְׁטֹפוּ skola burt skjólinu: i el calabruix se'n durà el refugi de la mentida i les aigües n'inundaran el seu aixopluc
2. <RELIGaigües f.pl del diluvi [universal]
◊ aldrei framar skal allt hold tortímast af vatnsflóði (מִמֵּי הַמַּבּוּל), og aldrei framar mun flóð koma til að eyða jörðina: mai més no serà exterminada tota la carn per les aigües del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi per a devastar la terra
◊ eftir sjö daga kom vatnsflóðið (מֵי הַמַּבּוּל) yfir jörðina: i al cap de set dies, les aigües del diluvi cobriren la terra
◊ og Nói gekk í örkina, og synir hans og kona hans og sonakonur hans með honum, undan vatnsflóðinu (מֵי הַמַּבּוּל)i Noè va entrar a l'arca i amb ell, hi entraren també els seus fills, sa dona i les seves nores per escapar de les aigües del diluvi

vatns·flötur <m. -flatar, -fletir>:
1. (vatnsborð, vatnsskorpasuperfície f de l'aigua (sobrefaç de l'aigua)
2. (vatnshæðnivell m de l'aigua (llivell de l'aigua)

vatns·formfræðilegur, -formfræðileg, -formfræðilegt <adj.>:
hidromorfològic -a
♦ vatnsformfræðileg færibreyta: paràmetre hidromorfològic

vatns·fráhindrandi, -fráhindrandi, -fráhindrandi <adj.>:
<QUÍMhidròfug -a, que repel·leix l'aigua

vatns·frír, -frí, -frítt <adj.>:
<QUÍManhidre -a

vatns·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
<variant obsoleta de →  vatnafugl “ocell aquàtic”
◊ bæði gassinn og gásin vilja hafa vatn að baða sig í, þegar þau parast, því þau eru vatnsfuglar: tant l'ocot com l'oca volen tenir aigua per banyar-s'hi quan s'aparellen perquè són ocells aquàtics

vatns·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena d'aigua
◊ það sá ófreskir menn, að Steinröður kom að henni óvarri, en hún brá sér í nautsbelgs líki vatnsfulls: certs ófreskir menn (= persones amb el do de la segona visióvan veure que n'Steinrod s'acostava a ella d'improvís, però que ella adoptava la forma d'un odre de bou ple d'aigua

vatns·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:
<MEDpart m dins l'aigua

vatns·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
1. <GENque té por de l'aigua
2. <QUÍMhidròfug -a, que repel·leix l'aigua (vatnsfráhindrandi)
3. <MEDhidròfob -a

vatns·fælni <f. -fælni, no comptable>:
1. <GENpor f de l'aigua
2. <MEDhidrofòbia f

vatns·geymir <m. -geymis, -geymar>:
1. <GENdipòsit m d'aigua
2. (til ferðarbidó m d'aigua (recipient d'aigua)

vatns·glas <n. -glass, -glös>:
(glas undir vatn & glas af vatnigot m d'aigua, tassó m d'aigua (Mall.(recipient per a beure-hi específicament aigua & contingut d'aigua que hi pot haver)
♦ biðja um vatnsglas: demanar un got d'aigua
♦ fá sér vatnsglas: <LOC FIGbeure un got d'aigua
♦ stormur (o: vindur) í vatnsglasi: <LOC FIGtempesta en un got d'aigua

vatns·gryfja <f. -gryfju, -gryfjur>:
<ESPORTrial m

vatns·gufa <f. -gufu, -gufur>:
vapor m,f d'aigua, baf m d'aigua 

vatns·gusa <f. -gusu, -gusur>:
esquitx m d'aigua
♦ e-ð er (o: kemur) eins og köld vatnsgusa framan í e-n: <LOC FIGuna cosa és [com] una dutxa d'aigua freda per a algú

vatns·harka <f. -hörku, no comptable>:
duresa f de l'aigua

vatns·haull <m. -hauls, -haular>:
<MEDhidrocele f
♦ ákominn vatnshaull: hidrocele adquirida
♦ hjúpaður vatnshaull: hidrocele funicular (o: encistada)
♦ meðfæddur vatnshaull: hidrocele congènita
♦ sýktur vatnshaull: hidrocele infectada 
♦ vatnshaull og sæðisgúll: hidrocele i espermatocele
♦ → tengivatnshaull “hidrocele comunicant”

vatns·heldni <f. -heldni, no comptable>:
impermeabilitat f

vatns·heldur, -held, -helt <adj.>:
1. (armbandsúra prova d'aigua, resistent a l'aigua (rellotge)
2. (efniimpermeable (material, esp. tela)

vatns·hitari <m. -hitara, -hitarar>:
escalfador m d'aigua

vatnshitunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de calefacció per aigua calenta

vatns·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:
castanya f d'aigua xinesa, saligot m  (tubercle de la planta Eleocharis dulcis syn. Eleocharis tuberosa)

vatns·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:
depuració f de l'aigua (d'aigües residuals o d'aigua natural per a certs fins)

vatns·hreinsunarstöð <f. -hreinsunarstöðvar, -hreinsunarstöðvar>:
[planta] depuradora f d'aigües residuals

vatns·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
que té por de l'aigua

vatns·hæð <f. -hæðar, pl. no hab.>:
nivell m de l'aigua

vatns·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
<MEDhidrocefàlia f, hidroencefàlia f

vatns·ís <m. -íss, -ísar>:
glaç m de llac
◊ ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjöltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum: però quan va arribar al llac glaçat, va girar damunt-davall la seva espasa col·locant-ne el mantí sobre el gel i es va deixar caure sobre la punta i així fou com va morir i està enterrat allà, a la vorera del llac

vatns·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
esport aquàtic

vatns·kanna <f. -könnu, -könnur>:
1. <GENgerro m d'aigua, setra f d'aigua, pitxer m (Val., Mall., Eiv.), cadaf m (Men.
2. (á þvottaborðigerro m [d'aigua] (de rentamans o ribella)

vatns·karl <m. -karls, -karlar>:
gerra f d'aigua (de rentamans o ribella i amb forma d'home)
◊ ok er þær höfðu um búizt, reistu þær borð ok báru á margs konar krásir. Þá tóku þær handlaugar, vatnskarl ok munnlaugar, gervar af silfri, ok allt laugat í gulli: i quan hagueren acabat de muntar-la, van parar una taula i hi portaren tota mena de menjars delicats. Aleshores van preparar per rentar-se les mans amb ribelles i una gerra que, totes elles, eren fetes d'argent amb un bany d'or

vatns·kassi <m. -kassa, -kassar>:
<AUTOMradiador m

vatns·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
aquós -osa

vatns·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
gerra m d'aigua
◊ hún var ekki sein á sér og tæmdi vatnsker (כַּד) sitt í vatnsþróna og hljóp jafnskjótt aftur að lindinni að ausa. Og hún jós vatni handa öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells

vatns·krani <m. -krana, -kranar>:
aixeta f [de l'aigua], grifó m [de l'aigua] (Mall.

vatns·kældur, -kæld, -kælt <adj.>:
refrigerat -ada per [mitjà d']aigua

vatns·lakk <n. -lakks, -lökk>:
vernís m a l'aigua

vatns·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense aigua
◊ ...sem vatnslaus lundur: ...com un bosquet sense aigua
♦ það er vatnslaust: no hi ha gens d'aigua

vatns·lás <m. -láss, -lásar>:
sifó m (tipus de conducte hidràulic)

vatns·leg <n. -legs, -leg>:
<MEDhidramni m, polihidramni m
♦ fóstur og nýburi bera merki vatnslegs: fetus i nounat afectats per hidramni

vatns·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
1. (leiðsla fyrir vatnconducció f de l'aigua, conducte m de l'aigua (conducte d'abastament d'aigua a ciutat o vila)
2. (vatnsrör, vatnspípacanonada f d'aigua (tub d'aigua)

vatnsleiðslu·pípa <f. -pípu, -pípur>:
canonada f [de la conducció] de l'aigua

vatns·leikfimi <f. -leikfimi, no comptable>:
hidrogimnàstica f

vatns·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f d'aigua, falta f d'aigua
◊ sjá, með hótun minni þurrka ég upp hafið, gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi (מֵאֵין מַיִם og deyja af þorsta: guaita, amb una sola amenaça meva eixugo la mar i converteixo els rius en deserts, de manera que els peixos s'hi podreixen sense aigua i hi moren de set

vatns·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MEDhidrartrosi (o: hidroartrosi) f
♦ endurtekinn vatnsliður: hidrartrosi intermitent

vatns·lind <f. -lindar, -lindir>:
font f, deu f
◊ ...því að vatnslindir (מַיִםspretta upp í eyðimörkinni og lækir (נְחָלִיםá öræfunum: ...perquè en el desert hi brollaran fonts i rierols a l'erm

vatnslita·málun <f. -málunar, no comptable>:
aquarel·la f (tècnica, tipus de pintura)

vatnslita·mynd <f. -myndar, -myndir>:
aquarel·la f (quadre o dibuix)

vatns·litur <m. -litar, -litir>:
aquarel·la f, tremp m (pintura)
♦ mála með vatnslitum: pintar al tremp, pintar a l'aquarel·la

vatns·líffræði <f. -líffræði, no comptable>:
limnologia f, biologia f d'aigües continentals
♦ sjávar- og vatnslíffræði: biologia marina i d'aigües continentals

vatnslíffræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
limnològic -a

vatns·líffræðingur <m. -líffræðings, -líffræðingar>:
limnòleg m, limnòloga f

vatns·lína <f. -línu, -línur>:
línia f de flotació (sjólína)

vatns·losandi, -losandi, -losandi <adj.>:
que elimina l'excés de líquids corporals (que actua contra la retenció de líquids o acumulació de fluids)

vatns·lækur <m. -lækjar, -lækir>:
rierol m
◊ á hverju háu fjalli og á hverri gnæfandi hæð munu vatnslækir (פְּלָגִים, יִבְלֵי-מָיִםfram fljóta á hinum mikla mannfallsdegi, þegar turnarnir hrynja: sobre tota muntanya alta i sobre tot pujol elevat hi haurà rierols [{i} corrents d'aigua] el dia de la gran matança, quan cauran les torres
◊ þá verður hver þeirra sem hlé fyrir vindi og skjól fyrir skúrum, sem vatnslækir (פַּלְגֵי-מַיִםí öræfum, sem skuggi af stórum hamri í vatnslausu landi: aleshores cadascun d'ells serà com un recer contra el vent i un aixopluc contra els ruixats, com rierols en el desert, com l'ombra d'un penyal sobre una terra eixarreïda

vatns·magn <n. -magns, no comptable>:
volum m d'aigua, quantitat f d'aigua

vatns·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
hidroteràpia f

vatns·melóna <f. -melónu, -melónur>:
síndria f (fruit de la planta Cucunis citrullus)

vatns·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
contaminació f de l'aigua

vatns·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
filigrana f (marca de fabricant de paper)

vatns·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
abundant en aigua

vatns·mylla <f. -myllu, -myllur>:
molí m d'aigua, molí hidràulic (molí mogut per aigua)
◊ mylla malarans var vatnsmylla, og áin, sem framhjá rann, sneri hjólinu, sem hreyfði kvörnina, sem kornið malaði: el molí del moliner era un molí d'aigua i el rierol que passava pel seu costat feia girar la roda que movia els molons que molien el gra

vatns·mylna <f. -mylnu, -mylnur>:
variant de vatnsmylla ‘molí d'aigua’

vatns·mýri <f. -mýrar, -mýrar>:
aiguamoll m
◊ ég vil gefa hana stjörnuhegrum til eignar og láta hana verða að vatnsmýri (אַגְמֵי-מָיִם): la transformaré en domini del bitó i en faré un aiguamoll

vatns·mæna <f. -mænu, -mænur>:
<MEDhidromièlia f

vatns·narta <f. -nörtu, -nörtur>:
rata talpera  (mamífer Arvicola terrestris)

vatns·nál <f. -nálar, -nálar>:
eleòcaris f palustre, serrana f d'aiguamoll (planta Eleocharis palustris)

vatns·notkun <f. -notkunar, no comptable>:
consum m d'aigua

vatns·nýra <n. -nýra, -nýru>:
<MEDhidronefrosi f, nefridosi f, nefrohidrosi f

vatns·orka <f. -orku, no comptable>:
energia hidràulica

vatnsorku·ver <n. -vers, -ver>:
central hidroelèctrica

vatns·ósa <adj. inv.>:
aigualós -osa, embegut -uda d'aigua, entollat -ada, embassat -ada, inundat -ada (terreny)

vatns·rás <f. -rásar, -rásir>:
síquia f d'aigua, rec m d'aigua, canal m d'aigua
◊ vatnsgnóttin (מַיִם) hafði gjört hann stóran og flóðið hávaxinn, það leiddi strauma sína umhverfis gróðurreit hans og veitti vatnsrásum sínum (תְּעָלֹתֶיהָ) til allra skógartrjánna: l'abundància d'aigua l'havia fet créixer, l'abisme l'havia fet gran i havia fet córrer els seus rius entorn del lloc on era plantat i enviava llurs recs a tots els arbres del bosc

vatns·renna <f. -rennu, -rennur>:
canal m d'aigua, síquia f d'aigua, rec m d'aigua
◊ Jakob tók sér stafi af grænni ösp, möndluviði og hlyni og skóf á þá hvítar rákir með því að nekja hið hvíta á stöfunum. Því næst lagði hann stafina, sem hann hafði birkt, í þrærnar, í vatnsrennurnar (בְּשִׁקְתוֹת הַמָּיִם), sem féð kom að drekka úr, beint fyrir framan féð: en Jacob prengué vergues tendres de trèmol, d'ametller i d'erable, i les escorxà en franges blanques pelant el blanc de damunt les vergues; posà després les vergues així escorxades a les piques, als abeuradors on el bestiar anava a abeurar-se, directament davant el bestiar

vatns·rennibraut <f. -rennibrautar, -rennibrautir>:
tobogan aquàtic, tobogan m d'aigua, tobogan m d'aquapark

vatnsrennibrauta·garður <m. -garðs, -garðar>:
parc aquàtic
♦ fara í vatnsrennibrautagarðinn: anar al parc aquàtic
♦ ferð í vatnsrennibrautagarðinn: anada al parc aquàtic

vatns·rennsli <n. -rennslis, no comptable>:
1. <GENcorrent m d'aigua
2. (rennslismagnvolum m de descàrrega, flux m de descàrrega (quantitat d'aigua que passa per un curs d'aigua en un punt determinat)

vatns·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en aigua
◊ þá hóf Lot upp augu sín og sá, að allt Jórdansléttlendið, allt til Sóar, var vatnsríkt land (מַשְׁקֶה), eins og aldingarður Drottins, eins og Egyptaland: aleshores en Lot va aixecar els ulls i veié que tota la plana del Jordà, fins a Seor, era una terra rica en aigua, com el paradís de Jahvè, com Egipte
◊ er þeir fara gegnum táradalinn, umbreyta þeir honum í vatnsríka vin (מַעְיָן), og haustregnið færir honum blessun: quan passen per la vall de les llàgrimes, la transformen en un oasi ric en aigua i la pluja de la tardor la cobreix de benediccions

vatns·rof <n. -rofs, -rof>:
erosió f per acció de l'aigua, erosió hídrica

vatns·rúm <n. -rúms, -rúm>:
matalàs m (fl./pl.: matalassos) d'aigua

vatns·rör <n. -rörs, -rör>:
canonada f d'aigua

vatns·salerni <n. -salernis, -salerni>:
(antiquatwater-closet m (klósett)

vatns·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
<MEDhidròpic -a

vatns·skemmdir <f.pl -skemmda>:
dany[s] causat[s] per l'aigua

vatns·skíði <n. -skíðis, -skíði>:
variant de → vatnaskíði “esquí d'aigua”

vatns·skjóla <f. -skjólu, -skjólur>:
galleda f d'aigua, ferrada f (Reus), poal m d'aigua (Val., Bal.
◊ sjá, þjóðirnar eru sem dropi í vatnskjólu (דְּלִי og metnar sem ryk á vogarskálum: guaita, les nacions són com una gota a una galleda d'aigua i valen tant com la pols als platerets d'una balança

vatns·skorpa <f. -skorpu, no comptable>:
superfície f d'aigua

vatns·skortur <m. -skorts, no comptable>:
<MEDdeshidratació f

vatns·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen.pl.: -slangna>:
mànega f d'aigua, manguera f (cast., ekki ritm./no lit.

vatns·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
<QUÍMdeshidratat -ada

vatns·sopi <m. -sopa, -sopar>:
glop m d'aigua 
◊ gef mér vatnssopa (מְעַט-מַיִםað drekka úr skjólu þinni: dóna'm un glop d'aigua de la teva galleda
◊ gef mér að drekka vatnssopa (מְעַט-מַיִםúr skjólu þinni: dóna'm un glop d'aigua de la teva galleda
◊ gef mér vatnssopa (מְעַט-מַיִם að drekka, því að ég er þyrstur: dóna'm un glop d'aigua, que tinc set

vatns·sósa <adj. inv.>:
variant de → vatnsósa “embegut -uda d'aigua”

vatns·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
1. (vatnssýkihidropesia f (acumulació de líquids en teixit)
2. (steinsóttlitiasi f (formació de càlculs)

vatns·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
nivell m de l'aigua

vatns·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f d'aigua

vatns·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
1. canal m d'aigua  (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc) (vatnsveitustokkur)
◊ ...að enda vatnstokksins (תְּעָלַתúr efri tjörninni, við veginn út á bleikivöllinn, og seg við hann...: al capdavall del canal de la piscina superior, al camí del Camp del Bataner, i digues-li...
◊ fóru þeir af stað og komu til Jerúsalem og námu staðar hjá vatnsstokknum (תְּעָלַת úr efri tjörninni, sem er við veginn út á bleikivöllinn: partiren i arribaren a Jerusalem i hi prengueren posició vora el canal de la piscina superior que hi ha vora el camí del Camp del Bataner
◊ það sem meira er að segja um Hiskía og öll hreystiverk hans, hversu hann bjó til tjörnina og vatnsstokkinn (תְּעָלָה og leiddi vatnið inn í borgina, það er ritað í Árbókum Júdakonunga: la resta dels fets d'Ezequies, la seva valentia, com féu l'estany i l'aqüeducte i féu venir l'aigua dins la ciutat, tot consta al Llibre de la Crònica dels reis de Judà
2. abeurador m  (petit dipòsit d'aigua perquè hi beguin els animals) (vatnsþró)
◊ og hún flýtti sér og steypti úr skjólu sinni í vatnsstokkinn (שֹׁקֶת) , og hljóp svo aftur að brunninum að ausa vatn. Og hún jós vatn öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells

vatns·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
riba f de llac
◊ báru nú út föng og gerðu sér skála og settu þann skála firr sjónum á vatnsströndu og bjuggu vel um. En Freydís lét fella viðu til skips síns: aleshores van treure a fora les seves pertinences i es van fer un skáli i van fer aquest skáli a un indret més allunyat de la mar, a la vorera d'un llac, i s'hi van traslladar a viure-hi. La Freydís, per la seva banda, féu tallar arbres per a tenir llenya per al seu vaixell

vatns·stæða <f. -stæðu, -stæður>:
cisterna m d'aigua 
◊ og þér bjugguð til vatnstæðu (מִקְוָה milli múrveggjanna tveggja fyrir vatnið úr gömlu tjörninni: i vosaltres fareu un dipòsit entre les dues muralles per recollir l'aigua de la piscina vella

vatns·stökkull <m. -stökkuls, -stökklar>:
<RELIGsalpasser m

vatns·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<MEDhidropesia f

vatns·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.
◊ Níníve hefir verið sem vatnstjörn (בְּרֵכַת-מַיִםfrá upphafi vega sinna: Nínive ha estat com una bassa d'aigua des de l'inici de la seva existència
◊ ég gjöri eyðimörkina að vatnstjörnum (אֲגַם-מַיִםog þurrlendið að uppsprettum: del desert en faré un estany i de la terra àrida, sortidors d'aigua
◊ ég bjó mér til vatnstjarnir (בְּרֵכוֹת מָיִם) til þess að vökva með vaxandi viðarskóg: vaig fer-me basses d'aigua per regar-hi un bosc on em creixien arbres

vatns·turn <m. -turns, -turnar>:
torre f de l'aigua (cisterna de distribució o proveïment d'aigua col·locada a dalt d'una torre)

vatns·veita <f. -veitu, -veitur>:
1. <GEN[sistema m d']abastament m d'aigua, [sistema m de] proveïment m d'aigua
2. (stofnuncentral f d'abastament d'aigua, servei m [municipal] d'aigua (organisme oficial encarregat de la distribució o abastament d'aigua a una ciutat)
♦ Vatnsveita Tarragónu: Consorci m d'Aigües de Tarragona

vatnsveitu·brú <f. -brúar, -brýr>:
aqüeducte m
◊ Rómverjar reistu margar vatnsveitubrýr: els romans van construir molts d'aqüeductes

vatnsveitu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
1. <GENconducte m del sistema d'abastament d'aigua, canal m d'aigua (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc)
2. <HISTaqüeducte m (vatnsveitubrú)
◊ forn rómverskur vatnsveitustokkur: un antic aqüeducte romà

vatnsveitu·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
1. <GENbassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.
2. <RELIGestany m de Siloè, piscina f de Siloè (בְּרֵכַת הַשֶּׁלַח
◊ við Lindarhliðið gjörði Sallún Kol Hóseson, höfðingi yfir Mispahéraði - hann byggði það, gjörði þak á það, setti hurðirnar í það, lokurnar og slagbrandana -, enn fremur múrinn hjá vatnsveitutjörninni að Kóngsgarðinum og allt að tröppunum, er liggja niður frá Davíðsborg: Sel·lum, fill de Col-Hozà, cap del districte de Masfà, reféu la Porta de la Font: la va reconstruir, l'empostissà, hi posà els batents, els forrelats i els travessers. Encara va refer el mur de l'estany de Siloè, prop del Jardí del Rei, fins als graons que baixen de la ciutat de David

vatns·viðri <n. -viðris, pl. no hab.>:
temps m d'aiguats (vátviðri)
♦ mikið vatnsviðri: [gran] temporal m, gran aiguat

vatns·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:
1. (vatnsorkuvercentral f [d'energia] hidroelèctrica (planta hidroelèctrica)
2. (bygging vatnsorkuverscontrucció f d'una central hidroelèctrica (edificació de planta hidroelèctrica)
3. (það að nytja afl vatnsinsaprofitament m de l'energia hidroelèctrica (ús i explotació de l'aigua com a font d'energia)

vatns·vík <f. -víkur, -víkur>:
cala f de llac
◊ ok er konungr fór yfir vatnsvík nǫkkura á sundinu milli Undurseyja ok meginlands, þá kom á mót honum herr Jamtanna, ok var hringr sleginn um þá; hǫfðu Jamtar þar XII hundrað manna: i quan el rei travessava una cala del llac, a l'estret que hi ha entre les Undurseyjar i terra ferma, va sortir al seu encontre la host dels iamtlandesos que el van envoltar [a ell i els seus homes]. Els iamtlandesos hi tenien mil dos-cents homes

vatns·þéttur, -þétt, -þétt <adj.>:
1. <GENhermètic -a a l'aigua
2. <NÀUTestanc -a
◊ vatnsþétt hólf í skipinu: els compartiments estancs del vaixell
3. (efniimpermeable (material, esp. tela)
♦ gera e-ð vatnsþétt með vaxi: impermeabilitzar una cosa impregnant-la de cera

vatns·þró <f. -þrór (o: -þróar), -þrær (o: -þrór; o: -þróar)>:
1. <GENabeurador m (petit dipòsit d'aigua, de pedra o fusta, fet per l'home perquè hi beguin els animals)
◊ hún var ekki sein á sér og tæmdi vatnsker sitt í vatnsþróna (שֹׁקֶת) og hljóp jafnskjótt aftur að lindinni að ausa. Og hún jós vatni handa öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells
◊ á dögum hans var grafin vatnsþró (ἀποδοχεῖον ὑδάτων), vatnsgeymir (λάκκος) líkur hafsjó að ummáli: en el seu temps excavaren el dipòsit de l'aigua, una cisterna d'un perímetre gran com la mar
2. bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.

vatns·þrýstingur <m. -þrýstings, no comptable>:
1. <GENpressió f de l'aigua
2. <TÈCNpressió hidràulica

vatns·þvagáll <m. -þvagáls, -þvagálar>:
<MEDhidrourèter m

vatns·æð <f. -æðar, -æðar>:
veta f d'aigua

vatns·ögn <f. -agnar, -agnir>:
cràssula aquàtica, cràssula f d'aquaris (planta Crassula aquatica)

vatn·vígsla <f. -vígslu, -vígslur>:
<RELIGbeneïda f [d'aigua] (a l'Edat Mitjana el mot fa referència tant a l'acte de consagrar o beneir aigua, com al de consagrar fonts o deus, al de beneir amb aigua beneïda i a la mateixa aigua beneïda)
◊ Aron kallaði ok litla verki fylgja sárum sínum eptir því sem líkendi þóttu til vera; kenndi hann þat fyrst allvaldanda Guði ok vatnvígslu Guðmundar biskups. Hann hafði ok enga lækninga aðra við sín sár en vatn þat er Guðmundr biskup hafði vígt, ok greru bæði vel ok skjótara en optast var vant: L'Aaron també va dir que les seves ferides li feien poc mal en relació amb el que hauria estat d'esperar; ho atribuïa en primer lloc a Déu totpoderós i a l'aigua beneïda del bisbe Gudmund perquè no s'havia aplicat cap altre tractament a les seves ferides que l'aigua que el bisbe Gudmund havia beneïda i les ferides s'havien curat bé i més ràpidament del que sol ésser sovint habitual
◊ prestar vígðu henni vatn, ok margs var í leitað, ef henni mætti batna, ok varð þat við ekki, hvárki við vatnvígslur presta né annat: els preveres li van beneir aigua i van provar molts d'altres mitjans per veure si ella podria curar-se, però no va millorar amb res, ni amb les beneïdes dels preveres ni amb cap altra cosa
◊ láti þér sœkja vatn Guðmundar prests ins góða, vinar míns, því at mér líkar hans vatnvígsla bezt af þeim {kenni}mǫnnum, sem hér eru nú fyrir norðan, ok man við þat batna: feu que vagin a cercar aigua del bon prevere Gudmund, el meu amic, perquè la seva aigua beneïda és la que m'agrada més de totes les beneïdes pels clergues que hi ha aquí a les terres del nord del país (li sembla que la forma com en Gudmund consagra l'aigua és la millor de totes, de manera que l'aigua que ha estat beneïda per ell té més virtuts que no la beneïda pels altres preveres, i amb ella em curaré
◊ Erkibiskup svarar: "hvat segir þú um vatnvígslur þínar? því at þar er enn mikit orð á um þær". Guðmundr biskup svarar: "ekki vígi ek vǫtnin greiðliga, því at sjálfr drottinn hefir þat helgat í upphafi hérvistar sinnar...: l'arquebisbe li replica: "què me n'has de dir de les teves beneïdes d'aigua? perquè se'n parla ben molt". El bisbe Gudmund li va respondre: "no consagro aigua a la babalà, perquè el Senyor en persona la va santificar a l'inici de la seva estada terrenal...

vats- <en compostos>:
<variant arcaica de → vatns- “d'aigua”

vatt¹ <n. vatts, vött>:
<ELECTRwatt m

vatt² <n. vatts, vött>:
1. <GENcotonet m, bocí m de cotó
2. (til einangrunar í fötumbuata f (per a farciment de vestits)

vatt:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de vinda “tòrcer; cargolar”

vax <n. vax, vöx; pl. no hab.>:
1. <GENcera f
♦ gult vax: cera groga
♦ hvítt vax: cera blanca
♦ → meyvax “cera verge”
2. (fjarlæging líkamshára með vaxidepilació f a la cera (retirada de pèl amb l'ajut de cera) (vöxun)
♦ auglýsa vax í glugganum: anunciar al mostrador depilació a la cera (saló de bellesa etc.)
♦ brasilískt vax: depilació total del pèl púbic
♦ fara í vax: anar a fer-se la cera (anar a un saló de bellesa etc. a fer-s'hi depilar amb cera)
♦ → bikinívax “depilació parcial del pèl púbic perquè no es vegi en dur biquini”

vaxa <vex ~ vöxum | óx ~ uxum | vaxið>:
<GEN & FIGcréixer
◊ grasið vex: l'herba creix
♦ áin vex: el riu creix
♦ áin er að vaxa: el riu està creixent
♦ vaxa saman: unir-se (per creixement, ajuntar-se dues coses creixent)
◊ Reykjavík og Mosfellsbær eru að vaxa saman: el creixement de Reykjavík i Mosfellsbær fa que es vagin ajuntant
♦ vaxa upp: créixer, fer-se gran
♦ vaxa ört: fer una estirada, créixer ràpidament
♦ láta [sér] skeggið vaxa: deixar-se barba
♦ honum vex allt í augum: <LOC FIGa ell tot l'acoquina, tot se li fa un gra massa
♦ e-m vex fiskur um hrygg: <LOC FIGa algú se li acreixen les forces, algú esdevé més fort
♦ hann er vaxinn upp úr fötunum [sínum]: #1. <LOC GENamb la crescuda que ha fet la roba li ha quedat petita#2. <LOC FIGja s'ha fet [ben] gran
♦ e-ð vex e-m yfir höfuð: <LOC FIGuna cosa supera algú, una cosa resulta massa per algú
♦ málið er þannig vaxið: <LOC FIGla cosa està així, les coses estan així
♦ málið er þannig vaxið að <+ ind.>el fet és que <+ ind.>, la cosa és que <+ ind.

vaxa <vaxa ~ vöxum | vaxaði ~ vöxuðum | vaxaðe-ð>:
(bera vax á e-ðencerar una cosa

vaxandi, vaxandi, vaxandi <adj.>:
creixent
♦ vaxandi tungl: quart creixent

vax·blöðungur <m. -blöðungs, -blöðungar>: llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)

vax·borinn, -borin, -borið <adj.>:
impregnat -ada amb cera, encerat -ada
♦ vaxborið efni: hule m, tela encerada

vax·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
(olíudúkurhule m

vaxinn, vaxin, vaxið <adj.>:
1. <GENcrescut -uda
♦ vera vel vaxinn: <LOC FIGestar ben tallat [de cos]
♦ vera e-u vaxinn: <LOC FIGestar (o: ésser) a l'alçada de...
♦ vera starfi sínu vaxinn: estar (o: ésser) a l'alçada del seu treball, complir bé amb el que el seu treball exigeix d'ell
♦ vera vandanum vaxinn: estar (o: ésser) a l'alçada de la tasca encomanada, no defraudar a l'hora de fer la seva tasca
2. (þakinn gróðrirecobert -a, cobert -a (de vegetació)
♦ vera grasi vaxinn: estar recobert d'herba
♦ vera runnum vaxinn: estar recobert d'arbustos
♦ vera skógi vaxinn: estar recobert de bosc

vax·kaka <f. -köku, -kökur>:
bresca f

vax·kerti <n. -kertis, -kerti>:
ciri m, espelma f de cera

vax·litur <m. -litar, -litir>:
pintura f de cera, llapis m de cera

vax·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: depilació f a la cera

vax·mót <n. -móts, -mót>:
motlle m en cera

vax·mynd <f. -myndar, -myndir>:
estàtua f de cera, figura f de cera

vaxmynda·safn <n. -safns, -söfn>:
museu m de cera

vax·sveppur <m. -svepps, -sveppar o -sveppir>: llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)

vaxta <vaxta ~ vöxtum | vaxtaði ~ vöxtuðum | vaxtaðe-ð>:
pagar interessos per una cosa

vaxta·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
pagament m d'interessos

vaxta·laus, -laus, -laust <adj.>:
lliure d'interessos, sense interès

vaxtar·verkir <m.pl -verkja>:
1. (sársaukatilkenningdolors m.pl,f.pl del creixement, dolors m.pl,f.pl de la crescuda (sensació de dolor que es deia, o diu, acompanya l'estirada en el creixement dels adolescents)
2. <FIGdificultats f.pl inicials
♦ vera með vaxtarverki: travessar les dificultats inicials (d'empresa, organització etc.)

vaz- <en compostos>:
<variant ortogràfica arcaica de → vats- “d'aigua”

<f. vár (o: váar), no comptable>:
1. (hætta, voðirisc m, perill m (esp. el perill sobtat, la calamitat inesperada, ço és, el perill o la calamitat que solen sobrevenir d'improvís)
2. <(mein, gallidefalt m (falta, defecte, carència)
◊ veit-a hinn, ǀ er vætki veit, ǁ margr verðr af aurom api; ǁ maðr er auðigr, ǀ annarr óauðigr, ǁ skyli-t þann vítka vár: qui no sap res, [tampoc] no sap que més d'un torna un cap de fava si heu riqueses. I un és ric i l'altre pobre[, i així són les coses] i no per això s'hauria de dejectar el qui és pobre pel seu defalt

váli <m. vála, válar>:
<POLÍT & MIL = landsstjóri fyrir hönd kalífa & hertogivalí m (fl./pl.: valís(والي)
◊ Isam al-Hálaní var hinn fyrsti váli af Mayūrqa: n‘Issam al-Haulaní fou el primer valí de Mayūrqa
◊ hinn síðasti váli af Mayūrqa var Abú Jahja (ابو يحي محمد بن علي): el darrer valí de Mayūrqa fou n'Abú Jafià (o: Yahyà

vár·kunn <f. -kunnar, no comptable>:
<variant arcaica de → vorkunn “misericòrdia, perdó, pietat”
♦ láta várkunn við sik: fer-se perdonar, fer-se tenir compassió
◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verit í tilstilli um þetta, ok lét várkunn við sik, en lét mikit atkvæði fylgt hafa vápnunum. En þótt hann hefði reiðzt henni, þá minntist hann ástar hennar ok gerði brúðlaup sitt ok gekk at eiga Æsu ina fögru, en drap þann, er hennar hafði beðit: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués (ella era la qui ho havia endegat i manegat tot) i va dir que s'havia dirimit una gran decisió amb les armes. I encara que ell havia estat aïrat amb ella, se'n va recordar llavors de l'amor que li tenia a ella i s'hi casà i així es mullerà amb Æsa la bella i va matar aquell que l'havia demanada en matrimoni (= Eyvindr Skinnhǫll

várkunnar·laus, -laus, -laust <adj.>:
<variant arcaica de → vorkunnarlaus “immisericorde”
♦ hitt er várkunnarlaust at: és imperdonable que
◊ fár bregðr hinu betra ef hann veit hit verra. En þat munu margir mæla at eigi dræpi eg Gauk fyrr en mér væri nauðr á. Er þat nokkur várkunn at þú verðir oss eigi at liði en hitt er várkunnarlaust at þú bregðir oss brigslum. Mundi ek þat vilja um þat er þessu þingi er lokit at þú fengir af þessum málum hina mestu óvirðing ok bœtti þér engi þá skǫmm: són pocs els qui parlen del que és millor si saben i coneixen el que és pitjor. I molts són els qui diran això: que jo no vaig matar en Gaukr fins que no m'hi vaig veure forçat. Fins a un cert punt té perdó que no ens ajudis, però és imperdonable que ens omplis d'improperis. Voldria que, abans que no hagi acabat aquest þingi, d'aquest plet te'n vingui la més gran de les deshonres i que llavors ningú no et pagui cap mena de compensació per la vergonya que estiguis sofrint

várr, ór (o: vǫ́r), várt <adj. & pron. poss.>:
<variant arcaica de → vor, vor, vort “el nostre, la nostra”
 
<várr, ór, várt
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N várr   ór, vǫ́r   várt
A várn   óra, vára, ossa   várt
G várs   várrar   várs
D órom, órum, várom, várum, vǫ́rom, ossom   várre, várri   óro, óru, váro, váru, vǫ́ro, vǫ́ru, osso
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N órer, órir, várer, várir, osser   órar, várar, ossar   ór, vǫ́rt
A óra, vára, ossa   órar, várar, ossar   ór, vǫ́rt
G várra   várra   várra
D órom, órum, várom, várum, vǫ́rom, vǫ́rum, ossom   órom, órum, várom, várum, vǫ́rom, vǫ́rum, ossom   órom, órum, várom, várum, vǫ́rom, vǫ́rum, ossom
 
Remarques:
1.  D'acord amb Noreen 1970, pàg. 313, § 467,2, les formes amb oss-, que són les més arcaiques (cf. alemany unser, anglès antic úre, úser, usser, baix-alemany antic ûsa), només apareixen a poemes antics.
2.  Igualment d'acord amb Noreen 1970, pàg. 313, § 467,2, les formes amb ór- començaren a veure's substituïdes per les formes amb vár-, vǫ́r- a partir del segle XIII. Finalment, les formes amb vár- arraconaren les formes amb vǫ́r-.
3.  Les formes modernes són vor, vor, vort i són exclusivament literàries. Com a adjectiu i pronom possessiu de 1ª pers. del pl., en la llengua moderna, parlada i escrita, s'empra exclusivament la forma invariable okkar.
4.  L'islandès modern ha perdut la diferència existent a la llengua antiga entre les formes várr, ór, várt “el nostre, la nostra (de tres o més possessors)” i okkarr, okkur, okkart “el nostre, la nostra (de dos possessors)”. La pèrdua de la distinció es va produir en els segles XVI-XVII. Per a més detalls, remeto a Katrín Axelsdóttir: “Hvarf eignarfornafnanna okkarr, ykkarr og yð(v)arr” (=La desaparició dels pronoms possessius okkarr, ykkarr i yð[v]arr). Dins: Íslenskt mál og almenn málfræði 24 (2002), pp. 107 - 156.
 

vá·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
assegurat -ada
♦ húsið er vátryggt fyrir 67 þúsund krónur: la casa està assegurada per 67.000 corones

vá·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
assegurança f

vátryggingar·félag <n. -félags, -félög>:
companyia f d'assegurances, [companyia] asseguradora f

vátryggingar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
prima f d'assegurança

vátryggingar·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
pòlissa f d'assegurança

vá·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-n ~ e-ð>:
assegurar algú ~ una cosa
♦ vátryggja bílinn: assegurar el cotxe

vá·tryggjandi <m. -tryggjanda, -tryggjendur>:
assegurador m, asseguradora f

vát·viðri <n. -viðris, -viðri>:
temps f d'aigua, temps plujós
◊ þat er fyrir sjóvar ólgu, vátviðrum ok grasvexti þeim, er grær at vatnsins vökva, er sólin skínn í heiði: això vol dir que hi haurà maregassa i maltempsades i que creixerà l'herba que creix amb la humitat de l'aigua mentre el sol brilla enmig d'un cel sense núvols

veð·mál <n. -máls, -mál>: aposta f, messions f.pl (Mall.)
		tapa veðmál: perdre una aposta

veðrar·horn <n. -horns, -horn>:
banya f de marrà, banya f de mardà m (Val., Bal.

