Vocabulari Islandès-Català X

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

© Macià Riutort i Riutort, 1998

gabardín <n. gabardíns, no comptable>:
(ofið efni, snöggt kamgarnsefni) gavardina f (tipus de tela)

gabba <gabba ~ göbbum | gabbaði ~ göbbuðum | gabbað ║ e-n>:
ensarronar algú, engalipar algú: ♦ láta gabba sig: deixar-se ensarronar, deixar-se ensibornar

gabbró <n. gabbrós, gabbró>:
<GEOL> gabre m

gaberdín <n. gaberdíns, no comptable>:
variant de → gabardín “íd.”

gadda·svipa <f. -svipu, -svipur. Gen. pl.: -svipna o: -svipa>:
<HIST> escorpí m (fuet de vuit cues o tires de cuiro, cadascuna de les quals acabava en una làmina punxeguda de metall o un bocí d'os amb la funció de tallar o lacerar la pell): ◊ hnútasvipur og gaddasvipur: fuets de nusos i escorpins

gadd·epli <n. -eplis, -epli>:
estramoni m, herba pudenta, herba talpera (o: talpinera), herba f de l'ofec (planta Datura stramonium)

gadd·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
gatet m, llopet m de riu (peix Cobitis taenia) (→ eðjuskriðill)

gaddur <m. gadds, gaddar>:
1. (broddur) punxa m (pua)
2. (broddur úr geitungum, býflugum o.s.fr.) fibló m (d'abella, vespa etc.)
3. (hörkufrost) gelada forta (baixada forta de les temperatures, esp. durant la nit)
4. (frosin jörð) sòl gelat (terra glaçat, trispol congelat)
5. (harður, frosinn snjör, harðfenni) neu dura (neu glaçada): ♦ troða gadd: trepitjar la neu fins a convertir-la en neu dura o gel
6. (fætlur) *clau m (deformació de les dents de les ovelles causada per una fluorosi crònica)

gaffall <m. gaffals, gafflar>: 1. <GEN> forquilla f, forqueta f (Bal.)
        2. forca f (de fenàs, palla etc.)
        3. gaffall á reiðhjóli: forquilla f de bicicleta
        4. <nàut> pic m de cangrea

gaffal·makríll <m. -makríls, -makrílar>: xorla f, palomida f (peix Lichia amia)

gaffal·segl <n. -selgs, -segl>: <nàut> cangrea f, aurica f

gafl <m. gafls, gaflar>: 1. frontó m de casa, frontispici m (sovint triangular)
           ganga frá (o: af) göflunum: <LOC FIG> #1. (missa stjórn á sér) perdre els estreps, sortir de fogó (sortir
              de polleguera, perdre el control); #2. (verða vitlaus, ærast) perdre la xaveta
              (o: l'oremus), tornar-se boig boja (embogir)
        2. <arquit> timpà m (→ gaflflötur)

gaflak <n. gaflaks, gaflök>: <hist> javelina f (llança lleugera i curta)

gafl·flötur <m. -flatar, -fletir>: <arquit> timpà m (part del frontó en els temples greco-romans)

gafl·hlað <n. -hlaðs, -hlöð>: 1. capcer m de casa, coster m de casa (part superior del frontis d’una casa, sovint de forma triangular)
        2. frontó m (de temple greco-romà)
           gaflhlað forngrísku hofanna: el frontó dels temples grecs antics

gafl·kæna <f. -kænu, -kænur>: iola f

gaflok <n. gafloks, gaflok>: variant de → gaflak “javelina”

gagn <n. gagns, gögn>:
1. (kostur, hagnaður) profit m (utilitat, avantatge): ♦ gagn er að e-u: una cosa resulta profitosaésser (o: útil); ♦ hafa gagn af e-u: obtenir (o: treure) profit d'una cosa; ♦ vera e-m að gagni: ésser (o: resultar) profitós -osa a algú
2. gögn <n.pl gagna>: (sannanir) proves f.pl
3. gögn <n.pl gagna>: <INFORM> dades f.pl
4. gögn <n.pl gagna>: (húsgögn) eixovar m: ♦ selja jörð með öllum gögnum og gæðum: vendre el mas amb tots els seus productes i tot l'eixovar

gagn·auga <n. -auga, -augu>: <MED> templa f

gagnauga- <en compostos>:
<MED> temporal

gagnauga·bein <n. -beins, -bein>:
<MED> os m temporal

gagnauga·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<MED> lòbul m temporal

gagnauga·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MED> múscul m temporal

gagn·áróður <m. -áróðurs, -áróðrar>: contrapropaganda f

gagn·grunnur <m. -grunns, -grunnar>: <INFORM> base f de dades, banc m de dades

gagn·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
mutu mútua

gagnkyn·hneigður, -hneigð, -hneigt: heterosexual

gagn·laus, -laus, -laust <adj.>:
inútil, que no serveix pas: ♦ vera ekki ganglaus: no ésser útil, no servir

gagn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (nytsamlegur) útil (que és d'utilitat): ♦ það er gagnlegt að <inf.>: resulta útil [de] <inf.>
2. (hagkvæmur) beneficiós -a (profitós, bo)
3. (duglegur, áhrifamikill) eficaç (efectiu, eficient)

gagn·orður, -orð, -ort: concís -isa, lacònic -a

gagnsemis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
pragmatisme m

gagns·laus, -laus, -laust <adj.>:
inútil (ineficaç, que no serveix de res)

gagn·sæi <n. -sæis, no comptable>:
variant de → gegnsæi “transparència”

gagn·verkandi, -verkandi, -verkandi <adj.>:
recíproc -a: ♦ gagnverkandi fornafn: pronom recíproc

gagn·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
interactiu -iva

gala¹ <gala ~ gölum | galaði ~ göluðum | galað>:
1. <GEN> cantar el gall: ◊ haninn galar: el gall canta
2. (góla, æpa) esgaripar, udolar (cridar fort, xisclar)
3. <e-ð>: (töfraljóð) cantar una cosa (cosa = encanteri)

gala² <gel ~ gölum | gól ~ gólum | galið>:
<†> variant arcaica de → gala¹ “cantar el gall”

galdra <galdra ~ göldrum | galdraði ~ göldruðum | galdrað>:
1. <GEN> fer màgia (fer encanteris, emprar les arts màgiques & fer trucs de prestidigitador)
2. <e-ð>: fer una cosa amb màgia: ♦ galdra e-ð fram: fer aparèixer una cosa com per art de màgia

galdra·brenna <f. -brennu, -brennur. Gen. pl.: -brenna>:
crema f de bruixes a la foguera

galdra·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
aprenent m de bruixot

galdra·karl <m. -karls, -karlar>:
[vell] bruixot m, [vell] mag m

galdra·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
[vella] bruixa f

galdra·kind <f. -kindar, -kindur>:
bruixa f, fetillera f: ◊ var Skuld in mesta galdrakind ok var út af álfum komin í móðurætt sína, ok þess galt Hrólfr konungr ok kappar hans: la [reina] Skuld era una grandíssima fetillera, descendia dels albs per part de mare i això el rei Hrólfr i els seus campions ho van pagar [car]

galdra·kinn <f. -kinnar, -kinnar>:
bruixa f, fetillera f (simple variant eufemística de galdrakind? Altrament, el mot, que literalment vol dir galta màgica no té pas sentit): ◊ nú er að segja frá Oddi Kötlusyni. Hann fór þar til er hann kom til Fróðár og sagði þar tíðindin. Lét Þuríður húsfreyja safna þá mönnum og fara eftir líkunum en flytja heim sára menn. Þorbjörn var í haug lagður en Hallsteinn sonur hans var græddur. Þórir af Arnarhvoli var og græddur og gekk við tréfót síðan. Því var hann kallaður Þórir viðleggur. Hann átti Þorgrímu galdrakinn. Þeirra synir voru þeir Örn og Valur, drengilegir menn: passem ara a parlar de l'Oddur Kötluson: va caminar fins a arribar a Fróðá on va contar el que havia passat. La Þuríður, la mestressa, va fer reunir els homes i els va fer anar a cercar els morts i els ferits. En Þorbjörn fou enterrat en un túmul funerari; el seu fill Hallsteinn, emperò, es va restablir de les seves ferides. En Þórir d'Árnarhvóll també es va curar, però de llavors ençà va haver d'anar amb una cama de fusta. Per aquesta raó li deien Viðleggur (‘cama de fusta’) de malnom. Estava casat amb la Þorgríma galdrakinn i tenien dos fills, l'Örn i en Valur, tots dos, homes cabals; ◊ Þóroddur keypti um veturinn að Þorgrímu galdrakinn að hún skyldi gera hríðviðri að Birni þá er hann færi um heiðina: a l'hivern, en Þóroddur va pagar a la Þorgríma galdrakinn perquè fes congriar-se una tempesta sobre en Björn quan estigués anant per l'altiplà; ◊ í þenna tíma var Þórir viðleggur kominn á framfærslu til Fróðár og svo Þorgríma galdrakinn kona hans og lagðist heldur þungt á með þeim Þórgunnu: en aquella època, en Þórir viðleggur (‘cama-de-fusta’) s'estava a Fróðá amb la seva dona, la Þorgríma galdrakinn, on hi tenien menjar i estatge, i entre la Þorgríma i la Þórgunna no s'entenien gaire bé [de manera que hi havia molta de tibantor entre totes dues]; ◊ næst þessum tíðindum tók sótt Þorgríma galdrakinn, kona Þóris viðleggs. Hún lá litla hríð áður hún andaðist og hið sama kveld sem hún var jörðuð sást hún í liði með Þóri bónda sínum. Þá endurnýjaði sóttina í annað sinn þá er rófan hafði sýnst og önduðust þá meir konur en karlar. Létust þá enn sex menn í hríðinni. En sumt fólk flýði fyrir reimleikum og afturgöngum: poc després d'aquests esdeveniments, la Þorgríma galdrakinn, la dona d'en Þórir viðleggur (‘cama-de-fusta’) es va posar malalta. Va fer llit poc temps abans de morir i, el mateix vespre que l'havien enterrada, la varen veure entre la gent que acompanyava en Þóris, el seu home. Hi va haver un nou brot de la malaltia després que s'hagués mostrat la cua, i aquesta vegada hi varen morir més dones que no homes i encara hi varen morir sis persones una darrere l'altra. N'hi va haver que varen fugir del mas a causa d'aquestes aparicions d'espectres i revingudes de morts malmorts; ◊ en er Þorgríma galdrakinn heyrði að dómsorði var á hana lokið stóð hún upp og mælti: "Verið er nú meðan vært er": quan la Þorgríma galdrakinn va sentir que es dictava sentència contra ella, es va aixecar i va dir: "he estat aquí mentre m'ha estat possible ésser-hi"

galdra·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: fetillera f, bruixa f
        eigi skalt þú láta galdrakonu lífi halda: no deixis pas amb vida cap bruixa

galdra·legur, -leg, -legt <adj.>:
màgic -a

galdra·list <f. -listar, -listir>:
art màgica

galdra·læti <n.pl -láta>:
(töfrakraftur, álög) efecte màgic, poders màgics, màgia f, fetilleria f: ◊ ein fjǫlkynngiskona var þar komin í álptar ham. Hún gólaði með svá miklum galdralátum, at engi gáði at verja sik Óláfs manna. Flaug hún yfir þá Gripssyni ok sǫng hátt. Hún hét Lára. Helgi inn frœkni mœtti þeim brœðrum þat sama sinn ok drap þá alla átta saman: una dona versada en màgia s'havia posat una camisa de cigne. Cridava uns encanteris tan potents que cap dels homes de l'Olau no tenia esma de defensar-se. Sobrevolava els fills d'en Gripr i cantava fort. Es deia Lára. Helgi el valent va escometre els germans en aquell mateix moment i els va matar tots vuit

galdra·maður <m. -manns, -menn>: fetiller m, bruixot m
        lærlingur galdramannsins: l'aprenent de bruixot

galdra·norn <f. -nornar, -nornir>:
bruixa f

BRUIXES
Els mots fjölkynnarkona i trollriða, þráðariða són d'ús estrictament medieval. El mot fjölkynngismaður no és pas atestat a la llengua de l'Edat Mitjana. Igual que en català, les fronteres entre fjölkynngismaður, galdramaður i töframaður són sovint difuses
álaganorn f	fetillera, encantadora (bruixa que fa encanteris)
berdreyminn adj. berdraumur adj. draumskyggn adj. draumspakur adj.	que somnia coses que després s'esdevindran
draumráðandi draumspekingur draumaráðningamaður draumráðnigakona	intèrpret m,f de somnis
dulskyggn	clarivident
fála	bruixa [dolenta]
fjölkynngiskona, <†> fjölkynnarkona fjölkynngismaður	fetillera fetiller
fordæða fordæðumaðr	bruixa bruixot
galdrakind f	bruixa [dolenta], fetillera El malnom medieval galdrakinn (Eyrbyggja saga) en podria ésser variant eufemística
galdrakarl galdramaður galdrakerling galdrakona galdrakvendi	bruixot bruixot, mag [vella] bruixa bruixa bruixa (persona que practica la màgia negra)
galdrameistari	bruixot
galdranorn f (→ norn)	bruixa
galdraraumur	gran bruixot
<†> galdraskjóða	bruixa
galdrasmiður	bruixot (lit.: "forjador d'eixarms")
gerningamaður gjörningamaður <†> gørningamaðr	bruixot
getspakur, getspök, getspakt adj.	que té el do de l'endevinació
hamhleypa f	bruixa que es podia metamorfar en animal
kuklari m	bruixa bruixot ("persona que fa sortilegis")
kunnáttumaðr m	mag, bruixot (lit.: "home en possessió de coneixement[s] ocult[s]")
kvöldriða <†> kveldriða	bruixa
lófalesari	quiromàntic, quiromàntica
myrkriða f	bruixa
norn → galdranorn	bruixa (terme normal)
ódæða	bruixa
seiðkona seiðmaður seiðkarl	dona i home respect. que practica el seiður
seiðskratti m	a] bruixot que practivava el seiður b] bruixot, fetiller
skyggn kona skyggn maður	[clari]vident
spámaður spákona	profeta profetessa
spásagnarmaður	endeví
stjörnuspámaður stjörnuspekingur <†> stjörnubókarmaður <†> stjörnumeistari	astròleg, astròloga Els termes medievals stjörnumeistari i stjörnubókarmaður no solen fer diferència entre l'astrònom i l'astròleg
særingamaður andasæringamaður særingakona	conjurador d'esperits, nigromant
töframaður, <†> tauframaður	mag (persona que practica la màgia)
<†> trollriða	bruixa (geneta en forma de troll?)
tröllriða adj. <†> trollriða	posseït -ïda per un trol, endemoniat -ada, embruixat -ada
túnriða	bruixa (geneta de les tanques)
<†> vísindakona f <†> vísindamaður m	sibil·la, vident f vident m
<†> vitki m [el femení vitka f no és pas atestat*]	bruixot m, mag m
völva f	volva f, vident f, endevina f, sibil·la f, profetessa f
þráðariða	bruixa (geneta dels fils)

galdra·ofsóknir <f.pl -ofsókna>: persecució f de les bruixes (esp. a finals de l'Edat Mitjana i temps posteriors)

galdra·stafur <m. -stafs, -stafir>:
<FOLCL> galdrastafur m, símbol màgic emprat per a protegir-se o per a obtenir quelcom. N'hi ha de moltes de menes, depenent de la finalitat perseguida

galdra·þula <f. -þulu, -þulur. Gen. pl.: -þulna o: -þula>:
[fórmula f d']encantament m, encanteri m

galdur <m. galdurs, galdrar>:
1. (það að galdra) encantament m (acte o acció d'encantar): ♦ beyta galdri: fer un encanteri; ♦ eyða galdri: desfer un encanteri; ♦ fremja galdur: dur a terme un encantament, fer un encantament, fer màgia
2. (töfrasöngur) eixarm m (cançó d'encantament, encanteri): ♦ gala (o: kveða) galdra yfir e-m: eixarmar algú, encantar algú
3. (fjölkynngi) màgia f (arts màgiques): ♦ svartur (o: svarti) galdur: màgia negra; ♦ beita svarta galdur gegn e-m: fer màgia negra contra algú; ♦ leggja traust sitt á svarta galdur fyrir e-ð: confiar en la màgia negra per a una cosa
4. (töfrabrögð, spilagaldur) truc m de màgia (truc de prestidigitador)
5. (þraut) tasca f difícil (acció que implica una gran feinada o dificultat de realització): ♦ það er enginn galdur: <LOC FIG> no hi ha res de difícil en això, no és gens difícil això, això és bufar i fer ampolles!; ♦ það er nú allur galdurinn: <LOC FIG> i això és tot, i això és tot el secret; ♦ er þetta allur galdurinn?: <LOC FIG> això és tot?, només era això?
6. galdrar <m.pl galdra>: (fordæðuskapur, fjölkynngi) bruixeria f, fetilleria f: ♦ dæma e-n til dauða fyrir galdra og villutrú: condemnar algú a mort per bruixeria i heretgia; ♦ fara með galdur (o: galdra): practicar la bruixeria; ♦ galdrar og gjörningar: bruixeria i fetilleries; ♦ koma fram göldrum: posar en pràctica un encantament, fer que un encantament es realitzi, fer efectiu un encanteri; ◊ með göldrum hefur þú látið snjóa: has fet que nevés amb màgia; ♦ svartir galdrar: màgia negra

galeið <f. galeiðar, galeiðar (o: galeiður)>:
<†> variant arcaica de → galeiða “galera”

galeiða <f. galeiðu, galeiður. Gen. pl.: galeiða o: galeiðna>:
<HIST NÀUT> galera f

galeiðu·þræll <m. -þræls, þrælar>:
<HIST NÀUT> galiot m, forçat m

Galicia <f. Galicia, no comptable>:
Galícia f (→ Galizía): ◊ fara til Galicia: anar a Galícia

Galicía <f. Galicía, no comptable>:
Galícia f (→ Galizía): ◊ fara til Galicía: anar a Galícia

<†> Galicía <f. Galicíe, no comptable>:
Galícia f: ◊ líkami minn liggr í Hispáníís, flestum mǫnnum úkunnigr í hálfum Galicíe, hver ríki nú haldast undir háðuligu valdi Saracenorum ok Moabitorum: el meu cos, desconegut de la major part dels homes, jau a les Espanyes, al mig de Galícia, el qual regne ara està subjecte al poder vergonyós dels Sarraïns i Almoràvits; ◊ var á þessum tímum í Galicía þrettán borgir með Compostella, en sex ok tuttugu í Hispáníís, miðil hverra er var ein borg kallaðist Atennoa: en aquells temps a Galícia hi havia tretze ciutats comptant-hi Compostela, i vint-i-sis a les Espanyes, entre les quals hi havia una ciutat anomenada Atennoa

	El context, í hálfum Galicía, deixa clar que l'autor del text entén el mot Galicía com a de gènere neutre, per bé que el declini a la llatina, un fet que retrobem en d'altres noms de lloc adoptats pel norrè per via erudita; cf. → Ispánía. A l'Edat mitjana, el país també apareix designat amb el nom de Jakobsland “País de [Sant] Jaume”, Galicíuland, Galiza -modernitzat: Galissa- i Galizuland -modernitzat: Galissuland- “País de Galícia”.

<†> Galicíu·land <n. -lands, no comptable>:
Galícia f: ◊ eftir þetta dvǫlduz þeir Rǫgnvaldr jarl skamma stund á Galicíulandi ok heldu vestr til Spán[ar]; þeir herjuðu víða um Spánland hit heiðna ok fengu þar mikit fé: després d'això, el iarl Rǫgnvaldr i els seus homes van romandre una breu temporada a Galícia, des d'on, posant rumb cap a ponent, feren cap a Espanya; van guerrejar a molts d'indrets de l'Espanya pagana i hi van obtenir un gran botí; ◊ þeir fóru þar til er þeir komu vestr á Galicíuland fimm nóttum fyrir jól ok ætluðu þar at sitja um jólin: d'allà van estar navegant cap a ponent fins que, cinc dies abans de Nadal, van arribar a Galícia i decidiren de passar-hi Nadal

galinn, galin, galið¹ <adj.. Pl.: galdir, galdar, galin>:
(geðbilaður & ólmur, óður) orat -ada, [com a] boig boja: ♦ oft verður góður hestur úr göldum fola: <LOC FIG> un poltre salvatge sovint acaba essent un bon cavall

galinn, galin, galið² <adj.. Pl.: galnir, galnar, galin>:
(geðbilaður & ólmur, óður) orat -ada, [com a] boig boja: ◊ með jarli voru bræður tveir, sænskir að ætt. Hét annar Halli en annar Leiknir. Þeir voru menn miklu meiri og sterkari en í þann tíma fengjust þeirra jafningjar í Noregi eða víðara annars staðar. Þeir gengu berserksgang og voru þá eigi í mannlegu eðli er þeir voru reiðir og fóru galnir sem hundar og óttuðust hvorki eld né járn. En hversdaglega voru þeir eigi illir viðureignar ef eigi var í móti þeim gert en þegar hinir mestu örskiptamenn er þeim tók við að horfa: amb el iarl s'hi hostatjaven dos germans oriünds de Suècia. Un es deia Halli i l'altre Leiknir. Eren de molt més forts i grossos que qualsevol altre home que en aquells temps s'hagués pogut trobar a Noruega i d'altres llocs més llunyans i que se'ls hagués pogut comparar. Entraven en berserksgangr i llavors deixaven de tenir la natura humana quan els prenia el furor i anaven com gossos rabiosos i no temien ni el foc ni el ferro. Tanmateix, en el dia a dia se'ls podia tractar sempre que hom no els ofengués o s'hi enfrontés, però de seguida que els feien una mica la contrària, canviaven totalment d'humor; ◊ Óðinn kunni svá gera, at í orrostum urðu úvinir hans blindir eða daufir eða óttafullir, en vápn þeirra bitu eigi heldr en vendir; en hans menn fóru brynjulausir, ok váru galnir sem hundar eða vargar, bitu í skjöldu sína, váru sterkir sem birnir eða griðungar; þeir drápu mannfólkit, en hvártki eldr né járn orti á þá. Þat er kallaðr berserksgangr: l'Óðinn sabia fer de tal manera que, en una batalla, els seus enemics tornessin cecs o sords o porucs i que llurs armes tallessin igual que els bastons; i els seus homes marxaven sense cuirassa, rabiosos com a cans o llops, i mossegaven llurs escuts i eren forts com a óssos o toros; mataven els homes mentre que ni el foc ni el ferro els feia res a ells. D'això se'n diu berserksgangr; ◊ það varð í Svíþjóðu að griðungur sá er til blóts var ætlaður var gamall og alinn svo kappsamlega að hann var mannýgur. En er menn vildu taka hann þá hljóp hann á skóg og varð galinn og var lengi á viðum og hinn mesti spellvirki við menn. Egill konungur var veiðimaður mikill. Hann reið um daga oftlega á markir dýr að veiða: en aquells temps es va esdevenir a Suècia que el toro que es destinava per al blót, es va fer vell i va tornar molt agressiu contra els humans perquè l'havien alimentat de la millor manera. Quan el volgueren agafar, va córrer cap a un bosc i va tornar rabiós i va romandre molt de temps dins el bosc, fent coses que causaven els més grans danys a la gent. El rei Egill era un gran caçador i sovint passava dies recorrent a dalt del seu cavall els boscos caçant-hi les bèsties salvatges; ◊ gekk Eyvindur þá fram og Álfur bróðir hans með honum og hjuggu til beggja handa og létu sem óðir eða galnir væru: aleshores l'Eyvindur va avançar i amb ell el seu germà l'Álfur i colpien a dreta i sinistra, cridant com si estiguessin furiosos o rabiosos

Galisía <f. Galisíu, no comptable>:
Galícia f

galisíska <f. galisísku, no comptable>: gallec m (llengua romànica)

galisískur, galisísk, galisískt: gallec -ega

Galisíu·búi <m. -búa, -búar>: gallec m, gallega f

Galisíu·kona <f. -konu, -konur>: gallega f

Galisíu·maður <m. -manns, -menn>: gallec m, gallega f

<†> Galissa <f. Galissu, no comptable. En ortografia anterior al 1973: Galiza>:
Galícia f: ◊ ok þá gerði hann Eimi af Galizu constafl sinn ok lét hann geyma knífa þeirra svikaranna: i aleshores féu Eimir de Galiza el seu conestable i li féu guardar els coltells d'aquells traïdors

<†> Galissa <n. Galissa, no comptable. En ortografia anterior al 1973: Galiza>:
Galícia f: ◊ Eim af Galiza gerði hann konstabl sinn ok lét hann varðveita knífa þeirra svikaranna: féu Eim de Galiza el seu conestable i li féu guardar els coltells d'aquells traïdors

<†> Galissu·land <n. -lands, no comptable. En ortografia anterior al 1973: Galizuland>:
Galícia f: ◊ Sigurður konungur fór eftir um vorið liðinu vestur til Vallands og kom fram um haustið út á Galissuland og dvaldist þar annan vetur: a la primavera següent, el rei Sigurd posà rumb amb la seva flota cap a ponent, cap a França i a la tardor va arribar a Galícia, on hi va passar el segon hivern [després de la partida a Noruega]; ◊ faðir hans hét Úlfr, hann var jarl í Danmǫrk; hann var hermaðr mikill. Hann fór í vestrvíking, ok vann Galizuland ok eyddi, ok gjǫrði þar mikinn hernað, ok því var hann kallaðr Galizu-Úlfr. Hann átti Bóthildi, dóttur Hákonar jarls Eiríkssonar, ok var hon móðir Þorgauts fǫgrumskinna: son pare es deia Úlfr i era jarl de Dinamarca i un gran guerrer; va partir de vestrvíking (expedició de saqueig a les Illes Britàniques; per alguna raó no precisada, va anar, però, a raure a les costes gallegues), va conquerir Galícia, la va devastar i hi va fer un gran botí, i per això li deien Úlfr de Galícia (que, literalment, també es pot entendre com Llop de Galícia); estava casat amb la Bóthildr, la filla del jarl Hákon Eiríksson, i ella era la mare d'en Þorgautr pell-bella; ◊ þeir fóru fyrst suðr um sjó, ok síðan vestr fyrir Mattheusnes, ok svá út fyrir Galizuland; en þaðan fóru þeir til Njǫrvasunda: de primer van singlar cap a migjorn i després, posaren rumb cap a ponent passant pel Mattheusnes (la punta de Sant Mateu -Saint Matthieu-, a la Bretanya francesa) i després, i continuant cap a ponent, passaren per davant Galícia, i d'aquí se n'anaren cap a l'estret de Gibraltar

Galissu-Úlfur <m. -Úlfs, no comptable. En ortografia anterior al 1973: Galizu-Úlfur>:
<HIST> Úlfur m el gallec, iarl danès que rebé aquest epítet per haver saquejat Galícia a la primeria del segle XI: ◊ faðir hans hét Úlfr, hann var jarl í Danmǫrk; hann var hermaðr mikill. Hann fór í vestrvíking, ok vann Galizuland ok eyddi, ok gjǫrði þar mikinn hernað, ok því var hann kallaðr Galizu-Úlfr. Hann átti Bóthildi, dóttur Hákonar jarls Eiríkssonar, ok var hon móðir Þorgauts fǫgrumskinna: son pare es deia Úlfr i era jarl de Dinamarca i un gran guerrer; va partir de vestrvíking (expedició de saqueig a les Illes Britàniques; per alguna raó no precisada, va anar, però, a raure a les costes gallegues), va conquerir Galícia, la va devastar i hi va fer un gran botí, i per això li deien Úlfr de Galícia (que, literalment, també es pot entendre com Llop de Galícia); estava casat amb la Bóthildr, la filla del jarl Hákon Eiríksson, i ella era la mare d'en Þorgautr pell-bella

	Saxo Grammaticus, que llatinitza el nom d'aquest personatge en Ulvo Gallitianus, l'esmenta breument al llibre XII,1,1,[4] de les seves Gesta Danorum, emprant aquestes paraules: http://www2.kb.dk/elib/lit//dan/saxo/lat/or.dsr/12/1/index.htm Quod audiens Ērīcus, contumeliae memor, quam ei [= Olavo] communis fratris iussu inflixerat, ultionis metu cum coniuge Botilda, quae Ulvōni Gallitiano ex filio Thrugōto neptis obvenerat, Suetiam petivit. “Eric, sentint això i recordant l'ultratge que li [= a l'Olau] havia infligit per ordre de llur comú germà, va tenir por de la seva venjança i va fugir a Suècia amb la seva esposa Botilda, la néta que l'Ulvó el Gallec havia tingut del seu fill Trugot”. Adam de Bremen, per la seva banda, esmenta un Wolf dux als seus Fets Memorables dels Arquebisbes de l'Església d'Hamburg; el seu escoliasta esmenta el mateix personatge amb el nom d'Ulf dux. Ignoro fins a quin punt aquest dux Wolf ~ dux Ulf d'Adam pugui ésser el mateix personatge que apareix amb el nom d'Ulvo Gallitianus a en Saxo Grammaticus: http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm Chnud regnum Adelradi accepit uxoremque eius Immam nomine, quae fuit soror comitis Nortmannorum Rikardi. Cui rex Danorum suam dedit germanam Margaretam pro foedere. Quam deinde Chnut repudiatam a comite Wolf duci Angliae dedit, eiusque Wolf sororem copulatam alteri duci Gudvino, callide ratus Anglos et Nortmannos per conubia Danis fideliores, quae res eum non fefellit. Et Rikardus quidem comes declinans iram Chnut, Iherosolimam profectus, ibidem obiit, relinquens filium in Nortmannia nomine Rodbertum, cuius filius est iste Willelmus, quem Franci Bastardum vocant. Wolf autem ex sorore regis Chnut filios suscepit Bern ducem et Suein regem, Guduin a sorore Wolf ducis Suein, Tostin et Haroldum [genuit parricidas]. Quam generationis seriem, quoniam secuturae lectioni utilem iudicavimus, hic inserere dignum videbatur (Liber II, cap. 52) “Canut (= Canut II de Dinamarca, 1019-1035) va rebre el regne d'Adelrad i de la seva dona Imma, la qual era germana d'en Ricard, el comte dels normans, a qui el rei de Dinamarca havia donat per esposa la seva germana Margalida en compliment del tractat d'aliança entre tots dos. Quan el comte, emperò, la va repudiar més endavant, en Canut la va donar llavors per esposa a en Wolf, un dels duxs d'Anglaterra; en Canut també va casar una germana d'aquest mateix Wolf amb un altre dux, en Gudvin, calculant intel·ligentment que els angles i els normans serien més fidels als danesos per mitjà d'aliances matrimonials, cosa en la qual no va anar gens errat. Pel que fa al comte Ricard, aquest, per fer-se escàpol de l'ira d'en Canut, va fugir cap a Jerusalem on hi va morir, després de deixar a Normandia un fill, anomenat Robert, el fill del qual seria aquell Guillem que els francesos anomenen "el Bastard". El dux Wolf, per la seva banda, va engendrar amb la germana del rei Canut dos fills, el dux Bern i el rei Suein; Gudvin, per la seva banda, va engendrar amb la germana del dux Wolf [els futurs parricides] Suein, Tosti i Harold. He cregut oportú incloure aquí aquesta seqüència generacional perquè ho considero útil per a la plena comprensió de la narració que vindrà a continuació”. http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm#S065 Sicut enim prius diximus, Knut, rex Danorum, sororem suam, quae a Richardo comite repudiata est, dedit Ulf duci suo; ex qua nati sunt Bern dux et Suein rex. Ulf dux sororem suam Godwino, duci Anglorum, copulavit, ex qua nati sunt Suein, Tosti et Harold et ista Gude, quam rex Eduard in coniugio habuit. Deinde Suein, filius Godvini, occidit Bern, filium avunculi sui. Harold autem, cum esset vir fortissimus, Griphum, Hyberniae regem, decollavit . Suein regem Danorum propulit ab Anglia, ipsumque cognatum et dominum suum, regem Eduardum, pro nichilo habuit. Sequitur vindicta Dei et plaga Nordmannorum et excidium Angliae (Escoli 65) “tal i com ja hem dit abans, en Canut, rei dels danesos, va donar en matrimoni la seva germana, a qui el comte Ricard havia repudiada, al seu dux Ulf. D'aquesta unió en varen néixer el dux Bern i el rei Suein. El dux Ulf va casar una germana seva amb en Godwin, dux dels anglesos i d'aquest matrimoni en van néixer en Suein, en Tosti i l'Harold, així com aquella Gude amb qui es casà el rei Eduard. Posteriorment, en Suein, el fill d'en Godvin, va matar en Bern, el fill del seu oncle. L'Harold, d'altra banda, que era un home molt coratjós, va tallar el cap a en Grif, rei d'Irlanda, (en realitat, Gruffydd ap Llywelyn, rei de Gal·les) va expulsar d'Anglaterra en Suein, el rei dels danesos, i tingué per no-res el seu cunyat i senyor seu, el rei Eduard, la qual cosa va comportar la venjança de Déu en forma de plaga dels normans i destrucció d'Anglaterra”.

gall <n. galls, göll>: 1. (hjá bæði mönnum og dýrum) fel m (Bal.: f)
        2. (aðeins á mönnum) bilis f

gallaður, gölluð, gallað <adj.>:
defectuós -osa

gall·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur>: bufeta f del fel, colecist m, bufeta f biliar, vesícula f biliar

gallblöðru·bólga <f. -bólgu, no comptable>: colecistitis f



gallblöðru·brottnám <n. -brottnáms, brottnám>: colecistectomia f



gallblöðru·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>: colecistografia f



gallblöðru·rás <f. -rásar, -rásir>: conducte cístic



gallblöðru·raufun <f. -raufunar, -raufanir>: colecistostomia  f



gallblöðru·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: colecistotomia f



gallganga·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>: colangiocarcinoma m



gall·gangur <m. -gangs, -gangar>: conducte m biliar



galli <m. galla, gallar>: defecte m, mancança f, tara f

galli¹ [-tl-] <m. galla, gallar>:
1. <GEN> defecte m, tara f, mancança f, falta f: ♦ galli á e-u: defecte d'una cosa (defecte que afecta una cosa o algú)
2. <LIT> (spillir, skemmdir, tjón, skaði) noedor m, noedora f (que destrueix o fa malbé): ♦ Hǫ́alfs galli: el noedor d'en Hálfur (= el foc); ◊ Lífs bǫ́ðu sér lýðir. Logi þingaði Hringum nauðgan dóm áðr nǽmisk niðrfall Hǫ́alfs galla: els homes van demanar que se'ls respectés la vida. Logi (= el gegant del foc) va pronunciar la seva sentència inexorable sobre els de Hringaríki abans que la consumpció del noedor d'en Hálfur (galli Hǫ́alfs= el foc) no cessés

galli² [-l:-] <m. galla, gallar>:
1. (vinnugalli) granota f (vestit de treball d'una peça)
2. (íþróttagalli) xandall m (vestit per a practicar esports)
3. (skíðagalli) vestit m d'esquiar, roba f de neu (vestit d'una peça per a practicar-hi l'esquí)
4. (útigalli) vestit m d'exterior (vestit d'una sola peça o combinació de roba aconjuntada per a sortir a fora de casa en circumstàncies no formals)
5. (barnagalli) vestit m amb pitet, peto m (cast., ekki ritm./no lit.) (granoteta per a nou-nat o per a infant molt petit)

