ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

Raamses <m. Raamses. Dat. sg.: Raamses, no comptable>:

Ramsès m (ciutat)

◊ og þeir settu verkstjóra yfir hana til þess að þjá hana með þrælavinnu, og hún byggði vistaborgir handa Faraó, Pítóm og Raamses (= אֶת-פִּתֹם, וְאֶת-רַעַמְסֵס): aleshores li imposaren capatassos per afligir-lo amb treballs d'esclau. Així va construir per al Faraó les ciutats-dipòsit de Pitom i Ramsès

rabarbara·grautur <m. -grautar, -grautar>:

crema f de [penques de] ruibarbre

rabarbara·sulta <f. -sultu, -sultur. Gen. pl.: -sultna o: -sulta>:

confitura f de ruibarbre

rabarbara·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:

sopa f de ruibarbre

rabarbari <m. rabarbara, rabarbarar>:

ruibarbre m (plantes del gènere Rheum) (→ tröllasúra)

rabb <n. rabbs, no comptable>:

xerrada f (en el sentit de fer-la petar una estona, xerrar una estona)

rabba <f. röbbu, röbbur. Gen. pl.: rabba>:

(eiginkona rabbína & kvenrabbíni) rabina f, rabbenit f,  (entre els asquenazites) rebbetzín f (dona de rabí & rabina)

rabba <rabba ~ röbbum | rabbaði ~ röbbuðum | rabbað>:

fer-la petar, xerrar

♦ rabba saman: fer una xerradeta, xerrar una estona, fer-la petar una estona

rabbi¹ <m. rabba, rabbar>:

rab m

♦ rabbi hirðarinnar: <HIST> rab m de la cort

rabbi² <m. rabba, rabbar>:

aspi m (peix Aspius aspius)

rabbíi <m. rabbía, rabbíar>:

rabí m (→ rabbíni)

rabbína- <en compostos>:

rabínic -a

rabbína·frú <f. frúar, -frúr>:

(eiginkona rabbína) rabina f, rabbenit f,  (entre els asquenazites) rebbetzín f (dona de rabí)

rabbíni <m. rabbína, rabbínar>:

rabí m

rabbínskur, rabbínsk, rabbínskt <adj.>:

rabínic -a

radar <m. radars, radarar>:

radar m  (→ ratsjá)

radd- <en compostos>:

vocal

radda <radda ~ röddum | raddaði ~ rödduðum | raddað ║ e-ð>:

sonoritzar una cosa (convertir en sonor un so sord)

raddaður, rödduð, raddað <adj.>:

1. <GEN> que té veu

◊ sá hlutr er ok einkum sagðr: at hinn helgi Jón byskup (= Sant Joan Ögmundarson, primer bisbe de Hólar) hafi haft um aðra menn fram, at hann hafi verit raddaðr hverjum manni betr: també conten de manera especial aquest fet: que el bisbe Sant Joan havia excel·lit per damunt els altres homes en el fet que havia tingut una veu millor que la de qualsevol altre home

◊ en er fjándinn skilr at ekki vinnr lengr at dyljaz fyrir Nicholao, gjǫrir hann hljóðaskipti talandi rámr ok illa raddaðr svá segjandi...: i quan l'arxienemic va comprendre que no servia de res continuar fingint davant en Nicolau, va trasmudar la seva veu i va començar a parlar amb una veu rauca i dolenta, tot dient-li...

◊ þá var einn fátækr klerkr einkanliga vel raddaðr, sá er á hverri hátíð guðsmóður Marie vandizt at fara um borgina alla syngjandi hátt þessi orð...: hi havia un clergue pobre que tenia una veu especialment bonica i aquest clergue, a cada festa de Maria, mare de Déu, solia recórrer tota la ciutat cantant amb veu forta aquestes paraules...

◊ nú með því at klerkrinn hans prests er allvel raddaðr, syngr hann hátt versit: llavors, tenint com tenia l'escrivà del prevere una veu preciosa, va cantar amb veu forta el poema en llatí

◊ virðizt ok svá mǫrgum mǫnnum at hinn heilagi Jón (= Sant Joan Ögmundarson, primer bisbe de Hólar) hafi allra manna verit bezt raddaðr í þann tíma ok fær hann góðar viðtektir ok sœmiligar af erkibyskupinum: molts n'hi ha que són del parer que en aquells temps sant Joan fou l'home que tenia la veu més preciosa i que l'arquebisbe [per aquesta raó] li feia bons i honorables acolliments

♦ → dimmraddaður “de veu fosca”

2. <LING> sonor -a

♦ rödduð samhljóð: consonants sonores

radda·kliður <m. -kliðs, -kliðir>:

xivarri m de veus

raddali <m. raddala, raddalar>:

tauró m de Grenlàndia petit (peix Somniosus microcephalus)

raddar:

gen. sg. de → rödd “veu”

raddast <raddast ~ röddumst | raddaðist ~ rödduðumst | raddast>:

sonoritzar-se (convertir-se en sonor un so sord)

radda·ys <m. -yss, no comptable>:

brogit m de veus, cridadissa f

radd·band <n. -bands, -bönd. Emprat hab. en pl.>:

corda f vocal (emprat hab. en pl.)

♦ hnútar á raddböndunum: nòduls m.pl vocals

raddbanda- <en compostos>:

glotal

raddbanda·bólga <f. -bólgu, -bólgur. Gen. pl.: -bólgna o: -bólga>:

corditis f, inflamació f de les cordes vocals

raddbanda·glufa <f. -glufu, -glufur. Gen. pl.: -glufa>:

glotis f

raddbanda·krampi <m. -krampa, -krampar>:

disfonia espàstica (o: espasmòdica)

raddbanda·lokhljóð <n. -lokhljóðs, -lokhljóð>:

[consonant f] oclusiva f glotal

raddbanda·önghljóð <n. -önghljóðs, -önghljóð>:

[consonant f] fricativa f glotal

radd·beiting <f. -beitingar, no comptable>:

vocalització f, ús m de la veu (forma d'emprar la veu)

radd·blær <m. -blæjar (o: -blæs), no comptable>:

timbre m de la veu

radd·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

muda f, canvi m de veu (→ mútur)

radd·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:

que té una veu bonica

radd·fegurð <f. -fegurðar, no comptable>:

bellesa f de la veu

radd·færi <n. -færis, -færi>:

òrgan m de la veu, òrgan fonatori

raddfærslu·list <f. -listar, no comptable>:

contrapunt m

radd·galli <m. -galla, -gallar>:

defecte m de la veu, alteració f de la veu

radd·glufa <f. -glufu, -glufur. Gen. pl.: -glufa>:

glotis f (→ raddbandaglufa)

radd·gæði <n.pl -gæða>:

qualitat f de la veu

radd·heilsa <f. -heilsu, no comptable>:

salut f vocal

radd·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:

1. (raddað hljóð) so sonor  (articulat amb vibració de les cordes vocals)

2. (sérhljóð) vocal f  (so articulat amb sortida lliure del corrent expiratori)

raddir:

nom. & ac. pl. de → rödd “veu”

radd·krampi <m. -krampa, -krampar>:

disfonia espàstica (o: espasmòdica) (→ raddbandakrampi)

radd·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <MED> afònic -a

♦ vera raddlaus: estar afònic -a

2. <LING> sord -a (→ óraddaður, órödduð, óraddað)

3. (sem hefur enga söngrödd) que no té pas veu  (que no té veu de cant)

radd·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. <MED> afonia f

2. <LING> manca f de sonoritat, sordesa f

radd·maður <m. -manns, -menn>:

<LIT> persona f que té bona veu

◊ tók þá og kvað kvæði. Hann var raddmaður mikill svo að varla fannst hans líki. Sparði hann nú ekki af. Almenningsstræti var skammt fram frá dyflissunni. Kvað Þorsteinn svo hátt að gall í múrnum og hinum er áður var hálfdauður þótti mikið gaman að vera. Lét hann svo ganga fram á kveldið: aleshores va començar a declamar un poema. Tenia una veu tan bonica que gairebé era impossible de trobar-ne una de semblant. No s'estalvià de res: va declamar la seva cançó tan fort i bé com podia. Un camí ral passava a prop de la tàvega. En Þorteinn cantava tan fort que la seva veu ressonava a les parets i l'altre company de cel·la, que adés ja era més mort que no viu, hi va tenir un gran delit. En Þorsteinn va estar cantant fins ben entrat el vespre

◊ þau Rannveig áttu þann son er Þorsteinn hét, manna fríðastur og sterkur maður, raddmaður mikill og hár maður á vöxt og nokkuð seinlegur í viðbragði. Því var hann drómundur kallaður: la Rannveig i ell tenien un fill que es deia Þorsteinn, un home fort i bellíssim que tenia una veu preciosa. Era alt d'estatura, però una mica lent de moviments, raó per la qual li deien "en Drómundur"

radd·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

que té una veu forta

radd·myndun <f. -myndunar, no comptable>:

fonació f

radd·op <n. -ops, -op>:

glotis f (→ raddbandaglufa)

radd·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>:

<MÚS> arranjar [musicalment] una cosa

radd·setning <f. -setningar, -setningar>:

<MÚS> arranjament m [musical]

radd·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

<MÚS> partitura f

radd·stafur <m. -stafs, -stafir>:

<GRAM> vocal m

radd·stol <n. -stols, no comptable>:

afonia f

radd·svið <n. -sviðs, -svið>:

<MÚS> registre m

radd·truflun <f. -truflunar, -truflanir>:

disfonia f, trastorn m de la fonació

radd·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:

problema m de veu

radd·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:

educació f de la veu

radd·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:

fatiga f vocal, <MED> fonastènia f

radd·þroski <m. -þroska, no comptable>:

maduresa f vocal, maduresa f de la veu

radd·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:

exercici m de vocalització

radering <f. raderingar, raderingar>:

<ART> [gravat m a l']aiguafort m

radíi <m. radía, radíar>:

<MAT> radi m (→ geisli)

radíó·amatör <m. -amatörs, -amatörar>:

radioafeccionat m, radioafeccionada f, radioaficionat m (cast.), radioaficionada f (cast.)  (→ radíóáhugamaður)

radíó·áhugamaður <m. -áhugamanns, -áhugamenn>:

radioafeccionat m, radioafeccionada f, radioaficionat m (cast.), radioaficionada f (cast.) 

radísa <f. radísu, radísur. Gen. pl.: radísa>:

ravenet m (planta Raphanus sativus var. radicula)

radíum <n. radíums, no comptable>:

radi m (metall Ra)

radíus <m. radíuss, radíusar>:

<MAT> radi m (→ geisli)

radon <n. radons, no comptable>:

radó m (gas noble Rn)

raða <raða ~ röða | raðaði ~ röðuðum | raðað ║ e-u~e-m>:

⟹ I. <amb complement nominal en datiu>:

1. <GEN> posar una cosa en ordre, ordenar una cosa

2. (flokka, skipa í flokk) ordenar, classificar  (posar en ordre o seguint un ordre preestablert)

♦ raða e-u í stafrófsröð: posar una cosa en ordre alfabètic

 

⟹ II. <amb complement preposicional>:

⟶ <í>: 

1. <raða e-u í sig>: atipar-se d'una cosa, atracar-se d'una cosa, embotir-se d'una cosa  (ficar al pap)

 

⟶ <niður>: 

1. <raða e-u niður>: classificar una cosa (posar en ordre seguint una classificació)

 

⟶ <upp>: 

1. <raða e-u upp>: alinear una cosa, posar una cosa ~ algú en fil[er]a (posar formant línia recta)

♦ raða sér upp: posar-se en fila, afilerar-se

raðar:

gen. sg. de → röð “reng, rengle, filera”

raðast <raðast ~ röðumst | raðaðist ~ röðuðumst | raðast ║ upp>:

alinear-se, arrenglerar-se, afilerar-se

rað·breyta <f. -breytu, -breytur. Gen. pl.: -breytna o: -breyta>:

variable f ordinal

♦ nafn- og raðbreytur: variables ordinals i nominals

rað·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

en sèrie

♦ raðbundinn útdráttur með skautuðum leysi: <QUÍM> extracció en sèrie amb dissolvents polars

rað·hús <n. -húss, -hús>:

xalet adossat, casa adossada 

raðir:

nom. & ac. pl. de → röð “reng, rengle, filera”

rað·morð <n. -morðs, -morð>:

assassinat m en sèrie

rað·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:

assassí m en sèrie, assassina f en sèrie

rað·smíðaður <adj. -smíðuð, -smíðað>:

produït -ida en sèrie

rað·smíði <f. -smíði, -smíðar>:

producció f en sèrie (esp. de vaixells a les drassanes)

rað·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

[nombre m] ordinal m

rað·tengi <n. -tengis, -tengi. Gen. pl.: -tengja; dat.pl.: -tengjum>:

<INFORM> port m en sèrie

rað·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<ELECT> connexió f en sèrie

raf <n. rafs, röf>:

ambre m, <LIT> succí m, <LIT> electre m

raf- <en compostos>:

1. <GEN> d'ambre

2. elèctric -a (→ rafmagns-)

3. electrònic -a (→ rafeinda-)

4. electrolític -a (→ rafgreiningar-)

5. <QUÍM> succínic -a

rafall <m. rafals, rafalar>:

<ELECT> dinamo f

♦ rafall fyrir reiðhjól: dinamo de bicicleta

raf·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:

fotocèl·lula f

raf·bíll <m. -bíls, -bílar>:

cotxe elèctric

raf·blár, -blá, -blátt <adj.>:

blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

raf·bogi <m. -boga, -bogar>:

<ELECT> arc voltaic (o: galvànic; o: elèctric)  (→ ljósbogi)

raf·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibre electrònic

raf·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:

tàser m, pistola elèctrica, arma f d'electroxoc

raf·efnafræði <f. -efnafræði, no comptable>:

electroquímica f

raf·efnafræðilegur, -efnafræðileg, -efnafræðilegt <adj.>:

electroquímic -a

raf·eind <f. -eindar, -eindir>:

<FÍS> electró m

rafeinda- <en compostos>:

electrònic -a

rafeinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

electrònica f

rafeinda·íhlutur <m. -íhlutar, -íhlutir>:

component electrònic

rafeinda·sjá <f. -sjár, -sjár>:

electroscopi m

rafeinda·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:

microscopi electrònic

rafeinda·tækni <f. -tækni, no comptable>:

electrotècnia f, electrònica f

raf·eyrir <m. -eyris, no comptable>:

diners electrònics

raf·fræði <f. -fræði, no comptable>:

electricitat f (branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics i llurs aplicacions) (→ rafmagnsfræði)

raf·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

[enginyer] electrotècnic m, [enginyera] electrotècnica f

raf·geymir <m. -geymis, -geymar>:

