Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

T-Ú

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Mirant cap enrere
els dies ara ja llunyans,
tots ells,
han tornat lluminosos.
Sí, fins i tot els qui foren més horribles
ara resplendeixen amb força,
i brillen ben lluents.
 
       


tað <n. taðs, töð>:
<safnheiti / nom col·lectiufems m.pl (excrements, esp. d'ovella, cabra, conill i cavall & adob natural & fems d'ovella, que, assecats i compactats s'empren -o empraven- com a combustible)
♦ bera tað á túnið: escampar fems pel tún, adobar el tún
♦ → geitatað “cagallons de cabra”
♦ → hrossatað “fems de cavall”
♦ → sauðatað “cagallons d'ovella, fems d'ovella”
  L'oposició entre els fems secs de les ovelles, cabres o cavalls i els fems humits de les vaques es palesa en els termes sauðatað però kúamykja.  
     


taða <f. töðu, töður. Gen. pl.: taða>:
fenàs f procedent de tún que ha estat adobat amb fems

tað·arfi <m. -arfa, -arfar>:
morrons m.pl [de canari], saginera f (Mall.), tinya f (planta Stellaria media)

tað·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
llenca f de fems secs (fems d'ovella secs, premsats i tallats en forma de rajoles que hom emprava com a combustible)
◊ súginn af hráslaga loftsins lagði inn í dyrnar, inn göngin, fast að eldinum, sem smaug titrandi milli taðflaganna og reyndi til, rauður og reykrammur, að kveikja í þeim: el corrent d'aire, fred i humit, es congriava entrant per la porta, travessava el corredor i avivava ferm el foc, que s'esmunyia, tremolós, entre llenques de fems secs que, tot vermell i fumegós, intentava d'encendre

tafla¹ <f. töflu, töflur. Gen. pl.: taflna o: tafla>: (skólatafla) pissarra f (post per escriure-hi)

tafla² <f. töflu, töflur. Gen. pl.: taflna o: tafla>: (pilla) comprimit m, pastilla f (medicament)
♦ filmuhúðaðar töflur: comprimits amb recobriment pel·licular

tafl·borð <n. -borðs, -borð>:
escaquer m, tauler m d'escacs

tafl·maður¹ <m. -manns, -menn>:
peça f d'escacs

tafl·maður² <m. -manns, -menn>:
(skákmaðurjugador m d'escacs, jugadora f d'escacs

tagl <n. tagls, tögl> 1. cua f (de cavall)
	2. cua f [de cavall], cueta f (cabellera lligada)

tagl·stýfður, -stýfð, -stýft <adj.>:
escuat -ada (cavall, egua) (halaklipptur)
♦ taglstýfður hestur: un cavall escuat

tak <n. taks, tök>:
1. (handfestapresa f (captura)
2. (það að grípa eð halda sig fast íagafament m (acció d'agafar-se)
♦ ná taki á e-u: agafar-se a una cosa
♦ hafa tak á e-u: <LOC FIGagafar-se a una cosa (p.e., a una oportunitat, alguna cosa que brinda una ocasió etc.)
3. (sársaukastingurpunyida f [forta] en el costat (dolor agut en el costat)
4. (færnihabilitat f (destresa, capacitat per fer una cosa)
♦ hafa [góð] tök á e-u: saber fer [bé] una cosa, dominar [bé] una cosa, tenir la mà trencada en una cosa, tenir perfectament la capacitat per a fer una cosa
♦ kunna tökin á e-u: saber fer una cosa, dominar bé una cosa, tenir la mà trencada en una cosa
♦ ná tökum á tungumáli: adquirir el domini d'una llengua
5. (til að lyfta upp e-uforça f que cal per aixecar un pes (força a què s'ha de recórrer per aixecar un pes)
♦ e-ð er átta manna tök: calen vuit homes per a aixecar una cosa
◊ staurinn er sex manna tök: calen sis homes per a aixecar el pal
6. (glímutakagafada f, estreta f, clau f (forma especial d'agafar-se en la lluita lliure a fi i efecte de tomar l'adversari)
♦ takast tökum: agafar-se l'un a l'altre (els lluitadors de lluita lliure fent-se claus per tomar l'adversari)
7. (sundtakbraçada f (en natació)
8. Locucions:
♦ e-m fatast tökin: algú sofreix un fracàs, a algú li falla una cosa
♦ hafa margt í takinu: tenir molts trumfos alhora, pregar a Déu, als sants i al dimoni
♦ missa tökin á e-u: deixar de tenir controlada una cosa
♦ sleppa öllum tökum: deixar córrer una cosa, afluixar-se d'una cosa, llençar la tovallola
♦ taka e-ð föstum tökum: agafar el toro per les banyes, afrontar una cosa amb determinació
♦ taka e-m tak: fer un sermó a algú
♦ vera til taks: estar a disposició, estar disponible

taka <tek ~ tökum | tók ~ tókum | tekiðe-ð>: 1. prendre una cosa, agafar una cosa
	2. taka <+ac> ađ sér: encarregar-se de
	3. taka tönnina: arrabassar una dent o un queixal
	4. Amb adverbis:
	4.1. taka e-ð að sér: encarregar-se d'una cosa
		tók langan tíma fyrir útvegsmenn að átta sig á sveiflum alþjóðarmarkaðarins: als armadors [islandesos]
			els calgué molt de temps per a orientar-se en les oscil·lacions dels mercats internacionals
		taka e-n að sér: fer-se càrrec d'algú
			taka drenginn að sér: fer-se càrrec del noi (tenir-ne la cura & afillar-lo)
	4.2. taka <+ac.> aftur: tornar a agafar, acceptar una devolució
		geriđ svo vel ađ taka ţetta aftur: faci el favor d’emportar-se aixň, de tornar-se-n’ho (restaurant, bar etc.)

	4.3. taka eftir: estar atent -a, posar (o: parar; o: prestar) atenció
		takið eftir!: pareu atenció!
		taka eftir e-u: 1. notar una cosa (fixar-se, adonar-se); #2. estar atent -a a una cosa (fer o posar o parar atenció a una cosa)
	4.4. taka e-ð fram: treure [i exhibir ~ mostrar] una cosa
		taka fram vörur: exhibir mercaderies, exposar mercaderies
		taka e-ð fram: (segja) accentuar una cosa, [fer] destacar una cosa (fer ressaltar, subratllar)
		taka e-ð fram yfir e-ð: estimar-se més una cosa a una altra cosa, preferir una cosa a una altra cosa
		taka e-m ~ e-u fram: depassar (o: sobrepassar) algú ~ una cosa, superar algú ~ una cosa
		taka sér fram um e-ð ~ í e-u: progressar en una cosa, fer progressos en una cosa
		taka fram fyrir hendurnar á e-m: dissuadir algú del seu projecte, treure-li a algú un projecte del cap
		taka fram í fyrir e-m: interrompre algú
	4.5. taka <+ ac.> inn: prendre (un medicament)
	4.6. taka neðan af e-u: escurçar una cosa (pantalons, peça de roba, llevant-li un bocinet de baix)
	4.7. taka saman: anar-se'n a viure plegats
	         þau tóku saman: se n'han anat a viure plegats
	4.8. taka til [í herbergi / á skrifborði]: fer endreça [de cambra/d'escriptori], deixar endreçat -ada [cambra/escriptori]
	     taka til kvöldmat (=<Ac.>): fer el sopar, preparar el sopar
	     láta til sín taka: fer-se valer
	4.9. taka e-ð undan: exceptuar una cosa
	4.10. taka e-ð undir [með e-m]: (vera alveg sammála e-m) secundar algú, recolzar algú (coincidir amb algú
                                                  en el que ha dit, en un comentari, una opinió, un propòsit etc., i donar-li suport)
                         taka undir með e-m að <+ ind.>: coincidir amb alg‰ que <+ ind.>
                         taka undir þau orð: subscriure aquestes paraules
                         taka undir álit: adherir-se a una opinió
             taka [e-ð] undir: (samþykkja, tjá sig samþykkan) consentir una cosa, estar d'acord amb una cosa (declarar-se
                           o mostrar-se d'acord amb una cosa o a favor d'una cosa, aprovar-la)
             taka e-ð undir: #1. (ansa, svara) donar contesta, respondre a una cosa (esp., donar la pròpia opinió en resposta
                                         al que hom acaba de dir); #2. (hafa skoðun, álit) opinar una cosa (esp. com a
                                         rèplica o resposta a un parer, una proposta etc. acabats de formular)
             taka undir í e-u: acompanyar algú en una cosa
             taka undir í gamni: respondre fent broma
             taka undir [í söng] með e-m: afegir-se a la cançó que un està cantant, entonar
				 una cançó amb algú, acompanyar algú en una cançó
             taka undir hrósið: unir-se a les lloances
             taka mann undir bónda sinn: prendre un home a banda del marit, agafar-se un xixisbeu
             fjöllin tóku undir: les muntanyes ressonaven [amb l'eco]
             taka undir í fjöllunum: les muntanyes ressonaven [amb l'eco]
             það tekur undir: hi ha eco, fa eco
				 það tekur undir í salnum: la sala ressona
             taka e-ð undir sig: apropiar-se d'una cosa
             taka undir sig stökk: posar-se en posició per a fer un salt
             taka undir vandræði e-s: ajudar algú en les seves dificultats o problemes
             taka e-n undir verndarvæng sinn: posar algú sota la seva protecció
             taka vel undir e-ð: #1. aprovar una cosa (estar-hi d'acord); #2. respondre a la salutació d'algú
             taka undir við e-n: tornar la salutació a algú
	4.11. taka e-ð upp: aixecar una cosa (agafar-la amb les mans i aixecar-la)
                      taka upp stein: aixecar una pedra (del terra, amb les mans)
           taka e-ð upp [á tónband/myndband]: enregistrar una cosa, gravar una cosa [amb magnetòfon/vídeo]]
                      taka upp mynd: filmar una pel·lícula
           taka mál upp að nýju: reobrir un cas (policia, jutge)
           taka upp kartöflur, lauka o.s.frv.: collir patates, cebes etc. (recol·lectar-les, arrancar-les de terra)
           taka upp á e-u: #1. (finna upp á e-u) acudir-se-li a algú de fer una cosa, tenir la pensada de fer una cosa
	           e-r getur tekið upp á því að <+inf.>: a algú se li pot ocórrer [de] <+inf. >
                           #2. (byrja á e-u) començar una cosa
		   e-r tekur upp á ósið [=Dat.]: adoptar (o: agafar) un mal hàbit
           taka upp á því að <+ inf.>: tenir la idea de <+ inf.>, acudir-se-li de <+ inf.>
           taka e-ð upp eftir öðrum: imitar una cosa d'algú, copiar una cosa d'algú
           taka e-ð upp hjá sjálfum sér: fer una cosa de pròpia iniciativa
           taka upp í sig: mastegar tabac
                      taka mikið upp í sig: <LOC FIG> flastomar com un carreter
           taka upp nýja siði, taka upp sið: adoptar nous costums, adoptar un costum
           taka upp skóg: tallar un bosc
           taka upp í skógi: tallar arbres a un bosc
           taka e-n kost upp: decidir-se per algú, prendre partit per algú
           taka sig upp: traslladar-se
           taka sig upp aftur: <MED> tornar-se a declarar, haver-hi un rebrot
           taka upp þráðinn aftur: <LOC FIG> reprendre el fil
           taka upp úr e-u: desempaquetar una cosa, desfer una cosa (p.e., maleta, cofre, bossa etc.)
                      hann tók pípu upp úr vasa sínum: es va treure la pipa de dins la butxaca
           ég tók honum það óstinnt upp: <LOC FIG> li ho he pres malament
           snjó tekur upp: la neu s'està fonent
	4.12. taka peninga út úr banka: treure diners, retirar diners del banc
	4.13. taka við: prendre el relleu, començar (una cosa en lloc d'una altra)
		taka e-u við: rebre una cosa (p.e., carta, premi)
		taka viđ sér: <fig> reaccionar, [començar a] moure's
	        taka við af e-m: rellevar algú, substituir algú, reemplaçar algú, ésser el successor
			 ~ la successora d'algú

◊ skyldi brúðlaupið vera í Austfjörðum. Linna þau eigi fyrr en þau koma heim í Austfjörðu. Tók Ketilríður þar við öllum ráðum. Þó sáu menn aldrei gleðimót á henni. Ekki gerði Þórður brúðlaup til hennar. Í einni sæng lágu þau bæði saman. Eitt sparlak var þar fyrir. Leið svo fram langar stundir: les noces s'havien de celebrar als fiords de llevant. [En Þórður i la Ketilríður] no varen descansar fins que varen haver arribat a llur casa, en els fiords de llevant. La Ketilríður es va fer càrrec de tot el que concernia a la mestressa del mas (és a dir, va començar a fer immediatament de mestressa del mas assumint-ne les tasques i privilegis que li corresponien com a tal), però la gent no la veien mai feliç. En Þórður no va celebrar les seves noces amb ella (o cal entendre que la frase vol dir que en Þórður no va consumar [mai] el matrimoni?). [Simplement,] jeien plegats en un llit, al davant del qual hi havia una cortina de llit. Així va passar molt de temps
◊ það var einu hverju sinni að Höskuldur hafði vinaboð og þar var Hrútur bróðir hans og sat hið næsta honum. Höskuldur átti sér dóttur er Hallgerður hét. Hún lék sér á gólfi við aðrar meyjar. Hún var fríð sýnum og mikil vexti og hárið svo fagurt sem silki og svo mikið að það tók ofan á belti. Höskuldur kallar á hana: "Far þú hingað til mín," sagði hann. Hún gekk þegar til hans. Hann tók undir hökuna og kyssti hana. Síðan gekk hún í braut. Þá ræddi Höskuldur til Hrúts: "Hversu líst þér á mey þessa, þykir þér eigi fögur vera?" Hrútur þagði við. Höskuldur talaði til annað sinn. Hrútur svaraði þá. "Ærið fögur er mær sjá og munu margir þess gjalda. En hitt veit eg eigi hvaðan þjófsaugu eru komin í ættir vorar." Þá reiddist Höskuldur og var fátt um með þeim bræðrum nokkura hríð: Una vegada que en Höskuldur havia convidat els seus amics, en Hrútur, el seu germà, hi era i seia just devora ell. En Höskuldur tenia una filla que nomia Hallgerðr; en aquella ocasió, jugava en terra amb altres noies. Era alta i de belles faccions i els seus cabells eren tan bells com la seda i tan llargs que li arribaven fins al cinyell. En Höskuldur la va cridar dient-li: "Vine aquí", li va dir. Ella hi va anar al punt. Aleshores, ell, sostenint-li el mentó, li va fer un petó i ella se'n tornà a jugar. Aleshores en Höskuldur va demanar a en Hrútur: "Què tal et sembla ella? No creus per ventura que és bella?" En Hrútur no li va respondre res. En Höskuldur li va repetir la pregunta i aleshores en Hrútur li va dir: "prou que la noia és bonica i molts seran els qui patiran per culpa de la seva bellesa; però no sé imaginar-me d'on li venen els ulls de lladre que té". En Höskuldur es va posar furiós i durant un cert temps, les relacions entre els dos germans varen esser fredes
◊ þá var hesti skotið undir einn mann; hleypti sá sem ákaflegast, til þess er hann kom á Lambastaði; gekk hann þegar á fund Egils og segir honum þessi tíðindi. Þá tók Egill vopn sín og klæði og reið heim til Borgar um kveldið, og þegar hann hafði af baki stigið, gekk hann inn og í skot, er var um eldahúsið, en dyr voru fram úr skotinu að setum innanverðum. Gekk Egill fram í setið og tók í herðar Skalla-Grími og kneikti hann aftur á bak, lagði hann niður í setið og veitti honum þá nábjargir; þá bað Egill taka graftól og brjóta vegginn fyrir sunnan. Og er það var gert, þá tók Egill undir höfðahlut Skalla-Grími, en aðrir tóku fótahlutinn; báru þeir hann um þvert húsið og svo út í gegnum vegginn, þar er áður var brotinn. Báru þeir hann þá í hríðinni ofan í Naustanes; var þar tjaldað yfir um nóttina; en um morguninn að flóði var lagður Skalla-Grímur í skip og róið með hann út til Digraness. Lét Egill þar gera haug á framanverðu nesinu; var þar í lagður Skalla-Grímur og hestur hans og vopn hans og smíðartól; ekki er þess getið, að lausafé væri lagt í haug hjá honum: aleshores prepararen amb la màxima celeritat un cavall per a un missatger; aquest hi va cavalcar tan ràpidament com va poder fins que va haver arribat a Lambastaðir. Allà va anar immediatament a veure l'Egill i li va donar la notícia. Aleshores l'Egill va agafar les seves armes, es va vestir i al vespre va tornar a cavall a Borg, i tan bon punt hagué baixat del cavall, va entrar a dins les cases i es dirigí al corredor que hi havia tot al llarg de la paret de l'eldhús o sala-dormitori. D'allà una porta duia als set o tarimes de l'interior on hom dormia. L'Egill es va acostar al set o tarima lateral i va agafar l'Skalla-Grímur per les espatlles i el va empènyer cap enrere, ajaguent-lo sobre la tarima. A continuació li va aclucar els ulls i li tancà la boca i els narius. Acte seguit, l'Egill va manar que hom agafés eines de cavar i que fessin un forat a la part de la paret que donava al sud. Quan ho hagueren fet, l'Egill va agafar son pare subjectant-lo per la banda del cap mentre que els altres el subjectaven per la part de les cames, i, portant-lo a través de la sala, el dugueren a fora pel forat que havien fet a la paret. Quan foren a fora, el dugueren acte seguit a Naustanes on el deixaren tota la nit tapat amb una lona. L'endemà al matí, a l'hora de la marea alta, posaren l'Skalla-Grímur dins una nau i el portaren al rem fins a Digranes. Allà, a la punta d'aquell cap de terra, l'Egill hi féu aixecar un túmul dins el qual hi posaren l'Skalla-Grímur i amb ell, el seu cavall, les seves armes i les seves eines de ferrer. No s'esmenta enlloc que posessin objectes de valor al seu costat en el túmul
◊ Sighvatr tók undir í gamni ok með nǫkkuru svá græð: “hvárgi okkar þarf nú at bregða ǫðrum elli; eða hvárt geriz þú nú spámaðr frændi?”: en Sighvatr li va contestar fent broma (o: s'ho va prendre amb xanxa) i amb algunes maldats del tipus: “a cap de nosaltres dos no li cal ara refregar-li la vellesa a l'altre o és que ara t'has fet profeta, parent?”
◊ hórkona tekur aðra menn undir bónda sinn. Öllum skækjum er vant að greiða gjald, en þú þar á móti galtst öllum ástmönnum þínum kaup og ginntir þá með gjöfum til að koma til þín úr öllum áttum og fremja hórdóm með þér: una adúltera pren d'altres homes a banda del seu home. A totes les prostitutes cal pagar-los un salari, però tu, per contra, has pagat a tots els teus amants amb el teu salari i els has engalipat amb regals perquè vinguessin a tu de totes bandes i cometessin adulteri amb tu
◊ en ef maðr á konu undir konu sína eðr kona tekr mann undir bónda sinn, þá sekisk hvárrtveggja þeira þrim mǫrkum, ef þau verða sǫnn at með vátta tvá eðr kona er barnberi. En þat skal vera sjónarvitni, þat er skírskotat er undir. En ef þat er eigi til, þá má sœkja með heimskviðarvitni, ok skal þó standa fyrir með lýrittareiði: si un home té una dona a banda de la seva dona o una dona pren un home a banda del seu home, que cadascun d'ells pagui una multa de tres marcs si es prova llur culpabilitat amb dos testimonis o si la dona és prenys, però els dos testimonis que declararan com a tals hauran d'ésser [forçosament] testimonis oculars i, si no n'hi hagués, en lloc seu es podran fer declarar testimonis d'oïda (heimskviðarvitni a l'original per comptes de l'usual heimiliskviðarvitni. Es tracta del testimoni que declara el que ha sentit a dir al poble on viuen els implicats o els rumors que hi corren sobre ells, d'on la meva traducció), encara que llavors l'acusat o l'acusada s'hi podrà oposar -i provar així la seva innocència- tot prestant un jurament de lýrittr (el lýrittareiðr era un jurament, prestat per tres persones. Amb aquest jurament, un acusat de delictes menors podia quedar lliure de les acusacions que hom li imputava. El lýrittareiðr era prestat per l'acusat, per un home lliure adult d'idèntica filiació jurídica però que no fos ni parent sanguini ni parent per matrimoni, i per un home lliure adult. Cf. també el séttareiðr, que era prestat per sis homes i el tylftareiðr, al qual se solia recórrer per a deslliurar-se de la imputació d'homicidi o assassinat i que era prestat per dotze homes)
◊ Ásgrímur mælti: "Hins vildi eg biðja þig að þú veittir mér lið og mágum mínum." Hafur svaraði skjótt og kvaðst ekki mundu taka undir vandræði þeirra "en þó vil eg spyrja hver sá er hinn fölleiti er fjórir menn ganga fyrr og er svo illilegur sem genginn sé út úr sjávarhömrum: l'Ásgrimur va dir: "voldria demanar-te que m'ajudis a mi i als meus parents". En Hafur li va respondre immediatament dient-li que no volia intervenir-hi ajudant-los en els llurs problemes, "però sí que m'agradaria preguntar-se qui és aqueix home pàl·lid, a qui en precedeixen quatre, el qui té un aspecte tan inquietant com si hagués sortit dels penya-segats marins"
◊ síðan setti hvárrtveggi herrinn horn at munni sér, ok blésu herblástr, svá fjǫllin tóku undir, en heyra mátti vel tuttugu mílur, er þeir riðu til orrostunnar: després, duent-se els dos exèrcits els corns a la boca, van tocar el toc d'alarma de tal manera que l'eco en ressonava per les muntanyes i es podia sentir bé a vint milles de distància, mentre ells cavalcaven cap al combat
◊ margir tóku undir, at þetta myndi víst tíðendum gegna ok einsætt væri at þiggja heldr virðingarheimboð at Þórðar heldr en at leggja sjálfan sik í slíka mannhættu ok menn sína, at ganga til bardaga í móti svá miklu ofrefli ok sýna svá mikinn ofsa at gæta eigi sómans, fyrir því at hættulaust myndi at ríða um morgininn eða á tveggja nátta fresti, — ok tóku upp allt hjal Þórðar: molts opinaven al respecte que allò segurament devia significar que n'havia passat alguna i que era evident que calia acceptar més aviat aquella honrosa invitació per anar a cal Þórður que no exposar-se a si mateixos i els seus homes a un perill com aquell anant a enfrontar-se en combat a una força superior tan grossa i fer gala de l'arrogància tan gran d'ignorar aquell honor que se'ls estava fent perquè l'endemà o l'endemà l'altre podrien partir igual cap al þing i anar-hi sense córrer cap perill. - i tots es feren seves les paraules d'en Þórður
◊ þá tóku margir undir, at þat væri þá líkligast, at Þorgils myndi ráða athöfnum þeira: aleshores molts foren del parer que el més adequat fóra que en Þorgils decidís el que calia fer
undir þann kviðling tók Runólfr goði, sonr Úlfs Jǫrundarsonar goða, ok sótti Hjalta um goðgá: el godó Runólfr, fill de l'Úlfr, fill del godó Jǫrundr, va respondre a aquest kviðlingr [de befa] tot acusant en Hjalti de blasfèmia contra els déus
◊ þeir Gizurr hvíti ok Geirr goði tǫluðu með sér, hvárr þeirra lýsa skyldi vígsǫkinni Þorgeirs, en þar kom at Gizurr tók undir sik málit ok lýsti sǫk at Lǫgbergi: en Gizurr i el godó Geirr varen estar parlant entre ells qui d'ells dos havia d'emprendre l'acció judicial per la mort d'en Þorgeirr. Al final fou en Gizurr qui es va fer càrrec de posar l'acció i la va formular a la Penya de la Llei
◊ þá kallar Óláfr til tals við sik móðurbrœðr sína, Loðin stjúpfǫður sinn, mága sina, Þorgeir ok Hyrning; bar síðan fyrir þá með inum mesta alhuga þat mál, at þeir skyldu sjálfir undir taka með honum ok fylgja síðan með ǫllum krapti, at hann vill kristniboð upp hefja um alt ríki sitt, segir, at hann skal því áleiðis koma, at kristna alt í Nóregi eða deyja at ǫðrum kosti: aleshores, el rei Olau va convocar a una reunió amb ell els seus oncles per part de mare, en Loðinn, el seu padrastre, i els seus germanastres en Þorgeirr i en Hyrningr i els exposà, amb el màxim ardor, l'assumpte pel qual els havia fet cridar, [pregant-los] que ells mateixos se'l fessin també seu i el recolzessin amb totes llurs forces: en concret, els va dir que volia començar a cristianitzar tot el seu regne. Els va dir que reeixiria a cristianitzar tota Noruega o que, altrament, moriria [intentant-ho]
◊ síðan lauk konungr upp sættargerðina ok mælti svá: "Þat skal upphaf sættar okkarrar, Ásbjǫrn, at þú skalt ganga undir landslǫg þau, at sá maðr, er drepr þjónostumann konungs, þá skal hann taka undir þá sǫmu þjónostu, ef konungr vill: després el rei va anunciar les estipulacions de tractat de conciliació i parlà dient: "la primera condició del nostre tractat de reconciliació és que tu, Ásbjǫrn, te sotmetis a la llei del país que fa que l'home que mati un servidor del rei, haurà de fer-se càrrec del servei o de la funció que el mort prestava, sempre que el rei ho vulgui
◊ síðan riðu þeir austan á Rangárvöllu til Marðar Valgarðssonar. Hann tók vel við þeim. Kári sagði honum orðsending Gissurar mágs hans. Hann tók seinlega undir það og kvað meira að sækja Flosa einn en tíu aðra: després van entrar a cavall als Rangárvellir des de l'est per anar al mas d'en Mörður Valgarðsson. Aquest els va dispensar una bona acollida. En Kári li va donar el missatge d'en Gissur, el seu sogre. En Mörður es va mostrar reticent a secundar-lo tot dient que promoure una sola acció judicial contra en Flosi seria més difícil que promoure'n deu contra d'altres
◊ fór Þorleikur nú á fund landseta sinna, Kotkels og Grímu, og bað þau gera nokkurn hlut þann er Hrúti væri svívirðing að. Þau tóku undir þetta léttlega og kváðust þess vera albúin. Síðan fer Þorleikur heim: llavors en Þorleikur se n'anà a veure els seus arrendataris, en Kotkell i la Gríma, i els requerí que fessin alguna cosa que causés oprobi al Hrúti. Ells hi accediren volenterosament i li digueren que estaven totalment disposats a fer-ho. Després d'això, en Þorleikur se'n va tornar al seu mas
◊ og er þau tala þetta þá kemur Kjartan inn í búðina. Hann hafði heyrt tal þeirra og tók undir þegar og kvað ekki saka. Hrefna sat þá enn með faldinum: i quan encara estaven parlant d'això, en Kjartan va entrar a dins la cabana. Havia sentit llur conversa i la va reprendre immediatament dient que no s'amoïnessin, que no passava res. La Hrefna va continuar asseguda allà sense llevar-se el faldr [que s'havia assajat]
◊ Egill bað þá þangað fara til loftsins, en er þeir komu upp í riðið, þá sáu þeir, að loftið var opið; var þar ljós inni og þjónustumenn og bjuggu rekkjur manna. Egill bað þá suma úti vera og gæta, að enginn kæmist út; Egill hljóp inn í loftið, greip þar vopn, því að þau skorti þar eigi inni; drápu þar menn alla, þá er þar voru inni; þeir tóku sér allir alvæpni. Áki gekk til, þar er hlemmur var í gólfþilinu, og lauk upp, mælti, að þeir skyldu þar ofan ganga í undirskemmuna. Þeir tóku sér ljós og gengu þangað, voru þar féhirslur bónda og gripir góðir og silfur mikið; tóku menn sér þar byrðar og báru út; Egill tók undir hönd sér mjöðdrekku eina vel mikla og bar undir hendi sér; fóru þeir þá til skógar: l'Egill els va manar que pugessin a la sala de dalt i quan varen haver arribat al replà de dalt de tot de l'escala, varen veure que la sala era oberta. A dins hi havia llum: els criats estaven preparant els llits dels homes. L'Egill els va manar que alguns d'ells es quedessin a fora i vigilessin que no en sortís cap. A continuació, l'Egill va irrompre dins la sala de dalt i hi va agafar armes, perquè allà dins n'hi havia en abundància. Varen matar tots els homes que hi havia. Després, es varen aprovisionar de tota mena d'armes. L'Áki va anar on hi havia una trapa en el terra, la va obrir i els va dir que baixessin a la cambra que hi havia a sota. Varen agafar una llàntia i hi anaren: allà hi havia els cofres on el pagès guardava els seus diners i objectes de valor i hi havia moltes de joies valuoses i una gran quantitat d'argent. Els homes en varen agafar a cabassos i ho portaren a fora. L'Egill es va apoderar d'un escriny força gros i se'l posà sota el braç i d'aquesta manera tots ells es dirigiren cap al bosc
◊ en hversu sem konungur svarar þínu máli, þá vertu djarfmælt. En eg mun vera nær staddur og taka undir með þér og styðja málið þitt: però sigui com sigui com respongui el rei a la teva petició, tu, parla-li amb gosadia; jo seré al devora i hi intervindré donant-te la raó i donant suport a la teva petició
◊ flestir menn lǫttu þess ok beiddu hann heldr leita á skóga ok forða sér. Þorbjǫrn tók ekki undir þat ráð. Riðluðusk þeir fǫrunautar hans frá honum ok leituðu sér ýmsa vega hjálpar, en þeir Þorbjǫrn urðu eptir níu saman. Ok er hann sér, at Haraldr jarl er kominn yfir díkit, ferr hann á mót honum, ok féll á kné fyrir honum, ok kvezt fœra honum hǫfuð sitt: la major part dels seus homes li ho desaconsellaren dient-li que millor es dirigís als boscos i s'hi posés fora de perill. En Þorbjǫrn no va seguir aquell consell. Aleshores, els seus companys se separaren d'ell en petits grups procurant cadascú posar-se en seguretat de la millor manera possible; al final, amb en Þorbjǫrn només hi quedaren vuit homes. Quan en Þorbjǫrn va veure que el iarl havia creuat la rasa, va pujar fins allà on era, s'hi va agenollar al davant i li digué que posava el seu cap a la seva disposició
◊ var þá kominn á Flugumýri Lambkárr ábóti. Hann átti heima á Staðarhóli at búi Sturlu. Hann sagði þau orð vestan Páls prests ok annarra mága Sturlu, at þeir mundu gerask vinir Kolbeins, ef hann léti Sturlu vestr fara til eigna sinna; en Kolbeinn tók ekki undir þat [við] svá búit: en aquells dies va arribar a Flugumýrr l'abat Lambkárr. Vivia a Staðarhóll al mas de l'Sturla. Des de l'oest anava donant a conèixer les paraules del prevere Pau i d'altres parents de l'Sturla, que es farien amics d'en Kolbeinn si aquest li permetia a l'Sturla que anés a les seves possessions de l'oest. En Kolbeinn, però, no hi va accedir ateses les circumstàncies
◊ Þrándr svarar: "Því er at skipta þó," sagði hann, "at þeir verða banar þeira manna flestra er hér eru, ef þeir ganga undan". Bjarni svarar: "eigi skal þá heldr drepa en mik", sagði hann. "Eigi var mér ok þetta alvara," sagði Þrándr, "vilda ek gjǫra tilraun við yðr, hversu þér tœkit (modern, tækjuðundir þetta; skal ek nú bœta þetta sveinunum, er ek hefi verit staddr á fundi þessum, ok bjóða þeim til fóstrs": en Þrándr li va respondre: "si se'n surten amb vida d'aquí" va dir, "a la llarga tindrà com a conseqüència que es convertiran en matadors de la major part dels qui som aquí". En Bjarni li va replicar: "Abans de poder matar-los a ells, m'hauràs de matar a mi". En Þrándr li va contestar: "Quan ho he dit, no ho he dit seriosament," va dir, "sinó que volia posar-vos a prova per veure com vos agafaríeu aquesta proposta; en realitat, vull reparar als nois el fet d'haver participat en aquesta topada oferint-los d'ésser llur fóstri
◊ þegar Heródes herrann sá / hann varð mjög glaður næsta. / Af honum heyrt hafði og helst vill fá / hans ásýnd líta glæsta. / Forvitinn mörgu frétti að, / fýsn holdsins kapp á lagði / með byrstu bragði. / Jesús tók ekki undir það, / við öllum spurningum þagði: quan l'Herodes va veure el Senyor / n'estigué content fora mida. / N'havia sentit a parlar i sobretot volia aconseguir / de veure la seva cara resplendent. / Era tot ple de curiositat per saber-ne moltes de coses: / amb desconsiderada manera / perseguia de satisfer el seu apetit concupiscible, / [però] Jesús no li responia: / a totes les seves preguntes, ell callava

takast <tekst ~ tökumst | tókst ~ tókumst | tekist>:
1. (heppnastreeixir, aconseguir (sortir bé)
♦ e-m takast e-ð með e-u: algú aconsegueix una cosa amb una cosa
♦ e-m takast að <+ inf.[með e-u]: algú aconsegueix de (o: reïx a)  <+ inf.[amb una cosa]
♦ e-ð takast: una cosa surt bé, una cosa funciona
◊ þetta tókst: la cosa ha anat bé, la cosa ha funcionat
2. (hefjastcomençar (iniciar-se)
◊ tókst þá orusta: llavors va començar la batalla
3. <á við e-ð>: (taka til viðfer front a una cosa (afrontar)
◊ takast á við afleiðingar e-s: afrontar les conseqüències d'una cosa
◊ takast á við erfiðleikana: afrontar les dificultats
4. <e-ð á hendur>: (taka til viðemprendre una cosa (escometre)
◊ hann var upplýstur einvaldur sem tókst á hendur ýmsar umbætur í ríki sínu: era un monarca absolut però il·lustrat que va emprendre diverses reformes en el seu regne
◊ takast ferð á hendur: emprendre un viatge
5. <til>: (gerastsucceir (passar, esdevenir-se, ocórrer)
◊ hvernig tókst það til?: com ha passat?

takk: grŕcies (danicisme. → ţökk; → ţakka)

takka·skór <m. -skós, -skór>: sabata f de jugar a futbol (amb ‘botons’ a la sola)

takki <n.takkar>: botó (de timbre, ascensor)

tak·marka <-marka ~ -mörkum | -markaði ~ -mörkuðum | -markaðe-ð>:
1. (minnkalimitar una cosa (reduir, restringir)
2. (afmarkadelimitar una cosa (posar fites o termes a una cosa)

tak·markast <-markast ~ -mörkumst | -markaðist ~ -mörkuðumst | -markastvið að + inf.;>:
limitar-se a <+ inf.>

tak·mörk <n.pl -marka>: límits m.pl, confins m.pl

taktur <m. takts, taktar. Dat. sg.: takti o: takt>:
<MÚScompàs m (fl./pl.: compassos)
◊ dans í taktinum 4/4: un ball amb compàs [de] 4 x 4
◊ í fjórskiptum takti: amb compàs [de] 4 x 4

tala¹ <f. tölu, tölur. Gen. pl.: talna>:
1. <MAT & GRAM & FÍSnombre m
◊ en þú hefur skipað öllu eftir mæli, tölu og vog: tu ho has disposat tot en nombre, pes i mesura (omnia in mensura et numero et pondere deposuisti)
♦ talan einn, talan tveir, talan þrír o.s.fr.  (Gen.: tölunnar einn, tölunnar tveir, tölunnar þrír o.s.fr.)l'u, el dos, el tres etc.
♦ hafa e-n í þræla tölu: <LOCtenir algú com a esclau
◊ Rǫgnvaldr þroskaðiz skjótt ok var hann maðr mikill ok sterkr ok eigi óvænn í ásjónu; hann aflaði brátt á mikilli vinnu ok var hagr vel. Þórólfr hafði hann í þræla tǫlu, en er hann var roskinn at aldri, þá setti Þórólfr hann yfir aðra menn at stjórna til vinnu: en Rǫgnvaldr va créixer ràpidament i es va fer un home gran i fort i no pas lleig de cara; aviat va dur a terme treballs feixucs i era molt hàbil en el que feia. En Þórólfr el tenia com un més dels seus esclaus, però quan va acabar de créixer, en Þórólfr el va posar al capdamunt dels altres homes (ço és: dels altres esclaus) perquè els dirigís en les feines
♦ hafa tölu á e-u: <LOCcomptar una cosa
◊ Grettir hafði tölu á mönnum þessum að þeir voru tólf saman: en Grettir va comptar aquells homes fins a un total de dotze
♦ hafa ekki tölu á e-u: <LOCno dur el compte d'una cosa, haver perdut el compte d'una cosa
♦ taka e-n í heilagra tölu: <RELIGcanonitzar algú
♦ týna tölunni: <LOCreduir-se, minvar en nombre
♦ algebruleg tala: nombre algebraic
♦ blandin tala: nombre mixt
♦ fullkomin tala: nombre perfecte
♦ fátækleg tala: nombre deficient (o: defectiu)
♦ heil tala: nombre enter
♦ hvöss tala: nombre senar
♦ jákvæð ~ pósitíf tala: nombre positiu
♦ jákvæðar ~ pósitífar tölur: nombres positius
♦ jöfn tala: nombre parell
♦ náttúrleg tala: nombre natural
♦ neikvæð ~ negatíf tala: nombre negatiu
♦ neikvæðar ~ negatífar tölur: nombres negatius
♦ negatíf ~ neikvæð tala: nombre negatiu
♦ negatífar ~ neikvæðar tölur: nombres negatius
♦ ofurendanleg tala: nombre transfinit
♦ óendanleg tala: nombre infinit
♦ ójöfn tala: nombre senar
♦ óræð tala: nombre irracional
♦ óviðkennd tala: nombre abstracte
♦ pósitíf ~ jákvæð tala: nombre positiu
♦ pósitífar ~ jákvæðar tölur: nombres positius
♦ ríkuleg tala: nombre abundant
♦ ræð tala: nombre racional
♦ samsett tala: nombre compost
♦ slétt tala: nombre parell
♦ torræð tala: nombre transcendent
♦ þættanleg tala: nombre compost
♦ → algebrutala “nombre algebraic”
♦ → eintala “nombre singular”
♦ → fertala “quaternió”
♦ → fleirtala “nombre plural”
♦ → frumtala #1. (grunntalanombre cardinal#2. (prímtalanombre primer”
♦ → heiltala “nombre enter”
♦ → oddatala “nombre senar”
♦ → prímtala “nombre primer”
♦ → raðtala “nombre ordinal”
♦ → rauntala “nombre real”
♦ → sætistala “nombre atòmic”
♦ → tugatala “nombre decimal”
♦ → tvinntala “nombre complex”
♦ → tvítala “nombre dual”
♦ → tvíundatala “nombre binari”
♦ → vinatala “nombre amic”
♦ → þríundatala “nombre ternari”
2. (númernúmero m (nombre dins sèrie, col·lecció, seqüència etc.)

tala² <f. tölu, tölur. Gen. pl.: talna>:
1. (ræðadiscurs m (parlament, parla)
♦ halda tölu: <LOCfer un discurs
♦ láta ganga töluna: <LOCfer un parlament, deixar anar un parlament
◊ Þórir þagði meðan Grettir lét ganga töluna: en Þórir va callar mentre en Grettir deixava anar el seu parlament
◊ og sem þrællinn hafði þetta mælt þá rann af Gretti ómegin það sem á honum hafði verið. Brá hann þá saxinu og hjó höfuð af Glámi og setti þá við þjó honum. Bóndi kom þá út og hafði klæðst á meðan Glámur lét ganga töluna en hvergi þorði hann nær að koma fyrr en Glámur var fallinn. Þórhallur lofaði guð fyrir og þakkaði vel Gretti er hann hafði unnið þenna óhreina anda. Fóru þeir þá til og brenndu Glám að köldum kolum: i quan l'esclau hagué dit això, a en Grettir li va desaparèixer la debilitat que s'havia emparat d'ell. Va brandar el seu sax, hi va tallar el cap d'en Glámur i l'hi va posar devora les seves anques. Fou llavors que el bóndi va sortir a fora; s'havia vestit mentre en Glámur deixava anar el seu parlament, però no havia gosat acostar-s'hi abans que en Glámur no fos mort. En Þórhallur va lloar Déu per allò i va regraciar en Grettir de tot cor per haver vençut aquell esperit impur. Després, s'hi posaren i cremaren en Glámur fins a deixar-lo convertit en cendres
2. <(krafaexigència f (reivindicació, reclamació)
◊ Illugi hafði hundrað manna og einvalalið og hélt hann fram málunum en Kjalleklingar gengu að dóminum og vildu upp hleypa. Var þá þröng mikil. Áttu menn þá hlut í að skilja þá. Kom þá svo að Tin-Forni greiddi féið að tölum Illuga: l'Illugi tenia cent homes -una tropa escollida- i feia avançar la vista de la seva causa, però els Kjalleklingar van anar al tribunal amb la intenció de dispersar-lo. A conseqüència d'això, va començar una gran altercació. Hi van haver d'intervenir més homes per separar-los. Foinalment, però, la cosa va acabar que en Tin-Forni va pagar els béns en litigi d'acord amb les exigències de l'Illugi
3. <(upplýsingar, skýrslaindicació f (referència, asserció)
♦ að tölu e-s: <LOCsegons refereix X
◊ Ísland byggðist fyrst ór Norvegi á dögum Haralds ins hárfagra, Hálfdanarsonar ins svarta, í þann tíð, at ætlun ok tölu þeira Teits, fóstra míns, þess manns, er ek kunna spakastan, sonar Ísleifs byskups, ok Þorkels, föðurbróður míns, Gellissonar, er langt munði fram, ok Þuríðar Snorradóttur goða, er bæði var margspök ok óljúgfróð, er Ívarr Ragnarssonr loðbrókar lét drepa Eadmund inn helga Englakonung. En þat var átta hundruð ok sjau tigum vetra eftir burð Krists, at því er ritit er í sögu hans: els primers en colonitzar Islàndia foren noruecs, en temps del rei Haraldr Bells-cabells, el fill d'en Hálfdan el negre, a l'època (segons calculava i referia el meu fóstri Teitr, l'home més savi que jo hagi conegut, que era fill del bisbe Ísleifr, i [segons contaven també] el meu oncle Þorkell Gellisson, que se'n recordava de molt enrere, i la Þuríðr, la filla del godó Snorri, la qual no només era molt saberuda, sinó també veraç en el que contava) en què l'Ívarr, el fill d'en Ragnarr Calçons-de-loden féu matar l'Edmund el sant, rei d'Anglaterra, i això fou 870 hiverns després del naixement del Crist, talment com està escrit a la seva història

tala³ <f. tölu, tölur. Gen. pl.: talna>:
1. (flatur hnappurbotó m [pla]
2. (glertalagra m (de collaret de granadura)

tala <tala ~ tölum | talaði ~ töluðum | talað>: parlar, xerrar (Mall.)
	talarđu ensku, spćnsku, katalönsku, ţýsku? Que parles anglčs, castellŕ, catalŕ, alemany?
	ég tala bara íslensku: només parlo islandčs
	ég tala ekki íslensku: no parlo islandčs
	tala af sér: trair-se (dir una cosa sense voler o adonar-se'n)
	eins og um var talað: tal i com vam quedar
	tala saman: conversar
	tala um e-ð: parlar d'una cosa
		‘enginn mun tala um okkur, þegar við erum látnar’ eftir Agustín Díaz Yanes: ‘ningú no parlarà de nosaltres quan serem mortes’ d'Agustín Díaz Yanes
	tala um að <+ inf.>: parlar de <+ inf.>
	tala um fyrir e-m: dissuadir algú, fer desistir algú
	tala utan að e-u við e-n: insinuar una cosa a algú
	tala út í bláinn: parlar sense to ni so
	tala við e-n: parlar amb algú
	VIÐ tölum saman á eftir!: després tu i jo ja parlarem!, després tu i jo tindrem una xerrada!
	þú getur trútt um talað: és molt bo de fer dir-ho! es molt fàcil dir-ho!

tal·hlýðinn, -hlýðin, -hlýðið <adj.>:
persuasible, convencible

talið¹:
supí de → telja “comptar”

talið²:
2ª pers. pl. pres. ind. & subj. de → tala “parlar”

talið³:
2ª pers. pl. imperatiu de → tala “parlar”

talkúm <n. talkúms, no comptable>: pólvores f.pl de talc

talmeina·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
logopeda m & f

talmúð- <adj.>:
<RELIGtalmúdic -a (תַּלְמוּדִי)

talmúð <m. talmúðs, talmúðar>:
<RELIGtalmud m (תַּלְמוּד(fl./pl.talmuds og/i talmudim)
♦ talmúð tóru[nnar]: talmud m torà (תַּלְמוּד תּוֹרָה)
♦ babýlonskur talmúð (o: talmúð frá Babýloníu): talmud babilònic (תַּלְמוּד בַּבְלִי)
♦ palestínskur talmúð (o: talmúð frá Palestínu): talmud palestí (תַּלְמוּד יְרוּשַׁלְמִי)

talmúðisti <m. talmúðista, talmúðistar>:
<RELIGtalmudista m & f (תַּלְמוּדַאי)

tals·háttur <m. -háttar, -hættir>: locució f, expressió f (frase feta)

tals·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
portaveu f

tals·maður <m. -manns, -menn>: portaveu m,f

tal·stöđ <f. -stöðvar, -stöđvar>: walkie-talkie m (→ labbrabbtćki)

tals·verður, -verð, -vert: considerable
	talsvert fjárverđmćti: valor monetari considerable

t.a.m. <abrev.>:
abrev. de til að mynda: per exemple, p.e.

taminn, tamin, tamið: domesticat -ada

tamur, töm, tamt <adj.>:
1. (taminnaregat -ada (ensinistrat, domesticat)
2. (æfðurexpert -a, exercitat -ada (amb pràctica, amb experiència)
♦ vera tamt að <+ inf.>tenir la mà trencada a <+ inf.>, tenir pràctica en <+ inf.>, ésser expert en <+ inf.>, estar avesat a <+ inf.
◊ honum tekst ekki að koma ár sinni fyrir borð, og þó var honum tamt að beita klókum aðferðum í því skyni að sigra konur: no reïx pas a deseixir-se'n bé i això que tenia la mà trencada en l'ús de mètodes astuts per a conquerir les dones
♦ það varð tamast sem í æskunni hafði numið: <LOC FIGel que s'aprèn de petit, no s'oblida pas de gran
3. (vanuravesat -ada (habituat, acostumat)

tangó <m. tangós, tangóar>:
<MÚStango m
♦ argentínskur tangó: un tango argentí

tanna·far <n. -fars, -för. Emprat hab. en pl.>: marca f de dents (emprat hab. en pl.)
	tannaför: marques de dents

Tannaíti <m. Tannaíta, Tannaítar>:
<HIST RELIGtannaïta m (fl./pl tannaïtes og/i tannaïm(תַּנָּא, תנא)

Tann·álfurinn <m. -álfsins, no comptable>:
<FOLCLen Dentetes, s'homo des paner foradat (Mall.), cercador de les dents de llet caigudes que l'infant ha deixat davall el coixí. A canvi de la dent hi deixa una petita penyora

tann·áta <f. -átu, no comptable>: càries f [dental]

tann·bein <n. -beins, -bein>: dentina f

tannbein·kúla* <f. -kúlu, -kúlur>: glòbul m dentinal, denticle m (corpuscle de dentina a la polpa dentària)

tann·berg <n. -bergs, -berg>: regió f alveolar, alvèols m.pl (part de la boca compresa entre les dents i el prepaladar)

tannbergs·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>: so m alveolar, alveolar f

tannbergs·mćltur, -mćlt, -mćlt: <LING> alveolar

tann·bil <n. -bils, -bil>: espai m interdental

tann·bogi <m. -boga, -bogar>: arc dentari (o: alveolar), arcada dental (o: dentària)

tann·brú <f. -brúar, -brýr>: pont m dental (pròtesi dentària parcial)

tann·brúða <f. -brúðu, -brúður>: margarideta dentada (planta Valerianella dentata)

tann·bursta <-bursta ~ -burstum | -burstaði ~ -burstuðum | -burstaðsig>:
rentar-se les dents
♦ tannbursta sig tvisvar á dag: rentar-se les dents dos cops al dia

tannbursta·haus <m. -hauss, -hausar>: capçal m de raspall de dents
	tannburstahausar fyrir rafmagnstannbursta: capçals per a raspalls de dents elèctrics

tann·bursti <m.-burstar>: raspall m de dents, espelmador m de dents (Mall.) 