Galli³ [-l:-] <m. Galla, Gallar>:
<HIST> gal m, gal·la f

Gallía <f. Gallíu, Gallíur>:
<HIST> Gàl·lia f: ♦ Gallía hin narbónska: la Gàl·lia narbonesa; ♦ Gallía hérna megin Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia cisalpina; ♦ Gallía norðan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia transalpina; ♦ Gallía sunnan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia cisalpina; ♦ Gallía handan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia transalpina

gallískur, gallísk, gallískt <adj.>:
<HIST> gal gal·la, gàl·lic -a

gallneskur, gallnesk, gallneskt <adj.>:
<HIST> gal gal·la, gàl·lic -a

galló·rómanska <f. -rómönsku, no comptable>:
<LING> gal·loromànic m

galló·rómanskur, -rómönsk, -rómanskt <adj.>:
<LING> gal·loromànic -a

gall·pípa <f. -pípu, -pípur>: <MED> colèdoc m

gall·rauði <m. -rauða, -rauðar>:
<MED> bilirubina f

gall·rás <f. -rásar, -rásir>: <MED> colèdoc m

gallrásar·bólga <f. -bólgu, no comptable>: colangitis f, coledoquitis f

gallrásar·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>: colangiografia f

gallrásar·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: coledocotomia  f, coledocendisi f

gall·sótt <m. -sóttar, no comptable>:
1. <MED> icterícia f (→ gula)
2. <VETER> febre f biliar

gall·steinn <m. -steins, -steinar>: 1. càlcul m biliar
        2. gallsteinar <m.pl -steina>: colelitiasi f, litiasi f biliar

galtar·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>:
ravenissa blanca (planta Diplotaxis erucoides)

gallverskur, gallversk, gallverskt <adj.>:
<HIST> gal gal·la, gàl·lic -a

gamal·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
de gran tradició, de llarga tradició, amb una gran tradició

gamall, gömul, gamalt: vell -a
        gamli maðurinn og hafið eftir Hemingway: El vell i la mar de Hemingway
        hvað ertu gamall?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (home)
        hvað ertu gömul?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (dona)
        hvað ertu gamalt?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (infant)
        barnið er tveggja mánaða gamalt: l'infant té dos mesos
        þegar barnið er orðið tveggja mánaða gamalt: quan l'infant hagi fet els dos mesos, quan l'infant tingui dos mesos
        ég er tuttugu [ára gamall]: tinc vint anys (home)
        ég er tuttugu [ára gömul]: tinc vint anys (dona
        Móse er þrjátíu og fjögra [ára gamall]: en Moïsès té trenta-quatre anys
        Sippóra er alveg að verða fjörutíu og eins [árs gömul]: la Seforà ja està a punt de fer els quaranta-un anys



gamal·menni <n. -mennis, -menni>: vell m, vella f (persona vella, ancià)
        er ég orðin gamalmenni?: que m'he convertit (Bal.: convertida) en una vella?
        ungmenni og gamalmenni: els joves i els vells
        kveðjið saman lýðinn, <...>, stefnið saman gamalmennum, safnið saman börnum og brjóstmylkingum: convoqueu el poble, <...>, aplegueu els vells, reuniu els infants i els qui encara mamen
        ...sem eigi skeytir manngrein gamalmenna og enga vægð sýnir ungmennum: ...que no té consideració pels ancians ni compassió pels joves



gaman <n. gamans, no comptable>: gust m, plaer m (goig, alegria)

gaman <n. gamans, no comptable>:
1. (yndi) alegria f (joia, gaubança): ♦ gaman að sjá þig!: m'alegro de veure't!; ♦ mér þætti gaman að heyra frá <+ Dat.>: m’alegraria sentir alguna cosa de...; ◊ -hringdu og við gerum eitthvað — -það væri gaman!: -truca i quedem! — -estaria bé!
2. (skemmtun) diversió f (delit, divertiment, entreteniment): ♦ finnast gaman a-ð <+ inf.>: <LOC> trobar divertit <+ inf.>, divertir-se <+ part. pres.>, agradar <+ inf.>, tenir plaer <+ part. pres.>; ◊ finnst þér gaman að elda?: [que] t'agrada cuinar?; ♦ gera e-ð sér til gamans: <LOC> fer una cosa per divertir-se (o: per diversió); ♦ hafa gaman a-f e-u: <LOC> passar-s'ho bé amb una cosa, gaudir d'una cosa (o: fruir d'una cosa) (sentir plaer amb una cosa); ◊ ég hef gaman af því: m'encanta això; ♦ það er ekki gaman: <LOC> [això] no és pas divertit, [això] no fa pas gràcia; ♦ þykja gaman a-ð e-u: <LOC> trobar molt divertida una cosa (o: fruir d'una cosa) (sentir plaer amb una cosa, trobar plaer en una cosa); ◊ mér þykir gaman að því: m'encanta això
3. (ánægja) plaer m, gust m (Bal.) (goig)
4. (spaug) broma f (plasenteria, facècia): ◊ græskulaust gaman: una broma inofensiva; ♦ gera að gamni sínu: <LOC> bromejar (o: fer broma) (dir o fer una cosa per riure); ◊ ég er bara að gjöra að gamni mínu: només faig broma; ♦ gera e-ð að gamni sínu: <LOC> fer una cosa de broma (o: [de] per riure); ♦ henda gaman a-ð e-u: <LOC> fer broma d'una cosa (o: fotre-se'n d'una cosa); ♦ henda (o: gera) gaman a-ð e-m: <LOC> burlar-se d'algú (o: riure-se'n d'algú); ♦ í gamni: <LOC> de broma (de per riure, per diversió, per riure); ◊ í gamni og alvöru: de broma i de debò

gaman- <en compostos>: 1. còmic -a
        2. de plaer

gaman·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de plaer

gaman·leikur <m. -leiks, -leikir>:
comèdia f (peça de teatre)

gaman·mynd <f. -myndar, -myndir>:
comèdia f (pel·lícula)

gaman·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
narració humorística: ♦ stutt gamansaga: <LOC FIG> anècdota f

gambur·mosi <m. -mosa, pl. no hab.>:
*molsa pilosa, *molsa vellutada, *molsa grisa (molsa Racomitrium lanuginosum) (→ hraungambri)

gamlárs·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>: 1. vespre m de cap d'any
        2. (aðfaranótt nýársdags) nit f de cap d’any

gamlingi <m. gamlingja, gamlingjar>: iaio m, vellardo m (Mall.)

gammur <m. gamms, gammar>: 1. voltor m
	2. (†) griu m (animal fabulós)

gamm·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila f imperial (ocell Aquila heliaca)

gand·reið <f. -reiðar, -reiðir>:
<FOLCL> vol m de bruixa a dalt del seu gandur (mentre que les ‘nostres’ bruixes volen a dalt d'una escombra): ♦ fara í gandreið: volar una bruixa a dalt del seu gandur

gandur <m. gands, gandar>:
1. (töfrasproti) vara màgica (bastó de bruixa emprat per a fer encanteris i endevinar): ♦ renna göndum: volar una bruixa a dalt del seu gandur
2. <†> (vargur, úlfur) llop m (mamífer carnívor)
3. <†> (hestur) cavall m (muntura, bístia)

ganga: 1. anar a peu
        hvað er langt að ganga til...?: és molt lluny per anar a ... a peu?
        gangi þér vel!: bona sort!
     2. partir, sortir
        gengur bíll / bátur / skip til...? surt cap autobús / bot / vaixell cap a ...?
     3. hvað gengur á? Què passa?
        hvernig gengur [það]? Com estem? Com va?
        hvernig gengur verk þitt? com et va la feina?
        ég skil bara ekki hvað gengur að mér!: simplement no entenc pas qué em passa

ganga frá:
     1. <ganga frá e-m>: abandonar algú, deixar algú
        konan gekk frá honum: la dona li va fugir
     2. <ganga frá e-u>: (laga e-ð til) ordenar una cosa (endreçar, posar en ordre, disposar-la de manera ordenada)
        ganga frá farangri: fer l'equipatge (disposar ordenadament les coses dins la maleta)
        ganga frá málum sínum: arreglar les seves coses (abans de morir, p.e., deixant fet el testament etc.)
     3. <ganga frá e-u>: (í flugvél) estibar l'equipatge (col·locar-lo disposat ordenadament, p.e., a la bodega d'avió)
        ganga frá handfarangri: col·locar l'equipatge de mà [dins el compartiment portaequipatges de cabina]
     4. <ganga frá e-u>: (ljúka við & framkvæma) enllestir una cosa (finalitzar, acabar & fer, dur a terme, realitzar)
        ég er nú að ganga frá bókinni: estic a punt d'enllestir el llibre
        ganga illa frá e-u: enllestir una cosa malament
        ganga vel frá e-u: enllestir bé una cosa



ganga yfir:
     1. <ganga yfir>: (flóa út úr) sobreeixir (recipient)
        ker gengur yfir: el recipient sobreïx
     2. <ganga yfir [skipið]>: (um sjó) les onades entren passant per damunt la borda (inundant així el vaixell)
        þá var við sjálft, at yfir mundi ganga, áðr þeir kœmi at landi: va anar de poc que no s'enfonsessin abans d'arribar a terra
     3. <ganga yfir>: (fara um) recórrer un territori (anar d'ací d'allà)
        ganga yfir á húsgang: anar captant per les cases
     4. <ganga yfir e-n>: (koma fyrir) arribar-li a algú (emparar-se d'ell, afectar-lo)
        flytja þá fram ørendi sín ok segja, at þá er þeim svá leitt orðit ríki Knýtlinga ok mest Alfífu, at þess gengr ekki yfir þá, at þeir vili þeim lengr þjóna: exposen el missatge que li porten tot dient-li que ja n'estan tan tips de la tirania dels Knýtlingar i, sobretot, de la de l'Alfífa, que no els passarà a ells que els vulguin continuar servint
        eitt skal yfir okkur ganga: compartirem un mateix destí
        það gengur yfir mig: <LOC FIG> això em supera, això em deixa astorat -ada, he quedat estupefacte -a

ganga·borvél <f. -borvélar, -borvélar>:
tuneladora f

ganga·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>:
(á sjúkrahúsi) auxiliar f d'hospital, auxiliar f de clínica

gang·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOL> roca ígnia intermèdia, subvulcanita f, roca f hipabissal, roca filoniana (un dels tipus de roca ígnia intrusiva)

gang·braut <f. -brautar, -brautir>:
pas m zebra, pas m per a vianants

gang·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>: voravia f



gangur <m.gangar>: 1. corredor m 2. m pas 3. marxa f

        vélin fer ekki í gang: el cotxe no s’engega, no es posa en marxa

Gaóni <m. Gaóna, Gaónar>:
<HIST RELIG = “stórfróður, vitringur”> gaó (o: gaon) m (fl./pl gaons og/i geonim) (“gran erudit, gran savi” = = gran mestre de la Torà, גָּאוֹן, גאון)

gap <n. gaps, göp>:
buit m (espai buit)
obertura f (en el terra, a paret, tanca etc.)

garða·blóðberg <n. -blóðbergs, -blóðberg>:
(timjan, tímían) farigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.) (planta Thymus vulgaris)

garða·brúða <f. -brúðu, -brúður>:
valeriana f, herba gatera, herba f de moix (Mall.) (planta Valeriana officinalis)

garða·gullregn <n. -gullregns, -gullregn>:
*laburn m de Voss (planta Laburnum x watereri ‘Vossii’)

garða·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
fals plàtan (o: plàtan fals), blada f (Garrotxa) (arbre Acer pseudoplatanus)

garða·kerfill <m. -kerfils, -kerflar>:
cerfull m (planta Cerefolium sativum)

garða·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóms>:
blauets m.pl, capblaus m.pl, angelets m.pl, escombrera f, peu m de colom (planta Centaurea cyanus)

garða·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>:
llobí m de jardí (planta Lupinus polyphyllus)

garða·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>:
ruca f [d'hort], ruqueta f [d'hort], [card m] eruga f, rúcola f (planta Eruca vesicaria syn. Eruca sativa syn. Eruca vesicaria ssp. sativa)

A fi i efecte de distingir entre Eruca sativa i Diplotaxis muralis, recomanem de reservar l'ús de rúcola per a la planta Eruca sativa i ruqueta o roqueta per a la planta Diplotaxis muralis.

garða·platan <m. -platans, -platanar>:
plàtan m d'ombra (arbre Platanus hybrida syn. Platanus x hispanica syn. Platanus orientalis x occidentalis syn. Platanus acerifolia)

garða·sól <f. -sólar, -sólir>:
cascall m d'Islàndia, cascall àrtic (planta Papaver nudicaule syn. Papaver croceum)

garða·súra* <f. -súru, -súrur>:
agrella f d'hort (planta Rumex rugosus syn. Rumex acetosa var. hortensis)

garð·humla <f. -humlu, -humlur>:
abegot m, matabous m (Men.) (insecte Bombus hortorum)

garð·kanna <f. -könnu, -könnur>:
regadora f

garð·perla <f. -perlu, pl. no hab.>:
morritort m, ensiamet m de caputxí, morrissà m (Men.) (planta Lepidium sativum)

garð·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:
mànega f d'aigua, manguera f [de jardí] (cast., ekki ritm./no lit.)

garð·stóll <m. -stóls, -stólar>:
gandula f, tumbona f

garður <m. garðs, garðar>: 1. (skemmtigarður) parc m, jardins públics
        2. (kálgarður, ávaxtagarður) hort m
        3. (aldingarður) fruiterar m
        4. (RELIG = aldingarður) paradís m [terrenal]
        5. (bústaður háskólastúdenta) residència f d'estudiants
        6. (girðing) tanca f, tàpia f (de jardí, de casa, per pasturar-hi els cavalls etc.)
        7. (húsagarður) pati m, corral m, clasta f
        8. (ræktað húsagarður) jardí m
        9. <HIST> grup de cases protegit per una palissada, una estacada, un terraplè etc. 
        10. fara fyrir ofan garð og neðan [hjá e-m]: <LOC FIG> no entendre ni un borrall d'una cosa
           þetta fór fyrir ofan garð og neðan hjá mér: <LOC FIG> no en vaig entendre ni un borrall
           þessi ritsmíð fór fyrir ofan garð og neðan hjá mér: d'aquest article no en vaig entendre ni un borrall



garðyrkju·maður <m. -manns, -menn>: jardiner m, jardinera f

garg·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec griset, ascle m (Val.), griseta f (Mall.), àneda grisa (Men.) (ocell Anas strepera)

garna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> enteritis f



garna- og ristil·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> enterocolitis f



gas <n. gass, gös>: gas m

Gasa <f. Gasa, no comptable>:
Gaza f (Γάζα, غَزَّة, עזה, עַזָּה): ◊ landamerki Kanaanítanna eru frá Sídon um Gerar allt til Gasa: la frontera dels cananeus anava des de Sidó, per Guerara, fins a Gaza; ◊ Gasa mun verða yfirgefin og Askalon verða að auðn: Gaza serà abandonada i Ascaló, devastada

Gasa·borg <f. -borgar, no comptable>:
Gaza f

Gasa·svæðið <n. -svæðisins, no comptable>:
Franja f de Gaza (ἡ Λωρὶς τῆς Γάζης, η Λωρίδα της Γάζας, قطاع غزة, רצועת עזה, רְצוּעַת עַזָּה)

gas·brennari <m. -brennara, -brennarar>: bec m de Bunsen, fogó m de Bunsen, bunsen m

gas·eldavél <f. -eldavélar, -eldavélar>:
cuina f de gas

gasella <f. gasellu, gasellur>:
1. <GEN> gasela f (qualsevol mamífer del gènere Gazella)
2. (eyðimerkurgasella) gasela f [del desert] (mamífer Gazella dorcas)

gas·flaska <f. -flösku, -flöskur>: bombona m de gas (contenidor de gas butà, propà etc.)



gas·geymir <m. -geymis, -geymar>: 1. (stór gastankur) tanc m de gas (contenidor gros de gas)
        2. (gasflaska) bombona f de gas



gas·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: clau f del gas (esp. de bombona de gas)



gas·hella <f. -hellu, -hellur>: fornet m de gas (per a coure-hi a sobre, esp. a càmpings)

gas·hitun <f. -hitunar, no comptable>:
calefacció f a (o: amb; o: de) gas

gas·hylki <n. -hylkis, -hylki>: 1. (gasflaska) bombona f de gas
        2. (smágasflaska) cartutx f de gas (recipient de gas molt petit, p.e., per a recarregar encenedors, escopetes de balins, botelles de nata  etc.)



gas·kútur <m. -kúts, -kútar>: bombona f de gas
        blár gaskútur: bombona de gas de càmping



gas·leki <m. -leka, -lekar>: fuga f de gas



gas·lukt <f. -luktar, -luktir>: llum m de gas, llanterna f de gas



gas·ofn <m. -ofns, -ofnar>: estufa f de gas



gas·olía <f. -olíu, -olíur>: gasoil m



gast: → geta “poder”



gas·tæki <n. -tækis, -tæki>: aparell m de gas (per a cuina i llar: cuina, encimera etc.)



gat <n. gats, göt>: 1. <GEN> forat m
        2. (hnappagat) trau m (de botó)



gata <f. götu, götur>: carrer m
        liggur þessi gata til...? aquest carrer duu (fins) a...? per aquest carrer es va fins a...?

gauk·skata <f. -skötu, -skötur>: rajada vestida, menjamoixines <f> (peix Raja leucoraja naevus syn. Raja naevus)



gaukur <m. gauks, gaukar>: cucut m, cucui m (Bal.) (ocell Cuculus canorus)

gaulverja·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
auró negre (arbre Acer monspessulanum)

gaupa <f. gaupu, gaupur>: linx m, gat m cerval, llop cerver (o: cerval)

gaur <m. gaurs, gaurar>:
1. (stöng) perxa llarga (verga llarga, vara llarga)
2. (gátt) obertura f de porta (forat o buit a la paret on hi va la porta): ♦ hurðin stendur upp á gaur: la porta està oberta de pinte en ample
3. (náungi) paio m, tio m (cast., ekki ritm./no lit.) (individu, tipus): ♦ þessi gaur er lúsablesi: aquest paio és un puta desgraciat (o: arreplegat); ♦ ég er þinn gaur: sóc el teu tipus (o: home)
4. (strákur) xicot m, noi m, al·lot[et] m (Mall.) (individu jove): ◊ sjö ára gaur: un bordegàs de set anys
5. (langur sláni) pallanga m, pallard m (gànguil, persona alta i prima i sovint maldestra)
6. (óþokki) trinxeraire m, canalla m (rufià, brètol, pòtol, trinxa)
7. (klunni, durgur) taujà m, toixarrut m (Mall.) (pagesot, tros d'animal, persona mancada de refinament, salvatge)

gaura·gangur <m. -gangs, no comptable>:
1. (hark) escandalera f (esvalot, xivarri, renouer): ◊ og er Álfdís heyrði hark þeirra þá spyr hún hvað gauragangi þar væri eða hverjir glóparnir störfuðu á mönnum um nætur: i quan l'Álfdís va sentir el renouer que feien, va preguntar que quina escandalera era aquella o quina mena de bajans eren aquells que destorbaven la gent durant la nit
2. (fyrirgangur) gatzara f (guirigall, cridòria, xerradissa)

gá <gái ~ gáum | gáði ~ gáðum | gáð>:
1. <að e-u>: (huga að e-u) anar a veure una cosa (amb la intenció d'informar-se): ◊ gá að nýjum innleggjum: mirar si hi ha nous ingressos (al compte)
2. <að sér>: anar amb compte: ◊ gáðu að þér!: compte!; ◊ gáðu nú að!: vés amb compte!
3. <til e-s>: (skyggnast eftir e-u) cercar una cosa mirant (pegar un cop d'ull a una cosa): ◊ gá til veðurs: mirar quin temps fa

gáfaður, gáfuð, gáfað: 1. <:GEN> ple -ena de talent, dotat -ada, intel·ligent
        2. (barn) superdotat -ada (infant)

gáfna·far <n. -fars, no comptable>: intel·ligència f (específica d'una persona)

gálga·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
arbre m emprat per a penjar-hi gent. Se solia vinclar un arbre jove i fermar la corda del dogal de la branca vinclada. Quan hom amollava la branca, l'arbre es redreçava emportant-se cap a dalt el cos del condemnat. La forca era reservada als homes. Les dones no es penjaven pas, sinó que hom les anegava, per exemple, dins gorgs, mantenint-les-hi submergides amb pals fins que eren mortes (→ vargtré): ◊ Síðan var Þórir leiddur til gálga. Þá mælti hann: <...>. Og er hann gekk að gálganum mælti hann: "Ill eru ill ráð." Síðan var hann hengdur og þá er upp reið gálgatréið var Þórir svo höfugur að sundur slitnaði hálsinn og féll búkurinn til jarðar. Þórir var allra manna mestur, bæði hár og digur. Egill var og til gálga leiddur. En er konungsþrælar skyldu hengja hann þá mælti Egill: "Eigi skuluð þér mig fyrir því hengja að eigi væri hver yðvar maklegri að hanga," svo sem kveðið var: <...>. Magnús konungur sat hjá er þeir voru hengdir og var svo reiður að engi var hans manna svo djarfur að þyrði að biðja þeim friðar. Þá mælti konungur er Egill sparn gálgann: "Illa koma þér góðir frændur í þörf." Í því sýndist að konungur vildi hafa verið beðinn að Egill hefði lifað: més tard, se'n dugueren en Þórir a penjar. Quan el duien a la forca va dir: <...> I quan ja era a l'indret de la forca, va dir: "Dolents són els mals consells!" Tot seguit el van penjar i quan varen amollar l'arbre vinclat a la punta del qual l'havien lligat, va resultar que en Þórir pesava tant que el coll se li va esqueixar de manera que el tronc del cos va caure en terra. En Þórir era més corpulent i gros, tant en estatura com en pes, que cap altre home. També se'n dugueren l'Egill a penjar, i quan els esclaus del rei ja l'havien de penjar, va dir: "No m'hauríeu de penjar perquè cadascun de vosaltres s'ho mereix més que no jo"," tal i com es canta al poema: <...> El rei Magnús estava assegut allà devora on els penjaven i estava furiós perquè cap dels seus homes no era tan valent com per gosar demanar-li gràcia per als condemnats. Quan l'Egill ja penjava de la forca, el rei va dir: "els teus bons parents de mala ajuda et són en la necessitat". D'aquestes paraules se'n desprenia que el rei hauria volgut que li haguessin demanat que hagués deixat viure l'Egill; ◊ Þá mælti Vingi: "Þetta mættir þú vel úgert hafa og bíðið nú hér, meðan ek sœki yðr gálgatré! Ek bað yðr með blíðu hér koma, en flátt bjó undir. Nú mun skammt at bíða, áðr þér munuð upp festir": aleshores en Vingi va dir: "T'hauria valgut més no haver fet això; espereu aquí mentre cerco arbres per penjar-vos-hi! Us vaig demanar amb amabilitat que vinguéssiu aquí, i ho heu fet portant la falsedat amagada a sota. No us caldrà esperar gaire que us pengem"

gálgi <f. gálga, gálgar>:
1. <HIST JUR> forca f: ♦ festa e-n á gálga: penjar algú a la forca; ♦ hengja e-n á gálga: penjar algú a la forca; ♦ hanga í gálganum: penjar a la forca, estar penjat a la forca
2. (aftökustaður) patíbul m (indret on es duen a terme execucions de pena de mort): ♦ á krossins gálga: <RELIG> en el patíbul de la creu, a la creu

Gálgi: forca, patíbul, creu
	Alexanders saga (vers el 1280?)	Finnur Jónsson (curador): Alexanders saga - Islandsk oversættelse ved Brandr Jónsson (biskop til Holar 1263-64), Copenhaguen: 1925. Pàg. 125 línia 26 Alexanders saga - Norsk Bearbeidelse fra trettende Aarhundrede af Philip Gautiers latinske Digt Alexandreis. Med en Ordsamling udgiven af Carl Rikard Unger. Christiania: trykt paa Feilberg & Landmarks Forlag hos Carl C. Werner & Comp., 1848. Pàg. 131, línia 13	þessi maðr lætr pína Bessum lengi ok marga vega ok um síðir lætr hann festa hann á gálga ok lýkr svá hans ævi, at hann fell því hæra, sem hann hafði lengra upp klifit. Eptir þetta ferr Alexander konungr með her sinn til ár þeirrar, er Tanais heitir. Þar gengr at ánni þeim megin, er hann kom at, ríki þat, er Bactra heitir, en ǫðru megin Scythia: þat kalla sumir Svíþjóð ina miklu. Þessi in sama Tanais skilr ok heimsþriðjunga Asíam ok Evrópam Alexandreis, llibre VIII, versos 356-363:: Ille sacram longis cruciatĭbus illi / eripĭens anĭmam, Stygĭas ad sacra sorōres / conuŏcat, et placat fraternos sanguĭne manes, / affixumque cruci iubet ire ad Tartăra Bessum. / Exĭtus hic Bessi; qui dum conscendĕre temptat / labĭtur, imperĭum dum quaerit et impĕrat, in se / regredĭtur, domĭni ponens insignĭa seruus. // At Macĕdo dudum sitienti pectŏre regnum / affectans Scythĭae, pardis uelocĭus agmen / ad Tănăim transfert, qui uasto gurgĭte Bactra / a regno Scythĭae dirĭmit, qui termĭnus idem / Eurōpam medĭis Asiamque interflŭit undis. / Gens ea Sarmatĭae pars est...	aquest home fa turmentar en Bessus molt de temps i de variades maneres i, finalment, el fa penjar d'una forca i és així com acaba la seva vida: la seva caiguda fou més profunda com més a dalt s'havia enfilat. Després d'això, el rei Alexandre se'n va amb el seu exèrcit cap al riu que es diu Tànaïs, i hi arribà per la banda per la qual el regne que es diu de Bactra dóna al riu, mentre que a l'altra banda hi ha Escítia, que alguns anomenen la Gran Suècia. Aquest mateix riu Tànaïs també separa els continents d'Àsia i Europa. Alexandreida de Gualter de Castilló: Aquell, arrabassant-li la sagrada ànima amb llargs suplicis, convoca les germanes estígies al sacrifici, apaivaga amb sang l'esperit del seu germà i mana a un Bessus, clavat a una creu, que vagi al Tàrtar: aquesta fou la mort d'en Bessus que, volent pujar a dalt, s'estimba, que havent volgut obtenir el poder i havent-lo obtingut, torna al que havia estat i, deixant les insígnies de senyor, torna a ésser un serf.// Quant al Macedoni, ambicionant el regne d'Escítia que cobejava en el seu pit des de feia un temps, porta el seu exèrcit, més veloç que no un lleopard, cap al riu Tànaïs, que, amb el seu ample cabal, separa els Bactres del regne d'Escítia i alhora és la partió mateixa que separa, pel centre de la seva llera, Àsia i Europa. Aquesta nació és part de Sarmàcia...
	Thómass saga erkibyskups (vers el 1300)	C. R. Unger (curador): Thomas Saga Erkibyskups - Fortælling om Thomas Becket Erkebiskop af Canterbury. To Bearbeidelser samt Fragmenter af en tredie. Christiania: trykt hos b. M. Bentzen, 1869. Pàg. 125 línia 26	daginn eptir samnaz margir herklæddir menn saman utan borgar, en þat er eigi vitat til hvers. En sá kvittr ferr, at riddararnir með sinni sveit muni taka út af kirkjunni meðr forsi líkama hans sæla Thómas erkibyskups ok draga hann um allan staðinn bundinn við hestshala ok festa hann hátt upp á gálga, ella slita hann i smásega ok kasta honum svá í fen eða forað eða í einhvern annan svá háðuligan ok herfiligan stað, sem eigi er nauðsyn at nefna, guði ok heilagri kirkju til enn meiri svívirðu en gjǫr var, segja svikarans líkam með engu móti vera grafanda hjá heilǫgum byskupum Benet, abat de Peterborough: De uita et miraculis sancti Thomae Cantuariensis. Liber III, cap. XXI: qualiter sancti martyris corpus deductum sit ad tumulandum. in crastino vero, multa rursus armatorum manu extra ciuitatis moenia congregata, diuulgatum est undique maioris eos actiuitatis intentione confluxisse, uidelicet ut sancti martyris corpus a gremio sanctae matris ecclesiae uiolenter abstractum uel per totam ciuitatem equis distraherent, aut patibulo suspenderent, aut in frusta uel minutias conscissum, in paludem, uel in quemlibet locum uiliorem, quem nec nominare decet, in maiorem Dei et ecclesiae despectum proiicerent, dicentes corpus proditoris non esse inter sanctos pontifices sepeliendum	l'endemà es van congregar molts homes armats fora de la ciutat encara que no se sabia per què, però va córrer el rumor que els cavallers, amb llur mainada, traurien de l'església per la força el cos del benaurat Tomàs, l'arquebisbe, i l'arrossegarien per tota la ciutat fermat a la cua d'un cavall i el penjarien dalt d'una forca o, sinó, el tallarien en bocinets i el llençarien d'aquesta manera en un aiguamoll o pantà fangós o a qualsevol altre indret vergonyant i abominable que no cal pas anomenar, per a major deshonra de Déu i de la santa església dient que el cadàver del traïdor de cap manera no podia enterrar-se entre els dels sants bisbes
	Gènesi 41,12-13 = Stjórn (vers el 1350)	Carl Rikard Unger (curador): Stjórn - Gammelnorsk Bibelhistorie fra Verdens Skabelse til det babyloniske Fangenskab, Christiania: Feilberg & Landmarks Forlag - trykt hos C. C. Werner & Co., 1862. (Pàg. 202, línia 14)	var þar einn ebreskr þjónustusveinn þess sama riddara hǫfðingja, réð hann okkra drauma rétt eptir þí sem hvars okkars auðna ok ævintýr gekk síðan, at ek þá aptr mina fyrri þiónustu enn hann var hengdr á gálga Vulgata: erat ibi puer hebraeus eiusdem ducis militum famulus cui narrantes somnia audivimus quicquid postea rei probavit eventus ego enim redditus sum officio meo et ille suspensus est in cruce	hi havia allà un jove hebreu -criat del mateix capità de la guàrdia- que ens va interpretar els nostres somnis exactament de la manera com van anar després el destí i la fortuna de nosaltres dos: a mi em varen tornar a restituir al meu antic càrrec, mentre que l'altre fou penjat d'una creu ~ d'una forca
	Josuè 10,26-27 = Stjórn (vers el 1350)	C. R. Unger (curador): Stjórn - Gammelnorsk Bibelhistorie fra Verdens Skabelse til det babyloniske Fangenskab, Christiania: Feilberg & Landmarks Forlag - trykt hos C. C. Werner & Co., 1862. (Pàg. 370, línia 25)	enn Jósúe barði þá ok bauð síðan upp at festa þessa fimm konunga ok hęngu þeir allt til aptans ok at sólarsetri eptir boði Jósúe vóro þeir af gálga teknir ok dregin hræ þeirra i helli þann, sem þeir hǫfðu áðr leyndz í, báru síðan at stórt grjót ok kǫsuðu þá ok svá veltu þeir stórum steinum fyrir hellismunnann sem enn má merki sjá Vulgata: percussitque Iosue et interfecit eos atque suspendit super quinque stipites fueruntque suspensi usque ad uesperum cumque occumberet sol praecepit sociis ut deponerent eos de patibulis qui depositos proiecerunt in speluncam in qua latuerant et posuerunt super os eius saxa ingentia quae permanent usque in praesens	i Josuè els va pegar i després va ordenar que pengessin aquests cinc reis i els van penjar fins al vespre i a la posta del sol, Josuè va manar que els davallessin del patíbul i duguessin llurs cadàvers a la cova on s'havien amagat, després, van portar-hi una gran pedra i els enterraren [dins la cova] i feren rodolarar grans pedres davant l'entrada de la cova, que encara avui s'hi poden veure com un recordatori
	II Samuel 21,8-10 = Stjórn (vers el 1350)	C. R. Unger (curador): Stjórn - Gammelnorsk Bibelhistorie fra Verdens Skabelse til det babyloniske Fangenskab, Christiania: Feilberg & Landmarks Forlag - trykt hos C. C. Werner & Co., 1862. (Pàg. 543, línia 23)	konungr lét taka tvá frillusunu Saúl Armón ok Miphíbóseth -móðir þeirra hét Respha, dóttir Haia- ok fimm sunu Michól dóttor Saúl er hun hafði fengit af Adríelí syni Berzellaí. Sá var af Molathi. Þessa sjau menn gaf konungr i hendr þeim Gabaonítís, enn þeir festu þá upp á gálga a hávu fjalli í Gabaah, that var í ǫndverðan kornskurðartíma Vulgata: tulit itaque rex duos filios Respha filiae Ahia quos peperit Saul Armoni et Mifiboseth et quinque filios Michol filiae Saul quos genuerat Hadriheli filio Berzellai qui fuit de Molathi et dedit eos in manu Gabaonitarum qui crucifixerunt illos in monte coram Domino et ceciderunt hii septem simul occisi in diebus messis primis incipiente messione hordei	el rei féu agafar els dos fills del Saül, l'Armoní i en Mefibóixet (llur mare era la Rispà, la filla d'Aià) i els cinc fills de Meholà, filla de Saül, que havia donat a Adriel, fill de Barzil·lai que era de Molathi. El rei va lliurar aquests set homes a les mans dels gabaonites, i aquests els penjaren a una forca a una muntanya alta de Guibà, això va passar els primers dies de la sega
	Maríu saga (entre 1450 i 1500)	C. R. Unger (curador): Maríu saga - Legender om Jomfru Maria og hendes Jertegn efter gamle Haandskrifter. Christiania: trykt hos Brögger & Christie, 1871. (Det norske Oldskriftselskabs Samlinger 11-16.) Pàg. 1004 línia 28	þessa trúum vér vissuliga verit eina af þeim konum, er hann grétu fylgjandi honum til krossfestingar, þann tíma sem hann sneriz aptr til kvendisins, er hann gekk út af Iherúsalem svá svívirðr, sem Guðspjallit segir af honum, at hann var bæði barðr ok húðstrokkinn, spýttr ok sleginn, berandi sjálfs síns gálga, hinn hæsta kross, á sínum blezuðum herðum, ok aptr snarandizt, mælti hann svá: "Dœtr Jerúsalem...	Creiem certament que aquesta era una de les dones que el planyien seguint-lo cap a l'indret de la crucifixió; en el moment que ell es va girar enrere, cap a les dones, quan ja sortia de Jerusalem, tan vilipendiat, que l'Evangeli [de Lluc] diu d'ell que estava atupat i flagel·lat, escopit i copejat, mentre duia el seu propi patíbul, l'altíssima creu, damunt les seves beneïdes espatlles, i, girant-s'hi de bell nou, va dir-los: "Filles de Jerusalem...