1. <GEN> acumulador m

2. <AUTOM> bateria f

♦ hlaða rafgeyminn: recarregar la bateria

♦ gerið svo vel að hlaða rafgeyminn: recarregui la bateria del cotxe, sisplau

raf·greining <f. -greiningar, no comptable>:

electròlisi f

rafgreiningar·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:

procediment electrolític, procés electrolític

raf·hitun <f. -hitunar, pl. no hab.>:

calefacció elèctrica

raf·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður. Gen. pl.: -hlaðna o: -hlaða>:

pila f [elèctrica]

raf·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna; pl. poc emprat>:

càrrega elèctrica

raf·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:

motor elèctric, electromotor m

raf·högg <n. -höggs, -högg>:

descàrrega elèctrica (→ rafstuð)

raf·iðnfræðingur <m. -iðnfræðings, -iðnfræðingar>:

[enginyer] electrotècnic m, [enginyera] electrotècnica f

rafins·laxsíld <f. -laxsíldar, pl. no hab.>:

peix m llanterna de taques blanques (peix Diaphus rafinesquii)

raf·kerti <n. -kertis, -kerti>:

<AUTOM> bugia f

♦ skipta um rafkerti: canviar les bugies

♦ hreinsa [raf]kertin: netejar les bugies

raf·kleyfur, -kleyf, -kleyft <adj.>:

que es pot fendre mitjançant electricitat

♦ rafkleyft efni: electròlit m

raf·knúinn, -knúin, -knúið <adj.>:

elèctric -a (que funciona amb electricitat)

raflagna- <en compostos>:

de la instal·lació elèctrica

raflagna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema m de la instal·lació elèctrica

♦ forritanleg raflagnakerfi: instal·lació [elèctrica] programable

raf·lagnir <f.pl -lagnar>:

instal·lació elèctrica

raf·lausn <f. -lausnar, -lausnar>:

solució electrolítica, líquid electrolític

raf·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðslna>:

cable elèctric, línia elèctrica

raf·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:

línia elèctrica

raf·ljós¹ <n. -ljóss, no comptable>:

llum elèctrica

raf·ljós² <n. -ljóss, -ljós>:

llum elèctric

raf·lost <n. -losts, -lost>:

1. <GEN> descàrrega elèctrica [forta]

♦ aflífun með raflosti: <JUR> electrocució f, execució f a la cadira elèctrica

♦ taka e-n af lífi með raflosti: <JUR> electrocutar algú

2. <MED> electroxoc m

♦ fá raflost: rebre un electroxoc

♦ mistök við skömmtun meðan á raflosti eða insúlínlosti stendur: error en la dosificació en electroxoc o en xoc insulínic

raf·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýst ║ e-ð>:

il·luminar una cosa amb llum elèctrica

raf·lýsing <f. -lýsingar, no comptable>:

i·luminació elèctrica

raf·magn <n. -magns, no comptable>:>:

electricitat f

♦ framleiða rafmagn: produir electricitat

♦ hleypa rafmagni í [gegnum] e-ð: fer passar l'electricitt per una cosa

♦ hleypa rafmagni á e-ð: connectar l'electricitt a una cosa

♦ rafmagn hefur farið af víða: molts d'indrets han quedat sense llum, l'apagada ha afectat molts de llocs

raf·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnað ║ e-ð>:

electrificar una cosa (electritzar, fer passar un corrent elèctric per un objecte: p.e., una tanca)

raf·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:

electrificat -ada, electritzat -ada

rafmagns- <en compostos>:

elèctric -a

rafmagns·blár, -blá, -blátt <adj.>:

blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

rafmagns·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:

ona elèctrica

rafmagns·eldavél <f. -eldavélar, -eldavélar>:

cuina elèctrica

rafmagns·fræði <f. -fræði, no comptable>:

electricitat f (branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics i llurs aplicacions)

rafmagns·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:

tanca electritzada

rafmagns·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:

motor elèctric, electromotor m

rafmagns·högg <n. -höggs, -högg>:

descàrrega elèctrica

rafmagnsiðnaðar- <en compostos>:

electrotècnic -a

rafmagns·lagnir <f.pl -lagnar>:

instal·lació elèctrica

rafmagns·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðsla o: -leiðslna>:

cable elèctric, línia elèctrica, conducte elèctric

rafmagns·leysi <n. -leysis, no comptable>:

tall m en el subministrament elèctric

rafmagns·maður <m. -manns, -menn>:

electricista m & f

rafmagns·mótor <m. -mótors, -mótorar>:

motor elèctric, electromotor m

rafmagns·mælir <n. -mælis, -mælar>:

electròmetre m

rafmagns·neisti <m. -neista, -neistar>:

guspira elèctrica, espira elèctrica (Bal.) 

rafmagns·notkun <f. -notkunar, no comptable>:

consum elèctric

rafmagns·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

estufa elèctrica

rafmagns·osmósa <f. -ósmosu; no comptable>:

electroosmosi f

rafmagnsosmósu- <en compostos>:

electroosmòtic -a

rafmagns·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:

bombeta elèctrica, pera elèctrica

rafmagns·rakvél <f. -rakvélar, -rakvélar>:

maquineta f d'afaitar elèctrica

rafmagns·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

factura f de l'electricitat, factura elèctrica, factura f de la llum

rafmagns·spenna <f. -spennu, -spennur. Gen. pl.: -spenna>:

tensió elèctrica, voltatge m

♦ hvaða rafmagnsspenna er hér?: quin tipus de corrent tenen aquí? quin voltatge hi ha aquí?

rafmagns·stóll <m. -stóls, -stólar>:

cadira elèctrica

♦ hann fer í rafmagnsstólinn í næstu viku: la setmana qui ve el lligaran a la cadira elèctrica

rafmagns·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

central elèctrica

rafmagns·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

1. (lítill, meðalstór) plafó elèctric (petit-mitjà)

2. (stór) panell elèctric (gros)

rafmagns·tannbursti <m. -tannbursta, -tannburstar>:

raspall m de dents elèctric

rafmagns·tónlist <f. -tónlistar; no comptable>:

música electrònica

rafmagns·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

aparell elèctric

rafmagns·veita <f. -veitu, -veitur. Gen. pl.: -veitna>:

xarxa f de subministrament elèctric, instal·lacions elèctriques

rafmagns·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:

electrotècnica f, electrotècnia f

rafmagns·verkfræðingur <m. -verkfræðings, -verkfræðingar>:

enginyer electrotècnic, enginyera electrotècnica

rafmagns·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>:

batedora elèctrica

rafmagns·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:

fil elèctric, fil m de l'electricitat

raf·mótor <m. -mótors, -mótorar>:

motor elèctric, electromotor m

raf·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:

electrificació f, electrització f

raf·orka <f. -orku, no comptable>:

energia elèctrica

raforku·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:

producció f d'energia elèctrica

raforku·mál <n.pl -mála, no comptable>:

<ADMIN> [assumptes relacionats amb l']energia elèctrica

raforku·notandi <m. -notanda, -notendur>:

consumidor m d'energia elèctrica, consumidora f d'energia elèctrica, abonat m, abonada f

raforku·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

central elèctrica

◊ Kosovo gæti brátt verið komið í þá fáránlegu aðstöðu að "Kúvæt surtarbrandsins" geti ekki með löglegu móti unnið eigin kol til þess að reka eigin raforkustöð: Kósovo aviat podria trobar-se en l'absurda situació que el "Kuwait del lignit" no pugui explotar de manera legal el seu propi carbó per a alimentar les seves pròpies centrals elèctriques

raforku·ver <n. -vers, -ver>:

central elèctrica

raf·peningar <m.pl -peninga>:

diners electrònics (→ rafeyrir)

raf·reiknir <m. -reiknis, -reiknar>:

computadora f [electrònica]

raf·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

electrònic -a

rafsegul- <en compostos>:

electromagnètic -a

rafsegul·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:

ona electromagnètica

raf·segull <m. -seguls, -seglar>:

electroimant m

rafsegul·magn <n. -magns, no comptable>:

electromagnetisme m

rafsegul·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:

electromagnètic -a

rafsegul·svið <n. -sviðs, -svið>:

camp electromagnètic

raf·silfur <n. -silfurs, no comptable>:

diners electrònics (→ rafeyrir)

raf·sjá <f. -sjár, -sjár. Gen. pl.: -sjáa; dat.pl.: -sjám>:

electroscopi m

raf·skaut <n. -skauts, -skaut>:

elèctrode m

raf·spennir <m. -spennis, -spennar>:

transformador m [elèctric]

raf·straumur <m. -straums, -straumar>:

corrent elèctric

raf·stuð <n. -stuðs, pl. no hab.>:

descàrrega elèctrica, enrampada f

raf·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

central elèctrica

rafstöðu- <en compostos>:

electrostàtic -a

raf·suða <f. -suðu, no comptable>:

soldadura elèctrica

raf·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid succínic (HOOC(CH2)2COOH)

raf·taug <f. -taugar, -taugar>:

cable elèctric

raf·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:

dibuix electrònic

raf·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:

música electrònica

raftur <m. rafts, raftar>:

cabiró m, xebró m (Bal.) 

◊ enn er Þórr kom til Geirraðar, þá var þeim félǫgom vísat fyrst í gestahús til herbergis, oc var þar einn stóll til sætis, oc sat þar Þórr. Þá varð hann þess varr, at stóllinn fór undir hánom upp at ræfri. Hann stacc Gríðarveli upp í raptana oc lét sígaz fast á stólinn. Varð þá brestr mikill, oc fylgði scræcr. Þar hǫfðo verit undir stólinom dœtr Geirraðar, Giálp oc Greip, oc hafði hann brotit hrygginn í báðom: i quan en Þór va arribar a cal Geirrøðr, els dos companys foren duts a la casa d'hostes a llur cambra i dins ella només hi havia una única cadira per seure i en Þórr s'hi va asseure. Aleshores se'n va adonar que la cadira sota seu pujava cap al sostre. Va clavar el bastó Gríðarvǫlr a dalt, als cabirons, i [agafant-s'hi, se sollevà i a continuació] es va deixar caure amb tot el seu pes damunt la cadira. Aleshores hi hagué un gran espetec seguit d'un esgarip. Resulta que les filles d'en Geirrøðr, la Gjálp i la Greip, eren davall la cadira i ell els havia trencat l'espinada a totes dues

♦ ríða röftum: <LOC FIG> [pre]dominar (estar molt estès)

raf·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

aparell elèctric

raf·tækni <f. -tækni, no comptable>:

electrotècnia f, electrònica f

raf·veita <f. -veitu, -veitur. Gen. pl.: -veitna>:

xarxa f de subministrament elèctric, instal·lacions elèctriques

raf·vélavirki <m. -vélavirkja, -vélavirkjar>:

mecànic m electricista, mecànica f electricista, electromecànic m, electromecànica f

raf·virki <m. -virkja, -virkjar>:

electricista m & f

rafvirkja·meistari <m. -meistara, -meistarar>:

electricista m & f

raf·væða <-væði ~ -væðum | -væddi ~ -væddum | -vætt ║ e-ð>:

electrificar una cosa (regió, vila etc.)

raf·væðing <f. -væðingar, no comptable>:

electrificació f (fer arribar l'electricitat a regió, vila etc.)

raf·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:

electròlit m

raf·ögn <f. -agnar, -agnir>:

1. <GEN> partícula elèctrica

2. <†> <FÍS> electró m (→ rafeind)

raggaðar·klæði <n.pl -klæða>:

