Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SY

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
On trouve souvent dans des vieux livres des bonnes choses, quelquefois des idés nouvelles, que l'on a négligé ou oublié, qui mériteraient d'être rappelées.
 
   
Si vols idees noves, cerca un llibre vell.
 
   
Correspondance astronomique, géographique, hydrographique et statistique du Baron de Zach — Pàvlov
 
       
   
Συγκολλῶν ὄστρακον ὁ διδάσκων μωρόν, ἐξεγείρων καθεύδοντα ἐκ βαθέος ὕπνου. Διηγούμενος νυστάζοντι ὁ διηγούμενος μωρῷ, καὶ ἐπὶ συντελείᾳ ἐρεῖ, Τί ἐστιν;
 
       

sybbinn, sybbin, sybbið <adj.>:
que vol fer nonetes, que té nonoi (parlant d'infants)
♦ hann er sybbinn: té soneta

syði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sjóða “bullir”

syðra <adv.>:
1. (lengra í suðurmés [cap] al sud (en direcció més cap al sud) (sunnar)
2. (fyrir sunnanal sud (a la part meridional) (sunnar)
3. (á Suðurlandimés [cap] al sud d'Islàndia ([cap] a qualsevol punt dels territoris del sud d'Islàndia, del nord de l'illa estant)
♦ vera syðra: ésser en el sud d'Islàndia
♦ þar syðra: en el sud d'Islàndia
4. (í Reykjavík[cap] a Reykjavík (i la comarca adjacent)
♦ vera syðra: ésser a Reykjavík
◊ Katli Eyjólfssyni elnaði nú af nýju mein það er hann hafði fengið í vörina; var hann vanur út að róa sem margir Norðlendingar, og var þá um vetur syðra í verinu að hann kynntist við skipara er lá í Hafnarfirði sem bauð honum utan með sér til lækninga, vildi Ketill sæta því en kvaðst áður verða að ná leiðarbréfi sínu að norðan og finna konu sína, ákvað þá skiparinn dag um vorið er hann skyldi aptur kominn norðan að, við það fór Ketill heim norður og varð síðbúinn, svo þá hann kom suður var skiparinn á haf kominn: llavors, el mal d'en Ketill Eyjólfsson, el que li havia sortit al llavi, va tornar a empitjorar. Com molts d'altres nordlandesos, solia sortir a pescar, i fou durant l'hivern, a l'estada que va fer a la pesquera de Reykjavík, que va fer-hi coneixença d'un patró de vaixell que havia fondejat al Hafnafjörður el qual es va oferir a portar-lo a l'estranger perquè l'hi tractessin; en Ketill va voler acceptar la invitació però va dir que abans havia d'anar a cercar de les terres del nord el passaport i trobar-s'hi amb la seva dona; aleshores el patró va fixar el dia de la primavera que en Ketill hauria d'haver tornat de les terres del nord. Tot seguit, en Ketill se'n va anar a casa seva al nord, i va fer tard enllestint els preparatius del viatge, de manera que quan va arribar al sud, el patró ja havia salpat

syðri, syðri, syðra <adj. en grau comparatiu>:
que és o està més al sud (una de dues coses que es comparen explícitament o implícitament)
◊ það er sagt að þeir brutu skip sitt síð dags undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Skipið tók í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og fé. Bátur komst og heill á land. Stafninn rak upp við hið syðra landið. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu fram tveim megin víkurinnar [en til vesturáttar væntu þeir byggðar]: diuen que un vespre varen encallar llur vaixell al peu de les glaceres de Grenlàndia a un banc de sorra d'una badia que hi havia allà. El vaixell es va xepar per la part superior de la popa (?Baetke 19874 no dóna pas entrada al terme nàutic it efra rúm. Entenc que amb aquest terme hom designava l'espai superior -és a dir, situat per damunt la línia de flotació- de la roda de popa, sense, però, que n'estigui gaire segur). Tota la tripulació es va salvar i també el bestiar que duien. L'esquif que duien també va arribar sense danys a terra. La mar se'n dugué la popa [que s'era migpartida] cap a la part més meridional d'aquella costa. Faltava una setmana perquè comencés l'hivern. A banda i banda de la badia hi entraven grans glaceres[. Van creure que la millor part de la badia on es podrien establir era vers ponent]
◊ Ólafr var þá á tvítugs aldri, er Guðröðr andaðist; en er Hálfdan bróðir hans gékk til ríkis með honum, þá skiptu þeir ríkinu með sér, hafði Ólafr hinn eystra hlut, en Hálfdan hinn syðra. Ólafr konungr hafði atsetu á Geirstöðum. Hann tók fótarverk ok andaðist þar af; ok er hann heygðr á Geirstöðum: l'Olau encara no havia fet els vint anys quan va morir en Guðröðr, i quan el seu germà Hálfdan i ell pujaren al tron, es varen repartir el regne: l'Olau es va quedar amb la part més oriental i en Hálfdan amb la part més meridional. El rei Olau va fixar la seva residència a Geirstaðir. Li va prendre mal a la cama i en va morir. Està enterrat a un túmul funerari a Geirstaðir

syðst¹:syðstur, syðst, syðst "que és el més al sud possible"

syðst² <adv. en grau superlatiu>:
a la part més meridional possible, al més meridional possible

syðsti, syðsta, syðsta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
que és o està a la part més meridional possible

syðstur, syðst, syðst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
que és o està a la part més meridional possible (en la llengua medieval, synnstur, synnst, synnst i systur, syst, syst)

syfja <syfjar | syfjaði | syfjaðVerb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:
venir-li la son a algú
♦ mig syfjar: em ve son, començo a tenir son

syfjaður, syfjuð, syfjað <adj.>:
que té son, somnolent -a
♦ ég er syfjaður: tinc son

syfju·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENendormiscat -ada, abaltit -ida, amb cara de son, amb posat somnolent
♦ syfjuleg augu: uns ullets de son
2. (dauflegur á svipensopit -ida, somort -a  (avorrit & trist & indolent, apàtic)
♦ syfjuleg stemmning: un ambient trist, somort
♦ syfjuleg lítil þorp: pobles petits i ensopits

sygi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sjúga “xuclar”

sykki:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sökkva “enfonsar-se”

sykra <f. sykru, sykrur. Gen. pl.: sykra>:
glícid m, sacàrid m, carbohidrat m
♦ → einsykra “monosacàrid”
♦ → fásykra “oligosacàrid”
♦ → fjölsykra “polisacàrid”
♦ → tvísykra “disacàrid”

sykra <sykra ~ sykrum | sykraði ~ sykruðum | sykraðe-ð>:
1. (gera sætt, láta sykur á eða í e-ðensucrar una cosa (endolcir amb sucre, posar sucre a)
2. (strá sykri yfir ~ áensalgar (o: enfarinar) de sucre una cosa (cobrir de sucre una cosa)
♦ sykra pönnuköku: ensalgar (o: enfarinar) de sucre una crep
3. (steikja í sykriacaramel·lar una cosa (caramel·litzar, revestir un aliment de caramel)
♦ sykra kartöflur: acaramel·lar patates, caramel·litzar patates
4. (sjóða niður í sykurlegi eða sykursírópiconfitar una cosa, candir una cosa (adobar amb sucre cuit)
♦ sykra ávexti: confitar fruita, candir fruita

sykraður, sykruð, sykrað <adj.>:
1. <GENensucrat -ada, amb sucre
♦ sykraðar pönnukökur: creps ensucrades, creps amb sucre
2. (um kartöfluracaramel·lat -ada, caramel·litzat -ada (patates)
♦ sykraðar (o: brúnaðar) kartöflur: patates acaramel·lades, patates caramel·litzades
3. (um ávexticonfitat -ada, candit -ida (fruita)
♦ sykraðir ávextir: fruita confitada

sykru·fita <f. -fitu, -fitur. Gen. pl.: -fita>:
glicolípid (o: glucolípid) m (glýkólípíð)

sykrungur <m. sykrungs, sykrungar>:
glucòsid m

sykur¹ <m. sykurs, sykrar>:
<GEN & QUÍMsucre m
♦ án viðbætts sykurs: sense sucre afegit
♦ brenndur sykur: sucre cremat, caramel m
♦ ein [kúf]full matskeið af sykri: una cullerada sopera de sucre [ben] curulla
♦ fínhreinsaður (o: fínunnið) sykur: sucre castor
♦ hreinsaður ~ óhreinsaður sykur: sucre refinat ~ no refinat
♦ hvítur sykur: sucre blanc
♦ setja sykur í kaffi: posar sucre al cafè
♦ setja tvær skeiðar af sykri [út í e-ð]: posar dues cullerades de sucre [a...]
♦ strá sykri yfir (o: á) e-ð: ensalgar una cosa de sucre
♦ viðbættur sykur: sucre afegit
♦ án viðbætts sykurs: sense sucre afegit
♦ → andsykur “sucre invertit”
♦ → ávaxtasykur “fructosa”
♦ → blóðsykur “glucèmia”
♦ → borðsykur “sucre de taula”
♦ → flórsykur¹ “sucre de floret”
♦ → flórsykur² “sucre de llustre, sucre glacé”
♦ → hrásykur “sucre [en] brut, sucre no refinat”
♦ → kandís[sykur] “sucre candi”
♦ → maltsykur “maltosa, sucre de malt”
♦ → mjólkursykur “lactosa, sucre de llet”
♦ → molasykur “sucre en terrossos”
♦ → [dökkt] púðursykur “sucre roig (o: morè) [fosc]”
♦ → [ljóst] púðursykur “sucre roig (o: morè) [clar]”
♦ → reyrsykur “sucre de canya”
♦ → rófusykur “sucre de bleda-rave (o: remolatxa)
♦ → strásykur “sucre blanc, sucre refinat”
♦ → þrúgusykur “dextrosa, sucre de raïm”

sykur² <n. sykurs, sykur>:
variant de sykur¹ ‘sucre’

sykur·baun <f. -baunar, -baunir>:
estirabec (o: estiribec) m, tirabec m (planta Pisum sativum var. saccharatum) (sykurerta)

sykur·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOLcandisita f, ferrocalcita f (varietat d'espat d'Islàndia ferrífer -òxid de ferro-, de color entre groc fosc i bru)

sykur·bráð <f. -bráðar, no comptable>:
<CULINglaça (o: glaçadura) f

sykur·erta <f. -ertu, -ertur. Gen. pl.: -erta o: -ertna>:
estirabec (o: estiribec) m, tirabec m (planta Pisum sativum var. saccharatum)

sykur·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
1. <GENfabricació f de sucre
2. (sykurgerðarhússucrera f, sucreria f (fàbrica de sucre)

sykur·gljáður, -gljáð, -gljáð <adj.>:
<CULINcaramel·litzat -ada
♦ sykurgljáðar kartöflur: <CULINpatates caramel·litzades

sykur·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
erable m de sucre, auró m de sucre (arbre Acer saccharum)

sykur·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:
refinació f (o: refinatge m) de sucre

sykur·húðaður, -húðuð, -húðað <adj.>:
recobert -a de sucre

sykur·kar <n. -kars, -kör>:
sucrera f (recipient per a sucre)

sykur·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
sucrera f (recipient per a sucre) (sykurkar)

sykur·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense sucre

sykur·leðja <f. -leðju, no comptable>:
melassa f

sykur·líki <n. -líkis, -líki. Gen. pl.: -líkja; dat.pl.: -líkjum>:
sacarina f

sykur·lögur <m. -lagar, no comptable>:
almívar m
♦ ein dós niðursoðnar ferskjur í sykurlegi: una llauna de préssecs en almívar

sykur·miga <f. -migu, -migur. Gen. pl.: -migna o: -miga>:
glucosúria f, sucre m a l'orina
♦ óhófleg sykurmiga: hiperglucosúria f

sykur·moli <m. -mola, -molar>:
terròs (fl./pl.: terrossos) m de sucre (dau de sucre, emprat esp. a les cafeteries)

sykur·plantekra <f. -plantekru, -plantekrur. Gen. pl.: -plantekra>:
plantació f de canya de sucre 

sykur·reyr <m. -reyrs, -reyrar. Pl. no hab.>:
canya dolça, canya f de sucre (planta Saccharum officinarum)

sykur·rófa <m. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
bleda-rave sucrera, remolatxa sucrera (planta Beta vulgaris var. altissima)

sykur·síróp <n. -síróps, no comptable>:
almívar m [espès]
♦ ferskjur í [sykur]sírópi: préssecs en almívar

sykur·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
diabètic m, diabètica f

sykur·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
diabètic -a
Samtök SykursjúkraAssociació Islandesa de Malalts de Diabetis
♦ → (í KatalóníuAssociació Catalana de Diabetis
♦ → (í KatalóníuAssociació de Diabètics de Catalunya
♦ → (á MenorkuADIME, Associació de Diabètics i Diabètiques de Menorca
♦ → (á MæorkuADIBA, Associació de Diabètics de les Illes Balears
♦ → (í ValensíuAssociació Valenciana de Diabetis
♦ → (í AndorraADBA, Associació de Diabètics d'Andorra

sykur·skál <f. -skálar, -skálir (o: -skálar)>:
sucrera f (recipient per a sucre) (sykurkar)

sykur·skán <f. -skánar, -skánir>:
<CULINglaçatge m, glacejat m

sykur·skertur, -skert, -skert <adj.>:
amb baix contingut de sucre[s]

sykur·sýki <f. -sýki, [sykursýkistegundir]>:
diabetis f
♦ blóðsykurslækkunardá án sykursýki: coma hipoglucèmic no diabètic
♦ [honungssæt] sykursýki: diabetis sacarina f, diabetis mel·lita, diabetes mel·litus m, (erròniament) diabetis mel·litus
♦ insúlínháð sykursýki: diabetis mel·lita insulinodependent, diabetis [del] tipus u
♦ insúlínháð sykursýki án fylgikvilla: diabetis mel·lita insulinodependent sense complicacions
♦ insúlínháð sykursýki með dái: diabetis mel·lita insulinodependent amb coma
♦ insúlínháð sykursýki með ketónblóðsýringu: diabetis mel·lita insulinodependent amb cetoacidosi
♦ insúlínóháð sykursýki: diabetis mel·lita no insulinodependent, diabetis [del] tipus dos
♦ sykursýki af tegund eitt: diabetis mel·lita tipus u, diabetis [del] tipus u
♦ sykursýki af tegund tvö: diabetis mel·lita tipus dos, diabetis [del] tipus dos
♦ → flóðmiga “diabetis insípida”
♦ → meðgöngusykursýki “diabetis gestacional”
♦ → þvaghlaupssýki “diabetis insípida”
  Consider la forma diabetis mellitus emprada, per exemple, per la Generalitat de Catalunya i fins i tot pel TERMCAT, una aberració lingüística, ja que és un terme morfològicament i grafemàticament impossible: efectivament, barreja el mot català diabetis, de gènere femení, amb l'adjectiu llatí mellitus, emprat en la seva forma de nominatiu singular masculí i amb conservació de l'ortografia llatina per comptes de recórrer a la l·l catalana. L'origen grecollatí del mot diabetis és el grec ὁ διαβήτης -ου i la seva corresponent adaptació al llatí com a dĭăbētēs (o, menys freqüent, dĭăbēta) -ae. Tant el mot grec com el mot llatí són de gènere masculí (el mot llatí per tant, és un dels mots masculins de la primera declinació).

Això vol dir que, aplicant les regles de congruència de gènere, nombre i cas de l'adjectiu, si el mot llatí
dĭăbētēs, de gènere masculí, ha d'anar qualificat d'un adjectiu, aquest adjectiu ha de presentar, per força, les terminacions masculines: així ho dicten les regles de congruència de gènere, cas i nombre de l'adjectiu en llatí i en grec, i si l'adjectiu en qüestió és mellītus, -a, -um ‘de mel, dolç -a com la mel’, el sintagma resultant ha d'ésser, per força dĭăbētēs mellītus.

Doncs bé, en català, el mot
diabetis no és de gènere masculí com en grec i llatí, sinó de gènere femení. La conseqüència, per tant, n'és que qualsevol adjectiu que l'acompanyi haurà de presentar una terminació femenina (si no és un adjectiu invariable, és clar). Això vol dir que al diabetes mellitus llatí només li pot correspondre en català una forma diabetis mel·lita, que és la que empro sistemàticament, després d'adaptar morfològicament i grafemàticament l'adjectiu llatí al català, tenint en compte que:

— La hipotètica catalanització d'un cultisme llatí que contingui una
-ll- geminada en llatí, sempre es fa recorrent a l'ús de la l·l geminada catalana. Per tant, l'única catalanització grafemàtica possible de l'adjectiu llatí mellītus, -a, -um és, pel que fa a aquest punt, mel·lit -a.

—L'adjectiu llatí
mellītus és pla. Segons això, cal accentuar mel·lit -a. La quantitat vocàlica del mot llatí es palesa bé en aquest vers d'Horaci:
pāne ěgěō iām mēllītīs pŏtĭōrĕ plăcēntīs (Horaci,
Epístoles I, X, 11: “pa tinc de menester, que és molt millor que les coques emmelades”, trad. del veneradíssim Llorenç Riber).

Resumint: l'adaptació del terme mèdic llatí
diabetes mellitus al català, si es fa ben feta, només hi pot donar diabetis mel·lita. La forma diabetis mellitus és una aberració lingüística perquè implica usar un adjectiu masculí amb un substantiu de gènere femení. L'adjectiu mellitus, a més a més, no només presenta la terminació llatina del masculí sinó que també presenta conservació de la grafia llatina amb -ll-, un fet inusual.

Aquesta aberració lingüística MAI no s'hauria de trobar en textos oficials ni d'especialitat.

Per tant, i segons tot el que he exposat, i de cara a ésser mínimament conseqüents: o bé cream una variant masculina adaptada
*diabet mel·lit (cf. italià il diabete mellito) o bé usam la forma íntegra llatina diabetes mellitus (i millor si l'usam en cursiva, per remarcar així que és terme llatí i no pas català) o bé ens avesam a dir, d'una vegada per totes, diabetis mel·lita, que és el que jo faç aquí i sempre.
 

sykur·toppur <m. -topps, -toppar>:
<CULINpa m de sucre

sykur·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MEDdiabetis f (sykursýki)

sykur·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
sucrera f, sucreria f (fàbrica de sucre)

sylgi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svelgja “empassar-se, enviar-se”

sylgja <f. sylgju, sylgjur. Gen. pl.: sylgna o: sylgja>:
sivella f

Sylgja <f. Sylgju, no comptable>:
Sylgja f (ginecònim)

< syll <f. syllar, syllur>:
1. (undirstöðutré, þröskuldur[biga f del] llindar m (peça de fusta que ocupa la part inferior d'un portal forà)
Móðólfur djákni er kallaður var ganimaður fékk komist út undir syll kirkjunnar og hafði einn hamar í hendi (SS II, cap. 363, pàg. 556): en Móðólfur, el diaca, a qui la gent deia de malnom ganimaður, ço és, ‘fogós, temerari’, va aconseguir sortir per dessota de la biga del llindar de l'església. A una mà hi duia un martell
17. „Hvar vili þit, at ek láti léonit?“ segir Íven. Þeir sýndu honum einn lítinn klefa ok báðu hann læsa þar inni. Þar var sem þeir beidduz. 18. Því næst herklæddiz herra Íven ok sté upp á sinn hest; en þeir II gengu at honum ok gáfu honum svá stór hǫgg með sleggjunum, at lítil hjálp varð honum at hjálminum, brynju eða skildi, þvíat þegar þeir lustu á hjálminu, þá bilaði hann ok bognaði, ok skjǫldrinn brotnaði. 19. Leó er nú harmsfullr ok hryggr í klefanum ok vildi gjarna út komaz, ok hugði hann þá vandliga at, ef hann mætti nǫkkur út komaz, þvíat hann heyrði út hǫggin. Brauz hann þá um ok fann um síðir eina smugu undir syllina ok komz þar út. 20. En herra Íven var þá mjǫk móðr, þvíat hann hafði fengit stór hǫgg ok mǫrg af þessum djǫflasonum, [p. 101] ok í engum stað hafði hann getit skeint þá, þvíat þeir váru ofmjǫk lærðir at skylmaz; en buklarar þeira váru svá harðir, at engi stállig sverð máttu á bíta. 21. Í þessu kom leó á vígvǫllinn ok hljóp á annan þeira svá hart, at hann fell allr til jarðar, ok man aldri upp rísa, nema hann fái skjóta hjálp. Ok hljóp þá þangat félagi hans, at duga honum ok verja sjálfan sik fyrir leóninu, þvíat þat hafði af þeim slitit hǫndina í axlarliðnum, er undir honum lá. 22. Hann varð nú hræddari fyrir leóninu en herra hans, ok sneri baki við herra Íven. Sem hann sá þat, at berr var háls hans, þá hjó hann þegar á hálsinn, svá at fjarri kom niðr hǫfuðit á vǫllinn; ok sté hann þá þegar af hestinum, at taka þann af leóni, sem hann helt, ok lá hann þá dauðum líkr, þvíat hann mátti hvergi hrœra sik (ÍS, cap. XIII, pàgs. 100-101): 17. “On voleu que posi el lleó?” els va dir l'Íven. Ells li varen mostrar un recambró petit i li pregaren que l'hi tanqués dedins. Es va fer com li demanaven. 18. Tot seguit, el senyor Íven es va posar el seu arnès de batalla i va muntar a dalt del seu cavall. I aquells dos l'envestiren i li assestaven uns cops tan forts amb les claves, que el seu elm, cuirassa i escut li foren de poca ajuda per tal com, tan bon punt [aquells dos homes, grans com a ètuns,] li colpiren l'elm, aquest va cedir i es va doblegar i el seu escut es va trencar. 19. El lleó, en aquells instants, es va posar trist i apenat (anguniós) dins el recambró, i volia sortir-ne vehementment. I llavors va repensar curosament a veure si en podria sortir d'alguna manera perquè sentia els cops [dels combatents] defora. Llavors es va esforçar i va descobrir, finalment, una escletxa sota el llindar per la qual va sortir a fora. 20. En aquells moments, emperò, el senyor Íven ja es trobava molt cansat perquè havia estat rebent molts de forts cops d'aquells dos fills de dimonis [p. 101] i no els havia pogut enlloc ni una esgarrinxada perquè eren extremadament destres en l'esgrima (aquí: parant i esquivant els seus cops d'espasa?). I llurs broquers eren tan durs que cap espasa acerada no podia fer-los tall. 21. En aquell endemig el lleó va arribar al camp de la batalla i va saltar sobre un d'ells amb tanta de força que [el combatent atacat] va caure estès en terra tan llarg com era i no tornaria a posar-se dret llevat que trobés un ràpid ajut. I llavors, el seu company va córrer immediatament a socórrer-lo i a defensar-se a ell mateix del lleó perquè [mentrestant] havia arrabassat el braç per l'espatlla del qui es trobava sota ell. 22. Llavors va agafar més por del lleó que no pas del seu amo i va tornar allà on era el senyor Íven. Quan aquest va veure que [el seu atacant] tenia el coll desprotegit, al punt li va assestar un cop d'espasa tan fort al coll que el cap li va botir un bon tros enfora per aquell camp i tot seguit va desmuntar del cavall per agafar del lleó el qui aquest mantenia subjectat i que jeia estès allà com un mort ja que no podia pas moure's
2. (langtré,[efsti] bjálkillinda f (biga travessera)
nú berr svá at, at grjóti verðr slǫngt svá ákafliga yfir vígskǫrð, at menn megu eigi uti vera eða kastala verja, þá er gott at reisa upp góða stólpa af digri eik, ok síðan þar yfir leggja stórar syllr ok ramligar, ok eptir þat þilja hit efra með góðum eikiviði, ok bera síðan á þat þili mikla jǫrð, svá at eigi sé úþykkra en þriggja álna eða fjǫgurra, ok láta þar grjót á falla. Svá hit sama skal ok gera mót trékastala þeim, sem mót steinkastala vill berjask, at gera stólpa góða ok trausta, góðum mun hærri en trékastali sé. En allra þeirra lista er nú hǫfum vér um rœtt, þá er þó hǫfuðvápn bjúgr skjaldjǫtunn ryptandi með eldligum loga. En með því lúkum vér vápn at telja til varnar or kastala, at þar má ǫll kyn vápna nýta , þeirra er skjóta skal eða kasta, eða hǫggva með eða leggja, ok allar þær kynkvíslir vápna, er annathvárt má með hlífask eða sœkja (Espill, cap. XXXIX, pàg. 91): ara bé, si passa que es llancen pedres amb tanta d'intensitat sobre els merlets que els homes no poden estar-se a fora i defensar el castell, és bo de dreçar bons pilars fets de roure massís i posar-s'hi al damunt llindes, fortes i grosses, i envanar-ne la part superior amb bones posts de roure i després posar damunt aquest revestiment o envà [horitzontal] tanta de terra que, com a mínim, faci de tres a quatre colzades de gruixa, i deixar que les pedres [dels enemics] hi caiguin damunt. També s'ha de fer el mateix amb la torre de fusta que vol atacar un castell de pedra: aixecar pilars, bons i segurs, considerablement més alts que la torre de fusta. De tota manera, de tots els ginys de guerra de què ara he estat parlant, l'arma cabdal (l'arma més poderosa) és l'ètun corbat d'escuts que escup una flamarada encesa. I concloc l'enumeració de les armes que serveixen per a defensar un castell dient que s'hi poden emprar totes les menes d'armes que hom dispari o llanci o clavi o amb les quals es colpeixi i totes aquelles variants d'armes amb les quals hom es pugui defensar o atacar (vocabulari: #1. bjúgr skjaldjǫtunn: En Baetke 19874, pàg. 558, no dóna pas entrada a aquest terme. És una possible adaptació, condicionada per l'etimologia popular, d'un mot grec amb què es designava a Bizanci el giny per escupir foc grec; Cf. Hjalmar Falk: “Altnordisches Seewesen”. Dins: Wörter und Sachen 4 (1912), pp. 1-122, esp. pàgs. 114-115); En Falk es decanta per la lliçó, no esmenada, del manuscrit eitrligum per eldligum i tradueix: <...> vergl. auch Kgs, S. 91, wo eine Belagerungsmaschine als ein «krummer Schildriese, der eine verderbliche Flamme ausspeit» (bjúgr skjaldjǫtunn ryptandi með eitrligum loga) geschildert wird. Crec que la lliçó original eitrligum per l'esmenada eldligum en realitat és preferible ja que una flamarada ígnia, encara que possible, és una esmena semànticament pleonàstica i poc probable en un text no poètic com és aquest. De tota manera, cal advertir que la llengua moderna posseeix el compòsit eldslogi ‘flamarada de foc’, per bé que no excessivament emprat)

sylla <f. syllu, syllur. Gen. pl.: syllna o: sylla>:
sortint m, ressalt m

sylli:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svella “inflar-se; créixer (riu)”

sylti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svelta “patir fam”

symball <m. symbals, symbalar>:
<MÚSplateret m  (málmgjall)
♦ symbalar: <MÚSplaterets m.pl (málmgjöll)

symbalom <n. symbaloms, symbalom>:
<MÚScímbal hongarès

symból <n. symbóls, symból>:
símbol m (tákn; ímynd; merki)

symbólismi <m. symbólisma, no comptable>:
<LITER & ARTsimbolisme m

symbólisti <m. symbólista, symbólistar>:
<LITER & ARTsimbolista m & f

< symja <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:
nedar

Symmachus <m. Symmachusar, no comptable>:
Símmac m (Symmăchus -ī)

synd <f. syndar, syndir>:
<RELIGpecat m  (חַטָּאָה, חַטָּאת)
og Abímelek lét kalla Abraham til sín og sagði við hann: "Hvað hefir þú gjört oss? Og hvað hefi ég misgjört við þig (ū-ˌmɛh־ħātˤˈtˤāʔθī   lā-χ, וּמֶה-חָטָאתִי לָךְ), að þú skyldir leiða svo stóra synd (ħătˤtˤāˈʔāh, חֲטָאָה) yfir mig og ríki mitt? Verk, sem enginn skyldi fremja, hefir þú framið gegn mér": l’Abimèlec va fer cridar l'Abraham, i li digué: "Què ens has fet? I, en què t'he ofès perquè hagis fet venir sobre meu i sobre el meu regne un pecat tan gran? Has comès actes contra meu que ningú no hauria pas de cometre
♦ aflausn syndanna: remissió dels pecats
♦ bæta fyrir synd: expiar un pecat
♦ drýgja synd: cometre un pecat
hann drýgði allar sömu syndirnar (bə-χāl־ħatˤˈtˤɔʔu̯θ, בְּכָל-חַטֹּאות), er faðir hans hafði fyrir honum haft, og hjarta hans var ekki óskipt gagnvart Drottni, Guði hans, eins og hjarta Davíðs forföður hans: va cometre tots els mateixos pecats que son pare havia comès abans d'ell, i el seu cor no fou pas tot sencer davant Jahvè, el seu Déu, com ho havia estat el cor d'en David, el seu antecessor
♦ fremja synd: cometre un pecat
♦ friðþægja fyrir syndirnar: expiar els pecats
♦ fyrirgefa e-m syndir: perdonar-li a algú els pecats
Móse lét sig þegar í stað falla til jarðar og sagði: „Hafi ég fundið náð fyrir augum þínum, Drottinn, komdu þá með okkur, Drottinn. Þótt þetta sé harðsvíruð þjóð, fyrirgefðu okkur sekt okkar og syndir (sāˈlaħ + lə- + ħatˤˈtˤāˈʔāh ~ סָלַח ל- חַטָּאָה:   wə-sālaħˈtā   la-ʕăwɔˈnē-nū   ū-lə-ħatˤtˤāʔˈθē-nū   ū-nəħalˈtā-nū,   וְסָלַחְתָּ לַעֲו‍ֹנֵנוּ וּלְחַטָּאתֵנוּ וּנְחַלְתָּנוּ) og gerðu okkur að eign þinni“: en Moïsès al punt es va tirar en terra i digué: «Senyor, si he trobat gràcia davant els teus ulls, vine amb nosaltres, Senyor. Encara que aquest sigui un poble rebel al jou, perdoneu-nos la nostra culpa i els nostres pecats, i feu de nosaltres el vostre heretatge»
heyr þá í himninum. Fyrirgef synd (sāˈlaħ + lə- + ħatˤˈtˤaʔθ ~ סָלַח ל- חַטַּאת:   wə-sālaħˈtā   lə-ħatˤˈtˤaʔθ   ʕăβāˈδɛi̯-χā   wə-ʕamməˈ-χā   ʝiɕrāˈʔēl,   וְסָלַחְתָּ לְחַטַּאת עֲבָדֶיךָ וְעַמְּךָ יִשְׂרָאֵל) þjóna þinna og lýðs þíns, Ísraels, því að þú hefur vísað honum hinn góða veg sem hann á að ganga. Lát rigna á land þitt sem þú hefur fengið lýð þínum að erfðahlut: tu escolta'ls des del cel. Perdona el pecat dels teus servents i del teu poble d'Israel, car tu li has ensenyat el bon camí que ha de seguir. Fes que plogui sobre la teva terra, que vares donar en heretat al teu poble
Drottinn, Drottinn, miskunnsamur og líknsamur Guð, þolinmóður, gæskuríkur og harla trúfastur, sem auðsýnir gæsku þúsundum og fyrirgefur misgjörðir, afbrot og syndir (nāˈɕāʔ + ħatˤˈtˤāˈʔāh ~ נָשָׂא חַטָּאָה:   nɔˈɕēʔ   ʕāˈwōn   wā-ˈφɛʃaʕ   wə-ħatˤtˤāˈʔāh,   נֹשֵׂא עָו‍ֹן וָפֶשַׁע וְחַטָּאָה), en lætur þeirra þó eigi með öllu óhegnt, heldur vitjar (פֹּקֵד) misgjörða feðranna á börnum og barnabörnum, já í þriðja og fjórða lið: Jahvè, Jahvè, Déu misericordiós i clement, pacient, ple de bondat i molt fidel, que mostres la teva bondat a milers i perdones la iniquitat, la transgressió i els pecats, però que, tanmateix, no els deixes pas impunits, sinó que visites les faltes dels pares en els fills i en els néts, sí, fins a la tercera i la quarta generació
fyrirgef mér nú synd mína (nāˈɕāʔ + ħatˤˈtˤaʔθ ~ נָשָׂא חַטַּאת:   wə-ʕatˈtāh   ɕāʔ   nāʔ   ʔɛθ־ħatˤtˤāʔˈθ-ī,   וְעַתָּה, שָׂא נָא אֶת-חַטָּאתִי) og snú þú við með mér, svo að ég megi falla fram fyrir Drottni: ara, perdona el meu pecat i torna amb mi, a fi que jo pugui prosternar-me davant Jahvè
þar sátu nokkrir fræðimenn og hugsuðu með sjálfum sér: „Hví mælir þessi maður svo? Hann guðlastar. Hver getur fyrirgefið syndir  (ἀφιέναι τὴν ἁμαρτίαν ~ τὰς ἁμαρτίας:   τίς δύναται ἀφιέναι ἁμαρτίας εἰ μὴ εἷς ὁ θεός;) nema Guð einn?“: hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
síðan sagði hann við hana: "Syndir þínar eru fyrirgefnar (ἀφιέσθαι ἡ ἁμαρτία -ίας:   ἀφέωνταί σου αἱ ἁμαρτίαι)": després digué a la dona: “els teus pecats et són perdonats”
♦ játa syndir sínar: confessar els seus pecats, confessar-se
♦ segja e-m til syndanna: <LOC FIGcantar-li les quaranta a algú
♦ skrifta syndir sínar: <RELIGconfessar els seus pecats
♦ veita (o: gefa) e-m aflausn fyrir syndir sínar: <RELIGabsoldre algú dels seus pecats
♦ → dauðasynd “pecat mortal”
♦ → erfðasynd “pecat original”
♦ → galdrasynd “pecat de la màgia”
♦ → höfuðsynd “pecat capital”
♦ höfuðsyndirnar sjö: els set pecats capitals
♦ → smásynd “pecat venial”
♦ → stórsynd “gran pecat”

synda <syndi ~ syndum | synti ~ syntum | synt>:
nedar (cf. sund)
[ég er úrvinda af andvörpum mínum, lauga (ɕāˈħāh ~ שָׂחָה:   ʔaɕˈħɛh   βə-χāl־ˈlai̯lāh   mitˤtˤāˈθ-ī,   אַשְׂחֶה בְכָל-לַיְלָה, מִטָּתִי) rekkju mína tárum hverja nótt, væti hvílu mína táraflóði: estic exhaust dels meus sospirs, cada nit banyo el meu llit de llàgrimes, mullo el meu jaç amb un torrent de llàgrimes]
♦ fara að synda: anar a nedar
♦ synda fyrir e-ð: <LOC FIGsalvar-se d'una cosa
♦ synda yfir á: travessar un riu nedant
hann mældi enn þúsund álnir og var þá vatnið orðið að fljóti sem ég gat ekki vaðið yfir. Það var orðið svo djúpt að synda varð (ˈɕāħū ~ שָׂחוּ:   ˌkī־ɣāˈʔū   ha-mˈmaʝim   mēi̯   ˈɕāħū,   כִּי-גָאוּ הַמַּיִם מֵי שָׂחוּ) yfir það. Það var orðið óvætt fljót: n’amidà encara mil colzes més i el torrent s'havia convertit llavors en un riu que no es podia travessar a gual. S'havia fet tan profund que s'havia de travessar nedant. S'havia convertit en un riu que no es podia passar a peu

synda·aflausn <f. -aflausnar, no comptable>:
remissió f dels pecats

synda·bót <f. -bótar, -bætur>:
<RELIGpenitència f

synda·fall <n. -falls, -föll>:
<RELIGpecat m original, caiguda f de l'home
♦ syndafallið: el pecat original, la caiguda de l'home

synda·flóð <n. -flóðs, no comptable>:
<RELIG = Flóðið mikladiluvi m universal
♦ syndaflóðið: el diluvi universal
♦ sannkallað syndaflóð: <FIGun veritable (o: autèntic) diluvi

synda·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGsacrifici m pels pecats comesos
og ef misgjörðin er framin án þess söfnuðurinn viti af, þá skal allur söfnuðurinn fórna ungneyti í brennifórn til þægilegs ilms fyrir Drottin, ásamt matfórn og dreypifórn, er því fylgja, að réttum sið, og geithafri í syndafórn (ħatˤˈtˤāθ ~ חַטָּאת:   ū-ɕəˌʕīr־ʕizˈzīm   ʔɛˈħāδ   lə-ħatˤˈtˤāθ,   וּשְׂעִיר-עִזִּים אֶחָד, לְחַטָּת)i si, doncs, la falta ha estat comesa sense que la comunitat ho sàpiga, tota la comunitat oferirà un vedell en holocaust d'un perfum agradable a Jahvè, amb la seva oblació i la seva libació que l'acompanyin segons el que està establert; i[, a més,] un boc en sacrifici pel pecat
en kjöt uxans, húðina og gorið skalt þú brenna í eldi fyrir utan herbúðirnar. Það er syndafórn  (ħătˤtˤāˈʔāh ~ חֲטָּאָה:   ħatˤˈtˤāʔθ   hūʔ,   חַטָּאת, הוּא)però la carn del bou, la pell i la femta dels budells, les cremaràs al foc, fora del campament. És un sacrifici pel pecat

synda·fyrirgefning <f. -fyrirgefningar, -fyrirgefningar>:
<RELIGremissió f (o: perdó m) dels pecats

synda·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
<RELIGpena f del pecat
◊ vei þeim, sem draga refsinguna í böndum ranglætisins og syndagjöldin (ħatˤtˤāˈʔāh, חַטָּאָה) eins og í aktaugum: ai dels qui arrosseguen llur càstig en les cadenes de la injustícia i els càstigs de llurs pecats com [si fossin] amb els arreus d'un carro

synda·játning <f. -játningar, -játningar>:
<RELIGconfessió m dels pecats

synda·lausn <f. -lausnar, no comptable>:
<RELIGabsolució f dels pecats

synda·lifnaður <m. -lifnaðar, no comptable>:
vida f de pecat

synda·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f de pecat

synda·líferni <n. -lífernis, no comptable>:
vida f de pecat

syndari <m. syndara, syndarar>:
pecador m, pecadora f
◊ eigi gengur á vegi syndaranna og eigi situr í hópi þeirra, er hafa Guð að háði: ni va (loʔ ʕāˈmāδ, לֹא עָמָד) pel camí (ū-βə-ˈδɛrɛχ, וּבְדֶרֶךְ) dels pecadors (ħaŧŧāˈʔīm, חַטָּאִים) ni seu (loʔ ʝāˈʃāβ, לֹא יָשָׁב) en el grup (ū-βə-mōˈʃaβ, וּבְמוֹשַׁב) dels qui fan escarn de Déu (lēˈt͡sīm, לֵצִים)

synda·sekt <f. -sektar, no comptable>:
culpa (o: culpabilitat) f del pecat
og Abímelek mælti: "Hví hefir þú gjört oss þetta? Hæglega gat það viljað til, að einhver af lýðnum hefði lagst með konu þinni, og hefðir þú þá leitt yfir oss syndasekt" (ʔāˈʃām ~ אָשָׁם:   wə-hēˈβēʔθā   ʕāˈlēi̯-nū   ʔāˈʃām,   וְהֵבֵאתָ עָלֵינוּ, אָשָׁם)llavors l'Abimèlec va dir: “Per què ens has fet això? Fàcilment ha pogut passar que algú del poble hagués dormit amb la teva dona i llavors tu hauries carregat sobre nosaltres la culpa d'aquest pecat”
þá játaði ég synd mína fyrir þér og fól eigi misgjörð mína. Ég mælti: "Ég vil játa afbrot mín fyrir Drottni," og þú fyrirgafst syndasekt mína (ʕăˈwɔn   ħatˤˈtˤāʔθ ~ עֲו‍ֹן חַטָּאת:   wə-ʔatˈtāh   nāˈɕāʔθā   ʕăˈwɔn   ħatˤtˤāʔˈθ-ī   ˈsɛlāh,   וְאַתָּה נָשָׂאתָ עֲו‍ֹן חַטָּאתִי סֶלָה). (Sela): llavors he confessat el meu pecat davant teu i no he amagat la meva falta (transgressió). He dit: “Confessaré la meva transgressió (falta) davant Jahvè”. I tu has perdonat la culpa del meu pecat. Sela
þá játaði ég synd mína fyrir þér og duldi ekki sekt mína en sagði: „Ég vil játa afbrot mín fyrir Drottni.“ Og þú afmáðir syndasekt mína (ʕăˈwɔn   ħatˤˈtˤāʔθ ~ עֲו‍ֹן חַטָּאת:   wə-ʔatˈtāh   nāˈɕāʔθā   ʕăˈwɔn   ħatˤtˤāʔˈθ-ī   ˈsɛlāh,   וְאַתָּה נָשָׂאתָ עֲו‍ֹן חַטָּאתִי סֶלָה). (Sela): llavors he confessat davant teu el meu pecat i no he amagat la meva culpa i he dit: “Confessaré la meva falta davant Jahvè”. I tu has esborrat la culpa del meu pecat. Sela

synda·selur <m. -sels, -selir>:
1. <RELIGgran pecador m, gran pecadora f
◊ Daníel sagði við þá: „Skiljið mennina að og hafið langt á milli þeirra. Ég ætla að yfirheyra þá.“ Þegar þeir höfðu verið aðskildir kallaði Daníel annan þeirra til sín og sagði við hann: „Gamli syndaselur (παλαιοῦν: πεπαλαιωμένος -ένη -ένος ἡμερῶν κακῶν, πεπαλαιωμένε ἡμερῶν κακῶν). Nú koma þér í koll þær syndir sem þú hefur áður drýgt: en Daniel els digué: «Separeu aquests homes i que hi hagi una bona distància entre ells. Vull interrogar-los». Un cop separats, en Daniel en va cridar un i li va dir: «Vell sac de pecats! Ara pagaràs els pecats que cometies abans»
2. (þrjóturbrètol m, <FIGpecador m (brivall, coquí, bergant

syndga <syndga ~ syndgum | syndgaði ~ syndguðum | syndgað>:
pecar
♦ syndga gegn e-m: pecar contra algú

synd·getinn, -getin, -getið <adj.>:
concebut -uda en pecat

synd·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense pecat, lliure de pecat
◊ sá yðar, sem syndlaus (ἀναμάρτητος -ον, ὁ ἀναμάρτητος ὑμῶν) er, kasti fyrstur steini á hana: aquell de vosaltres que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra contra ella

synd·legur, -leg, -legt <adj.>:
pecador -a, pecaminós -osa
◊ en ef þat kann at henda, at þú spyrr þeirra manna líflát, er þér var áðr fjándskapr á, ok þú vildir víst ǫfundarverk á vinna, ef þú ættir kost á, þá skalt þú meir gleðjask við þat, er guð hefir þik frelstan af þrefaldri synd, en þú skalt gleðjask við dauða hans, er frá er fallinn, ok skalt þú því fagna, at Guð hefir frjálsat hendr þínar af syndligu verki því, er þú hafðir ætlat at gera, en hug þinn af langri reiði og ǫfund, er þú hafðir við hann, meðan hann lifði (Espill cap. 42, p. 95): si es donés el cas que tu te n'assabentes de la mort d'homes vers els quals hagis mantingut una enemistat abans de llur mort i contra els quals hagis volgut dur a terme del cert un acte d'odi, si se te'n donava l'ocasió, hauràs d'alegrar-te més del fet que Déu t'hagi alliberat d'un triple pecat; i et podràs alegrar de la mort del finat i t'hauràs d'alegrar que Déu hagi alliberat les teves mans de cometre l'obra pecaminosa que pretenies de dur a terme i hagi alliberat també el teu cor d'una ira i un odi llargs, que tu vares cobejar contra ell mentre va viure
◊ þar eru opinber skynsemdarsvǫr til, sem nú rœddum vit um, er Moises var. Jafnheilagr maðr ok réttvíss sem hann var ok allskostar hógværr, ef hann vissi, at refsing hans væri jafnsyndlig sem annat manndráp, þá gerði hann eigi þat (Espill cap, 61, p. 147): hi ha raonables respostes manifestes al que tu i jo acabem de parlar en el que fou en Moïsès. Essent com era unhome tan sant i just i mesurat en tots els aspectes, si hagués sabut que el seu càstig era tan pecaminós com qualsevol altre assassinat, ell no l'hagués pas imposat
◊ nú með því at ek gerða syndlig dœmi fyrir fólki Guðs í glœpinum, þá em ek nú búinn eptir vilja dróttins míns at þola refsingina til þeirrar viðrsýnar, at eigi falli fólkit í slíkan glœp (Espill, cap 63, p. 151): i ara, com que, amb el meu crim he donat un exemple pecaminós al poble de Déu, ara estic disposat a patir el càstig seguint la voluntat del Senyor com a admonició (o: prevenció) perquè el poble no caigui ell també en aital crim

syndsam·legur, -leg, -legt <adj.>:
pecaminós -osa
♦ syndsamleg athæfi: una conducta pecaminosa
♦ syndsamlegt líferni: una vida pecaminosa

syndugur, syndug, syndugt <adj.>:
pecador -a

syndum·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:
corromput -uda pel pecat, depravat -ada

syndur, synd, synt <adj.>:
que sap nedar
♦ vera syndur ~ synd ~ synt: saber nedar
♦ vera vel syndur: ésser un bon nedador
♦ hann er syndur eins og selur: neda com un peix

syngja <syng ~ syngjum | söng ~ sungum | sungið>:
I. <ús personal>
cantar (persona & ocell)
♦ syngja e-ð: cantar una cosa
◊ syngja sálm: cantar un himne religiós
♦ syngja eftir nótum: cantar seguint una partitura
♦ syngja einraddað: cantar a l'uníson
♦ syngja fyrir: dirigir el cant, cantar davant els altres
♦ syngja með: acompanyar uns altres en el cant, cantar amb els altres
♦ syngja messu: <RELIGdir una missa cantada, cantar la missa
♦ syngja tíðir: <RELIGdir una missa cantada, cantar la missa
♦ syngja e-n til moldar: <LOC FIGcelebrar les exèquies d'algú
♦ syngja e-m lof: <LOC FIGcantar les lloances d'algú
♦ syngja sitt síðasta: <LOC FIGésser a les acaballes
♦ hann er ekki enn búinn að syngja sitt síðasta: encara no ha disparat el seu darrer cartutx, encara li queda corda
♦ syngja um e-ð: cantar una cosa (celebrar una cosa en una obra en vers)
◊ ég syng um vopn og mann sem...: canto les armes i l'home que...
◊ sól og vor ég syng um: canto el sol i la primavera
♦ syngja yfir e-m: <RELIGcelebrar els funerals d'algú
II. <ús impersonal>
♦ syngur í e-u: una cosa ressona, una cosa emet un so
♦ hvað syngur í honum?: <LOC FIGquè conta de nou?