Á krossins gálga: ‘en el patíbul de la creu’
	Lazarus saga (entre 1530 i 1540)	Dins: Agnete Loth (ed.): Reykjahólabók - Islandske helgenlegender. Vol. 2. Copenhaguen: Munksgaard, 1969-1970 (Editiones Arnamagnæanæ, Series A, vol. 16.) Pàgs. 167-190. Pàg. 182, línia 26	þá svaraði Lazarus: "þat skaltu mega víst vita, Fosímus, at ek er fúss til þess at offra mik mínum guði, þeim sem sik sjálfan offraði á krossins gálga fyrir skyld alls mannkyns þeirra er á sannan guð trúa	llavors en Llàtzer li va replicar: "sàpigues del cert això, Fosimus, que estic disposat a sacrificar-me al meu déu, que es va sacrificar ell mateix, al patíbul de la creu per la culpa de tot el gènere humà i dels qui creuen en el déu vertader
	Oddverja annáll	Islandske Annaler indtil 1578. Udgivne for det norske historiske Kildeskriftfond ved Dr. Gustav Storm. Christiania: Grøndahl & søns Bogtrykkeri, 1888 (Pàg 438, línia 3)	Anno Ihesu Christi 33: þá vor frelsari hafði síns blezada föðurs vilja oc eyrindi með heilsusamligri oc kröptugri prédikun og lærdómi endat og þann sama með jarteiknum staðfest lét hann sig viljugliga oss til endurlausnar pína; svo að vér yrðum frí af eilífri bölvan og gjörði með sínum dauða fullnægni fyrir brot vorra fyrsta feðgina og allar vorar syndir svo að vér fyrir hann yrðum erfingjar eilífs lífs: og leið hinn háðugligasta dauða á gálga krossins og reis á þriðja degi af dauða, upprísandi síðan til himna eptir fjörutíu daga, og situr þar til Guðs hægri handar: oc sendi sinn heilagan anda yfir postulana á hvítasunnudegi	Any de Jesucrist 33: en aquest temps, el nostre redemptor havent acabat de fer la voluntat i la tasca encomanada del seu beneït pare amb doctrines i predicacions fermes i salvífiques que havia refermat amb miracles, es va deixar donar turment volenterosament per a redempció nostra, de manera que quedéssim lliures de la maledicció eterna i donant satisfacció amb la seva mort per les infraccions dels nostres primers pares i per tots els nostres pecats, de manera que nosaltres, per ell, esdevinguérem hereus de la vida eterna: i va patir la mort més ignominiosa al patíbul de la creu i ressuscità al tercer dia d'entre els morts per, després, empujar-se als cels al cap de quaranta dies i hi seu a la dreta de Déu: i el diumenge de Pentecosta va enviar el seu sant esperit sobre els apòstols
	Eintal sálarinnar	Martini Molleri Soliloquia de Passione Iesu Christi - Það er Eintal Sálarinnar við sjálfa sig. <...> úr þýzkunni útlögð af Arngrími Jónssyni. á Hólum: anno 1599. Pàg. 153	Lypt nú upp þínum augum, sál mín, og skoða þennan höfðingja lífsins hanganda á krossins gálga	aixeca els teus ulls, ànima meva, i mira aquest príncep de la vida penjat en el patíbul de la creu
	Eintal sálarinnar	Martini Molleri Soliloquia de Passione Iesu Christi - Það er Eintal Sálarinnar við sjálfa sig. <...> úr þýzkunni útlögð af Arngrími Jónssyni. Anno 1599. Pàg. 154	ó þú, sæti Jesú, hvað sárlega varstu útþaninn á krossins gálga, þú gatst öngvan þinn lim eður lið hrært nema þitt höfuð!	Oh tu, dolç Jesús, que amargament fores estès al patíbul de la creu, no hi podies moure cap membre teu ni cap articulació llevat del teu cap!
	Jón biskup Vídalín	Húspostilla innihaldandi Predikanir yfir øll Hátíða og Sunnudaga Guðspjøll árið um kring. Fyrri parturinn: frá fyrsta Sunnudegi á Aðventu til Trínitatis. 11ta. Útgáfa. Copenhaguen: C. Græbe, 1827 (Pàg. 9)	segið mér! hvar verða vorar samvitskur fyrst hreinsaðar? í skírninni; þar fyrir kallar Pétur hana sáttmála góðrar samvitsku; fyrir hvað verða þær hreinsaðar? fyrir Jesú blóð, sem vitanligt er af Postulans orðum, er strax voru lesin; hvar gaf Frelsarinn það út? í grasgarðinum, í þinghúsi Pílatí, en allra helst á krossins gálga, því þar blæddi sjálfu lífinu til ólífs, og dauða hans var fullkomnan vorrar hreinsunar; því sagði hann undir andlátið: það er fullkomnuð	dieu-me! on es purifiquen primer les nostres consciències? en el bateig; per això, sant Pere l'anomena un pacte de bona consciència [amb Déu]. A través de què són purificades? Ho són per la sang de Jesús com se'ns ha fet palès a partir de les paraules de l'apòstol que s'han llegit adés. On la va donar el redemptor? A l'hort [de Guetsemaní], al tribunal de Pilat, però, i sobretot, al patíbul de la creu, perquè allà la seva vida se li dessagnà sencera i la seva mort fou l'acabament de la nostra purificació, car en el moment de la seva mort digué: tot s'ha acomplert
	Jón biskup Vídalín	Húspostilla innihaldandi Predikanir yfir øll Hátíða og Sunnudaga Guðspjøll árið um kring. Fyrri parturinn: frá fyrsta Sunnudegi á Aðventu til Trínitatis. 11ta. Útgáfa. Copenhaguen: C. Græbe, 1827 (Pàg. 57)	það hafði hann þegar hann bar mínar syndir uppá tréð, og lét sitt líf fyrir þær á hinum smánarliga krossins gálga fyrir mig, sem að svo tregt veitir að krossfesta mitt hold með þess girndum og tilhneigingum	Ho tenia quan duia els meus pecats a la creu i per ells deixava la seva vida a l'infamant patíbul de la creu per mi, a qui em resulta tan difícil de crucificar la meva carn juntament amb els seus desigs i les seves passions
	Jón biskup Vídalín	Húspostilla innihaldandi Predikanir yfir øll Hátíða og Sunnudaga Guðspjøll árið um kring. Fyrri parturinn: frá fyrsta Sunnudegi á Aðventu til Trínitatis. 11ta. Útgáfa. Copenhaguen: C. Græbe, 1827 (Pàg. 236)	en Guð allsherjar uppá það hann auðsýndi, að hann og hans selskapur væru sekir í þeirri óhæfu, hann lætur fortjaldið sundurrifna. Þessi atburður ætti nú að kenna oss, mínir elskanligir, að sundurrífa ekki vor klæði, heldur hjørtu vor með heitri yðran, Jóel 2. Gjæt að syndug manneskja, hvað óviðurkvæmiligt það er, að þinn Lausnari hangir á hinum smánarligasta krossins gálga; hans hørund er sundurslitið af høggunum, sundurrifið af þyrnibroddum, sundurstungið af nøglunum, sundurflakandi af sárum og benjum, og loksins sundurkramið, sundurkreist og sundurmarið af Guðs eldligum reiðisvipum og óbæriligum þunga þinna synda, sem hann hefir borið, og hegningarinnar, sem á honum lá, uppá það þú hefðir friðinn. Esa. 53. Cf. Psalm 3,6 del Hallgrímur Pétursson: Í þriðja máta af þessu sést, það lær þú, sál mín, allra best, guðs reiðield og eilíft fár útslökktu og lægðu herrans tár. Allt honum því til ama var, svo allt verði þér til huggunar	però el Déu Sebaot, a fi de mostrar que ell i els seus correligionaris eren culpables d'aquell crim atroç, va fer que el vel del temple s'esquincés en dos. Aquest esdeveniment ens hauria d'ensenyar, caríssims meus, a no esquinçar-nos la roba, ans els cors amb ardent contrició, talment com ens fa avinent Joel 2[13]. Home pecador, observa com d'indecorosament el nostre redemptor està penjat de l'ignominiosíssim patíbul de la creu: la seva pell està esquinçada pels cops, estripada per les espines, travessada pels claus, badada per les nafres i ferides, i, finalment, esclafada, aixafada i macada pels esclats d'ira ígnia de Déu i el pes insuportable dels teus pecats, que ell s'ha carregat, i el del càstig que ha caigut sobre ell per tal que tu tinguis la pau, com ens diu Isaïes, capítol 53. Psalm 3,6 del Hallgrímur Pétursson: La tercera cosa que d'això se'n veu, ànima meva, aprèn-la de la millor manera: que les llàgrimes del Senyor mitigaren i apagaren el foc de l'ira de Déu i el perill etern, i que a ell tot li fou vexació perquè a tu tot et fos conhort.
	Stabat mater dolorosa estrofa 5	Gísli Brynjúlfsson: Kvæði. Dins: Ný, Félagsrit, gefin út af nokkrum íslendíngum. Átjánda ár. Copenhaguen: Louis Kleins, 1858. Pp. 169-179. Pàg. 176	Fyrir þjóðar sinnar syndir sá hún Jesú dreyra lindir, kross á gálga hengdan hann; varð að líta sinn hinn sæta soninn kvölum einan mæta, meðan lífið láta vann. Pro peccatis suae gentis Vidit Iesum in tormentis Et flagellis subditum. Vidit suum dulcem natum Morientem desolatum Dum emisit spiritum	De Jesús veié les fonts de sang, penjat del patíbul de la creu pels pecats del seu poble; hagué de veure el seu dolç fill patint tot sol els turments, mentre la vida perdia.

gálgatré: ‘arbre emprat per a penjar-hi algú; creu’
	Samtal Krists og Sálarinnar (1843)	Dins: Íslenzk Ljóðabók Jóns Þorlákssonar, prests að Bægisá. Síðari deild. Copenhaguen: hjá J. D. Kvisti, bóka-prentara og nótna, 1843. Pàg. 54	Sál: "því varst þú, Herra! hengdur á \| háðugligt gálga-tré?"	Ànima: "Senyor!, per què fores penjat en creu ignominiosa?"

gálg·nár <m. -nás, -náir>:
cadàver m de forca (cadàver de persona executada a la forca. Com es pot inferir a partir de la cita de l'Oca Cendrosa que dono, també es designava amb aquest nom el condemnat a mort des del moment quan se'l penjava de la forca fins al moment de la seva mort) (→ virgilnár): ◊ þeir menn eru enn fjórir er náir eru kallaðir þótt [þeir] lifi. Ef maðr er hengdr eða kyrktr eða settr í grǫf eða í sker eða heptr á fjalli, eða í flœðarmáli, þar heiti gálgnár ok grafnár ok skernár ok fjallnár: en ultra, hi ha quatre persones que hom anomena cadàvers baldament encara siguin vius: si a un el pengen o l'escanyen o l'enterren viu o el deixen a un faralló enmig de la mar o el deixen fermat enmig del puig o arran de mar allà on la marea, en pujar, l'anegarà, vet aquí que a aquests hom els anomena, respectivament, cadàver de forca i cadàver de tomba i cadàver de faralló, i cadàver de puig

gári <m. gára, gárar>: periquito m (ocell Melopsittacus undulatus)



(†) gás <f. gásar, gæss>: variant arcaica de → gæs “oca”



gás·haukur <m. -hauks, -haukar>: astor m (ocell Accipiter gentilis syn. Astur palumbarius)



gáta <f. gátu, gátur. Gen. pl.: gátna o: gáta>: 1. <GEN> endevinalla f
           bera upp gátu: dir una endevinalla
           geta (o: ráða) gátu: endevinar una endevinalla
        2. (ráðgáta) enigma m (misteri)
           leysa gátu: resoldre un enigma
        3. (tilgáta, ágiskun) conjectura f (hipütesi, suposició)
           án gátu: totalment del cert, sense cap mena de dubte

gátt <f. gáttar, gáttir (o: gættir)>:
1. (gætt, dyragátt) obertura f de la porta, forat m de la porta (buit ocupat per la porta): ◊ um gáttir allar, áður maður gangi inn, skal maður skoða, skal maður skyggna: pel forat de la porta ja cal que s'hi guaiti, ja cal que s'hi sotgi abans de passar-hi (en islandès antic el text fa: gáttir allar, áðr gangi fram, um scoðaz scyli, um scygnaz scyli); ♦ hurðin er í hálfa gátt: la porta està ajustada, la porta està empesa (Mall., Men.); ♦ innan gátta: de portes endins (a dins la casa); ♦ utan gátta: #1. (utan dyra) de portes enfora (fora de casa). #2. <FIG = utan við sig> absent (abstret, absort, distret)
2. (inngangssvæði, fordyri) portal m (entrada d'edifici)
3. (bil milli dyrastafs og hurðar) badall m, retxillera f (Mall., Men.) (espai entre el muntant i la porta)
4. (rifa) escletxa f, encletxa f (Mall., Men.) (fenella, clivella)
5. <†> (dyrastafur) rebranca f de portal (muntant, brancal)
6. (flóðgátt) comporta f (de resclosa)
7. <MED> atri m, aurícula f: ♦ hægri gátt: atri dret, aurícula dreta; ♦ vinstri gátt: atri esquerre, aurícula esquerra; ♦ ósamstæð tenging gátta og slegla: connexió atrioventricular discordant

gátta·flökt <n. -flökts, -flökt. Pl. no hab.>:
<MED> fibril·lació f auricular, fibril·lació f atrial

gáttar- og slegils·knippi <n. -knippis, -knippi>:
<MED> fascicle m atrioventricular

gáttar- og slegla·loka <f. -loku, -lokur>:
<MED> vàlvula f atrioventricular

gáttar·stífla <f. -stíflu, -stíflur>:
resclosa f

gáttar·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
canal m

gátta·skipt <f. -skiptar, -skiptir>:
<MED> septe m interatrial

gáttaskiptar·galli <m. -galla, -gallar>:
<MED> defecte m septal atrial

gátta·tif <n. -tifs, pl. no hab.>:
<MED> fibril·lació f auricular

gedda <f. geddu, geddur>: lluç de riu <m>, lluci <m> (peix Esox lucius)



geddu·borri <m. -borra, -borrar>: sandra f, percalluç m, luciperca m (peix Sander lucioperca syn. Stizostedion lucioperca syn. Lucioperca lucioperca)



geð <n. geðs, geð>: ment f



geð-: mental



geð·bilaður, -biluð, -bilað: guillat -ada, tocat -ada [de l'ala], malament del cap (Bal.)



geð·bilun <f. -bilunar, -bilanir>: follia f (com a malaltia mental)

geð·fatlaður -fötluð, -fatlað <adj.>:
discapacitat -ada mental (que pateix de discapacitat mental, deficient mental)

geð·felldur, -felld, -fellt: simpàtic -a, agradable (en el tracte)



geð·flækja <f. -flækju, -flækjur>: (duld) complex m



geð·fötlun <f. -fötlunar, -fatlanir> deficiència f mental



geð·góður, -góð, -gott: 1. (í góðu skapi) de bon humor
        2. (mildur í skapi, skapgóður) afable
        3. (góðlyndur, sem reiðist sjaldan) bondadós -osa, bonhomiós -osa



geð·hjúkrun <f. -hjúkrunar, -hjúkranir>: atenció (o: assistència) f als malalts mentals



geð·hjúkrunarkona <f. -hjúkrunarkonu, -hjúkrunarkonur>: infermera psiquiàtrica



geð·hjúkrunarmaður <m. -hjúkrunarmanns, -hjúkrunarmenn>: infermer psiquiàtric



geðhvarfa·sjúkur, -sjúk, -sjúkt: bipolar (maníac-depressiu)



geðhvarfa·sýki <f. -sýki, no comptable>: trastorn m bipolar



geð·hæð <f. -hæðar, -hæðir>: mania f, fase maníaca (fase d'exaltació en un malalt de trastorn bipolar)



geðklofa·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma m d'esquizofrènia, símptoma esquizofrènic



geðklofa·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: esquizofrènic m, esquizofrènica f
        ofsóknaróður geðklofasjúklingur: esquizofrènic paranoide



geð·klofi <m. -klofa, no comptable>: 1. (geðrof) esquizofrènia f
        2. (geðklofasjúklingur) esquizofrènic m, esquizofrènica f



geð·klofinn, -klofin, -klofið: esquizofrènic -a



geð·lyf <n. -lyfs, -lyf>: psicofàrmac m



geð·lækning <f. -lækningar, -lækningar. Empr. hab. en pl.>: psiquiatria f (tractament de les malalties i desordres mentals)



geð·læknir <m. -læknis, -læknar>: psiquiatra m & f



geðlæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>: psiquiatria f



geð·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: tractament psiquiàtric



geð·rænn, -ræn, -rænt: psíquic -a (mental)
        geðræn vandamál: problemes psíquics



geðs·hræring <f. -hræringar, -hræringar>: emoció f (afectament o reacció de l'ànima davant un fet o uns fets)
        vera í mikilli geðshræringu: estar molt excitat -ada (molt afectat per uns fets)



geðsjúkdóma-: psiquiàtric -a



geðsjúkdóma·fræði <f. -fræði, no comptable>: psiquiatria f



geð·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>: malaltia f mental



geð·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: psicòpata m & f (malalt mental en general)



geð·sjúkrahús <n. -sjúkrahúss, -sjúkrahús>: manicomi m, hospital psiquiàtric



geðs·legur, -leg, -legt: simpàtic -a



geð·stjarfi <m. -stjarfa, no comptable>: <med> catatonia f



geð·truflun <f. -truflunar, -truflanir>: desordre m mental



geðvef·rænn, -ræn, -rænt: psicosomàtic -a



geð·veiki <f. -veiki, no comptable>: 1. <GEN> malaltia f mental, trastorn m mental, alienació f mental
           þetta er algjör geðveiki: <LOC FIG> això és una autèntica bogeria!
        2. (PSICOL = geðvilla> psicopatia f (malaltia mental o psíquica en general)
        3. (PSICOL = sturlun) psicosi f (malaltia mental amb distorsió greu del sentit de la realitat)



geðveiki·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma psicòtic



geðveikra·hæli <n. -hælis, -hæli>: manicomi m



geð·veikur, -veik, -veikt: 1. <GEN> malalt -a mental
        2. (PSICOL = geðsjúkur> psicòpata (malalt psíquic en general)
           geðveikur maður: psicòpata m
        3. (PSICOL = sturlaður) psicòtic -a



geðveikra·hæli <n. -hælis, -hæli>: manicomi m



geð·veila <f. -veilu, -veilur>: 1. trastorn psíquic
        2. desordre m de la personalitat



geð·villa <f. -villu, -villur>: psicopatia f



geð·villtur, -villt, -villt: psicòpata, psicopàtic -a



geð·vondur, -vond, -vont: 1. (í vondu skapi, geðillur) de mal humor, malhumorat -ada (ocasionalment)
        2. (skapvondur, uppstökkur) de mal geni (de natura malombrosa)



gefa: 1. donar
        2. gefa út bók ~ dagblað ~ tímarit: editar un llibre ~ un diari ~ una revista
        3. gefa sig fram: lliurar-se (a la policia, a les autoritats)



gefins <adv.>: gratis, de franc



geggjaður, geggjuð, geggjað: esbojarrat, increïble

gegn·sæi <n. -sæis, no comptable>:
transparència f

gegn·sær, -sæ, -sætt <adj.>:
transparent

gegnum <prep. + Ac.>: a través de

gegnum·steiktur, -steikt, -steikt: molt fet -a (aliment cuinat, p.e., carn)

geigur <m. geigs, pl. no hab.>:
1. <GEN> espant m: ♦ geigur fór um hann: l'espant es va apoderar d'ell; ♦ það kom í mig geig: l'espant es va emparar de mi; ♦ mér stendur geigur af honum: em fa molta de por, m'espanta

geim- <en compostos>:
<ASTRO> espacial

geim·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:
<ASTRO> coet m espacial

geim·kanni <m. -kanna, -kannar>:
<ASTRO> sonda f espacial

geim·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup. Pl. no hab.>:
cursa f espacial

geir <m. geirs, geirar>:
<LIT> llança f: ♦ þrima geira: el retruny (o: el fragor) de les llances (= la batalla)

geiri <m. geira, geirar>:
sector m: ♦ → einkageirinn “el sector privat”; ♦ opinberi geirinn: el sector públic; ♦ → ríkisgeirinn “el sector estatal”

<†> geir·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all m (planta Allium sativum)

geir·nyt <f. -nytjar (o: -nytar), -nytjar (o: -nytar)>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa)

geir·varta <f. -vörtu, -vörtur. Gen. pl.: -vartna & -varta>: mugró m

geirvörtu- <en compostos>:
<MED> telo-, tel-, teli-, del mugró

geisa <geisa ~ geisum | geisaði ~ geisuðum | geisað>:
1. (um eld) estar fora de control (incendi): ◊ þeir láta þegar geisa eld og járn: llavors ho assolen tot immediatament a sang i a foc; ♦ eldurinn geisaði: l'incendi estava fora de control

geisla <geisla ~ geislum | geislaði ~ geisluðum | geislað>:
estar radiant: ◊ andlit hans geislaði: la seva cara estava radiant; ♦ geisla e-ð: irradiar una cosa

geisla·baugur <m. -baugs, -baugar>:
aureola f (de sant)

geisla·diskur <m. -disks, -diskar>:
CD m, compact disc m, disc compacte

geisla·drif <n. -drifs, -drif>:
lector m de CD-ROM

geisla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
radioterapeuta m & f, radiòleg m, radiòloga f

geisla·lækningar <f.pl -lækninga>:
radioteràpia f

geisla·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
tractament m amb radioteràpia

geisla·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
contaminació radioactiva

geisla·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
compact disc m, CD m: ♦ tvöföld geislaplata: un compact disc doble

geisla·prentari <m. -prentara, -prentarar>:
impressora f làser

geisla·spilari <m. -spilara, -spilarar>:
[aparell m de] compact disc m

geisla·virkni <f. -virkni, no comptable>:
radioactivitat f

geisla·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
radioactiu -iva

geisli <m. geisla, geislar>:
1. <GEN> raig m (fl./pl.: raigs & rajos): ◊ sólin stafar geislum: el sol llança els seus raigs; ◊ útfjólubláir geislar: raigs ultravioleta
2. <MAT> radi m (→ radíi)

geit <f. geitar, geitur>:
1. (klaufdýr) cabra f (mamífer Capra hircus)
2. ♦ geitur í höfði: <MED> tinya f, costra f del cap, escara f, favus m (malaltia de la pell causada pel fong Trichophyton schoenleinii syn. Achorion schoenleinii)

geita·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet f de cabra

geita·ostur <m. -osts, -ostar>:
formatge m de [llet de] cabra

geit·hvönn <f. -hvannar, -hvannir>:
angèlica borda (planta Angelica silvestris)

geitunga·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:
<MED> al·lèrgia f al verí de vespa

geitungur <m. geitungs, geitungar>:
1. (holugeitungur) vespa [comuna], abella groga (Mall.) (insecte Vespa vulgaris syn. Vespula vulgaris syn. Paravespula vulgaris)
2. (húsageitungur) vespa carnissera, vespa alemanya, abella sagetera (Mall.), abella carnissera (Mall.) (insecte Vespula germanica syn. Paravespula germanica)

gelatín·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
desgelatinitzat -ada

geld·bygg <n. -byggs, no comptable>:
maragall (o: margall) m (Cat., Val.), fletxes f.pl (Mall.), coa f d'egua (Men.) (planta Hordeum murinum syn. Critesion murinum)

geld·hani <m, -hana, -hanar>: capó m

geld·hæna <f.-hænu, -hænur>: capona f, pularda f

geldinga·gras <n. -grass, -grös>:
silene f de mar (planta Silene maritima)

geldinga·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
gasó alpí (planta Armeria vulgaris syn. Statice armeria syn. Armeria maritima syn. Statice maritima)

geldingur <m. geldings, geldingar>:
eunuc m

geld·neyti <n. -neytis, -neyti>:
bestiar sanat, bestiar m de carn (designació col·lectiva dels animals d'un mas que no s'aprofitaven per a l'obtenció de llet, sinó de carn i que, tot sovint, estaven sanats)

geldur, geld, gelt <adj.>:
1. (geltur, vanaður) castrat -ada, sanat -ada (Mall., Men.)
2. (sem gefur ekki frá sér mjólk) que s'ha quedat sense llet (que ha deixat de tenir llet, p.e., vaca, per no haver vedellat en tot l'any): ♦ kýrinn stendur geld: la vaca s'ha quedat sense llet; ◊ ...og vorum mjólkurlaus, því að hún Skjalda okkar stóð geld: ...i no teníem llet perquè la nostra [vaca] Skjalda s'havia quedat sense
3. (ófrjór) estèril, eixorc -a (que no pot tenir descendència)
4. <FIG> mancat -ada d'idees, [mentalment i espiritualment] eixorc -a, toix -a (Mall.)

gelgja <f. gelgju, gelgjur. Gen. pl.: gelgna o: gelgja>:
1. (skrápkoli, skrápflúra) palaí raspós, palaieta f del Canadà (peix Hippoglossoides platessoides): ♦ Slóans gelgja: peix m dimoni (peix Chauliodus sloani)
2. (kinnbein í fiski) os m de la galta, zigoma m de peix (os zigomàtic de peix ossi o osteïcti)
3. (karlprjónn) vara f (d'opercle de ganya de bacallà)
4. (tálkn) ganya f (òrgan respiratori de peix & opercle de ganya de molts de peixos)
5. (óstýrilátur unglingur ~ óstýrilát stúlka á gelgjuskeiði) gallet m, polla f, polleta f (noi o noia en plena pubertat)
6. (mjóvaxinn og veikluleg manneskja) escanyolit m, escardalenc m, escanyolida f, escardalenca f (persona prima i d'aspecte feble o desnerit i amb els pòmuls de la cara sobresortits)
7. <†> (þverbiti gálgans) travesser m (de forca)
8. <†> (stöng, staur) perxa f (pal, llistó, asta)
9. <†> (hengingaról, snæri) soga f (corda de penjar)
10. <†> (festi, fjötur) cadena f (lligall): ♦ Gelgja: <MITOL> Gelgja f, nom de la corda o cadena mítica amb la qual els déus subjectaren al turó de Sí-Glitnir el llop Fènrir, fermat per les cames amb la corda Gleipnir, perquè hi quedés totalment immobilitzat; ◊ þá er æsirnir sáu að úlfurinn var bundinn að fullu, þá tóku þeir festina -er úr var fjötrinum-, er Gelgja heitir, og drógu hana gegnum hellu mikla, sú heitir Gjöll, og festu helluna langt í jörð niður. Þá tóku þeir mikinn stein og skutu enn lengra í jörðina. Sá heitir Þviti, og höfðu þann stein fyrir festarhælinn: quan els ansos véren que el llop estava completament fermat, varen agafar la corda que es diu Gelgja -i que partia de les traves [que li havien posat a les cames]-, i la passaren a través d'una gran llosa de pedra que es diu Gjöll, que fixaren a les profunditats de la terra. A continuació varen agafar una gran pedra i l'enfonsaren a dins la terra encara a major profunditat. Aquesta pedra es diu Þviti i l'empraren a tall de piló de subjecció per a fermar-hi l'extrem de la corda Gelgja

gelgju·bólur <f.pl -bólna (o: -bóla) >:
acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

gelgju·skeið <n. -skeiðs, pl. no hab.>: pubertat f

gelgju·þrimlar <m.pl -þrimla>:
acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

gella¹ <f. gellu, gellur. Gen. pl.: gellna o: gella>: (stúlka) noia f, clavellina f (Mall.) (curra)

gella² <f. gellu, gellur>: (kverksigi í fiski) ganya f (de peix)

gelta <gelti ~ geltum | gelti ~ geltum | gelt>:
bordar, lladrar: ♦ gelta að e-m: bordar-li a algú

geltur, gelt, gelt <adj.>:
castrat -ada, sanat -ada (Mall., Men.)

gemara <f. gemöru, gemörur>:
<RELIG> guemarà f (גְּמָרָה) (fl./pl.: guemaràs og/i guemarot)

gemlir <m. gemlis, gemlar>:
1. <LIT> (haukur) astor m (ocell Accipiter gentilis)
2. <†> (örn) àguila f (àliga)

gemsa <gemsu, gemsur>: isard m

gen <n. gens, gen>:
<GENET> gen m: ♦ jafnríkjandi gen: gen codominant; ♦ ríkjandi gen: gen dominant; ♦ víkjandi gen: gen recessiu

gena·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<GENET> genoma m (→ erfðamengi)

genamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:
projecte m del genoma [humà] (→ mannerfðamengisáætlun)

gengi <n. gengis, gengi. Gen. pl.: gengja; dat.pl.: gengjum>:
1. <ECON = um gjaldmiðla> tipus m de canvi, cotització f (de moneda estrangera respecte d'una altra): ♦ gengi gjaldmiðils: cotització f d'una divisa, tipus m de canvi d'una divisa; ♦ fella gengi: depreciar; ♦ fljótandi gengi: canvi fluctuant; ♦ hækka gengi: revaloritzar una moneda, apujar la cotització; ♦ gengi evrunnar fer hækkandi: l'euro s'està revaloritzant, [la cotització de] l'euro està pujant; ♦ lækka gengi: devaluar; ♦ → dagsgengi erlendra gjaldmiðla “tipus de canvi diari de monedes estrangeres”
2. <ECON = um hlutabréf> cotització f (d'accions & fons): ♦ gengi hlutabréfanna: cotització de les accions; ♦ gengi hlutabréfanna hefur lækkað: la cotització de les accions ha baixat, les accions han baixat; ♦ gengi hlutdeildarskírteina verðbréfasjóða: preu unitari de les participacions de fons comuns d'inversió, cotització unitària de les participacions de fons comuns d'inversió; ♦ gengi skuldabréfa: cotització d'un bon, preu m de mercat d'un bon, cotització f del preu dels bons
3. <†> (hjálp) socors m (ajut, auxili)
4. (orðstír) consideració f (fama, renom): ♦ vera í góðu gengi: gaudir de bona consideració; ♦ vera í miklu gengi: gaudir d'una gran consideració; ♦ vera í litlu gengi: gaudir de poca consideració
5. (vinnuflokkur) brigada f (equip o grup de treball)
6. (farsæld) èxit m (benastrugança, bon resultat final): ♦ í góðu gengi: d'èxit; ♦ óska e-m góðs gengis og velfarnaðar í starfi: desitjar a algú molt d'èxit i bona sort en un treball; ♦ óska e-m gæfu og góðs gengis: desitjar a algú molt d'èxit i bona sort; ♦ spá e-u ~ e-m góðu gengi: pronosticar uns bons resultats a una cosa ~ algú
7. (velgengni) benestar m (benanança, prosperitat)

gengis·felling <f. -fellingar, -fellingar>: 1. depreciació f (de moneda en els mercats financers)
	2. devaluació f (de tipus de canvi de moneda per deicisió governamental)

gengis·hagnaður <m. -hagnaðar, pl. no hab.>:
plusvàlua f

gengis·hækkun <f. -hækkunar, -hækkanir>: 1. apreciació f (de canvi de moneda per acció de l'oferta i la demanda)
	2. revalorització f, revaloració f (de canvi moneda per decisió governamental)

gengis·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir>: devaluació f (de moneda)

gengis·munur <m. -munar, pl. no hab.>:
diferència f en el tipus de canvi

gengis·skráning <f. -skráningar, -skráningar>: cotització f en borsa, tipus m de canvi borsari

gengis·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflur. Gen. pl.: -sveiflna o: -sveifla>:
fluctuació f en la cotització, fluctuació f en el tipus de canvi (de moneda estrangera)

gengis·tap <n. -taps, pl. no hab.>:
minusvàlua f

gengis·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
indexat -ada al tipus de canvi, lligat -ada (o: acoblat) al tipus de canvi diari d'una moneda estrangera (sou, hipoteca, arrendament etc.)

gengis·trygging <f. -tryggingar, pl. no hab.>:
indexació f al tipus de canvi, acoblament m (o: unió f) al tipus de canvi diari d'una moneda estrangera (sou, hipoteca, arrendament etc.)

Georg <m. Georgs, no comptable>:
Jordi m: ♦ dagur heilags Georgs: diada f de Sant Jordi

Georgía <f. Georgíu, no comptable>:
Geòrgia f

georgíska <f. georgísku, no comptable>:
georgià m (llengua de Geòrgia)

georgískur, georgísk, georgískt <adj.>:
georgià -ana

Georgíu·maður <m. -manns, -menn>:
georgià m, georgiana f

georgs·messa <f. -messu, -messur>:
[dia f de] Sant Jordi m, festa f de Sant Jordi

ger <n. gers, ger>:
<GEN> llevat m: ♦ → eplavínger “llevat de sidra”; ♦ → pressuger “llevat de pa, llevat de panificació”; ♦ → sérríger “llevat de xerri”; ♦ → ölger “llevat de cervesa”

gera: fer

        gera við eitthvað: reparar una cosa

                ég vil fá gert við þetta: podria reparar-me (Mall.: adobar-me) això?

        ég get ekkert gert í þessu: no hi puc fer res

        ég get ekki að því gert: no hi puc fer res més

                þau geta ekkert í því gert: no hi poden fer res

        ég get ekki að því gert að...: no [hi] puc fer res més que...

        gerðu ekki það í dag sem þú mögulega getur gert á morgun: no facis avui el que pots fer demà

        gerðu það: fés-ho! (Sovint, però, s’usa amb el sentit nostre de “sisplau”)

        hvað á ég að gera?: què he de fer?!

gerand·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<GRAM> nom m d'agent

gerand·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:
variant de → gerandheiti ‘nom d'agent’

geranda·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:
variant de → gerandheiti ‘nom d'agent’

gerast <gerist ~ gerumst | gerðist ~ gerðumst | gerst>: esdevenir-se, tenir lloc
        myndin gerist á 18. öld: la pel·lícula transcorre en el segle XVIII
        þetta gerist oft: això passa sovint

gerð <f. gerðar, gerðir>:
1. <GEN> tipus m, mena f: ◊ tvö eintök af hverri gerð: dos exemplars de cada tipus
2. (framleiðslulag) model m (forma de producte, patró): ♦ hvaða gerð er bíllinn?: de quin model és el cotxe?
3. (snið) format m (dimensió de producte, disseny de producte)
4. (framleiðsla) fabricació f, factura f (faiçó de producte): ♦ af bestu gerð: de la millor qualitat; ♦ gerð samningsins: la redacció del tractat; ♦ kista af íslenskri gerð: caixa de factura islandesa; ♦ lengi býr að fyrstu gerð (o: gjörð): <LOC FIG> el que en Joanet no aprèn, ja no ho aprendrà en Joan (els efectes de la primera educació són perdurables)
5. (bygging) estructura f (composició de construcció)
6. (gerðardómur) arbitratge m (resolució de conflicte per àrbitre)
7. (útgáfa, afbrigði) versió f (variant de producte, esp. de tipus intel·lectual): ◊ stytt gerð fyrir erlendan markað: versió reduïda per al mercat estranger
8. (athöfn) acte m (fet, acció): ♦ ábyrgður gerða sinna: responsable dels seus actes

gereyðingar·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f de destrucció massiva

gerill <m. gerils, gerlar>:
bacteri m (♦ → baktería “íd.”)

geril·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
pasteuritzat -ada

geril·sneyðing <f. -sneyðingar, -sneyðingar>:
pasteurització f

ger·járn <n. -járns, -járn>:
ferro m de limonita <?>: ◊ sverðit nam hvergi í höggi stað ok beit með atkvæðum stál ok steina svá sem blauta mannsbúka. Þat var gert af gerjárni. Þat fellr í firði þeim, er Ger heitir. Þat kann eigi ryðga né stökkva: la seva espasa no errava enlloc el cop i, per obra d'encanteri, tallava l'acer i les pedres com si es tractés de tous cossos humans. Era feta de gerjárn, [un ferro que] s'obté al fiord que es diu Ger. No es pot ni rovellar ni trencar

gerjun <f. gerjun, gerjanir>:
<QUÍM> fermentació f: ♦ gerjun mustsins: la fermentació del most

gerjunar·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<BIOL> brou m de cultiu

ger·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
extracte m de llevat

germana·lilja <f. -lilju, -liljur>:
lliri comú, lliri blau, giriblau m (Val.), greujol m (Val.), grejol m, gatjol m (Eiv.) (planta Iris germanica)

ger·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAM> veu activa

germyndar- <en compostos>:
<GRAM> actiu -iva

ger·semi <f. -semi, -semar>:
(dýrgripur) joia f (joiell, objecte valuós): ◊ gull og gersemar: or i joies

ger·sveppir <m.pl -sveppa>:
<BIOL> llevats m.pl (fongs microscòpics)

gervi- <en compostos>:
artificial

gervi·brúnka <f. -brúnku, no comptable>:
<PEJOR> bronzejat m [artificial] (obtingut amb cremes o amb visites al solari i, generalment, desagradable a la vista): ♦ → sólbrúnka “bronzejat natural”

gervi·efni <n. -efnis, -efni>:
plàstic m, matèria plàstica, material sintètic

gervi·frumlag <n. -frumlags, -frumlög>:
<GRAM> subjecte m formal. En gramàtica islandesa amb aquest terme hom hi designa un subjecte, purament morfològic, que apareix en certes oracions impersonals. Verbi gràcia: það dreif yfir bátinn ‘l'onada va batre la coberta de la barca’. El pronom það en aquesta oració hi és un subjecte purament formal, l'única funció del qual és impedir que, en aquesta oració impersonal, la posició inicial de la frase quedi buida, sense ocupar. El subjecte formal sol ésser el pronom hann o el pronom það.

gervigras·völlur <m. -vallar, -vellir>:
<ESPORT> camp m de gespa artificial (terreny de joc cobert de gespa artificial)

gervi·hellir <m. -hellis, -hellar>:
1. <GEN> cova f artificial, gruta f
2. (kjallari fyrir freyðivín og/eða kampavín) cava f (per a cava i/o xampany)

gervihnattar·diskur <m. -disks, -diskar>:
antena parabòlica: ♦ setja upp gervihnattardisk upp á þak: instal·lar una antena parabòlica a la teulada

gervihnattar·sjónvarp <n. -sjónvarps, -sjónvörp>:
televisió f per satèl·lit

gervi·hnöttur <m. -hnattar, -hnettir>:
satèl·lit m [artificial]: ♦ útsendingar um gervihnött: emissions f.pl [televisives] per satèl·lit

gervilima- <en compostos>:
ortopèdic -a

gervi·silki <n. -silkis, no comptable>:
seda f artificial (o: vegetal)

gest·risinn, -risin, -risið <adj.>:
hospitalari -ària

gest·risni <f. -risni, pl. no hab.>:
hospitalitat f

gestur <m. gests, gestir>: hoste m

gesta·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m de visites

geta: poder
        regeix el supí, no l’infinitiu: getið þér bent mér á góðan lækni? Que em pot indicar un bon metge?