<HIST> roba tofuda

◊ eptir dauða Hrings konungs tók Ragnarr, sonr hans, konungdóm yfir Svíaveldi ok Dana. Þá gengu margir konungar á ríkin, ok lǫgðu undir. En þvíat hann var ungr maðr, ok sýndist þeim hann lítt fallinn til ráðagerðar eða landstjórnar. Þá var einn jarl í Vestra-Gautlandi, er Herrauðr hét, hann var jarl Ragnars konungs. Manna var hann vitrastr ok hermaðr mikill. Hann átti eina dóttur, er Þóra borgarhjǫrtr var kǫlluð. Hún var allra kvenna fríðust, þeira er konungr hafði spurt til. Jarlinn, faðir hennar, hafði gefit henni einn yrmling í morgingjǫf. Hún fœddi hann fyrst í eski sínu. En þessi ormr varð svá mikill um síðir, at hann lá í kring um skemmuna ok beit í sporð sér. Hann gerðist þá svá ólmr, at menn þorðu eigi at koma nær skemmunni nema þeir, er honum gáfu mat eða þjónuðu jarls dóttur, en hann át uxa um dag. Fólkit óttaðist mjǫk, ok vissu, at hann mundi mikinn skaða gera, svá mikill ok ólmr, sem hann var þá orðinn. Jarl strengdi þá þess heit at bragarfulli, at hann skyldi þeim einum manni gipta dóttur sína, Þóru, er dræpi orminn eða þyrði at ganga til tals við hana fyrir orminum. Ok er Ragnarr konungr spyrr þessi tíðendi, þá ferr hann í Vestra-Gautland. Ok er hann átti skammt til býjar jarlsins, þá fór hann í raggaðar klæði (Guðni Jónsson i Bjarni Vilhjálmsson esmenen en rǫgguð klæði, plural d'idèntic significat; Eiríkur Jónsson i Finnur Jónsson porten raggað klæði, d'idèntic significat, però en singular), brœkr ok kápu, ok ermar á ok hǫttr. Þau klæði váru þœfð með sand ok tjǫru ok tók í hǫnd sér eitt mikit spjót, en var gyrðr sverði, ok gekk svá einn frá sínum mǫnnum ok til býjar jarlsins ok skemmu Þóru. Ok þegar ormrinn sá, at þar var kominn ókunnr maðr, þá reistist hann upp ok blés eitri móti honum. En hann skaut móti skildinum ok gekk at honum djarfliga ok lagði hann með spjóti í hjartat. Ok síðan brá hann sínu sverði ok hjó af orminum hǫfuðit, ok fór þat svá sem segir í sǫgu Ragnars konungs, at hann fekk síðan Þóru borgarhjǫrt. Ok síðan lagðist hann í hernað ok frelsti allt sitt ríki. Hann átti með Þóru tvá syni. Hét annarr Eiríkr, en annarr Agnarr. Ok er þeir váru nokkurra vetra gamlir, þá tekr Þóra sótt ok andaðist. Síðan fekk Ragnarr Áslaugar, er sumir kalla Randalín, dóttur Sigurðar Fáfnisbana ok Brynhildar Buðladóttur. Þau áttu fjóra syni. Ívarr beinlausi var elstr, þá Bjǫrn járnsíða, þá Hvítserkr, þá Sigurðr. Þat var mark í auga honum, at svá var sem ormr lægi um sjáldrit, ok því var hann kallaðr Sigurðr ormr í auga: després de la mort del rei Hringr, el seu fill Ragnarr va pujar al poder a Suècia i Dinamarca. Quan això va passar, molts de reis van atacar el país i el sotmeteren: creien, ja que encara era jove, que no seria pas capaç de prendre decisions o de governar el país. Al Gautland de ponent hi havia un iarl que nomia Herrauðr. Era un dels iarls del rei Ragnarr. Era l'home més savi que hi havia i un gran guerrer. Tenia una filla que nomia Þóra Cérvola-de-la-Ciutat. Era la més bella de totes les dones de què hagués sentit parlar mai el rei. El iarl, son pare, li havia donat un drac petit com a morgingjǫf o regal de primera nit de casada (l'ús d'aquest terme jurídic aquí, és molt estrany. La morgingjǫf designava el regal que el nuvii feia a la nuvia el matí després de la primera nit de casats. Si no volem assumir que s'acabava de cometre un incest, cal donar a aquest mot un significat que no té enjondre més, el de: regal matinal, que, al meu entendre, manca de tota lògica, raó per la qual crec que aquí l'ús d'aquest terme és una forma relativament eufemística de descriure l'incest entre pare i filla). Al començament, ella el guardava dins una arqueta. Però amb el temps, el drac es va fer tan gran que s'enrevoltillava tot al llarg de la paret de la seva skemma i es mossegava la cua. Es va fer tan ferotge que ningú no gosava acostar-se a l'skemma, tret dels seus servents i dels qui li donaven de menjar: menjava un bou cada dia. La gent estava molt espantada i podien pla veure que, tan gran i ferotge com havia tornat, acabaria fent un gran dany. El iarl va fer aquesta solemne promesa mentre buidava un bragarfull: que no donaria la mà de la seva filla Þóra més que a aquell que matés el drac o que gosés anar-hi i parlar amb ella, sa filla, davant el drac. I quan el rei Ragnarr va sentir aquestes noves, va fer cap al Gautland de ponent; quan ja li faltava poc per arribar a les cases del iarl, es va posar ‘roba tofuda’, calçons i una capa amb mànigues i caputxa. Aquesta roba havia estat tractada amb sorra i quitrà, va agafar amb la mà una gran llança, i es va posar una espasa al seu cinyell, i, d'aquesta manera va deixar enrere els seus homes i va caminar totsol cap a les cases del iarl i l'skemma de la Þóra. I tan bon punt el drac va veure que hi havia arribat un foraster, es va fer enrere i li va bufar verí a sobre, però ell es va posar l'escut al davant i atacà amb coratge el drac i li travessà el seu cor amb la seva llança. Després, va desembeinar l'espasa i li va tallar el cap. I aleshores va passar el que ja es conta a la Saga del rei Ragnarr: que ell es va casar amb la Þóra Cérvola-de-la-ciutat. I després, va emprendre la guerra i va alliberar tot el seu regne. Amb la Þóra va tenir-hi dos fills: l'Eiríkr i l'Agnarr. Quan ja varen tenir un parell d'anys, la Þóra es va posar malalta i va morir. Després, en Ragnarr es va casar amb l'Áslaugr, a qui n'hi havia que deien Randalín, la filla d'en Sigurðr, el matador del drac Fáfnir, i la Brynhildr Buðladóttir. Tingueren quatre fills. L'Ívarr Sense-ossos n'era el major, després venien en Bjǫrn Costat-de-ferro, en Hvítserkr i en Sigurðr. Aquest darrer tenia un senyal a l'ull que era com si un drac serpentiforme estigués enrevoltillat tot al voltant de la nineta de l'ull, i per això li deien Sigurðr Drac-a-l'ull

rag·geit <f. -geitar, -geitur>:

covard m, covarda f

rag·menni <n. -mennis, -menni>:

covard m, covarda f

rag·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

covardia f

◊ góðir hǫfðingjar, ǫllum yðr sé kunnigt, hversu mikinn údrengskap þessir tveir konungar hafa gert við mik, svikit son minn ok flýit brott undan hans hǫfuðmerki sakir bleyði ok ragmennsku: bons prínceps, sia de tots vosaltres sabuda la gran vilania que aquests dos reis m'han fet: han traït el meu fill fugint de sota el seu estendard principal per covardia i poruguesa

ragn <n. ragns, no comptable>:

renecs m.pl

ragna:

gen. de → regin “les puixances [divines], els déus”

ragna <ragna ~ rögnum | ragnaði ~ rögnuðum | ragnað>:

renegar

♦ blóta og ragna: blastomar i renegar

Ragnar <m. Ragnars, pl. no hab.>:

Ragnar m, Reiner m (andrònim)

Ragnar:

Gen. de → Rögn "nom de dona"

ragna·rök <n.pl -raka>:

variant ortogràfica moderna aglutinada de → ragna rök ‘[acompliment d]el destí dels déus’

ragna·rökkur <n. -rökkurs, no comptable>:

variant ortogràfica moderna aglutinada de → ragna rökkur ‘el crepuscle dels déus’

ragur, rög, ragt <adj.>:

1. <†> efeminat -ada, marieta

2. (blauður) covard -a (acovardit & poruc -uga, pusil·lànime)

◊ veit ek víst, ef ek hefði þar verit, at eigi mundi þessi ferð hafa orðit jafnhæðilig, ok fyrri skyldu vér þar hafa fallit allir, hvárr um þveran annan, en at láta eltast sem ragar geitr fyrir vargi: sé del cert que, si jo hi hagués estat, aquesta expedició no hauria resultat tan afrontosa com ha estat i hauríem consentit a deixar-nos matar tots, caiguent els uns damunt els altres abans que deixar-nos empaitar com a cabres que corren acollonades davant un llop

◊ þat sé ek á þér, Hrossþjófr, at þú mælir feigum munni ok þér allir félagar, því at eigi óttast Hrólfr konungr yðr þótt þér væruð menn, en nú hálfu síðr, er þér skrektið sem ragar skógargeitur: et veig a la cara, Hrossþjófr, que parles com un home que sap que ha de morir prest i el mateix dic de tots vosaltres, companys, car el rei Hrólfr no us tindria por encara que fóssiu homes i ara, que esteu espantats com a cabretes de bosc porugues, no us en tindrà ni la meitat del que us en tindria

◊ uggir mik eigi muni ykkr betr fara en þeim leiðu þrælum, er verja skyldu land þitt ok drekann Skrauta, hverir fljótt fellu fyrir oss sem ragar skógargeitr: temo que no us anirà gaire millor del que ha anat als detestables esclaus que havien de defensar les teves terres i el drac Skrauti (= vaixell!) i als quals hem donat mort ben ràpidament com si haguessin estat cabres porugues de bosc

◊ nú munu þau umskipti nokkur vera orðin í Noregi, er oss munu enn eigi opinber, því at ek kenni hér drekann Skrauta, ok mun þá enn eigi enduð deila vár á meðal. Skulum vér fyrr falla með hreysti en vér ragir reynumst: pel que es veu, hi deuen haver hagut grans canvis a Noruega que encara no coneixem perquè reconec aquí el drac Skrauti i [per tant,] la disputa que hi havia entre nosaltres encara no deu haver acabat. Val més que caiguem amb homenia abans que demostrem ésser uns covards [tot fugint]

ragú <n. ragús, ragú>:

<CULIN> ragut m, estofat m

ragú·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>:

<CULIN> salsa f de ragut

Rahab <f. inv., pl. no hab.>:

Rahab f (רָחָב)

rak <n. raks, rök>:

1. (kveikur) ble m  (de llum: llàntia, espelma etc.)

2. (heydreifar) deixalles f.pl de fenàs (conjunt de brins de fenàs que queden després de la sega o l'empacat)

◊ þar gengur ein mýri ofan úr hálsinum og var þar á slátta mikil og hafði Þorbjörn látið slá þar mikið hey og var þá fullþurrt. Ætlaði hann það heim að binda og sveinninn með honum en kona tók rökin. Grettir reið nú neðan á teiginn en þeir feðgarnir voru ofar og höfðu bundið eina klyf en voru þá að annarri. Þorbjörn hafði sett skjöld sinn og sverð við klyfina en sveinninn hafði handöxi hjá sér: allà, des del coll de la muntanya, s'estenia per avall un aiguamoll en el que hi havia un redol gros de fenàs. En Þorbjörn hi havia fet segar molt de fenàs que ara ja estava ben sec. Volia lligar-lo i dur-lo-se'n a les cases del mas; el seu vailet l'ajudava, mentre que la seva dona anava recollint amb uns rampins les deixalles que es feien. En Grettir es va dirigir cap al redol de prada des de la part de baix, mentre que pare i fill es trobaven més amunt. Ja havien lligat una somada i estaven lligant la segona. En Þorbjörn havia deixat l'escut i l'espasa recolzats en la somada ja lligada, el vailet, emperò, portava a sobre una destral petita

♦ hirða rökin: #1. <AGR> recollir les restes o deixalles de fenàs que hagin quedat després de la collita i/o l'empacament; #2. <LOC FIG> recollir el que els altres han llençat

rak:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → reka “empènyer”

raka <raka ~ rökum | rakaði ~ rökuðum | rakað ║ e-n ~ e-ð>: 1. afaitar algú ~ una cosa
		rakið hnakkan!: arregleu-me el clatell (a la barberia)
		gerið svo vel að raka mig: podria afaitar-me sisplau?
	2. <sig> afaitar-se
		þú gast að minnsta kosti rakað þig: si més no podies haver-te afaitat
		raka sig í fyrsta sinn: afaitar-se per primera vegada
	3. raka á sér e-ð: afaitar-se una cosa (cosa = part del cos afaitada)
	4. rasurar una cosa, depilar una cosa (llevar o llevar-se el pèl d'extremitats i aixelles, tant amb maquineta com a la cera o amb cremes)
		raka hár af leggjum og handarkrika: rasurar-se cames i aixelles

rakaður, rökuð, rakað: 1. (um skegg) afaitat -ada (pèl de cara)
	2. (um líkamshár: með rakblaði, [rafknúinni] rakvél o.s.fr.) rasurat -ada (pèl de cos amb raor, maquineta d'afaitar etc.)
	3. (um líkamshár: með vaxi, kremi o.s.fr.) depilat -ada (pèl de cos amb cera, crema depilatòria etc.)
	4. (um sauð-, geitar- e. nautaskinn) ragut -uda (pell de cabra, ovella, bou etc.)

raka·krem <n. -krems, -krem>: crema f hidratant

raka·mælir <m. -mælis, -mælar>: higròmetre m

raka·stillir <m. -stillis, -stillar>: higròstat m

rakara·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: barberia f (→ hárgreiðslustofa)

rakari <m. rakara, rakarar>: barber m
	rakarinn í (o: frá) Sevilla: el barber de Sevilla

rak·blað <n. -blaðs, -blöð>: fulleta f d’afaitar

rak·bursti <m. -bursta, -burstar>: brotxa f d’afaitar

Rakel <f. Rakelar, no comptable>:

Raquel f

rak·froða <f. -froðu, no comptable>: escuma f d'afaitar

rak·gel <n. -gels, -gel>: gel m d'afaitar, gel m d'afaitat

rak·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

navalla f, raor m (Bal.) 

◊ bakkinn á rakhnífnum: l'esquena de la navalla

◊ eggin á rakhnífnum: el fil de la navalla

♦ rakhnífur Ockhams: la navalla d'Ockham

raki <m. raka, no comptable>: humitat f

rakki¹ <m. rakka, rakkar >:

gos m, cus m (Mall.), cussa f (Mall.) 

rakki² <m. rakka, rakkar >:

<NÀUT> raca f

rak·krem <n. -krems, -krem>: crema f d’afaitat, crema f d’afaitar

rak·sápa <f. -sápu, -sápur. Gen. pl.: -sápa o: -sápna>:

1. (í stykki) sabó m d'afaitar (en forma de barreta)

2. (froða í stauki eða úðabrúsa) escuma f afaitar (escuma d'afaitar envasada en esprai)

rak·skafa <f. -sköfu, -sköfur. Gen. pl.: -skafa>: (með fjarlægjanlegu raksköfublaði á endanum) maquineta f d'afaitar (manual, amb el capçal canviable)

rak·spenna <f. -spennu, -spennur. Gen. pl.: -spenna>: <ELECTR>: tensió f de corrent continu

rak·spíri <m. -spíra, pl. no hab.>: loció f per després de l’afaitat, after-shave m

rakstraums·rafali <m. -rafala, -rafalar>: 1. <GEN> generador m de corrent continu
	2. (bifvélarrafali) dinamo f de cotxe

rak·straumur <m. -straums, no comptable>: <ELECTR> corrent continu

rakstur <m. raksturs (o: rakstrar), rakstrar>: (skeggrakstur) afaitat m
	áburður [fyrir húðina] eftir raksturinn: bàlsam per a després de l'afaitat
	gel fyrir húðina eftir raksturinn: gel per a després de l'afaitat
	gel fyrir rakstur: gel d'afaitar
	útbrot eftir raksturinn: vermellor després de l'afaitat (erupció cutània)

rakur, rök, rakt: 1. humit -ida
		rakt hús: una casa humida
		rakt veður: un temps humit
	2. <FIG> alegre (una mica begut)

rak·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: loció f per després de l’afaitat, after-shave m

rak·vél <f. -vélar, -vélar>: maquineta f d’afaitar (elèctrica & normal)
	einnota rakvélar: maquinetes d'afaitar d'usa i tirar
	rafknúin rakvél: màquina d'afaitar elèctrica

ramaðan <m. ramaðans, ramaðanmánuðir>:

<RELIG> ramadà m (رَمَضان)

ramma·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

programa m marc

ramm·íslenskur, -íslensk, -íslenskt <adj.>:

islandès -esa genuí -ïna, profundíssimament islandès -esa, islandesíssim -a

rammur, römm, rammt <adj.>:

1. <GEN> molt fort -a, herculi -úlia

♦ rammur að afli: herculi, de gran força

♦ eiga við ramman reip að draga: <LOC FIG> heure-se-les amb un os dur de rosegar, trobar-se amb un bon maldecap (un adversari poderós, un maldecap o problema forts etc.)