tann·burstun <f. -burstunar, -burstanir>: raspallat m de les dents

tann·dráttur <m. -dráttar, -drćttir>: extracció dentària, <MED> exodòncia f

tann·fé <f. -festar, pl. no hab.>:
<HISTAmb el terme tannfé es designava un regal o present que hom feia a un infant quan li sortia la primera denteta.
♦ gefa e-m e-ð að tannfé: regalar una cosa a algú com a tannfé

tann·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>: 1. empastament m, obturació f, odontoplerosi f, plombatge m (acte d'omplir amb material odontològic substitutiu)
	2. (fyllingarefni) empastat m, obturació f, empaste m (cast., ekki ritm./no lit.) (material emprat en una obturació)

tann·garður <m. -garðs, -garðar>: arc dentari (o: alveolar), arcada dental (o: dentària)

tann·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: dentat m (forma i disposició de les dents, esp. en descripcions de biologia)

tann·glerungur <m. -glerungs, -glerungar>: esmalt dentari

tann·háls <m. -háls, -hálsar>: coll m dental (o: dentari) (coll de dent & queixal)

tann·hjól <n. -hjóls, -hjól>: <MEC> roda dentada

tann·hol <n. -hols, -hol>: cambra f pulpar, cambra dentària, cavitat f pulpar (part de dent o queixal on hi ha la polpa dental)

tann·hola <f. -holu, -holur>: alvèol m dental (cavitat del maxil·lar on hi va fixada l'arrel d'una dent o d'un queixal)

tann·hold <n. -holds, -hold>: geniva f
	blæðing úr tannholdi: geniva sagnant
	tannholdiđ mitt blćđir viđ tannburstun: les genives em sagnen quan em rento les dents
	tannholdiđ mitt blćđir ţegar ég bursta tennurnar: les genives em sagnen quan em rento les dents
	ţađ blćđir úr tannholdinu á mér viđ tannburstun ~ ţegar ég bursta: les genives em sagnen quan em rento les dents

tannholds·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gingivitis f, parodontitis f superficial

tann·hvass, -hvöss, -hvasst <adj.>:
de dents agudes, que té les dents agudes
◊ hávær og tannhvöss kona er líkust herblæstri og sérhver sá sem slíka á, heyr stöðugann ófrið: la dona cridanera i de llengua esmolada és com una trompeta de guerra que fa fugir l'enemic i l'home que la tingui per dona és com si passés la vida enmig del fragor del combat

tann·hvíttun <f. -hvíttunar, no comptable>: blanqueig m de dents

tann·koma <f. -komu, no comptable>: dentició f

tann·krem <n. -krems, -krem>: dentifrici m, pasta f de dents

tann·króna <f. -krónu, -krónur>: 1. corona f [dental] (part de dent o queixal que sobresurt fora de les genives)
	2. (gervitönn) funda f (tipus de pròtesi dentària)

tann·kul <n. -kuls, no comptable>: sensibilitat f dental (dolor dental causat pel contacte de la dent amb un cos fred)

tann·kvika <f. -kviku, -kvikur>: polpa dentària (o: dental), <col·l.> nervi m

tannkviku·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: pulpitis f, odontitis f

tann·kýli <n. -kýlis, -kýli>: flegmó m, fleumó m (abscés dental)

tann·laus, -laus, -laust: 1. esdentegat -ada (sense dents)
	2. <MED> agomfi -òmfia

tann·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: agomfiasi f (manca de dents)

tann·lím <n. -líms, no comptable>: ciment m [odontolňgic]

tann·loðna <f. -loðnu, -loðnur>:
1. <MEDesmalt dentari (glerungur)
2. eperlà americà, eperlà irisat  (peix Osmerus mordax) (vatnaloðna)

tannlćkna·stofa <f. -stofu, -stofur>: clínica f dental

tannlækna·vakt <f. -vaktar, -vaktir>: servei[s] m.[pl] d'odontologia d'urgència (dentista d'urgència)

tann·lækningar <f.pl -lækninga>: tractament[s] odontològic[s] (exodòncies, obturacions, ortodòncies etc.)

tann·lćknir <m. -læknis, -lćknar>: dentista m & f, odontòleg m, odontòloga f

tannlćknis·frćđi <f. -frćđi, no comptable>: odontologia f

tann·pína <f. -pínu, pl. no hab.>: mal m de queixal
	draga úr tannpínu: llevar el mal de queixal
	drepast úr tannpínu: estar rabiós -osa de mal de queixal
	ég er með tannpínu: tinc mal de queixal

tann·planta <f. -plöntu, -plöntur>: implant m dental

tann·réttingar <f.pl -réttinga>: ortodňncia f

tann·rót <f. -rótar, -rćtur>: arrel f de dent & queixal

tannrótar·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: quist m radicular

tannrótar·broddur <m. -brodds, -broddar>: ŕpex m de l'arrel

tannrótarbrodds·gat <n. -gats, -göt>: forat m apical

tannrótarbrodds·kýli <n. -kýlis, -kýli>: abscés m periapical
	tannrótarbroddskýli án útfærslugangs: abscés periapical sense tracte sinusal o fístula
	tannrótarbroddskýli með útfærslugangi: abscés periapical amb tracte sinusal o fístula

tannrótar·oddur <m. -odds, -oddar>: àpex m de l'arrel

tann·sápa <f. -sápu, -sápur>: dentifrici m, pasta f de dents

tann·sár, -sár, -sárt <adj.>:
nafrat -ada, malferit -ida, malmenat -ada (coberts de sang com si els haguessin arrabassat queixals)
◊ var þá sú orrosta mest, er kastað var handsǫxum ok bolǫxum milli skipanna. Þá var ok skotið selskutlum ok hvaljárnum, ok barizk ǫllu því er til féksk, bæði beitiásum ok árahlumum. Var þá bæði, at flestir menn vóru nǫkkut tannsárir, tók þá ok flestum heldr at leiðask hǫggorrostan: en aquells moments, quan es llençaven saxos i destrals de fuster entre els vaixells, la batalla fou al seu punt més virulent. També es disparaven arpons de caçar foques i arpons de caçar balenes i es lluitava amb tot el que hom podia arreplegar, tant si eren vergues del vaixell com mànecs dels rems. En aquells moments es va donar el cas que la majoria d'homes, que ja anaven una mica nafrats, es varen començar a atipar del barreig

tannsi <m. tannsa, tannsar>: <FAM> dentista m & f
	ég ţurfti ađ fara til tannsa: vaig haver d'anar al dentista

tann·síld <f. -síldar, -síldar> amploia f, patoia f (peix Clupea sprattus syn. Sprattus sprattus)

tann·skán <f. -skánar, -skánir>:
<MEDplaca f dental, placa dentària

tann·skemmdir <f.pl -skemmda>: 1. <GEN> danys m a les dents
	2. (tannáta) càries f [dental], <FAM> corc m

tann·skorpa <f. -skorpu, no comptable>: cement m (substància que recobreix la dentina de l'arrel dental) (→ beinungur)

tann·slíđur <n. -slíđurs, -slíđur>: periodonci m, paradenci m

tannslíđur·bólga <f. -bólgu, no comptable>: periodontitis f, parodontitis f, peridentitis f, pericementitis f
	bráđ broddlćg tannslíđursbólga án graftarútferðar: periodontitis apical aguda no supurativa
	bráđ broddlćg tannslíđursbólga með graftarútferð: periodontitis apical aguda supurativa
	bráđ broddlćg tannslíđursbólga upprunnin í kviku: periodontitis apical aguda d'origen pulpar
	langvinn almenn tannslíđursbólga: periodontitis general crònica, piorrea f alveolar, parodontosi f
	langvinn broddlćg tannslíđursbólga: periodontitis apical crònica, granuloma m apical, granuloma m periapical

tannslíđur·kvilli <m. -kvilla, no comptable>: parodontosi f, periodontosi f, piorrea f alveolar, periodontitis general crònica, periodontitis expulsiva, poliartritis f alvèolo-dental, gingivitis expulsiva

tann·smiður <m. -smiðs, -smiðir>: mecànic-dentista m (home), mecànica-dentista f, protètic (o: protetista) dental, protètica (o: protetista) dental (dona) (expert o experta en l'elaboració de pròtesis dentàries)

tann·smiđja <f. -smiđju, -smiđjur>: taller m de mecànic-dentista

tannsmíða·meistari <m. -meistara, -meistarar>: tècnic m en pròtesi dental responsable, tècnica f en pròtesi dental responsable
	klíniskur tannsmíðameistari og tanntæknir: tècnic clínic en pròtesi dental responsable i tècnic dental

tannsmíđa·stofa <f. -stofu, -stofur>: taller m de mecànic-dentista, laboratori m de pròtesis dentals

tannsmíđa·verkstćđi <n. -verkstćđis, -verkstćđi>:  taller m de mecànic-dentista

tann·smíði <f. -smíði, -smíðar>: mecànica f dental, confecció f de pròtesis dentals

tann·spegill <m. -spegils, -speglar>: odontoscopi m

tann·steinn <m. -steins, -steinar>: carrall m, tosca f (de les dents), tàrtar m dental, tàrtar salival

tann·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>: escuradents m
	pakki af tannstönglum: una capça d'escuradents

tannstöngla·box <n. -box, -box>: portaescuradents m

tann·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>: odontopatia f

tann·sýkla <f.-sýklu, -sýklur>: placa dentària (o: bacteriana)

tann·taka <f. -töku, -tökur>: 1. (tanndráttur) extracció dentŕria, exodòncia f
	2. (tannkoma) dentició f

tann·taug <f. -taugar, -taugar>: nervi m de dent & queixal

tann·tengi <n. -tengis, -tengi>: lligament m periodontal, lligament m alvèolo-dental

tann·tæknir <m. -tæknis, -tæknar>: tècnic m dental, tècnica f dental

tann·úrdráttur <m. -úrdráttar, -úrdrættir>: extracció f de dent & queixal

tann·útdráttur <m. -útdráttar, -útdrættir>: extracció f de dent & queixal
	1887 kostaði tannútdráttur eina krónu tönnin: l'any 1887 arrabassar un queixal costava una corona

tannvara·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>: so m labiodental (o: dentilabial), labiodental f, dentilabial f

tannvegs-: parodontal, periodontal

tannvegs·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: periodontitis f, parodontitis f

tann·verkur <m. -verkjar, -verkir>: mal m de queixal

tann·þráður <m. -þráðar, -þræðir>: fil m dental, seda f dental

tappa·togari <m. -togara, -togarar>: tirabuixó m

tappi <m. tappa, tappar>: tap m

tarfur <m. tarfs, tarfar>: 1. toro m, brau m (mascle de vaca)
	2. balenot m (mascle de balena & catxalot)

targúm* <n. targúms, targúm>:
<RELIGtargum m (fl./pl targums og/i targumim(traducció aramea o caldea, sovint ampliada en forma de paràfrasi, de llibre bíblic hebreu, תַּרְגּוּם, תרגום)

targúmískur, targúmísk, targúmískt* <adj.>:
<RELIGtargúmic -a

taska <f. tösku, töskur. Gen. pl.: taska>: 1. (skólataska, skjalataska) cartera f (d'escolar, de documents)
	2. (ferđataska) maleta f (de viatge)
		á ég ađ opna töskuna?: he d’obrir la maleta?
		pakka ofan í tösku: fer la maleta
		taka upp úr tösku: desfer la maleta
	3. (handtaska, hliðartaska) bossa f de mà, bolso m (cast., ekki ritm./no lit.) (de dona)

taug <f. taugar, taugar>: 1. <MED> nervi m
		látum ekki taka okkur á taugum: <LOC FIG> no ens deixem pas alterar els nervis!
	2. (strengur) corda f (lligall, cordill gros)
	3. (rafmagnstaug) cable m (d'electricitat, d'aparell)
	4. (tægja, tág) fibra f (element vegetal filiforme, p.e., vímet)

tauga·áfall <m -áfalls, -áföll>: atac m de nervis
	fá taugaáfall: tenir un atac de nervis
	vera á barmi taugaáfalls: estar a punt de patir un atac de nervis

tauga·óstyrkur, -óstyrk, -óstyrkt: nerviós -osa
	verða taugaóstyrkur: posar-se nerviós

tauga·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema nerviós

tauga·skurðlækningar <f.pl -skurðlækninga>:
neurocirurgia f

tauga·veiki <f. -veiki, no comptable>: <MED> febre f tifoide

taum·önd <f. -andar, -endur>:
xarrasclet m, rosset m, roncadell m (Val.), sel·la f [blanca] (Mall.) (ocell Anas querquedula)

taxti <m. taxta, taxtar>:
tarifa f [salarial]

tá <f. táar, tær>: dit m del peu
	standa á tám: posar-se de puntetes

<n. tás, tá>:
1. (bókstafur gríska stafrófsinstau f (lletra de l'alfabet grec τ, Τ)
2. (bókstafur hebreska stafrófsinstau f (lletra de l'alfabet hebreu תָּו, ת)

tákn·mál <n. -máls, -mál>:
llenguatge m de signes
♦ Bliss táknmál: llenguatge de símbols [de] Bliss

tákn·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. <GENsímbol m
♦ vera táknmynd e-s: ésser un símbol de
♦ verða táknmynd e-s: convertir-se en un símbol de
◊ síðar meir varð hann táknmynd hins illa: posteriorment es va convertir en un símbol del mal
2. <INFORMicona f

tákn·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
(allegóríaal·legoria f

táknsæis·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
<ARTsimbolisme m

tál <f. tálar, tálar>: 1. (blekking, svik, ginning) engany m (entabanament)
	2. (smjaður, fagurgali) afalacs m.pl (amanyacs, coqueteries)
		draga e-n á tálar: <LOC FIG> seduir algú
			draga stúlku á tálar: seduir una noia

tál <n. táls, no comptable>: 1. (blekking, gabb, ginning, svik) engany m (engalipada, entabanament)
	2. (lokkun[arorð], agn) esquer m [enganyós], cimbell m (farfolles, paraules enganyoses & atractiu [fals o enganyós], [falsa] atracció)
◊ Hafi ég farið með tál (ʕim־ˈʃāwəʔ, עִם-שָׁוְא) og fótur minn hraðað sér til svika, þá setji Guð mig á rétta vog og hann mun viðurkenna sakleysi mitt: si he fet camí amb l'engany i el meu peu s'ha apressat cap al frau, que Déu em pesi amb balances justes i reconeixerà la meva innocència!
♦ e-ð er fánýtt og tál: una cosa és futilitat i engany
◊ vonir óhygginna manna eru fánýtar og tál (κεναὶ ἐλπίδες καὶ ψευδεῖς), draumar lyfta hugum einfaldra (ἐνύπνια ἀναπτεροῦσιν ἄφρονας): les esperances dels insensats són fútils i enganys, els somnis enlairen les ments dels ximples
♦ tál auðæfanna: la seducció de les riqueses (deceptio ~ fallacia diuitiarum, ἡ ἀπάτη τοῦ πλούτου)
♦ auðæfi eru tál fyrir marga: la riquesa amb els seus cimbells n'atreu a molts, molts s'han deixat seduir per la riquesa
♦ tál og blekking: falsedat i engany, engany i mentida
◊ sýnir spámanna þinna um þig voru tál og blekking (ˈʃāwəʔ   ū-θāˈφēl, שָׁוְא וְתָפֵל). Þeir afhjúpuðu ekki misgjörð þína til þess að snúa við högum þínum heldur birtu þér spár sem voru tál og ginningar: les visions dels teus profetes sobre tu han estat falsedats i enganys. No han destapat el teu crim a fi de canviar la teva situació, sinó que t'han revelat profecies que han estat engany i entabanament
♦ tál og ginning: falsedat i engany, engany i mentida
◊ sýnir spámanna þinna um þig voru tál og blekking. Þeir afhjúpuðu ekki misgjörð þína til þess að snúa við högum þínum heldur birtu þér spár sem voru tál og ginningar (maɕˈʔōθ   ˈʃāwəʔ   ū-maddūˈħīm, מַשְׂאוֹת שָׁוְא וּמַדּוּחִים): les visions dels teus profetes sobre tu han estat falsedats i enganys. No han destapat el teu crim a fi de canviar la teva situació, sinó que t'han revelat profecies que han estat engany i entabanament
♦ tál og hégomi: engany i vanitat (ˈhɛβɛl   wə-χāˈzāβ, הֶבֶל וְכָזָב)
♦ mæla tál og hégoma: dir paraules vanes i enganyoses
♦ tál og lygi (o: lygi og tál)mentida i engany (ˈʃɛqɛr   wə-χāˈzāβ, שֶׁקֶר וְכָזָב)
◊ eg var rétt um fimtugt, maður í fullu fjöri og öfundsverður í ytra skilningi, þegar þessi ósköp settust að mér. Svo var eg líkamshraustur, að eg þoldi stritvinnu á við hvern bónda. Andlega áreynslu þoldi eg vel í átján klukkustundir samfleytt án þess að finna til þreytu. Og samt var nú svo komið, að eg fekk eigi lengur af borið. Eg sa að eins eitt fyrir mér: opinn dauðann. Alt annað fanst mér tál og lygi: estava a punt de fer els cinquanta anys i era un home en plena vigoria i envejable en el sentit més ampli quan aquest horror es va emparar de mi. [En aquell temps] era tan ferreny de cos que aguantava el mateix escarràs de feina [física] que qualsevol pagès. Aguantava bé l'esforç mental durant divuit hores de reng sense sentir cansament. I tanmateix, ara havia arribat a un punt que ja no podia continuar aguantant. Al meu davant només hi veia una única cosa: una mort ineluctable, i trobava que qualsevol altra cosa era engany i mentida
♦ tál og smán: engany i oprobi
◊ hvernig á þá það sem þeir láta eftir sig af handaverkum að vera guðir? Þeir láta niðjum sínum eftir tál og smán (ψεύδη καὶ ὄνειδος): com han d'ésser déus allò de llurs obres que ells deixen en morir? Deixen a llurs descendents engany i oprobi
♦ tál og svik: frau i engany
◊ orðin af munni hans eru tál og svik (ʔāˈwɛn   ū-mirˈmāh, אָוֶן וּמִרְמָה), hann er hættur að vera hygginn og breyta rétt: les paraules [que surten] de la seva boca són engany i frau, ha deixat d'ésser prudent i captenir-se bé

tál·draga <-dreg ~ -drögum | -dró ~ -drógum | -dregiðe-n>:
seduir algú
◊ hann myrti hann fyrir að táldraga hana: el va matar per haver-la seduït

tálga <tálga ~ tálgum | tálgaði ~ tálguðum | tálgaðe-ð>:
tallar una cosa (cosa = fusta o esteatita = afaiçonar o treballar la fusta o l'esteatita amb un ganivet i d'altres eines fins a deixar-la esculpida o convertida en un estri, p.e., una cullera o un cullerot, o per fer-li punta) (telgja)
◊ hann hefur tálgað (bilˈlāh, בִּלָּה) af mér hold og hörund og mulið (ʃibˈbar, שִׁבַּר) bein mín: m'ha llevat a poc a poc la carn i la pell i esmicolat els meus ossos
◊ hann hefir tálgað af mér hold mitt og hörund, brotið sundur bein mín, hlaðið hringinn í kring um mig fári og mæðu (ū-θəlāˈʔā, וּתְלָאָה), hneppt mig í myrkur eins og þá sem dánir eru fyrir löngu: m'ha llevat a poc a poc la carn i la pell, m'ha trencat els ossos, ha bastit tot al meu voltant una tanca de verí i dolor, m'ha tancat en les tenebres com els qui són morts de ja fa temps
◊ síðan kom hann at Kálfárskóg ok kemr at skála Sels. Hurð var hnigin á miðjan klofa. Hann hljóp á hurðina þrisvar, áðr en upp gekk. Hann settist í rúm skálabúa. Hann hafði eikarkefli í hendi ok tálgaði hvasst í báða endana ok sveið í eldinum. Hann sá út um dyrrnar, hvar skálabúi ferr, ok hljóp hundrinn fram undan. Hundrinn Hálfdanar brá við þegar ok hljóp upp á þvertréit. Hálfdan gekk út á móti bóndanum, en þegar hundrinn sá hann, hljóp hann á mót honum með gapanda ginit ok lætr allólmliga. Hálfdan rak hǫndina inn í kjaptinn á honum ok snýr keflinu, svá at annarr endinn horfir upp í góminn, en annarr niðr, ok kom hann ekki saman kjaptinum. Selr kom at í þessu ok hafði bjarndýr á herðunum, en hvalkálf fyrir sér: després, va arribar al bosc de Kálfárskógr on va anar a l'skáli -barraca- d'en Selr. La porta només estava empesa. Va haver de pegar-hi empenta tres vegades abans que no es va obrir. Es va asseure al llit de l'amo de l'skáli. Tenia un corró de fusta de roure a la mà i amb un ganivet el va anar llescant a tots dos extrems fins que varen quedar en punxa. Després els va socarrimar al foc [per endurir-los]. Va veure que, defora, l'amo de l'skáli tornava a casa; el seu gos se li va avançar corrents. El gos d'en Háldan va pegar un bot [del retgiró que li va entrar] i se va enfilar a la biga travessera. En Hálfdan va sortir a l'encontre de l'amo de l'indret, però quan el gos el va afinar, s'hi va afuar amb la gola badada i deixant anar uns llats extraordinàriament ferotges. En Hálfdan li va fiar la mà dins la boca girant-li dedins el corró de tal manera que una de les punxes mirés cap al paladar i l'altra cap avall i d'aquesta manera el gos no podia tancar la boca. Just en aquell moment hi va arribar en Selr, duguent un ós a les espatlles i al pit un balenó
◊ á þessum sama stað, er þessi guðsdýrlingr var af sínum óvinum í hel sleginn, þar var einn mikill kross upp reistr. En þá sem nokkurir fátœkir kvómu þangat til grafarinnar, þá fóru þeir til ok tálguðu sér spónu af krossinum þessum ok lǫgðu síðan í hreint vatn ok gáfu eptir á ǫðrum sjúkum mǫnnum, ok hvat mein sem hverr hafði á sér eða innan sér, þá féngu allir bót sinna krankleika, er þeir drukku af vatninu, ok líka féngu bót aðrar skepnur af sínum meinum, þegar at þær drukku af þessu vatninu fyrir miskunn Guðs: en aquest mateix indret en el qual aquest sant de Déu fou mort pels seus enemics, s'hi va dreçar una gran creu. I, un cop que alguns pobres anaren a la tomba [del sant], es posaren a fer culleres d'aquesta creu i després les posaren dins aigua neta i donaren aquesta aquesta aigua a beure a d'altra gent malalta, i fos quin fos el mal que cadascun d'ells hagués tingut en el seu interior o al seu exterior, tots ells varen restar guarits de llurs malalties quan varen beure d'aquesta aigua i, per la misericòrdia divina, també es guariren de llurs mals d'altres criatures quan begueren d'aquesta aigua
♦ tálga blýant: llescar un llapis per fer-li punta, p.e., amb un afilallapissos
◊ í Ágústa-spítalanum í Berlín er fyrir nokkru dáinn maður af blýantseitrun. Hann var að tálga blýantinn sinn og skar sig þá svolítið í fingurinn og fór blýduft í sárið. En hann skeytti þvi engu fyrst i stað. Daginn eftir fór hann að svíða í fingurinn og fór höndin og handleggurinn að bólgna. En læknis var ekki leitað fyrr en eitrunin var komin alla leið inn í brjóstið og var það þá um seinan. Maðurinn dó svo eftir hræðilegar þjáningar. Sumir hafa þann sið að væta blýantinn með tungunni, en það getur verið hættulegt og ætti enginn kennari eða foreldrar að leyfa börnum slíkt: no fa gaire va morir al Kaiserin-Augusta-Hospital de Berlín un home per una intoxicació per llapis. Estava llescant el seu llapis per fer-li punta i es va fer un petit tall al dit i li va entrar pols de plom a la ferida. D'antuvi l'home no es va preocupar gens pel fet. L'endemà el dit li va començar a coure i la mà i el braç començaren a inflamar-se, però no va anar a cal metge fins que la intoxicació ja s'era estesa fins al pit i aleshores ja va ésser tard. L'home va morir després de patiments esfereïdors. N'hi ha qui té el costum d'humitejar el llapis amb la llengua, la qual cosa pot resultar perillosa i no hi hauria d'haver cap mestre o pares que ho permetin als infants (comentari personal: ha de tractar-se d'una llegenda urbana car els llapissos no contenen plom, sinó grafit)
♦ tálga spýtu: anar llescant un bastó amb un ganivet per passar el temps

tál·kvendi <n. -kvendis, -kvendi>:
femme fatale, vampiressa f

tál·snara <f. -snöru, -snörur. Gen. pl.: -snara>:
parany m
♦ e-ð verður e-m að tálsnöru: una cosa es converteix en un parany per a alg2, una cosa és un parany per a alg2
♦ lenda í tálsnöru e-s: caure en el parany d'algú

tál·von <f. -vonar, -vonir>: il·lusió m (miratge, creença errònia)
◊ þá sagði hún: „Bað ég herra minn um son? Sagði ég ekki: Vektu mér ekki tálvonir (lɔʔ   θaʃˈlɛh   ʔɔˈθ-ī, לֹא תַשְׁלֶה אֹתִי)“: aleshores ella li va dir: “Senyor meu, que per ventura et vaig demanar un fill? Que per ventura no et vaig dir: No em facis [falses] il·lusions?

paraules temptadores (o: entabanadores), paraules seductores
◊ lát tályrði mín (ἐκ χειλέων ἀπάτης μου) fella þræl og höfðingja, einnig húsbónda og þjón hans. Lát konuhönd eyða hroka þeirra:
◊ en viðleitni vor, að jafna meiningamun manna, skyldi laus vera við óvægið ráðríki og geðstríð; engin tályrði skyldu orka því, að halla dómum vorum, engin eigingjörn sérplægni því, að misbjóða þeim: els nostres esforços, d'altra banda, per a equilibrar les diferències d'opinió de la gent, haurien d'estar lliures de passió o despotisme despietat; cap paraules de seducció no haurien d'aconseguir esbiaixar els nostres judicis, ni cap interessos egoistes vilipendiar-los

tánings·stúlka <f. -stúlku, -sktúlkur>: adolescent f (noia des de l'inici de l'adolescència fins als vint anys)

táp <n. táps, no comptable>: energia f, vigor m,f, força f

táp·lítill, -lítil, -lítiđ: dčbil

tár <n. társ, tár>: llŕgrima f
	međ tár í augum: amb llŕgrimes als ulls

tára·blóm <n. -blóms, -blóm>: fúcsia f (planta del gènere Fuchsia) (→ blóðdropar Krists)

tára·gas <n. -gass, -gös>: gas lacrimogen

tára·poki <m. -poka, -pokar>:
<MEDsac m lacrimal

te <n. tes, te>: 1. <GEN> te m
		bolli af te: una tassa de te
	2. infusió f (de camamil·la, herba-lluïsa, menta etc.)

teðja <teð ~ teðjum | taddi ~ töddum | tatte-ð>:
adobar una cosa, escampar fems per una cosa (cosa = camp)
♦ teðja túnið: adobar el tún, escampar fems pel tún

tegund <f. tegundar, tegundir>: 1. <GEN> espčcie f, mena f, casta f (Mall.)
	2. espècie f (en ciències naturals)

teikni·mynd <f. -myndar, -myndir>: [pel·lícula f de] dibuixos animats

teiknimynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: sčrie f de dibuixos animats

teiknimynda·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:
personatge m de còmics

teiknimynda·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
tira còmica, historieta il·lustrada

teiknimyndasögu·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:
personatge m de còmics

teinn <m. teins, teinar>: 1. ast m, burjó m (gros)
	2. broqueta f (petita)
		ţrćđa saltfiskbitana upp á tein: fiqueu els bocins de bacallŕ a una broqueta

tein·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
dret -a com un fus (absolutament recte)

te·ketill <m. -ketils, -katlar>: tetera f

tekjur <f.pl tekna>: ingressos m.pl
	hreinar tekjur: ingressos nets
	tekjur á árinu: ingressos anuals
	tekjur á mann: renda per càpita

tekju·skattur <m. -skatts, -skattar>: impost m sobre la renda, I.R.P.F. m

tekk·olía <f. -olíu, pl. no hab.>:
oli m de tec

tekk·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
tec m (arbre Tectona grandis)

tekk·viður <m. -viðar, pl. no hab.>:
[fusta f de] tec m

telgja <telgi ~ telgjum | telgdi ~ telgdum | telgte-ð>:
tallar (o: entallar) una cosa (treballar o afaiçonar la fusta o l'esteatita amb un ganivet i d'altres eines fins a deixar-la esculpida o convertida en un estri, p.e., una cullera o un cullerot o per fer-li punta) (tálga)
◊ trésmiðurinn (ħāˈraʃ   ʕēˈt͜sīm, חָרַשׁ עֵצִים) strengir mæliþráð sinn og markar fyrir með alnum (βa-ɕˈɕɛrɛδ, בַשֶּׂרֶד), telgir (ʝaʕăˈɕē-hū, יַעֲשֵׂהוּ) tréð með hnífum (ba-mmaqt͡suˈʕōθ, בַּמַּקְצֻעוֹת) og afmarkar (ʝəθāʔŏˈrĕ-hū, יְתָאֳרֵהוּ), það með sirkli. Og hann býr til (wa-i̯ʝaʕăˈɕē-hū, וַיַּעֲשֵׂהוּ) úr því mannlíkan (kə-θaβˈnīθ   ʔīʃ, כְּתַבְנִית אִישׁ), fríðan mann, til þess að búa í húsi (ˈbājiθ, בָּיִת)el mestre fuster tiba el seu cordill de prendre mides i marca [la fusta] amb el punxó, la treballa amb els cisells i la delimita amb el compàs; i hi afaiçona una figura humana, un home bell, perquè habiti una casa ( = un temple ?)
◊ en einn kubbinn, undinn við og kvistóttan, sem einskis er nýtur, tekur hann og telgir til (γλύφειν, ἔγλυψεν) af natni (ἡ ἐπιμέλεια -ίας, ἐν ἐπιμελείᾳ) þegar næði gefst (ἡ ἀργία -ίας, ἀργίας αὐτοῦ). (manca, o millor dit, ajunta amb la frase següent, la frase καὶ ἐμπειρίᾳ συνέσεως ἐτύπωσεν αὐτό) Hann mótar (ἀπεικάζειν, ἀπείκασεν) hann af leikni sinni í mannsmynd (ἡ εἰκών -όνος ἀνθρώπου, εἰκόνι ἀνθρώπου)encara resta un bloc de fusta, tort i ple de nusos, que no serveix per a res: ell l'agafa i l'esculpeix amb compte, per passar l'estona, [i li dóna una forma amb l'habilitat del seu art]. Amb la seva habilitat li dóna la forma d'una imatge humana
◊ en bölvaður er viðurinn, sem gerður er af manna höndum, og sá sem gerði hann. Hann telgdi (ἐργάζεσθαι, ὅτι ὁ μὲν ἠργάζετο) myndina og hið forgengilega var kallað guð: però la fusta que ha estat afaiçonada per les mans dels homes és maleïda, i malït és el qui l'ha afaiçonada: un ha entallat la imatge i [aquesta,] la corruptible, ha estat anomeda Déu

telja <tel ~ teljum | taldi ~ töldum | talið>:
I. 
1. comptar
◊ ég tel upp að þremur: comptaré fins a tres
2. <e-ð ~ e-n>comptar una cosa ~ algú
◊ telja peningana: comptar els diners
◊ telja þátttakendurna: comptar els participants
3. <e-ð ~ e-n með>incloure una cosa ~ algú en un càlcul o còmput
4. <e-ð saman>sumar una cosa
5. <e-n af>donar algú per mort (considerar o assumir que algú que s'ha perdut, ha naufragat etc. és mort i que se n'ha d'abandonar la recerca)
6. <til e-s>figurar entre...
II. 
1. <e-n af e-u>dissuadir algú de fer una cosa
2. <e-n á e-ð>(fá e-n til að fallast á e-ðpersuadir algú d[e fer] una cosa
♦ telja e-n á að gera e-ð: persuadir algú de fer una cosa
3. <e-ð eftir sér:>fer una cosa de molt mala gana
◊ hann taldi ekki eftir sér að <+ inf.>: no li va saber gens de greu ni mica [de] <+ inf.>
4. <e-ð úr>(ráða frádesaconsellar una cosa
5. <e-ð úr e-m:>dissuadir algú d'una cosa, treure-li a algú una cosa del cap
6. <um fyrir e-m>convèncer algú (fer-lo canviar de forma de pensar, d'opinió etc.)
III. 
1. <e-ð>(haldaconsiderar una cosa (creure, tenir una opinió, opinar)
◊ ég tel að <+ subj.>: considero que <+ ind.>
◊ hann er talinn ríkur: se'l considera ric, el tenen per ric
2. <e-ð mikils varðandi>donar gran importància a una cosa, considerar una cosa de gran importància

teljandi, teljandi, teljandi <adj.>:
significatiu -iva, rellevant
◊ ekki teljandi: insignificant, irrellevant

teljan·legur, -leg, -legt <adj.>:
comptable
◊ teljanleg og óteljanleg nafnorð: substantius comptables i no comptables

teljast <telst ~ teljumst | taldist ~ töldumst | talist>:
comptar-se
♦ teljast milli e-s: comptar-se entre...
♦ teljast undan [e-u]: refusar [una cosa]
þenna vetr gjǫrði Sveinn brúðkaup til Ingiríðar ok sat þá með sœmd mikilli. Um várit dró hann menn at sér ok fór á fund Holdboða ok beiddi hann liðs, en hann talðist undan ok lét, at menn væri í athǫfnum margir, en sumir í kaupferðum, ok fékk Sveinn þar ekki af: aquell hivern l'Sveinn es va casar amb l'Ingiríðr i [després] va fer vida [al mas] amb gran magnificència. Per la primavera va fer aplec d'homes i anà a veure en Holdboði i li va demanar forces però ell va refusar tot dient-li que els [seus] homes estaven atrafegats, molts d'ells en [diferents] tasques, i alguns en viatges mercants, i l'Sveinn no va obtenir-ne res
♦ teljast undan að <+ inf.>refusar de <+ inf.>
♦ mér telst svo til að <+ subj.>estimo que <+ ind.>

telpa <f. telpu, telpur. Gen. pl.: telpna>:
variant antiquada de stelpa ‘noieta, nineta (Mall.)

temja <tem ~ temjum | tamdi ~ tömdum | tamið>:
1. <e-ð>(villidýrdomar (o: domtar) una cosa (bèstia salvatge)
♦ temja ljón: domar (o: domtar) un lleó
2. <e-ð>(dýr & fuglensinistrar una cosa, ensenyar una cosa (Bal.) (fer aprendre certes coses a un animal petit o domèstic)
♦ temja fugl: ensinistrar un ocell
3. <e-ð>(hesturaregar una cosa (cavall)
♦ temja hest: aregar un cavall
4. <sér e-ð>adondar-se a una cosa, exercitar-se en una cosa (avesar-se a practicar una virtut: paciència, humilitat, modèstia, perseverança etc. que resulta difícil o molestosa a l'individu)
♦ temja sér stundvísi: exercitar-se a ésser puntual, adondar-se a la puntualitat
5. <sig við e-ð>adondar-se a una cosa, exercitar-se en una cosa (fer d'aprendre una cosa)
◊ Hið staðlausa flýðu og trúðu ei á tál, ǁ En tem þig við guðdómsins eilífðarmál ǁ Og treystu hið staðfasta stöðugur á, ǁ Sem styrkleikur enginn má taka þér frá: defuig el que no sigui estable i no creguis en cimbells enganyosos, ans adonda't en les qüestions de l'eternitat i de Déu, i confia, ferm, en el que és ferm i que cap força no et pot pas llevar

tengda·bróðir <m. -bróður, -bræður>: cunyat m

tengda·dóttir <f. -dóttur, -dćtur>: jove f, nora f (Bal)

tengda·fađir <m. -föður, -feđur>: sogre m

tengda·foreldrar <m.pl -foreldra>: sogres m.pl (sogre i sogra)

tengda·fólk <n. -fólks, no comptable>: parents polítics

tengda·mamma <f. -mömmu, -mömmur>: sogra f

tengda·móðir <f. -móður, -mæður>: sogra f

tengda·sonur <m. -sonar, -synir>: gendre m

tengda·systir <f. -systur, -systur>: cunyada f

tengill <m. tengils, tenglar>: 1. <ELECTR> endoll m (clavilla & presa de corrent, capsa d'endoll)
	2. <INFORM> hipervincle m, link m

tengi·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
1. (tengi[punt m d']enllaç m (de cabells)
2. (tenging, tengsl, sameiningconnexió f (element que connecta dues coses)
3. <GRAMconnector m
4. (samband[punt m de] contacte m (indret o persona a través dels quals hom pot posar-se en comunicació amb una institució, empresa etc.)
5. (tenging, tengslvincle m (lligam)
◊ hlutverk beinagrindar er að vera tengiliður beinagrindarvöðva: una funció de l'esquelet és ésser un vincle per als músculs esquelètics
6. (við stofnun, fyrirtæki o.s.fr.intermediari m, contacte m, enllaç m (esp. persona que té al seu càrrec la comunicació entre una empresa, organisme etc. i l'exterior)
♦ tengiliður [e-s] við e-n: enllaç [d'algú] amb algú
◊ tengiliður við fjölmiðla: l'enllaç amb els mitjans de comunicació, la persona de contacte amb els mitjans de comunicació
♦ tengiliður [á] milli e-s og e-s: intermediari entre X i Y

tengi·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAMverb copulatiu

tengi·vatnshaull <m. -vatnshauls, -vatnshaular>:
<MEDhidrocele f comunicant

tengja <tengi ~ tengjum | tengdi ~ tengdum | tengt ║ e-ð>: 1. ajuntar una cosa amb una altra (fer que dues coses quedin juntes, unides, acoblades etc.)
		fimm dúkarnir voru tengdir saman hver viđ annan međ krókunum af gulli: juntà els cinc tapissos l'un amb l'altre amb els gafets d'or
		hann tengir líkamann saman og heldur honum saman: ell uneix [harmoniosament] el cos i el manté unit
		...og tengdi ţau viđ musteriđ međ sedrusviđi: ...i els va enllaçar amb l'edifici central mitjançant bigues de cedre
		teng ţá síđan hvorn viđ annan í einn staf, svo ađ ţeir verđi ađ einum í hendi ţinni: ajunta'ls després l'un amb l'altre de manera que conformin un sol bastó en la teva mŕ
		tengiđ saman dansrađirnar međ laufgreinum, allt inn ađ altarishornunum: ajunteu els rengles dels dansaires amb branques verdes, que arribin [units] fins als cornalons de l'altar (אִסְרוּ-חַג בַּעֲבֹתִים--עַד קַרְנוֹת, הַמִּזְבֵּחַ ‘lligueu les ofrenes als cornalons de l'altar amb cordes’)
	2. <FIG> relacionar una cosa amb una altra
		tengja e-ð e-u: relacionar una cosa amb una cosa

tengjast <tengist ~ tengjumst | tengdist ~ tengdumst | tengste-u>:
estar relacionat -ada amb una cosa, tenir relació (o: a veure) amb una cosa

teng·lingur <m. -lings, -lingar>:
*xinxa f de potes vermelles (crustaci marí Munida tenuimana)

tengsl <n.pl tengsla>: relació f, relacions f.pl
	í tengslum við e-ð: en relació amb...
	tengsl Íslands viđ önnur lönd aukast: augmenten les relacions entre Islŕndia i d’altres paďsos

tennis <m. tenniss, no comptable>: tennis m

tennis·net <n. -nets, -net>:
<ESPORTxarxa f de tennis

tennis·spaði <m. -spaða, -spaðar>: raqueta f de tennis

tennis·völlur <m. -vallar, -vellir>: pista f de tennis

tenór <m. tenórs, tenórar>: (rödd & söngvari) tenor m & f (veu & cantant)

tenór·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
tenor m & f (cantant)

teppa·bútur <m. -búts, -bútar>: lloseta f (o: llosella) de moqueta

teppa·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
emmoquetat -ada

teppi <n. teppis, teppi>: 1. (á rúm) vànova f, colxa f (cast.) (de llit)
	2. (á gólf) estora f, catifa f (de sòl)
	3. (á vegg) tapís m (de paret)
	4. (gólfteppi, límbundið gólfefni, stofuteppi) moqueta f (teixit amb què hom cobreix el terra d'una cambra)

terta <f. tertu, tertur>: tarta f

tertíer <n. tertíers, no comptable>:
terciari m

tertíer- <en compostos>:
terciari -ària (relatiu al període terciari de l'era cenozoica)

tertíer·tímabil <n. -tímabils, no comptable>:
període m del terciari, període terciari

tertu·gaffall <m. -gaffals, -gafflar>: forquilleta f de tarta

tertu·sneiđ <f. -sneiðar, -sneiđar>: tros m de tarta, tallada f de tarta

te·skeiđ <f. -skeiđar, -skeiđar>: cullereta f (de te & de cafč)

tetragónal <aji>: tetragonal

tetragónal-skalenóedrískur, -skalenóedrísk, -skalenóedrískt*: <GEOL> tetragonal-escalenoèdric -a

tetur <n. teturs, tetur>:
1. (druslaparrac m, pelleringo m (Mall., Men.) (esparrac, esquinçall)
♦ hvorki tangur né tetur: <LOC FIG ni el més mínim rastre (absolutament no-res)
♦ tangur og tetur: <LOC FIG absolutament tot
2. (hálfgildings gæluyrðipobrissó m, mesquinet m (Mall., Men.) (semi-hipocoreuma)
♦ tetrið mitt: <LOC FIGamic meu! (o:  estimat amic!) (adreçant-se a un company) (sálartetur)
◊ ég veit það ekki, tetrið mitt: no ho sé pas, amic meu

texta·rýni <f. -rýni, pl. no hab.>: crítica f textual

texti <m. texta, textar>: text m

teyga <teyga ~ teygum | teygaði ~ teyguðum | teygaðe-ð>:
1. <GENbeure una cosa amb delit o com ho fa un assedegat
◊ fyrir því aðhyllist lýðurinn þá og teygar (ʝimˈmāt͡sū, יִמָּצוּ) gnóttir vatns: vet ací la raó per la qual el poble es posa de llur costat i beu [llur] aigua abundantment [i amb avidesa] (l'original fa: lāˈχēn   ʝāˈʃīβ   (ʝāˈʃūβ)   ʕamˈmō   hăˈlom;   ū-ˈmēj   māˈlēʔ   ʝimˈmāt͡sū   ˈlā-mō, לָכֵן יָשִׁיב (יָשׁוּב) עַמּוֹ הֲלֹם; וּמֵי מָלֵא יִמָּצוּ לָמוֹ)
2. <FIGinhalar [sorollosament, àvidament] una cosa

teygja <f. teygju, teygjur>: (gúmmíband) goma f, gometa f, elŕstic m (Mall.)

teygja <teygi ~ teygjum | teygði ~ teygðum | teygt>:
1. <e-ð>estirar una cosa
◊ en er hann raknaði við, sagði hann: "Miklu ósterkari ertu en ek meinti, jafnstórr, ok kannt lítit, er þú kemr mér eigi upp á bjargit. Hafðu mín ráð ok gakk niðr í tóna í bjargit ok lút vel áfram ok teyg þik sem mest." Risinn lét at þessu ginnast ok ferr ofan í tóna ok teygir hálsinn, en réttir stöngina ofan fyrir. Hörðr tók í stöngina ok kippti risanum ofan fyrir bjargit, svá at brotnaði í honum hvert bein: quan [en Hörðr] va retornar, va dir-li: “ets molt feble i jo que creia que eres tan fort com jo. Poca cosa pots fer si no ets capaç de pujar-me a dalt de la penya! Fes-me cas i baixa fins al replà d'herba que hi ha a l'espadat, acotxa't cap endavant i estira't tant com puguis [per arribar-me millor]” En Hörðr es va deixar ginyar i va davallar fins al replà d'herba de l'espadat i va estirar el coll allargant la perxa cap al Hörðr. Aquest la va agafar i hi va pegar una estrebada fent que el gegant caigués per l'espadat de manera que es va rompre tots els ossos
◊ um nóttina vildi Þorgils vaka yfir sveininum og minntist þá drengilega á karlmennsku og kvaðst eigi sjá mega að barn það mætti lifa nema mikið væri til unnið og vill hann eigi að það deyi. Lætur hann nú saxa á geirvörtuna á sér (l'altra versió de la saga ofereix la lliçó skal þat nú fyrst taka [til] bragða, at skera af mér geirvǫrtuna ‘primer ho intentarem tallant-me el mugró d'un pit’. Depenent de la versió, per tant, en Þorgils Þórðarson es fa fer talls al mugró d'un pit o se'l fa tallar tot sencer) og kemur þar blóð út. Síðan lætur hann teygja það og kom þar út blanda og eigi lét hann af fyrr en það var mjólk og þar fæddist sveinninn við. Og um nóttina trúði hann sér eigi til vöku fyrr en hann lét glóð undir fætur sér: en Þorgils va voler vetllar l'infantó tota la nit i i els exhortà a mostrar valentment homenia dient que no podia veure manera com l'infantó podria sobreviure llevat que no s'hi fes quelcom d'extraordinari i que ell no volia que morís. Aleshores es va fer fer talls al mugró d'un pit i de primer en va sortir sang; després va fer que li estiressin (pitgessin estirant-lo cap envant?) i llavors li va sortir un líquid barrejat i no va deixar d'intentar-ho fins que li va sortir llet i amb ella s'hi va alimentar el nen. I aquella nit es va fer posar calius sota els seus peus per assegurar-se que romandria despert
♦ teygja tímann: <LOC FIGdonar allarg[ue]s a una cosa  (anar-la diferint)
2. <e-ð á>fer-se una estrebada a una cosa (cosa = part del cos)
♦ teygja á liðbandi í hné: fer-se una estrebada al lligament del genoll
3. <e-ð fram>allargar una cosa (estirant-la vers una altra)
♦ teygja fram álkuna: estirar el coll, allargar el coll
♦ teygja fram fótinn: estirar la cama, allargar la cama
♦ teygja fram totuna: ajuntar els llavis arrodonint-los
4. <e-ð upp>estirar una cosa enlaire (estirant-la cap a dalt, en direcció vertical)
♦ teygja upp höndurnar: estirar els braços enlaire
5. <e-ð út>allargar una cosa (estirant-la vers una altra)
♦ teygja út höndina: allargar la mà
♦ teygja e-ð út úr e-m: <LOC FIGtreure una cosa d'algú estirant-li la llengua, escandellar algú  (fer amollar la llengua a algú)
6. <e-n [að e-m]>[intentar] atreure algú [cap a...] (atirar algú o un animal cap a si o cap a alguna cosa)
◊ vér skulum flýja, svo að vér fáum teygt (ū-nəθaqqəˈnūhū, וּנְתַקְּנוּהוּ) þá frá borginni út á þjóðvegina: Fugim i atraiem-los lluny de la vila, als camins rals
◊ fóru þeir síðan austur til Hlíðarenda en sendu menn að fara eftir Þorkatli. Þeir tóku hann höndum og gerðu honum tvo kosti, að þeir mundu drepa hann ella skyldi hann taka hundinn en hann kjöri heldur að leysa líf sitt og fór með þeim. Traðir voru fyrir ofan garðinn að Hlíðarenda og námu þeir þar staðar með flokkinn. Þorkell bóndi gekk heim á bæinn og lá rakkinn á húsum uppi og teygir hann rakkann á braut í geilarnar með sér. Í því sér hundurinn að þar eru menn fyrir og hleypur á hann Þorkel upp og grípur nárann og rífur þar á hol. Önundur úr Tröllaskógi hjó með öxi í höfuð hundinum svo að allt kom í heilann. Hundurinn kvað við hátt svo að það þótti þeim með ódæmum miklum vera og féll hann dauður niður: després es varen dirigir cap a l'est, cap a Hlíðarendi i varen enviar alguns homes a cercar en Þorkell. El varen agafar i li donaren a triar: o bé el mataven o bé s'avenia a agafar per a ells el gos [Sámur]. Ell va triar de conservar la vida i marxà amb ells. Part damunt la tanca de Hlíðarendi hi havia unes traðir, un camí tancat a banda i banda per terraplens. Allà hi acamparen amb els homes que menaven amb ells. El pagès Þorkell va anar a les cases del mas; el gos jeia damunt la teulada de les cases i en Þorkell el va cridar i va fer que marxés amb ell cap a les geilar, el camí entre terraplens. En aquells moments, el gos va veure que hi havia homes i es va afuar al Þorkell i el va mossegar a l'engonal i el va encetar. L'Önundur de Tröllaskógur li va pegar un cop de destral al gos al cap de manera que la fulla de la destral li va arribar fins al cervell. El gos va udolar tan fort que a tots els qui eren allà els va semblar molt insòlita i estranya i tot seguit, va caure mort a terra (el context deixa clar que geilar i traðir són, per tant, sinònims)
◊ lát eigi tæla þik fagrar konur, þótt þú sjáir at veizlum, svá at þat standi þér fyrir svefni eða þú fáir af því hugarekka. Teyg þær ekki at þér með kossum eða annarri blíðu!: no deixis que les dones belles et sedueixin, quan les vegis als banquets, de manera que et tregui la son o que en tinguis penes d'amor. I tu, pel teu cantó, no les atreguis (o: no intentis atreure-te-les) a tu amb petons o d'altres mostres d'afectuositat (o: amb d'altres carícies) 
◊ en einnig hann teygðu (hɛħĕˈŧīʔū, הֶחֱטִיאוּ) útlendar konur til syndar: però les dones estrangeres també l'arrossegaren al pecat
◊ og þeir munu veita oss eftirför, uns vér höfum teygt (hattīˈqē-nū, הַתִּיקֵנוּ) þá burt frá borginni, því að þeir munu segja: ,Nú flýja þeir fyrir oss, eins og hið fyrra sinnið,' og vér munum flýja fyrir þeim: ells aniran sortint a perseguir-nos fins que els hàgim atret lluny de la ciutat, perquè diran: “fugen davant nostre com la primera vegada”, i nosaltres fugirem davant d'ells
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ góðan mann ǀ teygðo þér at gamanrúnom ǁ ok nem líknargaldr, meðan þú lifir: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: si vols aprendre un encanteri que et donarà ajut i conhort mentre visquis, guanya't un bon home per amic de debò (entenc la locució teygja e-n að gamanrúnum amb el significat de guanyar-se algú com a amic de veritat, a qui es poden fer les confidències més grans i íntimes, guanyar-se un amic de debò, per a companyia i per a confidències. Quant al mot líknargaldr l'entenc en sentit figurat, aplicat a l'amic vertader i el que la seva amistat realment significa i val: un amic veritable és el conjur més saludable que puguis tenir o aprendre mentre visquis. En favor de la meva interpretació, hi diu, al meu entendre, que el mot líknargaldr ‘eixarm d'ajut i conhort’ està en singular, no plural. La traducció literal del vers fóra:  ‘...guanya't un bon home per amic i confident i aprendràs un eixarm d'auxili i conhort per a tota la vida. Cf. Kuhn 1968³, pàg. 151: nem lícnargaldr lern helfenden zauber. El mateix Kuhn 1968³, pàg. 127, interpreta el mot líknargaldr com a helfender od. wohltätiger zauber. Kuhn, per tant, suposo que per a poder mantenir, en una traducció a l'alemany, el singular del mot norrè, es veu obligat a substituir el significat eixarm, fórmula d'encanteri pel significat més general de màgia. Al meu entendre, aquesta interpretació és errònia: el vers només adquireix ple sentit, en el marc de l'estrofa, si l'entenem com he exposat, és a dir, en sentit metafòric, figurat, no pas en sentit literal: tenir un amic veritable en qui poder confiar és el millor eixarm que un pugui aprendre mai)
◊ “segðu þat í aptan, ǀ er svínom gefr ǁ oc tícr yðrar ǀ teygir at solli, ǁ at sé Ylfingar ǀ austan komnir, ǁ gunnar giarnir, ǁ at Gnipalundi”: “digues-ho al vespre, quan aniràs a donar el segó als porcs, i faràs venir les teves cusses a la pitança, que els ylfings han vingut de l'est, delerosos d'entaular batalla al Gnipalundr”
◊ "fyrr vilda ec ǀ at Frecasteini ǁ hrafna seðia ǀ á hræom þínom, ǁ enn tícr yðrar ǀ teygia at solli ǁ eða gefa gǫltom; ǀ deili grǫm við þic!": “abans m'estimaria més atipar els corbs amb la teva carronya a Frekasteinn que no pas haver de cridar les vostres cusses perquè s'acostin a menjar o de donar el segó als porcs: que els grǫm, els mals esperits, les tinguin amb tu!” (cf. Kuhn 1968³, pàg. 80: grǫm (n.pl.) die bösen mächte. Deila: Kuhn 1968³, pàg. 37: <...> 4. sich streiten <...> HH 44 u. 45. Kuhn no indica pas si es tracta d'una fórmula tradicional d'imprecació o no)
◊ leiddo landrǫgni ǀ lýðar óneisir, ǁ grátendr, gunnhvata, ǀ ór garði húna; ǁ þá kvað þat inn œri ǀ erfivǫrðr Hǫgna: ǁ "Heilir farit nú ok horskir, ǀ hvars ykkr hugr teygir!": homes molt honorables varen acompanyar, plorant, el príncep del país, l'ardit en el combat, fora de l'enclòs dels joves cadells. Aleshores, el més jove guardià de l'heretatge d'en Hǫgni va dir: “Arribeu estalvis i falaguers allà on el cor us fa anar  (o, més literalment: us atreu)!” (ó-neiss (adj.): Kuhn 1968³, pàg. 158: ohne tadel. Entenc el mot gunnhvata com a acusatiu singular masculí feble -referit, per tant, al mot landrǫgnir- i no pas com a acusatiu plural masculí fort. Entenc el mot húna com a genitiu plural de húnn ‘ossall, cadell d'ós’ i hi veig una referència als joves guerrers, fills dels Nibelungs, que no poden pas acompanyar-los perquè són massa joves per fer-ho. Erfivǫrðr: Kuhn 1968³, pàg. 49: hüter des erbes: erbe (Akv. 12 <...>). El fill petit d'en Hǫgni, deixa clar, amb l'ús que fa del verb teygja en les seves paraules de comiat, que els nibelungs inicien llur viatge fent cas omís del geð, ço és, el cap o la raó -que els diu a tots que fent el viatge es ficaran dins un parany segur-, i havent-se deixat seduir pel hugr o cor, sentiments. Finalment, remarco que el significat normal de horskr és el de savi, que, en el nostre context, no té sentit, raó per la qual li atribueixo l'equivalent català que empro en la traducció: considero que l'adjectiu fa referència aquí a poder fer el viatge amb rapidesa, sense entrebancs de cap mena)
7. <e-ð að e-u ~ e-m>estendre una cosa cap a... (allargar una cosa fins a una altra)
◊ en það var annar mikill örn með stóra vængi og mikinn fjaðurham, og sjá, vínviður þessi teygði (ˈkāφənāh ... ʕal, כָּפְנָה...עַל) rætur sínar að honum og rétti greinar sínar í móti honum, til þess að hann skyldi vökva hann, en ekki reitinn, sem hann var gróðursettur í, og þó var hann gróðursettur í góðri jörð, þar sem nóg vatn var, til þess að skjóta greinum og bera ávöxtu og verða dýrlegur vínviður: però hi havia una altra gran àguila, amb grans ales i espès plomatge. I vet aquí que aquest cep va estendre les seves arrels cap a ella i dirigí les seves sarments vers ell, perquè el regués millor que el bancal on estava plantat —en un camp fèrtil, a la vora d'aigua abundant estava plantat!—, per tal de produir brancada i de donar fruit i fer-se un cep esplèndid
◊ allir fuglar himinsins sátu nú á hans fallna stofni og öll dýr merkurinnar lágu á limum hans, til þess að engin tré við vatn skyldu verða hávaxin og eigi teygja (wə-loʔ־ʝaʕaməˈδū, וְלֹא-יַעַמְדוּ) topplim sitt upp í skýin: damunt el seu tronc caigut s'han posat tots els ocells del cel i totes les bèsties salvatges han fet llur jaç a les seves rames, per tal que cap arbre situat prop de l'aigua no es faci alt ni elevi el seu cimal entre els núvols
◊ hann er safarík skríðandi flétta í sólskini, sem teygir (θēˈt͡sēʔ, תֵצֵא) jarðstöngla sína um garðinn og vefur rótum sínum um grjóthrúgur og læsir sig milli steinanna: és una heura sucosa, reptant en la solana, que estén el seu rizoma pel seu jardí i s'entertolliga amb les seves arrels al voltant dels caramulls de pedres i es propaga entre les pedres
◊ hann er sem tré, sem gróðursett er við vatn og teygir (ʝəʃalˈlaħ, יְשַׁלַּח) rætur sínar út að læknum, - sem hræðist ekki, þótt hitinn komi, og er með sígrænu laufi, sem jafnvel í þurrka-ári er áhyggjulaust og lætur ekki af að bera ávöxt: és com un arbre plantat vora l'aigua i que estén les arrels cap al corrent, i que no té por de res, i encara que vingui la calor, les fulles li queden sempre verdes; resta despreocupat fins i tot en un any de secada i no deixa mai de llevar fruit
8. (hristasacsejar violentament (espolsar, sacsar)
◊ Jesús hastaði þá á hann og mælti: "Þegi þú, og far út af honum." Þá teygði (σπαράσσω, σπαράξαν) óhreini andinn manninn, rak upp hljóð mikið og fór út af honum: Jesús li va imposar silenci dient: “Calla, i surt d'ell!” Aleshores l'esperit immund el va sacsejar violentament, i, fent un gran crit, sortí d'ell
◊ þeir færðu hann þá til Jesú, en um leið og andinn sá hann, teygði (συσπαράσσω, συνεσπάραξεν) hann drenginn ákaflega, hann féll til jarðar, veltist um og froðufelldi: i el portaren al Jesús. Així que l'esperit el veié, sacsejà el noi amb convulsions, i el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera
◊ þá æpti andinn, teygði (σπαράσσω, σπαράξας) hann mjög og fór, en sveinninn varð sem nár, svo að flestir sögðu: "Hann er dáinn": aleshores, l'esperit, fent grans crits, el va sacsejar convulsivament i en va sortir. El vailet va quedar com a mort, de manera que molts deien: “és mort”
◊ það er andi, sem grípur hann, og þá æpir hann skyndilega. Hann teygir (σπαράσσω, σπαράσσει) hann svo að hann froðufellir, og víkur varla frá honum og er að gjöra út af við hann: hi ha un esperit que l'agafa i totd'una es posa a fer crits. L'esperit li provoca convulsions tan violentes que li fa escumejar la boca i a penes se n'aparta i l'està capolant
◊ þegar hann var að koma, slengdi illi andinn honum flötum og teygði (συσπαράσσω, συνεσπάραξεν) hann ákaflega. En Jesús hastaði á óhreina andann, læknaði sveininn og gaf hann aftur föður hans: quan encara anava venint, el mal esperit el tirà per terra, enmig de violentes convulsions. Però Jesús va imposar silenci a l'esperit impur, guarí el vailet i el tornà a son pare pare
9. <sig>#1. (seilast & teygja upp & & teygja líkamannestirar-se (allargar-se)#2. (liðka sig, hrista doðann útfer un estirament (per a desentumir els membres)
◊ greinar trjánna teygðu sig upp í himinsortann: les branques dels arbres s'estiraven cap a la foscor del cel
◊ Jósef er ungur aldinviður, ungur aldinviður við uppsprettulind, greinar hans teygja sig upp (t͡sāʕăˈδāh, צָעֲדָה) yfir múrinn: en Josep és el plançó d'un arbre fruiter, el plançó d'un arbre fruiter prop d'una font; les seves branques s'eleven part damunt el mur
◊ og hann teygði sig (wa-i̯ʝīθəmoˈδēδ ... ʕal, וַיִּתְמֹדֵד ... עַל) þrisvar yfir sveininn og kallaði til Drottins og mælti: "Drottinn, Guð minn, lát sál þessa sveins aftur til hans hverfa!": aleshores s'estirà tres vegades damunt l'infant, i invocà Jahvè dient: “Jahvè Déu meu, deixa que l'ànima d'aquest infant torni dedins ells!”
♦ teygja sig fram: estendre's [cap envant]
◊ því að vér teygjum oss ekki of langt fram (ὑπερεκτείνω, ὑπερεκτείνομεν ἑαυτούς), ella hefðum vér ekki komist til yðar: perquè no estenem els nostres límits, depassant-los, com si no haguéssim vingut fins a vosaltres
10. <sig eftir e-u>estirar-se per poder agafar una cosa
11. <úr sér>#1. (seilast & teygja upp & & teygja líkamannestirar-se (allargar-se)#2. (liðka sig, hrista doðann útfer un estirament (per a desentumir els membres)