veðrátta <f. veðráttu, no comptable>:
temps m (atmosfèric)

veður <m. veðrar (o: veðurs), veðrar>:
1. <GENmarrà m, mardà m (Val., Bal.
2. <HIST MILmoltó m, ariet m
3. veðrar <m.pl veðra>: ganxos recargolats com a banyes de marrà
◊ ógjörla sá eg til. En húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no ho vaig veure amb prou claredat, però crec que devia ésser un dels húskarls (“missatge, mosso de mas”) de l'Önundur de Meðaldalur; duia a sobre el mantell d'en Gísli però els arnesos de l'Önundur, i a les mans, una fitora i les seves pues, que se'n destacaven a dalt, eren recargolades com a banyes de marrà

veður <n. veðurs, veður>: 1. <GEN> temps m (atmosfèric, meteorològic)
		ágćtt veður: temps magnífic
		brjálað veður: un temps de gossos, un temps boig
		fínt veður: temps maco (bon temps)
		geggjað veður: un temps fantàstic
		gott veður: bon temps
		leiðinlegt veður: temps desagradable
		slæmt veður: temps dolent
		vont veður: temps dolent
		ömurlegt veður: un temps trist, un temps depriment
	2. (stormur) tempesta f, maltempsada f
♦ veðri var svo varið að...: el temps que feia era tal que... (Baetke 19874, pàg. 722: honum var svá varit at hann var undirhyggjumaðr es stand so mit ihm, daß er e. heimtückischer Mensch war; svá er varit, at es verhält sich so, steht so)
◊ þeir stíga nú á hesta sína. Veðri var svo varið að þoka var svo mikil að hvergi sá bæja milli. Karl ríður nú suður úr garði og upp á hólma og allir þeir eftir. Hann ríður þar til hann kemur í Skíðadal á Möðruvöllu. Það var snemma morguns og var Ingvildur ei upp risin. Karl ríður að hússbaki og segir að þeir skyldu bíða hans þar. Karl ríður að dyrum og gengur griðkona ein út. Karl spurði hvort Skíði væri heima: llavors varen muntar a llurs cavalls. El temps que feia era tal que la boira era tan espessa que entre els dos masos no s'hi podia veure res. En Karl llavors va partir a cavall cap al sud i pujant els hólmar, i tots els seus homes, darrere darrere. No va deixar de cavalcar fins que va haver arribat als Möðruvellir, a l'Skíðadalur. Hi va arribar molt de matí i la Ingvildur encara no s'era llevada. En Karl va donar la volta al mas i allà, a la part del darrere, va dir als seu shomes que l'hi esperessin. Tot seguit, es va dirigir fins a les portes del mas on una griðkona, ço és, una serventa lliure, va sortir a veure qui era. En Karl li va demanar si l'Skíði era a casa

veðurfrétta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dona f del temps

veðurfrétta·maður <m. -manns, -menn>:
home m del temps

veður·fræði <f. -fræði, no comptable>:
meteorologia f

veðurfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
meteorològic -a

veður·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: meteoròleg m, meteoròloga f

veður·spá <f. -spár, -spá>: pronòstic m del temps

veður·stofa <f. -stofu, -stofur>:
institut meteorològic

vefa <vef ~ vefum | óf ~ ófum | ofiðe-ð>:
teixir una cosa

vefara·gífill <m. -gífils, -gíflar>:
ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

vefari <m. vefara, vefarar>:
teixidor m, teixidora f 

vefja <vef ~ vefjum | vafði ~ vöfðum | vafið>:
embolicar
♦ vefja e-ð inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa
♦ vefja e-ð (o: e-u) saman: enrotllar una cosa
♦ vefja e-ð e-u: embolicar una cosa en una altra
♦ vefja barn reifum: embolcallar un infant [en els bolquers]
♦ vefja e-u um e-ð: embolicar una cosa al voltant d'una altra
♦ vefja þræði um fingur sér: embolicar-se un fil al voltant del dit
♦ vefja bréfi utan um e-ði: embolicar una cosa amb paper
♦ vefja sér (o: sig) [utan] um e-ð ~ e-n: enrotllar-se al voltant de, enroscar-se al voltant de, enrevoltillar-se al voltant de
◊ kyrkislangan vafði sig utan um mig: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare
◊ slangan vafði sér (o: sig) um háls stúlkunnar og kyrkti hana: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

vefja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDhistologia f

vefjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
histològic -a

vefja·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDfibromiàlgia f

vefja·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:
<MEDvegetacions f.pl

vefjar·rifur <m. -rifs (o: -rifjar), -rifir>:
plegadora f de teixidor

vefjast <vefst ~ vefjumst | vafðist ~ vöfðumst | vafist>:
embolicar-se, enrevoltillar-se
♦ e-ð vefst fyrir e-m: <LOC FIGalgú té dubtes respecte d'una cosa, algú no té clara una cosa
♦ það vafðist fyrir mér: no sabia què [podia] fer
♦ honum vefst tunga um tönn: <LOC FIGse li fa un nus a la llengua, queda sense saber què dir, queda sense paraula

vefja·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra f de teixit

vef·miðill <m. -miðils, -miðlar>:
diari m digital, diari m online

vef·setur <n. -seturs, -setur>: <INFORM> pŕgina f web (→ vefsíða)

vef·síða <f. -síðu, -síður>: <INFORM> pŕgina f web

vef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
<INFORMadreça web f, URL f

vef·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra f de teixit

vefsýni·taka <f. -töku, -tökur>:
<MEDbiòpsia f

vega·bréf <n. -bréfs, -bréf>: passaport m
	umsókn um vegabréf: sol·licitud de passaport

vegabréfa·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>: control m de passaports

vegabréfs·áritun <f. -áritunar, -áritanir>: visat m

vega·fax* <n. -fax, -föx>:
fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.(planta Brachypodium phoenicoides)

vega·kort <n. -korts, -kort>: mapa m de carreteres

vega·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>: policia f de trànsit
	spænska vegalögreglan: guàrdia civil de trànsit

vega·mót <n.pl -móta>: intersecció f de carreteres, cruïlla f, creuer m (Mall.)

vega·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:
control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vega·villtur, -villt, -villt: perdut -uda (dit de persona que ignora on es troba)
	ég fór vegavillt: m’he perduda

vega·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>: servei m de grues i panes en carretera

vegg·flís <f. -flísar, -flísar>:
rajola f de paret

vegg·græna* <f. -grænu, -grænur>:
morella roquera, blet m de paret, [herba f] caragolera, herba roquera, rocamollera f, morellosa f, herba f del cargol, herba f de Sant Pere, granadella f (planta Parietaria judaica syn. Parietaria officinalis ssp. judaica syn. Parietaria diffusa syn. Parietaria ramiflora)

vegg·lím <n. -líms, -lím>:
morter m de calç, referit m

vegglíms·mynd <f. -myndar, -myndir>:
[pintura f al] fresc m

vegg·spjald <n. -spjalds, -spjöld>: pňster m

vegg·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
(skólataflapissarra f (d'escola)

vegg·teppi <n. -teppis, -teppi>:
tapís m, tapisseria f [de paret]
♦ Bayeaux-veggteppi: el tapís de Bayeaux

veggur <m. veggjar, veggir>: 1. <GEN> paret f
	2. (borgarveggur) muralla f, murada f (Bal.) (paret defensiva de ciutat)

vegg·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: rellotge m de paret

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>: peatge m
	greiða veggjald: pagar peatge
	vegur / göng þar sem krafist er veggjalds: carretera / túnel de peatge

veginn, vegin, vegið <adj.>:
1. (á vogpesat -ada (en balança, bàscula etc.)
♦ vera veginn á skálum: ésser pesat -ada en els platerets [d'unes balances]
♦ vera ~ verða veginn léttur, vegin létt, vegið létt (o: léttur veginn, létt vegin, létt vegið)[ésser pesat -ada a unes balances i] no trobar-lo -la prou pesant, i trobar-lo -la que no fa el pes (léttvægur)
♦ e-ð verður létt vegið á móti e-u: <LOC FIGuna cosa és trobada de menor pes que una altra, una cosa és considerada inferior en importància a una altra
2. (drepinnmort -a (occit, matat)
♦ veginn í bardaga: mort en combat

veg·legur, -leg, -legt: magnífic -a, excel·lent
	veglegt safn málverka: una col·lecció superba d'obres d'art

veg·leysa <f. -leysu, -leysur. Gen. pl.: -leysna>:
contrada f sense camins
◊ því að Drottinn þekkir veg réttlátra, en vegur óguðlegra endar í vegleysu: car Jahvè coneix (kī-ʝōˈδēaʕ, כִּי-יוֹדֵעַ) el camí dels justos, però el camí dels impius acaba en un indret sense camins (toʔˈβēδ, תֹּאבֵד)

veg·semd <f. -semdar, -semdir>:
glòria f, honor m,f
◊ maðurinn í vegsemd (ˈb-īqār, בִּיקָר), en hyggindalaus, verður jafn skepnunum sem farast: l'home [que és] en honor, però sense intel·ligència, serà com el bestiar que mor [i ja no se'n parla més]

veg·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estel m que il·lumina el camí d'algú

vegur <m. vegar (o: vegs), vegir>: camí m
	á marga vegu: en molts d'aspectes
	á vegum e-s: sota els auspicis de, sota el patrocini de
	á þennan veg: d'aquesta manera
	einhvern veginn: d'alguna manera
		meira að segja einhvern veginn: d'alguna manera fins i tot
	engan veginn: de cap manera
	hins vegar: per altra banda, d'altra banda, per contra
	miðja vega: a mitjan camí
		miðja vega [á] milli e-s og e-s: a mitjan camí entre X i X
	víðs vegar: arreu, una mica per tot, [escampat] per aquí i per allà
	Ég er vegurinn, sannleikurinn og lífið: Jo sóc el camí, la veritat i la vida

veiðar <f.pl veiða>: 1. (dýraveiðar) caça f
		fara á veiðar: anar a caçar
	2. (fiskveiðar) pesca f
		fara á veiðar: anar a pescar

veiði·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
escopeta f de caça

veiði·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
caça f (animal caçat o que hom tracta o tractarà de caçar)

veiði·hár <n.pl -hára>: bigoti m, mostatxo m (Mall.) (del gat i altres animals)

veiði·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de caça

veiði·lendur <f.pl -lendna (o: -lenda)>:
àrea f [privada] de caça

veiði·maður <m. -manns, -menn>:
caçador m, caçadora f

veiði·stöð <f. -stöðvar, -stöðar>:
terreny m de caça

veiði·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. (veiðilenduràrea f de caça (espai delimitat per a la caça)
2. (fiskveiðisvæðiàrea f [protegida] de pesca (espai delimitat per a pescar-hi, reserva de pesca)

veiki <f. veiki, veikir. Poc emprat en pl.>:
malaltia f
♦ spánska veikin: <HISTla grip espanyola, el grip espanyol (Mall.), pandèmia que va assolar el món el 1918

veikindi <n.pl veikinda>: malaltia f

veiklu·legur, -leg, -legt: fluix -a, malaltís -issa

veill, veil, veilt: dčbil, fluix -a, feble

veira <f. -veiru, -veirur>:
<BIOL & INFORMvirus m

veiru·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
soca f de virus

veisla <f.veislur>: 1. festí, banquet, sarau
	En ortografia antiga <veizla>
	fara í veizlu: anar a un convit
	gera veisla, bjóða til veislu: oferir un banquet
	2. “festa” (privada o pública): grill- og ölveisla “festa a base de carn torrada i cervesa”

veislu·lok <n.pl -loka>:
fi f de festa (o: banquet; o: convit; o: festí)

veita: servir, atendre

veitandi <m.veitendur>: amfitrió

veitast <veitist ~ veitumst | veittist ~ veittumst | veiste-m>:
1. (hljótarebre una cosa (esp. satisfacció, honor i semblants)
♦ e-m veitist heiður: algú té l'honor
♦ e-m veitist sá heiður að <+ inf.>algú té l'honor de <+ inf.>
♦ e-m veitist ánægja: algú té la satisfacció
♦ honum veittist sú ánægja að <+ inf.>va tenir la satisfacció de <+ inf.>
mér veittist sú ánægja að bjóða hana velkomna: vaig tenir la satisfacció de donar-li la benvinguda
♦ e-m veitist e-ð auðvelt: <LOC FIGa algú una cosa li resulta fàcil
♦ honum veittist auðvelt að <+ inf.>a algú li resulta fàcil [de] <+ inf.>
2. <að e-m>: (ráðast á, veita e-m aðsóknatacar algú (agredir, abordar violentament)
♦ e-r veitist að e-m með e-u: algú ataca algú amb una cosa

veitinga·hús <n. -húss, -hús>: restaurant m

veitingar <f.pl>: menjar i beguda (p.e, els que hom serveix a un client a un restaurant o bar)
	léttar veitingar [í boði e-s]: un refrigeri [ofert per, a càrrec de]
	panta veitingar: demanar menjar i beure (a un restaurant o bar)

veitinga·salur <m. -salir>: 1. fonda f
	2. restaurant m, saló-menjador m (a hotels, trens etc.)
	er veitingasalur um borð? Que hi ha restaurant a bord?

veitinga·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m

veitinga·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
cambrer m de restaurant

veitir <m. veitis, veitar>:
aqüífer m (capa soterrània de roques -o d'altres estrats geològics- amb prou porositat i permeabilitat per a permetre un flux significatiu d'aigua freàtica o l'acumulació d'una quantitat important d'aigua)

vekja: despertar
	ég vil láta vekja mig klukkan hálf átta: podrien despertar-me a dos quarts de vuit / a les set i mitja (Mall.)?

vekjara·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: despertador m

vel <adv.>: bé
	gangi þér vel!: bona sort!
	gott og vel!: perfecte! (o: cap problema!)
	vera vel að sér í + dat.: tenir bons coneixements de (o: en), ésser bo bona en...

veldi <n. veldis, veldi>:
1. (valdpoder m (autoritat)
♦ í æðra veldi: en mans del Senyor
♦ maður með litlu veldi: un home amb poc poder
2. (konungsríkiregne m (reialme)
♦ í æðra veldi: en un regne superior
♦ lyfta e-u upp í æðra veldi: elevar una cosa a cims sublims, elevar una cosa al més alt
♦ veldi Svíakonungs: els dominis del rei de Suècia
◊ Ólafur konungur og Önundur konungur sigldu austur fyrir veldi Svíakonungs og að aftni dags lögðu þeir að landi þar er heitir Barvík: el rei Olau i el rei Önund van singlar cap a llevant, anant per davant la costa dels territoris del rei de Suècia i cap al vespre van atracar a l'indret que es diu Barvík
◊ "en skip vor," segir hann, "og allan þunga þann er vér megum eigi eftir oss flytja vil eg senda austur í veldi Svíakonungs og láta þar varðveita oss til handa": "però els nostres vaixells", va dir, "i tota la impedimenta que no puguem transportar amb nosaltres, ho vull enviar a llevant, a les terres del rei de Suècia, i fer que ens hi ho guardin
♦ → Danaveldi “regne danès”
♦ → Noregsveldi “regne noruec”
♦ → Svíaveldi “regne suec”
♦ → einveldi “regne absolut, monarquia absoluta”
3. (heimsveldi, keisaraveldiimperi m (territoris d'emperador)
♦ → Bretaveldi “imperi britànic”
♦ → Rómaveldi “imperi romà”
♦ → Tyrkjaveldi “imperi turc”
4. <MATpotència f
♦ annað veldi: la segona potència
♦ fimm í öðru veldi: cinc al quadrat
♦ hefja upp í annað veldi: elevar a la segona potència, elevar al quadrat
♦ lyfting í annað veldi: elevació a la segona potència, elevació al quadrat
♦ fimm í sjötta veldi: cinc a la sisena potència
♦ tveir í þriðja veldi: dos a la tercera potència

veldis- <en compostos>:
<MATexponencial

veldis·spíra <m. -spíru, -spírur. Gen. pl.: -spíra>:
ceptre m, <† & LITverga f
♦ keisaraleg veldisspíra: ceptre imperial
♦ konungleg (o: kóngleg) veldisspíra: ceptre reial

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
ceptre m, <† & LITverga f
♦ → dúfuveldissproti “ceptre amb colom”
♦ → krossveldissproti “ceptre cruciforme & ceptre crucíger”
♦ → smáraveldissproti “ceptre trinitari, ceptre amb trèvol”

veldis·vísir <m. -vísis, -vísar>:
<MATexponent m

veldisvísis- <en compostos>:
<MATexponencial

veldisvísis·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
<MATcreixement m exponencial

< veldis·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
ceptre m, <† & LITverga f

velferðar·nefnd <f. -nefndar, no comptable>:
<POLÍT HISTcomitè m de salut (o: salvaciópública (durant la Revolució Francesa)

vel·gengni <f. -gengni, no comptable>:
1. (hagsæld, velmegunprosperitat f (benestar degut al curs favorable de les coses)
2. (góður árangur, velfarnaðurèxit m (reeiximent, reeixida)
♦ ég óska henni velgengni: li desitjo l'èxit, desitjo que tingui èxit (ég vona að henni gangi vel)
♦ hún átti mestan þátt í velgengni hans: darrere el seu èxit hi ha hagut la mà d'ella

vel·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (góðverk, gott verkbenifet m (bona obra, bona acció)
◊ nú tekr Heimir við Naglhring ok þakkar herra sínum vel gjǫfina. Þar var mikill fjǫldi annarra manna, ok þakka allir herra Þiðreki sína velgerð, er hann birti [= erwies] við Heimi: aleshores en Heimir va agafar [l'espasa] Naglhringr, regraciant el seu senyor per aquell regal. Hi havia presents allà un gran nombre d'altres barons i tots ells regraciaren Senyor Þiðrekr pel [aquell] benifet seu que acabava de mostrar amb en Heimir
2. (líknarverkobra caritativa (obra de caritat o de beneficència)

velgerða·maður <m. -manns, -menn>:
benefactor m, benefactora f

velgerða·samur, -söm, -samt <adj.>:
caritatiu -iva, que fa bones obres
◊ en hafði verið sextíu og tveggja ára þegar augu hans sködduðust. Eftir að hann fékk sjónina aftur lifði hann góðu lífi og velgerðasömu (ποιεῖν ἐλεημοσύνας, καὶ ἐποίει ἐλεημοσύνας). Aldrei lét hann af að lofa Guð og vegsama mikilleik hans: tenia seixanta-dos anys quan va perdre la vista. Després de recobrar la vista, va viure una bona vida i benefactora. No va deixar mai de lloar Déu i glorificar la seva grandesa

velgerða·semi <f. -semi, no comptable>:
beneficència f, bones obres

vel·gerning <f. -gerningar, -gerningar>:
bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)
◊ þá mælti Þiðrekr: «Eigi vil ek leyna nafni mínu. Ek em Þiðrekr, sonr Þéttmars konungs af Bern, ok hafið þǫkk fyrir velgerning yðra ok lifið heilir»: aleshores en Þiðrekr li va dir: «No us amagaré el meu nom. Jo sóc en Þiðrekr, fill d'en Þéttmarr, rei de Berna. Us dono les gràcies pel vostre benifet. Amb Déu siau!»

vel·gerningur <m. -gernings, -gerningar>:
bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)
◊ nú stendr upp Ísolde ok gengr at Íron jarli ok leggr upp báðar sínar hendr of háls honum ok kyssir hann, ok verðr nú hvárt ǫðru allfegit. Nú þakkar Ísolde Salómon konungi vel sinn velgerning. Salómon konungr setr nú Íron jarl í hásæti hjá sér ok lætr skutilsveina sína þjóna honum. Dveljast þeir þá nótt, en at morgni stendr Íron jarl fyrir Salómon konungi ok allir þeir riddarar, er heiman hǫfðu fylgt Ísolde. Þá segir Salómon konungr, at hann vill, at Íron jarl sveri honum þess eiða, at eigi síðan skal hann herja í hans ríki. Íron jarl vinnr þess eið ok tólf riddarar með honum, at þeir skulu nú vera sáttir heðan í frá ok Íron jarl skal eigi þessa hefna á Salómon konungi, er hann var settr í dýflizuna. Íron jarl ok frú Ísolde gefa Salómon konungi margar gjafir, áðr en þau fara í braut: aleshores l'Ísolde es va posar dreta, es va acostar al comte Íron, va posar els seus braços al voltant del coll del comte i el besà. Tots dos exultaven d'alegria d'estarl'un amb l'altre. L'Ísolde aleshores va regraciar el rei Salómon de tot cor per la seva bondat. El rei Salómon va fer seure llavors el comte Íron al setial, al seu costat, i va fer que els seus propis copers i taulers el servissin. L'Íron i l'Ísolde varen passar la nit allà, però al matí, emperò, el comte Íron es va presentar davant el rei Salómon amb tots els cavallers que havien acomptanyat l'Ísolde des de la seva llar. El rei Salómon aleshores va dir que volia que el comte Íron li jurés el jurament que, a partir d'aquell dia, no tornaria a guerrejar en el seu regne. El comte Íron, i amb ell també ho feren dotze dels seus cavallers, li va jurar aquest jurament: que, a partir d'aquell dia, ells dos estaven conciliats i que ell, el comte Íron tampoc no prendria venjança en el rei Salómon perquè aquest l'hagués fet tancar a la tàvega. Abans de partir, el comte Íron i Dama Ísolde encara varen fer molts de més regals al rei
◊ þá mælti Erka drottning: «Þú ríðr heðan í brott með litlum drengskap ok launar mér svá þann velgerning, er ek hefi gert við þik ok ek hefi lagt í veð fyrir þik mitt hǫfuð. En þú hirðir nú þat eigi, þó at mér sé banat, ef þú kemst í brott.»: aleshores la reina Erka li va dir: “Te'n vas d'aquí d'una manera impròpia d'un cavaller i fent-ho em recompenses malament per la bona obra que t'he fet, car he posat el meu cap com a penyora per tu, però tu et desentens que em mataran si te'n vas”
◊ konungrinn svarar: «Eigi má ek því fyrr heita en ek veit, hvers þú biðr, ok fyrir sakir yðvarra velgerninga mun ek yðr þat veita, sem þér biðið»: el rei li va respondre: “[comte,] no us puc pas prometre res abans de saber de què es tracta, però pels vostres bons actes amb mi estic disposat a concedir-vos el que em demaneu”
◊ ok er þetta heyrir frú Guðilinda, grætr hún sárliga sinn bróður Nauðung. Ok þessi skjǫldr var nú gefinn Hǫgna. Þeir þakka Roðingeir markgreifa forkunnar vel sínar gjafir ok velgerning: quan Dama Guðilinda va sentir aquestes paraules, va vessar llàgrimes amargues pel seu germà Nauðungr. Aleshores donaren aquell escut al Hǫgni [tal com aquest havia demanat]. [Els niflungar] varen regraciar el marcgravi Roðingeirr efusivament de tot cor pels seus regals i per la seva bondat envers ells
◊ nú spyrja borgarmenn, at hertoginn er nær borginni. Þá ríðr út af borg ǫll alþýða með vápnum, ok út hafa þeir ǫll sín merki ok allir sinn bezta búnað með alls kyns leikum, hǫrpum ok fiðlum, gígjum, bumbum ok alls kyns skemmtan, er til mátti henda. En er þeir hitta hertogann ok hans her, stíga þeir af hestum sínum, þeir fyrst, er gǫfugastir váru, síðan allir riddarar, ok sýna í því, at þeir vilja upp gefa staðinn ok sjálfa sik í hans vald. Hertoginn þakkar þeim vel sinn velgerning. Þeir fylgja honum nú í borgina. Ok þann sama dag gefa þeir honum konungs nafn ok allan kastalann ok féhirzlur þær, sem átt hafði Brúnsteinn konungr: aleshores els burgesos varen saber que el duc era a prop de la ciutat. Aleshores tothom del poble va sortir de la ciutat amb les seves armes, i portaven amb ells tots llurs estendards i tots també portaven llurs millors abillaments i anaven tocant tota mena d'instruments musicals: arpes i vítules (violins? o potser violes, viules?), gigues, timbals i fent qualssevol diversions que haguessin pogut heure. I quan varen arribar a l'encontre del duc i la seva host, varen davallar de llurs cavalls: primer ho varen fer els burgesos més nobles i a continuació, tots els cavallers, mostrant al duc d'aquesta manera que volien posar sota el seu poder la ciutat i ells mateixos. El duc els va regraciar efusivament de llur benefici (bon acte). Llavors ells l'acompanyaren a l'interior de la ciutat. I aquell mateix dia, li atorgaren el títol de rei i li donaren tot el castell i els tresors que havia posseït el rei Brúnsteinn

velgja <f. velgju velgjur>:
1. (hlýjatebiesa f (tebior, escalfor moderada)
2. (ógleðinàusees f.pl (ganes de vomitar)
3. (volg uppsprettafont f d'aigua tèbia (deu d'aigua termal)
4. (kaffisopi[tassa f de] cafè m (beguda)

velgja <velgi ~ velgjum | velgdi ~ velgdum | velgt>:
I. <personal amb objecte en datiu>:
1. <e-u>: escalfar una cosa
♦ velgja á katlinum: <LOCfer cafè
♦ velgja sér: escalfar-se, entrar en calor
♦ velgja e-m: <LOC FIGescalfar algú, fer exaltar algú
♦ velgja e-m undir uggum: <LOC FIG#1. (taka e-n í karphúsiðpegar una bona renyada a algú, donar un bon daltabaix a algú; #2. (þjarma að e-mclavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a algú
◊ liðið sýndi góða takta og velgdi gamalgrónum hokkíþjóðum undir uggum: l'equip va fer gala d'una bona tècnica i va clavar una bona pallissa a les seleccions nacionals d'hoquei dels països amb llarguíssima tradició en aquest esport
II. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
♦ mig velgir við þessu: <fá klígju & hafa óbeit áaixò em fa venir nàusees (fer vomitera & causar un fort sentiment d'aversió)

velgjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
escalfable

velgju·legur, -leg, -legt <adj.>:
nauseabund -a

velja: escollir, triar
	ég ćtla að velja sérstaklega: voldria menjar a la carta

vel·klćddur, -klćdd, -klćtt: elegant

vel·kominn, -komin, -komið <adj.>:
benvingut -uda, benvengut -uda (Bal.
♦ bjóða e-n velkominn í e-ð: donar a algú la benvinguda a un indret
◊ borgarstjórinn bauð hann velkominn í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ella la vila
◊ borgarstjórinn bauð hana velkomna í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ellaa la vila

vell <n. vells, no comptable>:
<LITor m [pur]

vell·ekla <f. -eklu, no comptable>:
<LITescassetat f d'or, mancança f d'or
♦ Vellekla: <LITEREscassetat d'Or, poema de l'escalda islandès Einarr skálaglamm Helgason (segle X). Consta de 37 estrofes (conservades) en metre dróttkvætt. Fou escrit a la segona meitat del segle X, possiblement després del 986, en honor del jarl Hákon II Sigurðarson de Noruega

velli:
ac. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vellingur <m. vellings, no comptable>:
<CULINvellingur m, mena d’arròs blanc amb llet, però amb blat per comptes d'arròs

vel·líðun <f. -líðunar, no comptable>:
benestar m

vellíðunar·efni <n. -efnis, -efni>:
endorfina f (endorfín)

velmegunar·samfélag <n. -samfélags, no comptable>:
variant de velmegunarþjóðfélag ‘societat del benestar’

velmegunar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f del benestar

velta <f. veltu, veltur. Gen. pl.: velta o: veltna>:
1. (það að veltarodolament m (acte o acció de rodolar)
♦ peningar í veltu: <LOC ECONdiners en circulació
♦ setja fé í veltu: posar diners en circulació
2. (viðskiptaumsetningvolum m de negoci (facturació)
♦ hafa mikið í veltunni: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
♦ hafa mikla veltu: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
3. (á skipibalanceig m, balandreig m (de vaixell)

velta <velt ~ veltum | valt ~ ultum | oltið>:
1. <GENrodolar
◊ steinarnir ultu ofan brekkuna: les pedres varen rodolar pendent avall
◊ tunnan valt: la bóta va rodolar
♦ velta á e-u: dependre d'una cosa
♦ það veltur á því: depèn d'això, això és important
◊ það veltur á tvennu: depèn de dues coses
♦ það veltur á því hvort <+ ind.>depèn de si... <ind.
♦ það sem veltur á, er að <+ subj.>el que importa és que... <subj.
♦ það veltur á ýmsu: <LOC FIGaixí així; xino-xano; depèn: de vegades millor, de vegades pitjor
◊ það veltur á ýmsu fyrir honum: estones està bé i estones malament
2. (dettabolcar (caure rodolant, fent una volta o trabucant)
◊ bíllinn ~ dráttarvélin valt: el cotxe ~ el tractor ha bolcat
◊ rútan valt marga hringi áður en hún stöðvaðist fyrir neðan hæðina: l'autocar ha fet moltes de voltes de campana abans no s'ha aturat al peu del turó
♦ velta um koll: caure [de costat], trabucar (Mall. (caure fent voltes, rodolant o trabucant)
♦ velta út af: #1. (dettacaure, trabucar#2. (sofnaquedar ben dormit -ida (adormir-se profundament)
◊ vagninn valt út af: el carro va bolcar, el carro va trabucar
3. <MARbalancejar-se, balandrejar
◊ skipið veltur: el vaixell es balanceja

velta <velti ~ veltum | velti ~ veltum | velte-u>:
1. <GENfer rodolar una cosa
◊ velta tunnu: fer rodolar una bóta
♦ velta e-u um koll: bolcar una cosa, fer tombar una cosa, fer trabucar una cosa
2. (í fjármálumfacturar una cosa (tenir un determinat volum de negoci)
◊ velta þremur milljörðum króna árlega: factura anualment tres miliards de corones, té un volum de negoci anual de tres miliards de corones
3. <e-u fyrir sér>: (íhugafer voltes sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa, rumiar-se una cosa (deliberar, considerar, perpensar)
◊ þau voru að velta því fyrir sér hvort að Guð væri til: estaven deliberant sobre si Déu existeix
♦ velta hugmynd fyrir sér: donar-li voltes a una idea
♦ velta vöngum yfir e-u: donar-li voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa
4. <sér>: (hestur um hryggrebolcar-se (p.e., un cavall per terra)
♦ hesturinn veltir sér: el cavall es rebolca [per terra]
♦ velta sér í forinni: rebolcar-se dins el fang
♦ velta sér í rúminu: fer voltes dins el llit (sense poder dormir)

veltast <veltist ~ veltumst | veltist ~ veltumst | velst>:
fer voltes, rebolcar-se
♦ hvernig sem allt veltist: així com ragi, així com vagin sortint les coses
♦ veltast til: ésser llançat -ada envant i enrere

velta: bolcar, donar una volta de campana
	ég valt: he bolcat amb el cotxe

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>: ceptre m

venjast <venst ~ venjumst | vandist ~ vöndumst | vanistá e-ð>:
avesar-se a una cosa, habituar-se a una cosa
getur blámaður (kūˈʃī:   כּוּשִׁי) breytt hörundslit sínum eða pardusdýrið flekkjum sínum? Ef svo væri munduð þér og megna að breyta vel, þér sem vanist (limˈmūδ ~ לִמּוּד:   limmuˈδēi̯   hāˈrēaʕ,   לִמֻּדֵי הָרֵעַ) hafið að gjöra illt: un etíop, que per ventura pot canviar el color de la seva pell, o un lleopard, les seves taques? Si fos així, vosaltres també seríeu capaços de canviar a millor, vosaltres, que us heu avesat a fer el mal

venju·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
convencional

venju·lega <adv.>: normalment

venju·legur, -leg, -legt: normal, habitual

Venus <f. Venusar, pl. no hab.. Ac. & Dat. sg.: Venus (o: Venusi)>:
1. (ástargyðjaVenus f (deessa de l'amor) (Vĕnŭs)
◊ “Venus í loðfeldi” eftir Leopold von Sacher-Masoch: “La Venus de les pells” d'en Leopold von Sacher-Masoch
2. (reikistjarnaVenus m (planeta)

Venusar·stytta <f. -styttu, -styttur. Gen. pl.: -styttna o: -stytta>:
estàtua f de Venus

vepja <f. vepju, vepjur. Gen. pl.: vepja>:
fredeluga f, nyivit m, pebret m, merita f (Val.), juia f (Bal.) (ocell Vanellus vanellus)

ver <m. vers, verar>:
<eða/o ritm./lit.baró m (persona de sexe masculí)

ver¹ <n. vers, ver>:
1. (sængurvercotí m (de matalàs)
2. (koddavercoixinera f (de coixí)

ver² <n. vers, ver>:
1. (fiskiverpesquera f (pesqueria)
2. (eggver*ouatera f, *vedat m d'ous (indret vedat on certs ocells, dels quals hom en recull els ous, hi ponen)
3. (dúnver*plomera f, *vedat m de plomissol (indret vedat on certs ocells com ara els èiders, dels quals hom en recull bàsicament el plomissol, hi nien i ponen)

ver³ <n. vers, ver>:
(grasi vaxin blaut kvos, gróðurvin á hálendiver, mena d'oasi de verdor al hálendi ‘altiplà’ islandès. Solen ésser clotades o depressions del terreny amb molta acumulació d'aigua i herbei.

vera <f. veru, verur. Gen. pl.: vera>:
1. (lífveraésser m (criatura)
♦ lifandi vera: un ésser vivent
♦ → mannvera “ésser humà”
2. (dvölestada f (sojorn & presència a un indret)
♦ vera mín hér: la meva estada aquí
♦ vera sín þarna: la seva estada allà, la seva presència allà
3. (reynd, raunveruleiki, e-ð sem errealitat f (el que existeix, el que és, l'existència)
♦ í raun og veru: realment
♦ í verunni: realment, en realitat
♦ → tilvera “existència; ésser <FIL>”
4. (tilgangurintenció f (propòsit, objectiu, finalitat)
♦ í þá veru: en aquest sentit, amb aquesta intenció
♦ segja e-ð í þá veru: dir alguna cosa en aquesta direcció
♦ í þeirri veru að <+ subj.>: amb la intenció que <+ subj.>
5. (eðlimena f, natura f (natural, manera d'ésser)

vera: 1. ésser
			hvað er að yður? Quč té? Quč li passa?
			ég er með hóstinn: tinc tos
			ég er eins og ég er og get ekkert að því gert: sóc com sóc i no puc fer-hi res
	2. vera til: 2.1. <GEN> haver-hi (donar-se & estar disponible & existir & ésser-hi)
			til eru menn sem...: hi ha homes que...
			vera til á undan: preexistir
		2.2. (tilbúinn, klár) estar llest -a (preparat)
			ertu til?: estàs llest?
			ég er til, við skulum fara: estic llest, anem
		2.3. vera til í e-ð: estar disposat -ada a una cosa
			vera til í allt: estar disposat a tot
			vera [ekki] til í að <inf.>: [no] estar disposat a <inf.>

veraldar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f universal, història f del món

verald·legur, -leg, -legt <adj.>:
mundà -ana, mundanal
◊ andleg og veraldleg mál: afers mundanals i espirituals, qüestions mundanals i espirituals

< verast <erst ~ erumst | varst ~ vorumst | verist>:
(vera hvor/hver öðrumésser un amb l'altre, ésser mútuament
◊ gumnar margir ǀ erosk gagnhollir, ǁ enn at virði vrekaz; ǁ aldar róg ǀ þat mun æ vera: ǁ órir gestr við gest: molts d'homes se són lleials l'un a l'altre, però [així i tot] als banquets es barallen de mala manera; de brega d'home, sempre n'hi haurà: l'hoste es baralla[rà] amb l'hoste
◊ vápnom ok váðom ǁ skolo vinir gleðjaz, ǁ þat er á sjálfom sýnst; ǁ viðrgefendr ok endrgefendr ǀ erost lengst vinir, ǁ ef þat bíðr at verða vel: [ara i adés] els amics han de fer-se mútuament una alegria amb armes i vestits: aquestes són les coses que hom veu molt bé en un mateix (i per tant, cada cop que un veu l'arma o el vestit regalats, és a dir, [gairebé] contínuament, se'n recorda de l'amic i de l'amistat que es tenen. Entenc á [þeim] sjálfum, i per tant, com a sintagma pronominal anafòric de vinir i tradueixo en conseqüència. Una altra traducció, intentant conservar el superlatiu norrè, podria ésser: tals coses són les que un veu més ostensiblement, més cridanerament en un mateix). Els qui donen regals i els qui en tornen a canvi són els qui resten amics mutus per més temps, si[, altrament,] els és concedit que les coses vagin bé [entre ells] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 28: Unpersönlich: ef þat bíðr at verða vel wenn es das erreicht od. erlebt: wenn es dahin kommt, daß es gut wird (Háv. 41): ‘si és que realment els està reservat de romandre amics)

ver·búð <f. -búðar, -búðir>:
barraca f de pescadors, caseta f de pescadors

verð <n. verðs, verð>:
preu m
◊ fullt verð er 2490 krónur: el preu sencer (sense descompte) és de 2.490 corones
♦ á <+ adj.> verði: per (o: a) un preu <+ adj.
♦ á hagstæðu verði: a un preu econòmic
♦ á niðursettu verði: a un preu rebaixat
♦ á uppsprengdu verði: a un preu excessivament alt, a un preu exorbitant
♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible
♦ á viðunandi verði: a un preu raonable
♦ dýru verði: [a un preu] car
♦ alltof dýru verði: a un preu massa car
♦ þurfa að gjalda dýru verði: haver de pagar car
♦ innganga í Evrópusambandið yrði of dýru keypt: l'entrada a la Unió Europea sortiria ben cara
♦ falla í verði: caure de preu, perdre valor
♦ evran féll í verði gagnvart dollar og japönsku jeni í gær: l'euro va caure de preu ahir davant el dòlar i el ien japonès
♦ hækka í verði: apujar-se de preu
♦ e-ð hækkar í verði: una cosa s'apuja (o: puja) de preu
♦ hækka verðið á e-u: apujar el preu d'una cosa, fer pujar el preu d'una cosa
♦ lækka í verði: abaixar-se de preu
♦ e-ð lækkar í verði: una cosa baixa (o: davalla, Mall.) de preu
♦ lækka verðið á e-u: abaixar el preu d'una cosa
♦ slá af verði: descomptar (o: rebaixar) del preu, fer descompte
♦ vera í háu verði: anar car -a
♦ verðið á e-u: el preu de...
♦ hvað er verðið á fiskinum?: a quant va (o: és) el peix?
♦ verðið á e-u hækkar¹ ~ lækkar²: el preu d'una cosa puja¹ (o: s'apuja) ~ baixa² (o: s'abaixa; o: davalla, Mall.)