◊ Vífill segir: "Hér er við ramman reip at draga," en kvað skylda mikil til at hjálpa sveinunum: En Vífill diu: "aquest adversari serà un os dur de rosegar", però hi afegí que [tanmateix] per a ell era un gran deure ajudar els vailets

◊ Þorsteinn mælti þá: "Nú er við ramman reip að draga er bæði er að eiga við hund og tröll en aftur munum vér nú fara fyrst að sinni: Aleshores en Þorsteinn va dir: "un bon maldecap tenim si ens les hem d'heure alhora amb un gos i un trol, així que, ara per ara, per aquest cop val més que ens en tornem

2. (um bragð & lykt) aspre -a, fort -a (Mall.) (olor & gust: acre, acerb)

♦ rammt bragð: gust aspre

♦ það kveður rammt að e-u: <LOC FIG> hi ha una forta presència d'una cosa

◊ rammt var í húsunum af reyk: pertot dins les cases hi feia una olor molt forta de fum

3. (öflugur, voldugur) potent  (puixant)

♦ fátt er rammara en forneskjan: poques coses hi ha que siguin més poderoses que no la màgia, res no és més poderós que la màgia

♦ römm ummæli: eixarms potents

Ramses <m. Ramsess. Dat. sg.: Ramses, no comptable>:

Ramsès m (faraó i regió)

Ramses·land <n. -lands, no comptable>:

regió f de Ramsès (אֶרֶץ רַעְמְסֵס)

◊ og Jósef fékk föður sínum og bræðrum bústaði og gaf þeim fasteign í Egyptalandi, þar sem bestir voru landkostir, í Ramseslandi, eins og Faraó hafði boðið: i Josep va establir son pare i els seus germans i els donà una propietat al país d'Egipte, a la millor part del país, a la contrada de Ramsès, com el faraó li havia ordenat

randa·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:

borinot m d'aiguamoll (insecte Heliophilus pendulus)

randa·gras <n. -grass, -grös>:

escaiola f d'aigua, fàlaris f [arundinàcia], cintes f.pl (planta Phalaris arundinacea syn. Baldingera arundinacea)

randa·knurri <m. -knurra, -knurrar>: lluerna roja, crivilló m (lítill - meðalstór), rafet m (meðalstór - stór), (peix Aspitrigla cuculus syn. Trigla pini)

randa·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

crocus m d'or, crocus m de Crimea (planta Crocus susianus)

randa·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:

llenguado pelut, llenguado m d'arena, peluda f (Mall.) (peix Microchirus variegatus)

randa·túnfiskur <m. -túnfisks, -túnfiskar>: 

bacoreta ratllada, bonítol f de ventre ratllat (peix Katsuwonus pelamis syn. Euthynnus pelamis) (→ bónító)

rand·hærður, -hærð, -hært <adj.>:

<BOT> ciliat -ada

rang·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

guerxo -a, guenyo -a, <MED> estràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.) 

rang·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:

guerxo -a, guenyo -a, <MED> estràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.) 

rang·hugmyndir <f.pl -hugmynda>: idees preconcebudes, tòpics m.pl

rangla <rangla ~ ranglum (o: rönglum)  | ranglaði ~ rangluðum (o: röngluðum) | ranglað ║ um e-ð>:

fer voltes, vagarejar, vagar (sense direcció o rumb concrets)

◊ rangla um hverfið: fer voltes per la barriada

rang·látur, -lát, -látt <adj.>:

injust -a

rang·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:

pervers -a

rang·sælis <adv.>:

en sentit contrari al de les busques d'un rellotge

rangur, röng, rangt: erroni -ònia (fals, equivocat & no just & no adequat)
	rangt svar: una resposta incorrecta (o: errònia)
	reikningurinn er rangur: el compte està malament
	rétt eða rangt?: veritat o mentida?, ver o fals?
	röng notkun: mal ús
	gera rangt: actuar malament
	gera e-ð rangt: fer-ne una de mala
	hafa rangt fyrir sér: estar equivocat -ada, no tenir raó
	hafa rangt við [í e-u]: fer trampes [en una cosa]
	hafa á röngu að standa: anar errat -ada
	hvað er rangt við e-ð?: què li passa a...?
	með röngu: a tort
		fara með röngu: anar equivocat -ada, no tenir raó
	það var rangt af þér að gera þetta: has fet malament fent això

rani <m. rana, ranar>:

1. (á fíl) trompa f (d'elefant)

2. (á svíni) musell m, morro m, grufa f (Mall.) (de porc)

ranka <ranka ~ rönkum | rankaði ~ rönkuðum | rankað ║ við sér>:

1. <GEN> tornar en si

◊ ...og þeir réðust á okkur í húsasundi. Þeir börðu þig svo fast, þér blæddi svo mikið! Ég fékk ekki að fara með þér í sjúkrabílnum, þegar ég kom á spítalanum, hafðirðu rankað við þér, en þú þekktir mig ekki, svo ég fór: ...i ens varen agredir a un carreró. Et varen pegar molt fort, sagnaves molt. No em varen deixar anar amb tu a dins l'ambulància i quan vaig arribar a l'hospital, tu havies recobrat el coneixement, però no em reconeixies i me'n vaig anar

2. <FIG> despertar-se, tornar a la terra (deixar d'estar a la lluna, recuperar la concentració després d'haver tingut el cap a tres quarts de quinze)

3. mig rankar við e-u <loc. impers.>: (muna óljóst eftir) me'n recordo vagament

◊ mig rankar við því: me'n recordo vagament

<LIT>  rann <n. ranns, rönn>:

1. (stór, aflangt hús, stórhýsi) casal m (casa gran, esp. de forma oblonga)

♦ opt er þat (o: mart) í karls húsi, er eigi er í konungs ranni: <LOC FIG> sovint hi ha a la casa del pagès el que (o: manta cosa que) no es troba pas al casal del rei

♦ → konungsrann “Casa Reial”

2. <FIG> estatges m.pl, casa f, llar f

<†>  rann·sak <n. -saks, -sök>:

<JUR> escorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats) (→ húsleit)

rann·saka <-saka ~ -sökum | -sakaði ~ -sökuðum | -sakað ║ e-ð ~ e-n>:

1. <GEN> investigar una cosa ~ algú

◊ hann rannsakaði að um kristnihald manna og þar er honum þótti ábótavant kenndi hann þeim rétta siðu: s'informava de la manera com la gent observava el cristianisme i allà on creia que ho feien d'una manera deficient, ell els ensenyava els costums dreturers

2. (leita vandlega um) escorcollar una cosa, rastrejar una cosa (Mall.) (perquirir, fer una perquisició)

♦ rannsaka e-ð ítarlega: escorcollar una cosa

◊ rannsaka þú í viðurvist frænda vorra, hvað hjá mér er af þínu, og tak það til þín: escorcolla, en presència dels nostres parents, les meves coses i agafa'n el que sigui teu

◊ "en á morgun, er ljóst er, skulum vér rannsaka alla eyna og drepa þá manninn": "i demà de matí, quan farà claror, escorcollarem tota l'illa i llavors matarem l'home"

◊ þá lét Ólafur konungur rannsaka valinn: llavors el rei Olav va fer escorcollar els morts del camp de batalla (per agafar-los el que poguessin tenir de valor? o cal entendre la frase en el sentit de va fer fer recompte dels morts del camp de batalla?)

3. (gera húsleit) escorcollar una casa (cercant-hi objectes robats, un fugitiu etc.)

◊ "vera má það," segir Arnkell, "en rannsaka viljum vér hér": "és possible," diu l'Arnkell, "però[, així i tot,] escorcollarem la casa"

◊ "er þér nokkuð um að vér rannsökum þig og hús þín?": hi tens res a dir que t'escorcollem a tu i ca teva?

4. (skoða rækilega) estudiar una cosa, investigar a fons una cosa (examinar detingudament una cosa, escrutar una cosa)

◊ rannsökuðu þeir það fé. Spurði Karl hversu Leifi sýndist þetta fé: van examinar les monedes d'argent i en Karl va demanar a en Leif què li semblaven aquells diners

♦ rannsaka bækur: estudiar [els] llibres

◊ margir munu rannsaka hana (= þessa bók), og þekkingin mun vaxa: molts l'estudiaran (aquest llibre) i el coneixement augmentarà

◊ ...og rannsökuðu daglega ritningarnar, hvort þessu væri þannig farið: ...i estudiaven cada dia les Escriptures si les coses eren d'aquesta manera

♦ rannsaka ráð sitt: <LOC FIG> reflexionar sobre la seva vida

♦ rannsaka mál: examinar un afer, analitzar un afer

◊ ég mun rannsaka mál þitt, þegar kærendur þínir koma: estudiaré el teu cas quan hagin arribat els teus acusadors

5. (túlka merkingu) esbrinar el sentit d'una cosa (escatir el sentit, interpretar)

◊ ...og segir nú Gísla hvað títt er að Þórdís hefur nú upp rofið málið og rannsakað vísuna: ...i conta llavors a en Gísli el que estava passant: que la Þórdís acabava de treure l'entrellat de la cosa tot escatint el sentit de la vísa

6. (um lið, val, o.s.fr.) inspeccionar una cosa (revisar la tropa, host, morts en un camp de batalla etc. per fer-ne el recompte)

◊ Hákon konungr stöðvaði liðit, er hann kom á vatnsbotninn, ok var rannsakat liðit, ok hafði hann eigi meirr en CC utan sveina: el rei va fer aturar la seva tropa quan va arribar a l'extrem superior del llac i van inspeccionar la tropa i, a banda dels mossos, no tenia més de dos-cents homes

◊ en á þingi því sýndu menn vopn sín, svo var þá og rannsakað útboðið í hverri skipreiðu: i en aquell þing, els homes van mostrar llurs armes i de la mateixa manera també s'hi van inspeccionar els vaixells i les tripulacions de cada lleva de vaixells

7. <JUR> investigar una cosa, inquirir una cosa, indagar una cosa (cast., ekki ritm./no lit.) 

◊ ...þar eð þeir ætli að rannsaka mál hans rækilegar: ...com si volguessin investigar més a fons el seu cas

<†>  rann·sakan <f. -sakanar, -sakanir>:

(húsleit) escorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats)

rann·sakandi <m. -sakanda, -sakendur>:

investigador m, investigadora f

rann·sakandi, -sakandi, -sakandi <adj.>:

escrutador -a

rann·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:

1. <GEN> recerca f, investigació f

♦ gera rannsókn; á e-u: investigar una cosa

♦ rannsóknir og þróun: desenvolupament i recerca

♦ vísindalegar rannsóknir: recerques científiques

2. <JUR> investigació f, indagació f (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ fá mál til rannsóknar: investigar un cas

♦ rannsókn sakamáls: instrucció f de sumari, investigació f judicial

♦ opinber rannsókn: investigació pública

3. (um eitt ákveðið efni) estudi m (recerca monogràfica)

♦ klínísk rannsókn: estudi clínic

♦ → eiturefnarannsókn “estudi toxicològic”

4. (greining) anàlisi f (de sang, d'orina & productes o substàncies)

♦ → DNA-rannsókn “anàlisi de l'ADN”

◊ rannsókn á blóði: anàlisi f de sang (→ blóðprufa; → blóðrannsókn)

◊ rannsókn á þvagi: anàlisi f d'orina (→ þvagprufa; → þvagrannsókn)

5. (skoðun) examen m (examinació)

◊ rannsókn á eistum: examen m testicular, examinació f testicular

<†> 6. (húsleit) escorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats)

rannsóknar- (en compostos): <JUR> d'instrucció

rannsóknar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode m de recerca, tècnica f de recerca

rannsóknar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar) >:

1. <GEN> investigador m, investigadora f

2. <JUR RELIG HIST> inquisidor m

rannsóknar·aðstoð <f. -aðstoðar, pl. no hab.>:

ajut m a la recerca

rannsóknar·áfangastjóri <m. -áfangastjóra, -áfangastjórar>:

investigador m principal, investigadora f principal

rannsóknar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

programa m de recerca, pla m de recerca

rannsóknar·dómari <m. -dómara, -dómarar>:

1. <GEN JUR> jutge m d'instrucció, jutgessa f d'instrucció

2. <JUR RELIG HIST> inquisidor m

rannsóknar·dómstóll <m. -dómstóls, -dómstólar>:

<JUR> tribunal m d'instrucció

rannsóknar·efni <n. -efnis, -efni>:

matèria f objecte de recerca

rannsóknar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

viatge m (o: expedició f) de recerca, viatge m d'exploració

rannsóknar·hópur <m. -hóps, -hópar>:

grup m de recerca

rannsóknar·leiðangur <m. -leiðangurs, -leiðangrar>:

expedició f de recerca

rannsóknar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur. Gen. pl.: -lögreglna o: -lögregla>:

policia f judicial, CGIC f, comissaria f general d'investigació criminal

rannsóknarlögreglu·maður <m. -manns, -menn>: agent m & f de la policia judicial

rannsóknar·maður <m. -manns, -menn>:

investigador m, investigadora f

rannsóknar·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:

centre m de recerca

rannsóknar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió investigadora, comissió f d'investigació

♦ Rannsóknarnefnd Alþingis: comissió parlamentària d'investigació, comissió d'investigació del Parlament

rannsóknar·niðurstaða <f. -niðurstöðu, -niðurstöður>:

resultat f de la investigació

Rannsóknar·réttur <m. -réttar, -réttir>:

<JUR RELIG HIST> tribunal m de la Inquisició

♦ hinn heilagi kaþólski rannsóknarréttur: el tribunal de la Santa Inquisició Catòlica

♦ rannsóknarrétturinn heilagi: [el tribunal de] la Santa Inquisició

rannsóknar·skip <n. -skips, -skip>:

vaixell m de recerca, vaixell laboratori m

rannsóknar·stofa <f. -stófu, -stófur>: laboratori m [d'investigació]

rannsóknar·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>: institut m de recerca

rannsóknar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

centre m de recerca

rannsóknar·svið <n. -sviðs, -svið>:

àmbit m de recerca

♦ rannsóknarsvið hennar liggur m.a. á sviði <+ Gen.>: el seu àmbit de recerca és, entre d'altres, ...

rannsóknar·verkefni <n. -verkefnis, -verkefni>:

projecte m de recerca

rannsóknar·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:

seminari m [pràctic] (tipus d'activitat lectiva)

<LIT>  rannur <m. ranns, rannar>:

variant de → rann ‘casa; llar’

raska <raska ~ röskum | raskaði ~ röskuðum | raskað ║ e-u>:

1. (róta) remoure una cosa (regirar)

♦ raska jarðvegi: gratar la terra, remenar la terra, entrecavar la terra

2. (trufla) destorbar una cosa, pertorbar una cosa (alterar, contorbar)

♦ raska jafnvæginu: trencar l'equilibri, rompre l'equilibri (Bal.) 