syngjandi, syngjandi, syngjandi¹ <adj.>:
(sem syngurcantant, cantor -a (que canta)

syngjandi² <adv.>:
(fullkomlegacompletament (en grau extrem)
♦ hvert í syngjandi [sóló]!: diantre!
♦ syngjandi <+ adj.>completament <+ adj.> 
ég er syngjandi sæll: em sento completament feliç
syngjandi fullur: trompa com una mona

syni:
dat. sg. & ac. pl. de → sonur “fill”

synir:
nom. pl. de → sonur “fill”

synja <synja ~ synjum | synjaði ~ synjuðum | synjaðe-s>:
1. (neita um e-ðrebutjar una cosa (refusar una cosa, denegar una cosa)
Hárbarðr kvað: „Lítið er synia, ǀ langt er at fara; ǁ stund er til stokksins, ǀ ǫnnor til steinsins, ǁ haltu svá til vinstra vegsins, ǀ unz þú hittir Verland; ǁ þar mun Fiǫrgyn ǀ hitta Þór, son sinn, ǁ ok mun hon kenna hánom áttunga brautir ǀ til Óðins landa“: en Hárbarðr va dir-li: “Refusar[-te la travessia] és [ben] poca cosa, llarg serà el [teu] camí. Hi ha una [bona] estona fins a l'stokkr (pont ?, passarel·la ?), una altra fins a la roca, No deixis el camí esquerre fins que arribis al Verland; allà la Fiǫrgyn es retrobarà amb en Tor, son fill, i ella ja li mostrarà els camins dels parents cap a les terres de l'Odin” (vocabulari: #1. stokkr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 192: stoccr m. ‘stock’ <...> in Hrbl. 56 ist die bedeutung unklar (brückensteg?). Vgl. °timbr-stoccr. El vers recorda fortament el fraseologisme alemany über Stock und Stein gehen, springen ‘travessar boscos i muntanyes’, i, en sentit figurat ‘anar camps a través’. Fóra possible que stokkr = [Myrk]viðr, mǫrk i = fjǫll. El significat del vers fóra llavors: d'aquí al bosc hi ha una bona estona i una altra fins a les muntanyes [separen els Iǫtunheimar de Midgard]; #2. stund: En Kuhn 1968³, pàg. 194: stund f. stunde, weile (Hrbl. 56, Sg. 14) <...>; #3. vegr: En Kuhn 1968³, pàg. 217: <...> til vinstra vegsins den weg nach links (Hrbl. 56) <...>; #4. halda: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 87: <...> Intrans.: eine richtung einschlagen und einhalten (eigtl. vom schiffssteuer ?), sich wohin wenden: haltu til vinstra vegsins halte dich nach links (Hrbl. 56) <...>; #5. áttungr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 22: áttungr m. verwandter oder nachkomme (Hrbl. 56). Els camins dels parents s'han d'entendre, probablement, com els camins familiars, els camins pertanyents a la família o que menen cap a la família; #6. lǫnd: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 122: <...> auch den göttern wird land zugeschrieben (Grm. 4, 12 u. 17, Hrbl. 56) )
♦ synja beiðni <= Dat.> ~ bón <= Dat.> ~ umsókn <= Dat.> (o: umsóknar)denegar una petició ~ sol·licitud
hafi ég synjað bón (māˈnaʕ ~ מָנַע:   ʔim־ʔɛmˈnaʕ   mē-ˈħēφɛt͡s   dalˈlīm,   אִם-אֶמְנַע, מֵחֵפֶץ דַּלִּים) þurfandi manns og gert augu ekkjunnar döpur: si he refusat el prec del freturós, si he fet llanguir els ulls de la vídua
bið ec þic, bróðir, ǀ bœnar einnar, ǁ einnar bœnar, ǀ eigi þú synia! ǁ mic scaltu veria ǀ váðom þínom, ǁ sem fiǫrsbani ǀ fár annars mun: germà, et faig un únic prec, un prec només, no me'l refusis! Vesteix-me amb els teus vestits (lit.: embolcalla'm amb la teva roba, amb els teus vestits), com pocs homeiers (=cap homeier) d'un altre [home] no ho fan
♦ synja e-m e-s (o: um e-ð)negar-li una cosa a algú, refusar-li una cosa a algú
hann sagði: "Legg þú ekki hönd á sveininn og gjör þú honum ekkert, því að nú veit ég, að þú óttast Guð, þar sem þú synjaðir (ħāˈɕaχ ~ חָשַׂךְ:   wə-ˈlɔʔ   ħāˈɕaχtā   ʔɛθ־bin-ˈχā   ʔɛθ־ʝəħīδəˈχā   mimˈm-ɛnnī,   וְלֹא חָשַׂכְתָּ אֶת-בִּנְךָ אֶת-יְחִידְךָ, מִמֶּנִּי) mér ekki um einkason þinn": ell digué: «No allarguis la mà contra el minyó i no li facis res, car ara sé que tems Déu ja que no m'has refusat el teu fill únic»
Jakob reiddist þá við Rakel og sagði: "Er ég þá Guð? Það er hann sem hefir synjað (māˈnaʕ ~ מָנַע:   ʔăʃɛr־māˈnaʕ   mimˈmēχ   pərī־ˈβātˤɛn,   אֲשֶׁר-מָנַע מִמֵּךְ, פְּרִי-בָטֶן) þér lífsafkvæmis": en Jacob (Iaacov) s'enfadà amb na Raquel (Raħel) i li digué: «¿Que ocupo potser el lloc de Déu, que t'ha refusat la maternitat?»
hann synjar (māˈnaʕ ~ מָנַע:   lɔʔ   ˌʝimnaʕ־ˈtˤōβ   la-hɔləˈχīm   bə-θāˈmīm,   לֹא יִמְנַע-טוֹב, לַהֹלְכִים בְּתָמִים) þeim engra gæða, er ganga í grandvarleik: ell no refusa cap bé al qui viu amb integritat
því að Guð synjaði henni um (nāˈʃāh ~ נָשָׁה:   kī־hiʃˈʃ-āḥ   ʔɛ̆ˈlōaḥ   ħɔ̆χˈmāh,   כִּי-הִשָּׁהּ אֱלוֹהַּ חֳכְמָה) visku og veitti henni enga hlutdeild í hyggindum: car Déu (Elóah) li ha negat la saviesa, no li ha concedit gens d'enteniment
sá sem synjar ( ~ :   la-mˈmās   mērēˈʕē-hū   ˈħāsɛδ,   לַמָּס מֵרֵעֵהוּ חָסֶד) vini um samúð (חָסֶד) er hættur að óttast Hinn almáttka: el qui refusa la compassió a un amic, ha deixat de témer Xaddai (el Totpoderós)
ef þér fyrirgefið einhverjum syndirnar fyrirgefur Guð þær. Ef þér synjið (κρατεῖν:   ἄν τινων κρατῆτε κεκράτηνται) einhverjum fyrirgefningar synjar (κρατεῖν:   ἄν τινων κρατῆτε κεκράτηνται) Guð þeim: si perdoneu els pecats a algú, Déu els hi perdonarà. Si li refuseu el perdó a algú, Déu [també] l'hi refusarà
þeir fóru fyrir neðan Lagarfljót og yfir heiði til Njarðvíkur. Þar bjuggu bræður tveir, Þorkell fullspakur og Þorvaldur. Þeir voru synir Ketils þryms Þiðrandasonar hins spaka, Ketilssonar þryms, Þórissonar þiðranda. Móðir þeirra Þorkels fullspaks og Þorvalds var Yngveldur Þorkelsdóttir fullspaks. Flosi hafði þar góðar viðtökur. Hann sagði þeim bræðrum deili á um erindi sín og bað þá liðveislu en þeir synjuðu áður en hann gaf þeim þrjár merkur silfurs hvorum þeirra til liðveislu. Þá játuðu þeir að veita Flosa: marxaren, passant de primer per l'extrem inferior del llac de Lagarfljót i després, travessant l'altiplà, marxaren fins a la badia de Njarðvík. Aquí hi vivien dos germans, en Þorkell el molt savi i en Þorvaldur. Eren fills d'en Ketill þrymur, el fill d'en Þiðrandi el savi, el qual era fill d'en Ketill þrymur, el fill d'en Þórir þiðrandi. La mare d'en Þorkell i en Þorvaldur era l'Yngveldur, filla d'en Þorkell el molt salvi. En Flosi hi fou ben rebut. Va dir als dos germans el motiu de la seva anada i els va demanar que l'ajudessin. Ells varen refusar de fer-ho fins que ell no els va haver donat tres marcs d'argent per llur suport a cadascun. Llavors es varen mostrar disposats a ajudar-lo
♦ synja e-m aldurs: refusar la vellesa a algú (matar-lo)
Hátt muno hlæia ǀ Hundings synir, ǁ þeir er Eylima ǀ aldrs synioðo, ǁ ef meirr tiggia ǀ munar at sœkia ǁ hringa rauða ǀ enn hefnd fǫður”: riuran fortels fills d'en Hundingr que refusaren la vellesa a l'Eylimi, si al príncep més li abelleix d'aconseguir anells d'or vermell que no pas venjança per a son pare”
Erat svá horscr ǀ hildimeiðr, ǁ sem ec hers iaðar ǀ hyggia myndac, ǁ ef hann bróður lætr ǀ á brot komaz, ǁ enn hann ǫðrom hefr ǀ aldrs of syniat”: L'arbre de les batalles (=el guerrer) no és tan llest com m'ho hauria imaginat d'un recer de la host (=príncep, cabdill), si deixa escapar un germà, però a l'altre li refusa la vellesa”
liggr þar inn svási ǀ sonr at hǫfði, ǁ eptirerfingi, ǀ er ec eiga gat; ǁ óviliandi ǀ aldrs syniaðag: el fill estimat jeu mort prop del meu cap, l'hereu futur, que em fou donat de tenir i a qui vaig negar la vellesa a contracor (vocabulari: #1. eptirerfingi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 47: eptir-erfingi m. der ‘nacherbe’, erbe (Hild. 4), o sigui, “hereu futur, hereu darrere mi, hereu que em succeeixi”; en Finnur Jónsson nega l'existència d'aquest hàpax i esmena en at hǫfði ǁ eptir, erfingi. Cf. Finnur Jónsson, Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning B-II, pàg. 340. En Finnur converteix eptir en adverbi (“enrere, darrere”) que qualifica el verb liggja. El verb liggja eptir no s'ha d'entendre literalment perquè el context deixa clar que l'episodi de la mort de son fill no acaba de passar, sinó que va passar en algun moment del passat d'en Hildibrandr. En Hildibrandr, doncs, en realitat està fent referència als vuitanta homes que hi ha ‘talðir’ al seu escut, escut que, efectivament, es troba darrere el seu cap. El seu fill és un d'aquests vuitanta homes; #2. geta: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 73: erlangen, bekommen <...> auch mit dem infin. (mit und ohne at) <...> Gunnari gatc at unna es ward mir beschieden, Gunnarr zu lieben; entenc, doncs, el verb en aquest sentit, i tradueixo en conseqüència; #3. synja: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 198: synia <...> 2. verweigern <...>; synia e-m aldrs ‘jmdm das alter verweigern’: ihn ums leben bringen (Rm. 15, Fm. 36, Hild.4); en Finnur Jónsson, ibíd., rearcaïtza la forma en synjaðak; )
♦ synja e-m fars: refusar a algú el passatge [en una embarcació]
Hárbarðr kvað: „Farðu firr sundi! ǀ þér skal fars synia!“: en Hárbarðr li va dir: “Allunya't del freu! ǀ El passatge [a l'altra riba] t'és refusat!”
♦ synja e-m leyfis: denegar un permís a algú
en ef þú synjar honum fararleyfis (māˈʔēn ~ מָאֵן:   wə-ʔim־māˈʔēn   ʔatˈtāh   lə-ʃalˈlēaħ,   וְאִם-מָאֵן אַתָּה, לְשַׁלֵּחַ), þá skal ég þjá allt þitt land með froskum: però si li denegues el permís per anar-se'n, afligiré tot el teu país amb granotes
♦ synja e-m ráðahagsins ~ ráðsins: rebutjar la petició de matrimoni d'algú, rebutjar un pretendent
Þorgils fór kaupferð eina á Upplönd og Svíþjóð og var um veturinn hjá bónda þeim er Þrándur hét. Hann var auðigur maður og átti dóttur er Sigríður hét. Hana vildi eiga sá maður er Randviður hét. Hann var illmenni og kappi mikill. Þrándur synjaði honum ráðsins. Þá bauð Randviður Þrándi hólmgöngu þá er kölluð er kerganga. Skal þar berjast í keri og byrgja yfir ofan og hafa kefli í hendi. Þrándur vildi heldur berjast en gifta dóttur sína svo illum manni: en Þorgils va fer un viatge mercant als Upplönd i Suècia i hi va passar l'hivern a ca un bóndi que nomia Þrándur. Aquest era un home acabalat i tenia una filla que nomia Sigríður. La pretenia un home que nomia Randviður, una persona dolenta i un gran campió. En Þrándur va rebutjar la seva petició de matrimoni. Llavors en Randviður va reptar en Þrándur a una hólmganga, un duel ritualitzat a un illot, i en concret, a un tipus de hólmganga que es coneixia amb el nom de kerganga o duel dins una bóta, que consistia que els duelistes havien de lluitar ficats dins una bóta, tancada per la part de dalt i ho havien de fer amb un corró de fusta a una mà. En Þrándur es va estimar més lluitar que no pas maridar la seva filla amb un home tan dolent (vocabulari: #1. kerganga: Cf. Baetke 19874, pàg. 324: ker-ganga f. Zweikampf in einem Faß (eine besondere Art Zweikampf))
frá Hiǫrvarði ok Sigrlinn. Hiǫrvarðr hét konungr. Hann átti fiórar konor. Ein hét Álfhildr, sonr þeira hét Heðinn; ǫnnor hét Særeiðr, þeira sonr hét Humlungr; in þriðia hét Sinrióð, þeira sonr hét Hymlingr. Hiǫrvarðr konungr hafði þess heit strengt, at eiga þá kono, er hann vissi vænsta. Hann spurði, at Sváfnir konungr átti dóttur allra fegrsta, sú hét Sigrlinn. Iðmundr hét iarl hans. Atli var hans sonr, er fór at biðia Sigrlinnar til handa konungi. Hann dvalðiz vetrlangt með Sváfni konungi. Fránmarr hét þar iarl, fóstri Sigrlinnar; dóttir hans hét Álǫ́f. Iarlinn réð, at meyiar var syniat, ok fór Atli heim. Atli iarls sonr stóð einn dag við lund nøkkorn; enn fugl sat í limonom uppi yfir hánom ok hafði heyrt til, at hans menn kǫlloðo vænstar konor þær, er Hiǫrvarðr konungr átti. Fuglinn kvakaði; enn Atli hlýddi, hvat hann sagði. Hann kvað <...>: d'en Hiǫrvarðr i la Sigrlinn. Hi havia un rei que nomia Hiǫrvarðr. Va tenir quatre dones. La primera es deia Álfhildr, llur fill es va dir Heðinn; la segona nomia Særeiðr, llur fill es deia Humlungr; la tercera va nòmer Sinrióð, llur fill va nòmer Hymlingr. El rei Hiǫrvarðr havia fet la promesa que posseiria la dona que sapigués que era bellíssima. Va sentir a dir que el rei Sváfnir tenia una filla bellíssima sense parió. Ella nomia Sigrlinn. El seu iarl (del rei Hiǫrvarðr) nomia Iðmundr. Son fill era l'Atli. Va partir a demanar la mà de la Sigrlinn per al rei. Va romandre un any sencer a cal rei Sváfnir. A la seva cort hi havia un iarl que nomia Fránmarr, el qual era el fóstrfaðir de la Sigrlinn. Tenia una filla que nomia Álǫ́f. El iarl va resoldre que es denegués [la mà de] la noia [al rei Hiǫrvarðr] i l'Atli se'n tornà a la seva pàtria. L'Atli, fill de iarl, un dia es trobava a la vorera d'un bosquet. A les branques que li quedaven damunt hi havia un ocell, el qual havia sentit que els homes de l'Atli deien que les dones que tenia el rei Hiǫrvarðr eren les més belles. L'ocell va piular (refilar) i l'Atli va sentir el que l'ocell anava dient. Deia <...>
2. (afneitanegar [haver fet] una cosa (dir que hom no ha pas fet una cosa & dir que una cosa no és certa, desmentir algú o una cosa). En aquesta accepció, el verb regeix genitiu a la llengua medieval, però un complement preposicional format per fyrir <+ Ac.> a la llengua moderna.
Kannka ek slíks synia, ǀ sé ek til ráð annað, ǁ hálfo hógligra ǀ — hǫfnom opt góðo —: ǁ mani mun ec þic hugga, ǀ mætom ágætom, ǁ silfri snæhvíto, ǀ sem þú siálf vilir”: No puc pas negar tal cosa. Hi sé una altra solució, el doble d'agradable (sovint rebutgem el que és una bona cosa): t'aconsolaré amb serventes, amb magnífics objectes de gran valor, amb argent blanc com la neu, [de tot això en tindràs] tant com tu mateixa vulguis!”
Ólafur konungur stefndi til sín lendum mönnum sínum og fjölmenntist mjög um sumarið því að þau fóru orð um að Knútur hinn ríki mundi fara vestan um sumarið. Þóttust menn það spyrja af kaupskipum þeim er vestan komu að Knútur mundi saman draga her mikinn á Englandi. En er á leið sumarið þá sannaði annar en annar synjaði að her mundi komael rei Olau durant l'estiu va convocar a la seva presència els seus lendir menn i va aplegar molta de gent perquè corria el rumor que en Canut el poderós arribaria de ponent durant l'estiu. La gent creia que uns vaixells mercants que havien arribat de ponent havien portat la notícia que en Canut aplegava un gran exèrcit a Anglaterra. Però a mesura que l'estiu anava declinant, si un deia que l'exèrcit [d'en Canut] encara arribaria, un altre ho negava
Þá muntu vilja synja þess með skynsemd,” segir Gunnar: en Gunnar li va dir: “Aleshores estaràs disposat a negar-ho amb bons arguments” (vocabulari: #1. skynsemd: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 116: 29. synja þess með skynsemð, „durch einen triftigen beweis seine unschuld dartun“. skynsemð, „vernunft, vernünftiger grund, beweise“; vgl. lat ratio. En Baetke 19874, pàg. 632, interpreta: synja e-s (með skynsemd) etwas (förmlich) in Abrede stellen, zurückweisen)
Einn veg skaltu þess synja,” segir bóndi, “að þú hafir eigi gefið góss vort né gripi”: el bóndi li va dir: “D'igual manera també declararàs que ets innocent d'haver dilapidat (donat) el nostre cabal i les nostres pertinences de valor”
13. Um váðaverk. Váðaverk eru með mikilli skynsemd greinandi, með hverjum atburðum er þau kunnu til at falla; því at þar sem maðr tekr manni blóð eða leggr eld á mann, eða þat annat með lækningu, er hvártveggi hyggr heilsubót af verða, þá er þat með ǫllu bótalaust, þó at hinn fái bana eða mein af. Ok í ǫllum stǫðum þeim er menn skulu sér til þarfenda vinna ok með mǫnnum til hagligra hluta lið at veita, þá eru þessi váðaverk meirr virðandi en hin, er engin nauðsyn dregr til, nema gáleysi ok mikit skammsýni. Nú þó at tveir menn fari í skóg saman, ok skýzt annars øx á annan at óvilja þess er á skapti helt, ok deyr hann af, þá skal hinn bœta fjórðung bóta erfingja hins dauða, ok syni vilja [p. 44] síns með séttareiði, at hann vildi þat verk eigi gørt hafa (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàgs. 43-44) — Caput XIII. De delictis culposis. Ratio, qua casus fortuitus euenerit, probe exploranda est. Etenim in omnibus casibus, ubi quis alterius uenam secat,ignemue adplicat membris, aut medicinam administrat, quibus uterque sanitati incrementum conferre sperat, nullalocum habeat poena, si uel medicinae indigens, ea re,mortem aut damnum ceperit. Etenim damnum ex improuiso ortum, dum aliquis in proprium commodum operatur, aut alii auxiliatricem ad rem acquirendam manum praestat, maiori clementia tractandum est, quam factum, cuius causa nec fuit necessaria, nec alia, quam incuria, supinaue leuitas. Si duobus una in siluam euntibus arbores caesum, unius ascia ligno excussa alterum laeserit, absque uoluntate manubrium tenentis, hic occisi mortem haeredi quadranti mulcta pro caede hominis liberi solummodo expiabit, si animum sibi a damno dato alienum fuisse seuirali iureiurando ostendere ualeat13. Dels accidents fortuïts. Els accidents fortuïts es poden distingir, amb gran discerniment, per la manera com poden produir-se. Així, sempre que algú sagni un altre o apliqui una flama a un altre per cauteritzar-li una ferida o li faci alguna altra cosa amb el propòsit de curar-lo i que tots dos pensin que en resultarà una millora de la salut [del malalt], llavors aquestes accions són exemptes del pagament de cap compensació ni encara que l'altre mori o tingui mal com a resultat del tractament. I a tots els indrets on hom hagi de treballar en coses que hom ha de menester o prestant ajut a d'altres persones en coses útils, aquests accidents [que s'hi puguin produir] s'han de jutjar amb menor severitat que aquells que es produeixen en actes que no són motivats per una necessitat sinó que són causats per la negligència o la manca de previsió. Així, si dos homes van plegats al bosc [a fer-hi llenya] i un d'ells fereix sense voler l'altre amb la seva destral i el ferit mor a conseqüència d'aquest accident, el qui tenia la destral de l'accident pagarà un quart del rescabalament previst per la llei a l'hereu del mort i negarà amb un jurament de sis haver tingut la voluntat de fer a dretcient aquesta acció (vocabulari: #1. leggja eld á e-n: vulgueu comparar aquest passatge amb la llei XCIV de l'Oca Cendrosa: XCIV Kapítuli: Um lækning — Titulus XCIV: De sanatione: ef maðr brennir mann eðr nemr blóð manni til heilendis hánum, ok hvatki sem [p. II,134] maðr gørir til heilendis ǫðrum manni, svá at hann vildi at hinn fengi bót af en eigi vanheilsu, ok varðar þeim þat eigi við lǫg, er lækna vildi mann, þótt hinn fái bana af eðr skaða — Si quis alterum ad sanitatem eius promouendam uel causticis suburerit, uel uenam [p. II,134] ei praesciderit, uel aliud quid tale susceperit, quo alterius sanitatem non laesionem intendit, hic, alium mederi cupiens in leges commissi criminis non tenetur, alter quamuis uel mortem uel plagam inde referretde la sanació. Si un home en cauteritza un altre o el sagna pel bé de la seva salut, o qualsevol [altra] cosa que [p. II,134] un home faci a un altre home per la seva salut, de manera que hagi volgut que aquest n'obtingui millorança i no pas [major] pèrdua de la salut, encara que el pacient sofreixi mort o mal a conseqüència del tractament, el qui volia curar el malalt no és pas punible segons la llei)
ok svá skal hvervitna þessi váðaverk bœta, ef þeir hafast þat at, er til nytsemdar heyrir, hvárt er menn fá af mein eðr bana, at óvilja þess er gørði, ok er þetta sektalaust við konung. En ǫll ǫnnur váðaverk, svá sem er at skjóta eðr kasta yfir skip, hús eðr hæðir, eðr aðra þarfleysu at gøra, hvárt sem menn fá mein af, sár eðr bana, at óvilja þess er gørði, þá skal þat bœta hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði, ok er þetta sektalaust við konung. Ekki á konungr á váðaverkum — Eandem satisfactionem debet, [dum id operantur qod ad commodum alicuius spectat] qui alii casu fortuito damnum, uulnus, aut mortem, absque animo laedendi intulit, dum operi incumbit utili: Regi autem eo capite nulla soluetur mulcta. Damni telis oscitanter supra aedes, naues, uel alia edita loca, arcu emissis aut proiectis, aut atia actione inutili, illati auctor dimidiam ob caedem hominis ingenui satisfactionem praestato, si iuramento seuirali ostendat dolum abfuisse. A mulcta Regi soluenda liber esto; siquidem illi ob damna dolo uacua Regi nihil omnino debetur (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàg. 44): també es pagarà un quart de la compensació legal en el cas dels accidents fortuïts que es produeixin pertot allà on els involucrats estiguin fent una feina d'utilitat o necessària, independentment del fet que la persona que sofreixi l'accident en resulti ferida o morta, sempre que l'accident hagi succeït [realment] de manera no intencionada. Aquests accidents no paguen multa al rei. Però tots els altres accidents fortuïts que es produeixin per disparar o llançar quelcom per damunt un vaixell, un edifici o uns tossals o per fer qualsevol altra cosa innecessària, tant si la persona que sofreixi l'accident en resulti ferida o morta, sempre que l'accident hagi succeït de manera no intencionada, la persona que l'hagi causat pagarà la meitat de la compensació prevista per la llei i negarà que l'accident hagi estat intenció seva amb un jurament de sis. Aquests accidents no paguen multa al rei. El rei no obté res en els casos d'accidents fortuïts (vocabulari: #1. eiga e-ð á e-u: En Gerhard Köbler, http://www.koeblergerhard.de/ZRG128Internetrezensionen2011/Jonsbok.htm, comenta al respecte: Der Abschnitt IV. 13 (S. 54ff) behandelt das váðaverk. Frau Schulman übersetzt den Begriff immer mit „accident“, was Unfall heißt. Dies ist jedoch zu eng, denn váðaverk ist sowohl der Unfall als auch die (grobe oder leichte) Fahrlässigkeit (negligence), so dass eine zutreffende Übertragung besser in einer Verneinung bestünde: „unvorsätzliche Handlung“. Die Worte „ok er þetta sektalaust við konung, ok ekki á konungr á váðaverkum“ (und das ist bußlos gegenüber dem König und nichts hat der König bei unvorsätzlicher Tat) überträgt Frau Schulman mit „that accident is exempt from action by the king and there is no fine due to him“ so frei, dass sie hier bereits von der Übersetzung zur Auslegung übergeht. La traducció danesa de l'Egel Thorhallesen o Egill Þórhallason, del 1763, pàg. 64, fa: Til Kongen bødes i saa Fald intet; thi Kongen tilkommer intet for Vaades Gierninger. La traducció danesa de l'Árni Magnússon, publicada el 1817, pàg. 163, fa: og være sagløs for Kongen. For Vaadesgierning tager kongen aldrig Bøder. En Baetke 19874, pàg. 691, interpreta aquest terme així: váða-verk n. nicht vorsätzliche, aus Fahrlässigkeit oder durch einen unglücklichen Zufall geschehene Tat. La traducció acció no premeditada que proposa en Köbler per al terme norrè váðaverk no és fàcilment aplicable, i el mateix s'esdevé amb la traducció explicativa d'en Baetke, raó per la qual m'he decantat per traduir també el mot amb accident [fortuït])
þat má eigi váðaverk kalla, ef maðr hǫggr eða lýstr til manns, þó at á annan komi en hann vildi, með því at hann vildi einhverjum illt gøra. [Nú heldr maðr á vápni, en annarr rasar á ok skeinist eðr meiðist þar á, bœti eptir dómi ok atvikum, ok þó aldri meira en fjórðung bóta, en minna ef svá dœmist. En ef annarr hrindr manni á vápn, bœti sá hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiðiSiquis animo nocendi caesim punctimue quempiam petens, alium pro alio feriat, ad casum improuisum factum hoc haud pertinebit, siquidem alii nocere uoluit [manca la traducció del text norrè escrit entre claudàtors] (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàg. 44): no es pot pas anomenar accident fortuït si un home dóna un cop [d'espasa] o pega [amb la mà o el puny] a algú però és algú altre el qui rep el cop que la persona a qui aquest anava dirigit, ja que [l'agressor] volia fer mal a algú. Si un home sosté una arma [blanca] i un altre s'hi precipita i resulta ferit d'una ferida lleu, que el qui sostenia l'arma pagui al ferit la compensació que estableixi una sentència judicial segons les circumstàncies del cas, la qual no excedirà mai un quart de la compensació legal, però pot ésser menor si així ho dictamina la sentència. Però, si un altre empeny un home cap a una arma [nua], la persona que ho faci que li pagui mitja compensació, i declari amb un jurament de sis que l'empenta ha estat sense intenció
en hvar sem maðr hefir komit vápni sínu, ok hefr (hafi) hann eigi sjálfr á haldit, ok sver hann þess, at hann hugði þar skyldi engum manni mein at verða, þá bœtir [hann] engu, þó at menn skemmist (skeinist) á, nema sjálft falli ofan, ef maðr hefr uppfest, þá bœti sá er uppfesti fjórðungi bóta, ok syni vilja síns. En ef annarr maðr kemr við, þá bœti sá fjórðungi bóta, ok syni þó vilja síns með séttareiði, en hinn sé við skildr, er upp festi (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàg. 44): ara bé, [si un home ha deixat la seva arma a algun lloc], sigui on sigui que hagi deixat la seva arma, de manera que[, quan es produeix l'accident,] ell mateix no la sosté amb la mà, i jura que no creia que prengués mal ningú, en tal cas que no pagui cap compensació encara que hi hagi persones que s'hi han ferit. Si un home ha desat una arma penjant-la [a la paret] i l'arma penjada cau per ella mateixa [i algú resulta ferit], que el qui la va penjar pagui un quart de la compensació i declari que no va ésser la seva intenció [que això passés]. Però si un altre home la fa caure [i algú resulta ferit], que aquesta persona pagui un quart de compensació, però juri amb un jurament de sis que no ha estat la seva intenció. [En tot cas,] al qui va penjar l'arma que no se li imposi el pagament de cap compensació
nú gengr maðr til leiks, fangs eðr skinndráttar at vilja sínum, þá ábyrgiz hann sik [p. 45] sjálfr at ǫllu, þó at hann fái mein af eðr skaða. En sá sem lék við hann, skal synja vilja síns með séttareiði, eðr bœti eptir dómi — Si duo ludendi gratia inuicem nexis sponte sua congrediantur brachiis, aut pelle manibus tensa, alternis nixibus alter alterum ad se trahere conetur, uterque sibi caueat. Si alteruter laesus alterum doli suspectum habuerit, qui insimulatur, hoc factum esse absque sua uoluntate iurato (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàgs. 44-45): si un home participa en un joc, en un combat de lluita-lliure o en un joc d'estirar la corda, és responsable en tot de si mateix, tant si hi resulta ferit o hi sofreix un altre dany. Ara bé, el qui hagi jugat contra ell negarà que hagi tingut la voluntat de ferir-lo o de fer-li mal amb un jurament de sis o, altrament, que el rescabali segons el que dictamini una sentència judicial
Um váðaverk. 13. Váðaverk eru með skynsemd greinandi, með hverjum hætti er þau kunnu til [at] falla; því at í ǫllum stǫðum, þeim sem menn skulu sér til þarfenda vinna ok [með] mǫnnum til þarfligra hluta lið at veita, þá eru þessi váðaverk meirr virðandi en hin, er engi nauðsyn dregr til, nema gáleysi ok mikit skammsýni. Nú þó at tveir menn fari í skóg saman ok skýzt annars øx á annan at óvilja þess er á skapti helt, ok deyr hann af því, þá skal hann bœta fjórðung bóta erfingja hins dauða ok synja vilja síns með séttareiði, at hann vildi þat verk eigi gørt hafa. Ok svá skal hvervitna þessi váðaverk bœta, ef þeir hafast þat at er til nytsemdar heyrir (fl.: horfir), hvárt sem menn fá af mein eða sár eða bana at óvilja þess er gerði. Ok er þat sektarlaust við konung (Landslǫg Magnúsar lagabœtis. IV. bálkr: Mannhelgi. kap. 13, pàg. 59): dels accidents fortuïts. 13. Els accidents fortuïts es poden distingir, amb discerniment, per la manera com poden produir-se, car, en tots els casos que hi hagi homes que hagin de treballar en coses que hom ha de menester o prestant ajut a d'altres persones en coses útils, aquests accidents [que s'hi puguin produir] s'han de jutjar amb menor severitat que aquells que es produeixen en actes que no són motivats per una necessitat sinó que són causats per la negligència o per la manca de previsió. Així, si dos homes van plegats al bosc [a fer-hi llenya] i un d'ells fereix sense voler l'altre amb la seva destral i el ferit mor a conseqüència d'aquest accident, el qui tenia la destral de l'accident pagarà un quart del rescabalament previst per la llei a l'hereu del mort i negarà amb un jurament de sis haver tingut la voluntat de fer a dretcient aquesta acció. També es pagarà un quart de la compensació legal en el cas dels accidents fortuïts que es produeixin pertot allà on els involucrats estiguin fent una feina d'utilitat o necessària, independentment del fet que la persona que sofreixi l'accident en resulti ferida o morta, sempre que l'accident hagi succeït [realment] de manera no intencionada. Aquests accidents no paguen multa al rei
en ǫll ǫnnur váðaverk, svá sem at skjóta eða kasta yfir hús eða skip eða hæðr, eða aðra þarfleysu at gera, ok ef menn fá þar af mein eða sár eða bana, þá skal bœta hálfum bótum ok synja vilja síns með séttareiði, ok er þetta sektarlaust við konung ok ekki á konungr á váðaverkum (Landslǫg Magnúsar lagabœtis. IV. bálkr: Mannhelgi. kap. 13, pàg. 59): però tots els altres accidents fortuïts que es produeixin per exemple per disparar o llançar quelcom per damunt un edifici, un vaixell o uns tossals o per fer qualsevol altra cosa innecessària, tant si la persona que sofreixi l'accident en prengui mal o en resulti ferida o morta, la persona que hagi causat el mal pagarà la meitat de la compensació prevista per la llei i negarà que l'accident hagi estat intenció seva amb un jurament de sis. Aquests accidents no paguen multa al rei. El rei no obté res en els casos d'accidents fortuïts
þat má eigi váðaverk kalla, ef maðr hǫggr eða lýstr til manns, þó at á annan komi en hann vildi, með því at hann vildi einshverjum illt gera. En ef maðr gengr til fangs eða skinndráttar at vilja sínum, ábyrgist sá sik sjálfr at ǫllu. En hinn sveri einseiði fyrir at eigi varð at vilja hans, þó at hann fengi mein af. Ef sá tortryggir er fyrir varð (Landslǫg Magnúsar lagabœtis. IV. bálkr: Mannhelgi. kap. 13, pàg. 59): no es pot pas anomenar accident fortuït si un home dóna un cop [d'espasa] o pega [amb la mà o el puny] a algú però és algú altre el qui rep el cop que la persona a qui aquest anava dirigit, ja que [l'agressor] volia fer mal a algú. I si un home participa voluntàriament en un combat de lluita-lliure o en un joc d'estirar la corda, és responsable en tot de si mateix. Ara bé, el qui hagi jugat contra ell que juri un jurament d'una persona que no ha tingut la voluntat de fer-li cap mal, si el lesionat ho dubta (vocabulari: #1. einseiðr, einseiði: En Baetke 19874, pàgs. 106-107, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal, altrament transparent: jurament jurat per una persona tota sola, sense co-juradors; #2. einshverr: variant de einnhverr; #3. tortryggja: Cf. Baetke 19874, pàg. 660: tor-tryggja (-tryggva) bezweifeln, in Zweifel ziehen; )
♦ allir synjuðu fyrir það: tots negaven haver-ho fet, tots ho negaven
en finnist þjófurinn ekki, þá skal leiða húseigandann fram fyrir Guð, og synji hann fyrir með eiði að hann hafi lagt ( ~ :   ʔim־ˈlɔʔ   ʃāˈlaħ   ʝāˈδ-ō   bi-məˈlɛʔχɛθ   rēˈʕē-hū,   אִם-לֹא שָׁלַח יָדוֹ, בִּמְלֶאכֶת רֵעֵהוּ) hendur á eign náunga síns: però si no es troba el lladre, que el propietari de la casa sigui menat davant Déu i declari sota jurament que és innocent d'haver posat les mans a la propietat del seu veí
Jesús sagði: „Hver var það sem snart mig?“ En er allir synjuðu fyrir það (ἀρνέεσθαι, ἀρνεῖσθαι ~ ἀρνούμενος -ένη -ούμενον:   τίς ὁ ἁψάμενός μου; ἀρνουμένων δὲ πάντων) sagði Pétur: „Meistari, mannfjöldinn treðst að þér og þrýstir á“: Jesús digué: «Qui és el qui m'ha tocat?» Però, com que tothom ho negava, en Pere li digué: «Mestre, la multitud t'envolta i empeny»
♦ synja fyrir barn: negar la paternitat d'un infant
♦ synja e-s fyrir e-n: negar la culpabilitat d'algú, negar que algú ha fet una cosa
enn slíks skyli ǀ synia aldri ǁ maðr fyr annan, ǀ þar er munuð deilir: però allà on l'amor hi té part, mai no es pot negar d'algú que faci una cosa així
♦ synja e-s fyrir sig: negar la pròpia culpabilitat en una cosa
Kemra nú Gunnarr, ǀ kalliga ek Hǫgna, ǁ sékka ek síðan ǀ svása brœðr; ǁ sverði myndi Hǫgni ǀ slíks harms reka, ǁ nú verð ek siálf fyr mik ǀ synia lýta”: en Gunnarr ja no vindrà, ja no cridaré en Hǫgni. Ja no veuré més els meus estimats germans. En Hǫgni venjaria amb l'espasa aquest greuge (afront). Ara sóc jo mateixa la qui s'ha de netejar de les faltes [imputades]
en er konungur hætti ræðu sinni þá stóð upp Sigurður Þorláksson. Hann mælti: "Ekki hefi eg talað fyrr á þingum. Ætla eg mig munu þykja ekki orðfiman. En þó ætla eg ærna nauðsyn til vera að svara nokkuru. Vil eg þess til geta að ræða þessi er konungur hefir uppi haft muni vera komin undan tungurótum þeirra manna er miklu eru óvitrari en hann og verri, en það er ekki leynt að þeir munu fullkomlega vilja vera vorir óvinir. Er það ólíklega mælt að eg mundi vilja vera skaðamaður Þórálfs því að hann var fóstbróðir minn og góður vinur. En ef þar væru nokkur önnur efni í og væru sakir milli okkar Þórálfs þá em eg svo viti borinn að eg mundi heldur til þessa verks hætta heima í Færeyjum en hér undir handarjaðri yðrum konungur. Nú vil eg þessa máls synja fyrir mig og fyrir oss alla skipverja. Vil eg þar bjóða fyrir eiða svo sem lög yður standa til. En ef yður þykir hitt í nokkuru fullara þá vil eg flytja járnburð. Vil eg að þér séuð sjálfir við skírsluna": quan el rei va haver acabat el seu discurs, en Sigurður Þorláksson es va posar dret. Va dir: “Fins avui no havia parlat mai a un þing. Crec que no considerareu que sóc home de paraula fàcil (eloqüent). Però tanmateix, crec que hi ha prou necessitat de respondre alguna cosa [a les paraules del rei]. Vull esmentar que aquest discurs que el rei ha fet deu haver sorgit (nascut) sota l'arrel de la llengua (=deu procedir de la llengua de) d'aquells que són molt menys savis i pitjors que ell, i està clar que volen ésser de totes totes els nostres enemics. És parlar d'una manera gens verosímil dir que jo he volgut atemptar contra la vida d'en Þórálfur perquè ell era el meu fóstbróðir i un bon amic. Però, si hi hagués hagut d'altres motius en joc i hi hagués hagut comptes pendents entre en Þórálfur i jo, he nascut amb tant de seny que m'hauria arriscat més aviat a fer aquest acte a casa, a les illes Fèriar, que no pas aquí, rei, sota el vostre nas. Ara, doncs, vull declarar-me innocent a mi i tots els membres de la meva tripulació d'aquest afer. I ho refermo oferint-vos de prestar els juraments que prevegin les vostres lleis, i si us sembla que ha d'ésser una prova més ferma (plena) de la meva innocència, estic disposat a agafar i portar el ferro [roent]. I vull que vosaltres assistiu en persona a l'ordalia”
♦ það er ekki fyrir að synja að <+ subj.><LOC FIGno es pot pas excloure que <+ subj.> 

synjandi, synjandi, synjandi <adj.>:
(sem hafnarsense haver obtingut el que hom demanava o el que hom ha demanat
♦ láta e-n synjandi frá sér fara: despatxar algú sense haver-li concedit el que demanava

synjun <f. synjunar, synjanir>:
1. (það að hafna, neitundenegació f, refús m (acció de denegar)
2. (það að afneita, afneitunnegació f (acció de negar)

synjunar·vald <n. -valds, no comptable>:
dret m de veto

< synjór <m. synjórs, synjórar>:
senyor m (sinjórr; senjór)
◊ Ólafur konungur var svo búinn að hann hafði hjálm gylltan á höfði en hvítan skjöld og lagður á með gulli kross hinn helgi. Í annarri hendi hafði hann kesju þá er nú stendur í Kristskirkju við altara. Hann var gyrður sverði því er Hneitir var kallað, hið bitrasta sverð og gulli vafiður meðalkaflinn. Hann hafði hringabrynju. Þess getur Sighvatur skáld: ǫld vann Áleifr felda ǁ (opt vann sigr) enn digri, ǁ gekk (sóknþorinn) sœkja ǁ synjór framm í brynju; ǁ en, þeirs austan nenna, ǁ (óx hildr) með gram mildum ǁ (mart segik bert) í bjarta ǁ blóðrǫst, Svíar, óðu: el rei Olau portava el següent parament: al cap hi duia un elm daurat; i [en una mà hi duia] un escut pintat de blanc amb la Santa Creu incrustada en or. Amb l'altra mà agafava una kesja que ara es troba al costat de l'altar de l'Església del Crist. Anava cenyit amb l'espasa que es deia Hneitir, de talls esmoladíssims, el puny de la qual anava embolcat en or. Portava una cota de malla. És el que esmenta l'escalda Sighvatur quan diu: “l'Olau el Gros abatia els homes -l'abrivat en l'escomesa sovint obtenia la victòria-. El Senyor, en cuirassa, avançava atacant, i els suecs, que venien de l'est, patollaven amb el rei generós en un riu de clara sang. La lluita va refermar. Dic manta cosa amb claredat” (en Finnur Jónsson 1931², pàg. 556, li dóna la quantitat synjór. A la seva edició de la Heimskringla del 1911, pàg. 393, també hi edita l'estrofa amb vocalisme llarg d'aquest mot: synjór, però a la seva edició de l'Erfidrápa Óláfs helga, 1912-1915, pàg. 241, li dóna la quantitat synjor, amb vocalisme breu de la o. En aquesta edició, en Finnur desfà els hipèrbatons d'aquesta manera: Áleifr enn digri vann felda ǫld -opt vann sóknþorinn sigr-, synjor gekk sœkja framm í brynju, en Svíar, þeirs nenna austan, óðu í bjarta blóðrǫst með mildum gram; hildr óx: segik mart bert = Olav den digre fældede mændene - ofte vandt den kampdjærve sejr; fyrsten trængte frem i brynjen; men Svearne, som kommer østfra, stormede ud i den klare blodström med den gavmilde konge; kampen tiltog; jeg taler altid klart. L'edició moderna online, esmena la forma del mot en sinjór: öld vann Ólafr fellda, ǁ öflgan sigr, hinn digri, ǁ gekk sóknþorinn sækja ǁ sinjór fram í brynju. ǁ En, þeir er austan nenna, ǁ óx hildr, með gram mildum, ǁ mart segi eg bert, í bjarta ǁ blóðröst, Svíar, óðu. Sense les esmenes d'en Finnur Jónsson, la resolució dels hipèrbatons d'aquest darrer text fóra: Ólafur hinn digri vann öld fellda; sóknþorinn sinjór gekk fram i brynju sækja öflgan sigr. En Svíar, þeir er nenna austan, óðu í bjarta blóðröst með mildum gram: hildur óx. Segi eg mart bert seguint en Möbius 1859, pàg. 311, la resolució dels hipèrbatons del qual és: Óláfr hinn digri vann felda ǫld, sóknþorinn sinjor gékk fram í brynju sœkja ǫflgan sigr. En Svíar þeir er nenna austan með mildum gram, óðu í bjarta blóðrǫst: mart segi ek bert, adoptant la resolució dels hipèrbatons -o coincidint-hi- d'en Peter Andreas Munch i en Carl Rikard Unger 1853, pàg. 293: Óláfr enn digri vann felda ǫld, sóknþorinn sinjor gékk fram í brynju sœkja ǫflgan sigr. En Svíar þeir er nenna austan með mildum gram, óðu í bjarta blóðrǫst; mart segi ek bert, els quals n'ofereixen la traducció: Olaf den digre fik fældet Folk, den stridsdjærve Konge gik frem i Brynje at söge vældig Seier. Men Sviarne, som vove sig östenfra med den milde Konge, vadede i den klare Blodström; mangt siger jeg rent ud )