verða 1. esdevenir
	2. romandre, quedar-se
		ég verð heima: em quedaré a casa
		ég verð eina nótt: em quedaré una nit (a un hotel)
		ég verð tvo / þrjá / fjóra daga: em quedaré dos / tres / quatre dies
		ég verð eina viku / tvćr / þrjár / fjórar vikur: em quedaré una setmana / dues / tres / quatre setmanes
		verðurðu hérna? Et quedarŕs aquí
		ég ćtla að verða hér til morguns: voldria passar la nit aquí, voldria quedar-me fins demŕ
	3. verða að <+inf.>: haver de, caldre
	4. verða til: sorgir
	5. verða um:
		hvað varð um hann?: quč se n'ha fet d'ell?
		hvað varð um mig?: quč m'ha passat? (o: quč se n'ha fet de mi?)

verð·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
inflació f

verð·hugmynd <f.-myndir>: preu aproximat, orientatiu

verð·lag <n. -lags, -lög>:
nivell m dels preus

verðlags·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:
control m dels preus

verð·laun <n.pl -launa>: premi m
	fá verðlaun: rebre un premi
	verðlaunin eru 100.000 pesetur og verða afhent í Barcelonu um miðjan apríl

verðlauna·pallur <m. -palls, -pallar>:
<ESPORTpòdium m dels vencedors (per a rebre-hi les medalles d'or, argent i bronze)

verð·miði <m. -miða, -miðar>:
etiqueta f del preu

verð·munir <m.pl>: objectes m.pl de valor

verð·mæti <n. -mætis, -mæti>:
1. <GENvalor m,f, vàlua f
♦ verðmæti og gildi: els valors (morals, ètics, familiars, humans etc.)
2. verðmæti <n.pl -mæta>: (verðmunirobjectes m.pl de valor (possessions valuoses, béns de preu)

verð·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
valuós -a

verð·skulda <-skulda ~ -skuldum | -skuldaði ~ -skulduðum | -skuldaðe-ð>:
merèixer una cosa
◊ enginn verðskuldar ekki dauðarefsingu: ningú no mereix la pena de mort

verð·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
indexació f de preus

verð·þensla <f. -þenslu, no comptable>:
inflació f
♦ hafa stjórn á verðþenslu: controlar la inflació

ver·gangur <m. -gangs, no comptable>: (betl) mendicitat f
	fara á vergang: anar a captar
	vera á vergang: haver de captar (per poder viure)

ver·girni <f. -girni, no comptable>:
nimfomania f, citeromania f

ver·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>: nimfòmana

verja <ver ~ verjum | varði ~ vörðum | variðe-ð ~ e-n>:
1. <GENdefensar una cosa ~ algú
♦ verja hendur sínar: defensar-se [a si mateix]
♦ ef ég á hendur mínar að verja: si he de defensar la meva vida
◊ "sæk þú eigi að," segir Gunnar. "Þér vildi eg síst illt gera en eg mun þó engum hlífa ef eg á hendur mínar að verja": "no m'ataquis!", li va dir en Gunnar, "tu ets la darrera persona a qui voldria fer mal, però no tindré miraments amb ningú si he de defensar la meva pell"
♦ verja e-ð fyrir e-m: defensar una cosa d'algú (o: contra algú)
♦ verja landið fyrir óvinunum: defensar el país dels [seus] enemics
♦ lögfræðingurinn ver skjólstæðing sinn: l'advocat defensa el seu client
2. (verndaprotegir una cosa ~ algú (defensar d'un perill)
♦ verja sig: protegir-se
♦ verja sig falli [með því að <+ inf.>]: evitar caure [tot <+ ger.>]
♦ verja sig gegn hjartasjúkdómum: protegir-se de les malalties cardíaques
♦ verja plöntuna fyrir frosti: protegir la planta de la gelada

verjandi <m. verjanda, verjendur>:
1. <GENdefensor m, defensora f
2. <JURdefensa f (advocat defensor d'acusat, en judici)

verjast <verst ~ verjumst | varðist ~ vörðumst | varist>:
1. <e-u>defensar-se de (o: contra
♦ eiga í vök að verjast: <LOC FIGtrobar-se en un destret
♦ ég gat ekki varist hlátri: <LOCno vaig poder contenir les rialles 
♦ verjast til síðustu stundar: <LOClluitar fins al darrer alè
2. <e-s>rebutjar una cosa (declinar, refusar)
◊ verjast allra frétta: rebutjar de respondre (no voler respondre a res del que hom li demana, negar-se a donar cap notícia o informe)

verk <n. verks, verk>: 1. feina, treball
		klára verkið: enllestir la feina
		ljúka verkinu: acabar (o: concloure) la feina, rematar la feina
		vera að verki: estar treballant
		standa að verki: estar treballant
		segja fyrir verkum: distribuir la feina a fer
	2. obra, fet
		að loknu verki: un cop acabada l'obra
		standa einhvern að verki: enxampar infraganti, agafar “amb les mans a la massa”
	3. acció
		þetta gerir það að verkum, að...: aixň causa que... aixň fa que...

verka·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
[dona f] treballadora f

Verkalýðs·dagur <m. -dags, -dagar>: Primer m de Maig, Diada f dels treballadors

verkalýðs- <en compostos>:
obrer -a

verkalýðs·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat obrer

verkalýðs·fólk <n. -fólks, no comptable>:
obrers m.pl, treballadors m.pl

verkalýðs·hreyfing <f. -hreyfingar, hreyfingar>:
moviment obrer

verkalýðs·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:
líder obrer, dirigent obrer, líder m sindicalista

verkalýðs·samtök <n.pl -samtaka>:
1. <GENorganització obrera
2. (stéttarfélagsindicat obrer (dietari)

verkalýðs·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
sindicalista

verkalýðs·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
sindicalista m & f 

verkalýðs·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
classe f treballadora, classe f obrera

verka·maður <m. -manns, -menn>: treballador m, treballadora f

verkamanna-: obrer -a

verkamanna·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: 1. <GEN> partit obrer, partit m dels treballadors
		spćnski sósíalíski verkamannaflokkurinn: P.S.O.E. m, partit socialista obrer espanyol
	2. (breski) partit laborista (al Regne Unit)

verk·efni <n. -efnis, -efni>: 1. <GEN> tasca f
		erfitt verkefni: una tasca difícil
	2. projecte m

verkefnis·kostnaður <m. -kostnaðar, pl. no hab.>: cost m del projecte

verkefnis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director m de projecte, directora f de projecte

verkefnis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: direcció f del projecte

verkefnis·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>: orientat -ada al projecte

verk·fall <n. -falls, -föll>: vaga f

verkfalls·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>: esquirol m (treballador que trenca la vaga)

verk·fræði <f. -fræði, no comptable>:
enginyeria superior

verkfræði·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f d'enginyeria tècnica i industrial

verkfræði·maður <m. -manns, -menn>:
enginyer superior, enginyera superior

verk·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
enginyer superior, enginyera superior

verkfræði·skóli <m. -skóla, -skólar>:
E.T.S.E. f

verkfræði·stofa <f. -stofu, -stofur>:
[empresa f d']enginyeria i consultoria tècnica, consultora tècnica (empresa d'enginyeria i consultoria)

verk·fćri <n. -færis, -færi>: eina f

verkfæris·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAM[cas m] instrumental m

verkfæris·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:
<GRAMsufix emprat en la formació de noms d'instrument

verkja <verkjar | verkjaði | verkjaðVerb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
fer mal
♦ mig verkjar í + ac.X em fa mal
♦ mig verkjar allsstaðar: em fa mal pertot
♦ mig verkjar hér[na]: em fa mal aquí
♦ mig verkjar í bakið: em fa mal a l'esquena
♦ mig verkjar í næstum alla staði á líkamanum: em fan mal gairebé totes les parts del meu cos

verkja·lyf <n. -lyfs, -lyf>: analgčsic m, calmant m [per al dolor]

verknaður <m. verknaðar, verknaðir>:
(einstakt verk & starfobra f, acció f (acte, fet & feina, treball)
♦ illur verknaður: una mala obra, una mala acció
♦ saknæmur verknaður: acte delictiu

verksmiðju·kústur <m. -kústs, -kústar>: escombra f de taller (escombra per a netejar fusteries, tallers mecŕnics etc.)

verk·stćði <n. -stćðis, -stćði>: taller m

verks·ummerki <n.pl -merkja>:
1. <GENpistes f.pl, traces f.pl, rastres f.pl (signes o senyals que indiquen que s'ha fet una cosa, s'és comès un crim etc.)
◊ eyða verksummerkjum: destruir pistes
◊ hver vill bifreið sem hefur verksummerki svika?: qui vol un cotxe que presenta signes de frau?
2. <JURfets m.pl del delicte (conjunt de fets que descriuen com s'ha comès un crim)

verkun <f. verkunar, verkanir>: 1. (áhrif) efecte m (p.e., de medicament)
	2. (hreinsun, vinnsla) neteja f i arranjament m (preparació, esp. de peix, per a la seva conservació)
		verkun fisks (o: á fiski): neteja i esmocament de peix (p.e., llevar-li la brutor, les escates i la moca abans de procedir a secar-lo o salar-lo)

verkur <m. verkjar, verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum; en els comp., el mot se sol emprar en pl.>:
dolor m,f, mal m (cf. també kvöl “dolor fort, turment, gran patiment” i pína “dolor, mal”)
◊ þess vegna skjálfa lendar mínar, þess vegna hremma sárir verkir mig, eins og hríðir jóðsjúka konu: per això tremola la meva ronyonada, per això s'emparen de mi dolors acerbs com els dolors d'una dona que està de part
◊ margan dag verðk móðr leiða hross mitt und fjargvefjar Fríðe; fǫr sjúkrar verðra mjúk - reið esa fljót - þvít dǫkkvar skins Hlǫkk unþe sér hverge hugborgar fyr verkjom; þat vas miket stríð merkes-Móða: molts de dies em canso de menar el meu cavall de les regnes amb la Fríðr de la seda muntada a dalt (la Fríðr de la seda = la deessa de la seda = la dona); la qualcada no és pas gens distesa - la passejada a cavall no és ràpida - car la Hlǫkk de la lluentor de l'estany (la lluentor de l'estany = l'or; la Hlǫkk de l'or = la valquíria de l'or = la dona) enlloc de la ciutadella de l'ànima (= la ment, el cor) no troba delit ni conhort davant els seus dolors. Al Móði de l'estendard (el Móði de l'estendard = el déu de l'estendard = l'home de l'estendard = el guerrer = el poeta mateix) aquesta ha estat una gran guerra (= de la manca de pau espiritual de l'esposa en resulta una greu aflicció per al marit)
♦ lyf sem dregur úr verkjum: analgèsic m
♦ hafa verk: tenir dolor[s]
♦ ég hef verk í augunum: els ulls em fan mal
♦ tók þegar úr allan verkinn: li va desaparèixer immediatament tot el dolor
◊ hinn mesti drekinn flaug lengst, sá er manninn hafði í munni. Og er þeir flugu upp yfir bergsnösina hljóp hann Björn þá upp á bergið og lagði málaspjóti á drekanum. En er hann hreppti áverkann þá hljóp úr sárinu mikið blóð í andlit honum og fékk hann af því skjótan bana en blóðið og eitrið kom á fót Hyrningi og sló þar í æðiverk svo að hann mátti trautt standast <...>. Tók hann þá fót Hyrnings og strauk með glófunum og tók þegar úr allan verkinn: el drac més gros, el qui tenia l'home a la boca, fou el que va volar més lluny, però vet aquí que en Björn va córrer cingle amunt i, en el moment que quan els dracs, en el moment que els dracs arribaven al ressalt de dalt del cingle i cuidaven sobrevolar-lo, en Björn va clavar una llança damasquinada a un dels dracs. I quan aquest va rebre la ferida, li'n va rajar molta de sang que va caure a la cara d'en Björn i li causà una ràpida mort, però la sang i el verí del drac també van tocar el peu d'en Hyrningur i li va causar un dolor fortíssim tal de manera que a penes es podia mantenir dret. <...> Aleshores va agafar el peu d'en Hyrningur, el va fregar amb el seu guant i tot el dolor li va cessar immediatament
♦ vera með verk (o pl.: verki) í e-u: fer-li mal a algú una part del cos
♦ ég er með verk í augunum: els ulls em fan mal
♦ vera verkjum borinn [af e-u]: <LOCveure's turmentat de dolor [a causa d'una cosa], sofrir dolors [a causa d'una cosa]
◊ en svo gerist með miklu móti að hún var verkjum borin af þessu: i així va succeir que, a causa de tot això, ella es va veure turmentada de grans dolors
♦ verkur fyrir hjarta: dolor al pit
♦ verkur í lið: dolor a l'articulació, dolor en articulació
♦ verkur í brjósthrygg: dolor a la columna dorsal
♦ það er verkurinn: <LOC FIGaquest és el problema!
♦ → augnaverkur “oftalmàlgia, dolor a l'ull”
♦ → eyrnaverkur “mal d'orella”
♦ → fótaverkur “podàlgia”, <“dolor de cames”
♦ → hlustaverkur “mal d'orella”
♦ → höfuðverkur “mal de cap”
♦ → iðraverkur “mal de panxa, dolor de ventre, dolor en els budells”
♦ → <lærverkur “ciàtica”
♦ → magaverkur “dolor d'estómac”
♦ → ofurverkur “dolor espantós”
♦ → seyðingsverkur “dolor punyent”

-verkur <m. -verkjar, -verkir. Emprat hab. en pl.>: mal m de, dolor m de, <MED> -àlgia f, <MED> -odínia f

verndari <m. verndara, verndarar>:
protector m, protectora f

Verners·lögmál <n. -lögmáls, no comptable>:
<GRAMllei f de Verner 
  La Llei de Verner, també coneguda amb el nom de canvi gramatical diu: tota fricativa sorda del germànic hi passa a sonora quan no es troba situada immediatament després de vocal tònica ni en inicial de mot (cf. Karl Verner, ‘Eine Ausnahme der Ersten Lautverschiebung’. Dins: Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung 23 (1876), pp. 97-130).  

verpa <verp ~ verpum | varp ~ urpum | orpiðe-u>:
llançar una cosa (varpa)
♦ verpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleujament

verpa <verpi ~ verpum | verpti ~ verptum | verpte-u>:
pondre ou
♦ verpa eggi ~ eggjum: pondre un ou ~ ous
◊ fuglar verpa allt frá einu eggi upp í á annan tug eggja: els ocells ponen des d'un ou fins a una desena i mitja d'ous

verpast <verpst ~ verpumst | varpst ~ urpumst | orpistvel undir e-ð>:
rebre una cosa favorablement, donar bona acollida a una cosa
◊ þeir gerðu svá ok urpusk flestir vel undir orðsending Danakonungs: així ho van fer i molts donaren una acollida favorable al missatge del rei de Dinamarca

verpast <verpist ~ verpumst | verptist ~ verptumst | verpst>:
1. (verða skakkurtòrcer-se, torçar-se (corbar-se)
2. (skorpnapansir-se (mustiar-se)

verr <adv. en grau comparatiu de illa “malament”, de slæma “malament” i de vonda “malament”>:
pitjor, de la pitjor manera, de manera més dolenta
◊ fara verr með e-n en [með] e-n: portar-se pitjor amb algú que [no amb] algú, tractar pitjor algú que [no] algú

verri, verri, verra <adj. Formes de comparatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de dos)
◊ hvað er verra en hár í súpunni?:  que és pitjor que un cabell dins la sopa?
◊ þetta er verra en ég hafði vænst: és pitjor del que m'hauria esperat
♦ gera illt verra: <LOC FIGempitjorar la situació, empitjorar-ho
♦ hafa verra af e-u: <LOC FIGsortir malparat -ada d'una cosa
♦ hann er verri í dag: avui està pitjor
♦ það er verra að <+ inf.>: és pitjor <+ inf.
♦ það er verri sagan: és una història força desagradable (o: desgraciada)
♦ það hefði getað verið verra: hauria pogut ésser pitjor

Versala-höll <f. -hallar, no comptable>:
palau m de Versalles

Versala·samningur <m. -samnings, no comptable>:
tractat m de Versalles

Ver·salir <m.pl -sala>:
Versalles m

versla <versla ~ verslum | verslaði ~ versluðum | verslað>:
1. (reka versluncomerciar, traficar (fer comerç)
♦ versla me-ð e-ð við e-n: comerciar una cosa amb algú, traficar amb una cosa amb algú, fer comerç de... amb...
◊ versla með eiturlyf: traficar amb drogues
2. (gera innkaupfer la compra, anar a comprar (adquirir els productes diaris que hom necessita)
♦ versla e-ð online: comprar una cosa online
♦ versla fyrir e-n: fer-li la compra a algú
♦ versla í apóteki: anar a comprar [un medicament] a l'apotecaria
◊ versla við ísbúðina gos, kaffi, pizzur og ísvörur: comprar a la geladeria refrescos amb gas, cafè, pizzes i gelats
◊ ég þarf að versla, þrífa íbúðina og fara í Sorpu: he de fer les compres, netejar el pis i anar a Sorpa
3. (fara í búðiranar de compres (anar de botigues)
◊ ég verslaði mjög mikið í þessari verslun ~ við þessa búð: he comprat moltes moltes de coses en aquest comerç ~ en aquesta botiga
◊ í hvaða búð verslar þú fötin þín?: a quina botiga compres la teva roba?
♦ fara út að versla [í Carrefour]: sortir de compres [al Carrefour], anar de compres [al Carrefour]

verslana·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
carrer m comercial, via f comercial

verslana·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
cadena f (de botigues, supermercats, grans-magatzems etc.)

verslun <f. verslunar, verslanir>: 1. (viðskipti) comerç m
		frjáls verslun: lliure comerç (→ fríverslun)
		→ utanlandsverslun ‘comerç exterior’
		→ utanríkisverslun ‘comerç exterior’
	2. (búð) comerç m, botiga f
	3. (matvöruverslun) supermercat m

verslunar·hús <n. -húss, -hús>: edifici m comercial

verslunar·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>: local m [comercial]

versti, versta, versta <adj. Formes febles de superlatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de tres o més)
◊ ég trúi alltaf því versta: sempre penso el pitjor, sempre crec que ha passat el pitjor
♦ búa sig undir það versta: <LOC FIGpreparar-se per al pitjor
♦ hann er versti maður: és el pitjor dels homes, és un home execrable
♦ í versta falli: en el pitjor dels casos
♦ það er komið versta veður: s'ha posat a fer un temps horrible

verstur, verst, verst <adj. Formes fortes de superlatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de tres o més)
♦ mér þykir það verst: em sembla horrible que...
♦ e-ð kemur e-m verst að haldi: una cosa no beneficia gens a algú, una cosa no serveix gens a algú
♦ það kemur e-m verst að haldi að <+ inf.>a algú no li serveix gens [ni mica] <+ inf.>
◊ Hǫgni svarar: "Þat kemr yðr verst at haldi, at liggja lengi á þessu ráði, en eruð þó at engu búnir": en Hǫgni li va contestar: "[senyor,] de res no us serveix haver estat covant molt de temps aquest pla, [si] tanmateix [, i pel que veig, vós encara] no esteu pas preparat [per dur-lo a terme]"

ver·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f de pesca (indret a la costa des d'on els pescadors sortien cap a les pesqueres a pescar-hi)

veru·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ontologia f

veru·lega <adv.>:
realment

veru·legur, -leg, -legt: 1. real (seriós, veritable)
		veruleg hætta: perill real
	2. important (considerable, significatiu)

veruleika·firrtur, -firrt, -firrt <adj.>:
aliè -ena a la realitat, poc realista

ver·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
home m llop, home-llop m, licantrop m

verönd <f. verandar, verandir>:
veranda f, terrassa f
◊ á veröndinni okkar: a la nostra terrassa

vesall, vesöl, vesalt <adj.>:
1. (aumur & snauðurmiserable (míser & indigent,molt pobre)
◊ er-at maðr alls vesall, ǀ þótt hann sé illa heill; ǁ sumr er af sonom sæll, ǁ sumr af frœndom, ǀ sumr af fé œrno, ǁ sumr af verkom vel: un home no és un malanat del tot encara que estigui malament de salut: algun és feliç pels fills, algun ho és pels seus parents, un altre per l'abundor dels seus béns, algun pels seus bons fets
◊ vesall maðr ǀ ok illa skapi ǁ hlær at hvívetna ǁ hitt-ki hann veit, ǀ er hann vita þyrpti, ǁ at hann er-a vamma vanr: el miserable i malcarat riu de tot i tothom, però el que no sap pas i hauria de saber, és que ell no és pas lliure de defectes
2. (heilsuveillmalaltís -issa, xacrós -osa (de salut delicada o dèbil)
3. (lasinnindisposat -ada (amb desarreglament no greu de salut)

vesa·lingur <m. -lings, -lingar>:
pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)
♦ vesalings <+ subst.>!: pobre -a <+ subst.>!

vesír <m. vesírs, vesírar>:
<POLÍTvisir m (وزير)
◊ vesírinn og válinn: el visir i el valí

veski <n. veskis, veski>: 1. (seðlaveski) cartera f (dels diners)
	2. (taska) bolso m (cast.)

vespa <f. vespu, vespur. Gen. pl.: vespa o: vespna>:
(geitungur & lítið bifhjólvespa f (insecte & tipus de moto)

vessa·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MEDvas limfàtic

vessi <m. vessa, vessar>:
1. <MEDfluid m (secreció)
2. <MED HISThumor f,m (hunska)

Vesta <f. Vestu, pl. no hab.>:
Vesta f  (deessa romana)

vestan¹:
1. <prep. + Gen.>a l'oest de
◊ vestan fjallsins: a l'oest del puig
◊ vestan fljótsins: a l'oest del riu
2. fyrir vestan <prep. + Ac.>al nord de
◊ fyrir vestan ána: a l'oest del riu
◊ fyrir vestan fljótið: a l'oest del riu
◊ fyrir vestan Ísland: a l'oest d'Islàndia
◊ fyrir vestan landið: a l'oest del país
3. vestan við <+ Ac.>a l'oest de
situat -ada a l'oest, però no en el territori, sinó fora d'ell, al seu davant
◊ vestan við Ísland: davant la costa oest d'Islàndia

vestan² <adv.>:
1. <GENde l'oest
2. að vestan <adv>#1. (úr vestri, af vestride l'oest#2. (í vestri, að vestanverðua l'oest#3. (frá Vesturlandide l'oest d'Islàndia (de les comarques de l'oest d'Islàndia)#4. (frá Ameríkud'Amèrica (del Nou Món)<#5. (frá Írlandi & Bretlandide les Illes Britàniques (d'Anglaterra o Irlanda)
◊ hann kemur að vestan: #1. (frá Vesturlandive de les terres de l'oest d'Islàndia, és vestlandès#2. (frá Norður-Ameríkués nord-americà
◊ maður að vestan: vestlandès m (de la Islàndia de l'oest)
3. á vestan <adv>de l'oest, de ponent (direcció del vent)
◊ hann er á vestan: el vent bufa de ponent
◊ vindurinn er á vestan: el vent bufa de ponent
4. fyrir vestan <adv>#1. (vestraa l'oest#2. (á Vestfjörðumals fiords de l'oest, a l'oest d'Islàndia (a la Islàndia de l'oest)#3. (í Norður-Ameríkua Amèrica (del nord)
5. vestan megin <adv>al costat oest, a la part oest. Aquest adverbi compost pot donar origen a preposicions compostes de lloc quan s'empra acompanyat d'una preposició local, que pot variar depenent del mot que s'acompanyia la part oest de
♦ vestan megin <+ Gen.>al costat oest de...
◊ vestan megin árinnar: a la part oest del riu
♦ vestan megin við e-ð: al costat oest de...
◊ vestan megin við ána: a la part oest del riu

vestan·átt <f. -áttar, -áttir>:
vent m de ponent

vestan·verður, -verð, -vert <adj.>:
occidental, de ponent
♦ á nesinu vestanverðu: a la part occidental del cap de terra
♦ á vestanverðu Íslandi: a la part occidental d'Islàndia
♦ að vestanverðu: a la part occidental, a la banda de l'oest

vest·fali <m. -fala, -falar>:
westfalès m, westfalesa f

vest·falska <f. -fölsku, no comptable>:
(lágþýsk mállýskawestfalès m (dialecte baix-alemany) (austfalska)

vest·falskur, -fölsk, -falskt <adj.>:
westfalès -esa

vest·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:
norrè -ena occidental
♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vestnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

vest·rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:
<HISTromà -ana d'Occident
♦ Vestrómverska ríkið (o: keisaradæmið)l'Imperi Romà d'Occident

vest·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
occidental
♦ vestrænu ríkin: els països occidentals

vestu·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
vestal f  (sacerdotessa de la deessa romana Vesta)
♦ vestumeyjarnar: les vestals

Vestur·bakkinn <m. -bakkans, no comptable>:
Cisjordània f

Vestur·fari <m. -fara, -farar>:
emigrant m & f [islandès] a Amèrica

Vestur-Franki <m. -Franka, -Frankar>:
franc occidental, franca occidental

vestur-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
fràncic m occidental (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

vestur·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:
fràncic -a occidental

Vestur·frísi <m. -frísa, -frísir (o: -frísar)>:
frisó m occidental, frisona f occidental

Vestur-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:
Frísia f Occidental

vestur-frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:
frisó m occidental (variant del frisó & dialecte baix-alemany)

vestur-frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:
frisó -ona occidental
◊ vesturfrísnesku eyjarnar: Illes Frisones occidentals

Vestur·goti <m. -gota, -gotar>:
visigot m, visigoda f

vestur-gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:
visigòtic m, visigot m (variant del gòtic parlat pels visigots)

vestur-gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:
visigòtic -a, visigot -oda

Vestur-Grænlands·straumur <m. -straums, pl. no hab.>:
corrent m de Grenlàndia Occidental

Vestur·heimur <m. -heims, no comptable>:
Amèrica f

vestur-lágnavarrska <f. -lágnavörrsku, pl. no hab.>:
baix-navarrès m occidental (dialecte basc)

vestur·katalanska <f. -katalönsku, no comptable>:
(mállýskacatalà m occidental (dialecte)

vestur·katalónska <f. -katalónsku>:
(mállýskacatalà m occidental (dialecte)

vestur·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:
norrè -ena occidental
♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vesturnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

Vestur-Sahara <n. -Sahara, no comptable>:
Sàhara m occidental

Vestur-Sahara·búi <m. -búa, -búar>:
sahrauí m & f, saharawi m & f

Vestur-Sahari <m. -Sahara, -Saharar>:
sahrauí m & f, saharawi m & f

vestur·saharskur, -sahörsk, -saharskt <adj.>:
sahrauí, saharawi

vestur·víglína <f. -víglínu, -víglínur>:
<MILfront m occidental

vestur·vígstöð <f. -vígstöðvar, -vígstöðvar>:
<MILcamp m de batalla del front occidental
◊ ‘Tíðindalaust á vesturvígstöðvunum’ eftir Erich Maria Remarque: ‘Res de nou a l'oest’ d'Erich Maria Remarque

vetiver·gras <n. -grass, -grös>:
vetiver m (planta Vetiveria zizanioides syn. Anatherum zizanioides syn. Andropogon muricatus)

vetiver·olía <f. -olíu, -olíur>:
oli m de vetiver 

< vetki, vetki, vetki <pron. indef.>:
1. ningú -una 
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ veiztu, ef þú vin átt, ǀ þannz þú vel trúir, ǁ farðu at finna opt; ǁ þvíat hrísi vex ǀ oc hávo grasi ǁ vegr, er vætki trøðr: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: mira: si tens un amic, en qui confiïs bé, vés a veure'l sovint, car, el camí que ningú no trepitja es cobreix de bosc talladís i herba alta
2. no-res 
◊ komt-a-ðu af því þingi, ǀ er vér þat frægim, ǁ at þú sǫk sœttir ǀ né slekðir aðra; ǁ vildir ávallt vægja, ǀ enn vætki halda, ǁ kyrrt um því láta, ǀ †...†": no tornaves [mai] del þing que sentíssim a dir que hi havies incoat una acció ni que hi haguessis guanyat el plet a altri; sempre hi estaves disposat a cedir, no volies mantenir-t'hi [ferm] en res (més lliurement,: sense oposar-hi resistència), i hi restaves en silenci sobre †...†
 
Pronom arcaic VETKI ‘no-res’
En negreta les formes emprades en edicions modernes de textos medievals normalitzades ortogràficament: vetki, vétki, vætki etc.
  Paradigma  
N vetki, vetke, vettki, vétki, vætki, vættki, vǽtke, vekke, vę́tki  
A vetki, vetke, vettki, vétki, vætki, vættki, vǽtke, vekke, vę́tki  
G vettugis, vettoges, molt rar vetkes, molt rar vætkis, vettergis, vetterge[s]s, vættergis  
D vettugi, vættugi, vettoge  
Cf. a més a més ekki vættanna o ekke vǽtta[nna] ‘absolutament no-res, gens’ i nǫkkot vǽtta ‘alguna cosa’.
El datiu vettugi té encara un cert ús a la locució virða e-ð að vettugi ‘fer cas omís d'una cosa, tenir una cosa en no-res, menysprear una cosa’.
Fora d'aquesta forma del neutre, aquest pronom indefinit és arcaic.
 

vetni <n. vetnis, no comptable>: hidrogen m (H)

vetnis·kolefni <n. -kolefnis, -kolefni>:
hidrocarbur m
♦ arómatísk fjölhringa (o: fjölhringjavetniskolefni: hidrocarburs policíclics aromàtics

vetnis·peroxíð <n. -peroxíðs, no comptable>: peròxid m d'hidrogen, aigua oxigenada (H2O2)

vetra <vetrar | vetraði | vetrað. Verb impersonal unipersonal amb subjecte gramatical það>:
fer-se hivern
◊ allir saman skulu þeir gefnir verða ránfuglum fjallanna og dýrum jarðarinnar. Ránfuglarnir skulu sitja á þeim sumarlangt og öll dýr jarðarinnar halda sig þar þegar vetrar (ʕāˈlā-u̯   tɛħĕˈrāφ, עָלָיו תֶּחֱרָף)tots plegats seran donats als ocells rapinyaires de les muntanyes i a les bèsties de la terra. Els ocells rapinyaires hi passaran l'estiu a sobre, i totes les bèsties de la terra hi sojornaran quan arribarà l'hivern
♦ tekur að vetra: <eða ritm.ja comença a fer fred
♦ það vetrar: va arribant l'hivern
♦ það fer að vetra ~ það er farið að vetra: ja comença a fer fred, ja s'acosta l'hivern

vetrar·braut <f. -brautar, no comptable>: <ASTRON> Via Làctia f

vetrar·dá <m. -dás, no comptable>: hibernació f

vetrar·dvali <m. -dvala, no comptable>: hibernació f

vetrar·græna* <f. -grænu, -grænur>:
viola f de bruixa, vincapervinca f, herba f donzella, proenga f (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Vinca media syn. Vinca difformis [ssp. difformis] syn. Vinca minor ssp. media)

vetrar·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. pírola pèndula, pírola f unilateral (planta Orthilia secunda syn. Pyrola secunda) (grænlilja)
2. cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern (planta Allium fistulosum) (pípulaukur)

vetrar·lyng <n. -lyngs, -lyng>: ciprell m, cipell m, xiprell m, xipell m (planta Erica multiflora)

vetrar·ólympíuleikar <m.pl -ólympíuleika>:
<ESPORTJocs Olímpics d'hivern

vetrar·sar <n. -sars, -sör>:
sajolida f de bosc (o: de muntanya), herba f de les olives, senyorida f de muntanya (o: de bosc(Mall.), saboritja f de muntanya (o: de bosc(Val.(planta Satureja montana al. Satureia montana)

vetrar·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

vetrar·sólhvörf <n.pl -sólhvarfa>:
solstici m d'hivern

vetrar·sólstöður <f.pl -sólstaða>:
solstici m d'hivern

vetrar·útsölur <f.pl>: rebaixes <f.pl> d'hivern

vett·vangur <m. -vangs, -vangar>: escenari m, escena f (indret on ha passat una crim, una desgràcia etc.)
	fara á vettvang: desplaçar-se fins a l'escena (o: indret)
	vettvangur morðsins: l'escenari de l'assassinat, l'escena de l'assassinat

vetur <m. vetrar, vetur>: hivern m
	að vetri: l'hivern que ve, l'hivern qui ve (Bal.)
	á hverjum vetri: cada hivern
	á veturna: a l'hivern
	á öndverðum vetri: a començament de l'hivern, a l'inici de l'hivern, a la primeria de l'hivern
	í vetur sem leið: l'hivern passat
	út veturinn: fins a finals de l'hivern, fins acabat l'hivern
	veturinn er genginn í garð: l'hivern ja ha arribat