♦ raska ró e-s: pertorbar la tranquil·litat d'algú, [per]torbar el repòs d'algú

◊ ef eitthvað er raskað við því, sem framliðnum kemur við, má búast við að eiga þá á fæti: si s'altera res del que tingui a veure o concerneixi als finats, es pot esperar d'heure-se-les amb ells

3. (valda óreiðu, setja í ólag) capgirar una cosa, ocasionar un trastorn a una cosa (ocasionar un daltabaix en el funcionament, desgavellar, causar desordre o confusió)

◊ ljóst er að verkfallið hefur raskað námi nemenda og skipulagi skólastarfsins: està clar que la vaga ha causat un trastorn als estudis dels escolars i l'organització de l'activitat escolar

4. (bann, boð, sáttmáli) revocar totalment o parcialment una cosa (prohibició, edicte, pacte)

◊ ...að ekki má raska því banni eða boði, sem konungur hefir út gefið: ...que cap prohibició o edicte establert pel rei no pot pas ser revocat (no s'hi pot introduir cap canvi, s'han de complir tal i com s'han ordenat)

rass <m. rass, rassar>:

cul m

◊ ok allir þeir sem eigi eru svá ríkir, at þeir eigi kóngi várum skatt at gjalda, þá kyssi þeir á rassinn á Ǫskubusku ok takit þat til yðar, allt slíkt sem hjá fór, þá Kolr kryppa sarð hana ok sitið í þann frið sem þér fáit af henni. Valete: i tots els qui no siguin tan rics com perquè hagin de pagar impostos al nostre rei, que li facin un petó al cul a la Ventafocs i vosaltres teniu en compte per a vosaltres mateixos tot el que va passar quan en Kolr Gep la va boixar i gaudiu de la pau que ella us doni. Valēte!

♦ detta á rassinn: caure de cul

♦ gefa e-m spark í rassinn: donar-li a algú una guitza al cul, pegar-li a algú una coça al cul (Bal.) 

♦ hlunkast á rass: caure de cul, pegar una [bona] culada

♦ klóra sér í rassinum [með hægri hendinni]: gratar-se les anques [amb la mà dreta]

♦ vera (o: lenda) í rassi með e-ð: <LOC FIG> anar endarrerit -ida amb una cosa

♦ vera með húðflúr á rassinum: tenir un tatuatge a les anques

rassa·köst <n.pl -kasta>:

xivarri m [del dimoni]

rass·bora <f. -boru, -borur. Gen. pl.: -bora>: forat m del cul, trau m del cul

rass·gat <n. -gats, -göt>: sés m, <MED> anus m, forat m del cul, trau m del cul
	ekki rassgat: <FIG> res de res
	farðu í rassgat: a ca una puta! (o: que et bombin)

rass·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: . Gen. pl.: -hola>:

forat m del cul, trau m del cul  (anglicisme o danicisme semieufemístic per → rassgat)

rassía <f. rassíu, rassíur>:

1. <GEN> redada f

♦ rassía lögreglunnar: una redada de la policia, una redada policial

◊ lögreglan gerði rassíu í gær: la policia va fer una redada ahir

2. (í tölvu[m], í íverustað e-s o.s.fr.) escorcoll m [per sorpresa] (d'habitatge, d'ordinador etc.)

rass·kinn <f. -kinnar, -kinnar>: anca f, natja f

rass·op <n. -ops, -op>:

forat m del cul, trau m del cul  (vulgarisme per → endaþarmsop)

rass·skella <-skelli ~ -skellum | -skellti ~ -skelltum | -skellt ║ e-n>: tupar algú a les anques, donar una bona tupada a algú a les anques

rass·skelling <f. -skellingar, -skellingar>:

surra f (cast.), jaco m, tupada f a les anques (Mall., Men.) 

rass·skellur <m. -skells, -skellir>: tupada f a les anques (Mall.)

rass·skora <f. -skoru, -skorur. Gen. pl.: -skora>:

regata f del cul, canaleta f del cul, fesa f (o: fenella f) de les anques  (tall llarguer que separa les dues anques)

rass·svæði <n. -svæðis, -svæði>: zona f de les anques, part f de les anques
	drengurinn minn hefur haft barna-exem á rass-svæðinu: el meu nen ha tingut èczema infantil a la part de les anques

rassvasa·bókhald <n. -bókhalds, no comptable>:

comptabilitat f d'estar per casa

rass·vasi <m. -vasa, -vasar>: butxaca f de darrere

rata <rata ~ rötum | rataði ~ rötuðum | ratað ║ e-ð>:

1. <GEN> orientar-se, saber anar a un lloc

♦ rata [rétta leið]: trobar el camí correcte

◊ sá sem ber þennan staf mun ekki villast í hríð eða verða úti, og eins rata þó ókunnugur sé: el qui porti aquest galdrastafur no s'extraviarà pas en el torb ni morirà de fred a la intempèrie i igualment sabrà trobar el camí encara que no conegui l'indret

◊ amstur heimskingjans þreytir hann, hann ratar ekki veginn inn í borgina: els treballs del neci el cansen, a ell que no sap ni anar a ciutat

◊ ég mun leiða blinda menn um veg, er þeir ekki rata, færa þá um stigu, sem þeir ekki þekkja: menaré els cecs per un camí que no saben trobar, els guiaré per senderes que desconeixen

♦ ratarðu þangað?: [que] hi sabràs arribar?, [que] hi saps arribar?

♦ rata á e-ð: trobar una cosa (per casualitat)

♦ rata í raunir: <LOC FIG> acabar en un malpàs, caure en tribulacions

♦ rata í ógæfu: <LOC FIG> acabar en la desgràcia, caure en la desgràcia

◊ við sjálft lá, að ég hefði ratað í mestu ógæfu á miðju dómþingi safnaðarins: de ben poc ha anat que no caigués en la major de les desgràcies al mig de l'assemblea de la comunitat

2. (ferðast) viatjar (anar lluny de casa)

♦ rata víða: viatjar lluny de casa

◊ vitz er þǫrf, þeim er víða ratar, dælt er heima hvat; at augabragði verðr, sá er ecci kann oc með snotrom sitr: enginy i intel·ligència li calen al qui viatja per l'ample món, [en canvi] a casa qualsevol cosa és bona de fer; qui no sap res i s'asseu amb els llests, n'és la riota

ratast <ratast ~ rötumst | rataðist ~ rötuðumst | ratast>:

Mot emprat en la locució:

♦ e-m ratast satt á munn: <LOC FIG> dir una veritat sense voler, encertar-la [sense voler]

♦ oft ratast kjöftugum satt á munn: <LOC FIG> sovint [fins i tot] un xerraire diu la veritat sense voler

rati <m. rata, ratar>:

1. (auli) babau m, babava f (nici, beneit)

2. <†> (nafar) trepant m (barrina)

◊ rata munn / létumk rúms of fá / ok um grjót gnaga, / yfir ok undir / stǫðumk iǫtna vegir, / svá hætta ek hǫfði til: vaig fer que la boca [rosegadora] del trepant em fés espai perforant la roca: damunt i davall m'envoltaven els camins dels ètuns (els camins dels ètuns = les roques, car hom creia que els ètuns hi vivien a dins), així era com arriscava el meu cap

rat·sjá <f. -sjár, -sjár>:

radar m

ratsjár·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

estació f de radar

♦ ratsjárstöð á fjallinu Puig Major: estació de radar del Puig Major

rat·vís, -vís, -víst <adj.>:

que sap orientar-se, amb sentit de l'orientació

◊ ratvís hestur: un cavall que sap trobar amb facilitat el camí de casa

rauða <f. rauðu, rauður>:

rovell m [d'ou], vermell m [d'ou] (Mall., Men.) (→ eggjarauða)

rauð·arfi <m. -arfa, -arfar>:

moragues f.pl, anagall m, borrissol m, herba f de cadernera, herba saginera, morrons m.pl [blaus], picapoll m, tinya f (Mall., Men.) (planta Anagallis arvensis) (→ nónblóm)

rauð·álfur <m. -álfs, -álfar>:

(háðsyrði) alb roig (o: vermell) (mot de befa amb què l'Skarphéðinn fa al·lusió a la roba de color llampant que duu posada en Sigmundur)

◊ sjáið ér rauðálfinn, sveinar?: nois, que veieu aquell alb roig?

rauð·álmur* <m. -álms, -álmar>:

om roig (arbre Ulmus rubra)

rauð·áta <f. -átu, pl. no hab.>:

(krabbaflær) plàncton vermell, puu vermell (format esp. per crustacis Calanus finmarchicus, Calanus borealis i d'altres puces de mar. És l'aliment principals dels arengs)

rauð·grautur <m. -grautar, -grautar>:

<CULIN> rauðgrautur, mena de gelea dolça feta amb gerds i groselles

rauð·gresi <n. -gresis, -gresi>:

herba f de Sant Robert, agulles f.pl, poteta f de gall, herba roberta (Mall.)  (planta Geranium robertianum)

rauð·hegri <m. -hegra, -hegrar>:

agró roig (ocell Ardea purpurea)

Rauð·hetta <f. -hettu>: Caputxeta Vermella
	Rauðhetta litla: Caputxeta vermella

rauðhettu·búningur <m. -búnings, -búningar>:

disfressa f de Caputxeta Vermella

rauðhöfða·önd <f. -andar, -endur>:

[ànec] xiulador m, piuló m (Val.), piula f (Bal.) (ocell Anas penelope)

rauð·kál <n. -káls, -kálhausar>: col roja

rauð·kembingur <m. -kembings, -kembingar>:

cresta-vermell m (mamífer marí. Mentre que als textos medievals sembla designar-hi un animal real (que fins ara no s'ha identificat satisfactòriament), a partir del Renaixement i el Barroc passa a designar una balena fabulosa del folclore islandès. Tant a l'Oca Cendrosa o Grágás com al Kristinn réttr hinn nýi o Kristinn réttr Árna byskups es prohibeix expressament el consum de la seva carn. És possible que l'animal medieval sigui un tipus determinat de catxalot, en concret, un gran mascle)

◊ Þá eru þau enn hvalakyn er ólm eru ok grimm við menn ok leita hvarvetna við at týna mǫnnum þar sem þeir mega við koma. Heitir annarr hrosshvalr en annarr rauðkembingr. Þessir eru fullir af ágirnd ok illsku. Aldri verða þeir saddir af manndrápum, þvíat þeir fara um ǫll hǫf innan ok leita, ef þeir mega skip finna. Þá hlaupa þeir upp til þess at þeir megi þeim þá skjótara niðr søkkva ok týna með þeim hætti. Þessir fiskar eru mǫnnum eigi ætir, heldr gagnstœðligir, svá sem skipaðir óvinir mannligu kyni, en ekki verða þeir stœrri en þrjátigi álnir, eðr fjǫrutigi þeir, sem lengstir verða: encara hi ha [dues] castes de balenes que són rabioses i ferotges amb els homes, les quals cerquen pertot arreu d'afonar-los allà on puguin atènyer-los. Una d'ella és la balena-cavall o hrosshvalr i l'altra, el cresta-vermell o rauðkembingr. Aquestes dues castes de balenes són plenes d'avidesa i de maldat i mai no en tenen prou de matar homes, car recorren totes les mars cercant de trobar-hi naus i, quan ho fan, peguen salts i s'hi deixen caure al damunt a fi de, d'aquesta manera, fer que s'enfonsin i pereixin més ràpidament. Aquests dos peixos no són pas comestibles, sinó més aviat tot el contrari, com si estiguessin destinats a ésser [tots ells] enemics del gènere humà. No solen fer-se més grans de trenta alnes, quaranta en els exemplars més grossos

◊ eigi veit ek þau fleiri hvalakyn, er mǫnnum sé eigi æt en þessi fimm, sem nú hefi ek upptalt; þau tvenn er fyrst nefnda ek, þat er svínhvalr ok andhvalr, ok þessi þrenn er síðar nefnda ek, þat var hrosshvalr ok rauðkembingr ok náhvalr: llevat d'aquestes cinc balenes que acabo d'enumerar, no en conec cap més que no siguin comestibles, és a dir: les dues que he esmentat primer, o sigui, el zífid de Sowerby i la balena amb bec, i, després, les tres darreres: la balena-cavall, el cresta-vermell i el narval

◊ (NÞ 489) hafrhvalr, geirhvalr / ok hafgufa, / hnísa, hafstrambr / ok hnýðingar, / reyðr, reyðarkálfr / ok rauðkembingr, / búrungr, rostungr / ok blæjuhvalr: orca mascle, rorqual boreal / i balena blava, / marsopa, tritó de Grenlàndia (per ventura un tipus de foca?) i caps d'olla, / rorqual, cria de rorqual, / cresta-vermell (per ventura un tipus de mascle de catxalot especialment gros?), / catxalot, morsa / i dofí mular

◊ þá er ok rétt at eta fiska alls kyns, ok hvala alla, aðra en rostung ok sel. Hrosshval skal á øngum tímum eta, svá náhval ok rauðkembing: és conforme a dreta llei menjar peixos de tota mena, i tots els cetacis, tret de la morsa i el vell-marí. La balena-cavall no es pot menjar en cap ocasió, ni el narval ni el cresta-vermell