< synnstur, synnst, synnst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
variant arcaica de → syðstur, syðst, syðst “que és o està a la part més meridional possible”
◊ eftir þessa orustu setti Hákon konungur það í lögum um allt land með sjá og svo langt upp á land sem lax gengur ofarst, að hann skipaði allri byggð og skipti í skipreiður en hann skipti skipreiðum í fylki. Var þá ákveðið hversu mörg skip voru eða hversu stór skyldi út gera úr hverju fylki þá er almenningur væri úti og skyldi almenningur vera skyldur út að gera þegar er útlendur her væri í landi. Það skyldi og fylgja útboði því að vita skyldi gera á hám fjöllum svo að hvern mætti sjá frá öðrum. Segja menn svo að á sjö nóttum fór herboðið frá hinum synnsta vita í hina nyrstu þinghá á Hálogalandi: després d'aquesta batalla, el rei Hákon va fixar per llei, vàlida per a tots els habitants de la costa i per als de totes les contrades situades terres endins fins on pogués pujar-hi un salmó des de la mar, que organitzava tota la terra habitada [de Noruega], dividint-la en skipreiður o districtes militars navals, que distribuïa en fylkis. Es va fixar [per llei] quants de vaixells hi havia d'haver a cada fylki, i com s'havia de dotar i aparellar cada vaixell quan hi hagués un almenningur, o sigui, una mobilització general per a la guerra. La mobilització i el consegüent aparellament dels vaixells es faria cada vegada que hi hagués un exèrcit enemic en el país. A més a més, també va establir que, quan tingués lloc una mobilització general de la flota, també s'haurien d'encendre alimares a les carenes de les muntanyes altes de tal manera que una pogués veure's de la següent estant. I diuen que, en set dies, la notícia de la guerra anava de la més meridional de les alimares fins a la þinghá, o districte de þing, més septentrional situat al Hálolagaland
◊ hann fór að finna Patrek biskup frænda sinn en hann bað hann sigla til Íslands "því að þangað er nú," sagði hann, "mikil sigling ríkra manna. En eg vil það leggja til með þér að þú hafir þrjá hluti. Það er vígð mold að þú látir undir hornstafi kirkjunnar og plénárium og járnklukku vígða. Þú munt koma sunnan að Íslandi. Þá skaltu sigla vestur fyrir þar til er fjörður mikill gengur vestan í landið. Þú munt sjá í fjörðinn inn þrjú fjöll há og dali í öllum. Þú skalt stefna inn fyrir hið synnsta fjall. Þar muntu fá góða höfn og þar er spakur formaður er heitir Helgi bjóla. Hann mun við þér taka því að hann er lítill blótmaður og hann mun fá þér bústað sunnan undir því fjalli er fyrr sagði eg þér frá. Þar skaltu láta kirkju gera og gefa hinum heilaga Kolumba. Far nú vel," sagði biskup, "og geym trú þinnar sem best þóttú verðir með heiðnum": va anar a veure el bisbe Patrekur, parent seu, i aquest li va pregar que anés a Islàndia, “perquè ara hi ha un gran flux d'homes poderosos cap allà i vull demanar que quan ho facis te n'hi duguis tres coses que són, terra consagrada, que posaràs davall un cornaló de l'església , un plénárium (= [euangeliarium plenarium], llibre contenint una còpia completa dels evangelis, evangeliari plenari) i una campana de ferro beneïda. Arribaràs a Islàndia per migjorn; després, resseguiràs la costa cap a ponent fins que trobaràs un fiord ample que s'endinsa dins la terra des de ponent. En aquest fiord hi veuràs tres puigs alts, amb valls entre cadascun d'ells. Navegaràs en direcció al més meridional de tots tres, allà hi trobaràs un bon port on hi viu un savi cabdill que es diu Helgi bjóla. Ell et rebrà bé, car no fa gaire sacrificis als déus pagans i ell et donarà un indret on establir-te, al sud del puig que t'acabo de dir. Allà hi faràs construir una església i la dedicaràs a Sant Columba [d'Iona]. Ara, adéu”, li va dir el bisbe, “i guarda la teva fe tan bé com puguis encara que estiguis entre pagans”

sypi:
1ª i 3ª pers. sg. del pret. subj. de súpa “beure [a glops], fer un glop”

syrfi:
1ª i 3ª pers. sg. del pret. subj. de sverfa “llimar”

syrgja <syrgi ~ syrgjum | syrgði ~ syrgðum | syrgt>:
1. <e-ð>: (harmaplànyer una cosa, plorar per una cosa (estar afligit i lamentar-se amb planys de la pèrdua, desaparició etc. d'una cosa)
◊ þeir syrgði fornar borgir: planyien l'esvaniment de les antigues ciutats
◊ meðan Demetra syrgði brotthvarf dóttur sinnar...: mentre Demèter planyia la desaparició de sa filla...
2. <e-n [dauðan]>: (tregaplorar algú (sentir dol per la mort d'algú, estar en dol per la mort d'algú)
♦ syrgja e-n dauðan: plorar la mort d'algú
◊ syrgja vin sinn: plorar la mort del seu amic, plorar el seu amic

syrgjandi <m. syrgjanda, syrgjendur>:
afligit m, apenat m, afligida f, apenada  (persona que sent dol)
vertu öllum sem lifa mildur á gjafir og synja (ἀποκωλύειν:   ἀποκωλύσῃς) ekki heldur látnum um lið. Sneiddu eigi hjá þeim sem gráta og syrgðu (πενθεῖν:   μὴ ὑστέρει ἀπὸ κλαιόντων καὶ μετὰ πενθούντων πένθησον) með syrgjendum (πενθεῖν ~ πενθῶν πενθοῦσα πενθοῦν:   μὴ ὑστέρει ἀπὸ κλαιόντων καὶ μετὰ πενθούντων πένθησον)sigues generós en regals amb tots els qui són vius i no refusis tampoc l'ajut als morts. No fallis pas als qui ploren, i afligeix-te amb els afligits

syrgjandi, syrgjandi, syrgjandi <adj.>:
que està de dol, que plany la mort d'algú
líkneski af Maríu mey syrgjandi með líkama Krists í fanginu: una estàtua de la Mare de Déu amb el Crist mort entre els braços, planyent la seva mort

syrja <f. syrju, no comptable>:
(botnfall & dreggjarpòsit m (solatge i, esp., residus de freixura bullida en el brou & de malt en la fabricació de la cervesa) (sori)

syrju·legur, -leg, -legt <adj.>:
ple -ena de pòsit o solatge

syrjóttur, syrjótt, syrjótt <adj.>:
ple -ena de pòsit o solatge

syrpa <f. syrpu, syrpur. Gen. pl.: syrpna o: syrpa>:
1. <MÚSpopurri m
2. (kvæðasafnrecull m, florilegi m (de poemes)
3. (minnisbókllibreta f [de notes] (bloc petit per a notes, apunts etc.)
4. (handrit með sundurleitu efnimanuscrit miscel·lani (manuscrit contenint escrits de temàtica diversa)
5. (sóðakvendi, subbaxaparrassa f, xarxona f (Mall.) (dona deixadota en el vestit i la higiene)
6. <(yrpa, tröllskessaogressa f, geganta f (ésser monstruós del folclore islandès)

syrta <syrtir | syrti | syrtVerb impers. unipers.>:
ennegrir-se (enfosquir-se el cel pels núvols, cobrir-se de negror el cel per núvols de pluja o tempesta)
♦ það syrtir að (o: það syrtir í lofti)el cel s'ennegreix, surt (o: ve) negror (Mall.)
♦ það syrtir í álinn: <LOC FIGles perspectives s'enfosqueixen (la situació, les coses empitjoren, tornen dolentes i entenebreixen el futur)

Syrtu·flói <m. -flóa, no comptable>:
golf m de Sirte, la Sirte

systir <f. systur, systur>:
1. <GENgermana f
◊ þat kann ek it átiánda, ǀ er ek æva kenni’k ǁ mey né manns kono — ǁ alt er betra, ǀ er einn um kann, ǁ þat fylgir lióða lokom —, ǁ nema þeiri einni, ǀ er mik armi verr ǁ eða mín systir sé: en sé un de divuitè que mai no ensenyaré ni a donzella ni a casada —val més que només el sàpiga un de sol i [és el qui] acompanya l'acabament dels eixarms (és a dir, l'eixarm que només es revela a la pròpia dona i als homes, però no pas a les dones, és el darrer eixarm)— llevat només d'aquella que m'estreny amb els seus braços o que [mai] sigui ma germana (remarqui's l'ús del verb verja en indicatiu, en oposició a vera en subjuntiu, amb què es transmet la idea d'una dona d'existència real oposada a una germana inexistent en el present i entesa com a possibilitat eventual, per no dir directament irrealitzable -atesa l'edat del subjecte líric-, en el futur)
♦ systurnar fjórar: les quatre germanes (Misericòrdia, Veritat, Justícia i Pau, Ħèssed, Emet, Cèdec i Xalom)
◊ finnast ok nóg dœmi til þess, at þeir hafa hlotit harðar hefndir af Guði fyrir, er vandœmt hafa, en þó hinir harðari, sem ofdœmt hafa. Ok því eiga dómendr dóminn hvervetna til betra vegar at fœra, ef þeir vita jafnvíst hvárttveggja, ok er allmjótt mundangshófit; en því mjórra sem þat er, þá eru þeir því sælli, sem svá fá hœft þeirra fjǫgra systra hófi, sem í ǫllum réttum dómum eigu at vera, at Guði líki, en mǫnnum hœfi, en þat er miskunn ok sannindi, réttvísi ok friðsemi. Miskunn á at varast, at eigi komi grimmd eða heipt í dóma. Sannindi ber at geyma, at eigi verði logit fram borit. Réttvísi á at varast, at eigi verði með rangindum hallat réttum dómi. Friðsemi á at varðveita, þar til er réttr dómr fellr á, at eigi verði með bræði ákafr áfellisdómr á lagðr. Ok því geymi dómarar þess at þetta er æ því þurftuligra í ǫllum dómum, sem gjǫrr verðr at reynt. En at menn varist því meir ranga dóma, þá má varla illt varast nema viti. Ok því minnist menn jafnan á, at með fjórum háttum mega verða rangir dómar: Annathvárt með hræzlugeði, þar sem maðrinn óttast þann, sem hann skal um dœma, elligar með fégirnd, þar sem maðr sníkir til nokkurrar fémútu, eðr með vináttu, þar sem maðr vill lið veita félaga sínum, eðr með heipt, þar sem maðr hatar þann mann sem hann skal um dœma. Ok er þá illa skipat, ef þessum hórbǫrnum er innvísat, en hinar skilgetnu systr eru á brott reknar, þær sem áðr eru taldar; þvíat illa mun sá dómr virðast fyrir góðum mǫnnum, en allra verst fyrir Guði. Er æ ok því betr sem þessi kapituli er optarr lesinn, þar sem um stór mál er at dœma: també es troben exemples a bastament que els qui han sentenciat massa benignament han rebut càstigs severs de Déu per haver-ho fet, encara que els qui han sentenciat massa severament n'ha rebuts de més severs encara. I per aquesta raó, els jutges han d’encarrilar la sentència en tots els aspectes per millor camí si saben que hi ha raons igual de bones tant a favor com en contra del reu i el terme mitjà entre una cosa i l’altra és molt estret, i, com més estret és, més benaurats són els qui aconsegueixen atènyer la moderació de les quatre germanes -que han d'ésser presents en tots els judicis justos- de tal manera que plaguin a Déu i siguin útils a l'home. Aquestes quatre germanes són: Misericòrdia i Veritat, Justícia i Pau. La Misericòrdia ha d'anar alerta que ni la crueltat ni la ràbia entrin als judicis. A la Veritat li correspon de posar esment que no s’hi presentin mentides. La Justícia ha d'anar amb compte que no se sentenciï a tort torcent la justícia. La Pau ha de tenir esment, fins que no es pronunciï una sentència justa, que no s’imposi amb ira una violenta sentència [o: massa severa] i, per aquesta raó, els jutges han de parar compte que aquestes coses sempre resulten més que més necessàries (convenients, adequades) com més exactament s’actuï en tots els judicis. I, per tal que hom es previngui contra les males sentències -car el mal a penes es pot prevenir si hom no el coneix-, cal que hom sempre tingui present que es poden fer sentències injustes per mor d’aquestes quatre maneres: per temor, que és quan hom té por de la persona que hom ha de jutjar; o per mor de la cobdícia, que és quan hom pidola algun suborn; o per mor d'amistat que és quan hom vol aidar un company seu, o per mor d'enemistat, que és quan hom odia aquell que hom ha de jutjar. I es proveeix malament quan hom deixa entrar aquests fills bords [al tribunal] mentre que les germanes legítimes[, Misericòrdia, Veritat, Justícia i Pau], que han estat esmentades abans, en són foragitades; car, una sentència que es pronunciï quan es donin aquestes condicions serà vista malament pels bons homes però ho serà de molt pitjor manera per Déu. Per aquest motiu sempre serà millor que millor que aquest capítol sigui llegit espesses vegades quan s'hagi de pronunciar sentència en casos importants (vocabulari: #1. gørr, gjǫrr: aquí es tracta d'una forma de comparatiu; cf. Noreen 1970⁵, pàg. 72, § 77.7 i pàg. 302, § 442.2: Komp. auf -r, sup. auf -st, beide mit i-umlaut der wurzelsilbe, z.b. gǫrua, gørua (s. § 77,7) genau, gørr, gørst; cf. també en Baetke 19874, pàg. 194: gerva adv. vollkommen, genau, deutlich. Es tracta d'un passatge compartit pel Codi Johanneu, el Costat de Ferro i els Gulaþingslǫg. En comparació, adjunto quatre traduccions al danès i una al llatí (ensems amb les dues revisions que se'n feren): A] Derpaa findes og mange Exempler, at de have faaet haard Straf af Gud, som for mildt have dømt; men hine dog haardere, som for strængt have dømt. Desaarsage bør Dommerne altid at læmpe deres Domme, det beste de kand, om de veed Sagens Sammenhæng lige vist paa begge Sider; thi det er vanskelig at stille saaledes Vægten, at den ikke hælder til nogen af Siderne, men jo vanskeligere det er, jo lyksaligere ere de, som saaledes kand læmpe de fire Søstre, der udi alle rettfærdige Domme bør være tilstæde, at det skeer Gud til Behag, og Menneskene til Nytte; Dissse ere: Miskundhed og Sandhed, retfærdighed og Sagtmodighed. Miskundhed bør iagttages, at ikke Had eller Grumhed kommer i Dommen: Sandhed, at ikke Løgn bliver frembaaren: Retfærdighed, at ret Dom bliver ikke vrangeligen fordreyet: Sagtmodighed bør iagttages, indtil retfærdig dom falder i Sa[p.71]gen, at ikke Dommen af fremfusende Grumhed bliver for tidlig fældet, og derfor bør Dommerne betænke dette, at det er des gavnligere i alle Domme, jo bedre de blive afhandlede. Og at Mænd desto bedre kand vogte sig for vrange Domme, da man neppe kand tage sig vare for det som Ondt er, uden man veed det, da skal man altid erindre, at paa fire Slags Maade skeer vrange Domme, enten for Redsels Skyld, at man frygter for den som skal dømmes; eller formedeslt Penge-Gierighed, hvor man venter Gave; eller formedelst Venskab, hvor man vil hielpe sin Staldbroder; eller Vrede, hvor man hader den, som man skal dømme; Og er da ilde bestilt, naar disse Hore-Unger blive indtagne, men de ægte Søstre, (1: M. har: ægte Døttre eller Søstre) som forbleve nævnte, bortjagede. Thi ilde bliver den Dom anseet af gode Mænd, men allerverst af Gud. Det er derfore got og gavnligt, at dette Capitel bliver som oftest oplæst, naar vigtige Sager skal afhandles (pp. 70-71. Trad. del 1763 de l'Egill Þórhallason) ǁ B] Der findes ogsaa Exempler nok paa, at de have faaet haard Straf af Gud, der have dømt for mildt, men de dog en endnu haardere, der have dømt alt for haardeligt; og bør Dommen derfor stedse lempes til det Mildere, naar der er Ligemeget der taler for og imod. Thi smal er Middelveien; men jo smalere den er, og jo vanskeligere at bringe Skaalerne i Ligevægt, desto sælere ere de, der saaledes have truffet de fire Søstres, der bør være hos i ale retfærdige Domme, deres Maade, at de behage Gud og tækkes Menneskene; og disse Søstre ere: Miskundhed, Sandhed, Retviished og Fredsommelighed. Miskundhed bør være hos, for at ikke Vrede eller Had skal blande sig i Dommen; Sandhed maa vel vogtes, at ikke Løgn skal vorde fremført;Retviished er at iagttage, paa det at ikke en ret Dom skal bøies ved Uretfærdighed; Fredsommelighed bør at holdes indtil retviis Dom er fældet i Sagen, for at der ikke skal vorde dømt med alt for megen Haardhed og Fremfusenhed. Og bør det Dommeren nøie at agte herpaa; thi jo bedre Sagerne vorde undersøgte, desto rigtigere falde ogsaa Dommene, hvilket gjælder i alle Sager. Men, for at man desto bedre kan vogte sig for vrange Domme; — thi vanskeligen kan man være sig for det Onde, man ikke kiender — da skal man minde sig, at vrange Domme kunne paa fire Maader finde Sted: enten formedelst Rædsel, hvor man frygter den, man skal dømme; formedelst Begjærlighed, naar man sniger efter Bestikkelser (Muter); formedelst Vrede, naar man hader dem, man skal dømme; eller endelig formedelst Venskab, naar man vil hjælpe sin Ven. Og staaer det der ilde til, hvor disse Horebørn blive indladte, men hine ægtebaarne Søstre drives paa Doren, om hvilke der forhen blev talet; thi slet vil den Dom vorde agtet af gode Mænd, men allerslettest af Gud. Det er derfor ogsaa saameget bedre, jo oftere dette Kapitel vorder læst, naar bedytelige Sager skulle paadømmes (Samlinger til det norske Folks Sprog og Historie. Tredie Bind. Christiania 1835, p. 354) ǁ C] Der findes og noksom Exempler derpaa, at de have faaet haard Straf af Gud, som formildt have dømt; men hine dog haardere, som forstrængt have dømt, og børde derfor altid at lempe deres Dom, det det beste, om de viidelige vist Sagens Sammenhæng paa begge Sider; thi det er meget vanskeligt, at stille saaledes Vægten, at den ikke skal hælde til nogen af Siderne, men jo vanskeligere det er, jo lyksaligere ere de, som saaledes læmpe de fire Søstre, som i alle retfærdige Domme bør at være, at det skeer Gud til Behag, og Mennisken til Gavn, dissse ere: Miskundhed og Sandhed, Retviished og Fredsommelighed. Miskundhed bør at være tilstæde, at ikke Vrede eller Had kommer i Dommen: Sandhed bør at iagttages, at ikke Løgn bliver frembaaret: Retvished bör at havet, at ikke ret Dom bliver bøyet ved Uretfærdighed. Fredsommelighed b ør at vogtes, indtil retfærdig dom gaaer i Sagen, at ikke Dommen med alt formegen hastig og fremfusende Grumhed bliver fældet og paalagt, og det bør Dommeren at betænke, at det er desto gavnligere i alle Domme, jo bedre de blive afhandlede; og at man desto bedre kand vogte sig for vrange Domme, da man neppe kand tage sig vare for det, som ondt er, uden man veed det; da skal man erindre, at paa fire Maader blive vrange Domme, enten formedelst Redsel, der hvor man frygter, for den, som man skal dømme, eller formedeslt Penge Gierighed, der hvor man bestikkes med nogen Gave, eller formedelst Vrede, der hvor man bær Had til den, som man skal dømme paa, eller formedelst Venskab, der hvor man vil hielpe sin Staldbroder, og er det da ilde [p. 69] bestilt, naar disse Horunger blive viist nogen Mand, men de ægte Søstre, som for vare nævnte, ere bortjagede, thi ond maa den Dom synes for gode Mænd, men allerværdst for Gud, det er derfore got og gavnligt, at dette Capitel bliver som ofteste læst, fornemmeligen naar der skal dømmes udi store og vigtige Sager (pp. 68-69. Trad. Hans Paus. 1. Part, Copenhaguen, 1751) ǁ D] Der findes ogsaa Exempler nok derpaa, at de have faaet haard Giengiæld af Gud, som have dømt; for milde, men dog de, som have dømt for strængt, endnu haardere; og derfor skal Dommen alletider læmpes til det mildeste, naar de vide ligemeget for og imod: Thi smal er Middelveien. Men jo smalere den er, jo lyksaligere ere de, som saaledes have truffet de fire Søstres Maade, som i alle retfærdige Domme bør at være, saaledes at de behage Gud, og tækkes Mennesker. Men disse ere Miskundhed og Sandhed, Retfærdighed og Fredelighed. Miskundhed [p. 174] skal iagttages, for at hverken Grumhed eller Had kommer i Dommen. Sandhed bør iagttages, at ikke Løgn bliver frembaaret: Retfærdighed bør paaagtes, at ikke ret Dom bliver bøyet med Uretfærdighed. Fredeighed bør holdes indtil retfærdig Dom bliver i Sagen, for at der ikke med formegen Fremfusenhed bliver afsagt en uretfærdig eller haard Straffedom. Og bør Dommeren derfor at agte herpaa: thi jo bedre Sagen bliver undersøgt, jo gavnligere er det for alle Domme. Men for at man kan desto bedre tage sig i Agt for vrange Domme; thi neppe kan man vogte sig for det Onde, naar man ikke veed det; da erindre man, at vrange Domme paa fire Maader kunne finde Sted: enten formedelst Frygt, naar man ræddes for den [p. 175] som man skal dømme: eller formedelst Gierighed, naar man higer efter Gave: eller ved Vrede, naar man hader den, som man skal dømme, eller ved Venskab, naar man vil hielpe sin Ven. Og er det slet bestilt, naar disse Horeunger blive indladte, men de fornævnte ægte Søstre uddrevne: thi ilde vil slig Dom agtes af gode Mænd, men allerværst af Gud. Og er det derfor bedre, jo oftere dette Capitel vorder læst, naar vigtige Sager skulle paadømmes (pp. 173-175. Trad. de 1817) ǁ E] Plurima namque inveniuntur exempla, quod ultione gravi animadverterit Deus in eos, qui leviorem poenam reis irrogarunt: at iram Dei longe graviorem experti sunt judices, qui sententias nimis rigidas tulerunt. Idcirco oportet sententiam mitigari, ubi ab utraque parte aeque perpensa fuerit causa, siquidem tenue est bilancis examen, at quo tenuius est, eo magis beati sunt, qui ita temperare noverint modum quatuor istarum sororum, quae omni judicio addesse debent, ut sit Deo gratum, et hominibus utile: Sunt vero illae misericordia, veritas, justitia et charitas. Misericordia ob[p. 174]servanda est, ne ira ira aut odium judiciis se immisceat. Veritatis curam gerere decet, ne mendacium proferatur. Justitia colenda est, ne fraus justam sententiam immutet. Studio pacis incumbendum, donec sententia rite feratur, ne fervore nimio et ambitioso judicio reus condemnetur. Igitur memor sit judex, hanc regulam fore eo utiliorem, quo majori diligentia excussa fuerit causa. Ut vero ab iniquis eo libentius sibi caveat unus quisque judiciis ferendis, siquidem sibi difficulter a delictis cavere potest, qui ea nescierit, noscant homines: quatuor modis fieri prava judicia, scilicet metu propter eum, qui [p. 175] judicandus est: aut avaritia, ubi judex donis inhiat: odio, ubi pars alterutra, cui judicium faciet, invisa est, aut amicitia, ubi quis socio suo auxilium ferre voluerit. Et sane res male agitur, ubi proles ista moecha hospitio recepta fuerit, ejectis legitimis sororibus, quae supra recensitae sunt. Sententia etenim iniqua valde offendet omnes bonos, sed maxime Deum. Quocirca eo utilior erit hujus capitis lectio, quo majoris momenti sunt causae, judicio dirimendae (Traducció d'en Grímur Jónsson Thorkelín Copenhaguen, 1817, pp. 173-175) F] Namque occurrunt exempla, quod ultione gravi Deus in eos animadverterit, qui leviorem poenam, quam par est, reis irrogarunt, graviorem tamen vindictam experti sunt judices, qui sententias nimis rigidas tulerunt. Media quidem via quantumvis angusta servanda est. Quo angustior autem est, eo magis beati sunt qui modum quatuor istarum sororum, [p. CLXVIII] quae omni judicio adesse debent, ita assecuti sunt, ut sit Deo gratum et hominibus utile: sunt vero illae misericordia, veritas, justitia et charitas. Misericordia servanda est, ne ira ira aut odium judiciis se immisceant. Veritatis curam gerere decet, ne mendacium proferatur. Justitia colenda est, ne fraus justam sententiam immutet. Studioi pacis incumbendum, ne nimio fervore et ambitioso judicio reus condemnetur. Judex hae bene servet, quo enim exactius causa excusa fuerit, eo justior quaelibet sententia erit. Ut vero ab iniquis eo melius sibi caveat unus quisque in sententiis ferendis, siquidem difficulter a delictis abstinebit, qui ea ignoraverit, sciant homines: quatuor modis fieri prava judicia, aut metu ejus, qui judicandus est, aut avaritia, ubi judex donis inhiat; odio, ubi pars alterutra, cui judicium faciet, invisa est, aut amicitia, ubi quis socio opem ferre voluerit. Et sane res male agitur, ubi proles ista adulterina hospitio recepta fuerit, ejectis legitimis sororibus, quae supra recensitae sunt. Sententia enim iniqua valde offendet omnes bonos, sed maxime Deum. Quocirca eo utilior erit hujus capitis lectio, quo majoris momenti sunt causae, judicio dirimendae (la mateixa versió D, revisada per l'Schlegel, en la seva edició de l'Oca Cendrosa, 1829, pp. CLXVII-CLXVIII) ǁ G] Namque sat exemplorum occurrit, quod Deus in eos gravi animadverterit ultione, qui leviorem poenam, quam par est, reis irrogarunt, graviorem tamen vindictam experti sunt judices, qui sententias nimis rigidas tulerunt. Tenue bilaneis examen; Sed quo magis tenue, eo beatiores sunt qui quatuor illarum sororum modum, quae omni justae sententiae adesse debent, ita assecuti sunt, ut Deo gratum, hominibus utile esset. Sunt vero illae: misericordia, veritas, justitia et studium pacis. Misericordia prospiciat, ne ira aut odium sententiis se immisceant. Veritatis partium est servare, ne mendacia proferantur. Justitia caveat, ne pravo partium studio ajusto declinctur sententia. Pacis studium curet, justa sententia donec lata sit, ne nimio fervore immatura et condemnatoria sententia pronuntietur. Haed judices serio perpendant, eo enim difficilius videbitur, quo exaetius inspicitur causa. Ut vero ab iniquis in [p. 56] sententiis ferendis sibi caveat quisque – difficulter a delictis abstinebit, qui ea ignorat - sciant homines: quatuor modis injustas fieri sententias, aut metu, eum judex a judicando sibi metuit; aut avaritia, ubi judex donis inhiat; aut odio, ubi partem alterutram, cui sententiam feret, odio prosequitur judex; et tandem favore, ubi quis socio suo opem ferre voluerit. Et sane res male agitur, ubi proles ista adulterina hospitio recepta fuerit, ejectis legitimis sororibus, quae supra recensitae sunt. Talis sententia valde offendet omnes bonos, sed maxime Deum. Quocirca eo utilior erit hujus tituli repetita lectio, quo majoris momenti sunt causae, judicis sententia dirimendae (Traducció d'en Þórður Sveinbjörnsson de la Járnsíða. Copenhaguen, 1847, pp. 55-56))
◊ elska og trúfesti (ˌħɛsɛδ־wɛ-ʔĕˈmɛθ, חֶסֶד-וֶאֱמֶת = miskunn og sannindi ~ sannleikur) mætast (niφˈgāʃū, נִפְגָּשׁוּ), réttlæti (ˈt͜sɛδɛq, צֶדֶק) og friður (wə-ʃāˈlōm, וְשָׁלוֹם) kyssast (nāˈʃāqū, נָשָׁקוּ)l'amor i la fidelitat es trobaran, la justícia i la pau es besaran (Nova vulgata: Misericordia et veritas obviaverunt sibi, iustitia et pax osculatae sunt; Vulgata antiqua: misericordia et veritas occurrerunt, iustitia et pax deosculatae sunt; Septuaginta: ἔλεος καὶ ἀλήθεια συνήντησαν, δικαιοσύνη καὶ εἰρήνη κατεφίλησαν·. La nova traducció de ħèssed i emet -o si es vol, de ħèssed ve-emet- a l'islandès en aquest passatge trenca amb la tradició literàrio-filosòfico-teològica tardoclàssico-medieval, basada en l'al·legoria de les quatre germanes -respectivament, la Misericòrdia, la Veritat, la Justícia i la Pau-. Així, a Psalms 57:4 la parella ħèssed ve-emet hi és traduïda amb náð og trúfesti -náð sína og trúfesti: ħasdó va-amittó-: ħasˈd-ō   wa-ʔămitˈt-ō, חַסְדּוֹ וַאֲמִתּוֹ, mentre que a Psalms 89:15 hi trobem l'equivalència: miskunn og trúfesti (en Luter, per cert, manté aquí la vella parella Gnade und Wahrheit): חֶסֶד וֶאֱמֶת)
◊ til þessa sáttmáls váru kallaðar fjórar systr, guðligar meyjar, þær er heyra skyldu setning þessarra laga, ok vita allt skilorð þessa sáttmáls; ein þeirra hét sannendi, ǫnnur friðsemi, hin [p. 107] þriðja réttvísi, hin fjórða miskunn; ok mælti guð svá við þessar meyjar: „Yðr býð ek um at skyggna, at Adamr brjóti eigi lǫg þau, er nú eru sett okkar á milli, fylgið hánum vel ok gætið hans æ vel, meðan hann heldr þessa hluti, er nú eru mæltir; en ef hann brýtr, þá skuluð þér í dómi sitja mót hánum með feðr yðrum, með því at þér eruð dœtr dómarans sjálfs" (Espill, cap.45, p. 106-107): es varen cridar les quatre germanes, les donzelles divines, a la celebració d'aquest pacte perquè escoltessin la instauració d'aquesta llei i aprenguessin totes les estipulacions d'aquest pacte. Una d'elles nomia Veritat, la segona Pau, la tercera Justícia, la quarta Misericòrdia. I Déu va parlar d'aquesta manera a aquestes donzelles: “Us mano que mireu que l'Adam no infringeixi aquesta llei que ara ha quedat instaurada entre ell i jo. Acompanyeu-lo en tot moment i protegiu-lo bé sempre mentre observi aquestes coses que s'acaben d'estipular aquí. Però, si ell les infringeix, aleshores seureu, amb el vostre pare, al tribunal que el jutjarà, car vosaltres sou les filles del jutge mateix”
♦ hvað áttu margar systur? (o: hversu margar systur áttu?)quantes [de] germanes tens?
♦ hvað á hún margar systur?: quantes de germanes té?
2. <RELIG & †sor f

syst·kin <n.pl -kina>:
gemans i germanes (designació col·lectiva de tot el grup de germans i germanes d'algú) (systkini)
♦ systkin í Kristi: <RELIG“germans i germanes en el Crist”
♦ → trúsystkin “germans i germanes de fe (o: en la fe)

systkina·börn <n.pl -barna>:
cosins m.pl germans (cosins de primer grau)

systkina·dætur <f.pl -dætra>:
cosines germanes (designació col·lectiva de les cosines de primer grau)

systkina·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m de gemans i germanes (designació col·lectiva de tot el grup de germans i germanes d'algú)

systkina·synir <m.pl -sona>:
cosins germans (designació col·lectiva dels cosins de primer grau)

syst·kini <n.pl -kina>:
gemans i germanes (designació col·lectiva de tot el grup de germans i germanes d'algú)
♦ hvað áttu mörg systkini?: quants de germans [i germanes] tens?
♦ hvað eruð þið mörg systkinin?: quants de germans [i germanes] sou?

systra·börn <n.pl -barna>:
1. (tvímenningarcosins m.pl [germans] per part de mare (cosins i cosines de primer grau per part de mare)
♦ við erum systrabörn: som cosins per part de mare
2. (börn [tveggja eða fleiri] systra e-snebots m.pl per part de mare (fills i filles de dues o més germanes d'algú)
♦ hún á fjögur systrabörn: té quatre nebots de les seves germanes

systra·dætur <f.pl -dætra>:
1. (tvímenningarcosines f.pl [germanes] per part de mare (cosines de primer grau per part de mare)
♦ við erum systradætur: som cosines per part de mare
2. (dætur [tveggja eða fleiri] systra e-snebodes f.pl per part de mare (filles de dues o més germanes d'algú)
♦ hún á fjórar systradætur: té quatre nebots de les seves germanes

systra·synir <m.pl -sona>:
1. (tvímenningarcosins m.pl [germans] per part de mare (cosins -mascles- de primer grau per part de mare)
♦ við erum systrasynir: som cosins per part de mare
2. (synir [tveggja eða fleiri] systra e-snebots m.pl per part de mare (fills -mascles- de dues o més germanes d'algú)
♦ hún á fjóra systrasyni: té quatre nebots de les seves germanes

systrunga <f. systrungu, systrungur. Gen. pl.: systrungna o: systrunga>:
cosina f (filla de tia)

systrungur <m. systrungs, systrungar>:
cosí m (fill de tia)

systur·barn <n. -barns, -börn>:
nebot m, neboda f (fill o filla de germana, sense especificació de sexe)

systur·dóttir <f. -dóttur, -dætur>:
neboda f (filla de germana)

systur·félag <n. -félags, -félög>:
companyia (o: empresa) associada, empresa germana

systur·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
companyia subsidiària

systur·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m bessó

systur·sonur <n. -sonar, -synir>:
nebot m (fill de germana)

sytra <f. sytrsu, sytrur. Gen. pl.: sytra>:
rierol petit

sytra <sytra ~ sytrum | sytraði ~ sytruðum | sytrað>:
repixar (anar filtrant-se o fluint un líquid)
♦ sytra út: filtrar-se, eixumorar (Mall.) (líquid)

sýan[ó]- <en compostos>:
<QUÍM & MED = dökkblár, blárcian[o]- (blá-)

sýanat <n. sýanats, sýanöt>:
<QUÍMcianat m

sýaníð <n. sýaníðs, sýaníð>:
<QUÍMcianur m, prussiat m

sýanít <n. sýaníts, no comptable>:
<GEOLcianita f

sýanógen <n. sýanógens, no comptable>:
<QUÍMcianogen m, età m dinitril

sýanógen- <en compostos>:
<QUÍMcianogen -a

sýanó·kóbalamín <n. -kóbalamíns, no comptable>:
<MED & QUÍMcianocobalamina f, vitamina f B12

sýanósa <f. sýanósu, no comptable>:
<MEDcianosi f, cianodèrmia f (blásýki “íd.”)

sýan·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid ciànic

sýanúr·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid cianúric

sýð:
1ª pers. sg. del present ind. de sjóða “bullir”

sýður:
2ª i 3ª pers. sg. del present ind. de sjóða “bullir”

Sýene <f. Sýene, no comptable>:
Siene f, Sevené f, Assuan f (סְוֵנֵה)
◊ sjá, fyrir því skal ég finna þig og árkvíslar þínar og gjöra Egyptaland að öræfum, að eyðiöræfum frá Migdól til Sýene (səwēˈnēh, סְוֵנֵה) og allt að landamerkjum Blálands (ˈkūʃ, כּוּשׁ): veges: per aquesta raó et trobaré i trobaré els braços del teu riu i convertiré Egipte en un lloc desert, en un lloc desolat i desert des de Migdol fins a Siene i fins a la frontera d'Etiòpia
◊ þá munu stoðir Egyptalands falla og hið dýrlega skraut (gəˈʔōn   ʕuzˈzā-ḥ, גְּאוֹן עֻזָּהּ) þess hníga. Frá Migdól og allt til Sýene (səwēˈnēh, סְוֵנֵה) skulu menn fyrir sverði falla í því, - segir Drottinn Guð: cauran els puntals de l'Egipte, i s'eclipsarà la seva esplèndida joia. De Migdol fins a Siene cauran els seus habitants per l'espasa, així diu el Senyor Jahvè

sýenít <n. sýeníts, no comptable>:
sienita f

sýfilis <m. sýfiliss, no comptable>:
sífilis f (sárasótt)

sýg:
1ª pers. sg. del present ind. de sjúga “xuclar”

sýgill <m. sýgils, sýglar>:
embut m (trekt)

sýgur:
2ª i 3ª pers. sg. del present ind. de sjúga “xuclar”

sýki <f. sýki, sýkir. Gen. pl.: sýkja; dat.pl.: sýkjum>:
malaltia f
◊ ætti ég að frelsa þá frá Heljar (ʃəˈʔōl, שְׁאוֹל) valdi, leysa þá frá dauða? Hvar eru drepsóttir þínar (dəβāˈrɛi̯-χā, דְבָרֶיךָ), dauði? Hvar er sýki þín (qātˤāβ-ˈχā, קָטָבְךָ), Hel (ʃəˈʔōl, שְׁאוֹל)? Augu mín þekkja enga meðaumkun: per ventura els hauria de deslliurar del poder de la Xeol, el país dels morts, rescatar-los de la Mort? On són, o Mort, les teves pestes? Xeol, País dels morts, on és la teva febre? Els meus ulls no coneixeran pas la clemència
◊ drepsóttin (ˈdāβɛr, דָּבֶר) fer á undan honum, og sýkin (ˈrɛʃɛφ, רֶשֶׁף) fetar í fótspor hans: la pesta marxa davant ell, i la febre marxa seguint les seves petjades
◊ þótt þeir séu megraðir af hungri og tærðir af sýki (ū-lə-ħuˈmēi̯   ˈrɛʃɛφ, וּלְחֻמֵי רֶשֶׁף) og eitraðri sótt (wə-ˈqɛtˤeβ   mərīˈrī, וְקֶטֶב מְרִירִי), þá mun ég hleypa tönnum villidýranna á þá, ásamt eitri þeirra, er í duftinu skríða: encara que s'hagin amagrit per la fam i consumits per febre i malaltia perniciosa, faré marxar contra ells les dents de les feres ensems amb el verí de les que s'arrosseguen per la pols
◊ eigi þarft þú að óttast ógnir næturinnar, eða örina, sem flýgur um daga, drepsóttina (mi-dˈdɛβɛr, מִדֶּבֶר), er reikar um í dimmunni, eða sýkina (mi-qˈqɛtˤɛβ, מִקֶּטֶב), er geisar um hádegið: no et farà por la basarda de la nit ni la fletxa que vola de dia, ni la pesta que s'esmuny a la fosca, o l'epidèmia que fa estralls a migdia
◊ sýki (ʝɔʔˈχal   badˈdēi̯   ʕōˈr-ō, יֹאכַל, בַּדֵּי עוֹרוֹ) tærir húð hans, frumburður dauðans gleypir limina (ʝɔʔˈχal   badˈdā-u̯   bə-ˈχōr   ˈmāwɛθ, יֹאכַל בַּדָּיו, בְּכוֹר מָוֶת)la malaltia li consumeix la pell, el primogènit de la mort li devora els membres

-sýki <f. -sýki, no comptable. Emprat com a segon constituent de compostos mèdics en la designació de malalties causades per infecció microbiana i per infestació de paràsits no microbians>:
-osi f, -asi f
♦ bartonellusýki: bartonel·losi
♦ sveppasýki: micosi
♦ húðsveppasýki: dermatofitosi
♦ hvítsveppasýki: candidiasi
♦ jarðhárasýki: geotricosi
♦ leishmannssýki: leishmaniosi
♦ ömbusýki: amebosi

sýki·gras <n. -grass, -grös>:
albó escocès, tofièldia petita (planta Tofieldia pusilla syn. Tofieldia palustris)

sýkill <m. sýkils, sýklar>:
microorganisme patogen (qualsevol agent infecciós o patogen)

sýkil·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
<MEDneutròfil m

sýking <f. sýkingar, sýkingar>:
1. (af völdum sjúkdómsvaldandi örverainfecció f (contagi per organisme microbià)
♦ sýking af völdum Haemophilus influenzae hjúpgerð b: infecció per Haemophilus influenzae b
2. (af völdum sníkjudýrainfestació f (contagi per organisme no microbià)
♦ sýking í lifur af völdum Echinococcus granulosus: infestació hepàtica per Echinococcus granulosus