vextir <m. vaxta>:
<ECONinteressos m.pl

<n. vés, vé>:
<HIST RELIGm, qualsevol lloc consagrat: santuari, temple, sacrificador (lloc destinat a fer-hi sacrificis i ofrenes als déus i deesses) etc.
♦ vargur í véum: profanador m, profanadora f dels llocs sagrats, i com a tal, persona mancada d'immunitat, amb la qual es convertia automàticament en un proscrit, un bandejat, ja que hom el podia matar sense que se'n derivessin conseqüències jurídiques. El concepte de profanació de lloc sagrat no només s'aplicava quan es cometia un homicidi en un recinte sagrat, sinó que també s'estenia als actes de sang comesos durant la vigència d'una pau inviolable o santedat (helgi) en ocasió de la celebració d'un þing o d'unes festes religioses; així, en el capítol I de la Història dels descendents d'en Volsung hi llegim que en Sigi, fill de l'Odin, fou declarat vargr í véum per haver mort en Breði, esclau de l'Skaði, durant una cacera (llevat que assumim que l'episodi té lloc a Asgard i que ens trobem davant una mena d'equivalent norrè llunyà del mite bíblic de l'expulsió del paradís o, millor encara, de l'expulsió d'en Caín de la ‘terra fèrtil’ després de l'assassinat de l'Abel: “Sekt mín er meiri en svo, að ég fái borið hana! Sjá, nú rekur þú mig burt af akurlendinu, og ég verð að felast fyrir augliti þínu og vera landflótta og flakkandi á jörðinni, og hver, sem hittir mig, mun drepa mig”). En Guðni Jónsson 1945:232, en dóna la següent definició: Vargr í véum var sá maður kallaður, sem vegið hafði víg á heilögum stað, í hofshelgi eða þinghelgi, og varð hann þegar sekur skógarmaður af verkinu sjálfu samkvæmt norrænum lögum. þýðir helgaðan stað, skylt vígja. El passatge de la Història dels viquings de la Ioms reproduïda a sota dóna a entendre que la declaració d'una persona com a profanador de lloc sagrat no era pas automàtica quan la persona que havia comès la profanació era el noble que detenia el poder en el territori o en un territori determinat. En el nostre cas concret, el iarl Hákon Sigurðarson de Noruega només pot ésser declarat profanador de llocs sagrats per la voluntat expressa d'un igual a ell, el iarl Óttar del Gautland, secundada pels assistents a un þing convocat ad-hoc. Fóra molt versemblant de pensar que el zel especial que Hákon, de tornada a Noruega, posarà en perseguir els cristians, reconstruir els temples pagans que els cristians havien esbucat o fer esbucar, i ordenar fer sacrificis als déus, s'hagi de veure com l'intent de deslliurar-se, a través d'un zel religiós redoblat, de l'estigma d'´ésser un profanador de lloc sagrat, malgrat el fet d'ésser iarl, cosa a la qual s'hi devia afegir, a més a més, el fet d'haver-se'n adonat que l'emperador cristià Otó III, malgrat haver-lo obligat a fer-se cristià i a comprometre's a cristianitzar Noruega com a condició perquè s'hi pogués mantenir com a sobirà, a la llarga no li faria pas costat a ell sinó a l'Olau Tryggvason en la pugna pel poder suprem a Noruega (són significatives les paraules del saguista, escrites una mica abans, que fan: “Ótta keisari og Ólafur Tryggvason vinna nú mikinn sigur og fagran á þessum tólf mánuðum, þvíað nú heldur ekki við þeim. En þeir flýja undan ávallt, Haraldur konungar og Hákon jarl, og þykjast nú finna það og sjá, að minni og minni er ávallt þeirra afli, svo sem meiri hlutur og meiri er kristnaður í landinu” - ‘l'Emperador Otó III i l’Olau Tryggvason obtingueren, així doncs, en aquests dotze mesos una gran i bella victòria, car no se’ls podia resistir. El rei Haraldr de Dinamarca i el iarl Hákon de Noruega es batien incessantment en retirada, alhora que constataven i veien que llurs forces eren de cada vegada més i més migrades a mesura que la part del seu poble que es cristianitzava s'anava fent més i més gran’). En el zel repaganitzador d'en Hákon, per tant, també hi devia haver una certa porció de voler fer pagar cara una decepció envers una gent que ell devia estar considerant com a fal·laç, xantatgista (l'autor de la saga descriu així la cristianització de Noruega: “Og hvar sem þeir fóru, þá var það boðið þeim mönnum öllum, er þeir fingu höndum tekið, að annað hvort skyldi, að þar mundi hver þegar vera drepinn, eða ella skyldi taka trú og skírn, og kuru margir það er betur gegndi, að taka trú og skírn. En þeir menn et eigi vildu undir [kristin lǫg] ganga, þá létu búkarlar eigi mjög rjúka á þeim tólf mánuðum hinum næstum, þvíað þeir keisari brenndu byggðina og þorpin og eyddu svo fyrir þeim öllum, er eigi vildu trúna taka, en drepa þá jafnan sjálfa” / ‘i fos on fos on [l’emperador Otó III i l’Olau Tryggvason] arribaven, ordenaven a tothom que podien capturar que triés entre ésser mort a l’acte o abraçar la fe i prendre el bateig, i molts d’ells triaven l’opció que els resultava millor i que era abraçar la fe i prendre el baptisme. Però els pagesos qui no volien adoptar el cristianisme, durant els propers dotze mesos no els deixaren pas rjúka (?) gaire perquè l’emperador i els seus [en aquest temps] cremaren llurs habitatges i llogarets, destruint-los-els d’aquesta manera a tots els qui no volien pas abraçar la fe i matant-los a ells mateixos sempre [que els podien capturar]’ i hi podem afegir encara aquest breu passatge extret de la Història de les Illes Òrcades,cap. XII, pàg. 15 que fa així: «Óláfr sigldi vestan fimm skipum, ok kom fyrst við Orkneyjar. Þar hitti hann Sigurð jarl í Rǫgnvaldsey í Ásmundarvági, með þrjú skip, ok var hann búinn [at fara] í hernað. Óláfr konungr lét kalla jarl á skip sitt ok kvaðst vilja tala við hann; ok er þeir fundust, mælti Óláfr konungr til hans: “Þat er minn vili, at þú látir skírast ok allr lýðr sá er þér þjónar, ella skalt þú deyja hér þegar, en ek mun fara með eld ok usla yfir allar Eyjar.” En er jarlinn sá hversu hann var við kominn, þá gaf hann allt sitt mál í konungsvald. Lét konungr þá skíra hann ok tók í gísling son hans er hét Hundi eðr Hvelpr, en konungr lét skíra hann með Hlǫðvís nafni. Þá urðu kristnar allar Orkneyjar» ‘l'Olau [Tryggvason] va singlar cap a l'est amb cinc naus i la primera terra que va tocar foren les Illes Òrcades. Allà hi va trobar el iarl Sigurðr a la badia d'Ásmundarvágr de l'illa de Rǫgnvaldsey. El iarl hi era amb tres vaixells i estava preparat per a fer una expedició de guerra. L'Olau va fer cridar el iarl a la seva presència, que pugés al seu vaixell, dient-li que volia parlar-hi. Quan es varen trobar, el rei Olau li va dir: “És la meva voluntat que tu i tot el poble que et serveix siau batejats. Altrament, si t'hi negues, moriràs ara i aquí mateix i [tot seguit,] assolaré totes i cadascuna d'aquestes illes a ferro i foc”. I quan el iarl se'n va adonar quina era la situació en què es trobava, es va lliurar enterament a la gràcia del rei Olau. Aleshores el rei el féu batejar i li agafà com a hostatge el fill, que nomia Hvelpr o Hundi (semblen adaptacions de l'irlandès Conán i Cú respectivament, ço és, Llobet i Llop) i el rei també el va fer batejar amb el nom de Hlǫðvir, ço és, Lluís. Després d'això totes les illes Òrcades abraçaren el cristianisme) i mancats de paraula i honor (a la llarga, Hákon hauria hagut de renunciar als seus territoris en favor de l'Olau Tryggvason, malgrat l'afirmació contrària de l'emperador Otó III)
◊ nú er að segja frá því er gerðist í ferð Hákonar jarls, þá er hann fór heim til Noregs, að hann kom við Gautland, og þegar er hann kömur þar, þá herjar hann og gerir upprásir. En sendir aftur presta alla og kennimenn þá er keisari hafði fingið honum til föruneytis og að skíra menn í Noregi. Nú vill Hákon ekki að þeir fari lengur með honum. Og nú er hann herjar, þá spyr hann til hofs eins, þess er mest var í Gautlandi meðan þar var heiðið. Í því hofi var hundrað goða, og var helgað Þór hofið. Hákon tekur fé það allt er þar var inni, en þeir menn er varðveittu hofið og bólstaðinn flýðu undan, en sumir voru drepnir. En Hákon fór aftur til skipa sinna með féið og brennir og bælir allt það er fyrir honum varð á þeirri leið, og hafði fingið ógrynni fjár er hann kom til skipa. Og á þessu méli, er Hákon svarfaðist þar um á Gautlandi, þá spyr Óttar jarl er réð fyrir miklum hluta Gautlands, og bregður hann við skjótt, og dregur hann að allan landher í móti Hákoni jarli og fer með mikið lið að honum, og lýstur þar þegar í bardaga með þeim, og verður Hákon borinn ofurliði af landher þeim er að dreif, og lauk svo að hann flýr undan með lið sitt og fer til Noregs. Eftir það kveður Óttar jarl þings og mælti þeim málum á þinginu, að Hákon jarl skyldi heita vargur í véum, fyrir því að hann kvað engi mann verri verk unnið hafa, er Hákon hafði brotið hið æðsta hof í Gautlandi og unnið margt annað illt, og öngvir menn vissu dæmi til slíks, og hvargi er hann fór eða kom, þá skyldi hann þetta nafn hafa. Og er þetta er tíðenda, þá spyrja þeir jarlarnir Urguþrjótur og Brimiskjarr, er fyrr var getið í þessu máli, til fara Hákonar jarls, og svo hvað hann hafðist að, og þykir hann fara lítt friðsamlega, og vilja þeir eigi bíða hans þaðan. Og flýja þeir nú úr landi með öll skip sín og voru öll hlaðin af mönnum, og vildu þeir gjarna eigi finna Hákon jarl. En þá er jarl kom í land austan í Víkina og spurði þegar hvað þeir jarlarnir höfðu að sýst meðan, að þeir höfðu kristnað alla Víkina norður til Líðandisness. Og verður jarl við æfur og reiður mjög, og sendir þegar orð um alla Víkina, að öngum skyldi hlýða að halda á þessum sið, svo að eigi mundi hver stórvíti fyrir taka af honum. Og er þetta spurðist, þá flýði hver undan er kristni vildi halda, en sumir gingu aftur til heiðni og villu þeirrar er þeir höfðu áður, fyrir sakir ofríki jarlsins. En jarlinn Hákon kastar þá trúnni og skírninni og gerðist þá hinn mesti guðníðingur og blótmaður, svo að aldregi hafði hann meir blótað en þá. Og situr Hákon nú of kyrrt í landinu og ræður nú einn fyrir öllum Noregi og geldur aldregi síðan skatta Haraldi konungi Gormssyni, og er mjög í rénan þeirra vingan: en aquest punt hem de contar els fets que es varen esdevenir durant el viatge d'en Hákon: quan tornava cap a Noruega, va passar pel Gautland, i, quan hi va arribar, el va saquejar fent desembarcaments o ràtzies ça i lla. [Aleshores] envià de tornada a Saxònia tots els preveres i clergues que l'emperador li havia donat perquè l'acompanyessin i bategessin els noruecs. El iarl Hákon no volia que el continuessin acompanyant. I mentre estava barrejant el país, se'n va assabentar d'un temple pagà, el qual fou el més gran que hi hagué al Gautland mentre s'hi va practicar el paganisme. En aquell temple hi havia un centenar d’ídols, i [el temple mateix] estava consagrat al Tor. En Hákon es va apoderar de tots els béns que hi havia a dins, però els qui guardaven el temple i els estatges adjacents varen fugir encara que alguns d'ells foren morts. En Hákon se'n tornà als seus vaixells amb els béns aconseguit, cremant i incendiant tot el que trobava pel camí, i quan va arribar als vaixells, havia aconseguit una quantitat fora mesura de béns. I mentre en Hákon recorria el Gautland devastant-lo i assolant-lo, el iarl Óttar, que governava gran part del Gautland, se'n va assabentar, i, reaccionant ràpidament, va aplegar tot l'exèrcit del país per enfrontar-se al iarl Hákon i [quan l'hagué aplegat,] l'atacà amb una gran tropa. Aleshores es va entaular d'immediat batalla entre ells i en Hákon fou aclaparat per la superioritat de forces de l'exèrcit del Gautland que concorria contra ell i la batalla va acabar que ell va fugir amb les seves tropes i se'n tornà a Noruega. Després d'això, el iarl Óttar féu convocar un þing en el qual va plantejar el seu desig que el iarl Hákon fos declarat profanador de santuari per tal com cap home no havia comès un crim pitjor que en Hákon quan havia destruït el màxim temple del Gautland i comès mants altres mals, i que no hi havia ningú que conegués un exemple de crims semblants i que portés aquest nom fos on fos on anés o vingués. Mentre això passava, els dos iarls Urguþrjótur i Brimiskjarr foren ennovats dels fets del iarl Hákon, i varen sentir que no estava actuant gaire pacíficament. I no varen voler esperar la seva arribada. Aleshores fugiren del país amb tots llurs vaixells i tots ells carregats de gent, i s'estimaren més de no esperar l'arribada del iarl Hákon. Però quan el iarl va arribar, des de la banda de ponent, a la Vík i fou ennovat immediatament del que els iarls havien estat fent, que havien cristianitzat tot el territori de la Vík fins a Líðandisnes pel nord, el iarl s'exaltà i aïrà produndament. Immediatament va enviar missatgers per tota la Vík que ningú no gosés mantenir aquella religió si no volia rebre un sever càstig d'ell. Quan això es va conèixer, tots els qui volgueren mantenir el cristianisme, varen fugir del país, però alguns, per culpa de la tirania del iarl, tornaren al paganisme i a la idolatria que havien seguit fins aleshores. El mateix iarl Hákon també va renunciar aleshores a la fe i al baptisme, convertint-se en el pitjor apòstata i sacrificador, de manera que no havia fets tants de sacrificis abans com a partir de llavors. Després d'això, en Hákon va residir en un país absolutament pacificat, regnant tot sol sobre tota Noruega, i mai més no tornà a pagar tribut al rei Haraldur Gormsson, i llur amistat es va deteriorar seriosament (vocabulari: #1. bólstaðr: crec que fa referència als estatges dels qui atenien els sacrificis que s'hi feien i tradueixo en conseqüència. En Rafn 1829:38, però, esmena en blótstaðinn i tradueix, consegüentment, Offerstedet ‘sacrificador, lloc dels sacrificis’. #2. mæla málum: La formulació de la Història dels viquings de la Ioms és, al meu entendre, més suau que la versió que s'ofereix dels mateixos fets al capítol XII de la Història de l'Olau Tryggvason, on, d'una manera força més contundent, es diu que: Óttarr jarl kveðr þá þings ok gerir Hákon jarl útlagðan, ok skyldi hann heita vargr í véum, er hann hafði brotit hit œzta hof í Gautalandi”. Aquí tenim un gerir, allà un mælti þeim málum að..., és a dir, que no s'hi diu expressament que decretés públicament o dictés o emetés una resolució o decisió judicials (Rafn 1829:39 tradueix la locució norrena amb la danesa afsige en kendelse) sinó únicament que va exposar davant el þing les raons per les quals l'assemblea l'havia de declarar proscrit. En la meva interpretació, per tant, no es diu que el fés declarar proscrit, sinó tan sols que ho va va plantejar, que ho va posar a debat, encara que el relat paral·lel de la Història de l'Olau Tryggvason deixa clar que realment hi fou declarat. Per al significat de la locució mæla málum remeto a l'entrada mál d'aquest mateix diccionari on hi he recollit els exemples de la locució que he trobats fins ara. Els exemples trobats deixen ben clar que la locució no feia referència mai a la presa d'una resolució o decisió, sinó al plantejament verbal d'un afer. #3. Goða tant pot ésser el genitiu plural de [hof]goði ‘godó’ com el genitiu plural de goð ‘déu [pagà]’. Atès que el temple està consagrat a Tor, el més lògic fóra pensar que hundrað goða són un centenar de godons, de sacerdots. En Rafn 1829:38 tradueix el sintagma com a hundrede Afgudsbilleder ‘centenars d'ídols’. En Rafn, per tant, no només veu en el nostre mot el genitiu plural de goð, sinó que, a més a més, li atribueix el significat de skurðgoð ‘ídol’. A la versió paral·lela dels fets que ens ofereix la Història de l'Olau Tryggvason, capítol XII, pàg. 252, hi posa: jarlinn spyrr þá til eins hofs er í vǫ́ro hundrað guða, oc var þat [hof] helgat Þór. El genitiu plural guða només ho pot ésser de guð ‘doblet de goð que després de la introducció del cristianisme es va especialitzar en el significat de ‘Déu [judaicocristià]’. Tanmateix, en la meva traducció m'he estimat més d'adoptar la interpretació del Rafn, ja que considero que el text fou escrit per un autor cristià atès que, poques línies més endavant, aquest autor qualificarà la vella religió pagana de[skurðgoða]villa ‘idolatria’. Si, tanmateix, contemplem el passatge com a escrit des d'una perspectiva pagana, aleshores la interpretació-traducció més adient fóra un centenar de déus [i deesses], ja que, des de la perspectiva pagana, els déus VIVIEN al temple, el temple ERA llur casa. #4. að sýst: supí del verb sýsla at, amb pèrdua molt antiga de la l. Cf. Baetke 19874, pàg. 632: hann sá hvat þar var at sýst er sah, was da verrichtet, geschehen war. #5. æfur: . Cf. Baetke 19874, pàg. 805: œfr adj. hitzig, erregt, aufgebracht, böse. #6. ofríki: . Cf. Baetke 19874, pàg. 464: ofríki n. Gewalt, Gewalttätigkeit, Gewaltherrschaft, Tyrannei. Rafn 1829:39 es decanta, en canvi, per voldsomhed ‘violència’)
◊ Eyvindur hafði vegið í véum, og var hann vargur orðinn, og varð hann þegar brott að fara. Konungur bauð bætur fyrir manninn, en Þórólfur og Þorfinnur sögðu, að þeir höfðu aldregi tekið mannbætur og þeir vildu ekki þær taka; skildust að svo búnu; fóru þeir Þórir heim: l'Eyvindur havia matat un home en terrenys consagrats i fent-ho s'havia convertit en un profanador de terrenys consagrats, o sigui, un proscrit, i hagué d'anar-se'n immediatament [si no volia que el matessin]. El rei va oferir una compensació econòmica per l'home mort, però en Þórólfur i en Þorfinnur respongueren que mai abans no havien acceptat cap compensació per un familiar o un home del seguici que els haguessin mort i que per tant, no l'acceptarien. Estant així les coses, se separaren, i en Þórir i els seus se'n tornaren a casa

vé·fengja <-fengi ~ -fengjum | -fengdi ~ -fengdum | -fengte-ð>:
dubtar d'una cosa, posar en dubte una cosa
◊ það var og ekki fyrr en Baur og hans fylgifiskar í vantrúnni fyrir miðbik þessarar aldar tóku að véfengja ritvissu Jóhannesar guðspjalls, að nein mótmæli komu fram á moti þessum vitnisburði Eusebíusar um harmoníu Tatíans: ni tampoc no es van expressar reserves contra aquest testimoni de l'Eusebi sobre l'Harmonia del Tacià abans que en Baur i les seves rèmores en l'escepticisme comencessin a posar en dubte abans de mitjan segle l'autenticitat de l'evangeli de Sant Joan

vé·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
oracle m
◊ því að Babelkonungur stendur á vegamótum, þar sem báðir vegirnir hefjast, til þess að leita véfréttar. Hann hristir örvarnar, spyr húsgoðin, skoðar lifrina: car el rei de Babilònia s'està a la cruïlla, allà on arrenquen els dos camins, per a consultar l'oracle: sacseja les fletxes, interroga els déus domèstics, examina el fetge

vél·bátur <m.-bátar>: barca a motor

vél·búnaður <m>: maquinari, hardware

vél·byssa <f. -byssu, -byssur>: metralladora f

vélbyssu·byrgi <n. -byrgis, -byrgi>: búnquer m

vélbyssu·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>: niu m de metralladora (o: metralladores)

vél·frćðingur <m.-frćðingar>: mecŕnic (especialista en mecŕnica)

vél·hjól <n. -hjóls, -hjól>: moto f, motocicleta f
  Aquesta encunyació purista no ha reeixit a imposar-se sobre l'hemixenisme mótorhjól.  
     

vélindisgaps·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia f hiatal, hèrnia gastro-esofàgica

vél·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
mecànic -a, mecanitzat -ada
♦ með vélrænum hætti: de manera mecànica

vél·virki <m.-virkar>: mecŕnic (que arregla mŕquines espatllades)

við <f. viðjar, viðjar; emprat hab. en pl.>:
cadena f
♦ brjótast (o: losna) úr viðjum e-s: <LOC FIGalliberar-se de les cadenes de..., deslliurar-se de les cadenes de...
◊ losna úr viðjum eiturlyfja: alliberar-se de les drogues
♦ varpa af sér viðjum e-s: <LOC FIGtreure's del damunt el jou de...
◊ vér skulum brjóta sundur fjötra þeirra, vér skulum varpa af oss viðjum þeirra: trenquem llurs lligams, traguem-nos llur jou del damunt!

við: nosaltres
	acusatiu: okkur
	genitiu: okkar
	datiu: okkur

við 1. <prep.+ac.>: a, amb, al costat de
		við gluggann: a la finestra
		við sólaruppkomu: a sol-ixent
	2. <prep.+dat>: amb
		við lágu verði: a preu baix, per un preu baix, per poc
	3. við og við: de tant en tant

< viða <f. viðu, viður>:
<NÀUTpal m, arbre m, antena f
◊ illa kurrið þér að róa andróðann, takið nú og reisið viðurnar, dragið síðan seglin og látum ganga norður skipin: només remugueu de mala manera perquè heu de remar contra el vent, agafeu els arbres i dreceu-los i un cop fet això, hisseu-hi les veles i posem rumb amb els vaixells cap al nord

viðar·kvistur <m. -kvists, -kvistir. Ac. pl.: -kvistu o: -kvisti>:
branquilló m [per fer foc] (ʕēt͡s, עֵץ)
◊ þá tók hann sig upp og fór til Sarefta. Og er hann kom að borgarhliðinu, var ekkja þar að tína saman viðarkvisti (ʕēˈt͡sīm, עֵצִים). Hann kallaði til hennar og mælti: "Sæk þú mér dálítið af vatni í ílátinu, að ég megi drekka": 
◊ hún svaraði: "Svo sannarlega sem Drottinn, Guð þinn, lifir, á ég enga köku til, heldur aðeins hnefa mjöls í skjólu og lítið eitt af viðsmjöri í krús. Og sjá, ég er að tína saman fáeina viðarkvisti (ʃəˈnaʝim   ʕēˈt͡sīm, שְׁנַיִם עֵצִים). Síðan ætla ég heim og matbúa þetta handa mér og syni mínum, að við megum eta það og deyja síðan": 

við·bára <f. -báru, -bárur. Gen. pl.: -bára>:
[falsa] excusa f, pretext m, subterfugi m

við·bjóður <m. -bjóðs, -bjóðir>: fŕstic m, oi m (Mall.)
	hafa viðbjóð á e-u: sentir repulsió per una cosa
	vekja viðbjóð hjá einhverjum: fer fŕstic / oi (Mall.) a
	þetta er alveg viðbjóður: aixó és absolutament repulsiu

viðbjóðs·legur, -leg, -legt: fastigós -osa, oiós -osa (Mall.), repel·lent

við·bót <f. -bótar, -bætur>:
afegiment m, afegitó m
♦ í viðbót við e-ð: a més a més de..., addicionalment a..., en afegiment a...
♦ fá e-ð í viðbót til að <+ inf.>rebre una cosa d'afegitó per a <+ inf.>
♦ til viðbótar: a més a més..., ...de més
♦ til viðbótar við e-ð: a més a més de...
♦ tveir ~ tvær ~ tvö til viðbótar: dos ~ dues de més

viðbótar- <en compostos>:
addicional

viðbótar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
despeses f.pl addicionals

við·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
1. <GENestrebada f, revinclada f
♦ taka snöggt viðbragð: reaccionar amb un sobresalt, sobresaltar-se
2. viðbrögð <n.pl -bragða>reacció f
♦ viðbrögð e-s við e-u: reacció d'algú davant una cosa

viðbragðs·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
estat m d'alerta
♦ í viðbragðsstöðu: en estat d'alerta

viðburða·ríkur, -rík, -ríkt: 1. <GEN> ric -a en esdeveniments
	2. (um dag) agitat -ada (dia ‘intens’)
		viðburðaríkur dagur: un dia molt agitat
	3. (um skáldsögu, kvikmynd o.s.fr.) amb molta d'acció, animat -ada (novel·la, pel·lícula etc.)
		bráðfyndin og viðburðarík gamanmynd fyrir alla fjölskylduna: una comèdia hilarant i molt entretinguda per a tota la família

við·burður <m. -burðar, -burðir>: (atburður) esdeveniment m, fet m
	sögulegir viðburðir: fets (o: esdeveniments) històrics

við·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>: 1. estat m d'alerta (acte de manternir-se preparat per a intervenir, esp. de policia o unitats sanitàries)
		slökkviliðið með mikinn viðbúnað í Kópavogi vegna elds: els bombers en estat de màxima alerta a Kópavogur a causa d'un incendi
	2. preparatius m.pl
		hafa viðbúnað: 1. haver fet preparatius (per enllestir o fer una cosa) 2. fer els preparatius (per a una cosa)
		það þarf ekki mikinn viðbúnað til að <+ inf.>: no calen pas grans preparatius per a <+ inf.>

við·eigandi, -eigandi, -eigandi <adj.>:
adequat -ada, apropiat -ada

viðfangs·efni <n. -efnis, -efni>:
1. (verkefnitasca f (feina & problema que cal resoldre)
2. (efnitema m (matèria, assumpte, argument)
♦ flókin viðfangsefni: temes complexos

við·felldinn, -felldin, -felldið: afable

við·felldni <f. -felldni, no comptable>: 1. <GEN> afabilitat f
	2. (mannblendni) sociabilitat f

við·gerð <f.-gerðir>: reparació

viðgerðar·kostnaður <m.-kostnaðar>: cost de la repació

viðgerðar·maður <m.-menn>: mecŕnic, reparador

viðgerðar·stöð <f.-stöðvar>: taller de reparacions

við·hengi <n. -hengis, -hengi>:
<INFORMattachment m
♦ senda [út] viðhengi með tölvupóst: enviar un arxiu per attachment

við·horf <n. -horfs, -horf>: 1. (skoðun) opinió f (parer, punt de vista)
	2. (afstaða) actitud f (postura)

viðja <f. viðju, viðjur>:
variant analògica de → við “cadena”

við·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
1. <LITERtornada f, refrany m, retronxa f
2. <FIGcançó f de l'enfadós, repetició rutinària del mateix, la vella història de sempre
♦ það er alltaf sama viðkvæðið: <LOC FIGaixò és la cançó de l'enfadós, és la mateixa cançó de sempre

við·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
1. (sár, næmurdelicat -ada (dolorosament sensible o fi)
♦ vera með viðkvæmar hendur: tenir les mans delicades (o: sensibles), tenir les mans de pell sensible 
♦ vera viðkvæmur fyrir sýkingum: ésser propici a les infeccions, ésser de constitució molt delicada
♦ vera viðkvæmur og þola ekki sterkt sólarljós: tenir la pell molt fina i no poder aguantar el sol [fort]
2. (hörundsársensible (al fred)
♦ vera viðkvæmur fyrir kulda: ésser sensible al fred
3. (tilfinningalegursusceptible (molt sensible, picallós, puntós, repelós)
♦ vera viðkvæmur fyrir gagnrýni: ésser susceptible a les crítiques
4. (blíðurtendre -a (delicat)
þegar ég var sonur í föðurhúsum, viðkvæmt (raχ, רַךְ) einkabarn móður minnar: quan vaig ser un fill a les cases pairals, tendre fill únic de ma mare
stíg niður og sestu í duftið, mærin Babeldóttir. Sestu á jörðina, ekki í hásæti, Kaldeadóttir, því að þú ert ekki lengur talin viðkvæm (rakˈkāh, רַכָּה) og dekruð (wa-ʕănugˈgāh, וַעֲנֻגָּה)davalla i asseu-te a la pols, verge filla de Babilònia! asseu-te en terra, no pas a un tron, filla dels caldeus, car ja no et diran mai més tendra i aviciada
hvar er nú vandlæti þitt og máttarverk þín? Þín viðkvæma (hăˈmōn   mēˈʕɛi̯-χā, הֲמוֹן מֵעֶיךָ) elska og miskunnsemi við mig hefir dregið sig í hlé!: on és ara el teu zel i les obres del teu poder? El teu amor delicat i la teva misericòrdia envers mi s'han retirat
viðkvæmar (raħămānii̯ˈʝōθ, רַחֲמָנִיּוֹת) konur suðu með eigin höndum börnin sín, þau voru þeim til næringar, þá er dóttir þjóðar minnar var eydd: les tendres dones han bullit amb les seves pròpies mans llurs infants, els han servit d'aliment, quan la filla del meu poble ha estat devastada
5. <FIGdelicat -ada
♦ viðkvæmt mál: un afer (o: assumpte) delicat

við·laga <f. -lögu, -lögur. Gen. pl.: -lagna o: -laga>:
reserva f
♦ í viðlögu: en reserva, com a reserva
♦ í viðlögum: en [un] cas de necessitat

við·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
1. <NÀUTamarratge m, el fet d'estar amarrat -ada
♦ vera í viðlegu: estar amarrat [al moll]
2. <HISTacampada f en una tenda durant les feines de tardor al mas

við·leitni <f. -leitni, no comptable>:
esforços m.pl
♦ sýna viðleitni: <LOC FIGesforçar-se, fer [tots] els seus possibles
♦ viðleitni til breytinga: esforços per canviar

við·lit <n. -lits, no comptable>:
1. (augnatillitesguard m (mirada)
♦ virða e-n ekki viðlits: no dignar-se ni a mirar algú
◊ væri það ekki vegna Jósafats Júdakonungs, þá skyldi ég ekki renna til þín auga né virða þig viðlits: si no fos per respecte a Josafat, rei Judà, ni faria gens de cas de tu ni em dignaria pas a mirar-te
♦ í fyrsta viðliti: a primera vista
2. (möguleikipossibilitat f (allò que és possible de fer)
♦ það er ekki viðlit: no n'hi ha la possibilitat, resulta impossible, està [totalment] exclòs, no es pot pas fer
♦ og ekki þótti viðlit, að sú leið væri farandi nema í vel björtu: i semblava que no era possible de transitar per aquell camí si no era a la plena claror del dia

við·mið <n. -miðs, -mið>:
norma f, pauta f, estàndard m

við·miðun <f. -miðunar, -miðanir>:
referència f

viðmiðunar·punktur <m. -punkts, -punktar>:
punt m de referència

viðmiðunar·rammi <m. -ramma, -rammar>:
marc m referencial

viðmiðunar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla. Emprat hab. en pl.>:
norma f referencial, directriu f, pauta f referencial
♦ viðmiðunarreglur um e-ð: normes referencials sobre..., directrius sobre...

viðmiðunar·staðall <m. -staðals, -staðlar>:
estàndard m de referència

við·mót <n. -móts, no comptable>:
1. (framkomaformes f.pl, maneres f.pl (manera de fer i estar en societat, manera de comportar-se amb els altres, disposició de caràcter en el tracte social)
♦ hann hefur þægilegt viðmótté unes maneres molt agradables
♦ í viðmótien les seves maneres
♦ hann er þægilegur í viðmóti: té una forma de fer molt agradable, té unes maneres molt agradables
2. (meðhöndlun, umgengnitracte m (manera de relacionar-se amb altri)
♦ ég hafði þar gott viðmótm'hi van tractar bé
♦ viðmót viðskiptavinannael tracte dels clients

viðra <viðra ~ viðrum | viðraði ~ viðruðum | viðraðe-ð>:
I. <personal>:
1. airejar una cosa, orejar una cosa, ventejar una cosa
◊ viðra stofu: orejar una saleta, ventilar una saleta
◊ viðra rúmföt: orejar la roba de llit, airejar la roba de llit
♦ viðra tillögupresentar una proposició de llei, llançar una proposició de llei
♦ viðra e-ð fram af sér<FIGno fer gens de cas d'una cosa
♦ viðra fram af sér að <+ inf.>no prendre's la pena de <+ inf.>, no molestar-se ni a <+ inf.
II. <reflexiu>:
1. <viðra sig>prendre l'aire
2. <viðra sig upp við e-n><LOC FIG[intentar] ensabonar algú, intentar guanyar-se algú amb mangarrufes
III. <impersonal>:
1. <það viðrar vel ~ illa>fa bon ~ mal temps
♦ eftir því hvernig viðrar: segons el temps que farà (o: faci)
♦ þegar vel viðrar: quan farà (o: faci) bon temps

viðráðan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENassequible, que s'hi pot fer front
♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible
♦ viðráðanlegur kostnaður: despeses afrontables (o: assumibles)
2. (um fólktractable  (manejable, dòcil, governable)

við·skilnaður <m. -skilnaðar, no comptable>:
1. (skilnaðurseparació f  (allunyament, distanciament)
2. (brottförpartida f  (partença)
3. (fráfalltraspàs m  (mort)
4. (það hvernig e-r skilst við e-ð eða fer frá e-upunt m final  (estat o manera com una persona deixa una cosa que ha estat fent)
◊ í fyrsta lagi að hætta öllu fylliríi og í öðru lagi að reyna að bæta að einhverju leyti þann viðskilnað sem ég hafði hér síðast: en primer lloc, que deixaria totalment la beguda i, en segon lloc, que intentaria, fins on pogués, de reparar les coses així com les vaig deixar aquí en anar-me'n

viðskm. abrev. de viðskiptamaður "client"

viðskipta·bann <n. -banns, -bönn>: boicot m

viðskipta·halli <m. -halla, no comptable>:
dèficit m comercial

viðskipta·hættir <m.pl>: relacions f.pl comercials

viðskipta·legur, -leg, -legt: comercial

viðskipta·maður <m. -manns, -menn>: client m, clienta f

viðskiptamanna·númer <n. -númers, -númer>: número m de client

viðskipta·númer <n. -númers, -númer>:
<ECONnúmero m de client

viðskipta·samband <n.-sambönd>: relació f comercial

viðskipta·velta <f>: volum m de vendes

viðskipta·vinur <m. -vinar, -vinir>: client m, clienta f
	ágæti viðskiptavinur!: distingit client!
	viðskiptavinir: els clients, la clientela

viðskipta·þvingun <f. -þvingunar, -þvinganir. Emprat hab. en pl.>:
<ECONboicot m comercial, mesures coercitives a nivell comercial

við·skipti <n.pl -skipta>: 1. <GEN> comerç m
	2. (verslunarmál, verslunarviðskipti) negocis m.pl (relacions o transaccions comercials)
		eiga viðskipti við e-n: tenir negocis amb algú
	3. transacció f comercial (acte específic de comerç)

við·skipti <n.pl -skipta>:
1. <GENcomerç m
2. (verslunarmál, verslunarviðskiptinegocis m.pl (relacions o transaccions comercials)

við·smjör <n. -smjörs, no comptable>:
<eða ritm.oli m d'oliva
◊ ‘hve mikið skuldar þú húsbónda mínum?' Hann svaraði: ,Hundrað kvartil viðsmjörs: «Quant deus al meu amo?». Ell va respondre: «cent barralons d'oli d'oliva»
◊ Samverji nokkur gekk til hans, batt um sár hans og hellti í þau viðsmjöri og víni: un samarità s'hi acostà, li va posar oli d'oliva i vi a les ferides i les hi va embenar

við·staddur, -stödd, -statt <adj.>:
present, assistent
♦ að viðstöddum fólksfjölda: davant una multitud congregada
♦ vera e-ð viðstaddur: assistir a una cosa

viðstöðu·laust <adj.>:
ininterrompudament, sense cessar, contínuament

við·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
acollida f
♦ hljóta mjög góðar viðtökur: tenir molt bona acollida, tenir una acollida molt bona (novetat editorial, musical o cinematogràfica)
♦ veita e-u viðtöku: dispensar una acollida a una cosa, acollir una cosa

við·takandi <m. -takanda, -takendur>:
destinatari m, destinatària f

við·tal <n. -tals, -tól>: <GEN> entrevista f
		í viðtali við e-n: en una entrevista amb...
	2. (við lækni, lögfrćðing o.s.fr.) consulta f (amb metge, advocat, especialista etc.)
	3. (samtal) xerrada f (conversa)
		eiga ~ hafa viðtal við e-n: tenir una xerrada amb algð

viðtals·tími <m.-tímar>: hora de consulta

við·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
tradicional
♦ viðtekin venja: costum m tradicional, costum m que ve d'antic

viðtengingar·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<GRAM[mode m] subjuntiu m

viðu¹:
ac. pl. arcaic de viður “bosc; arbre; fusta; llenya”

viðu²:
casos oblics del sg. de viða “pal, arbre, antena (de vaixell a la vela)”

viður·eign <f. -eignar, -eignir>:
1. (samskipti, tengslrelacions f.pl (tracte amb algú o a nivell social)
♦ vera illur (o: erfiðurviðureignar: ésser de tracte difícil
2. (átök, það að fást viðconflicte m (topada hostil, confrontació)
◊ ...sem reynist Agli betri en enginn í viðureigninni við þau konungshjón: ...qui resulta ésser millor amic que cap altre de n'Egill en el conflicte d'aquest amb el matrimoni reial
3. (bardagi, baráttaenfrontament m (combat, lluita)
◊ í fornenska kvæðinu Maldon er sagt frá viðureign sem átti sér stað árið 991 milli landvarnarsveitar Engilsaxa og innrásarliðs víkinga: en el poema La Batalla de Maldon, escrit en anglès antic, es conta el combat que va tenir lloc l'any 991 entre una host anglo-saxona de defensa territorial i una tropa invasora viquinga
4. (umræða, deilacontrovèrsia f, polèmica f (discussió, debat)

viður·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennte-ð>:
(gangast við & játareconèixer una cosa (admetre, acceptar & confessar-ne l'autoria)

viður·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
reconegut -uda (admès, acceptat & confessat)
♦ fá e-ð viðurkennt: aconseguir el reconeixement d'una cosa
♦ fá viðurkennt að <+ subj.>aconseguir que es reconeixi que <+ ind.>

viður·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
1. (matreconeixement m (aprovació del que hom fa o ha fet & guardó lliurat com a senyal de reconeixement)
♦ hljóta fjölda viðurkenninga fyrir bækur sínarrebre nombrosos guardons pels seus llibres
♦ veita e-m viðurkenningu fyrir e-ðconcedir a algú un guardó en reconeixement de...
2. (játningadmissió f (confessió, esp. de falta)

viðurkenningar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<GRAMconjunció concessiva

við·utan <adv.>:
(utan við sigdistret -a, amb la ment absent (inatent al que es desenvolupa al seu entorn, despistat)

við·vaningur <m. -vanings, -vaningar>:
afeccionat m, afeccionada f 

við·vart <adj. nt.>:
♦ gera e-m viðvart: avisar algú, advertir algú
◊ nágranninn gerði lögreglunni viðvart: el veí va avisar la policia

við·vörun <f. -vörunar, -varanir>:
advertència f, advertiment m, avís m 
◊ án viðvörunar: sense previ avís
◊ ‘Almenn viðvörun’ Karls mikla keisara: ‘Admonició General’ de l'emperador Carlemany

vifta <f. viftu, viftur>: ventilador m (aparell de refrigeració)

viftu·reim <f. -reimar, -reimar>: corretja f del ventilador

Vig·fús <m. -fúsar, pl. no hab.>:
Vigfús m (andrònim)

vigra·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

vika¹ <f. viku, vikur. Gen. pl.: vikna>:
setmana f
í mánuði eru vikur vel svo fjórar, í viku dagar sjö: en un mes hi ha una mica més de quatre setmanes, en una setmana, set dies
að liðnum hvíldardegi (τὸ σάββατον -άτου,   ὀψὲ δὲ σαββάτων), þegar lýsti af fyrsta degi vikunnar (τὸ σάββατον -άτου ~ τὰ σάββατα -άτων:   τῇ ἐπιφωσκούσῃ εἰς μίαν σαββάτων), komu þær María Magdalena og María hin til að líta á gröfina: passat el dia de descans (xabbat), quan clarejava el primer dia de la setmana, la Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a veure la tomba
og mjög árla hinn fyrsta dag vikunnar (τὸ σάββατον -άτου ~ τὰ σάββατα -άτων:   καὶ λίαν πρωῒ τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων), um sólarupprás, koma þær að gröfinni: i el primer dia de la setmana, molt prest, a la sortida del sol, anaren fins a la tomba
fyrsta dag vikunnar (τὸ σάββατον -άτου ~ τὰ σάββατα -άτων:   ἐν δὲ τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων), er við vorum saman komin til að brjóta brauðið, talaði Páll til þeirra. Hann var á förum daginn eftir. Entist ræða hans allt til miðnættis: el primer dia de la setmana, quan ens havíem reunit per a partir el pa, en Pau els va parlar. L'endemà partiría de viatge. El seu parlament va durar fins a mitjanit
á þeim dögum var ég, Daníel, harmandi þriggja vikna (ʃəlɔˈʃāh   ʃāβuˈʕīm   ʝāˈmīm,   שְׁלֹשָׁה שָׁבֻעִים יָמִים) tíma. Ég neytti engrar dýrindisfæðu, kjöt og vín kom ekki inn fyrir varir mínar, og ég smurði mig ekki fyrr en þrjár vikur (ʃəˈlɔʃɛθ   ʃāβuˈʕīm   ʝāˈmīm,   שְׁלֹשֶׁת שָׁבֻעִים יָמִים) voru liðnar: aquells dies jo, Daniel, vaig fer el dol per espai de tres setmanes. No vaig menjar cap menja delicada, ni carn ni vi no van entrar pels meus llavis, i no no em vaig ungir fins que foren passades les tres setmanes
♦ að viku liðinni: passada una setmana, al cap de vuit dies, al cap d'una setmana
að viku liðinni (καὶ μεθ’ ἡμέρας ὀκτὼ πάλιν ἦσαν ἔσω οἱ μαθηταὶ αὐτοῦ) voru lærisveinar hans aftur saman inni og Tómas með þeim. Dyrnar voru læstar. Þá kemur Jesús, stendur mitt á meðal þeirra og segir: "Friður sé með yður!": al cap de vuit dies, els seus deixebles eren una altra vegada dintre, i en Tomàs amb ells. Les portes eren tancades. Llavors Jesús s'hi presenta, es posa al bell mig d'ells i diu: «La pau sia amb vosaltres!»
♦ eftir viku: al cap d'una setmana, d'aquí a una setmana, d'aquí a vuit dies
♦ einna vika: una setmana
♦ ég verð eina viku ~ tvær vikur ~ þrjár vikur ~ fjórar vikur: em quedaré una setmana ~ dues setmanes ~ tres setmanes ~ quatre setmanes
♦ einu sinni ~ tvisvar ~ þrisvar á (o:  í) viku: una ~ dues ~ tres vegades per setmana
♦ í [eina] viku: durant una setmana (per espai d'una setmana)
hann mun gera traustan sáttmála við marga í eina viku (ʃāˈβūaʕ   ʔɛˈħāδ,   שָׁבוּעַ אֶחָד), frá miðri viku (wa-ħăˈsˤī   ha-ʃʃāˈβūaʕ,   וַחֲצִי הַשָּׁבוּעַ) mun hann afnema sláturfórn og matfórn. Við horn altarisins verður viðurstyggð eyðingarinnar uns hin fyrirhugaða tortíming steypist yfir viðurstyggðina: farà una sòlida aliança amb molts per una setmana, [i] a partir de mitjan setmana abolirà els sacrificis i les oblacions. A un racó de l'altar hi haurà l'abominació de la devastació, fins que la destrucció projectada s'aboqui sobre l'abominació
♦ farmiðinn gildir í viku: el bitllet té una validesa d'una setmana
♦ í hverri viku: cada setmana
♦ í lok vikunnar: al cap de setmana
♦ í næstu viku: la setmana que ve, la setmana qui ve (Bal.
♦ í síðustu viku: la setmana passada
♦ í viku sem kemur: la setmana que ve, la setmana qui ve (Bal.
♦ í vikunni: #1. (á einhverjum degi vikunnar nema á laugar- og sunnudegi[un dia d']aquesta setmana, entre setmana (al llarg d'aquesta setmana); #2. (vikuna sem leiðla setmana passada (la setmana anterior, ja acabada)
♦ í þessari viku: aquesta setmana
♦ vikum saman: durant setmanes
♦ vikuna sem leið: la setmana passada