teygjan·legur, -leg, -legt: elàstic -a

teygjan·leiki <m. -leika, no comptable>:
elasticitat f
♦ teygjanleiki e-s: l'elasticitat d'una cosa

teygjast <teygist ~ teygjumst | teygðist ~ teygðumst | teygst>:
1. <GENestirar-se
♦ með tímanum minnkar það því það teygist úr teppinu þegar það er notað: amb el temps [la gruixor de les voreres] es rebaixa perquè el cobertor [del llit] s'estira a mesura que hom l'usa
2. (freistast, lokkastatreure's (ésser atret)
◊ þá fóru Benjamíns synir út á móti liðinu og létu teygjast burt (hānəttəˈqū, הָנְתְּקוּ) frá borginni og tóku að fella nokkra af liðinu, eins og hin fyrri skiptin, úti á þjóðvegunum (annar þeirra liggur upp til Betel, en hinn til Gíbeu yfir haglendið), um þrjátíu manns af Ísrael: i els fills d'en Benjamí sortiren a l'encontre de les tropes, i es varen deixar atreure a fora de la vila, i començaren a abatre'n alguns de les tropes, com ho havien fet les vegades anteriors, als camins rals (un dels quals puja cap a Bet-El i l'altre cap a Gabaon, a camp ras), i varen matar una trentena d'israelites
◊ lát eigi hjarta þitt teygjast (ʔal־ˈʝēɕŧ, אַל-יֵשְׂטְ) á vegu hennar, villst eigi inn á stigu hennar: no deixis que el teu cor es desviï cap a les vies d'una dona així, no et perdis pas pels seus caminois
◊ en Jósúa og allur Ísrael létust bíða ósigur fyrir þeim og flýðu á leið til eyðimerkurinnar. Voru þá allir menn, er í borginni voru, kvaddir til að reka flóttann, og veittu þeir Jósúa eftirför og létu teygjast burt (wa-i̯ʝīnnāθəˈqū, וַיִּנָּתְקוּ) frá borginni. Varð enginn maður eftir í Aí og Betel, sá er eigi færi eftir Ísrael; skildu þeir eftir opna borgina og veittu Ísrael eftirför: i Josuè i tot Israel es deixaren vèncer per ells, i fugiren en direcció al desert. Aleshores, tota la gent que hi havia a la vila fou convocada a emprendre'n la persecució i perseguiren Josuè i es deixaren atreure fora de la vila. No hi hagué ningú a Ai ni Bet-El que no sortís a empaitar els israelites. Van deixar la ciutat oberta tot empaitant Israel
3. (um landestendre's (superfície que abasta un indret)
4. (um tíðallargar-se (en el temps)
◊ það teygist úr dögunum: els dies es fan eterns
5. (um stelpu ~ strákfer l'estirada, pegar l'estrebada (créixer molt ràpidament)
♦ það teygist úr stelpúnni~stráknum: el noi ~ la noia estan s'estan estirant molt
6. (sýna sig, koma í ljósdeixar-se veure (mostrar-se, veure's)
◊ "Tenn hǫ́nom teygiaz, ǀ er hǫ́nom er téð sverð ǁ oc hann Bǫðvildar ǀ baug um þeccir; ǁ ámun ero augo ǀ ormi þeim inom frána; ǁ sníðit ér hann ǀ sina magni ǁ oc setið hann síðan ǀ í Sævarstǫð!" ǁ Svá var gǫrt, at scornar vǫ́ro sinar í knésfótom, oc settr í hólm einn, er þar var fyrir landi, er hét Sævarstaðr. Þar smíðaði hann konungi alls kyns gørsimar. Engi maðr þorði at fara til hans nema konungr einn: “Mostra les dents des que li han mostrat l'espasa i ha reconegut la tumbaga de la Bǫðvildr; els seus ulls recorden els d'un drac de mirada espurnejant; que li tallin la força dels tendons i li donin estatge, després, a Sævarstǫð!” I així ho varen fer. Els tendons li foren tallats per les sofrages i després, l'estatjaren a un illot que hi havia davant terra ferma i que es deia Sævarstaðr. Allà li feia al rei tota mena d'objectes preciosos i ningú no gosava anar-hi tret del rei totsol

teygju- <en compostos>:
elàstic -a

teygju·band <n. -bands, -bönd>: (teygja) goma f, gometa f, elàstic m (Mall.)

teygju·bindi <n. -bindis, -bindi>: bena elŕstica

teygju·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
forcats m.pl

teygju·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
ameba f (♦ → amaba “íd.”; ♦ → amöba “íd.”)

teygju·lak <n. -laks, -lök>:
llençol elàstic (o: extensible)

teygju·stökk <n. -stökks, -stökk>:
<ESPORTpònting m

teygju·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
<ESPORT & MEDexercici m d'estirament

teygni <f. teygni, no comptable>:
<ECONelasticitat f
♦ teygni eftirspurnar: <ECONelasticitat f de la demanda
♦ teygni framboðs: <ECONelasticitat f de l'oferta
♦ → verðteygni “elasticitat preu-demanda”

teyma <teymi ~ teymum | teymdi ~ teymdum | teymte-ð ~ e-n>:
1. <GENmenar una bístia per la brida
♦ teyma (o: draga) e-n á asnaeyrunum: <LOC FIGrifar-se d'algú, rifar-se algú (enganyar)
♦ láta ekki teyma sig á asnaeyrunum: no deixar-se prendre el pèl
2. (dragamenar algú (portar-lo o fer-lo anar d'un lloc a un altre)
♦ teyma e-n með sér: portar algú amb si, arrossegar algú
3. (ginna, lokkaempènyer algú (induir, portar)
♦ teyma e-n út í [einhverja] vitleysu: induir (o: portar) algú a fer un disbarat

tékki <m. tékka, tékkar>: xec m

Tékki <m. Tékka, Tékkar>: txec m, txeca f (habitant de Txèquia)

Tékk·land <n. -lands, no comptable>:
Txèquia f

tékkneska <f. tékknesku, no comptable>: txec m (llengua txeca)

Tékkó·slóvakía <f. -slóvakíu, no comptable>:
Txecoslovàquia f

tékkur <m. tékks, tékkar>:
variant de tékki ‘xec’

tif·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
<ASTRONpúlsar m

tiginn, tigin, tigið <adj.>:
distingit -ida

tigl·mót <n. -móts, -mót>:
motlle m de fer maons
◊ gakk út í deigulmóinn og troð leirinn, gríp til tiglmótanna!: entra en el fang, trepitja l'argila, agafa el motlle de fer maons!

tigull <m. tiguls, tiglar>:
1. <GEOMrombe m
2. (þaksteinn, þakflísteula f (de teulada)
3. (flísrajola f (de València)
4. (múrsteinnmaó m (totxo)

tigul·laga <aji>:
romboide
♦ tigullaga samsíðingur: <GEOMromboide m

tigul·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
rajoleria f

tigulsteina·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:
fabricació f de maons
◊ ...og gjörðu þeim lífið leitt með þungri þrælavinnu við leireltu og tigulsteinagjörð og með alls konar akurvinnu: ...i els amargaren la vida amb treballs feixucs: preparació de l'argila i de maons i totes les feines del camp

tigul·steinn <m. -steins, -steinar>:
1. <GEOMrombe m
2. (þaksteinn, þakflísteula f (de teulada)
3. (flísrajola f (de València)
4. (múrsteinnmaó m (totxo)
◊ ...gott og vel, vér skulum hnoða tigulsteina og herða í eldi." Og þeir notuðu tigulsteina í stað grjóts og jarðbik í stað kalks: ...som-hi, fem maons i coguem-los al foc". El maó els serví de grava, i l'asfalt, de calç
5. (sólbrenndur múrsteinn úr leir og hálmstráumtova f, atova f, atovó m (assecat al sol i fet d'argila i palla)
◊ upp frá þessu skuluð þér eigi fá fólkinu hálmstrá til að gjöra tigulsteina við, eins og hingað til. Þeir skulu sjálfir fara og safna sér stráum: d'ara endavant, no doneu més palla a la gent per fabricar les toves. Que ells mateixos vagin a cercar la palla

til <prep.+gen.>: 1. cap a
	2. allt til e-s: fins a (temporal)
		allt til dauða: fins a la mort
		allt til enda: fins al final
		allt til enda veraldar: fins a la fi del món
		allt til tíu ára aldurs: fins als deu anys d'edat

til hvers?: per a què?

til ţess ađ <+inf>: per a <+inf.>

til·beiðsla <f. -beiðslu, -beiðslur>: adoració f
	tilbeiðsla vitringanna þriggja frá Austurlöndum: adoració dels tres Reis Mags de l'Orient

til·boð <n. -boðs -boð>: 1. <GEN> oferta <f>
		bindandi tilboð: oferta en ferm
		tilboð til ykkar þessa viku er 1.200 krónur: l'oferta que us fem aquesta setmana és de 1.200 corones
		→ [fjandsamlegt] yfirtökutilboð ‘O.P.A. [hostil]’
		→ lokatilboð ‘oferta final’
	2. (sértilboð) oferta especial (a supermercats)

tilboðs·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: postor m, postora f

tildra <f. tildru, tildrur. Gen. pl.: tildra>:
picaplatges m, girapedres m (Bal. (ocell Arenaria interpres)

tildur <n. tildurs, no comptable>:
1. (daðurcoqueteig f (flirteig)
2. (skrautgirniostentació f (afectació, pompositat)

tildur·mosi <m. -mosa, -mosar>:
hilocomi m brillant (molsa Hylocomium splendens syn. Hypnum splendens)

til·efni <n. -efnis, -efni>: ocasió f
	að gefnu tilefni: donada l'ocasió..., havent-se'n donat l'ocasió...
	gefa tilefni til e-s: donar ocasió a...
	í tilefni e-s: amb ocasió de..., amb motiu de...
		í tilefni 5 ára afmćlis e-s: amb ocasió del cinquč aniversari de...

til·einka <-einka ~ -einkum | -einkaði ~ -einkuðum | -einkað>:
1. <e-m e-ð>: (helgadedicar una cosa a algú
◊ tileinka e-m bók ~ kvikmynd: dedicar un llibre ~ una pel·lícula a algú
◊ tileinka e-ð minningu e-s: dedicar una cosa a la memòria d'algú
2. <e-m e-ð>: (eignaatribuir una cosa a algú
3. <sér e-ð>: <GEN & ávinna sér, læradedicar-se a una cosa (lliurar-se a un estudi, una feina etc. & adquirir coneixements en un camp del saber com a resultat de dedicar-s'hi o d'haver-s'hi dedicat)
◊ tileinka sér hina fornu menningu: lliurar-se a l'estudi de la cultura antiga

til·einkun <f. -einkunar, -einkanir>:
1. <GENdedicació f
2. (áritun á bók o.s.fr.dedicatòria f (fórmula de dedicació de l'autor en llibre, pel·lícula etc.)

til·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
guenyo -a, guerxo -a

til·finning <f. -finningar, -finningar>: 1. (kennd) sentiment m (emoció, forma de sentir)
		af tilfinningu: #1. amb sentiment, delicadament, amb emoció (o: emotivitat); #2. <MÚS> affettuoso, amb expressió
		En aquesta accepció, el mot se sol emprar en plural:
		tilfinningar <:f.pl -finninga>: sentiments m.pl (emocions)
			svara tilfinningum e-s: respondre als sentiments d'algú
	2. (skynjun & hugboð) sensació f (percepció amb els sentits & pressentiment, impressió, intuïció)
		annarleg tilfinning: una sensació estranya
		tilfinning mín bregðst mér aldrei: la meva intuïció no em falla mai
		hafa e-ð á tilfinningunni: tenir el pressentiment d'una cosa, intuir una cosa
	3. (tilfinningarsemi, tilfinnarnæmi) sensibilitat f
		hafa tilfinningu fyrir e-u: tenir sensibilitat per a una cosa
			hafa tilfinningu fyrir tölum ~ list ~ tónlist: tenir sensibilitat pels nombres ~ per l'art ~ per la música

tilfinningar·laus, -laus, -laust: insensible

tilfinninga·ríkur, -rík, -ríkt: ple -ena de sensibilitat

til·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
al·legar una cosa, adduir una cosa

tilgangs·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (sem hefur ekki tilgangsense sentit (que es fa sense perseguir un fi determinat, que no obeeix cap lògica, disbaratat, doiut)
◊ subbulegt, tilgangslaust og frámið án þess að...: matusser, sense sentit i comès sense que...
◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit
2. (gagnlaus, sem gagnar ekkiinútil (que no resulta pas útil, que no serveix)
◊ þetta er tilgangslaust: és inútil (o: no serveix pas

tilgangs·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<LINGconjunció f final

til·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
1. (vit, þýðing, merkingsentit m (raó d'ésser)
♦ gefa e-u tilgang: donar sentit a una cosa
♦ hver er nú tilgangurinn með því að læra katalönsku?: quin sentit té aprendre català?
♦ hver er tilgangur lífsins?: quin és el sentit de la vida?
♦ tilgangurinn með lífinu er að...: el sentit de la vida és que...
2. (ætlunintenció f (propòsit)
♦ í góðum tilgangi: amb bones intencions
♦ gera e-ð í þeim eina tilgangi að... <+ inf.>fer una cosa amb la sola intenció de... <+ inf.
♦ gera e-ð í góðum tilgangi: fer una cosa amb bona intenció
♦ þjóna einhverjum tilgangi: servir a algun propòsit
3. (markmiðobjectiu m, finalitat f, fi m (meta perseguida, objecte)
♦ án tilgangs: sense un objectiu clar
♦ í hvaða tilgang...?: amb quina finalitat...?
♦ í þeim tilgangi að... <+ inf.>amb la finalitat de... <+ inf.
♦ leyndur tilgangur: segones f.pl, intenció amagada
♦ ná tilgangi sínum: sortir-se amb la seva
♦ tilgangurinn helgar meðalið: el fi justifica els mitjans
♦ það nær ekki tilgangi sínum: amb això no aconseguirem pas el que volem

til·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greinte-ð>:
1. (tiltakaindicar una cosa (especificar)
◊ tilgreindu í hvaða stigi þau eru: indica en quin grau de comparació estan (aquests adjectius
♦ tilgreina stað: indicar el lloc
♦ tilgreina stund: indicar l'hora
2. (nefnacitar una cosa (esmentar)
♦ tilgreina stað í bók: citar el passatge d'un llibre
3. (fastsetja, nefna í samningestipular una cosa (especificar o precisar en contracte)
◊ lán eða kaupleigusamning er tilgreindur í íslenskum krónum en miðast við dagsgengi erlendra gjaldmiðla: el crèdit o el contracte de lísing s'estipulen en corones islandeses però es calculen en relació amb el tipus de canvi diari de les monedes estrangeres (a què estan lligats o acoblats

til·heyrandi <m. -heyranda, -heyrendur>:
oient m & f

til·hlutun <f. -hlutunar, -hlutanir>:
1. (íhlutunintervenció f (immisció)
♦ að tilhlutun e-s: per intervenció de...
◊ að tilhlutun Guðs: per intervenció divina
2. (tilstuðlunobra f (mèrit)
♦ að tilhlutun e-s: per obra de...
◊ að tilhlutun Drottins: per obra del senyor
◊ að tilhlutun hins heilaga anda: per obra de l'esperit sant
3. (atbeiniajut m, assistència f (col·laboració, contribució)
♦ að tilhlutun e-s: gràcies al concurs de..., amb el concurs de..., amb l'ajut de...
4. (tilstilli, undirlagdisposició f (instigació, ordre)
♦ að tilhlutun e-s: per disposició de...
◊ fari hver heim til sín, því að minni tilhlutun er þetta orðið: que cadascú torni a casa seva, que sóc jo qui he disposat tot això
◊ er þetta orðið að tilhlutun míns herra konungsins, þar sem þú hefir ekki gjört þjónum þínum kunnugt, hver sitja skuli í hásæti míns herra konungsins eftir þinn dag?: que potser s'ha fet això per ordre del meu senyor, el rei, allà on tu no m'ho has notificat a mi, el teu servent, el qui s'ha d'asseure en el tron del rei, el meu senyor, després que tu moris?
♦ útgefin að tilhlutun e-s: editat a iniciativa (o: instància) de...
♦ útgefin að tilhlutun og á kostnað e-s: editat a iniciativa i expenses de...

tilhlýđi·legur, -leg, -legt: degut -uda, convenient, apropiat -ada, escaient, adequat -ada
	tilhlýðileg kyrrð og regla: el degut silenci i ordre

til·hlökkun <f. -hlökkunar, no comptable>:
il·lusió f
♦ fylltast tilhlökkun: omplir-se d'il·lusió
♦ tilhlökkunin er mikil hjá e-m: algú està molt il·lusionat

til·hneiging <f. -hneigingar, -hneigingar>:
1. <GENinclinació f, propensió f, tendència f
♦ hafa tilhneigingu til e-s: tenir propensió a una cosa, ésser propens -a a fer una cosa
2. (hæfileiki, móttækileikidisposició f (bona predisposició)
♦ hafa tilhneigingu til e-s: tenir predisposició per a una cosa
♦ tilhneiging til málanáms: bona disposició per a les llengües estrangeres
3. (hneigð, velvildafecte m (afecció, estima)
4. (hvöt, girnd & ástríðapassió f (desig indominable & concupiscència)

til·kynna <-kynni ~ -kynnum | -kynnti ~ -kynntum | -kynnte-m [um] e-ð>:
1. <GENcomunicar una cosa a algú, notificar una cosa a algú
2. (e-m = löreglunnidenunciar una cosa a algú (notificar un fet a la policia)

til·kynning <f. -kynningar, -kynningar>: 1. recepció f (d’hotel)
	2. denúncia f
		ég ćtla ađ gefa tilkynningu: voldria fer una denúncia
	3. (boðun) notificació f (esp. oficial)
		tilkynning á breytingu á ađsetri eđa hjúskaparstöđu: notificació de canvi de domicili o estat civil
		tilkynning um e-ð: avís de, notificació de
		tilkynning um veikindi: notificació de baixa per malaltia
	4. (yfirlýsing) anunci m (comunicació o notificació de notícia, succés etc.)
		fréttir og tilkynningar: notícies i anuncis
		tilkynning í útvarpi um umferð og færð á vegum: informació per la rŕdio sobre el trŕnsit

tilkynninga·tafla <f. -töflu, -töflur>: tauler m d'anuncis

til·laga <f. -ögu, -lögur. Gen. pl.: -lagna o: -laga>: proposta f
	+ um / ac.: de...

til·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
inducció f
♦ rökleg tilleiðsla: inducció lògica
♦ stærðfræðileg tilleiðsla: inducció matemàtica

tilleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:
raonament inductiu

tilli <m. tilla, tillar>: titola f, pixonet m (Val.), piu m (Val., Men.), busqueta f (Mall.) (designació infantil del penis)

til·lit <n. -lits, pl. no hab. >: 1. esguard m, mirada f
	2. consideració f
		með tilliti til e-s: en consideració de..., en esguard de..., en vista de...
		taka tillit til e-s: tenir en compte una cosa
	3. aspecte m, sentit m (només en locucions del tipus:
		í þessu tilliti: en aquest sentit, des d'aquest punt de vista, en aquest aspecte

tillits·samur, -söm, -samt <adj.>:
amb [molt de] tacte, considerat -ada 

tillits·semi <f. -semi, no comptable>:
consideració f (deferència)

til·neyddur, -neydd, -neytt <adj.>:
coaccionat -ada, forçat -ada

til·raun <f. -raunar, -raunir>:
1. <GENintent m
♦ gera tilraun til þess að <+inf.>: fer l'intent de <+inf.>
2. (vísindatilraunexperiment m (assaig científic)
♦ gera tilraun: fer un experiment>

til·reiða <-reiði ~ -reiðum | -reiddi ~ -reiddum | -reitte-ð>:
(útbúa, gera tilbúinnpreparar una cosa (fer & equipar-se, aparellar-se una cosa)
◊ en sé fórn þín matfórn tilreidd () í suðupönnu (marˈħɛʃɛθ, מַרְחֶשֶׁת), þá skal hún gjörð af fínu mjöli með olíu. Og þú skalt færa Drottni matfórnina, sem af þessu er tilreidd (ʕāˈɕāh, עָשָׂה: ʝēʕāˈɕɛh   mē-ˈʔēllɛh, יֵעָשֶׂה מֵאֵלֶּה). Skal færa hana prestinum, og hann skal fram bera hana að altarinu: si la teva ofrena és una oblació preparada en una cassola, la faràs de flor de farina amb oli. I duràs a Jahvè l'oblació que haurà estat preparada amb això. La portaran al sacerdot i ell l'acostarà a l'altar;
◊ og Aron skal brenna ilmreykelsi á því, hann skal brenna því á hverjum morgni, þegar hann tilreiðir (ʝāˈtˤaβ, יָטַב: bə-hēi̯tˤīˈβ-ō, בְּהֵיטִיבוֹ) lampana: i l'Aharon hi cremarà encens, i l'hi cremarà cada matí, quan endreci les llànties
♦ tilreiða sér e-ð: preparar-se una cosa

til·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
estipulat -ada, prescrit -a
♦ að því tilskildu að <+ subj.>amb la condició que <+ subj.
♦ fá tilskilið leyfi: obtenir el permís necessari, obtenir el degut permís

til·skilja <-skil ~ -skiljum | -skildi ~ -skildum | -skilte-ð>:
estipular una cosa, posar una cosa com a condició

til·skipun <f. -skipunar, -skipanir>: edicte m, decret m

til·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
tallat -ada (d'una manera determinada, esp. mercaderia)
◊ bein og hornsló, óunnið, fitusneytt, lauslega forunnið (en ekki tilskorið), sýrumeðfarið eða gelatínsneytt: ossos i nuclis cornis en brut, no elaborats, desgreixats, simplement preparats (però sense tallar en cap forma determinada), acidulats o desgelatinitzats

til·stilli <n. -stillis, no comptable>:
1. (tilstuðlun, atbeiniintervenció f, intermediació f (ajut, socors, assistència)
♦ fyrir tilstilli e-s: <LOC#1. gràcies a [l'acció de]..., per mitjà de.... #2. per [l']acció de. #3. a instigació de. #4. amb l'ajut de...
◊ fyrir hennar tilstilli: gràcies a la seva iniciativa, per iniciativa d'ella
◊ fyrir tilstilli meðalgangara: gràcies a un mitjancer, per mans d'un mitjancer
◊ fyrir þitt tilstilli sitjum vér í góðum friði: gràcies a tu gaudim de molta pau
◊ ríkisaðstoð eða aðstoð fyrir tilstilli ríkis: els ajuts estatals o els ajuts procedents de recursos estatals
◊ áhugi FBI og Hoovers sem í upphafi var vakinn fyrir tilstilli íslenskra yfirvalda : l'interès de l'FBI i d'en Hoover, que inicialment s'havia despert a instància de les autoritats islandeses...
♦ með mínu tilstilli: <LOC FIGper mi (per la meva intercessió, per la meva amistat etc.)
◊ en í nánd vatninu býr gamall bóndi, vinr minn, ok mun hann gera þér farargreiða með mínu tilstilli: però a prop d'aquest llac hi viu un vell pagès, amic meu, que et farà per mi el favor de dur-t'hi amb una barca
♦ vera í tilstilli um eitthvað: <LOC FIGestar implicat -ada en un assumpte
◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verit í tilstilli um þetta: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués (ella era la qui ho havia endegat i manegat tot)
2. (ráðstöfunmesura f (disposició, pas o passos que hom pren per a solucionar un problema etc.)
◊ en mínum ráðum vil eg láta fram fara hvert tilstilli hafa skal: però m'estimo més de seguir els meus propis consells sigui el que sigui el que calgui fer
◊ eptir þat þökkuðu þeir ágætan frið ok góðar náðir, er þeir höfðu lengi af hans herrasamligri stjórn ok konungligu tilstilli: després d'això, van donar-li les gràcies per la pau excel·lent i la bona tranquil·litat de què havien gaudit durant tant de temps gràcies al seu govern com a senyor i a totes les mesures que havia pres com a rei
◊ þeir voru í þessu starfi marga daga og hafði Ólafur konungur allt tilstilli um brögð þessi en Önundur konungur hafði þá stjórn yfir skipahernum: van passar mants dies ocupats fent aquesta feina: i mentre el rei Ólafur s'encarregava de dur a terme totes les mesures necessàries per a enllestir aquest estratagema, el rei Önundur s'encarregava del comandament de la flota

til·svarandi, -svarandi, -svarandi <adj.>:
1. (samsvarandicorresponent (equivalent)
♦ tilsvarandi færibreytaparàmetre equivalent
2. (samstæðuranàleg -àloga (afí)

til·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
1. (ákveðinndeterminat -ada, fixat -ada (adequat o adaptat als temps que corren)
♦ á tilteknum degien un dia fixat
♦ e-ð er á tilteknum staðuna cosa es troba en un determinat lloc
♦ á tilteknum tímaa l'hora fixada
♦ tiltekinn vikudagen un dia determinat de la setmana
2. (sérstakurespecífic -a (particular)
♦ í þessu tiltekna dæmien aquest cas específic

til·trú <f. -trúar, no comptable>:
confiança f [plena]

til·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
1. (verknaðuracció f (acte, gest, projecte dut a terme)
◊ "Ananías, hví fyllti Satan hjarta þitt, svo að þú laugst að heilögum anda og dróst undan af verði lands þíns? Var landið ekki þitt, meðan þú áttir það, og var ekki andvirði þess á þínu valdi? Hvernig gastu þá látið þér hugkvæmast slíkt tiltæki (τὸ πρᾶγμα πράγματος, τὸ πρᾶγμα τοῦτο)? Ekki hefur þú logið að mönnum, heldur Guði": «Ananies, com és que en Satanàs t'ha omplert el cor fins al punt de mentir a l'Esperit Sant, i reservar-te part dels diners de la venda del teu camp? Que per ventura el camp no era teu mentre el tenies? que per ventura no tenies el seu preu a les teves mans? Com és que has pogut concebre aquesta acció? No és pas als homes a qui has mentit, sinó a Déu»
2. (hugmynd, uppátækipensada f (idea, esp. amb què se soluciona o posa remei a un problema, una dificultat etc.)

tiltæki·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hentugurconvenible (que pot convenir, útil, pràctic)
2. (framkvæmanlegurfactible (faedor, possible)
3. (tiltækurdisponible (a l'abast de la mà)

til·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
1. (sem er til taksdisponible (que és a l'abast de la mà o a la disposició d'algú)
♦ allt tiltækt lið: totes les forces disponibles
♦ hafa e-ð tiltækt: tenir una cosa a mà
♦ með öllum tiltækum ráðum: amb tots els mitjans disponibles
2. (tilbúinn, reiðubúinna punt (preparat, llest, p.e., tropes o unitats per a entrar en acció)
3. (aðgengilegurassequible (que s'hi pot accedir, accesible, que es pot obtenir [amb facilitat])
♦ tiltækar heimildir: fonts assequibles

tiltölu·lega <adv.>:
relativament
◊ tiltölulega mjótt landsvæði: una porció, relativament estreta, de terreny
♦ tiltölulega <+ adjectiu>relativament <+ adj.>
◊ það er tiltölulega auðvelt: és relativament fàcil

tiltölu·legur, -leg, -legt <adj.>:
relatiu -iva, proporcional

til·urð <f. -urðar, pl. no hab.>:
gènesi f, [procés m de] creació f, origen f, naixement m
◊ tilurð bókarinnar: la gènesi del llibre

til·valinn, -valin, -valiđ: ideal, idoni -ònia, apropiat -ada

til·vik <n. -viks, -vik>: 1. (tilfelli) cas m
		í ţessu tilviki: en aquest cas
		í báđum tilvikum: en ambdós casos
	2. (tilefni) ocasió f
	3. (atvik) esdeveniment m

tilvistar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur>:
crisi f existencial

tilvistar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
existencialista m & f
♦ → exintensíalisti “íd.”

tilvistar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
existencialisme m
♦ → exintensíalismi “íd.”

tilvistarstefnu- <en compostos>:
existencialista

tilvistarstefnu·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
existencialista m & f
♦ → exintensíalisti “íd.”

til·vitnun <f. -vitnunar, -vitnanir>:
cita f (reproducció del que ha dit altri)

tilvitnunar·merki <n. -merkis, -merki. Emprat habitualment en pl.>:
cometa f (emprat habitualment en pl.) (signe gràfic ‘ ’ i “ ” )
♦ bein tilvitnunarmerkicometes rectes (signe gràfic " ")
♦ einföld ensk tilvitnunarmerkicometes angleses simples, cometes angleses senzilles (signe gràfic ‘ ’)
♦ [tvöföld] frönsk tilvitnunarmerkicometes baixes, cometes llatines, cometes franceses, cometes f.pl, angulars, cometes f.pl a la francesa, guillemets m.pl (signe gràfic « »)
♦ tvöföld tilvitnunarmerkicometes altes, cometes dobles, cometes angleses, cometes saxones (signe gràfic “ ”)
♦ einföld þýsk tilvitnunarmerkicometes alemanyes simples (signe gràfic ‚ ’)
♦ tvöföld þýsk tilvitnunarmerkicometes alemanyes dobles (signe gràfic „ ”)
  Els islandesos solen emprar gairebé sempre les cometes alemanyes dobles „svima”.  

tilvísunar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:
<GRAMadverbi relatiu 
  L'islandès no té pas pronoms relatius, només dos adverbis relatius: sem i l'antic i literari er.  

tilvísunar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:
<GRAMpronom relatiu 

tilvísunar·númer <n. -númers, -númer>:
número m de referència 

tilvísunar·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAMoració f de relatiu, frase adjectiva 

tilvísunar·tákn <n. -tákns, -tákn>:
<TIPOGcrida f, senyal m d'atenció, marca f de referència 

tilvísunar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<GRAMconnector relatiu, nexe relatiu 

timbur·hús <n. -húss, -hús>:
casa f de fusta

timbur·maður <m. -manns, -menn>: fuster m de cases, fuster m d'obra

timbur·menn <m.pl -manna>: ressaca f (després de gatera)
	hrođalegir timburmenn: una ressaca horrorosa
	ég er međ hrođalega timburmenn: tinc una ressaca horrorosa

timbur·mylla <f. -myllu, -myllur>:
serradora f

timbur·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
fuster m de cases, fuster m d'obra

timjan <n. timjans, no comptable>:
(kryddfarigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.  (planta Thymus vulgaris emprada com a condiment)

tin <n. tins, no comptable>:
estany m (metall Sn)

tinda·knurri <m. -knurra, -knurrar>:
garneu m, gatneu m (Tarr.: ekki ritm./no lit.), lluerna garneua, rafel m (o: peix de Sant Rafel(Mall.), ase m (Men.) (peix Trigla lyra)

tinda·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mal m de les altures, mal m de muntanya  (tipus d'anoxèmia)

tin·dáti <m. -dáta, -dátar>: soldat m (o: soldadet m) de plom

tindil·fætla <f. -fætlu, -fætlur>:
guatlla andalusa, guàtlera andalusa (Bal.(ocell Turnix sylvatica)

tindur <m. tinds, tindar>: cim m

tinna <f. tinnu, tinnur. Gen. pl.: tinna>:
<GEOLsílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

tin·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
mina f d'estany

tinnu·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
<HISTmosquet m

tinnu·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLsílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

tin·steinn <m. -steins, no comptable>:
cassiterita f  (diòxid d'estany)

tin·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid estànnic

tittur <m. titts, tittar>:
clavilla f

titur·rafrit <n. -rafrits, -rafrit>:
<MEDvibrocardiograma m

titur·villa <f. -villu, -villur>:
<MEDdelírium trémens m

tíð <f. tíðar, tíðir>: 1. temps m
		innan tíđar: aviat, prest (Bal.) (d'aquí a molt poc temps)
		í tæka tíð: a temps
			flytja e-n á sjúkrahús í tæka tíð: portar algú a temps a l'hospital
	2. tíðir (sempre en plural): regla, menstruació
	3. <GRAM> pretèrit m
		núliðin tíð: pretèrit perfet compost
		þáliðin tíð: pretèrit plusquamperfet

< tíða <tíðir | tíddi ~ tíddum | títt. Verb impersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:
(langavenir-li ganes a algú d'una cosa, abellir-li una cosa a algú, desitjar una cosa, voler una cosa
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ á fialli eða firði ǀ ef þic fara tíðir, ǁ fástu at virði vel: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: du-te'n amb tu prou menjar, si desitges anar a la muntanya o al fiord (fástu, imperatiu de fásk. Kuhn 1968³, pàg. 50, sub voce, a la locució  fásc at virði li dóna l'equivalència sich verproviantieren (Háv. 116). Una traducció alternativa, però d'idèntic significat, podria ésser procura't prou provisions per al viatge, si...)
◊ "ráð þú mér nú, Frigg, ǀ alls mik fara tíðir ǁ at vitja Vafþrúðnis; ǁ forvitni mikla ǀ kveð ek mér á fornom stǫfom ǁ við þann inn alsvinna jǫtun": Frigg, aconsella'm doncs, car em ve de gust anar a visitar en Vafþrúðnir. Et dic que tinc moltes de ganes d'aprendre els antics coneixements amb aquest, l'ètun que tot ho sap (Kuhn 1968³, pàg. 16: al-sviðr <...> adj. ganz klug, allklug; fornir stafir: Kuhn 1968³, pàg. 190: kunde aus der vorzeit (Vm. 1 <...> ); forvitni: Kuhn 1968³, pàg. 60: wißbegier (Vm. 1 ). La major part d'intèrprets-traductors de l'estrofa -cf. les quinze diferents traduccions consultables a Heimskringla.no- assumeeixen que li manca el penúltim vers, en el qual hi hauria un verb deila við e-n ‘contendre amb algú, disputar amb algú’ o jafnask/halda [sik] til jafns ~ komask til jafns við e-n ‘provar-se amb algú’: [jafnask/halda sik til jafns] við þann, inn alsvinn jǫtun: tinc moltes de ganes de provar-me amb aquest ètun omniscient a veure quin de tots dos té majors coneixements arcans. En la meva traducció segueixo la interpretació de Finnur Jónsson, 1931², pàg. 148b: forvitni á fornum stǫfum, begærlighed efter at lære at kende oldtids kundskaber, Vafþr 1. El verb kveða hi regeix una oració d'infinitiu amb el verb vera el·líptic: mikil forvitni er mér ‘tinc un gran desig d'aprendre’ - ek kveð mikla forvitni [vera] mér ‘dic que tinc un gran desig d'aprendre’)
◊ "ánauð þola ǀ ec vil aldregi ǁ at mannzcis munom; ǁ þó ec hins get, ǀ ef iþ Gymir finniz, ǁ vígs ótrauðir, ǀ at ycr vega tíði": mai no permetré que ningú em constrenyi per l'encaterinament d'un home. Tanmateix, intueixo que, si vosaltres dos, tu i en Gymir ( = el pare de la Gerðr. Gerðr sembla ésser la deessa protectora o tutelar de Mið-garðr, la mare-terra, amb qui el déu del cel s'ha d'aparellar perquè hi hagi vida o aquesta reneixi després de l'hivern), us trobeu, que prou us abellirà de batre-vos, gens desinclinats al combat com sou (á-nauðr: Kuhn 1968³, pàg. 16: (auferlegter) zwang ‘constrenyiment, coerció’ (Skm. 24); at mannskis munum: Kuhn 1968³, pàg. 146, tradueix: at mannzcis munom auf niemandes wunsch od. niemandem zuliebe. Una traducció alternativa, podria ésser, per tant: per a agradar a algú; jo interpreto aquests munir com una referència a l'enamorament del déu itifàl·lic Yngr/Freyr -amb qui la Gerðr, finalment, acabarà casant-s'hi-; d'aquí la meva traducció. ó-trauðr: Kuhn 1968³, pàg. 160: adj. nicht träge, schnell bereit (e-s zu etw.: Skm. 24); en la meva traducció intento imitar en català la doble negació norrena)

tíða·bindi <n. -bindis, -bindi>: compresa <f> (→ dömubindi)