-sýking <f. -sýkingar, -sýkingar. Emprat com a segon constituent de compostos mèdics en la designació de les infeccions>:
infecció f
♦ bakteríuýkingar í görnum: infeccions intestinals bacterianes
♦ garnasýkingar: infeccions intestinals
♦ keðjukokkasýking: infecció estreptocòccica
♦ klasakokkasýking: infecció estafilocòccica
♦ mengiskokkasýking: infecció meningocóccica
♦ salmónellusýking: infecció per salmonel·les
♦ ömbusýking: infecció amèbica

sýkingar·hætta <f. -hættu, no comptable>:
perill m d'infecció o contagi

sýkja <sýki ~ sýkjum | sýkti ~ sýktum | sýkte-n>:
1. (smitainfectar algú (contagiar)
♦ sýkja e-n af e-u: encomanar una cosa a algú
2. (gera sjúkanfer emmalaltir algú (fer posar malalt)

sýkjast <sýkist ~ sýkjumst | sýktist ~ sýktumst | sýkst>:
emmalaltir, posar-se malalt -a
◊ í þann tíma sýktist (ħāˈlāh, חָלָה) Abía, sonur Jeróbóams: en aquell temps l'Abies (Avià), el fill d'en Jeroboam (Iarovam), es posà malalt
◊ eftir þetta bar svo við, að sonur húsfreyju sýktist (ħāˈlāh, חָלָה), og elnaði honum svo mjög sóttin, að hann dró eigi lengur andann: després d'això es va esdevenir que el fill de la mestressa de la casa es va posar malalt i la malaltia li va empitjorar tant que va deixar d'alenar

sýkla- <en compostos>:
bacteriològic -a

sýkla·blæði <n. -blæðis, no comptable>:
septicèmia f

sýkla·fræði <f. -fræði, no comptable>:
bacteriologia f

sýkla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
bacteriòleg m, bacteriòloga f

sýkla·hernaður <m. -hernaðar, no comptable>:
guerra bacteriològica

sýkla·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
antibiòtic m

sýkla·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma bacteriològica

sýkló·dextrín <n. -dextríns, -dextrín>:
<QUÍM & BIOLciclodextrina f

sýkn, sýkn, sýknt <adj.>:
1. <JURno culpable, innocent
◊ stefndi, Sverrir Ellertsson, er sýkn af kröfum stefnanda, Guðmundar Bjarnar Arnaldssonar: la part demandada, Sverrir Ellertsson, és innocent als efectes de la demanda interposada per la part demandant, Guðmundur Björn Arnaldsson
♦ dæma e-n sýkn saka: absoldre algú, declarar algú no culpable dels càrrecs imputats
♦ vera sýkn ~ sýkna saka: ésser absolt -a, ésser innocent dels càrrecs imputats, quedar lliure dels càrrecs imputats
2. (dagurfener -a (dia)
♦ sýkn dagur: dia fener
♦ vinna á sýknum dögum: treballar durant la setmana
♦ vinna [bæði] sýknt og heilagt: treballar tota la setmana, treballar tant en dia fener com en dia de festa
♦ sýknt og heilagt: <LOC FIGconstantment, contínuament
♦ tala sýknt og heilagt um e-ð ~ e-n: parlar contínuament d'una cosa ~ d'algú

sýkna <f. sýknu, no comptable>:
<JURinnocència f
♦ sanna sýknu sína: demostrar la seva innocència

sýkna <sýkna ~ sýknum | sýknaði ~ sýknuðum | sýknaðe-n>:
<JURabsoldre algú
♦ sýkna e-n af e-u: declarar algú innocent d'una cosa
♦ sýkna e-n af öllum ákærum: absoldre algú de tots els càrrecs
♦ sýkna e-n vegna skorts á sönnunum: absoldre algú per manca de proves

sýknaður, sýknuð, sýknað <adj.>:
absolt -a
♦ sýknaður af ákæru fyrir nauðgun: absolt de l'acusació de violació
♦ hann var sýknaður [af öllum ákærum] í Hæstarétti ~ með hæstaréttardómi: fou absolt [de totes les acusacions] pel Tribunal Superior de Justícia ~ per una sentència del Tribunal Superior de Justícia

sýknu·dómur <m. -dóms, -dómar>:
sentència absolutòria

sýknu·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafa o: -krafna>:
petició f de sentència absolutòria

sýknun <f. sýknunar, sýknanir>:
<JURabsolució f

sýktur, sýkt, sýkt <adj.>:
<MEDinfectat -ada, contagiat -ada
◊ hinn holdsveiki, sá sem sýktur er (ʔăʃɛr־ˈb-ō   ha-nˈnɛɣaʕ, אֲשֶׁר-בּוֹ הַנֶּגַע), skal klæðast rifnum klæðum, hár hans skal vera óhirt og hann skal hylja skegg sitt. Hann skal hrópa: „Óhreinn, óhreinn!“: el leprós, el qui està infectat [d'aquesta malaltia], ha de vestir amb els vestits esquinçats, els seus cabells han d'anar descambullats i ha de tapar la seva barba. I ha de cridar: «Impur, impur!»
◊ þið segið: „Lítið á, hvílík fyrirhöfn,“ og þið blásið í eldinn, segir Drottinn hersveitanna. Þið berið stolið, halt og sýkt (wə-ʔɛθ־ha-ħōˈlɛh, וְאֶת-הַחוֹלֶה) fram til fórnar. Á ég að gleðjast yfir þvílíku úr hendi ykkar? spyr Drottinn hersveitanna: dieu: «Oh, guaiteu que és carregós!» I, bufeu al foc, diu Jahvè Cevaot. Porteu animals robats, coixos i malalts al sacrifici. Realment voleu que m'alegri de tals coses de la vostra mà? pregunta Jahvè Cevaot
♦ vera sýktur af sveppum: tenir una infecció de fongs
♦ vera sýktur með salmonellu: estar infectat de salmonel·les

sýla <sýlir | sýldi | sýltVerb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic [=la cosa que es congela] en acusatiu. Especialment en la llengua moderna pot anar acompanyat d'un subjecte gramatical formal hann, það o kuldi>:
1. (klaka, frjósacongelar-se (solidificar-se pel fred)
♦ [hann] sýlir e-ð: una cosa es congela
◊ Jökli þótti nú illt verk sitt, reið því þegar í burt ok til skips, er þá var á Eyrarbakka, ok sigldi með Úlfi stýrimanni. Gaf þeim lítt byri, ok rak á fyrir þeim myrkr ok hafvillur, svá þeir váru úti allt sumarit. En er hausta tók, gerði storma með miklum hríðum ok frostum, svá sýldi hvern dropa, er inn kom. Urðu allir í austri at standa bæði nætr ok daga, ok gerðust allir mjök dasaðir ok gáfust upp um síðir nema Jökull einn. Hann gekk at ausa aleinn í fjóra daga: llavors, va considerar que el que havia fet estava malament i per això es va allunyar d'allà immediatament i es dirigí a un vaixell que es trobava a Eyrarbakki i es va fer a la mar amb l'Úlfur el timoner. [Després de salpar] tingueren poc vent i els va sorprendre una gran obscuritat i perderen el rumb, de manera que passaren tot l'estiu en alta mar. I quan va començar a tardorejar, hi hagué tempestes amb grans torbs de neu i gelades, de manera que cada gota d'aigua que entrava dins la nau es congelava. Tots els de la nau hagueren de poar aigua nit i dia fora de la nau i [al final] tots quedaren molt extenuats i poc després es reteren llevat d'en Jökull tot sol. Ell va continuar buidant l'aigua de la nau totsol durant quatre dies
◊ síðan kastaði hann sér til sunds ok lagðist inn at landinu. Þar var brim mikit ok stór áföll, svá at honum var bágt at koma þar við sundi, ok því kafaði hann til lands. En er hann var á land kominn, sýldi um hann öll klæðin, en hríðin var svá sterk, at hann mátti varla ráða sér. Vissi hann ok aldri, hvar hann fór: tot seguit es va llançar dins l'aigua i va nedar cap a terra. En aquell indret hi havia uns grans rompents i grans onades desfent-s'hi, de manera que li era mal de fer arribar a terra nedant i per això es va submergir i va arribar a terra nedant submergit. I quan hagué arribat a terra, tota la seva roba es va congelar i el torb era tan fort que cuidava endur-lo-se'n. [A més a més,] tampoc no sabia per on anava
◊ Grettir spyr hvort þeir vildu heldur fara heim með uxann eða setja upp skipið. Þeir kjöru heldur að setja upp skipið og settu þeir upp með öllum sjónum þeim sem í var og jöklinum en það var mjög sýlt. En Grettir leiddi uxann og var hann mjög stirður í böndunum en allfeitur. Varð honum mjög mætt. En þá er hann kom neðan hjá Tittlingsstöðum þraut uxann gönguna: en Grettir els va demanar si s'estimaven més anar a casa amb el bou o treure la nau a terra seca. Ells es varen decidir per treure la nau a terra i la varen treure a terra seca amb tota l'aigua de mar i el gel que hi havia dedins i la nau anava tota plena de gel. En Grettir[, pel seu compte,] va menar el bou al mas. El bou era molt gras i lligat era molt lent de moviments. Va quedar molt cansat, i quan va arribar part dessota Tittlingsstaðir, el bou no va poder continuar caminant
◊ Grettir ræður nú inn í húsið og vissi ekki hverjir fyrir voru. Kuflinn var sýldur allur þegar hann kom á land og var hann furðu mikill tilsýndar sem tröll væri. Þeim sem fyrir voru brá mjög við þetta og hugðu að óvættur mundi vera. Börðu þeir hann með öllu því er þeir fengu til og varð nú brak mikið um þá en Grettir hratt fast af handleggjum. Sumir börðu hann með eldibröndum. Hraut þá eldurinn um allt húsið. Komst hann við það út með eldinn og fór svo aftur til félaga sinna. Lofuðu þeir mjög hans ferð og frækleik og kváðu engvan hans jafningja mundu vera: en Grettir llavors va entrar dins la casa i no va saber qui eren els homes que hi tenia al davant. La seva caputxa ja estava tota glaçada quan va arribar a terra i [per això] feia l'aspecte d'ésser terriblement gros, com si fos un trol. Els qui eren al seu davant dins la casa es varen espantar molt amb la seva aparició creient que devia ésser un óvættur, un mal esperit. Li pegaren amb tot el que pogueren heure per fer-ho i tot al seu voltant es va produir un gran rebombori però en Grettir els va apartar amb els braços amb bones empentes. Aleshores alguns li pegaren amb tions encesos. La conseqüènciaen fou que el foc llavors s'escampà per tota la casa. Finalment, en Grettir va aconseguir sortir de la casa amb el foc [que hi havia anat a cercar] i se'n tornà allà on havia deixats els seus companys. Ells lloaren molt la seva anada a la casa i la força i agilitat que hi havia demostrat i digueren que no hi devia haver ningú que se li pogués comparar
2. (leggja ísicobrir-se d'una minsa capa de glaç (posar-se gel o cobrir de gel)
♦ kuldinn sýlir vatnið: el fred crea una capa prima de glaç damunt l'aigua

sýll <m. sýls, sýlar>:
alena f, punxó m [de cuir]

sýl·orri <m. -orra, -orrar>:
gall m de les praderies de cua llarga, gall fer de coa fina (Mall.) (ocell Tympanuchus phasianellus)

sýn <f. sýnar, sýnir>:
1. (skilningarvit & sjón & það sem séstvista f, visió f (sentit de la vista & angle de visió)
♦ ást við fyrstu sýn: <LOCamor a primera vista
♦ blinda e-m sýn: enlluernar algú
♦ fá sýn af e-u: [arribar a] veure una cosa
♦ felur sýn <= Ac.> milli þeirra: es perden de vista
♦ fögur sýn: una bella vista
♦ förlast sýn: perdre capacitat de visió, [començar a] tenir la vista cansada o dèbil
♦ glepja (o: villa) e-m sýn: enganyar la vista a algú, entabanar algú (Bal.)
♦ hann er í sýn: es troba en el camp de visió
♦ hverfa að sýn: desaparèixer, deixar de veure's
♦ horfinn sýnum: fora de la vista
♦ í sýn við bæinn: a la vista de la vila
♦ miðla sýn e-s [á e-ð]: transmetre la visió (o: perspectiva) d'algú [sobre una cosa]
♦ missa sýnar sinnar: perdre la vista
♦ ókunnur að sýn: no conegut de vista
♦ sýn og heyrn: vista i oîda
♦ → augsýn “vista”
♦ → nætursýn “visió nocturna”
2. (útlitaparença f, <LIT> parença f (aspecte exterior)
♦ hún er fríð sýnum: és ben plantada, és de bell aspecte, està ben tallada (Mall.), <LIT> és de bella parença
en stúlkan var einkar fríð sýnum (li-həˈʝōθ   tˤɔˈβaθ   marˈʔɛh ~ לִהְיוֹת טֹבַת מַרְאֶה:   wə-ha-nnaʕăˈrā   tˤɔˈβaθ   marˈʔɛh   məˈʔɔδ,   וְהַנַּעֲרָ, טֹבַת מַרְאֶה מְאֹד), mey, og enginn maður hafði kennt hennar. Hún gekk niður að lindinni, fyllti skjólu sína og gekk aftur upp frá lindinni: i la noia era particularment ben plantada, donzella, i cap home encara no l'havia coneguda. Baixà a la font, va omplir la seva galleda i se'n tornà amunt
sveina nokkra, er engin líkamslýti hefðu og væru fríðir sýnum (li-həˈʝōθ   tˤōβ   marˈʔɛh ~ לִהְיוֹת טוֹב מַרְאֶה:   ʝəlāˈδīm   ʔăˈʃɛr   ˌʔēi̯n־bā-ˈhɛm   kāl־məˈʔūm wə-tˁōˈβēi̯   marˈʔɛh,   יְלָדִים אֲשֶׁר אֵין-בָּהֶם כָּל-מאוּם וְטוֹבֵי מַרְאֶה), vel að sér í hvers konar vísindum, fróðir og vel viti bornir og hæfir til að þjóna í konungshöllinni, og kenna þeim bókmenntir og tungu Kaldea: uns nois sense tara, ben plantats, versats en tota mena de ciències, instruïts (llestos?) i ben entenimentats i idonis per a servir al palau del rei i ensenyar-los la literatura i la llengua dels caldeus
og Lea var daufeygð, en Rakel var bæði vel vaxin og fríð sýnum (li-həˈʝōθ   (hāˈʝāh)   ʝəˈφaθ   marˈʔɛh ~ לִהְיוֹת (הָיָה) יְפַת מַרְאֶה:   wə-rāˈħēl   hāʝəˈθāh   ʝəφaθ־ˈtɔʔar   w-īˈφaθ   marˈʔɛh,   וְרָחֵל, הָיְתָה, יְפַת-תֹּאַר, וִיפַת מַרְאֶה)i la Lia (Leà) tenia uns ulls apagats; la Raquel (Raħel), en canvi, era bonica de forma i de cara
og hann fól Jósef til umráða allar eigur sínar og var afskiptalaus um allt hjá honum og gekk aðeins að máltíðum. Jósef var vel vaxinn og fríður sýnum (li-həˈʝōθ   ʝəˈφēh   marˈʔɛh ~ לִהְיוֹת יְפֵה מַרְאֶה:   wa-ʝəˈhī   ʝōˈsēφ   ʝəφēh־ˈθɔʔar   w-īˈφēh   marˈʔɛh,   וַיְהִי יוֹסֵף, יְפֵה-תֹאַר וִיפֵה מַרְאֶה)i confià, doncs, totes les seves possessions a les mans d'en Josep, i amb ell, ja no es preocupà més de res, llevat de l'aliment que prenia. En Josep era de bella estampa i bell de cara
en faðir hans hafði aldrei angrað hann á ævinni með því að segja við hann: "Hví hefir þú gjört þetta?" Auk þess var hann mjög fríður sýnum (li-həˈʝōθ   tˁōβ ˈtɔʔar ~ לִהְיוֹת טוֹב תֹּאַר:   wə-ɣam-ˈhūʔ   tˁōβ־ˈtɔʔar   məˈʔɔδ,   וְגַם-הוּא טוֹב-תֹּאַר מְאֹד) og næstur Absalon að aldri: però son pare no l'havia importunat mai de la vida dient-li: “Per què has fet això?” A més a més, també era molt ben plantat. Havia nascut després de l'Absalom (Avxalom)
3. (vitrunvisió f (aparició en somnis o de despert)
♦ birta e-m í sýn: aparèixer-se a algú en una visió
♦ sjá sýnir: tenir visions
♦ tala við e-n í sýn: parlar a algú en una visió
♦ → draumsýn “visió en somnis”
♦ → framtíðarsýn “visió de futur”
♦ → nætursýn “visió nocturna”
♦ → yfirsýn “visió de conjunt”

sýna <sýni ~ sýnum | sýndi ~ sýndum | sýnte-ð>:
I. <personal>:
1. <absolut> (o:) <e-ð>: (láta sjámostrar una cosa (fer-la veure, exhibir-la)
♦ ...eins og seinna mun verða sýnt (o: ...eins og seinna verður sýnt)...com es mostrarà més endavant
♦ það sýnir að hann skilur ekki afstöðu fólksins: això palesar que no entén pas la situació de la gent
♦ sýna e-ð í glugga: exposar (o: exhibir) una cosa a l'aparador, exposar una cosa al mostrador(Mall., Men.) (de botiga)
♦ sýna [engin] merki um veikindi: [no] mostrar símptomes d'una malaltia
♦ sýna enga óþolinmæði: no mostrar gens d'impaciència
♦ sýna lit á á e-u: <LOC FIGfer una [primera] temptativa (o: [primer] esforç) de cara a una cosa
♦ sýna skírteini: mostrar un carnet
♦ sýna viðleitni til e-s: fer una [primera] temptativa de cara a una cosa, mostrar la seva intenció de...
♦ sýna e-ð ljóslega: mostrar una cosa amb claredat, palesar una cosa, deixar ben clara una cosa
♦ láta e-n sýna sér hvernig e-ð er gert: fer-li mostrar a algú com es fa una cosa
♦ sýna e-m e-ð: mostrar una cosa a algú
♦ getið þér sýnt mér eitthvað annað?: que em podria mostrar una altra cosa? (a una botiga)
♦ sýna e-m leiðina: mostrar-li el camí a algú
♦ viljið þér sýna mér það á kortinu?: que m’ho podria mostrar sobre el mapa?
♦ sýna e-ð e-u ~ e-m: mostrar una cosa per una cosa ~ per algú (esp. un tipus de sentiment envers algú o una cosa)
♦ sýna e-u áhuga: mostrar interès per una cosa
♦ sýna e-m banatilræði: atemptar contra la vida d'algú
♦ sýna e-m fyrirlitningu: mostrar [el seu] menyspreu per algú
♦ sýna e-m hroka og yfirlæti: mostrar-se prepotent i arrogant amb algú
♦ sýna e-m [mikla] virðingu: mostrar [gran] respecte per algú
♦ sýna e-m í tvo heimana: <LOC FIGdeixar baldat -ada algú, posar algú com un eccehomo (lit.: mostrar-li a algú els dos móns. S'empra sobretot com a amenaça de violència física)
2. (kvikmyndprojectar una cosa (pel·lícula)
♦ sýna bíómyndir: projectar (o: exhibir) pel·lícules
♦ sýna kvikmynd: projectar una pel·lícula
3. (leikritrepresentar una cosa (peça de teatre)
♦ sýna leikrit: representar una obra de teatre
4. (halda listasýningu á e-u eða taka þátt í sýningu í sýningasalexposar (participar en una exposició o fer en una exposició, esp. amb la intenció de vendre els objectes exposats)
hún sýndi [verk sín] fyrir stuttu í listsýningasal: fa poc va exposar a una galeria d'art
♦ sýna e-ð: (listaverk, sýningargripurexposar una cosa (obra d'art, peça de museu)
5. (vegabréfexhibir (o: presentar) una cosa (presentar un document)
ég sýndi vegabréfið á flugvellinum í Keflavík: vaig exhibir el meu passaport a l'aeroport de Keflavík
6. (vitna umdemostrar una cosa (donar fe d'una cosa)
sýndu nú hvað þú getur: demostra (o: mostra'ns; o: ensenya'ns) el que saps fer!
♦ sýna af sér e-ð: fer mostra de (donar fe d'una cosa, fer gala de, donar mostres de, donar prova de, esp. de virtut, de bon caràcter, de bon judici etc.)
♦ sýna af sér dónaskap: mostrar-se groller
♦ sýna af sér drengskap: donar mostres d'una [gran] noblesa d'esperit
♦ sýna af sér dugnað: donar mostres de la seva capacitat i eficiència
♦ sýna af sér kæti: mostrar-se jovial
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <fram á>
1. <sýna fram á e-ð>[com]provar una cosa (demostrar una cosa, aportar proves que demostren una cosa)
 
III. <reflexiu>:
1. <sig>: (koma í ljósmostrar-se (fer-se palès -esa, palesar-se, revelar-se)
♦ það hefur sýnt sig að <+ ind.> s'ha demostrat que <+ ind.>
♦ það mun sýna sig: això s'ha de veure (o: això ja es veurà) 
2. <sig>: (láta sjá sig [opinberlega]deixar-se veure (exhibir-se en públic)
komdu nú og sýndu þig: surt i deixa't veure
♦ sýna sig frá sinni bestu hlið: <LOC FIGmostrar el seu costat bo, deixar-se veure del seu costat bo
3. <sig að e-u>: evidenciar una cosa (donar prova de, descobrir una cosa, posar una cosa en evidència)
♦ sýna sig að ofmetnaði: evidenciar la seva arrogància

sýnagóga <f. sýnagógu, sýnagógur. Gen. pl.: sýnagóga>:
sinagoga f

sýnandi <m. sýnanda, sýnendur>:
expositor m, expositora f

sýnast <sýnist ~ sýnumst | sýndist ~ sýndumst | sýnst>:
1. (sjáast & virðast & líka, þóknastsemblar una cosa (parèixer & veure's & agradar, plaure)
♦ að því er mér sýnist: pel que em sembla
♦ ekki er allt sem sýnist: <LOC FIGno tot és el que sembla, les aparences enganyen
♦ gerðu það sem þér sýnist: <LOCfés el que [millor] et sembli, fés el que més t'agradi, fés el que vulguis
ég geri það sem mér sýnist: faré el que em sembli (& faig el que em sembla) 
♦ jafnt er sem þér sýnist: <LOCés exactament el que et sembla (davant la sorpresa de l’altre que no s'ho pot acabar de creure)
♦ má það í slíku sýnast að <+ ind.><LOCamb això es pot veure prou que <+ ind.>
♦ mér sýndist ég sjá hann: m'ha semblat veure'l
♦ mér sýndist það: a mi m'ho va semblar, jo ho vaig creure
♦ sitt sýnist hverjum: <LOC FIGcadascú pensa de la seva manera
♦ e-m sýnast vera e-ð: semblar una cosa a algú
mér sýndist það: a mi m'ho va semblar
mér sýnist þetta vera maður: em sembla una persona, crec que és una persona
2. (látastaparentar una cosa (fingir)
♦ þetta er bara til að sýnast: <LOC FIGaixò només és per aparentar-ho, és pura ostentació

sýna·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
presa (o: extracció) f de mostra (per a anàlisi)

sýnd <f. sýndar, no comptable>:
<FIL & PSICOLaparença f, il·lusió f

sýndar·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
1. ([stórkostlegt e. stærilátt] mont, sjálfhælni, yfirborðsleg innantóm sýning lluïment m (exhibicionisme, ostentació [vana, arrogant])
2. (til að reyna að sýnast meiri eða betri en maður erfaçana f (aparença, parenceria, faramalla, farsa, ostentació per la qual hom intenta aparentar més del que hom és)
♦ allur íburðurinn var tóm sýndarmennska: tot aquell luxe era pura aparença (o: façana)

sýndar·veruleiki <m. -veruleika, no comptable>:
realitat f virtual

sýndur, sýnd, sýnt <adj.>:
clar -a (palès, evident, manifest)
♦ það var sýnt að <+ ind.>era evident que <+ ind.>  (sýnn, sýn, sýnt)

sýni <n. sýnis, sýni>:
1. (skyggni, birtaclaredat f [de l'aire] (que permet veure-hi fins a lluny)
♦ sýni var eigi gott: la visibilitat no era bona, no es podia veure lluny
2. (sýningexposició f (exhibició)
♦ hafa e-ð til sýnis: exposar una cosa
♦ vera til sýnis: estar exposat -ada [a la vista]
♦ til sýnis og sölu: exhibició i venda
3. (sýnishornmostra f (fracció, trosset, petita quantitat que hom mostra per a fer-ne conèixer les propietats, el color, la qualitat etc.)
♦ senda e-ð til sýnis [af e-u]: enviar una cosa com a mostra [d'una cosa]
♦ taka sýni úr e-u: prendre (o: extreure) una mostra d'una cosa
4. (vefjasýni, vefsýnibiòpsia f (extracció de mostra de teixit viu per a la seva anàlisi)

-sýni¹ <f. -sýni, no comptable>:
Sufixoide emprat en la formació de termes mèdics. Exemples:
♦ → ellifjarsýni “presbiopia”
♦ → fjarsýni “hipermetropia”
♦ → hrörnunarnærsýni “miopia degenerativa”
♦ → nærsýni “miopia”
♦ → tvísýni “diplopia”

-sýni² <n. -sýnis, no comptable>:
variant de -sýni¹ ‘sufixoide emprat en la formació de termes mèdics’

sýni·árátta <f. -áráttu, no comptable>:
<MEDexhibicionisme m
♦ maður með sýniáráttu: exhibicionista m

sýni·hneigð <n. -hneigðar, no comptable>:
<MEDexhibicionisme m
♦ maður með sýnihneigð: exhibicionista m

sýni·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
1. (verkleg kennslalliçó pràctica, ensenyament m amb demostració pràctica (presentació pràctica del que s'ensenya o s'ha ensenyat)
2. (sýning á vinnubrögðumdemostració f [pràctica] (presentació, esp. de mètode de treball, com es fa una cosa, com funciona un producte etc.)

sýni·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kera (o: -kerja); dat.pl.: -kerum (o: -kerjum)>:
<RELIGcustòdia f

sýni·lega <adv.>:
visiblement

sýni·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sjáanlegurvisible (que es pot veure)
♦ e-ð er sýnilegt mannsauganu: una cosa és visible a simple vista, a ull nu
2. (augsýnilegurobvi òbvia (evident, palès)
♦ það er sýnilegt: és evident, és obvi
3. (líklegurprobable (versemblant)

sýning <f. sýningar, sýningar>:
1. (myndlistarsýning, iðnaðarsýningexposició f (d'obres d'art, d'objectes manufacturats etc.)
2. (kvikmyndasýning í bíósalpassi m, sessió f (cadascuna de les projeccions d'una pel·lícula a un cinema)
◊ hvenær byrjar sýningin?: quan comença la pel·lícula?
3. (það að sýna kvikmyndprojecció f, exhibició f (general de pel·lícula)
♦ sýning kvikmyndar: projecció de pel·lícula
◊ banna dreifing og sýning kvikmyndar: prohibir la distribució i exhibició d'una pel·lícula
♦ sýning á kvikmynd: projecció de pel·lícula
◊ opinber sýning á þessari kvikmynd: la projecció pública d'aquesta pel·lícula
4. (leiksýningxou m (espectacle, p.e., de varietats)
♦ vera með sýningu: fer un espectacle
5. (leikhússýningrepresentació f (d'obra teatral)
6. (það að sýna vegabréf, persónuskilríki, ökuskírteini o.s.fr.presentació f (acció de mostrar una cosa, p.e., passaport, document d'identitat, carnet de conduir etc.)
♦ greiða eftir sýningu ~ við sýningu: <FINpagar a la vista
♦ greiðist við sýningu: pagador a la vista
♦ sýning vegabréfs: exhibició (o: presentació) f de passaport

sýninga·hald <n. -halds, -höld>:
exposició f

sýningar·bás <m. -báss, -básar>:
estand m (d'exposició, de fira etc.)

sýningar·borð <n. -borðs, -borð>:
estand m, taula f d'exposició (p.e., a fira)

sýningar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
models m.pl (persones que exhibeixen en públic vestits, pentinats etc.)

sýningar·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
aparador m, mostrador m (Mall., Men.) (de botiga)

sýningar·gripur <m. -grips, -gripir>:
objecte exposat

sýningar·höll <f. -hallar, -hallir>:
pavelló m (d'exposicions) (sýningarskáli)

sýningar·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
disseny m d'exposició

sýningar·réttur <m. -réttar, -réttir. Pl. no hab.>:
drets m.pl d'exhibició

sýningar·salur <m. -salar, -salir>:
1. <GENsala f d'exposició (o: d'exposicions), saló m d'exposicions
2. (bíósalursala f de projeccions (sala de cinema)

sýningar·skáli <m. -skála, -skálar>:
pavelló m (d'exposició, fira etc.)

sýningar·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
1. (kynningarbæklingur um sýninguprograma m d'exposició (programació, d'exposició, fira etc.)
2. (bæklingur með upplýsingum og með lista yfir sýningargripicatàleg m d'exposició (escrit amb informació sobre una exposició i amb llista o relació d'obres exposades)

sýningar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
comissari m d'exposició, comissària f d'exposició

sýningar·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
model f (tískusýningarstúlka)

sýningar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
recinte m firal

sýningar·vél <f. -vélar, -vélar>:
<CINEMprojector m

sýningar·víxill <m. -víxils, -víxlar>:
<FINlletra f a la vista

sýnis·bók <f. -bókar, -bækur>:
antologia f

sýnis·horn <n. -horns, -horn>:
1. (eintök varningi til sýnismostra f (exemplar o petita quantitat de mercaderia, de material etc. per a presentar-la)
♦ sýnishorn af e-u: una mostra de...
♦ sýnishorn af kveðskap: una mostra de poesia
♦ sýnishorn af vefnaðarvöru: una mostra de tèxtil
♦ sýnishorn íslenskrar myndlistar: una mostra d'arts plàstiques islandeses
2. (eintak sem stendur fyrir flokkiespècimen m (ítem o exemplar que representa tota una classe i permet de tenir una idea com n'és la resta)

sýnn, sýn, sýnt <adj.>:
1. (sýnilegurvisible (que es pot veure, perceptible amb la vista)
þá mælti prestur: „Firn mikil tekur þú til“ og laust hann með öxarhamri og varð það sýnn áverki (SS I, cap. 54, pàg. 64): aleshores el prevere li va dir: “El que fas és absolutament indignant” i li va pegar un cop amb la cabota de la destral i això li va ocasionar una ferida clarament visible (vocabulari: #1. firn: Cf. Baetke 19874, pàg. 139: firn n.pl 1. etwas Unerhörtes, Ungeheuerlichkeit, Frevel <...>; #2. taka e-ð til: Cf. Baetke 19874, pàg. 643: taka e-t til etwas unternehmen, ausführen; eigi veit ek hvat hann tekr til ich weiß nicht, was er [p. 644] sich vornimmt, was er tun wird; #3. sýnn: Cf. Baetke 19874, pàg. 632: varð þat sýnn áverki das wurde eine deutlich sichtbare Wunde)
2. (augljós, auðsýnilegurevident (clar, manifest, palès, obvi)
þá mælti Böðvar: „Það er sýnt í slíku,“ segir hann, „að Hafliði sparir lítt hendur vorar að hefna enda væri það eigi fjarri að hann reyndi hvort vér kynnum nakkvað fleira að vinna en gera upp búðina Þorgils því að nú klæja oss lófarnir“ og tók að berja vopnum á hlífarnar (SS I, cap. 33, pàg. 40): aleshores en Böðvar va dir: “Amb això resulta evident”, va dir, “que en Hafliði no estalviarà a les nostres mans de prendre venjança i no estaria malament que li féssim sentir que podem fer alguna cosa més que reconstruir la barraca d'en Þorgils perquè ara els palmells ens couen” i van començar a pegar cops amb les seves armes contra l'escut i l'elm
„það er sýnt,“ segir Guðmundur, „að Maríu þykir betra það er veitt er en Kolbeini“ (SS I, cap. 150, pàg. 203): “És obvi”, va dir en Guðmundur, “que el que s'ha servit [a taula per celebrar aquest Nadal] ha complagut més a la Mare de Déu que no pas al Kolbeinn”
en um morguninn í dögun þá kom Hákon galinn ofan úr héraði er hann hafði verið á njósn. Sagði hann að Kolbeinn Arnórsson ungi hefði verið um nóttina í Fljótstungu með þrjá tigi manna. Þótti þá öllum að sýnu ganga að stórflokkar mundu komnir í héraðið (SS II, cap. 327, pàg. 497): i l'endemà a trenc d'alba va arribar en Hákon galinn (“Encantat”). Venia de la part superior del districte, on hi havia anat a espiar. Va dir que en Kolbeinn Árnorsson el jove havia fet nit a Fljótstunga amb trenta homes. Llavors tots consideraren que resultava evident que devien haver arribat grans contingents al districte
Björn fer heimleiðis og sér menn fyrir við ána og þykir nú að sýnu ganga að Þórður mun vera. Hann býst við, rétt sem hið fyrra sinn, og vill enn við nema þótt liðsmunur sé mikill: quan en Björn tornava a casa, va veure homes al seu davant a la vora del riu i li va semblar que era obvi (segur) que devia tractar-se d'en Þórður. Es va preparar [per a l'encontre] exactament com ho havia fet la primera vegada en la voluntat de tornar-s'hi a enfrontar encara que la diferència de forces fos gran en contra seva (vocabulari: #1. sýnn: Cf. Baetke 19874, pàg. 632: þykkir honum nú at sýnu ganga es scheint ihm sicher zu sein; #2. nema við e-m ~ e-u: Cf. Fritzner 2 (Hl-P), 1891², pàg. 811b: 2) nema við ɔ: gjøre Modstand; láta Vindir þá eltast út at ánni, en Magnús konungr sœkir eptir þeim (ɔ: forfølger dem); - - ok er Vindir koma at ánni, þá nema þeir enn við líttað ok berjast nǫkkut Flat. III, 28016fg <...>)
3. (hentugur, viðeigandiadequat -ada, que convé (convenient, oportú & favorable & útil, bo)
Halldór kvaðst spurt hafa að Bolli hafði sent heiman menn sína, suma norður til Hrútafjarðar til skips en suma út á Strönd: "Það er mér og sagt að Bolli sé að seli í Sælingsdal og sé þar ekki fleira manna en húskarlar þeir er þar vinna heyverk. Sýnist mér svo sem eigi muni í annað sinn sýnna að leita til fundar við Bolla en nú": en Halldór va dir que li havien dit que en Bolli havia enviat els seus homes fora del mas, fent que alguns anessin al fiord de Hrútafjörður, al vaixell, i alguns a Strönd. “També m'han dit que en Bolli es troba a una cabana de muntanya a la vall de Sælingsdalur i que amb ell no hi ha més homes que els húskarlar -els missatges- que hi seguen el fenàs. Considero que no hi haurà una altra vegada més idònia (= que no tornarem a tenir millor ocasió) per anar a tenir una topada amb en Bolli que ara (vocabulari: #1. Strönd: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 167: 12. strǫnd, wahrsch. Fellstrǫnd, die nordküste des Hvammfjǫrðr; #2. sýnn: ; Cf. Baetke 19874, pàg. 632: Sýnisk mér svá sem eigi muni í annat sinn sýnna at leita til fundar við hann en nú ich glaube, es wird nie eine günstigere Gelegenheit geben; )
♦ e-m er sýnt um e-ð: <LOCalgú domina bé una cosa, algú té la mà trencada en una cosa
♦ það er ekki annað sýnna en að gera það: <LOCno hi ha millor opció que fer-ho, no ens resta (o: queda) més remei que fer-ho,
líður nú vetur og kemur sumarmáladagurinn hinn fyrsti. Þá kemur Úlfur bóndi að máli við Sigmund og mælti: "Svo er háttað," sagði hann, "að þið hafið hér verið í vetur með mér. Nú ef ykkur þykir eigi annað sýnna fyrir liggja en vera hér, þá skal ykkur það heimilt, og vita að þið þroskist hér. Má vera að oss sé nokkurir fleiri hlutir saman ætlaðir. En einn er sá hlutur að eg vil vara ykkur við, að þið farið eigi í skóg þann er norður er frá bænum." Þeir játuðu þessu og þökkuðu Úlfi bónda boð sitt, og þekktust þetta boð gjarna: així doncs, l'hivern va passar i va arribar el primer dia dels sumarmál, els cinc dies que marquen el començament de l'estiu. Aleshores l'Úlfur va anar a veure en Sigmundur i li va dir: “La cosa és”, li va dir, “que [tu i ton cosí] heu passat l'hivern aquí a ca meva. Doncs bé, si us sembla que no veieu res de millor fora d'aquí, us és permès de romandre-hi i podreu créixer i fer-vos grans aquí. Pot ésser que [el destí] ens tingui reservades algunes coses més a fer en comú, però hi ha una cosa de la qual us vull advertir: no aneu pas al bosc que hi ha al nord de les cases del mas”. Ells li ho varen prometre i donaren les gràcies al pagès Úlfur pel seu oferiment, que acceptaren de grat
svá tók hann við þeim ok lét í eitt jarðhús, ok váru þar optast á nætr, en á daginn viðruðu þeir út um skógarrunna karls, því at eyin var hálf skógi vaxin, ok skiljast þeir svá við Regin. Reginn átti miklar eignir í Danmǫrk, bǫrn ok konu, ok sá Reginn sér eigi annat sýnna en ganga til handa Fróða konungi ok sverja honum trúnaðareiða. Lagði Fróði konungr nú allt Danmerkr ríki undir sik með skǫttum ok skyldum. Gengu þar flestir nauðugir til, því at Fróði konungr var allra manna óvinsælastr, ok svá líka skattgildi hann Sævil jarl: així que els rebé a ca seva i els allotjà a un jarðhús, una casa semisoterrània, on hi passaven la majoria de les nits mentre que de dia s'orejaven pels arbustos del bosc del vell, car l'illa estava mig coberta de bosc; i així es van separar d'en Reginn. En Reginn posseïa grans propietats a Dinamarca i també hi tenia la dona i els infants, així que no va tenir més remei que sotmetre's al rei Fróði i jurar-li fidelitat. El rei Fróði va sotmetre llavors tota Dinamarca a tribut i obligacions rendals. La major part [dels danesos] s'hi avingueren per la força de manera que el rei Fróði es va convertir en la persona més odiosa [de tot el país] (óvinsæll). També va fer tributari seu el iarl Sævill (vocabulari: #1. ganga til handa e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 299: ganga til handa e-m sich jmd. unterwerfen, in jmds. Dienste treten, jmd. huldigen; #2. trúnaðareiður: Cf. Baetke 19874, pàg. 665: trúnaðar-eiðr m. eidliche Versicherung, Schwur; Treueid; #3. leggja land undir sig: Cf. Baetke 19874, pàg. 368: leggja land undir sik ein Land unterwerfen; #4. skyld: Cf. Baetke 19874, pàg. 569: skyld f. 1. Abgabe, Steuer; Einkünfte (durch Steuern): með skǫttum ok skyldum; #5. því at: És la conjunció causal per excel·lència. El context, emperò, sembla exigir aquí més aviat una interpretació com a conjunció consecutiva: de manera que el rei Fróði es va convertir en la persona més odiosa del país; adopto aquesta interpretació en la meva traducció. Altrament no veig sentit a la frase )
Grettir svarar: "Ekki hafa spár mínar átt langan aldur hér til og enn mun svo fara. Vara þig ef þú vilt. Eigi mun síðar sýnna": en Grettir li va respondre: “Fins ara les meves prediccions no han hagut de menester gaire temps per veure's acomplertes i aquesta vegada no hi serà una excepció. Protegeix-te (lit.: posa't en guàrdia), si vols. Més endavant ja no n'hi haurà millor oportunitat” (vocabulari: #1. aldur: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 142: 15. átt — aldr, „lange gelebt“ (bis sie erfüllt wurden); der sinn ist also: meine weissagungen gehen bald in erfüllung; #2. sýnn: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 142: 16.17. mun — sýnna, „wird es eine bessere gelegenheit geben“; #3. vara sig: Cf. Baetke 19874, pàg. 700: vara sik, varast sich vorsehen, sich in acht nehmen, auf der Hut sein)
4. (sjáandique hi veu (que té visió a un o a tots dos ulls)
♦ sýnn á báðum augum: que hi veu amb tots dos ulls
♦ → einsýnn “borni; d'idees estretes, d'esperit estret”
♦ → sannsýnn “equitable, just”

sýnt <adv.>:
1. (greinilegaevidentment (clarament)
Gunnlaugur svarar: "Hvorgi þeirra Önundar né Þorfinns er jafnmenni föður míns því að þig skortir sýnt við hann. Eða hvað hefir þú í móti því er hann deildi kappi við Þorgrím goða Kallaksson á Þórnessþingi og við sonu hans og hafði einn það er við lá?": en Gunnlaugur li va contestar: “Ni l'Önundur ni en Þorfinnur no poden pas comparar-se a mon pare, i fins i tot tu ets li ets clarament inferior. O és que per ventura tens res que es pugui equiparar al combat que va disputar amb el godó Þorgrímur Kallaksson i els seus fills al þing de Þórnes on va haver d'heure totsol (sense ajut) el que hi estava en joc?” (vocabulari: #1. e-n skortir við e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 562: skortir e-n við e-n jmd. steht hinter einen anderen zurück, ist einem anderen gegenüber im Nachteil; #2. liggja við: Cf. Baetke 19874, pàg. 384: liggja við zu gewinnen oder zu verlieren sein, auf dem Spiel stehen )
2. (mjög, mikiðmolt (en alt grau)

sýnu <adv.>:
molt
♦ sýnu <+ adj. en grau compar. o superl.>molt (o: significativament) més <+ adj. en grau compar. o superl.>
♦ sýnu betri: clarament millor
♦ sýnu meir: considerablement més

sýp:
1ª pers. sg. del present ind. de súpa “beure [a glops], fer un glop”

sýpinn, sýpin, sýpið <adj.>:
variant de sípinn, sípin, sípið ‘estret -a, mesquí -ina, garrepa, mancat -ada de generositat’

sýpur:
2ª i 3ª pers. sg. del present ind. de súpa “beure [a glops], fer un glop”

sýpris·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
camamilla f de Maó, camamilla groga, camamilla f de muntanya, camamilla baleàrica, camamil·la f de la mar (Mall.), camamil·la f (Men.), camamil·lera f (Men.), camamil·la f de la Mola (Men.), camamil·la f de Maó (Men.) (planta Santolina chamaecyparissus ssp. magonica)

sýpris·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] cupressàcies f.pl (sýprusætt)

sýprus <m. sýpruss, sýprusar>:
xiprer m, ciprer m (Val., Men.) (arbre Cupressus sempervirens)

sýprus·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] cupressàcies f.pl

<> sýr <f. sýr, sýr. Ac. sg. & Dat. sg.: sú; Gen. pl.: súa; Dat.pl.: súm>:
truja f, trutja f (Bal., ekki ritm./no lit.)

sýra¹ <f. sýru, sýrur. Gen. pl.: sýra>:
1. <QUÍMàcid m 
◊ sýrur og basar: àcids i bases
2. <FAM = LSDàcid m (LSD)
3. (sýrustilliracidulant m (additiu alimentari)
◊ sýrur eru notaðar til að breyta sýrustigi matvæla og/eða til að gefa matvælum súrt bragð: els acidulants s’empren per a modificar l’acidesa d’un aliment i/o conferir-li un sabor àcid

sýra² <f. sýru, no comptable>:
(súrleikiacidesa f, aciditat f, fortor f (FAM Mall.)

sýra³ <f. sýru, no comptable>:
<CULINsýra, xerigot de llet fet fermentar, de gust agre

sýra <sýri ~ sýrum | sýrði ~ sýrðum | sýrte-ð>:
<CULINfer fermentar una cosa posant-hi llevat
♦ sýra deigið: <CULINfer fermentar la pasta [de farina], estovar la pasta [de farina]
lítið súrdeig sýrir (ζυμοῦν:   μικρὰ ζύμη ὅλον τὸ φύραμα ζυμοῖ) allt deigið: una mica de llevat fa fermentar tota la pasta
ekki hafið þið ástæðu til að státa ykkur! Vitið þið ekki að lítið súrdeig sýrir (ζυμοῦν:   οὐκ οἴδατε ὅτι μικρὰ ζύμη ὅλον τὸ φύραμα ζυμοῖ;) allt deigið?: no teniu motiu per gloriar-vos-en! Que per ventura no sabeu que una mica de llevat fa fermentar tota la pasta?