getnaðar·færi <n.pl -færa>: òrgans m.pl sexuals, [òrgans] genitals m.pl

getnaðar·limur <m. -lims, -limir>: penis m, membre m viril

getnaðarvarna- <en compostos>:
anticonceptiu -iva, contraceptiu -iva

getnaðarvarna·pilla <f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>:
<MED> píndola anticonceptiva (o: contraceptiva)

getnaðar·verja <f. -verju, -verjur. Gen. pl.: -verja>:
1. (getnaðarvörn) anticonceptiu m (contraceptiu)
2. (smokkur) preservatiu m, profilàctic m (condó)

getnaðar·vörn <f. -varnar, -varnir>:
1. <MED> anticoncepció f
2. getnaðarvarnir <f.pl -varna>: (verja) [mitjans m.pl] anticonceptius m.pl

getnaður <m. getnaðar, getnaðir>: concepció f
        útbúnaður til að koma í veg fyrir getnað: dispositiu per a prevenir la concepció

gettó <n. gettós, gettó>: gueto m
        búa í gettóinu: viure al gueto

getu·laus, -laus, -laust <adj.>:
<GEN & MED> impotent

getu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
<GEN & MED> impotència f

geyja¹ <gey ~ geyjum | gó ~ góm | gáið>:
<†> variant forta arcaica de → geyja² “bordar”: ◊ annat undr var þat, er vér heyrðum hvelpana geyja í greyhundunum, þat hygg ek fyrir því munu vera, at þeir menn, er ýngri eru at aldri, munu taka mál fyrir munn inum ellrum mǫnnum, ok gerask svá hvatvísir, ok er mikill ván at þeir hafi eigi minni hlut ráðanna, þóat inir ellri sé opt ráðgari, ok hygg ek at þeir myni enn ókomnir vera í heiminn, er ek mæla þetta til; þvíat hvelpar þeir gó, er eigi váru komnir í heiminn, en greyhundarnir þǫgðu: el segon portent fou que vam sentir els cadells bordant dins el ventre de les gosses; crec que això vol dir que els més joves prendran la paraula a l'hora de debatre els afers abans que no ho facin els més vells (Baetke sub voce munnr dóna a l'expressió taka fyrir munn e-m el significat de: “(jmd.) die Entscheidung vorwegnehmen”, amb la qual cosa, la traducció fóra: imposaran llurs decisions als més vells, prendran les decisions abans que no pas els més vells. Baetke no comenta per què l'esperable “taka máli” és substituït per “taka mál” que podria apuntar cap a la necessitat d'esmenar la lliçó en “tala mál”), fent-se els arrauxats, i [també] és molt probable que no tinguin [precisament] la menor part en la presa de les decisions (si, en la traducció de la primera part, seguim Baetke, ara cal que traduïm el mot ráð per [decisions de] govern a fi i efecte d'evitar que aquesta segona frase no soni redundant) , encara que els més vells sovint siguin més assenyats i crec que, mentre estic dient això, ells encara no deuen haver nascut, perquè lladraven cadells que encara no havien nascut, però les gosses estaven callades; ♦ geyja að e-m: bordar-li a algú

geyja² <geyja ~ geyjum | geyjaði ~ geyjuðum | geyjað>:
bordar, lladrar (→ gelta)

geyma <geymi ~ geymum | geymdi ~ geymdum | geymt ║ e-ð>: 1. <GEN & FIG> guardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.) (conservar)
           geyma e-ð í eldspýtustokk: guardar una cosa dins una capsa de mistos
           geyma e-ð vel: guardar bé una cosa, guardar una cosa en lloc segur
           hafa að geyma e-ð: contenir una cosa
              hver er stysta þekkta setning á íslensku sem hefur að geyma alla bókstafi íslenska stafrófsins?: quina és la frase islandesa més curta coneguda que contingui totes les lletres de l'alfabet islandès?
        2. <e-s> guardar una cosa (tenir esment de ramat, vigilar-lo)
           geyma kinda (o: kindur): guardar [les] ovelles
        3. deixar una cosa per més endavant (postposar)
           það er geymt, en ekki gleymt: està guardat, no pas oblidat
           geyma að gera e-ð: postposar de fer una cosa

geymir <m. geymis, geymar>:
1. (tankur) dipòsit m (d'aigua, de benzina, de gas)
2. (bílrafgeymir & flatur rafgeymir) bateria f (de cotxe): ♦ hlaða geymi: carregar una bateria
3. (rafhlaða, kringlóttur rafgeymir) pila f (d'electricitat per a petits electrodomèstics)

geymsla <f. geymslu, geymslur>:
1. <GEN> custòdia f, guàrdia f: ♦ koma e-u fyrir til geymslu hjá e-m: lliurar una cosa a algú perquè la guardi
2. (það að geyma) emmagatzematge m (emmagatzament): ♦ geymsla á matvælum: emmagatzematge d'aliments; ♦ geymsla á vörum: emmagatzematge de mercaderies; ♦ skemmdur á geymslu: fet malbé durant l'emmagatzematge
3. (birgðageymsla, vörugeymsla) magatzem m (edifici d'emmagatzamatge)
4. (búr) rebost m (lloc d'emmagatzamatge a cuina o sota escala)

geymslu·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
1. (á lestarstöðinni) [taquilla f de] consigna f (a estacions de tren)
2. (í bankahvelfingunni) caixa f de seguretat (a cambra cuirassada de banc): ◊ ég þarf að komast í geymsluhólf: he d'accedir a la meva caixa de seguretat; ◊ mig langar að taka geymsluhólf á leigu: voldria llogar una caixa de seguretat
3. (fyrir verðmæti sundlaugargesta í sundlaugum) taquilla f (a piscina municipal)

geymslu·skápur <m. -skáps, -skápar>: taquilla f (armari per deixar-hi roba etc.)

geysast <geysist ~ geysumst | geystist ~ geystumst | geyst ║ fram mót (o: gegn) e-u ~ e-m>:
llançar-se amb ímpetu contra algú ~ una cosa: ◊ með kylfu þeirra sjálfra molarðu höfuð leiðtoga þeirra sem geystust fram (jisʕărū יִסְעֲרוּ) til að feykja mér burt, þeirra sem skemmta sér við að yfirbuga lítilmagnann í laumi: amb llur pròpia clava esbardelles el cap de llurs capitans que s'han precipitat com una tempesta per dispersar-me, que es diverteixen dominant en secret el feble; ◊ en þeir sem í launsátri voru spruttu upp og geystust fram gegn (wa-jjiφšɘŧū ʔεl- וַיִּפְשְׁטוּ אֶל-הַגִּבְעָה) Gíbeu og felldu alla borgarbúa með sverði: els emboscats es varen llançar a la carrera contra Gabaà i van passar tots els habitants de la ciutat a fil d'espasa; ◊ en þeir, sem í launsátinni voru, spruttu upp og geystust fram mót Gíbeu og fóru til og felldu alla borgarbúa með sverðseggjum: els emboscats es varen desplegar i es llançaren contra Gabaà i hi entraren i passaren tots els seus habitants a tall d'espasa

geysi·stór, -stór, -stórt: gegantí -ina, enorme, ingent

geyst <adv.>:
rabent: ♦ fara geyst: anar corrents, córrer; ♦ fara of geyst í hlutina: <LOC FIG> escometre les coses massa de pressa; ♦ ríða geyst: cavalcar a regna batuda

geystur, geyst, geyst <adj.>:
impetuós -osa, rabent, fuent

gifs <n. gifs, no comptable>: guix m (material de construcció i mineral)

giftast <giftist ~ giftumst | giftist ~ giftumst | gifst ║ e-m>:
1. (frumlag: kona) casar-se amb, <LIT> maridar-se amb (subjecte: dona)
2. (frumlag: karlmaður og kona hvort öðru) casar-se (subjecte: home i dona entre si): ◊ ef einhver veit ástæðu þess að þau megi ekki giftast, skal hann mæla nú eða ávallt halda friðinn: si ningú coneix cap impediment perquè se celebri aquest casament, que parli ara o que calli per sempre; ◊ þau hafa gifst: s'han casat!
3. (frumlag: samkynhneigðir karlmenn hvor öðrum & samkynhneigðar konur hvor annarri) casar-se (subjecte: home i home & dona i dona entre si)

gifting <f.giftingar>: noces f.pl

giftingar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
cerimònia f nupcial, cerimònia f del casament

giftingar·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar) >:
anell m de casament, anell m de casat -ada, tumbaga f (Mall.)

giftingar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: 1. <GEN> certificat m de matrimoni
        2. (á Spáni = svo kölluð ‘ættarbók’, formlegt hefti sem brúðhjón fá til staðfestingar hjónabandinu þegar þau giftast) llibre m de família (quadernet lliurat al cap de família en el moment del casament)



giftur, gift, gift: casada, maridada (dona o parella entre si)
        hún er gift Gylfa Torfasyni: està (o: és, Bal.) casada amb en Gylfi Torfason
        við erum gift: estem (o: som, Bal.) casats (l'un amb l'altre)



gigt <f. gigtar, no comptable>:: 1. (þvagsýrugigt) gota f
        2. (gigtveiki) reuma m
        3. (slitgigt) artrosi f
        4. (liðagigt, gigtarbólga) artritis f



gigtar·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f



gigtar·kast <n. -kasts, -köst>: atac m de gota



gigt·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: reumàtic m, reumàtica f (persona malalta de reuma)



gigt·veiki <f. -veiki, no comptable>: reuma m



gigt·veikur, -veik, -veikt <adj.>: reumàtic -a



gikk·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: [peix m] ballesta f (individu de la família dels balístids)



gikkur <m. gikks, gikkir>: 1. (matvandur maður) triat m, triada f, llepafils m & f (persona molt primmirada amb el menjar)
        2. (á byssu) gallet m (d'arma de foc)

giktar-: → gigtar- ‘de gota’

gil <n. gils, gil. Gen. pl.: gilja; dat.pl.: giljum>:
barranc m, fondalada f, gorja f (esvoranc o clivella grossa en el terra, de parets verticals o molt escarpades, amb un corrent d'aigua, p.e., un torrent, al fons) (Per a la diferència entre gil, gjá i gljúfur, vulgueu veure → gjá): ◊ hyldjúpt gil: un barranc abismal; ◊ öll gil (φάραγξ) skulu fyllast, öll fell og hálsar lægjast: tot serrat serà omplert, tot puig i tot turó seran abaixats; ◊ og þeir færðu Davíð úr þessu, en hann tók staf sinn í hönd sér og valdi sér fimm hála steina úr gilinu ('naḥal, נַחַל) og lét þá í smalatöskuna, sem hann hafði með sér, í skreppuna, og tók sér slöngvu í hönd og gekk á móti Filistanum: l'hi varen llevar; llavors en David va agafar el seu bastó i es va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va ficar al sac de pastor que duia, a la taleca, i, amb la bassetja a la mà, avançà cap al filisteu; ◊ greinar hans féllu niður á fjöllin og ofan í alla dali, og limar hans lágu sundur brotnar í öllum giljum (ʔăφī'qēj, אֲפִיקֵי) landsins, og allar þjóðir jarðarinnar viku burt úr forsælu hans og létu hann eiga sig: les seves branques han caigut a totes les valls i les seves rames s'han trencat a totes les torrenteres del país; tots els pobles de la terra han fugit de la seva ombra i l'han deixat estar; ♦ → hamragil “fondalada entre [dos] capserrats”

	El Torrent de Pareis seria gilið Pareis en la seva primera part, però Pareis-gljúfrið a partir deS'Entreforc.

gilda <gildi ~ gildum | gilti ~ giltum | gilt>: 1. valer, tenir validesa, ésser vàlid -a
           [greiðslukortið] gildir til 05/04: [tarja de crèdit] vàlida fins al 05/04
           kortið gildir í þrjú ár frá útgáfudegi: la targeta té una validesa de tres anys a partir del dia de la seva emissió
           hvað sem það gildir: <LOC> costi el que costi
        2. gilda að <+ inf.>: (skipta höfuðmáli) tractar-se de <+ inf.>
           nú gildir að koma strax: ara es tracta d'acudir-hi immediatament
        3. <impers.> importar
           mig gildir einu: m'és igual
              mig gildir einu, hvort fólk er mormónar, hommar, kommar eða misindismenn: tant se me'n dóna que un sigui (o: si s'és...) mormó, marieta, comunista o una mala persona
           það gildir einu: no té importància, és igual



gilda·skáli <m. -skála, -skálar>: 1. <HIST = gildisskáli> a l'Edat mitjana, casal per a reunions de les gildes o gremis, confraries de comerciants etc.
        2. (klúbbhús) casal m de club (seu social de club, local del club)
        3. (kaffihús) cafè m, casino m (casal-cafeteria)
        4. (veisluhús, hús notað til veisluhalda) local m per a banquets (casal-restaurant especialitzat en banquets)




gildi¹ <n. gildis, no comptable>: 1. (virði) valor m,f (preu estimat)
        2. (gjaldgengi) validesa f (qualitat d'acceptat com a vàlid)
           setja í gildi: validar, donar validesa
        3. (verðleiki) vàlua f (mèrit)
        4. (gildismat) valors m.pl [morals] (principis)
        5. <JUR> vigor m,f
           lögin öðlast gildi: la llei entra en vigor
           í gildi: en vigor
           nema lög úr gildi: derogar una llei
        6. <QUíM & LING> valència f
           fyrr á þessu ári kom út ýtarleg rannsókn á gildi (þ. Valenz) hebreska sagnorðsins חשׁב í grunnstofni: a principi d'any ha sortit publicat un estudi exhaustiu sobre la valència del verb hebreu representat per l'arrel חשׁב
           gildi umsagnarinnar: la valència del predicat



gildi² <n. gildis, gildi>: (veisla) banquet m



gildi³ <n. gildis, gildi>: <HIST> gilda f (confraria o gremi medieval d'artesans, comerciants etc.)



gildis·hæstur, -hæst, -hæst: amb el màxim valor [possible]
           gildishæstur tölustafur: <INFORM> dígit més significatiu



gildis·lok <n.pl -loka>: expiració f (fi de validesa, caducitat)



gildis·lægstur, -lægst, -lægst: amb el valor més baix [possible]
           gildislægstur tölustafur: <INFORM> dígit menys significatiu



gildis·mat <n. -mats, no comptable>: 1. (verðmætamat) judici m de valor (valoració)
        2. (allmenn verðmæti í lífi) valors m.pl [morals] (principis)



gildis·taka <f. -töku, -tökur>: entrada f en vigor



gildis·tími <m. -tíma, pl. no hab.>: 1. <GEN> temps m de validesa (de carnet, contracte, permís etc.)
           gildistími samningsins: durada f del contracte
           gildistími víxils: venciment m d'una lletra (termini de pagament d'una lletra)
        2. (um vörur) data f de caducitat (de producte perible)

gildur, gild, gilt <adj.>:
1. (feitur) gras -assa (de carn abundosa): ♦ stuttur og digur: baix i gras
2. (sem er í gildi) de curs legal (que té validesa legal): ♦ góðir og gildir landaurar: corpulent i gros com un bou; ♦ taka e-ð gilt: sancionar una cosa (donar sanció a llei, fet etc., aprovar-ne la plena vigència)
3. (þykkur) vàlid -a (que val plenament): ◊ af góðum og gildum ástæðum: per raons fermes i vàlides

gilja:
gen. pl. de → gil “barranc”

giljum:
dat. pl. de → gil “barranc”

gimbill <m. gimbils, gimblar>: anyell m (específ. de sexe masc. i de menys d'un any)

gimbur <f. gimbrar, gimbrar> anyella f (específ. de sexe fem. i de menys d'un any)
	veturgamlar (o: vetrargamlar) gimbrar: anyelles d’any, toïsses f.pl (Bal), primales f.pl (Bal)

gimsteina·sali <m. -sala, -salar>: joier m (→ skartgripasali)

gim·steinn <m. -steins, -steinar>: gemma f, pedra preciosa

gin¹ <n. gins, gin>: mandíbula f
        gin hákarlsins: les mandíbules del tauró

gin² <n. gins, no comptable>:
(einiberjasnafs) ginebra f: ♦ gin og tonic (o: tónik): gin tònic m

gin·flaska <f. -flösku, -flöskur>:
ampolla f de ginebra, botella f de ginebra (Bal.)

gin·hræra <f. -hræru, -hrærur>:
gin tònic m

gin·klofi <m. -klofa, no comptable>:
<MED> tètanus m neonatal, tètan m neonatal

gips <n. gips, no comptable>: variant de → gifs “guix”

girnd <f. girndar, girndir>:
1. <GEN> deler m, desig m: ♦ holdleg girnd: desig m sensual, apetit m sensual
2. (ástríða) passió f (desig indominable, irrefrenable)
3. (losti) concupiscència f (luxúria)

giska <giska ~ giskum | giskaði ~ giskuðum | giskað ║ á e-ð>:
conjecturar una cosa: ♦ á að giska: si fa no fa, aproximadament

gista <gisti ~ gistum | gisti ~ gistum | gist>: 1. passar la nit, pernoctar, allotjar-se (com a hoste)
           hvar gistir þu? On estàs estatjat?
           við gistum eina nótt á hótelinu: vam passar una sola nit a l'hotel
           gista á [5 stjörnu] hóteli: passar la nit a un hotel [de 5 estrelles]
           gista hjá e-m: allotjar-se a casa d'algú
           gista um nóttina hjá e-m: passar la nit a casa d'algú
   2. <e-n>: (veita e-m gistingu) allotjar algú

gisti·heimili <n. -heimilis, -heimili>: pensió f (casa d'hostes)

gisti·hús <n. -húss, -hús>: 1. pensió f (casa d'hostes)
        2. alberg m

gisting <f. gistingar, gistingar>: allotjament m (per passar la nit)
           beiðast gistingar: demanar allotjament
           gisting og hálft fæði: allotjament i mitja pensió
           gisting og fullt fæði: allotjament i pensió completa
           veita e-m gistingu: donar allotjament a algú

gisti·staður <m. -staðar, -staðir>: alberg m

Gíbraltar·höfði <m. -höfða, no comptable>:
penyalm de Gibraltar: ♦ Gíbraltarhöfðinn: el penyal de Gibraltar

Gíbraltar·klettur <m. -kletts, no comptable>:
penyalm de Gibraltar (→ Gíbraltarhöfði): ♦ Gíbraltarkletturinn: el penyal de Gibraltar

Gíbraltar·sund <n. -sunds, no comptable>:
estret m de Gibraltar: ♦ Gíbraltarsundið: l'estret de Gibraltar

gífill <m. gífils, gíflar>:
1. (gullsópur) ginestell m, gódua f (planta Cytisus scoparius syn. Sarothamnus scoparius)
2. (Spánargífill) ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

gífur·legur, -leg, -legt: enorme

gíg·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr)>:
<GEOL> vorera f de cràter

gígur <m. gígs, gígir (o: gígar)>: cràter m

gír <m. gírs, gírar>:
<AUTOM> marxa f: ♦ hlutlaus gír: punt mort; ♦ skipta um gír: canviar de marxa

gírugur, gírug, gírugt <adj.>:
àvid -a

gítar <m. gítars, gítarar>: guitarra f (instrument musical)

gítar·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: guitarra f, peix guitarra petit (peix Rhinobatos rhinobatos)

gjafa·vara <f. -vöru, -vörur>: article m de regal

gjald <n. gjalds, gjöld>: 1. tarifa f (telefònica, postal, elèctrica)
           fast gjald: tarifa plana
        2. taxa f (per gaudir de servei públic)
        3. gjöld <n.pl>: despeses f
           bein gjöld: despeses directes
           öbein gjöld: despeses indirectes
        4. opinber gjöld <n.pl>: contribució f, impostos m.pl

gjald·dagi <m. -daga, -dagar>: data f de pagament (o: venciment)

gjald·eyrir <m. -eyris, no comptable>:
<ECON> moneda f (unitat monetària): ♦ erlendur gjaldeyrir: #1. <GEN> divises f.pl. #2. (gjaldeyrisskipti á bönkum o.s.fr.) CANVI (indicació a bancs, caixes d'estalvi etc.).

gjaldeyris·forði <m. -forða, -forðar>:
<ECON> reserva f de divises

gjald·keri <m. -kera, -kerar>: 1. caixer m, caixera f (empleat de banc)
        2. tresorer m, tresorera f (d'associació etc.)

gjald·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
subjecte -a a pagament de taxes

gjald·stofn <m. -stofns, -stofnar>: base imposable (en declaració de renda)

gjald·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona tarifària

gjald·þrot <n. -þrots, -þrot>: bancarrota f, fallida f



gjall <n. gjalls, no comptable>: 1. <GEN> escòria f (material de rebuig de farga o alts forns)
        2. <GEOL = sindur> escòries volcàniques (material piroclàstic de mida superior als 10 cm)

gjallandi, gjallandi, gjallandi¹:
cridaner -a, vociferador -a: ◊ sá maðr bjó at Lækjamóti í Víðidal, er Þorgils hét, ýmist kallaðr Þorgils gjallandi eðr spaki; hans son var Þórarinn spaki fóstri Víga-Barða: A Lækjamót (“Entreforc”, trobada de torrents) de la Vididal (“Vall Ampla”) hi vivia un home que es deia Torgils i a qui la gent deia tant Torgils el Cridaner com Torgils el Savi. Son fill era en Torarin el Savi, fóstri (“pare-criador”) d'en Barði l'homeier

	L'escriptor realista Jón Stefánsson (2 de juny del 1851- 23 de juny del 1915) va adoptar el nom del bóndi i viquing Þorgils gjallandi com a pseudònim literari (Cf. també la Història de l'Egil, el fill d'en Grim el Calb, cap. XIII).

gjall·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila cridanera (ocell Aquila clanga)



gjamma: lladrar



gjarnan: amb gust

        Sovint expressa el concepte de “m’agradaria”

        ég vil gjarnan líta á ódýrara herbergi: m’agradaria veure una habitació més barata

gjá <f. gjár, gjár>:
1. (gil, gljúfur) gorja f, barranc m, fondalada f (esvoranc o clivella grossa en el terra, de parets verticals o molt escarpades, amb aigua estancanda al fons o sense aigua): ◊ þeir eru flæmdir úr félagi manna, menn æpa að þeim eins og að þjóf, svo að þeir verða að hafast við í hræðilegum gjám (ba-ʕă'rūts nəḥā'līm, בַּעֲרוּץ נְחָלִים), í jarðholum og berghellum: són foragitats de la comunitat dels homes, la gent els crida com cridarien a un lladre, de manera que han de viure a barrancs feréstecs, a balmes de la terra i a coves de les roques
2. (kringlóttur) avenc m (esvoranc o clivella grossa de forma més o menys circular)
3. (sprunga) fissura f [oberta], esquerda f
4. <GEOL> gja f (per a la definició d'aquest islandesisme del llenguatge de la geologia, vulgueu veure a sota en el requadre adjunt)
5. <FIG> escletxa f, esquerda f, fissura f (fet que separa dues persones): ♦ það er gjá á milli þeirra: els separa una profunda escletxa

	Els mots gil, gjá i gljúfur designen bàsicament el mateix. gil és una gorja pel fons de la qual hi passa un torrent o un rierol, mentre que gjá o bé és una gorja seca o l'aigua que hi ha en el fons és embassada, estancada; gljúfur, finalment, és un balç profund entre dues parets tallades a plom, pel fons del qual hi passa un riu, rierol o torrent. El gljúfur és més estret i profund que no pas el gil.

	A l'enciclopèdia Gran Larousse Català (volum 5: fam-Hernani), pàgina 2384, Barcelona (edicions 62: 1991), s'hi defineix així el mot gja: gja n. f. (pl. gjar) (mot isl.) Fissura oberta en els terrenys volcànics sotmesos a moviments d'extensió

gjá·lífi <n. -lífis, pl. no hab.>:
[vida f de] llibertinatge m (vida de dissipació, de voluptuositats): ◊ hvergi sé græn grund ósnortin af gjálífi (ἀγερωχία : ἀγερωχίας) voru. Hvarvetna skulum vér láta eftir merki lífsgleði því að það er skerfur vor og réttur: que enlloc no hi hagi cap prat exclòs de les nostres disbauxes. Escampem arreu els senyals de la nostra alegria de viure, car aquest és el nostre dret i la partió que ens ha tocat; ◊ öldungur á að vera óaðfinnanlegur, einkvæntur, á að eiga trúuð börn, sem eigi eru sökuð um gjálífi (ἀσωτία : ἀσωτίας) eða óhlýðni: el prevere ha d'ésser irreprotxable, marit d'una sola dona, ha de tenir uns infants creients que no siguin acusats de disbauxa o manca d'obediència

gjá·lífur, -líf, -líft <adj.>:
disbauxat -ada, llibertí -ina (moralment perdut): ◊ en tak ekki við ungum ekkjum. Þegar þær verða gjálífar (καταστρηνιάω ~ καταστρηνιᾶν : καταστρηνιάσωσι) afrækja þær Krist, vilja giftast og gerast þá sekar um að brjóta sitt fyrra heit: rebutja emperò les vídues joves, car, quan la voluptat les separa del Crist, volen casar-se i es fan culpables de trencar llur primer vot; ◊ haf nánar gætur á gjálífri (ἀδιάτρεπτος, -ος, -ον : ἀδιατρέπτῳ) dóttur svo að hún geri þig ekki að athlægi óvina og illræmdan í borginni, lastaðan af lýðnum, og baki þér smán fyrir augum allra : sobre una filla descarada reforça la vigilància, que no et faci la riota dels teus enemics, l'objecte de les enraonies de la ciutat i de les xafarderies del poble, i t'avergonyeixi enmig de la multitud

gjár·barmur <m. -barms, -barmar>:
vorera f de barranc, vorera f d'avenc: ◊ yfirgefið borgirnar og setjist að í klettaskorum, þér íbúar Móabs, og verið eins og dúfan, sem hreiðrar sig hinum megin á gjárbarminum (bə-ʕε'βrēj φī-'φāḥaθ, בְּעֶבְרֵי פִי-פָחַת): habitants de Moab! abandoneu les ciutats i establiu-vos als penyals, i siau com el colom que fa el niu a un dels costats de la vorera d'un barranc (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els habitants de Moab han abandonat les ciutats i viuen a les roques; són com coloms que fan el niu ben alt, als costats d'un barranc)

gjár·skúti <m. -skúta, -skútar>:
balma formada per la paret sobresortint d'un barranc: ◊ Bárður Dumbsson lagði sínu skipi inn í lón það sunnan gengur í nesið og þeir kölluðu Djúpalón. Þar gekk Bárður á land og hans menn og er þeir komu í gjárskúta einn stóran þá blótuðu þeir til heilla sér. Það heitir nú Tröllakirkja: en Bárður Dumbsson va atracar a una llacuna marina a la banda de migjorn del cap i l'anomenaren Djúpalón, la llacuna profunda. Allà en Bárður i els seus homes varen desembarcar i quan arribaren a una gran balma formada per la paret sobresortint d'un barranc, hi feren un sacrifici a fi que la fortuna els fos propícia. Ara se'n diu Tröllkirkja o església dels trols

gjóður <m. gjóðs, gjóðar>: àguila peixatera, foradadora f d'aigua (Bal.) (ocell Pandion haliaetus)

gjóska <f. gjósku, no comptable>: <GEOL> tefra f

gjósku·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
flux piroclàstic

gjósku·geiri <m. -geira, -geirar>:
sector m del flux piroclàstic

gjóta <f. gjótu, gjótur. Gen. pl.: gjóta o: gjótna>:
cavitat profunda, <LIT> espluga f: ◊ þegar Ísraelsmenn sáu að þeir voru í hættu, því að þrengt var að hernum, földu þeir sig í gjótum (sg. מְעָרָה / məʕā'rāh ~ pl. מְעָרוֹת / məʕā'rōθ: בַּמְּעָרוֹת), hellum (sg.: חוֹחַ / ˈḥōaḥ ~ pl. [ū-βa-]ḥăwā'ḥīm: וּבַחֲוָחִים), klettaskorum (sg. סֶלַע / 'sεlah ~ pl. [ū-βa-]ssəlā'ʕīm: וּבַסְּלָעִים), holum (sg. צְרִיחַ / tsə'rīah ~ pl. [ū-βa-]tstsəri'ḥīm: וּבַצְּרִחִים) og brunnum (sg. בּוֹר / bōr ~ pl. [ū-βa-]bbo'rōθ: וּבַבֹּרוֹת): quan els israelites van veure que estaven en perill perquè l'exèrcit els empaitava de prop, es van amagar a les cavernes, a les coves, per les fenedures de les roques, als forats i dins els pous (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els israelites es van veure perduts, tothom se sentia acovardit, i es van amagar a les coves, als forats, per les roques, als soterranis i dins les cisternes; la traducció catalana interconfessional fa: els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s'amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes); ◊ tóku þeir Absalon, hentu honum í stóra gjótu ('paḥaθ : פַּחַת) í skóginum og gerðu mikla steindys yfir. Þá voru allir Ísraelsmenn flúnir hver í sitt tjald: agafaren Absalom, el van llençar dins una gran clot enmig del bosc i damunt hi van apilar un gran munt de pedres. La gent d'Israel van fugir tots, cadascú a la seva tenda; ◊ flýið í klettahella (bi-məʕā'rōθ tsu'rīm : בִּמְעָרוֹת) og í gjótur (ū-βi-məḥil'lōθ ʕā'φār :וּבִמְחִלּוֹת עָפָר) í jörðinni fyrir ógn Drottins og ljóma hátignar hans þegar hann rís upp og skelfir jörðina: fugiu a [amagar-vos a] les balmes de les roques i a les profunditats de la terra per evitar el terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat quan s'aixecarà per fer tremolar la terra; ◊ ekki átti heimurinn slíka menn skilið. Þeir reikuðu um óbyggðir og fjöll og héldust við í hellum (τὸ σπήλαιον: ἐπὶ <...> σπηλαίοις) og gjótum (ἡ ὀπή: ἐπὶ <...> ταῖς ὀπαῖς τῆς γῆς): el món no havia entès persones com ells; erraven pels ermassos i els puigs i vivien a les coves i cavernes de la terra

gjóta <gýt ~ gjótum | gaut ~ gutum | gotið>:
1. (kvendýr kattar) gatinar, gatonar, tenir moixets (Mall.) (parir la gata): ◊ læðan gaut fyrir nokkrum vikum: la gata va gatinar fa unes setmanes; ♦ gjóta e-u: parir gatets, tenir moixets (Mall.); ◊ læðan gaut nokkrum kettlingum: la gata va tenir uns quants gatets
2. (tík) cadellar (parir la gossa)
3. (kvendýr rottu, músar og tófu) tenir menuts (parir la rata, la femella del ratolí i la guineu)
4. (hrygna) fresar (pondre els ous els peixos)
5. ♦ gjóta augunum (o: hornauga) til e-s: <LOC FIG> mirar algú de cua d'ull, mirar algú de reüll (sovint amb la connotació ‘amb recel, esbiaixadament’)

Quan es volen indicar expressament els cadells o cries que ha parit la femella d'un d'aquests animals esmentats, el nom en qüestió va en datiu (cf. els exemples adduïts per a la gata).

gjöf <f. gjafar, gjafir>: 1. regal m, present m
           fá e-ð að gjöf frá e-m: ésser obsequiat per algú amb una cosa
        2. donació f
           fá e-ð að gjöf frá e-m: rebre una cosa d'algú en donació
           afhenta e-m e-ð að gjöf: fer donació a algú d'una cosa

gjör <n. gjörs, no comptable>:
(grugg) pòsit m: ◊ einn fiskr er enn ótaldr, er mér vex heldr í augu frá at segja fyrir vaxtar hans sakir, því at þat mun flestum mǫnnum ótrúlegt þykkja. Þar kunna ok fæstir frá honum nokkut at segja gjǫrla, því at hann er sjaldnast við land eðr í ván[um] við veiðimenn, ok ætla ek ekki þess kyns fisk margan í hǫfum. Vér kǫllum hann optast á vára tungu hafgúfu. Eigi kann ek skilvísliga frá lengd hans at segja með álnatali, því at þeim sinnum, sem hann hefir birzk fyrir mǫnnum, þá hefir hann landi sýnzk líkari en fiski. Hvártki spyr ek, at hann hafi veiddr verit, né dauðr fundinn, ok þat þykkir mér líkt, at þeir sé eigi fleiri en tveir í hǫfum ok ǫngvan ætla ek þá auka geta sín á milli, því ek ætla þá hina sǫmu jafnan vera. Ok eigi mundi ǫðrum [hval]fiskum hlýða, at þeir væri svá margir sem aðrir hvalir fyrir mikilleika sakir þeira ok svá mikillar atvinnu, er þeir þurfa. En sú er náttúra sǫgð þeira fiska, at þegar hann skal eta, þá gefr hann ropa mikinn upp úr hálsi sér ok fylgir þeim ropa mikil áta (variant: gjǫr mikit), svá at allskyns fiskar, þeir er í nánd, verða staddir, þá safnask til, bæði smáir og stórir, ok hyggjask, at sér skuli aflask þar matar ok góðrar atvinnu. En þessi hinn mikli fiskr lætr standa munn sinn opinn meðan, ok er þat hlið ekki minna en sund mikit eða fjǫrðr, ok kunna fiskarnir ekki at varask ok renna þar með fjǫlda sínum. En þegar er kviðr hans er fullr ok munnr, þá lýkr hann saman munn sinn ok hefir þá alla veidda ok inni byrgða, er áðr girntusk þangat at leita sér til matfanga. Nú hǫfum vér flesta hluti talda ok sagða, þá sem helzt mun þykkja undarlegir í Íslands hafi ok heldr þó suma hluti hér talda, er í ǫðrum stǫðum er meiri gnótt heldur en þar, sem þeir eru nefndir: hi ha un peix (fins a l'època moderna, les balenes es consideraven peixos) que encara no he esmentat, perquè tinc una certa recança a fer-ho a causa de les seves mides [descomunals] que semblaran increïbles a la major part de la gent. Són poquíssims els qui en poden dir res de segur, ja que només en raríssimes ocasiones és a prop de terra o a l'abast dels pescadors, i no crec pas que de peixos d'aquesta mena n'hi hagi gaire als oceans. En la nostra llengua, la forma més comuna que tenim d'anomenar-lo, és hafgúfa. Quant a la seva llargària, no puc donar-te'n indicacions en alnes de manera precisa, perquè les vegades que ha aparegut davant la gent, s'assemblava més a una terra que no a un peix. Ni he sentit a dir que hom n'hagi capturat mai cap, ni que n'hagin trobat cap de mort, i em sembla versemblant que no n'hi hagi més que dos als oceans i no crec que puguin reproduir-se ja que crec que aquests dos són sempre els mateixos. I a les altres balenes no els aniria bé que n'hi hagués tants com per igualar-les en nombre a causa de llur grandària i de l'enorme quantitat d'aliment que els cal per viure. Conten que la natura d'aquests peixos és la següent: quan han d'alimentar-se, deixen anar un gran rot des de llur gola, i amb aquest rot també surt una gran quantitat de menjar (variant: gran pòsit), de manera que els peixos de tota mena que hi hagi a prop, tant si són grossos com petits, s'hi apleguen creient que poden regalar-s'hi amb menjar i bon nodriment. Però aquest peixot, mentre ho fan, deixa oberta la seva bocota i aquest portal que és, no és més petit que un gran freu o un gran fiord i els altres peixos no tenen esma de parar-hi compte i hi entren nedant tants com són en nombre. Però vet aquí que, quan ja en té plens el seu ventre i la seva boca, tanca la seva boca i, fent-ho, hi tanca dedins tots els peixos que hi hagin entrat, caçant així tots els qui, abans, s'havien afanyat a entrar-hi per cercar-hi menjar. Amb això ja t'he acabat de contar i dir la major part de coses que semblen ésser especialment meravelloses a la mar d'Islàndia i, a més a més, també t'he parlat d'algunes coses que hi ha en altres contrades en una abundor més gran de la que t'he referit.

gjörgæslu·deild <f. -deildar, -deildir>:
<MED> unitat f de cures intensives, UCI f: ♦ gjörgæsludeild sjúkrahússins: la unitat de cures intensives de l'hospital

gjör·hygli <f. -hygli, no comptable>:
minuciositat f

gjörninga·maður <m. -manns, -menn>:
encantador m, fetiller m (mag que fa encanteris, bruixot)

gjör-óttur, gör-óttur: tèrbol perquè conté pòsit remogut (parlant d’un líquid); enverinat

gjörsam·lega <adv.>:
completament, totalment, enterament: ♦ neita e-u gjörsamlega: rebutjar totalment una cosa, refusar completament una cosa

glampi <m. glampa, glampar>:
1. <GEN> resplendor m,f
2. (gljái í augunum) lluentor f (d'ulls): ◊ óvenjulegur glampi í augunum á honum: una lluïssor insòlita en els seus ulls

glamra <glamra ~ glömrum | glamra·i ~ glömruðum | glamrað ║ í e-u>:
1. (hringla) dringar (fer soroll de metall en entrexocar): ◊ á baki hans glamrar í örvamælinum, spjót og lensa leiftra: a la seva esquena hi ressona el buirac, hi flamegen la llança i la pica; ◊ láta glamra í ökklaspennunum: fer dringar els braçalets de turmell
2. (skrölta) xerricar (grinyolar, fer xerrics): ◊ eins og glamrandi vagnar stökkva þeir yfir fjallahnjúkana: com carros xerricants van fent bots sobre els cims dels puigs

glamur <n. glamurs, no comptable>:
1. (hringl) dring m, dringadissa f (soroll argentí de metall en entrexocar)
2. (skrölt) xerrics m.pl (soroll de metall en fregar)
3. (leiðinlegur hávaði) grinyols m.pl, miols m.pl, escorxada f de gats, xivarri m (soroll o renou de música maltocada, fragor musical desagradable, no gens harmònic): ◊ frá mér með glamur ljóða þinna!: treu-me de sobre els grinyols de les teves cançons!; ◊ burt með glamur (hămōn širεj-χā, הֲמוֹן שִׁרֶיךָ) sálma þinna sem aðeins er hávaði. Ég vil ekki heyra hörpuleik þinn (zimraθ nəβālεj-χā, זִמְרַת נְבָלֶיךָ): treu-me de sobre els miols dels teus càntics que no són res més que soroll. No vull sentir el so de les teves arpes
4. (þvaður) xerradissa f (xerrameca i soroll de xerrameca)
5. (um tennur) petament m (de dents, p.e., a causa de fred intens)

glanna·legur, -leg, -legt <adj.>:
eixelebrat -ada

glans <m,n. glans, no comptable>:
1. <GEN> lluentor f, lluïssor f, brillantor f (de cabells, paper, metall, perles)
2. <FIG> esplendor m,f
3. ♦ með glans: esplendororosament, meravellosament: ♦ standa sig með glans: <LOC FIG> fer-ho meravellosament bé

glansandi, glansandi, glansandi <adj>:
1. <GEN> lluent: ♦ þeir eru úr glansandi eða möttu satíni: són de setí lluent o mat
2. (ljósmynd) brillant (foto): ♦ framköllun á glansandi eða mattan pappír?: revelat [en] mat o brillant?; ♦ á glansandi eða möttum ljómyndapappír?: en paper mat o brillant?