◊ þá er maðr fastar um nótt, skal hann hafa þurran mat. Þat er þurr matr: gras ok aldin ok jarðarávǫxtr allr. Þat á maðr ok at eta, ef hann fastar: fiska alls kyns, og hvala aðra en rosmhval ok sel. Þat skal eta, þá er kjǫt ætt er. Hrosshval skal eigi eta ok náhval ok rauðkembing: quan un hom dejuni, que de nit tingui menjar sec: menjar sec són herbes, fruita i tots els productes de la terra. Quan farà dejuni, també li és permès de menjar això: peix de tota mena i cetacis, tret de morsa i vell-marí - la carn d'aquets dos animals només es pot menjar quan sigui lícit de menjar carn. La balena-cavall no es pot menjar, ni el narval ni el cresta-vermell (igual que la balena-cavall, mamífer marí no identificat o bé bèstia marina fabulosa) 

rauð·laukur <m. -lauks, -laukar>:

ceba f (planta Allium cepa)

rauðljósa·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:

<COL·LOC> barri xinès

rauð·magi <m. -maga, -magar>: abraça-roques m [mascle], lumpus m [mascle], ciclòpter m [mascle] (→ hrognkelsahængur) (mascle del peix Cyclopterus lumpus)

rauð·rófa <f. -rófu, -rófur>: bleda-rave f roja, remolatxa roja

rauð·rækja <f.-rækju, -rækjur>: gamba vermella (crustaci Aristaemorpha foliacea)

rauð·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>: roger m de fang, moll m de fang (peix Mullus barbatus)

rauð·skinni <m. -skinna, -skinnar>:

pellroja m & f (indi nordamericà)

rauð·smári <m. -smára, -smárar>:

trèvol m de prat (planta Trifolium pratensis)

rauð·spretta <f. -sprettu, -sprettur>: palaia anglesa (--> skarkoli, peix Pleuronectes platessa)

rauður, rauð, rautt: vermell -a

rauðviðar- <en compostos>:

de caoba

rauð·vín <n. -víns, -vín>: vi negre

rauðvíns·flaska <f. -flösku, -flöskur>:

ampolla f de vi negre

rauðvíns·glas <n. -glass, -glös>: got m de vi negre (per a beure-hi vi negre & contingut que hi cap)

rauðvíns·glætingur <m. -glætings, -glætingar>: vinader m (bolet Lactarius vinosus)

rauðvíns·hattur <m. -hatts, -hattar>: cualbra vinosa (bolet Russula vinosa)

rauðvíns·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>: vinader m (bolet Lactarius vinosus)

raufar·göng <n.pl -ganga>:

<MED> canal m anal

raufar·uggi <m. -ugga, -uggar>:

aleta f anal 

raufun <f. raufunar, raufanir>:

<MED>ostomia f

raun <f. raunar, raunir>:

1. (reynsla) experiència f

♦ eins og raun bar vitni: com ho han demostrat els fets

♦ eins og raunin varð: tal i com [després] ha succeït

♦ e-ð gefur góða raun: una cosa dóna bon resultat

♦ í raun og sannleika: en veritat

♦ í raun og veru: realment

♦ í raun réttri: realment

♦ í rauninni: en realitat

♦ komast að raun um e-ð: #1. (fá fulla vitneskju um e-ð) experimentar una cosa, constatar una cosa, veure una cosa amb els propis ulls (obtenir ple coneixement d'una cosa per l'experiència, veure, copsar assabentar-se etc. d'una cosa per l'experiència); #2. (komast að e-u) arribar a la conclusió (o: constatació) que una cosa és..., veure que una cosa és... (esbrinar i comprovar una cosa, descobrir una cosa per l'experiència)

♦ komast að raun um að <+ ind.>: descobrir que <ind.> 

◊ og þú munt komast að raun um, að tjald þitt er heilt, þú kannar bústað þinn og saknar einskis: i descobriràs que la teva tenda prospera, que res no manca a la pleta, quan la visites

◊ og þú munt komast að raun um, að niðjar þínir eru margir og afsprengi þitt sem gras á jörðu: i descobriràs que la teva prole és nombrosa; que els teus guaixos són com l'herba del camp

◊ þá munuð þér komast að raun um, að til er dómur: i sabreu i coneixereu que hi ha un judici

♦ sá er vinur sem í raun reynist: els amics vertaders es troben en els moments de necessitat

♦ sú varð raunin á að <+ ind.>: es va demostrar que <+ ind.> 

♦ þekkja e-ð af eigin raun: conèixer una cosa de pròpia experiència

♦ önnur mun raunin á verða: [tard o d'hora] hi haurà una altra oportunitat

2. (þraut) prova f (experiència vital no agradable & tribulació de la vida)

♦ hafa raun af e-u: patir per una cosa

♦ ég hef raun af þessu: això em fa patir

♦ mér er raun að e-u: una cosa em fa patir

♦ rata í raunir: patir desgràcies

♦ standast raun: sofrir i superar una prova

◊ hún stóðst þá raun: ha superat aquesta prova

♦ þegar í raunirnar rekur: si cal, en cas de necessitat

♦ þetta var mikil raun: ha estat una prova dura

raun- <en compostos>:

real

rauna·legur, -leg, -legt: trist -a, planyívol -a (fet, esdeveniment, notícia)

rauna·mæddur, -mædd, -mætt: 1. (dapur) apesarat -ada, recós -osa, recançós -osa, ple -ena de recança, afligit -ida
	2. () marcat -ada per la vida
		það sást bara á honum þar sem hann sat þarna í bláum jakka með raunamætt andlitið: tot això se li podia veure perfectament, mentre seia allà amb la seva jaqueta blava i la seva cara marcada per la vida

rauna·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

trista història, història colpidora, història f de tribulacions

raun·hyggja <f. -hyggju, no comptable>: 1. (reynsluhyggja) empirisme m
		tvær kreddur raunhyggjunnar: dos dogmes de l'empirisme
	2. (pósitífismi, raunspeki) positivisme m

raun·tala <f. -tölu, -tölur>: <MAT> nombre m real

raun·veruleiki <m. -veruleika, no comptable>: realitat f
	íslenskur raunveruleiki: la realitat islandesa
	...og finnist einhver samsvörun í raunveruleikanum er um hreina tilviljun að ræða: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència

raust <f. raustar, raustir; Ac. & Dat. sg. poètics & en locucions: raustu>:

veu f

◊ og Assýríukonungur herleiddi Ísrael til Assýríu og lét þá setjast að í Hala og við Habór, fljótið í Gósan, og í borgum Meda, af því að þeir höfðu ekki hlýtt raustu Drottins, Guðs þeirra, heldur rofið sáttmála hans, allt það er Móse, þjónn Drottins, hafði boðið: i el rei d'Assíria deportà els iraelites cap a l'Assíria, i els establí a Halé, vora l'Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de la Mèdia, perquè no havien escoltat la veu de Jahvè, el seu Déu, i havien violat el seu pacte, això és, tot allò que Moïsès, el servent de Jahvè, havia ordenant

◊ nú er vel að þú gefur sjálf raun hver þú ert. Eða hvar er sá maður er mest renndi raustum áðan? Get eg að þér þyki hann fagurhljóðari en eg: ara és el moment en què tu mateixa provaràs qui ets realment, així que, digues, on és l'home que fa uns moments feia aquests crits? endevino que la seva veu et deu sonar més bonica que no pas la meva

♦ beina raust: alçar la veu, parlar [més] fort

◊ Auður gengur til hurðar og heilsar þeim og spyr tíðinda en Gísli lá í rekkju sinni og var þar jarðhús undir niðri og beindi hún raust þegar ef hann þurfti að varast. þeir segja henni nú víg Þorkels og um hvað véla var, segja henni og hversu lengi matlausir þeir hafa verið: L'Auður va fins a la porta i els saluda i els demana quines noves hi ha, mentre en Gísli roman ajagut al seu llit i, allà al seu dessota, hi havia un jarðhús soterrani i ella aixecava la veu quan calia indicar-li que havia d'anar alerta i mantenir-se amagat. Ells li van contar llavors la mort d'en Þorkell i com s'havia produït i que havien estat molt de temps sense menjar

◊ hún sløngvir sér þá þvert á bak aptr, ok slær í sundr kjǫptunum, ok beinir svá raustina: la margýgr es llançà enrere d'esquena, entrevessant-se de babord a estribord, badà la seva gola i deixà anar d'aquesta manera els seus crits [de dolor]

♦ brýna raustina: aixecar la veu

♦ hefja upp raustina: alçar la veu

♦ kveða e-ð með fagurri¹ ~ dimmri² ~ hárri³ ~ mikilli³ raust[u]: dir una cosa en veu forta³ ~ greu² ~ bonica¹

◊ kvað Guðríður þá kvæðið svo fagurt og vel að engi þóttist fyrr heyrt hafa með fegri raust kveðið sá er þar var: la Guðríður llavors va cantar tan bellament i bé el poema (del ritual) que ningú dels qui eren allà no va creure haver-ne sentit abans cap altre de cantat amb veu més bonica

◊ það bar til um daginn heima að Ingjaldhvoli um miðdegi að komið var upp á skjá um máltíð í stofu og kveðið þetta með dimmri raust: es va esdevenir que aquell dia, a casa seva a Ingjaldhvoll, vers el migdia, a l'hora del dinar, hom va anar a la llucana de la stofa i hi va cantar amb veu greu aquests versos <...>

◊ síðan gekk Egill til rúms síns og settist niður, bað þá gefa sér að drekka. Þá kvað Egill við raust: després, l'Egill va tornar al seu lloc i s'hi va asseure, va demanar que li donessin alguna cosa per beure; llavors, l'Egill va declamar amb veu forta [aquests versos] <...>

◊ hann reið svo nær honum að hann mátti gjörla sjá hann. Hann var svartur sem bik. Hann kvað vísu þessa með mikilli raust: va cavacarl tan a prop d'ell que aquest el va poder veure bé. Era negre com la pega i cantava aquesta estrofa amb veu forta

♦ → mannsraust “veu humana”

ravíólí <n. ravíólí, ravíólí>: ravioli m (fl./pl.: ravioli og/i raviolis)

Rábíta·land <n. -lands, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → Arabía “Aràbia”

Rábíti <m. Rábíta, Rábítar>:

<†> variant arcaica de → Arabi “àrab, alarb”

◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Afríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confins) Espanya

ráð <n. ráðs, ráð>:

1. (ráðlegging) consell m (advertiment, assessorament)

♦ að ráði e-s: per consell de..., seguint el consell de...

♦ hann drakk ekki að ráði: no bevia gaire

♦ að yfirlögðu ráði: deliberadament, amb premeditació

♦ af ásettu ráði: intencionadament, a dretcient, a posta, deliberadament

♦ bera e-n ráðum: cercar el consell d'algú

♦ bera saman ráð sín: aconsellar-se, cercar consell, assessorar-se, deliberar

♦ biðja e-n um ráð: demanar consell a algú

♦ eiga ráð við e-n: deliberar amb algú, celebrar consell amb algú

♦ ekki er ráð nema í tíma sé tekið!: les coses s'han de fer d'hora (i no quan ja és massa tard)

♦ fara eftir ráðum e-s: seguir el[s] consell[s] d'algú

♦ fara fram ráðum e-s: actuar seguint els consells d'algú, actuar d'acord amb els consells d'algú

♦ gefa ráð: donar un consell

◊ gefa ráð til að...: donar el consell que...

♦ gera ráð fyrir e-u: suposar una cosa, conjecturar una cosa, considerar una cosa, assumir una cosa, partir del supòsit que

◊ ég gerði ráð fyrir því að þetta hefðu verið Tyrkir: vaig suposar que havien estat turcs

◊ gera má ráð fyrir að <+ subj.>: es pot suposar que <+ subj.>

◊ gert er ráð fyrir að <+ subj.>: #1. es conjectura que <+ subj.>, es considera probable que <+ subj.> #2. es preveu, s'espera, s'assumeix, previsiblement... (en frases orientades cap al futur)

◊ gert er ráð fyrir, að velja allt að þrjá umsækjendur til...: es preveu de seleccionar uns tres sol·licitants per a...., pressumiblement se seleccionaran uns tres candidats per a..., està planejat de...

◊ gert er ráð fyrir kalda: previsiblement bufarà una mica d'oratge

◊ gert hefur verið ráð fyrir að <+ subj.>: està planejat que <+ subj.> 

◊ menn hafa löngum gert ráð fyrir því, að <+ subj.>: durant molt de temps s'ha assumit que <+ subj.> 

◊ það var allavega eins og námskeiðið gerð ráð fyrir að þeir sem væru að nota það væru algjörir hálfvitar: era com si el curset donés per suposat, en tots els sentits, que els seus destinataris eren uns idiotes totals

◊ þar er gert ráð fyrir að <+ subj.>: es pretén que <+ subj.> 

◊ gert er ráð fyrir að <+ subj.>: #3. donar indicacions per a #4. preveure una cosa, esperar una cosa

♦ gera ráð sín: tenir col·lotge, deliberar plegats un afer, celebrar consell

♦ hafa ráð e-s: seguir el consell d'algú

♦ hafa ráð á e-u poder permetre's una cosa

♦ hlíta ráðum e-s: acatar els consells d'algú

♦ ill (o: vont) ráð: un mal consell

♦ kenna e-m ráð: donar consells a algú

◊ kenn oss ráð til stórra hluta!: aconsella'm sobre les grans coses [d'aquest món]!

◊ mörg ill ráð hafði hann honum áður kennt...: en altres temps ja li havia donat molts de consells dolents...

♦ kunna ráð við e-u: saber com fer front a una cosa, saber com manejar una cosa

♦ leggja e-ð til ráðs (o: á ráðin) með e-m: deliberar una cosa amb algú

♦ leggja á ráð (o: ráðin) um e-ð: #1. donar consells sobre com fer una cosa, consultar una cosa a algú: hann bað hana ráð á leggja: li va demanar consell, li va demanar que hi digués alguna cosa. #2. calcular una cosa, deliberar una cosa

♦ leita ráða (o: ráðs) við e-n (o: hjá e-m; o: af e-m; o: til e-s; o: undir e-n): cercar el consell d'algú

♦ leita ráða til e-s varðandi e-ð: demanar consell a algú sobre una cosa

♦ með ráðum gert: fet -a intencionadament, fet -a a dretcient, fet -a posta, fet -a deliberadament

<†> ♦ nema ráð: seguir un consell

◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, enn þú ráð nemir, nióta mundo, ef þú nemr, þér muno góð ef þú getr: [Nós] t'aconsellarem, Loddfàfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en treuràs profit, en treuràs benefici, si el fas teu (realment crec que ráðomc és 1ª  pers. sg. del subjuntiu (= ráðem ec = ráða ec) i no pas d'indicatiu (= ráðom ec = rǽð ec) com es ve fent tradicionalment, i que cal entendre, per tant, la frase exhortativament, com si fos: aconselli jo - segueixis tu el meu consell, la qual cosa és, d'altra banda, difícil de reproduir en la traducció, per bé que ho intenti amb l'ús del futur. Cf. Noreen (1970) p. 364: alt und dichterisch kommen einigemal formen vor, die der 1. pl. ganz gleich sind, z.b. altisländisch eigem besitze, ǽttem besässe. La vocal de la terminació mostraria, així i doncs, la mateixa variació que es dóna algunes vegades en la 1ª  pers. del sg. del subjuntiu mediopassiu, on la forma normal en -omk, -umk alterna alguna vegada amb -emk, -imk; o bé es deuria directament a contaminació del paradigma mediopassiu.)