Sýrakúsa <f. Sýrakúsu, no comptable>:
Siracusa f (Συράκουσαι -ούσων o Συρακοῦσαι -ῶν)
◊ vér tókum höfn í Sýrakúsu og dvöldumst þar þrjá daga: vàrem atracar a Siracusa i hi romanguérem tres dies

sýrast <sýrist ~ sýrumst | sýrðist ~ sýrðumst | sýrst>:
entrar en fermentació
♦ deigið sýrist: <CULINla pasta [de farina] està fermentant [amb el llevat], la pasta [de farina] s'està estovant [amb el lleute]
fólkið tók þá deigið, sem það hafði, áður en það sýrðist (ħāˈmēt͡s ~ חָמַץ:   wa-i̯ʝiɕˈɕāʔ   hā-ˈʕām   ʔɛθ־bət͡sēˈq-ō   ˈtˤɛrɛm   ʝɛħˈmāt͡s,   וַיִּשָּׂא הָעָם אֶת-בְּצֵקוֹ, טֶרֶם יֶחְמָץ), batt deigtrogin innan í klæði sín og bar þau á öxlum sér: el poble prengué aleshores la pasta que tenia abans que no hagués fermentat, es lligaren les pasteres dins la seva roba i les traginaren sobre les espatlles
og þeir bökuðu ósýrðar kökur af deiginu, sem þeir höfðu með sér úr Egyptalandi, því að deigið hafði ekki sýrst (ħāˈmēt͡s ~ חָמַץ:   kī   lɔʔ   ħāˈmēt͡s,   כִּי לֹא חָמֵץ), þar eð þeir voru reknir burt úr Egyptalandi og máttu engar viðtafir hafa og höfðu því ekkert búið sér til veganestis: i van coure coques àzimes (maçot) de la pasta que s'havien endut d'Egipte, ja que encara no havia fermentat quan foren expulsats d'Egipte i no s'havien pogut entretenir ni a preparar provisions per al viatge
aðra dæmisögu sagði Jesús þeim: „Líkt er himnaríki súrdeigi er kona tók og fól í þrem mælum mjöls uns það sýrðist (ζυμοῦν:   ...ζύμῃ, ἣν λαβοῦσα γυνὴ ἐνέκρυψεν εἰς ἀλεύρου σάτα τρία ἕως οὗ ἐζυμώθη ὅλον) allt“: en Jesús els contà una altra paràbola: «El Regne del cel és com el llevat que una dona va agafar i amagar dintre tres mesures de farina, fins que va fermentar tota»
♦ heyið sýrist: el fenàs ha entrat en fermentació

sýrður, sýrð, sýrt <adj.>:
acidulat -ada, agre -a
þeir eru allir hórkarlar (מְנָאֲפִים), þeir eru eins og glóandi ofn, sem bakarinn aðeins hættir að kynda frá því hann hefir hnoðað deigið, uns það er gagnsýrt (ħāˈmēt͡s ~ חָמַץ:   ʝiʃˈbōθ   mēˈʕīr   mi-lˈlūʃ   bāˈsˁēq   ʕaδ־ħumsˁāˈθ-ō,   יִשְׁבּוֹת מֵעִיר, מִלּוּשׁ בָּצֵק עַד-חֻמְצָתוֹ)tots ells són adúlters. Són com un forn que crema que el flequer només deixa de fer cremar des que ha fonyat la pasta fins que aquesta ha llevat del tot
♦ sýrður rjómi: <CULINcrema (o: nata) agra, nata acidulada
♦ sýrt brauð: <CULINpa fermentat

sýrena <f. sýrenu, sýrenur. Gen. pl.: sýrena>:
lilà m (planta Syringa vulgaris) (garðasýrena; dísarunni)

sýr·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
escórpora cap-roja, polla f, escórpora groga (o: escórpora dels bruts; o: escórpora de fang(Tarr.), cap-roig m, calroig m (Mall.: ekki ritm./no lit.), roja f (Men., Eiv.) (peix Scorpaena scrofa)
  El DLC de l'IEC (1995) p. 344 anomena aquest peix escórpora cap-roig i a les pp. 1445 i 766, en canvi, escórpora cap-roja.  

sýrill <m. sýrils, sýrlar>:
(sýrukersýrill o sýruker , bóta o tina dins la qual hom deixava fermentar el xerigot perquè es convertís en sýra

sýring <f. -sýringar, no comptable>:
<QUÍMoxidació f (oxun)
♦ sýring á e-u: oxidació d'una cosa

-sýringur <m. -sýrings, -sýringar>:
Sufixoide emprat en la formació de les designacions dels òxids. Exemples:
♦ → kolsýringur “monòxid de carboni” (CO)
♦ → koltvísýringur “diòxid de carboni” (CO2)
♦ → einsýringur “monòxid”
♦ → köfnunarefnissýringur “monòxid de nitrogen, òxid nítric” (NO)

Sýr·land <n. -lands, no comptable>:
1. (í nútímaSíria f (a l'actualitat)
2. (í fornöld = AssýríaAssíria (a l'antiguitat)

Sýrlands·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president sirià, presidenta siriana, president m de Síria, presidenta f de Síria

Sýrlands·konungur <m. -konungs, -konungar>:
(í fornöld = Assýríukonungurrei assiri, rei m d'Assíria (a l'antiguitat)

Sýr·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
1. (í nútímasirià m, siriana f (a l'actualitat)
2. (í fornöld = Assýringurassiri m, assíria f (a l'antiguitat)

sýr·lenska <f. -lensku, pl. no hab.>:
siríac m, llengua siríaca

sýr·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
1. <GENsirià -ana
♦ sýrlenskar bókmenntirliteratura siriana
2. (frá eða í Sýrlandi hinu forna, assýrískursiríac -a
♦ sýrlenska helgisiðakerfið, hið sýrlenska helgisiðakerfiel ritu siríac
♦ sýrlenska kirkjanl'església siríaca
♦ sýrlenska stafrófiðl'alfabet siríac
♦ Tatían (o: Tassían) hinn sýrlenskiTacià el siríac

-sýrlingur <m. -sýrlings, -sýrlingar>:
Sufixoide emprat en la formació de les designacions dels àcids febles. Exemples:
♦ → brennisteinssýrlingur “àcid sulfurós” (H2SO3)
♦ → hýpóklórsýrlingur “àcid hipoclorós” (HClO)
♦ → klórsýrlingur “àcid clorós” (HClO2)
♦ → saltpéturssýrlingur “àcid nitrós” (HNO2)

sýru·bindandi, -bindandi, -bindandi <adj.>:
antiàcid -a
♦ sýrubindandi lyfantiàcid m (fàrmac)

sýru·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kera (o: -kerja); dat.pl.: -kerum (o: -kerjum)>:
sýruker o sýrill , bóta o tina dins la qual hom deixava fermentar el xerigot perquè es convertís en sýra

sýru·meðfarinn, -meðfarin, -meðfarið <adj.>:
acidulat -ada

sýru·stig <n. -stigs, -stig>:
pH m

sýru·stillir <m. -stillis, -stillar>:
(aukefni í matvælumacidulant m (additiu alimentari regulador o corrector de l'acidesa dels aliments)

sýsla <f. sýslu, sýslur. Gen. pl.: sýslna>:
1. (starfocupació f (activitat, treball, feina)
♦ → búsumsýsla (bús-umsýsla)“administració i gestió d'un mas”
♦ → búsýsla “gestió d'un mas, treball del mas”
♦ → konungssýsla “vegueria, representació del rei en un territori”
♦ → stjórnsýsla “administració”
♦ → tilsýsla “disposició, preparació”
♦ → umsýsla “activitat, feina”
2. <ADMIN ÍSLsýsla f, cadascuna de les 24 comarques o districtes en què és dividida administrativament Islàndia. Les sýslur estan organitzades en → hreppar (→ hreppur; → kjördæmi). Al costat de les sýslur hi ha les viles amb administració pròpia, que reben el nom de kaupstaðir (→ kaupstaður)
3. <ADMIN CATcomarca f, als Països Catalans
4. <ADMIN FRAdepartament f, a França
5. <ADMIN USAcomtat m, divisió territorial administrativa existent en els Estats Units d'Amèrica

SÝSLUR (cf. també → kaupstaður i → landsvæði)

1 Árnessýsla 15 Skagafjarðarsýsla
2 Austur-Barðastrandarsýsla 16 Snæfellsnessýsla
3 Austur-Húnavatnssýsla 17 Hnappadalssýsla
4 Austur-Skaftafellssýsla 18 Strandasýsla
5 Borgarfjarðarsýsla 19 Suður-Múlasýsla
6 Dalasýsla 20 Suður-Þingeyjarsýsla
7 Eyjafjarðarsýsla 21 Vestur-Barðastrandarsýsla
8 Gullbringusýsla 22 Vestur-Húnavatnssýsla
9 Kjósarsýsla 23 Vestur-Ísafjarðarsýsla
10 Mýrasýsla 24 Vestur-Skaftafellssýsla
11 Norður-Ísafjarðarsýsla 25
12 Norður-Múlasýsla 26
13 Norður-Þingeyjarsýsla 27
14 Rangárvallasýsla 28



sýsla¹ <sýsla ~ sýslum | sýslaði ~ sýsluðum | sýslaðe-ð>:
enllestir una cosa (efectuar, realitzar, fer una cosa)
þá stóð konungur upp og gekk út með þeim Birni. Þá tók hann upp sverð búið og fingurgull og seldi Birni. "Sverð þetta gef eg þér. Það gaf mér í sumar Rögnvaldur jarl. Til hans skuluð þér fara og bera honum þau mín orð að hann leggi til ráð og sinn styrk að þú komir fram erindinu. Þykir mér þá vel sýslað ef þú heyrir orð Svíakonungs og segi hann annað tveggja, já eða nei. En fingurgull þetta fær þú Rögnvaldi jarli. Þessar jartegnir mun hann kenna": el rei es va aixecar i va sortir amb en Bjǫrn i els seus homes. Llavors va agafar una espasa [bellament] adornada i un anell d'or i els va donar al Bjǫrn. [El rei li va dir:] “Et dono aquesta espasa. El iarl Rǫgnvaldr la'm va donar aquest estiu. Vull que l'aneu a veure i que li porteu aquest missatge de part meva: que us doni consells i el seu ajut perquè pugueu dur a terme la vostra missió. Consideraré que l'heu duta a terme satisfactòriament si escolteu les paraules del rei de Suècia, tant si hi diu que sí com si hi diu que no. Pel que fa a aquest anell d'or, doneu-lo al iarl Rǫgnvaldr, car reconeixerà, per aquests senyals, que realment sóc jo qui us hi envia”
eftir það reið Þórólfur heim og þóttist nú hafa vel sýslað. En þeir er eftir Spá-Gilsi hljópu fengu tekið hann út við klif er upp ríður úr fjörunni. Fengu þeir þá af honum sannar sögur. Og er hann hafði sagt allt sem farið hafði tóku þeir hann af lífi og kösuðu hann þar við klifið en þeir tóku gripina og færðu Arnkatli: després d'això, en Þórólfur se'n tornà a ca seva i pensava que havia enllestit bé la seva cosa. Però els qui empaitaven en Gils vident el varen capturar devora un espadat que s'alça a la platja. Aleshores varen esbrinar d'ell tota la veritat. I quan els ho hagué contat tot tal i com s'havia esdevingut, el mataren i el soterraren amb pedres al peu de l'espadat. Varen agafar-li els objectes de valor que duia i els portaren a l'Arnkell
skipkoma spyrst brátt og svo það hver stýrimaður er. Höskuldur spyr útkomu Ólafs sonar síns og verður feginn mjög og ríður þegar norður til Hrútafjarðar með nokkura menn. Verður þar fagnafundur með þeim feðgum. Bauð Höskuldur Ólafi til sín. Hann kvaðst það þiggja mundu. Ólafur setur upp skip sitt en fé hans er norðan flutt. En er það er sýslað ríður Ólafur norðan við tólfta mann og heim á Höskuldsstaði. Höskuldur fagnar blíðlega syni sínum. Bræður hans taka og með blíðu við honum og allir frændur hans. Þó var flest um með þeim Bárði: la notícia de l'arribada del vaixell s'escampà aviat i també qui n'era el patró. En Höskuldur es va assabentar de l'arribada des de Noruega del seu fill Olau i es va posar molt content i immediatament es va posar en camí cap al fiord de Hrútafjörður al nord, acompanyat d'alguns homes. Allà es va produir un encontre ple d'alegria entre pare i fill. En Höskuldur va convidar l'Olau a anar a ca seva. Ell li va dir que ho acceptava de grat. L'Olau va treure el vaixell a terra però va fer transportar els seus béns al sud [a ca son pare]. I quan això estigué enllestit, l'Olau va baixar del nord amb onze homes més i anà a ca seva a Höskuldsstaðir. En Höskuldur fa rebre càlidament el seu fill. Els seus germans també el varen rebre amb alegria, així com tots els seus parents. Tot i que la relació amb tots ells era càlida, els lligams més estrets eren entre ell i en Bárður
Egill gekk þá leið sína og eigi langt, áður félagar hans komu í mót honum ellefu, en sex gættu skips; þeir spurðu, hvað hann hefði sýslað. Hann kvað þá: l’Egill llavors se n'anà d'allà i no feia gaire que caminava que onze dels seus companys li sortiren a l'encontre (sis més guardaven el vaixell). Ells li preguntaren què havia fet. Ell els va declamar [aquesta estrofa]
en um dag nokkurn kölluðu þeir prestinn til sín, hann varði einskis af þeim nema góðs eins, teygðu hann heiman með sér og kváðust fara skyldu í annað hérað að sýsla þar nokkuð, það er þeir þurftu, og báðu hann fylgja sér, höfðu með sér heimamann sinn er vissi þessi ráð með þeim. Fóru þeir á skipi eftir vatni því er Rönd heitir og fram með vatnsströndinni og lentu við nes það er Skiptisandur heitir. Þeir gengu þar á land upp og léku stund nokkura. Þá fóru þeir í nokkurn leyndan stað. Þá báðu þeir verkmanninn ljósta hann öxarhamarshögg. Hann sló prest svo að hann lá í svíma: un dia, emperò, varen cridar el prevere. Ell no espera més que bé d'ells. El varen ginyar perquè deixés el mas amb ells dient-li que havien d'anar a una altra contrada per a enllestir-hi quelcom que els urgia i pregant-li que els hi acompanyés. Amb ells se n'enduien un heimamaður, un missatge de llur mas, que estava al corrent de llurs plans. Van resseguir, a bord d'un vaixell, la vorera d'un llac que es diu Rönd, avançant riba amunt i atracaren al peu d'un promontori que es diu Skiptisandur. Allà hi desembarcaren i hi estigueren jugant una estona. Després es dirigiren a un indret abscons. Allà varen manar al treballador de llur mas que pegués al prevere un cop amb la cabota de la destral. L'home va pegar-hi un cop a[l cap de]l prevere que va quedar estès estabornit
en þessi kallaði á tíu sína þjóna og fékk þeim tíu pund og sagði til þeirra: Sýslið (πραγματεύεσθαι:   πραγματεύσασθε ἐν ᾧ ἔρχομαι) þar til að eg kem aftur: i aquest va cridar deu dels seus servents i a cadascun li va donar deu lliures i els digué: “Trafiqueu-hi (feu-hi alguna cosa, negocieu-hi) fins que torni” (Luter 1522: diſſer fod/dert zehen ſeyner knechte vnd gab yhn zehen pfundt / vnd ſprach zu yhn / handellt / bis ich widder kome; Vulgata: Vocatis autem decem seruis suis, dedit eis [illis] decem mnas [minas], et ait ad illos: “Negotiamini, dum uenio”; Cristià II 1524: oc hand framkallit ſine thij ſuenne / oc gaff thennom thij pund oc ſagde til thennom / „kiøbſlaer ſso lenge ieg egenkommer“. L'equació és, doncs: πραγματεύεσθαιnegōtiārīhandelnkøbslaa, købslagesýsla)
það skeði og þá hann kom aftur sem hann hafði ríkið undir sig tekið, skipaði hann að kalla á þá sömu þjóna, hverjum hann hafði féið fengið svo að hann vissi hvað mikið hver hefði sýslað (διαπραγματεύεσθαι:   ἵνα γνοῖ τίς τί διεπραγματεύσαντο)i es va esdevenir que, quan va tornar, després que s'hagués fet càrrec del regne, va fer cridar aquells mateixos servents als quals havia donat els seus diners a fi de saber qué n'havia tret negociant-hi (traficant-hi) cadascun d'ells (Luter 1522: Vnd es begab ſich da er wider kam / nach dem er das reych eynge/nommen hatte / hies er die knecht foddern / wilchen er ſeyn gellt geben hatte / das er wiſte / was eyn iglicher gehandellt hatte; Vulgata: Et factum est ut rediret, accepto regno, et iussit [ad se] uocari seruos [illos], quibus dedit pecuniam, ut sciret quantum quisque negotiatus esset [quantum negotiati essent]; Cristià II 1524: oc thet er ſkeedir ther hand egenkom oc haffde annamit rijgiit / oc hand bøød the ſaenne kallis til ſig huilke hand haffde giffuit penninge / at hand wille wide huor møgit huer haffde købſlagit. L'equació és, doncs: διαπραγματεύεσθαιnegōtiārīhandelnkøbslaa, købslagesýsla)
♦ hvað ert þú að sýsla þessa dagana?: <LOC FIGquè estàs fent actualment?
♦ sýsla e-s: ocupar-se d'una cosa (proveir, tenir cura o esment de)
og tókum annars dags land í Sídon. Júlíus birti sig og blíðan við Pál og lofaði honum að ganga til sinna góðra vina að sýsla (τυχεῖν:   φιλανθρώπως τε ὁ Ἰούλιος τῷ Παύλῳ χρησάμενος ἐπέτρεψεν πρὸς τοὺς φίλους πορευθέντι ἐπιμελείας τυχεῖν) sinna nauðþurfta (ἐπιμελείας)i l'endemà desembarcàrem a Sidó. En Juli també es va mostrar gentil amb en Pau i li permeté d'anar a cals seus amics per a proveir les seves necessitats (Luter 1522: vnd kamen des andern tages hynab gen Sidon / vnd Julios hielt ſich freuntlich gegen Paulon / erleubt yhm zu ſeynen gutten freunden zu gehen / vnnd ſeyner pflegen; Vulgata: Sequenti autem die, deuenimus Sidonem. Humane autem tractans Iulius Paulum, permisit ad amicos ire, et curam sui agere; Cristià II 1524: oc komme thend anden dag ned til Sidon. Oc Julius holt ſeg wenlig i mod Poveld / oc gaff hannom loff at gaa til ſine gode wenner / ſom ſkulle giøre hannom got. L'equació és, doncs: τυχεῖν ἐπιμελείαςcūram suī agereseiner pflegengøre hannem godtsýsla)
♦ sýsla e-ð til e-s: disposar o fer una cosa per a aconseguir una cosa o vèncer algú
nú segir hún, at hún má ekki til hefnda sýsla, fyrr en heim koma aðrir hvárir, Ragnarr eða synir hans. "En þér skuluð vera hér þar til, en ekki skal af spara at eggja til hefnda, jafnt sem þeir væri mínir synir": llavors els va dir que no podia disposar (fer) res per a venjar-los abans que en Ragnarr o bé els seus fills no tornessin a casa, “però vosaltres romaneu aquí fins llavors, i res no s'estalviarà (és a dir, no deixaré escapar cap ocasió) per a incitar-vos a prendre venjança exactament igual com si haguessin estat fills meus”
en er konungr sá þat, at þeir sýsluðu ekki til frama at svá búnu, þá bað hann þá frá leggja. Gerðu þeir svá, lǫgðu saman skipunum: però quan el rei [Sverrir] va veure que en aquelles circumstàncies no farien res que els procurés profit (fama?) va donar ordre als cames-de-beç que empreguessin la retirada. Així ho feren [i tot seguit] reagruparen llurs vaixells
skipit tók þegar er hon var á komin hinn mesta skrið ok lendi síðan á Bretlandi undir kastala einum myklum ok ósœkiligum. En herra sá er þann kastala átti var kallaðr at nafni Meriadus ok fyrir því at hann átti nǫkkut at sýsla til eins granna [ms.: greifa] síns (hann átti í illdeildum við greifa einn, nágranna sinn?), þá var hann árla upp staðinn ok vildi brott senda hirðlið sitt at gera skaða óvinum sínum: tan bon punt ella va haver pujat a bord, el vaixell va començar a avançar a la màxima velocitat i va arribar després a Bretanya, al peu d'un castell, gran i inexpugnable. I el senyor que tenia aquell castell es deia Meriadus i, per tal com havia d'enllestir quelcom amb un veí seu (tenia comptes pendents amb un veí seu?), s'havia llevat d'hora i volia enviar la seva guàrdia personal a fer mal al seu enemic (L’original fa: La neifs s'en vet, que tost l'en meine. ǁ En Bretaine est venu al port, ǁ Suz un chastel vaillant e fort. ǁ Li sire a ki le chastel fu ǁ Aveit a nun Meriadu; ǁ Il guerr[ei]ot um sun veisin; ǁ Pur ceo fu levé par matin, ǁ Sa gent voleit fors enveier ǁ Pur sun enemi damager)
♦ sýsla um e-ð: ocupar-se d'una cosa (tenir esment o cura d'un afer, encàrrec etc.)
Eyjólfur Ingjaldsson var oft við skip um sumarið og áttu þeir Hreiðar mart saman í vinfengi. Hreiðar sagði honum að hann vildi hér vistast um veturinn, kveðst vera fúsastur til Ingjalds að frásögn annarra manna. Eyjólfur segir föður sinn ekki hafa það í vanda lagt en þó lést hann mundu um sýsla: l’Eyjólfur Ingjaldsson, durant aquell estiu, va anar sovint al vaixell [d'en Hreiðar] i ell i en Hreiðar es feren bons amics. En Hreiðar li va dir que volia cercar allotjament per a passar-hi l'hivern i que, pel que havia sentit a dir, estaria molt disposat a (li complauria molt) allotjar-se a ca l'Ingjaldur. L'Eyjólfur li va dir que son pare no ho solia fer, però que miraria a veure què hi podria fer (vocabulari: #1. vinfengi: En Baetke 19874, pàg. 740: áttu þeir mart saman í vinfengi sie hielten gute Freundschaft; #2. vandi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: leggja í vanda sinn sich zur Gewohnheit machen, pflegen)
♦ sýsla um bú: administrar i gestionar un mas
Óspakur tekur það með þökkum, fer um haustið á Mel með feng sinn og gerist brátt hollur Oddi, sýslar vel um búið og vinnur sem tveir aðrir. Oddi líkar vel við hann. Líða þau misseri og er vorar býður Oddur honum heima að vera og kveðst svo betur þykja. Þykir mönnum mikils um vert hversu þessi maður gefst. Hann er og vinsæll sjálfur og stendur nú búið með miklum blóma og þykir engis manns ráð virðulegra vera en Odds: l’Óspakur va acceptar donant-li les gràcies i per la tardor va fer cap a Melur amb les seves pertinences i ràpidament va demostrar a l'Oddur que aquest podia confiar en ell, tenia bona cura de la granja i hi treballava per dos. L'Oddur estava encantat amb ell. L'hivern va passar i quan va arribar la primavera, l'Oddur va oferir a l'Óspakur de quedar-se a viure definitivament al mas dient-li, en fer-ho, que havia pensat que així era millor. La gent estava vivament impressionada sobre la manera com aquell home donava bona prova [del que havia promès]. També s'havia fet molt estimat de tothom. I llavors el mas va entrar en una gran prosperitat i no hi havia cap altra casa, la situació de la qual es pogués considerar més superba que la de l'Oddur (vocabulari: #1. þykir mikils um vert: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: e-m þykkir mikils um vert jmd. findet es bedeutsam, beachtlich; #2. ráð: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: <...> 8. häusliche Angelegenheiten, Haushalt, Wirtschaft)
♦ sýsla við e-ð (o: að e-u)ocupar-se d'una cosa (estar ocupat o enfeinat amb una cosa, estar fent una cosa)
slíkur maður hugsar ekki mikið um ævidaga lífs síns meðan Guð fær honum nóg að sýsla (ʕāˈnāh ~ עָנָה:   kī   lɔʔ   harˈbēh   ʝizˈkɔr   ʔɛθ־ʝəˈmēi̯   ħai̯ʝā-u̯   kī   hā-ʔɛ̆lɔˈhīm   maʕăˈnɛh   bə-ɕimˈħaθ   libˈb-ō,   כִּי לֹא הַרְבֵּה, יִזְכֹּר אֶת-יְמֵי חַיָּיו: כִּי הָאֱלֹהִים מַעֲנֶה, בְּשִׂמְחַת לִבּוֹ) við fögnuð hjarta síns: un home així no pensarà gaire en els dies de la seva vida mentre Déu (Elohim) s'ocupi prou de la joia del seu cor.

sýsla² <sýsli ~ sýslum | sýslti (o: sýsti) ~ sýsltum (o: sýstum) | sýslt (o: sýst)>:
variant de sýsla¹ ‘efectuar, realitzar, fer’
en Þórður kom heim þá er þeir voru í brottu og sá hvað þar var að sýst og mælti: „Ný slátur er hér nú að höndla“ (SS I, cap. 114, pàg. 160): i en Þórður va arribar a cases quan ells ja se n'havien anat i va veure el que s'hi havia fet i digué: „Ara caldrà preparar nova carn fresca aquí (= per al matbúr o cambra-rebost)(vocabulari: #1. sýsla: Cf. Baetke 19874, pàg. 632: hann sá hvat þar var at sýst er sah, was da verrichtet, geschehen war)
♦ sýsla erindum sínum: enllestir els seus negocis [a un lloc que no és l'habitual]
síðan fór konungr til Túnsbergs, ok þar kom til hans Arnbjǫrn Jónsson ok Símon kýr ok aðrir lendir menn ok sýslumenn ór Víkinni; konungr sagði þeim fyrirætlan sína ok hann ætlar norðr til Bjǫrgynjar, þegar hann hefir sýst eyrendum sínum, at gjǫra brúðlaup sitt eptir einkamálum þeirra jarls. Þeir segja at hann mætti með øngu móti brott fara fyrir ófriði þeim er þar var: després, el rei va anar a Túnsberg, on anaren a trobar-lo l'Arnbjǫrn Jónsson i en Símon Vaques i d'altres lendir menn (homes ligis) i sýslumenn (veguers, sobrejunters) de la Víkin. El rei els va comunicar la seva intenció d'anar al nord, a Bergen, per a fer-hi el seu casament segons el que havien acordat ell i el iarl tan bon punt hagués enllestit els seus quefers. Ells li respongueren que no ho fes de cap de les maneres a causa del conflicte que hi havia a la Víkin
nú sem þessi tíðendi váru fregin um allt landit, þá leituðu margir við at bera hana, er allsekki gátu at sýstquan aquesta nova es va escampar per tot el país, molts van provar de portar-la-hi (la filla del rei fins a dalt de tot del puig), cosa que, però, no pogueren pas aconseguir
Saphan ritari fór ok flutti þetta erendi við kennimanninn ok hann játaði at svá skyldi vera. Helchías byskup segir Saphanó ritara at hann hafði fundit lǫgbók eina í musterinu. Hann seldi Saphanó bókina ok bað hann lesa ok svá gerði hann. Fór hann síðan aptr á konungsfund ok sagði honum at sýst var þat erendi sem hann var til sendr: el secretari Safan anà i va complir aquest encàrrec amb el sacerdot i aquest li va assegurar que així seria. El bisbe Helquies digué al secretari Safan que havia trobat un llibre de la Llei al temple. N'Helquies donà el llibre a Safan i li pregà que el llegís i així ho va fer. Tot seguit, el secretari Safan anà a trobar de nou el rei i li comunicà que l'encàrrec que l'havia enviat a fer estava fet
fara þá Gabaonítę brottu með svá sýstu erendi: i després, acomplerta així llur missió, els gabaonites se n'anaren

sýslast <sýslast ~ sýslumst | sýslaðist ~ sýsluðumst | sýslastað e-u>:
1. (gerast, verðaenllestir-se, fer-se (efectuar-se, realitzar-se)
þá segir Gunnhildur: "Vér skulum þá fara allt annan veg með voru ráði, gera oss minna fyrir. Haraldur og Erlingur skulu sitja í haust á Norð-Mæri. Mun eg og fara með yður. Skulum vér þá öll saman freista hvað að sýslist": aleshores la Gunnhildur va dir: “Llavors haurem de seguir una altra tàctica i moderar-nos en els nostros esforços. Vosaltres dos, Haraldur i Erlingur, passareu la tardor a Norð-Mæri, i jo us hi acompanyaré. Després tots nosaltres plegats intentarem el que s'hi pugui fer” (vocabulari: #1. gera sér minni fyrir: Cf. Baetke 19874, pàg. 192: gera sér mikit fyrir viele Umstände, große Mühe machen; #2. sýsla: Cf. Baetke 19874, pàg. 632: freista hvat at sýslisk versuchen, was sich tun läßt)
♦ sýslast um e-ð: #1. (fást við e-ðocupar-se d'una cosa (estar ocupat amb una cosa); #2. (fara, ferðastanar (viatjar)
en sem þeir sýsluðust (συστρέφειν ~ συστρεφόμενος συστρεφομένη συστρεφόμενον:   συστρεφομένων δὲ αὐτῶν ἐν τῇ Γαλιλαίᾳ εἶπεν αὐτοῖς ὁ Ἰησοῦς) um í Galílea, sagði Jesús til þeirra: Eftirkomandi er það mannsins sonur man ofurseldur verða í manna hendur og líflátinn verða, og á þriðja degi mun hann upp rísa. Og við það urðu þeir næsta hryggvir: i mentre anaven tots junts per la Galilea, Jesús els digué: «És a punt de passar que el Fill de l'home serà lliurat a les mans dels homes i serà executat, i el tercer dia ressuscitarà». I en sentir-ho, es posaren molt trists (Luter 1522: Da ſie aber yhr weſen hatten ynn Galilea / ſprach Jheſus zu yhn. Es iſt zu kunfftig / das des menſchen ſon vber antwort werde ynn der menſchen hend / vnd ſie werden yhn todten / vnd am dritten tage wirtt er auff ſtehen / vnd ſie worden ſeer betrubt; Vulgata: Conuersantibus autem eis in Galilaea, dixit illis Iesus: Filius hominis tradendus est in manus hominum, et occident eum,et tertio die resurget". Et contristati sunt uehementer)
biðjið fyrir oss. Vort traust er það að vér höfum góða samvisku og kostgæfum oss til vel um að sýslast (ἀναστρέφειν ~ ἀναστρέφεσθαι:   ἐν πᾶσιν καλῶς θέλοντες ἀναστρέφεσθαι) hjá öllum: pregueu per nosaltres. La nostra confiança és que nosaltres tenim una bona consciència i ens apliquem a dur-nos bé (= fara vel að e-m, semja sér vel við e-n ?) amb tots (Luter 1522: betet fur vns. Wyr verlaſſen vns aber dar auff / das wyr eyn gut gewiſſen haben ynn allen dingen / vnd wollen gutten wandel furen; Vulgata: Orate pro nobis; confidimus enim quia bonam conscientiam habemus, in omnibus bene uolentes conuersari)

sýslu·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
comissionat m de sýsla, comissionada f de sýsla, amb funcions de funcionari de registre civil

sýslu·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
<ADMIN FRAarrondissement m, a França

sýslu·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GEN & HISTsýslumaður m, cap judicial, administratiu, executiu i antigament també fiscal -a l'Edat Mitjana era l'encarregat de la recaptació d'impostos per al rei- d'una sýsla islandesa (a l'Edat Mitjana també noruega). En la traducció de textos no administratius, p.e., en la traducció de textos medievals, tradueixo aquest mot sistemàticament amb veguer o sobrejunter
og fyrir tilmæli Daníels gjörði konungur þá Sadrak, Mesak og Abed-Negó að sýslumönnum ( ~ :   ū-manˈnī   ʕal   ʕăˌβīδətˈt-āʔ   dī   məδīˈnaθ   bāˈβɛl   lə-ʃaˈδraχ   mēi̯ˈʃaχ   wa-ʕăˌβēδ   nəˈɣō,   וּמַנִּי עַל עֲבִידְתָּא דִּי מְדִינַת בָּבֶל, לְשַׁדְרַךְ מֵישַׁךְ וַעֲבֵד נְגוֹ) yfir Babel-héraði, en sjálfur var Daníel við hirð konungs: i, a requesta d'en Daniel, el rei posà en Xadrac, en Meixac i n'Aved Negó al cap de l'administració de la província de Babilònia, però en Daniel mateix es va quedar a la cort del rei
nú eru hér nokkrir Gyðingar, er þú hefir gjört að sýslumönnum ( ~ :   ʔīˈθai̯   guˈβrīn   ʝəhūδāˈʔīn   ˌdī-manˈnīθā   ʝāθ-əˈhōn   ʕal־ʕăβīˈδaθ   məδīˈnaθ   bāˈβɛl,   אִיתַי גֻּבְרִין יְהוּדָאיִן, דִּי-מַנִּיתָ יָתְהוֹן עַל-עֲבִידַת מְדִינַת בָּבֶל) yfir Babel-héraði, þeir Sadrak, Mesak og Abed-Negó. Þessir menn virða þig að engu, konungur. Þeir dýrka ekki þína guði og tilbiðja ekki gull-líkneskið (וּלְצֶלֶם דַּהֲבָא), sem þú hefir reisa látið: hi ha, doncs, aquí uns jueus, en Xadrac, en Meixac i n'Aved-Negó que tu has posat al cap de l'administració de la província de Babilònia. Aquests homes no t'aprecien en res, o rei. No veneren els teus déus ni adoren l'estàtua d'or que has fet erigir!
2. (í Katalóníupresident m de comarca, presidenta f de comarca (a Catalunya)
3. (í Frakklandiprefecte m de departament, prefecta f de departament (a França)
4. (í Bandaríkjumxèrif m, xèrifa f (als Estats Units)

sýslumanns·embætti <n. -embættis, -embætti>:
càrrec m de sýslumaður

sýslu·mörk <n.pl -marka>:
límits m de sýsla o comarca

sýslun <f. sýslunar, no comptable>:
ocupació f, feina f
þeir mega veita bræðrum sínum aðstoð í samfundatjaldinu og annast það, sem annast ber, en þjónustu skulu þeir eigi gegna. Þannig skalt þú fara með levítana, að því er kemur til sýslunar þeirra (miʃˈmɛrɛθ ~ מִשְׁמֶרֶת:   ˈkāχāh   taʕăˈɕɛh   la-ləwīˈʝim   bə-miʃmərɔˈθ-ām,   כָּכָה תַּעֲשֶׂה לַלְוִיִּם, בְּמִשְׁמְרֹתָם)ajudaran llurs germans a la tenda de l'assemblea i s'hi encarregaran de fer el que s'ha de fer, però no prestaran servei. Així faràs amb els levites pel que concerneix a llur ocupació (funció)
en þeir forsmáðu það og gengu í burt, einn á sinn bústað, en annar til sinnar sýslunar (ἡ ἐμπορία -ίας:   οἱ δὲ ἀμελήσαντες ἀπῆλθον, ὃς μὲν εἰς τὸν ἴδιον ἀγρόν, ὃς δὲ ἐπὶ τὴν ἐμπορίαν αὐτοῦ)però ells ho desdenyaren (no en feren cas) i se n'anaren, l'un al lloc on vivia, i l'altre al seu negoci (al seu quefer, a la seva ocupació) (Luter 1522: Aber ſie verachten das vnd giengen hyn / eyner auff ſeynen acker / der ander tzu ſeyner hantierunge; Vulgata: illi autem neglexerunt: et abierunt, alius in uillam suam, alius uero ad negotiationem suam; Cristià II 1524: men the forſømter oc ginge bort / en til ſiin affvelsgard / en andnen til ſiin købmanſkab. L'equació és, doncs: ἡ ἐμπορία -ίαςnegōtiātio -ōnishantierungekøbmandskabsýslan)
tungan er einninn eldur, veröld full ranglætis. Svo er tungan meðal vorra lima og flekkar allan líkamann og uppkveikir alla vora sýslan (ὁ τροχὸς τῆς γενέσεως:   καὶ φλογίζουσα τὸν τροχὸν τῆς γενέσεως καὶ φλογιζομένη ὑπὸ τῆς γεέννης) nær hún af helvískum upptendruð er: la llengua també és un foc, un món ple d'injustícia. La llengua és situada entre els nostres membres i macula tot el cos i inflama tot el nostre quefer quan és encesa (inflamada) per l'infern (Luter 1522: alſo iſt die zunge vnter vnſeren gelider / vnd befleckt den gantzen leyb / vnd zund an allen vnſern wandel / wenn ſie von der helle entzund iſt; Vulgata: et lingua ignis est, uniuersitas iniquitatis. Lingua constituitur in membris nostris, quae maculat totum corpus, et inflammat rotam natiuitatis nostrae inflammata a gehenna; Cristià II 1524: ſso er tunggen vnder wore ledemod / oc beſmutter thet gandſke legomme / oc optender ald wore omgengelſe nar hun er optendt aff helffvede. L'equació és, doncs: ὁ τροχὸς τῆς γενέσεωςrota nātīuitātis a-swandelomgengelsesýslan)

sýslunar·maður <m. -manns, -menn>:
empleat m municipal o de mancomunitat municipal

sýslu·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
consell m comarcal

sýslungi <m. sýslunga, sýslungar>:
sýslungi m, persona de la mateixa sýsla que una altra

sýslu·vegur <m. -vegar, -vegir>:
camí m comarcal

sýta <sýti ~ sýtum | sýtti ~ sýttum | sýtt>:
lamentar-se, plànyer-se (súta)
◊ sýtið eigi (אָבַל: ʔal־ˌtiθəʔabbəˈlū, אַל-תִּתְאַבְּלוּ) né grátið!: no us lamenteu ni ploreu!
◊ daginn, sem hann steig niður til Heljar, lét ég flóðið sýta (אָבַל: hɛʔĕˈβaltī, הֶאֱבַלְתִּי) missi hans og hélt aftur straumum hans og hin miklu vötn hættu að renna: el dia que ha davallat al país dels morts, he fet que la inundació planyi la seva pèrdua i he retingut els seus rius, i les grans aigües han cessat de fluir
◊ þá munu fiskimennirnir andvarpa og allir þeir sýta (אָבַל: wə-ʔāβəˈlū, וְאָבְלוּ), sem öngli renna í Níl, og þeir, sem leggja net í vötn, munu örvilnast: llavors els pescadors sospiraran i tots els qui tiren l'ham al Nil es planyeran (es lamentaran), i els qui llencen les xarxes a les aigües es desesperaran
◊ landið sýtir (אָבַל: ʔāˈβal, אָבַל), og visnar, Líbanon blygðast sín og skrælnar, Saronsléttan er orðin eins og eyðimörk, Basan og Karmel fella laufið: la terra està de dol i llangueix. El Líban s'avergonyeix i s'asseca, la plana de Saron ha tornat com un desert. El Basan i el Carmel deixen caure llur fullatge
◊ ráðgjafar konungs tala til hans svá segjandi: „Hverja skynsemd sýnir þú, herra konungr, í þessu, er þú fastaðir ok sýttir (בָּכָה: wa-ˈtēβək, וַתֵּבְךְּ | flērĕ, flēbās) sáran, meðan barnit lifði, en nú, þegar sem sveinninn er dauðr, reist þú upp af jǫrðu ok léz þér borð búa ok ert nú glaðr ok kátr” (Stjórn Samuel II, cap. 12): els consellers del rei li parlaren tot dient-li: “Senyor rei, quin seny hi mostreu en el que heu fet, dejunant i lamentant-vos amargament mentre l'infant encara vivia, però ara que l'infant és mort, us heu alçat de terra i us heu fet parar taula i esteu content i alegre?
◊ vei yður, sem nú eruð saddir, því að yður mun hungra. Vei yður, sem nú hlæið, því að þér munuð sýta (πενθέω, πενθήσετε) og gráta: ai de vosaltres, els qui ara esteu saciats, perquè patireu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us planyereu i plorareu!
♦ sýta í e-ð: plànyer la pèrdua d'una cosa, lamentar-se de la pèrdua d'una cosa
♦ sýta í skildinginn: <LOC FIGplànyer cada cèntim (ésser molt estret)
♦ sýtir æ glöggur við gjöfum: <LOC FIGl'avar sempre es lamenta dels regals (perquè cada regal que rep implica que ell, al seu torn, n'haurà de fer un altre)

sýtingur <m. sýtings, no comptable>:
mesquineria (o: mesquinesa) f

sýtinn, sýtin, sýtið <<adj.>:
mesquí -ina

sýtur <<f.pl sýta>:
lleganyes f.pl

sæ- <en compostos>:
1. marí -ina, de mar
2. marítim -a

sæ·angi <m. -anga, -angar>:
normicte operós (peix Normichthys operosus syn. Normichthys operosa islandica)

sæ·barinn, -barin, -barið <adj.>:
allisat -ada i arrodonit -ida per l'acció de l'aigua de la mar (p.e., pedra)
♦ sæbarið grjót: còdols marins

sæ·bjúga <n. -bjúga, -bjúgu. Gen. pl.: -bjúgna>:
holotúria f (equinoderm de la classe dels holoturioïdeus)
♦ sæbjúgu: <BIOLholoturioïdeus m.pl
♦ → kóngasæbjúga “espardenya de mar, pardal de moro”

sæ·björn <m. -bjarnar, -birnir>:
ós marí [septentrional] (mamífer Callorhinus ursinus syn. Otaria ursina)

Sæ·björn <m. -bjarnar, no comptable>:
Sæbjörn m (andrònim)

sæ·blær, -blæ, -blætt <<adj.>:
blau -ava marí -ina

sæ·borg <f. -borgar, -borgir>:
1. <GENvila marítima
2. (sævígifortalesa marítima (fortalesa situada arran de mar)
fyrirverð þig, sæborgin Sídon (māˈʕōz   ha-i̯ˈʝām,   מָעוֹז הַיָּם), því særinn segir: "Eigi hefi ég verið jóðsjúkur og eigi fætt, og eigi hefi ég fóstrað yngismenn né uppalið meyjar": avergonyeix-te, fortalesa marítima de Sidó, car la mar diu: “No he sentit els dolors del part ni he infantat, ni he criat joves ni he pujat donzelles”