glans·pappír <m. -pappírs, -pappírar>:
paper m brillant, paper couché

glappa·skot <n. -skots, -skot>:
error m,f: ◊ stilling afstýrir stórum glappaskotum: la serenitat evita grans errors

glas <n. glass, glös>: got m, tassó m(Mall.)
        glas af víni: un got de vi

glas <n. glass, glös>:
1. <GEN> got m, tassó m (Mall.)
2. (meðalaglas, ilmvatnsglas, krukka) flascó m (recipient per a medicines, perfum, per a guardar-hi coses etc.)
3. (tilraunaglas) proveta f (recipient per a experiments científics)

Glasis·vellir <m.pl -valla>:
<MITOL> Camps Resplendents o Glasisvellir. Regne mític situat en el nord en el qual hi havia l'Ódáinsakr, un camp que guaria l'humà que hi arribés de vellesa i malaltia i li proporcionava una eterna joventut. El rei d'aquest regne era Gudmund. Tolkien va incorporar, per bé que reinterpretant-lo, aquest regne a la seva trilogia del Senyor dels Anells amb el nom de Gladdenfields. Tinc per mi que els Camps Resplendents no són pas un indret del més-enllà, sinó ben al contrari, un indret que es localitzava en aquest món. La norrena no és pas l'única cultura que té el mite d'un indret que proporciona, als qui hi viuen, l'eterna joventut. És un mite que, en un moment donat, pot proporcionar un cert consol a joves i vells perquè els proporciona una possible sortida a la decadència física i intel·lectual que és la vellesa: aquest mite no pot, però, acomplir aquesta funció si hom situa aquest indret en el més-enllà; cal que els camps de l'eterna joventut estiguin situats en aquesta terra i cal que estiguin situats en un indret difícilment accessible perquè la veritat del mite resti inatacable. Per aquesta raó, fou precisament la inaccessibilitat del nord polar la que va possibilitar a l'home norrè que hi situés aquesta mena de verger paradisíac. Per això, tan bon punt es van haver obert vies de comunicació amb Pèrmia i altres indrets del cercle polar àrtic, calgué reubicar aquest indret que, a la llarga, s'acabaria ressituant en un lloc tan inaccessible com el nord polar: el territori situat més enllà de l'Ïndia: ◊ á því ári kómu ok til hans þeir menn, er Grímar hétu ok váru sendir af Guðmundi af Glasisvöllum. Þeir færðu konungi horn tvau er Guðmundr gaf honum. Þau kölluðu þeir ok Gríma. Þeir höfðu ok fleiri erendi til konungs, sem síðar mun sagt verða: aquell mateix any també anaren a visitar-lo els homes que es deien Grímar ("Màscares") i que hi anaven enviats per en Gudmund de Glasisvellir. Lliuraren al rei els dos corns que en Gudmund els havia donat per al rei. A aquests dos corns també els anomenaven Grímar. Tenien alguns assumptes més a tractar amb el rei dels quals tornarem a parlar-ne més endavant

glataður, glötuð, glatað: <FIG> perdut -uda (sense esperança)
        ég er glataður!: estic perdut!

glápari <m. glápara, gláparar>:
tonyina f d'ulls grossos (peix Thunnus obesus)

gleði <f. gleði, gleðir>:
alegria f, joia f

gleði·efni <n. -efnis, -efni>:
motiu m d'alegria, motiu m per alegrar-se: ♦ mótlæti er aldrei gleðiefni: l'adversitat mai no és un motiu d'alegria

gleði·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
feliç notícia f

gleði·tár <n. -társ, -tár>:
llàgrima f d'alegria

gleidd <f. gleiddar, gleiddir>:
amplària f (distància o espai entre dos punts)

gleið·gengur, -geng, -gengt <adj.>:
que camina amb les cames eixancades

gleið·gosi <m. -gosa, -gosar>:
gallet m, fatxender m, parencer m (persona de caràcter presumptuós, a qui agrada de vantar-se a si mateix, presumit)

gleið·horn <n. -horns, -horn>:
1. <FOTO> gran angular m
2. <MAT = gleitt horn> angle obtús

gleiðhorna·linsa <f. -linsu, -linsur>:
(á myndavél) lent f gran angular m (tipus de lent de càmera)

gleið·letra <-letra ~ -letrum | -letraði ~ -letruðum | -letrað ║ e-ð>:
espaiar una cosa (els caràcters d'un mot, d'un text)

gleið·letraður, -letruð, -letrað <adj.>:
<TIPOG> espaiat -ada

gleið·skjálgi <m. -skjálga, -skjálgar>:
tacó m, pedaç m, puput m (peix Bothus podas)

gleiður, gleið, gleitt <adj.>:
1. (sundurglenntur) eixancarrat -ada, eixancat -ada (amb les cames separades)
2. (um gap, gjá o.s.fr.: víður) ample -a (forat, esquerda, clivella, fissura en el terra etc.)
3. (kátur, upprifinn) content -a, animat -ada (alegre, de bon humor, jovial)
4. <MAT> obtús -usa (angle): ◊ gleitt horn: angle obtús
5. <TIPO> espaiat -ada: ♦ gleitt letur: tipus de lletra espaiat (tipus en què hi ha un espai major entre lletra i lletra)
6. <LING> no arrodonit -ida, labialitzat -ada (pronunciat amb els llavis estirats)

gleikka <gleikka ~ gleikkum | gleikkaði ~ gleikkuðum | gleikkað>:
1. (verða bil gleiðara) eixamplar-se (fer-se més ample): ◊ og þegar hafið gleikkaði...: i quan la mar es va fer més ampla; ◊ Norður-Atlantshaf heldur enn áfram að gleikka: l'Atlàntic nord continua eixamplant-se
2. <FIG> augmentar (la distància entre dues coses): ◊ bilið milli lífeyrisgreiðslna og launa á vinnumarkaði hefur gleikkað umtalsvert á síðasta áratug: la distància entre els sous pagats en el mercat laboral i les pensions ha augmentat considerablement en el darrer decenni
3. <e-ð>: (gera gleiðara) eixamplar una cosa (fer més ample un espai obert & una obertura): ♦ gleikka sporið: apressar (o: accelerar) el pas

Gleipnir <m. Gleipnis, no comptable>:
<MITOL> Gleipnir m, corda mítica que els déus féren fer als nans per fermar-hi el llop Fenrir. Era feta de sis coses: barba de dona, arrels de roca, tendons d'ós, soroll de gat en moure's, alè de peix i llet d'ocell. Com que hagueren de menester totes les que hi havia d'aquestes coses, no en va quedar cap i, de llavors ençà, no n'hi ha tornat a haver. La corda Gleipnir era suau com la seda i molt lleugera, però totalment irrompible

glenna <f. glennu, glennur>:
1. (rifa, klof) fenedura f, clivella f, obertura f (espai obert enmig d'una cosa, trenc)
2. (skýjarof) clap m de cel (esquinçament de la nuvolada per on hom pot veure el cel blau)
3. (andlitsfettur) ganyotes f.pl, barbarotes f.pl, carusses f.pl (Mall., Men.) (gests amb la cara)
4. (brella, grikkur) broma m (esp. la pesada o la d'al·lotots): ♦ gera e-m glennu: (gera óleik) fer-li una mala passada a algú
5. (glyðra) bandarra f, puteta f (meuca, sobretot en sentit figurat: dona que no es vesteix o comporta "de manera decent")
6. (býsn, mikið af e-u) xinxer m (gran quantitat)

glenna <glenni ~ glennum | glennti ~ glenntum | glennt ║ e-ð>:
I. <Pers.>:
1. (augu, munnur) badar (ulls, boca)
2. (fætur) eixancarrar, eixancar (cames)
3. <sig> eixancarrar-se, eixancar-se (Bal.) (esp. les cames): ◊ ég glennti mig eins mikið og ég gat: em vaig eixancar tant com vaig poder; ♦ glenna sig yfir e-ð: encamellar-se damunt una cosa, eixancar-se damunt una cosa (per seure-hi o quedar-s'hi dret)
II. <impers.>:
1. <sig> aclarir-se (el cel): ◊ hann glennir sig: [el cel] s'està aclarint

glenna [í] sundur <e-ð>:
1. <GEN> separar una cosa (dues coses que normalment estan juntes): ◊ hún beygði sig niður, glennti sundur á mér rasskinnarnar: es va acotar i em va separar les anques
2. <sig> eixancarrar-se, eixancar-se (Bal.) (esp. les cames): ◊ glenna fætur í sundur: eixancar les cames; ◊ ...og glenntir sundur fætur þína framan í hvern, sem fram hjá gekk: ...i t'eixancares davant tothom qui passava; ◊ glenntu þig eins mikið sundur og þú getur og slakaðu á: eixanca't tant com puguis i relaxa't

glenna upp <e-ð>:
I. <pers.>:
1. <GEN> badar una cosa (obrir molt, esp. ulls o boca): ◊ yfir þér glenntu upp ginið allir óvinir þínir: tots els teus enemics baden llur boca contra tu; ◊ en dyrnar vörðu tveir drekar, hvor andspænis öðrum, glenntu upp ginið og spúðu eldi: però dos dracs guardaven les portes, un davant l'altre, badaven llurs goles i escopien foc
2. <sig> eixancarrar-se, eixancar-se (Bal.) (esp. les cames): ◊ glenna sig upp: eixancar-se, eixancar les cames
II. <impers.>:
1. <sig> aclarir-se (el cel): ◊ hann glennir sig upp: [el cel] s'està aclarint

glennu·legur, -leg, -legt <adj.>:
bandarrer -a, fulanesc -a (forma de vestir o de comportar-se que hom considera més propi d'una meuca que d'una dona "com cal")

glepja <glep ~ glepjum | glapti ~ glöptum | glapið ║ + Acus.>:
1. (villa, rugla) confondre (embullar, causar confusió, mental o dels sentits): ♦ glepja e-n: confondre algú (embullar-lo, omplir-lo de confusió); ♦ glepja e-m sýn: <LOC FIG> encegar algú, enlluernar algú (impedir que un hom vegi el que realment està passant al seu davant per a poder-se'n aprofitar)
2. (tæla) seduir (Acus. = una dona): ♦ glepja mey: seduir una verge; ◊ ef maður glepur mey, sem ekki er föstnuð manni, og leggst með henni, þá skal hann hana mundi kaupa sér að eiginkonu: si un home sedueix una noia verge que no estigui promesa a ningú i jeu amb ella, que en pagui el dot i s'hi casi
3. (tefja, trufla) destorbar (distreure algú del que està fent o hauria de fer o del que és important): ♦ glepja [e-ð] fyrir e-m: distreure algú [d'una cosa]; ◊ það er svo margt sem glepur: hi ha tantes distraccions!
4. (hindra) impedir (no deixar fer posant entrebancs, obstacles, traves etc.): ♦ glepja þingför e-s: <HIST JUR> impedir a algú en el seu viatge cap al þing anual (posar-li traves en el viatge, obstaculitzar-li el viatge); ◊ Ása-Þórs hugða eg aldregi mundu glepja féhirði farar: mai no hauria cregut que un pastor impediria els viatges de n'Ása-Þórr
5. <sig> distreure's (del que un està fent o hauria de fer): ◊ þeir létu það ekkert glepja sig, þó hann kæmi: no van deixar que la seva arribada els distragués del que estaven fent

gler <n. glers, gler>: 1. <GEN> vidre m
        2. (flaska af gleri) botella f (o: ampolla f) de vidre
        3. gler n.pl: (glerbrot) vidres m.pl (fragments de vidre)

glera <glera ~ glerum | gleraði ~ gleruðum | glerað ║ e-ð>:
(emaléra) esmaltar una cosa

gler·auga <n. -auga, -augu>:
1. <GEN> ull m de vidre
2. gleraugu <n.pl -augna>: ulleres f.pl (aparell per veure-hi millor): ♦ ein gleraugu: unes ulleres; ♦ margskipt gleraugu: ulleres progressives; ♦ tvískipt gleraugu: ulleres bifocals; ♦ → hlífðargleraugu “ulleres de protecció, ulleres protectores”; ♦ → kafaragleraugu “ulleres de submarinista”; ♦ → köfunargleraugu “ulleres de submarinisme”; ♦ → lesgleraugu “ulleres de vista cansada”; ♦ → skíðagleraugu “ulleres d'esquí, ulleres d'esquiar”; ♦ → sólgleraugu “ulleres de sol”; ♦ → sundgleraugu “ulleres de natació”; ♦ → öryggisgleraugu “ulleres de seguretat”

gleraugna·búð <f. -búðar, -búðir>:
òptica f (botiga de venda d'ulleres)

gleraugna·gler <n. -glers, -gler>:
vidre graduat, lent graduada, vidre m d'ulleres

gleraugna·hús <n. -húss, -hús>:
estoig m d'ulleres

gleraugna·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
òptica f (botiga de venda d'ulleres)

gler·áhald <n. -áhalds, -áhöld>: estri m de vidre

gler·glas <n. -glass, -glös>:
got m de vidre, tassó m de vidre (Mall.)

gler·hallur <m. -halls, -hallar>:
calcedònia f (designació genèrica per a certes pedres semiprecioses): ♦ → agat m: àgata f (calcedònia disposada formant capes concèntriques, circulars o el·líptiques); ♦ → karneól n: cornalina f (calcedònia vermell-ataronjada); ♦ → krýsópras m: crisopres m (calcedònia verda); ♦ → ónýx m, ónyx m, onyxsteinn m: ònix m (calcedònia negra); ♦ → sardónyx m: sardònix m (calcedònia de color vermell-fosc o terrós)

gler·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f porpra (crustaci Pasiphaea tarda)

glerungur <m. glerungs, glerungar>: esmalt m
        glerungur á tönnum: esmalt dentari


gleyma <gleymi ~ gleymum | gleymdi ~ gleymdum | gleymt ║ e-u ~ e-m>:  oblidar una cosa ~ algú

gleyminn, gleymin, gleymið <adj.>:
oblidadís -issa, oblidós -osa, desmemoriat -ada

gleymni <f. gleymni, no comptable>:
manca f de memòria

gleymska <f. gleymsku, no comptable>:
1. (gleymni) manca f de memòria
2. (það að gleyma eða vera gleymdur) oblit m (acció d'oblidar o d'oblidar-se): ♦ falla í gleymsku: caure en l'oblit

gleypa <gleypi ~ gleypum | gleypti ~ gleyptum | gleypt ║ e-ð>: <& FIG> empassar-se una cosa, engolir una cosa
        gleypa bók: empassar-se un llibre, devorar [amb avidesa] un llibre

glimmer·skífur <f.pl -skífna (o: -skífa)>:
<GEOL> micasquist m (→ flöguberg)

glit <n.>:
1. <glits, no comptable>: <GEN> esclat m (de llum): ◊ glit sólarinnar: l'esclat del sol, el solell
2. <glits, glit>: (glitvefnaður) brocat m (tipus de teixit)

glit·brá <f. -brár, -brár>:
segura f (planta Tanacetum parthenium syn. Chrysanthemum parthenium)

glit·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
calàbria agulla, agullat àrtic (Val.) (ocell Gavia arctica)

Glitnir¹ <m. Glitnis, no comptable>:
<MITOL> Glítnir, l'‘estatge resplendent’, nom de la residència de Forseti, el fill de Baldr i Nanna

Glitnir
Grímnismál 15		Snorra Edda XXXII
Glitnir er inn tíundi, hann er gulli studdr oc silfri þacþr iþ sama; enn þar Forseti byggir flestan dag oc svæfir allar sakir.	Glitnir és el desè [mas], els seus pilars són d'or i de plata igualment sa teulada; i aquí en Forseti hi viu tot el dia arbitrant tots els plets	Glitnir heitir salr, hann er gulli studdr ok silfri þakðr it sama; en þar Forseti byggvir flestan dag ok svæfir allar sakar.	Glitnir es diu l'estatge els seus pilars són d'or i de plata igualment sa teulada; i aquí en Forseti hi viu tot el dia arbitrant tots els plets

glitnir² <m. glitnis, glitnar>:
<LIT> destrer m, corser m

glitnir³ <m. glitnis, glitnar>:
dragó m (designació dels peixos del gènere Callionymus): ♦ → flekkjaglitnir “dragó maculat”; ♦ → skrautglitnir “fardatxo”

glíma <f.glímur>: esport islandès consistent en una mena de lluita lliure

        grísk-rómversk glíma: lluita greco-romana

        japönsk glíma: judo

gljá <gljái ~ gljáum | gljáði ~ gljáðum | gljáð>:
I.
1. (glansa): lluir, brillar (resplendir, relluir): ◊ gljá sem spegill: estar lluent com un mirall, relluir com un mirall
2. <e-ð>: (varpa ljóma á) fer brillar (fer relluir un objecte reflectint-hi la llum): ◊ sólin gljáði hjarnið og veröldin var hvít: el sol feia brillar la crosta de neu i el món sencer era blanc
II. <impersonal>: ♦ það gljáir á e-ð: una cosa brilla, una cosa lluenteja

gljáandi, gljáandi, gljáandi <adj.>:
lluent, brunyit -ida

gljá·ber <n. -bers, -ber>:
marxant blanc, amarant blanc, amaranta blanca (planta Amaranthus albus)

gljá·brenna <-brenni ~ -brennum | -brenndi ~ -brenndum | -brennt ║ e-ð>:
(emaléra, smelta): esmaltar una cosa

gljá·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gutxo m (peix Centroscymnus coelolepis)

gljái <m. gljáa, gljáar>:
brillantor f, lluentor f

gljá·kol <n.pl -kola>:
antracita f

gljá·kvoða <f. -kvoðu, -kvoður>:
vernís m: ♦ draga gljákvoðu á e-ð (o: yfir e-ð): envernissar una cosa

gljá·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> mica f

gljá·víðir <m. -víðis, -víðrar>:
salze m llorer (arbre Salix pentandra) (→ jölstur)

gljúfur <n. gljúfurs, gljúfur>:
1. <GEOL> afrau f, congost m, gorja f entre cingleres (barranc o avenc estrets que es bada tallant un puig o de per llarg entre dos penyals): ◊ þær munu allar koma og setjast að í gljúfrum (bə-naḥă'lēj ha-ba'tōθ, בְּנַחֲלֵי הַבַּתּוֹת) og hamragiljum, þyrnirunnum og vatnsbólum: i totes elles vindran i es posaran als congostos i a les gorges entre capserrats, a les bardisses i els abeuradors; ◊ framandi menn úr hópi grimmustu þjóða hjuggu hann niður og fleygðu honum í burt. Lim hans féll á fjöllin og alla dali og greinar hans brotnuðu í öllum gljúfrum (ʔăφī'qēj, אֲפִיקֵי) landsins. Allar þjóðir heims flýðu úr skugga hans og létu hann eiga sig: uns estrangers, els més ferotges de les nacions, l'han tallat, l'han llençat sobre les muntanyes; les seves branques han caigut a les muntanyes i a totes les valls i les seves rames s'han trencat a totes les torrenteres del país; tots els pobles de la terra han fugit de la seva ombra i l'han deixat estar; ◊ ég mun þekja fjöll þess vegnum mönnum. Á hólum þínum, í dölum þínum og gljúfrum (ʔăφīqεj-'χā, אֲפִיקֶיךָ) munu þeir falla sem lagðir verða sverði: cobriré de cadàvers les seves muntanyes. Pels teus tossals, valls i torrenteres cauran els traspassats per l'espasa; ◊ allir hnepptust í sama myrkrafjötur. Hvort sem þeir heyrðu þyt vindsins eða þýðan fuglasöng í laufguðum greinum eða niðandi foss eða þungar drunur frá hrapandi björgum eða fótatak stökkvandi dýra, sem sáust þó ekki, eða öskur í hræðilegustu óargadýrum eða bergmál, sem kvað við í gljúfrum (ἐκ κοιλοτάτων ὀρέων), allt skelfdi þetta þá og dró úr þeim allan mátt: A tots els fermava la mateixa cadena de tenebres. El xiulet del vent, el cant harmoniós dels ocells en el brancatge espès, el curs de l'aigua rajant impetuosa, el brogit de les pedres caient cingles avall, la cursa invisible d'animals saltironant, el bruel de les feres més salvatges, l'eco repetit a les fondalades de les muntanyes, tot això els deixava paralitzats de basarda; ◊ er Tímóteus frétti að Júdas nálgaðist sendi hann konur, börn og farangur til borgar sem nefnist Karníon. Sá staður er mjög erfiður aðkomu og nær ógerlegt að sitja um hann vegna þess hve þröng gljúfur (διὰ τὴν τῶν πάντων τῶν τόπων στενότητα) liggja að honum: Quan Timoteu va saber que Judes s'acostava, va evacuar les dones i els infants amb tots els bagatges cap a un indret anomenat Carnaim. Era un lloc inexpugnable i inaccessible, ja que tots els passos que hi conduïen eren molt estrets
2. <GEOL = stórgljúfur>: canyó m (congost o gorja profunda i relativament estreta)

glossa·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> òpal m: ♦ → ópall “íd.”

glotta <glotti ~ glottum | glotti ~ glottum | glott>:
riure per sota el nas: ♦ glotta um (o: við) tönn: somriure amb sornegueria, somriure amb sarcasme; ♦ glotta út í annað [munnvikið] [að e-u]: riure-se'n sorneguerament [d'una cosa]

glottara·lega <adv.>:
sorneguerament

glóa <glói ~ glóum | glóði ~ glóðum | glóað (o: glóð) >:
1. (um málm: vera rauður af hita) estar roent (ferro o un altre metall a causa de l'escalfor): ◊ glóandi heitt hraun: lava incandescent; ◊ glóandi járn: un ferro roent; ♦ glóandi heitur: <FIG> bullent, roent, ardent, brusent (extremadament calent, que crema)
2. (ljóma, gljá): lluir, brillar (resplendir, relluir): ♦ ekki er allt gull sem glóir: <LOC FIG> no és pas or tot el que lluu (o: brilla)

gló·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:
de cabells daurats, de cabells rossos com el sol, de cabells d'un ros daurat

gló·brystingur <m. -brystings, -brystingar>:
pit-roig m, rupit m (Mall.) (ocell Erithacus rubecula)

glóð <f. glóðar, glóðir (o: glæður)>:
brasa f, caliu encès: ♦ blása gilda í glóðirnar: bufar el foc; ♦ hugsa sér (o: hyggja [sér]) gott til glóðarinnar að <+ inf.>: <LOC FIG> estar il·lusionat davant la perspectiva de <+ inf.>, pensar amb il·lusió en <+ inf.>, fer-se la il·lusió de <+ inf.>, alegrar-se davant la perspectiva de <+ inf.>; ♦ vera (o: ganga) á glóðum: <LOC FIG> estar amb l'ai al cor, estar molt neguitós -osa; ◊ hatturinn hefur ekki verið burstaður í margar vikur. Ef jeg nú sæi þig, kæri Watson, með margra vikna ryk, safnað saman á hattinum þínum, og jeg vissi að konan þín umyrðalaust ljeti þig ganga út með hann, þá myndi jeg sannarlega verða á glóðum um að þú hefðir verið svo óheppinn, að missa ást hennar: el barret feia setmanes que no s'havia raspallat. Si jo et veia, estimat Watson, amb un parret amb una acumulació de pols de vàries setmanes, i si sabia que la teva dona t'hi havia deixat sortir sense objeccions, molt em temeria que hauries estat tan infortunat de perdre el seu amor

glóðar·auga <n. -auga, -augu>:
ull m de vellut (després de cop): ♦ gefa e-m glóðarauga: fer-li un ull de vellut a algú

glóðar·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
braser m

glóðar·steiktur, -steikt, -steikt <adj.>:
<CULIN> a la brasa, al caliu

glóðar·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:
coralet m, pirrocor m, xinxa f de les malves, xinxa vermella, poll m de moro (Mall.) (insecte Pyrrhocoris apterus)

glóð·heitur, -heit, -heitt <adj.>:
ardent, que crema, abrasador -a, brusent

glóð·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
roent

glóð·volgur, -volg, -volgt <adj.>:
calent (menjar: acabat de fer, acabat de sortir del forn): ♦ grípa e-n glóðvolgan: <LOC FIG> enxampar algú in fraganti, atrapar algú amb les mans al plat

gló·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
de mirada brillant

gló·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis) (→ akurfrú)

gló·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
de cabells rossos com el sol, de cabells d'un ros daurat

gló·málmur <m. -málms, no comptable>:
oricalc m: ◊ ...sem augun hefur eins og eldsloga og fætur hans eru líkir glómálmi: ...el qui té els ulls com una flama de foc i els peus semblants a l'oricalc

glópa·gull <n. -gulls, no comptable>:
or m dels beneits (designació per a qualsevol mineral que pugui confondre's amb l'or, i, de manera especial, la mica groga, pirita de coure, pirita de ferro)

glópaldi <m. glópalda, glópaldar>:
imbecil m & f, idiota m & f

glósa <f.glósur>: glossa

glósur <+við>: glossari de

glósu·bók <f. -bókar, -bækur>:
quadern m [d'apunts], llibreta f [de notes], bloc m [de notes]

glugga·sylla <f. -syllu, -syllur ; Gen. pl.: -syllna o: -sylla>:
ampit m de finestra: ♦ sitja á gluggasyllu húss síns: seure a l'ampit d'una finestra de casa seva

glugga·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m de finestra, seient m de devora la finestra

glugga·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
cortina m [de finestra]

gluggi <m. glugga, gluggar>: finestra f
        glugginn snýr að götunni: la finestra dóna al carrer
        steindur gluggi: vitrall m (d'esglèsia, catedral etc.)
        steindir gluggar: vitralls m.pl (d'esglèsia, catedral etc.)

glundroða·kenning <f. -kenningar, pl. no hab.>:
teoria f del caos

glund·roði <m. -roða, -roðar>:
caos m (desordre ingent & desgavell & FIS)

glúkósa·síróp <n. -síróps, no comptable>:
<QUÍM> xarop m de glucosa, xarop m de fècula, glucosa líquida

glúkósi <m. glúkósa, no comptable>:
glucosa f (→ þrúgusykur)

glúten <n. glútens, no comptable>:
gluten m

glúten·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense gluten, lliure de gluten

glúten·óþol <n. -óþols, no comptable>:
intolerància f al gluten: ♦ fólk með glútenóþol: celíacs m.pl; ♦ ég er með glútenóþol: sóc celíac (home), sóc celíaca (dona)

glyrnu·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:
déntol petit, déntol m de fonera (peix Dentex macrophthalmus syn. Polysteganus macrophthalmus)

glys·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
ostentós -osa en els adorns, molt enjoiat -ada (que porta, de manera exagerada, nombroses joies o nombrosos adorns de bijuteria etc.)

glýkósíð <n. glýkósíðs, glýkósíð>:
glicòsid m, glucòsid m

glýseról <n. glýseróls, no comptable>:
<QUÍM> glicerol m, E-422 m, <†> glicerina f (CH2OH—CHOH—CH2OH)

glæfra·ferð <f. -ferðar, -ferðir>: viatge ple de peripècies



glæfra·legur, -leg, -legt: 1. (hættulegur) arriscat -ada, perillós -osa
        2. (trúandi til alls) temerari -ària (que és capaç de qualsevol cosa)



glæfra·maður <m. -manns, -menn>: 1. (fífldjarfur maður) temerari m (persona eixelebradament audaç)
        2. (ævintýramaður) aventurer m (home intrèpid, amant de les aventures)
        3. (fjárglæframaður, braskari) especulador m (persona que especula, aventurer dels diners)

glæ·nýr, -ný, -nýtt <adj.>:
flamant, nou nova de trinca: ◊ glænýja tölvan mín: el meu flamant ordinador [nou]

glæpa·maður <m. -manns, -menn>: criminal m & f



glæpa·saga <f. -sögu, -sögur>: novel·la policíaca

glæpasagna·höfundur <m. --höfundar, -höfundar>:
autor m ~ autora f de novel·les policíaques

glæpa·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:
activitat f criminal: ♦ skipulögð glæpastarfsemi: crim organitzat

glæpur <m. glæps, glæpir>: crim m
        drýgja glæp: cometre un crim
        fremja glæp: cometre un crim
        “Glæpur og Refsing” eftir Dostojevskij: “Crim i càstig” d'en Dostojevskij
        skelfilegur glæpur: un crim espantós



glæra <f. glæru, glærur>: còrnia
	glæra augans: la còrnia de l'ull

glæru·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MED> donant m & f de còrnia

glæru·ígræðsla <f.-ígræðslu, -ígræðslur>: <MED> trasplantament m de còrnia

glæsi·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðir>:
limusina f

glæsi·bíll <m. -bíls, -bílar>:
limusina f

glæsi·bragur <m. -brags (o: -bragar), no comptable>:
elegància f

glæsi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ljómandi, skrautlegur, yndisfagur) esplèndid -a, magnífic -a (brillant, d'exquisida bellesa, preciós): ◊ allur búnaður skipanna var hinn glæsilegsti: tot l'ormeig dels vaixells era el més magnífic [que un hom es podia imaginar]; ◊ og nú sjá þeir hvar siglir eitt mikið skip og glæsilegt: i llavors miren allà on navega un vaixell gran i esplèndid; ◊ hann hafði og steindan söðul allglæsilegan: ell tenia, a més a més, una sella pintada que era esplendidíssima; ◊ men hafði hann á hálsi sér harðla glæsilegt og digran gullhring á hendi: duia al coll una torca exquisida i un anell gruixut d'or a una mà
2. (frábær) superb -a, magnífic -a (absolutament excel·lent): ◊ glæsileg frammistaða: un treball superb; ◊ glæsilegt afrek: una magnífica consecució, un triomf esplèndic [del seu treball, dels seus esforços]
3. (mikilfenglegur, tilkomumíkill, stórfenglegur) fastuós -osa, sumptuós -a (glamurós & luxós): ◊ glæsilegur bíll: un cotxe sumptuós
4. (með glæsimennsku, flottur, myndarlegur og fallegur, fínn, smartur) elegant (xic en la seva forma de vestir i abillar-se): ◊ glæsilegur maður: un home elegant; ◊ hann var hvorki fagur né glæsilegur, svo að oss gæfi á að líta, né álitlegur, svo að oss fyndist til um hann: no era ni bell ni elegant com perquè pogués atraure els nostres esguards, i el seu aspecte no tenia res perquè ens pogués plaure

glæsi·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (yndisfegurð) esplendidesa f, magnificència f (esclat, bellesa vistosa, que imposa)
2. (stórfengleiki) fastuositat f (ostentositat, sumptuositat)
3. (glæsimennska) elegància f (qualitat d'elegant)

glæsi·menni <n. -mennis, -menni>:
persona f elegant

Glæsis·vellir <m.pl -valla>:
variant de → Glasisvellir ‘Camps Resplendents’: ◊ Sú kona spyrr Helga, er fyrir þeim var, hvárt hann vildi heldr liggja einn saman eða hjá henni. Helgi spyrr hana at nafni. Hún svarar: "Ek heiti Ingibjörg, dóttir Guðmundar af Glæsisvöllum." Helgi mælti: "Hjá þér vil ek liggja." Ok svá gerðu þau þrjár nætr í samt. Var þá bjart veðr; standa þau þá upp ok klæðast: Aquella dona, la que es trobava al capdavant d'elles, demana a en Helgi si s'estima més dormir totsol o amb ella. En Helgi li demana com es diu. Ella li respon: "Em dic Ingibjörg, filla d'en Guðmundr de Glæsisvellir." En Helgi li va dir: "Amb tu vull jeure." I així fou com van dormir plegats per espai de tres nits, al cap de les quals el temps es va aclarir; llavors es lleven i es vesteixen

glæsi·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
limusina f

glæstur, glæst, glæst <adj.>:
1. <GEN> resplendent
2. <FIG> esplendorós -osa

glögg·skyggni <f. -skyggni, no comptable>:
clarividència f mental, perspicàcia f

glötun <f. glötunar, no comptable>:
<RELIG> perdició f: ♦ eilíf glötun: la perdició eterna, la damnació eterna

glötunar·vegur <m. -vegar, no comptable>:
<RELIG> camí m de perdició: ◊ og sjá þú, hvort ég geng á glötunarvegi ('dεrεχ 'ʕotsεβ, דֶּרֶךְ-עֹצֶב) og leið mig hinn eilífa veg: mira si camino per un camí de perdició i guia'm pel camí etern (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: mireu que no vagi per camins d'idolatria, guieu-me per camins eterns; la de la Bíblia interconfessional: mira si vaig per camins d'idolatria i guia'm per camins eterns)

gnit <f. gnitar, gnitur>:
<†> variant arcaica de → nit “llémena”

gnístran <f. gnístranar, no comptable>:
espetec m, cruixit m, carrisqueig m: ◊ grátur og gnístran tanna: plors i cruixits de dents

gnúp·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
que fa un posat llòbrec, de mirada ombrívola, d'aire tètric

gnúpur <m. gnúps, gnúpar>:
<†> variant arcaica de → núpur “puig escarpat tancat per puigs més alts”: ◊ Geirólfur hét maður, er braut skip sitt við Geirólfsgnúp; hann bjó þar síðan undir gnúpinum að ráði Bjarnar: Geirólfur nomia un home que va embarrancar el seu vaixell devora el Geirólfsgnúpur [Puig d'en Geirólfur]; després d'això i seguint el consell d'en Björn, va viure al peu d'aquell puig

goð <n. goðs, goð>:
1. (heiðinn guð) déu m (déu del paganisme norrè)
2. <†> (kristinn guð) Déu m (cristià): ◊ þá kreppi goð gyðju!: que Déu esguerri la sacerdotessa!

	Aparentment, en els temps del paganisme norrè, el mot goð servia en singular per a designar una deessa, mentre que en plural ho feia per a designar els déus d'una manera col·lectiva. Per a designar un déu en singular, hom solia recórrer al terme → áss “ans” o a l'antiquíssim, per bé que en fort retrocés, → týr “déu”. Posteriorment, el mot passà a designar qualsevol déu pagà, independentment del seu sexe; ocasionalment, a més a més, hom emprà aquest mot per a designar el déu cristià sense, emperò que pogués imposar-se sobre el doblet guð. Així, l'ǫndurgoð és la deessa de les sabates de neu (= Skaði) i els ginnheilǫg goð són els déus sacrosants, però en canvi l'ǫnduráss és el déu de les sabates de neu (= Ullr) o hangatýr és el déu dels penjats o (segons una altra interpretació) el déu penjat (= Óðinn). Per a més detalls, remeto a: Hans Kuhn, «Gott im Altnordischen». Dins: Hans Kuhn, Kleine Schriften - Aufsätze und Rezensionen aus den Gebieten der germanischen und nordischen Sprach-, Literatur- und Kulturgeschichte. Vierter Band: Aufsätze aus den Jahren 1968-1976. Pàgines 258-265. Berlin/New York: Walter de Gruyter, 1978.

goða·veldi <n. -veldis, -veldi>:
<POLÍT> godaveldi m, goðaveldi m, sistema de govern d'Islàndia del 930 al 1262-1264 en què el poder civil era detingut pels godons (goðar) o sacerdots pagans

goðaveldis·öld <f. -aldar, no comptable>:
<POLÍT> godonat m, època m dels godonats, època de la història d'Islàndia que va del 930 -any de la fundació de l'“anarquia” islandesa- fins al 1262-1264, anys en què els godons cedeixen llur poder al rei de Noruega. (→ þjóðveldisöld)

goði <m. goða, goðar>:
1. <RELIG> godó m, sacerdot pagà
2. <POLÍT> godó m, sacerdot-governant de la Islàndia medieval (→ goðaveldi; → goðorð; → goðaveldisöld)

	Mentre que la sacerdotessa pagana, la gyðja, només detenia funcions religioses, el godó -que, per a ésser tal, havia hagut d'erigir un temple o hof i aplegar una comunitat al seu voltant- va detenir alhora el poder religiós i el civil a la zona de la Islàndia medieval on arribés la seva influència; aquest territori rebia el nom de goðorð “godonat” i fou un territori que, a l'illa, s'hi acabà constituint en divisió territorial i administrativa, però sempre amb caràcter “personal”, això és, el godonat era propietat del godó que el detenia, el qual, consegüentment, podia deixar-lo en herència o, si s'ho estimava més, vendre'l -sencer o a partions- o donar-lo. El 965 es va decidir que només hi pogués haver un màxim de tres godonats a cada districte amb þing. Ja que hi havia 13 districtes o comarques amb þing, el nombre màxim de godons que hi podia haver, va quedar fixat, així i doncs, en 39. El 1004 s'augmentà el nombre de godonats en 12, de manera que n'hi va acabar havent un total de 51. És en aquesta fase tardana que hom encunya el mot goðorðsmaður per a designar el detentor d'un godonat, independentment que fos godó o no, això és, que hagués tingut un temple i fos, per tant, un “hofgoði” o que només fos godó legalment “lǫggoði”. L'època dels godons o goðaveldisöld va del 930 al 1262-1264, anys en què cedeixen llur poder al rei de Noruega. A jutjar per episodis com el que presentem a sota, una de les prerrogatives dels godons, abans que l'Oca Cendrosa, cap. 167, Ib 72-73 confiés la tasca a un gremi de tres forráðsmenn o forráðamenn, era la de fixar el preu màxim de les mercaderies que arribaven a Islàndia. A l'episodi que presentem, el goðorðsmaður Oddr Ǫnundarson prohibeix qualsevol transacció comercial a uns mercaders noruecs arribats al fiord de Borg perquè aquests no accepten que ell els fixi els preus a llurs mercaderies.