vika² <f. viku, vikur. Gen. pl.: vikna>:
<NÀUTmilla nàutica
♦ vika sjávar: milla nàutica
frá Reykjanesi til Flateyjar, það eru þrjár vikur sjóvar: de Reykjanes a Flatey hi ha tres milles nàutiques
Quan es tracta de grans distàncies, comptades en tylft “dotzena”, el genitiu plural vikna se sol elidir:
fjórtán tylftir: ccatorze dotzenes [de milles nàutiques]

vika·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
noi (o: mosso) m dels encàrrecs

vika·piltur <m. -pilts, -piltar>:
noi (o: mosso) m dels encàrrecs

viki·vaki <m. -vaka, -vakar>:
<FOLCLvikivaki m, ball en cercle que recorda llunyanament la sardana i que es balla acompanyat d'una cançó coneguda amb el nom de vikivakakvæði o vikivaki

vik·mörk <n.pl -marka>:
<ESTADinterval m de confiança

vikna <vikna ~ viknum | viknaði ~ viknuðum | viknað>:
1. (meyrna) començar a tornar tou (glaç, quelcom que ha estat congelat, cera)
vax bráðlega ǁ vikna mundi, ǁ af handa knúð ǁ krapti miklum, ǁ ok vísis geisla ǁ velgt af skini, ǁ Helíuss, sonar ǁ Hýperíons. ǁ Fór ek síðan, ǁ ok félögum öllum, ǁ einum at öðrum, ǁ því í eyru drap: ràpidament la cera, masegada per la gran força de les meves mans i escalfada per l'esclat dels raigs del rei Hèlios, fill de l'Hiperion, es reblaní. I tot seguit, vaig anar i a tots els meus companys, un darrere l'altre, els hi vaig ficar a les orelles (L'original fa:   αἶψα δ’ ἰαίνετο κηρός, ἐπεὶ κέλετο μεγάλη ἲς ǁ Ἠελίου τ’ αὐγὴ Ὑπεριονίδαο ἄνακτος· ǁ ἑξείης δ’ ἑτάροισιν ἐπ’ οὔατα πᾶσιν ἄλειψα; la traducció d'en Carles Riba fa:   I ben aviat la cera va estovar-se, obligada ǁ per l'urc i l'esclat del Sol Hiperiònida príncep. ǁ I jo per ordre en tapí les orelles de tots els meus homes)
♦ svellið viknar: el gel (p.e., del carrer, l'aigua, etc.) ja comença a tornar tou [i desfer-se]
2. (svigna) flaquejar, doblegar-se (vinclar-se)
3. (gefa eftir, kikna) cedir (retrocedir, recular & fer figa, fer falla & renunciar)
jörðin (ˈʔɛrɛsˤ ~ אֶרֶץ:   hā-ˈʔārɛsˤ,   הָאָרֶץ) viknar (ʔāˈβal ~ אָבַל :   ʔāβəˈlāh,   אָבְלָה) og kiknar (nāˈβēl ~ נָבֵל:   nāβəˈlāh,   נָבְלָה), heimur bliknar og kiknar, tignarmenni lýðsins á jörðu blikna: la terra fa figa i es doblega (o: es vincla i doblega), el món empal·lideix i es doblega, els dignataris del poble sobre la terra empal·lideixen
<vikna fyrir e-m ~ e-u: cedir davant algú ~ una cosa (p.e., els rengs en formació de batalla & en sentit figurat)
gekk Ljótur svo fast fram að þeir viknuðu fyrir Skotarnir: en Ljótur va avançar amb tant d’ardor que els escocesos van cedir al seu davant
þá mælti Sverrir konungr til sinna manna: „Hafið þat orðtak ok eggjan milli yðar, sem þér heyrið þá hafa Jamtrna, ok heimtizt þegar er þér meguð ór her þeirra ok út í eyna; en veitum þeim fyrst harða árás ok freistum ef þeir vikni fyrir“: aleshores el rei Sverrir va dir als seus homes: “Feu anar entre vosaltres la manera de parlar i les paraules d'esperonament que sentiu que facin anar els iamtalandesos i, de seguida que pogueu, separeu-vos de llur exèrcit i torneu a l'illa. Abans, emperò, ataquem-los amb duresa i provem si [llurs rengs] no cedeixen pas [a la nostra envestida]”
<vikna við: cedir davant algú (p.e., els rengs en formació de batalla)
konungr talaði þá fyrir liðinu ok mælti: „enn væntir mik at fundr várr Bagla verði; gǫngum nú upp í brekkuna, ok veitum þeim þaðan áhlaup sem harðast, ok vænti ek at þeir vikni við“: el rei va parlar aleshores davant la seva tropa tot dient-los: “Espero que lliurem batalla una vegada més contra els Crosses. Pugem el pendís i ataquem-los d'allà [dalt] estant tan violentament com puguem bo i esperant que ells cediran [sota el nostre atac]”
eptir þetta skiljaz þeir ok ríðaz at annan tíma, eigi jafnbúnir, þvíat Rémundr hafði øngva burtstǫng. Konungssyni þykkir sér nú vænt horfa, hugsandi, at hann skyldi nú eigi af spara, leggr nú í skjǫld Rémundar með svá miklu afli, treystandi fullkomit vel sínum reiðskap ok hamingju. Var þetta lag ok veitt mjǫk sterkliga, svá at skaptit þoldi eigi ok brast í sundr í tvá hluti. En Rémundr sat svá fast, at engi sá hann vikna við þetta lag, heldr tekr hann sinni hœgri hendi um hjálm konungssonar, sem hestarnir renna á víxl með frábærum sterkleika, lyptanti honum burt ór sǫðlinum, ok eptir lítinn tíma kastaði hann honum háðuliga niðr á vǫllinn: després d'això se separaren per tornar-se a envestir de nou amb llurs cavalls, no pas en igualtat d'armament, car en Rémundr no tenia llança de bornar. El fill del rei va considerar que tenia [totes les] possibilitats de vèncer, i concloent que no havia d'estalviar forces, envestí l'escut d'en Rémundr amb molta gran força, confiant totalment en la seva perícia [com a combatent] i en la seva sort. Aquest cop [de llança] fou tan fort que l'asta de la llança no el va pas suportar i es va trencar en dos bocins. Però en Rémundr estava assegut tan fermament a la seva sella que ningú no el veié cedir gens ni mica [sobre la seva sella] sota aquella llançada, sinó que, quan els dos cavalls es varen creuar, ell va agafar amb la seva mà dreta, amb força remarcable, l'elm del príncep, sollevant-lo de la seva sella i, del cap de poc temps, tirant-lo vergonyosament a terra
<vikna í knésbótum: caure de genolls (kikna í hnjánum)
4. (komast við) emocionar-se fins a plorar o fins a cuidar plorar (escomoure's fins a les llàgrimes)
þau viknuðu svo þeim lá við gráti: es van emocionar tant que cuidaren plorar
glumdi salr allr ǁ vid gjöllum harmi, ǁ svo at vikna nam ǁ vegleg gyðja. ǁ Aumkaði oss, ǁ ok at mér gekk ǁ máttug megin-dís (δῖα θεάων) ǁ ok mæla gerði: tota la sala ressonava de pena estrident de manera que [fins i tot] l'honorable deessa es commovia, es compadia de nosaltres. I la poderosa dea es va acostar a mi i [llavors] va parlar tot dient... (L'original fa:   ἀμφὶ δὲ δῶμα ǁ σμερδαλέον κονάβιζε· θεὰ δ’ ἐλέαιρε καὶ αὐτή. ǁ ἡ δέ μευ ἄγχι στᾶσα προσηύδα δῖα θεάων)
<vikna við: commoure's
hversu miklu meirr ǁ mun hans eyra, ǁ er við áköllum, ǁ nú opna sik, ǁ ok hjartat vikna við ǁ til vorkunnar? ǁ mun hann mótvarnar ǁ meðöl síðan ǁ ígegn illviðrum ǁ okkr læra (Paradísarmissir, llibre X, versos 1060-1063, pàg. 337): per ventura no s'obrirà més que més la seva orella, si l'invoquem, i el seu cor no es commourà a la misericòrdia? i després ens ensenyarà els mitjans per defensar-nos contra les maltempsades (L'original fa:   How much more, if we pray him, will his ear ǁ Be open, and his heart to pity incline, ǁ And teach us further by what means to shun ǁ Th’ inclement seasons, rain, ice, hail, and snow!)
síðan, er hann sá ǁ þeirra sigghjörtu ǁ ekkert vikna við ǁ vegna þrjózku, ǁ lét hann af lengr ǁ at lýja sik, ǁ ok fást forgefins ǁ við fráleitt sinni, ǁ svipti burt í svip ǁ sínum tjöldum, ǁ ok fór lánga leið ǁ frá liði því (Paradíssarmissir, llibre XI, versos 726-727, pàg. 372): després, quan va veure que llurs cors empedreïts no es commovien gens a causa de llur obstinació, deixà de cansar-se intentant-ho i d'ocupar-se de bades d'aquella vergonyosa ajuda, va desmuntar en un instant les seves tendes i s'allunyà d'aquella gent una llarga tirada de camí (L'original fa:   but all in vain; which when he saw, he ceas’d ǁ Contending, and remov’d his tents far off)

vikna·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG JUD[ħag m] xavuot m.pl, festa f de les setmanes, festa f de les primícies, festa f de la resurrecció (חַג שָׁבֻעוֹת) (→ hvítasunna 2.)
◊ á hátíð hinna ósýrðu brauða, á viknahátíðinni og á laufskálahátíðinni: per la festa dels Pans àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles (בְּחַג הַמַּצּוֹת וּבְחַג הַשָּׁבֻעוֹת, וּבְחַג הַסֻּכּוֹת)
◊ þú skalt halda viknahátíðina, hátíð frumgróða hveitiuppskerunnar, og uppskeruhátíðina við árslokin: celebraràs la festa de les setmanes, que és la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la collita a la fi de l'any (וְחַג שָׁבֻעֹת תַּעֲשֶׂה לְךָ, בִּכּוּרֵי קְצִיר חִטִּים; וְחַג, הָאָסִיף--תְּקוּפַת, הַשָּׁנָה.)
◊ frumgróðadaginn, þegar þér færið Drottni nýja matfórn, á viknahátíð yðar, skuluð þér halda helga samkomu. Eigi skuluð þér þá vinna neina stritvinnu: D'igual manera, el dia de les primícies, quan, en la vostra festa de les setmanes, fareu ofrena a Jahvè dels novells cereals, tindreu una assemblea al santuari. Aquest dia no fareu pas cap treball servil (וּבְיוֹם הַבִּכּוּרִים, בְּהַקְרִיבְכֶם מִנְחָה חֲדָשָׁה לַיהוָה--בְּשָׁבֻעֹתֵיכֶם: מִקְרָא-קֹדֶשׁ יִהְיֶה לָכֶם, כָּל-מְלֶאכֶת עֲבֹדָה לֹא תַעֲשׂוּ.)

vikra <vikra ~ vikrum | vikraði ~ vikruðum | vikraðe-ð>:
fregar una cosa amb pedra tosca

Viktoría <f. Viktoríu, no comptable>:
Victòria f (ginecònim)

viktoríanskur, viktoríönsk, viktoríanskt <adj.>:
victorià -ana

Viktoríu·tímabil <n. -tímabils, no comptable>:
època victoriana

Viktoríu·tími <m. -tíma, no comptable>:
època victoriana

Viktoríu·vatn <n. -vatns, no comptable>:
Llac m Victòria

viku·blað <n. -blaðs, -blöð>:
setmanari m, hebdomadari m

viku·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la setmana

viku·frestur <m. -frests, no comptable>:
termini n d'una setmana
♦ á vikufresti: en el termini d'una setmana

viku·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
que té una setmana [d'edat] (que va néixer fa una setmana)

viku·kaup <n.pl -kaupa>:
setmanada f, salari m setmanal (salari pagat setmanalment)

viku·laun <n.pl -launa>:
setmanada f, salari m setmanal (paga setmanal, salari pagat setmanalment)

viku·lega <adj.>:
setmanalment, cada setmana, totes les setmanes

viku·legur, -leg, -legt <adj.>:
setmanal

vikur <m. vikurs, no comptable>:
pedra tosca, turo m

< vikur <f. vikrar, no comptable>:
pedra tosca, turo m

< vikur <n. vikurs, no comptable>:
pedra tosca, turo m

viku·rit <n. -rits, -rit>:
setmanari m, hebdomadari m

vikur·kol <n. -kols, -kol>:
pedra tosca

viku·skammtur <m. -skammts, -skammtar>:
dosi f setmanal

viku·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:
distribució (o: divisió) f en setmanes

vild <f. vildar, pl. no hab.>:
grat m, gust m
♦ að (o: eftir) vild: a discreció, a voluntat
♦ pipar að vild: pebre a discreció
♦ skjótið að vild!: foc a discreció!

vilja <vil ~ viljum | vildi ~ vildum | viljaðe-ð>: voler una cosa

vilji <m. vilja, no comptable>:
voluntat f
♦ e-r er allur af vilja gerður: tot ell és ple de voluntat i bones intencions, és ple de les millors intencions
♦ gegn vilja e-s: contra la voluntat d'algú
♦ góður vilji: bona voluntat
♦ hafa sterkan vilja: tenir una gran voluntat, tenir una gran força de voluntat
♦ koma fram vilja sínum: imposar la seva voluntat, anar només a la seva, fer el que més li convé i interessa
♦ taka viljann fyrir verkið: acontentar-se amb el que hi hagi fet [fins al moment]
♦ veikur vilji: una voluntat feble
♦ vilji er allt sem þarf: la voluntat és l'únic que ens cal
♦ það var eindreginn vilji hans: ha estat la seva expressa voluntat

villa <f. villu, villur. Gen. pl.: villna>:
1. (það að villastextraviament m (fet de perdre el camí o l'orientació, de perdre's)
♦ ganga í villu: <LOC GEN & FIGanar perdut -uda, anar esgarriat -ada (trobar-se extraviat & desorientat, sense nord, sense rumb)
♦ lenda í villu: perdre's, extraviar-se
◊ lenda í villu í þokunni: perdre's en la boira
◊ þeir hafa farið af rétta veginum og lent í villu. Þeir fara sömu leið og Bíleam, sonur Bósors, sem elskaði ranglætislaun. En hann fékk ádrepu fyrir glæp sinn. Mállaus eykurinn talaði mannamál og aftraði fásinnu spámannsins: s'han desviat del camí recte i s'han esgarriat. Caminen pel mateix camí que en Balaam, el fill d'en Bosor, que va voler una paga d'iniquitat i fou reprès pel seu crim: una somera muda li va parlar amb veu humana, impedint-li així al profeta la seva follia
2. (röng hugmynd & vitleysa & broterror m,f (falta & fallada & idea errònia & esgarriament)
◊ vei þeim, því að þeir hafa gengið á vegi Kains og hrapað í villu Bíleams fyrir ávinnings sakir og tortímst í þverúð (ἀντιλογία, τῇ ἀντιλογίᾳ) Kóra: ai d'ells!, car han seguit el camí d'en Caín i s'han llançat a l'esgarriament d'en Balaam per profit i s'han anorreat en la revolta d'en Corè (ˈqoraħ, קֹרַח ǁ Κόρε
◊ með því að þér vitið þetta fyrirfram, þér elskaðir, þá hafið gát á yður, að þér látið eigi dragast með af villu þverbrotinna manna og fallið frá staðfestu yðar: vosaltres, doncs, estimats, sabent això per endavant, pareu esment a no deixar-vos endur per l'error dels qui infringeixen la llei (ἄθεσμος -ον, τῇ τῶν ἀθέσμων πλάνῃ) ni decaigueu de la vostra fermesa
♦ ganga í villu: <LOC FIGviure en l'error
◊ þeir láta klingja drembileg hégómaorð og tæla með holdlegum girndum og svívirðilegum lifnaði þá, sem fyrir skömmu hafa sloppið frá þeim, sem ganga í villu: fan sonar altisonants discursos inflats de vanitat i sedueixen amb les passions de la carn i una vida disbauxada els qui no fa gaire s'han apartat dels qui viuen en l'error
♦ leiða e-n í villu: induir algú a error (o: engany), seduir algú, induir algú a foraviament, foraviar algú, enganyar algú
◊ hinum réttláta vegnar betur en öðrum, en vegur óguðlegra leiðir þá í villu: el just prospera millor que d'altres, però el camí dels impius els esgarria
◊ hjá honum er máttur og viska, á valdi hans er sá er villist, og sá er í villu leiðir: d'ell són la força i la saviesa, i seus són tant el qui erra com el qui el fa errar
◊ fyrir þá sök og vegna þess að þeir hafa leitt lýð minn í villu með því að segja: ,Heill!' þar sem engin heill var, og þegar þeir hlóðu vegg, riðu þeir kalki á hann, þá seg þú kölkurunum, - því hann skal hrynja: Sjá, ég mun láta koma steypiregn, sem skolar honum burt, haglsteinar skulu niður falla og stormbylur á skella: per aquest motiu i a causa del fet que han esgarriat el meu poble tot dient: Pau! quan no n'hi havia pas de pau, i mentre el meu poble bastia una muralla, ells la revestien de calç - digues als qui la revesteixen de calç, ja que s'esbucarà: “Guaita, faré venir una pluja torrencial que l'arregussarà, i les pedres de calabruix cauran damunt ella i la tempesta esclatarà contra ella
◊ því að margir eru þverbrotnir og fara með hégómamál og leiða í villu, allra helst eru það þeir sem halda fram umskurn, og verður að þagga niður í þeim: car, molts d'ells són rebels (ἀνυπότακτος -ον, ἀνυπότακτοι) i van amb discursos inflats de vanitat (ματαιολόγος -ον, ματαιολόγοι) i esgarrien la gent i de manera especial n'hi ha entre els qui s'abstenen de la circumcisió. A aquests cal reduir-los al silenci
◊ Jesús svaraði þeim: "Varist að láta nokkurn leiða yður í villu. Margir munu koma í mínu nafni og segja: ,Ég er Kristur!' og marga munu þeir leiða í villu. Þér munuð spyrja hernað og ófriðartíðindi. Gætið þess, að skelfast ekki. Þetta á að verða, en endirinn er ekki þar með kominn. Þjóð mun rísa gegn þjóð og ríki gegn ríki, þá verður hungur og landskjálftar á ýmsum stöðum. Allt þetta er upphaf fæðingarhríðanna. Þá munu menn framselja yður til pyndinga og taka af lífi, og allar þjóðir munu hata yður vegna nafns míns. Margir munu þá falla frá og framselja hver annan og hata. Fram munu koma margir falsspámenn og leiða marga í villu: Jesús els va respondre: «Mireu que ningú no us porti a error. Car molts vindran [presentant-se] en nom meu i diran: «Jo sóc el Messies», i seduiran molta de gent. Començareu a sentir parlar de guerres i rumors de guerres; mireu, no us alarmeu: això ha de passar, però encara no serà la fi. Un poble s'alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne, hi haurà a diversos llocs fams i terratrèmols; però totes aquestes coses no són sinó el començament dels dolors del part. Aleshores els homes us lliuraran perquè patiu turments i us donin mort, i tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. Llavors molts apostataran i es trairan els uns als altres i s'odiaran els uns als altres. Sorgiran molts de falsos profetes i seduiran molta de gent
♦ snúa e-u í villu: <LOC FIGrefutar una cosa com a error, rebatre una cosa com a error
◊ Steinunn kom í mót honum, móðir Skáld-Refs. Hún boðaði Þangbrandi heiðni og taldi lengi fyrir honum. Þangbrandur þagði meðan hún talaði en talaði lengi eftir og sneri því öllu er hún hafði mælt í villula Steinunn, la mare d'en Skáld-Refur, va anar al seu encontre. Va predicar durant molt de temps el paganisme al Þangbrandur. Aquest va romandre callat tot el temps que ella li va estar parlant. Després, però, ell li va parlar també força temps i va refutar com a error tot el que ella li havia dit
♦ vaða í villu (o: reyk) og svíma (o: svima): <LOC FIGanar totalment errat -ada
♦ → innsláttarvilla “falta de tecleig”
♦ → málvilla “error de llengua, solecisme”
♦ → málfræðivilla “error gramatical”
♦ → stafsetningavilla “falta d'ortografia”
♦ → ritvilla “falta d'ortografia”
♦ → tæknivilla “falta tècnica”
3. (trúvilla, villutrúheretgia f (doctrina herètica)
♦ fara með villu: <LOC RELIGhaver abraçat (o: adoptat) una doctrina herètica
◊ en þegar biskup hafði séð hvaða bók þetta var, reiddist hann enn meir, spurði prest með þjósti hvort hann færi með villu Lúthers, fleygði bókinni norður í traðir og hélt við svo búið inn í kirkju: i quan el bisbe va haver vist de quin llibre es tractava, encara es va enfurismar més i va preguntar al prevere amb brusquedat si havia adoptat l'heretgia d'en Luter i va llençar el llibre al caminoi que donava cap al nord, i, havent-ho fet, es va dirigir cap a dins l'església
◊ kappræðum þessum lauk á þá leið, að borgarráðið lýsti yfir því, að þar hefði ekki sannast, að Zwingli færi með villu og því bæri honum og öðrum prédikurum, hér eftir eins og hingað til, að boða heilagt evangelíum og rétta guðlega ritningu samkvæmt anda guðs. Katólskir menn reyndu nú með valdi að kæfa siðbótarhreyfinguna, en með litlum árangri: aquestes [dues] disputacions varen acabar d'aquesta manera: el consell de la ciutat va declarar al respecte que no s'havia demostrat que en Zwingli hagués abraçat una heretgia i que, en virtut d'aquest fet, a partir d'aquell moment i fins a nou avís, a ell i d'altres predicadors els corresponia de predicar el sant evangeli i interpretar les divines escriptures segons l'esperit de Déu. Els catòlics aleshores varen intentar de sufocar per la força el moviment reformista, encara que amb poc èxit
4. (með tilvísun til heiðnifalsa creença (referit al paganisme)
◊ berja frá ek stǫngum stórum ǁ stillis rekka ljótrar villu ǁ milda ambátt mána foldar ǁ mildings frægs ok vǫndum gildum: he sentit a dir que els homes del rei, de lleig esgarriament (aquí el mot s'aplica al paganisme), pegaren a la generosa serva del cèlebre príncep de la plana de la lluna (la planúria de la lluna = el cel) amb grans garrots i gruixudes vergues

villa <villi ~ villum | villti ~ villtum | villte-n>: 1. esgarriar algú (indicar a dretcient un camí erroni a algú perquè es perdi)
		ég er villtur: m’he perdut
		...því að oft búa þar illar vćttir, þćr menn villa: ...per tal com sovint hi viuen mals esperits que fan que els homes es perdin (o: s'esgarriïn)
	2. <e-ð> (falsa) falsificar una cosa, falsejar una cosa
		...að henni varð vant stafs eða ellegar hafa aðrir villt: ...que ella va deixar de posar-hi una lletra o bé que d'altres han falsificat [l'escrit]
	3. rísta rúnar villt: escriure malament un text rúnic
		...eg réð rúnarnar og undrast eg um svo vitra konu er hún hefir villt ristið: he llegit les runes i m'astora que una dona tan sàvia com ella les hagi escrites malament
	4. <e-n> (blekkja) enganyar algú, mistificar algú
	5. villa á sér heimildir: donar indicacions errònies d'un mateix (fer creure que un és algú altre etc.)
	6. villa fyrir e-m: informar malament algú, malinformar algú
	7. villa um fyrir e-m: (blekkja) enganyar algú, entabanar algú, fer creure una cosa a algú
	8. villa [fyrir] e-m sjónir (o: sýn): entabanar algú, ensarronar algú

villandi, villandi, villandi: erroni -ònia

villast <villist ~ villumst | villtist ~ villtumst | villste-ð>: 1. perdre’s, esgarriar-se, extraviar-se
		villast af (o: á) leið: perdre's (desorientar-se en el camí)
			hann hafði villst á leiðinni: s'havia perdut
		villast af vegi: perdre's (desorientar-se en el camí)
		villast vegar: perdre's (desorientar-se en el camí)
		ég hef villst á skóginum úti: m'he perdut en el bosc
	2. villast á e-u~e-m: equivocar-se de cosa~persona (confondre's de persona o de cosa, creure que algú o una cosa és algú altre o una altra cosa)
	3. það er ekki um að villast: <LOC FIG> no hi ha volta de full (o: és més clar que l'aigua)

villi·asni <m. -asna, -asnar>:
onagre m (mamífer Equus hemionus)

villi·blaðlaukur <m. -blaðlauks, -blaðlaukar>:
porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.(planta Allium ampeloprasum)

villi·bráð <f. -bráðar, -bráðir. Pl. no hab.>: (veiðidýrakjöt) carn f de caça

villi·dýr <n. -dýrs, -dýr>: animal m (o: bèstia f) salvatge

villi·einkornhveiti <n. -einkornhveitis, no comptable>:
espelta f silvestre (planta Triticum aegilopoides syn. Triticum monococcum subsp. aegilopoides)

villi·göltur <m. -galtar, -geltir>: [porc m] senglar m

villi·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum)

villi·lín <n. -líns, pl. no hab.>: llinet m purgant (planta Linum catharticum)

villi·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
foc follet, foc fatu (mýraljós)

villi·maður <m. -manns, -menn>:
(villtur maður & vansiðaður maður, ruddisalvatge m & f  (membre de poble incivilitzat & toixarrut, mancat d'urbanitat)

villi·malva <f. -mölvu, -mölvur>:
malva f [de cementiri], malva f major, vauma f (Mall.) (planta Malva sylvestris ssp. sylvestris)

villi·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
barbàrie f

villi·svín <n. -svíns, -svín>: [porc m] senglar m

villtur, villt, villt: 1. (ótaminn & frumstæður & sem vex villt) salvatge (no domesticat & no civilitzat & agrest, que creix espontàniament)
	2. (falsaður) falsejat -ada, falsificat -ada, espuri -úria (no autèntic, mistificat)
		...og sá að annað var á ristið en undir var og villtar voru rúnarnar:  ...i se’n va adonar que algú hi havia inscrit una cosa diferent del que hi posava [la inscripció que hi havia] al seu dessota, i que les runes [originals] havien estat falsejades
	3. (sem er í villu) equivocat -ada (que es troba en un error)
	4. (vegavilltur) perdut -uda, esgarriat -ada (que no troba pas el camí)
		vera villtur: haver-se perdut -uda
			ég er villtur: m’he perdut
	5. (hamslaus, hömlulaus) desenfrenat -ada, incontrolat -ada (que no coneix moderació en una cosa)

villu·bönd <n.pl -banda>:
cadenes f.pl de les seves falses creences, cadenes f.pl de la seva falsa fe
◊ svo og eigi síður sýndi óvinur alls mannkyns opinberlega í slíkum hlutum og mörgum öðrum þeim er í frásagnir eru færðir hversu nauðigur hann lét laust sitt ránfengi og þann lýð er hann hafði áður allan tíma haldið hertekinn í villuböndum sinna bölvaðra skurðgoða þá er hann hvessti með slíkum áhlaupum sína grimmdarfulla reiði á þeim sem hann hafði vald yfir sem hann vissi nálgast sína skömm og maklegan skaða síns herfangs: d'igual manera, i no pas menys, l'arxienemic de tot el gènere humà va expressar de manera palesa en tals coses i moltes d'altres que ja s'han exposat en relats [pertinents] fins a quin punt estava disposat a amollar de mala gana el seu botí i el poble que fins llavors havia mantingut captiu tot el temps en les cadenes de la falsa fe en els seus maleïts ídols: quan va saber que s'estava acostant la seva vergonya i el merescut damnatge de la seva captivitat, va aguditzar amb tals atacs la seva ira cruel contra els que tenia en el seu poder

villur, vill, villt: perdut -uda, esgarriat -ada
	fara villur vegar (o: vega): esgarriar-se, perdre's, extraviar-se, foraviar-se
		hún fór vill vegar (o: vega)
		þau fóru vill vegar (o: vega)
		þær fóru villar vegar (o: vega)
		þeir fóru villir vegar (o: vega)
	fara villur vegar um e-ð: <FIG> anar errat -ada en una cosa

villu·trú <f. -trúar, -trúar>: heretgia f

villutrúar·maður <m. -manns, -menn>:
heretgem & f

vina·legur, -leg, -legt: amable, amistós -osa, amical

vina·perla <f. -perlu, -perlur>: nemòfila maculada, cinc-gotes f (planta Nemophila maculata)

vin·átta <f. -áttu, no comptable>: amistat f

vinda <vind ~ vindum | vatt ~ undum | undiðe-ð>:
1. <GENretorçar una cosa, recargolar una cosa
♦ vinda klæði sín: escórrer la roba retorcent-la
♦ vinda [e-ð] af e-u: arrancar una cosa retorcent-la
♦ vinda grein af tré: arrancar una branca de l'arbre a força de retòrcer-la
♦ vinda [e-ð] í sundur: trencar una cosa retorcent-la
♦ hann vatt fjöturinn í sundur: va trencar les lligadures retorcent-les
♦ vinda [e-ð] úr e-u: escórrer una cosa retorcent-la
♦ vinda vatnið úr fötunum: esprémer l'aigua de la roba retorcent-la
2. (vefja upp, draga uppenrotllar una cosa, enrevoltillar una cosa (Mall., Men.) (caragolar al voltant d'un eix formant cilindre)
♦ vinda e-ð með vindásum: enrotllar una cosa amb cabrestants
◊ nú draga þeir Ólafur konungur strengina upp undir miðjan kjöl skeiðinni og undu með vindásum. Þegar er nokkur festi, gekk upp aftur en steyptist fram svo að sjárinn féll inn um söxin, fyllti skeiðina og því næst hvelfdi. Ólafur konungur tók þar af sundi Hákon jarl og alla þá menn hans er þeir náðu handtaka en suma drápu þeir en sumir sukku niður: aleshores, el rei Olau i els seus van estirar el cable just per dessota del centre de l'skeið i l'enrevoltillaren amb els cabrestants. Quan el cable es va tibar, va fer que s'aixequés tota la popa de l'skeið mentre que la part de la proa pegava amb força contra la superfície de la mar de tal manera que l'aigua hi va entrar passant per damunt els bordatges, va omplir l'skeið i aquesta va sotsobrar. El rei Olau va treure de les aigües de l'estret el iarl Hákon i tots els seus homes que van aconseguir capturar, a d'altres els van matar i a d'altres la mar els va engolir
♦ vinda ofan af e-u: desenrotllar una cosa, desenrevoltillar una cosa
♦ vinda ofan af hnykli: desfer un cabdell
♦ vinda e-ð fram: treure una cosa cap a fora o cap endavant
♦ vinda fram fésjóð: treure una escarsella (i brandar-la amb la mà)
◊ nú er Gríma sér að Ingólfur tekur seint hennar máli vindur hún þá fram fésjóð undan kápu sinni og hellir þar úr tveim hundruðum silfurs í kné stýrimanni og mælti svo: "Þetta fé vil eg gefa þér til viðtöku og ásjá við Kolbak": quan la Gríma va veure que l'Ingólfur es mostrava reticent a accedir-hi, es va treure una escarsella de dessota el seu abric i en va abocar dues-centes monedes d'argent a la falda del capità dient-li: "et donaré tots aquests diners si embarques en Kolbakur [amb tu] i li tens esment [durant la travessia]"
♦ vinda e-ð í e-ð: cabdellar una cosa, enrevoltillar una cosa
♦ vinda þráð í hnykil: cabdellar un fil
♦ vinda e-ð upp: fer pujar una cosa (enrevoltillant-ne o enrotllant-ne el cable o la corda de què penja al voltant d'un torn, cabrestant o argue etc.)
♦ vinda upp segl: hissar veles
♦ vinda upp akkeri: llevar l'àncora
♦ vinda upp slönguna: enrotllar la mànega d'aigua
♦ vinda upp úr: donar corda a un rellotge de polsera
♦ vinda band upp á kefli: bobinar una cinta, cargolar una cinta al voltant d'un rodet o una bobina
3. <e-u>: (snúagirar una cosa (fer-la voltar)
◊ þá sáu heimamenn Þórodds að í óefni var komið með þeim en þeir þorðu eigi til að fara vopnlausir. Gengu þeir þá inn eftir vopnum og er þeir komu út hljópu þeir ofan á völlinn með spjót og önnur vopn. En er griðungurinn sá það rak hann höfuðið niður milli fóta sér og snaraðist við svo að hann fékk komið öðru horninu undir hann Þórodd. Síðan brá hann upp höfðinu svo snart að fótahlutinum Þórodds sló á loft svo að hann stóð nær á höfði á hálsi griðunginum. En er Þóroddi sveif ofan vatt Glæsir undir hann höfðinu og kom annað hornið á kviðinn svo að þegar stóð á kafi. Lét Þóroddur þá laust höndunum en griðungurinn rak við skræk mikinn og hljóp ofan til árinnar eftir vellinum: aleshores els criats d'en Þóroddur van reconèixer que la cosa no pintava gens bé per a ells, però no gosaven intervenir-hi estant desarmats, així que van entrar a dins les cases per cercar-hi les armes i quan en varen tornar a sortir, varen córrer cap al prat amb llances i altres armes. I quan el brau ho va veure, va abaixar el cap fins a tenir-lo gairebé entre les peülles i el va moure d'un costat a l'altre fins que va aconseguir ficar una banya sota el cos d'en Þóroddur, i llavors, va aixecar el cap amb una estrebada tan forta que el cos d'en Þóroddur fou llançat en l'aire amb les cames a dalt, de manera que el cap gairebé li va quedar a l'alçada del bescoll del toro. Quan en Þóroddur va tornar a caure en terra, en Glæsir, el brau, va tornar a voltejar el cap sota el seu cos i aquest cop li va aconseguir clavar ben endins del ventre una de les seves dues banyes. Aleshores en Þóroddur va deixar d'agafar-lo amb les seves mans i el brau, deixant anar un bramul ben fort, va córrer pel prat cap al riu
◊ þá vildi Sveinn brjóstreip skipta honum við nafna sinn, [honum hafði] þótt þat vera lítit. Eyvindr vatt þá miklu horni í hǫnd Sveini Ásleifarsyni ok bauð þat nafna sínum; þá reiddiz Sveinn brjóstreip ok mælti fyrir munni sér, svá at nokkurir menn heyrðu ok svá jarl: “Sveinn mun Sveini at bana verða ok Sveinn skal Sveini at bana verða”. Þessu var á dreif drepit: aleshores l'Sveinn corda-de-pit va voler baratar la seva banya de cervesa amb la de l'Sveinn Ásleifarson, havent cregut que la d'aquest era [més] petita. [Aleshores, però,] l'Eyvindr li va posar d'una estrebada una banya de cervesa grossa a l'Sveinn Ásleifarson a la mà i aquest la va oferir a l'altre Sveinn. L'Sveinn corda-de-pit aleshores es va enfurismar i va mormolar[, però] prou fort com perquè ho sentissin alguns dels homes d'allà i també el iarl: “l'Sveinn ha de matar l'Sveinn i l'Sveinn matarà l'Sveinn”, però la gent no hi va prestar gens d'atenció
♦ vinda e-u upp: aixecar una cosa brandant-la
◊ þat segja menn, at Friðþjófr hafi undit eldskíðu [upp] í ræfrarnar, svá at salrinn logaði allr ok kvað vísu: conten que en Friðþjófr va agafar cop en sec un tió encès i el va acostar a l'entramat del sostre de manera que va calar foc a tota la sala, i llavors[, quan es cremava] va cantar aquesta estrofa: (Baetke sub voce vinda, pàg. 742, interpreta el mot, en aquest passatge, amb el significat de schleudernllançar’. Jo, en canvi, interpreto el passatge com que en Friðþjófr va agafar de sobte un tió encès que era prou llarg com perquè, aixecant-lo, el pogués ‘aplicar’ a diferents punts de l'entramat del sobte amb el resultat final que tota la sala es va calar foc. En la meva interpretació, en Friðþjófr hauria estat brandint tot el temps el tió amb la mà)
◊ Sveinn lagði ör á streng ok skaut at honum. Örin kom á nef honum. Þá var því líkast at heyra, sem þá horn brestr í sundr, ok vatt hann upp við höfðinu, ok sáu þeir, at hann hafði fugls nef. Síðan æpir hann hátt ok hljóp í mót liði sínu ok svá hverr á land upp, sem fara mátti, þá er þeir sáu síðast til: l'Svein va posar una fletxa a l'arc i l'hi va disparar. La fletxa li va endevinar el nas i el soroll que va fer va esser com si es trenqués una banya; va aixecar el cap girant-lo cap a ells i ells véren que tenia el bec d'un ocell. Llavors, i cridant fort, va córrer cap a la seva host i llavors cadascun dels seus homes va córrer com va poder terra endins tot el temps que els van poder veure
♦ vinda upp skriðljósi: aixecar un fanal girant-lo (perquè els qui acompanyen el seu portador hi puguin veure)
◊ fer Hróðný fyrir til þess er þau koma að sauðahúsinu. Hún gengur inn og bað þau ganga eftir. Hún vatt upp skriðljósi og mælti: "Hér er nú, Njáll, Höskuldur son þinn og hefir fengið á sér sár mörg og mun hann nú þurfa lækningar": la Hróðný va anar al seu davant fins que van arribar a l'establa de les ovelles. Hi va entrar i els va pregar que la seguissin. Mantenint aixecat un fanal [perquè hi veiessin], els va dir: "Njáll, aquí hi ha en Höskuldur, el teu fill; li han infligit moltes de ferides i ara li caldran cures"
♦ vinda e-u við: girar una cosa, fer virar una cosa
◊ Úlfar vatt við skegginu og seldi honum sverðið og skjöldinn: l'Úlfar es va cargolar la barba i li va lliurar l'espasa i l'escut
◊ eftir þat ríða þeir í burt, til þess er þeir koma nær byggðum Hrings jarls. Þykkir þeim kynliga við vinda, höllin er öll þakin mönnum. Þar var kominn Haraldr konungr við fjögur hundruð manna ok ætlaði at brenna inni Hring jarl ok Ásu ina fögru, dóttur hans, sjá nú, at logi leikr um allt, ok brennir Haraldr konungr bæinn allan. Þá sáu þeir Sturlaugr hvar menn ganga neðan ór jörðu í rjóðri einu, ok þangat snúa þeir, kenna, at þar er kominn Hringr jarl með alla sína hirð, ok þar var Ása in fagra með honum. Varð þar fagnaðarfundr með þeim öllum: després d'això, cavalcaren d'allà fins que arribaren a prop de les cases del iarl Hringr i, pel que hi van veure, els va semblar que hi passaven coses ben rares: tota la höll estava completament encerclada d'homes. [Resultava que] el rei Haraldr hi havia arribat amb quatre-cents homes i volia cremar-hi a dins el iarl Hringr i sa filla, l'Ása la bella. Aleshores veieren que pertot arreu es brandien flames i que el rei feia calar foc a tot el mas. Aleshores l'Sturlaugr i els seus companys véren uns homes que sortien de dins la terra a una clariana; s'hi dirigiren i reconegueren que era el iarl Hringr amb tota la seva hirð i amb ell també hi era l'Ása la bella. Aquella trobada fou motiu d'alegria per a tots ells.
♦ vinda bráðan bug að e-u: <LOC FIGenllestir una cosa sense dilació
♦ vinda sér: moure's cop en sec o inesperadament
♦ vinda sér [upp] að e-m: girar-se cop en sec cap a algú (o inesperadament)
♦ vinda sér að e-u: passar a dedicar-se a una cosa (escometre la realització d'una cosa)
♦ vinda sér frá: apartar-se, allunyar-se (esp. de manera inesperada o brusca)
♦ vinda sér inn í e-ð: entrar dins una cosa (inesperadament i/o sobtadament)
◊ ókunnugur maður vatt sér inn í búningsherbergi: un desconegut va entrar sobtadament dins el vestuari
◊ hann vatt sér í bátinn: va saltar a dins la barca
◊ hann vatt sér upp í ekilssætið og tók stjórntaumana: va saltar al seient del conductor i va agafar les regnes
◊ hann vatt sér yfir garðinn: va saltar en una exhalació part damunt la tanca
3. vinda fram <impers.>: anar-se descabdellant la cosa
♦ sjáum hverju fram vindur: esperem a veure què passa
♦ þegar fram vindur: a la llarga, segons el caire que prengui tot plegat

vindast <vinst ~ vindumst | vast ~ undumst | undist>: tňrcer-se (esp. el peu)
	það vast á mér fóturinn: m’he torçut el peu
	það vast á honum / henni / því fóturinn: s’ha torçut el peu (ell, ella, ell)

vind·bolla* <f. -bollu, -bollur>:
bunyol m de vent (és mot proposat per nosaltres. Els kleinuhringir islandesos no són pas bunyols, sinó més tost dònuts.)