♦ rasa um ráð fram: actuar amb urgència, actuar de pressa

♦ sjá ráðið til að <+ inf.>: creure que la solució a una cosa es troba en <+ inf.>: 

◊ sé eg ráðið til, að koma honum á þrjár leiðir: el consell que hi dono és de fer-lo anar a les tres assemblees de tardor, la solució que hi veig és de fer-lo anar a les tres assemblees de tardor

♦ spyrja e-n ráða: demanar consell a algú

♦ taka ráðin af e-m: cercar el consell d'algú

♦ vita ekki sitt rjúkandi ráð: trobar-se totalment desorientat -ada, no saber pas què fer

♦ veist þú þá eitthvert ráð?: no em donaries cap consell?

♦ þér hefði verið betra að fara eftir mínum ráðum: hauries d'haver seguit els meus consells

2. (stofnun, nefnd o.s.fr.) consell m (institució, organisme)

3. <RELIG> sanedrí m

4. (ráðsmaður, fulltrúi í ráði) conseller m, consellera f (membre de consell, càrrec)

5. (það sem er ráðlegt, skynsamlegt) el que és aconsellable (el que és assenyat)

♦ ekki með fullu ráði: no estant en el seu seny, estant fora de seny

♦ missa ráð og rænu: perdre la consciència

◊ honum sýndist það ráð að gifta hana: li va semblar aconsellable casar-s'hi

◊ sé eg ráðið: veig el que cal fer

◊ eg sé gott ráð til: sé què és el millor que podem fer-hi

♦ vera ekki með réttu ráði: no tenir-les totes, no tocar-hi [del tot]

♦ vera til ráðs (o: ráða): ésser assenyat, ésser aconsellable

◊ hvað er nú til ráða?: què cal fer ara?, i ara què fem?

6. (áætlun, ráðagerð) pla m  (i especialment el que es pren per resoldre un afer)

♦ e-ð er í ráði: s'està planejant una cosa, [ja] s'ha planejat una cosa

◊ ...og er í ráði að gera tilraun á næstunni: i s'està planejant de fer un intent properament

♦ eins og við gerðum ráð fyrir: tal i com havíem planejat, tal i com esperàvem

♦ gera ráð við e-n: tenir col·lotge amb algú (per decidir què cal fer), deliberar una cosa amb algú

◊ hann gerir nú ráð við sína menn hversu með skal fara: llavors delibera amb els seus homes com cal procedir

♦ mér þykir ráð að gera það: fer això em sembla una bona idea (o: crec que fer això és una bona idea) 

♦ hennar ráð koma oss í mikla svívirðing ok skaða: els seus plans ens portaran gran deshonor i dany

♦ leggja ráð saman: conspirar, tramar una conjura

♦ leggja á ráðin: fer plans

◊ leggja á ráðin með e-m: fer plans amb algú

♦ leggja á ráðin um e-ð: planejar una cosa, organitzar una cosa, planificar una cosa

♦ taka e-ð til ráðs: prendre una decisió, adoptar un pla

7. (ákvörðun) decisió f  (i especialment la presa per resoldre un afer)

♦ ásett ráð: resolució presa

◊ því að það er mitt ásett ráð að safna saman þjóðum og stefna saman konungsríkjum: car he pres la ferma resolució reunir les nacions, d'aplegar els reialmes

♦ bregða á það ráð að <+ inf.>: resoldre de <+ inf.>, posar en pràctica el consell de <+ inf.>, decidir recórrer a <+ inf.> 

◊ hún brá á það ráð að <+ inf.>: va resoldre de <+ inf.>; va decidir de <+ inf.> 

♦ gera e-ð að ráði: decidir una cosa

♦ gert er ráð fyrir, að <+ ind.>: s'ha pres la decisió de <+ inf.> 

♦ grípa til þess ráðs að <+ inf.>: prendre la decisió de <+ inf.> 

♦ taka (o: gera) ráð: prendre una decisió

♦ taka það ráð upp að <+ inf.>: prendre la decisió de <+ inf.>, prendre la determinació de <+ inf.>

◊ og tóku hreppstjórar það ráð upp að fara til Reykjavíkur: i els hreppstjórar, o caps dels municipis rurals, van prendre la determinació d'anar a Reykjavík

♦ taka e-ð til ráðs: prendre una decisió, adoptar un pla

♦ konungurinn tók það ráð að gifta hana: el rei va decidir de maridar-la

♦ það varð að ráði: es va decidir

8. (ráðahagur) casament m (noces)

◊ af þessu ráði stendur oss mikill ófagnaður: d'aquest casament ens en resultarà un gran dol

◊ ég réð ráði hennar fyrri: li vaig triar un marit abans

♦ festa ráð sitt: casar-se

◊ og unir Þóroddur allvel sínu ráði: i al Þóroddur li plaïa molt el casament que havia fet, el Þóroddur estava molt content amb el casament que havia fet

♦ sjá ráð fyrir e-m: cercar nuvi / núvia a algú

◊ og vel mætti faðir minn sjá ráð fyrir mér, þóttú værir ekki að hitt: i prou que mon pare m'hauria poguda casar sense haver-te'n de donar compte a tu

♦ synja e-m ráðs: rebutjar una petició de matrimoni

◊ hann kom hér og bað dóttur minnar, en vér svöruðum skjótt og synjuðum honum ráðsins: va venir aquí i em va demanar la mà de ma filla, però nosaltres li vam respondre a l'acte i vam refusar el matrimoni

9. (konuefni, kvonfang, sá sem sæmir eða hæfir vel e-i) partit m (opció de parella per a matrimoni)

◊ biðjið Brynhildar: það er göfgast ráð: demaneu la mà de la Brynhildr: és el partit millor i més noble (s'entén: que podreu trobar)

10. (ástand, lega, hlutskipti) situació f (sort que algú ha corregut)

♦ bæta ráð sitt: canviar a millor, compondre's

◊ hún svarar og segir allt hið sanna um sitt ráð: respon i diu tota la veritat sobre la seva situació

◊ nú fer sem mig varði, að okkart ráð mundi illa fara: està passant el que et vaig advertir què passaria, que la nostra situació empitjoraria

◊ ráð Gjúkunga stóð með miklum blóma: el regne dels Gjúkungar fruïa d'una gran prosperitat, la situació dels Gjúkungar era esplèndida, les coses els anaven molt bé als Gjúkungar

♦ sá ljóður (o: hængur) var á ráði hans: tenia aquest defecte

◊ yðart ráð stendur með miklum blóma: la vostra situació és esplèndida

11. (úrræði) recurs[os] m.[pl], mitjà [-ans] m.[pl] (esp. per a sortir d'una situació determinada o permetre's una cosa)

◊ sjá mun eg ráð til þess: hi veig una possible solució

♦ grípa til sömu ráða: recórrer al mateix recurs, recórrer al mateix mitjà

♦ hafa ráð á e-u: poder-se permetre una cosa, tenir mitjans per a [permetre's] una cosa

♦ sjá [nokkuð] ráð fyrir e-m: trobar remei a, trobar una solució a

◊ Þorsteinn mælti: "Það er nú höfðinglegt bragð að sjá nokkuð ráð fyrir þeim mönnum sem nú eru ráðlausir og fá þeim vistir": En Þorsteinn va dir: "en un cas així és una forma d'obrar pròpia d'un höfðingi trobar una solució per a aquells que han quedat sense recursos i proveir-los de queviures

12. (samþykki, leyfi) consentiment m (adquiescència, acord)

♦ að ráði e-s: amb el consentiment d'algú

♦ með ráði e-s: amb el consentiment d'algú

♦ með hans ráði: amb el seu consentiment

13. <Empr. hab. en pl.>: (yfirráð) autoritat f (poder)

♦ bera e-n ráðum: depassar a algú en poder, sobrepassar a algú en poder

♦ koma ráði við e-n: poden dominar a algú, poder controlar a algú

♦ voru öll ráð af honum tekin: el van desproveir de tota autoritat

14. (lækning, læknisráð, hjálparmeðal) remei m (recurs per guarir o solucionar)

♦ ráð við kvefi: un remei contra el constipat

ráða <ræð ~ ráðum | réð (o: réði) ~ réðum | ráðið>:

A. + Acusatiu

1. <e-n>: (til starfs) llogar algú, contractar algú (donar feina a algú)

◊ kona ráðin til heimilisstarfa: dona contractada per a fer les feines de la casa

◊ þau réðu þjónustufólk: van contractar criats

♦ ráða e-n til ársvistar: contractar un pagès a algú per a fer de jornaler al seu mas (per espai d'un any)

♦ ráða e-n í vinnu: contractar a algú, donar feina a algú

♦ ráða e-n til starfa: contractar a algú, donar feina a algú

2. <e-ð>: (um draum) interpretar una cosa (somni)

♦ ráða draum: interpretar un somni

3. <e-ð>: (um gátu) resoldre una cosa (enigma, endevinalla)

♦ ráða gátu: resoldre una endevinalla

4. <e-ð>: (um rúnir) llegir una cosa (inscripcions rúniques)

♦ ráða rúnir: llegir runes

B. + Datiu

1. <absolut>: (stjórna) manar, comandar (estar al càrrec, dur les regnes)

◊ hver ræður hér?: qui mana aquí?

2. <absolut>: (ákveða) decidir (prendre les decisions)

◊ láttu mig ráða!: deixa'm decidir!

◊ hún bað þó föður sinn ráða:  de tota manera, demanà a son pare que decidís ell

◊ ég lá í kör og var ráðinn bani minn: la meva senilitat m'obligava a fer llit i la meva mort ja era cosa decidida

3. <e-u>: (ákveða e-ð) decidir [sobre] una cosa (prendre les decisions sobre una cosa, controlar una cosa)

◊ hann ræður öllu hér!: aquí ho decideix tot ell!

◊ nú er guð vor kominn, er öllu ræður, og...: ara ja és aquí amb nosaltres el nostre déu, que tot ho determina, i...

◊ ...að ef að Guð væri til þá réði hann öllu sem gerðist: ...que, si Déu existia, aleshores [també] era disposició seva tot el que s'esdevenia

◊ ...því að Arnon ræður landamærum Móabs: ...per tal com l'Arnon constitueix la frontera de Moab

♦ ráða málum: decidir [les] coses

♦ ráða mestu: predominar, imposar-se

◊ það ræður mestu: això resulta decisiu

♦ ráða ráðum sínum: endur-se'n la seva part

♦ ráða ríkjum: prevaler sobre els altres regnes

C. [<+ datiu de persona> + <+ acusatiu de cosa>]

1. <e-m e-ð>: (ráðleggja) aconsellar una cosa a algú (donar assessorament a algú en una cosa)

♦ ráða e-m heilt: donar un bon consell a algú

2. <[e-ð] við sig>: deliberar entre si [sobre una cosa], aconsellar-se entre si [sobre una cosa]

♦ landkönnuðirnir þurfa að ráða við sig hvert halda skuli: els exploradors han de deliberar entre si en quina direcció cal anar

D. <reflexiu>

1. <sig>: (verða fastnaður í vist eða vinnu) llogar-se, contractar-se (tancar un contracte de treball per escrit o oralment)

♦ ráða sig til e-s: llogar-se per a...signar un contracte per a...

E. <amb complements preposicionals>

1. <að> 

♦ ráða að líkindum (o: líkum): és molt probable

◊ eins og að líkindum ræður: tal i com es pot esperar

2. <af> 

♦ ráða e-ð af: decidir una cosa, resoldre una cosa

♦ ráða e-ð af e-u: inferir una cosa a partir d'una altra, deduir una cosa a partir d'una altra

3. <af dögum> 

♦ ráða e-n af dögum: liquidar algú, desempallegar-se d'algú (occint-lo)

4. <af [lífi]> 

♦ ráða e-n af [lífi]: liquidar algú, desempallegar-se d'algú (occint-lo)

5. <bót á> 

♦ ráða bót á e-u: posar remei a una cosa (remeiar, solucionar, redreçar)

6. <fram úr> 

♦ ráða fram úr e-u: trobar una solució o sortida a una cosa (resoldre una situació, problema etc. envitricollats)

7. <frá> 

♦ ráða e-m frá e-u: desaconsellar una cosa a algú

8. <fyrir> 

♦ ráða fyrir e-u: governar una cosa (regir, dirigir, esp. -però no només- un país)

◊ ráða fyrir landi: governar un país, regir un país

◊ maður spyr hver fyrir liðinu eigi að ráða: un home pregunta qui té el comandament de la host

◊ ráða fyrir löndum: governar [molts] països

◊ ríki þitt er þú hefir að erfðum tekið og ráðið lengi fyrir með þeim styrk er Guð gaf þér...: el teu reialme que vas rebre en herència i has governat durant molt de temps amb les forces que Déu t'ha donat...

◊ Siggeir réð fyrir Gautlandi: Siggeir governava el Gautland

◊ Sigi réð fyrir Húnalandi: Sigi va governar el país dels Huns

9. <í> 

♦ ráða í e-ð: afigurar-se una cosa, conjecturar-se una cosa (fer-se suposicions sobre una cosa, poder-se imaginar, entreveure, sospitar)

10. <um> 

♦ ráða um e-ð: participar en una cosa

◊ Katrín af Medici réð miklu um stjórn Frakklands í valdatíð sona sinna: Caterina de Mèdici va participar molt activament en el govern de França durant el regnat dels seus fills

11. <við> 

♦ ráða við e-ð: dominar una cosa, vèncer una cosa (saber manejar una situació problemàtica, un problema, [saber] fer-li front, [saber] arreglar-se-les amb ell o ella)

♦ ráða við e-n: poder heure-se-les [perfectament] amb algú (poder competir amb algú, poder imposar-se a algú)

12. <yfir> 

♦ ráða yfir e-u: dominar una cosa (tenir-la sota contral, dispondre d'ella a voluntat)

♦ hafa yfir e-u að ráða: disposar d'una cosa

◊ við höfum ekki yfir nægum fjármunum að ráða: no disposem pas dels mitjans econòmics necessaris

ráða·brugg <n. -bruggs, pl. no hab.>: 

complot m, conxorxa f, intriga f

♦ setja saman makíavellískt ráðabrugg [gegn e-m]: ordir un complot maquiavèl·lic [contra algú]

◊ það er ávöxturinn af ráðabruggi þeirra...: vet aquí el fruit de llur conxorxa...