Història de Tori el cocover
Cap. 2 (“El godó fixa els preus de les mercaderies que arriben a port”)

Einn dag gerir Þórir heiman ferð sína ok ríðr í Norðrtungu ok hitti Arngrím goða ok bauð honum barnfóstr. “Vil ek taka við Helga, syni þínum, ok geyma, sem ek kann. En ek vil hafa vináttu þína í mót ok fylgi til þess, at ek nái réttu af mǫnnum.” Arngrímr svarar: “Svá lízk mér, sem lítill hǫfuðburðr muni mér at þessu barnfóstri.” Þórir svarar: “Ek vil gefa sveininum hálft fé mitt, heldr en ek nái eigi barnfóstrinu. En þú skalt rétta hluta minn ok vera skyldr til við hvern, sem ek á um.” Arngrímr svarar: “Þat ætla ek mála sannast, at neita eigi því, er svá er vel boðit.” Fór þá Helgi heim með Þóri, ok heitir þar nú síðan bœrinn at Helgavatni.

Arngrímr veitti Þóri umsjá, ok þykkir þegar ódælla við hann, ok náir hann nú réttu máli af hverjum manni. Grœddisk honum nú stórmikit fé, ok gerisk inn mesti auðmaðr. Hélzt honum enn óvinsældin.

Þat var eitt sumar, at skip kom af hafi í Borgarfjǫrd, ok lǫgðu þeir eigi inn í ósinn, en lǫgðu útarliga á hǫfnina. Ǫrn hét stýrimaðr. Hann var vinsæll maðr ok inn bezti kaupdrengr.

Oddr frétti skipkomuna. Hann var vanr í fyrra lagi í kaupstefnur at koma ok leggja lag á varning manna. Þvíat hann hafði heraðsstjórn. Þótti engum dælt fyrr at kaupa, en vissi, hvat hann vildi at gera.

Nú hittir hann kaupmenn ok fréttir eptir, hversu þeir ætla sína ferð eða hvé skjótar sǫlur þeir vildu hafa, ok sagði þann vanda, at hann legði lag á varning manna. Ǫrn svarar: “Sjálfir ætlum vér at ráða várri eigu fyrir þér, því þú átt engan penning með várum varnaði, ok muntu ráða at sinni eigi meira en þú mæltir.” Oddr svarar: “Þat grunar mik, at þat gegni þér verr en mér ok svá skal ok vera. Er því at lýsa, at vér bǫnnum ǫllum mǫnnum kaup við yðr at eiga ok svá flutningar allar, svá at ek skal fé af þeim taka, sem yðr veita nǫkkura bjǫrg. En ek veit, at þér flytizk eigi ór hǫfninni fyrir misgǫngin.” Ǫrn svarar: “Ráða máttu ummælum þínum. Eigi látum vér kúgask at heldr.”

Oddr ríðr nú heim, en austmenn liggja þar í hǫfninni, ok gefr þeim eigi í brottu.

Un dia, en Tori sortí de ca seva per anar fins a Nordtunga a veure-hi l'Arngrim el godó amb la intenció de proposar-li que l'acceptés com a fóstrfaðir del seu fill. “Vull afillar-me el teu fill Helgi [en qualitat de fóstri] i ocupar-me'n de la manera que em sigui millor possible, però, i a canvi, vull gaudir de la teva amistat i del teu ajut per a obtenir justícia dels meus deutors morosos.” N'Arngrim li va respondre: “Pel que em sembla i veig, pel que fa al meu prestigi jo no en sortiré gaire afavorit d'aquest fóstr.” En Tori li va respondre: “Per aconseguir aquest fóstr, donaré a l'infant la meitat de la meva fortuna, però tu m'hauràs d'ajudar a aconseguir justícia en els meus plets i et comprometràs a fer-me costat amb tothom, [sigui qui sigui,] amb qui jo tingui tractes.” N'Arngrim li va respondre: “Tinc pel més vertader dels fets que no es rebutja pas allò que és una bona oferta.” En Helgi llavors va partir cap a la casa d'en Tori i el mas d'aquest, d'aleshores ençà, es va dir at Helgavatni, això és, El mas de l'estany d'en Helgi.

N'Arngrim va donar el seu ajut i suport a en Tori i de seguida es va palesar que aquest era un home de tracte difícil. Aleshores va obtenir justícia de tots els seus deutors morosos. Llavors, la seva fortuna es va acréixer fins arribar a ésser immensa de manera que ell va acabar essent un home riquíssim, però tanmateix, continuà gaudint de ben poques simpaties entre la gent.

Un estiu es va esdevenir que un vaixell va entrar en el fiord de Borg; no va ancorar a la desembocadura del riu sinó a la part de fora del port. El seu capità es deia Orn. Era un home apreciat de tots i un òptim mercader.

N'Odd va sentir a parlar de l'arribada del vaixell. Estava avesat a ésser el primer en arribar als llocs dels intercanvis comercials i de fixar el preu de les mercaderies dels mercaders perquè tenia el govern del herað o vegueria, districte. Ningú no trobava apropiat de comprar res abans d'haver esbrinat què feia comptes ell de fer.

Aleshores va anar a veure els mercaders, es va informar de la finalitat de llur viatge i de les vendes ràpides (cal aclarir el concepte de vendes ràpides) que feien comptes de fer i els va dir que ell solia fixar els preus de les mercaderies. N'Orn li va respondre: “Tenim la intenció d'ésser nosaltres, sense tu, els únics a disposar per quin preu s'han de vendre les nostres mercaderies perquè, en el nostre carregament, tu no hi has invertit cap diner. Aquesta vegada, no aconseguiràs decidir res més que no sigui de parlar.” N'Odd li va respondre: “Sospito que la cosa serà pitjor per tu que no per mi i així és com realment serà la cosa. Que sigui de tothom sabut que prohibim a tothom de tenir tractes comercials amb vosaltres i igualment us prohibim d'efectuar qualsevol mena de transport de les mercaderies i imposaré una multa als qui us donin algun tipus d'ajut; a més a més, sé que no sortireu del port abans de la propera marea viva que serà a la primavera.” N'Odd li va respondre: “Pots ordenar tot el que vulguis, que nosaltres no permetrem pas que se'ns extorqueixi.”

N'Odd se'n va tornar aleshores a ca seva i els noruecs van restar al port, ancorats sense tenir la possibilitat de partir-ne.

Hœnsa-Þóris saga. Zweite durchgesehene und verbesserte Auflage. Mit Nachwort, Anhang und Karten herausgegeben von Uwe Ebel. Metelen/Steinfurt: DEV, 1996 (Texte des skandinavischen Mittelalters. Band Nr. 1.). Pàgines 9-11.

goða·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
clavellina f, clavell m, claveller m (planta Dianthus caryophyllus)

goða·fræði <f. -fræði, no comptable>:
mitologia f

goða·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
mitològic -a

goða·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema mitològic

goða·lilja <f. -lilju, -liljur>:
jacint m (planta Hyacinthus orientalis)

goð·jaðar <m. -jaðars, -jaðrar>:
<MITOL> príncep m dels déus, cabdill m dels déus (un dels noms del déu Odin)

goð·mögn <n.pl -magna>:
<MITOL> deïtat f, potències divines, déus m.pl: ◊ Frigg og Freyja: kvenleg goðmögn í heiðnum sið: Frigg i Freyja: dues deïtats femenines del panteó norrè

goð·orð <n. -orðs, -orð>:
<POLÍT> godord m, godonat m, goðorð m, dignitat i autoritat d'un → goði, així com territori que aquest governa

goðorðs·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍT> godordsman m, goðorðsmaður m, persona investida amb la dignitat, l'autoritat i el poder d'un → goði o godó, tant si aquest era hofgoði com lǫggoði.

goð·svar <n. -svars, -svör>:
oracle m: ◊ goðsvar er á vörum konungsins, í dómi mun munni hans ekki skeika: hi ha un oracle sobre els llavis del rei, al judici, la seva boca no ha de fallar

goð·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
(mýþa) mite m: ♦ goðsögn og veruleiki: mite i realitat; ♦ afhjúpa goðsögn: desemmascarar un mite

goð·vera <f. -veru, -verur>:
divinitat f

gola <f. golu, golur>:
vent fluix, oratjol m, brisa f (vent de força 3)

golem <m. golems, golemar>:
gòlem m (fl./pl gòlems og/i glamim) (גֹּלֶם, גְּלָמִים )

golemi <m. golema, golemar>:
gòlem m (fl./pl gòlems og/i glamim) (גֹּלֶם, גְּלָמִים)

golf <n. golfs, no comptable>:
<ESPORT> golf m

golf·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club m de golf

golf·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
<ESPORT> pilota f de golf

golf·kylfa <f. -kylfu, -kylfur>:
pal m de golf

golf·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
golfista m & f, jugador m de golf, jugadora f de golf

Golf·straumur <m. -straums, no comptable>:
corrent m del Golf: ♦ Golfstraumurinn: el corrent del Golf

golf·völlur <m. -vallar, -vellir>:
camp m de golf

gol·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
glauc -a

gor·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
esclatabufa negra, pet m de llop negrós, llufa roja (bolet Bovista nigrescens)

gos <n. goss, gos>:
1. (hveragos) esquitx m, doll m (broll de caldera bullent)
2. (eldgos) erupció f (de volcà)
3. (drykkur) beguda carbonatada (refresc)

gos·aska <f. -ösku, no comptable>: <GEOL> cendra volcànica, cendres volcàniques

gos·berg <n. -bergs, -berg, pl. no hab.>:
roca [volcànica] extrusiva (o: efusiva), roca [ígnia] extrusiva (o: efusiva), vulcanita f

gos·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir>: gasosa f (amb regust de llimona)

gos·efni <n. -efnis, -efni>:
piroclast m, material piroclàstic, material extrusiu

gos·hver <m. -hvers, -hverir o: <†> -hverar>: guèiser m

gos·mökkur <m. -mökks (o: -makkar), -mekkir>:
columna eruptiva, núvol eruptiu, núvol piroclàstic

gos·möl <f. -malar, no comptable>: 1. <GEOL = smátt gjall> lapil·li m[.pl] (material piroclàstic de 2 a 64 mm)
	2. <GEOL = gjóska> tefra f (cendra volcànica, lapil·li, fragments de pedra tosca i bombes volcàniques)

gos·sprunga <f. -sprungu, -sprungur. Gen. pl.: -sprungna>:
fenedura volcànica, fissura eruptiva, fissura volcànica, esquerda volcànica: ◊ Eldgjá er 40 km löng gossprunga á Skaftártunguafrétti. Mikil hraunflóð hafa runnið frá Eldgjá niður um Landbrot og Meðalland og til sjávar við Alviðruhamra í Álftaveri: L'Eldgjá és una fenedura volcànica de 40 km de llargària, situada a Skaftártunguafréttur. L'Eldgjá ha expulsat grans colades de lava que n'han davallat estenent-se pel Landbrot i el Medalland fi arribar a la mar a la zona dels penya-segats d'Alviðruhamrar, a l'Álftaver

gos·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona eruptiva

got <n. gots, no comptable>:
1. (um fiska & dýr sem lifa bæði á láði og legi) fresa f (posta d'ous de peix i amfibis)
2. (um læður, tíkur) part f (de gates, gosses): ♦ afkvæmi úr goti: ventrada f; ♦ koma að goti: estar de part (gata, gossa, ratolina etc.: animals que fan ventrades); ♦ kötturinn er kominn að goti: la gata ha de tenir gatets; ♦ tíkin er komin að goti: la gossa aviat tindrà els cadellets

gotraufar·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f anal

Gottrons·nabbar <m.pl -nabba>:
<MED> pàpules f.pl de Gottron

góðgerðar·tónleikar <m.pl -tónleika>:
concert benèfic

góð·munur <m. -munar, -munir>:
1. (ástaryndi, ástarþrá) delit amorós (plaers de l'amor): ◊ "skuluða it", kvað skorða skapkers, "saman verja"; svá hefr ykkr til ekka eitr góðmunar leitat: la dona (skorða skakpers=el puntal de la gerra cervesera=la dona; → skapker) va dir: vosaltres dos no viureu plegats; així és com el verí del delit amorós (eitr góðmunar=el verí del delit amorós=la gelosia; la gelosia d'en Þorkell vers en Vésteinn -el germà de l'Auðr, la dona d'en Gísli- quan en Þorkell sent a dir que en Vésteinn havia festejat l'Ásgerðr, la seva dona, abans que ell s'hi casés, és el fet inicial de tota la tragèdia que acabarà amb la mort d'en Gísli) us ha cercat aflicció a tots dos (resolució dels hipèrbatons: "it skuluða verða saman", kvað skorða skapkers; svá hefr eitr góðmunar leitat ykkr til ekka)
2. (gersemar) tresor m (propietats valuoses, joiells, objectes preciosos): ◊ engum duldist, ólánssamt varð þeim, er með órétti innan veggja góðmunum leyndi: a ningú li va passar per alt: l'infortuni es va abatre sobre aquell que a dins les parets havia amagat a tort el tresor (wrǽtt f. ‘a work of art, a jewel, an ornament’ BT I,1270) (L'original anglosaxó fa: þá wæs ġesýne þæt se síð ne ðáh þám ðe unrihte inne ġehýdde wrǽte under wealle: ‘aleshores fou manifest que l'empresa no va aprofitar al qui, a tort, havia amagat a dins, sota un mur, el tresor’)

góður, góð, gott: bo -ona

        hvað segir þú gott? que hi ha de nou?, que fas?

        verði þér að góðu!: bon profit!

gója* <f. góju, gójur>:
goià f (fl./pl goiàs og/i goiot) (גוֹיָה, גויה)

góji* <m. gója, gójar>:
goi m (fl./pl gois og/i goïm) (גּוֹי, גוי)

góla <góla ~ gólum | gólaði ~ góluðum | gólað>:
1. (spangóla) udolar (bèstia salvatge, com ara el llop)
2. (æpa) bramar (cridar)
3. (skæla, gráta) bramar, plorar (a llàgrima viva com ara els infants petits): ◊ Lína mín, það er gagnslaust að góla. Það er komið sem komið er: benvolguda Lína, plorar no serveix de res. Les coses han anat com han anat; ◊ reyndu nú að hætta að góla og hlustaðu á!: ara mira de deixar de plorar i escolta!

gólf <n. gólfs, gólf>: terra m, trispol m (Bal.)

gólf·ábreiða <f. -ábreiðu, -ábreiður. Gen. pl.: -ábreiða o: -ábreiðna>:
catifa f

gólf·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
linòleum m

gólf·efni <n. -efnis, -efni>: revestiment m per al terra



gólf·fata <f. -fötu, -fötur. Gen. pl.: -fatna o: -fata>: galleda f de fregona
	gólffötur úr plasti: galleda de fregona de plàstic

gólf·flís <f. -flísar, -flísar>:
rajola f del terra

gólf·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
nivell m del terra: ♦ í gólfhæð: a[l] nivell del terra

gólf·klútur <m. -klúts, -klútar>:
drap m per fregar el terra, pedaç m per torcar el trispol (Mall.)

gólf·moppa <f. -moppu, -moppur. Gen. pl.: -moppa>: 1. (blautmoppa) fregona f
	2. (rykmoppa) mopa f

gólf·sópur <m. -sóps, -sópar>: escombra f, granera f (Bal.)

gólf·teppi <n. -teppis, -teppi>:
1. <GEN> moqueta f
2. (teppi, t.d., persneskt teppi) estora f (catifa)

gólf·tuska <f. -tusku, -tuskur. Gen. pl.: -tuskna>:
baieta f de fregar el terra

góm·sætur, -sæt, -sætt: deliciós -osa (menjar)

Góni <m. Góna, Gónar>:
<HIST RELIG = “stórfróður, vitringur”> gaó (o: gaon) m (fl./pl gaons og/i geonim) (“gran erudit, gran savi” = gran mestre de la Torà גָּאוֹן, גאון) (→ Gaóni)

graðungur <m. graðungs, graðungar>:
toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) (→ boli)

graður, gröð, gratt <adj.>:
calent (sexualment excitat)

grafari <m. grafara, grafarar>:
fosser m (enterramorts)

grafar·rán <n. -ráns, -rán>:
<JUR> saqueig m de tomba

grafar·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
<JUR> saquejador m de tomba, saquejadora f de tomba

grafar·spillir <m. -spillis, -spillar>:
<JUR> violador m de sepultura, profanador m de tomba, violadora f de sepultura, profanadora f de tomba

grafar·spjöll <n.pl -spjalla>:
<JUR> violació f de sepultura, profanació f de tomba

graf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MAT & INFORM> teoria f dels grafs

graf·hvelfing <f. -hvelfingar, -hvelfingar>:
cripta f

graf·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>:
mausoleu m

graf·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó curat

graf·reitur <m. -reits, -reitir>:
1. (greftrunarstaður) indret m d'una tomba (lloc on està emplaçada una o diverses sepultures)
2. (ekki kristinn kirkjugarður) cementiri m, cementeri m (Val., Bal.) (no cristià; el cementiri cristià rep el nom de → kirkjugarður)
3. (forsögulegt greftrunarsvæði & frá fornöld & frá miðöldum, ‘borg hinna dauðu’) necròpoli f (o: necròpolis f) (cementiri prehistòric, medieval o de l'Edat antiga): ♦ fornkristinn grafreitur: necròpoli paleocristiana

graf·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
superfície f de cementiri, zona f d'enterraments: ◊ Í nýja grafreitnum er nú klukknaport. Grafsvæðið er hringlaga, um 35m í þvermál, hið ytra, en 15m - 19m hið innra. Veggir úr torfi, 0,8m á hæð að innanverðu og lækka jafnt út: en el portal del nou cementiri hi ha una campana; la superfície ocupada pel cementiri és circular, d'uns 15 metres de diàmetre exterior i 15 a 19 metres de diàmetre interior. Les parets, de torba, fan 0,80 cm d'alçada a part interior i des d'aquesta alçada van fent davallada en pendent uniforme

graftar-: <MED> pio-, purulent -a



graftar·ígerð <f. -ígerðar, -ígerðir>: abscés m purulent



graftar·kaun <n. -kauns, -kaun>: <MED> carboncle m



graftar·kýli <n. -kýlis, -kýli>: abscés m [de pus] (fl./pl.: abscessos)
        graftarkýli í lunga: abscés pulmonar



graftar·laus, -laus, -laus: sense formació de pus, no piogen -ògena
        graftarlaus mengisbólga: meningitis no piògena



graftar·myndandi, -myndandi, -myndandi: piogen -ògena



graftar·myndun <f. -myndunar, no comptable>: piogènesi f, formació f de pus



graftar·sár <n. -sárs, -sár>: ferida f supurant, ferida supurativa



graftar·útferð <f. -útferðar, -útferðir>: piorrea f, fluix m de pus, vessament m de pus (p.e., de ferida)

graf·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec cuallarg, cua f de jonc (Val.), coer m (Bal.) (ocell Anas acuta)

gral <n. grals, no comptable>:
greal m, grial m (copa emprada per Crist a l'Última Cena): ♦ gralið heilaga (o: heilaga gralið; o: hið heilaga gral; o: gralið helga): el sant greal; ◊ blóð Krists og gralið helga: la sang del Crist i el Sant Greal; ◊ leitin að hinum heilaga gral: la questa del Sant Greal

gramm <n. gramms, grömm>: gram m (unitat de pes)
        [eitt] hundrað grömm: cent grams
        þrjátíu og sex grömm á dag af grænmeti: trenta-sis grams de verdura al dia
        [eitt] hundrað gramma af e-u: cent grams de...



gramur, gröm, gramt: enutjat -ada, disgustat -ada, irritat -ada
        gramur við e-n: enutjat amb algú

granat <n. granats, granat steinar>:
<GEOL> granat m

granata·epli <n. -eplis, -epli>: variant de → granatepli “magrana”



granatepla·tré <n. -trés, -tré>: magraner m



granat·epli <n. -eplis, -epli>: magrana f



granat·tré <n. -trés, -tré>: magraner m

granda <granda ~ gröndum | grandaði ~ grönduðum | grandað ║ e-u ~ e-m>:
(gera skaða) danyar una cosa ~ algú, fer mal a algú: ◊ óvinir vorir hyggjast eyða oss og eru staðráðnir í að granda því sem verið hefur eign þín frá upphafi: els nostres enemics tenen la intenció de destruir-nos i estan decidits a exterminar allò que des del principi ha estat la teva propietat

grand·skoða <-skoða ~ -skoðum | -skoðaði ~ -skoðuðum | -skoðað ║ e-ð>:
examinar detingudament una cosa

granna <f. grönnu, grönnur>:
veïna f, veïnada f (Mall., Men.)

grann·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:
<GEOM> angle m adjacent

granni <m. granna, grannar>:
veí m, veïnat m (Mall., Men.)

grann·kona <f. -konu, -konur>:
veïna f, veïnada f (Mall., Men.)

grannur, grönn, grannt: prim -a (no gras)



grann·vaxinn, -vaxin, -vaxið: prim -a (no gras)

granó·díórít <n. -díóríts, -díórít>:
<GEOL> granodiorita f

granó·fýr <n. -fýrs, -fýr>:
<GEOL> granòfir m

gran·söngvari <m. -söngvara, söngvarar>: xiuit m (Val.), ull m de bou (Mall., Men.), cagafaves m (Eiv.) (ocell Phylloscopus collybita)



gras <n. grass, grös>: 1. herba f
        2. gespa f, herbei m
           gangið ekki á grasinu: no trepitgeu la gespa!
        3. (maríhúana) maria f (estupefaent)
        4. grös <n.pl grasa>: liquen m d'Islàndia (planta Cetraria islandica)

gras·brestur <m. -brests, pl. no hab.>:
escassetat f de pastura (o: farratge)

grasengi·spretta <f. -sprettu, -sprettur>:
llagosta m, saltamartí m (Tarr.), llagost m (Bal.) (nom de diferents espècies d'insectes saltadors)

gras·flöt <f. -flatar, -flatir>:
[petita] zona verda

gras·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. <GEN> jardí botànic
2. (matjurta- og aldingarður) hort m (indret on es conren verdures): ◊ þegar Jesús hafði þetta mælt, fór hann út með lærisveinum sínum og yfir um lækinn Kedron. Þar var grasgarður, sem Jesús gekk inn í og lærisveinar hans: havent dit això, Jesús va sortir amb els deixebles cap a l'altra banda del torrent del Cedró, on hi havia un hort, i hi entrà amb els seus deixebles; ◊ "sá ég þig ekki í grasgarðinum með honum?": "que no t'he vist jo a l'hort amb ell?"; ◊ en á staðnum, þar sem hann var krossfestur, var grasgarður og í garðinum ný gröf, sem enginn hafði enn verið lagður í: hi havia un hort a l'indret on havia estat crucificat, i a l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú; ◊ en er þær váru komnar fyrir grasgarð nokkurn, heyrðu þær gný mikinn ok sá fljúga einn ógurligan gamm: i quan hagueren arribat davant un hort, van sentir un gran brogit i véren volant un espaordidor voltor (aquí potser millor griu); ◊ sá var einn draumur er hana dreymdi að hún þóttist vera stödd í grasgarði sínum og þóttist taka þorn einn úr serk sér. En er hún hélt á honum þá óx hann svo að það varð teinn mikill svo að annar endir tók í jörð og varð brátt rótfastur en annar endir tók hátt í loft upp: vet ací el somni que va somniar: li semblava que era al seu hort i que es treia una espina de la seva camisa. I quan ja la tenia, es posava a créixer com una tija fins que un extrem va tocar la terra on hi va arrelar ràpidament mentre que l'altre extrem es feia alt cel amunt

gras·garður <m. -garðs, -garðar>: jardí botànic



gras·ker <n. -kers, -ker>: 1. (ávöxtur) carabassa f, carbassa f (fruit de la planta Cucurbita pepo)
        2. (planta) carabassera f, carbassera f (planta Cucurbita pepo)

gras·laukur <m. -lauks, -laukar>:
cibulet m, herba allera, porradell m (Pirineus), cebollí m (cast., ekki ritm./no lit.) (planta Allium schoenoprasum)

gras·maðkur <m. -maðks, -maðkar>: eruga f



gras·snákur <m. -snáks, -snákar>: serp f de collaret (ofidi Tropidonotus natrix syn. Eutainia natrix syn. Natrix natrix)



gras·spör <m. -spörs, -spörvar>: pardal m, teuladí m (Val.), teulader m (Mall.), gorrió m (Mall., cast.) (ocell Passer domesticus) (→ gráspör)

gras·völlur <m. -vallar, -vellir>:
1. (slétta grasi gróin) zona verda (recinte o espai sembrat amb gespa)
2. <ESPORT> camp m [de joc] de gespa (terreny de joc cobert d'herba)

gratíneraður, gratíneruð, gratínerað: <culin> gratinat -ada

grá·buska <f. -busku, -buskur>:
altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris)

grá·gás <f. -gásar, -gæss>:
<†> variant arcaica de → grágæs “oca vulgar, oca cendrosa”

gráð·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULIN> formatge verd (formatge florit amb floridura verda)

grá·grýti <n. -grýtis, no comptable>: basalt fanerític (o: fanerocristal·lí) (basalt gris / gris-fosc amb grans/cristalls macroscòpicament visibles)

grá·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
oca f [vulgar], oca cendrosa (ocell Anser anser)

grá·háfur <m. -háf, -háfar>: ca marí (Bal.), caçó <m>, mussola caralló <f>, pegorella <f> (peix Galeorhinus galeus)



grá·hegri <m. -hegra, -hegrar>: bernat pescaire, agró blau (Bal., Val.) (ocell Ardea cinerea)



grá·hærður, -hærð, -hært: canut -uda, canós -osa, que té els cabells blancs, amb els cabells blancs

grá·kráka <f. -kráku, -krákur>:
cornella emmantellada, cornella grisa (ocell Corvus corone cornix)

grá·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
pigre gris, fusell m de mar (Val.), fuell gris (Mall., Men.) (ocell Pluvialis squatarola)

grá·lúða <f. -lúðu, -lúður>: halibut negre (peix Reinhardtius hippoglossoides)

grá·mosi <m. -mosa, pl. no hab.>:
*molsa pilosa, *molsa vellutada, *molsa grisa (molsa Racomitrium lanuginosum) (→ hraungambri): ◊ “Grámosinn glóir” eftir Thor Vilhjálmsson: “Lluu la molsa vellutada” de Thor Vilhjálmsson

grár, grá, grátt: gris -a
        bæta svo gráu ofan á svart með því að <+inf.>: <LOC FIG> empitjorar una cosa tot <+part.pres.>

grá·rót <f. -rótar, -rætur>:
donzell m, absinti m, absenta f (planta Artemisia absinthium) (→ malurt)

grá·röndungur <m. -röndungs, -röndungar>:
llissa (o: llíssera) vera (peix Chelon labrosus)

grá·serkur <m. -serks (o: -serkjar), -serkir>: pentinella f, esclata-sang m de suro (Mall.) (bolet Amanita vaginata)



grá·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>: baldriga grisa, virot gris (Bal.) (ocell Puffinus griseus)



grá·slemba <f. -slembu, -slembur>: abraça-roques m femella, lumpus m femella (femella del peix Cyclopterus lumpus) (→ hrognkelsahrygna)



grá·sleppa <f. -sleppu, -sleppur>: abraça-roques m femella, lumpus m femella (femella del peix Cyclopterus lumpus) (→ hrognkelsahrygna)



grá·spör <m. -spörs, -spörvar>: pardal m, teuladí m (Val.), teulader m (Mall.), gorrió m (Mall., cast.) (ocell Passer domesticus)

grá·svarri <m. -svarra, -svarrar>:
botxí m [septentrional] , capçot m botxí (Val.), capçot m carnisser (Val.), escanyabruixots m (Conflent, Ross.), tuït m (Gir.) (ocell Lanius excubitor)

gráta <græt ~  grátum | grét ~ grétum | grátið>: 1. (fella tár) plorar (estar vessant llàgrimes)
           gráta sárt: plorar amargament
           gráta út af engu: plorar sense motiu
           gráta [út] af e-u: plorar per...
              gráta af gleði yfir því að sjá...: plorar d'alegria en veure...
              ég grét af hlátri: em saltaven les llàgrimes de tant de riure
        2. gráta tárum: plorar llàgrimes
        3. gráta e-n (o: yfir e-m): plorar per algú
        3b.(syrgja) plorar algú (plànyer la mort o la pèrdua d'algú



grát·biðja: implorar una cosa, suplicar una cosa
        grátbiðja um miskunn: suplicar pietat

grát·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
<HIST> ploranera f, ploracossos f, ploradora f (Val.) (dona llogada a un enterrament perquè plori i es planyi)

grát·múr <m. -múrs, no comptable>: <RELIG> mur m de les lamentacions
        Grátmúrinn: el mur de les lamentacions, còtel maaraví, הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי

grát·píll <m. -píls, -pílar>: desmai m, plorador m (arbre Salix babylonica)

grát·stuna <f. -stunu, -stunur. Gen. pl.: -stuna>:
sanglot m (de plorar): ◊ það sem næst heyrðist úr eldhúsinu voru ekkaþrúngnar grátstunur: el següent que es va sentir de la cuina foren plors acompanyats de forts sanglots

grátur <m. gráts, no comptable>:
plors m.pl: ◊ "Guð minn góður, Steinþór, því gastu ekki yfirgefið mig alveg?" stundi konan uppúr grátinum: "Déu meu, Steinþór, per què no m'has pogut abandonar d'una vegada per totes?" va gemegar la dona entre plors; ♦ bresta í grát: esclafir a plorar, esclatar en plors; ♦ grátur setur að e-m: algú es posa a plorar; ♦ setti grátur að henni: va esclafir a plorar

grát·viður <m. -viðar, -viðir>: (sýprusviður) xiprer m

grá·vakki <m. -vakka, -vakkar>:
<GEOL> grauvaca f

grá·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>: griva cerdana, tord burell (Bal.) (ocell Turdus pilaris)



gredda <f. greddu, no comptable>: zel m (estat d'excitació sexual dels animals)



greiða <f. greiðu, greiður>: pinta f (estri per a pentinar-se)



greiða¹ <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitt ║ e-ð>: (borga) pagar una cosa (abonar, fer un pagament)
        greiða e-m e-ð: pagar una cosa a algú (abonar una quantitat a algú)
        hann greiddi jafnvirði um 18 milljóna króna fyrir taflið: va pagar l'equivalent d'uns 18 milions de corones per l'escaquer
           greiða reikning: pagar una factura
        greiða (o: borga) skattana sína: pagar els seus impostos
        greiða skuld: pagar un deute
        greiða [e-ð] út í hönd: pagar [una cosa] en metàl·lic



greiða² <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitt>: (kemba) 1. <e-ð> pentinar una cosa
           greiða hár sitt: pentinar-se els cabells
           greiða hárið á sér: pentinar-se els cabells
        2. greiða e-m: pentinar algú
        3. greiða sér: pentinar-se



greiða³ <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitt ║ e-ð>: (gera eitthvað greiðara) desembullar una cosa
           greiða flækju: desembullar (o: desembrollar; o: desfer) un embolic (de fils & FIG)
           augu mín mæna ætíð til Drottins, því að hann greiðir fót minn úr snörunni: tinc posats sempre els meus ulls en el senyor, car ell allibera el meu peu del parany
        greiða úr e-u: <LOC FIG> desembullar (o: desembrollar) una cosa (aclarir-la)
           greiða úr flækju: <FIG> desfer un embolic (resoldre un problema, una complicació, aclarir un assumpte intricat)



greiða⁴ <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitt ║ fyrir e-m>: ajudar algú (socórrer o assistir algú esp. a progressar, prosperar etc.)



greiða⁵ <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitt ║ e-ð>: (búa til) aparellar una cosa (preparar, esp. un vaixell per a la partida)
        Þorsteinn bað griðkonuna greiða ferð Einars: en Þorsteinn va demanar a la seva serventa que aparellés el viatge de n'Einarr
        greiða til segl: <NAUT> aparellar les veles (per a hissar-les)
           þú gjörir vel, er þú greiðir för þeirra eins og verðugt er fyrir Guði: faràs bé de proveir-los per a llur viatge d'una manera digna als ulls de Déu



greiða⁶ <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitt ║ e-ð>: (flýta) alleugerir un viatge, apressar un viatge (fer més lleuger i ràpid un viatge)
        guð greiðir mína ferð: Déu fa més ràpid el meu viatge
        þér eruð staddir ekki vel, því að stormur er á, en hér fyrir óhreint og skerjótt, og skulum vér greiða ferð yðra: les teniu maldades perquè hi ha tempesta i l'aigua que teniu al davant és tèrbola i plena de tenasses però nosaltres us alleugerirem el viatge (fent-vos de pràctic)
        greiða götu e-s: <LOC FIG> aplanar-li el camí a algú, ajudar algú



greiði <m. greiða, greiðar>: favor m,f
        gera einhverjum greiða: fer un favor a algú



greiðslu·áskorun <f. -áskorunar, -áskoranir>: recordatori m de pagament (notificació requerint el pagament d'una factura, deute etc.)