vind·byssa <f. -byssu, -byssur>: escopeta f de balins

vind·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>:
carminatiu -iva

vind·gangur <m. -gangs, -gangar>: bufa f, ventositat f [sense soroll]

vind·gnauð <n. -gnauðs, no comptable>:
remor f [forta] del vent, soroll m del vent (soroll produït pel vent en bufar

vind·hani <m. -hana, -hanar> penell m

VINDHRAÐI - VELOCITAT DEL VENT

VINDSTIGI BEAUFORTS / ESCALA DE BEAUFORT
Vindstig / Força Íslensk heiti Denominació catalana

0

logn n calma f

1

andvari m ventolina f

2

kul n vent fluixet

3

gola f vent fluix

4

stinningsgola f, blástur m vent moderat

5

kaldi m vent fresquet

6

stinningskaldi m vent fresc

7

allhvass vindur, strekkingur, strekkingsvindur vent fort
  El mot strekkingur o strekkingsvindur es fa servir per a designar vents de força 6 (10,8 - <13,9 m/s) però també de força 7 (de 13,9 - <17,2 m/s)

8

hvassviðri n temporal m

9

stormur m temporal fort

10

rok n temporal molt fort

11

ofsaveður n temporal violent

12

fárviðri n huracà m

vind·hviða <f. -hviðu, -hviður>:
ràfega f de vent

vind·högg <n. -höggs, -högg>:
cop m en l'aire, cop m en el buit (p.e., durant un entrenament de boxa o perquè el cop ha errat l'adversari, la pilota de golf o el blanc)
♦ slá vindhögg: pegar cops en l'aire
♦ það var vindhögg: ha errat el cop
♦ það eru ekki slegin vindhögg: <LOC FIGla cosa va de debò, no erren els trets, no disparen amb bales de fogueig

vindill <m. vindils, vindlar>: puro m

vind·lingur <m. -lings, -lingar>: cigarreta f, xigarro m (Mall.)
  Aquesta encunyació purista no ha reeixit a imposar-se sobre l'hemixenisme sígaretta.  
     

vind·mylla <f. -myllu, -myllur>:
molí m de vent

vind·niður <m. -niðar, no comptable>:
remor f del vent

vind·orka <f. -orku, no comptable>:
energia eòlica

vind·stig <n. -stigs, no comptable>: força f del vent (intensitat que assoleix el vent)

vindur <m. vinds, vindar>: vent m
	það er vindur úti: fa vent

vindu·stigi <m. -stiga, -stigar>: escala f de caragol

vind·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
<MEDgasos m.pl

vingan <f. vinganar, pl. no hab.>:
amistat f

vin·kona <f. -konu, -konur>: amiga f
	besta vinkona: millor amiga
	sönn vinkona: veritable amiga, amiga vertadera

vinna <vinn ~ vinnum | vann ~ unnum | unnið>:
A. <absolut o amb complement en acusatiu>:
1. (starfatreballar, fer feina (Mall. (laborar)
♦ vinna að e-u: treballar a... <+ cosa en la qual hom treballa
♦ vinna á e-u: (ráða við e-ðacabar trencant una cosa (a força de tractar-la malament, potinejar-hi etc.)
♦ vinna á e-u: (starfatreballar a... <+ nom del tipus d'empresa per a la qual hom treballa
♦ vinna á sjúkrahúsi: treballar a un hospital
♦ vinna hjá e-m: treballar a... <+ nom de l'empresa o de l'empresari per als quals hom treballa
♦ vinna mikið: treballar molt
♦ vinna vel ~ illa: fer bona ~ mala feina, treballar bé ~ malament
♦ ef einhver vill ekki vinna, þá á hann heldur ekki mat að fá: <LOC FIGqui no vulgui pas treballar, que tampoc no mengi pas; si algú no vol pas treballar, que tampoc no mengi; perendenga, perendenga, qui no fa feina, quan té talent, no menja
2. (gerarealitzar una cosa (fer, dur a terme)
♦ ...þar sem listamaðurinn og arkitektinn Antoni Gaudí vann ótal verk: ...on l'artista i arquitecte Antoni Gaudí va realitzar innombrables obres
♦ vinna e-m gagn: resultar d'utilitat a algú, ésser d'ajut a algú
3. (guanyar una cosa (obtenir guardó, premi etc.)
♦ vinna orustu: guanyar una batalla
♦ vinna stig: <ESPORTguanyar un punt
♦ vinna titilinn: <ESPORTguanyar el títol [de lliga]
♦ vinna í e-u: guanyar a...
♦ vinna í lottói[nu]: guanyar a la loteria
♦ vinna verðlaunin: guanyar el premi
4. (sigra & leggja undir sigvèncer (obtenir victòria & conquerir & expugnar)
♦ vinna mikinn sigur á e-m: obtenir una gran victòria sobre algú
♦ vinna borg ~ land: conquerir una ciutat ~ un país
◊ Játvarður Englakonungur vann Skotland: el rei Eduard d'Anglaterra va conquerir Escòcia
B. <amb adverbis o complements preposicionals>
1. <fyrir
♦ vinna fyrir e-m: treballar per a la manutenció d'algú
2. <til
♦ vinna til e-s: merèixer[-se] una cosa
3. <úr
♦ vinna úr e-u: elaborar una cosa, treballar una cosa (tractar o treballar una cosa fins a convertir-la en una d'elaborada & tramitar una cosa)

vinnast <vinnst ~ vinnumst | vannst ~ unnumst | unnist>:
durar
♦ meðan dagurinn vannst: mentre va ser de dia
♦ ef mér vinnst tími til þess: si hi trobo temps
♦ ef mér vinnst tími til að <+ inf.>si trobo temps per a <+ inf.
♦ verkið vannst vel: el treball ha anat bé, el treball ha rutllat

vinnslu·minni <n. -minnis, -minni>:
<INFORMmemòria f de treball, memòria f RAM
♦ 6G vinnsluminni: una memòria RAM de sis gigues

vinnu·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
edat f laboral
♦ vera á vinnualdri: estar en edat laboral

vinnu·brögð <n.pl -bragða>:
1. <GENmètode m de treball
◊ endurmeta vinnubrögð hans: reavaluar el seu mètode de treball
2. (vinnuhættirmode m d'actuar, modus m operandi

vinnu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
servents m.pl, criats m.pl

vinnu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
minyona f, criada f, dona f de fer feines

vinnu·laun <n.pl -launa>:
(mánaðarlaunsou m (mesada)

vinnu·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
mercat m laboral

vinnumála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de treball, ministra f de treball

vinnumála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de treball

vinnumála·stofnun <f. -stofnunar, stofnanir>:
oficina f de col·locació

vinnu·sími <m. -síma, -símar>: telčfon m del treball (en oposició al privat)

vinnu·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
bata f (de treballador)

vinnu·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de treball
◊ á vinnustaðnum: en el lloc de treball

vinnu·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
setmana f laboral

vinnu·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma reglamentària, arma f de servei

vinsam·legur, -leg, -legt: amical, amable

vinsam·legast <adv.>,: si us plau
	vinsamlegast sendið mér...: tingueu l’amabilitat d’enviar-me... (o: envieu-me si us plau...)

vin·semd <f. -semdar, pl. no hab.>: amistat f

vinstri, vinstri, vinstra: 1. <GEN> esquerre -a, esquerr -a (Mall.)
		til vinstri: cap a l’esquerra
	2. <POLIT>: d'esquerres, esquerrà -ana

vinstri·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit m d'esquerres, partit esquerrà

Vinstrihreyfingin - grænt framboð <Vinstrihreyfingarinnar - græns framboðs>:
1. (á ÍslandiMoviment d'Esquerres - Candidatura Verda  (partit polític islandès de tendència esquerrana-ecologista)
2. (í KatalóníuIniciativa per Catalunya - Els Verds 
3. (á BaleareyjumAlternativa Esquerra Unida - Els Verds 
  El partit Moviment d'Esquerres - Candidatura Verda islandès o Vinstrihreyfingin - grænt framboð fou fundat el 6 de febrer del 1999 per gent que dissentia del programa de la Samfylkingin. El seu equivalent a Catalunya fóra Iniciativa per Catalunya - Els Verds, a Mallorca Alternativa Esquerra Unida - Els Verds i a València Esquerra Unida del País Valencià i Els Verds - Esquerra Ecologista. Per a més detalls, vulgueu consultar la seva pàgina web: http://www.vg.is/.  

vinstrilýðveldis·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit republicà d'esquerres
♦ Vinstrilýðveldisflokkur Katalóníu: Esquerra Republicana de Catalunya

vin·sældir <f.pl -sælda>:
popularitat f (fama, notorietat)
♦ njóta [mikilla ~ gífurlegra] vinsældagaudir de gran [d'una gran] popularitat, tenir un èxit enorme

vin·sćll, -sćl, -sćlt: popular (que té molts d’amics, estimat per molts & molt en voga)

vinur <m. vinar, vinir>: amic m
	besti vinur: millor amic
	sannur vinur: veritable amic, amic vertader

virði <n. virðis, virði>: vàlua f, valor m,f
	virði alls: valor total (d'una cosa)

virðing <f. virðingar, virðingar>:
1. (matvaloració f (estimació, apreciació, avaluació)
2. (heiðurestima f (apreci)
3. (lotningrespecte m (consideració, sentiment de gran estima envers algú)
♦ bera virðingu fyrir e-msentir [un gran] respecte per algú, respectar algú
♦ lotning og virðingrespecte i veneració
♦ sæmd og virðingdignitat i respecte
◊ þetta er fyrir neðan virðingu þína: això està per dessota de la teva dignitat, et rebaixes molt si fas això

virðisaukaskatts·númer <n. -númers, -númer>:
<ECONcodi m d'identificació fiscal, CIF m

virðisauka·skattur <m. -skatts, -skattar>:
<ECONimpost m sobre el valor afegit, IVA m

virðist: semblar

virðu·legur, -leg, -legt: 1. (skrautlegur) magnífic -a, imposant (d’aspecte majestuós o noble)
	2. (ćruverðugur) venerable
	3. (heiðvirður) honorable

virðu·leiki <m. -leika, no comptable>:
(reisndignitat f (qualitat de digne, respecte que hom mereix)

Virgilíus <m. Virgilíusar, pl. no hab.>:
Virgili m (Virgĭlĭus) (Virgill)

virgill <m. virgils, virglar>:
soga f, corda f (de forca)
◊ Júdas tók þann dauða, at hann hengdi sik, ok virgill sá, er at barka honum rann, gerði ørent hans et vesla líf, þá var þat sannligt, at sá barki væri til lífláts þrengdr með snǫrunni, er sú rǫdd hafði eptir runnit, er seldi drottin: en Judas tingué tal mort que es va penjar a ell mateix i la corda que li estrenyé la gargamella va posar fi a la seva mísera vida i quan això va passar, no fou sinó just que el dogal estrenyés fins a la mort aquella gargamella per on havia sortit la veu que havia traït el Senyor
♦ hrynvirgill hrammtangar: la soga dringant de les estenalles de la grapa (hrammtǫng = les estenalles de la grapa = les estenalles del braç = la mà = el braç ~ el canell. La soga dringant del braç ~ del canell = el braçalet d'or)
◊ hrammtangar lætr hanga ║ hrynvirgil mér brynju ║ Hǫðr á hauki troðnum ║ heiðis vingameiði; ║ rítmœðis knák reiða, ║ ræðr gunnvala bræðir, ║ gelgju seil á galga ║ geirveðrs, lofi at meira: el Hǫðr de la cuirassa (= el déu de la cuirassa = el guerrer = el rei Aðalsteinn) fa penjar (o fa que pengi) un braçalet d'or del meu arbre ventós del falcó (l'arbre ventós del falcó = la perxa del falcó = l'avantbraç), trepitjat pel falcó (heiðir i haukr són sinònims). M'és llegut de portar la corda del travesser de l'esgotador d'escuts (rítmœðir = l'esgotador d'escuts = l'espasa. Si esmenem el mot en rítmeiðir obtenim un significat semblant: el noedor d'escuts, el feridor d'escuts. gelgja = el pal travesser d'una forca. gelgja rítmœðis = el travesser del qual penja la forca de la batalla = el pal del qual penja l'espasa = el braç. La corda del braç = el braçalet d'or [que em regala el rei]. Si donem al mot gelgja el significat de [baula de] cadena el significat últim del kenning no varia pas, ja que: la baula del braç = el braçalet d'or) a la forca de la tempestat de llances (galgi geirveðrs = la forca de la tempestat de llances. Explicació: la tempestat de llances = la batalla; la forca de la batalla = l'espasa; el rei ha allargat a l'Egill el braçalet d'or amb què el vol alegrar penjant-lo a la punta de la seva espasa, i l'Egill l'ha recollit, al seu torn, amb la punta de la seva espasa). L'alimentador dels falcons de la batalla (gunnvalr = falcó de batalla = corb. L'alimentador dels corbs = el guerrer = el rei Aðalsteinn) [amb aquest poema] és senyor de major glòria. (Resolució dels hipèrbatons: Hǫðr brynju lætr hrynvirgil hrammtangar hanga mér á hauki troðnum vingameiði heiðis. Ek kná reiða seil gelgju rítmœðis á galga geirveðrs. Bræðir gunnvala ræðr at meira lofi. El rei Aðalsteinn em dóna un braçalet d'or perquè el dugui penjat del meu braç, avesat a ésser perxa de falcó. M'és llegut de portar el braçalet d'or a [la punta de] la meva espasa. El rei Aðalsteinn, amb el poema d'agraïment que li acabo de fer, guanya major glòria)

Virgill <m. Virgils, pl. no hab.>:
Virgili m (Virgĭlĭus) (Virgilíus)

virgil·nár <m. -nás, -náir>:
cadàver m de forca  (cadàver de persona executada a la forca) (gálgnár)
◊ þat kann ec it tólpta, | ef ec sé á tré uppi ║ váfa virgilná: ║ svá ec ríst | oc í rúnom fác, ║ at sá gengr gumi ║ oc mælir við mic: vet aquí la dotzena cosa que sé [fer]: si veig a dalt d'una forca el cadàver d'un penjat balancejant-se, sé gravar i pintar les runes per fer que aquest home camini i parli amb mi

virgull <m. virguls, virglar>:
variant de virgill ‘corda de penjar’
◊ Um morguninn eftir gengu ráðgjafar konungs á stefnu til umráða. Kom þat ásamt með þeim, at þeir skyldu gera nokkura minning blótsins, ok sagði Starkaðr upp ráðagerðina. Þar stóð fura ein hjá þeim ok stofn einn hár nær furunni. Neðarliga af furunni stóð einn kvistr mjór ok tók í limit upp. Þá bjuggu þjónustusveinar mat manna, ok var kálfr einn skorinn ok krufðr. Starkaðr lét taka kálfsþarmana. Síðan steig Starkðaðr upp á stofninn ok sveigði ofan þann inn mjóva kvistinn ok knýtti þar um kálfsþörmunum. Þá mælti Starkaðr til konungs: "Nú er hér búinn þér gálgi, konungr, ok mun sýnast eigi allmannhættligr. Nú gakktu hingat, ok mun ek leggja snöru á háls þér." Konungr mælti: "Sé þessi umbúð ekki mér hættuligri en mér sýnist, þá vænti ek, at mik skaði þetta ekki, en ef öðruvís er, þá mun auðna ráða, hvat at gerist." Síðan steig hann upp á stofninn, ok lagði Starkaðr virgulinn um háls honum ok steig síðan ofan af stofninum. Þá stakk Starkaðr sprotanum á konungi ok mælti: "Nú gef ek þik Óðni." Þá lét Starkaðr lausan furukvistinn. Reyrsprotinn varð at geir, ok stóð í gegnum konunginn. Stofninn fell undan fótum honum, en kálfsþarmarnir urðu at viðju sterkri, en kvistrinn reis upp ok hóf upp konunginn við limar, ok dó hann þar. Nú heita þar síðan Víkarshólmar. Af þessu verki varð Starkað mjök óþokkaðr af alþýðu, ok af þessu verki varð hann fyrst landflótti af Hörðalandi. Eftir þat strauk hann brutt ór Noregi ok austr í Svíaveldi ok var þar lengi með Uppsala konungum, Eireki ok Alreki, sonum Agna Skjálfarbónda, ok var í herförum með þeim: l'endemà al matí, els consellers del rei es van reunir per a deliberar sobre el cas i acordaren de fer un simulacre de sacrifici (literalment: un recordatori de blót) i l'Starkaðr va declarar que ell l'organitzaria. A prop d'ells hi havia un pi, i, devora aquest pi, un gran socó. De la part baixa del pi en sortia una branca prima que s'enlairava cap a la ramada del capcurucull. En aquells moments, els servents estaven preparant el menjar dels homes: havien mort una vedella i ja li havien llevat la butza. L'Starkaðr va fer agafar els budells d'aquesta vedella; després, va pujar damunt el socó i corbà per avall la branca prima [fins que la punta va tocar a terra] i hi va nuar els budells de la vedella. Quan ho hagué fet, va dir al rei: "Rei, vet aquí la forca que se t'ha preparat i ja es veurà que no és gens perillosa. Ara, acosta-t'hi i jo et posaré el dogal al coll". El rei li va replicar: "Si aquest giny realment no és més perillós del que a mi em sembla, confio que no em farà cap mal: però, si no és així, que el destí decideixi llavors el que hagi de passar", i, tot seguit, va pujar a dalt del socó i l'Starkaðr li va passar el dogal al voltant del coll. L'Starkaðr llavors va davallar del socó i, punyint el rei amb la canya, li va dir: "Ara et dono a l'Odin [en ofrena]!" I havent-ho dit, l'Starkaðr va deixar anar la branca de pi vinclada. La canya es va transformar en una llança que va traspassar el cos del rei. El socó va trabucar sota els peus del rei i els budells de la vedella es varen transformar en un vímet fort. La branca del pi es va redreçar enduent-se amb ella el rei fins a la capçada, i allà hi va morir el rei. L'indret, de llavors ençà, es diu Víkarshólmar, és a dir, els illots d'en Víkarr. Per aquest acte, l'Starkaðr es va fer molt odiós a tot el poble i per aquest acte s'hagué d'exiliar, primer del Hörðaland, i després, de Noruega. Es va dirigir cap a l'est, al regne de Suècia, on va passar molt de temps amb els reis d'Uppsala, l'Eiríkr i l'Alrekr, els fills de l'Agni Skjálfarbóndi, participant amb ells en llurs expedicions guerreres
◊ nú sem hann þykkisk svá øruggr af djǫfulligri list, verðr hann enn ein tíma tekinn ok dœmdr ok til gálga leiddr. Ok með því at hann er mjǫk feitr, er eigi svá nærhendis sterkr virgull, sem þeir þykkjask þurfa, en meðan þeir svipask um, ætlar þjófr at reyna listina, ok er hann bregðr upp hringinum, sýnisk þar nú eigi hringr, heldr en digrasti virgull. En er þeir, er nærri standa, sjá, at hann sjálfr hefir fengit sér fullsterkan virgulinn, setja þeir fyrir utan dvǫl þann sama á hans háls ok hengja hann mjǫk hátt: quan ja es creia segur i protegit per aquella art del dimoni, vet aquí que un dia el varen tornar a capturar, i fou condemnat i portat a la forca, i, com que estava tan gras, no tingueren a mà una corda tan forta com creien que haurien de menester amb ell. I mentre ells miraven de trobar-ne una pels voltants, el lladre volgué posar en pràctica l'art diabòlica, però quan es va treure i l'anell i el va aixecar, aquest no va semblar un anell sinó la soga més forta imaginable. I quan els qui eren a prop d'ell véren que ell mateix s'havia aconseguit una corda ben forta, l'hi posaren sense dilació al voltant del coll i el penjaren ben alt

virki <n. virkis, virki>:
1. <MILfortalesa f  (tipus de fortificació)
2. <FIGbaluard m, bastió m  (protecció, defensa, contra noves idees etc.; centre d'una idea etc.)

virkis·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. <MIL = víggarðurbaluard m, bastió m
2. <MIL = víggirðing, hlaðinn [varnar]garðurterraplè m [de defensa]  (amuntegament de terra i pedres amb fins defensius)

virkis·gröf <f. -grafar, -grafir>:
<MILvall m  (fossat de fortificació)

virkis·staur <m. -staurs, -staurar>:
<MILpalissada m [defensiva]  (estacada defensiva)

virkis·útskot <n. -útskots, -útskot>:
<MIL = víggirðingbaluard m, bastió m

virkjun <f. virkjunar, virkjanir>:
1. (orkuvercentral f elèctrica (planta generadora d'energia elèctrica)
2. (það að nytja orku eða afl jarðgufu, foss, jarðhita o.s.fr.explotació f (ús de l'energia o la força del vapor geotèrmic, la calor geotèrmica, la força d'una cascada etc.)
♦ virkjun jarðgufu: explotació del vapor geotèrmic
3. (það að virkjaactivació f (acció d'endegar)

virkur, virk, virkt <adj.>:
1. (starfsamuractiu -iva (dinàmic, laboriós)
2. (rúmhelgurfeiner -a, faener -a (Val.), fener -a (Mall.(laborable)
♦ virkur dagur: dia feiner, dia fener (Mall.
♦ á virkum dögum: en dies feiners
3. <GRAMtransitiu -iva
♦ virk sögn: verb transitiu (áhrifssögn)

virtur, virt, virt <adj.>:
1. (mikils metinnpreuat -ada (estimat, respectat)
2. (sæmdalotinnprestigiós -osa (dotat de prestigi)
♦ virtur dagblað: prestigiós rotatiu
♦ ein virtustu verðlaun á þessu sviði: un dels premis més prestigiosos en aquest camp

viska <f. visku, no comptable>: saviesa f
	gamla viska: antiga màxima, dita antiga

viskí <n. viskís, viskí>: whisky m

viskí·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
ampolla f de whisky, botella f de whisky (Bal.

visku·lind <f. -lindar, -lindir>: deu f de la saviesa

visna <visna ~ visnum | visnaði ~ visnuðum | visnað>:
marcir-se, pansir-se, mustiar-se (Bal.)
◊ hann er sem tré, gróðursett hjá rennandi lækjum, er ber ávöxt sinn á réttum tíma, og blöð þess visna ekki: serà com un arbre plantat (ʃāˈθūl, שָׁתוּל) a la vora de rierols d'aigua corrent (ʕal־palˈɣēj ˈmāʝīm, עַל-פַּלְגֵי מָיִם ‘síquies’), que fa fruit quan n'és el temps i les seves fulles mai no es marceixen (loʔ־ʝibˈbōl, לֹא-יִבּוֹל)

viss, viss, visst: segur -a (que se sap amb certesa)
	ég er ekki viss um að hann viti hvað ég hef verið að gera síðastliðin tíu ár: no estic segur que sàpiga què he estat fent els deu darrers anys

vist·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ecologia f

vistfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
ecològic -a 

vistir <f.pl vista>:
queviures m.pl
◊ þá er þau höfðu litla hríð gengið varð fyrir þeim mörk stór. Gengu þau þann dag allan til myrkurs. Þjálfi var allra manna fóthvatastur. Hann bar kýl Þórs, en til vista var eigi gott: quan havien caminat una estona, va aparèixer davant ells un gran bosc. Varen estar caminant-hi tot lo dia fins a entrada de fosca. En Þjálfi era el més falaguer de cames que un es pugui imaginar. Duia la taleca d'en Tor, però, pel que fa a les provisions que hi duia [per al viatge], no n'hi havia gaire
◊ það var á einu vori, að Þorbjörn mælti til Einars, að hann mundi leita sér vistar nokkurrar, - "því að eg þarf eigi meira forvirki en þetta lið orkar, er hér er, en þér mun verða gott til vista, því að þú ert mannaður vel. Eigi veldur ástleysi þessari brottkvaðning við þig, því að þú ert mér þarfastur barna minna; meir veldur því efnaleysi mitt og fátækt; en önnur börn mín gerast verkmenn. Mun þér þó verða betra til vista en þeim." Einar svarar: "Of síð hefir þú sagt mér til þessa, því að nú hafa allir ráðið sér vistir, þær er bestar eru, en mér þykir þó illt að hafa úrval af." Einn dag tók Einar hest sinn og reið á Aðalból. Hrafnkell sat í stofu. Hann heilsar honum vel og glaðlega. Einar leitar til vistar við Hrafnkel: una primavera es va esdevenir que en Þorbjörn va dir a l'Einar que s'hauria de cercar una feina com a missatge a un mas, - “car no he de menester més treballadors que els que ja tinc, però a tu t'anirà bé per trobar un lloc on llogar-te i viure perquè ets un home dret i condret. No et dic que te'n vagis a un altre mas per manca d'amor perquè de tots els meus fills tu m'ets el més útil; el que més ho fa és la meva pobresa i manca de recursos i els altres fills meus també es faran missatges. Tu, tanmateix, ho tindràs més bo de fer per trobar on llogar-te i viure que no pas ells”. L'Einar li va respondre: “M'ho dius massa tard perquè a hores d'ara tots els qui es volien llogar ja han trobat els millors masos on fer de missatge i em desagrada haver de quedar-me amb les deixalles”. Un dia l'Einar va agafar el seu cavall i se'n va anar a Aðalból. En Hrafnkell hi seia a la stofa. El va rebre bé i amb alegria. L'Einar va demanar al Hrafnkell si podria fer de missatge per a ell
◊ Jarl átti langskip er flaut tjaldað fyrir býnum. Lét hann þegar um kveldið flytja á skipið lausafé sitt og klæðnað manna og drykk og vist, svo sem skipið tók við, og reru út þegar um nóttina og komu í lýsing í Skarnsund: el iarl tenia un vaixell de guerra ancorat davant la vila, amb el tendal muntat. Al vespre va fer portar al vaixell immediatament els seus béns i la roba dels seus homes i beguda i provisions, tant com cabia al vaixell i tan bon punt ho hagueren fet varen salpar al rem en la nit i a trenc d'alba varen arribar a Skarnsund
◊ einn morgun er Þorgils einn úti og sér í vök rekald mikið og þar hjá tröllkonur tvær og bundu byrðar miklar. Þorgils hleypur til þangað og hafði sverðið Jarðhússnaut og höggur til annarrar með sverðinu í því er hún færist undir byrðina og rekur af henni höndina. Byrðurin fellur niður en hún hljóp í burt. Síðan taka þeir rekaldið og eru þá vistir nógar. Síðan losnar ísinn og leitar Þorgils og hans menn þá í burt og komast til Seleyra um sumarið og voru þar um veturinn. Að sumarmálum fóru þeir þaðan og fundu ey litla. Hálfum mánuði síðar fundu þeir svartbaksegg og gáfu sveininum. Hann át hálft eggið. Þeir spurðu hví hann át eigi: un matí que en Þorgils era a fora totsol, a un forat en el glaç hi va veure un gran cetaci que la mar havia escopit cap a la vorera i, devora el cetaci hi havia dues dones trol que fermaven grans farcells. En Þorgils hi va córrer amb l'espasa Jarðhússnaut i va assestar un cop amb l'espasa a una d'elles mentre estava aixecant el seu farcell i li va tallar el braç. El farcell va caure en terra i la dona trol va fugir. En Þorgils i els seus homes varen treure la balena i d'aquella manera tingueren provisions a bastament. Més endavant el glaç es va dissoldre i en Þorgils i els seus homes cercaren un camí per sortir d'allà i a l'estiu arribaren a les Seleyrar i hi romangueren durant l'hivern. A la primeria de l'estiu se n'anaren d'allà i trobaren una illa petita. Mig mes després trobaren un ou de gavinot i el donaren al vailet. Ell es va menjar la meitat de l'ou. Ells li preguntaren per què no se'l menjava tot
◊ litlu síðar gaf byr og sigla þeir í haf. Hrapp þraut vistir í hafi. Settist hann þá að með þeim er næstir voru. Þeir spruttu upp með illyrðum og svo kom að þeir ráðast á og hefir Hrappur þá þegar undir tvo menn. Þá var sagt Kolbeini og bauð hann Hrappi í mötuneyti sitt og hann þá það: poc temps després tingueren vent favorable i es feren a la mar. Durant la travessia al Hrappur se li acabaren les provisions. Aleshores es va asseure amb els qui tenia més a prop per menjar del que aquests tenien. Aquests es varen posar drets d'un salt insultant-lo i d'aquesta manera es va esdevenir que es varen escometre i en Hrappur en un instant n'hagué estès dos. Aleshores ho digueren al Kolbeinn i aquest va convidar en Hrappur a compartir amb ell el seu menjar i en Hrappur va acceptar
◊ ...komu þeir er kvelda tók í einn lítinn dal, ok því nærst kenndu þeir reykjardaun ok fundu fyrir sér lítinn bœ, gengu þar inn ok hittu stofu, þar sátu fyrir konur tvær, var ǫnnur við aldr, en ǫnnur barnung, báðar voru þær fríðar sýnum, ok fǫgnuð þeim vel, drógu af þeim klæðin, þau er vát voru, en fengu þeim þurr klæði, síðan settu þær borð ok báru vist fyrir þá. Eptir þat var þeim fylgt til sængr ok búit um þá vel; sagði húsfreyja at hon vildi eigi at þeir yrði þegar fyrir augum bónda, er hann kvœmi heim, segir hon hann vera nǫkkut stygglyndan: ...i quan ja començava a fer fosca, varen arribar a una vall petita, i tot seguit varen reconèixer l'olor de fum i afinaren davant ells un mas petit i hi entraren i trobaren la stofa, dins la qual hi seien dues dones: una d'elles ja era entrada en anys, però l'altra era joveníssima. Totes dues eren ben plantades i els van rebre amb afabilitat, els llevaren la roba xopa i els en donaren de seca. Tot seguit, pararen una taula i posaren menjar davant ells i després[, quan hagueren menjat,] els acompanyaren a un llit parat amb bones flassades. La mestressa de la casa els va dir que no volia pas que es deixessin veure de seguida pel seu marit quan aquest tornés a casa, afegint-los que era una mica murri

vistun <f. vistunar, no comptable>:
estada a residència especialitzada (esp. de gent gran amb dependència greu)
♦ vistun á stofnun fyrir aldraða: internament d'ancians amb dependència [total] en institució especialitzada

vistunar·mat <n. -mats, -möt>:
avaluació f de sol·licitud d'admissió en residència (per a gent amb dependència greu)
♦ vistunarmat aldraðra: avaluació de sol·licitud d'admissió d'ancians amb dependència [total] a residència especialitzada, valoració de grau de dependència d'ancià