Tíðagerðirnar átta - les vuit hores canòniques
1. meiri tíðabænir ótta, óttusöngur, öttusöngur hinn fyrri hores majors matines f.pl
2. morgunsöngur, öttusöngur [hinn] efri miðnættistíð laudes f.pl
7. aftantíð, aftansöngur, aftansöngstíð vespres f.pl
8. kvöldtíð,
náttsöngur
completes f.pl
3. minni tíðabænir miðmorgunstíð,
miðdagstíð
hores menors prima f
4. dagmálatíð tèrcia f
5. hádegistíð,
miðdagstíð
sexta f
6. sídegistíð,
nón,
eyktartíð
nona f

tíðagerða·bók <f. -bókar, -bækur>:
<RELIGbreviari m, llibre m d'hores (llibre contenint els textos de l'ofici diví)
♦ tíðagerðabók rómversk-katólsku kirkjunnar: breviari romà

tíða·tappi <m. -tappa, -tappar>: tampó <m>
	dömubindi og tíðatappar: compreses i tampons

tíðinda·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
notícia f, nova f
◊ í þann tíma var Þorgeir vestur í Ísafirði. Víg Hávars spurðist skjótt víða um héruð og er Þorgeir spurði víg föður síns þá brá honum ekki við þá tíðindasögn. Eigi roðnaði hann því að eigi rann honum reiði í hörund. Eigi bliknaði hann því að honum lagði eigi heift í brjóst. Eigi blánaði hann því að honum rann eigi í bein reiði. Heldur brá hann sér engan veg við tíðindasögnina því að eigi var hjarta hans sem fóarn í fugli. Eigi var það blóðfullt svo að það skylfi af hræðslu heldur var það hert af hinum hæsta höfuðsmið í öllum hvatleik: en aquells moments, en Þorgeir es trobava a les terres de ponent, a l'Ísafjörður. La notícia de la mort d'en Hávar es va escampar amb rapidesa arreu dels districtes i quan en Þorgeir es va assabentar de la mort de son pare, no se li va notar cap reacció en sentir contar la notícia: no va tornar vermell, perquè l'ira no li va pujar a flor de pell, ni va tornar blanc perquè l'odi no li va inflar el pit, ni va tornar blau perquè l'ira no li corregué pels ossos, sinó que no va mostrar cap reacció en el moment de contar-li el fet perquè el seu cor no era pas com el ventrell d'un ocell: no era ple de sang, de manera que tremolés de por, sinó que el màxim creador l'hi havia trempat en tota la fermesa [i bravor] (Cf. Baetke 19874 p. 285: hvatleikr m. rasches, forsches Auftreten, Tatkraft, Tapferkeit)
◊ sýndist öllum mönnum þeim er heyrðu þessa tíðindasögn sjá atburður undarlegur orðinn að einn ungur maður skyldi orðið hafa að bana svo harðfengum héraðshöfðingja og svo miklum kappa sem Jöður var. En þó var eigi undarlegt því að hinn hæsti höfuðsmiður hafði skapað og gefið í brjóst Þorgeiri svo öruggt hjarta og hart að hann hræddist ekki og hann var svo öruggur í öllum mannraunum sem hið óarga dýr. Og af því að allir góðir hlutir eru af guði gervir þá er öruggleikur af guði ger og gefinn í brjóst hvötum drengjum og þar með sjálfræði að hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills, því að Kristur hefur kristna menn sonu sína gert en eigi þræla en það mun hann hverjum gjalda sem til vinnur: a tothom qui va sentir a contar aquesta notícia li va semblar fora del comú que un jove hagués mort ell totsol un héraðshöfðingi -un cabdill de districte- i campió tan gran com era en Jöður. I tanmateix, no era res d'extraordinari, car l'artífex màxim havia creat i infós en el pit d'en Þorgeir un cor tan ferm que aquest no temia res i era tan intrèpid en totes les proves de la vida com ho és el lleó. I, per tal com totes les coses bones ens són donades per Déu, vet ací que l'estrenuïtat és feta i infosa per Déu en el pit dels barons ardits i, amb ella, també el lliure albir per a fer-ne el que volen, el bé o el mal, car el Crist ha fet dels cristians els seus fills i no pas els seus esclaus, i a cadascú li donarà el premi que s'hagi guanyat [en vida]

tíðindi <n.pl tíðinda>:
1. <GENnotícia f, nova f
♦ góð ~ raunaleg ~ slæm tíðindi: bona ~ trista ~ mala notícia
♦ færa e-m slæm tíðindi: portar-li a algú una mala notícia
♦ segja frá tíðindum: donar notícia d'una cosa, informar sobre una cosa
◊ "svo hefir borið saman fund okkarn," segir Atli, "að þú skalt eigi kunna frá tíðindum að segja" og þreif upp spjót og skaut á skip Hrúts og hafði sá bana er fyrir varð: l'Atli li va replicar: “la nostra trobada aquí serà de tal manera que tu no en sortiràs pas amb vida per poder-la contar” i va agafar una llança i la va disparar en direcció al vaixell d'en Hrútur i el qui la va aturar, va morir a l'acte
◊ Þá mælti Gangleri: „Hver tíðendi eru at segja frá um ragnarøkkr? Þess hef ek eigi fyrr heyrt getit.“: aleshores en Gangleri va parlar, tot dient: “Quina informació em pots donar del crepuscle dels déus? mai abans no n’havia sentit a parlar.”
♦ segja tíðindi: contar noves notícies
♦ spyrja e-n tíðinda: demanar noves a algú
♦ spyrja tíðinda: sentir [a dir] noves
♦ þessi tíðindi spyrjast: aquesta notícia s'escampa (o: s'estén)
◊ nú spurðust þessi tíðindi víða: aquestes notícies s'escamparen llavors per molts d'indrets
♦ hvað er tíðinda?què hi ha de nou?
♦ hvað segir þú tíðinda?què contes de nou?
2. (viðburðuresdeveniment m [notable], fet m [remarcable] (succés extraordinari, portentós o rellevant, mereixedor d'ésser contat)
♦ kyrr tíðindi: poques novetats, res que valgui la pena de contar
◊ og eru nú kyrr tíðendi bæði í Noregi og Danmörku þrjá vetur og á þessum þrem vetrum lét Ótta keisari samna liði og fær ógrynni liðs: per espai de tres anys va regnar la calma tant a Dinamarca com a Noruega, i durant aquests tres anys, l'emperador Otó va fer aplegar una host i l'exèrcit que va aconseguir reunir era extraordinàriament gran
◊ nú váru kyrr tíðindi þennan vetr eptir hér á Íslandi. Sat Gizurr jarl heima á Stað: després d'això, aquell hivern ja no hi hagué esdeveniments remarcables aquí a Islàndia. El iarl Gizurr va romandre a casa seva a Staðr
♦ mikil tíðindi: un fet extraordinari, un gran esdeveniment
♦ gerast (o: verða) mikil tíðindi: passar grans fets, succeir grans esdeveniments
♦ þóttu það mikil tíðinda: es va considerar un fet tan extraordinari que va aixecar un gran enrenou
◊ Oddr trúir þessu ok ríðr heim. Váli lét líf sitt, ok var flutt lík hans á Mel. Oddi þóttu þetta mikil tíðendi ok ill. Fær hann af þessu óvirðing ok þótti slysliga tekizk hafa: L'Oddr ho va creure i se'n va tornar a casa. En Váli va morir i dugueren el seu cadàver a Mel. [Quan se'n va assabentar,] L'Oddr ho va considerar un fet terrible; li feia caure la deshonra a sobre i li semblava que[, tot plegat,] havia acabat d'una manera desastrosa per a ell
◊ en um sumarit, er þeir Grímarr bjuggust utan, fór Ormr Jónsson út í Eyjar ok ætlaði at sækja við þann, er hann hafði keypt. Ok er hann kom út, spurði hann Sörla at, ef hann vildi ljá honum bátinn. En hann kveðst ljá mundu, ef þyrfti. Ok um daginn, er Ormr ætlaði at búast, hljóp Grímarr at honum ok hjó hann banahögg. Þá sneru þeir at Jóni, syni hans, ok sögðu, at sá skyldi skemmst eiga at gráta sinn föður, ok vágu hann. Báðir váru þeir messudjáknar at vígslu. Skeggi prestr laust til Ívars Sörlasonar ok hljóp síðan upp á raftabolung ok varðist þaðan. Ívarr Sörlason vá hann. Þorleifr ór Kollabæ lézt ok þar. Hann var djákn ok átti Guðnýju, dóttur Eindriða prests Steingrímssonar. Eftir þetta létu Austmenn engi skip ganga ór eyjunum, áðr þeir sigldu á haf. Þetta þóttu mikil tíðindi ok ill, þá er spurðust. Fór Sæmundi þat drengliga, at hann gaf allan arf börnum Orms eftir hann óskilgetnum: i a l'estiu, mentre en Grímarr i els seus s'aparellaven per a anar-se'n d'Islàndia, l'Ormr Jónsson va anar a les Illes dels Homes de Ponent o Vestmannaeyjar amb la intenció d'anar-hi a cercar la fusta que havia comprat. Quan va arribar a la costa, va demanar a en Sörli que li deixés la seva barca. En Sörli li va dir que l'hi deixaria si l'havia de menester. El dia que l'Ormr es preparava per anar-se'n amb la fusta, en Grímarr el va escometre i el va ferir de mort. Després, en Grímarr i els seus es varen girar cap a en Jón, el fill de l'Ormr i, dient-li que no hauria de plorar gaire estona la mort de son pare, el varen matar. En Jón i son pare eren tots dos diaques ordenats. L'Skeggi, el prevere, va colpir l'Ívarr Sörlason, es va enfilar a dalt d'una pila de cabirons i es va defensar d'allà estant, però l'Ívarr Sörlasson el va matar. En Þórleifr de Kollabœr també hi va morir. Era diaca i estava casat amb la Guðný, la filla del prevere Eindriði Steingrímsson. Després d'aquests fets, els noruecs no deixaren que cap nau sortís de les illes abans que ells no haguessin salpat. La gent, quan va saber aquests fets, els varen considerar uns fets grans i terribles. En Sæmundr es va portar honrosament, donant tota l'herència de l'Ormr als infants d'aquest, que eren il·legítims
◊ spyrjast nú þessi tíðindi um eyjarnar, víg Halls, og þykja það mikil tíðindi því að maður var kynstór þótt hann hefði engi auðnumaður verið: la notícia d'aquest fet, la mort d'en Hallur, es va escampar per les illes i a la gent els semblava una notícia d'importància perquè l'home pertanyia a un gran llinatge encara que no hagués estat un home afortunat
◊ konungur reið þá til Dyflinnar og þykja mönnum þetta mikil tíðindi er þar var dótturson konungs í för með honum, þeirrar er þaðan var fyrir löngu hertekin fimmtán vetra gömul: el rei, després, es va dirigir a cavall a Dublín i la gent considerava un gran fet que l'hi acompanyés el fill de la filla que, molt de temps enrere, quan només tenia quinze anys, havia estat feta captiva
◊ þetta sama sumar lét Snorri Sturluson lýsa hernaðarsǫk á hendr Þorvaldi. Fór með málit Órœkja Snorrason fjórtán vetra gamall (en l'edició del Björn Bjarnarson i el Benedikt Sveinsson del 1909: Fór með málit Órœkja Snorrason; var hann þá átján vetra gamall). Varð Þorvaldr á þinginu sekr skógarmaðr ok sekt fé hans allt ok goðorð. Þóttu þetta mikil tíðendi, ok horfask til stórvanda (en l'edició del Björn Bjarnarson i el Benedikt Sveinsson del 1909: ...ok horfðisk til mikils vanda)aquell estiu, l'Snorri Sturluson va anunciar l'incoació d'una acció penal contra en Þorvaldr per assalt armat i saqueig. L'Órœkja Snorrason, de catorze anys, s'encarregà de menar l'acusació. En Þorvaldr fou condemnat en el þing a la plena proscripció, a la confiscació de tots els seus béns i a la pèrdua del seu godonat. Aquesta condemna va semblar-li a molta de gent un esdeveniment extraordinari que feia presagiar grans problemes
♦ verða (o: bera) til tíðinda: esdevenir-se, succeir

tíđka <tíðka ~ tíðkum | tíðkaði ~ tíðkuðum | tíðkaðe-ð>: soler fer una cosa

tíđkast <tíðkast ~ tíðkumst | tíðkaðist ~ tíðkuðumst | tíðkaste-ð>: ésser habitual (o: usual), usar-se

tíð·rætt <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m er tíðrætt um e-ð: <LOC FIGalgú parla sovint d'una cosa, una cosa és freqüent tema de conversa d'algú

tíðum <adv.>:
freqüentment
♦ oft og tíðum: sovint i amb freqüèencia, ben moltes de vegades, espesses vegades

tígris¹ <m.tígriss, tígrisar>: tigre <m> (mamífer Felis tigris) (→ tígrisdýr)

Tígris² <m. Tígriss (o: Tígris), no comptable>:
Tigris m (riu)
♦ Evfrat og Tígris: <HISTl'Eufrates i el Tigris
◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

tígris·dýr <n. -dýrs, -dýr>: tigre <m> (mamífer Felis tigris)

tígris·háfur <m.-háfs, -háfar>: tauró tigre <m> (peix Galeocerdo cuvier)

tígrisynja <f. tígrisynju, tígrisynjur. Gen. pl.: tígrisynja>:
tigressa f, femella f de tigre, tigre m femella

tígu·legur, -leg, -legt <adj.>:
greu, majestuós -osa (amb gran dignitat, distinció o gravetat)

tígu·leiki <m. -leika, no comptable>:
gravetat f, majestuositat f (qualitat de gran dignitat o distinció)

tígul·smokkur <m. -smokks, -smokkar>: calamars m (fl./pl.: calamarsos), calamar m (fl./pl.: calamars) (mol·lusc Loligo vulgaris)

tígul·steinn <m. -steins, -steinar>:
1. (múrsteinn) maó m, totxo m (bloc d'argila cuita emprat en la construcció)
2. (þaksteinn) teula f (per a cobrir teulada)

tígul·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul m romboide
♦ stóri tígulvöðvi: múscul romboide major
♦ litli tígulvöðvi: múscul romboide menor

tígur <m.tígurs, tígrar>: tigre <m> (mamífer Felis tigris) (→ tígrisdýr)

tík <f. tíkur (o: tíkar), tíkur>:
1. <GENgossa f, cussa f (Bal.
2. <FIGmeuca f

tíkalla·sími <m. -síma, -símar>:
(myntsímitelèfon m de monedes  (telèfon públic de monedes)

tíma·bær, -bær, bært <adj.>:
1. <GENoportú -una
2. (aðlagast tíma og félagslegum breytingumcontemporitzat -ada (adequat o adaptat als temps que corren)

tíma·eyðsla <f. -eyðslu, no comptable>:
pèrdua f de temps

tíma·hrak <n. -hraks, no comptable>:
manca f de temps
♦ vera í tímahraki: anar curt -a de temps

tíma·rit <n. -rits, -rit>: revista f (publicació periòdica)

tíma·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:
anacronisme m (tímaskekkja)

tíma·skekkja <f. -skekkju, -skekkjur>:
anacronisme m

tíma·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de temps, falta f de temps

tíma·spursmál <n. -spursmáls, -spursmál>:
qüestió f de temps
♦ það er bara tímaspursmál hvenær <+ ind.>només és [una] qüestió de temps quan <+ ind.>

tímgill <m. tímgils, tímglar>: <MED> tim m, timus m

els mesos bíblics de l'any
1 [mes d']abib, aviv
אָבִיב
abíbmánuður, abíb-mánuður Gæt þess að halda Drottni Guði þínum páska í abíbmánuði, því að í abíbmánuði leiddi Drottinn Guð þinn þig á náttarþeli út af Egyptalandi einmánuður
1 nissan נִיסָן nísan,
nísanmánuður
Í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs var varpað púr, það er hlutkesti, í viðurvist Hamans, frá einum degi til annars og frá einum mánuði til annars, og féll hlutkestið á þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar. einmánuður
  [mes de] ziu,
[mes de] ziv
זִו
sívmánuður Á fjórða ári var grundvöllurinn lagður að húsi Drottins, í sívmánuði harpa
  iiar (iyyar), iar
אִיָּיר
אִיָּר
    harpa
  sivan
סִיוָן
sívan Og skrifurum konungs var þá stefnt saman, hinn tuttugasta og þriðja dag hins þriðja mánaðar - það er mánaðarins sívan - og var þá skrifað með öllu svo sem Mordekai bauð, til Gyðinga og til jarlanna og til landstjóranna og til höfðingja skattlandanna frá Indlandi til Blálands skerpla
         
4 tammuz תַּמֻּז     sólmánuður
  av אָב     heyannir
  elul אֱלוּל     tvímánuður
         
7 tixré, tixrí תִּשְׁרֵי etanim אֵתָנִים Þá söfnuðust allir Ísraelsmenn til Salómons konungs í etaním-mánuði á hátíðinni (er sá mánuður hinn sjöundi). haustmánuður
  kheixvan חֶשְׁוָן,
mar-kheixvan מַרְחֶשְׁוָן
bul בּוּל á ellefta ári, í búlmánuði - það er áttunda mánuðinum - var húsið fullgjört í öllum greinum, með öllu sem því tilheyrði gormánuður
  quisleu
quislev
כִּסְלֵו
kislevmánuður Í kislevmánuði tuttugasta árið, þá er ég var í borginni Súsa... ýlir
         
10 tevet טֵבֵת   Og Ester var tekin inn til Ahasverusar konungs, inn í hina konunglegu höll hans, í tíunda mánuðinum - það er tebetmánuður - á sjöunda ríkisstjórnarári hans mörsugur (o: jólmánuður; o: hrútmánuður)
  xevat שְׁבָט     þorri
  adar אֲדָר   Í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs var varpað púr, það er hlutkesti, í viðurvist Hamans, frá einum degi til annars og frá einum mánuði til annars, og féll hlutkestið á þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar. góa
         
  [adar xení, segon adar, va-adar, ve-adar, adar bet]
אֲדָר שֵׁנִי
וְ אֲדָר
וַ אֲדָר
אֲדָר ב
  El sistema islandès i el sistema hebreu per reacoblar el còmput dels mesos a l'any solar no era idèntic. Els mots d'una i altra llengua no són, per tant, equivalents; només són els termes que designen les unitats temporals amb què ho feien en una i altra cultures [aukanætur] + [sumarauki] o [aukavika]

tími <m. tíma, tímar>: 1. <GEN>temps m
		á okkar tímum: en els nostres temps, actualment
		hvađ tekur ţađ langan tíma? Quin temps caldrŕ? Quč durarŕ?
		hvílíkir tímar! hvílíkir siđir!: o tempora!, o mores!
		tekur ţađ langan tíma? que trigarŕ gaire?
		um tíma: un cert temps (durant un temps)
			...frá vinkonu minni sem bjó um tíma í Ísrael: ...d'una amiga meva que va passar un cert temps a Israel
		vera á undan tímanum (o: tíma) sínum: <LOC FIG> avançar-se als seus temps
♦ á Franco-tímanum: en temps d'en Franco
♦ einhvern tíma: algun dia, alguna vegada
♦ koma á réttum tíma: arribar a temps, ésser-hi a temps, arribar a punt
◊ við komum á réttum tíma á fundinn: vam arribar a temps a la reunió
◊ við komum á réttum tíma í skipið sem átti að fara klukkan 19:00: vam arribar a temps al vaixell que havia de salpar a les 19:00
♦ koma á réttum tíma til að: arribar a punt per
♦ á réttum stað og á réttum tíma: en el lloc indicat i en el moment oportú
♦ sóa tíma: perdre el temps, desaprofitar el temps
♦ til lengri tíma litið: a més llarg termini
♦ til skamms tíma: #1. (fram til þessa, þar til nú fyrir skemmstufins fa poc [temps] (fins no fa gaire); #2. (stuttlega, í stuttan tíma) per poc temps (que dura o ha durat poc temps);
2. (klukkustund) hora f (seixanta minuts)
		dagsetning og tími: data i hora
		eftir tvo tíma: #1. d'aquí a dues hores (temps futur). #2. al cap de dues hores (temps passat

tímían <n. tímíans, no comptable>:
(kryddfarigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.  (planta Thymus vulgaris emprada com a condiment)

tímían·runni <m. -runna, -runnar>:
(garðablóðbergfarigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.  (planta Thymus vulgaris)

tíræðis·aldur <m. -aldurs, no comptable>:
edat f que va dels noranta als cent anys
♦ á tíræðisaldri: en la norantena

tí·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
1. <GENcentenari -ària, que té cent anys
♦ tíræður að aldri: d'edat centenària, de cent anys d'edat
◊ Jóhannes sá um útgáfuna: en Joan va tenir cura de l'edició
2. (hundrað faðmade cent braces (d'alt, de profund, de llarg)

tíska <f. tísku, tískur. Gen. pl.: tíska>: moda f
	klæddur ~ klædd ~ klætt í nýjustu tísku: vestit -ida a l'última moda
	koma úr tísku: passar de moda
		kominn ~  komin ~ komið úr tísku: passat -ada de moda
	tolla í tískunni: anar a la moda

tísku·blađ <n. -blaðs, -blöđ>: revista f de modes

tísku·klipping <f. -klippingar, -klippingar>: tallat m de cabells a la moda

títan <n. títans, pl. no hab.>:
titani m (metall Ti)

Títon <m. Títons, no comptable>:
Titó m (Τιθωνός)
◊ reis úr rekkju ǁ rósfögr dís ǁ frá mærum Títon, ǁ Morginskæra, ǁ sú er ófeigum ǁ uppheims goðum ǁ ok feigum ljós færir ǁ foldbyggendum: Morginskæra (= Eos, Aurora), la deessa bella com les roses, es va llevar del llit de l'ínclit Titó, la qui porta la llum als mortals habitants de la terra i als immortals déus celestials (traducció del 1854 de l'Sveinbjörn Egilsson de la Odissea V, 1-2 = Ἠὼς δ᾽ ἐκ λεχέων παρ᾽ ἀγαυοῦ Τιθωνοῖο ǁ ὤρνυθ᾽, ἵν᾽ ἀθανάτοισι φόως φέροι ἠδὲ βροτοῖσιν·)
◊ reis úr rekkju ǁ rósfögr dís ǁ frá mærum Tíþóni, ǁ Morgunskæra, ǁ sú er ófeigum ǁ uppheims goðum ǁ ok feigum ljós færir ǁ foldbyggjöndum: Morgunskæra (= Eos, Aurora), la deessa bella com les roses, es va llevar del llit de l'ínclit Titó, la qui porta la llum als mortals habitants de la terra i als immortals déus celestials (traducció del 1856 del Benidikt Gröndal de la Ilíada XI, 1-2 = Ἠὼς δ᾽ ἐκ λεχέων παρ᾽ ἀγαυοῦ Τιθωνοῖο ǁ ὄρνυθ᾽, ἵν᾽ ἀθανάτοισι φόως φέροι ἠδὲ βροτοῖσι· )

títu·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>: agulla f (de cap)

tíu: deu (10)
	tíu ţúsund: deu mil

tíund <f. tíundar, tíundir>: delme m (contribució religiosa)

tíundi, tíunda, tíunda: desč -ena
	ég er tíundi í röđ: sóc el desč de la cua, som es qui fa deu de sa coa (Mall.)
	einn tíundi (hluti): una desena part
	tíundi hluti: una desena part
	viđ tíunda mann: érem deu

tjakkur <m. tjakks, tjakkar>: gat m (aparell per aixecar vehicle)

tjald <n. tjalds, tjöld>: 1. tenda f [de campanya]
	2. (forhengi) teló m [de teatre]
		bak við tjöldin: <FIG> entre bastidors
		fyrir opnum tjöldum: <FIG> davant tothom
		tjaldið er fallið: el teló ha caigut, ha acabat la funció
	3. (kvikmyndatjald) pantalla f [de cinema]

tjalda <tjalda ~ tjöldum | tjaldaði ~ tjölduðum | tjaldað>: acampar
	má tjalda hér? Que es pot acampar aquí?

tjald·stćđi <n. -stæðis, -stæði>: cŕmping m

tjald·svćđi <n. -svæðis, -svæði>: zona (o: àrea) f d'acampada

tjaldur <m. tjalds, tjaldar>:
garsa f de mar (ocell Haematopus ostralegus)

Tjalli <m. Tjalla, Tjallar>:
(enskur hermaður eða sjómaðurjan m (Men.(soldat o mariner anglès)
◊ Danirnir hljóta að hafa botnað eitthvað í ræðu Tjallans því að þeir...: els danesos degueren haver entès alguna cosa del discurs del jan per tal com...

tjarna·íris <f. -írisar, -írisar>:
[gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus)

tjarna·lilja <f. -lilju, -liljur>:
[gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus)

tjarna·síld <f. -síldar, -síldar>:
lavaret m (peix Coregonus lavareti)

tjá <tjái ~ tjáum | tjáði ~ tjáðum | tjáð>:
servir, ésser d'utilitat
♦ það tjáir ekki: això no serveix [de res]
♦ tjá e-m e-ð: informar algú d'una cosa, ennovar algú d'una cosa, comunicar una cosa a algú
♦ tjá sig: #1. <GENexpressar-se. ◊ hún segist einfaldlega geta tjáð sig betur á íslensku en katalónsku: diu que senzillament pot expressar-se millor en islandès que no pas en català; ◊ kunna að tjá sig vel með orðum: saber-se expressar bé amb paraules; #2. (segja álit sitt, skoðun sínadonar la seva opinió (donar el seu parer). ◊ tjáðu þig: dóna-hi la teva opinió
♦ tjá sig um e-ð við e-n: expressar la seva opinió sobre una cosa a algú

tjása <f. tjásu, tjásur>: ble m (floc de cabells)

tjón <n. tjóns, tjón>: dany m, mal m, pčrdua f
	tilfinnanlegt tjón: pčrdua sensible
	bíđa tjón: sofrir un dany, sofrir danys
	bćta einhverjum tjón: rescabalar a algú d'un dany
	gera einhverjum tjón: causar o infringir danys a algú
	verđa fyrir tjóni: sofrir o tenir danys

tjörn <f. tjarnar, tjarnir>: estany m [petit], estanyol m, bassa f [grossa]

Tobía <m. Tobía, pl. no hab.>:
Tobies m, Tovià m (andrònim) (טוֹבִיָּה, טוֹבִיָּהוּ)

togari <m. togara, togarar>:
traïnya f (embarcació de pesca)

togast <togast ~ togumst | togaðist ~ toguðumst | togastá>:
1. <GENestirar cadascú del seu costat
♦ togast á um e-ð: <FIGlluitar per una cosa, barallar-se per una cosa
♦ togast á við e-ð ~ e-n: <GEN & FIGlluitar amb una cosa ~ algú, anar d'estira-i-arronsa ambuna cosa ~ algú
2. En la llengua medieval, aquest verb se sol construir amb la preposició <við>:
◊ Glámur leit á slitrið er hann hélt á og undraðist mjög hver svo fast mundi togast við hann: en Glámur va mirar el tros d'abric de pell esqueixat que li va quedar a la mà, preguntant-se, tot astorat, qui devia ésser el que l'havia estat estirant amb ell
◊ hann hafði þá togast við að draga Gretti að sér og því kiknaði Glámur á bak aftur og rauk öfugur út á dyrnar svo að herðarnar námu af dyrið og rjáfrið gekk í sundur, bæði viðirnir og þekjan frerin, féll svo opinn og öfugur út úr húsunum en Grettir á hann ofan: amb això el serf no hi havia comptat. Havia estat maldant amb totes les seves forces per a estirar cap a si en Grettir i per això en Glámur va cedir cap enrere, caiguent de cop d'esquena cap a la porta de manera que les espatlles van xocar i treure fora de lloc la llinda de la porta i la sostrada es va trencar, tant les llates com la coberta de terra congelada de l'edifici. El serf va acabar caiguent d'esquena fora de l'edifici i en Grettir li caigué al damunt
◊ er þessi maður og góður af tíðindum. Þurfum vér eigi að togast eftir orðum við hann: aquest home també és bo contant noves. No cal que li traguem les paraules de la boca amb unes estenalles
◊ "vel er þat," sagði Heiðr, "at þú ert hér kominn, Ásmundr, því at þinn vegr ok virðing ferr víða um heiminn, en ekki muntu við aldr togast, en þykkja þar góðr drengr ok mikill kappi, sem þú ert": la Heiðr li va dir: "Està bé que hagis vingut aquí, Ásmundr, perquè la teva glòria i fama s'estendran arreu del món, però no hauràs de fer cap estira-i-arronsa amb la vellesa (és a dir, moriràs jove), i allà on siguis et consideraran un baró prous i un gran campió
◊ það barst að einn aftan þá er Þorkell og Þormóður vildu ganga út til skemmu og Sigríður með þeim þá tók Loðinn til Sigríðar og hélt henni en hún togast úr höndum honum. Og er Þormóður sér þetta þá tekur hann í hönd Sigríði og vill kippa henni úr höndum Loðni en það gengur eigi skjótt. Þorkell sér á þrætu þeirra: es va esdevenir que un vespre, quan en Þorkell i en Þormóður volien sortir per anar al lloc de dormir, acompanyats per la Sigríður, que en Loðinn va pegar grapada a la Sigríður i la tenia agafada, encara que ella forcejava per deslliurar-se de les seves mans. Quan en Þormóður ho va veure, va agafar la Sigríður pel braç i la volgué sostreure d'una estrebada de les mans d'en Loðinn, però no va resultar tan fàcil com havia semblat. En Þorkell va veure llur baralla
◊ Skeggi kvað öngvan mann taka af sér það er hann ætti. Grettir þreif til malsins og toguðust þeir um hann og vildi sitt mál hvortveggi hafa: l'Skeggi li va dir que cap home no li prendria el que li pertanyia. En Grettir va pegar grapada a la taleca i es varen posar a estirar-la, cadascun del seu costat, i cadascun volia imposar la seva voluntat
◊ Baglar sóttu eptir þeim allt undir borgina; ok er Birkibeinar komu í borgina, þá varð sá atburðr, at Baglar fengu einn manninn at fótunum, er hann vildi í borgina, en Birkibeinar vildu hlífa honum, ok þrifu í axlirnar, toguðust um, ok þann mann tvískiptu þeir í sundr milli sín, ok skildust við þat; þetta var Maríumessu aptan: els Crosses els van encalçar fins al peu mateix de la ciutadella i quan els Cames-de-beç hi entraren a dins, es va esdevenir que els Crosses aconseguiren agafar un home pels peus que volia entrar dins la ciutadella, però els Cames-de-Beç volgueren protegir-lo i l'agafaren per les aixelles. Els uns i els altres l'estiraven, cadascun del seu costat, [i l'estiraren tan fort que] esqueixaren aquell home per la meitat. Després d'això, els Crosses i els Cames-de-Beç se separaren. Això va passar la vigília de la festa de la Mare de Déu
◊ Jökull stóð þá upp, ok Allsterkr réðst þá í móti honum, ok var þeira atgangr inn harðasti. En þó var Jökull sterkari ok bar hann at bekk, þar sem Þorsteinn var fyrir. Jökull vildi draga Allsterk frá bekknum ok togast við fast, en Þorsteinn helt honum. Jökull tók svá fast, at hann sté í hallargólfit upp at ökkla, en Þorsteinn hratt Allsterk frá sér, ok fell Jökull á bak aptr, ok gekk ór liði á honum fótrinn: aleshores en Jökull es va posar dret i l'Allsterkr el va atacar i llur enfrontament fou el més aferrisat que un es pugui imaginar. I tanmateix, en Jökull era el més fort, així que va anar enduent-se l'Allsterkr cap al banc davant el qual hi havia en Þorsteinn. En Jökull volia empènyer l'Allsterkr lluny del banc i feien un estira-i-arronsa molt dur, però en Þorsteinn tenia l'Allsterkr agafat. En Jökull[, al final,] va estirar l'Allsterkr amb tanta de força que s'enfonsà fins als turmells en el trespol del palau, i assús-suaixí, en Þorsteinn va amollar l'Allsterkr de manera que en Jökull va caure d'esquena i es va desllorigar el peu

togbrautar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
telefèric m
♦ taka togbrautarvagninn upp í kastalann: agafar el telefèric per pujar al castell

tognun <f. tognunar, tognanir>: <MED> esquinç m, torçada f [violenta]
	tognun á e-u: esquinç de..., torçada de...

tog·streita <f. -streitu, no comptable>:
estira-i-arronsa m

tolla <tolli ~ tollum | tolldi ~ tolldum | tollað>:
1. (lafa, vera fastur við, loða viðestar enganxat -ada (o: aferrat) el cap a (adherir-se, estar agafat, aguantar-se fixat)
♦ plásturinn tollir ekki: la tirita no s'aferra
♦ tolla á e-u ~ e-m: quedar-se aferrat -ada a una cosa ~ algú
♦ tolla á baki: mantenir-se assegut -uda a la sella [del cavall]
♦ húfan tollir ekki á höfðinu: la gorra no es manté enganxada al cap
♦ málningin tollir illa á yfirborðinu: la pintura queda mal aferrada a la superfícietoll
2. (haldast kyrr á e-m stað, una, dvelja kyrrestar (o: estar-se)  (restar, romandre, continuar, mantenir-se en un indret, una feina, un matrimoni etc.)
gekk þá kona í móti honum, búin sem portkona og undirförul í hjarta - hávær er hún og óhemjuleg, fætur hennar tolla aldrei heima (ʃāˈχan, שָׁכַן : bə-βēi̯ˈθā-ḥ   lɔʔ־ʝiʃkəˈnū   raɣˈlɛi̯-χā, בְּבֵיתָהּ, לֹא-יִשְׁכְּנוּ רַגְלֶיהָ), hún er ýmist á götunum eða á torgunum, og situr um menn hjá hverju horni -: llavors una dona li va sortir a l'encontre, abillada com una puta i sorneguera en el cor. És sorollosa i desenfrenada, els seus peus no paren mai a casa, és o bé als carrers o a les places, i està a l'aguait d'homes a cada cantonada
♦ hann tollir hvergi: no pot quedar-se (o: restar; o: romandre) enlloc, no para quiet -a en lloc (p.e., en una feina determinada)
♦ hann tollir í e-u: continuar en una cosa (romandre en una feina, una relació etc.)
♦ hann tollir hvergi í vinnu né skóla: no ho aguantava ni a una feina ni a l'escola
♦ tolla í tískunni: seguir la moda, anar a la moda
♦ það tollir ekkert í honum: <LOC FIGno li queda res (s'oblida de tot de manera més o menys immediata, no sap o pot memoritzar res)
3. (tylla, festaenganxar una cosa (fixar)
♦ tolla e-u á e-ð: enganxar una cosa a una cosa
♦ tolla beitu á öngul: posar l'esca a l'ham

toll·afgreiđsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>: formalitats f.pl de duanes, trŕmits m.pl de duanes, despatx duaner

toll·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>: duaner m, duanera f

toll·skođun <f. -skoðunar, no comptable>: control m de duanes (inspecció duanera)

toll·skyldur, -skyld, -skylt: subjecte -a a duanes, declarable a duanes
	eruđ ţér međ tollskyldar vörur? Que té res a declarar?
	ţetta er tollskylt: haurŕ de declarar aixň, haurŕ de pagar aranzel per aixň

toll·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur>: declaració f de duana, declaració duanera
	...ef sendingunni fylgja tollskýrslur: si la tramesa [postal] va acompanyada d'una declaració de duana (o: si hom ha adjuntat una declaració de duana a la tramesa postal)

tollur <m. tolls, tollar>: duana f

toll·virði <n. -virðis, -virði>: valor m,f [declarat] en duana

tombóla <f. tombólu, tombólur>:
tómbola f

tonn <n. tonns, tonn>:
tona f (mil quilos)
♦ þúsundir tonna af e-u: milers de tones d'una cosa

topp·goði <m. -goða, -goðar>:
cabussó (o: escabussó) emplomallat, cabrellot m (Val.), soterí m [gros] (Bal.) (ocell Podiceps cristatus)

topp·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:
<GEOMangle m vertical

topp·meisa <f. -meisu, -meisur>: mallerenga emplomallada, mallerenga f de cresta, capferrerico m de capell (Mall.), capellanet m de cresta (Val.) (ocell Parus cristatus)

toppur <m. topps, toppar>:
1. (hárskúfurtofa f, ble m (de cabells)
2. (ennistoppur á hesti & manniserrell m (de front de cavall & de persona)
♦ láta klippa toppinn: tallar-se el serrell
◊ hyggið svá til, sveinar, at hvárki bregði lagi sínu toppr né tagl í hestunum, ok gætið þeira vel ok geymið hugalt, at eigi saurgist þeir: pareu esment, vailets, que no es toqui (?) als cavalls ni un pèl ni del serrell del front ni de la cua, i teniu-ne bona cura d'ells, i vetlleu atentament que no se sollin pas
♦ borga e-ð upp í topp: pagar una cosa fins al darrer cèntim
♦ frá toppi til táar: de cap a peus
3. (fjallstoppur, oddmjór tindurcim m (de puig, acabat en punxa)
♦ vera á toppnum: <LOC FIGésser al cim
4. (trjátoppurcapçada f, capcurucull m (Mall.) (d'arbre)
5. (þak í bílbaca f (de cotxe)
6. (efsta sætiprimer lloc (de classificació)
♦ vera á toppnum: ocupar la primera posició

topp·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
bec m de serra mitjà, serreta mitjana (Val.), ànnera peixatera (Mall.), àneda peixatera (Men.(ocell Mergus serrator)

torf <n. torfs, no comptable>:
1. <GENgleva f  (o: pa m) de terra amb el seu herbei
2. (mórtorba f (carbó)

torf·bás <m. -báss, -básar>:
<HISTtorfbás m, indret del mas on hom amuntegava la torba seca per tenir-ne provisió. També rebia el nom de torfbingur
◊ Refur lét illa að henni er hún skyldi fara með slíkum erindum um nætur "en þó liggur léskrápur einn utar í torfbási og taki hann sér þar af skæði": en Refur es va posar felló amb ella per molestar-lo amb tals encàrrecs enmig de la nit [però li digué] “però si defora, al cobert de la torba, hi ha un léskrápur -ço és, un tros de pell assecada de tauró de Grenlàndia-, que [el pastor] s'agafi els skæði que ha de menester per a les seves sabates d'aquesta pell de tauró”

torf·bingur <m. -bings, -bingir. Gen. pl.: -bingja; dat.pl.: -bingjum>:
<HISTtorfbingur m, indret del mas on hom amuntegava la torba seca per tenir-ne provisió. També rebia el nom de torfbás o torfabás
◊ Þórólfur fór til Refs og kom þar síð dags. Hann leyndist í torfbingi og hlóð að sér elditorfi svo að ekki kom upp nema nasirnar einar. Refur var var um sig svo að hann lét lokur fyrir hurðir hvert kveld og lét ljós bera tvisvar um hús öll, fyrst fyrir náttverð og í annað sinn áður en menn fóru í rekkjur. Og enn var svo gert. Eigi fannst Þórólfur að heldur. Þórólfur talaði hverjum manni líkt. Hann stóð upp þegar niður var lagist. Hann vakti griðkonu Refs og sagðist vera sauðamaður. Hann bað hana kalla til skæða við Ref því að hann kveðst skyldu á fjall ganga um morgun: en Þórólfur se'n va anar al mas d'en Refur i hi va arribar que el dia ja tombava. Es va amagar dins el caramull de torba del mas i va acaramullar pans de torba tot al seu voltant de tal manera que no en quedés a fora més que els narius. En Refur anava previngut de manera que cada vespre feia tancar les portes amb forrellat i feia fer dues rondes per totes les cases amb una llàntia o torxa, la primera es feia abans de sopar i la segona, abans de colgar-se. I així mateix és com es va fer aquell vespre, però en Þórólfur no fou descobert. En Þórólfur sabia imitar la veu de qualsevol home. Tan bon punt la gent es va haver colgada, ell es va aixecar del seu amagatall i va despertar una griðkona o serventa d'en Refur dient-li que era el pastor de les ovelles. Li va demanar que demanés al Refur uns skæði -ço és, uns trossos de pell d'ovella no adobada, per al calçat- perquè, li va dir, de bon matí havia d'anar al puig

torg <n. torgs, torg>:
1. <GENplaça f
◊ allur lýðurinn safnaðist saman eins og einn maður á torginu (ʔɛl־hā-rəˈħōβ, אֶל-הָרְחוֹב) fyrir framan Vatnshliðið. Og þeir báðu Esra fræðimann að sækja lögmálsbók Móse, er Drottinn hafði sett Ísrael. Þá kom Esra prestur með lögmálið fram fyrir söfnuðinn, bæði karla og konur og alla þá, er vit höfðu á að taka eftir, á fyrsta degi hins sjöunda mánaðar. Og hann las upp úr því á torginu (hā-rəˈħōβ, הָרְחוֹב), sem er fyrir framan Vatnshliðið, frá birtingu til hádegis, í viðurvist karla og kvenna og þeirra barna, er vit höfðu á, og eyru alls lýðsins hlýddu á lögmálsbókina: tot el poble es va aplegar com un sol home a la plaça que hi ha davant la Porta de l'Aigua. I pregaren a Esdres, l'escriba, que anés a cercar els llibres de la llei de Moïsès, que Jahvè havia prescrit a Israel. Llavors, Esdres, el sacerdot, va comparèixer amb la Llei davant la Congregació [del Poble], composta pels homes i les dones i tots aquells [infants] que fossin capaços d'entendre-la. Això era el primer dia del setè mes. L'Esdres va llegir amb veu forta [passatges] de la llei a la plaça que hi ha davant la Porta de l'Aigua des de l'alba fins a migdia, en presència dels homes i de les dones i de llurs infants que fossin capaços d'entendre-la. I les orelles de tot el poble escoltaren amb atenció la lectura del Llibre de la Llei
♦ Rauða torgið í Moskvu: la Plaça Roja de Moscou
♦ Torg hins himneska friðar: la Plaça de la Pau Celestial, Tian-anmen
2. (markaðstorgplaça f del mercat (la destinada específicament a fer-s'hi el mercat setmanal)

tor·leystur, -leyst, -leyst <adj.>:
difícil de resoldre

tor·merki <n.pl. -merkja>:
dificultats f.pl
♦ telja tormerki á e-u: considerar difícil una cosa (considerar-la de difícil realització i per això gairebé impracticable)

tor·rek <n. -reks, no comptable>:
menyscapte m [greu], pèrdua f greu
◊ nú ef maðr er stolinn fé sínu ok sér hann manna farveg liggja frá [garði], þá skal hann ganga eptir heraðsmǫnnum sínum ok lýsa sínu torreki ok æsta sér liðs til eptirfarar, svá mikils sem honum líkar, ok spyrja til garðs manns, þá skulu þeir sitja utan garðs eða túnvallar, ef eigi er garðr um, ok einn gera til húss ok segja til eyrendis ok æsta til rannsaks. Ef hinn býðr þat, þá gangi hann eptir grǫnnum sínum, þá eigu hinir inn at ganga í skyrtum einum ok lausgyrðir: si a un home li roben béns i veu petjades d'home que surten del seu mas, que vagi a cercar els homes de la comarca i els descrigui quin ha estat el seu menyscapte i els demani que li donin tota l'ajuda que cregui convenient per a empaitar [el lladre] i resseguir les petjades fins al mas de l'home [que les hagi deixades]; aleshores ell i els qui l'hi hagin acompanyat romandran defora del túngarðr o del túnvǫllr, en el cas que la prada del mas no tingui tanca, i n'enviaran un a les cases del mas perquè els digui per què són allà i que els permetin l'escorcollament de les cases. Si l'amo del mas els ho permet, que vagi a cercar els seus veïns i[, quan hagin arribat,] que els altres hi entrin vestits únicament amb una camisa i sense cinyell
◊ ok er þeir hǫfðu þar verit til várs, þá var þat einn dag, at hǫfðingi mælti til Haralds: "furðu mikit torrek lætr faðir þinn sér at, er ek tók vist nǫkkura frá honum í vetr, en ek mun þér þat launa með feginsǫgu: faðir þinn er nú dauðr, ok skaltu heim fara, muntu þá fá ríki þat alt, er faðir þinn hefir átt, ok þar með skaltu eignast allan Nóreg": i hi varen romandre fins a la primavera, i un dia es va esdevenir que aquell hǫfðingi li va dir a en Harald: "quan jo li vaig agafar alguns queviures aquest hivern passat a ton pare, ell va dir que li havia estat un menyscapte espantosament gran, però jo ara te'ls rescabalaré amb una bona notícia: ton pare és mort i tornaràs a casa, allà prendràs possessió de tot el regne que ha tingut ton pare i amb ell, també obtindràs tota Noruega.
◊ of dýrkeypt es ǫ́st, ef gráta skal eptir látinn [mann], en flóttstyggr fullhugi, sás varð dróttin, fellir vígtár; konungs ǫ́rum lízk torrek várt verra: massa car s'ha comprat l'amor si un ha de plorar per un mort; però l'ardit i intrèpid que ha perdut el seu senyor [també] plora llàgrimes per la seva mort. Als homes del rei la pèrdua que hem sofert ens sembla [molt] pitjor

tor·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
(torskilinnenigmàtic -a  (difícil d'entendre, obscur en el seu tarannà o en la seva natura, abstrús)

tor·ræki <n. -rækis, no comptable>:
menyscapte m [greu], pèrdua f greu
◊ á þessu sama ári gipti herra Árni biskup Guðnýju, dóttur Helga Loptssonar ok Ásbjargar systur sinnar, Þórði Hallssyni af Mǫðruvǫllum í Eyjafirði, ok var veizlan heima í Skálaholti at áliðnu sumri; en er þar af sannast at segja at hverjum sínkum manni mundi þat vera mjǫg minniligt torræki ef hann lét svá sína peninga tærða sem þar tærðu þessir frjálsir menn sinn kost er efnit (o potser s'hauria d'esmenar en efnt o efnat?; → efna¹,² . Cf l'expressió efna til [mikillar] veizlufengu til þessarar samdrykkju, þvíat allt fór saman, at boðsmenn vóru margir ok mikillar frægðar, mikil húsakynni ok mikilmannliga innan búin, ok innleiðslan stórmannlig, vistafǫngin valin, drykkrinn dýrr, útleiðslan ágæt af beggja hendi: aquell mateix any, el senyor bisbe n'Árni va beneir a Mǫðruvellir, a l'Eyjafiord, el matrimoni de la Guðný, la filla d'en Helgi Loptsson i de n'Ásbjǫrg, la germana del bisbe, amb en Þórðr Hallsson, i el convit es va fer a casa, a Skálaholt a les darreries de l'estiu, i d'aquest convit se n'ha de contar com a cosa ben vera que a qualsevol persona parsimoniosa li hauria estat un greu i molt memorable daltabaix econòmic si hagués despès els seus diners de la mateixa manera que aquests homes lliures, que van tenir motiu i ocasió d'oferir aquell convit, hi van fer gastament de llur hisenda, car tot plegat es va esdevenir que els convidats a les noces foren molts i de gran renom, l'indret de llur allotjament, espaiós i el seu interior, parat molt senyorívolament, la rebuda amb què hom els va acollir, magnífica, el menjar, exquisit, les begudes, precioses, i en el moment de l'adéu, totes dues parts es van acomiadar fent-se esplèndids regals
◊ þenna vetr, sem Rafn kom áðr um haustit, kom mikit hallæri fyrir norðan land, sem var í Nóregi, því at hinn hæsti hǫfuðsmiðr sá vára menn hluttakara með Nóregsmǫnnum í syndinni, vildi hann ok, at þeir væri hluttakarar at skriptinni. Þetta torræki (segons els editors: toræri = hallæri “any de fam i carestia”kvam ok vetri síðarr suðr um land, á þá leið sem orðskviðr mælir (segons els editors: orðsvinnr maðr segir..., orðsviðr maðr segir... o orðskviðrinn hljóðar; totes aquestes lliçons són típiques fórmules introductòries de dites), at «nálægr veggr hitnar þá er hinn næsti brennr», sáum vér þá sakir várs syndagjalds sanna guðs reiði yfir oss kvamna. Margir hlutir urðu á einum tíma þessi misseri, þeir sem eigi má alla senn segja. Eptir fyrrsagt þing var nokkor dvǫl á um fjandskap þann, sem verit hafði milli [herra] Árna biskups ok [herra] Ásgríms, svá at fyrir góðra manna flutning sátu þeir at orlofi biskups at einni veizlu, varð Ásgrímr því feginn, þar sem honum var eigi ókunnigt, hvílíks vert var. Þá bjó í Haukadal Klængr Teitsson, ok Ormr son hans bjó í Tungu, hann var hinn mesti vin Ásgríms, ok eggjaði hann æ í mót biskupi, en sefaði hvergi: l'hivern després de la tardor en què en Hrafn havia tornat a Islàndia, una gran carestia i fam va colpir tot el nord de l'illa igual que Noruega perquè l'Artífex Màxim havia vist que els nostres compatriotes es feien partíceps del pecat dels noruecs i volgué que, d'idèntica manera, també participessin de la penitčncia [que els imposava]. Un hivern més tard, la fam va arribar al sud de l'illa, fent-se vera aquell refrany que diu que «la paret mitjancera s'escalfa quan a la casa del veí s'hi cala foc» (nosaltres diríem quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar o quan vegis la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar). Fou així que vam veure com l'ira de Déu s'abatia damunt nosaltres com a càstig pels nostres pecats. Aquest mateix any van passar tantes de coses alhora que no es poden contar totes d'una sola tongada. Després del þing esmentat a dalt, hi hagué, durant un cert temps, una pausa en l'hostilitat que es tenien el senyor bisbe i n'Ásgrímr, de manera que aquest i el bisbe, per intercessió d'alguns bons homes i amb el permís del bisbe, van participar en un mateix convit. N'Ásgrímr n'estigué molt content perquè sabia el valor que aquell fet tenia. En aquell temps, en Klængr Teitsson vivia al Haukadalr i el seu fill Ormr a Tunga. N'Ormr era el més gran amic de n'Árgrímr i l'inflava contra el bisbe i no l'apaivagava mai ni en res.

tor·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
difícil d'entendre, difícil de comprendre

tor·tíma <-tími ~ -tímum | -tímdi ~ -tímdum | -tímte-u ~ e-m>:
	1. (eyðileggja) destruir una cosa (anorrear)
	2. (drepa) matar algú (fer perir)
	3. (útrýma) exterminar algú (fer desaparèixer una població sencera)

tor·tíming <f. -tímingar, no comptable>: destrucció f

tor·trygginn, -tryggin, -tryggið: desconfiat -ada, incrèdul -a

tor·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-n>:
1. <e-ð>: desconfiar de la veracitat d'una cosa (dubtar o recelar de la veracitat)
◊ enda tortryggðu menn sögusögn þeirra: de manera que la gent va desconfiar de la veracitat de la història que havien contada
2. <e-n>: desconfiar d'algú (no refiar-se'n o no creure-se'l)
♦ tortryggja e-n við e-n: fer que algú desconfiï d'algú

tor·tryggur, -trygg, -tryggt: desconfiat -ada, incrèdul -a

tor·velda <-velda ~ -veldum | -veldaði ~ -velduðum | -veldaðe-ð>:
1. <GENdificultar una cosa
♦ torvelda starfsemi e-s: dificultar les activitats d'algú

tor·veldur, -veld, -velt: difícil, dificultós -osa, penós -osa, ardu ŕrdua

tóbak <n. tóbaks, no comptable>: tabac m

tóbaks·búð <f. -búðar, -búðir>:
estanc m

tóbaks·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
tabaquera f, tabac m (planta Nicotiana tabacum)

tóbak·sali <m. -sala, -salar>: estanquer m, estanquera f

tóbaks·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: estanc m

tófú <n. tófú, tófú. Pl. no hab.>:
<CULINtofu m  (sojahlaup)

tól <n. tóls, tól>:
1. (verkfærieina f  (instrument de treball, estri, utensili)
2. (reðuraparell m, orgue m (Mall.) (òrgan sexual masculí)

tólf: dotze (12)

tólf·fótungur <m. -fótungs, -fótungar>:
<ZOOLeruga f

tólfti, tólfta, tólfta: dotzè -ena

tólf·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
<QUÍMdodecahidrat -a, dodecahidratat -ada

tólg <f. tólgar, no comptable>:
sèu m

tóma·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<MATconjunt buit

tóm <n. tóms, no comptable>:
1. (tómarúmbuit m (espai no ple & espai sense aire)
2. (tómleikibuidor f (vacuïtat)
3. (geimurespai m (cosmos, espai interstel·lar)
4. (næðicomoditat f (lleure, temps disponible per a fer una cosa)
♦ fá tóm til e-s: prendre's el temps necessari per a una cosa
♦ hafa tóm til e-s: tenir temps per a una cosa
♦ í góðu tómi: amb calma [i tranquil·litat], còmodament, amb tota comoditat

tómat·brauð <n. -brauðs, no comptable>: <CULIN> pa m amb tomaca, pa m amb oli (Mall.)

tómati <m. tómata, tómatar>: tomŕquet m, tomaca f, tomàtiga f (Mall.), domŕtiga f (Mall.)