Sæ·borg <f. -borgar, no comptable>:
Sæborg f (ginecònim)

sæ·brattur, -brött, -bratt <<adj.>:
de costa escarpada, de penya-segats escarpats (Cf. també la variant sjábrattur)
Haraldr jarl var farinn til lítillar eyjar at veiða hera. Sveinn helt til Helliseyjar; hon er sæbrǫtt ey ok hellir mikill í berginu, ok fell sær fyrir hellisdyrnar at flœðum. Þá er húskarlar Haralds jarls fengu vápn sín af þeim Sveini, fóru þeir þegar á fund Haralds jarls ok sǫgðu honum um skipti þeira Sveins. Jarlinn lét þá þegar hrinda fram skipi sínu, ok eggjaði, at þeir skyldi róa eptir þeim — „ok látum nú til stáls sverfa með oss“. Tóku þeir þá róðr eptir þeim, ok sá þá hvárir aðra ok kendu. Ok er Sveinn sér, at þeir jarl draga eptir þeim, rœddi Sveinn um: „vér munum verða at leita oss ráðs nǫkkurs, þvíat mér er eigi um at finna hann, þannig sem til bakat er, við liðsmun þann, er vera mun. Munu vér þat ráð taka, segir hann, at fara til hellisins ok vita, hvat þar skapisk at váru máli“. Svá gerðu þeir Sveinn. Komu til hellisins at atfalli; settu þar upp skipit, þvíat hellinum veik í bjargit upp; fell þar sær fyrir hellismunnann — Iuerat Comes in insulam lepores captatum. Sveinn in Hellisey tendit; est haec insula ad mare accliuis et in praeruptis antrum ingens, cuius ad os fluens mare allabitur. Postquam reddiderat Sveinn arma, domestici Comitem Haralldum conueniunt et ipsi cum Sveine acta referunt. Comes nauem suam raptim exponi Sveinemque peti iubet; nunc, inquit, cum iis ultima tentabimus; hinc remigando eos sequuntur ut alii alios uiderent; Cum Sveinn cum suis Comitem se sequi uideret, nunc, inquit, consilium quoddam nobis eligendum, nolo enim, tanta, quantam praesagio, uirium disparitate existente, comitem conuenire; Capiemus consilium ut antrum adeamus experturi rei praesentis exitum. Sveinn cum suis ad antrum uenit refluente mare extrahitque nauem, antrum enim, cuius os tunc aquis circumdatum, in altis praeruptorumel iarl Haraldr se n'havia anat a caçar llebres a una illa petita. L’Sveinn es va dirigir a l'illa de Hellisey. És una illa d'espadats escarpats i a la paret d'un d'ells hi ha una gran cova. I, durant la marea alta, la mar arriba fins a l'entrada de la cova. Quan els homes de l'Sveinn hagueren tornat als húskarlar del iarl Haraldr llurs armes, aquests anaren a veure el iarl Haraldr i li contaren com havia estat llur encontre amb l'Sveinn. El iarl els va fer varar immediatament el seu vaixell i els va esperonar a perseguir-lo al rem — “i resolguem d'una vegada per totes aquest afer”. Llavors varen començar a empaitar-lo al rem i de seguida cadascun dels dos partits va estar a la vista de l'altre i es reconegueren. I quan l'Sveinn va veure que el iarl l'estava atenyent, va parlar als seus homes [dient-los]: “Haurem de cercar alguna sortida [a aquesta situació] perquè no tinc interès a enfrontar-me amb ell, així com estan les coses ara, amb la superioritat de forces que hi haurà a favor seu. Així i doncs, prendré la decisió d'anar cap a la cova [de l'espadat de l'illa de Hellisey] i veure què passa amb el nostre afer”. Així ho varen fer l'Sveinn i els seus homes. Varen arribar a la cova durant la marea alta. Varen treure el vaixell de l'aigua [i el ficaren dins la cova], ja que la cova s'endinsava espadat amunt. En aquells moments, la mar arribava fins a l'entrada de la cova

sæ·dauður, -dauð, -dautt <<adj.>:
mort -a [anegat -ada] a la mar

sæ·djöfull <m. -djöfuls, -djöflar>:
gran pescador m abissal (peix Ceratias holboelli)

sæ·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal marí

sædýra·safn <n. -safns, -söfn>:
aquàrium m

sæ·dögg <f. -daggar, -daggir>:
romaní m (planta Rosmarinus officinalis)

sæði <n. sæðis, sæði>:
1. (fræ, frækornllavor f, semença f, sement f,m (de planta)
2. (sáð dýrs og mannssemen m (líquid seminal d'animal & home, esperma)
3. (niðji, afsprengiprogenitura f, plançons m.pl (descendència, conjunt de fills)

sæðing <f. sæðingar, sæðingar, no comptable>:
<VETER & MEDinseminació f [artificial] (El mot s'empra normalment en veterinària. Parlant d'éssers humans se sol emprar més tost tæknifrjóvgun)

sæðingur <m. sæðings, sæðingar>:
gavina cendrosa (ocell Larus canus) (stormmávur)

sæðis·blöðrungur <m. -blöðrungs, -blöðrungar>:
<MEDvesícula f seminal

sæðis·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:
espermatozou (o: espermatozoide) m, cèl·lula f seminal, gàmeta masculí

sæðisfrumna·fæð <f. -fæðar, no comptable>:
<MEDoligospèrmia f

sæðis·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MEDdonant m de semen (o: d'esperma)

sæðis·gúll <m. -gúls, -gúlar>:
<MEDespermatocele f

sæðis·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
<MEDseminoma m, espermatocitoma f, epitelioma m seminal

sæ·eðla* <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
quetsémper m, dragó m (peix Synodus saurus syn. Salmo saurus)

sæ·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna>:
1. orella m de mar (o: de rei) (mol·lusc Haliotis tuberculata)
2. abaló m [roig] (mol·lusc Haliotis rufescens) (gliteyra)

sæeyrna·eldi <n. -eldis, no comptable>:
cria f d'orelles de mar & d'abalons, producció f [aqüicultora] d'orelles de mar & d'abalons

sæ·farandi <m. -faranda, -farendur>:
navegant m & f

sæ·fari <m. -fara, -farar>:
navegant m & f

sæ·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
anemone f de mar, fideus m.pl de mar, ortiga f de mar (Bal.), ortigada f (Alguer(nom de diferents espècies de pòlips marins, p.e. Polyactinia)

sæ·fíll <m. -fíls, -fílar>:
elefant marí (nom de diferents espècies de mamífers del gènere Mirounga)

sæ·gola <f. -golu, no comptable>:
brisa marina

sæ·greifi <<m. -greifa, -greifar>:
‘baró’ m de la pesca (patró que ha pogut fer diners amb el sistema de quotes de captures)

sæ·grænn, -græn, -grænt <<adj.>:
verd -a marí -ina, de color verd mar

sægur <m. sægs, sægir. Gen. pl.: sæga (o: < sægja); dat.pl.: sægum (o: < sægjum)>:
multitud f
♦ sægur af engisprettum: eixam (o: núvol) m de llagostos
♦ sægur af fólki: munió f de persones
♦ → djöflasægur “legió de dimonis”

sæ·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall (o: cavallet) marí, hipocamp m (nom dels peixos del gènere Hippocampus)

sæ·héri <m. -héra, -hérar>:
llebre f de mar, bouet m [de mar] (Val.) (nom de diferents espècies de mol·luscos marins del gènere Aplysia)

Sé·hrímnir <m. -hrímnis, no comptable>:
<MITOLSæhrímnir m, nom del senglar mític de la mitologia norrena que es regenera cada dia i que serveix de menjar als èinheriar. El nom sembla referir-se més aviat a una gegantina balena blava, però l'Snorri especifica al cap. XXXVIII de la seva Gylfaginning que era un verro (de porc o de porc senglar) o gǫltr
þá mælti Gangleri: "Það segir þú að allir þeir menn er í orustu hafa fallið frá upphafi heims eru nú komnir til Óðins í Valhöll. Hvað hefur hann að fá þeim að vistum? Eg hugði að þar skyldi vera allmikið fjölmenni." Þá svarar Hár: "Satt er það er þú segir. Allmikið fjölmenni er þar. En miklu fleira skal enn verða, og mun þó of lítið þykja þá er úlfurinn kemur. En aldrei er svo mikill mannfjöldi í Valhöll að eigi má þeim endast flesk galtar þess er Sæhrímnir heitir. Hann er soðinn hvern dag og heill að aftni. En þessi spurning er nú spyr þú þykir mér líkara að fáir muni svo vísir vera að hér kunni satt af að segja. Andhrímnir heitir steikarinn, en Eldhrímnir ketillinn. Svo er hér sagt: Andhrímnir lætur ǀ í Eldhrímni ǁ Sæhrímni soðinn, ǁ fleska bast, ǀ en það fáir vita ǁ við hvað einherjar alast": aleshores en Gangleri li va dir: “Dius que tots els homes que des del començament del món han mort en combat ara són a ca l'Odin al Valhal·la. Què els dóna de menjar? Vull dir que hi deu haver un enorme nombre d'homes!” Llavors en Hár li va respondre: “El que dius és ver. Allà hi ha una enorme multitud. I serà una multitud encara major [d'aquí fins a la fi del món] i tot i així semblarà massa petita quan arribarà el llop [Fènrir]. Ara bé, mai no hi haurà una multitud tan gran al Valhal·la que no els basti la xuia (si l'Snorri empra aquest mot perquè és l'emprat als Grímnismál, carn) del verro Sæhrímnir. El bullen cada dia i al vespre ja torna a ésser sencer [i viu (?)]. Però, pel que fa a la pregunta que adés has fet, em sembla el més versemblant que són ben pocs els que siguin prou llestos com per poder-te'n donar notícia verídica: Andhrímnir és el nom del cuiner i Eldhrímnir el de la caldera. Així es diu al respecte (Grímnismál 18): L'Andhrímnir fa bullir en Sæhrímnir dins l'Eldhrímnir, la millor carn -i això són pocs els qui ho saben- de la qual es nodreixen els èinheriar

sæ·hvönn <f. -hvannar, -hvannir>:
turbit escocès (planta Ligusticum scoticum)

-sæi <f. -sæi, no comptable>:
Sufixoide emprat en la formació d'abstractes. Exemples:
♦ → djúpsæi “profunditat d'esperit”
♦ → hásæi “idealisme”
♦ → innsæi “perspicàcia”
♦ → langsæi “previdència, fet de tenir la ‘vista llarga’”
♦ → raunsæi “realisme, pragmatisme”
♦ → ósæi “món invisible”

sæi:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit subj. de sjá “veure”

sæjum:
1ª pers. pl. del pretèrit subj. de sjá “veure”

sæ·jurt <f. -jurta, -jurtar>:
planta marina

sækinn, sækin, sækið <adj.>:
brau -ava, impetuós -osa (arravatat, apassionat, vehement, ple d'empenta)
◊ nú takast leikar upp margir í Bænum og sækir Grímur leik á Staðarhól og eigast þeir leika við oft Ólafur Hildisson og Grímur Snorrason. Ólafur var góður leikmaður, harðleikinn og kappsamur en Grímur var eigi aflmikill og linur og ákaflega sækinn. Verður hann því oft vanhluti og hraklegur fyrir Ólafi og leggja þeir á ofan gár og gys. Grímur ræðir að þeim væri það lítilmennska að gera hann að athafnarmanni og gera leik til hans. Þeim þótti þess að broslegra og réðust öngvar bætur á að heldur: A Bær s'hi van fer nombrosos jocs. En Grímur va anar a participar en un joc de pilota a Staðarhóll, i ell i l'Olau Hildisson sovint s'hi van enfrontar en el joc. L'Olau era un bon jugador, rude i impetuós. En Grímur, en canvi, no tenia gaire força física i era un negat per al joc, encara que s'hi apliqués amb extremat arravatament. Per aquesta raó, sovint perdia la jugada, i de mala manera, contra l'Olau, la qual cosa feia que la gent [li] fes bromes i burles. En Grímur els va increpar dient-los que era roí d'ells que fessin riota d'ell i que se'l rifessin d'aquella manera. Quan la gent ho va sentir, encara ho trobaren més motiu per riure, de manera que no va remeiar la cosa sinó més aviat el contrari (La traducció danesa del Kristian Kålund, 1904, p. 26, fa: “i Saurbø foranstaltede man nu lege afholdt, og Grim gik til leg på Stadarhol, hvor Olav Hildeson og Grim Snorreson ofte prøvede kræfter. Olav var dygtig i leg, voldsom og ivrig, Grim havde ikke mange kræfter og ringe hårdførhed, men var meget ilter; han måtte derfor ofte give tabt oferfor Olav og blev ilde medhandlet af ham, og hertil föjede de hån og spot. Grim forestillede dem, at det var uværdigt at have ham til bedste og bruge ham til skive for deres angreb. Heraf havde de endnu mere löjer, og hans ord bevirkede ingen forandring”)

Sækin <f. Sækinnar, no comptable>:
<MITOLSœkin f, nom d'un riu mític de la mitologia norrena
◊ Síð ok Víð, | Sœkin ok Eikin, / Svǫl ok Gunnþró, / Fiǫrm ok Fimbulþul, / Rín ok Rennandi, / Gipul ok Gǫpul, / Gǫmul ok Geirvimul, / þær hverfa um hodd goða, / Þyn ok Vin, | Þǫll ok Hǫll, / Gráð ok Gunnþorin: Sid (= Riulent) i Vid (= Riuample), Sœkin (= Riubrau, Riuimpetuós) i Eikin (= Riuenfuriat), Svol (= Riufresc) i Guntro (= Riualtiu), Fiorm (= Riuràpid) i Fimbultul (= Gran Þulr = (aquí) Gran Retrunyidor?), Rin i Rennandi (= Riucorrent), Gípul (?) i Gòpul (?), Gòmul (= Riuvell) i Gèirvimul (= Pul·lulant de Llances). Vet ací els rius que cenyeixen el tresor dels déus, Tin (= Riubrogent) i Vin (= Riuamic), Tol (?) i Hol (= Riuinclinat), Grad (= Riuglotó) i Guntorin (= Agosarat en el combat)

sækja <sæki ~ sækjum | sótti ~ sóttum | sótte-ð ~ e-n>:
A. <ús personal>
I. <e-n>
1. <GENanar a cercar una cosa ~ algú
♦ sækja e-n: anar a cercar algú
♦ sækja lækni: anar a cercar un metge, fer venir un metge
♦ sækja lækni til sjúklings: portar un metge a un malalt, anar a cercar un metge perquè visiti un malalt
♦ sækja e-ð langt: anar-hi a cercar una cosa lluny
♦ eiga ekki langt að sækja: <LOC FIGno cal anar gaire lluny per adonar-se'n d'on li ve això
♦ það er langt sótt (o: langsótt)<LOC FIGés molt rebuscat això, això s'aguanta pels pèls
♦ sækja e-ð þangað: anar-hi a cercar una cosa
♦ sækja í sig veðrið<LOC FIG(magnastcobrar forces i ànims, fer-se fort
♦ þetta er hart sótt<LOC FIGaixò ha costat moltes penes i treballs
2. (fara & koma á e-n staðanar a (assistir amb assiduïtat a & visitar, anar a veure)
♦ sækja e-n heim: #1. (heimsækja) anar a ca algú, anar a veure algú (visitar);
♦ líkur sækir líkan heim (o: sækjast sér um líkir)mai no s'ajunten si no s'assemblen, els ocells del mateix color sempre volen plegats, Déu els cria i ells s'apleguen, els iguals s'acaben ajuntant
♦ sækja fund e-s: #1. (heimsækja) fer una visita a algú (anar-lo a veure); #2. (vera viðstaddur fundi eða móti, koma á fund) assistir a una reunió (o: trobada; o: assemblea) amb algú (participar-hi); #3. <POLÍT> anar a un míting
♦ fundurinn var vel sóttur: #1. <GEN> a la trobada ǁ a la reunió hi va assistir molta de gent; #2. <POLÍT> al míting hi va assistir molta de gent
♦ sækja fyrirlestra: assistir a classes (d'universitat)
♦ sækja kirkjuna: anar a l'església
♦ sækja skóla: anar a escola
♦ sækja tíma: anar a una classe
3. (um farartækidesviar-se (vehicles)
♦ bíllinn sækir til hægri: el cotxe es desvia cap a la dreta
4. (ráðast áatacar (dur a terme un atac, agredir)
♦ ok sœki sumir á bak þeim: que alguns els ataquin pel darrere
♦ sækja e-n með vopnum: atacar algú a mà armada
5. <JURexercir una acció, interposar una acció
♦ sækja e-n fyrir rétti: portar algú als tribunals
♦ sækja mál [gegn e-m]: entaular una acció [contra algú]
♦ sækja mál fast: constrènyer una causa
♦ sækja e-n sökum: portar algú als tribunals
♦ sækja e-n til sakar: presentar una acusació contra algú
6. (stundadedicar-se a (dur a terme una activitat)
♦ sækja sjó: dedicar-se a la pesca
♦ sækja e-ð fast: treballar durament en una cosa
B. <ús impersonal>
1. ♦ það sækir að mér#1. <GENem venç la son; #2. <FIG> tindrem visita (per la creença popular que una somnolència sobtada és un senyal de la visita imminent d'algú)
2. ♦ [á] mig sækir svefnem venç la son, m'ha agafat la son
3. ♦ það sótti í hálsinn á hennis'ha ennuegada (una cosa li ha quedada entravessada al coll)
4. ♦ þegar fram í sækirpotser amb el pas del temps, més endavant
C. <ús reflexiu>
I. <sig>
1. (ná betri árangri en áðuraconseguir recuperar-se (amb esforç, respecte d'una situació originalment més dolenta)
♦ sækja sig þegar á leið: recuperar-se immediatament a millor
D. <ús preposicional>
1. <að e-m>#1. <GENescometre algú (anar-lo a veure inesperadament, interpel·lar-lo); #2. (gera árás) atacar algú (fer-li un atac, agredir-lo)
♦ sækja vel ~ illa að e-m: arribar en un bon ~ mal moment a ca algú per veure'l
♦ hvernig sæki ég að þér?: #1. <GENcom et trobo? (com anem?, com estem?); #2. (trufla, ónaða) t'agafo en un mal moment ara? (que et destorbo ara potser?, com ho tens tu ara per atendre'm?)
2. <á e-ð>perseguir una cosa (empaitar)
3. <á e-n>importunar algú (molestar, destorbar)
♦ mjög sótti á hann svefnleysi: l'insomni el turmentava molt
4. <á móti e-u>avançar contra..., marxar en contra de...
♦ sækja á móti vindi[num]: avançar lluitant contra el vent, avançar a contravent
5. <eftir e-m>anar darrere algú (empaitar-lo, perseguir-lo & cobejar-lo, desitjar-lo
6. <fram>avançar (anar endavant & progressar)
♦ óvinurinn sótti fram: l'enemic avançava
7. <í e-ð>posar els ulls en una cosa (aspirar a obtenir-la, ambicionar-la)
8. <e-ð til e-s>heure una cosa d'algú, obtenir una cosa d'algú (haver-la'n aconseguida)
♦ hann sækir þetta til föður síns<LOC FIGaixò ho té de son pare
9. <um e-ð>sol·licitar una cosa (presentar una petició o sol·licitud per heure o aconseguir una cosa)
♦ sækja um embætti: sol·licitar un càrrec oficial
♦ sækja um lausn [frá embætti sínu]: presentar la dimissió

sækjandi <m. sækjanda, sækjendur>:
1. <JURpart actora (o: demandant) (en oposició a verjandi)
2. <JURfiscal m & f (saksóknari)

sækjast <sækist ~ sækjumst | sóttist ~ sóttumst | sóst>:
A. <ús personal>
1. <GENcercar-se
♦ sækjast sér um líkir (o: líkur sækir líkan heim)mai no s'ajunten si no s'assemblen, els ocells del mateix color sempre volen plegats, Déu els cria i ells s'apleguen, els iguals s'acaben ajuntant
mun nú at því koma, sem þér rituðuð til vár í haust, herra erkibyskup, er þér komuð í land, at hvárigir váru annarra vinir, kórsbrœðr ok þér allir samt. [Sannast tekr nú hit fornkveðna:] at sœkjast (= safnast) sér um líkir, saman skríða níðingarara es farà realitat el que ens vau escriure a la tardor, senyor arquebisbe, quan vau arribar al regne, que tant els canonges com vós i tots els altres no éreu amics entre vosaltres: [realment, és ben ver allò que es diu] que els iguals se cerquen i que els canalles s'arrepleguen
2. (ráðastatacar-se (escometre's)
Einar tók skjöld sinn og sverð og verkhest og reið eftir þeim. Hann sprengdi hestinn á björgum þeim er Bárður Snæfellsás deyddi Þúfu konu Svals og Þúfubjörg eru kölluð. Einar gat farið þá hjá brekkum stórum og þar börðust þeir og féllu sjö menn af Lón-Einari en þrælar hans tveir runnu frá honum. Þeir nafnar sóttust lengil’Einar va agafar el seu escut, la seva espasa, i un cavall de tir i es va posar a empaitar-los. L'Einar va esclatar de cansament el cavall arran dels penya-segats on en Bárður, l'ans d'Snæfell, havia mort la Þúfa, la dona d'en Svalur i que[, de llavors ençà,] es diuen Espadats de la Þúfa. L'Einar va poder arribar-los a la vora d'uns grans rostos (pendissos, costers) i allà es varen batre i hi varen caure set homes de l'Einar de la Llacuna i els seus dos esclaus li fugiren. Els dos homònims hi estigueren lluitant l'un amb l'altre molt de temps
3. (taka miklum framförumavançar bé (anar bé, progressar, anar progressant)
en er á leið veturinn þá sóttist mjög borgargerðin og var hún svo há og sterk að eigi mátti á það leita. En þá er þrír dagar voru til sumars þá var komið mjög að borghliði: i quan l'hivern es va encaminar cap a la seva fi, la construcció de la ciutadella ja anava molt avançada i era tan alta i forta que no s'hi podia trobar cap defecte. I quan ja només faltaven tres dies per l'estiu, ja s'havia arribat pràcticament al portal (vocabulari: #1. sækjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: sóttisk mjǫk borgargerðin der Burgbau machte schnelle Fortschritte; #2. leita á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 375: leita á e-n, e-t <...> anfechten, tadeln, bemängeln; #3. koma að e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 334: koma at (e-u) hinzukomen, an eine Stelle kommen; és a dir: tota la ciutadella estava acabada llevat del seu portal)
og er mjög sóttist hafið, þá tók Kveld-Úlfur sótt. Hann bað þess, að kistu skyldi gera að líki hans, ef hann dæi, og bað svo segja Grími syni sínum, að hann tæki skammt þaðan bústað á Íslandi, er kista hans kæmi á land, ef þess yrði auðið. Eftir það andaðist Kveld-Úlfur, og var skotið fyrir borð kistu hans: però quan la travessia ja havia avançat molt, l'Úlfur-de-vespre es va posar malalt. Va pregar que, si moria, fessin un taüt per al seu cos i va pregar també que diguessin al Grímur, son fill, que a Islàndia s'hi establís a prop de l'indret on la mar escopís el seu taüt a terra, si el destí així ho volia. Després, l'Úlfur-de-vespre va morir i el seu taüt fou llençat per la borda (vocabulari: #1. sækjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: sóttisk (mjǫk) hafit man kam schnell vorwärts auf See. Entenc que aquí el mot haf no significa mar sinó la mar situada entre Noruega i Islàndia. La frase fa referència, doncs, a la travessia marítima entre Noruega i Islàndia; )
að mun ekki vera," segir Njáll, "og vil eg að menn gangi inn því að illa sóttist þeim Gunnar að Hlíðarenda og var hann einn fyrir. Eru hér hús rammleg sem þar voru og munu þeir eigi sótt geta": “No ho crec pas”, va dir-li en Njáll, “i vull que tots entreu dins les cases perquè varen haver d'esforçar-se molt amb en Gunnar de Hlíðarendi i això que ell s'hi enfrontava totsol. Les cases d'aquí són tan fortes i sòlides com les d'allà, de manera que no podran prendre-les” (vocabulari: #1. sækjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: illa sóttisk þeim Gunnarr sie hatten einen schweren Stand gegen Gunnarr, konnten Gunnarr nur mit Mühe bezwingen)
Skegg-Broddi svarar: "Eg ætla þig gengið hafa að liðsbón en lítið að sóst og engan tek eg af um liðveislu við þig. En haldast munu réttindi þau er mönnum virðast hér að. En ef Eyjólfur vill engu bæta enda fáir þú engum málum fram komið þá er laust með okkur": en Broddi Barba li va contestar: “Crec que hi has anat com a peticionari i fent-ho has aconseguit ben poc. I pel que fa a mi, jo tampoc no et vull fer una promesa vinculant del meu suport. De tota manera, crec que prevaldrà (s'imposarà) el dret que els homes reconeixeran que hi ha aquí (en la teva causa). Però si tu no pots pas imposar la teva causa al þing i l'Eyjólfur es nega a pagar cap compensació, tu i jo no tenim res a fer l'un amb l'altre” (vocabulari: #1. sækjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: ek ætla þik gengit hafa liðsbón en lítit at sókzk aber daß du wenig erreicht has; #2. taka engan af e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 642: engan tek ek af um liðveizlu við þik ich will keine bindende Zusage geben, dir zu helfen; #3. réttindi virðast vera e-m að e-u: En Baetke 19874, pàg. 497 i 746 no dóna entrada a aquesta frase. Entenc que la frase vol dir guanyarà la causa justa que els homes reconeixeran que hi ha aquí, en el teu cas, en la teva demanda. Altrament no sóc capaç d'entendre la frase; #4. koma málum fram: Cf. Baetke 19874, pàg. 335: koma e-u fram etwas zustande bringen, ausführen; eine Sache voranbringen, durchsetzen; és a dir: si no aconsegueixes de menar el procés a favor teu, és a dir, si no aconsegueixes que condemnin l'Eyjólfur)
♦ óðum sækist leiðin: el camí avança ràpid i de pressa
♦ sóttist þeim seint ferðin: la travessia avançava lentament
♦ verkið sækist seint: l'obra avança lentament
síðan tókst orusta með þeim og sóttist þeim seint skip þeirra Hrúts. Úlfur gekk vel fram og gerði ýmist að hann skaut eða lagði. Ásólfur hét stafnbúi Atla. Hann hljóp upp á skip Hrúts og varð fjögurra manna bani áður Hrútur varð var við. Snýr hann þá í mót honum. En er þeir finnast þá leggur Ásólfur í skjöld Hrúts og í gegnum en Hrútur hjó til Ásólfs og varð það banahögg: tot seguit va començar la batalla entre ells però en llur atac contra el vaixell d'en Hrútur i els seus només podien avançar a poc a poc. L'Úlfur avançava amb intrepidesa i ho feia alternant el llançament de llances i cops de pica. L'stafnbúi -el guerrer de proa- de l'Atli nomia Ásólfur. Va saltar a bord de la nau d'en Hrútur on hi va matar quatre homes abans que en Hrútur no reparés en ell. Quan ho va fer, es va dirigir immediatament contra ell. Quan varen topar, l'Ásólfur va descarregar un cop de llança contra l'escut d'en Hrútur i el va traspassar, però en Hrútur va descarregar un cop de destral (o d'espasa ?) contra l'Ásólfur que el va matar (vocabulari: #1. sækjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: sóttisk þeim seint skip hans ihr Angriff auf sein Schiff kam langsam voran)
♦ þetta sækist illa: això avança malament
♦ mér sækist þetta illa: estic fent pocs progressos
eir hafa bæði mikið lið og harðsnúið," segir Skarphéðinn, "en því nema þeir þó nú stað að þeir ætla að þeim muni illa sækjast að vinna oss": l’Skarphéðinn li va respondre: “Tenen una tropa tan nombrosa com ben compacta, però ara, tanmateix, s'aturen (fan una pausa) perquè creuen que els resultarà [molt] difícil vèncer-nos (vocabulari: #1. sækjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: þeim mun illa sœkjask at vinna oss es wird ihnen schlecht gelingen, uns zu überwinden)
Gunnar mælti þá til sinna manna: "Klækilega sækist yður róðurinn. Vér vorum áðan svo nær þeim að eg hugði að vér mundum skjótt taka þá en nú firrast þeir oss svo að lítil þúfa þykir skip þeirra að sjá. Mun þar vera vindur meiri. Mun þá því bera undan. Nú munum vér snúa til lands og rekast ekki á hafsmegin um nætur eftir Ref": en Gunnar va dir als seus homes: “Avanceu miserablement amb la vostra forma de remar. Fa una estona érem tan a prop d'ells que creia que aviat els atenyeríem, però ara s'estan allunyant de nosaltres, de manera que llur vaixell sembla un bonyet [enmig de la mar]. Allà on són hi deu bufar un vent major que el d'aquí i per això ens agafen avantatge. Val més que tornem a terra i no empaitem per alta mar en Refur de nit” (vocabulari: #1. sækjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: klækiliga sœkisk yðr róðrinn ihr kommt kläglich voran mit eurem Rudern; #2. hafsmegin: Cf. Baetke 19874, pàg. 220: hafs-megin n. die weite, offene See)
♦ þetta sækist vel: això avança a bon pas
♦ mér sækist þetta vel: estic fent bons progressos
 
B. <ús preposicional>
1. <í> 
♦ sækjast í að gera e-ð: voler fer una cosa de totes totes, intentar fer una cosa per tots els mitjans (lluitar i esforçar-se al màxim per heure-la)
2. <eftir> 
♦ sækjast eftir e-u: aspirar a una cosa, ambicionar una cosa, cobejar una cosa
 
C. <ús impersonal>
1. 
♦ þeim sóttist illa: les coses els han anat [una mica] malament
♦ þeim sóttist seint: les coses no els acaben d'anar bé, les coses no els van com tocaria
þá hljópu Þórveigarsynir upp og sóttu að Kormáki lengi. Narfi skrjáði um hið ytra. Þorkell sér heiman að þeim sækist seint og tekur vopn sín. Í því bili kom Steingerður út og sér ætlan föður síns. Tekur hún hann höndum og kemst hann ekki til liðs með þeim bræðrum. Lauk svo því máli að Oddur féll en Guðmundur varð óvígur og dó þó síðan. Eftir þetta fór Kormákur heim en Þorkell sér fyrir þeim bræðrum: llavors els fills de la Þórveig varen córrer cap amunt i atacaren en Kormákur molt de temps. En Narfi mentrestant es va mantenir a part i sense fer res. En Þorkell va veure des del mas que llur atac no els acabava d'anar bé (menys lit.: que llur atac no tenia l'èxit esperat) i va agafar les seves armes [per anar-los a ajudar]. En aquell moment va sortir la Steingerður i se'n va adonar de les intencions de son pare. El va estrènyer amb els braços i [així va impedir que] acudís en ajut dels germans. El combat va acabar que l'Oddur hi va caure i en Guðmundur va sobreviure malferit però després també morí. Després d'això, en Kormákur se'n tornà a ca seva i en Þorkell es va ocupar dels germans

sækni <f. sækni, no comptable>:
<BOTtropisme positiu, taxi f (o: tactisme m) (moviment de les cèl·lules cap a un estímul com ara la llum, l'aigua o d'altres elements)
♦ → hitasækni “termotaxi, termotactisme, termotropisme”
♦ → ljóssækni “fototaxi, fototropisme”
♦ → sólsækni “heliotropisme”
♦ → rakasækni “higrotactisme, higrotropisme”
♦ → þrásækni “insistència”

sæ·konungur <m. -konungs, -konungar>:
<HISTrei m de la mar, designació dels cabdills viquings

sæ·kónguló <f. -kóngulóar, -kóngulær>:
aranya f de mar, picnogònid m (artròpode marí de la classe dels picnogònids)

sæ·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
animal marí

sæ·kýr¹ <f. -kýr, -kýr. Gen. pl.: -kúa; dat.pl.: -kúm>:
vaca marina, sireni m (mamífer de l'ordre dels sirenis)

sæ·kýr² <f. -kýr, -kýr. Gen. pl.: -kúa; dat.pl.: -kúm>:
(kynjaveravaca marina (monstre marí de les rondalles islandeses)

sæla <f. sælu, sælur. Gen. pl.: sælna o: sæla>:
1. <GEN & RELIGbenaurança f, felicitat f,  <LITbenanança f,  <LITbeatitud f
karl kemr heim, er aptanninn líðr, en kerling hefir fátt unnit þat, er hún þurfti, en hann var móðr, er hann kom heim, ok illr viðskiptis, er allt var óbúit þat, er hún skyldi annast hafa. Sagði karl, at mikill væri munr sælu, er hann vann hvern dag meira en hann mátti, en hún vildi til einkis taka þess, er gagn var at — ceterum ipsi ad domestica properanti pensa, mox occurrit maritus duris fatigatus laboribus, et magnopere offensus, quod curas neglexisset omnes; ipsum quippe iniqua pressum forte, pluribus quotidie insudare quam quibus sufficeret perfungendis, illam contra pigellam adeo et desidem, ut utili nunquam assuescere uellet laboriel vell va tornar a casa quan el vespre ja estava ben avançat, però la vella havia fet poc del que havia de fer, i ell estava retut de cansament quan va arribar a casa i es va posar de molt mal humor perquè tot encara estava per fer del que ella s'hauria hagut d'encarregar. El vell va dir-li que hi havia una gran diferència entre la benaurança d’ell i la d’ella, si ell cada dia treballava més del que podia, però ella no volia fer res que fos útil
♦ eilíf sæla: la benaurança eterna
2. <FIG = unaðurdelícies f.pl, delit[s] m.[pl], plaer m,  <LITdelectança f

sæld <f. sældar, sældir. Pl. no habitual>:
1. (unaðurdelícies f.pl, coses delicades (plaers, goigs & vida plaent, agradable, delitosa)
ágóðinn, sem þú þráðir svo heitt, hefur brugðist þér, öll sæld (τὰ λιπαρά τῶν λιπαρῶν:   καὶ πάντα τὰ λιπαρὰ καὶ τὰ λαμπρὰ ἀπώλετο ἀπὸ σοῦ) og glys þér horfið og enginn mun neitt af því finna framar: els beneficis que cobejaves tan intensament t'han deixat plantat, tota les opulències i esplendors t'han desaparegut, i ningú no en trobarà res mai més
faðir minn gat aldri refsat mér eða ráðit, hann vildi jafnan, at ek þýddumst til hinna beztu ættmanna minna ok rœkta ek hina vildustu menn, en ek lét þá firrst mér er dugandi menn váru, ok hefi ek dregit fram vándra manna sonu ok engrar ættar menn, gefit þeim sældir ok sœmdir ok gipt þeim ríkar konur með miklum eignum < ... her mangle 2 Blade i a ... > merki með ýmsum litum, hvítar brynjur, skíra hjálma, hinu vildustu sverð með gullhjǫltum. En nú viti at vísu Agulandus konungr ok Jamund, at aldri vinna þeir Valland meðan þessir eru lifandi at verja: mon pare no em va poder castigar ni aconsellar (advertir) mai: ell va voler sempre que jo em fes amb els meus millors parents, i tingués cura dels homes millors, però jo en canvi vaig fer que els qui eren homes probes es mantinguessin al més lluny de mi fent progressar[, en canvi,] els fills d'homes indignes i els homes sense llinatge, donant-los una vida plaent i honors i casant-los amb dones riques amb grans propietats <... llacuna de dues pàgines a a ...> estendards de diversos colors, cuirasses lluentes, elms brillants, les millors espases amb empunyadura d'or. Però ara el rei Agulandus i en Jamund saben del cert que no conqueriran mai França mentre tots aquests visquin per defensar-la
2. (sæla, vellíðanbenaurança f, felicitat f (benanança, prosperitat, benestar)
♦ það var tekið úr með [sitjandi] sældinni: <LOC FIGno ha estat pas bufar i fer ampolles (no ha resultat [gens] fàcil)
♦ → auðsæld “riquesa, fortuna”
♦ → ástsæld “popularitat”
♦ → farsæld “prosperitat; felicitat, benanança”
♦ → hagsæld “prosperitat”
♦ → sigursæld “fortuna en aconseguir la victòria, victòria”
♦ → velsæld “benestar, prosperitat”
♦ → vinsæld “popularitat”

sælda <sælda ~ sældum | sældaði ~ sælduðum | sældaðe-ð>:
(mjöltamisar una cosa (p.e., farina) (sálda)
hvort mun hann eigi, þegar hann hefir jafnað moldina að ofan, sælda (pūt͡s ~ פּוּץ:   wə-hēˈφīt͡s   ˈqɛt͡saħ   wə-χamˈmɔn   ʝizˈrɔq,   וְהֵפִיץ קֶצַח וְכַמֹּן יִזְרֹק) þar kryddi (ˈqɛt͡saħ,   קֶצַח) og sá kúmeni, setja hveiti niður í raðir, bygg á tilteknum stað og speldi í útjaðarinn?: que no porgarà les herbes condimenteres i sembrarà comí i colgarà el blat als solcs, l'ordi en un lloc marcat, i l'espelta als marges quan haurà aplanat la terra?
♦ sælda mjöl: tamisar farina
♦ sælda hveiti ~ silfur: porgar blat ~ argent
Símon, Símon, Satan krafðist yðar að sælda (σινιάζειν:   ὁ Σατανᾶς ἐξῃτήσατο ὑμᾶς τοῦ σινιάσαι ὡς τὸν σῖτον) yður eins og hveiti: Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat
Oddr fór nú til haugsins, en þeir varðveita skipin Guðmundr ok Sigurðr. Þeir sitja við ok sælda silfrit, en byrlarinn sitr í millum þeira, ok eigi finna þeir fyrr en hann hleypr á land upp, ok hafa þeir hans ekki meira: l’Oddr llavors es va dirigir al tossal (túmul) mentre en Guðmundr i en Sigurðr es quedaven guardant les naus. S'assegueren devora [el munt de terra i plata portat al vaixell] i porgaren la plata, i el coper seia entre ells, i no se n'adonaren de res fins que ell hagué [saltat per la borda i] corregut terra amunt, i ja no el pogueren heure (és a dir, separen l'argent de la terra amb què està mesclat)
♦ eiga mikið ~ lítið saman [við e-n] að sælda: <LOC FIGtenir molt ~ poc a veure amb algú, tenir molts de tractes ~ no tenir gaire tractes amb algú (lit. tenir moltes de coses a porgar plegats amb un altre i després probablement tenir feines o tasques en comú)
en konungur svaraði: "Hvað hefi ég saman við yður að sælda (mah־lˈl-ī   wə-lāˈ-χɛm   bəˈnēi̯   t͡səruˈʝāh,   מַה-לִּי וְלָכֶם בְּנֵי צְרֻיָה), Serújusynir? Ef hann formælir og ef Drottinn hefir sagt honum: ,Formæl Davíð!' - hver vogar þá að segja: ,Hví gjörir þú þetta?'": però el rei li contestà: «¿Què en som jo de vosaltres (què hi tinc a veure amb vosaltres), fills de la Ceruià? Si ell maleeix i si Jahvè li ha dit: «Maleeix en David!», ¿Qui gosa dir-li: «Per què ho fas?»
þá mælti keisarason Rémundr við jungfrúa: «Nú skal ek þess spyrja yðr, mín hjartanselskuliga, sem mik hefir lengi forvitnat: „Hvert er yðart nafn? Ok mundi margr at spurt hafa, þóat minni hluti ætti saman at sælda“»: llavors, en Rémundr, el fill de l'emperador, va dir a la donzella: «Ara us vull demanar, estimada del meu cor, una cosa que desitjo saber de fa molt de temps: „Quin és el vostre nom? I més d'un, per més que tingués menys coses en comú [amb vós] (?), ja us ho hauria demanat“»
þá mælti hún við Elía: "Hvað á ég saman við þig að sælda (mah־lˈl-ī   wā-ˈlā-χ   ʔīʃ   hā-ʔɛ̆lɔˈhīm,   מַה-לִּי וָלָךְ, אִישׁ הָאֱלֹהִים), guðsmaður? Þú ert til mín kominn til að minna á misgjörð mína og til að láta son minn deyja": aleshores ella digué a l'Elies: «Què en som jo de tu, home de Déu? Has vingut a ca meva per a fer-me recordar la meva iniquitat i per fer morir mon fill?»
en Serúbabel og Jósúa og aðrir ætthöfðingjar Ísraels sögðu við þá: "Vér höfum ekkert saman við yður að sælda (lɔʔ־lā-ˈχɛm   wā-ˈlā-nū   li-βəˈnōθ   ˈbaʝiθ   lē-ʔlɔˈhēi̯-nū,   לֹא-לָכֶם וָלָנוּ, לִבְנוֹת בַּיִת לֵאלֹהֵינוּ) um bygginguna á húsi Guðs vors, heldur ætlum vér að reisa það einir saman Drottni, Ísraels Guði, eins og Kýrus konungur, konungur í Persíu, hefir boðið oss": però en Zerubbavel, en Ieixua i els altres caps de família d'Israel els digueren: «No tenim res a fer plegats amb vosaltres pel que fa a la reconstrucció deel temple del nostre Déu, sinó que el bastirem nosaltres totsols a Jahvè, Déu d'Israel, tal com ens va ordenar en Cir, el rei de Pèrsia»
hvað á Efraím framar saman við skurðgoðin að sælda (ʔɛˈφraʝim   mah-lˈl-ī   ʕōδ   lā-ʕăt͡sabˈbīm,   אֶפְרַיִם, מַה-לִּי עוֹד לָעֲצַבִּים)? Ég hefi bænheyrt hann, ég lít til hans. Ég er sem laufgrænt kýprestré. Það mun í ljós koma, að ávextir þínir eru frá mér komnir: l’Efraïm, què hi té a veure encara amb els ídols (què se li'n dónja ja dels ídols?)? Jo l'he eixoït, l'esguardo. Sóc com un xiprer verdejant. Es manifestarà que els teus fruits procedeixen de mi

sældar·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida agradable (o: delitosa), vida f de delits, vida f de felicitat o benaurança
var þeim því heitit, at þeir skuldu halda allri fegrð ok allri annarri sœmd, þeirri er hann hafði gefit þeim, æ meðan þeir gætti þessarra laga; þó gaf hann þeim frjálsligt sjálfræði, at þeir skyldu mega gøra lǫgbrot, ef þeir vildi, ok mælti svá guð við þá: „Með því at þér váruð allir í senn skapaðir, ok engi af ǫðrum getinn, þá skal hverr yðarr fyrir sjálfum sér gera, en engi fyrir ǫðrum, hvárt sem heldr verðr gætt þeirra laga, sem nú hefi ek sett, eða verða þau brotin. En ef nǫkkurir eru þeir, er þau (= lǫg) brjóta, þá skulu þeir vera reknir ór þessu sældarlífi, en þeir er gæta, þá hafa þeir jafnan úþrotliga sælu ok endalaust líf í sœmiligri þjónustu minni. En því gef ek yfir ǫllum sjálfræði á, hvárt er þér vilið heldr brjóta þessi lǫgmál eða halda, at þeir er halda, þá eru þeir valdir mér til kosinna gersima, en þeir [p. 112] er brjóta, þá verða þeir fyrir hatri ok reknir til kvalsamligrar ánauðar ok úvingjarnligrar þjónustu“ (Espill, cap. XLVII, pàgs. 111-112): els fou promès que mantindrien eternament tota la bellesa i tota la resta de magnífics atributs (?) que ell els havia conferit mentre observessin aquesta llei. Però Déu els va donar el lliure albir de manera que poguessin infringir la llei si ho volien fer i Déu va parlar tot dient-los: “Per tal com tots vosaltres fóreu creats alhora i no pas un engendrat d'un altre, cadascun de vosaltres serà responsable únicament de si mateix i cap no ho serà d'un altre, tant si s'observa la llei com si s'infringeix. I si n'hi ha cap de vosaltres que trenqui la llei, serà expulsat d'aquesta vida beatífica, mentre que els qui la guardeu [i observeu], tindreu per sempre una benaurança inesgotable i una vida perdurable en el meu honrós servei. I per això us atorgo a tots vosaltres el lliure albir a fi que pogueu decidir si voleu infringir aquesta llei o complir-la, de manera que els qui l'observeu [i la guardeu] estareu destinats a ésser-me joiells selectes (excelsos), mentre que els qui l'infringiu patireu el meu odi i sereu expulsats a un atroç esclavatge i un servei hostil”
en eptir þat er guð hafði mann skapaðan, ok hann var skipaðr i sældarlífi i Paradísu, þá mælti Lúcífer til sinna félaga : „Þessum mun guð hafa ætlat ríki þat, er hann rak mik ífrá, ef hann gerir eigi misbrigði í gegn hans vilja. En þóat hann skipaði ǫðrum englum í várt ríki, þá mættim vér þat aldri þola, ef vér féngim nǫkkut at gørt; en þetta er oss ofmikil skǫmm, at maðr sá er gǫrr var af leiri eða saurgu jarðardupti, skal vera leiddr í þá eilífa sælu, er vér várum frá reknir. Fyrir því skulum vér jafnan berjask við hvern þeirra, er þannug stundar, ok hefna várs skaða með grimligri heipt á ǫllum þeim, er vér fám sigrat. Fyrir því skal ek við leita at vinna sigr á hinum fyrsta manni, er guð hefir skapat, at þá megi aðrir mínir félagar vinna sigr á hinum, er síðar koma“ (Espill, cap. XLVII, pàg. 112): però després que Déu hagué creat l'home i li fou assignada una vida de felicitat al paradís, en Llucifer va dir als seus companys: “Déu deu haver destinat a aquesta criatura el regne del qual m'ha expulsat mentre ella no actuï contra la seva voluntat. I[, si per comptes d'aquesta criatura] Ell hagués instal·lat d'altres àngels en el nostre regne, mai no ho toleraríem si poguéssim fer res per impedir-ho. Doncs per nosaltres és un afront immens que aquest home, que ha estat fet de fang i de pols bruta, sigui menat a la felicitat perpètua de la qual nosaltres n'hem estat expulsats. Per això sempre lluitarem contra qualsevol que maldi per anar-hi (lit.: ‘que hi aspiri’) venjant així, en tots els que puguem vèncer, la nostra pèrdua amb odi ferotge. Per això [ara] miraré d'obtenir una victòria sobre el primer home que Déu ha creat a fi que posteriorment els meus altres companys puguin vèncer els qui vindran després [d'ell]”
♦ lifa sædarlífi: <LOC FIGviure sense estar-se de res, viure una vida de felicitat, viure la vida dolça

sæl·gæti <n. -gæti, no comptable>:
1. (sætindillaminadures f.pl, llepolies f.pl (Bal.), dolços f.pl, xutxes f.pl (cast., no lit./ekki ritm.) (menja molt dolça, esp. caramels, bombons, xupaxups etc.)
2. (góðgæti, hnossgætiexquisidesa f (menja exquisida, molt agradable al paladar)