vist·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
ecològic -a 

vit <n. vits, vit>:
1. (meðvitundconsciència f (coneixement [de la pròpia existència])
◊ Kolbeinn fékk steinshögg í ennið. Það var banasár og féll hann við og hafði þó vit til að beiðast prestsfundar og vildi biskup að hann næði því. Svarði Kolbeinn þá sættareið og var hunslaður og dó síðan. Ekki varð víst hver steinum hafði kastað (SS I, cap. 163, pàg. 219): en Kolbeinn va rebre una pedrada al front. Fou una ferida mortal que el va fer caure, tanmateix va mantenir la consciència per a demanar de veure un sacerdot i el bisbe va voler que n'hagués un. En Kolbeinn aleshores va segellar davant el sacerdot amb un jurament el seu consentiment perquè es clogués un acord de conciliació, va rebre l'extremaunció i va morir. No varen saber amb certesa qui li havia tirat la pedrada
2. (skynsemi, mannvitraó f (seny, coneixement, senderi)
♦ fara með allt vitið úr bænum: <LOC FIGanar-se'n sense ésser acompanyat -ada per l'amfitrió fins al carrer (el fraseologisme al·ludeix a la superstició que, si hom no acompanya la visita fins a la sortida, la visita se'n pot "emportar" amb ella tot el seny que hi hagi a la llar dels visitats)
◊ hún fylgir mér til dyra að góðum íslenskum sið, svo ég fari ekki með allt vitið úr húsinu: m'acompanya fins a la porta del carrer seguint el bon costum islandès, perquè no me'n dugui amb mi tot el bon seny que hi hagi a la casa
♦ hafa vit á e-u: (um börntenir prou seny (o: coneixement) per a una cosa (infant)
♦ hafa vit á að <+ inf.>tenir [prou] ús de raó per a <+ inf.>
♦ hafa vit fyrir e-m: tenir coneixement (o: seny) per algú (tenir esment que algú es comporti assenyadament, que no faci l'animal)
♦ hafa vit fyrir sér [í e-u]: tenir coneixement [en una cosa], [saber] anar en compte [en una cosa]
♦ koma vitinu fyrir e-n: fer entrar algú en raó, fer tornar (o: venir; o: posar) algú a la raó
♦ missa vitið: pedre la raó (o: el seny)
<ríða á vit sín: tornar (o: venir; o: posar-se) a la raó
◊ Alexander spyrr þetta brátt ok skundar þegar hernum til þessar borgar, ǽtlar hann ok at lyfja þeim sitt ofbeldi, er fyrstir gerðusk til þess at rísa í mót honum, nema þeir ríði skjótt á vit sín, ok borgarmenn finna eigi fyrr, en konungr kemr með herinn at borginni: l'Alexandre n'és ennovat aviat i s'afanya a portar el seu exèrcit contra aquesta ciutat amb la intenció de remeiar els atenesos de llur arrogància d'haver estat els primers que han fet d'aixecar-se contra ell, si no tornen ràpidament a la raó; i els habitants de la ciutat no se n'adonen de res fins que el rei arriba amb el seu exèrcit a la ciutat
♦ tala af viti: parlar amb seny
♦ vera ekki með öllu (o: fullu) viti: <LOC FIGno ésser-hi tot
♦ vera genginn af vitinu: haver tornat boig, haver perdut el cap
♦ vera kominn til vits og ára: tenir ús der raó, haver arribat a ús de raó
◊ og hinir af lýðnum - prestarnir, levítarnir, hliðverðirnir, söngvararnir, musterisþjónarnir og allir þeir, sem skilið höfðu sig frá hinum heiðnu íbúum landsins og gengist undir lögmál Guðs, konur þeirra, synir og dætur, allir þeir er komnir voru til vits og ára (ˈkɔl   ʝōˈδēaʕ   mēˈβīn, כֹּל יוֹדֵעַ מֵבִין), gengu í flokk með bræðrum sínum, göfugmennum þeirra (ʔaddīrēi̯-ˈhɛm, אַדִּירֵיהֶם)i la resta del poble, els sacerdots, els levites, els porters, els cantors, els natineus o netinim, i tots els qui s'eren separats dels habitants pagans del país i havien seguit la Llei d'Elohim, [així com] llurs dones, fills i filles, [ras i curt,] tots els qui haguessin arribat a l'ús de raó, s'uniren a llurs germans, [i] als nobles d'entre ells
♦ komast til vits og ára: arribar a [l'edat de tenir] ús de raó
♦ vera [vel] viti borinn: haver nascut amb intel·ligència, ésser intel·ligent
◊ og konungur bauð Aspenasi hirðstjóra (ˈraβ   sārīˈsā-u̯, רַב סָרִיסָיו) að velja meðal Ísraelsmanna, bæði af konungsættinni og af höfðingjunum, sveina nokkra, er engin líkamslýti hefðu og væru fríðir sýnum, vel að sér í hvers konar vísindum, fróðir og vel viti bornir (wə-ˌʝɔδəˈʕēi̯   ˈδaʕaθ   ū-məβīˈnēi̯   madˈdāʕ, וְיֹדְעֵי דַעַת וּמְבִינֵי מַדָּע) og hæfir til að þjóna í konungshöllinni, og kenna þeim bókmenntir og tungu Kaldea: i el rei manà a l'Aixpenaz, cap de la cort, que elegís d'entre els israelites alguns vailets que fossin de llinatge reial o de família noble que no tinguessin cap defecte corporal i fossin de bella figura, versats en tota mena de ciències, instruïts i dotats d'intel·ligència i capaços de servir a palau del rei, i ensenyar-los la literatura i la llengua dels caldeus
♦ vera viti sínu fjær: <LOC FIGestar fora de si, estar com a embogit -ida
♦ verða viti sínu fjær: embogir, posar-se fora de si
◊ þær eiga að drekka svo að þær reiki um og verði viti sínu fjær (wə-hiθhɔˈlālū, וְהִתְהֹלָלוּ) andspænis sverðinu sem ég mun senda mitt á meðal þeirra: que beguin perquè tentinegin i embogeixin davant l'espasa que enviaré enmig d'elles
<vera vits vitandi: tenir les seves facultats mentals intactes
◊ sá maður mælti: „Eigi þarftu að bregðast ókunnur við það. Þú fæddist upp í Danmörk, sem þú veist, og vart maður einsýnn og eitt sinn er þú hafðir farið kaupferð og látt við Sámsey nokkurar nætur þá var eg þar fyrir. Þú hafðir með þér Finna og keyptir þú að þeim að þeir finnvitkaði úr mér augað. Má hver maður sjá, sá er vits er vitandi, að þessi augu hafa í einum hausi verið bæði. Hefir þú nú annað en eg annað, og skal konungur hér um dæma á morgin og um það er þú tókt belti og kníf af Þorgísli bróður mínum“: aquest home li va respondre: “No facis com si no ho sapiguessis!: tu vares néixer i et vares criar a Dinamarca, com saps prou bé, i [un dia hi] vares perdre un ull i una vegada que vares fer un viatge de mercader i vares ancorar a l'illa de Sámsey algunes nits, [resulta que] jo havia arribat [allà mateix, per casualitat] abans de tu [i que vaig ésser testimoni que] amb tu hi havia uns lapons i feies la barrina amb ells que amb llur màgia lapona ells farien que jo perdés un ull de la cara. Qualsevol home que tingui el coneixement bé pot veure que aquests dos ulls un cop varen trobar-se a un mateix cap. Ara tu en tens un i jo en tinc l'altre i demà el rei jutjarà sobre aquest fet i sobre el fet que vares agafar el cinyell i el ganivet d'en Þorgils, mon germà”
♦ von úr viti: <loc. adv.> moltíssim, sense fi, una eternitat
♦ dragast ~ endast von úr viti: allargar-se ~ durar una eternitat
◊ það dregst von úr viti: no acaba mai, triga moltíssim
♦ kjafta von úr viti: xerrar sense aturall
♦ spyrja e-n von úr viti: atabalar algú a preguntes
3. (hyggjuvit, hyggindi, dómgreind, skilningurintel·ligència f (facultat de discórrer, judici)
♦ flækja sig ekki í vitinu: <LOC FIGno ésser [precisament] una llumenera
♦ kafna ekki í vitinu: <LOC FIGno ésser precisament un geni
♦ reiða ekki vitið í þverpokum: <LOC FIGno haver inventat precisament la pólvora, no ésser precisament el més llest de la classe (ésser curt d'enteniment, ésser beneit)
♦ spakur að viti: molt llest -a
♦ spekingur að viti: home molt llest
◊ Gestur Oddleifsson bjó vestur á Barðaströnd í Haga. Hann var höfðingi mikill og spekingur að viti, framsýnn um marga hluti, vel vingaður við alla hina stærri menn og margir sóttu ráð að honum. Hann reið hvert sumar til þings og hafði jafnan gistingarstað á Hóli: en Gestur Oddleifsson vivia a Hagi, a la Barðaströnd. Era un gran höfðingi i un home d'una intel·ligència preclara, i tenia el do de poder veure en el futur pel que fa a moltes de coses, mantenia una ferma amistat amb tots els prohoms més grans i eren molts els qui cercaven consell d'ell. Cada estiu anava al þing i[, quan ho feia,] s'estatjava sempre a Hóll
♦ stíga ekki í vitið: <LOC FIGno haver inventat precisament la pólvora, ésser curt -a d'enteniment
♦ vera vænn til vits: ésser prometedor quant a intel·ligència, fer mostra d'una intel·ligència lúcida
◊ var þá leitað við Nikulás Skjaldvararson, systurson Magnúss konungs berfætts, ef hann vildi gerast höfðingi fyrir flokkinum. Hann svaraði á þá lund að það væri hans ráð að taka þann til konungs er af konungaætt væri kominn en þann til ráða fyrir flokkinn er vænn væri til vits, lét mundu betra verða til liðs: aleshores s'adreçaren al Nikulás Skjaldvararson, nebot per part de mare del rei Magnús Cames-nues, per preguntar-li si no volia posar-se al capdavant de l'exèrcit. Ell els va respondre de la següent manera: que els donava el consell que prenguessin per rei un home que procedís de llinatge reial, però que elegissin com a comandant de l'exèrcit un home al qual se li suposés l'aptitud necessària per a tal càrrec (lit.: que fos prometedor quant a intel·ligència [militar], és a dir, que fos prometedor quant a dots de comandament i com a estrateg), i va afegir que [si ho feien així] seria millor per a les tropes (?) (#1. cf. Baetke 19874, pàg. 749: vænn til vits gute Verstandesanlagen zeigend; #2. En Baetke 19874 no dóna pas entrada a la locució verða til liðs. La interpreto com a va dir que seria millor per a la tropa)
◊ Nikulás Pálsson var með konungi. Hann var yngstr allra lendra manna ok þótti manna vænstr til vits ok fremdar. Hann lagðiz sjúkr ok af þeim sama sjúkleik andaðiz hann. Um daginn fyrir jólaaptan var lík hans náttsett: en Nikulás Pálsson era a la cort amb el rei. Era el més jove de tots els lendir menn, ço és, dels homes ligis del rei i era considerat el més prometedor dels homes quant a lucidesa de ment i distinció per la seva eficiència. Es va posar malalt i va morir d'aquesta mateixa malaltia. El seu cos fou enterrat la nit del dia abans de la vetlla de nadal
♦ vita sínu viti: ésser prou llest -a (malgrat tot, a despit de les seves limitacions)
4. (þekking & kunnáttaconeixement m (fet de conèixer o saber una cosa)
♦ hafa allt sitt vit úr e-u ~ e-m: tenir tots els seus coneixements d'algú ~ una cosa
♦ hafa allt sitt vit úr bókum: haver obtingut tots els seus coneixements dels llibres llegits, tots els seus coneixements procedeixen dels llibres llegits (i no pas de l'experiència, la pràctica o l'observació de la natura)
♦ hafa vit á e-u: (vita um e-ð, þekkja e-ðtenir coneixement de (tenir notícia d'una cosa, saber una cosa, estar ennovat d'una cosa)
◊ gengu þeir þá út allir og heim til búða sinna. Var þetta fyrst á fárra manna viti. Líður nú svo þingið: aleshores tots sortiren a fora i es dirigiren a llurs búðir. De moment només molts pocs en tenien notícia. I, així les coses, el þing va continuar
◊ mun eg þetta ekki í hljóðmæli færa því að það er nú að margra manna viti um hvörf þau er hér hafa orðið er vér hyggjum að í yðvarn garð hafi runnið: no ho diré fluixet perquè ja n'hi ha molts que ho saben: pel que fa a les desaparicions [d'objectes] que s'han produït aquí, creiem que vós hi teniu alguna cosa a veure
♦ hafa [ekki] vit á að <+ inf.>[no] saber <+ inf.>, [no] ésser capaç de <+ inf.>
◊ við súrmjólk (ħɛmˈʔāh, חֶמְאָה) og hunang skal hann alast, þá er hann fer að hafa vit á (lə-δaʕətˈt-ō, לְדַעְתּוֹ) að hafna hinu illa og velja hið góða (māˈʔōs   bā-ˈrāʕ   ū-βāˈħōr   ba-tˤˈtˤōβ, מָאוֹס בָּרָע, וּבָחוֹר בַּטּוֹב). Áður en sveinninn hefir vit á að hafna hinu illa og velja hið góða (kī   bə-ˈtˤɛrɛm   ʝēˈδaʕ   ha-nˈnaʕar   māˈʔɔs   bā-ˈrāʕ   ū-βāˈħɔr   ba-tˤˈtˤōβ, כִּי בְּטֶרֶם יֵדַע הַנַּעַר, מָאֹס בָּרָע--וּבָחֹר בַּטּוֹב), skal mannauðn verða í landi þeirra tveggja konunga, sem nú skelfa þig: s'alimentarà de llet agra aiogurtada i mel, tan bon punt sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. Perquè, abans que el noi no sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé, el país de dos reis que ara et fa basarda serà despoblat
◊ hinn alvaldi Drottinn hefir gefið mér lærisveina tungu, svo að ég hefði vit á (lā-ˈδaʕaθ, לָדַעַת) að styrkja hina mæddu með orðum mínumJahvè totpoderós m'ha donat una llengua de deixeble, perquè sàpiga reconfortar els cansats amb les meves paraules
og hirðarnir sjálfir hafa ekki vit á (ʝāδəˈʕū, יָדְעוּ) að taka eftir (hā-ˈβīn, הָבִין), þeir fara hver sinna ferða, líta allir á eigin hag: "Komið, ég ætla að sækja vín, vér skulum drekka ósleitulega! Og morgundagurinn skal verða sem þessi, dýrlegur næsta mjög!": i els mateixos pastors no saben fer atenció a res, tots segueixen llur camí, cadascun d'ells mirant pel seu interès: «Veniu! Vaig a cercar vi; beurem de valent! I el dia de demà serà com aquest [d'avui], molt molt esplèndid»
◊ hvernig má sá, sem ekki hefur vit á (εἰδέναι, οἶδεν) að veita heimili sínu forstöðu, veita söfnuði (ἡ ἐκκλησία -ίας, ἐκκλησίας) Guðs umsjón?: com podrà tenir cura d'una església de Déu el qui no sap dirigir la pròpia llar?
◊ fyrst þér, sem eruð vondir, hafið vit á (εἰδέναι, οἴδατε) að gefa börnum yðar góðar gjafir, hve miklu fremur mun þá faðir yðar á himnum gefa þeim góðar gjafir, sem biðja hann?: puix que vosaltres, que sou dolents, sabeu donar bons regals als vostres fills, com més el vostre Pare del cel no donarà bons regals als qui els hi demanen!
♦ hafa vit á e-u: (kunna e-ðentendre d'una cosa (ésser expert en una cosa)
♦ hafa [ekki] vit á viðskiptum: [no] entendre de negocis
◊ hafa vit á málverkum: entendre d'obres pictòriques
5. (skarpskyggniagudesa f (agilitat mental per a jutjar una situació amb rapidea, el que s'ha de fer etc.)
♦ hafa vit í kolli: tenir el cervell esmolat, tenir suc dins la tudossa (Mall.
6. (skoðunopinió f (parer)
♦ að mínu viti: per mi, des del meu punt de vista, en opinió meva
♦ það er mitt vit: vet ací la meva opinió
◊ þá þakkaði Hafliði honum vel og mælti: „Það mál hefir hér verið að ræða á þinginu er mikils er um vert, hvern vér Norðlendingar skulum til biskups kjósa í stað Jóns biskups, en til míns kjörs hafa flestir vikið. En fyrir málum þessum hefir eigi svo skjótur dómur á fallið. En nú þarf eigi lengur að líta á þá kosning, að eg verð eigi á annað sáttur sumarlangt en þú sért til biskups kosinn. Og það er mitt vit að þá sé best hugað fyrir landsfólkinu að því mannvali sem nú er ef þú verður biskup." (SS I, cap. 34, pàg. 43): aleshores en Hafliði li va donar les gràcies efusivament i li digué: “aquí al þing s'ha hagut de resoldre el següent afer que és de summa importància: quin bisbe nosaltres, nordlandesos, havíem d'elegir en lloc del [finat] bisbe Jón [Ǫgmundarson], i la majoria hi ha donat suport a la meva elecció. Però per culpa de de la causa [en plet amb en Þorgils Oddason] no s'ha pronunciat una sentència ràpida al respecte. Però ara ja no cal reflexionar per més temps sobre aquesta elecció perquè, [per més que la debatim] tot l'estiu sencer, jo no estiré d'acord amb res més que no sigui que tu siguis elegit bisbe. I la meva opinió és que es procurarà millor per la gent del país si, en aquesta elecció que ens ocupa, tu ets qui és designat bisbe”
♦ það er ekki ~ ekkert vit í þessu: això no té cap sentit

vit <n. vits, vit>:
(vitjun, heimsóknvisita f (acció d'anar a veure algú)
♦ ganga (o: fara) á vit e-s (o: við e-n)anar a visitar algú, anar a veure algú
♦ ganga á vit feðra sinna: <LOC FIGdeixar-nos [per sempre], [deixar-nos per] anar a la casa del Pare (traspassar)
♦ ganga á vit ævintýranna: <LOC FIGembarcar-se en aventures

vit <n. vits, vit>:
(skilningarvitsentit m (cadascuna de les facultats sensorials dels éssers vius)
vit <n.pl vita>: (munnur og nefnas m i boca
♦ taka fyrir vitin: tapar-se [amb la mà] nas i boca

vit <n.pl vita>:
(geymsla, varðveislaguarda f (acció de tenir una cosa guardada, especialment d'amagat)
♦ e-ð er í vitum sínum: una cosa està en poder seu
♦ hafa e-ð í vitum sínum: guardar [d'amagat] una cosa, tenir amagada una cosa
◊ "eigi ætla eg annað heldur," kvað Helgi, "en þú hafir í vitum þínum": en Helgi li va replicar: “No crec res més que tu la tinguis d'amagat en el teu poder”

vita <veit ~ vitum | vissi ~ vissum | vitað>:
saber, sebre (Mall.
◊ látið konuna mína vita: aviseu la meva dona
◊ ég veit ekki hvað er að: no sé què [li] passa
◊ ég veit ekkert um það: no en sé res jo d'això
◊ ...eftir því sem ég best veit...: fins allà on jo sé
◊ það fær enginn að vita að þú sagðir okkur það: ningú no sabrà pas que tu ens ho has dit
♦ vita af sér: <LOC FIGésser conscient
♦ vita hvorki í þennan heim né annan: <LOC FIGno saber si és d'aquest món o de l'altre (o: ja no ésser conscient de res
♦ vita ekki til manna: <LOC FIGesvanir-se, desmaiar-se, perdre el coneixement, acubar-se (Mall.
◊ og er hún sá hné hún aftur og vissi ekki til manna: i quan ella ho va veure, va tombar el cap cap enrere i es va desmaiar
♦ vita um e-ð: tenir notícia d'una cosa, conèixer una cosa
◊ segir franska menningarmálaráðuneytið að um kunni að vera að ræða elstu styttu sem vitað sé um af Sesari: el ministeri de cultura francès diu que es podria tractar de l'estàtua més antiga de Cèsar de què es tingui notícia
◊ myndin af Sesari sé sú elsta sem vitað sé um, en telja megi víst að hún sé frá stofnunarári Arles: es diu que la imatge de Cčsar és la més antiga de quč es té notícia i es pot donar per segur que data de l'any de fundació de la ciutat d'Arles
vita "saber"

Present indicatiu

Pretèrit indicatiu

Sg. 1 ég veit vissi, (†) vissa sabia he sabut sabí
2 þú veist, (†) veizt saps vissir sabies has sabut saberes
3 hann veit sap vissi sabia ha sabut sabé
Pl. 1 við vitum sabem vissum sabíem hem sabut sabérem
2 þið vitið sabeu vissuð sabíeu heu sabut sabéreu
3 þeir vita saben vissu sabien han sabut saberen

Present subjuntiu

Pretèrit subjuntiu

Sg. 1 ég viti, (†) vita sàpiga vissi, (†) vissa sabés
2 þú vitir sàpigues vissir sabessis
3 hann viti sàpiga vissi sabés
Pl. 1 við vitum sapiguem vissum sabéssim
2 þið vitið sapigueu vissuð sabessin
3 þeir viti sàpiguen vissu sabessin
Imperatiu
Sg. 2 vittu sàpigues
Pl. 2 vitið sapigau
Supí: vitað sabut
Gerundi: vitandi sabent
Participi Passat vitaður, vituð, vitað sabut, sabuda

vitan·lega <adv.>:
òbviament, lògicament 
◊ þetta fólk talaði vitanlega sama mál og Egill: aquesta gent parlaven lògicament la mateixa llengua que n'Egill

vita·turn <m. -turns, -turnar>:
far m, faró m (Mall.), faro m (Mall., cast., ekki ritm./no lit.(torre de senyals arran de mar)

vita·vörður <m. -varðar, -verðir>:
faroner m, faronera f

viti <m. vita, vitar>:
1. (vitaturnfar m, faró m (Mall.), faro m (Mall., cast., ekki ritm./no lit.(torre de senyals arran de mar)
2. (vitaeldur, eldur til viðvörunaralimara f, <faró m,f (foguera de senyal)
3. (fyrirboði, fyrirburðurpresagi m (senyal premonitori)
♦ góðs viti: bon presagi, bon senyal
◊ þetta er góðs viti: això és un bon senyal
♦ ills viti: mal presagi, senyal ominós

vit·firra <f. -firru, no comptable>: demència f

vit·firring <f. -firringar, no comptable>: demència f, follia f, bogeria f

vit·firringur <m. -firrings, -firringar>: dement m & f, foll m, folla f

vit-firrtur, -firrt, -firrt: dement, foll -a, boig boja

vit·grannur, -grönn, -grannt: curt -a, no massa llarg -a (de poca intel·ligència)

vit·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (geggjaður, vitskertur & hrifinn & mjög ástfanginnboig boja (foll, sense seny & profundament enamorat & enderiat per una cosa o àvid d'una cosa)
♦ ertu vitlaus?: que ets boig?
♦ vera vitlaus í e-ð: anar boig boja per una cosa (tenir una gran avidesa d'una cosa)
♦ vera vitlaus í e-n: estar boig boja per algð, anar boig boja per ella
♦ hann var vitlaus í hana: estava boig per ella, anava boig per ella
♦ verða vitlaus af e-u: tornar boig per una cosa (a conseqüència d'una cosa)
♦ verða vitlaus af æsingu á tónleikum: tornar boig d'excitació en els concerts
♦ verða vitlaus í e-ð: tornar boig boja per una cosa (tenir una gran avidesa d'una cosa)
♦ verða vitlaus í e-n: tornar boig boja per algú (enamorar-se'n)
2. (ekki réttur, skakkurequivocat -ada (erroni)
♦ vitlaust númer!: s'ha equivocat de número (no ha marcat el número correcte)
♦ ég tók vitlausa bók: he agafat el llibre equivocat, m'he equivocat de llibre
♦ það er vitlaus lykill: és la clau equivocada, no és la clau [que toca]
3. (heimskurestúpid -a (beneit)
♦ ég er ekki eins vitlaus og þú heldur: no sóc tan beneit com creus
♦ vitlaus hugmynd: una idea estúpida
♦ það væri ekki svo vitlaust: no seria una cosa tan estúpida

vit·leysa <f. -leysu, no comptable>:
1. (heimskaestupidesa f (niciesa, bestiesa, ximpleria)
♦ ekki er öll vitleysan eins!: l'estupidesa no té límits
♦ en sú vitleysa!: quina bajanada!
♦ hvaða vitleysa!: quina estupidesa!
2. (vitfirringdemència f (insanitat, bogeria)
3. (villa, skekkjadisbarat m (espifiada, error, equivocació)

vitni <n. vitnis, vitni>: testimoni m & f
	ég kalla Guð því til vitnis!: hi poso a Déu per testimoni!
	hafið þér vitni? Que té cap testimoni? Que té testimonis?
	ég er með vitni: tinc un testimoni

vitnis·burður <m. -burðar, -burðir>:
testimoni m, testimoniatge m (declaració de testimoni)

< vitnis·örk <f. -arkar, no comptable>:
<RELIGarca f de l'aliança

vit·orð <n. -orðs, no comptable>:
coneixement m, notícia f (que hom té d'uns fets, d'algú etc.)
♦ e-ð er á [allra] vitorði: <LOC FIGuna cosa és del domini públic, una cosa és coneguda (o: sabuda) de tothom
♦ vera í vitorði við e-n (o: með e-m)<LOC FIGobrar de connivència amb algú

vitorðs·maður <m. -manns, -menn>:
connivent m & f, còmplice m & f (persona que obra de connivència amb algú, que fa conxorxa amb ell esp. en un acte criminal)

vitringur <m. vitrings, vitringar>: 1. <GEN> savi m, sŕvia f
	2. <RELIG>: [rei] mag m d'Orient
		vitringarnir þrír frá Austurlöndum: els tres Reis Mags de l'Orient

vit·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
intel·lectual

vitsmuna·maður <m. -manns, -menn>:
persona intel·ligent
◊ með styrk handar minnar hefi ég þessu til leiðar komið og með hyggindum mínum, því að ég er vitsmunamaður (nəβuˈnōθī, נְבֻנוֹתִי)
◊ enn sá ég undir sólinni, að hinir fljótu ráða ekki yfir hlaupinu, né kapparnir yfir stríðinu, né heldur spekingarnir (la-ħăχāˈmīm, לַחֲכָמִים) yfir brauðinu, né hinir hyggnu (la-nnəβoˈnīm, לַנְּבֹנִים) yfir auðnum, né vitsmunamennirnir (la-i̯ʝoδəˈʕīm, לַיֹּדְעִים) yfir vinsældinni, því að tími og tilviljun mætir þeim öllum: 

vits·munir <m.pl -muna>:
intel·lecte m, intel·ligència f (enginy, agudesa mental & aptitud, facultat & capacitat d'aprehendre, entendre, aprendre etc.)
◊ og þeir hugleiða það eigi, þeir hafa eigi vitsmuni (ˈδaʕaθ, דַעַת) og skilning (wə-loʔ־θəβūˈnāh, וְלֹא-תְבוּנָה) til að hugsa með sér: 
◊ manninum verður hrósað eftir vitsmunum hans (lə-φī־ɕiχˈl-ō, לְפִי-שִׂכְלוֹ), en sá sem er rangsnúinn í hjarta, verður fyrirlitinn: 
◊ góðir vitsmunir (ˌɕēχɛl־ˈŧōβ, שֵׂכֶל-טוֹב) veita hylli, en vegur svikaranna leiðir í glötun: 
◊ af því að þú baðst um þetta, en baðst ekki um langlífi þér til handa eða auðlegð eða líf óvina þinna, heldur baðst um vitsmuni (hāˈβīn, הָבִין) til að skynja, hvað rétt er í málum manna, þá vil ég veita þér bæn þína: 
◊ fátækur er virtur af vitsmunum sínum (ἡ ἐπιστήμη -ης, δι’ ἐπιστήμην αὐτοῦ), auðugur fyrir efni sín: 
◊ en þegar ég spurði ráðgjafa mína hvernig þessu yrði til vegar komið kvaddi Haman sér hljóðs. Hann er maður sem í þjónustu vorri hefur sýnt mikla vitsmuni (ἡ σωφροσύνη -ης, σωφροσύνῃ παρ’ ἡμῖν διενέγκας), óbrigðula góðvild og órofa tryggð við oss og gengur oss næst að tign í ríkinu: 
◊ þú skalt ávallt lofa Guð og biðja hann að greiða götu þína og láta allar gjörðir þínar og áform heppnast. Aðrar þjóðir skortir skilning (ἡ βουλή -ῆς, διότι πᾶν ἔθνος οὐκ ἔχει βουλήν). Það er Drottinn sjálfur sem veitir vitsmuni (πάντα τὰ ἀγαθὰ, ἀλλὰ αὐτὸς ὁ κύριος δίδωσιν πάντα τὰ ἀγαθὰ)

vitund <f. vitundar, no comptable>:
1. (vitneskjaconeixement m (saber que hom té d'uns fets, d'una cosa etc.)
♦ án hans vitundar: sense que ell ho sabés, sense saber-ho
♦ án minnar vitundar: sense que jo ho sabés
♦ án míns vilja og vitundar: sense saber-ho i contra la meva voluntat
♦ mót betri vitund: contra la seva pròpia convicció
♦ ekki vitund <+ adj.>gens ni mica, ni una miqueta <+ adj.
◊ ég var ekki vitund hræddur: no vaig tenir gens ni mica de por, no vaig tenir ni una mica de por
2. (meðvitundconsciència f (ment)
♦ vekja e-n til vitundar um e-ð: desvetllar la consciència d'algú sobre una cosa

vitur, vitur, viturt: savi sàvia

vídeó·tæki <n. -tækis, -tæki>: vídeo m (aparell reproductor de vídeos)
	vitið þið hvernig á að stilla klukkuna á vídeótækinu mínu?: que sabríeu què s'ha de fer per sincronitzar o posar el rellotge del vídeo?

víða <adv. de víður, víð, vítt>:
1. <GENàmpliament
2. (á mörgum stöðuma molts d'indrets

víðar¹:
nom. & ac. pl. f. forts de → víður, víð, vítt “ample -a; ampli àmplia”
◊ ég stend við í Efesus allt til hvítasunnu, því að mér hafa opnast þar víðar dyr og verkmiklar og andstæðingarnir eru margir: restaré a Efès fins a la Pentecosta perquè se m'hi ha obert una porta ampla i propícia per a la meva activitat, i els [meus] adversaris són nombrosos

víðar² <adv.; grau comparatiu de víða>:
1. <GENmés àmpliament
2. (á fleiri stöðuma més indrets

víðara <adv.>:
variant de víðar ‘a més indrets’
♦ e-r verður víðara við at koma: <LOC FIGalgú encara ha de passar per (o: anar a; o: recalar en; o: fer escala a) molts de més llocs
◊ síðan bar hún hann til lands, ok var hann þá kominn í ey þá, er Grímr átti fyrir at ráða. Sló hún þá á við hann glímu nokkurri, þar til honum gerði heitt. Skildi hún þá við hann, ok bað hvárt vel fyrir öðru. Ferr hún þá leiðar sinnar, því at hún kveðst víðara verða við at koma, en Þorsteinn fór heim til bæjar. Var þar fagnafundr með þeim bræðrum. Sat Þorsteinn þar um vetrinn í góðu yfirlæti: després, el va portar fins a terra, i aquesta era l'illa sobre la qual regnava en Grímr. Aleshores s'abraonà amb ell i forcejaren una estona fins que ell va tornar a entrar en calor. Llavors s'acomiadaren desitjant-se sort l'un a l'altre. Ella va seguir aleshores el seu camí, car li va dir que encara havia de recalar a molts més indrets. En Þorsteinn, però, es va dirigir al mas, a casa seva, i allà hi va trobar el seu germà i aquest fet fou motiu de gran alegria per a tots dos. En Þorsteinn hi va romandre tot l'hivern i l'hi tingueren en gran estima i consideració
◊ ok sem svá var komit hans máli, tekr hans til orða: ‘Ek hefi verit bundinn nú um stund, en nú vil ek lauss vera, ok þó mun ek eigi hlaupa út á sjóinn at bana mér.’ Ok er hann hafði þetta mælt, þá sat hann lauss hjá þeim á bryggjunum. Síðan sýndiz þeim sem hann tæki ór pungi sínum lítit af bleikju ok drægi þar á bryggjunni skip með ǫllum reiða þeim er til siglingar þarf at hafa, ok er þeim var minst ván, heyrðu þeir brest mikinn ok rugl í sjóinn ok á skip ok vindr upp segl, ok siglir þessi maðr í haf út. Skilr svá með þeim landsmǫnnum ok með Pero. Verðr hann víðara við at koma: quan la seva situació va haver arribat a aquest punt, en Perus va dir: ‘ara ja he estat fermat una estona, però ara vull quedar amollat, però no saltaré a dins la mar per matar-me’. I tan bon punt hagué dit això, es va trobar assegut i deslliurat devora els qui es trobaven al moll. Aleshores a aquests els va semblar com si ell es tragués de dins l'escarsella un bocinet de guix. Hi va dibuixar en terra del moll un vaixell amb tot el parament que cal per a poder-hi navegar, i quan els qui l'envoltaven menys s'ho pensaven, varen sentir un gran soroll i bombolleig dins l'aigua i vet ací que en Perus tenia una nau i ja hi era hissant-hi les veles. Aquest home es va fer-se a la mar i d'aquesta manera es van separar en Perus i els habitants del país. En Perus encara va passar per més indrets

víðast <adv.; grau superlatiu de víða>:
1. <GENal més àmpliament
2. (á flestum stöðuma la major part d'indrets

víðátta <f. víðáttu, víðáttur>: vastitud f (gran extensió o superfície & gran amplitud)

víðáttu·mikill, -mikil, -mikið: vast -a, extens -a, molt ample -a
	hið víðáttumikla haf: el vast oceà

víðerni <n. víðernis, víðerni>:
vastitud f (regió extensa o vasta i oberta)
♦ í víðerni (o: víðernum) óbyggðanna ~ öræfanna: a la vastitud de les regions deshabitades

víð·frægur, -fræg, -frægt: molt famós -osa, famosíssim -a

víðir <m. víðis, víðar; pl. no hab.>:
vim m, vímet m

víð·óma <adj. ind.>: estčreo, estereofònic -a

víð·ómur <m. -óms, no comptable>: estereofonia f

víð·tækur, -tæk, -tækt: vast -a, extens -a  (erudició, coneixements, cultura, experiència)

víður, víð, vítt: 1. <GEN> ample -a, ampli ŕmplia
		víðs vegar: arreu, pertot
		flýja víðs vegar: fugir en totes direccions
	2. (föt, skór) ample -a, balder -a (roba, calçat etc.)
		víð föt: vestit balder (o: ample)
		víðir skór: sabates amples

víga·blámi <m. -bláma, -blámar>: tallahams m (peix Pomatomus saltator)

víga·hnöttur <m. -hnattar, -hnettir>:
estrella f fugaç, estel m fugaç, <ASTRONmeteor m

vígbúnaðar·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup. Pl. no hab.>:
cursa armamentística

víg·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
armament m

víg·dreki <m. -dreka, -drekar>:
[vaixell] cuirassat m del tipus dreadnought, dreadnought m

víg·drótt <f. -dróttar, -dróttir>:
host f de guerrers, host guerrera
◊ svá kom ek næst, | at in nýta var / vígdrótt ǫll um vakin; / með brennandom liósom | ok bornom viði, / svá var mér vílstígr of vitaðr: hi vaig tornar tan aviat que (interpreto el sintagma svá næst at temporalment, com a sinònim de of snemma ‘massa aviat, massa prest’. Altrament, cal entendre svá næst com una referència catafòrica del que s'explicarà tot seguit) tota la profitosa host guerrera [encara] estava vetllant. Amb torxes enceses i portant teies - així [fou com] em mostraren l'ardu camí [cap a la sortida] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 227: vil-stígr m. freudenpfad, weg zum genuß (od. aber víl-stígr mühevoller weg: Háv. 100). Atès que el déu hi torna a la matinada, sembla més lògic d'assumir que som davant vílstígr i que l'stígr que li mostren els guerrers, és, per tant, l'ardu -en el sentit que l'ha de recórrer mentre és víctima de les riotes dels guardians de la casa- camí de sortida. D'aquí la meva traducció)

víg·garður <m. -garðs, -garðar>:
<MILfortificació f, bastió m

víg·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:
1. <GENvalla protectora  (al voltant de recinte, edifici etc.)
2. <MIL = virkisgarðurbaluard m, bastió m  (tipus de fortificació)

víg·girtur, -girt, -girt <adj.>:
1. <GENfortificat -ada
♦ víggirt þorp: un poblat fortificat
2. (með steinveggjum, varnarmúr o.s.fr.emmurallat -ada (amb murada)
♦ víggirt þorp með múrvegg: un poblat emmurallat
◊ íberísku þorpin voru víggirt með steinveggjum: els poblats ibèrics estaven emmurallats

vígi <n. vígis, vígi>:
1. <MIL = virkifortalesa f  (tipus de fortificació)
◊ snúið aftur til hins trausta vígisins, þér bandingjar, sem væntið lausnar: vosaltres, captius que teniu esperances d'ésser alliberats, torneu a la fortalesa segura
2. <MIL = víggirtur staðurpunt fortificat  (indret puntual amb fortificacions -casamates, búnquers etc.- enemigues)
3. <FIGbaluard m, bastió m  (refugi d'idees etc.)

vígja <vígi ~ vígjum | vígði ~ vígðum | vígte-ð ~ e-n>:
1. <RELIGconsagrar una cosa ~ algú
2. (gefa saman, giftabeneir un matrimoni (casar el prevere una parella)
♦ vígja hjón: beneir el matrimoni d'una parella, casar una parella
♦ vígja saman par: casar una parella

víg·orð <n. -orðs, -orð>:
eslògan m

Víg·ríður <f. -ríðar, no comptable>:
<MITOLVígríðr f, Vigrid f, nom de la planúria en la qual es lluitarà la batalla final entre els déus, els èinheriar i els homes d'una banda i les forces de tot l' Útgarðr amb Surtr i els Múspells lýðir de l'altra en el marc del Ragnaroc. El nom apareix en els Vafþrúðnismál i a la Gylfaginning, mentre que, en canvi, als Fáfnismál el nom d'aquest camp de batalla hi és anomenat → Óskópnir

vígsla <f. vígslu, vígslur>:
1. <RELIGconsagració f
2. (formleg opnun) inauguració f (cerimònia d'obertura, obertura oficial)
3. (í þjóðfræðiiniciació f (en etnologia)

vígslu·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
(í þjóðfræðiritu m d'iniciació (en etnologia)

vígslu·biskup <m. -biskups, -biskupar>:
<RELIGbisbe sufragani

vígslu·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. <GENfesta f d'inauguració
2. <RELIGfesta f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה ,חנוכה ~ חנכה)
♦ → hanúkka-hátíðin ‘íd.’
◊ nú var vígsluhátíðin í Jerúsalem og kominn vetur: se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació; era hivern
  La versió catalana de la Bíblia interconfessional (1998), p. 1463 catalanitza el mot com a hanucà. Per la seva banda, la GEL, vol. 5 (Fam-Hernani), p. 2528, en dóna la forma hanukà. Hem optat per donar entrada a totes dues formes.

En el món alemanyo-austríac, el mot hebreu se sol accentuar en la
-u- .
 

vígslu·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
discurs m inaugural

vígslu·vatn <n. -vatns, no comptable>:
<RELIGaigua beneïda

víg·tönn <f. -tannar, -tennur>:
(höggtönn & vampírutennurullal m (de gos & animal depredador & vampir)
♦ vígtennur: dents canines, ullals m.pl

víg·völlur <m. -vallar, -vellir>:
camp m de batalla

vík <f. víkur, víkur>: 1. (stór) badia f (grossa)
	2. (lítil) cala f (petita)

víkja <vík ~ víkjum | vék ~ vikum | vikið>:
	1. (láta undan) cedir
		víkja fyrir e-m: cedir davant algú, fer lloc a algú
		víkja til hliðar: apartar-se, fer-se a un costat
	2. (fara) anar[-se'n]
		víkja aftur: tornar
		víkja burt: anar-se'n
		víkja frá e-m: abandonar algú
	3. víkja að e-u (o: á e-ð): fer al·lusió a, al·ludir a, esmentar una cosa
		eins og áður er á vikið: com ja s'ha esmentat abans

víkka <víkka ~ víkkum | víkkaði ~ víkkuðum | víkkaðe-ð>:
variant de víðka ‘eixamplar; estendre; dilatar’

Víkur·maður <m. -manns, -menn>:
1. <(íbúi Víkurinnar í Noregihabitant m de Vík (a Noruega)
2. (íbúi Trékyllisvíkur á Ströndumtrequil·lisviquès m, trequil·lisviquesa f (habitant de Trékyllisvík, en el nord-oest d'Islàndia)
◊ í því komu Kaldbeklingar með fjögur skip. Þorgrímur veitti tilkall til hvalsins og fyrirbauð Víkurmönnum skurð og skipti og brautflutning á hvalnum: A l'entretant hi van arribar els de Kaldbakur amb quatre naus. En Þorgrímur va reclamar per a si la balena i va prohibir als de Trékyllisvík que escorxessin, esquarteressin o se'n duguessin la balena
3. (Reykjavíkurbúireiquiaviquès m, reiquiaviquesa f (habitant de Reykjavík) (Reykvíkingur)
◊ og voru þeir Víkurmenn allir vopnaðir: i tots aquests reiquiaviquesos estaven armats

víma <f.vímu, vímur>: gatera f
	sofa úr sér vímuna: dormir la mona, covar la moixa (Mall.)

vímu·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: estupefaent m

vín <n. víns, vín>: 1. vi m
		glas af víni: un got de vi (got ple de vi)
		vínið gleður hjarta mannsins: el vi alegra el cor de l'home
	2. (brennivín) aiguardent m

VÍN- OG VÍNVIÐARTEGUNDIR
Á MALJORKU OG TARRAGÓNU

Vi de Mallorca Vi del Pla i Llevant de Mallorca Vi de Menorca
 

VÍN- OG VÍNVIÐARTEGUNDIR
Á MALJORKU OG TARRAGÓNU

víntegund   vínviðir og þrúgur
hvítvín   garnatxa blanca
    giró blanc
    jaumillo
    macabeu
    [premsal] moll (=premsal blanc)
    moscatell d'Alexandria
    moscatell de gra petit (Mall.: de gra menut)
    parellada (o: martorell)
    premsal blanc (=[premsal] moll)
    sauvignon blanc
    subirat parent (o: malvasia)
    xardonai (chardonnay)
    xarel·lo
    xenín [blanc] (chenin)
rauðvín   cabernet franc
    caladoc
    callet o calleu
    cabernet sauvignon
    fogoneu
    garnatxa negra
    gargollassa
    giró negre
    manto negre
    merlot
    monestrell (o: morastrell)
    pinot negre
    samsó
    sirà (syrah)
    trepat
    ull de llebre

vínarborgar·begða <f. -begðu, -begður>:
gran paó m de nit (papallona Saturnia pyri)

vínar·snitsel <n. -snitsels, -snitsel>: escalopa f a la vienesa

vín·áma <f. -ámu, -ámur>: bóta f de vi

vín·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
bot m de vi, odre m de vi

vín·ber <n. -bers, -ber>: 1. gra m de raïm, bagó m
	2. (vínberjaklasi) raďm m
		tína vínber: collir raïms
		tína vínber af: veremar
		vínberin eru orðin þroskuð: el raïm ja és madur

vínberja·karfa <f. -körfu, -körfur>: cove m de veremar, cove m de traginar raïm

vínberja·klasi <m. -klasa, -klasar>: raďm m

vínberja·lögur <m. -lagar, no comptable>: most m

vínberja·tekja <f. -tekju, -tekjur>: verema f

vínberjatekju·tími <m. -tíma, no comptable>: temps m de veremar

vín·bikar <m. -bikars, -bikarar> copa f de vi (tipus de copa per a beure-hi vi)

vín·bóndi <m. -bónda, -bændur>: 1. (vínræktandi) viticultor m, viticultora f
	2. (vínframleiðandi) vinicultor m, vinicultora f
	3. (vínræktandi & -framleiðandi) vitivinicultor m, vitivinicultora f

vín·búð <f. -búðar, -búðir>: 1. <GEN> botiga f de vins i productes alcohòlics
	2. (á Íslandi) vínbúð - áfengis- og tóbaksverslun ríkissins és una cadena de botigues estatals de venda de begudes alcohòliques i tabac

vín·ekra <f. -ekru, -ekrur>: vinyet m

vín·flaska <f. -flösku, -flöskur>: ampolla f de vi

vín·fræði <f. -fræði, no comptable>: enologia f

vínfræði·deild <f. -deildar, -deildir>: facultat f d'enologia

vín·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: enòleg m, enòloga f

vín·föng <n.pl -fanga>: begudes alcohòliques

víngarðs·maður <m. -manns, -menn>: vinyater m, vinyatera f

víngarðs·vörður <m. -varðar, -verðir>: vinyòvol m

vín·garður <m. -garðs, -garðar>: vinya f
	víngarður Nabóts: la vinya de Nabot

vín·gerð <f. -gerðar, no comptable>: 1. (víngerðarlist) vinicultura f, elaboració f de vi
	2. (vínkjallarar) casa vinicultora

víngerðar·maður <m. -manns, -menn>: vinicultor m, vinicultora f

vín·glas <f. -glass, -glös>: got m de vi, tassó m de vi (Mall.) (recipient per a beure-hi vi)

vín·karafla <f. -karöflu, -karöflur>: garrafa f de vi, barralet m de vi (ampolla encistellada)

vín·kjallari <m. -kjallara, -kjallarar>: celler m [de vi]
Vínkjallarar í Petru - Cellers de Petra
Ca'n Coleto
Camí de Son Reixac,
1er camí a l'esquerra
07520 Petra