tómat·safi <m. -safa, no comptable>: suc m de tomaca

tómat·sósa <f. -sósu, -sósur>: 1. <GEN> salsa f de tomaca
	2. (ketsup) ketchup m

tómats·sósa <f. -sósu, -sósur> variant de → tómatsósa “salsa de tomaca”

tómat·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de tomaca

tómatur <m. tómats, tómatar>:
variant de tómati ‘tomaca, tomàquet’

tóm·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (seinlegur, hægurlent -a (que es pren temps a fer les coses)
◊ eigi voruð þér nú tómlátir Íslendingar. Hygg eg nú að þér ætlið yður dóminn um manninn en eigi konungi: vosaltres, islandesos, heu estat diligents: pel que em sembla, preteneu ésser vosaltres mateixos els qui jutgin aquest home i no que ho faci el rei
◊ Skeggi kveðst þess ófús, kvað þá óskaplíka: "Sköfnungur er tómlátur en þú ert óðlátur og óðlundaður.": L'Skeggi va dir que no estava disposat a fer-ho i que ells [dos] eren massa diferents de caràcter: "L'Sköfnungur (l'espasa de n'Skeggies pren temps a fer la seva feina, però tu ets impetuós i arrauxat"
2. (sinnulaus, sljór, daufurindolent (apàtic, desganat & flegmàtic)
◊ Þórir kveðst þat eigi vilja, ok varð svá at vera. Þorsteinn stóð upp ok tók vápn sín ok svá brœðr hans allir. Þórir var inn tómlátasti: en Þórir va dir que no se'n volia anar i que així havia d'ésser. En Þorsteinn es va aixecar, va agafar les seves armes i tots els seus germans van fer el mateix. En Þórir fou el més reticent a fer-ho (ho va fer però amb molta de desgana)
3. (laturperesós -osa (mandrós)
◊ þeir kváðu engan skaða vera um svo tómlátan mann. Jarl bað fara í stað og leita hans. Og svo var: Van dir que un home tan mandrós com aquell no representava cap pèrdua; el iarl els va demanar que sortissin a cercar-lo sense dilació, i així es va fer
◊ sá sem tómlátur (מִתְרַפֶּהer í verki sínu, er skilgetinn bróðir eyðsluseggsins: el qui es mandrós en la seva feina, és germà del qui la destrueix
4. (hirðulaus, vanrækinnnegligent (descurós, deixat, esp. amb un deure, obligació etc.)
◊ hversu lengi ætlið þér að vera svo tómlátir (מִתְרַפִּים), að fara ekki og taka til eignar land það, sem Drottinn, Guð feðra yðar, hefir gefið yður?: fins quan sereu tan negligents que no hi anireu i prendreu possessió d'aquest país que Jahvè, el déu dels vostres pares, us ha donat?
5. (rólegurronso -a, cançoner -a, ganso -a (fetjut, lent i tranquil a fer les coses)

tóm·læti <n. -lætis, no comptable>:
1. <GENindolència f, flegma f
2. (hægð, seinlæti, hægagangurlentitud f (esp. de cara a enllestir una feina)
◊ Þá kölluðu Austmenn af skipinu að Þorleifur skyldi matbúa og sögðu hann vera mjög íslenskan fyrir tómlæti sitt: aleshores, els noruecs van cridar des del vaixell que en Þorleifur acabés de preparar el dinar afegint que es veia bé que era islandès amb la seva lentitud
3. (hirðuleysi, vanrækslanegligència f (descura, deixadesa, esp. envers un deure, obligació, feina etc.)
◊ þá leituðu yfirhöfðingjarnir og jarlarnir að finna Daníel eitthvað til saka viðvíkjandi ríkisstjórninni, en gátu enga sök eða ávirðing fundið, því að hann var trúr, svo að ekkert tómlæti (שָׁלוּ) né ávirðing fannst hjá honum: aleshores els superintendents i els sàtrapes cercaren de trobar en en Daniel alguna cosa, relacionada amb els afers del regne, de què poguessin acusar-lo, però no van poder trobar-li cap cosa ni falta que li poguessin retreure per tal com era fidel: hom no va trobar en ell cap negligència ni cap falta
◊ og gætið yðar, að þér sýnið ekkert tómlæti (שָׁלוּ לְמֶעְבַּד עַל־דְּנָה) í þessu, svo að eigi hljótist af mikið tjón fyrir konungana: i preneu cura a no mostrar la més petita negligència en aquest afer, no fos cas que en resultés gran dany per als reis

tómlætis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENflegmàtic -a, parsimoniós -osa
2. (afskiptalausindiferent -a, desapassionat -ada (que no participa en el que el circumda, que no s'hi immisceix, que en resta fora)
◊ það er John-John sem segir frá, en vel smíðaður stíllinn einkennist af stuttum setningum og tilsvörum, hlutlausu, tómlætislegu yfirbragði og fjarlægð frá því sem lýst er: és en John-John el qui narra la història, però l'estil, ben construït, es caracteritza per les rèpliques i frases curtes, una expressió neutra i desapassionada, i un distanciament del que s'hi descriu

tónalít <n. tónalíts, tónalít>:
<GEOLtonalita f

tónalítískur, tónalítísk, tónalítískt <adj.>:
<GEOLtonalític -a
♦ tónalítískur porfýr: pòrfir tonalític

tón·bil <n. -bils, -bil>:
<MÚSinterval m

tónik <n. tóniks, tónik>: tónica f (tipus de beguda gasosa)
	engiferöl og tónik: ginger-ale i tònica
	gin og tónik: gin tònic m

tón·leikar <m.pl -leika>: concert m

tón·list <f. -listar, -listir>: música f

tónlistar·háskóli <m. -háskóla, -háskólar>:
escola f superior de música, conservatori m superior [de música]
♦ Tónlístarháskóli Katalóníu: Escola Superior de Música de Catalunya

tónlistar·saga <f. -sögu, no comptable>:
història f de la música

tónlistar·skóli <m. -skóla, -skólar>: conservatori m [de música], escola f de música

tónn <m. tóns, tónar>:
1. <<GEN & MÚS & litatónnto m
♦ gefa tóninn: <LOC FIGportar la veu cantant
♦ senda e-m tóninn: <LOC FIGpegar una esbroncada a algú
♦ slá þann tón sem <+ ind.>, vera sleginn sá tónn sem <+ ind.><LOC FIGadoptar un to tal que  <+ ind.>, tocar les tecles [sensibles] que  <+ ind.>
♦ svara í sama tón: #1. <LOC GENrespondre amb el mateix to#2. (gjalda í sama myntcontestar de la mateixa manera, tornar la pilota, pagar amb la mateixa moneda
♦ tala í hvössum ~ rólegum tón: parlar en un to [de veu] calmat ~ incisiu
♦ það kveður ~ syngur við nýjan ~ annan tón: <LOC FIGla cosa pren un caire nou, la cosa canvia de to, se senten tons nous
2. (hljóðso m (soroll, emissió auditiva)

tón·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
1. (tónverkcomposició f musical (obra musical)
2. tón·smíðar <f.pl -smíða>: (samning tónverkscomposició f (art o feina de compondre peces de música)
♦ hann fæst við tónsmíðar: <LOCés compositor [de música]

tópas <m. tópass, tópasar>: topazi m

tóra <f. tóru, tórur>:
<RELIGtorà f (fl./pl.toràs og/i torot(תּוֹרָה)
♦ gleðihátíð yfir Tórunni (Lögmálinu): simhat f torà, [festa de l']alegria f de la llei (immediatament a continuació de la festa de Xeminí Acèret, a continuació de la festa de Sucot, שִׂמְחַת־תּוֹרָה, שמחת תורה)
  La forma amb accentuació aguda ja és general en català. Tanmateix val a dir que el DGLC de Pompeu Fabra (1991) p. 1650 només porta tora f. ‘Llibre de la llei dels jueus’. L'accentuació normal alemanyo-austríaca d'aquest mot també és la plana. El DLC de l'Institut d'Estudis Catalans ha suprimit el mot, no entenem ben bé per què.  

tóra·roðull <m. -roðuls, -roðlar>:
<RELIGrotlle m de la torà (סֶפֶר הַתּוֹרָה)

tósefta <f. tóseftu, tóseftur>:
<RELIGtosseftà f (fl./pl.tosseftàs og/i tossafot) (תּוֹסֶפְתָא ~ תוֹסָפוֹת)

trafali <m. trafala, no comptable>:
1. (hindrundestorb m, nosa f (entrebanc)
♦ vera [e-m] til trafala: ésser-li una nosa a algú, molestar algú (en el present)
◊ þá sögðu þjónar faraós við hann: „Hve lengi á þessi maður að vera okkur til trafala (mōˈqēʃ: מוֹקֵשׁ. ʕaδ־māˈθai̯   ʝihˈjɛh   zɛh   ˈlā-nū   lə-mōˈqēʃ, עַד-מָתַי יִהְיֶה זֶה לָנוּ לְמוֹקֵשׁ)? Leyfðu mönnunum að fara svo að þeir geti þjónað Drottni, Guði sínum. Hefurðu enn ekki skilið að Egyptaland er að leggjast í eyði?“: aleshores els servents del faraó li digueren: «Fins quan serà aquest home una nosa per a nosaltres? Deixa marxar aquesta gent perquè donin culte a Jahvè, el seu Déu! No heu comprès encara que l'Egipte s'està devastant?»
♦ verða [e-m] til trafala: ésser-li una nosa a algú (en el futur)
◊ Davíð sagði við hann: „Ef þú kemur með mér verður þú aðeins til trafala (maɕˈɕāh: מַשָּׂא. wə-hāˈʝiθā   ʕālˈa-i̯   lə-maɕˈɕāh, וְהָיִתָ עָלַי לְמַשָּׂא)": en David li digué: «Si véns amb mi, només em faràs nosa»
◊ öðru hverju þurfti hann að láta skera hár sitt því að það varð honum til trafala (—: . kī־χāˈβēδ   ʕāˈlā-u̯, כִּי-כָבֵד עָלָיו). Þegar hann lét skera það vó það tvö hundruð sikla á konungsvog: de tant en tant s'havia de fer tallar els cabells perquè li feien nosa. Quan se'ls feia tallar, els cabells tallats pesaven dos-cents sicles a les balances reials
2. (óþægindimolèstia f (incomoditat, fastidi)
♦ vera [e-m] til trafala: ésser-li un fastidi a algú, molestar algú (en el present)
♦ verða [e-m] til trafala: ésser-li un fastidi a algú, molestar algú (en el futur)

trafa·öskjur <f.pl -askja>:
capseta f de roba blanca i llenceria, capsa rodona, feta de fullola, per desar-hi roba blanca, mocadors, fulards i d'altres peces de roba fina

traf·eskjur <f.pl -eskja>:
variant de trafaöskjur ‘capsa de la roba blanca’

< trami <m. trama, tramar>:
(illvættur, illur andiesperit maligne
◊ tramar gneypa þic scolo gerstan dag iotna gǫrðom í: els tramar t'humiliaran tot lo dia a les ciutadelles dels ètuns
♦ → fuðtramr “dèmon del cony”

trana <f. trönu, trönur. Gen. pl.: trana>:
grua f (ocell Grus grus)

trana <trana ~ trönum | tranaði ~ trönuðum | tranaðe-u>:
empènyer una cosa
♦ trana e-u fram: fer avançar una cosa empenyent-la
♦ trana sér fram: obrir-se pas [a empentes]

trans·amínasi <m. -amínasa, -amínasar>:
<MEDtransaminasa f

trapisa <f. trapisu, trapisur>:
<GEOMtrapezi m

trappa <f. tröppu, tröppur>:
1. (þrepesglaó m, graó m, escaló m (Val., Bal. (tram d'escala o escaler)
2. tröppur <f.pl trappa>: #1. (stigiescala f (fixa, de pedra)#2. (lausastigiescaler m, escala f (transportable)

trapp·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
pioc m [salvatge], avitarda f<eða/o ritm./lit.avostarda f (ocell Otis tarda) (trölldoðra)

traus <f. trausar, trausir>:
duïll m, dull m
◊ ek vil sponsa traus þína: vull posar l'estaca al teu duïll

traust <n. trausts, no comptable>:
1. (trúnaður & tiltrúconfiança f
♦ bera traust til e-s: tenir confiança en algú, fer confiança a algú, confiar en algú
◊ það gleður mig, að ég get í öllu borið traust til yðar: estic content de poder refiar-me en tot de vosaltres
♦ í trausti til e-s: confiant en una cosa
♦ hafa traust til e-s: tenir confiança en algú
◊ ég hef það traust til yðar allra, að gleði mín sé gleði yðar allra: estic totalment segur, respecte de tots vosaltres, que la meva joia també és la joia de tots vosaltres
♦ sýna e-m traust: refiar-se d'algú
◊ vegna hans mikla trausts til yðar: per la gran confiança que té en vosaltres
♦ verður trausts: digne de confiança
2. (stuðningursuport m (ajut, recolzament)

traust·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (öryggisolidesa f (consistència)
◊ traustleiki íssins: la solidesa del glaç
2. (áreiðanleikifiabilitat f (de fiar)
3. (traust, trúnaðurconfiança f (refiança, sentiment segur de comptar amb)

traustur, traust, traust <adj.>:
1. (öruggursegur -a (estalvi, en seguretat)
◊ og ef það kann að heyrast fyrir dómaranum, skulu vér stilla hann og gjöra að þér séuð traustir: i si això arriba a les orelles del jutge, nosaltres l'apaivagarem i farem que estigueu segurs i estalvis
♦ ísinn er traustur: el gel ja és segur (la capa de glaç ja és prou gruixuda perquè hom hi camini al damunt)
2. (áreiðanlegurfidedigne -a, fiable (de fiar)
3. (sterkur & haldgóður & staðfastursòlid -a (consistent, fort & perdurable, durador & ferm)
◊ tignarprýði eru skjaldaraðirnar, lokaðar með traustu innsigli: els rengles dels seus escuts són una magnificència, ajuntats els uns amb els altres com si estiguessin units per un sòlid segell
◊ traustur er bústaður þinn, og hreiður þitt er byggt á kletti: fort és el teu habitacle; el teu niu és construït a la roca

traust·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
vot m de confiança

trefill <m. trefils, treflar>:
1. <GENbufanda f, tapaboca m (habitualment, de llana, amb serrells, i feta de punt)
2. <HISTespatller o tapaboca fet de punt i de llana, amb serrells acabats en borles
◊ Þorkell trefill: en Þorkell ‘Borles’, en Þorkell el de l'espatller amb serrell de borles

trefja·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>: <MED> túnica fibrosa (part de l’ull)

trega <trega ~ tregum | tregaði ~ treguðum | tregaðe-n>:
patir dolor per algú, tenir pena per algú (sofrir anímicament, esp. per la pèrdua o mort d'algú)
◊ konungur tregar son sinn: el rei està desconsolat per [la mort de] son fill
◊ sárt trega ég þig, bróðir minn Jónatan, mjög varstu mér hugljúfur!: sento un profund dolor per tu, Jonatan, germà meu, tu eres tot el meu delit!

trega·blandinn, -blandin, -blandið <adj.>:
barrejat -ada amb pena
◊ tregablandin fegurð: una bellesa melangiosa

trega·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de pena, dolorós -osa

trega·laust <adv.>:
sense pena, sense dolor

trega·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERelegia f
◊ “Dúínó-tregaljóðin” eftir Rainer Maria Rilke: “Les elegies de Duino” de Rainer Maria Rilke
◊ “Bierville-tregaljóðin” eftir Carles Riba: “Les elegies de Bierville” de Carles Riba

tregi <m. trega, tregar>:
1. (harmurpena f, dolor m,f (patiment, sofriment anímics)
◊ jafnvel þótt hlegið sé, kennir hjartað til, og endir gleðinnar er tregi: fins i tot enmig d'una rialla pot sentir dolor el cor, i la fi de l'alegria és la pena
◊ sál mín tárast af trega, reis mig upp eftir orði þínu: la meva ànima plora de pena, torna'm el coratge, com em vas prometre
◊ af mikilli þrengingu og hjartans trega skrifaði ég yður með mörgum tárum: amb gran aflicció i amb el cor ple de dolor us vaig escriure enmig de moltes de llàgrimes
◊ ætla þú eigi, að ambátt þín sé afhrak (בַּת-בְּלִיָּעַל), því að af mínum mikla harmi og trega hefi ég talað hingað til: no tinguis la teva serva per filla de Belial: si he estat parlant fins ara, ha estat perquè estava molt trista i afligida
◊ sjálf veldur þú mér nú sárustum trega: tu, filla meva, ara m'ets la causa de la més amarga de les penes
♦ → hugtregi “patiment anímic”
♦ → ofurtregi “greu dolor”
2. tregar <m.pl trega>: (erfiðleikardificultats f.pl (entrebancs)

treg·lega <adv.>:
1. (með óvilja, með semingia contracor, de mala gana (amb desesma)
♦ honum gengur treglega að <+ inf.><LOC FIGli resulta difícil [de] <+ inf.> 
2. (seinta poc a poc (lentament)

treg·róf <n. -rófs, -róf>:
<LITplany[s] m[.pl], lamentacions f.pl

trekt <f. trektar, trektir>: embut m

trekt·hlaupsveppur <m. -hlaupsvepps, -hlaupsveppar o -hlaupsveppir>: cresta f de gall (bolet Tremiscus helvelloides)

trekt·hnefla <f. -hneflu, -hneflur>: pebràs m (bolet Russula delica)

treysta <treysti ~ treystum | treysti ~ treystum | treyst>:
1. <e-ð>: (styrkjaconsolidar una cosa (enfortir & estabilitzar, assegurar)
◊ treysta vegginn: apuntalar la paret
◊ treysta vináttu þeirra: enfortir llur amistat
2. <e-m>: (bera traust tilconfiar en algú, fiar-se d'algú (fer confiança a algú & refiar-se'n)
♦ treysta e-m til e-screure (o: considerar) algú capaç de (esperar que algú pugui fer perfectament una cosa, no necessàriament bona)
◊ með því at ek treysti þér til drengskapar, þá má ek gera þér ávísun um, hvar hann er: ja que crec que seràs capaç d'un capteniment cavallerós, m'és llegut d'indicar-te on és ell
♦ treysta sér til [þess] að gera e-ð#1. veure's capaç de, creure's capaç de (sentir-se capaç de fer una cosa); #2. gosar fer una cosa, veure's amb cor de fer una cosa (atrevir-se a)
♦ ef ég treysti mér til<LOC FIGsi m'hi veig amb cor
3. <e-u>: (reiða sig ácomptar amb una cosa, confiar en una cosa (refiar-se que una cosa s'esdevindrà)
◊ ég treysti því að  <+ subj.>...: confio que... (+ subj. o + ind. fut.), compto que... (+ subj. o + ind. fut.), compto amb que... (+ subj. o + ind. fut.(cast., ekki ritm./no lit.
4. <á e-ð>: (reiða sig ácomptar amb una cosa (refiar-se que una cosa s'esdevindrà)

tré <n. trés, tré. Gen. pl.: trjáa; dat. pl.: trjám>: arbre m
◊ “Tré viskunnar” eftir Ramon Llull: “Arbre de Ciència” de Ramon Llull

Þeir, konungar þeirra, höfðingjar þeirra, prestar þeirra og spámenn þeirra, segja við trédrumb: "Þú ert faðir minn!" og við stein: "Þú hefir fætt mig!" Þeir hafa snúið við mér bakinu, en ekki andlitinu, en þegar þeir eru í nauðum staddir, þá hrópa þeir: "Rís upp og hjálpa oss!"
og þeir hugleiða það eigi, þeir hafa eigi vitsmuni og skilning til að hugsa með sér: "Helmingnum af því brenndi ég í eldi, ég bakaði brauð við glæðurnar, steikti kjöt og át; og svo ætti ég að fara að búa til andstyggilegt líkneski af því, sem afgangs er, og falla á kné fyrir trédrumbi!"
Vei þeim, sem segir við trédrumb: "Vakna þú! Rís upp!" - við dumban steininn. Mun hann geta frætt? Nei, þótt hann sé búinn gulli og silfri, þá er þó enginn andi í honum
lýður minn gengur til frétta við trédrumb sinn (bə-ʕēˈt͡s-ō, בְּעֵצוֹ), og stafsproti hans (ū-maqəˈl-ō, וּמַקְלוֹ) veitir honum andsvör. Því að hórdómsandi hefir leitt þá afvega, svo að þeir drýgja hór, ótrúir Guði sínum: el meu poble consulta el seu soc de fusta, i la seva vara li dóna respostes; car l'esperit de prostitució els ha esgarriat de manera que ells es prostitueixen, infidels a llur Déu (vocabulari: #1. stafsproti: la Bíblia de Montserrat tradueix l'hebreu maqˈqēl, מַקֵּל, com la seva vara; Versió Interconfessional: un tros de pal)

tré·lævirki <m. -lævirkja, -lævirkjar>:
cotoliu m (o: f), alova f (Mall.(ocell Lullula arborea)

tré·malva* <f. -mölvu, -mölvur>:
malva f d'arbre, malva f gran, malvera f (Mall.), vaumera f (Mall.) (planta Lavatera arborea)

tré·rista <f. -ristu, -ristur>:
<ARTxilografia f

trésmiða·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:
fusteria f (obrador de fuster, taller de fuster)

tré·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
fuster m

tré·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
fusteria f (objecte fet per fuster & feina de fuster)

tré·smíði <n. -smíðis, -smíði>:
fusteria f (objecte fet per fuster & feina de fuster)

tré·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
tronc m (d'arbre)

tré·tittur <m. -titts, -tittar>:
clavilla f de fusta

trilla <f. trillu, trillur>:
<MÚStrinat m

trilla <f. trillu, trillur>:
(skvettuleg stelpanoia bulliciosa i impulsiva 
♦ Trillurnar þrjár: les Tres Bessones (personatges de Roser Capdevila)
◊ andstyggilega illkvittna nornin hún Galdra-Gríma og óþekku Trillurnar þrjár, þær Villa Trilla, Silla Trilla og Milla Trilla, eru kynntar til sögunnar: es presenten la fastigosa i malvada bruixa Gríma la dels encanteris (= la Bruixa Avorrida; Gríma ‘nom de dona’; lit. = ‘Màscara = emmascarada, disfressada’i les tres bitxetes (= les tres bessones), la Villa (= l'Anna), la Silla (=la Teresai la Milla (= l'Helena
◊ Villa trilla: la bessona Anna

trilla <f. trillu, trillur>:
(fiskibáturbarca f de bou islandesa

trillu·bátur <m. -báts, -bátar>:
(fiskibáturbarca f de bou islandesa

tríll <m. tríls, trílar>:
torlit m , sebel·lí m (Mall.), xibel·lí m (Mall.), sibil·lí m (Men.(ocell Burhinus oedicnemus)

trígónal-skalenóedrískur, -skalenóedrísk, -skalenóedrískt*: <GEOL> trigonal-escalenoèdric -a

trínítró·tólúen <n. -tólúens, no comptable>:
<QUÍMtrinitrotoluè m

trjá·göng <n.pl -ganga>:
passeig m amb fileres d'arbres a banda i banda, rambla f, avinguda f amb arbres a banda i banda(esp. àlbers)

trjá·kvistur <m. -kvists, -kvistir. Ac. pl.: -kvistu o: -kvisti>:
(trjágreinrama f (branca, tany)
hin víggirta borg er einangruð, auður og yfirgefinn bústaður eins og óbyggðin. Þar eru kálfar á beit, þar leggjast þeir og bíta trjákvistina (səʕiˈφɛi̯-hā, סְעִפֶיהָ). Þegar greinarnar (qət͡sīˈrā-ḥ, קְצִירָהּ) þorna, eru þær brotnar, konur koma og kveikja eld við þær: la ciutat forta està aïllada, és un habitatge buit i abandonat com el desert. Allà hi pasturen els vedells, allà s'hi ajeuen i esbrosten les rames. Quan les branques s'assequen, són trencades, les dones vénen i hi encenen foc

trjá·spör <m. -spörs, -spörvar>:
pardal xarrec  (ocell Passer montanus)

trjá·súla <f. -súlu, -súlur. gen.pl.: -súlna>:
mascarell camaroig (ocell Sula sula)

trjá·svarri <m. -svarra, -svarrar>:
capsigrany m , capçot m [carnisser] (Val.), capxerigany m (Mall.), capserigany m (Mall.(ocell Lanius senator)

trjá·söngva <f. -söngvu, -söngvur. gen.pl.: -söngva>:
1. cicàdid m  (individu del gènere Cicada)
2. trjásöngvur <f.pl>: (ættkvíslcicades f.pl, cigales f.pl  (gènere d'insectes de la família dels hemípters)

trjá·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
mussol banyut, mussol m reial (Mall.) (ocell Asio otus) (eyrugla)

trjóna <f. trjónu, trjónur. Gen. pl.: trjóna>:
1. (trýnimusell m (morro)
◊ "eigi vil ek kyssa trjónu þína," segir Hjálmþér, "því at kannske ek verði fastr við þik": "no vull pas besar el teu musell", li diu en Hjálmþér, "perquè potser quedaria aferrat a tu"
2. (ranitrompa f (musell de certs animals & nas excessivament llarg)
◊ hlæja rekkar, er mik séa, ljótan skolt, langa trjónu, hár úlfgrátt, hangar tjálgur, hrjúfan háls, húð jótraða: riuen els barons quan em veuen: la meva lletja maixella, la meva llarga trompa (= nas, els meus cabells grisos com el pèl de llop, els meus braços penjants, el meu coll arrugat, la meva pell pansida
♦ Bölverkur blindingatrjóna<HISTBolverk trompa de tàvec (cf. Hugo Gering Eyrbyggja saga. Halle an der Saale 1897 (Altnordische Saga-Bibliothek, Heft 6.), p. 18:  mit dem namen blinding bezeichnet man in Norwegen [blinding, blindklegg] und Schweden [blinning] eine grosse stechfliege (Tabanus caecutiens [=Chrysops caecutiens]), die sich infolge ihrer gierigkeit leicht fangen lässt, und in übertragener bedeutung auch einen unbedachten und unvorsichtigen menschen (Aasen 64, Rietz 41a). Der beiname blindingatrjóna bed. also "fliegen- oder bremsenrüssel". Nosaltres en diríem trompa d'elefant) (malnom d'aquest personatge històric)
3. (skipstrjónaesperó m (de vaixell)
4. (drekahöfuð á skipicap m de drac (mascaró de proa dels vaixells viquings)

trjónu·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: nom donat a dos crustacis molt semblants:
	stóri trjónukrabbi: cranc-aranya m [de l'Atlàntic] (crustaci Hyas araneus)
	litli trjónukrabbi: cranc-viola m, cabra f de l'Àrtic (crustaci Hyas coarctatus)

trjónu·knurri <m. -knurra, -knurrar>:
armat m, arnès m (Mall.) (peix Peristedion cataphractum)

trjónu·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
rajada blanca, escrita blanca (peix Raja [Rostroraja] alba)
  Recomanem de reservar el terme rajada cardaire per a designar de manera específica la Raja [Leucoraja] fullonica i els termes rajada blanca o escrita blanca per a la Raja [Rostroraja] alba. La Raja [Leucoraja] fullonica en islandès rep el nom de náskata.  

trođa <treð ~ troðum | tróð ~ tróðum | troðið>:
	I. <e-ð>:
	1. trepitjar una cosa
		troða snjóinn: trepitjar la neu
		troða e-ð undir fótum: trepitjar una cosa amb els peus
		troða e-n undir [fótunum sér]: trepitjar algú amb els peus
			hver tróð annan undir: es trepitjaven els uns als altres
	2. (um vínber) piar raïm
		troða vínber (til að pressa safann úr þeim): piar (o: trepitjar) raïm (per a esprémer-ne el most)
		hann þrumar hátt yfir haga sinn, hrópar fagnandi eins og þeir sem troða vínber: rugeix amb vigor
			sobre el seu prat, llança un oidà com els qui trepitgen raïm

	II. <e-u>:
	1. embotir una cosa (ficar una cosa, per la força si cal, dins una altra fins a deixar-la ben plena)
		troða e-u í e-ð: embotir una cosa dins una altra, ficar una cosa a la força dins una altra
			troða hálmi í gatið: taponar el forat amb palla
		troða e-u í poka: ficar una cosa dins un sac

	III. <preposicional>:
	1. troða á e-u ~ e-m: trepitjar una cosa ~ algú
	2. troða á e-m: <FIG = kúga> trepitjar algú
	2. troða e-ð niður: trepitjar una cosa (i, fent-ho, fer-la malbé)
	3. troða e-ð sundur [með fótunum]: trepitjar una cosa [amb els peus] fins a fer-la malbé
	4. troða upp í e-ð: embossar un conducte pitjant-hi una cosa
		troða e-u upp í nefið: embossar-se el nas amb una cosa
		troða vínberi upp í eyrað á e-m: ficar-li un raïm a algú a l'orella
		troða e-u upp í sig: endrapar una cosa, engavatxar-se una cosa
	5. troða e-ð út: embotir una cosa, farcir una cosa

	IV. <reflexiu>:
	troða sér í <+Ac.>: embotir-se en un vestit, un seient etc.

troð·gos <n. -goss, -gos>:
<GEOLdom m tap [de lava riolítica]

Trója <f. Tróju, pl. no hab.>:
Troia f

tróju·hestur <m. -hests, pl. no hab.>:
<MITOLcavall m de Troia

tróju·kappi <m. -kappa, -kappar>:
campió m de Troia, heroi m de Troia
◊ Eneas Trójukappi: Enees, campió de Troia

truffla <f. trufflu, trufflur>: (jarðsveppur) tòfona f
	svartar trufflur: tòfones negres

trufla <trufla ~ truflum | truflaði ~ trufluðum | truflaðe-n>:
1. (ónaða, vera pirrandidestorbar algú (molestar, pertorbar, importunar)
♦ láta ekki trufla sig: no deixar-se molestar, continuar impertèrrit -a
♦ láta e-ð ~ e-n ekki trufla sig [og halda áfram að gera e-ð]: no deixar-se destorbar per una cosa ~ algú [i continuar fent una cosa]
♦ trufla e-n við e-ð: molestar algú en una cosa
♦ það truflar hana ekki mikið: això no l'incomoda gaire, això no el pertorba gaire
2. (fipadistreure algú (fer perdre la concentració, l'atenció etc., desconcentrar)

truflun <f. truflunar, truflanir>: interferència f (en la recepció del senyal radiofònic, televisiu etc.)
           finnst þér gaman að hlusta á truflanir?: que t'agrada sentir interferències (a la ràdio)

trukka·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
camioner m, camionera f

trú <f. trúar, trúr>: <RELIG> fe f
	boða kristna trú meðal indíananna: predicar la fe cristiana entre els indis
	heiðna trúin: el paganisme
	hin forna trú: el paganisme, la fe antiga
	telja e-m trú um e-ð: <LOC FIG> #1. (til ţess ađ blekkja e-n) fer creure una cosa a algú (enganyar algú); #2. (sannfæra e-n um e-ð) persuadir algú d'una cosa (convèncer algú)

trúa <trúi ~ trúum | trúði ~ trúðum | trúað>:
1. (hafa trúcreure (tenir fe)
◊ þú trúir, af því þú hefur séð mig. Sælir eru þeir, sem hafa ekki séð og trúa þó: Tu creus perquè m'has vist. Benaurats els qui creguin sense haver vist!
2. <e-m ~ e-u>: (hafa fyrir satt & treysta orðum e-screure algú ~ una cosa (og sérstaklega í Katalóníu: creure's una cosa ~ algú) (donar crèdit a les paraules d'algú & considerar verídica una cosa)
◊ dómarinn gat ekki trúað þjófnum: el jutge no va poder creure el lladre
◊ trúðu mér!: creu-me!
◊ ef ég hefði ekki séð það með eigin augum, hefði ég ekki trúað því: si no ho hagués vist amb els meus propis ulls, no m’ho hauria pas cregut
◊ hún trúir öllu, sem henni er sagt: creu tot el que li diuen
♦ trúa e-m til e-screure algú capaç de (esperar que algú pugui fer perfectament una cosa, no necessàriament bona)
◊ honum er trúandi til þess: n'és ben capaç, es pot ben esperar d'ell
3. <e-m>: (treystaconfiar en algú (fer confiança a algú)
♦ trúa illa e-n<LOC FIG †malfiar-se d’algú, no refiar-se d'algú
◊ ef þú átt annan, þannz þú illa trúir: si en tens un altre de qui te'n malfies
◊ það er enn of þann, er þú illa trúir: i encara una cosa més d’aquell de qui te'n malfies
♦ trúa e-m fyrir e-uconfiar una cosa a algú (encomanar [la cura i custòdia d']una cosa a algú & dir una cosa confidencialment o secretament a algú)
◊ syndgi einhver og bregðist Drottni með því að svíkja landa sinn um eitthvað sem honum hefur verið trúað fyrir (piqqāˈδōn, ‘dipòsit’ פִּקָּדוֹן = wə-χiˈħēʃ   ba-ʕămīˈθ-ō   bə-φiqqāˈδōn, וְכִחֵשׁ בַּעֲמִיתוֹ בְּפִקָּדוֹן) eða lánað eða hann hefur stolið eða hann hefur okrað á landa sínum (ʕāˈʃaq, עָשַׁק = ʔō   ʕāˈʃaq   ʔeθ־ʕămīˈθ-ō, אוֹ, עָשַׁק אֶת-עֲמִיתוֹ)...: si ningú peca i falla contra Jahvè traint el seu veí en alguna cosa que li fou confiada o manllevada o si l'hi ha robada o l'ha guanyada en usura al seu veí...
4. <á [+ Acus.]>: (vera trúaðurcreure en algú ~ una cosa (tenir fe en sentit religiós & tenir fe en algú o en una cosa)
♦ ég trúi á: crec (sóc creient)
♦ ég trúi á Guð: crec en Déu
◊ ég trúi á einn Guð eingöngu: crec en un sol Déu
◊ ég trúi á Guð Föður almáttugan, skapara himins og jarðar: crec en Déu pare, totpoderós, creador del cel i de la terra
♦ hann trúir á drauga: creu en fantasmes
♦ þeir trúðu á að þeirra biði nýtt líf: creien que els [hi] esperava una nova vida
♦ trúa á mátt sinn og megin<LOC FIGcreure en les [seves] pròpies forces

trúaður, trúuð, trúað <adj.>:
creient, religiós -osa
◊ ég er ekki trúaður: no sóc pas creient
♦ vera ekki trúaður á e-ð: no creure en algú
◊ presturinn er ekki lengur trúaður á guð: el pastor ja no creu en Déu
♦ vera ekki trúaður á e-ð: no tenir fe en una cosa, no creure en una cosa
♦ hinn trúaði: el fidel, el feel (Mall., Men.) (membre de la comunitat)
◊ hin trúuðu: els fidels (homes i dones)
◊ hinar trúuðu: les fidels (dones)
◊ hinir trúuðu: els fidels (homes)
◊ fyrir þá trúuðu sem látnir eru: pels fidels que ens han deixat (morts)

trúan·legur, -leg, -legt <adj.>:
creïble
♦ taka e-n trúanlegan: donar crèdit a algú, confiar en les paraules d'algú
♦ taka e-ð trúanlegt: donar crèdit a una cosa, creure en la veracitat d'una cosa

trúan·leiki <m. -leika, no comptable>:
credibilitat f

trúar- <en compostos>:
religiós -osa, de religió

trúarathafnar- <en compostos>:
ritual

trúar·athöfn <f. -hafnar, -hafnir>:
<RELIGritu m (cerimònia religiosa o cultual)

trúarbragða- <en compostos>:
de religió

trúarbragða·fræði <f. -fræði, no comptable>:
educació religiosa [i ètica] (assignatura escolar d'una hora setmanal, adreçada a les darreres classes de primària, en què s'ensenyen religió cristiana o kristinfræði, ètica o siðfræði i les altres grans religions o önnur trúarbrögð)

trúarbragða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f de religió

trúarbragða·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:
guerra f de religió

trúar·brögð <n.pl -bragða>:
religió f
♦ japönsk trúarbrögð: religió japonesa, xintoisme m
♦ persnesk trúarbrögð: religió persa, mazdeisme m

trúar·deyfð <f. -deyfðar, no comptable>:
accídia f (el mot islandès vol dir en realitat ‘llangor de la fe, decandiment de la fe, tebior de la fe’ i el seu ús ve condicionat pel context; la traducció del concepte de l'accídia se sol fer en realitat mitjançant el terme andleg leti -cf. els exemples de sota-. Personalment m'hauria decantat per emprar un mot com ara slen ‘torpor, languor’ -segons el Lexicon Islandico-Danico-Latinum de Björn Halldórsson-. Finalment, un altre terme que ara i adés es pot retrobar com a traducció del llatí accidia o acedia a l'islandès, és el mot dáðleysi ‘manca d'iniciativa, passivitat, indolència’
◊ trúardeyfð eða andleg leti (acēdia) veldur höfnun á þeim fögnuði sem kemur frá Guði og andúð á guðdómlegri gæsku: l'accídia o peresa espiritual (acēdia) causa el rebuig de la joia que ve de Déu i la repulsió pel bé diví (el text original fa: Acedia seu spiritualis pigritia pervenit usque ad reiiciendum gaudium, quod a Deo procedit, et ad bonum abhorrendum divinum
la traducció del concepte de l'accídia com a andleg leti a l'islandès
CEC, TKK
2733 Alia tentatio, cui arrogantia ostium aperit, est acedia. Patres spirituales hoc verbo quamdam depressi spiritus intelligunt formam quae ascesis relaxationi, vigilantiae deminutioni, cordis debetur negligentiae. « Spiritus [...] promptus est, caro autem infirma » (Mt 26,41). Quo ex maiore quis decidit altitudine, eo maiore afficitur malo. Animi defectio, dolorosa, aversa est arrogantiae frons. Qui humilis est, suam non demiratur miseriam, ipsa eum ad maiorem ducit fiduciam, ad firmum in constantia manendum
2733. Önnur freisting sem hrokinn hefur í för með sér er andleg leti (acedia). Hinir andlegu skrifarar líta á þetta sem eins konar geðlægð sem stafi af slökum meinlætalifnaði, minni árvekni og kærulausu hjarta. "Andinn er reiðubúinn, en holdið veikt" [Mt 26:41]. Því hærra sem fallið er því verri er skaðinn. Dapurleiki, þótt sársaukafullur sé, er andstæður drambsemi. Hinum auðmjúku kemur ekki á óvart andstreymi sitt; það fær þá til að treysta enn meira, vera stöðugir í staðfestu sinni.
2755 Duae frequentes tentationes orationi minantur: defectus fidei et acedia, quae forma quaedam est depressi spiritus, quae ascesis relaxationi debetur et ad animi ducit defectionem
2755. Tvær algengar freistingar ógna bæninni: vantrú og andleg leti (acedia) eins konar geðlægð sem stafar af slökum meinlætalifnaði og veldur depurð
1866 Vitia possunt statui secundum virtutes quibus adversantur, vel etiam ad peccata capitalia reduci quae experientia christiana, sanctum Ioannem Cassianum¹²² et sanctum Gregorium Magnum secuta,¹²³ distinxit. Capitalia appellantur quia alia peccata, alia vitia generant. Sunt superbia, avaritia, invidia, ira, luxuria, gula, pigritia seu acedia
1866. Flokka má lestina eftir þeim dyggðum sem þeir stríða gegn eða tengja þá við höfuðsyndirnar sem reynsla kristinnar trúar hefur skilgreint og fylgir þar heilögum Jóhannesi Cassian og heilögum Gregoríusi mikla. Þær eru kallaðar höfuðsyndir vegna þess að þær fæða af sér aðrar syndir, aðra lesti [Sbr. hl. Gregoríus mikli, Moralia in Job, 31, 45: PL 76, 621A]. Þær eru: Drambsemi, ágirnd, öfund, reiði, óskírlífi, óhóf og leti eða andleg leti (acedia).

trúar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<RELIGsecta f

trúar·játning <f. -játningar, -játningar>:
<RELIG & FIGcredo m
♦ athanasíönsk trúarjátning: símbol m de Sant Atanasi (→ Aþanasíusarjátning)
♦ postulleg trúarjátning: símbol m de la fe, símbol m dels apòstols, símbol apostòlic
♦ hin pólitíska trúarjátning hans: el seu credo polític
♦ fara með [postullegu] trúarjátninguna: dir el credo

trúar·legur, -leg, -legt <adj.>:
religiós -osa (relacionat amb la religió)
◊ trúarleg athöfn: cerimònia religiosa
◊ trúarleg tónlist: música sacra

trúar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema religiós

trúar·lög <n.pl -laga>:
llei religiosa

trúar·ofsi <m. -ofsa, pl. no hab.>:
fanatisme religiós

trúar·ofstæki <n. -ofstækis, pl. no hab.>:
fanatisme religiós

trúar·siður <m. -siðar, -siðir>:
1. <RELIG GENritu m (costum religiós & [passos de què consta una] cerimònia religiosa)
2. trúarsiðir <m.pl -siða>: ritual m, litúrgia f (conjunt de ritus)

trúar·skáld <n. -skálds, -skáld>:
<LITERpoeta religiós

trúar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f de religió

trúar·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:
guerra f de religió

trúar·villa <f. -villu, -villur>:
heretgia f

trú·boð <n. -boðs, -boð>:
<RELIGmissió f (predicació de l'Evangeli a no creients)

trú·boði <m. -boða, -boðar>:
<RELIGmissioner m, missionera f

trúboðs·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<RELIGmissió f (cases on viuen i des d'on actuen els missioners)

trúðs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix pallasso m (fl./pl.peixos pallasso)

trúður <m. trúðs, trúðar>:
1. <GENpallasso m
2. <HISTbufó m
◊ Karlamagnús keisari kemr nú meðr sinn skara. Heilsar Landres konunginum sœmiliga ok ganga síðan til hallarinnar, ok þar mœtir Karlamagnús Hugon mági sínum með nǫkkurum riddarum. Ok er þeir fundust, heilsar hvárr ǫðrum blíðliga ok bauð Hugon hertogi Karlamagnúsi þar dveljast svá lengi sem honum gott þœtti, gengu nú síðan inn í hǫllina báðir samt með sínum mǫnnum. Ok svá sem þeir váru inn komnir, fundu þeir þar sitjandi Milon trúð á einum stóli á hallargólfinu, ok þegar hann sá Landres, kallar hann hárri rǫddu ok mælti: "Miskunna mér Landres, ok drep mik eigi í Guðs nafni ok frú sancte Marie!": llavors va arribar-hi l'emperador Carlemany amb la seva escorta. En Landres va saludar el rei honorablement i tot seguit, es dirigiren cap al palau, i allà en Carlemany hi va trobar l'Hugó, el seu cunyat, amb alguns altres cavallers. I quan es varen trobar, cadascun d'ells va saludar l'altre afablement. El duc Hugó va convidar en Carlemany a sojornar-hi tant com volgués. Després, tots dos varen entrar dins el palau ensems amb llurs homes. I tan bon punt hi hagueren entrat, hi trobaren en Miló el bufó, assegut a una cadira en el trespol del palau, i quan aquest va veure en Landres, va cridar amb veu forta tot dient: "Apiada't de mi, Landres, no em matis, t'ho demano en nom de Déu i de Senyora Santa Maria!"

trú·fastur, -föst, -fast <adj.>:
lleial, fidel
◊ Drottinn er trúfastur í öllum orðum sínum og miskunnsamur í öllum verkum sínum: Jahvè és fidel en totes les seves paraules i misericordiós en totes les seves obres
◊ trúfastur er Guð og tállaus, réttlátur og réttvís er hann: fidel i sense engany és Déu, just i dreturer és ell

trú·festi <f. -festar, no comptable>:
lleialtat f, fidelitat f
◊ Mundi ótrúmennska þeirra að engu gjöra trúfesti Guðs?: llur deslleialtat anul·larà potser la fidelitat de Déu?

trú·félag <n. -félags, -félög>:
<RELIGcomunitat f de creients, comunitat f de fidels (conjunt de gent que tenen i practiquen la mateixa religió)

trú·girni <f. -girni, no comptable>:
credulitat f

trú·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
crèdul -a

trú·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (trúarlausirreligiós -osa (mancat de religió)
2. (vantrúaður, guðlausno creient, ateu -a (que no creu en Déu)
Íslensk Samfélag TrúlausraSocietat Islandesa de No Creients

trúlega <adv.>:
1. (sennilegaprou que (versemblantment, probablement)
◊ þú manst trúlega eftir hinu fræga Loch Ness-skrímsli: prou que te'n deus recordar del famós monstre del Llac Ness
2. (með hollustu, með tryggðfidelment (lleialment)
♦ fylgja e-m trúlega: seguir algú amb lleialtat
◊ ...sökum þess að hann hefir fylgt Drottni trúlega: ...per tal com ha servit fidelment el Senyor

trú·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (áreiðanlegurfiable (segur, de fiar)
2. (sennilegurversemblant (probable)
3. (trúrfidel (lleial)

trú·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (það að játa ekki neina trúincredulitat f (manca de fe religiosa)
2. (það að trúa ekki á Guðateisme m (no creença en Déu)
3. (það að vera ekki trúr, tryggurinfidelitat f (deslleialtat)

trú·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
1. (sá sem játar ekki neina trúincrèdul m, incrèdula f, descreient m & f, no creient m & f (mancat de fe religiosa)
2. (sá sem trúir ekki á Guðateu m, atea f (persona que no creu pas en Déu)
3. (ótrúr maður, ótryggur maður & sá sem trúir ekki á "sannan" guðinfidel m & f (persona deslleial & persona no creient en una religió determinada)
◊ Kóraninn fjallar um hið ytra jihad sem baráttu múslima gegn trúleysingjum: L'Alcorà aborda el jihad exterior com a lluita dels musulmans contra els infidels
◊ segja trúleysingjunum stríð á hendur: declarar la guerra als infidels
◊ trúaði maðurinn og trúleysinginn: el creient i l'infidel

trú·lofa <-lofa ~ -lofum | -lofaði ~ -lofuðum | -lofaðe-a e-m ~ e-n e-i>:
prometre una noia a un noi ~ un noi a una noia (en matrimoni)
♦ trúlofa sig [e-m ~ e-i]: prometre's [amb algú] (en matrimoni)

trú·lofast <-lofast ~ -lofumst | -lofaðist ~ -lofuðumst | -lofast>:
prometre's (en matrimoni)

trú·lofaður, -lofuð, -lofað <adj.>:
promès -esa (en matrimoni)

trú·lofun <f. -lofunar, -lofanir>:
prometatge m
♦ slíta trúlofuninni: trencar el prometatge

trúlofunar·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:
anell m de prometatge, tumbaga f de prometatge (o: promesa(Mall.

trúlofunar·veisla <f. -veislu, -veislur>:
festa f de prometatge

trú·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGcreient m & f 
♦ mikill trúmaður: home molt religiós

trú·mál <n.pl -mála>:
1. <GENproblemàtica religiosa 
2. <RELIGqüestió f. de fe (o: religió), matèria f.pl de fe (com a objecte d'estudi, de catequesi, de debat teològic)

trú·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
lleialtat f, fidelitat f
♦ trúmennska við e-n: lleialtat envers algú
◊ minnstu þess, að ég hefi gengið fyrir augliti þínu með trúmennsku: recorda-te'n que m'he comportat davant teu amb fidelitat
◊ góðvild, trúmennska, hógværð og bindindi: bondat, fidelitat, dolcesa i temprança

trúnaðar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
cartes credencials f.pl (lliurades per diplomàtic)

trúnaðar·brot <n. -brots, -brot>:
<JURabús m de confiança

trúnaðar·eiður <m. -eiðs, -eiðar>:
<JURjurament m de fidelitat

trúnaðar·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge m d'empresa

trúnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENhome m de confiança
◊ hann skildist aldrei við hana en aðrir trúnaðarmenn hennar fóru á njósn: ell no se'n separava mai, però els seus altres homes de confiança se n'anaven a espiar
2. (verkalýðsfélags á vinnustaðenllaç m sindical (representant sindical en empresa)
3. (trúnaðarvinur, alúðarvinurconfident m (amic íntim)

trúnaðar·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GENqüestió f de confiança
2. (leyndarmálafer m confidencial (assumpte que s'ha de tractar amb secret o discreció)

trúnaðar·staða <f. -stöðu, -stöður>:
posició f de confiança, lloc m de confiança

trúnaðar·svindl <n. -svindls, -svindl>:
<JURabús m de confiança

trúnaðar·traust <n. -trausts, no comptable>:
[total i absoluta] confiança f
♦ blint trúnaðartraust á e-m: confiança cega en algú
♦ trúnaðartraust á e-m: total i absoluta confiança en algú

trúnaðar·vinkona <f. -vinkonu, -vinkonur>:
amiga i confident f, amiga íntima

trúnaðar·vinur <m. -vinar, -vinir>:
amic i confident m, amic íntim

trúnaður <m. trúnaðar, no comptable>:
1. <GENconfiança f
♦ í trúnaði: en confiança, confidencialment, entre nosaltres
2. (leynd, þagmælskaconfidencialitat f (discreció)
◊ 100% trúnaður: 100% de confidencialitat
3. (traustcrèdit m (creença en la veracitat d'una afirmació etc.)
♦ festa trúnað á e-ð: donar crèdit a una cosa, creure's una cosa
◊ nú gerðist svo að konungur festi trúnað á slíkar ræður sem mælt var fyrir honum: aleshores va passar que el rei va donar crèdit a les paraules [d'advertència] que hom havia proferit al seu davant
♦ leggja trúnað á e-ð: donar crèdit a una cosa, creure's una cosa
4. (tryggð, hollustafidelitat f, feeltat f (lleialtat, devoció envers algú)
♦ festa trúnað manna við sig: assegurar-se la lleialtat de la [seva] gent
♦ halda trúnað við e-n: mantenir-se fidel a algú
♦ trúnaður hans við ættjörðina: la seva fidelitat a la pàtria
5. (átrúnaðurcreença f (religiosa)

trú·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
<RELIGapòstata m & f

trúr, trú, trútt <adj.>:
1. (tryggurfidel
♦ trúr húsbónda sínum: fidel al seu amo
♦ hún hafði trútt minni: tenia una memòria prodigiosa (o: exacta
2. (áreiðanlegurcomplidor -a, de confiança (digne de confiança, seriós, formal, en qui hom pot confiar)
3. (öryggursegur -a (cert)
♦ þú getur trútt um talað!: a tu t'és ben fàcil de dir-ho (o: a tu et resulta ben fàcil de parlar-ne
♦ ekki er trútt um að hann drekki: hi pots ben comptar que beurà (o: com dos i dos fan quatre que beurà

trú·skiptingur <m. -skiptings, -skiptingar>:
<RELIGconvers m, conversa f (persona que ha adoptat una religió nova)

trúvarnar- <en compostos>:
<RELIGapologètic -a

trúvarnar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<RELIGapologètica f

trúvarnar·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGapologeta m & f

trúverðug·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (það að vera sannsögullcredibilitat f (esp. de persona)
◊ trúverðugleiki Hannesar Bogasonar: la credibilitat de Hannes Bogason
2. (það að vera sennilegurautenticitat f, veracitat f (de trama, notícia, informació etc.)
◊ trúverðugleiki upplýsinga: la credibilitat de la informació, la veracitat de la informació

trú·verðugur, -verðug, -verðugt <adj.>:
1. (sannsögull, áreiðanlegurdigne -a [de fe i] crèdit (fiable, digne de confiança en el que diu o conta)
2. (sennilegurrealista, veraç (trama de pel·lícula, notícia, informació etc.)

trú·verðugur, -verðug, -verðugt: 1. digne -a de [fe i] crèdit, creïble
	2. realista, veraç (trama de pel·lícula, novel·la etc.)

trú·villa <f. -villu, -villur>:
heretgia f

trú·villingur <m. -villings, -villingar>:
heretge m & f

trú·villtur, -villt, -villt <adj.>:
herètic -a

tryggð <f. tryggðar, tryggðir>:
fidelitat f
♦ rjúfa tryggðir við e-n: cometre deslleialtats contra algú
♦ tryggð við e-n: fidelitat envers algú

tryggða·blóm <n. -blóms, -blóm>:
crisantem m (planta Dendranthema indicum)

tryggða·pantur <m. -pants, -pantar>:
penyora f d'amor (penyora que hom dóna a algú en prova de l'amor que hom li té)

trygg·lyndi <n. -lyndi, no comptable>:
fidelitat f

trygg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
fidel

tryggð·rof <n. -rofs, -rof>:
traïció f (deslleialtat)

tryggður, tryggð, tryggt <adj.>:
assegurat -ada (que gaudeix d'una assegurança)

trygging <f. tryggingar, tryggingar>: 1. (vátrygging) assegurança f
		→ almannatrygging ‘seguretat social’
	2. (ábyrgð) garantia f (fermança)
		ég hef enga tryggingu fyrir því: no li’n puc donar cap garantia
	3. (innborgun) fiança f (dipòsit)
		þér verðið að leggja fram tryggingu fyrir þessu: haurà d’abonar una fiança

trygginga·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>: seguretat f social (institució. → almannatryggingastofnun)

tryggja <tryggi ~ tryggjum | tryggði ~ tryggðum | tryggte-ð ~ e-n>:
assegurar una cosa (fer-la segura, donar-li fermesa & amb una pòlissa d'assegurança)
♦ tryggja sér e-ð: assegurar-se una cosa
♦ tryggja húsið gegn bruna: assegurar la casa contra incendis
♦ tryggja líf sitt: (kaupa líftryggingu, verða líftryggðurassegurar la seva vida (contractar assegurança de vida)
♦ tryggja landamærahelgi, sjálfstæði og fullveldi landsins: garantir la integritat, la independència i la [plena] sobirania del país, salvaguardar la integritat, la independència i la [plena] sobirania del país

tryggur, trygg, tryggt <adj.>:
1. (trúfasturfidel (lleial)
♦ tryggur vinum sínum: fidel amb els seus amics
2. (öruggursegur -a (que s'hi pot confiar, que un se'n pot refiar)
♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur, el temps no és pas segur
♦ það er tryggt: això és segur
♦ vera tryggur um sig: <LOC FIGcreure's segur, considerar-se segur

trylla <trylli ~ tryllum | tryllti ~ trylltum | tryllte-n>:
fer tornar (o: pararboig algú, fer embogir algú (esp. d'ira, fúria. ràbia etc.)