sælgætis·át <n. -áts, no comptable>:
consum m de llaminadures i dolços

sælgætis·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f de llaminadures i dolços

sælgætis·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f de dolços, indústria f de confiteria

sælgætis·matur <m. -matar, no comptable>:
exquisidesa f, menja deliciosa

sælgætis·pilla <f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>:
pastilla f (de pasta de sucre, p.e., pastilla de menta)

sælgætis·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
botiga f de llaminadures i dolços

sæ·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
lliri m de mar (equinoderm de la classe dels crinoïdeus)
♦ sæliljur: <BIOLcrinoïdeus m.pl

sæ·lindýr <n. -lindýrs, -lindýr>:
mol·lusc marí

sæ·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
cable sumarí

sæ·ljón <n. -ljóns, -ljón>:
lleó marí (mamífers Otaria flavescens & Eumetopias stelleri)

sælkera·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f de Delikatessen

sælkera·skapur <m. -skapar, no comptable>:
gormanderia f (qualitat de gormand, afecció per al bon menjar i les bones begudes)

sælkera·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
botiga f de Delikatessen

sæl·keri <m. -kera, -kerar>:
gormand m, gormanda f, gurmet m & f, amant m & f de la bona cuina, gastrònom m, gastrònoma f (que té afecció per al bon menjar i les bones begudes)

sæll, sæl, sælt <adj.>:
1. (hamingjusamur, lukkulegurfeliç, benaurat -ada (benanat, venturós)
♦ eiga ekki sjö daga sæla: <LOC FIGtenir una vida ben dura, no tenir-ho [gens] fàcil
♦ eiga sælar minningar úr e-u: tenir records feliços d'una cosa
♦ mega þakka sínum sæla fyrir að <+ inf.><LOC FIGpoder donar [les] gràcies al cel per <+ inf.>
♦ prísa sig sælan að <+ inf.><LOC FIGconsiderar-se afortunat per <+ inf.>
♦ sæll er sá er..., sæll er sá sem...: feliç el qui...
drottinn hersveitanna, sæll (ˈʔɛʃɛr ǀ ʔaʃˈrēi̯ ~ אַשְׁרֵי ǀ אֶשֶׁר:   ʝəhˈwāh   sˁəβaˈʔōθ ‖ ʔaʃˈrēi̯   ʔāˈδām   bɔˈtˁēaħ   bā-χ,   יְהוָה צְבָאוֹת-- אַשְׁרֵי אָדָם, בֹּטֵחַ בָּךְ) er sá maður, sem treystir þér: Jahvè Cevaot, feliç l'home que confia en vós!
sælir (ˈʔɛʃɛr ǀ ʔaʃˈrēi̯ ~ אַשְׁרֵי ǀ אֶשֶׁר:   ʔaʃˈrēi̯   ʝōʃəˈβēi̯   βēi̯ˈθɛ-χā   ʕōδ   ʝəhaləˈlū-χā   ˈsɛlāh,   אַשְׁרֵי, יוֹשְׁבֵי בֵיתֶךָ-- עוֹד, יְהַלְלוּךָ סֶּלָה) eru þeir, sem búa í húsi þínu, þeir munu ætíð lofa þig. [Sela]: feliços els qui viuen a casa vostra. Us lloaran sempre! [Sela]
sælir (ˈʔɛʃɛr ǀ ʔaʃˈrēi̯ ~ אַשְׁרֵי ǀ אֶשֶׁר:   ʔaʃˈrēi̯   ʔāˈδām   ʕōz־ˈl-ō   βā-χ   məsilˈlōθ   bi-ləβāˈβ-ām,   אַשְׁרֵי אָדָם, עוֹז-לוֹ בָךְ; מְסִלּוֹת, בִּלְבָבָם) eru þeir menn, sem finna styrk hjá þér, er þeir hugsa til helgigöngu: feliços els qui troben força (un puntal) en vós quan pensen en [emprendre] una processó (?)
sælir (μακάριος -άρια -άριον:   μακάριοι οἱ πραεῖς, ὅτι αὐτοὶ κληρονομήσουσιν τὴν γῆν) eru hógværir því að þeir munu jörðina erfa: feliços els mansuets, perquè heretaran la terra
sælir (μακάριος -άρια -άριον:   μακάριοι οἱ πεινῶντες καὶ διψῶντες τὴν δικαιοσύνην, ὅτι αὐτοὶ χορτασθήσονται) eru þeir sem hungrar og þyrstir eftir réttlætinu því að þeir munu saddir verða: feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats
sælir (μακάριος -άρια -άριον:   μακάριοι οἱ δεδιωγμένοι ἕνεκεν δικαιοσύνης, ὅτι αὐτῶν ἐστιν ἡ βασιλεία τῶν οὐρανῶν) eru þeir sem ofsóttir eru fyrir réttlætis sakir því að þeirra er himnaríki: feliços els perseguits per causa de la justícia, perquè d'ells és el regne dels cels
sæll (אֶשֶׁר ~ אַשְׁרֵי) er sá maður, er eigi fer að ráðum óguðlegra: feliç l'home (ʔaʃrēi̯־hā-ˈʔīʃ, אַשְׁרֵי-הָאִישׁ) que no es guia (loʔ hāˈlaχ, לֹא הָלַךְ) pels consells dels impius
♦ sælla er að gefa en þiggja: <LOC FIGés millor donar que rebre
♦ sællar minningar: <LOCde feliç memòria
2. (sálaður, látinntraspassat -ada (difunt)
3. RELIGbeat -a
♦ hin sæla María mey: la benaurada Mare de Déu
♦ hin sæla Stilla frá Abenbergi: la beata Stilla d'Abenberga
♦ hinn sæli Jóhannes XXIII: el beat Joan XXIII
♦ taka upp í tölu hinna sælu, taka í sælla manna tölu: <LOC RELIGbeatificar algú
4. í ávarpi & kveðju ǁ en fórmules de salutació o comiat
♦ heill og sæll: bon dia, hola, benvingut!
♦ heil og sæl!: bon dia, hola, benvinguda!
♦ komdu sæll: bon dia, hola, benvingut!
♦ komdu sæl!: bon dia, hola, benvinguda!
♦ komdu blessaður og sæll: bon dia, hola
♦ komið þið blessuð og sæl: siau benvinguts! (dit a un grup format per homes i dones)
♦ [komið þið ~ þér] sælir!: benvinguts! (dit a un grup d'homes)
♦ [komið þið ~ þér] sælar!: benvingudes! (dit a un grup de dones)
♦ [komið þið ~ þér] sæl!: siau benvinguts! (dit a un grup format per homes i dones)
♦ sæll vertu: bon dia, hola, benvingut! (dit a home)
♦ sæl vertu!: abon dia, hola, benvinguda! (dit a dona)
♦ [verið þið ~ þér] sælir!: a reveure! (dit a un grup d'homes)
♦ [verið þið ~ þér] sælar!: a reveure! (dit a un grup de dones)
♦ [verið þið ~ þér] sæl!: a reveure! (dit a un grup format per homes i dones)
♦ vertu sæll: adéu! a reveure! (dit a home)
♦ vertu sæl!: adéu! a reveure! (dit a dona)

sæl·lega <adv.>:
feliçment
♦ betra er að deyja sællega en að lifa vesællega: <LOCés millor morir feliçment que viure infeliçment
Cecilía svaraði: «Ekki er síðr mildligt ok gagnstaðligt enu rétta, en láta þá undan ganga ómeidda, er þér reynið at sǫnnu, at sekir sé, en oss, er þér vitið at saklaus erum, gefið þér nafn eitt at sǫk. Ok þat nafn, er vér vitum víst at heilagt er, ok má þat með engum kosti verða, at vér neitim því, þvíat betra er at deyja sælliga en at lifa vesælliga. Vér segjum satt, en þér beiðið oss ljúga. Því kveljum vér yðr meir í reiði, en þér oss í píslum» (Sesselíu saga. HMS I:292) — “<...> quia melius est feliciter mori, quam infeliciter uiuere” (LA): la Cecília li va dir: «Res no és menys misericordiós i oposat a dret que deixar escapar indemne aquell que demostreu de manera fefaent que és culpable, mentre que a nosaltres, que vós sabeu que som innocents, [ens declareu culpables] acusant-nos d'una sola cosa, del nom que portem (= ‘cristià’). I aquest nom, que nosaltres sabem del cert que és sant, de cap de les maneres no s'esdevindrà que nosaltres el neguem, car és millor morir feliçment que viure infeliçment. Nosaltres diem ver, però vosaltres ens exigiu que mentim. Per això nosaltres us turmentem més en la vostra ira (fent que us encoleritzeu) que no pas vosaltres a nosaltres amb les vostres tortures» (la traducció alt-alemanya d'en Blasius Laubich del 1604, pàg. 22, fa: Cæcilia ſprach: “Nichts ist ſo Gottlos / vnd der Vnſchuld alſo zuwider, als daſs jr den Vbelthaͤtern alle Peyn anthut / die beſchaffenheit jrer begangenen Laſter zuerforſchen. Darumb jhr auch ſonders fleiſs Ohrt / Zeit / Geſellen / vnnd die darumb Wiſſenſchaft habẽ / erfraget: vns aber / die jr vnſchuldig wiſſet / rechnet jr allein den Namen zur Miſſethat zu. Aber dieweil wir wiſſen / daſs dieſer Name heylig iſt / koͤnnen wir jn mit nichten verlaugnen / vnnd iſt beſſer / gluͤckſeliglich ſterben / als ungluͤckſelig leben. Dann dieweil wir die Wahrheit reden, geſchicht euch wehe darbey / die jr allein die Lugen gern hoͤret". La frase, amb una altra formulació, es troba a Titus Livi, Ab urbe condita. Liber XXII, cap. L: Non tu, si quidem Lucii Aemilii consulis, qui se bene mori quam turpiter uiuere, maluit, et tot fortissimorum uirorum, qui circa eum cumulati iacent, ciues estis ‘no pas cap de vosaltres si realment sou conciutadans del cònsol Lluci Emili que es va estimar més de morir amb dignitat que de viure en la deshonra i d'un gran nombre d'homes valentíssims que jauen amuntegats al seu voltant’)

sæl·legur, -leg, -legt <adj.>:
lluent, ben alimentat -ada, que té un aspecte ben saludable
♦ digur og sællegur: <LOCgras i gros
Jakob át fylli sína, Jesjúrún varð feitur (ʃāˈmān ~ שָׁמָן:   wa-i̯ʝiʃˈman,   וַיִּשְׁמַן) og sparkaði, þú fitnaðir (ʃāˈmān ~ שָׁמָן:   ʃāˈmantā,   שָׁמַנְתָּ), varðst digur og sællegur (kāˈɕāh ~ כָּשָׂה:   ʕāˈβīθā   kāˈɕīθā,   עָבִיתָ כָּשִׂיתָ). Hann hafnaði Guði sem mótaði (עָשָׂהוּ) hann, forsmáði klettinn sem bjargaði honum: en Jacob (Iaacov) s'ha atipat, en Iexurun s'ha engreixat i reguitna. Has posat greix, t'has tornat corpulent i t'has posat lluent. Ha rebutjat el Déu que l'havia creat i ha desdesnyat el penyal que el salvava
♦ feitur og sællegur: <LOCgras i lluent
eins og fuglabúr (כִּכְלוּב) full af fuglum eru hús þeirra full af svikum. Þess vegna eru þau voldug og rík, feit og sælleg (ʕāˈʃaθ ~ עָשַׁת:   ʕal־ˈkēn   gāδəˈlū   wa-i̯ʝaʕăˈʃīrū ‖ ʃāməˈnū   ʕāʃəˈθū,   עַל-כֵּן גָּדְלוּ, וַיַּעֲשִׁירוּ. כח שָׁמְנוּ עָשְׁתוּ). Þau styðja málstað illmenna, kveða eigi upp rétta dóma í þágu munaðarleysingja svo að þeim farnist vel og reka eigi réttar fátæklinga: igual que una gàbia d'ocells [és] plena d'ocells, així llurs cases són plenes de fraus. Per això són poderosos i rics i estan grassos i lluents. Donen suport als interessos dels malvats, no pronuncien sentències justes a favor dels orfes a fi que prosperin i no defensen la causa (el dret) dels pobres

sælli, sælli, sælla:
grau comparatiu de sæll, sæl, sælt “feliç, benaurat -ada”

sæl·lífi <n. -lífis, no comptable>:
vida regalada
sællífi (taʕăˈnūɣ ~ תַּעֲנוּג:   lɔʔ-nāʔˈwɛh   li-χəˈsīl   taʕăˈnūɣ,   לֹא-נָאוֶה לִכְסִיל תַּעֲנוּג) hæfir ekki heimskum manni, hvað þá þræli að drottna yfir höfðingjum: al neci no li escau una vida regalada; encara menys, al criat, donar ordres als senyors
♦ lifa í sællífi: <LOCviure una vida regalada, viure una vida de luxes, viure amb luxe[s]
hvað fóruð þið að sjá? Prúðbúinn mann? Nei, í konungssölum er þá að finna sem skartklæðin bera og lifa í sællífi (ὑπάρχειν ἐν τρυφῇ ~ [ὑπάρχων -άρχουσα -άρχον]:   ἰδοὺ οἱ ἐν ἱματισμῷ ἐνδόξῳ καὶ τρυφῇ ὑπάρχοντες ἐν τοῖς βασιλείοις εἰσίν)doncs què hi heu sortit a veure? Un home vestit refinadament? No, és als palaus del reis que trobareu els qui duen vestits sumptuosos i viuen amb luxe!
þið hafið lifað í sællífi (τρυφᾶν:   ἐτρυφήσατε ἐπὶ τῆς γῆς καὶ ἐσπαταλήσατε) á jörðinni og í óhófi. Þið hafið alið hjörtu ykkar á slátrunardegi: heu viscut a la terra una vida e delícies i plaers, heu nodrit (atipat) els vostres cors el dia de la matança

sæl·lífur, -líf, -líft <adj.>:
que mena una vida regalada
en heyr nú þetta, þú hin sællífa (ʕāˈδīn ~ עָדִין:   wə-ʕatˈtāh   ʃimʕī־ˈzɔʔθ   ʕăδīˈnāh   ha-i̯ʝōˈʃɛβɛθ   lā-ˈβɛtˤaħ,   וְעַתָּה שִׁמְעִי-זֹאת עֲדִינָה, הַיּוֹשֶׁבֶת לָבֶטַח), er situr andvaralaus og segir í hjarta þínu: "Ég og engin önnur. Í ekkjudómi skal ég aldrei sitja og eigi reyna, hvað það er að vera barnalaus (וְלֹא אֵדַע שְׁכוֹל)": i ara, doncs, escolta això, la qui mena una vida regalada, la qui seus (vius) despreocupada i dius en el teu cor: «Jo, i cap altra [que jo]! No em quedaré mai vídua, ni sabré què estar sense infants!»
jafnvel sá blíðlyndasti og sællífasti (ʕāˈnɔɣ ~ עָנֹג:   hā-ˈʔīʃ   hā-ˈraχ   bə-ˈχā   wə-hɛ-ʕāˈnɔɣ   məˈʔɔδ,   הָאִישׁ הָרַךְ בְּךָ, וְהֶעָנֹג מְאֹד) meðal þín mun sjá eftir fæðu handa bróður sínum, konunni í faðmi sínum og börnunum sem hann enn á eftir: l’home més refinat i delicat entre els teus mirarà de mal ull el seu germà, la seva pròpia dona i els fills que li restin
hin blíðlyndasta og sællífasta (ʕāˈnɔɣ ~ עָנֹג:   hā-rakˈkāh   βə-ˈχā   wə-hā-ʕănugˈgāh   ʔăˈʃɛr   lɔʔ־nissəˈθāh   χaφ־raˈɣl-āḥ   hasˁˈsˁēɣ   ʕal־hā-ˈʔārɛsˁ   mē-hiθʕanˈnēɣ   ū-mē-ˈrɔχ,   הָרַכָּה בְךָ וְהָעֲנֻגָּה, אֲשֶׁר לֹא-נִסְּתָה כַף-רַגְלָהּ הַצֵּג עַל-הָאָרֶץ, מֵהִתְעַנֵּג, וּמֵרֹךְ) kona meðal þín, sem er svo tepruleg að hún reynir ekki að tylla tá á jörðina, lítur illu auga til mannsins í faðmi sínum, sonar síns og dóttur og sér eftir fylgjunni, sem út gengur af skauti hennar, og börnunum, sem hún elur, því að hún etur þau sjálf á laun enda allar bjargir bannaðar: igualment farà la dona més refinada i delicada entre els teus: la que, de tan delicada, ni gosava posar a terra la punta del seu peu, mirarà de mal ull el seu propi marit, el seu fill i la seva filla, i fins i tot el nadó que acaba de donar a llum i els infants que ha tingut

sæludaga·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
RELIGsetmana f de témpores (imbrudagavika)
Þorvaldssynir fóru vestan á langaföstu og átu dagverð á Staðarhóli sunnudag hinn næsta eftir sæludagaviku og riðu um kveldið í Hjarðarholt. Þar bjó þá Torfi prestur Guðmundarson. Hann sendi þegar um nóttina Magnús Kollsson til Sauðafells að segja Sturlu um ferðir þeirra bræðra sem hann hafði mælt (SS I, cap. 233, pàg. 335): els fills d'en Þorvaldur varen sortir de ponent durant la quaresma. El diumenge que va venir després de les témpores de març varen esmorzar a Staðarhóll i al vespre varen arribar a Hjarðarholt. Allà hi vivia el prevere Torfi Guðmundarson. Aquella mateixa nit, sense dilació, va enviar en Magnús Kollsson a Sauðafell perquè hi informés l'Sturla del viatge dels germans tal i com ho havien estat parlant (com ho havien acordat, com havien convingut que faria

sælu·dagur <m. -dags, -dagar>:
1. <GENdia m feliç (o: venturós) 
2. <RELIGdia m de témpora  (imbrudagar)
biskup fór frá Þverá norður yfir Reykjaheiði og allt á Sauðanes og gerði þar vígslur á sæludögum. Eftir það fór hann norður til Öxarfjarðar og svo um Reykjaheiði. En er hann kemur í Reykjardal er honum sagt að Eyfirðingar muni á mót honum rísa. Fór hann þá til Bárðardals og upp Króksdal, svo suður um Sand og létti eigi fyrr en hann kemur í Odda og tekur Sæmundur allvel við biskupi og býður honum þar að vera meðan hann vill og það þiggur biskup. Er hann þar um veturinn við nokkura menn en suma vistaði hann annars staðar þar nær (SS I, cap. 187, pàg. 262) : el bisbe anà de Þverá fins a Sauðanes, en el nord, passant per l'altiplà de Reykjaheiði. A Sauðanes hi va fer consagracions (ordinacions?) durant les témpores [de setembre]. Després, es va dirigir cap al fiord d'Öxarfjörður i després continuà per l'altiplà de Reykjaheiði. I quan va arribar a la vall de Reykjardalur li digueren que els eyjafiordesos s'aixecarien contra ell. Aleshores es va dirigir a la vall de Bárðardalur i d'aquí pujà fins a la vall de Króksdalur i d'aquí prengué cap a migjorn a través del Sandur i no va minorar la marxa fins a arribar a Oddi. Aquí en Sæmundur va dispensar una bona acollida al bisbe i li va oferir que s'hi quedés tot el temps que volgués. El bisbe va acceptar el seu oferiment. El bisbe hi va romandre tot l'hivern amb alguns homes, encara que en va allotjar alguns per les rodalies
Sverrir konungr andaðist laugardaginn í sæludǫgum, ok var um lík hans búit vegliga, sem ván var. Var svá gert, sem konungr hafði beðit, at berat var andlit bans; sá allir, þeir er hjá váru, ok báru síðan þar allir eitt vitni, at engi þœttist set hafa fegra líkama dauðs manns en hans; var hann ok, meðan hann lifði, allra manna fegrstr á hǫrund. Sverrir konungr var maðr lágr á vǫxt, þykkr, sterkr at afli, breiðleitr ok vel farit andlitinu; optast skapat skegg, rauðlituð augu, ok lágu fagrt ok fast. Hann var kyrrlátr ok hugaðsamr, manna var hann snjallastr, stórráðr, skýrt orðtakit, ok rómrinn svá mikill yfir málinu, þó at hann þœtti eigi hátt tala, þá skildu þó allir, þó at fjarri væri; hann var sœmiligr hǫfðingi, þar sem hann sat í hásæti með vegligum búnaði; hann var þar í setunni, en fótleggrinn skammr; aldregi drakk hann áfenginn drykk, svá at hann spilti viti sínu at heldr. Hann mataðist jafnan einmælt; hann var djarfr ok frœkn, eljunarmaðr mikill við vás ok vǫkur: el rei Sverrir va morir el dissabte de les témpores [de primavera]. El seu cos fou preparat honrosament [per a l'enterrament] tal i com era d'esperar. Es va fer tal com havia demanat el rei, que la seva cara estigués descoberta. Tots els qui hi eren veieren -i tots ells posteriorment en donaren testimoni unànime- que cap d'ells no creia haver vist mai un cadàver més bell que el seu. I mentre visqué, també fou el més bell de tots els homes pel que fa a[l color de] la seva pell. El rei Sverrir fou un home d'estatura baixa, corpulent, posseïdor de gran força física, de cara ampla i de trets facials bonics. Gairebé sempre duia la barba ben arreglada, tenia els ulls vermells, bellament disposats, de ferm esguard. Era calmós i reflexiu. Era el més eloqüent dels homes, de projectes i plans ambiciosos, de parla clara, i la seva veu era tan poderosa que tots l'entenien, per més lluny que fossin i encara que ell cregués que no havia parlat fort. El seu posat, quan seia, abillat esplèndidament, en el seu tron, era el d'un honorable cabdill. D'assegut era ben alt encara que fos camacurt. No bevia mai cap beguda alcohòlica fins al punt de fer malbé el seu enteniment. Sempre només menjava un àpat al dia. Fou audaç i valerós, i un home que aguantava amb gran fermesa les maltempsades i les vetlles

sælu·fullur, -full, -fullt <adj.>:
benaurat -ada, feliç

sælu·gras <n. -grass, -grös>:
orquídia porpra, dactiloriza purpurel·la (planta Dactylorhiza purpurella syn. Dactylorhiza majalis subsp. purpurella)

sælu·hrollur <m. -hrolls, no comptable>:
esgarrifança f de felicitat (o: de goig)  (esgarrifança provocada per l'emoció de veure una cosa o de sentir una música molt belles)

sælu·hús <n. -húss, -hús>:
refugi m (cabana per a excursionistes, muntanyencs etc.)

sælu·reitur <m. -reits, -reitir>:
parcel·la f situada a un indret idíl·lic

sælu·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
<FIGparadís m, elisi m [a la terra], indret paradisíac
♦ byggja [nýtt] sæluríki á bökkum Ebreárinnar: construir una [nova] utopia a les ribes de l'Ebre
♦ útópískt sæluríki: un paradís utòpic

sælu·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
feliç, benaurat -ada

sælu·staður <m. -staðar, -staðir>:
<FIGparadís m, elisi m [a la terra], indret paradisíac

sælu·stund <f. -stundar, -stundir>:
moment m de felicitat

sælu·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
RELIGsetmana f de témpores (imbrudagavika)
miðvikudaginn í sæluviku á langaföstu kom sá maður í Fljót er Sölvi hét og var Þórarinsson. Hann kom á þann bæ er á Gili heitir. Þar bjó Þorvarður Bjarnarson er kallaður var Skerja-Björn. Þorvarður hafði verið við víg Bjarnar og var hann (= Sölvi) sendur til höfuðs Þorvarði (SS I, cap. 100, pàg. 130): el dimecres de la setmana de les témpores de quaresma (= el nou de març del 1188) va arribar a Fljót un home que nomia Sölvi i que era fill d'en Þórarinn. Aquí va anar al mas ‘á Gili’ (Mas del Balç). En aquest mas hi vivia en Þorvarður Bjarnarson, de malnom Skerja-Björn (Ós-de-les-tenasses). En Þorvarður havia participat en l'assassinat d'en Björn [Gestsson] i hi havien enviat en Sölvi perquè matés en Þorvarður
reið Öndóttur þaðan þriðja dag í sæluviku. Hét hann Þorgilsi að gera honum njósn ef hann yrði var við ófrið (SS II, cap. 390, pàg. 595): l’Öndóttur va sortir d'allà el tercer dia de la setmana de témpores (= el disset de desembre del 1252). Va prometre al Þorgils que l'advertiria si apercebia res que indiqués que es preparava un atac contra ell

sælu·víma <f. -vímu, no comptable>:
deliri m, èxtasi m, arravatament (o: arrapament) m [extàtic], transports m.pl d'alegria (embriaguesa de felicitat i alegria)
♦ koma e-m í sæluvímu: <LOC FIGquedar transportat -ada d'alegria
♦ vera í sæluvímu yfir e-u: <LOC FIGexultar per una cosa, quedar-se extasiat -ada per una cosa

sæ·löður <n. -löðurs, no comptable>:
escuma f de les ones

sæma <sæmi ~ sæmum | sæmdi ~ sæmdum | sæmte-n>:
honorar algú
♦ sæma e-n e-u: honorar algú amb una cosa
♦ sæma e-n gjöfum: honorar algú amb presents
♦ sæma e-n orðu: atorgar una medalla a algú
♦ sæma e-n verðlaunum: honorar algú amb un premi, concedir un premi a algú
♦ e-m sæmir e-ð: una cosa convé (o: escau; o: s'adiu) a algú

sæmandi, sæmandi, sæmandi <adj.>:
escaient, adient, apropiat -ada

sæmd <f. sæmdar, sæmdir>:
honor m,f
þǫgðo halir, ǀ hugðo at ráðom, ǁ ok allir senn ǀ annsvǫr veitto: ǁ "Œrnar soltnar, ǀ munom enn lifa, ǁ verða salkonor ǀ sœmð at vinna": els barons varen callar, deliberaren què farien i tots plegats li donaren una resposta: “Ja hi ha prou mortes! Nosaltres continuarem vivint. Les dones de sala (=les serventes ja mortes) hauran d'ésser prou per guardar el decòrum [que se't deu]” (vocabulari: #1. halir: El manuscrit porta allir, que no al·litera pas amb hugðo; #2. sœmd: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 200: ehrenwertes benehmen, anstand (Sg. 50), és a dir, decòrum, el que és decorós. El significat normal honor escau igualment al context: el significat és, doncs, les serventes mortes -esmentades a l'estrofa 47- satisfaran per elles mateixes el decòrum degut a la teva persona, no cal que cap de nosaltres se sacrifiqui per acompanyar-te en la mort)
mund galt ec mærri, ǀ meiðma fiǫlð þiggia, ǁ þræla þriá tigo, ǀ þýiar siau góðar; ǁ sœmð var at slíco, ǀ silfr var þó meira: vaig pagar el mundi per l'excel·lent (= per la Guðrún): una gran quantitat de joies, trenta serfs, set bones serves -hi havia honor en aquest mundi-, però l'argent [pagat] encara fou major (vocabulari: El darrer dolicostiqui es podria traduir, més lliurement: aquest mundi ja era de si mateix decorós, però d'argent encara n'hi hagué més que tot això)
♦ hann hefur sæmd af e-u (o: e-ð er e-m til sæmdar)una cosa honora algú, una cosa fa honor a algú
♦ með sæmd og mikilli prýði: <LOCamb honor i gran magnificència
♦ deyja með sæmd: morir amb honor

sæmdar·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:
crim m d'honor

sæmdar·boð <n. -boðs, -boð>:
oferta f honorable

sæmdar·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense honor

sæmdar·legur, -leg, -legt <adj.>:
honorable

sæmdar·maður <m. -manns, -menn>:
home m d'honor

sæmdar·morð <n. -morðs, -morð>:
assassinat m d'honor

sæmdar·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
títol honorífic

sæmdar·orð <n.pl -orða>:
paraules honroses, elogis m.pl

sæmi·lega <adv.>:
1. (allvel, þokkalega velpassablement [bé] (força [bé])
♦ sæmilega góður: força bo
2. (sómasamlega, viðeigandi, sæmandiconvenientment (escaientment, adientment, adequadament, apropiadament & com pertoca)
og litlu síðar kom Þórður á fund jarls og kvaddi hann sæmilega. Jarl tók því vel og spurði hver hann væri: i poc després, en Þórður es va presentar davant el iarl i el va saludar com es tanyia. El iarl li va donar la benvinguda i li va preguntar qui era
Grettir Ásmundarson kom þetta sumar út í Skagafirði. Hann var þá svo frægur maður fyrir sakir afls og hreysti að engi þótti þá slíkur af ungum mönnum. Hann reið brátt heim til Bjargs og tók Ásmundur þá við honum sæmilega. Atli hafði þá búsforráð. Féll vel á með þeim bræðrum. Þá gerðist ofsi Grettis svo mikill að honum þótti sér ekki ófært: en Grettir Ásmundarson va tornar aquell estiu de Noruega a Islàndia i hi va desembarcar al fiord d’Skagafjörður. En aquell temps era tan famós per la seva força física que ningú considerava que hi hagués cap jove que se li pogués comparar. Es va dirigir ràpidament a casa, a Bjarg i [son pare,] l'Ásmundur l'hi va rebre com es tanyia. En aquell temps, l'Atli[, el seu germà,] administrava el mas. Els dos germans s'entenien bé. Llavors, la presumpció d'en Grettir va tornar tan gran que considerava que res no li era impossible (irrealitzable)
frúin mælti: „Ljúfi sonr,” segir hon, „gjarna vilda ek nú fá mat ok drykk, ef til væri.” „Mín kæra móðir,” segir hann, „þat má ek með Guðs lofi veita þér, því at ek gat fengit í dag af dvergum nǫkkurum eitt handklæði ok þar meðr einn pott, er yðr skal fullvel fœða.” Leggr hann þá fram handklæðit ok svá pottinn fyrir sína móður frú Ólíf, ok allra handa kostr meðr vænasta drykk var þar til reiðu, ok harðla sœmiliga matgørt. Ok er frúin var vel mett ok drykkjuð, talar hon við Landres son sinn: „Nu vantar mik klæði, sonr minn,” segir hon. „Móðir mín,” segir hann, „ek skal fá þér minn kyrtil ok syrkot, ok ǫll mín klæði ǫnnur vil ek þér fá nema skyrtu ok svá brœkr, þat skal ek eptir hafa. Megi þér hér af gera yðr klæði, ok fá betri þá er Guð vill”: la senyora va dir-li: “Fill estimat”, li va dir, “Ara m'agradaria poder menjar i beure si en tinguessis”. Ell li va dir: “Mare estimada”, li va dir, “amb el permís de Déu us en puc donar perquè avui he pogut aconseguir d'uns nans un tovalló i, amb ell, una olla que us atiparà bé”. Ell va posar el tovalló i l'olla davant sa mare, la senyora Oliva, i [dedins] hi havia tota mena de menjars, tot molt esplèndidament cuinat, i acompanyats de les millors begudes. I quan la senyora hagué menjat i begut prou, va dir a son fill Landres: “Ara em cal roba, fill meu”, li va dir. Ell li va respondre: “Ma mare”, li va dir, “us donaré la meva cota i la meva sorcota (mantell). Vull donar-vos tota la roba que duc tret de la camisa i les bragues, que em quedaré. Ara podreu llevar-vos la vostra roba i tenir-ne de millor, si Déu vol” (vocabulari: #1. syrkot: En Baetke 19874, pàg. 632, no dóna pas entrada a aquest terme. És un préstec del francès surcot, surcotte o sourcot, sourcotte, que el traductor no degué entendre i que adapto al català com a sorcota; #2. vænn: En Baetke 19874, pàg. 754: <...> von guter Beschaffenheit: drykkr vænn; #3. brœkr: Tradueixo aquest mot amb el seu equivalent medieval bragues. El mot norrè i el mot català comparteixen etimologia)
Karlamagnús keisari kemr nú meðr sinn skara. Heilsar Landres konunginum sœmiliga ok ganga síðan til hallarinnar, ok þar mœtir Karlamagnús Hugon mági sínum með nǫkkurum riddurum: l’emperador Carlemany llavors va arribar amb el seu estol. En Landres va saludar el rei decorosament (com es tanyia) i tot seguit es dirigiren a palau i allà en Carlemany es va trobar amb n'Hug, el seu cunyat, amb alguns cavallers
♦ gera sæmilega til e-s: <LOC FIGtractar algú honrosament
nú er að segja frá Flosa að hann gengur upp og tekur lík Kols og býr um og gefur fé mikið til legs honum. Flosa stukku aldrei hermdaryrði til Kára. Flosi fór þaðan suður um sjá og hóf þá upp göngu sína og gekk suður og létti ekki fyrr en hann kom til Rómaborgar. Þar fékk hann svo mikla sæmd að hann tók lausn af sjálfum páfanum og gaf þar til fé mikið. Hann fór þá aftur hina eystri leið og dvaldist víða í borgum og gekk fyrir ríka menn og þá af þeim mikla sæmd. Hann var í Noregi um veturinn eftir og þá skip af Eiríki jarli til útferðar og hann fékk honum mjöl mikið og margir menn aðrir gerðu sæmilega til hans. Sigldi hann síðan út til Íslands og kom í Hornafjörð og fór þá heim til Svínafells. Hafði hann þá af hendi innt alla sætt sína bæði í utanferðum og fégjöldum: ara contarem d'en Flósi que va pujar fins a la vila, es va fer càrrec del cos d'en Kolur, el va preparar per a l'enterrament i va pagar una gran quantitat per a la seva tomba. En Flosi no va deixar anar mai paraules d'indignació contra en Kári. D'allà en Flosi va travessar la mar pel sud [de Gal·les] i[, després de desembarcar a França] va començar el seu pelegrinatge i es dirigí cap a Roma (cf. suðurganga) i no va aturar-se fins que va arribar a Roma. Allà li varen dispensar el gran honor de rebre del Papa en persona l'absolució, per la qual va pagar una gran quantitat de diners. Després va tornar per la ruta d'orient i va sojornar a moltes de viles on es presentà davant els poderosos i en rebé grans honors. Va passar l'hivern següent a Noruega on va rebre del iarl Eiríkur un vaixell per tornar a Islàndia. El iarl també li va proporcionar una gran quantitat de farina i molts d'altres [també] el tractaren honrosament. Després va salpar i va singlar cap a Islàndia on va arribar al fiord de Hornafjörður i d'allà es dirigí a casa, a Svínafell. Amb això havia complert totes les condicions estipulades en el pacte de conciliació, tant pel que fa al viatge de pelegrinatge com al pagament de les compensacions (Cf. els capítols 146 i 147 de la història)
3. (með sóma, virðulegahonorablement (amb honor, honrosament)
Sá maður er þar látinn," segir Þorgrímur, "er vér erum allir skyldir til virðing að veita og gera hans útferð sem sæmilegasta og heygja hann; og er það satt að segja að slíkt er mikill mannskaði. Máttu og segja svo Gísla að vér munum þar koma í dag": en Þorgrímur va afegir: “L'home que hi ha mort és un home al qual tots nosaltres estem obligats a retre honors i a fer les seves exèquies de la manera més solemne (honorífica, honrosa) possible i enterrar-lo en un túmul funerari. I dic ver que la seva és una gran pèrdua. També podràs dir al Gísli que avui vindrem”
hann segir: “Skylt er þat, herra, at ek fara yðra sendifǫr.” Lætr nú búa ferð þeira sœmiliga. Fara þeir nú, unz þeir koma til Jónakurs konungs. Sjá Svanhildi, þykkir mikils um vert hennar fríðleik: ell li va dir: “És el meu deure, senyor, que sigui jo qui li porti el vostre missatge”. El rei va fer preparar llur expedició de manera decorosa [i, quan va estar preparada,] es van posar de camí i no van descansar fins que no hagueren arribat a la ciutadella del rei Jónakr; i quan hi van veure la Svanhildr, la seva bellesa els va semblar realment enlluernadora (vocabulari: #1. e-m er skylt: Cf. Baetke 19874, pàg. 569: e-m er skylt at + inf. es ist jmds. Pflicht; #2. verðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: e-m þykkir mikils um vert jmd. findet es bedeutsam, beachtlich)
4. (vingjarnlega, velfavorablement (amb bona [pre]disposició)
bráðlega eftir það er Sigurður var úr landi rekinn hóf Þorsteinn bónorð við Spes. Tók hún því sæmilega en veik þó til frænda sinna. Voru þá stefnur að áttar. Kom það ásamt með þeim að hún mundi mestu fyrir ráða. Var þá keypt með þeim með samþykki frænda hennar og urðu þeirra samfarir góðar og höfðu auð fjár. Þótti Þorsteinn mikill gæfumaður hversu hann hafði úr ráðið sínum vandræðum. Voru þau ásamt tvo vetur þar í Miklagarði: poc temps després que en Sigurður hagués estat expulsat del país, en Þorsteinn va fer la seva petició de mà a la Spes. Ella la va acollir favorablement (força bé?), però tanmateix va deixar la decisió final als seus parents. S'hagueren de celebrar reunions sobre la qüestió. Ells convingueren que la decisió última fos d'ella. Llavors en Þorsteinn i l'Spes vaen concertar (acordar) llur casament amb el consentiment dels seus parents i llur vida conjugal fou bona. Tingueren cabal en sobreabundància. En Þorsteinn era considerat un home la bona fortuna del qual era gran [per la manera] com havia resolt les seves dificultats. Visqueren dos anys a Constantinoble (vocabulari: #1. eiga stefnu [að e-u]: Cf. Baetke 19874, pàg. 102: 3. abhalten, veranstalten: eiga stefnu; #2. ásamt: Cf. Baetke 19874, pàg. 25: kemr þat ásamt með þeim sie kommen überein, einigen sich darauf; #3. vandræði: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 310: 12. ór ráðit sínum vandræðum kann sich nicht auf das liebesverhältnis zu Spes, sondern nur auf die folgen des racheaktes beziehen, den Þorsteinn an dem mörder seines bruders verübte. Der satz scheint demnach ein rest der ursprünglichen erzählung zu sein)