Tel.: 00 34 971 561 544
Farsími: 00 34 658 879 488
Fax: 00 34 971 830 296

Vins Galmés i Ferrer
Carrer Ordines, 19
&
Carrer des Barracar Alt, 56
07520 Petra

Tel: 00 34 971 561 088
Farsími: 00 34 600 752 276
Fax: 00 34 971 561 088

Bodegas Miquel Oliver
Carrer Font, 26
07520 Petra

Tel: 00 34 971 561 117
Fax: 00 34 971 561 117

bodega@miqueloliver.com

www.miqueloliver.com

Vínkjallarar í L'Espluga - Cellers de l'Espluga
Celler Cooperativa de
L'Espluga de Francoí
Passeig de Josep Maria Rendé i Ventosa, 5
43440 L'Espluga de Francolí

Tel.: 00 34 977 870 105
00 34 977 870 161
00 34 977 871 711
Fax: 00 34 977 830 0266

coespluga@telefonica.net

Caves i Vins Sants Farré
(Santos Molina Bautista)
Carrer de la Sortida, 10
&
Camí Clos, 2
43440 L'Espluga de Francolí

Tel & Fax: 00 34 977 870 398

Celler Rendé Masdéu
Avinguda de Catalunya, 14
43440 L'Espluga de Francolí

Tel & Fax: 00 34 977 871 361

Farsími: 00 34 609 245 772

rendemasdeu@terra.es

www.rendemasdeu.cat

Caves Simó de Palau S.L.
Carretera N-240 Lleida-Tarragona, km. 39
43440 L'Espluga de Francolí

Tel: 00 34 977 862 599

Fax: 00 34 977 875 039

caves@simodepalau.com

www.simodepalau.net

vín·kynning <f. -kynningar, -kynningar>: presentació-degustació (o: tast m) f de vi

vínlagar·þró <f. -þróar (o: -þrór), -þróar (o: -þrór; o: -þrćr>: cup m
	vínlagarþró hefi ég troðið, aleinn, af þjóðunum hjálpaði mér enginn: he trepitjat el cup tot sol, cap poble no m'ha ajudat

vínlands·karfi <m. -karfa, -karfar>: sebast m de Novaescòcia, sebast m d'Acàdia, sebast acadià (peix Sebastes fasciatus)

vín·pressa <f. -pressu, -pressur>: premsa f de vi, (†) trull m

vín·raun <f. -raunar, -raunir>: degustació (o: tast m) f de vi

vín·rúta* <f. -rútu, -rútur>: ruda f [vera] (planta Ruta graveolens)

vín·rækt <f. -ræktar, no comptable>: viticultura f

vín·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>: viticultor m, viticultora f

vín·sali <m. -sala, -salar>: vinater m, vinatera f (persona que comercia amb vi o en ven)

vín·seðill <m. -seðils, -seðlar>: carta f de vins (de restaurant)

vín·smökkun <f. -smökkunar, -smakkanir>: degustació (o: tast m) f de vi
	námskeið í vínsmökkun: curs de tast de vins

vín·svallari <m. -svallara, -svallarar>:
embriac m, embriaga f
enginn þjófur eða fégráðugur, vínsvallari (μέθυσος μεθύση/μέθυσος μέθυσον:   οὐ μέθυσοι), rógberi eða fjársvikari fær að erfa Guðs ríki: ni els lladres, ni els cobdiciosos, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els estafadors no posseiran en herència el Regne de Déu

vín·sýra <f. -sýru, no comptable>: àcid tàrtric (o: tartàric)

vín·tegund <f. -tegundar, -tegundir>: classe f de vi, mena f de vi, casta f de vi (Mall.)

vín·tunna <f. -tunnu, -tunnur>: 1. (lítil víntunna) barril m de vi
	2. (meðalstór víntunna) bóta f de vi
	3. (stór víntunna) bocoi m, bóta congrenyada (Mall.)

vín·uppskera <f. -uppskeru, -uppskerur>: verema f

vínuppskeru·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>: falçó m, gatzoll m (Mall.), guitzoll m (Mall.)

vínuppskeru·kona <f. -konu, -konur>: veremadora f

vínuppskeru·maður <m. -manns, -menn>: veremador m, veremadora f

vínviðar·grein <f. -greinar, -greinar>: sarment m,f
	...og sniðu þar af vínviðargrein með einum vínberjaklasa: ...i hi tallaren un sarment amb un raïm

vínviðar·lauf <n. -laufs, -lauf>: pàmpols m.pl

vín·viður <m. -viðar, -viðir>: cep m
	ég er vínviðurinn, þér eruð greinarnar: jo sóc el cep, vosaltres, les sarments

vín·yrki <m. -yrkja, -yrkjar>: vinyater m
	ég er hinn sanni vínviður, og faðir minn er vínyrkinn: jo sóc el cep veritable i mon Pare és el vinyater

vín·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>: sommelier m

vín·þröng <f. -þröngar, >: (þar sem vínber eru troðin svo að safinn nćðist úr þeim) cup m
	troða vínþröngina (o: vínþröng): trepitjar el raïm al cup, piar els raïms al cup
	troða ber í vínþröng: trepitjar el raïm al cup, piar els raïms al cup

vír·bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de metall (raspall amb les pues de metall, esp. ferro o acer)

vís, vís, víst <adj.>:
1. <GENcert -a, segur -a
♦ að vísu: [ben] certament
♦ það er að vísu satt: és del tot ver
♦ það er að vísu satt að <+ ind.>és del tot ver que <+ ind.>
♦ eiga e-ð víst: poder comptar amb una cosa
♦ ganga að e-u vísu: #1. (á sama stað, á öruggum staðsaber [del cert] on es troba una cosa (de manera que no està perduda sinó en el mateix indret on és sempre)#2. (treysta má á e-ð, telja e-ð öruggt, tryggtdonar per suposada una cosa (donar per certa i segura una cosa, donar una cosa per descomptada)
♦ ég geng að því vísu að <+ subj.>dono per suposat que <+ ind.>, dono per descomptat que <+ ind.>
♦ þið skuluð ganga að því sem vísu að <+ subj. ~ + ind.>tingueu per cert que <+ ind.>, doneu per descomptat que <+ ind.>
♦ ég get það víst: ben cert que ho puc fer
♦ þú getur það ekki, víst get ég það (o: ég get það víst)tu no ho pots fer, però jo sí que puc
♦ svo mikið er víst að <+ ind.>si una cosa hi ha segura és que <+ ind.>, sí que és segur que <+ ind.>
♦ talið er víst að <+ subj.>és dóna per cert que <+ ind.>, es considera cosa segura que <+ ind.>
♦ vera vís til e-s: ésser capaç de fer una cosa
♦ vita e-ð fyrir víst: saber una cosa del cert, estar ben segur -a d'una cosa
♦ víst er um það: [ben] certament, de segur
♦ það er alveg víst: és absolutament segur
2. (vitursavi sàvia (sapient) (cf. fávís “ignorant”)
♦ verða e-s vís (o: vísari)assabentar-se d'una cosa, adquirir ple coneixement d'una cosa

vísa <f. vísu, vísur>: 1. <GEN> estrofa f
		botna vísu: acabar o perfer una estrofa
		hnoða saman vísu: teixir paraules, fer versos
		hann/hún kunni sand af vísum: sabia un munt de cançons
	2. (ferskeytla, ferskeytt vísa) quarteta f (estrofa de quatre versos)
	3. (háttur, hátterni) manera f
		á sínu vísu: a la seva manera, al seu aire

vís·bending <f. -bendingar, -bendingar>: 1. indici m (pista, senyal)
		öll þessi ár og enn engar vísbendingar og enginn grunaður: tots aquests anys i encara cap pista, cap sospitós
	2. indicació f (idea, suggeriment)
	3. indirecta f (insinuació)

< vísi <m. vísa, vísar>:
variant de vísir ‘cabdill, príncep’
◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Afríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confinsEspanya

vísi·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
<GRAMsignificat connotatiu

vísinda·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
teoria científica

vísinda·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -skáldsagna>:
història f de la ciència

vísinda·skáldsaga <f. -skáldsögu, -skáldsögur. Gen. pl.: -skáldsagna>:
novel·la f de ciència-ficció

vísindi <n.pl vísinda>: cičncia f
	hin hýru vísindi: <LITER> la gaia cičncia

< vísir <m. vísis, vísar>:
cabdill m, príncep m 

vísis·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
<MATcreixement m exponencial (veldisvísisvöxtur)

vísundur <m. vísundar (o: vísunds), vísundar>:
bisó m (mamífer Bison bonasus)
◊ “Grát eigi!” sagði hann, “þínir brœðr lifa þér til gamans, en þess (Sophus Bugge NSSI II,1865, pàg. 158 anota sobre aquesta forma pronominal: burde kanske stryges) til ungan son á ek, er kann eigi at varask fjándr sína. Ok illa hafa þeir fyrir sínum hlut sét. Ekki fá þeir sér líkara mág, at ríða í her með sér, né systurson, ef sjá næði at vaxa. Ok nú er þat fram komit, er fyrir lǫngu var spát, ok vér hǫfum dulizk við, en engi má við skǫpum vinna. En þessu veldr Brynhildr, er mér ann um hvern mann fram, ok þess má eg sverja, at Gunnari gerða ek aldri mein, ok þyrmða ek okkrum eiðum, ok eigi var ek ofmikill vinr hans konu. Ok ef ek hefða vitat þetta fyrir, ok stiga ek á mína fœtr með mín vápn, þá skyldu margir týna sínu lífi, áðr en ek fella, ok allir þeir brœðr drepnir, ok torveldra mundi þeim at drepa mik en inn mesta vísund eða villigǫlt”: “No ploris pas!”, li va dir, “els teus germans viuen, per a alegria teva, però tinc un fillet massa petit que encara no sap protegir-se dels seus enemics. [Els meus assassins, matant-me] han pensat malament en llur pròpia causa, car no tindran pas un cunyat més apropiat (Cf. Baetke 19874, pàg. 202: glíkr <...> 3. gut, günstig, aussichtsreich, geeignet, dienlich. Carl Christian Rafn FSN I,1829, pàg. 200 esmena la lliçó sér líkara del Codex regiux 1824 B 4º en ríkara. Sophus Bugge NSSI II,1865, pàg. 158 esmena en slíkan) que jo per cavalcar amb ells a l'exèrcit [cap a la batalla], ni tampoc un nebot [com el meu fill] [que altrament ho faria] si aquest atenyés l'edat adulta. Vet ací que ara s'ha complert el que s'havia predit fa molt de temps i que nosaltres sempre ens havíem negat a creure: però [realment s'ha adverat que] ningú no pot pas eludir el seu destí. Tot això ho ha embastat la Brynhildr que m'estima més que a qualsevol altre home. Jo, però, puc jurar que no li he fet mai cap mal [ni tort] al Gunnarr, i que [sempre] he respectat els meus juraments i que mai no he estat massa bon amic de la seva dona. I si jo hagués sabut abans [que això havia de passar] i estigués dret amb les meves armes, més d'un hi perdria la vida abans de caure jo, i tots aquests germans moririen: els hauria estat molt més difícil matar-me que matar el bisó o el senglar més gros”

vís·vitandi <adv.>:
deliberadament

víta·hringur <m. -hrings, pl. no hab.>: <FIG> cercle viciós

víta·punktur <m. -punkts, -punktar>:
<ESPORTpunt m de penalti

víta·skytta <f. -skyttu, -skyttur>:
<ESPORTjugador encarregat de xutar un penal, jugadora encarregada de xutar un penal

víta·spyrna <f. -spyrnu, -spyrnur>:
<ESPORT[xut m de] penal m, [xut m de] penalti m
♦ skora úr vítaspyrnunni: marcar un gol de penalti
♦ verja vítaspyrnu: aturar un penalti

víta·teigur <m. -teigs, -teigar (o: -teigir>:
<ESPORTàrea f de penalti, àrea f de càstig

víti <n. vítis, víti>:
1. (helvítiinfern m (indret de càtig en el més-enllà)
2. (refsingcàstig m (pena imposada)
♦ til þess eru vítin að varast þau: <LOC FIGl'home llest és previngut
♦ það er víti til varnaðar: <LOC FIGés un càstig per fer escarmentar
3. <ESPORTpenal m, penalti m
♦ dæma víti: pitar penalti
◊ dómarinn dæmdi víti: l'àrbitre va pitar [un] penalti
♦ klikka vítinu gegn e-m: fallar el penalti contra X
♦ klúðra vítinu gegn e-m: fallar el penalti contra X
♦ ná að skora úr vítinu sínu: aconseguir transformar un penalti
♦ taka vítið gegn e-m: xutar el penalti contra X

< vítka <vítka ~ vítkum | vítkaði ~ vítkuðum | vítkaðe-n e-s>:
dejectar (o: criticar; o: blasmar) algú per una cosa
◊ veit-a hinn, ǀ er vætki veit, ǁ margr verðr af aurom api; ǁ maðr er auðigr, ǀ annarr óauðigr, ǁ skyli-t þann vítka vár: qui no sap res, [tampoc] no sap que més d'un torna un cap de fava si heu riqueses. I un és ric i l'altre pobre[, i així són les coses] i no per això s'hauria de dejectar el qui és pobre pel seu defalt

víxill <m. víxils, víxlar>: <COM> lletra f de canvi
	skrifa upp á víxil: emetre (o: lliurar; o: estendre) una lletra de canvi

víxl·horn <n.pl -horna>:
<GEOMangles alterns
♦ innri (o: innanvertð) víxlhorn: angles alterns interns
♦ ytri (o: utanvertð) víxlhorn: angles alterns externs

víxl·veira <f. -veiru, -veirur>:
retrovirus m

voða·legur, -leg, -legt: 1. (hættulegur) perillós -osa
	2. (ægilegur) esfereïdor -a

vofa <f. vofu, vofur. Gen. pl.: vofa o: vofna>: fantasma m (espectre)

vofa <vofi ~ vofum | vofði ~ vofðum | vofað>:
1. (svífa í loftinusurar en l'aire (moure's com un fantasma)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)
2. vofa yfir: <FIGplanar sobre, amenaçar una cosa (ésser imminent, esp. cosa dolenta, com ara perill, guerra, crisi etc.)

vog <f. vogar, vogir>: 1. <GEN> balança f
	2. (baðvog, bílavog, vog fyrir fyrirferðamikla hluti) bŕscula f (per a pesar persones, vehicles, cossos voluminosos o molt pesants)

vogar·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>: plateret m de balança

vog·grís <m. -gríss, -grísir>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.

vogris <m. vogriss, vogrisar>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.

vogrís <m. vogríss, vogrísar>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.
♦ ég er með vogrís: tinc un uixol, m'ha sortit un uixol

vog·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
que presenta nombroses cales i badies, oscat -ada per cales i badies (costa marina)
◊ ströndin er vogskorin: la costa presenta cales i badies
◊ kringla heimsins, sú er mannfólkit byggvir, er mjǫk vágskorin: [la costa de] l'orbe del món habitat pels homes presenta nombroses cales i badies

vogur <m. vogs, vogar>: (bugt) cala f (badia petita)
	hroði vogs: el temporal que bat la cala (kenning de: el vent)

vogur <m. vogs, no comptable>:
(graftarvilsa, vilsa í sáripus m

vogur <m. vogs, no comptable>: (vilsa í sári, gröftur) pus m (substŕncia que es forma a o raja de ferida)

vola <vola ~ volum | volaði ~ voluðum | volað>:
1. (kjökra, snöktasomicar, ploriquejar (somiquejar, plorar a mitges o calladament)
◊ hættu að vola!: deixa de ploriquejar!
2. (kveina, kvarta, væla sérstaklega til að vekja samúðfer el ploricó (plànyer-se, lamentar-se esp. per inspirar compassió)

volaður, voluð, volað <adj.>:
miserable, captaire

volfram <n. volframs, no comptable>:
volfram m (metall W) (þungsteinn)

volgur, volg, volgt: tebi tèbia, teb -a (Mall., Men.), (†) tèbeu tèbea

volk <n. volks, volk; pl. no hab.>:
1. (það að velkjasacseig m (sacsada, sacsejada)
2. <NÀUTderiva f (pèrdua de rumb a conseqüència de molt mala mar)
◊ en er Þórarinn var búinn og byr gaf þá sigldi hann allt útleiði fyrir utan eyjar og norður frá Líðandisnesi stefndi hann í haf út. Honum byrjaði ekki skjótt en hann varaðist það mest að koma við landið. Hann sigldi fyrir sunnan Ísland og hafði vita af og svo vestur um landið í Grænlandshaf. Þá fékk hann réttu stóra og volk mikil en er á leið sumarið tók hann Ísland í Breiðafirði: i quan en Þórarinn estigué preparat i va tenir un vent favorable, va singlar cap a mar oberta passant per davant les illes i illots i quan va arribar al nord de Líðandisnes, hi va posar rumb cap a alta mar. D'antuvi no va tenir pas bon vent, però va tenir molt d'esment a no acostar-se a territori noruec. Va navegar cap al sud d'Islàndia i, quan veié per diversos senyals que s'hi trobava a prop, va posar rumb cap a l'oest del país enfilant la mar de Grenlàndia. Fou llavors quan els vents i la mala mar el varen fer anar a la deriva, llançant-lo violentament d'un lloc a l'altra de la mar, però cap a finals de l'estiu va arribar a Islàndia al Breidafiord
◊ Síðan þótti honum Þór færa sig á hamra nokkura þar sem sjóvarstormur brast í björgum og nú segir Þór: "Í slíkum stormi skaltu vera og þó lengi í volki vera og kveljast í vesöld og háska nema þú gerist minn maður": després, va somniar que [el déu] Þórr el menava cap a un espadat contra les roques del qual esclatava la fúria d'una tempesta marina, i que llavors li deia: "romandràs en una tempesta parella i aniràs a mercè de les onades i et turmentaràs en el perill i el destret si no tornes a ser home meu" (si no deixes el déu dels cristians i tornes a creure en mi)
3. (skapraun, ónæði, áreitnitribulacions f.pl (enuigs, hostigacions)
◊ en nú er svo komið að eg mun eigi letja að leggja til orustu því að eg sé það, er allir mega vita, hversu mikil nauðsyn á er að stökkva óaldarflokki þessum er farið hefir um land allt með rán og rifs og mættu menn eftir það byggja land í friði og þjóna einum konungi, þeim er svo er góður og réttlátur sem Ingi konungur er, og hefir þó lengi haft volk og vandræði af ofsa og ójafnaði frænda sinna og borið brjóst fyrir allri alþýðu og lagt sig í margfaldan háska til að friða landið: però ara les coses han canviat de manera que no us desaconsellaré d'entaular batalla perquè veig, com possiblement ho sap tothom, que és del tot peremptori i necessari expulsar aquesta banda de malfactors que ha estat recorrent tot el país robant i saquejant a fi que, un cop fet això, la gent pugui tornar a conrar la terra en pau i a servir un únic rei, el qual és tan bo i just com ho és el rei Ingi, i, per més que hagi sofert durant molt de temps el flagell i els problemes derivats de l'ensuperbiment i la iniquitat dels seus parents, ha fet d'escut protector de tot el poble, ficant-se en múltiples perills per a pacificar el país
4. (hrakningarfatigues f.pl de viatge, malmenada f (esp. la sofrida al llarg d'una travessia marítima)
5. (hjá mjólkurfénuinflamació violenta de braguer (de les ovelles que hom ha de munyir)

volka <volka ~ volkum | volkaði ~ volkuðum | volkaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENportar algú ~ una cosa d'un lloc a un altre
◊ viltu, Gautrekr konungr, at ek geri þér kost á at hjálpa lífi þínu, ok gef þú upp meyna í mitt vald ok ǫll þau gœði, er henni fylgdu heiman, ok skaltu þá fara í friði, hvert er þú vill, því at eigi hœfir svá gǫmlum karli at válka svá væna mey; máttu nú með þessu einu þiggja þik frá dauða: rei Gautrekr, si vols que et doni l'oportunitat de salvar la teva vida, torna a les meves mans la donzella i tots els objectes de valor que ella se'n va dur de casa i podràs anar-te'n en pau allà on voldràs car no s'escau a un home tan vell de menar amb ell donzella tan bella; només fent això podràs ara deslliurar-te de la mort
♦ oft volkar vondur maður væna konu: <LOC FIGsovint un mal home té una bella dona(una dona que, per la seva bellesa, podria acabar estant amb qui volgués, acaba sovint amb un perdulari)
2. (núa, nuddapalpar una cosa (fregar o refregar amb les mans, grapejar)
◊ hríðar hyrlesti mun-at [verða] at stríða mér, heldr hraustum -hefk valdit vígi tveggja sona Viðleggs-, sem valdr vígbalkar válki geymi-Bil falda eða deigum dalsveigi at kaupa Draupnis skatt: al [covard] trencador del foc de la batalla (hríð = torb, tempesta = batalla; hyrr = foc; hríðar hyrr = el foc de la batalla = l'espasa; lestir = espatllador. l'espatllador de l'espasa = el guerrer) no li serà possible de lluitar amb mi [i vèncer-me], ans al valent -jo he estat la mort de dos fills d'en Cama-de-fusta-, com al [mateix] senyor de la biga del combat (vígbǫlkr ‘biga del combat’ = l'escut) [li seria igual d'impossible] palpar (si entenem el verb válka en el sentit de grapejar, rebregar. Són molts els qui interpreten aquí el verb válka en el sentit de pegar-li una embotonada, una bona rebolcada. Sigui com sigui, queda clar que el verb podia tenir clares connotacions obscenes) la Bil guardiana de les toques (geymi-Bil falda= la senyora = Þuríðr, la germana del godó Snorri, vídua d'en Þorbjǫrn el cepat i posteriorment, maridada amb en Þóroddr Compratributs) o a l'arquer (dal-sveigir ‘tibador de l'arc’ = arquer) blan (deigr = poruc, covard) comprar ( = adquirir, heure) el tribut d'en Draupnir (Draupnis skattr ‘el tribut de l'anell Draupnir’ = l'or. Draupnir era l'anell màgic d'or d'Odin que tenia la virtut de produir nous anells d'or)
3. (ræða um e-ð og ákveðadeliberar sobre una cosa (tractar o parlar d'un tema per prendre una decisió al respecte)
♦ volka hugann um e-ð, volka sér e-ð í hug, <válka e-t í hugnum: pensar i repensar-se una cosa sense poder prendre una decisió
◊ slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi. Volkaði hann það í hugnum og vissi eigi hvað hann skyldi upp taka því að honum sýndust mein auðsýn á því sem hann taldi fyrir sér: tals consideracions li passaven sovint pel cap i [quan això passava,] exposava la seva causa a Déu tot pregant-li que li manifestés el que considerés que havia d'ésser el millor per a ell. Ho meditava una vegada i una altra i no sabia què decidir perquè cada cop que es convencia de fer una cosa, li semblava que contenia una desgràcia palesa
◊ þrisvar volkaði hann þetta í hug sér og hjarta: tres cops s'ho va rumiar amb el cap i el cor [sense poder arribar a prendre cap decisió]
♦ válka e-t fyrir sér: meditar i rumiar una cosa sense poder prendre una decisió
◊ en er Ólafur konungur átti tal við lið sitt þá leitaði hann ráða við höfðingja, hvert þeir skyldu upp taka. En það kom lítt ásamt með mönnum. Kallaði það annar óráð er öðrum þótti vænlegt og volkuðu þeir mjög lengi ráðin fyrir sér: i quan el rei Olau parlava amb els seus homes, cercava el consell dels principals sobre la millor decisió a prendre. Tanmateix, poc acord hi havia entre els homes: Un anomenava forassenyat allò que a un altre li semblava prometedor i així es debatien molt llargament sense poder arribar a prendre cap decisió
<fljótt válkaður, vǫ́lkuð, válkat<LOC FIGdecidit -ida precipitadament
◊ síks-glóðar sœkir verr skarð jarðar hafi slétt; hendir ǫldu-loga rekr kǫld heit [með] hlífgranda, glaðr fylkir skilr fljótt-válkat friðlæ; reiðr ræsir stǫðvar frǫmum sævar-rǫðuls-meiðum ránsið: el cercador del caliu de la [gran] síquia (sík = síquia, canal; síks glóð ‘el caliu de la [gran] síquia’ = l'or; sœkir ‘el cercador, l'ambiciós’ el delerós d'or = el rei) defensa el pertús de la terra (skarð jarðar ‘el pertús de la terra’ = els fiords noruecs) allisat per la mar; el dador de flames de les onades (ǫldu logi ‘la flama de l'ona’ = el foc de la mar= l'or. El donador d'or = el senyor, el príncep) rebutja amb la noedora dels escuts (hlífgrandi= la noedora d'escuts, l'esbutzadora o espatlladora d'escuts = l'espasa) les fredes amenaces. L'alegre senyor se n'adona (skilja ‘entendre, capir’. Aquí = percebre, adonar-se'n) de la ruptura de la pau (friðlæ= friðslit, friðrof = espatllament de la pau, això és, trencament d'hostilitats) decidida amb precipitació. El príncep irat atura el costum de saquejar ( = posa fi als saqueigs) dels valents arbres del sol de la mar (sævar rǫðull ‘el sol de la mar’ = l'or. meiðr = l'arbre; els arbres d'or = els guerrers).
◊ fimmta orð er svá: ‘fljótt válkat’. Fljótt er þat er skjótt er, válkat þat er seint er, ok svá: ‘skilr fylkir’: sá, er skilr, dreifir, en sá, er fylkir, samnar: el cinquè vers fa així: ‘fljótt válkat’ (= decidit d'una manera precipitada). ‘Fljótt’ (= ràpidament) és el que és fljótt (= ràpid, apressat); ‘válkat’ (Aquí = ben meditat, ben sospesat) és allò que és seint (lent; lentament), i després: ‘skilr fylkir’ (= el cabdill percep). El qui ‘skilr’ ( = entén, comprèn & percep, se n'adona. Aquest verb, però, és entès aquí per Snorri amb el significat de = sundurskilja ‘dividir, separar’) dreifir (= escampa, dispersa) i el qui ‘fylkir’ ( = comanda o lidera la host), samnar ( = aplega)
fljótt válkat má þat kalla, er skjótráðit er, þat skilr hann af ófriðinum. Konungr heitir fylkir. Ránsið ræsir stǫðvar sævar rǫðuls frǫmum meiðum. Þetta heita in meistu refhvǫrf: fljótt válkat(= decidit d'una manera precipitada) es pot dir d'allò que és ‘skjótráðit(= decidit irreflexivament, sense premeditar-ho, a la babalà) i ell ho percep de les hostilitats [trencades]. un rei es diu ‘fylkir’ (= el qui disposa la host en formació de combat). El ‘ræsir(= el cabdill, possible arabisme medieval. Si fos així, estaria emparentat amb el nostre arraix) atura (stǫðvar) el costum de saquejar (ránsiðr) dels ardits (framr) arbres del sol de la mar (= els guerrers). Totes aquestes es diuen ‘in mestu refhvǫrf( = girs de guineu màxims = antítesis màximes. Les antítesis o girs de guineu -o, si es vol, desaparicions de la guineu-, en norrè occidental antic refhvǫrf al·ludeixen a la construcció dels versos amb parelles de mots antitètics)

volkast <volkast ~ volkumst | volkaðist ~ volkuðumst | volkast>:
1. <GENrebolcar-se
♦ volkast í e-u: rebolcar-se en una cosa
◊ þau koma til fylgsnisins. Hann leggst niður og vill vita ef hann gæti sofið en þær vaka. Rennur á hann svefnhöfgi, og dreymir hann að fuglar kæmi í húsið er læmingjar heita, þeir eru meiri en rjúpkerar og létu illilega of höfðu volkast í roðru og blóði: van arribar a l'amagatall; ell es va ajeure i els va preguntar si podria dormir mentre elles vetllaven. La son es va emparar d'ell i va somniar que uns ocells entraven dins la casa, uns læmingjar (en la llengua moderna læmingi, pl. læmingjar hi és un lèmming, un mamífer, no pas un ocell), que són més grossos que mascles de perdiu blanca. Xisclaven horriblement i s'havien estat rebolcant en sang i rodra (= la sang vessada dels animals sacrificats als déus
2. (um mjólkurfésofrir una inflamació aguda de braguer (ovelles)

volu·legur, -leg, -legt <adj.>:
miserable

von <f. vonar, vonir>: 1. esperança f
		missið alla von þeir sem fara hér: abandoneu tota esperança vosaltres que entreu ací
	2. espera f
		eiga von á e-u: esperar una cosa
		eiga von á e-m: esperar a algú, esperar l'arribada d'algú
			ég á von á honum: l'estic esperant
		það var von á héraðslækni: hom esperava l'arribada del metge titular
	3. til vonar og vara: <LOC> per si de cas, per anar sobre segur
	4. sem von er til: <LOC> [tal i] com és d'esperar
		sem vo nvar til: tal i com era d'esperar, tal i com es podia esperar
♦ heilög von: <RELIGla santa esperança
ég er móðir fagurs kærleika, guðsótta, þekkingar og heilagrar vonar (ἡ ὅσια ἐλπίς -ίδος:   ἐγὼ μήτηρ τῆς ἀγαπήσεως τῆς καλῆς, καὶ φόβου καὶ γνώσεως καὶ τῆς ὁσίας ἐλπίδος). Ég er eilíf og gefin öllum börnum mínum, öllum sem eru nefnd af Drottni: jo sóc la mare del bell amor, del temor de Déu, del coneixement i de la santa esperança. Sóc eterna i donada a tos els meus fills, a tots els qui són nomenats de Déu

vona <vona ~ vonum | vonaði ~ vonuðum | vonaðe-ð (o: < e-s; o: < til e-s)>:
esperar una cosa
♦ ég vona það: espero que sí
♦ ég vona það ekki: espero que no
♦ ég vona að <+ subj.>espero que <+ subj.>
◊ ég; vona að hann komi: espero que vingui
◊ ég; vona að móður og barni heilsist vel: espero que tant la mare com l'infant estiguin bé
♦ við skulum vona það: esperem-ho, esperem que sia així
♦ við skulum vona það besta: esperem el millor

vonandi <adv. excl.>: tant de bo!, espero que...!
	vonandi ekki!: tant de bo que no!

vonar·augu <n.pl -augna>:
ulls esperançats
♦ horfa (o: mæna) vonaraugum eftir e-u (o: á e-ð)mirar amb ulls esperançats cap a una cosa, tenir les seves esperances dipositades en una cosa

vonar·legur, -leg, -legt <adj.>:
esperançat -ada, ple -ena d'esperança

vonar·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
<FIGestel m d'esperança
◊ nú ertu lagður lágt í moldu, og hið brennheita brjóstið kalt; vonarstjarna vandamanna hvarf í dauðadjúp, en drottinn ræður: t'han colgat fondo dins la terra, és fred el teu pit ardent. L'estel d'esperança dels seus parents ha desaparegut dins les profunditats de la mort - però el Senyor disposa
◊ vánarstjarna fló - þás fœddr of vask -, brott frá brjósti mér: hátt hon fló, hvergi settisk, svát hon mætti hvílð hafa: quan vaig néixer, l'estel de la meva esperança s'envolà del meu pit: va volar amunt i ja no es va posar pas, de manera que hagués pogut descansar

vonar·völur <m. -valar, -velir>:
gaiato m de captaire
♦ komast á vonarvöl: <LOC FIGveure's reduït a la indigència, acabar en la mendicitat, acabar havent d'anar a captar

vonast <vonast ~ vonumst | vonaðist ~ vonuðumst | vonasteftir e-u>:
1. <vonast eftir e-u ~ e-m>estar esperant una cosa ~ algú
2. <vonast til e-s>esperar una cosa
◊ ég vonast til þess: ho espero, espero que sí
♦ vonast til þess að <+ inf.>esperar [de] <+ inf.>
♦ vonast til þess að <+ subj.>esperar que <+ subj.>

vonbrigða-: decebedor -a

von·brigði <n.pl -brigða>: decepció f
	valda e-m vonbrigði: decebre algú, causar una decepció a algú
	verða fyrir vonbrigðum: decebre's, sofrir (o: tenir) una decepció, quedar decebut -uda

von·daufur, -dauf, -dauft <adj.>:
que no té gaire esperança (o: esperances)
♦ vondaufur um e-ð: que no té gaire esperances d'una cosa
♦ vera orðinn vondaufur um að <+ inf.>haver perdut -uda gairebé les esperances de <+ inf.>, no tenir gaire esperances de <+ inf.

vondur, vond, vont <adj.>:
1. (reiðurenfadat -ada (cast.), felló -ona (Mall. (enutjat, irritat)
♦ vera vondur ~ vond ~ vont út í einhvern: <LOC FIGestar enfadat -ada amb algú
♦ verða vondur: <LOC FIGenfadar-se (cast.), posar-se felló -ona (Mall.
2. (illur, slæmurdolent (qué té maldat & que fa mal & no bo)
◊ mér þykir maturinn vondur: el menjar em sembla dolent
◊ nei, vont er það hérna en verra er það þar: no, aquí la cosa està malament, però allà encara és pitjor
♦ vondur maður: un home dolent
♦ vont veður: un temps dolent
♦ vondur á bragði: de mal sabor (o: gust)
♦ e-ð kemur vel á vondan: <LOC FIGalgú es mereix prou una cosa
♦ e-s staðar verða vondir að vera: <LOC FIGalgú ha d'estar a algun lloc
♦ koma einhverjum í vont skap: <LOC FIGposar algú de mal humor
♦ vegurinn er vondur: el camí és dolent
♦ vera í vondu skapi: <LOC FIGestar de mal humor
♦ vera vondur ~ vond ~ vont við e-n: <LOC FIGésser dolent amb algú, tractar malament algú
♦ sá vondi: <RELIGel maligne

von·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
esperançat -ada, ple -ena d'optimisme
♦ verið vonglaðir!: tingueu esperança!, no perdeu pas l'esperança!, siau optimistes!

von·góður, -góð, -gott <adj.>:
que té [plenes] esperances, esperançat -ada, ple -ena d'esperança
♦ vera vongóður um e-ð: confiar totalment en una cosa, tenir plenes esperances en una cosa
◊ vera vongóður um bata: tenir plenes esperances de curació
♦ vera vongóður um að <+ inf.>tenir plena esperança a <+ inf.>, confiar totalment a <+ inf.

von·laus, -laus, -laust <adj.>:
desesperat -ada, sense esperances, mancat -ada d'esperança
♦ það er vonlaust að <+ inf.>és inútil <+ inf.>, no serveix de res <+ inf.

von·legur, -leg, -legt <adj.>:
esperançat -ada
♦ sem vonlegt var: com era d'esperar

von·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desesperació f, manca f d'esperança, desesper m

von·lítill, -lítil,-lítið <adj.>:
sense gaire esperances, amb poques esperances
♦ vonlítið kapphlaup við tímann: una cursa desesperada contra el temps

vonska <f. vonsku, no comptable>:
1. (illskadolenteria f (maldat & malícia)
2. (reiðicòlera f (ira)

vonskast <vonskast ~ vonskumst | vonskaðist ~ vonskuðumst | vonskast>:
irritar-se, enrabiar-se, enfadar-se (cast.), enfurismar-se
♦ vonskast út af e-u: enfadar-se per una cosa (cast.), enrabiar-se per una cosa

vonsku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de maldat

vonsku·veður <n. -veðurs, -veður>:
temporal m, borrasca f

von·svik <n.pl -svika>:
decepció f, desengany m

von·svikinn, -svikin, -svikið: decebut -uda

von·sæll, -sæl,-sælt <adj.>:
refiat -ada, que confia

vopn <n. vopns, vopn>:
arma f
◊ kveđ ég um hervopn og þann mann: canto les armes i l'heroi
◊ oddhvass² ~ bitlaus³ ~ beitt¹ vopn: una arma punxeguda² ~ esmussada³ ~ esmolada¹
◊ til vopna, borgarar!: a les armes, ciutadans!
♦ bera vopn: portar arma, anar armat -ada
♦ búa e-n [að] vopnum: armar algú
♦ grípa til vopna: <LOC FIGprendre les armes, agafar les armes
♦ hafa e-ð að vopni: <LOC GEN & FIGusar una cosa com a arma
♦ hálfsjálfvirkt vopn: arma semiautomàtica
♦ hefðbundin vopn: armes convencionals
♦ kaupa vopn: comprar una arma, adquirir una arma
♦ leggja e-m vopn í hendur: <LOC FIGafavorir algú
♦ leggja niður vopnin: deposar les armes
♦ leyfisskyld vopn: armes subjectes a permís [d'armes]
♦ líffræðileg vopn: armes biològiques
♦ óhefðbundin vopn: armes no convencionals
♦ ólögleg viðskipti með vopn: tràfic il·legal d'armes
♦ sjálfvirkt vopn: arma automàtica
♦ slá vopnin úr höndum e-s: <LOC FIGdesarmar algú, deixar algú desarmat
♦ svipta einhvern vopnum: desarmar algú
♦ e-ð er beittast vopn[ið] e-s: <LOC FIGuna cosa és la millor arma d'algú, una cosa és l'arma més eficaç de què disposa algú
♦ e-ð er eitt beittasta vopn sem til er gegn e-u: una cosa és una de les millors armes que hi ha contra...
♦ tvíeggjað vopn: arma de doble tall
♦ vopn til hernaðar: arma de guerra
♦ vopnin snúast í höndunum á e-m: <LOC FIGuna cosa té l'efecte contrari de l'esperat per algú
♦ → efnavopn “arma química”
♦ → gereyðingarvopn “arma de destrucció massiva”
♦ → höggvopn “arma de tall”
♦ → kjarnavopn “arma nuclear”
♦ → kjarnorkuvopn “arma atòmica”
♦ → lagvopn “arma punxant”
♦ → lífefnavopn “arma bioquímica”
♦ → skotvopn “arma de foc”
♦ → sportvopn “arma esportiva”
♦ → sýklavopn “arma bacteriològica”
♦ → vinnuvopn “arma reglamentària, arma de servei”
♦ → þungavopn “arma pesant”

vopna <vopna ~ vopnum | vopnaði ~ vopnuðum | vopnaðe-ð ~ e-n>:
armar una cosa ~ algú
♦ vopna sig: armar-se
♦ → afvopna “desarmar”

vopna·brak <n. -braks, pl. no hab.>:
1. (glamur í vopnumsoroll m d'armes (so d'armes, dring de les armes)
◊ kylfan er honum strá, hann hlær að vopnabraki (ˈraʕaš kīˈδōn, רַעַשׁ כִּידוֹן)per a ell, la maça és palla, se'n riu del brunzit de les atzagaies
2. <FIGsoroll m de sabres

vopna·burður <m. -burðar, no comptable>:
impedimenta f, armes i equip portats pel guerrer
◊ K&