tryllast <tryllist ~ tryllumst | trylltist ~ trylltumst | tryllst>:
tornar boig boja (esp. d'ira, fúria, ràbia etc.)
◊ þegar þeir heyrðu þetta, trylltust þeir og gnístu tönnum gegn honum: en sentir això, es tornaven bojos de ràbia i cruixien de dents contra ell

trylltur, tryllt, tryllt <adj.>:
1. (ævareiður, hamslausboig boja, embogit -ida (fora de si d'ira, fúria, ràbia etc.)
♦ trylltur af bræði: fora de si d'ira, furibund
2. (fljótfær, hvatvísimpetuós -osa, esvalotat -ada (furient, que es mou amb fúria o impetuositat)
3. (frávita, örvitaboig boja, foll -a (que ha perdut el seny)

trýni <n. trýnis, trýni>:
1. (trjónamusell m (morro de certs animals)
2. (svínstrýnimorro m, grufa f (Mall.) (de porc)

trýnis·brami <m. -brama, -bramar>:
morruda f, oradeta f (peix Diplodus puntazzo syn. Puntazzo puntazzo syn. Charax puntazzo)

tröð <f. traðar, traðir>:
viarany m, camada f (Mall.

tröll <n. trölls, tröll>:
<FOLCLtrol m, mena d'ogre del folclore norrè
♦ týndur og tröllum (o: tíkum) gefinn: <LOC FIGirremeiablement perdut

trölla·hesli <n. -heslis, -hesli>: avellaner m (arbre Corylus avellana)

trölla·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba rosada (crustaci Aristeus antennatus)

trölla·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
(rabarbariruibarbre m (planta Rheum undulatum)

trölla·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
eucaliptus m (qualsevol arbre del gènere Eucalyptus)

tröll·doðra <f. -doðru, -doðrur. Gen. pl.: -doðra>:
pioc m [salvatge], avitarda f<eða/o ritm./lit.avostarda f (ocell Otis tarda)

tuddi <m. tudda, tuddar>:
(bolakálfurjònec m

tuga·brot <n. -brots, -brot>:
<MATfracció f decimal, decimal m

tugginn, tuggin, tuggið <adj.>: mastegat -ada, rovegat -ada (Mall., ekki ritm./no lleng. lit.)

tugur <m. tugar, tugir>:
desena f
♦ á annan tug <+ Gen.>[aproximadament] una desena i mitja de...
◊ á annan tug látnir eftir ofsaveður: aproximadament una desena i mitja de morts després de tempesta violenta
◊ fuglar verpa allt frá einu eggi upp í á annan tug eggja: els ocells ponen des d'un ou fins a una desena i mitja d'ous
♦ hátt á annan tug: una desena i mitja i escaig
♦ tugum saman: per desenes, a desenes

tug·þúsundir <f.pl -þúsunda>:
milers i milers
◊ tugþúsundir beina: milers i milers d'ossos

tundur·bátur <m. -báts, -bátar>:
<NÀUT MILllanxa torpedinera

tundur·dufl <n. -dufls, -dufl>: <MIL> mina submarina

tundurdufla·slæðari <m. -slæðara, -slæðarar>:
<NÀUT MIL[vaixell m] dragamines m

tundur·skata  <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>: vaca tremolosa (peix Torpedo torpedo syn. Torpedo torpedo torpedo)

tundur·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>: torpedo m (arma)

tundur·spillir <m. -spillis, -spillar>:
<NÀUT MILdestructor m

tunga <f. tungu, tungur>:
(líffæri & tungumál & nesllengua f (òrgan del cos & llenguatge & llengua de terra)
◊ Mohamed Choukri er einn af helstu rithöfundum arabískrar tungu: en Mohamed Choukri és un dels escriptors més importants en llengua àrab
♦ blaðra tungunni: 
en þá báru þeir hann til skips og fóru til bæjar þess er heitir á Sæheimruð og lentu þar. Þeir sendu mann til bæjarins að segja að prestur lá þar að skipi á ströndu. Meðan sá maður var upp farinn er sendur var þá spurðu þeir ef prestur mætti mæla en hann blaðraði tungunni og vildi við leita að mæla
gengur Vilhjálmur nú upp á landið og þangað sem honum þótti líkast til að hellarnir mundu staðið hafa og var þeim öllum umsnúið. Sá hann víða tröllin niður í bjargrifurnar og voru þau dauð. Svelnir var kominn upp úr jörðunni allt að mjöðmum og lá hann áfram og blaðraði tungunni og var mállaus. Vilhjálmur brá þá Samiron og hjó höfuð af honum en síðan gengur hann þangað sem af hellirinn hafði verið og gengur hann þar í niðurgang og fann þar glugg lítinn en hann spurði hvort þar væri nokkuð lífs inni en honum var svarað að eigi varnaði alls um það. Hann spurði hvort þeir vildu í burt þaðan en þeir spurðu hversu hægt það myndi því gluggurinn var lítill
♦ bráðna á tungunni: fondre's a la boca (p.e., xocolata i d'altres menjar d'aquesta mena)
♦ brenna sig á tungunni: cremar-se la llengua (menjant o bevent alguna cosa massa calenta)
♦ Dagur íslenskrar tungu: Dia de la Llengua Islandesa (16 de novembre)
♦ gæta tunga sína: tenir molta cura del que diu, controlar-se [molt] en el parlar
♦ e-ð leikur á tveim[ur] tungum: hi ha diverses opinions sobre un fet, no hi ha unaminitat d'opinions sobre una cosa
♦ það leikur ekki á tveim tungum: no n'hi ha el més mínim dubte, és absolutament cert
♦ e-m liggur laus tunga: algú no sap tenir la boca tancada, ésser llengut -uda, tenir la llengua massa llarga
♦ reka út úr sér tunguna: treure la llengua
♦ reka út úr sér tunguna framan í e-n: treure-li la llengua a algú, fer-li la llengota a algú, fer-li llengotes a algú, fer moms a algú (Men.
♦ skæðar tungur: males llengües
♦ e-m vefst tunga um tönn: algú no sap què respondre, algú queda sense poder parlar
♦ það er tungunni tamast, sem hjartanu er kærast: de l'abundància del cor parla la boca (af gnægð hjartans mælir munnurinn; tungutamur)

tungl <n. tungls, tungl>:
<1. astre m 
2. (mánilluna f (satèl·lit de la terra & d'altres planetes)
á þessum degi, þegar Drottinn framseldi Amoríta fyrir augliti Ísraelsmanna, talaði Jósúa við Drottin og sagði við hann í návist Ísraelsmanna: Sól, statt þú kyrr yfir Gíbeon og þú, tungl (ʝāˈrēaħ ~ יָרֵחַ:   wə-ʝāˈrēaħ   bə-ˈʕēmɛq   ʔai̯ʝāˈlōn,   וְיָרֵחַ, בְּעֵמֶק אַיָּלוֹן), yfir Ajalondal. Og sólin stóð kyrr og tunglið (ʝāˈrēaħ ~ יָרֵחַ:   wə-ʝāˈrēaħ   ʕāˈmāδ,   וְיָרֵחַ עָמָד) stöðvaðist uns þjóðin hafði hefnt sín á óvinum sínum. Þetta er skráð í Bók hins réttláta. Sólin stóð kyrr á miðjum himni og nær heill dagur leið þar til hún settist: el dia que el Senyor va lliurar els amorreus davant els (a les mans dels) israelites, Josuè s'adreçà al Senyor i, en presència dels israelites, va dir: «Sol, atura't a Gabaon (Guibon)! I tu, lluna, atura't a la vall d'Aialon». I el sol es va aturar, i la lluna es va aturar, fins que el poble no es va haver venjat dels seus enemics. Així ho diu el Llibre del Just. El sol es va aturar al mig del cel i va passar gairebé un dia sencer fins que no es va pondre
enn hef ég fleiru frá að greina, er þrunginn þekkingu eins og tungl (ἡ διχομηνία -ίας:   ἔτι διανοηθεὶς ἐκδιηγήσομαι καὶ ὡς διχομηνία ἐπληρώθην) í fyllingu: ecara tinc moltes de coses per contar, curull com n'estic, igual que la lluna en el seu ple
en þegar eftir þrengingu þessara daga mun sólin sortna og tunglið (ἡ σελήνη -ήνης:   καὶ ἡ σελήνη οὐ δώσει τὸ φέγγος αὐτῆς) hætta að skína. Stjörnurnar munu hrapa af himni og festingin mun riðlast: i, immediatament després de la tribulació d'aquests dies, el sol s'ennegrirà i la lluna cessarà de lluir. Els estels cauran del cel i el firmament es desgavellarà
♦ fasar tunglsins: les fases de la lluna (kvartilaskipti tunglsins)
♦ braut tunglsins: òrbita f lunar, òrbita f de la lluna
♦ fullt tungl: lluna plena, pleniluni m
♦ á fullu tungli: en lluna plena
♦ gígar á tunglinu: els cràters de la lluna
♦ → góutungl “lluna de Góa” (darrera lluna nova abans del mes de góa -lluna nova de febrer-)
♦ → hálfmáni “mitja lluna”
♦ hálfvaxið tungl: quart creixent
♦ [hálft] minnkandi tungl: quart minvant
♦ hlið tunglsins: cara f de la lluna, costat m de la lluna
♦ dökk hlið tunglsins: el costat fosc de la lluna
♦ upplýst hlið tunglsins: el costat il·luminat de la lluna, la cara il·luminada de la lluna
♦ → fjærhlið tunglsins “la cara oculta de la lluna”
♦ → nærhlið tunglsins “la cara visible de la lluna”
♦ → jólatungl “lluna [nova] de Nadal” (primera lluna nova després de nadal)
♦ kvartil tunglsins: els quarts de la lluna, les fases de la lluna
♦ fyrsta kvartil tungls[ins]: primer quart de la lluna
♦ annað kvartil tungls[ins]: segon quart de la lluna (el pleniluni, la lluna plena)
♦ þriðja kvartil tungls[ins]: tercer quart de la lluna
♦ fjórða kvartil tungls[ins]: darrer quart de la lluna (el noviluni, la lluna nova)
♦ kvartilaskipti tunglsins: els quarts de la lluna, les fases de la lluna
♦ landslag á tunglinu: paisatge m lunar
♦ lenda á tunglinu: allunar, aterrar a la lluna
♦ lending á tunglinu: allunatge m, aterratge m a la lluna
♦ → nið “[lluna en] quart minvant, interluni entre la lluna plena i la lluna nova”
♦ → “[lluna en] quart creixent, interluni entre la lluna nova i la lluna plena”
♦ nýkveikt tungl: lluna nova, noviluni m
♦ nýkviknað tungl: lluna nova, noviluni m
♦ nýtt tungl: lluna nova, noviluni m
þetta er eldfórn, þekkur ilmur handa Drottni auk brennifórnar við nýtt tungl (ˈħɔδɛʃ ~ חֹדֶשׁ:   mi-llə-ˈβaδ   ʕɔˈlaθ   ha-ˈħɔδɛʃ,   מִלְּבַד עֹלַת הַחֹדֶשׁ) með kornfórn sem henni heyrir til og hinnar daglegu brennifórnar með kornfórn sem henni heyrir til og þeim dreypifórnum sem þeim heyra til, samkvæmt reglunum um þær: aquesta és una ofrena consumida pel foc, [de] flaire agradable a Jahvè, a més a més de l'holocaust de la lluna nova amb l'oblació de gra que en forma part i a més de l'holocaust diari amb la corresponent oblació de gra i les libacions corresponents, segons les regles prescrites
♦ → páskatungl “lluna pasqual” (darrera lluna nova abans de la festa de Pasqua)
♦ → sumartungl “lluna d'estiu, lluna f estival” (primera lluna nova després de la festa de Pasqua. Això vol dir que, malgrat el nom, sol tractar-se del mes d'abril)
♦ tungl í fyllingu: lluna plena, pleniluni m
♦ tunglið er vaxandi: la lluna creix, la lluna està en quart creixent
♦ tunglið er minnkandi: la lluna minva, la lluna està en quart minvant
♦ tungl kviknar: hi ha lluna nova
♦ tungl rés: la lluna surt
♦ tungl sest: la lluna es pon
♦ [hálft] vaxandi tungl: quart m creixent
♦ → vetrartungl “lluna nova d'hivern” (primera lluna nova d'hivern)
♦ yfirborð tunglsins: la superfície lunar, la superfície de la lluna
♦ þverrandi tungl: quart m minvant
♦ → þorratungl “lluna de Þorri” (darrera lluna nova abans del mes de þorri -lluna nova de gener-; la festa de Pasqua sol ésser 9-10 setmanes després)

tungla·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
degoteig m de llet en els pits de l'embarassada (segregació de calostre en els mesos anteriors al part

tungl·ár <n. -árs, -ár>:
any m lunar (<FAMllunar

tungl·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:
amb lluna (cel nocturn, nit etc. il·luminat per la claror de la lluna)

tungl·braut <f. -brautar, -brautir>:
òrbita f lunar (<FAMllunar), òrbita f de lluna

tungl·far <n. -fars, -för>:
mòdul m lunar (<FAMllunar)

tungl·fari <m. -fara, -farar>:
selenonauta m & f (astronauta o cosmonauta que ha anat a la lluna)

tungl·ferja <f. -ferju, -ferjur>:
transbordador m lunar (<FAMllunar), mòdul m lunar (<FAMllunar)

tungl·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
bot m, peix m lluna (peix Mola mola)

tungl·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:
coet m lunar (<FAMllunar)
♦ mönnuð tunglflaug: coet lunar tripulat
♦ ómönnuð tunglflaug: coet lunar no tripulat

tungl·fylling <f. -fyllingar, pl. no hab.>:
llunació f

tungl·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:
curs m de la lluna

tungl·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
llunària f (planta Botrychium lunaria)

tungl·koma <f. -komu, pl. no hab.>:
(nýtt tungl[inici m de la] lluna nova (noviluni)
♦ við næstu tunglkomu: a la propera lluna, amb l'arribada de la nova lluna

tungl·kringla <f. -kringlu, -kringlur>:
disc m lunar (<FAMllunar)

tungl·kveiking <f. -kveikingar, -kveikingar>:
(nýtt tungl[inici m de la] lluna nova (noviluni)

tungl·landslag <n. -landslags, -landslög>:
<GEN & FIGpaisatge m lunar
◊ stíga fæti á frægt 'tungllandslag' Íslands: posar un peu en el famós 'paisatge lunar' d'Islàndia

tungl·lending <f. -lendingar, -lendingar>:
allunatge m (aterratge a la lluna)

tungl·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m lunar (<FAMllunar), <ASTRONmes sinòdic (sólhorfsmánuður)

tungl·mein <n. -meins, -mein>:
1. <(tunglsýki, flogaveiki, niðurfallssýkimorbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)
2. <(tíðir kvennamorbus menstruus (les sangs, menstruació, dies menstruals)

tungl·myrkvi <m. -myrkva, -myrkvar>:
eclipsi m lunar (<FAMllunar), eclipsi m de lluna

tungls·geisli <m. -geisla, -geislar>:
raig m de lluna

tungl·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
<llunàtic -a (epilèptic)
◊ Herra, miskunna þú syni mínum. Hann er tunglsjúkur (σεληνιάζεται) og illa haldinn. Oft fellur hann á eld og oft í vatn: Senyor, tingues pietat de mon fill, que és llunàtic (= epilèptic) i pateix cruelment; sovint cau dins el foc i sovint dins l'aigua
◊ orðstír hans barst um allt Sýrland, og menn færðu til hans alla, sem þjáðust af ýmsum sjúkdómum og kvölum, voru haldnir illum öndum, tunglsjúka menn (σεληνιαζομένους) og lama: la seva anomenada es va estendre per tota Síria i li duien tots els qui patien de malalties i de dolors de diverses menes, els posseïts per mals esperits, els llunàtics (= epilèptics) i els paralítics

tungl·skin <n. -skins, pl. no hab.>:
claror f de la lluna, clar m de lluna
♦ í tunglskini: a la claror de la lluna

Tunglskins·sónatan <f. -sónötunnar, pl. no hab.>:
<MÚSsonata f [al] clar de lluna
♦ María leikur píanó-sónötu númer 14 í cís-moll (Tunglskinssónötuna) eftir Beethoven: na Maria toca la sonata per a piano nş 14 en do sostingut menor (la "Sonata al Clar de Lluna") de Beethoven

tungls·ljós <n. -ljóss, pl. no hab.>:
claror f de la lluna
♦ í tunglsljósinu: a la claror de la lluna

tungl·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:
<(tunglamein, flogaveiki, niðurfallssýkimorbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)

tungl·æði <n. -æðis, pl. no hab.>:
<(tunglsýki, flogaveiki, niðurfallssýkimorbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)

tungl·ær, -ær, -ært <adj.>:
<llunàtic -a (epilèptic)

tungl·öld <f. -aldar, -aldir>:
cicle m lunar (19 anys)

tungu·band <n. -bands, -bönd>:
tel m de la llengua, frenet m (o: fre m) de la llengua, lligarnó m (Tort.) (tunguhaft)

tungu·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDos m hioide (málbein)

tungu·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>:
1. (framtungapredors m (de llengua)
2. (tungubrodduràpex m (de llengua)

tungu·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:
embarbussament m, travallengua m (cast., ekki ritm./no lit.)

tungubrodd·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
<LINGapical

tungu·broddur <m. -brodds, -broddar>:
punta f de la llengua, <MED & LINGàpex m de la llengua, <MED & LINGàpex m lingual

tungudals·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
 <MEDglàndula f sublingual

tungu·eitill <m. -eitils, -eitlar>:
 <MEDtonsil·la f lingual

tungu·flúra <f. -flúru, -flúrur>:
1. (einstaklingur innan þessarar ættarcinoglòssid m (qualsevol individu pertanyent a un dels gèneres de què consta aquesta família de peixos)
2. tunguflúrur <f.pl -flúra>: (ætt[família f dels] cinoglòssids m.pl

tungu·færi <n. -færis, -færi>:
variant antiquada de málfæri ‘òrgan de la veu’

tungu·haft <n. -hafts, -höft>:
tel m de la llengua, frenet m (o: fre m) de la llengua, lligarnó m (Tort.)
♦ losa (o: liðka) um tunguhaftið [á e-m]: destravar (o: deslligar) la llengua [a algú], fer parlar [a algú]

tungu·hvass, -hvöss, -hvasst <adj.>:
mordaç, de llengua esmolada (de llengua punyent, incisiva)

tungu·koss <m. -koss, -kossar>:
petó m de llengua

tungu·langur, -löng, -langt <adj.>:
que no té pèls a la llengua

tungu·mál <n. -máls, -mál>:
llengua f (llenguatge)
♦ Dagur tungumála í Evrópu: Dia Europeu de les Llengües
♦ dauðvona tungumál: llengües moribundes
♦ erlend tungumál: llengües estrangeres
♦ erlent tungumál: llengua estrangera
♦ kunna mörg tungumál: saber moltes de llengües

tungumála·árið <n. -ársins, pl. no hab.>:
any m de les llengües
♦ Evrópska tungumálaárið: l'Any Europeu de les Llengües

tungumála·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m de llengües estrangeres, professora f de llengües estrangeres

tungumála·kennsla <f. -kennslu, pl. no hab.>:
ensenyament m de llengües estrangeres

tungumála·kort <n. -korts, -kort>:
mapa m de llengües, mapa lingüístic

tungumála·maður <m. -manns, -menn>:
poliglot m, poliglota f

tungumála·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
centre m de recursos lingüístics
♦ Tungumálamiðstöð H. Í.: el Servei Lingüístic de la Universitat d'Islàndia

tungumála·nám <n. -náms, pl. no hab.>:
aprenentatge m de llengües estrangeres

tungumála·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs m de llengües [estrangeres]

tungu·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:
disert -a, de llengua àgil, que parla bé i amb facilitat
♦ vera tungumjúkur: tenir facilitat de paraula

tungu- og kok·taug <f. -taugar, -taugar>:
 <MEDnervi glossofaringi

tungu·rót <f. -rótar, -rætur>:
arrel f de la llengua, base f de la llengua

tungurótar·skjaldkirtill <m. -skjaldkirtils, -skjaldkirtlar>:
 <MED[glàndula] tiroide f lingual, glàndula tiroide accessòria

tungurótar·taug <f. -taugar, -taugar>:
 <MEDnervi hipoglòs

tungu·skæður, -skæð, -skætt <adj.>:
de llengua que fa mal, de llengua viperina

tungu·tak <n. -taks, pl. no hab.>:
forma f de parlar, llengua f
◊ með annarlegu tungutaki (ἐν ἑτερογλώσσοις) og annarlegum vörum mun ég tala til lýðs þessa...: amb paraules estrangeres i amb llavis estrangers parlaré a aquesta gent...
◊ æ, Drottinn, aldrei hefi ég málsnjall maður verið, hvorki áður fyrr né heldur síðan þú talaðir við þjón þinn, því að mér er tregt um málfæri (כְבַד-פֶּה) og tungutak (וּכְבַד לָשׁוֹן)ai, Senyor! mai no he estat eloqüent: ni ho era abans ni ho sóc pas ara, després que hàgiu parlat amb [mi,] el vostre servent, perquè sóc feixuc de boca i feixuc de llengua
♦ hafa liðugt (o: mjúkt) tungutak: tenir facilitat de paraula, tenir facúndia (posseir una elocució fàcil i abundant)

tungu·tal <n. -tals, no comptable>:
<RELIGglossolàlia f, xenoglòssia f

tungu·tamur, -töm, -tamt <adj.>:
mot emprat en la locució:
♦ e-m er e-ð tungutamt: algú esmenta sovint una cosa, algú parla sovint d'una cosa (a algú li revé sovint parlar d'una cosa)

tungu·tota <f. -totu, -totur>:
 <MEDpapil·la f lingual

tungu·varp <n. -varps, -vörp>:
<(lausmælgiincontinència f verbal, logorrea f

tunna <f. tunnu, tunnur>:
bóta f, barril m
♦ neðst í tunnunni: en el cul de la bóta, en el fons de la bóta

tunnu·hvelfing* <f. -hvelfingar, -hvelfingar>:
<ARQUITvolta f de canó (o: cilíndricao: de mig punt

turn <n. túns, tún>:
1. <GENtorre f
♦ → fílabeinsturn “torre d'ivori”
♦ → Babelsturninn “la Torre de Babel”
♦ → Eiffelsturninn “la Torre Eiffel”
2. (klukkuturncampanar m (cloquer)
3. <HISTtorrassa f, torrelló f

turn·ugla <f. -uglu, -uglur>:
òliba f, meuca f, xibeca f, babeca f, xuta f, xupa f, òbila f (Val.), moixa f (Val.), moixeta f (Val.) (ocell Tyto alba)

turtil·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
tórtora f (ocell Streptopelia turtur)

tusk <n. tusks, no comptable>:
batussa f (esp. la brega o baralla feta per diversió o per descarregar tensions)
♦ vera til í tuskið: <LOC FIGestar a punt (o: preparat -ada) per a la baralla

tuttugasti, tuttugasta, tuttugasta: vintč -ena
	tuttugasti og fyrsti: vint-i-unč -ena
	tuttugasti og annar: vint-i-dosč -ena

tuttugu: vint (20)
	tuttugu og einn: vint-i-uns
	tuttugu og tveir: vint-i-dos

tú beab-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f (o: commeració) f del Tu be-Av, festa f del 15 d'av (ט"וּ בְּאָב, חֲמִשָּׁה עָשָׂר בְּאָב) (ab)

tú bísebat-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f del Tu bi-Xevat, festa f del 15 de xevat (ט"וּ בִּשְׁבָט, חֲמִשָּׁה עָשָׂר בִּשְׁבָט) (sebat)

túba <f. túbu, túbur. Gen. pl.: túba>: tub m

túberósa <f. túberósu, túberósur>:
nard m, vara f de Jessè (planta Polianthes tuberosa)

túbu·laga <adj. inv.>:
tubiforme

túff <n. túffs, túff>: <GEOL> tuf volcànic

túlka <túlka ~ túlkum | túlkaði ~ túlkuðum | túlkaðe-ð ~ e-n>:
interpretar una cosa ~ algú (donar una interpretació & fer una traducció oral)
♦ túlka jafnóðum: fer interpretació simultània
♦ túlka orð ~ svip e-s svona að <+ subj.>, ~ þannig að <+ subj.>, ~ á þann veg að <+ subj.>interpretar les paraules ~ l'expressió facial d'algú en el sentit que <+ ind.>
♦ túlkað forritunarmál: <INFORMllenguatge m [de programació] interpretat

túlkun <f. túlkunar, túlkanir>:
interpretació f (traducció oral & exegesi d'una obra & representació de paper per actor)

túlkur <m. túlks, túlkar>: 1. intèrpret m & f (torsimany)
		get ég fengið að tala við túlk?: que podria parlar amb un intèrpret?
	2. <INFORM> programa m intèrpret

tún <n. túns, tún>:
1. (afgirt beitiland umhverfis bæiquintana f, tanca f, clova f (Mall.(closa o pleta propera o situada al voltant de casa de pagès o mas i que servia de pastura al bestiar i per sembrar-hi fenàs)
◊ hey af túni nefnist taðael fenàs de les quintanes es diu taða
2. <(girðing, afgirt svæðiclos m, tanca f (lloc circumdat de tanca)
◊ Nóatún: el Clos de les Naus (nom de la residència del déu Niord)
3. <HIST(=bær umluktur virkisgarðipoblat circumdat de terraplè coronat per palissada o estacada

tún·bendill* <m. -bendils, -bendlar>:
herba passarella, herba vermella, arenària f (Mall.(planta Spergularia rubra)

tún·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tonyina f (peix Thunnus thynnus syn. Thunnus thynnus thynnus)
	hvíti túnfiskur: bacora f, ullada f (peix Thunnus alalunga)
	litli túnfiskur: (leturskerkir) bacoreta f (peix Euthynnus alletteratus)
	lítill túnfiskur: (smátúnfiskur) golfàs m, tonyinola f (Mall.)

tún·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
pixallits m.pl, pixacans m.pl, lletsons m.pl d'ase, bufallums m.pl, apagallums m.pl, llumenetes f.pl, angelets m.pl, rellotges m.pl, dent f de lleó, queixals m.pl de vella (Mall., Men.(planta Taraxacum officinalis syn. Taraxacum dens-leonis)

tún·garður <m. -garðs, garðar>:
tanca f de pleta, tanca f de quintana

Túnis <n. Túnis, no comptable>:
1. (landTunísia f (país)
2. (TúnisborgTunis f (capital)

Túnis·borg <f. -borgar, no comptable>:
Tunis f

Túnis·búi <m. -búa, -búar>:
tunisià m, tunisiana f

Túnis·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m de Tunísia

Túnisi <m. Túnisa, Túnisar>:
tunisià m, tunisiana f

Túnis·maður <m. -manns, -menn>:
tunisià m, tunisiana f

túniskur, túnisk, túniskt <adj.>:
tunisià -ana

túnískur, túnísk, túnískt <adj.>:
variant de túniskur, túnisk, túniskt "tunisià -ana"

tún·makríll <m. -makríls, -makrílar>:
melva f, baldufa f, mèlvera f (Mall., Men.(peix Auxis rochei)

tún·riða <f. -riðu, -riður. Gen. pl.: -riðna>:
túnriða f, tunrida f, ‘cavalca-tanques’ f La interpretació tradicional d'aquest terme és que designa un dels tipus de bruixa del folclore medieval norrè. El mot, tanmateix, és un hàpax legòmenon que només apareix als Hávamál 155 1,b, raó per la qual possiblement només sigui una variant, condicionada pel constrenyiment al·literatiu, de kveldriða. Jo hi veig una designació, condicionada pel metre al·literariu, del concepte dels manna hugir: esperits d'homes que han abandonat llurs cossos adoptant, en aquest cas, la forma d'un animal volador. L'efecte del desè eixarm consisteix en impedir que puguin tornar a llurs cossos es trobin on es trobin
◊ þat kann ec it tíunda, ef ec sé túnriðor ǁ leica lopti á: ǁ ec svá vinn’c, at þeir villir fara ǁ sinna heimhama, ǁ sinna heimhuga: en sé un de desè: si veig les cavalca-tanques volant en l'aire (cf. Kuhn 1968³, pàg. 125: mehrfach bezeichnet leica nur die leichte, spielende bewegung: der durch die luft fahrenden hexen (Háv. 155), des sich im sattel wiegenden reiters (Hm. 14), der unruhigen meereswellen (HH II 13), der züngelnden flammen (Vsp. 57, Ls. 65, Fm. 43), des gelüsts, das einen ankommt <...>) [amb ell] reïsc a fer (cf. Kuhn 1968³, pàg. 228: ec svá vinnc ich bringe es dahin (Háv. 155)) que es perdin i ja no puguin trobar llurs heimhamir -llurs formes corporals romases a casa-, llurs heimhugir -l'esma per trobar el camí de tornada a casa- (cf. Kuhn 1968³, pàg. 91: *heim-hamr m. heimatliche, das ist eigentliche gestalt; *heim-hugr m. wunsch, nach hause zu kommen (alles Háv. 155 app.))

tún·súra <f. -súru, -súrur>:
agrella f, vinagrella f (Mall., Men.(planta Rumex acetosa)

túrban·lilja <f. -lilju, -liljur>:
marcòlic m (planta Lilium martagon)

túrkís <m. túrkíss, túrkísar>:
turquesa f, <cal·laïta f, <turquesa f oriental (pedra semipreciosa)

túrkís·blár, -blá, -blátt <adj.>:
[d'un blau] turquesa (color)

túrkís·steinn <m. -steins, -steinar>:
turquesa f, <cal·laïta f, <turquesa f oriental (pedra semipreciosa)

túrmalín <n. túrmalíns, túrmalín>:
<GEOLturmalina f

túrmerik <n. túrmeriks, túrmerik>:
(kúrkúma = espícia, gullinrót = plantacúrcuma f (planta Curcuma longa & espícia obtinguda de la seva arrel)
♦ hvítt túrmerik: zedoària f (planta Curcuma zedoaria)

túr·tappi <m. -tappa, -tappar>:
tampó m (tíðatappi)

túr·verkir <m.pl -verkja>:
<MEDdolor m,f menstrual, menstruació dolorosa

tveir, tvćr, tvö: dos dues

tvenna <f. tvennu, tvennur>:
1. (parparell m (dos objectes que van plegats)
2. (pókerparella f (pòquer)

tvennd <f. tvenndar, tvenndir>:
parell m (conjunt de dos objectes etc. que van plegats)

tvenndar·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTdoble mixt (competició, p.e., de tennis, en què s'enfronten parelles)

tvenndar·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:
<ESPORTdoble mixt (competició, p.e., de tennis, en què s'enfronten parelles)

tvenning <f. tvenningar, no comptable>:
dualitat f

tvenns·slags <adj. inv.>:
de dues menes

tvennur, tvenn, tvennt <adj.>:
1. (parparell m (grup de dos objectes)
♦ í tvennu lagi: en dues parts
♦ með tvennu móti: de dues maneres diferents
♦ skipta e-u í tvennt: migpartir una cosa en dues, xepar una cosa en dues
♦ tvenns konar: de dues menes [diferents]
♦ tvenns konar brauð: pa de dues menes [diferents], dues menes [diferents] de pa
♦ það fer tvennum sögum (o: sögunum) um það: corren dues versions diferents d'aquesta història
♦ af tvennu illu skal taka það skárra: <LOC FIGde dos mals cal prendre'n el menys dolent; posats a triar, trio el que no és tan dolent
♦ fara  (o: detta) í tvennt: #1. <LOC = fara í tvo hlutatrencar-se en dos ~ dues (un objecte, esp. en caure)#2. <LOC FIG = ala barn tenir l'infant (haver infantat una dona prenys; lit.: deixar d'ésser una i ésser ja dos ~ dues)
♦ tvennir eru tímarnir: <LOC FIGels temps han canviat, els temps ja no sóns els mateixos
2. tvennir, tvennar, tvenn: (tvö pördos parells de (dos grups de parells)
♦ tvennar buxur: dos parells de pantalons (= quatre camals = dos pantalons)
♦ tvennir skór: dos parells de sabates (= quatre sabates)
♦ tvennir sokkar: dos parells de mitjons (= quatre mitjons)
♦ fara í tvenna sokka: posar-se dos parells de mitjons
♦ fara í tvennt: posar-se dos parells de mitjons
♦ vera í tvennu: dur posats dos parells de mitjons
♦ tvenn gleraugu: dos parells d'ulleres (= quatre vidres = dues ulleres)

tvinna·kefli <n. -keflis, -kefli>: rodet m de fil

tvinni <m. tvinna, tvinnar>: fil m (de cosir)
	nál og tvinni: fil i agulla

tvisvar <adv.>: dues vegades
	tvisvar á dag: dues vegades cada dia (o: per dia)
	tvisvar til ţrisvar sinnum: dues o tres vegades

tví- <en compostos>:
bi-, di-

tvíblaða·lilja <f. -lilju, -liljur>:
escil·la bifòlia (planta Scilla bifolia)

tví·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:
lístera cordifòlia, lístera f cordiforme (planta Listera cordata)

tví·bletta <f. -blettu, -blettur>:
marieta f de dos punts (insecte Adalia bipunctata)

tví·broddur <m. -brodds, -broddar>:
1. (‘gaflbroddur’ yfir sérhljóðaaccent circumflex  (^)
2. (tvöfaldur punktur yfir sérhljóðatrema m, dièresi f (símbol diacrític ¨ col·locat damunt una vocal, v.g., ö) (tvídepill)

tvíbura·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
bessó m
◊ þeir voru tvíburabræður: eren bessons

tvíbura·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
<ASTRONsigne m dels Bessons

tvíbura·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
estudi f [de recerca] sobre bessons, recerca f sobre bessons

tvíbura·systir <f. -systur, -systur>:
bessona f
◊ þær voru tvíburasystur: eren bessones

tví·buri <m. -bura, -burar>:
1. <GENbessó m
◊ Rómúlus og Remus voru tvíburar: en Ròmul i en Rem eren bessons
♦ eineggja tvíburar: bessons idèntics, bessons homozigòtics, bessons univitel·lins
♦ samtengdir tvíburar: bessons conjunts, bessons siamesos
♦ átósitískur (o: átósískursamtengdur tvíburi: bessó conjunt autòsit
♦ ósamhverfir samtengdir tvíburar: bessons conjunts asimètrics
♦ samhverfir samtengdir tvíburar: bessons conjunts simètrics
♦ samtengdur sníkilstvíburi: bessó conjunt paràsit
♦ → síamstvíburar “bessons siamesos”
♦ tvíeggja tvíburar: bessons fraterns, bessons dizigòtics, bessons bivitel·lins
2. Tví·burarnir <m.pl -buranna>(stjörnumerki & merki dýrahringsinsels Bessons  (constel·lació & signe del zodíac)

tví·depill <m. -depils, -deplar>:
(tvöfaldur punktur yfir sérhljóðatrema m, dièresi f (símbol diacrític ¨ col·locat damunt una vocal, v.g., ö)
i með tvídepli: i amb dièresi (ï)

tví·fari <m. -fara, -farar>:
doble m & f, sòsia m & f
♦ vera tvífari e-s: ésser el doble d'algú, ésser el sòsia d'algú

tví·flokkun <f. -flokkunar, -flokkunar>:
<MAT & ESTADdicotomia f

tvíflokkunar·breyta <f. -breytu, -breytur>:
variable binària

tví·heimar <m.pl -heima>:
diàspora f

tví·hverfa <f. -hverfu, no comptable>: simetria f

tví·hverfur, -hverf, -hverft: simètric -a

tvíkorn·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
pisana f [bessona], espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

tví·kvćni <n. -kvænis, no comptable>: bigŕmia f

tví·kvæntur, -kvænt, -kvænt: bígam -a

tví·lyftur, -lyft, -lyft: de dos pisos, de dues plantes (edifici)

tví·menningur <m. -mennings, -menningar>: 1. (frændi í annan lið) cosí m
	2. (frænka í annan lið) cosina f
		hún er tvímenningur við hann: és cosina seva

tví·punktur <m. -punkts, -punktar>:
dos punts (signe gràfic :)

tvíranda·flekkur <m. -flekks, -flekkar>:
verada f, variada f (Bal.) (peix Diplodus vulgaris)

tví·ríki <n. -ríkis, -ríki>:
<MATcategoria f dual, categoria oposada (nykurríki)

tví·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:
1. (kvíslagreiningdicotomia f (diferència entre dues idees o coses totalment oposades)
2. (tvígreiningbipartició f (divisió en dues parts)

tvístefnuaksturs·vegur <m. -vegar, -vegir>: via f amb doble sentit de circulació

tvístrun <f. tvístrunar, no comptable>:
diàspora f

tví·tala <f. -tölu, -tölur>:
<GRAM[nombre] dual m

tví·tekning <f. -tekningar, -tekningar>:
repetició f doble
♦ óþörf tvítekning: <LITERtautologia f

tvítugur, tvítug, tvítugt <adj.>:
que té vint anys, de vint anys, vintanyer -a (cast., ekki ritm./no lit.
♦ hann á tvítugan son: té un fill de vint anys
♦ hún á tvítuga dóttur: té una filla de vint anys
♦ frá tvítugu til þrítugs: [que té] de vint a trenta anys
♦ fyrir innan tvítugt: que encara no té vint anys
♦ hún er enn fyrir innan tvítugt: encara no té vint anys
♦ um tvítugt: amb vint anys, als vint anys
♦ hann hefur sex um tvítugt: té vint-i-sis anys
Amón hafði tvo um tvítugt, þá er hann varð konungur, og tvö ár ríkti hann í Jerúsalem
Rósa í Niðurkotinu hafði sex um tvítugt þegar hún giftist
♦ vera tvítugur: tenir vint anys
♦ hún er tvítug: té vint anys
♦ verða tvítugur: fer vint anys
♦ hún verður tvítug: fa vint anys
♦ yfir tvítugt: amb més de vint anys
♦ hún er yfir tvítugt: té més de vint

tví·tyngdur, -tyngd, -tyngt: bilingüe

tví·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: bilingüisme m

tvítölu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: codi binari, sistema binari (→ tvíundarkerfi)

tvíundar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: codi binari, sistema binari

tví·vegis <adv.>:
en dues ocasions, dues vegades

tví·þekja <f. -þekju, -þekjur. Gen. pl.: -þekja>:
biplà m

tvæ·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<GRAMafricada f (affríkati)

tvæ·vetur, -vetur, -veturt <adj.>:
1. <GENbihiemal
2. (tveggja ára gamalt dýrde dos anys (animal)
♦ tvævetur sauður: primal m, primala f
♦ tvævetur ær: primala f

tvö·faldur, -föld, -falt <adj.>:
doble
♦ tvöfaldur vodka ~ koníak ~ viskí: un vodka ~ conyac ~ whisky doble

tvö·feldni <f. -feldni, pl. no hab.>:
duplicitat f

tweed <m. tweed, no comptable>:
<TÈXTtweed m
♦ úr tweed: de tweed
♦ hattur úr tweed: un barret de tweed

tyggjó <n. tyggjós, tyggjó>: xiclet m

tylft <f. tylftar, tylftir>: dotzena f
	hálf tylft: mitja dotzena
		kaupa hálfa tylft af eggjum: comprar mitja dotzena d'ous
	tylft af X: una dotzena de...
		kaupa [heila] tylft af eggjum: comprar una dotzena d'ous
	tylft <+ Gen>: una dotzena de
		tylft kvenna: una dotzena de dones

typpi <n. typpis, typpi>: <FAM> xigala f, pardal m (Mall.)

Tyrki <m. Tyrkja, Tyrkir (o: Tyrkjar)>:
turc m, turca f

Tyrkja:
casos oblics del sg. i gen. pl. de Tyrki “turc”

tyrkja·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau turquí (inv.) (color)

tyrkja·sól <f. -sólar, -sólir>:
cascall m d'Orient, cascall m de jardí (planta Papaver orientale)

Tyrkja·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:
Imperi Turc

Tyrkjum:
dat. pl. de Tyrki “turc”

Tyrk·land <n. -lands, no comptable>:
Turquia f

tyrkneska <f. tyrknesku, no comptable>:
turc m, llengua turca

tyrkneskur, tyrknesk, tyrkneskt <adj.>:
turc -a

Tyrrena·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar Tirrena

týna <týni ~ týnum | týndi ~ týndum | týnte-u>: perdre una cosa (orientació, vida & objectes)
	týna leiðinni: perdre el camí
	týna lífinu: perdre la vida
	týna lyklunum ~ bók: perdre les claus ~ un llibre
	týna e-u niður: oblidar una cosa (que hom havia après)
	týna sjálfum sér: matar-se (suïcidar-se)

týnast <týnist ~ týnumst | týndist ~ týndumst | týnst>: 1. perdre’s
		hafa týnst: haver-se perdut
		týnast í þokunni: perdre's en la boira
	2. (um skip: farast) naufragar (vaixell)
		skipið týndist í hafi: el vaixell va naufragar en alta mar

týndur, týnd, týnt: 1. perdut -uda
		ég er týndur ~ týnd: m’he perdut ~ perduda
		týndi hlekkurinn: la baula perduda, l'esglaó perdut
		týndur kettlingur: gatet perdut
		týndur í skóginum: perdut en el bosc
	2. <RELIG & FIG> pròdig -a
		týndi sonurinn: el fill pròdig
	3. (horfinn) desaparegut -uda, absent (que no se sap on és, en parador desconegut)
		nakti maðurinn enn týndur: l'home nu continua desaparegut

tæja <tæ ~ tæjum | táði ~ táðum | táiðe-ð>:
(greiða úrcardar una cosa
♦ tæja ull: cardar llana

tæja <tæi ~ tæjum | tæði ~ tæðum | táðe-u ~ e-m>:
1. (styðja, hjálpaajudar a una cosa ~ algú  (donar suport a)
♦ tæja máli e-s: donar suport a la causa d'algú
♦ tæja e-m: donar suport a algú, ajudar algú
2. (neytaemprar una cosa (fer ús d'una cosa)
3. (tjámostrar una cosa (deixar veure)
♦ tæja tanna: <LOC FIGdeixar veure les dents (somriure i/o parlar)
◊ hún mornaði öll og þornaði og tæði aldrei síðan tanna og lifði þó mjög lengi við þessi óhægindi: tota ella sencera es va anar decandint i assecant i mai més no va tornar a mostrar les dents (això és, a somriure i parlari tanmateix, amb aquests patiments hi visqué molt de temps

tæki <n. tækis, tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
1. (verkfæriinstrument m  (eina, utensili)
2. (áhaldestri m (atuell)
3. (vélaparell m (dispositiu, màquina de treball)
4. (tækifæriocasió f (possibilitat, oportunitat)
♦ hafa tæki til e-s <o: á e-u>tenir l'ocasió de...

tæki·færi <n. -færis, -færi>:
1. <GENocasió f
♦ við tækifæri: quan se'n presenta l'ocasió, ocasionalment, si se'n presenta l'oportunitat
2. (hagstæðuroportunitat f (ocasió favorable)
♦ þetta er gott tækifæri fyrir okkur öll: és una bona oportunitat per a tots nosaltres
♦ gefa e-m tækifæri á því að <+inf.>: donar a algú l'oportunitat de <+inf.>

tækifæris·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
oportunisme m

tæk·ling <f. -lingar, -lingar>:
<ESPORTplacatge m

tækni <f. tækni, no comptable>:
1. (verkkunnáttatecnologia f (conjunt de coneixements tècnics & conjunt de materials tècnics desenvolupats)
♦ öld tækninnar: l'era tecnològica
♦ tæknin færir okkur í hendur möguleika á að <+ inf.>la tecnologia ens posa a les mans l'oportunitat de <+ inf.
2. (starfsaðferðtècnica f (mètode, metodologia)

tækni·fræði <f. -fræði, no comptable>:
enginyeria tècnica

tækni·maður <m. -manns, -menn>:
tècnic m, tècnica f

tækni·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
enginyer tècnic, enginyera tècnica

tækni·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola tècnica superior
♦ Tækniskóli Íslands: E.T.S. d'Islàndia

tæla <tæli ~ tælum | tældi ~ tældum | tælde-n>:
(ginna, draga á tálarseduir algú

tæma <tæmi ~  tæmum | tæmdi ~ tæmdum | tæmt>: buidar
	tæma e-ð: buidar una cosa
	tæma e-ð í e-ð: buidar una cosa [abocant-la] dins una altra

tæpi·tunga <f. -tungu, -tungur>:
1. (smámæltur maðurpapissot m, papissota f, xafallós m, xafallosa f (persona sarfallosa, que parla confús i pronuncia malament esp. les ss)
2. (smámæliparla xafallosa (pronunciació que palpissoteja)
3. (barnamálparla xafallosa i confosa dels infants
♦ tala tæpitungu: parlar xafallosament, parlar papissot, papissotejar
4. <FIG#1. (það að gefa í skyn, dylgjurinsinuacions f.pl, indirectes f.pl (paraules amb què hom dóna a entendre una cosa, sense dir-la clarament)#2. (óljós orð, óskýr orðparaules vagues (que no expressen clarament res)

tæpitungu·laust <adv.>:
sense taps, sense embuts
♦ segja e-ð tæpitungulaust: dir una cosa sense embuts

tæp·lega <adv.>:
a penes

tæra <tæri ~ tærum | tærði ~ tærðum | tærte-ð>:
corroir una cosa

tærast <tærist ~ tærumst | tærðist ~ tærðumst | tærstupp>:
consumir-se
◊ hann er að tærast upp: s'està consumint

tæta <tæti ~ tætum | tætti ~ tættum | tætte-ð>:
esquinçar una cosa, estripar una cosa, esbocinar una cosa
♦ tæta e-ð upp: esqueixar una cosa, esquinçar una cosa
♦ tæta e-ð sundur esqueixar [de dalt a baix] una cosa
♦ tæta sig úr fötunum: treure's la roba d'una estrebada

töflu·púði <m. -púða, -púðar>: esborradora f de pissarra

töfra <töfra ~ töfrum | töfraði ~ töfruðum | töfraðe-n>:
encantar algú, encisar algú
◊ en hví skyldir þú, son minn, láta léttúðarkonu töfra þig, og faðma barm lauslátrar konu?: i per què, fill meu, hauries de deixar-te encantar per la dona frívola i abraçar el si de la dona esgarriada?
◊ girnst eigi fríðleik hennar í hjarta þínu og lát hana eigi töfra þig með augnahárum sínum: no cobegis pas la seva bellesa en el teu cor, no deixis pas que t'encanti amb les parpelles dels seus ulls

töfra- <en compostos>:
1. (sem töfrar -eða töframáttur- fylgja, sem töfrar eru tengdir viðmàgic -a (que té efectes màgics o està relacionat amb la màgia)
2. (töfraðurencantat -ada (sota els efectes d'un encanteri)

töfra·flauta <f. -flautu, -flautur>:
flauta màgica

töfra·formáli <m. -formála, -formálar>:
fórmula màgica

töfra·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. <GENobjecte màgic
2. (verndargripuramulet m (objecte amb virtut màgica protectora)

töfra·grös <n.pl -grasa>:
orquis m de Fuchs, orquídia rosada, herbes f.pl d'encanteris (planta Dactylorhiza fuchsii) (ástagrös)

töfra·land <n. -lands, -lönd>:
país encantat

töfra·læknir <m. -læknis, -læknar>:
bruixot m (remeier de tribu africana, ameríndia etc.)

töfra·maður <m. -manns, -menn>:
1. (galdramaðurmag m, fetiller m (que practica la màgia)
eitur þeirra er eins og höggormseitur, þeir eru eins og dauf naðra, sem lokar eyrunum til þess að heyra ekki raust særingamannsins né hins slungna töframanns
þeir eru eitraðir sem slanga, eins og heyrnarlaus eiturnaðra sem lokar eyrum sínum og hlustar ekki á rödd slöngutemjarans, hins slungna töframanns
2. (sjónhverfingamaðurmag m (prestidigitador)

töfrandi, töfrandi, töfrandi <adj.>:
encisador -a

töfra·orð <n. -orðs, -orð>:
mot màgic, paraula màgica

töfrar <m.pl töfra>:
1. (galdurmàgia f (bruixeria)
♦ heilla e-n með töfrum: encantar algö amb la màgia
♦ leggja stund á töfra: practicar la màgia
2. (álög, töfraþulursortilegis m.pl (encanteris, maleficis, fetilleries)
◊ töfrar og særingar: encanteris i conjurs
3. (eitthvað heillandiencís m, encant m (atractiu especial d'una persona, d'una contrada etc.)