greiðslu·fær, -fær, -fært: solvent

greiðslu·kort <n. -korts, -kort>:
<ECON> targeta f (o: tarja f) de pagament (targeta de crèdit & targeta de dèbit): ♦ greitt með greiðslukorti mínu pagat amb la meva targeta de crèdit

greiðslu·máti <m. -máta, pl. no hab.>: forma f de pagament



greiðslu·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>: suspensió f de pagaments

greifa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
comtat m

greifainna <f. greifainnu, greifainnur>:
(greifafrú) comtessa f

greifi <m. greifa, greifar>:
comte m

greifinna <f. greifinnu, greifinnur>:
(greifafrú) comtessa f

greifingi <m. greifingja, greifingjar>: teixó m, toixó m (mamífer Meles meles)

grein <m. greinar, greinir (o: greinar)>:
1. (blaða- & lagagrein) article m (de publicació periòdica & de llei): ♦ hinir 95 greinar Lúthers: <HIST RELIG> les 95 tesis de Luter
2. (kennslugrein) assignatura f (curs, matèria d'ensenyament): ◊ “Þýska” er fámenn ~ fjölmenn grein: “Alemany” té pocs ~ molts alumnes; ♦ → kjarnagrein “assignatura troncal”; ♦ → skyldugrein “assignatura obligatòria”; ♦ → valgrein “assignatura optativa”
3. (málsgrein) paràgraf m (part d'oració)
4. (atriði, þáttur) punt m (part d'escrit): ♦ í nokkrum greinum: <LOC FIG> en alguns aspectes
5. (skoðun, athugun, íhugun) observació f (remarca, consideració): ♦ gera grein fyrir e-u: <LOC FIG> retre compte[s] d'una cosa, donar explicacions d'una cosa, referir una cosa; ♦ gera sér grein fyrir e-u: #1. (skilja) copsar una cosa (entendre una cosa); #2. (taka eftir e-u, átta sig á) adonar-se d'una cosa (témer-se'n, esdevenir conscient d'una cosa); ♦ koma til greina: <LOC FIG> entrar en consideració, tenir-se en compte; ♦ koma ekki til greina: <LOC FIG> no entrar en consideració, no considerar-se la possibilitat; ♦ aldrei kom ekki til greina að <+ inf.>: mai no es va considerar la possibilitat de <+ inf.>; ♦ taka e-ð til greina: <LOC FIG> tenir una cosa en compte, prendre una cosa en consideració
6. (trégrein & fag) branca f (d'arbre & especialitat del saber): ♦ í þessum sérstöku greinum uppeldis: en aquestes branques especials de l'educació, en aquestes especialitats educatives
7. (á vínviði) sarment f (de cep)

greina·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
columnista m & m (periodista)

greinar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
relació f, informe m [explicatiu] (informe escrit en el qual hom dóna compte d'uns fets)

greinar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m de puntuació

Greinarmerki - Signes de Puntuació (i d'altres signes tipogràfics de teclat d'ordinador)
	Islandès			Signe gràfic	Català
	at-merki n	→	hjá-merki	@	arrova f, ensaïmada f
	á-merki n	→	hjá-merki	@	arrova f, ensaïmada f
	bakstrik n			\	barra inclinada inversa, barra obliqua inversa
	bandstrik n			-	guió m, guionet m
	dollaramerki n			$	dòlar m
	efnisgreinarmerki n			¶	peu m de moix
	et-merki n			&	i f comercial
	evrumerki n			€	euro m
	ferkantur m			#	coixinet m, esgrelles f.pl
	fílseyra n	→	hjá-merki	@	arrova f, ensaïmada f
	gráðumerki n			°	grau m [Cèlsius, Fahrenheit, sexagesimal etc.]
	gæsalappir f.pl			„svima”	cometes f.pl
	hjá-merki n			@	arrova f, ensaïmada f
			o, tot simplement: hjá
	hornklofar m.pl			[svima]	claudàtor m, parèntesi m rectangular
	jafnaðarmerki n			=	igual m [a], dues ratlles
	kaflamerki n			§	paràgraf m [de llei]
	karlkyns raðtöluending f, karlkyns raðvísir m			º	indicador ordinal masculí
	kassi m			#	coixinet m, esgrelles f.pl
	komma f			,	coma f
	kvenkyns raðtöluending f, kvenkyns raðvísir m			ª	indicador ordinal femení
	lagagreinarmerki n			§	paràgraf m [de llei]
	lokunarspurningarmerki n, lokaspurningarmerki n			?	signe m d'interrogació final
	lokunarupphrópunarmerki n, lokaupphrópunarmerki n			!	signe m d'exclamació final
	lóðrétt strik n			\|	barra f vertical
	lóðstrik n			\|	barra f vertical
	margföldunarmerki n			×	signe m de multiplicació, signe m de per
	málsgreinarmerki n			¶	peu m de moix
	miðpunktur m			·	punt volat
	mínusmerki n			-	signe m de menys
	oddklofar m.pl			<svima>	parèntesis m.pl angulars, claus f.pl angulars
	oddsvigar m.pl			{svima}	claus f.pl
	olnbogasvigar m.pl			<svima>	parèntesis m.pl angulars, claus f.pl angulars
	opnunarspurningarmerki n, byrjunarspurningarmerki n			¿	signe m d'interrogació inicial
	opnunarupphrópunarmerki n, byrjunarupphrópunarmerki n			¡	signe m d'exclamació inicial
	plúsmerki n			+	signe m de més
	prósentumerki n			%	tant m per cent
	punktur m			.	punt m
	semíkomma f			;	punt i coma m
	skástrik n			/	barra f [inclinada], barra f [obliqua], barra f [diagonal]
	slaufusvigar m.pl			{svima}	claus f.pl
	snigill m	→	hjá-merki	@	arrova f, ensaïmada f
	stjarna f			*	asterisc m
		=	stjörnulaga merki
	svigar m.pl			(svima)	parètensis m.pl
	tilvitnunarmerki n.pl			„svima” ~ “svima”	cometes f.pl
			bein tilvitnunarmerki	"svima"	cometes rectes
			einföld ensk tilvitnunarmerki	‘svima’	cometes angleses simples
			einföld þýsk tilvitnunarmerki	‚svima’	cometes alemanyes simples
			[tvöföld] frönsk tilvitnunarmerki	«svima»	cometes baixes, cometes llatines, cometes franceses, cometes a la francesa, cometes f.pl angulars, cometes f.pl d'angle, guillemets m.pl
			tvöföld hliðartilvitnunarmerki	«svima»	cometes baixes, cometes llatines, cometes franceses, cometes a la francesa, cometes f.pl angulars, cometes f.pl d'angle, guillemets m.pl
			tvöföld ensk tilvitnunarmerki	“svima”	cometes f.pl angleses dobles
			tvöföld þýsk tilvitnunarmerki	„svima”	cometes alemanyes dobles
		→	gæsalappir
¹	tommumerki n [= sekúnda lengdar- eða breiddarbaugs]			15" norðlægrar breiddar 15" de latitud nord	segon m
²	tommumerki n			rörið er 6" í þvermál la canonada fa 6" de diàmetre	polzada f
³	tommumerki n [= endurtekning]			6 fuglar, 7 slöngur 14 ", 12 "	signe m de repetició (en enumeracions)
	tvídepill			ı án depils, i með einum depli, ï með tvídepli	dièresi f, trema f
	tvíkross m			‡	doble creu f
	tvípunktur m			:	dos punts
	undirstrik n			_	guió m de subratllat, guió baix
¹	úrfellingarmerki n			'	apòstrof m
²	úrfellingarmerki n [= mínúta]			6° 25' 17" vestur 6 gráður, 25 mínútur og 17 sekúndur vestur 6 graus, 25 minuts i 17 segons oest	minut m
³	úrfellingarmerki n [= fet]			báturin er 6' 7" á lengd báturin er 6 fet og 7 tommur á lengd el bot fa sis peus i 7 set polzades d'eslora	peu m
	verðmerki n	→	vistmerki	@	arrova f, ensaïmada f
	vistmerki n			@	arrova f, ensaïmada f
	þankastrik n			—	guió major, ratlla f
	þrír punktar			...	punts suspensius

	fonts: http://www.decodeunicode.org/de/basic_latin/ i http://www.ismennt.is/not/jogeirs/netnam/greinarm.pdf i http://www.vma.is/gryfjan/page/gryfjan_sertaknin

greinarmerkja·setning <f. -setningar, -setningar>:
puntuació f (col·locació dels diferents signes de puntuació)

greinar·munur <m. -munar, no comptable>:
distinció f, diferenciació f: ♦ gera greinarmun á e-u og e-u: fer distinció entre X i Y; ♦ greinarmunur góðs og ills: la distinció entre el bé i el mal

greina·skil <n.pl -skila>:
nou paràgraf (separació gràfica, mitjançant ratlla en blanc i sagnat inicial, de dos paràgrafs): ♦ punktur og greinaskil: punt i a part, punt i a cap; ♦ setja greinaskil: fer punt i a part, fer punt i a cap

greinast <greinist ~ greinumst | greindist ~ greindumst | greinst ║ e-n>:
1. (kvíslast) ramificar-se (bifurcar-se)
2. (tilgreinast) repartir-se (especificar-se, ésser indicat o citat): ◊ þar er Jamund, son hans, ok margir aðrir hǫfðingjar, konungar, jarlar, hertogar ok barúnar. En þessir eru einkanliga hersins foringjar sem hér greinast: <...> Álfingr, konungr af Mariork <...>, Ebravit af Sibil: hi era en Jamund, el seu fill, així com molts d'altres cabdills, reis, iarls, ducs i barons. I sobretot aquests, que s'indiquen a continuació, eren els capitans de la host: <...> el rei Álfingr de Mallorca <...>, Ibrahim de Sevilla
3. (verða ósáttur, sundurþykkur) separar-se els parers (posar-se en desacord): ♦ greinast á e-ð (o: að e-u): no compartir la mateixa opinió sobre una cosa; ♦ tekur að greinast með e-m: comença a haver-hi desavinences entre..., sorgeix la discòrdia entre...; ◊ Ljótur tók við mannaforræði eftir föður sinn og bjó á Völlum. Tók þá að greinast með þeim Ljóti og Karli og vildi Karl víkja burt úr dalnum og segja menn að hann hafi farið til Ólafsfjarðar og verið þar í elli sinni og hefir Karl sett þar bæ sem heitir á Karlsstöðum og lét þar líf sitt og þótti hinn besti drengur: a la mort de son pare, en Ljótur el va succeir en el càrrec de hǫfðingi i va viure a Vellir. En Ljótur i en Karl van començar a tenir desavinences i [a la llarga,] en Karl va voler anar-se'n de la vall i diuen que es va establir a l'Olafsfiord, que hi va passar les seves velleses i que hi va aixecar un mas que es diu á Karlsstöðum i que hi va morir essent tingut per tothom pel millor dels homes

greind <f. greindar, no comptable>: discerniment m, judici m, intel·ligència f



greindar·próf <n. -prófs, -próf>: test m d'intel·ligència



greini·lega <adv.>: 1. (glögglega) clarament (nítidament)
        2. (auðsæilega) manifestament (palesament)



greini·legur, -leg, -legt: 1. <GEN> clar -a
        2. <FIG> obvi òbvia, palès -esa



greining <f. greiningar, greiningar>: 1. <GEN> anàlisi f
	2. (sjúkdómsgreining) diagnosi f, diagnòstic m (de malaltia)

greiningar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode analític

greinir <m. greinis, greinar>:
<GRAM> article m: ♦ ákveðinn greinir: article determinat; ♦ óákveðinn greinir: article indeterminat

	L'islandès no té article indeterminat

greip <f. greipar, greipar>:
espai m entre el polze i els altres dits: ♦ ganga í greipar e-m: <LOC FIG> caure a les urpes d'algú; ♦ ganga úr greipum e-s: <LOC FIG> escapar de les mans d'algú, fugir de les urpes d'algú; ♦ láta sér e-ð [ekki] úr greipum ganga: [no] deixar fugir una cosa, [no] perdre una cosa; ♦ hafa e-ð/e-n í greip sinni: <LOC FIG> tenir una cosa ~ algú en el seu puny; ♦ láta greipar sópa um e-ð: <LOC FIG> saquejar una cosa, desvalisar una cosa, agabellar una cosa; ♦ spenna greipar: ajuntar les mans, plegar les mans; ♦ → heljargreip “urpes infernals”

gremja <f. gremju, no comptable>: 1. (hneykslun, reiði) indignació f
        2. (þykkja) ressentiment m



gremju·fullur, -full, -fullt: 1. indignat -ada
        2. ple -ena de ressentiment

gren <n. grens, gren. Gen. pl.: grenja; dat.pl.: grenjum>:
cau m (de guineu, de toixó): ♦ leggjast á gren: posar-se a l'aguait, vetllar un cau (el caçador davant el cau de la guineu)

greni·tré <n. -trés, -tré>: avet m (qualsevol arbre del gènere Abies i/o semblant a un avet)



grenja: 1. plorar, bramar

        2. xiular, brumir (les bales, fletxes, etc.)

grennandi, grennandi, grennandi <adj.>:
aprimador -a, amagridor -a

gres·járn <n. -járns, -járn>:
vulgueu veure → grésjárn ‘filigrana de filferro’

grettinn, grettin, grettið: arrugat -ada, pansit -ida (pell)

grey <n. -greys, -grey. Gen. pl.: -greyja; dat.pl.: -greyjum>:
1. <GEN> gossa f, cussa f (Bal.)
2. <FIG> pobre home: ♦ greyið þitt: pobrissonet meu

grey·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gossa f, cussa f (Bal.)

grés·járn <n. -járns, -járn>:
1. (írskur járnþráður <?>, írskt víravirki úr járni <?>) [filigrana f de] filferro m (extraordinàriament enrevessada): ◊ ok þá er þú skyldir leysa nestbaggann, þá hafðak bundit með grésjárni, en þú fant <eigi> hvar upp skyldi lúka: i quan vas voler desfer la bossa de les provisions, jo l'havia lligada amb filigrana de filferro (?) de manera que tu <no> vas trobar per on s'havia de deslligar
2. (töfrajárnþráður <?>) filferro encantat: ◊ ok þá er þú skyldir leysa nestbaggann, þá hafðak bundit með grésjárni, en þú fant <eigi> hvar upp skyldi lúka: i quan vas voler desfer la bossa de les provisions, jo l'havia lligada amb filferro màgic (?) de manera que tu <no> vas trobar per on s'havia de deslligar
3. variant de → gerjárn ‘ferro de limonita’

grið·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
<HIST> trencador m de treva

griðungur <m. griðungs, griðungar>:
toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) (→ boli)

Grikki <m. Grikkja, Grikkir>:
grec m, grega f

Grikkja:
casos oblics del sg. i gen. pl. de → Grikki “grec”

grikkja·eldur <m. -elds, no comptable>:
<HIST> foc grec

grikkja·lilja <f. -liljur, -liljur>:
*lliri àtic, *crocus àtic (planta Crocus sieberi)

Grikkjum:
dat. pl. de → Grikki “grec”

Grikk·land <n. -lands, no comptable>:
Grècia f

grikkneska <f. grikknesku, grikkneskur>:
grec m (llengua grega) (→ gríska)

grikkneskur, grikknesk, grikkneskt <adj.>:
grec -ega (→ grískur)

grikkur <m. grikks, grikkir>:
mala passada, putada f, porcada f: ♦ gera e-m grikk: fer una putada (o: porcada) a algú; ♦ þetta var óþokkalegur grikkur: ha estat una passada ben roïna, ha estat una putada

grill <n>: planxa (de cuinar)

        setja fisk / kjöt á heitt grill: posar el peix / la carn sobre la planxa escalfada



grilla: 1. fer a la planxa, cuinar una cosa a la planxa

        2. grilla í ofni: fer a l’ast dins el forn

        2b. gratinar



grill·ofn <m. -ofns, -ofnar>: forn m [torradora]
        grillofn með hellum: forn-torradora m amb plaques per cuinar-hi



grill·partý <n. -partýs, -partý>: barbacoa f (torrada de carn)
        grillpartý á veröndinni: barbacoa a la terrassa

grill·pinni <m. -pinna, -pinnar>:
<CULIN> pinxito m [moruno]

grill·sett <n. -setts, -sett>: set m de torrar carn (conjunt de forquilles llargues, esmolles etc. per torrar carn i diferents espícies amb què condimentar una torrada de carn)



grimmd <f. grimmdar, grimmdir>: 1. crueltat f (de persona)
           græðgi og grimmd: cobdícia i crueltat
        2. ferotgia f, ferocitat f (d'animal)

grimm·legur, -leg, -legt <adj.>:
cruel, ferotge

grimmur, grimm, grimmt: 1. ferotge, fer -a (animal)
           grimmi úlfurinn: el llop ferotge 
        2. cruel (persona, esp. de caràcter)
           Ívan grimmi: Ivan el terrible

grip·deildir <f.pl -deilda>:
rapinya f, saqueigs m.pl: ♦ ofbeldi og gripdeildir: actes de violència i rapinya

gríðar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ógurlegur) esfereïdor -a (terrible, horrible)
2. (gríðarstór) ingent (enorme)

gríðar·stór, -stór, -stórt: colossal, gegantí -ina, enorme



gríma¹ <f. grímu, grímur>: màscara f
        draga grímu á andlit: posar-se una màscara
        láta grímu fyrir andlit sér: posar-se una màscara
        það renna á e-n tvær grímur: <LOC FIG> trobar-se en un dilema

Gríma² <f. Grímu, no comptable>:
Grima f (ginecònim, nom de dona): ♦ Galdra-Gríma: <LITER> la Bruixa Avorrida; ♦ Trillurnar þrjár og Galdra-Gríma: les Tres Bessones i la Bruixa Avorrida

grímu·dans <m. -dans, -dansar>: ball m de màscares

grímu·klæddur, -klædd, -klætt: emmascarat -ada
        grímuklæddur þjófur: lladre emmascarat

grímu·maður <m. -manns, -menn>:
emmascarat m, emmascarada f (persona que duu posada una màscara perquè hom no el reconegui pas): ♦ grímumaður í hefndarhug: un emmascarat amb set de venjança

Grímur <m. Gríms, no comptable>:
Grim m (andrònim, nom d'home)

grín <n. gríns, no comptable>: diversió f (esp., entreteniment amb alegria)
        gera grín að e-m: burlar-se d'algú, riure-se'n d'algú, fer burla d'algú
          ertu að gera grín að mér?: que te n'estàs fotent de mi?
        það er ekkert grín!: no faig broma!

grípa <gríp ~ grípum | greip ~ gripum | gripið ║ e-ð ~ e-n>:
     1. agafar una cosa ~ algú
     2. grípa á kýlinu: <LOC FIG> tocar el punt sensible
     3. grípa fram í fyrir e-m: interrompre algú (no deixar-li acabar el que està dient)
     4. grípa í e-ð: agafar-se a una cosa, aferrar-se a una cosa
     5. grípa til e-s: allargar la mà per agafar una cosa
        grípa til vopna: [re]córrer a les armes

grípandi, grípandi, grípandi: 1. (hrífandi) fascinant (entusiasmador, engrescador)
        2. (átakanlegur) emocionant (que corprèn, que no et deixa indiferent)
           áhugaverð og grípandi mynd: una pel·lícula interessant i emocionant

grís <m. gríss, grísir>:
1. (frá fæðingu og svo lengi sem þeir nærast aðeins á mjólk, spengrís) garrí m, garrina f, godall m, godí m (Mall.), godina f (Mall.) (porquet des que neix i mentre només mama)
2. (frá 4-5 vikna og eftir að þeir byrja að éta fasta fæðu og fram á fullorðins aldur, smágrís) porcell m, porcella f (porquet jove, trugeta jove): ♦ ofnsteiktur grís: porcella rostida

grísa·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>:
ruca f [silvestre], ruqueta f [silvestre], eruga f silvestre (planta Diplotaxis muralis)

A fi i efecte de distingir entre Eruca sativa i Diplotaxis muralis, recomanem de reservar l'ús de rúcola per a la planta Eruca sativa i ruqueta o roqueta per a la planta Diplotaxis muralis.

gríska <f. grísku, grískur>:
grec m (llengua grega): ♦ býsönsk gríska: grec bizantí (→ býsansgríska); ♦ → forngríska “grec antic”; ♦ gríska Nýja testamentisins: el grec del Nou Testament; ♦ hellenísk gríska: grec hel·lenístic; ♦ → nýgríska “grec modern”

grískur, grísk, grískt <adj.>:
grec -ega: ♦ gríska rétttrúnaðarkirkjan: l'església ortodoxa grega; ♦ gríska stafrófið: l'alfabet grec; ♦ grísku borgríkin: les ciutats estat gregues; ♦ grískur kross: creu grega

grjót <n. grjóts, no comptable>:
pedres f.pl: ♦ berja e-n grjóti í hel: <HIST> lapidar algú (→ grýta í hel); ◊ en er Börkur fréttir þessi fákynstur þá fer hann upp á Annmarkastaði og lætur taka Auðbjörgu og fer með hana út á Saltnes og ber hana grjóti í hel. Og er þetta er liðið fer Gísli heiman og kemur á Nefsstaði og tekur Þorgrím nef höndum og færir á Saltnes og er dreginn belgur á höfuð honum og er barður grjóti til bana og er kasaður hjá systur sinni, á hryggnum milli Haukadals og Meðaldals: quan en Börkur va sentir contar aquest fet inaudit, va pujar fins a Annmarkastaðir i hi féu agafar l'Auðbjörg, després, la se'n dugué a Saltnes i allà la va lapidar. Després de passar tot això, en Gísli va sortir de ca seva, es va dirigir a Nefsstaðir, hi va capturar en Þorgrímur Nàpia i el se'n dugué a Saltnes; allà, li va tapar el cap amb una pell de vedella i el va lapidar, i després, el va soterrar al costat de sa germana, a la carena que hi ha situada entre el Haukadalur i el Meðaldalur; ♦ garður hlaðinn [upp] úr grjóti: una paret seca, un marge; ♦ hreinsa grjótið úr túninu: espedregar el tún o prada tancada del mas; ♦ hlaða grjóti at hǫfði e-m: colgar de pedres el cadàver d'algú; ♦ hylja hræ e-s með grjóti: colgar de pedres el cadàver d'algú; ♦ láta grjót ganga: llançar pedres; ♦ verða að grjóti: convertir-se en pedra, petrificar-se

grjót·garður <m. -garðs, -garðar>:
paret seca, mur m de pedra

grjót·náma <f. -námu, -námur>: pedrera f (indret d'extracció de roca)



grobbi <m.grobbar>: cabot de riba (peix Cottus gobio)

gró <n. grós, gró>:
<BOT> espora f

gróa <græ ~ gróum | greri ~ grerum (o: <FAM> gréri ~ grérum) | gróið>:
1. (um plöntur) créixer (desenvolupar-se una planta)
2. (um sár) tancar-se (cicatritzar-se una ferida): ♦ aldrei grær um heilt með þeim: <FIG> ja no es tornaran a reconciliar entre ells

gróður·áburður <m. -áburðar, -áburðir>: fertilitzant m, adob m

gróður·belti <n. -beltis, -belti>:
bioma m (regions ecològiques caracteritzades per la vida vegetal i animal que nodreixen. Generalment es defineixen pel tipus de vegetació dominant que s'hi fa): ♦ gróðurbelti jarðar: els biomes de la terra

gróður·hús <n. -húss, -hús>:
hivernacle m, viver m

gróðurhúsa·áhrif <n.pl -áhrifa>:
efecte m hivernacle

gróður·mold <f. -moldar, -moldir>: humus m (terra de mata, capa superior del sòl, on s'hi fan les plantes)

gróður·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
vegetació f, flora f, regne m vegetal

gróður·samur, -söm, -samt <adj.>:
fèrtil

gróf·gerður, -gerð, -gert: toixarrut -uda (Mall.), groller -a, ordinari -ària

gróinn, gróin, gróið <adj.>:
1. (þakinn gróðri) cobert -a de vegetació (terreny): ♦ lítt gróinn: amb poca vegetació
2. (um sár) tancat -ada, cicatritzat -ada (ferida): ♦ hann er gróinn sára sinna: està curat de les seves ferides
3. gróinn saman: que han crescut en comú fusionant-se: ♦ gróinn ~ gróin ~ gróið saman við e-ð: <FIG> fusionat -ada amb, lligat -ada amb, amalgamat -ada amb (dit de dues o més coses que, en créixer, s'han anat unint i soldant entre si)

gró·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
<BOT> esporòfit m

grósku·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f de desenvolupament: ◊ gróskusvæði tæknifyrirtækja: zona de desenvolupament d'empreses tecnològiques

gróu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
xafarderia f, rumor m

grugg <n. gruggs, no comptable>:
solatge m, pòsit m, baixos m.pl, escolims m.pl, fondilles f.pl (Ross.), escorrentims m.pl (Mall., Men.)

grugga <grugga ~ gruggum | gruggaði ~ grugguðum | gruggað ║ e-ð>:
enterbolir una cosa: ◊ grugga vatnið: enterbolir l'aigua

gruggaður, grugguð, gruggað, <adj.>:
enterbolit -ida (líquid)

gruggóttur, gruggótt, gruggótt <adj.>:
tèrbol -a (líquid)

gruggugur, gruggug, gruggugt <adj.>:
tèrbol -a (líquid)

gruna <gruna ~ grunum | grunaði ~ grunuðum | grunað>:
I. <personal>:
1. <e-n>: (liggja undir grun) sospitar d'algú (tenir sospites sobre algú): ♦ gruna e-n um e-ð: sospitar d'algú en una cosa; ♦ gruna e-n um að hafa <+ supí>: sospitar que algú ha <+ part. pass.>; ♦ gruna e-n um að hafa gert e-ð: sospitar que algú ha fet una cosa
II. <Impersonal>:
1. <e-n grunar e-ð>: (ìmynda sér) tenir sospites (imaginar-se una cosa, suposar una cosa): ♦ mig grunaði það: ho sospitava, m'ho imaginava

grunaður, grunuð, grunað <adj.>:
sospitós -osa: ◊ “hinir venjulega grunuðu (també: hinir vanalegu grunuðu)” eftir Bryan Singer: “Sospitosos habituals” de Bryan Singer; ♦ vera grunaður um að hafa <+ supí>: ésser sospitós d'haver <+ part. pass.>; ◊ mennirnir eru grunaðir um að hafa haft stolið viskí í fórum sínum: els homes són sospitosos d'haver estat en possessió de whiski robat; ♦ listinn yfir grunaða: la llista dels sospitosos; ♦ skrá um grunaða: llista f de sospitosos

grundvallar- <adj. en compostos>:
1. bàsic -a
2. fonamental
3. elemental

grundvallar·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
punt bàsic

grund·völlur <m. -vallar, pl. no hab.>: base f, fonament m

grunn- <adj. en compostos>:
1. bàsic -a, elemental
2. basal

grunn·líkamshiti <m. -líkamshita, pl. no hab.>:
<MED> temperatura f basal

grunn·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs m elemental: ♦ grunnnámskeið í e-u: curs elemental de...

grunnsjávar·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f de litoral, pesca costanera

grunnskóla·barn <n. -barns, -börn>: infant m de primària

grunnskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
mestre m de primàia, mestra f de primària

grunnskóla·nemandi <m. -nemanda, -nemendur>: escolar m & f de primària



grunn·skóli <m. -skóla, -skólar>: 1. escola f de primària (edifici)
        2. primària f (cicle educatiu)

grunn·taxti <m. -taxta, -taxtar>:
tarifa f base

grunn·tónn <m. -tóns, -tónar>:
idea bàsica, tònica f [general], tarannà m [de fons], idea f de fons

grunn·tækni <f. -tækni, pl. no hab.>:
tecnologia bàsica

grunnur <m. grunns, grunnar>:
1. (undirstaða) fonament[s] m.[pl] (murs bàsics): ♦ brenna til grunna: cremar fins als fonaments; ♦ leggja grunninn að e-u: posar els fonaments d'una cosa; ◊ Konstantínus keisari og Helena móðir hans lögðu grunninn að kirkjunni árið 338: l'emperador Constantí i sa mare Helena van posar els fonaments de l'església l'any 338
2. (grunnvöllur) fonament m, base f (part bàsica, elements bàsics): ♦ vera grunnur (o: grunnvöllur) e-s: ésser el fonament (o: la base) de...
3. (hafsbotn & bakgrunnur & grunnmálning) fons m (de mar & rerefons & de pintura)
4. <MAT> base f: ♦ þverstæður (o: hornréttur) grunnur: base ortogonal (→ þvergrunnur)
5. (neðsti hluti blöðku e. stilks) part f basal (part inferior de tija o de làmina de fulla o de pètal): ♦ grunnur krónublaðs: ungla f de pètal

grunnur, grunn, grunnt <adj.>:
som -a (poc profund, de poca fondària): ♦ það er grunnt á því góða með þeim: <LOC FIG> la relació que hi ha entre ells és tensa; ♦ e-r ristir grunnt: <LOC FIG> algú és superficial

grunnvallar- <adj. en compostos>:
bàsic -a, elemental (→ grundvallar-)

grunn·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>:
aigua freàtica

grunn·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m base

grunsam·legur, -leg, -legt <adj.>:
sospitós -osa, suspecte -a

grun·semd <f. -semdar, -semdir>:
1. (grunur) sospita f (obtenir guanys, treure lucre o beneficis de): ♦ hafa [sterkar] grunsemdir um [það] að <+ subj.>: tenir [fortes] sospites que no... <+ subj.>; ♦ e-ð vekir grunsemdir um [það] að <+ subj.>: una cosa fa aixecar sospites que no... <+ subj.>; ♦ e-r vekir grunsemdir: algú es fa sospitós -osa, algú aixeca sospites
2. (tortryggni) recel m, desconfiança f (malfiança, reguard, suspicàcies)

grúbba <f. grúbbu, grúbbur>:
<FAM> variant ortogràfica de → grúppa “grup”

grúfa <f. grúfu, no comptable>:
mot emprat en la locució:: ♦ liggja á grúfu: estar ajagut -uda de bocaterrosa

grúppa <f. grúppu, grúppur>:
<FAM> grup m

grýlu·kerti <n. -kertis, -kerti>: caramell m de gel, candela f de gel

grýta <grýti ~ grýtum | grýtti ~ grýttum | grýtt ║ e-n (o: á e-n; o: að e-m)>:
apedregar algú: ♦ grýta e-n til bana (o: í hel; o: til dauða): lapidar algú, apedregar algú fins a matar-lo

grýting <f. grýtingar, pl. no hab.>:
lapidació f

grýttur, grýtt, grýtt: pedregós -osa

græða <græði ~ græðum | græddi ~ græddum | grætt>:
1. <e-ð> : (lækna) guarir una cosa, curar una cosa (cast., ekki ritm./no lit.) (sanar, fer que una ferida es guareixi & guarir algú): ♦ græða sár: guarir una ferida, curar una ferida; ♦ græða e-n: curar algú; ♦ græða e-n af e-u: curar-li a algú una cosa
2. <e-ð [á e-u]>: (hagnast) guanyar una cosa [amb una cosa] (obtenir guanys, treure lucre o beneficis de): ◊ hann græddi mikið á því: hi va guanyar molt; ♦ það er ekkert á þessu að græða: no hi guanyaràs res amb això, d'això no se'n pot treure cap mena de benefici
3. <e-ð upp>: (planta trjám, nytjaplöntum o.s.fr.) eixermar un terreny erm (fer productiu un terreny erm): ♦ græða upp land: aprofitar agrícolament un terreny, eixermar un terreny
4. <e-ð á e-ð>: <AGRIC & MED> empeltar una cosa en...: ♦ græða húð á neðra augnlok: fer un empelt de pell a la parpella inferior

græðari <m. græðara, græðarar>:
<RELIG> salvador m, redemptor m

græðast <græðist ~ græðumst | græddist ~ græddumst | græðst ║ impers.>:
verb emprat en la locució:: ♦ honum græddist fé: ha fet molts de diners

græði·súra <f. -súru, -súrur>:
plantatge m [gros], plantatge ample, grana f de canari (planta Plantago major)

græn·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau verdós, blava verdosa (o: blau verdosa)

græn·finka <f. -finku, -finkur>: verderol m, verdum m (ocells Carduelis chloris chloris & Carduelis chloris aurantiiventris)

græn·himna <f. -himnu, -himnur. Gen. pl.: -himna>:
monostroma m [de Greville], monostroma verd (alga comestible) (alga verda Monostroma grevillei)

græn·karpi <m. -karpa, -karpar>: carpí m, peix m de bassa, peix vermell (peix Carassius carassius)

græn·kál <n. -káls, no comptable>:
col verda, col aloma, col bajana (planta Brassica oleracea var. acephala)

Græn·land <n. -lands, no comptable>:
Grenlàndia f

Grænlands·haf <n. -hafs, no comptable>:
mar f,m de Grenlàndia

grænlands·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
balena franca àrtica (mamífer Balaena mysticetus) (→ norðhvalur)

grænlands·krækill <m. -krækils, -kræklar>:
*gripau de mar àrtic (peix Artediellus uncinatus)

grænlands·mævill <m. -mævils, -mævlar>:
*donzella àrtica (peix Bythites fuscus)

grænlands·naggur <m. -naggs, -naggar>:
bocapetita àrtica (peix Nansenia groenlandica)

grænlands·sléttbakur <m. -sléttbaks, -sléttbakar>:
balena franca àrtica (mamífer Balaena mysticetus) (→ norðhvalur)

Grænlands·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent m de Grenlàndia: ♦ → Austur-Grænlandsstraumur “corrent m de Grenlàndia Oriental”; ♦ → Vestur-Grænlandsstraumur “corrent m de Grenlàndia Occidental”

Grænlands·sund <n. -sunds, no comptable>:
estret m de Grenlàndia

græn·leitur, -leit, -leitt: verdós -osa, verdosenc -a

Græn·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
grenlandès m, grenlandesa f

græn·lenska <f. -lensku, no comptable>:
grenlandès m, llengua grenlandesa

græn·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
grenlandès -esa

græn·lilja <f. -lilju, -liljur>:
pírola pèndula, pírola f unilateral (planta Pyrola secunda syn. Orthilia secunda)

græn·meti <n. -metis, pl. no hab.>:
<CULIN> verdura f

grænmetis·álegg <n. -áleggs, -álegg. Gen. pl.: -áleggja; dat.pl.: -áleggjum>:
<CULIN> fiambre vegetarià

grænmetis·fæði <n. -fæðis, pl. no hab.>:
<CULIN> alimentació vegetariana, cuina vegetariana

grænmetis·jafningur <m. -jafnings, pl. no hab.>:
<CULIN> jafningur m de verdures (mena de salsa beixamel amb verdures, esp. pastanaga, col de cabdell i pebrot): ♦ reyktur fiskur með grænmetisjafningi: peix fumat amb jafningur de verdures

grænmetis·réttur <m. -réttar, -réttir>:
1. <CULIN GEN> plat m de verdures
2. (á veitingastað) plat vegetarià (a restaurant): ♦ ég ætla að fá grænmetisrétt: voldria alguna cosa per a vegetarians

grænmetis·salat <n. -salats, -salöt>:
<CULIN> amanida f vegetal

grænmetis·sali <m. -sala, -salar>:
verdulaire m & f

grænmetis·súpa <f. -súpu, -súpur>:
sopa f de verdures, sopa juliana

grænmetis·veitingastaður <m. -veitingastaðar, -veitingastaðir>:
restaurant vegetarià

grænmetis·æta <f. -ætu, -ætur>:
vegetarià m, vegetariana f

grænmetis- og ávaxta·pressa <f. -pressu, -pressur>:
liquadora f

grænn, græn, grænt: verd -a

græn·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur)

græn·serkur <m. -serks (o: -serkjar), -serkir>: farinera borda, cogoma borda, cogomella borda (bolet Amanita phalloides)

græn·síld <f. -síldar, -síldar>:
*saboga verda (peix Alosa pseudoharengus) (→ silfurskjaddi)

græta <græti ~ grætum | grætti ~ grættum | grætt ║ e-n>:
fer plorar a algú: ◊ fyrirgefðu að ég grætti þig: perdona que et fes plorar

gröf <f. grafar, grafir>:
tomba f, sepultura f: ♦ kirkja hinnar heilögu grafar í Jórsölum: l'església del sant sepulcre de Jerusalem; ♦ spilla gröf: <JUR> profanar una tomba, violar una sepultura; ♦ vot gröf: tomba marina, tomba f d'aigua (la mar, per als qui hi han morts ofegats o el vaixell enfonsat, dins el qual hi reposen els anegats); ◊ Levíaþan sendi öll skip sem hann sá í vota gröf: el Leviatan enviava tots els vaixells que veia a una tomba marina (al fons de la mar)

gröf <f. grafar, grafir>: (í kirkjugarði) tomba f

grön¹ <f. granar, granar>:
<†> variant arcaica de → grön² “bigoti, mostatxos; (pl.) morros [d'animal]”

grön² <f. granar, granir>: 1. (yfirvararskegg) bigoti m, mostatxo m (Bal.)
		honum er ekki sprottinn grön: encara no li han sortit els pèls de la barba
	2. (varir) llavi m superior
		fýla grön [yfir e-u]: <LOC FIG> arrufar el nas [davant una cosa]
	3. granir <f.pl grana>: (á dýrum) morro[s] m.[pl], musell m

gubba <gubba ~ gubbum | gubbaði ~ gubbuðum | gubbað ║ [e-u]>: vomitar [una cosa]

gubbu·poki <m. -poka, -pokar>:
<FAM í flugvél> bossa f per al mareig

guð <m. guðs, guðir>:
1. <GEN> déu m (el mot no designa mai els déus del paganisme norrè; en aquest sentit s'emprava el doblet → goð)
2. <RELIG í kristindómi> Déu m (en el cristianisme): ◊ ef Guð er með oss, hver er þá á móti oss?: si Déu és amb nosaltres, qui estarà contra llavors contra nosaltres?; ♦ biðja til guðs: pregar a Déu; ♦ fyrir Guði og mönnum: als ulls de Déu i als dels homes; ♦ guð hjálpi mér!: que Déu ens ajudi!; ♦ guð hjálpar þeim sem hjálpa sér sjálfir: <LOC FIG> ajuda't i Déu t'ajudarà; ♦ guð komi til!: Déu ens en guard!; ♦ guð minn góður: Déu meu!; ♦ guði sé lof!: gràcies a Déu!, Déu sia lloat!; ♦ guð varðveiti þig!: que Déu et protegeixi!; ◊ Guð varðveiti Elísabetu drotníngu, lífi hún og ríki lengi og vel!: que Déu protegeixi la reina Elisabet i que ella i el regne visquin per molt de temps i bé!; ♦ lúta vilja guðs: sotmetre's a la voluntat de Déu; ♦ það má guð vita!: <LOC FIG> només Déu ho sap
3. <RELIG í gyðingdómi> D-eu m (en el judaisme)

guð·dóttir <f. -dóttur, -dætur>: fillola f

guð·faðir <m. -föður, -feður>: padrí m [de fonts]