◊ þú hefir séð alla hefnigirni þeirra, allt ráðabrugg þeirra gegn mér: has vist totes llurs venjances i tots llurs complots contra mi

ráða·hagur <m. -hags, -hagir>:

casament m

◊ Ingimundur þakkaði konungi og kvaðst fús vera þessa ráðahags: l'Ingimundur va regraciar el rei i li va dir que estava disposat a fer aquell casament

ráða·kostur <m. -kostar, -kostir>:

[bon] partit m (per a casament)

◊ þitt ráð spyrst mér á margan hátt sómasamlegt en þó skortir þig einn hlut, að þú ert kvonlaus, en þó hefi eg hugsað þér ráðakost: pel que he vist, la teva situació és, en molts d'aspectes, honorable, però tanmateix et manca una cosa i és que no ets casat, però he estat pensant en un bon partit per a tu

ráða·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> perplex -a

2. (ruglaður, ringlaður) desconcertat -ada (desorientat, confós)

ráða·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (ráðaþrot) perplexitat f (desconcert)

2. (vandræði) desorientació f (confusió)

ráðast <ræðst ~ ráðumst | réðst (o: réðist) ~ réðumst | ráðist>:

1. <að e-m>: (sækja að e-m) abalançar-se damunt algú ~ una cosa (afuar-se contra algú)

2. <af e-u>: (vera háður e-u) dependre d'una cosa (estar condicionat per)

♦ ...þar sem herlæknar í vígvöllum Annarrar heimstyrjaldarinnar höfðu komist að raun um að sársaukaskyn hermanna var afar breytilegt og réðst af uppruna þeirra: ...en els quals els metges militars van descobrir en els camps de batalla de la Segona Guerra Mundial que la sensació de dolor dels soldats era molt variable i que depenia de llur origen [ètnic]

3. <á e-n ~ e-ð>: (gera árás á e-n) atacar algú ~ una cosa (escometre amb violència)

4. <gegn e-m>: (gera samsæri gegn e-m) conspirar contra (confabular-se contra)

5. <í e-ð>: (byrja á e-u) escometre una cosa (emprendre l'inici d'una cosa)

♦ ráðast í fjárfestingar og framkvæmdir: efectuar inversions i emprendre la realització d'iniciatives, realitzar inversions i actuacions

♦ ráðast í fyrirtæki: va escometre la fundació d'una empresa, va emprendre la fundació d'una empresa

ráða·þrot <n. -þrots, -þrot>:

desconcert m, perplexitat f

ráð·gáta <f. -gátu, -gátur. Gen. pl.: -gátna o: -gáta>:

1. (gáta) enigma m (endevinalla, trencacaps, trencaclosques)

◊ nú sjáum vér svo sem í skuggsjá, í ráðgátu, en þá munum vér sjá augliti til auglitis: ara hi veiem com per mitjà d'un mirall, en enigma, però aleshores hi veurem cara a cara

♦ tala í ráðgátum: parlar en enigmes

◊ Þá sagði ég: "Æ, Drottinn Guð! Þeir segja um mig: ,Talar hann ekki ávallt í ráðgátum?’": Jo li vaig contestar: “Ai, Senyor! la gent diu de mi: ‘aquest, que no parla sempre en enigmes?’”

2. <FIG> enigma m, misteri m

♦ það er [e-m] hulin ráðgáta: és tot un misteri [per a algú]

♦ nafn mitt hefur oft verið mikil ráðgáta fyrir marga: el meu nom sovint ha estat un gran enigma per a molts

ráðgátu·legur, -leg, -legt <adj.>:

enigmàtic -a

ráð·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gert ║ e-ð>:

planejar una cosa, pretendre [fer] una cosa

ráð·hús <n. -húss, -hús>: ajuntament m, casa f de la vila, la sala (Mall., Men)

ráðinn, ráðin, ráðið <adj.>:

1. (fastnaður í vinnu) llogat -ada, contractat -ada (com a treballador)

♦ ráðinn í vinnu: treballador assalariat

♦ ráðin í vinnu: treballadora assalariada

♦ það var of seint að tala við þá, þeir voru ráðnir í vegavinnu: ja va ésser massa tard per parlar amb ells, ja els havien llogat per fer de caminers (formal) 

♦ það var of seint að tala við þá, það var búið að ráða þá í vegavinnu: ja va ésser massa tard per parlar amb ells, ja els havien llogat per fer de caminers

2. ♦ vera ráðinn í að gera e-ð: estar resolt -a a fer una cosa

3. ♦ ég lá í kör og var ráðinn bani minn: la meva senilitat m'obligava a fer llit i la meva mort ja era cosa feta

ráð·kænn, -kæn, -kænt <adj.>:

prudent, sagaç (que obra amb intel·ligència previsora, que obra després d'analitzar o calibrar bé les circumstàncies confluents)

ráð·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (úrræðaleysi) manca f de resolució (irresolució, indecisió, hesitació)

2. (ráðaþrot, ráðaleysi) desconcert m (perplexitat, incertesa, no saber què fer)

3. (sóun) esbalafiament m, dissipació f (malgastament, malbaratament)

4. (óráð) confusió f [mental] (desordre o desgavell mental, pertorbació mental)

5. (heimska, rugl) ximpleria f [mental] (beneiteria, beneitura, bajanada)

ráðs·fundur <m. -fundar, -fundir>:

1. <GEN> reunió f del consell

2. <RELIG> [reunió f del] sanedrí m

◊ þegar dagur rann, kom öldungaráð lýðsins saman, bæði æðstu prestar og fræðimenn, og létu færa hann fyrir ráðsfund sinn: quan fou de dia, es reuní el consell dels ancians del poble, grans sacerdots i escribes, i el conduïren al sanedrí

ráðskast <ráðskast ~ ráðskumst | ráðskaðist ~ ráðskuðumst | ráðskast ║ með e-ð ~ e-n>:

1. <með e-ð>: ficar-se en els afers d'altri, interferir en els afers d'altri

2. <með e-n>: manipular algú, manejar algú [al seu gust]

◊ hún ráðskaðist með þau eins og taflmenn á borð: els manipulava al seu gust com si fossin peces d'escacs en un escaquer

ráðs·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

governanta f

ráðskonu·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:

col·locació f (o: feina f) com a criada de la llar o governanta

♦ ráðskonustaða hjá e-m: feina com a treballadora de la llar a ca...

ráð·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:

sagaç, avisat -ada, ple -ena de recursos

ráð·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:

congrés m (fl./pl.: congressos) (trobada de científics etc.)

♦ dagskrá raðstefunnar: programa del congrés

ráðstefnu·höll <f. -hallar, -hallir>:

palau m de congressos 

ráð·villtur, -villt, -villt <adj.>:

confós -osa, desorientat -ada, perplex -a, desconcertat -ada

ráðvillu·flog <n. -flogs, -flog>:

<MED> crisi epilèptica parcial complexa

ráð·þrota <adj. inv.>:

desorientat -ada, desconcertat -ada, perplex -a

◊ skjálfandi hjarta, þrotnandi augu og ráðþrota sál: un cor esverat, uns ulls apagats i una ànima desficiosa

♦ vera ráðþrota: no saber què fer

◊ ég er hrjáður og aðþrengdur frá æsku, ég ber skelfingar þínar og er ráðþrota: sóc dissortat i en destret des de la meva infantesa, suporto el pes dels teus terrors i no sé què fer

◊ því að þeir eru ráðþrota þjóð, og hjá þeim eru engin hyggindi: perquè són un poble desorientat que no té gens de seny

♦ verða ráðþrota: no saber què fer, quedar desorientat -ada, quedar perplex

◊ þegar varðforingi helgidómsins og æðstu prestarnir heyrðu þetta, urðu þeir ráðþrota og spurðu, hvar þetta ætlaði að lenda: quan l'oficial de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van sentir això, van quedar perplexos i es preguntaven com acabaria tot allò

ráð·þæginn, -þægin, -þægið <adj.>:

que escolta i segueix els [bons] consells [que hom li dóna] (que no és orgullós, sinó que sap acatar els bons consells)

ráka·knurri <m. -knurra, -knurrar>: gallineta f, lluerna f [peona], rafalet m (Bal.) (peix Trigloporus lastoviza syn. Trigla lineata)

ráka·skunkur <m. -skunks, -skunkar>:

mofeta f (mamífer Mephitis mephitis) 

ráka·títa <f. -títu, -títur>:

xinxa ratllada, xinxa f de les fonollasses, <FAM> xinxa f del Mílan, poriol m de moro (Mall.) (insecte Graphosoma lineatum [italicum])

rákungur <m. rákungs, rákungar>: bonítol m (peix Sarda sarda)

rán <n. ráns, rán>: 1. <GEN> robatori m (a mà armada)
		fremja rán: cometre un robatori
	2. (bankarán) atracament m, assalt m (de banc)
		vopnað rán: atracament (o: assalt) a mà armada
	3. (mannrán & flugvélarrán) segrest m (de persona & d'avió)
	4. (ránskapur) rapinya f

ránar·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:

petrell m de Castro, petrell m de Madeira, noneta f de Madeira (Mall.) (ocell Oceanodroma castro)

rán·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

<ZOOL> depredador m

rán·dýr, -dýr, -dýrt <adj.>:

tan car -a que sembla un robatori, exorbitantment car -a, que val un ull de la cara

rán·eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:

tirannosaure m (dinosaure Tyrannosaurus rex)

<†>  rán·fang <n. -fangs, -föng>:

variant antiquada de → ránsfengur “rapinya, botí de robatori”

<†>  rán·fengi <n. -fengis, -fengi>:

variant antiquada de → ránsfengur “botí de robatori”

◊ svo og eigi síður sýndi óvinur alls mannkyns opinberlega í slíkum hlutum og mörgum öðrum þeim er í frásagnir eru færðir hversu nauðigur hann lét laust sitt ránfengi og þann lýð er hann hafði áður allan tíma haldið hertekinn í villuböndum sinna bölvaðra skurðgoða þá er hann hvessti með slíkum áhlaupum sína grimmdarfulla reiði á þeim sem hann hafði vald yfir sem hann vissi nálgast sína skömm og maklegan skaða síns herfangs: ni més ni menys que així, l'enemic de tot el gènere humà va mostrar públicament -en tals coses i en moltes d'altres que ja s'han exposat en aquesta narració- que només amollava ben a contracor el seu botí i aquella gent que ell, a través de totes les èpoques anteriors, havia mantinguda captiva en les cadenes de llurs falses creences en llurs ídols maleïts quan amb tals atacs desfermava la seva ira cruel contra aquells sobre els quals tenia poder quan va saber que s'acostaven el seu oprobi i el merescut menyscapte del seu botí

◊ ek veit víst at Grikkir munu nú halda til borga þeira er eyddar eru af mǫnnum en fullar af fé, þar man sú ágjarna þjóð leita þess at stǫðva þorsta sinnn á gullinu ok seðja fenginn hungr á nýju ránfengi; þat hygg ek oss munu hagligt vera: sé del cert que els grecs ara es dirigiran cap a les ciutats que són buides de gent però plenes de béns; allà, aquest poble cobdiciós satisfarà la seva set d'or i assaciarà la gana que ara té de nous botins; això -crec- ens resultarà profitós

rán·fengur <m. -fengs (o: -fengjar), -fengir. Gen. pl.: -fengja; dat.pl.: -fengjum>:

variant de → ránsfengur “botí de robatori”

◊ treystið eigi ránfeng og alið eigi fánýta von til rændra muna, þótt auðurinn vaxi, þá gefið því engan gaum: no us refieu dels diners obtinguts amb rapinya i no alimenteu vanes esperances amb béns robats, i encara que la riquesa s'acreixi, vosaltres no hi dipositeu el cor

◊ hvernig skal kenna Iðunni? Svá, at kalla hana konu Braga ok gætandi eplanna, en eplin ellilyf ásanna. Hon er ok ránfengr Þjaza jǫtuns, svá sem fyrr er sagt, at hann tók hana braut frá ásum: com es pot anomenar poèticament amb una kenning l'Iðunn? De la següent manera: anomenant-la esposa d'en Bragi i guardiana de les pomes, i les pomes [són, a llur torn,] el remei a la vellesa dels ansos. També és el botí de l'ètun Þjazi, com ja s'ha contat abans que ell la va raptar als ansos

rán·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

[ocell m] rapinyaire m, ocell m de presa, ocell m de rapinya

rán·girni <f. -girni, no comptable>:

rapacitat f

ráns·fengur <m. -fengs (o: -fengjar), -fengir. Gen. pl.: -fengja; dat.pl.: -fengjum>:

botí m (d'atractament, assalt, robatori)

◊ en fénaðinn allan og ránsfenginn úr borgunum tókum vér að herfangi: i ens vam apoderar de tot el bestiar i el botí de les ciutats

◊ þann morgun um sólarupprásarskeið kom Lambi heim, og hafði hann séð eldinn um nóttina; þeir voru nokkurir menn saman. Hann reið þegar að leita þrælanna; ríða þar menn af bæjum til móts við hann; og er þrælarnir sáu eftirför þá, stefndu þeir undan, en létu lausan ránsfeng sinn. Hljópu sumir á Mýrar út, en sumir út með sjó, til þess að fjörður var fyrir þeim: aquell matí, en Lambi va arribar a casa a la sortida del sol. A la nit havia vist el foc [de l'incendi]; eren uns quants homes. Va sortir a cavall immediatament per anar a cercar els esclaus. Dels masos dels voltants li'n sortiren a cavall a l'encontre alguns homes i s'hi afegiren; i quan els esclaus varen veure que els encalçaven, varen fugir deixant enrere llur botí. Alguns d'ells van córrer cap a Mýrar, i alguns ho varen fer cap a la costa que varen resseguir fins a arribar davant un fiord