töfra·spegill <m. -spegils, -speglar>:
mirall màgic

töfra·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
vareta màgica

töfra·veldi <n. -veldis, -veldi>:
poder màgic
♦ töfraveldi lífsins: la màgia de la vida

töku·orđ <n. -orðs, -orð>: xenisme m, manlleu m [lingüístic] (paraula agafada d’una altra llengua)

töku·vél <f. -vélar, -vélar>:
càmera f de vídeo, videocàmera f

töl·fræði <f. -fræði, no comptable>:
estadística f
♦ líffræðileg tölfræði: bioestadística f

tölfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
estadístic -a

tölu·gildi <n. -gildis, -gildi>:
valor numèric
♦ nákvæmt tölugildi: valor numèric exacte

tölu·settur, -sett, -sett <adj.>:
numerat -ada
♦ þetta eintak er tölusett nr. 175: aquest exemplar està numerat amb el número 175

tölu·stafur <m. -stafs, -stafir>:
<MATdígit m (caràcter numèric)

tölu·vert <adv.>:
considerablement, notablement, significativament

tölva <f. tölvu, tölvur>: ordinador m (→ örtölva)

tölvu·banki <m. -banka, -bankar>: banc m de dades (→ gagnagrunnur)

tölvunar·frćđi <f>: informŕtica f

tölvu·póst <n. -pósts, -póst>: ímeil m, correu electrònic
	og ef ykkur langar ađ ná sambandi viđ mig sendiđ tölvupóst á mrr@tinet.fut.es: si desitgeu de posar-vos en contacto amb mi, envieu-me un correu electrònic a mrr@tinet.fut.es 

tölvu·póstfang <n. -póstfangs, -póstföng>: adreça electrňnica

tölvu·skrá <f. -skrár, -skrár>: <INFORM> arxiu m

tönn <f. tannar, tennur (o: tannir; o: tönnur)>: 1. <GEN & framtennur & augntennur) dent f (GEN & incisives & ullals)
	2. (framjaxlar & jaxlar & afturjaxlar) queixal m (premolars & molars & terceres molars)
	3. brjóta úr sér tönn: trencar-se una dent
	bursta tennur[nar]: rentar-se les dents
	draga út tönn: extreure una dent, arrabassar una dent (Mall.)
	draga tönn úr e-m: extreure una dent a algú, arrabassar-li una dent a algú (Mall.)
	fá tennur: sortir-li les dents a un infant
	fylla tönn: empastar una dent
		það verður að fylla þessa tönn: caldrŕ empastar-li aquesta dent
	kljúfa á sér tönn: trencar-se una dent (en dues parts)
	laus tönn: dent que es mou (que no està fixa del tot)
	mikilvćgt er ađ bursta tennur tvisvar á dag međ flúortannkremi: és important netejar-se les dents dos cops al dis amb un dentifrici fluorat
	níu tennur eru međ fyllingu: nou dents estan empastades
	rótfylla tönn: matar el nervi i fer una obturació radicular, fer una endodòncia
	setja fyllingu í tönn: obturar (o: empastar) una dent
	skemmd tönn: dent corcada
	taka tennur: sortir-li les dents a un infant
	taka tönn: extreure una dent, arrabassar una dent (Mall.)
		það verður að taka þessa tönn: caldrà extreure-li aquesta dent

tönnlast <tönnlast ~ tönnlumst | tönnlaðist ~ tönnluðumst | tönnlastá e-u>:
repetir la mateixa cosa una i una altra vegada

tösku·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: bou m de mar (crustaci Cancer pagurus)

ufsi <m. ufsa, ufsar>: [peix m] carboner m, lluç negre (Andorra) (peix Gadus virens syn. Pollachius virens)

ugga <uggi ~ uggum | uggði ~ uggðum | uggað>:
I. <personal>: 
1. <um e-ð>: (óttasttémer per una cosa (sentir temor)
◊ hann uggði um líf sitt: temia per la seva vida
2. <að e-ð + subj.>: (hafa slæman gruntémer que <+ subj.o <+ cond. (sospitar que pot succeir una cosa desagradable)
◊ hann uggði að hann mundi verða ósáttur við það: temia que hi estaria en desacord
3. <ekki að sér>: (ekki vara sig, ekki gæta sínno pensar res, no malfiar-se, no estar recelós -osa (no estar preocupat, alerta, no creure que pugui passar res, estar desprevingut)
◊ ungur sjálfboðaliði uggði ekki að sér og lagði jeppabifreið í stæði merkt fötluðum: un jove voluntari no va pensar res i va aparcar el jeep a un indret senyalitzat per a incapacitats
II. <impersonal>: 
1. <e-n e-ð>: (óttast & hafa slæman gruntémer una cosa (sentir temor & pensar en la possibilitat que una cosa desagradable s'esdevingui)
◊ mig uggir að...: temo que...

uggi <m. ugga, uggar>: aleta f (de peix)
 
UGGARNIR - LES ALETES
bakuggi aleta dorsal
brjóstuggi → eyruggi aleta pectoral
eyruggi aleta pectoral
gotraufaruggi aleta anal
kviðuggi aleta abdominal,
aleta pelviana,
aleta ventral
raufaruggi → gotraufaruggi aleta anal
sporður aleta caudal
 

< ugg·legur, -leg, -legt <adj.>:
que és de témer, temible
♦ þat þykki mér uggligt, at...: temo que...

uggur <m. uggs, no comptable>:
temor m,f
♦ e-m er uggur á, að...: algú tem que...

uggvæn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (óhugnanlegurinquietant, alarmant (que fa sentir inquietud, que no presagia res de bo, amenaçador)
◊ uggvænleg framtíð: un futur inquietant
◊ uggvænleg þróun: un desenvolupament alarmant
2. (sem ástæða er til að óttast, uggvænnque és de témer, temible
3. (ískyggilegursinistre -a (tenebrós)
4. (skelfilegur, ógurleguresglaiador -a (terrible, horrible, horripilant)

ugg·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
que és de témer
♦ sem uggvænt er: com és de témer

ugla <f. uglu, uglur. Gen. pl.: ugla o: uglna>:
1. <GENmussol m, òliba f (qualsevol ocell de la família dels estrígids)
♦ flytja uglur til Aþenu: vendre neveres als esquimals, tirar aigua a la mar
2. duc blanc, duc m de les neus (ocell Nyctea scandiaca) (snæugla)
3. (bátsuglapescant m (d'embarcació)
4. (snagipenjarobes m (de paret)
5. (ófríð konacard m (dona lletja)

ull <f. ullar, no comptable>: llana f
	hæra ull: sortejar llana

ullar·lagður <m. -lagðs, -lagðar>:
tofa f de llana, floc m de llana

ull·blekill <m. -blekils, -bleklar>: bolet m de tinta (bolet Coprinus comatus)

ullins·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna; emprat hab. en pl.>:
(húðsepar hvorum megin við hjartarætur sláturdýraorelleta f de cor (atri de cor d'animal escorxat)

ull·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
cotonera f d'Alemanya* (planta Filago vulgaris syn. Filago germanica)

ull·serkur <m. -serks o -serkjar, -serkir>: bolet m de tinta (bolet Coprinus comatus)

um <prep.+ac.>: 1. per, sobre, al voltant de
	2. hvað er um að vera?: què passa?
		hvað er um að vera í Barselónu?: què hi ha de nou a Barcelona?

um·boð <n. -boðs, -boð>:
1. (heimildautoritat f (poder per fer una cosa)
♦ án fulls umboðs e-s: sense el ple consentiment d'algú
♦ fá umboð til e-s: rebre plena autoritat per a una cosa
♦ veita e-m umboð til e-s: autoritzar algú a 
◊ skriflegt umboð: autorització per escrit
2. <JUR = umboðsvaldpoder m [notarial] 
♦ gefa e-m umboð til e-s: donar poders a algú per a 
♦ gefa e-m fullt og ótakmarkað umboð til e-s: atorgar poders, plens i generals, a algú per a 
♦ ég gef hér með X fullt og ótakmarkað umboð til þess fyrir mína hönd að undirrita kaupsamning svo og...: atorgo poder ple i general a X perquè en nom meu i representació meva signi el contracte de compra-venda, així com...
♦ samkvæmt umboði: per poders
3. (til að greiða atkvæðidelegació f (de vot a altri mitjançant poders específics)
♦ greiða atkvæði samkvæmt umboði: delegar el vot 
4. (kjósendamandat m (dels parlamentaris, regidors etc. per a actuar en nom i interès de llurs votants)
♦ fá umboð frá kjósendum: obtenir el mandat dels electors
5. (umboðsfyrirtækiagència f [concessionària] (empresa comercial intermediària)
♦ vera með umboð fyrir e-u: tenir la concessió de..., ésser el concessionari ~ la concessionària de...

umboðs·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
1. <GENagent m & f, representant m & f
♦ umboðsaðili rithöfundar: agent literari
◊ Námsgagnastofnun og Rithöfundasamband Íslands gera hér með eftirfarandi samning er fjallar um greiðslu ritlauna til höfunda eða umboðsaðila þeirra fyrir afnot af ritverkum í lesbókum: La Fundació de Materials i Mitjans Educatius o Námsgagnastofnun i l'Associació d'Escriptors en llengua islandesa atorguen, per mitjà d'aquest document, el següent contracte que tracta del pagament dels drets d'autor als escriptors o a llurs agents literaris per l'ús de llurs obres als llibres de lectura i/o de text
2. <AUTOMconcessionari m, concessionària f
♦ umboðsaðili [fyrir] BMW á Íslandi: el concessionari de BMS a Islàndia

umbođs·rćđismađur <m.-rćđismenn>: agent consular

umbóta- <en compostos>:
reformista

umbóta·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
partit m reformista

umbóta·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment m reformista

umbóta·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
reformista

umbóta·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
reformista m & f

um·breyta <-breyti ~ -breytum | -breytti ~ -breyttum | -breytte-u>:
modificar una cosa

um·brot <n. -brots, -brot>: compaginació f (de llibre etc.)

umburðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
intolerància f

um·búđir <f.pl -búða>: 1. (um sár) embenat m, embenatge m (de ferida)
	2. (um vöru) envoltori m (de producte comercial)

um·bætur <f.pl -bóta>:
mesures f.pl de reforma, reformes f.pl

um·dćmi <n. -dæmis, -dæmi>: 1. <GEN> districte m, circumscripció f
	2. (stjórnsýsluumdæmi í Frakklandi) departament m (a França);
	3. (dómstóls) partit m judicial (de jutjat)
	4. <INFORM> domini m

umdæmis·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<INFORMnom m de domini (lénsheiti)

umfeðmings·gras <n. -grass, -grös>:
garlanda f [comuna] (planta Vicia cracca)

um·ferđ <f. -ferðar, -ferðir>: 1. <GEN> trŕnsit m (circulació rodada)
		það er mikil umferð: hi ha molt de trànsit
		öll umferð bönnuð: prohibit el trànsit
	2. rotació f
		umferð tunglsins um jörðina: la rotació de la lluna al voltant de la terra
	3. circulació f
		setja e-ð í umferð: posar una cosa en circulació
		taka e-ð úur umferð: llevar una cosa de la circulació

umferða·karl <m. -karls, -karlar>: vagabund m

umferða·kennari <m. -kennara, -kennarar>: <HIST> mestre m ambulant, mestra f ambulant

umferđa·miđstöđ <f. -miðstöðvar, -miđstödvar>: estació f d’autobusos, terminal f d'autobusos

umferðar·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>: control m de tràsit

umferđar·ljós <n. -ljóss, -ljós>: semŕfor m

umferðar·lög <n.pl -laga>: codi m de circulació

umferđar·lögregla <f. -lögreglu, no comptable>: policia f de trŕnsit, guàdia f civil de trànsit

umferđar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; Dat. pl.: -merkjum>: senyal m de trànsit

umferðar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>: norma f [del codi] de circulació

umferđar·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f de trŕnsit

umferđar·slys <n. -slyss, -slys>: accident m de trŕnsit

umferđar·teppa <f. -teppu, no cmptable>: embotellament m [del trànsit], embussament m, embós m de circulació (Bal.)

umferđar·tugabrot <n. -tugabrots, -tugabrot>: <MAT> [nombre m] decimal periòdic
	hreint ~ blandið umferðartugabrot: decimal periòdic pur ~ mixt
umferða·sali <m. -sala, -salar>: <HIST> marxant m [ambulant]

um·fjöllun <f. -fjöllunar, no comptable>:
debat m, discussió f

um·flotinn, -flotin, -flotið <adj.>:
envoltat -ada d'aigua, enrevoltat -ada d'aigua (Bal.

um·fram <prep. + Ac. >:
per (o: part) damunt
♦ umfram allt: abans que res, primer de tot, sobretot
♦ umfram annan <+ subst.>més que qualsevol altre <+ subst.>
♦ umfram aðra menn: més que qualsevol altre
♦ umfram önnur lönd: més que qualsevol altre país
♦ umfram það sem...: més enllà de...

um·fram <adv.>:
de més (o: de massa), en excés
♦ það sem er umfram: la resta, el que hi ha de massa (o: de més) 

umfram·farangur <m. -farangurs, pl. no hab.>: excés m d'equipatge

um·framur, -fröm, -framt: redundant

um·frymi <n. -frymis, -frymi>:
<BIOLcitoplasma m

um·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
activitat f, atrafegament m (i esp., el tràfec o traüll dels habitants d'una casa)
◊ vakna við umgang: despertar-se amb el traüll de la casa

um·gengni <f. -gengni, no comptable>:
tracte m (relació que hom manté amb altri)
♦ hafa umgengni við e-n: fer-se amb algú, relacionar-se amb algú
♦ í umgengni við e-n: en el tracte amb...

um·hella <-helli ~ -hellum | -hellti ~ -helltum | -hellte-u>:
1. <GENtransvasar un líquid
2. (víni úr stampi eða byttu í tunnutrafegar vi, trascolar vi, trasbalsar vi (Mall.) (vi del cup o la tina a les bótes)
◊ umhella víninu og skilja vínið frá botnfalli: trascolar el vi i clarificar el vi
3. (víni úr tunnu í flöskurembotellar vi (vi de les bótes a les ampolles)

um·horf <n. -horfs, no comptable>:
1. (umhverfi, nærsveitirrodalia f, voltants m.pl (contrada circumdant, encontorns)
2. (útsýni, sýnvista f (aspecte o panorama que ofereix un paisatge, un carrer etc. en un moment donat del dia o en un dia determinat)
◊ svona var umhorfs í skemmunni á nýársdag: aquesta era la vista que oferia el porxo el dia de cap d'any
◊ svona var umhorfs í garðinum mínum að morgni 25. september 2005: aquesta era la vista que oferia el meu jardí la matinada del 25 de setembre del 2005
♦ hér er fagurt umhorfs ~ það er fagurt umhorfs: <LOC FIGd'aquí estant es divisa una vista bonica, quina vista més bonica que hi ha d'aquí estant!
◊ hvernig haldið þið að Reykjavík, verði umhorfs eftir eina öld?: com creieu que serà l'aspecte de Reykjavík d'aquí a un segle?
◊ hvernig er umhorfs heima hjá ykkur?: com és la vista que es divisa de casa vostra estant?
3. <FIG = útsýniambient m (atmosfera que hom respira en una festa, un local de diversió etc.)

um·hugsun <f. -hugsunar, -hugsanir>:
reflexió f, consideració f 
♦ þetta vakti mig til umhugsunar um það að... <+ ind.>això em va portar a considerar que <+ ind.

um·hverfi <n. -hverfis, no comptable>: 1. <GEN> voltants m.pl 2. (náttúruumhverfi) medi ambient m 3. (félagsumhverfi) entorn m

umhverfis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ciències f.pl mediambientals

umhverfis·löghyggja <f. -löghyggju, no comptable>:
determinisme m ambiental

umhverfis·mengun <f. -mengunar, pl. no hab.>:
contaminació f mediambiental

umhverfis·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de medi ambient, ministra f de medi ambient

umhverfis·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de medi ambient

umhverfis·vernd <f. -verndar, no comptable>: protecció f del medi ambient, protecció mediambiental

umhverfis·vottaður, -vottuð, vottað <adj.>:
amb certificació mediambiental, amb certificació de producte respectuós amb el medi ambient

umhverfis·vottun <f. -vottunar, pl. no hab.>:
certificació f de producte respectuós amb el medi ambient

umhverfis·vænn -vćn, -vćnt: ecolňgic -a, natural, respectuós -osa amb el medi ambient

um·hyggja <f. -umhyggju, no comptable>:
atencions f.pl, preocupació f (sol·licitud, interès especial & cura, assistència)
◊ ást og á: amor i atencions
◊ þá varð Drottinn fullur umhyggju (וַיְקַנֵּא) vegna lands síns, og hann þyrmdi lýð sínum: aleshores Jahvè es va omplir de gelosia pel seu poble i es compadí del seu poble
♦ bera umhyggju fyrir e-m: [pre]ocupar-se d'algú
◊ ég er hrjáður og snauður, en Drottinn ber umhyggju (יַחֲשָׁב) fyrir mér: sóc pobre i indigent, però Adonai s'ocupa de mi
◊ varpa áhyggjum þínum á Drottin, hann mun bera umhyggju (יְכַלְכְּלֶךָ) fyrir þér, hann mun eigi að eilífu láta réttlátan mann verða valtan á fótum: llança els teus neguits a Jahvè, que ell s'ocuparà de tu, ell no deixarà mai que el just traveli
◊ varpið allri áhyggju yðar á hann, því að hann ber umhyggju (μέλει) fyrir yður: descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, perquè ell es preocupa de vosaltres
◊ hann hefir borið umhyggju (יָדַע) fyrir för þinni um þessa miklu eyðimörk. Í fjörutíu ár hefir Drottinn Guð þinn nú verið með þér; ekkert hefir þig skort: ell coneix (el text islandès interpreta: ha tingut cura de, s'ha preocupat de) la teva marxa per aquest gran desert. Fa quaranta anys que Jahvè, el teu Déu, és amb tu, i no t'ha mancat mai res
♦ sýna e-m umhyggju: preocupar-se d'algú, mostrar la seva sol·licitud per algú, mostrar el seu interès per algú

umhyggju·samur, -söm, -samt <adj.>:
considerat -ada, atent -a (sol·lícit, ple de consideració i miraments)

umkomu·laus, -laus, -laust: 1. (einmana, einstćđingslegur) solitari -ària (sense ningú, tot sol)
	2. (hjálparlaus) desvalgut -uda, desemparat -ada
		einmana og umkomulaus: sol i desemparat

umkomu·leysi <n. -leysis, no comptable>: desemparament m, desemparança f

um·kringdur, -kringd, -kringt <adj.>:
rodejat -ada, enrevoltat -ada (Mall., Men.
◊ komið út með hendur á lofti! húsið er umkringt!: sortiu amb les mans enlaire! la casa està rodejada!
♦ vera umkringdur af e-u: estar rodejat per una cosa, estar enrevoltat (Mall., Men.per una cosa
♦ vera umkringdur e-u: estar rodejat per una cosa, estar enrevoltat (Mall., Men.per una cosa

um·kringja <-kringi ~ -kringjum | -kringdi ~ -kringdum | -kringte-ð>:
rodejar una cosa, encerclar una cosa, enrevoltar una cosa (Mall., Men.

um·kvörtun <f. -kvartanar, -kvartanir>:
queixa f
♦ heyrast umkvartanir yfir e-u: sentir-se queixes sobre una cosa

um·lukt: supí de → umlykja ‘circumdar’

um·lukinn, -lukin, -lukið <adj.>:
1. <GENenvoltat -ada, enrevoltat -ada (Mall.), circumdat -ada
♦ umlukinn [með] e-u: enrevoltat d'una cosa
◊ ...sundlaug umlukta trjám, plöntum og blómum: ...una piscina envoltada d'arbres, plantes i flors
♦ það sem umlykur fyrir hið umlukta: <LING & RETORel contingent pel contingut, tipus de metonímia
2. (garður, lóð o.s.fr.tancat -ada, clos -a (jardí, solar etc. tancat amb una tanca)

um·lykja <-lyk ~ -lykjum | -lukti ~ -luktum | -lukte-ð ~ e-n með e-u>:
envoltar una cosa ~ algú de...
◊ ég vil setja herbúðir allt í kringum þig, umlykja þig með varðmönnum (מֻצָּב, מצב) og reisa hervirki (מְצוּרָה / מְצֻרֹת, מצרת) í móti þér: t'assetjaré per totes bandes, t'encerclaré amb sentinelles (guarnicions (?), posts de vigilància (?)) i aixecaré baluards contra teu

um·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælte-ð>:
observar una cosa, comentar una cosa
♦ láta e-ð ummælt: dir una cosa, comentar una cosa, observar una cosa
◊ eins og heilagur Ambrósíus lét umælt af lotningu...: com va observar, tot meravellat i commogut, Sant Ambròs... (uti sanctus Ambrosius, stupens ac permotus, interpretatur

ummæla·laust <adv.>:
sense objeccions, sense emperons

um·mæli <n.pl -mæla>:
1. (mótbaraobjecció[ns] f[.pl] (emperò, inconvenient, rèplica)
♦ hafa ummæli um e-ð: tenir (o: posar) objeccions a una cosa, expressar-se en contra de
2. (yfirlýsingdeclaració f (manifestació, comentari sobre un tema)
3. (orðparaules f.pl (termes amb què hom ha parlat, allò que algú diu o ha dit, enraonament d'algú)
♦ meiðandi ummæli: paraules ofensives
4. (eftirtölurinsistència molesta a recordar els favors fets (paraules d'esperit petit, mesquí, retraient contínuament els favors i serveis fets o prestats a algú)
5. (ákvæðicondició f (estipulació, especificació, clàusula, terme estipulat)
6. (undanbrögðsubterfugi m (pretext per no fer, excuses)
7. (bón, bænprec m (demanda, esp. de favor)
8. <(formælingimprecació f (maledicció)
9. <(dómursentència f (de jutge)
◊ en mér var þat svá launat, at þeir sem eigi vildu fœra áleiðis fyrir mér, sǫgðu þá sjá mega hvárt ek þóttumz offari verit hafa í mínum ummælum, er ek vilda þá ǫllum lina eptir mitt líflát: i el guardó que en vaig obtenir va ésser que els qui no em volien donar suport [en aquella decisió], digueren que llavors es podia veure que jo mateix creia haver anat massa lluny en les sentències [dictades] i que ho feia per mitigar-ne l'efecte de totes elles després del meu traspàs
◊ ek lá fyrr í rekkju, sagði hann, með litlum mætti, ok var ek þá oleaðr í þeirri sótt, ok er þar var komit sǫngvinum sem nú er, þá mælta ek svá fyrir, at allir þeir menn, sem í mínum stórmælum væri, skyldi frjálsir vera minna ummæla, ef mik tœki frá; ætlaða ek þeim þat til líknar en mér eigi til áfallsdóms sjálfum: quan en una altra ocasió -va dir-, també em vaig trobar fent llit, amb migrades forces i en aquella malaltia em varen donar l'extremunció, quan va haver arribat el moment del cant [del ritual dels moribunds] com ara, i abans que no comencés, vaig declarar que tots aquells que es trobaven acusats davant meu de greus càrrecs, havien de quedar lliures de llur sentència si jo moria. I ho feia com un acte de gràcia, i no pas com una condemna del que jo havia fet

ummælt <supí de>: → ummæla “observar, comentar”

um·ráð <n.pl -ráða>:
1. (yfirráðdisposició f (poder de disposar d'una cosa)
♦ hafa e-ð til umráða: tenir una cosa a la seva disposició
♦ e-ð er til umráða: una cosa està a la disposició d'algú
♦ fá e-ð til umráða: posar una cosa a disposició d'algú
◊ háskólasetrið fær til umráða tvö herbergi í rannsóknarhúsi Landbúnaðarháskólans Íslands: es posen a disposició de les dependències universitàries dues aules al centre experimental de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària d'Islàndia
2. (forræðicàrrec m (custòdia, control, responsabilitat sobre una cosa)
♦ hafa umráð yfir e-u: tenir una cosa al seu càrrec, tenir una cosa sota la seva responsabilitat
3. <(ráðagerðconsulta f (assessorament amb altri)
◊ bóndi veik til umráða dóttur sinnar: el pagès se n'anà a consultar l'afer amb sa filla
4. <(ráðlegging, leiðbeininginstigació f (consell incitatori)
♦ gera e-ð eftir umráði e-s: fer una cosa a instigació d'algú
5. <(umræðadiscussió f (debat, parlament, sobre un tema)

um·rót <n. -róts, pl. no hab.>:
capgirament m, trastorn m, trasbalsament m
♦ valda umróti: posar-ho tot damunt davall

um·róta <-róta ~ -rótum | -rótaði ~ -rótuðum | -rótðe-u>:
remenar una cosa, entrecavar una cosa
◊ umróta jörðunni: remenar la terra

um·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
1. <GENdebat m, discussió f [pública] 
◊ umræða Dana um Evrópusamrunann: el debat dels danesos sobre la integració europea
2. <POLÍTlectura f, deliberació f 
◊ frumvarpið var afgreitt við þriðju umræðu: el projecte de llei es va aprovar a la tercera lectura

umsagnar·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>: 1. <GRAM> predicat m nominal, atribut m
	2. <GRAM> predicat m verbal

um·sjá <f. -sjár, no comptable>: cura f, esment m, atenció f
	veita e-m umsjá: tenir cura d'algú

um·sjón <f. -sjónar, no comptable>:
1. (eftirlitsupervisió f (control, esment)
♦ hafa umsjón með e-u: supervisar una cosa
2. (aðstoðajut m (suport, assistència)
♦ veita e-m umsjón sína: ajudar algú donant-li el seu suport, assistir algú
3. (umönnuncura f (càrrec, esment, atenció)
♦ hafa umsjón með e-u: (annastatendre una cosa, tenir cura d'una cosa, ocupar-se d'una cosa (tenir esment del funcionament d'una màquina o d'un servei tècnic)

umsjóna·kennari <m. -kennara, -kennarar>: tutor m (tipus de professor)

umsjónar·maður <m. -manns, -menn>: supervisor m

um·skera <-sker ~ -skerum | -skar ~ -skárum | -skoriðe-n>:
circumcidar algú

um·skipti <n. -skiptis, -skipti. Empr. hab. en pl.>:
grans canvis
♦ umskipti hamingjunnar: les vicissituds de la fortuna

um·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
circumcidat -ada, circumcís -isa

um·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
circumcisió f, <MEDpostectomia f

um·skurn <f. -skurnar, pl. no hab.>:
circumcisió f, <MEDpostectomia f

um·slag <n. -slags, -slög>: sobre m (envoltori de carta)

um·sókn <f. -sóknar, -sóknir>: sol·licitud f
	leggja inn umsókn um e-ð: presentar una sol·licitud de...
	taka við umsóknum um e-ð: admetre sol·licituds de..
	umsókn um e-ð: sol·licitud de...
		umsókn um starf: sol·licitud de treball

um·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
	1. (ummæli) judici m, parer m (declaració o comentari expressant parer o opinió)
		ég leitaði umsagnar hans um málið: li he demanat que es pronunciï sobre l'afer
	2. (ritdómur) ressenya f (escrit de crítica)
		skrifa umsögn um e-ð: fer la ressenya de...
	3. <GRAM & Lògica> predicat m
		umsögn og rökliður: predicat i argument

um·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAM & FIL LOGpredicat m (exemple: l'home és bo ~ maðurinn er góður)

um·vefja <-vef ~ -vefjum | -vafði ~ -vöfðum | -vafiðe-ð~e-n>:
envoltar una cosa~algú
♦ umvefja e-n e-u: envoltar algú amb una cosa

um·vöndun <f. -vöndunar, -vandanir>:
amonestació f, reprensió f

una <uni ~ unum | undi ~ undum | unaðe-u>:
1. (líða velsentir-se bé amb una cosa (estar-ne satisfet i content, sentir-s'hi a gust amb ella)
◊ hann undi [sér] hag sínum: estava content amb la seva situació
♦ hann undi [sér] við hlut sinn: estava content amb la seva sort
◊ nú er þegar slegið í sætt málinu með því móti að Áskell skal gera um þeirra í millum. Sú var gerð Áskels að vígin skulu á standast, Þorkels og Helga bróður Hróa, Hánefs og þrælsins, en Þórodd skal bæta hundraði silfurs. Land var goldið í Reykjahverfi og voru það ráð Áskels. Eru þeir nú sáttir eftir þetta og fara nú hvorirtveggja til sinna heimkynna. Nú segir Áskell að nú hefir því nær farið sem hann gat til og þótti þessi för betur ófarin. Vémundur kvað hvern sínum forlögum fylgja verða, sagði nú hvoratveggja mega vel við una sinn hlut og segir að þá mun hver deyja er feigur er: aleshores es va arribar immediatament a un arranjament en aquell afer tot acordant que l'Áskell arbitraria entre ells dos. La decisió de l'Áskell fou que la mort d'en Þorkell i la d'en Helgi, el germà d'en Hrói, d'una banda, i, de l'altra, la d'en Hánefur i el seu esclau es compensarien -mort per mort- entre si. La mort d'en Þóroddur es compensaria amb el pagament de cent marcs d'argent. Es van emprar terres de la contrada del Reykjadalur a compte d'aquests diners. Aquest fou la sentència arbitral de l'Áskell. Després d'això, així doncs, quedaren conciliats i cadascun d'ells se'n tornà a ca seva. Aleshores l'Áskell va dir que la cosa, si fa no fa, havia anat com ell havia suposat que ho faria i que era de l'opinió que hauria estat millor que aquell viatge no s'hagués fet. En Vémundur va dir que tothom havia de seguir el seu destí, que totes dues bandes podien estar satisfetes amb la sort que els havia pertocat, i acabà afegint que tothom havia de morir en el moment que li toqués (Baetke 19874, pàg. 573: slá máli í sætt eine Sache zum (gerichtlichen) Vergleich bringen, in einer Angelegenheit einen Vergleich schließen)
♦ una sér e-u illa: estar descontent amb una cosa, no estar satisfet -a amb una cosa
♦ una sér vel e-s staðar: sentir-se bé a un indret
◊ þarna undi hann sér vel: s'hi sentia molt bé allà
♦ una sér illa e-s staðar: no trobar-s'hi bé a un indret, no sentir-s'hi a gust a un indret
♦ una sér við e-ð: estar content -a i satisfet -a amb una cosa
2. (dveljastestar-se, romandre (quedar-se, restar, trobar-se a un lloc)
3. (láta tímann líða, stytta sér stundir, skemmta sérpassar-s'ho bé, entretenir-se (passar l'estona, ocupar el temp fent alguna activitat, esp. de lleure, passar una estona agradable fent una activitat de lleure)
◊ á meðan þú ert ungur, en ellin grá ǁ og önug dokar. Nú er að leika sér ǁ við íþróttir, og oft á kvöldum ǁ una við hljóðskraf á stefnumótum, : mentre siguis jove i la canosa i malambrosa vellesa trigui. Ara és l'hora de divertir-se jugant als esports i, als vespres, passar-s'ho bé sovint amb xiuxiueigs a les cites acordades (L'original fa: dōnēc | uĭrēn[ti ǁ cānĭtĭ|ēs ăbēst // mōrō|să. Nūnc [ēt ǁ Cāmpŭs ĕt | ārĕa̅e̅ // lēnēs|quĕ sūb | nōctēm | sŭsūr[rī // cōmpŏsĭ|tā rĕpĕ|tāntūr | hōrā,)

undan·fari <m. -fara, -farar>:
1. antecedent m, precedent m (els fets que precededeixen o pressuposen una cosa & els preparatius d'una cosa)
2. preludi m (fet o acció que en prepara un o una de més important encara)
3. presagi m, auguri m, herald m (fet o acció precursora, que n'augura o presagia un o una altra)

undan·farinn, -farin, -fariđ: passat -ada (precedent)
	á undanförnum árum: els darrers anys
	ađ undanförnu: en el passat immediat, darrerament, últimament

undan·hald <n. -halds, pl. no hab.>: <MIL> retirada f
	blása til undanhalds: tocar a retirada
	vera á undanhaldi: <FIG>: estar desapareixent, estar en retirada (deixar d'usar, de menjar etc.)

undan·renna <f. -rennu, -rennur. Gen. pl.: -renna>:
llet descremada (o: desnatada)

undanrennu·duft <n. -dufts, no comptable>:
llet f en pols descremada (o: desnatada)

undan·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
exceptuat -ada
♦ vera undanskilinn: exceptuar-se'n

undan·tekning <f. -tekningar, -tekningar>:
excepció f
♦ undantekningin sannar regluna: l'excepció confirma la regla

undantekningar·laust <adv.>: sense excepció

undantekningar·tilfelli <n. -tilfellis, pl. no hab.>:
cas m excepcional, excepció f

undar·legur, -leg, -legt <adj.>:
sorprenent, estrany -a, estonant (Ross., <LITque deixa meravellat -ada
◊ ok þetta þótti mǫnnum undarligt ok sǫgðu síðan frá ǫðrum mǫnnum: aquells homes ho trobaren ben estrany i ho contaren posteriorment a d'altres
◊ þá sá hann hvar maður fór ofan úr Goðaskógi og bar hrís á hesti. Brátt bar saman fund þeirra. Þórhallur spurði hann að nafni en hann kveðst Glámur heita. Þessi maður var mikill vexti og undarlegur í yfirbragði, bláeygður og opineygður, úlfgrár á hárslit. Þórhalli brá nokkuð í brún er hann sá þenna mann en þó spurði hann og skildi hann að honum mundi til þessa vísað: aleshores va veure que un home baixava del bosc de Goðaskógur amb el cavall carregat amb un feix de llenya. Aviat es varen trobar. En Þórhallur li va preguntar com es deia i ell li va respondre que es deia Glámur. Aquest home era de gran estatura i d'aspecte estrany, tenia els ulls blaus i grossos i els cabells del color gris dels llops. En Þórhallur se'n va dur una mala impressió quan va veure aquell home però tanmateix se n'adonava i comprenia que era aquell home que l'Skafti li havia indicat

undir 1. <prep.+ac.>: per dessota de, al davall de (amb verbs de moviment)
	2. <prep.+dat>: per dessota de, al davall de (amb verbs estŕtics)

undir·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búiðe-n ~ e-ð>:
preparar algú ~ una cosa
♦ undirbúa sig [sjálfan ~ sjálf]: preparar-se [a si mateix ~ mateixa]
♦ undirbúa sig fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparar-se per a una cosa
◊ ég undirbjó mig afar takmarkað fyrir þetta próf: em vaig preparar d'una manera molt limitada per aquest examen
♦ undirbúa sig undir [það] að <+ inf.>preparar-se per a <+ inf.

undirbúnings·námskeið <m. -búnings,pl. no hab.>:
curs propedèutic (o: preparatori)

undir·búningur <m. -búnings,pl. no hab.>:
1. (það að undirbúapreparació f (acte & acció de preparar)
♦ undirbúningur fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparació d'una cosa
2. (undirbúningsvinnapreparatius m.pl  (treballs preliminars o preparatoris)
♦ undirbúningur fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparatiu[s] d'una cosa
♦ eftir allan þennan undirbúning: després de tots aquests preliminars

undir·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
<HIST POLÍTvirreina f

undirfata·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense roba interior

undir·ferli <n. -ferlis, -ferli>: 1. mauleria f (astúcia o artifici amb què hom enganya o pretén enganyar algú)
	2. <FIG> doble joc

undir·föt <n. -fata>:
roba f interior

undir·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
servil, submís -issa

undir·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MEDhipodermis f

undir·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>: 1. <GEN> combinació f, roba f interior de dona
	2. <HIST> enagos m.pl

undirkonungs·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
<HIST POLÍTvirregnat m

undir·konungur <m. -konungs, -konungar>:
<HIST POLÍTvirrei m

undir·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
(á rökhenduterme m menor (de sil·logisme)

undirmáls·lán <n.pl -lána>:
<ECONpréstecs m.pl subprime

undirmálslána·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:
<ECONcrisi f dels préstecs subprime

undir·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
1. sotscomitè m
2. sotscomissió f, subcomissió f

undir·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
sobreentès -esa, tàcit -a, implícit -a (que es dóna per fet o entès sense haver de menester d'especificar-ho)

undir·skrift <f. -skriftar, -skriftir>: signatura f, firma f

undir·skynjaður, -skynjuð, -skynjað <en compostos>:
subliminal

undir·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>: base f, fonament m

undirstöðu·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
1. <GENqüestió f elemental, qüestió bàsica
◊ þetta er undirstöðuatriði, kæri Watson: elemental, estimat Watson
2. undirstöðuatriði <n.pl -atriða>: elements m.pl [bàsics], rudiments m.pl
◊ undirstöðuatriði [í] ræðumennsku: rudiments de retòrica

undir·tylla <f. -tyllu, -tyllur. Gen. pl.: -tyllna o: -tylla>:
subordinat m, subalterna m, subordinada f, subalterna f
◊ lágt sett undirtylla: un subordinat [de rang] inferior

undra·verđur, -verđ, -vert: esbalaïdor -a, totalment extraordinari (que deixa estupefacte o astorat)

undur <n. undurs, undur>: (stórmerki, býsn) meravella f, portent m (fet meravellós)
	e-ð má heita undur: <LOC FIG> una cosa es pot considerar un miracle
	sjö undur veraldar: les set meravelles del món

undursam·legur, -leg, -legt: meravellós -osa

unga <unga ~ ungum | ungaði ~ unguðum | ungaðe-u út>:
covar els ous fins al naixement dels pollets (útungun)
♦ unga út eggi ~ eggjum: covar un ou ~ ous
♦ eggið er ungað: l'ou és nial (ja s'hi ha començat a formar el pollet)
♦ unga e-ð út: <FIGtramar una cosa, ordir una cosa, idear una cosa

unga·hópur <m. -hóps, -hópar>:
llocada f 

ung·frú <f. -frúar, -frú>: senyoreta f (noia jove no maridada)

ungi <m. unga, ungar>:
pollet m (cria d'ocell)

unglinga·bólur <f.pl -bólna (o: -bóla>:
acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

unglingur <unglings, unglingar>:
1. jove m
2. unglingar <m.pl unglinga>: joves m.pl, jovenalla f, gent jove

ung·málfræðingur <m. -málfræðings, -málfræðingar>:
neogramàtic m, neogramàtica f

ungur, ung, ungt: jove
	ungt fólk: el jovent, els joves

< unjan <n. unjans, unjan>:
ceba f (planta Allium cepa)
◊ þeir dýrkuðu <...> svá ok unjan eða önnur undr, ok kölluðu þat kálkrist eða grasguð: veneraven <...> així com les cebes i d'altres portents que anomenaven "crist-col" o "déu-verdura"

unna <ann ~ unnum | unni ~ unnum | unnað (o: unnt)>: estimar
	unna e-m: estimar algú
		ég ann þér mikið: t'estimo molt
	unna e-m e-s: <LOC> concedir una cosa a algú, desitjar una cosa a alg2, no envejar-li una cosa a algú
		ef mér er unnt: si em resulta possible, si m'és possible, si Déu m'ho vol concedir
		ég ann honum alls góðs: li desitjo tot el millor
		e-s er e-m ekki unnt: <LOC> una cosa no li és possible a algú (expressant sovint la idea que el destí no li ho vol o ha volgut concedir)
			honum var þess ekki unnt: [veure-ho, viure-ho, fer-ho...] no li fou concedit, el destí no li ho va concedir, [ja] no li fou possible [veure-ho, fer-ho etc.]
		unna e-m sannmælis: <LOC> fer-li justícia a algú (ésser totalment sincer sobre algú, dir tota la veritat sobre ell)
		unna sér ekki hvíldar: <LOC> no donar-se (o: concedir-se) ni un segon de repòs

unnast <unnumst | unnumst | unnst>: estimar-se l'un a l'altre

unniđ: → vinna ‘treballar’

unnt: possible
	mér er ekki unnt að gera það: no m'és pas possible de fer-ho

uns <conj. temp.>: fins que

unun <f. ununar, no comptable>: plaer m (delit, delícia)
	ţađ vćri unun ađ leika mann sem talar fallegt mál: seria un plaer poder interpretar un home que parla una llengua acurada

(†) unz: variant ortogràfica arcaica de → uns ‘fins que’

uppáhalds- <en compostos>:
favorit -a

uppá·koma <f. -komu, -komur. Gen. pl.: -koma o: -komna>:
1. (slys, óheppnidesgràcia f (accident, incident desgraciat)
♦ óvænt uppákoma: mala sorpresa, desgràcia inesperada
2. (hendingesdeveniment m, succés m (fl./pl.: successos) (fet, cas)
3. (gerningurhàppening m (realitzaciç efímera d'art, espectacle artístic efímer)

uppá·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>: proposta f

upp·blástur <m. -blásturs, pl. no hab.>: erosió f

upp·boð <n. -boðs, -boð>:
subhasta f
♦ opinbert uppboð: subhasta pública
♦ selja e-ð [fyrir of fjár] á umboði: subhastar una cosa [per un dineral]

upp·brot <n. -brots, -brot>:
vora f, doblec m, dobladillo m (Mall., ekki lit./no lit.) (de camal de pantalons)
♦ uppbrot á buxum: el doblec dels pantalons

upp·dópaður, -dópuð, -dópað: [totalment] drogat -ada (sota els efectes de la droga)

upp·eldi <n. -eldis, no comptable>:
1. <GENeducació f
2. (viðurværimanutenció f (manteniment, subsistència)

uppeldis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
pedagogia f

uppeldis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
pedagog m, pedagoga f

upp·flosnun <f. -flosnunar, no comptable>:
diàspora f

upp·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
1. (þreytturextenuat -ada (exhaust)
2. (yfirgefinnabandonat -ada (sol)

uppgerðar·bros <n. -bross, -bros> somrís forçat, somriure forçat

uppgjafa- <en compostos>:
retirat -ada

uppgjafa·blaðamaður <m. -blaðamanns, -blaðamenn>:
periodista retirat, periodista retirada

uppgjafa·hermaður <m. -manns, -menn>:
<HIST MIL[soldat] veterà m

uppgjafa·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei abdicat

uppgjafa·prestur <m. -prests, -prestar>:
<RELIGpastor retirat

upp·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
rendició f

upp·gjör <n. -gjörs, pl. no hab.>:
1. <ECONpassada f de comptes, balanç m
♦ endanlegt uppgjör: liquidació de comptes, balanç final, compte final
♦ birta uppgjör fyrir árið 2009: publicar el balanç anual corresponent a l'any 2009
♦ uppgjör ársins: balanç anual, informe sobre l'estat anual de comptes
2. (það að gera reikningsskilrendició f de comptes (explicació justificativa)
3. (hefndajustament m (ekki ritm./no lit.) de comptes (acte de saldar comptes amb algú)
♦ uppgjör við e-ð ~ e-n: ajustament de comptes amb una cosa ~ algú
♦ fara fram uppgjör við e-ð ~ e-n: passar comptes amb una cosa ~ algú
♦ dagur uppgjörsins: el dia de l'ajustament de comptes, el dia de passar comptes, el dia de passar la factura

uppgjörs·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
període m de liquidació, període liquidat

upp·gröftur <m. -graftrar (o: -graftar), no comptable>:
<GEN & ARQUEOLexcavació f

upp·götva <-götva ~ -götvum | -götvaði ~ -götvuðum | -götvaðe-ð>: descobrir una cosa
	Kólumbus uppgötvaði Ameríku árið 1492: en Colom va descobrir Amèrica el 1492

upp·götvun <f. -götvunar, -götvanir>: descobriment m

upp·haf <n. -hafs, pl. no hab.>: 1. (byrjun) inici m (començament)
		ađ upphafi: en el començament, al começament
		frá upphafi: des del començament
		frá upphafi til enda: del començament fins al final
		í upphafi: en el començament, al començament
	2. (uppruni) origen m (font)
		upphaf alls ills: l'origen de tot mal

upphaf·lega <adv.>: inicialment, originŕriament

upphaf·legur, -leg, -legt: 1. (frumlegur, upprunalegur) inicial (originari, primigeni)
		upphaflega ástandið: l'estat originari
	2. primari -ària (elemental)

upp·handleggur <m. -handleggjar (o: -handleggs), -handleggir>: braç m, <MED> húmer m

upp·hefð <f. -hefðar, pl. no hab.>:
1. (það að lyfta uppelevació f (alçament)
2. (hrósexalçament m (grans lloances)
3. (það að upphefja e-nexaltació f (elevació en rang)
♦ komast til upphefðar: ésser exaltat (o: elevat en rang
◊ lágt settur bróðir hrósi sér af upphefð sinni, en auðugur af lægingu sinni: que el germà pobre es gloriï en la seva exaltació, però el ric, en la seva humiliació
4. (framipromoció f (avançament professional cap a dalt)
5. (heiður, virðing, frægðdignitat f (honors)
◊ hverja sæmd og upphefð hefir Mordekai hlotið fyrir þetta?: quina distinció, quina dignitat s'ha conferit a Mardoqueu en premi d'això?

upp·hitun <f. -hitunar, no comptable>:
1. <GENescalfament m
2. <ESPORT[pre]escalfament m
3. (kynding, hituncalefacció f
♦ upphitun með jarðhita: calefacció geotèrmica

upp·hrópun <f. -hrópunar, -hrópanir>: 1. exclamació f
	2. <GRAM> interjecció f

upphrópunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; Dat. pl.: -merkjum>: signe m d’exclamació (signe: !)

upp·hćđ <f. -hæðar, -hćđir>: 1. <GEN> suma f, import m (quantitat de diners a què puja una factura etc.)
		stjarnfræðilegar upphæðir: sumes astronòmiques
	2. (himinn) altures f.pl (cel)
		dýrð sé Guði í upphæðum!: glòria a Déu a les altures!

uppi·stand <n. -stands, no comptable>:
1. (hamagangurbrogit m, [gran] enrenou m (renou fort)
2. (sundurlyndi, uppnámesvalot m, agitació f, folló m (cast., ekki ritm./no lit.) (tumult)
♦ það varð heilmikið uppistand: <LOC FIGsaps quin esvalot que hi va haver!

uppistöðu·lón <n. -lóns, -lón>:
pantà m, embassament m (artificial)

uppkasta·meðal <n. -meðals, -meðul>: (meðal sem eykur uppköst) vomitiu m, emètic m

upp·köst <n.pl -kasta>: vòmit m

upp·lag <n. -lags, no comptable>:
tirada f (quantitat d'exemplars impresos en una edició)
♦ upplagið var aðeins 300 eintök: la tirada fou tan sols de 300 exemplars

upp·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
1. (vel ~ illa kallaðuren forma (en una condició física determinada)
♦ vera vel ~ illa upplagður: estar en bona ~ mala forma
♦ vera ekki vel upplagður: no trobar-se en gaire bona forma
2. (tilvalinnideal (perfecte, molt apropiat o adient)
♦ það er upplagt að <+ inf.><LOC FIGés perfecte per a <+ inf.>, és ideal per a <+ inf.>
◊ það er upplagt að skella sér upp á heiði að viðra lömbin: un temps perfecte per a fotre el camp cap a l'altiplanície a oratjar els anyells
♦ vera alveg upplagður í e-ð: ésser completament perfecte per a una cosa, ésser absolutament ideal per a una cosa

upp·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
1. <GENdissolució f
2. <FIGestat m de descomposició, desintegració f
♦ þar er allt í upplausn: tot hi és caos i desintegració
♦ upplausn þjóðfélagsins: descomposició social, anarquia
3. <QUÍMsolució f
♦ → saltupplausn “solució salina”
4. (skammstöfunar & skjás sjónvarpstækisresolució f  (d'abreviació & de pantalla de televisió)

upplausnar·geta <f. -getu, no comptable>:
<FÍSpoder m de resolució (p.e., de pantalla de televisor)

upp·lifa <-lifi ~ -lifum | -lifði ~ -lifðum | -lifaðe-ð>: experimentar una cosa, viure una cosa

upp·lifun <f. -lifunar, -lifanir>:
experiència f, vivència f

upp·ljóstrari <m. -ljóstrara, -ljóstrarar>: 1. <GEN> delator m, delatora f
	2. confident m & f (informador de la policia)

upp·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýste-n um e-ð>: (fræða) informar algú d'una cosa

upplýsinga·geiri <m. -geira, no comptable>:
<ECONsector quaternari

upplýsinga·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
<ECONsector quaternari

upp·lýsingar <f.pl -lýsinga>: 1. <GEN> informació f
	2. <HIST> Il·lustració f
		heimspekingar upplýsingarinnar: els filòsofs de la Il·lustració

upplýsingar·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTil·lustrat m, il·lustrada f

upplýsingar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<HIST[moviment m de la] Il·lustració f
♦ upplýsingarstefnan: la Il·lustració
♦ andi upplýsingarstefnunnar: l'esperit de la Il·lustració

upplýsingar·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HIST[època f de la] Il·lustració f
♦ upplýsingaröldin: la Il·lustració

upp·lýstur, -lýst, -lýst <adj.>:
<HISTil·lustrat -ada
♦ upplýst einræði: l'absolutisme il·lustrat, el despotisme il·lustrat
♦ upplýstu einvaldur: un monarca il·lustrat
♦ upplýst einveldi: la monarquia il·lustrada

upp·nám <n. -náms, no comptable>:
1. (glundroði, ringulreiðconfusió f, [estat m de] pertorbació f (anímica, mental)
♦ koma e-m í uppnám: trasbalsar algú, pertorbar algú, causar una forta inquietud a algú
♦ vera í uppnámi: estar trasbalsat -ada
2. (geðshræring, æsingaragitació f (gran excitació, irritació)
♦ vera í uppnámi: estar [molt] inquiet -a, estar en un estat de gran agitació
3. (fjaðrafok, uppþotenrenou m (tumult)
♦ koma öllu í uppnám: causar gran commoció
4. (í skák = hótunarstaðaposició f mortal (en partida d'escacs)
♦ tefla manni í uppnám: posar una peça en una posició d'amenaça (en la qual aviat se la matarà)
♦ vera í uppnámi: estar amenaçat -ada (una peça d'un jugador per una altra de l'altre jugador)

upp·numning <f. -numningar, -numningar>: <RELIG> assumpció f
	hátíð uppnumningar Maríu meyjar til himna (15. ágúst): festa de l'assumpció de la Mare de Déu, 
		<FAM> la Mare de Déu d'agost (15 d'agost) 

uppnumningar·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG> el dia de l'assumpció (15 d'agost)

upp·reiknaður, -reiknuð, -reiknað: enumerat -ada
	uppreiknaðar tölur: les xifres enumerades

upp·reisn <f. -reisnar, -reisnir> 1. aixecament m (revolta)
		bćla niđur uppreisnina: aixafar la revolta
		kveða niður uppreisn: sufocar una revolta
		Páskauppreisnin í Dyflinni 1916: <HIST> l'aixecament de Pasqua de Dublín l'any 1916
		uppreisn á skipi: motí m a bord
	2. rehabilitació f (redreçament)
		uppreisn æru: rehabilitació f de l'honor

uppreisnar·maður <m. -manns, -menn>: insurgent m,f

upp·reist <f. -reistar, -reistir>:
rehabilitació f
♦ veita e-m uppreist æru sinnar: rehabilitar algú, restituir-li l'honor a algú

uppruna-: d'origen, original

uppruna·legur, -leg, -legt <adj.>:
originari -ària

uppruna·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: certificat m d'origen

upp·runi <m. -runa, -runar>: origen m

upp·sala <f. -sölu, -sölur>: vňmit m, <MED> emesi f

upp·seldur, -seld, -selt: venut -uda del tot, exhaurit -ida
	ţađ er uppselt: s’ha acabat (el que es venia)
	bókin er upseld: el llibre és/estŕ exhaurit

upp·setning <f. -setningar, -setningar>: instal·lació f

upp·skera <f. -skeru, pl. no hab.>:
(það að skera korn, fóðurjurta o.s.fr. að haustlagi & eftirtekja eð afrakstur uppskerunnarcollita f (acte de fer la collita & producte de la collita)

upp·skera <-sker ~ -skerum | -skar ~ -skárum | -skoriðe-ð>:
1. <GENfer la collita de
2. <FIGcollir una cosa
◊ uppskera ávöxt iðju sinnar: collir els fruits del seu treball

uppskeru·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. (hjá kristnumfesta f de la collita, festa f de la recol·lecció dels fruits (entre els cristians)
2. (hjá gyðingumḥag hā-ʔāsif (entre els jueus) (חַג הָאָסִף. → laufskálahátíð)

upp·skurđur <m. -skurðar, -skurđir>: operació (o: intervenció) quirúrgica

uppsláttar- <en compostos>:
de consulta (llibre, article etc.)