Guð·jón <m. -jóns, no comptable>:
Joan m de Déu

guð·móðir <f. -móður, -mæður>: padrina f [de fonts]

guðmundar·grös <n.pl -grasa>:
molsa f d'Irlanda, carragheen m, carraigín m (alga comestible) (alga vermella Chondrus crispus) (→ fjörugrös)

Guð·rún <f. -rúnar, no comptable>:
Guðrún f, Gudrun f (ginecònim, nom de dona)

guð·rækni <f. -rækni, pl. no hab.>: <RELIG> devoció f

guðs·afneitari <m. -afneitara, -afneitarar>:
ateu m, atea f (persona que nega l'existència de déu)

guðs·hugtak <n. -hugtaks, -hugtök>:
concepte m de Déu, concepció f de Déu

guð·níðingskapur <m. -níðingskapar, no comptable>:
apostasia f: ◊ nú skal segja þann ævintýr er gerðist á ofanverðum dögum Hákonar Hlaðajarls, í hverjum kynstrum, göldrum og gerningum hann varð forsmáður og mjög að verðugu, því að hans mannillska og guðníðingskapur varð mörgum manni til mikils þunga og óbætilegs skaða andar og líkama: ara contaré la història que va succeir a la darreria del regnat d'en Hákon, el iarl de Hlaðir i en quines arts màgiques, bruixeries i fetilleries patí vergonya i humiliació, i molt merescudament, car tant la seva maldat com la seva apostasia a més d'un li resultava una gran pòndol i un dany irreparable tant per a l'ànima com per al cos

guð·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
1. (trúníðingur) apòstata m & f (renegat o renegada de la seva fe): ♦ Júlíanus guðníðingur: <HIST> Julià l'Apòstata
2. (guðlastari) blasfem m, blasfema f (rèprobe, sacríleg, irreverent)
3. (guðsafneitari) ateu m, atea f (partidari de l'ateisme)

guðs·móðir <f. -móður, no comptable>:
<RELIG> mare f de Déu: ◊ þegar við fréttum af vandræðum þínum, bað ég guðsmóður um kraftaverk: quan ens vam assabentar dels teus problemes, vaig demanar un miracle a la mare de Déu

guð·sonur <m. -sonar, -synir>: fillol m



guð·spjall <n. -spjalls, -spjöll>: evangeli m



guðspjalla·maður <m. -manns, -menn>: evangelista m
        guðspjallamennirnir fjórir: els quatre evangelistes



guðs·þjónusta <f. -þjónustu, -þjónustur>: servei religiós (equivalent evangèlic de la missa)



guð·velkominn, -velkomin, -velkomið: cordialment benvingut -uda

gufu·hver <m. -hvers, -hverir>:
<GEOL> fumarola f

gufu·skip <n. -skips, -skip>: [vaixell m de] vapor m

guggna <guggna ~ guggnum | guggnaði ~ guggnuðum | guggnað>:
arronsar-se, fer-se enrere, cagar-se [a les calces], acoquinar-se, arrufar-se (Mall., Men.) (perdre el coratge o la voluntat de resistir): ♦ guggna á e-u: <LOC> tirar la tovallola en una cosa, afluixar-se'n d'una cosa (retre's, deixar-ho córrer)

gula <f. gulu, no comptable>: <MED> icterícia f



gul·broddi <m. -brodda, -broddar>: llengua f de bou, picornell m de pi (Mall.) (bolet Hydnum repandum)

gul·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
didalera groga, didalera f de Sant Jeroni (planta Digitalis lutea)

gull <n. gulls, no comptable>: or m
       18 karata gull: or de 18 quirats
       búa til skartgripi úr gulli sem er í kringum 14 karöt: fer joies amb or d'uns 14 quirats
       leita að gulli: cercar or
       hreinleiki gulls er mældur í karötum: la puresa de l'or es mesura en quirats
       hreint gull: or pur
          hreint gull er 24 karöt: l'or pur té 24 quirats
          hvað er hreint gull mörg karöt?: quants de quirats té l'or pur?
       skírt gull: or pur
       svarta gullið: l'or negre (petroli)
       ekki er allt gull sem glóir: no és pas or tot el que brilla
       ekki fyrir allt gull heimsins: ni per tot l'or del món
       vera þyngdar sinnar virði í gulli: valer el seu pes en or

gullaldar- <en compostos>:
del segle d'or

gullaldar·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
literatura f del segle d'or

gullaldar·legur, -leg, -legt <adj.>:
del segle d'or

gullaldar·lið <n. -liðs, -lið>:
<ESPORT> drem team m

gullaldar·rit <n. -rits, -rit>:
obra f del segle d'or, obra f del període daurat [de la literatura]

gull·brúðkaup <n. -brúðkaups, -brúðkaup>:
noces f.pl d'or

gull·búinn, -búin, -búið <adj.>:
xapat -ada en or

gull·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
brodat -ada d'or

gul·leitur, -leit, -leitt: groguenc -a

gull·fallegur, -falleg, -fallegt: bonic -a com el sol (o: com un sol)
        þú ert gullfalleg: ets bonica com un raig de sol

gull·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
didalera groga, didalera f de Sant Jeroni (planta Digitalis lutea)

gull·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
1. boixac m de jardí, boixac ver, bojac m, gojats m.pl (planta Calendula officinalis)
2. boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis) (→ akurfrú)

gull·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
alquímia f

gullgerðar·list <f. -listar, no comptable>:
alquímia f

gullgerðar·maður <m. -manns, -menn>:
alquimista m, alquimista f (→ alkemisti)

gull·grafari <m. -grafara, -grafarar>:
cercador m d'or, cercadora f d'or

gull·gægir <m. -gægis, -gægar>: ida daurada (peix Leuciscus idus)

gull·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:
camamilla groga, camamilla f dels tintorers, camamil·la groga (Mall., Men.) (planta Anthemis tinctoria syn. Cota tinctoria)

gull·hleifur <m. -hleifs, -hleifar>: lingot m d'or

gull·hnullungur <m. -hnullungs, -hnullungar>:
palleta f d'or, pepita f d'or (cast., ekki ritm./no lit.) (per raons d'eufonia se sol preferir de dir → gullmoli)

gull·hrís <m. -hríss, -hrísir>:
vara f d'or, consolda sarraïnesca (planta Solidago virgaurea)

gull·húð <f. -húðar, -húðir>: bany m d'or

gull·húðaður, -húðuð, -húðað: amb un bany d'or
        gullhúðuð hálsfesti: cadeneta amb un bany d'or

gull·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
amb els cabells d'un ros daurat, amb els cabells rossos com l'or

gullið¹:
nom. i ac. sg. determinats de → gull “or”

gullið²:
nom. i ac. sg. nt. forts de → gullinn, gullin, gullið “daurat; d'or”

gullinn, gullin, gullið <adj.>:
1. (gylltur) daurat -ada, auri àuria (de color d'or)
2. (úr gulli) d'or, auri àuria (fet d'or o semblant a l'or): ◊ ‘Hinar gullnu sagnir’ eftir Jakob frá Voragine: "‘La Llegenda Àuria’ del beat Jaume de Voràgine

gull·innihald <n. -innihalds, no comptable>:
contingut m en or, títol m d'or

gullin·rafi <m. -rafa, -rafar>: 1. (fullvaxta) cirviola f (Mall.), círvia f (Men., Eiv.) (peix Seriola dumerili)
        1b. (ungur) verderol m (peix Seriola dumerili)

gullin·rót <f. -rótar, pl. no hab.>:
cúrcuma f (planta & espícia & colorant alimentari de Curcuma longa)

gullin·snið <n.pl -sniða>:
<MAT & ART> raó àuria, secció àuria,divina proporció: ♦ → hið gullna snið, gullna sniðið “íd.”

gull·karfi <m. -karfa, -karfar>:
sebast m gran, sebast m de l'Atlàntic Nord, rascassa f del nord, penegal nòrdic (peix Sebastes marinus)

gull·karpi <m. -karpa, -karpar>: carpí daurat (peix Carassius auratus)

gull·kálfur <m. -kálfs, -kálfar>:
<RELIG & FIG> vedell m d'or: ♦ dansa kringum gullkálfinn: <LOC FIG> adorar el vedell d'or (valorar sobre manera els diners)

gull·keðja <f. -keðju, -keðjur>: cadena f d'or, cadeneta f d'or (joia)

gull·korn <n. -korns, -korn>:
palleta f [petita] d'or, granet m d'or, pepita f [petita] d'or (cast., ekki ritm./no lit.)

gullkorn·blóm <n. -blóms, -blóm>:
*cap m d'or, *centàurea macrocèfala, *centàurea f de cap gros (planta Centaurea macrocephala)

gull·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all daurat (planta Allium moly)

gull·lax <m. -lax, -laxar>: nom de diversos peixos:
       litli gulllax: peix m de plata (peix Argentina sphyraena)
       stóri gulllax: salmó daurat (peix Argentina silus)

gull·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
daurada petita, fusell petit (Val.), fuell petit (Mall., Men.) (ocell Pluvialis dominica)

gull·medalía <f. -medalíu, -medalíur>:
medalla f d'or

gull·milti <n. -miltis, -milti>:
lingot m d'or

gull·moli <m. -mola, -molar>:
1. <GEN> palleta f d'or, pepita f d'or (cast., ekki ritm./no lit.)
2. <FIG> tresor m (persona que ‘val un món’)

gull·mura <f. -muru, -murur>:
potentil·la f de Crantz, potentil·la f estipular (planta Potentilla crantzii)

gull·mynt <f. -myntar, -myntir>:
1. (gullpeningur) moneda f d'or (peça de diner)
2. (gullmedalía) medalla f d'or (guardó o peça d'or en forma de moneda)

gull·náma <f. -námu, -námur>:
mina f d'or

gull·ofinn, -ofin, -ofið <adj.>:
teixit -ida amb fil d'or, filat -ada amb fil d'or, brodat -ada amb fil d'or (apareix en documents medievals aplicat a teles valuoses): ◊ rekkjur váru þar vel búnar ok breiddar gullofnum klæðum ok guðvefjar pellum: els llits d'allà eren de bella faiçó i estaven coberts amb roba de llit de brocat d'or (?) i pelfes (pell = pallium ?) de vellut; ◊ lét nú Högni akkerum kasta í grunn sævar, ok eptir þat lét hann tjalda sínu gullofnu silkitjaldi ok gekk þar inn síðan með öllum sínum vildustu mönnum: aleshores en Hogni va fer tirar l'àncora al fons de la mar i, un cop fet això, va fer muntar la seva tenda de seda i fil d'or i hi va entrar amb totes els seus millors barons; ♦ gullofinn dúkur: <HIST> drap m d'or (?); ◊ hún hafði gullofinn dúk á knjám sér ok kembdi sér með gullkambi: damunt els genolls hi tenia un drap d'or [a guisa de tovallola] i s'estava pentinant amb una pinta d'or

gull·regn <n. -regns, -regn>:
1. <FIG> pluja f d'or
2. laburn m (qualsevol planta del gènere Laburnum) (→ fjallagullregn; → garðagullregn; → strandagullregn)

gull·rýtingur <m. -rýtings, -rýtingar>:
1. <GEN> daga f d'or
2. (verðlaun) premi m Gold Dagger, la Daga d'Or (guardó literari)

gull·röndungur <m. -röndungs, -röndungar>:
llissa (o: llíssera) galta-roja (peix Liza aurata syn. Mugil auratus)

gull·sardínella <f. -sardínellu, -sardínellur>:
alatxa f (peix Sardinella aurita)

gull·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
1. (sem smíðar gripi úr gulli, silfri o.s.fr.) orfebre m & f (fabricant i/o venedor d'objectes d'or i argent)
2. (slenja, drekafluga) espiadimonis m, libèl·lula f (nom de diferents espècies d'insecte)

gullsmíða·list <f. -listar, no comptable>:
orfebreria f (art d'orfebre)

gull·snið <n. -sniðs, -snið. Emprat hab. en pl.>:
<ARTS GRAF> dauradura f (ornament daurat de fulla llibre) (→ bók í gylltum sniðum)

gull·sópur <m. -sóps, -sópar>:
gódua f, ginestell m (Mall., Tarr.) (planta Cytisus scoparius syn. Sarothamnus scoparius)

gull·stytta <f. -styttu, -styttur>:
estàtua f d'or

gull·stöng <f. -stangar, -stangir (o: -stengur)>:
lingot m d'or: ◊ þá tók Jósúa Akan Seraksson (Achan filius Zarae, ὁ ῎Αχαρ υἱὸς Ζαρὰ, ʕā'χān bεn 'Zεraḥ, עָכָן בֶּן-זֶרַח), silfrið, skikkjuna (ʔaddε'rεθ, אַדֶּרֶת), gullstöngina (lā'šōn hazzā'hāβ, לָשׁוֹן הַזָּהָב), sonu hans og dætur, uxa hans, asna og sauðfé, svo og tjald hans og allt, sem hann átti: llavors en Josuè va endur-se'n l'Acan, fill de Zaré (per Zerà ? o Zarà ?), amb la plata, el mantell, el lingot d'or, els seus fills, les seves filles, el seu bou, el seu ase, les seves ovelles, la seva tenda i tot allò que tenia

gull·úr <n. -úrs, -úr>:
rellotge m [de polsera] d'or: ◊ Rollex gullúr: un Rollex d'or

gull·verðlaun <n.pl -verðlauna>:
medalla f d'or (primer premi, esp. en competicions esportives): ♦ vinna sín fimmtu gullverðlaun á Vetrarólympíuleikunum: guanyar la seva cinquena medalla d'or a les Olimpíades d'hivern; ♦ vinna tvenn gullverðlaun á Ólympíuleikunum í sumar: guanyar dues medalles d'or als Jocs Olímpics d'estiu

gull·vog <f. -vogar, -vogir>:
balancetes f.pl d'or, trabuquet m, tirabuquet m, pesamonedes m: ♦ vega hvert orð á gullvog: <LOC FIG> sospesar [dues vegades] cada paraula [abans de dir-la]

gull·vör <f. -varar, -varir>:
herba felera, herba flatera, artètica f (planta Ajuga chamaepitys syn. Teucrium chamaepitys)

gull·æð <f. -æðar, -æðar>: <GEOL> vena f d'or, veta f d'or

gull·æði <n. -æðis, no comptable>:
febre f de l'or

gull·öld <f. -aldar, -aldir>:
segle m d'or, edat f d'or, època daurada: ♦ kalda stríðið var gullöld fyrir njósnara: la guerra freda fou una època daurada per als espies; ♦ gullöld Spánar: el Segle d'Or d'Espanya; ♦ gullöld valensískra bókmenntasköpunar var á fimmtándu öld: a nivell literari, el Segle d'Or valencià fou al segle XV

gull·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila daurada, àguila f reial (ocell Aquila chrysaetos)

gul·maðra <f. -möðru, -möðrur>:
espunyidella groga, espunyidera groga, quallallet m, herba f de talls, herba mosquera (planta Galium verum)

gul·rófa <f. -rófu, -rófur>: colinap m (planta Brassica napus var. napobrassica)

gul·rót <f. -rótar, -rætur>: pastanaga f, carlota f (Tort.), safanòria f (Val.)

gul·stirtla* <f. -stirtlu, -stirtlur>: sorella f (peix Caranx rhonchus syn. Decapterus rhonchus)

gul·stör <f. -starar, -starir>: càrex m d’Islàndia, càrex m de Lyngby (planta Carex lyngbyei)

gul·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>: verderola f (ocell Emberiza citrinella)

gulur, gul, gult: groc -oga

gulu·sótt <f. -sóttar, no comptable>: 1. <MED> (gula) icterícia f
        2. <MED> (mýgulusótt) febre groga

gul·víðir <m. -víðis, víðar>: *salze groc (arbre Salix phylicifolia)

gul·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
genciana groga (o: vera) (planta Gentiana lutea)

gul·önd <f. -andar, -endur>: bec de serra gros, serreta grossa, ànnera peixatera grossa (Bal.) (ocell Mergus merganser) (→ fiskiönd)

gunn·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
falcó mostatxut, falconet m (Bal.) (ocell Falco subbuteo)

gunn·fáni <m. -fána, -fánar>:
gonfanó m, gamfaró m (estendard, insígnia de guerra)

gusa <f. gusu, gusur. Gen. pl.: gusa>:
raig m d'aigua, esquitx m

gusa <gusa ~ gusum | gusaði ~ gusuðum | gusað ║ e-u>:
llançar una cosa, tirar una cosa (Bal.) (raig de líquid o substància que s'hi assembli): ◊ og þó varst þú eins og krókódíll í sjónum, gusaðir með nösum þínum, gruggaðir upp vatnið með fótum þínum og rótaðir upp bylgjum þess: i tanmateix, eres com un cocodril als mars, que brufaves amb els teus narius, que enterbolies l'aigua amb les teves potes i n'agitaves les ones; ♦ gusa e-u á e-n: llançar una cosa a algú, tirar una cosa a algú; ◊ þeir ólmuðust og veltu sér í snjónum, grófu holur og gusuðu snjó hvor á annan: jugaven sorollosament, es rebolcaven per la neu, hi feien forats i es tiraven neu l'un a l'altre; ♦ gusa vatni á e-n: esquitxar algú [amb aigua], tirar raigs d'aigua (o: un raig d'aigua) sobre algú

gussa <gussa ~ gussum | gussaði ~ gussuðum | gussað>:
1. <GEN> clacar les oques: ◊ gæsir gussa: les oques claquen
2. <FIG> garlar

gust·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
<GEOL> onada piroclàstica

gustur <m. gusts, gustir>:
1. (lítil vindhviða) ràfega f de vent (cop de vent suau): ♦ það er naumast gustur á honum: <LOC FIG> quins aires de gran duc!
2. (súgur) corrent m (d'aire fred)

gúllas <n. gúllass, no comptable>:
<CULIN> gul·laix m

gúmmí <n. gúmmís, no comptable>:
goma f

gúmmí·bolti <m. -bolta, -boltar>:
pilota f de goma

gúmmí·hanski <m. -hanska, -hanskar>:
guant m de goma: ♦ setja upp gúmmíhanska: posar-se guants de goma

gúmmí·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f d'aigua

gúmmí·tékki <m. -tékka, -tékkar>:
xec rebotat (xec sense fons)

gúrka <f. gúrku, gúrkur>: cogombre m
        súrsuð gúrka: cogombre envinagrat



gyðinga·bað <n. -baðs, -böð>: miqvé f, micvé f, micoè f (מִקְוֶה, מקוה, מקווה)


 
     
    Respectam la forma miqvé emprada, per exemple, per Nissan ben-Avraham en els seus escrits en català, i per això la donam en primer lloc, al costat d'una forma més catalanitzada, amb  e oberta, i no tancada. Al capdavall, llegim la forma מקוה o מקווה de l'hebreu antic com a מִקְוֶה, això és,  miq'wεh, amb  e oberta. No conec cap islandització d'aquest mot; però si n'hi hagués, aquesta hauria d'ésser, tot versemblantment mikveh.
Pel que fa a les formes del plural, al costat de les formes "pures" catalanes miqvés i micoès, cal escmentar les formes hebraïtzants: miqvim i miqvot o miqvaot.
     
  




gyðinga·fjall <n. -fjalls>: (við Barselónu) Montjuïc (הר היהודים ‘har ha-yehudim’)



gyðinga·gata <f. -götu, -götur>: call m (“קהל”)

gyðinga·grafari <m. -grafara, -grafarar>:
1. (í nútímamáli & HIST hjá Askenas-gyðingum) caveran m (o: cabran m) (hebreu modern: קברן , קַבְּרָן o קָבוֹרָאָה): ♦ bræðralag gyðingagrafaranna*: < HIST> la confraria dels cabranim, die Brüderschaft der Kabranim; ♦ heilagt félag gyðingagrafaranna*, hefra kadísa*: khevra cadixà de cabranim (o, tot simplement: khevra cadixà) (חֶבְרָה קַדִישָׁא, חברה קדישא)
2. <HIST hjá Sefarad-gyðingum> càber m (fl./pl.: cabarim) (hebr. bíbl. sg.: מְקַבֵּר "məqabēr", pl. מְקַבְּרִים "məqabrīm"): ♦ bræðralag gyðingagrafaranna*: < HIST> la confraria dels cabarim (o: cabbarim)

gyðinga·gröf <f. -grafar, -grafir>: quèver m (קבר, קֶבֶר) (fl./pl.: quevarot og/i quevarim)



gyðinga·grafreitur <m. -grafreits, -grafreitir>: (bet quevarot, bet ha-quevarot, bet olam, bet almín, bet ha-khayyim) cementeri jueu (בֵּית-עָלְמִין, בֵּית-קְבָרוֹת)



gyðinga·hatari <m. -hatara, -hatarar>: antisemita m & f



gyðinga·hatur <n. -haturs, no comptable>: antisemitisme m



gyðingahaturs-: antisemític -a, antisemita



gyðinga·hof <n. -hofs, -hof>: 1. (musteri, bet hammiqdàš) temple m (בית-מקדש)
        2. (samkunduhús, bet ha-kenèsset) sinagoga f (בית-כנסת)


 
     
    Consideram la utilització del mot gyðingahof amb el significat de sinagoga un americanisme més de l'islandès modern que reflecteix l'ús del mot temple amb aquest significat per part dels jueus nord-americans. El mot no es retroba mai amb aquest significat a la Bíblia islandesa i ha desaparegut pràcticament del tot dels mitjans de comunicació islandesos.
     
  
 
     
     
     
  



gyðinga·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>: call m



gyðinga·lilja <f. -lilju, -liljur>: lliri m de Dalmàcia (planta Iris pallida)

gyðinga·netla* <f. -netlu, -netlur>:
morella roquera, blet m de paret, [herba f] caragolera, herba roquera, rocamollera f, morellosa f, herba f del cargol, herba f de Sant Pere, granadella f (planta Parietaria judaica syn. Parietaria officinalis ssp. judaica syn. Parietaria diffusa syn. Parietaria ramiflora)

gyðinga·ofsókn <f. -ofsóknar, -ofsóknir>: 1. <GEN> persecució f dels jueus
        2. (í Rússlandi) progrom m (a Rússia)



gyðinga·prestur <m. -prests, -prestar>: 1. (→ koheni) coèn m (כהן)
        2. (→ rabbíni) rabí m (רבי)



gyðinga·samkunda <f. -samkundu, -samkundur>: sinagoga f



gyðinga·slátrari <m. -slátrara, -slátrarar>: xoet m, xofet m (שוחט ,שׁוֹחֵט ‘šōħēt’)

Continuu creient que l'origen de la paraula xueta s'ha de cercar en aquesta paraula (שוחט ,שׁוֹחֵט) i no en la paraula xuia, com es ve fent tradicionalment. Sostenc, sempre a tall d'hipòtesi, que la catalanització medieval del mot hauria d'haver estat xofet (amb el pas ח → f) o xohet ~ xoet, i que aquesta darrera variant, que en un principi voldria veure com a excepcional, es va veure tanmateix afavorida en l'ús perquè feia possible d'evitar l'homofonia amb xofet ‘batle’ (← hebreu שופט ,שׁוֹפֵט ‘jutge’).

Si tenc raó, darrere la paraula xueta no hi hauria res més que una designació dels jueus, possiblement eufemística en els seus orígens, com a ‘els qui, quan han de matar un animal, no van a cercar -o: no han de menester- el matador, sinó el xoet o xohet’.

Amb cautela -perquè encara he de contrastar aquesta informació- m'agradaria esmentar el que sembla un cas relativament semblant al descrit a dalt, per bé que en un mot procedent del fràncic: es tracta del mot *hlank- que dóna → flanc d'una banda i anca de l'altra -procedent de ← *lanca, amb reinterpretació del mot com a l'anca-; potser també hi podríem afegir el cas del doblet Mahoma ~ Mafumet (i el seu paral·lel portuguès Mafoma / Mafomade ~ Maomé / Mahoma). Tot està en saber com es pronunciaven realment aquests mots a la Mallorca dels segles XVI i XVII.

“Hi havia funcionaris especialitzats (els schochtim: educats com a sacrificadors rituals i reconeguts com a tals) que anaven de casa en casa i feien els sacrificis, que anaven sempre acompanyats de les benediccions adequades”. Baruch Braunstein, Els xuetes de Mallorca - els conversos i la Inquisició de Mallorca. Traducció de Roger Alier amb un pròleg de Josep Massot i Muntaner. Barcelona: Curial e.c., 1976 (Biblioteca de Cultura Catalana, 16), pàg. 168 (versió original: The Chuetas of Majorca: Conversos and the Inquisition of Majorca. New York: Columbia University Press, 1936 (Oriental Series, Vol. 28).

El mot hebreu és: ‏שְׁחִיטָה‎

gyðinga·spænska <f. -spænsku, no comptable>: (sefardíska, גודיאו-איספאנייול) djudezmo m, ladino m, djidio m, djudeo-espanyol m, [e]spanyolit m, sefardita m (llengua romànica derivada del castellà i parlada pels jueus sefardites)



gyðinga·trú <f. -trúar, no comptable>: judaisme m (fe mosaica)



gyðinga·tungl <n. -tungls, -tungl>: (páskatungl) lluna f pasqual, lluna f de Pasqua (primera lluna plena després de l'inici de la primavera el 21 de març: sol caure gairebé sempre en abril)



gyðing·dómur <m. -dóms, no comptable>: judaisme m (en un sentit ample, no només religiós: costums, usos, mentalitat etc.)



gyðing·legur, -leg, -legt: jueu -eva



gyðingur <m. gyðings, gyðingar>: jueu m, jueva f (persona hebrea)
        Askenas-gyðingur: (Askenasi) asquenazita (o: aixquenazita) m & f
        gyðingurinn gangandi: <MITOL> el jueu errant (el sabater Assuer)
        Misrak-gyðingur: (Misraki) mizrahí m & f, mizrahita m & f
        Sefarad-gyðingur: (Sefardi) sefardita m & f

gyðja¹ <f. gyðju, gyðjur. Gen. pl.: gyðja>:
(goðvera) deessa f, <LIT> dea f: ◊ annan sal gerðu þeir, það var hörgur er gyðjurnar áttu og var hann allfagur. Það hús kalla menn Vingólf: van bastir un segon recinte d'una sola sala, era el hörgur (santuari femení) que tenien les deesses i era d'una bellesa absoluta. D'aquest casal els homes en diuen Vingólf (Trispols d'Amistat)

gyðja² <f. gyðju, gyðjur. Gen. pl.: gyðja>:
(blótkona, hofgyðja) sacerdotessa pagana, gúdia f: ◊ Þorsteinn átti Þuríði gyðju, dóttur Sölmundar í Ásbjarnarnesi. Þeirra son var Ingólfur hinn fagri og Guðbrandur: en Þorsteinn es va casar amb la Þuríður, la sacerdotessa, filla d'en Sölmundur d'Ásbjarnarnes. Llurs fills foren l'Ingólfur el bell i en Guðbrandur; ◊ Hrólfur hinn yngri gaf Þorlaugu gyðju dóttur sína Oddi Ýrarsyni. Því réðst Hrólfur vestur til Ballarár og bjó þar lengi síðan og var kallaður Hrólfur að Ballará: en Hrólfur el jove va donar en matrimoni sa filla Þorlaug, la sacerdotessa, a l'Oddr, fill de l'Ýr. Per aquest motiu en Hrólfur es va traslladar a ponent, devés el riu Ballará i de llavors ençà hi va viure molt de temps de manera que li digueren en Hrólfur de Ballará

gylling <f. gyllingar, gyllingar>:
1. (gullskreyting) dauradura f (ornamentació, p.e., de llibre, amb or)
2. (glæstar vonir) il·lusions f.pl (esperances joioses): ♦ gera gyllingar til e-s: <LOC FIG> fer tot i més per una cosa, fer tots els possibles i impossibles per heure una cosa; ♦ gera sér engar gyllingar um e-ð: <LOC FIG> no fer-se il·lusions d'una cosa
3. (oflof) lloança excessiva (exageració[ns] lloant una cosa o algú)
4. (ýkjufullar lýsingar) descripció daurada (descripció exagerada, excessiva, mancada de parts o elements negatius)

gyllini·æð <f. -æðar, -æðar>: variant de → gyllinæð “morenes”



gyllin·æð <f. -æðar, -æðar>: morenes f.pl, hemorroides f.pl



gylta <f. gyltu, gyltur>: <†> 1. truja f, trutja f (Bal.) (truja jove que encara no ha garrinat cap vegada)
        2. (sýr) truja f, trutja f (Bal., ekki ritm.!) (en la llengua moderna, s'ha abandonat l'antiga distinció entre gylta i sýr en favor de gylta, que ja comença a trontollar a la mateixa Edat mitjana)

<†> gyltur <f. gyltar, gyltar>:
1. (ung gylta sem enn hefur ekki kastað grísum) truja f, trutja f (Val., Mall. ekki ritm./no lit.) (truja jove que encara no ha garrinat)
2. (sýr) truja f, trutja f (Val., Mall. ekki ritm./no lit.) (femella del porc): ◊ en frá gyltinni segir þú nú úti í garðinum: però ara ens parles de la truja que hi ha a fora, a la cort; ◊ þá lét konungr drepa gyltina, ok hafði hún níu grísi: aleshores el rei va fer matar la truja, que menava nou porcells; ◊ þar drukku grísir gylti, en hún hrein við: allà mamaven uns porcellets d'una truja, que giscava mentre ho feien

gýfill <m. gýfils, gýflar>:
variant ortogràfica de→ gífill “ginestell; ginesta”

gæfa <f. gæfu, no comptable>:
1. (heppni, lán) bona sort (bona fortuna, bon astre): ◊ gæfan fylgi ykkur!: que la sort us acompanyi!; ♦ freista gæfunnar: temptar la sort; ♦ freista gæfunnar [hjá e-m]: provar sort [amb algú]; ♦ freista gæfunnar í e-u: provar sort en una cosa; ♦ bera gæfa til að <+ inf.>: tenir la fortuna (o: sort) de <inf.>
2. (möguleiki, tækifæri) oportunitat f (ocasió): ♦ bera gæfa til að <+ inf.>: tenir l'oportunitat de <inf.>

gæfu·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
venturós -osa: ♦ gleðilegt og gæfuríkt nýtt ár!: feliç any nou!

gæla <gæli ~ gælum | gældi ~ gældum | gælt ║ við e-n>:
acariciar algú: ♦ gæla við e-ð: <FIG> acariciar la idea de

gælur <f.pl gælna>: carícia f



gær: mot que apareix a:

        í gær: ahir

gæra <f. gæru, gærur>:
pell f d'ovella, anyell, moltó etc. (amb pèl o llana)

gær-dagur <m.-dagar>: el dia d’ahir

        í gærdag: ahir decapvespre

gær·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
vespre d'ahir (el vespre del dia d'ahir): ♦ í gærkvöld (o: gærkvöldi) : ahir al vespre, ahir vespre (Mall.); ◊ ég lagði bílnum hérna í gærkvöldi: ahir al vespre vaig deixar el meu cotxe aquí

gær-morgunn <m.-morgunar>: el matí d’ahir

        í gærmorgun: ahir dematí



gæs <f. gæsar, gæsir>: oca f

gæsa·blóm <n. -blóms, -blóm>:
1. (vorblóm) draba f (qualsevol planta del gènere Draba)
2. ♦ gult gæsablóm: (gullgæsajurt) camamilla groga, camamilla f dels tintorers, camamil·la groga (Mall., Men.) (planta Anthemis tinctoria syn. Cota tinctoria)
3. ♦ hvítt gæsablóm: (akurgæsajurt) camamilla borda, camamilla f de camp, camamil·la borda (Mall., Men.), marieta f (Men.) (planta Anthemis arvensis)

gæsa·gammur <m. -gamms, -gammar>:
voltor m [comú], voltor lleonat (Mall.) (ocell Gyps fulvus)

gæsa·húð <f. -húðar, no comptable>:
pell f de gallina: ♦ fá gæsahúð: posar-se-li a algú la pell de gallina; ◊ ég fékk gæsahúð þegar ég...: se'm va posar la pell de gallina quan...; ♦ vera með gæsahúð: tenir [la] pell de gallina

gæsa·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
camamilla romana, camamilla noble, camamil·la romana (Mall., Men.), camamirla romana (Val.) (planta Anthemis nobilis syn. Chamaemelum nobile)

gæsalifrar·kæfa <f. -kæfu, -kæfur>:
pâté m de foie gras d'oca

gæta <gæti ~ gætum | gætti ~ gættum | gætt ║ e-s>:
1. <GEN> vigilar una cosa, vetllar una cosa: ♦ gæta orða sinna: vigilar les seves pròpies paraules
2. (gefa gaum) fixar-se en una cosa (estar atent a una cosa): ♦ gæta sparnaðar: vigilar les despeses, fer economies; ♦ gæta að e-u: #1. (líta eftir e-u) remarcar una cosa, observar una cosa (reparar en); #2. (gefa gaum að e-u) prestar atenció a (estar atent a, fixar-se en)
3. (vakta, halda vörð um) guardar una cosa (tenir esment o cura): ♦ gæta kúa: guardar les vaques; ♦ gæta sín: <LOC FIG> parar esment, estar alerta
⟹ II. <impersonal amb complement en genitiu>:
1. <e-s gætir>: (munar um, verður vart) una cosa es nota, hi ha diferència: ♦ þess gætir ekki: no hi fa res, no es nota pas, no hi ha gens de diferència

gætinn, gætin, gætið <adj.>:
previngut -uda, prudent, caut -a: ♦ vera gætinn að geði: <LOC FIG> estar en guàrdia, estar alerta

gætni <f. gætni, no comptable>:
cautela f, prudència f, precaució f

gætt <f. gættar, gættir>:
1. <GEN> obertura f de la porta, buit m de la porta
2. (inngangssvæði, fordyri) portal m (entrada d'edifici)
3. (bil milli dyrastafs og hurðar) badall m, retxillera f (Mall., Men.) (espai entre el muntant i la porta)
4. (bil eða rifa milli dyrastafs og torfveggjar á húsum úr torfi) especialment a les antigues cases fetes de torba, retxillera que queda entre els muntants del portal i la paret de torba

gætti <n. gættis, pl. no hab.>:
(dyraumbúningur) bastiment m de porta, marc m de porta

göfgi <f. göfgi, no comptable>:
noblesa f (grandesa d'esperit): ♦ spilling og göfgi: depravació i noblesa

göltur <m. galtar, geltir>: verro m (mascle de la truja)

göng <n.pl ganga>:
1. (gangur) corredor m (passadís): ♦ → leynigöng “passadís secret”; ♦ → súlnagöng “columnata; peristil”; ♦ → snjógöng “passadís dins la neu”; ♦ → trjágöng “passeig”
2. (jarðgöng) túnel m (subterrani): ♦ einbreið göng: túnel amb un sol carril; ♦ grafa göng: fer un túnel, excavar un túnel
3. <MED> canal m: ♦ → bogagöng “canals semicirculars”; ♦ → leggöng “vagina”; ♦ → mænugöng “canal vertebral”; ♦ → náragöng “canal inguinal”; ♦ → raufargöng “canal anal”

göngu-brú <f.-brýr>: pas zebra

göngu·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
passejada f, caminada f, excursió f [a peu]: ♦ fara í gönguferð: fer una caminada; ♦ vera í gönguferð: estar fent una caminada

göngu·gata <f. -götu, -götur>:
carrer m de zona peatonal

göngu·grind <f. -grindar, -grindur>:
1. (göngustóll fyrir börn) caminadors m.pl, carrutxes f.pl, pollera f (per a infants)
2. (fyrir öldruðu) caminadors m.pl (per a gent gran)

göngugötu·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
zona f peatonal

göngu·móður, -móð, -mótt <adj.>:
cansat -ada de [tant de] caminar, cansat -ada del camí

göngu·skíði <n.pl -skíða>:
<ESPORT> esquí m de fons

göngu·stóll <m. -stóls, -stólar>:
caminadors m.pl (per a infants que comencen a caminar)

göngu·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea reservada per a passetjades

götu·brá <f. -brár, -brár>:
(græðisúra, vegsúra) plantatge m [gros], plantatge ample (planta Plantago major)

götu·desurt <f. -desurtar, -desurtir>:
herba f de (o: dels) cantors, sisimbri m, eríssim m (planta Sisymbrium officinale)

götu·sópari <m. -sópara, -sóparar>:
escombraire m & f, escombrador m, escombradora f, agranador m, agranadora f (Lleida, Tort., Val., Bal.) (empleat públic encarregat de netejar els carrers)

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/97

	Consideram la utilització del mot gyðingahof amb el significat de sinagoga un americanisme més de l'islandès modern que reflecteix l'ús del mot temple amb aquest significat per part dels jueus nord-americans. El mot no es retroba mai amb aquest significat a la Bíblia islandesa i ha desaparegut pràcticament del tot dels mitjans de comunicació islandesos.

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