upp·sprengdur, -spreng, -sprengt <adj.>:
exorbitant (preu)
◊ uppsprengt verð: un preu exorbitant

upp·stokkun <f. -stokkunar, pl. no hab.>:
restructuració m, remodelació f, reorganització f
♦ uppstokkun á ríkisstjórn: remodelació del govern
♦ uppstokkun á stjórnsýslu: restructuració de l'administració 

upp·stigning <f. -stigningar, -stigningar>: <RELIG> ascensió f
	hátíđ uppstigningar Drottins vors Jesú Krists [til himna]: festa de l'Ascensió de Jesucrist

uppstigningar·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG> el dia de l'ascensió

upp·stökkur, -stökk, -stökkt <adj.>:
de geni curt, que s'exalta fàcilment, iracund -a, irascible 
◊ bjóð ekki uppstökkum (θυμώδης -ες, μετὰ θυμώδους) birginn, far aldrei með þeim um óbyggðir. Slíkum finnst hégómi að úthella blóði og þegar enginn er til hjálpar ræðst hann á þig: no t'enfrontis pas a un home irascible, no travessis mai el desert amb ell, car a una persona així vessar sang li sembla no-res i allà on ningú t'hagi de poder ajudar, allà t'atacarà
◊ uppstökkan mann (qət͡sar־ʔapˈpaʝim, קְצַר-אַפַּיִם) henda glöp (ʔiu̯ˈwɛlɛθ, אִוֶּלֶת) en hinn meinfýsni (wə-ˈʔīʃ məzimˈmōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: al qui s'exalta aviat li passaran errors, però l'home maliciós serà odiat
◊ uppstökkur maður (qət͡sar־ʔapˈpaʝim, קְצַר-אַפַּיִם) fremur fíflsku (ʔiu̯ˈwɛlɛθ, אִוֶּלֶת), en hrekkvís maður (wə-ˈʔīʃ məzimˈmōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: el qui s'exalta aviat fa ximpleries, però el bergant s'atreu l'odi

upp·sveigður, -sveigð, -sveigt <adj.>:
corbat -ada cap a dalt

uppsölu- <en compostos>:
<MEDemètic -a

uppsölu·lyf <n. -lyfs, -lyf>: (sem eykur uppköst, uppkastameðal) vomitiu m, emètic m

uppsölu·valdur, -völd, -valt: <MED> vomitiu -iva, emètic -a

upp·takari <m. -takara, -takarar>: obreampolles m, destapador m de botelles, llevataps m (amb forma d'O)

upp·tekinn, -tekin, -tekiđ: ocupat -ada, no disponible
	upptekiđ: ocupat (taxis, vŕters, seient etc.)

upp·tök <n.pl -taka>: font f (origen, naixement)
	eiga upptökin ađ einhverju: ésser la font inspiradora de..., ßsser el creador de...

upp·þornaður, -þornuð, -þornað: 1. <GEN> sec -a, assecat -ada
			Etosha Pan sem er uppþornað stöðuvatn: l'Etosha Pan, que és un llac que s'ha assecat
			...því að vatnslækirnir eru uppþornaðir og eldur hefir eytt hagaspildum
			   eyðimerkurinnar: ...perquè els corrents d'aigua són secs i el foc ha devorat
			   els pastius del desert
			...uppþornuð tár á andliti: ...llàgrimes assecades a la cara
	2. <húð> pansit -ida, apergaminat -ada (pell)
			uppþornað og skorpið lík : un cadàver sec i momificat

upp·þorna <-þorna ~ -þornum | -þornaði ~ -þornuðum | -þornað>: assecar-se
		granateplatrén, pálmaviðurinn og apaldurinn, öll tré merkurinnar eru uppþornuð:
		        magraners, palmeres, pomeres, tots els arbres del camp s'han assecat
		grasið er uppþornað og þess blómstur er affallið: l'herba s'ha assecat
		 	i la seva flor ha caigut
		...hann er út kastaður sem annar vínviðarkvistur og uppþornar: 
			...és llençat fora com una altra sarment i s'asseca
		...líka svo man auðigur í ríkdæmi sínu uppþorna: així també 
			es marcirà el ric en la seva riquesa

uppþota·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<POLÍTputxisme m, colpisme m

uppţvotta·grind <f. -grindar, -grindur>: estenedor m de vaixella

upp·þurrkaður, -þurrkuð, -þurrkað: 1. <GEN> assecat -ada
		múmíur eru uppþurrkuð lík: les mòmies són cadàvers assecats
	2. (um laufblöð, plöntur, húð) pansit -ida (fulla, planta, pell)
	3. (um mýrlendi) dessecat -ada (molleres, terres aigualoses etc.)

upp·þurrkun <f. -þurrkunar, pl. no hab.>: (mýr-, votlendi) dessecament m (de molleres, terres aigualoses etc.)

uppþvotta·lögur <m. -lagar, -legir> detergent líquid per a vaixelles

uppþvotta·vél <f. -vélar, -vélar>: rentaplats m, rentavaixella m, escura-plats m (Bal.)

upp·þvottur <m. -þvotts, no comptable>: rentada f dels plats, escurada f (Bal.)

upp·þornaður, -þornuð, -þornað <adj.>:
eixarreït -ïda, [totalment] sec -a

urð <f. urðar, urðir>: codolada f (indret cobert de còdols o bòtils)

urða: <e-n> soterrar un animal o algú

urðar·köttur <m. -kattar, -kettir>:
1. (tsīgat m de tarter (tsī, gat salvatge?, gat del desert?, geneta?)
◊ urðarkettir (צִיִּים skulu liggja þar og húsin fyllast af uglum: els gats de pedregar hi jauran i les cases se n'ompliran de mussols (Bíblia de Montserrat: serà la pleta dels animals del desert, els mussols n'ompliran les cases
◊ sjá land Kaldea, það er þjóðin, sem orðin er að engu. Assýringar hafa fengið það urðarköttum (צִיִּים)vet aquí els caldeus, un poble que ha acabat en no-res. Els assiris l'han capturat per als gats de pedregar (Bíblia de Montserrat: vet aquí els caldeus, aquest és el poble, no fou Assur; el fundà per als habitants del desert
◊ urðarkettir (צִיִּים) og sjakalar skulu koma þar saman og skógartröll mæla sér þar mót: els gats de pedregar s'hi trobaran amb els xacals i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre (Bíblia de Montserrat: les genetes hi toparan amb les hienes i un sàtir es tossarà amb l'altre
◊ fyrir því munu urðarkettir (צִיִּים) búa hjá sjökulum, og strútsfuglar búa í henni, og hún skal ekki framar byggð vera að eilífu, né þar verða búið frá kyni til kyns: per això els gats de pedregar viuran a cals xacals i hi viuran dins ella els estruços i ja no tornarà a ésser habitada mai més, i ja no tornarà a ésser poblada de generació en generació (Bíblia de Montserrat: per això (els linxs habitaran amb les hienes, hi habitaran els estruços), no serà mai més habitat, ni poblat de generació en generació
2. <FOLCLgat m de tarter o urdarcot o urðarköttur. Criatura fantàstica necròfaga d'aspecte semblant al d'un gat. Se'n diu que, després de néixer, s'enterra en un cementiri on hi passa els seus tres primers anys de vida alimentant-se de la carn dels cadàvers humans que hom hi va enterrant (raó per la qual també rep el nom denáköttur). Durant aquest temps, adquireix certs poders màgics com ara el de poder matar amb la seva sola mirada. La capacitat de matar amb la sola mirada és compartida amb tres altres criatures de la criptofauna islandesa, l'skoffín, l'skuggabaldur i, segons les versions, també el finngálkn
◊ þá spurði Gestur Syrpu hvað sveinn þeirra skyldi heita. Hún kvað það maklegt að hann héti Urðarköttur þar sem hann var í urðu fundinn. Hann óx dagvöxtum. Syrpa gerði honum söluvoðarbrækur og hettu. Hana gyrti hann í brækur niður. Krækil hafði hann í hendi og hljóp svo úti um daga. Hann var þeim þarfur í öllu því er hann mátti. Þau höfðu mikla ást á honum. Þá er hann var þrevetur var hann eigi minni en þeir að sex vetra voru gamlir. Urðarköttur rann oft til fjöru og voru fiskimenn vel til hans og hentu mikið gaman að honum: aleshores en Gestur va demanar a la Syrpa com s'havia de dir aquell noiet. Ella li va respondre que li escauria que es digués Gat-de-Tartera, ja que l'havien trobat a una tartera. Creixia a ulls veients de dia en dia. La Syrpa li va fer uns calçons de sǫluváð, una mena de burell, i una hetta o capa amb caputxa que ell es lligava per la part de baix ficant-la dins els calçons. Solia anar amb un gaiato i, durant el dia, corria amb ell per defora. Els ajudava, a la Syrpa i en Gestur, en tot el que podia i ells l'estimaven en gran manera. Quan tenia tres anys, no era pas més petit que un vailet que en tingués sis. Urdarkott sovint baixava fins a la platja. Els pescadors el tractaven bé i s'ho passaven molt bé amb ell
Skoffín, skuggabaldur og urðarköttur
(Eptir Sigurð málara Guðmundsson)
 
Skoffín er skepna sú, eða óvættur, er verður úr hana eggi; því þegar hanar verða gamlir, eiga þeir eitt egg, og eru þau egg miklu minni, en önnur hænu egg. Ef hana eggi er úngað út, verður úr því sú meinvættur, að alt liggur það þegar dautt, er hún lítur, svo er augnaráð hennar banvænt. Einhverju sinni bar svo til við kirkju á einum stað, að jafnóðum og fólkið gekk út, að loknu embætti, valt hver um þveran annan dauður niður. Hinir ráðsettari í söfnuðinum og aðgætnari tóku bráðum eptir þessu, og þó einkum djákninn. Stöðvar hann þá fólkið, sem út er að þyrpast, og tekur það til bragðs, að hann bindur spegil á staung lánga, stendur sjálfur inni í kirkjudyrunum, og rèttir staungina upp með kirkjuþilinu framanverðu svo hátt, að hann ætlast á, að stángarendinn með speglinum taki upp fyrir kirkjubustina. Síðan bað hann alla út gánga, og varð þá eingum meint við. Hafði hann orðið nærgætur um það, hvað ylli manndauðanum, því skoffín hafði staðið uppi á kirkjubustinni, og sèð alla, sem út geingu, og því dóu þeir, þar sem hver var kominn. En þegar djákni rètti upp spegilinn, sá það sína eigin mynd, en það er þeirra kvikinda bráður bani, ef svo ber að.
 
 
Sama náttúra fylgir og skrýmsli því, er skuggabaldur heitir; það er kynblendíngur af ketti og tóu, en aðrir segja af ketti og hundi. Þá er og hið 3. kvikindi, er þessi náttúra fylgir, og er það urðarköttur, sem lagzt hefir á ná, og verið samfleytta þrjá vetur neðanjarðar í kirkjugarði. Eingin skepna, hvorki menn nè málleysíngjar mega standast augnaráð neinna þessara meinvætta, og liggja þegar dauðir, er þeir verða fyrir tilliti þeirra. Illvættum þessum verður og ekkert að aldurtila, nema ef þær sjá eigin mynd sína, eða ef skotið er á þær með silfurhnöppum, og því krossað fyrir byssuskjaptinn, áður en af er hleypt.

 
 
L'skoffín és la criatura o monstre que surt de l'ou d'un gall, perquè resulta que quan els galls es fan vells, ponen un ou, i aquests ous són molt més petits que no els de les gallines. Si es cova aquest ou, en surt l'ésser danyós la mirada del qual és tan letal que tot allò que ell mira queda immediatament estès mort. Una vegada es va esdevenir a l'església d'un indret que, els feligresos, quan va haver acabat l'ofici, tan bon punt sortien de l'església, anaven caiguent morts un damunt l'altre. Els més avisats i prudents de la comunitat hi pararen esment de seguida i, particularment, el diaca. Aleshores atura la gent que cuitava sortir i recorre al subterfugi de fermar un mirall a l'extrem d'una perxa llarga: llavors, quedant-se a dins el portal de l'església, aixeca la perxa davant el frontis del davant de l'església i l'aixeca tan alt fins que l'extrem de la perxa on hi ha fermat el mirall queda a l'alçada del crestall de la teulada de l'església. Quan ho va haver fet, els va demanar a tots que sortissin i ningú no sofrí cap dany en fer-ho. Resulta que ell havia endevinat que el que causava tota aquella mortaldat era un skoffín que era al crestall de la teulada de l'església, el qual mirava tots els qui anaven sortint de dins i per això morien així que havien sortit; però quan el diaca va alçar el mirall, l'skoffín va veure-hi la seva pròpia imatge, la qual cosa és la ràpida mort d'aquestes bèsties, si es fa així.

 
 
Idèntica natura acompanya també el monstre anomenat skuggabaldur. És el creuament d'un gat i una guineu, encara que n'hi ha qui diu que ho és d'un gat i un gos. Hi ha una tercera bèstia, anomenada urðarköttur que també comparteix aquesta propietat. De l'urdarcot se'n diu que s'ajeu vora un cadàver humà [per nodrir-se'n], restant per espai de tres anys consecutius enterrat en el subsòl d'un cementiri. Cap criatura, ni humans ni animals irracionals, poden resistir l'esguard de cap d'aquests éssers malignes de manera que resta mort a l'instant el qui es trobi davant llur mirada. A aquestes criatures malignes res no els causa la mort tret de veure llur pròpia imatge o que rebin el tret d'un botó de plata convertit en bala, sempre que hom hagi fet tres vegades el senyal de la creu davant la boca del canó de l'escopeta abans de disparar-los-hi.
 
Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintýri. safnað hefir Jón Árnarson. Fyrsta bindi. Leipzig að forlagi J. C. Hinrichs's Bókaverzlunar, 1862. Pàg. 613.
Sèrie: "Criptofauna Islandesa"
Valor: 80 corones
Any de sortida: 2009

urða·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>:
baldriga cendrosa, virot gros (Mall., Men.(ocell Calonectris diomedea)

urmull <m. urmuls, no comptable>:
1. <GENgran nombre m
♦ urmull af fólki: una gran gentada
♦ það var urmull af fiski: hi havia una gran peixada
2. (lítil ögn, smábrotengrunes f.pl (sobralles) (örmull)

urpt <f. urptar, urptir>:
posta f (conjunt d'ous que la femella d'un ocell pon dins el niu)

urrari <m. urrara, urrarar>: 1. lluerna rossa, lluerna vera, oriola f (Bal.) (peix Trigla lucerna)
	2. lluerna viret (peix Eutrigla gurnardus)

urriđi <m. urriða, urriđar>: truita f (peix Salmo trutta trutta)

urta <f. urtu, urtur. Gen. pl.: urta o: urtna>:
foca f femella, femella f de foca

urt·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
xarxet m [comú], salset m (Gir.), sarset m (Gir. & Val.), sel·la rossa (Mall.), anedí m (Men.(ocell Anas crecca)

utan <adv.> defora
	ađ utan: de [de]fora

utan·að <adv.>:
de cor (de memòria)
♦ kunna e-ð utanað: saber una cosa de cor 

utanað·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:
1. (sem kemur að utanextern -a, forà -ana (exterior, vingut de fora)
2. (ókunnugurestrany -a, extern -a (Mall.) (no de casa, desconegut)

utan·bókar <adv.>: de cor, de memňria
	kunna einhvađ utanbókar: saber una cosa de cor
	lćra einhvađ utanbókar: aprendre una cosa de cor

utan·garðs <adv.>:
1. (fyrir utan garðinn, utan girðingar eða garðsforavila (fora de poble, vila etc.)
♦ búa utangarðs uppi í fjöllunum: viure lluny de la gent, a les muntanyes
2. (utan úr þjóðfélaginumarginat -ada (fora de la societat establerta, que no és reconegut o acceptat per la societat establerta o que hi mena una existència marginal)
◊ nánast alla sína höfundartíð hefur hann verið utangarðs hjá bandarísku bókmenntaelítunni: gairebé tot el temps de la seva carrera com a autor literari ha estat un outsider de l'elit literària nordamericana
♦ vera utangarðs í samfélaginu: ésser un marginat de la societat
3. (utan við kirkjugarðinnfora del cementiri (en terra no consagrada)
♦ grafa e-n utangarðs: enterrar algú en terra no consagrada

utangarðs·list <f. -listar, no comptable>:
art m naïf (en arts plàstiques) (naívismi)

utangarðs·maður <m. -manns, -menn>:
marginat m, marginada f, inadaptat m, inadaptada f, associal m & f

utanríkis·ráđuneyti <n. -ráđuneytis, -ráđuneyti>: ministeri m d’afers exteriors

utanríkis·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
política f exterior  (política seguida per un estat en les seves relacions amb els altres estats)
♦ utanríkisstefna Íslands: política exterior d'Islàndia

utansemju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MEDsistema nerviós parasimpàtic

utanveltu·maður <m. -manns, -menn>:
outsider m & f

uxahala·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de cua de bou

uxa·lćri <n. -lćris, -lćri>: 1. cuixa f de bou
	2. <CULIN> cap m de mort (carn de cuixa de bou o vedella)

uxa·tunga <f. -tungu, -tungur>:
polístic pirinenc (planta Polystichum lonchitis)

uxi <m. uxa, uxar>: bou m
Paradigma arcaic del mot uxi "bou"
Singular   Plural
N uxe, oxe, uxi   N yxn, øxn, yxnir, øxner, uxar, oxar
A uxa, oxa   A yxn, øxn, yxnir, øxner
G uxa, oxa   G yxna, øxna, uxna
D uxa, oxa   D yxnom, øxnom
         
Paradigma modern del mot uxi "bou"
Singular   Plural
N uxi   N uxar
A uxa   A uxa
G uxa   G uxa
D uxa   D uxum

uxna·þyrnir* <m. -þyrnis, -þyrnar>: adragulls m.pl, gaons m.pl, ugons m.pl (Mall.), augons m.pl (Men.) (planta Ononis spinosa syn. Ononis spinosa ssp. spinosa syn. Ononis campestris)

úða <úða ~ úðum | úðaði ~ úðuðum | úðað>:
1. <e-u á e-ð>: (ýraruixar una cosa amb..., ruixa una cosa de... (polvoritzar, ensalgar)
♦ úða e-u (o: e-ð) í sig: <LOC FIGendrapar una cosa, engolir una cosa, empassar-se una cosa (menjar una cosa amb avidesa i gairebé sense rosegar-la)
2. <á e-ð>: (spreyja skordýraeitri á e-ðflitar una cosa (Mall.) (ruixar insecticida amb esprai)
◊ ég úðaði svo til öryggis á vespuna: per més seguretat, vaig flitar la vespa
3. <e-u á e-ð>: (um ilmvatnvaporitzar perfum sobre..., atomitzar perfum en... (aplicar perfum amb polvoritzador o vaporitzador)
♦ ég klæddi mig, úðaði ilmvatni í hárið og kembdi það: em vaig vestir, vaig polvoritzar-me els cabells amb perfum i em vaig pentinar
♦ ég þvoði mér og kembdi hárið og úðaði á mig ilmvatni: em vaig rentar, pentinar i, després, em vaig posar perfum amb el vaporitzador
4. <[e-u] á e-ð>: (mála með úðasprautupintar una cosa amb aerògraf, pintar una cosa amb pistola (pintar a injecció)
♦ úða svörtu á bílinn: pintar de negre el cotxe
5. <e-ð [með e-u]>: (um þvotthumitejar una cosa, brufar una cosa (Mall., Men.(roba abans de planxar-la)
♦ úða þvott: ruixar la roba
♦ úða fatnað með köldu vatni: ruixar un vestit amb aigua freda
6. <impersonal>roinejar, ploviscar
♦ það úðar: roineja

úfur <m. úfs, úfar>:
[gran] duc m, gaús m, brúfol m (Val.), búfol f (Val.) (ocell Bubo bubo)

Úkraíni <m. Úkraína, Úkraínar>:
ucraïnès m, ucraïnesa f

Úkraína <f. Úkraínu, no comptable>:
Ucraïna f

úkraínska <f. úkraínsku, no comptable>:
ucraïnès m (llengua d'Ucraïna)

úkraínskur, úkraínsk, úkraínskt <adj.>:
ucraïnès -esa

úldinn, úldin, úldið: podrit -ida, putrefacte -a (esp. carn i peix)
	úldið kjöt: carn podrida

úldna <úldna ~ úldnum | úldnaði ~ úldnuðum | úldnað>:
podrir-se
◊ ...gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi og deyja af þorsta: converteixo els rius en deserts de manera que llurs peixos moren de set per manca d'aigua i es podreixen

úlfa·björg* <f. -bjargar, -bjargir>:
herba f de Santa Maria, didalera f [mallorquina], boca f de llop (planta Digitalis minor syn. Digitalis dubia)

úlfaldi <m. úlfalda, úlfaldar>: camell m

úlf·hundur <m. -hunds, -hundar>:
llober m  (raça de gos)
♦ írskur úlfhundur: llober irlandès

úlfur <m. úlfs, úlfar>:
1. <GENllop m (nom de diferents espècies del gènere Lupus)
◊ sjakalar skulu kallast á í höllunum og úlfar (תַּנִּים í bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos
Benjamín er úlfur, sem sundurrífur. Á morgnana etur hann bráð, og á kveldin skiptir hann herfangi
◊ fyrir því drepur þá ljón úr skóginum, fyrir því eyðir þeim úlfurinn (zəˈʔēβ,   זְאֵב), sem hefst við á heiðunum. Pardusdýrið situr um borgir þeirra, svo að hver sá, er út úr þeim fer, verður rifinn sundur, því að afbrot þeirra eru mörg, fráhvarfssyndir þeirra miklar: 
◊ ekki leggur úlfur (ὁ λύκος -ύκου,   τί κοινωνήσει λύκος ἀμνῷ;) lag sitt við lamb né heldur guðlaus við guðrækinn: 
leiguliðinn, sem hvorki er hirðir né sjálfur á sauðina, sér úlfinn koma og yfirgefur sauðina og flýr, og úlfurinn hremmir þá og tvístrar þeim
♦ Rauðhetta og vondi úlfurinn: la Caputxeta Vermella i el llop dolent
2. <rauðir úlfar>: <MEDlupus eritematós sistèmic, LES m
♦ rauðir úlfar af völdum lyfja: LES induït per fàrmacs
♦ rauðir úlfar með hlutdeild líffæris eða kerfis: LES amb implicació d'òrgans o sistemes
♦ sjálfvaktir rauðir úlfar: LES idiopàtic

úlfúð <f. úlfúðar, no comptable>:
esquira (o: esquírria) f, animositat f, malvolença f [forta], malvoler m [fort]
◊ það sé eg á skalla þeim hinum mikla, að hann er fullur upp úlfúðar og hann verður að skaða þeim mönnum nokkurum, er oss mun þykja afnám í, ef hann náir: a aquest gran calb li puc veure que és ple fins a dalt de tot d'animositat i malvolença i que, si els pot aglapir, serà la perdició per a alguns homes que a Nós no ens agradaria pas perdre
◊ en er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim: però quan en Halli se n'adonà d'això, es va omplir de malvoler i de rancúnia contra ell de manera que tots dos es van acabar enemistant totalment
◊ grimmd og óþokki, úlfúð og þústur, saurlífi og þjófskapur, illýðgi of þá menn, er vér megum ekki reyna annað en vel sé: la crueltat i l'enemistat, el malvoler i les vexacions, la vida disbauxada i el lladronici, la maldat a causa d'aquells homes a qui nosaltres no podem provar de fer res més que no estigui bé

úlfynja <f. úlfynju, úlfynjur. Gen. pl.: úlfynja>:
lloba f

Úlixes <m. Úlixesar, no comptable>:
Ulisses m (Ŭlixēs -ixis, sícul Οὐλίξης -ίξους)
◊ en æsir setjast þá á tal og ráða ráðum sínum og minnast á þessar frásagnir allar er honum voru sagðar, og gefa nöfn þessi hin sömu, er áður voru nefnd, mönnum og stöðum þeim er þar voru, til þess að þá er langar stundir liðu, að menn skyldu ekki efast í að allir væru einir, þeir æsir er nú var frá sagt og þessir er þá voru þau sömu nöfn gefin. Þar var þá Þór kallaður, og er sá Ásaþór hinn gamli. Sá er Ökuþór og honum eru kennd þau stórvirki er Ektor gerði í Tróju. En það hyggja menn að Tyrkir hafi sagt frá Úlixes og hafi þeir hann kallað Loka, því að Tyrkir voru hans hinir mestu óvinir: els ansos aleshores tingueren col·lotge i deliberaren i recordaren tots aquests relats que hom li havia contat [al Gangleri] i [per aquesta raó] donaren aquests mateixos noms, que adés han estat referits, als homes i als indrets que hi havia allà [amb ells] a fi que, quan ja fos passat molt de temps, els homes no dubtessin pas que tots ells són una mateixa cosa: els ansos, dels quals s'ha parlat adés, i aquells a qui ells els havien donat idèntics noms als noms llurs: [i així,] allà un d'aquells hi nomia Tor, i era en Tor dels ansos el vell. I [l'home que anomenaren com ell] fou en Tor de la Carreta i a ell hom li atribueix les grans proeses que l'Hèctor va fer a Troia. I la gent creu [també] que els turcs referien històries de l'Ulisses i que li posaren nom Loki, car els turcs són els seus màxims enemics

úlnliðs·bein <n. -beins, -bein>:
os carpià

úln·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
1. <GENcanell m, puny m de la mà, monyeca f (cast., ekki ritm./no lit.) (articulació del braç amb la mà)
2. <MEDcarp m

úlpa <f. úlpu, úlpur>: anorac m

úr¹ <n. úrs, úr>: (suddi, smágert regn) roina f (brusquina molt fina)

úr² <n. úrs, úr>: rellotge m (de polsera o de butxaca)

úr³ <n. úrs, úr>: 1. (neistaflug) ruixat m de guspires enceses a la forja (quan es fa la colada del ferro fos etc.)
	2. (sindur, gjall) escňria f (material de rebuig en alts forns o farga)

úr <prep. + dat.>: de (procedència d'un indret clos, extracció d'un lloc tancat, matèria de què està fet un objecte)
	armbandsúr úr gulli: un rellotge de polsera d'or

úr·dráttur <m. -dráttar, -drættir>: lítote f

úr·eltur, -elt, -elt: antiquat -ada, obsolet -a (mot etc. fora d'ús)

úr·felling <f. -fellingar, -fellingar>: elisió f

úrfellingar·merki <n. -merkis, -merki>: <LING> apòstrof m

úr·gangur <m. -gangs, -gangar>: residus m.pl (restes de matèria primera un cop elaborat el producte)
	úrgangur úr e-u: residus de

úr·koma <f. -komu, -komur>: 1. <suddi, úði = pl. no hab.> pluja f [suau]
	2. <METEOR = rigning og/eða snjókoma> precipitació f (en forma de pluja o de nevada)

úrkomu·laus, -laus, -laust: sense precipitacions (temps atmosfčric)

úrkomu·mćlir <m. -mćlis, -mćlar>: pluviòmetre m, ombròmetre m

úr·kölkun <f. -kölkunar, no comptable>:
descalcificació f

úr·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
1. (lausnsolució f, resolució f  (esp. de problema)
♦ úrlausn álitamála: solució de qüestions problemàtiques
♦ úrlausn vandamála: solució de problemes
2. (hjálpremei m  (solució a un estat de coses)
♦ gera e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú 
♦ veita e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú

úrlausnar·efni <n. -efnis, -efni>:
tasca f (punt, problema o qüestió que cal escometre i solucionar)
♦ það bíða okkar mörg úrlausnarefni: encara [ens] queda molta de feina per fer
◊ samstarf aðildarríkjanna að vísindalegum rannsóknum úrlausnarefna sem tengjast matvælum: la cooperació dels estats membre en recerques científiques en qüestions alimentàries que requereixen solució

úr·skurða <-skurða ~ -skurðum | -skurðaði ~ -skurðuðum | -skurðaðe-ð>:
decidir una cosa
♦ úrskurða í máli: <GEN & JURpronunciar-se sobre un afer, emetre una resolució sobre un afer, sentenciar sobre un afer

úr·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
decisió f (resolució de jurat, jutge, tribunal etc.)
♦ kveða upp úrskurð: resoldre, dictaminar, emetre una resolució
♦ úrskurður stjórnlagadómstólsins: una resolució (o: sentència) del Tribunal Constitucional

úr·slit <n.pl -slita>: 1. (niðurstaða) resultat m
		ráða úrslitum: resultar (o: ésser) decisiu -iva
		af úrslitunum mun ráðast hvor ökuþórinn verður heimsmeistari: el resultat decidirà
			 quin dels dos pilots de curses serà campió del món
	2.<ESPORT> final f (darrer joc en campionat)

úrslita- <en compostos>:
decisiu -iva

úrsódeoxýkól·sýra <f. -sýru, no comptable>: 
àcid ursodesoxicòlic

Úrsúla <f. Úrsúlu, no comptable>:
Úrsula f (ginecònim)
◊ Attila kóngr herjaði þenna tíma um Saxland ok Frakkland. Í þann tíma kvómu sendimenn Díónící (fóra esperable més tost, Díónothí. Cf. Vicenç de Beauvais, Mirall d'Història. El nom propi Διόνικος|Dionīcus, emperò, realment és atestat) kóngs af Englandi með mǫrgum skipum ok hǫfðu meðr sér dóttur Díónící kóngs, er hét Úrsúla, ok með henni ellifu þúsundir tiginna meyja, ok vóru þær {meyjar} presentaðar í sættargerð Frakkakóngi, en Attila kóngr lagði at honum með allan sinn her ok tók þar mikit herfang ok drap þar hvert mannsbarn af þeim skipum, en tók til sín Úrsúlam kóngsdóttur ok allar hennar meyjar, en með því at þær vildu eigi samþykkja við heiðna menn, lét Attila kóngr sína menn hálshǫggva þær alla á einum degi, ok vóru þær síðan skrínlagðar þar, ok eru þær síðan kallaðar Kolnismeyjar, ok þeira messudagr haldinn sjau nóttum fyri tveggja postula messu Símónis et Júde. Eptir þetta illvirki hvarf Attila kóngr heim í Húnaland: en aquell temps, el rei Àttila guerrejava per Saxònia i Frància. En aqueix temps, els missatgers del rei d'Anglaterra, Dionic, va arribar [al continent] amb molts de vaixells. Portaven amb ells la filla del rei Dionic que nomia Úrsula i amb ella hi anaven onze mil verges distingides, i elles eren presentades com a penyora de reconciliació al rei dels francs, però el rei Àttila el va atacar [a Colònia] amb tot el seu exèrcit i va obtenir-hi un gran botí. [En aquell atac,] va matar tots els qui anaven a bord d'aquells vaixells, reservant-se per a si l'Úrsula, la filla del rei, i totes les seves donzelles, però, en esguard del fet que elles no volgueren consentir [el matrimoni] amb homes pagans, el rei Àttila va manar als seus homes que les degollessin totes el mateix dia. Temps després, [les despulles de] totes elles foren dipositades en un escriny allà i de llavors ençà hom les ha anomenat les Verges de Colònia, i el dia en què se celebra llur festa cau set dies abans de la festa dels dos sants apòstols, Sant Simó i Sant Judes. Després d'aquest crim, l'Àttila se'n tornà al Húnaland, a ca seva
◊ þá réð Kanóníus fyri Armorica þessa stund. Díonótus réð þá Bretlandi, hann átti eina fríða dóttur er Úrsúla hét, hennar bað Kanóníus, ok var honum játtað hon. Fór hon síðan suðr um sjó í Saxland með ellifu þúsundrað meyja, ok er þær komu í Kolni, þá var þar fyrir Attila, konungr Húnalands, með her mikinn, ok vildu þrǫngva þeim til samvistu við þá; en af því at þær voru kristnar, þá vildu þær eigi samþykkjast við heiðna menn. Þá lét Attila konungr hálshǫggva þær allar, ok eru þær kallaðar Kolnismeyjar: en aquell moment va governar en Canoni va governar l'Armòrica. En Diònot governava aleshores sobre la Bretanya. Tenia una bella filla que nomia Úrsula. En Canoni la va demanar en matrimoni i l'hi fou concedida. Aleshores ella es dirigí per mar cap a la Saxònia, al sud, amb onze mil verges, i quan varen arribar a Colònia, l'assetjava el rei Àttila amb un gran exèrcit i les va voler forçar a cohabitar amb ells, però elles, per tal com eres cristianes, no volgueren consentir la cohabitació amb homes pagans. Aleshores el rei Àttila les va fer degollar a totes i hom les anomena les Verges de Colònia

úrugur, úrug, úrugt: 1. (votur) moll -a, banyat -ada (Mall.)
	2. (rakur) humit -ida

úr·val <n. -vals, no comptable>:
1. (vöruúrvalassortiment m (de productes)
♦ gott úrval af e-u: un bon assortiment de...
♦ stærstar birgðir og langmest úrval af e-u: el major assortiment i la més àmplia varietat de...
2. (sérvalselecció f (tria)

úrvals- <en compostos>:
1. escollit -ida
2. d'elit

úrvinnslu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
<ECONsector secundari

úr·þvætti <n. -þvættis, -þvætti>: púrria f, escòria f
	þið eruð úrþvætti, herrar mínir: senyors, sou púrria

Ússía <m. Ússía, pl. no hab.>:
Ozies m (עֻזִּיָּה

út <adv.>: 1. fins al final (és a dir, dóna a entendre que l'acció expressada pel verb es duu a terme fins al final,
	 d'una manera completa):
	brenna út: cremar-se del tot
	deyja út: extingir-se
	dauđur út og af: ben mort
	2. de dins cap a fora
	út um glugann: per la finestra
	út af engu: sense motiu

út: (a discoquetes, restaurants, etc.): sortida

útaf·akstur <m. -aksturs, no comptable>:
sortida f de la carretera (sortida involuntària del vehicle de la carretera, com a accident)
◊ útafakstur í beygju: sortida de la carretera en un revolt

út·ásetning <f. -ásetningar, -ásetningar>
crítica f (objecció, blasme, emperò, censura)
◊ þú ert alltaf með útásetningar: sempre tens a dir de tot

út·blástur <m. -blásturs, no comptable>:
1. <GENexhalació f (expulsió de baf, gasos, fum o aire)
2. <AUTOMgasos m.pl de combustió (gasos expulsats pel tub d’escapament, fum del tub d’escapament;)

útblásturs·rör <n. -rörs, -rör>:
tub m d'escapament

út·boð <n. -boðs, -boð>:
1. <MILlleva f
2. (verksútboðlicitació f (adjudicació de contracte públic per via de concurs)
♦ auglýsa útboð á e-u: anunciar un concurs d'adjudicació de...

út·borgaður, -borguð, -borgað <adj.>:
pagat -ada a compte

út·borgun <f. -borgunar, -borganir>:
pagament m a compte, acompte m (pagament parcial inicial del preu de compra d'un objecte & pagament parcial d'una quantitat major, p.e., el pagament de la mensualitat d'un sou anual)
♦ útborgun frá áramótum: salari pagat des de l'inici de l'any

út·breiddur, -breidd, -breitt <adj.>:
1. <GENestès -esa, escampat -ada, difós -osa
2. <MEDsistèmic -a (escampat per tot el sistema)
♦ útbreidd einkenni: símptomes sistèmics

út·breiðsla <f. -breiðslu, pl. no hab.>:
1. <GENdifusió f
♦ ná mikilli útbreiðslu: aconseguir una gran difusió
2. (um trú, veikindi o.s.fr.propagació f (fe, malaltia etc.)
♦ útbreiðsla alnæmis: la propagació de la sida
♦ útbreiðsla fagnaðarerindisins: la propagació de l'evangeli
3. (um dýr & plöntudistribució f (de bèstia & planta)
♦ útbreiðsla melrakkans: la distribució de la guineu àrtica
4. (upplag, eintakafjödidifusió f, tiratge m (de publicació periòdica)
♦ útbreiðsla blaðsins jókst mikið áratuginn 1967-1975 og afkoma blaðsins varð mjög góð: el tiratge del diari va augmentar molt en el decenni de 1967-1975 i la seva situació econòmica es va fer molt bona

út·brot <n.pl -brota>:
erupció cutània, granellada f

útbrota·veiki <f. -veiki, -veikir>:
malaltia eruptiva

út·burður <m. -burðar, -burðir>:
1. (bréfa- eða blaðaútburðurrepartiment m (lliurament a domicili de correu & diari)
2. (útburður úr húsidesnonament m (pèrdua de casa)
♦ útburðir vegna vangoldinna húsnæðislána: desnonaments a causa de préstecs hipotecaris impagats
♦ útburður leigutaka úr húsnæði: desnonament de llogater
3. (barnsútburðurexposició f (abandonament d'infant)
4. (útborið barnexpòsit m, expòsita f (infant abandonat)

út-búa <+ac>: preparar
út·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búiðe-ð>:
♦ útbúa ferskan ávaxtasafa: preparar un suc de fruita fresc
♦ útbúa kvöldmat [við kertaljós]: preparar un sopar [a la claror de les espelmes]
♦ útbúa nestispakka handa e-m: preparar un carmanyola per a algú
♦ útbúa sig fyrir e-ð: preparar-se per a una cosa

út·dauđur, -dauđ, -dautt: extingit -ida

út·eyra <n. -eyra, -eyru>:
<MEDoïda externa

út·fall <n. -falls, no comptable>:
marea baixa

útfalls·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent m de la marea baixa

útfarar·siður <m. -siðar, -siðir>:
costum funerari

útfarar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
empresari m de pompes fúnebres, empresària f de pompes fúnebres, director m de funerària, directora f de funerària
◊ útfararstjórar og grafarar bókmenntanna: funeraris i enterradors de la literatura

útfarar·ţjónusta <f>: funerŕria

útflutnings-afurđ <f.-afurđir>: article d’exportació, producte destinat a l’exportació

útflutnings-gjald <n.-gjöld>: aranzel

útflutnings-leyfi <n>: permís d’exportació

útflutnings-vara <f.-vörur>: mercaderia d’exportació

út-flutningur <m>: exportació

út-flytjandi <m.-flytjendur>: exportador

út-frymi <n>: ectoplasma

út·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
1. (stækkaengrandir una cosa (desenvolupar, ampliar, expandir)
2. (framkvæmarealitzar una cosa (dur a terme, executar)

út·fćrsla <f. -fćrslu, no comptable>: 1. (framkvæmd) realització f (execució, acabat)
        2. (stækkun) ampliació f (engrandiment, expansió)
        3. (gerð, mótun) versió f (model, presentació)

út·för <f. -farar, -farir>: (greftrun) exèquies f.pl [fúnebres] (obsèquies)

út·gangur <m. -gangs, -gangar>:
(útlitaspecte m (‘look’)
♦ þú verður að afsaka útganginn á mér!: hauràs de perdonar el meu aspecte!

út·gáfa <f. -gáfu, -gáfur>:
edició f
♦ sjá um útgáfu: tenir cura d'una edició
◊ Jóhannes sá um útgáfuna: en Joan va tenir cura de l'edició

út·gefandi <m. -gefanda, -gefendur>: editor m (& casa editora)

út·gjöld <n.pl -gjalda>:
<ECONdespesa f
♦ niðurskurður opinberra útgjalda: retallada de la despesa pública
♦ skera niður félagsleg útgjöld um 1,4 prósent frá 2003 til 2006: retallar de l'1,4 per cent la despesa social entre el 2003 i el 2006
♦ útgjöld til menntamála: la despesa en educació

útgöngu·bann <n. -banns, pl. no hab.>:
toc m de queda

út·haf <n. -hafs, -höf>:
oceà m

úthafs·alda <f. -öldu, -öldur. Gen. pl.: -alda o: -aldna>:
embat m de l'oceà, onada f de l'oceà

úthafs·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f [boreal], gambeta nòrdica  (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

út·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
suburbi m, barriada perifèrica

úti á “fora en”: ég hef villst á skóginum úti / ég hef villst úti á skóginum
	úti og inni: a dins i a fora, fora i dins
	liggja úti: passar la nit a l'aire lliure
	vera úti: 1. <GEN> trobar-se a fora (a l'aire lliure); 2. <FIG = á enda> trobar-se acabat -ada
		það er úti um hann: [ja] està fet d'ell (està perdut & és mort)
		nú er sumarið úti: l'estiu ja està acabat
		öll von er úti: s'ha perdut tota esperança
		ekki er öll von úti: encara hi ha esperança
	vera sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða úti: 1. haver de fer nit a l'aire lliure (per no haver pogut arribar a temps
		a casa abans de la posta del sol, amb el perill de morir durant la nit a causa del fred i
		/ o les tempestes de neu o de pluja). 2. (deyja utanhúss) morir de fred (a l'aire llibre)

úti·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de jardí, taula f per a exterior

úti·bú <n. -bús, -bú>:
filial f, sucursal f

úti·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: rebost m exterior

úti·grill <n. -grills, -grill>: barbacoa f (graella muntada per a torrar-hi carn a l'exterior)

úti·hitastig <n. -hitastigs, pl. no hab.>:
temperatura f exterior

úti·húsgagn <n. -húsgagns, -húsgögn>: moble m d'exterior, moble m de jardí

úti·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
excursió f amb acampada a l'aire lliure
♦ fara í útilegu: anar d'acampada

úti·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>: teatre a l’aire lliure

úti·loka <-loka ~ -lokum | -lokaði ~ -lokuðum | - ~ lokaðe-ð ~ e-n>:
excloure una cosa ~ algú
♦ útiloka e-n sem grunaðan [í málinu] ~ sem morðingja: excloure algú com a sospitós ~ assassí

úti·snúrur <f.pl. -snúra>: estenedor m [exterior] (per a bugada humida)

úti·spegill <m. -spegils, -speglar>:
retrovisor m exterior

úti·stóll <m. -stóls, -stólar>: cadira f de jardí, cadira f d'exterior

út·kastari <m. -kastara, -kastarar>:
goril·la m (empleat de discoteques, bars etc.)

út·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>: 1. <GEN> sortida f [de vehicles]
	2. repartiment m (de mercaderies des del magatzem i transport a casa de productes)
		ef pantađ er fyrir meira en 9.000 kr. er útkeyrsla innan höfuđborgarsvćđisins ókeypis: si el valor 
		de la comanda supera les 9.000 corones, el transport fins a casa és gratuït 
		dins el terme municipal de la capital

út·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar>:
indret remot i apartat, indret llunyà i aïllat

út·koma <f. -komu, -komur>: resultat m
	röđ margföldunarţáttanna breytir ekki útkomunni: l’ordre dels factors no altera pas el producte

út·legð <f. -legðar, pl. no hab.>: 1. <HIST> bandejament m
	2. expatriació f
		fara í útlegð: exiliar-se, expatriar-se

útleigu·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:
treball m temporal (esp. l'aconseguit a través d'una empresa de treball temporal

út·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: estranger m, estrangera f
	ég er útlendingur: sóc estranger (subjecte: home), sóc estrangera (subjecte: dona)
	íslenska ~ katalónska ~ þýska fyrir útlendinga: islandčs ~ català ~ alemany com a llengua estrangera

út·lán <n. -láns, -lán>:
manlleu m, préstec m 

útlima·högginn, -höggin, -höggið <adj.>:
mutilat -ada d'una extremitat ~ de les extremitats
♦ sumir voru bundnir hjólastólum, útlimahöggnir, blindir eða með aðra fötlun: alguns havien quedat lligats a una cadira de rodes, a d'altres els mancava una extremitat o havien quedats cecs o tenien una altra invalidesa

út·lit <n. -lits, pl. no hab.>: 1. (ásýnd) aspecte m (aparença)
		þú verður að sinna útlitinu: has de cuidar el teu aspecte
		þú hefðir átt að reyna að hressa upp á útlitið: hauries d'haver intentat arreglar-te un poc
	2. (horfur) actitud f (enfocament d'una situació, assumpte etc.)

út·mánuðir <m.pl -mánaða>
els dos-tres darrers mesos de l'hivern (esp. els mesos de góa i einmánuður)
♦ á útmánuðum e-s: en els darrers mesos de l'hivern de...

út·norður <n. -norðurs, no comptable>:
nord-oest m
♦ eyjan í útnorðri: l'illa del nord-oest (Islàndia)
♦ eyjurnar í útnorðri: les illes del nord-oest (Grenlàndia, Islàndia i les Illes Fèriar)

út·nyrðingur <m. -nyrðings, -nyrðingar>:
vent m del nord-oest, mestral m

út·nyrtur, -nyrt, -nyrt <adj.>:
(um vind[que bufa] del nord-oest (vent)

útrásar·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:
bànkster islandès

útreiðar·túr <m. -túrs, -túrar>:
excursió f o passeig m a cavall
♦ fara í útreiðartúra: fer [llargs] passeigs a cavall

útrýmingar·hćtta <f. -hćttu, no comptable>: perill m d'extinció
	vera í útrýmingarhćttu: estar en perill d'extinció

út·ræna <f. -rænu, -rænur>:
brisa f de terra, serè m (vent moderat que bufa de l'interior vers la mar)

út·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
exogen -ògena

út·sala <f. -sölu, -sölur>:  1. rebaixes f.pl [per liquidació], liquidació <f>
	2. útsölurnar <f.pl>: les rebaixes (d'hivern, d'estiu)

út·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus)

út·sending <f. -sendingar, -sendingar>: retransmissió f, emissió f [televisiva] (acte d'emetre
		un programa per televisió o ràdio & programa emès)
	bein útsending: emissió en directe
	við rjúfum þessa útsendingu með sérstöku fréttaskoti: interrompem aquesta emissió amb un avanç informatiu

en er hann var nálega kominn til þess háfa Malíufjalls, þá hreif stormbylur hann og rak felmtraðan yfir það fiskríka haf til útskaga (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἀγροῦ ἐπ’ ἐσχατιήν) þess héraðs, hvar Týestes forðum bjó, en þá bjó þar Ægistus Týestesson (Homer, Odissea, IV. 514-518): p
að því mæltu sté eg á skip, og bað förunauta mína fara uppí og slá skutfestum. Þeir gengu þegar á skip, og settust á þópturnar; og þegar hvörr var kominn í sitt rúm, lustu þeir árum hinn gráa sæ. En er vér vorum komnir í þenna stað, er skamt var í burtu, sáum vér þar á útskaga nokkurum (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἔνθα δ᾿ ἐπ’ ἐσχατιῇ σπέος εἴδομεν ἄγχι θαλάσσης), fram við sjóinn, háfan hellir, þakinn lárviði; þar lá margt fé, bæði sauðfé og geitfé; þar var umhverfis hár garður af jarðföstum klettum, stórum grenitrjám og hálaufguðum eikum (Homer, Odissea, IX. 183: p

útskerja·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

út·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
gravat -ada, entallat -ada (adornat amb figures entallades)

út·skúfa <-skúfa ~ -skúfum | -skúfaði ~ -skúfuðum | -skúfaðe-m>:
1. (reka burtrepudiar (o: excloure) algú (fer fora o apartar totalment de si o d'un grup)
♦ útskúfa e-m úr e-u: fer fora algú de...
2. (fordæmadamnar algú (condemnar a la damnació eterna)

út·skúfun <f. -skúfunar, no comptable>:
1. (útilokun, brottreksturrepudi m (repudiació, exclusió)
♦ útskúfun úr samfélaginu: bandejament m de la societat (per al concepte de l'exclusió social [sam]félagsleg einangrun)
2. (eilíf fordæmingdamnació f [eterna] (condemnació a les penes eternes)
♦ eilíf útskúfun: damnació eterna

útskúfunar·kenning <f. -kenningar, no comptable>:
<RELIG LUTERdoctrina f de la solâ gratiâ

út·standandi, -standandi, -standandi <adj.>:
protrusiu -iva, en protrusió, que es troba formant una protrusió

út·svar <n. -svars, -svör>: contribució urbana (imposts municipals)

út·sýni <n. -sýnis, pl. no hab.>: vista f (panorama que hom divisa d'un lloc estant)
	útsýni um herbergisgluggann: vista des de l'habitació
	útsýni um hótelgluggann: vista des de la finestra de l'hotel
	útsýni yfir Petru: vista general de Petra
	síðan fór Balak með Bíleam upp á Peórtind þaðan sem útsýni er yfir
		eyðimörkina: Balac dugué Balaam al cim de Bet-Fegor,
		des d'on hi ha una bona vista del desert

út·tekt <f. -tektar, -tektir>: retirada f de fons (de llibreta d’estalvis, compte corrent etc.)

úttektar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: compte m de (o: a)  crèdit

út·ungun <f. -ungunar, pl. no hab.>:
incubació f, covament m
♦ hafa egg í útungun: estar covant ous

útungunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
incubadora f [d'ous]

út·varp <n. -varps, -vörp>: rŕdio f (radiodifusió, radiofonia & emissora de ràdio & aparell de ràdio)

útvarps·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIOona f de ràdio, ona radioelèctrica

útvarps·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:
<TÈCNantena f de ràdio 

útvarps·tćki <n. -tækis, -tæki>: [aparell m de] rŕdio f

útvarps·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>: retransmissió radiofònica

útvarps·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: emissora f de ràdio

út·vatna <-vatna ~ -vötnum | -vatnaði ~ -vötnuðum | -vatnaðe-ð>:
<CULINposar una cosa en remull
♦ útvatna kjöt ~ saltfisk: posar carn ~ bacallà sec en remull per a dessalar-los

út·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
1. (saltur maturposat -ada en remull (aliment salat, com a forma de dessalar-lo abans de cuinar-lo)
2. (útþynnturaigualit -ida (rebaixat, insubstancial)

út·vega <-vega ~ -vegum | -vegaði ~ -veguðum | -vegaðe-ð>:
procurar una cosa, fornir una cosa
♦ útvega e-m e-ð: procurar-li una cosa a algú
♦ útvega sér e-ð: procurar-se una cosa

útvegs·maður <m. -manns, -menn>:
<NÀUT & ECONarmador m de vaixell de pesca, armadora f de vaixell de pesca



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 21/02/2009