sæmi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (allgóður, þokkalega góðurforça bo bona (passablement bo)
♦ vera sæmilegur í e-u: <LOCésser passablement bo en una cosa
2. (sómasamlegur, viðeigandi, sæmandiconvenient (escaient, adient, adequat)
en Þórður segir að Björn væri hinn röskvasti maður "og mér að góðu kunnur og því sendi Skúli yður þenna mann að hann átti eigi annan frænda sæmilegra til": però en Þórður li va dir que en Björn era un home d'una empenta extraordinària i “el conec per les seves bones qualitats i l'Skúli us deu haver enviat aquest home perquè no tenia cap altre parent més escaient per fer-ho
svo er sagt þá er til þings var komið sendir Þórður menn á laun til Ásgríms með þeim erindum að bjóða honum sæmileg boð og að þeir mættu nú finnast um nóttina og kvaðst honum unna hins mesta sóma af málinu og kvað það skyldugt því að hann var aldrei mót honum þá er mál þeirra Bjarnar voru. Ásgrímur er óvanur að eiga hlut í málaferlum og hittir Þórð um nóttina. Hann kveður Ásgrím blíðlega og ræddust mart við. Þórður var maður orðhagur og sléttmáll og tjáir fyrir honum hve mikið hann var neyddur til þessa verks, segir honum mart frá viðskiptum þeirra Bjarnar hversu skerðan hlut hann hafi lengi borið fyrir honum en kvað Björn nú enn hafa þrjá menn drepið í þeirra síðasta fundi en fjóra örkumlaða "og eru þeir tólf menn," segir Þórður, "er að engu er getið til sátt, Óttar og Eyvindur, Þorsteinn Kálfsson, Þorkell Dálksson, skógarmenn tveir, Steinn Guðbrandsson, átti Austmaður, níundi Kolbeinn son minn, Þorvaldur og Þórður Eiðssynir, tólfti Grímur húskarl minn, en Dálkur örkumlaður og allir vér nokkuð sárir. En eg mun bæta þér bróður þinn þremur hundruðum silfurs því að eg ann þér góðs hluta": diuen que quan hagueren arribat al þing, en Þórður va enviar homes d'amagat a veure l'Ásgrímur amb l'encàrrec de fer-li l'oferta honorable de trobar-se tots dos aquella nit. En Þórður, a més a més, li va fer dir que [si hi accedia], el faria sortir d'aquell cas de la manera més honrosa que es pogués imaginar, cosa a la qual, a més a més, s'hi sentia obligat car ell, l'Ásgrímur, no havia anat mai en contra d'ell durant totes les disputes que s'havien tingut en Björn i ell. L'Ásgrímur, que no estava avesat a participar en processos penals, [hi va accedir] i es va trobar amb en Þórður aquella nit. En Þórður va saludar l'Ásgrímur afablement i va enraonar molt de temps amb ell. En Þórður era un home eloqüent i de llengua falaguera i va descriure extensament a l'Ásgrímur com s'havia vist forçat a aquell fet. Li va contar moltes de coses de les hostilitats que hi havia hagut entre en Björn i ell i com ell durant molt de temps se n'havia endut la pitjor part en les relacions amb ell. Li va contar també que en Björn li havia mort tres homes durant la seva darrera topada i que n'havia deixat mutilats quatre més, “i amb ells ja són dotze els homes”, li va dir en Þórður, “per la mort dels quals no s'ha ofert cap indemnització: l'Óttar i l'Eyvindur, en Þorsteinn Kálfsson, en Þorkell Dálksson, els dos bandejats, l'Steinn Guðbrandsson, el vuitè un noruec, el novè en Kolbeinn mon fill, en Þorvaldur i en Þórður -els fills de l'Eiður-, el dotzè en Grímur, el meu missatge. I en Dálkur ha quedat esguerrat (mutilat) i tots nosaltres ferits d'una manera o una altra. Però jo et pagaré tres-cents marcs d'argent en compensació per ton germà perquè et concediré una bona partió [del total de la indemnització]” (vocabulari: #1. bera skerðan hlut fyrir e-m: En Baetke 19874, pàg. 262-263 i 550 no dóna entrada a aquesta locució, altrament transparent: endur-se la pitjor part, sortir desfavorit davant algú; #2. unna e-m góðs hluta: En Baetke 19874, pàgs. 262 i 681, no dóna entrada a aquesta locució. Entenc que fa referència a la compensació total que pensa obtenir d'en Björn. Se sobreentén, doncs, si em fas costat en el litigi contra en Björn)
3. (þægileguragradable (temps atmosfèric)
♦ veðrið er sæmilegt: fa un temps agradable, fa un temps força bo
< 4. (virðulegur, heiðarlegurhonrós -osa (que procura honor)
síðan fékk hún honum hinn sæmilegasta sess og var hann með konungi um veturinn vel metinn: després la mare del rei li va donar el seient més honorífic i durant l'hivern va romandre amb el rei en alta estima
það bar til einn dag að drepið var á dyr á Bessastöðum og Bessi bóndi fagnaði þeim sem komnir voru. Var þar Ásbjörn bóndi vestan af Aðalbóli og Helgi son hans og fóru bónorðsför og báðu Þorlaugar Bessadóttir til handa Helga Ásbjarnarsonar. Bessi hyggur að og líst svo að eigi muni víst að æðri maður veldist til við hann til mægða þó að hún væri góður kostur, því að Helgi var hinn vinsælasti maður. Var þessu ráðið. Leggur Ásbjörn til mannaforráðið allt og fé svo mikið sem Bessi beiddi. Var Helgi hinn sæmilegasti maðurun dia es va esdevenir que varen tustar a la porta de Bessastaðir i en Bessi, el bóndi, [va obrir i] va donar la benvinguda als nou vinguts. Eren l'Ásbjörn [Hrafnkelsson], el bóndi del mas d'Aðalból, de ponent, i en Helgi son fill, que venien a demanar la mà de la filla d'en Bessi, la Þorlaug, per al Helgi, el fill de l'Ásbjörn. En Bessi ho va considerar i li va semblar que no era gens probable que cap altre home de més elevada posició triés de convertir-se en el seu gendre per més que la seva filla fos un bon partit, ja que en Helgi era un home molt ben considerat de tothom. El matrimoni fou acordat. L'Ásbjörn va aportar al matrimoni tota l'autoritat (el poder) de què gaudia com a godó i tots els béns (tot el diner) que en Bessi va demanar. En Helgi era un home honorabilíssim
Björn mælti: "Satt segir þú það Þórður að Oddný er hin sæmilegasta kona og fullboðin mér í alla staði og hefðir þú jafnvel verið til mín þá er við vorum á Íslandi sem nú þá mundi eg þetta allt gera sem nú beiðir þú. En vant ætla eg að mér verði að trúa þér og það mun mælt að eg haldi laust jarlsgjöfinni ef eg læt hringinn koma þér í hendur": en Björn li va dir: “Dius ver, Þórður, quan dius que l'Oddný és una dona honorabilíssima i un bon partit per a mi en tots els aspectes i, si, quan érem a Islàndia, haguessis estat amb mi igual [de bo] com ho ets ara, jo faria tot el que ara em demanes. Però veig difícil que confiï en tu, car, si et faig a mans la tumbaga, diran de mi que he tractat massa a la lleugera el regal del iarl (vocabulari: #1. fullboðinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 167: kona er e-m fullboðin eine Frau ist eine durchaus passende Partie für jmd.; #2. halda e-u laust: Cf. Baetke 19874, pàg. 366: halda e-u laust etwas nicht festhalten, (als wertlos) leicht hergeben)
spákona þakkar henni kvæðið. Hún hafði margar náttúrur hingað að sótt og þótti fagurt að heyra það er kveðið var "er áður vildu frá oss snúast og oss öngva hlýðni veita. En mér eru nú margir þeir hlutir auðsýnir er áður var bæði eg og aðrir duldir. En eg kann það að segja að hallæri þetta mun ekki haldast lengur en í vetur og mun batna árangur sem vorar. Sóttarfar það sem lengi hefir legið mun og batna vonum bráðara. En þér Guðríður skal eg launa í hönd liðsinni það sem oss hefir af staðið því að þín forlög eru mér nú öll glöggsæ. Það muntu gjaforð fá hér á Grænlandi er sæmilegast er til þó að þér verði það eigi til langæðar því að vegir þínir liggja út til Íslands og mun þar koma frá þér ættbogi bæði mikill og góður og yfir þínum ættkvíslum mun skína bjartur geisli. Enda far nú vel og heil, dóttir mín": la spákona li va donar les gràcies pel poema. [Li va dir que] havia atret cap allà moltes de natures (esperits) que havien trobat bonic de sentir el que s'havia declamat “[esperits] que abans es volien apartar de nosaltres i no prestar-nos obediència. I ara em són evidents moltes de les coses que abans m'eren amagades a mi i a d'altres. I estic en condicions de dir-vos que aquesta fam no durarà més enllà d'aquest hivern i que els esplets de la terra milloraran quan arribarà la primavera. L'epidèmia que ha fet estralls molt de temps també espassarà més ràpidament del que és d'esperar. I a tu, Guðríður, et recompensaré immediatament per l'ajut que ens ha arribat per tu, car ara veig molt clarament tots els teus fats. Aquí, a Grenlàndia, faràs un casament que serà el més honorable que hi hagi encara que no et durarà gaire ja que els teus camins van cap a Islàndia i allà descendirà de tu un llinatge que serà gran i bo i sobre els teus descendents hi brillarà un raig de llum resplendent. I ara, adéu, filla meva!”
sem Kanelangres hefir með sér slíka hluti íhugat, þá býr hann þangat ferð sína sœmiliga ok ríkuliga, með gnógum fǫngum, með fríðum mǫnnum, hyggnum ok hœverskum, hraustum ok reyndum riddurum, ok þó ekki fleirum mǫnnum, en tuttugu, vel ok virðuliga búnum, með góðum gangvápnum ok øruggum herklæðum ok hinum beztum hestum, ok kvámu til Englands ok lendu í Kornbretalandi. Svá sem Kanelangres kvam í England, var hinn gǫfgi Markis konungr yfir ǫllum enskum mǫnnum ok Kornbretum einvaldsherra ok hǫfðingi. Sat Markis konungr með miklu ok ágætu vildarliði sínu í hǫfuðborg þeirri, (er) Tintajol heitir. Í þessarri borg stendr hinn sterkasti kastali i ǫllu konungsríkinu. Sem Kanelangres spyrr, at konungr sat í Tintajol, þá stefndi hann þangat með sínum riddurum. Ok sem hann kvam i konungsgarð, þá steig hann af hesti sínum, ok hans félagar, gengu síðan til konungshallar, sœmiliga gætandi tign ok virðing hirðligrar siðvenju, tveir ok tveir saman gangandi, haldandist í hendr, klæddir ok búnir dýrligum klæðabúnaði. Sem Kanelangres ok hans félagar kvámu fyrir konunginn, þá heilsa þeir konunginum vel ok vitrliga. Sem hann hafði heyrt ok skilit rœðu þessarra ungu manna, þá svaraði hann þeim, sem kurteisum konungi byrjaði, vel ok sœmiliga. Ok vísaði Markis konungr þeim til sætis, Kanelangres hjá sér hit næsta, enn félǫgum ok fǫrunautum hans skipaði hann út í frá at hirðlǫgum ok hœverskum sið. [Pàg. 7] Því næst spyrr konungrinn Kanelangres tíðenda. Enn hinn ungi maðr, vel ok forsjáliga hagandi, segir konunginum sín tíðendi, ok friðar tíðendi vera ok fullkomins fagnaðar. Ok því næst segir hann konunginum með blíðum orðum, hvaðan ok fyrir hverjar sakir hann kvam í ríki hans ok til hans fundar: at hann vildi dveljast með hánum ok í hans sœmiligu hirð, at skemmta sér ok kanna ríka hœversku ok kurteisa meðferð. Sem hinn frægi Markis konungr hafði skilit, at Kanelangres hafði þvílíkt erendi til hans hirðar, at hann vill með hánum dveljast ok hánum þjóna, þá tók hann hánum vel ok virðuliga, ok ǫllum félǫgum hans, hafandi þá í allri makt um fram sína riddara — ǫðlaðist með þessu hina mestu gæfu ok hina frábær(ust)u hamingju: després que en Canelangres hagué reflexionat sobre aquestes coses, va preparar de manera adient i magnificent el seu viatge cap allà, amb provisions a bastament i amb homes parencers, tots ells cavallers avesats, valents, prudents i de maneres cortesanes, encara que no eren més de vint en nombre, ben i esplèndidament abillats, [armats] amb armes per a la marxa (?), arnesos segurs i els millors cavalls. [Varen salpar] i arribaren a Anglaterra i desembarcaren a Cornualla. En el moment que en Canelangres arribava a Anglaterra, el noble rei Marquis era el senyor sobirà i governant de tots els anglesos i cornuallesos. El rei Marquis residia amb el seu grup, nombró i magnífic, d'escollits cavallers a la seva capital que es deia Tintajol. En aqueta ciutat hi havia el castell més fort de tot el regne. Quan en Canelangres fou ennovat que el rei vivia a Tintajol, s'hi dirigí amb els seus cavallers. I quan hagueren arribat al palau reial, ell i els seus homes varen desmuntar de llurs cavalls i entraren tot seguit a dins el palau reial, guardant escaientment la pompa i la dignitat del capteniment cortesà, marxant de dos en dos, braç en braç, vestits i abillats amb costosos vestits. Quan en Canelangres i els seus companys arribaren a la presència del rei, el varen saludar de bella i assenyada manera. El rei, quan hagué sentit i comprès la salutació d'aquells joves, els va respondre tal com es tanyia a un rei de capteniment cortesà, de bella i adequada manera. I llavors el rei Marquis els va fer seure d'aquesta manera: al seu costat mateix en Canelangres, i als seus companys i companys de viatge els va assignar un lloc més lluny d'ell d'acord amb el rang de cadascun d'ells i d'acord amb les normes del cerimonial de la cort (hirðlǫg) i el costum cortesà (hœverskr siðr). [Pàg. 7] Tot seguit, el rei va demanar al Canelangres que li donés notícia d'ell, i el jove, captenint-se de manera adequada i prudent, li va donar notícia sobre ell i li va fer avinent que la seva era una visita de pau i un motiu d'absoluta alegria. Tot seguit, amb paraules afables, va contar al rei d'on procedia i per què havia anat a visitar-lo al seu reialme i que desitjava estar-se amb ell com un membre més del seu honrós seguici amb la intenció de tenir-ne goig i aprendre les maneres del reialme i el capteniment cortesà. Quan el rei Marquis va comprendre que en Canelangres desitjava estar-se amb ell i servir-lo com a membre del seu seguici, el va rebre a ell i als seus companys bé i honorablement. I els tingué en tot poder part damunt els seus cavallers (menys lit.: els atorgà o conferí una posició més alta que la dels seus cavallers). [En Canelangres] va obtenir d'aquesta mànera la màxima benanança i la [bona] fortuna més excepcional (vocabulari: #1. gangvápn: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, pàg. 181-185, no dóna pas entrada a aquest mot. N'Eugen Kölbing 1878, pàg. 116, l'interpreta: wol ausgestattet mit guten marschwaffen und fester rüstung; #2. vildarlið: Cf. Baetke 19874, pàg. 738: vildar-lið n. ausgesuchte Mannschaft, auserwählte Leute, Anhänger. N'Eugen Kölbing 1878, pàg. 116, l'interpreta: mit seinem grossen und stattlich auserwählten gefolge. En Heiko Uecker 2008, pàg. 12, l'interpreta: mit seinem großen und vornehmen Gefolge; #3. tign: Cf. Baetke 19874, pàg. 651: <...> 3. Vornehmlichkeit, Pracht; N'Eugen Kölbing 1878, pàg. 116, l'interpreta: indem sie dabei anstand und würde höfischer sitte fein beobachteten. En Heiko Uecker 2008, pàg. 12, l'interpreta: sorgfältig Ehre und Würde königlicher Sitte beachtend; #4. haldask í hendr: Tant n'Eugen Kölbing 1878, pàg. 116, com en Heiko Uecker 2008, pàg. 12, interpreten aquí el mot hǫnd com a , amb la qual cosa, el sintagma passa a significar: agafant-se de la mà, agafats de la mà; #5. vitrliga: Cf. Baetke 19874, pàg. 752: vitr-ligr adj. (-liga adv.) klug, verständig, weise <...>; n'Eugen Kölbing 1878, pàg. 116: da grüssten sie ihn wol und geziemend. En Heiko Uecker 2008, pàg. 12: da begrüßten sie den König wohl und würdig; #6. út í frá: com més baix és el rang de la persona, més lluny del rei s'ha d'asseure; #7. skemmta sér: Cf. Baetke 19874, pàg. 549: <...> skemta sér sich vergnügen; n'Eugen Kölbing 1878, pàg. 116: um da sein leben zu geniessen. En Heiko Uecker 2008, pàg. 12: um sich die Zeit zu vertreiben; )
Atli konungr mælti: "“Eigi sœmði þér þetta at gera, þóat nǫkkur sǫk væri til, ok vartu mér gipt at frænda ráði, ok mund galt ek við þér, þrjá tigu góðra riddara ok sœmiligra meyja ok marga menn aðra. Ok þó léztu þér eigi at hófi, nema þú réðir lǫndum þeim, er átt hafði Buðli konungr, ok þína sværu léztu opt með gráti sitja”: el rei Atli li va dir: “No es tany que ho hagis fet per més que no te’n faltessin motius, perquè tu em fores lliurada com a esposa estant-hi d’acord els teus parents i després que els pagués el mundi que m’havien demanat: trenta bons cavallers i altres tantes honorables donzelles i molts altres barons. Però a despit de tot això, tu sempre has cregut que el mundi pagat no era suficient per a tu i que no ho seria fins que no aconseguissis els dominis del rei Buðli; sovint has feta plorar ta sogra” (vocabulari: #1. láta sér at hófi: En Baetke 19874, pàgs. 363 i 266, no dóna pas entrada a aquesta locució, però sí a la locució sinònima hafa sik at hófi sich mäßigen: tu no t'has volguda donar mai per satisfeta [amb aquest mundi], considerares que [aquest mundi] no era adequat)
en at morgni beiðast sendiboðar at ganga í nǫkkurn heimuligan stað til samtals med konungin ok þá fremstu menn, sem han vildi við hafa þeira málstefnu. Konungrinn játar þessu ok kallar með sér sína fremstu menn ok vitrustu, ok ganga þeir í eina fagra hǫll ok settust niðr í þau sæti, sem þeim váru búin. Litlu síðar stendr upp jarlinn formaðr sendiboðanna, gangandi fyrir konunginn svá segjandi: "Hin hæsti himinríkisfaðir gæti ok geymi yðvar, herra, styði ok styrki yðra tign, ráð ok ríki innanlands ok utan. Virðuligi herra Laicus ok hans sœmiligi sonr Kirjalax bað yðr aukast ok eflast fagrliga farsæld, fríð ok fagnað ǫllu yðru ríki: i al matí, els missatgers varen requerir d'anar a algun indret privat per a parlar-hi amb el rei i els prohoms que ell volgués tenir com a consellers durant aquesta trobada. El rei els ho va concedir i va convocar perquè l'hi acompanyessin els seus homes més conspicus i savis. Tots ells es dirigiren a un bell palau i s'assegueren als seients que hom els hi havia preparat. Poc després, el iarl, el cap dels missatgers, es va posar dret i, anant davant el rei, li va dir: “Que l'altíssim pare celestial vetlli per vós i us guardi, senyor, recolzi i enforteixi la vostra dignitat, autoritat i poder tant a l'interior del regne com a fora d'ell. L'honorable senyor Laicus i el seu distingit fill Kirjalax preguen per vós perquè augmentin i creixin magníficament la felicitat, la pau i l'alegria a tot el vostre regne
< 5. (drykkur, matur, klæði: ágætur, verðmæturexcel·lent (menja, beguda: magnífic, vistós; roba: valuós, costós)
síðan ríðr hertoginn ok býst við sínu brúðkaupi ok sparir þar til enga hluti, þá sem hans sœmd var þá meiri en áðr. Býðr hann nú til þessarrar veizlu múg ok margmenni um alt sitt ríki svá vítt sem þat var, ok koma þeir menn allir sem boðnir váru í nefndan tíma. Pippin konungr af Frakklandi ok hans ríkismenn koma at ákveðinni stundu á hertogans garð, er þar í ferð jungfrúin Ólíf. Ríðr nú hertoginn út í móti þeim med sínum vildarmǫnnum, heilsar hann Pippin konungi harðla heiðarliga ok þeirri ágætu jungfrú Ólíf, er þar var þá komin. Glǫddust allir góðir menn, er hennar andlit sá með blíðu yfirliti, heilsaði hon ǫllum fagrliga ok blíðliga meðr kurteisligum orðum, ok því lǫgðu allir menn guðs blezan á hana. Meðr Pippin konungi váru ok í fylgd margir aðrir góðir menn, margir erkibyskupar ok ljóðbyskupar, jarlar ok barúnar. Var þetta hoffólk alt saman heiðarliga hǫndlat ok sœmiliga sett, ok var nú þetta hit bezta brúðkaup fyrir allra hluta sakir. Engi maðr var þar svívirðr eðr skemdr, heldr váru þar allir sœmdir í stórum gjǫfum. Margr leikari var þar kominn, ok þar mátti sjá mǫrg klæði gefin, ok margr dýrr réttr kom þar inn, trǫnur ok elptr ok páfufuglar ok margar fagrar villibráðir aðrar, fylgjandi sœmiligr drykkr, í stórum gullkerum inn berandi hœverskir skutilsveinar, margar tortísar ok ǫnnur kerti mátti þar sjá. Ok er menn váru sem glaðastir ok á leið kveldit, var frú Ólíf til hvílu fylgt, slógu þá ungir menn fagra danza bæði í hǫllinni ok í svefnhúsinu. Gékk þá ok hverr annarra til síns herbergis meðr mikilli gleði. Endaðist sjá veizla með mikilli prýði, fór síðan hverr heim til síns garðs, skiljandist meðr mikilli vináttu: llavors el duc se'n va anar a preparar les seves noces i no va estar-se de res per a aquest propòsit, perquè la seva dignitat en aquells moments era major que mai abans. Llavors va convidar a aquella festa una gran gernació de tots els racons del seu vastíssim reialme. I tothom que hi fou convidat hi va acudir al punt convingut. El rei Pepí de França va arribar amb els seus prohoms a la cort del duc al punt convingut. Amb ells hi anava la princesa Oliva. El duc llavors va sortir a cavall a llur encontre acompanyat dels íntims que el solien envoltar. Va saludar el rei Pepí molt honrosament i igualment ho féu amb la noble i distingida princesa Oliva que hi havia arribat [amb ell]. Tots els homes prous es varen alegrar quan varen veure la seva cara amb el seu dolç aspecte. Ella va saludar tothom bellament i afablement amb paraules cortesanes per la qual cosa tots els prohoms varen posar en ella la benedicció de Déu. En el seguici del rei Pepí també hi anaven mants altres prous homes, mants arquebisbes i bisbes sufraganis, iarls i barons. Tota aquesta gent de cort fou atesa honrosament i asseguts de manera escaient (adequada a llur rang) i aquelles noces foren les millors [imaginables] en tots els aspectes. Ningú no s'hi veié menystingut o avergonyit, sinó que tots hi foren honorats amb grans regals. Mant joglar hi havia acudit, i s'hi pogueren veure mants vestits regalats. I s'hi serviren mants plats magnífics: grues i cignes i paons i moltes de més belles carns d'animals de caça, acompanyats de begudes excel·lents, servides per patges cortesans en grans copes d'or. També s'hi pogueren veure mantes torxes i d'altres ciris. I quan es va fer tard de vespre i els convidats estaven al més alegres, la senyora Oliva fou acompanyada al llit mentre els joves cavallers [li] ballaven belles danses tant en el tinell com en el dormitori. Després tots i cadascun dels convidats se n'anà també a llur cambra amb gran alegria. Aquell convit de noces va acabar amb gran magnificència (esplendidesa). [L'endemà] tothom se'n tornà a ca seva, partint en gran amistat (vocabulari: #1. tortís: En Baetke 19874, pàg. 660-661, no dóna pas entrada a aquest terme. És una adaptació del llatí medieval tortia, tortisius, tortius ‘torxa’, mot al qual en Fritzner III (R — Ösí) 1896², pàg. 715a, sí que dóna entrada: tortís f. Fakkel, Voxfakkel (mlat. tortisius, fr. torche); margar tortísar ok ǫnnur kerti mátti þar sjá Klm. 52²; )
Þórhallur leysti Gretti vel af hendi og gaf honum góðan hest og klæði sæmileg því þau voru öll sundur leyst er hann hafði áður borið. Skildu þeir með vináttu. Reið Grettir þaðan í Ás í Vatnsdal og tók Þorvaldur við honum vel og spurði innilega að sameign þeirra Gláms en Grettir segir honum viðskipti þeirra og kvaðst aldrei í þvílíka aflraun komið hafa, svo langa viðureign sem þeir höfðu saman átt: en Þórhallur va acomiadar en Grettir amb presents i li donà un bon cavall i vestits decorosos ja que els que havia estat portant abans estaven totalment esquinçats. Es varen separar amb amistat. En Grettir d'allà es dirigí cap a Ás, a la vall de Vatnsdalur on en Þorvaldur el va rebre bé i li demanà tota mena de detalls sobre el seu combat (sameign) amb en Glámur i en Grettir li va contar com havia estat la topada (lluita, viðskipti) i li digué que mai no s'havia trobat en una situació en què hagués hagut de posar a prova la seva força com aquella de tant que havia durat el combat que es tingueren (vocabulari: #1. leysa e-n af hendi: Cf. Baetke 19874, pàg. 379: <...> 5. verabschieden, entlassen, wegschicken (e-n): leyna e-n í brott með gjǫfum, leysa e-n vel af garði jmd. mit Geschenken verabschieden, beschenkt entlassen; #2. sameign: Cf. Baetke 19874, pàg. 515: <...> Auseinandersetzung, feindliche Begegnung, Kampf; #3. viðskipti: Cf. Baetke 19874, pàg. 734: 3. Treffen, feindliche Begegnung, Kampf; #4. viðureign: Cf. Baetke 19874, pàg. 733: 2. Auseinandersetzung, Zusammenstoß, Kampf; )

< sæm·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
(yndislegur ?, ljómandi, bjartr ?, vegsamlegur, mær, ágætur?delitós -osa ?; refulgent ?; magnífic -a, esplèndid -a ?
enn um Svanhildi ǀ sáto þýiar, ǁ er ec minna barna ǀ bazt fullhugðac; ǁ svá var Svanhildr ǀ í sal mínom, ǁ sem væri sœmleitr ǀ sólar geisli: i tot al voltant de la Svanhildr seien les seves serves, i dels meus infants [és ella] la que jo més he estimat. La Svanhildr era, al meu estatge, com un refulgent raig de sol (vocabulari: #1. fullhyggja: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 63: full-hyggja (-hugða) swv. (jmdm) seine volle liebe oder fürsorge schenken (Ghv.15); #2. sœmleitr: En Kuhn 1968³, pàg. 200: sœm-leitr adj. von ehreheischendem aussehen (Ghv. 15); aquet significat (‘que reclama o exhigeix honor’) no quadra amb el substantiu al qual fa referència (‘sólargeisliraig de sol’). A un mot raig de sol li escauen adjectius de significat refulgent, radiant, brillant, enlluernador, i, si a més a més tenim present que l'adjectiu en realitat està descrivint la Svanhildr, la filla preferidafullhugðak de la Guðrún, també li escaurien significats com a esplèndid, magnífic, majestuós. Tant fullhyggja com sœmleitr són hàpax. )

sæmur, sæm, sæmt <adj.>:
que convé o escau a algú o a alguna cosa
♦ þar eru eyru sæmst sem uxu: <LOC FIGel millor lloc per a les orelles és on han crescut
að er gerð mín," sagði hann, "að eg geri verð húss og matar þess er inni var. En fyrir þrælinn vil eg þér ekki bæta þar er þú leyndir annmarka á honum. Geri eg hann þér til handa Otkell því að þar eru eyru sæmst sem óxu. Met eg svo sem þér hafið stefnt mér til háðungar og fyrir það dæmi eg eigi minna til handa mér en vert er þetta fé, húsið og það er inni brann. En ef yður þykir betra að vér séum ósáttir þá læt eg þess enn kost en gert hefi eg þá enn eitt ráð fyrir mér og skal það þá fram koma": “Aquesta és la meva resolució:”, va dir, “et pagaré el valor de l'orri i del menjar que hi havia a dins. Però pel que fa a l'esclau, no et pagaré cap compensació ja que vares amagar els seus defectes i resolc [també] que et sigui lliurat, Otkell, perquè, les orelles escauen millor allà on han crescut. Estimo (considero) que em vàreu citar a comparèixer en judici davant el þing per fer-me un afront i per aquesta raó m'adjudico una compensació de tu que no sigui inferior al valor d'aquests béns, és a dir, de l'orri i el que s'hi va cremar dedins. Però si us sembla millor que no concloguem un pacte de conciliació hi estic d'acord (us ho concedeixo). En tal cas, emperò, em reservo per a mi el que faré, i el que sigui se sabrà llavors” (vocabulari: #1. gera: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 117: 12. ek geri, d. h. „ich erkenne zu, spreche zu (nämlich dem Otkel)“; #2. annmarki: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 117: 13. annmarki „fehler“; #3. sæmur: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 117: 14.15. þar — óxu, ein allit. sprichwort, das sich auch sonst findet (Austfirð. sǫgur 169; cf. també en Baetke 19874, pàg. 637: þar eru eyru sœmst sem óxu da passen die Ohren am besten hin, wo sie gewachsen sind; #4. kostur: Cf. Baetke 19874, pàg. 341: láta e-s kost die Möglichkeit zu etwas geben, etwas freistellen, zulassen; )
Þorsteinn hvíti svarar þá: "Eigi vil eg láta höfuð þitt af hálsi slá. Munu þar eyru sæmst sem uxu. En þá geri eg sætt okkar í millum að þú skalt fara hingað til Hofs til umsýslu með allt þitt og ver hér meðan eg vil en þú sel skip þitt." Þessari sætt játar Þorsteinn fagri: en Þorsteinn el Blanc llavors li va respondre: “No vull fer-te separar el cap del coll. El millor lloc per a les orelles és on han crescut. Ara bé, estipulo com a part del nostre acord de conciliació que et mudis aquí a Hof amb tots els teus béns i administris el mas (til umsýslu) i que romanguis aquí mentre jo ho vulgui i que venguis el teu vaixell”. En Þorsteinn el bell va acceptar aquest acord de conciliació
‘Væri ycr, Sinfiǫtli, ǀ sœmra myclo ǁ gunni at heyia ǀ oc glaða ǫrno, ǁ enn sé ónýtom ǀ orðom at bregðaz, ǁ þótt hringbrotar ǀ heiptir deili’: “Si els trencadors dels anells s'odien a mort, Sinfjǫtli, a vosaltres dos us convindria més d'entaular batalla i alegrar les àguiles que de llençar-vos mútuament paraules (retrets, insults) inútils al cap” (vocabulari: #1. bregðaz: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 32: <...> d) jmdm böse worte zuschleudern (HH. 45, HH II. 23 conj.), jmdm. vorwürfe machen; #2. þótt: En Kuhn 1968³, pàg. 241: <...> der konzessive sinn ist manchmal so sehr abgeschwächt, daß es am nächsten liegt, mit ‘wenn’ od. ‘daß’ zu übersetzen; #3. deila: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 92: deila heiptir bitter verfeindet sein (HH 45, HH II 23); en realitat, el significat éscompartir odis, compartir una hostilitat mútua, que podem interpretar en el sentit d'en Kuhn, o sigui, estar extremadament enemistats o bé guerregen entre si)
‘Þér er, Sinfiǫtli, ǀ sœmra myklo ǁ gunni at heyia ǀ ok glaða ǫrno, ǁ enn ónýtom ǀ orðom at bregða, ǁ þótt hildingar ǀ heiptir deili’: “Si els batalladors comparteixen odi, Sinfjǫtli, et convé molt més (t'és molt més escaient) d'entaular combat i alegrar les àguiles, que de llençar paraules (retrets, insults) inútils
‘Sagðir þú, Helgi, ǀ at Heðinn væri ǁ góðs verðr frá þér ǀ oc giafa stórra; ǁ þér er sœmra ǀ sverð at rióða ǁ enn frið gefa ǀ fiándom þínom." Þat qvað Helgi, þvíat hann grunaði um feigð sína oc þat, at fylgior hans hǫfðo vitiað Heðins, þá er hann sá konona ríða varginom. Álfr hét konungr, sonr Hróðmars, er Helga hafði vǫll haslaðan á Sigarsvelli á þriggia nátta fresti: “Helgi, has dit que en Heðinn és digne [de rebre] de tu béns i grans regals. Et convindria més (et fóra més escaient) d'envermellir la teva espasa que de donar la pau als teus enemics”. Això és el que va dir en Helgi, perquè sospitava que estava destinat a morir al cap de poc i perquè les seves fylgjur havien visitat en Heðinn quan [aquest] havia vist la dona cavalcant el llop. Hi havia un rei que es deia Álfr, fill d'en Hróðmarr, el qual havia marcat per al Helgi amb branques d'avellaner el camp del duel a Sigarsvǫllr en un termini de tres dies (vocabulari: entenc que en Helgi ha entès que morirà en el duel que s'ha de celebrar al cap de tres dies perquè les seves fylgjur ja li han cercat un successor, en Heðinn)
nú hefir hǫrð dœmi ǀ hildingr þegit, ǁ er vísi scal ǀ valbygg mala. ǁ Heldr er sœmri ǀ hendi þeiri ǁ meðalkafli ǀ enn mǫndultré": dures condicions són les que ara s’han imposat al batallador, ja que el príncep ha de moldre ordi romà. A aquesta mà més li escau empunyadura d'espasa que manuella de moló (vocabulari: #1. dœmi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 41: <...> 2. schicksal (? HH. II. 3. Si adoptem aquesta interpretació d'en Kuhn, la traducció que en resulta és: un dur destí ha rebut el batallador; #2. valbygg: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 212: val-bygg n. welsche gerste (? — HH. II 3). No he trobat informació enlloc sobre aquest misteriós ordi romà o francès)
gengr ór skála ǀ skatna dróttinn ǁ ok heilsar vel ǀ hilmi komnom: ǁ "Þiggðu hér, Sigurðr! ǀ væri sœmra fyrr, ǁ enn þú, Geitir, tak ǀ við Grana siálfom!": el senyor dels guerrers surt de l’skáli i saluda efusivament el príncep arribat: “Sigurðr, accepta ara [la meva hospitatlitat, encara que] abans hauria estat més escaient. I tu, Geitir, ocupa't d'en Grani!”
væria þat sœmt, ǀ at hann svá réði ǁ Giúca arfi ǀ oc Gota mengi, ǁ er hann fimm sono ǀ at fólcræði, ǁ gunnar fúsa, ǀ getna hafði": no fóra escaient (apropiat) que ell disposi de l'heretat d'en Gjúki i del poble (?) dels gots, allà on en Gjúki va engendrar cinc fills, delerosos de batallar, perquè manessin la tropa
sœmri væri Guðrún, ǀ systir occor, ǁ frumver sínom ǀ at fylgia dauðom, ǁ ef henni gæfi ǀ góðra ráð, ǁ eða ætti hon hug ǀ oss um lícan: si li haguessin donat el consell de persones honorables [i ella els volgués seguir] o si hagués tingut un tarannà semblant al nostre, hauria estat més escaient a la Guðrún, la nostra germana, d'acompanyar [en la mort] el seu primer marit mort (vocabulari: #1. dauðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 37: *dauðr m. = 1. dauði (Akv. 28 conj.); la forma dauðom és clarament un adjectiu que qualifica el substantiu frumver; #2. góðir [menn]: Cf. Baetke 19874, pàg. 206: góðir menn gute, wackere Männer, angesehene Leute. No es tracta, doncs, d'homes bons sinó d'homes honorables, respectables; En islandès modern existeix, a més a més, la parèmia gott er að hafa góðra ráð, og gegna þeim ‘és bo tenir el consell de persones respectables i escoltar-los’. Els góðra ráð reapareixen al vers 3:3b del Brot af Sigurðarkviðu; #3. hugr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 103: hugr (ahd. hugi) m. 1. sinn, gesinnung <...>; #4. gefa: Ens trobem davant un ús impersonal d'aquest verb, que aquí trobem construït amb un acusatiu -ráð- i un datiu de persona -henni-. En Kuhn 1968³, pàg. 72, no tracta pas aquest vers, de manera que, indirectament, ens fa avinent que no hi veu cap problema ni cap dificultat en aquesta construó. Al meu entendre, emperò, aquesta formulació o construcció no té sentit, si no s'explica. La forma gæfi morfològicament tant pot ésser 3ª pers. del sg. com 3ª pers. del pl. del pretèrit de subjuntiu del verb gefa. La 3ª pers. del sing. de molts de verbs, tant transitius com intransitius, es pot emprar en la veu activa per a expressar que l'acció del verb es duu a terme de manera general, indeterminada, i s'ha de traduir, consegüentment, d'una manera indeterminada amb els pronoms indefinits hom, un o una fómulació amb passiva reflexa. En conseqüència, la frase s'ha d'entendre com a si hom li hagués donat el consell d'homes respectables o honorables, i sobreentendre i ella els hagués volgut escoltar o seguir. Tradueixo en conseqüència)
♦ honum væri sæmra að gera það: <LOC FIGli convindria més fer-ho, faria millor de fer-ho

sæ·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla f de mar (peix de la família dels singnàtids)
♦ stóra sænál: gran agulla de mar (peix Entelurus aequoreus)

sæng <f. sængur, sængur>:
1. <GENedredó m, vànova f
♦ → dúnsæng “edredó nòrdic”
2. (rekkjallit m (moble)
♦ deyja á sæng: <LOC FIGmorir de part
♦ ganga í eina sæng: (ganga í hjónabandcasar-se
♦ ganga í eina sæng með e-m: (sameinastunir-se [a...], fusionar-se [amb...]
♦ liggja á sæng: <LOC FIGestar de part
♦ sjá sæng sína upp reidda (o: út breidda)<LOC FIGadonar-se que el ball ha acabat (comprendre que el que hom ha estat fet ja no té sentit, que cal deixar-ho i passar pàgina i començar quelcom de nou)
♦ vera skilin að borði og sæng: <LOC FIGhaver-se separat (un matrimoni. No implica divorciar-se)
♦ þjóna e-m til borðs og sængur: <LOC FIGservir i tenir esment d'algú

sænga <sænga ~ sængum | sængaði ~ sænguðum | sængað>:
ficar-se al llit
♦ sænga hjá e-m: dormir a ca algú
♦ sænga með e-m: dormir amb algú
♦ sænga saman: dormir plegats (esp. parella)

sængar·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
variant de sængurkona ‘puèrpera, partera’
en þat verðr fundit með þess tillǫgu,er friðinn hatar jafnan, at allir frændr ok félagar Thómę erkibyskups skulu hans gjalda, ok sú skal allra þeira útlegðarsǫk af Englandi, er þeir voru honum skyldir. Svá harða stríðu setr konungrinn hér á óheyrðri grimd, at hverr maðr vígðr ok úvígðr, karl ok kona, ungr ok gamall, ríkr ok fátœkr, er fannst í nokkurri frændsemi við heilagan Thómam, er nú keyrðr í útlegð. Ok svá úmannliga er at unnit, at sængarkonan ok brjóstbarnit í vǫggu liggjanda ferr sǫmu leið. Hér með ferr þat til auka, at allir þeir, sem skilningaraldr hǫfðu, kúgast til at vinna eið yfir guðspjallabók, at þeir skulu allir fara til fundar erkibyskups ok gráta fyrir honum sína vesǫld. Var þat fundit fyrir tvífalda sǫk: Þá aðra, at særa því margfaldligar byskupsins hjarta ofan á útlegðina, enn fyrir þá aðra, at hann beygðist fljótara at miskunna þessum ǫlmusumǫnnum ok knéfalla konunginum: i, per inspiració del qui sempre odia la pau, fou planejat (ideat) que tota la família i tots els companys de l'arquebisbe Tomàs paguessin per ell i que s'imposés pena d'exili d'Anglaterra a tots aquells que fossin parents d'ell. El rei va posar en aquesta ordre amb inusitada crueltat una duresa tan despietada que qualsevol persona, consagrada o no consagrada, home o dona, jove o vell, ric o pobre, que fos trobada que d'alguna manera era parenta de sant Tomàs, fos menada a l'exili. I Aquesta ordre es va dur a compliment de manera tan inhumana que [fins i tot] la partera i el nadó ajagut dins el bressol seguiren el mateix camí. A tot això s'hi afegeix encara que tots els qui havien arribat a ús de raó foren obligats a prestar un jurament sobre un evangeliari que es presentarien davant l'arquebisbe i planyerien davant ell llur misèria. Això es va fer fer per una doble raó: la primera, per a ferir el cor del bisbe reiteradament en el seu exili. I l'altra raó, perqué[, d'aquesta manera,] s'inclinés més ràpidament a compadir-se d'aquests pidolaires i caigués de genolls davant el rei

sængur·brík <f. -bríkar, -bríkur>:
post f de matalàs, taula f de matalàs (peça de fusta damunt la qual hi va el matalàs o la màrfega)

sængur·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
roba f de llit, llençols m.pl i coixineres (rúmfatnaður)

sængur·föt <n.pl -fata>:
roba f de de llit

sængur·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
regal m de maternitat

sængur·klæði <n.pl -klæða>:
roba f de de llit

sængur·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
<MEDpuèrpera f
á því ári, er liðit var frá hingatburð várs herra, Jesú Kristí, níu hundruð ok sex tigir ok níu ár ok á ǫðru ári hins fjórða tigar Ottónis hins mykla keisara ok á fyrsta ári ríkis Játvarðar englakonungs fœddi Ástríðr fagran svein í hólmanum á vatni því, er Rǫnd heitir. Þann svein jós Þórólfr vatni at þeim sið, at þá gekk yfir. Þórólfr gaf sveininum nafn ok kallaði hann Óláf eptir fǫðurfǫður sínum. Af því varð drottningu, móður sveinsins, hinn mesti fǫgnuðr ok ǫllum þeim, er þar váru við staddir. Hvíldist Ástríðr þar í hólmanum svá lengi sem sængrkonum hœfir hvílu at byggja eptir barnburð. En er nótt dimmaðist, en dagr skemmdist, byrjaði Ástríðr brottferð sína þaðan ok Þórólfr, en fátt annarra manna, fóru þá at eins [um nætr] með byggðum, ok máttu enga menn finna, er þau leyndust um daga. Þau kómu einn dag at kveldi til Eireks á Ofrustǫðum, fǫður Ástríðar. Sendi hon þá menn heim í bœinn at segja fǫður sínum þeirra þarkvámu. En hann lét fylgja þeim í eina skemmu ok setja þeim borð með hinum beztum fǫngum. Var Ástríðr þar litla hríð, áðr fǫruneyti þeirra fór brott, en hon var eptir ok tvær þjónostukonur með henni ok son hennar, Óláfr, Þórólfr lúsarskegg ok Þorgils, son hans, sex vetra gamall. Váru þau þar um vetrinn vel haldin: a l'any nou-cents seixanta-nou del naixement del nostre Senyor Jesucrist, i en el quaranta-segon any del regnat del gran emperador Otó i durant el primer any del regnat del rei Eduard d'Anglaterra, [la reina] Ástríðr va infantar un bell minyó a l'illot que hi ha al llac de Rǫnd (l'actual Randsøen). En Þórólfr [lúsaskegg (‘Barba-pollosa’), el fóstrfaðir de la reina,] el va arruixar amb aigua segons el costum (=religió) que hi havia llavors. En Þórólfr va posar nom al minyó i li va posar Olau perquè fes nom pel seu avi patern. La reina, la mare del minyó, en va estar molt contenta i amb ella tots els qui hi eren presents. La reina Ástríðr va romandre refent-se a aquell illot el temps que les parteres solen refer-se després del part però quan els dies es varen escurçar i les nits allargar, l'Ástríðr va iniciar el seu viatge d'allà acompanyada d'en Þórólfr i d'alguns pocs homes més. Només travessaven els llocs habitats de nits quan no s'hi podia trobar ningú, mentre que de dia romanien amagats. [Finalment,] un dia arribaren, ja de vespre, a ca l'Eiríkr [Bjóðaskalli], son pare de Ástríðr, a Ofrustaðir. L'Ástríðr va enviar llavors missatgers al mas perquè anunciessin a son pare llur arribada. I l'Eiríkr els va fer portar a una skemma (un edifici exterior que servia de magatzem o de casa de les dones) i parar-los una taula amb les millors provisions. Poc de temps després, l'escorta de l'Ástríðr va prosseguir el seu viatge però ella va romandre al mas patern amb el seu fill, l'Olau, dues serventes, en Þórólfr lúsaskegg i en Þorgils, el fill d'aquest, que tenia sis anys. Hi romangueren, ben tractats, tot l'hivern

sængurkvenna·deild <f. -deildar, -deildir>:
[secció f de] maternitat f (secció d'hospital)

sængur·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
puerperi m

sængur·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
espona f de llit (rúmstokkur)

sængur·stólpi <m. -stólpa, -stólpar>:
pota f de llit (rúmstólpi)

sængur·ver <n. -vers, -ver>:
funda f d'edredó

sængurvera·sett <n. -setts, -sett>:
conjunt m de funda d'edredó i coixineres

sænska <f. sænsku, pl. no hab.>:
suec m, llengua sueca

sænsku·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
ensenyament m del suec [com a llengua estrangera]

sænskur, sænsk, sænskt <adj.>:
suec -a
♦ sænska konungsfjölskyldan: la família reial sueca
♦ sænski forsætisráðherrann: el primer ministre suec

sæ·nökkvi <m. -nökkva, -nökkvar>:
quitó m, poliplacòfor m (mol·lusc de la classe dels poliplacòfors)
♦ sænökkvar: <BIOLpoliplacòfors m.pl, quitons m.pl

sæ·ormur <m. -orms, -ormar>:
drac marí

sæ·otur <m. -oturs, -otrar>:
llúdria marina (mamífer Enhydra lutris)

sæ·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
planta marina

sæ·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>:
designació dels peixos del gènere Syngnathus 
♦ litli sæprjónn: agulleta f de Nilsson, palet m, bastonet m de mar (peix Syngnathus rostellatus)
♦ stóri sæprjónn: mula f, agulla f, agulleta f (peix Syngnathus acus)

sær <m. sævar, sævar>:
1. <GENmar f,m
♦ kasta e-u á sæ (o: glæ)<LOC FIG#1. (eyða, sóamalbaratar una cosa (dissipar, dilapidar); #2. (láta e-ð fara í súginndeixar que una cosa se'n vagi en orris (deixar que una cosa es perdi o desaprofiti); #3. (gefast uppllençar una cosa per la borda (o: finestra) (deixar córrer una cosa, abandonar una idea, un projecte etc., deixar de fer, pensar o dir una cosa)
♦ kasta peningum á sæ (o: glæ)llençar els diners
♦ kasta tímanum [sínum] á sæ (o: glæ)perdre el temps [miserablement]
♦ hún hætti að skrifa. Hún kastaði draumum sínum um sjálfstæði á glæ (o: sæ), enda virtust henni þeir nú vera bragðlausir og ósannir: va deixar d'escriure. Va llençar per la borda els seus somnis d'independència que ara li semblaven fats i falsos
2. (sjávarvatnaigua f de mar (aigua que constitueix la mar i l'oceà)

sær, sær, sært <adj.>:
que es pot fer o prestar (jurament)
♦ sær dagur: dia en què hom pot fer un jurament (En Þórður Sveinbjörnsson 1847, pàg. 175, explica el concepte així: sœrr adj. iuramento adhibendus. sœrr dagr dies iuridicus, in quo iuramenta et exigere et praestare licet; en Grímur Jónsson Þorkelín 1817, col. 100, explica el concepte així: sœrr dagr s. m. dies festus, quo iudicium habere, causas dicere et iusiurandum proferre licet, ab at sveria, iurare. 398)
♦ sær eiður: jurament que es pot jurar
♦ mér er eiður sær að ég vissi þetta ekki: <LOC FIGpuc jurar que jo no ho sabia pas

særa <særi ~ særum | særði ~ særðum | sært>:
A. + Acusatiu
1. <e-n>: (veita sár & FIGferir algú (infligir ferida & FIG)
♦ særa e-n [miklu] sári: infligir-li a algú una [gran] ferida
♦ særa e-n til ólífis: (veita e-m banasárinfligir-li a algú una ferida mortal, ferir mortalment algú
en þeir Broddi og Hafur riðu fyrir sunnan ána og komu í Gröf og hljópu þar inn. Þar bjó þá Jón son Páls Mássonar. Hann hafði skeint sig og lá í rekkju. Og særðu þeir hann til ólífis og dó hann af þeim sárum um sumarið. Þaðan riðu þeir á Leiðólfsstaði. Þar bjó Hallur son Halls Hallssonar. Hann hafði farið á fjall um nóttina. Var hann þá kominn til matar. En er hann var mettur bað móðir konu hans hann verða í brottu, kvað þar fara óvina fylgjur. Hann kvað sig syfja mjög. Og er hann vildi upp standa féll hann af út sofinn. Þá var morgnað. Litlu síðar komu þeir Broddi þar og brutu upp hurðina og hljópu inn. Hallur varð allvel við og varði sig drengilega. Hann hörfaði undan til fjóss og fékk lag í gegnum hið efra [p. 509] holið. Síðan komst hann út fjósdyr og stefndi ofan til ár. Hún var óreið. Þeir riðu þá eftir honum og höfðu hesta góða. Tóku þeir hann niðri í mýrunum og særðu hann þá enn mörgum sárum til bana (SS II, cap. 333, pàgs. 508-509): i en Broddi i en Hafur cavalcaren al sud del riu i arribaren a Gröf i hi entraren. Allà hi vivia en Jón, el fill d'en Páll Másson. S'havia fet una ferida lleu i jeia al llit. [El trobaren] i el feriren mortalment i va morir aquell estiu a conseqüència d'aquelles ferides. D'allà cavalcaren cap a Leiðólfsstaðir. Allà hi vivia en Hallur, fill d'en Hallur Hallsson. Havia anat al puig durant la nit anterior i en aquells moments havia tornat al mas per menjar. I quan s'hagué atipat, la mare de la seva dona li va pregar que se n'anés. Li va dir que les fylgjur dels seus enemics rondaven per allà. Ell li va respondre que tenia molta de son. I quan es va voler posar dret, va caure adormit, retut de son. En aquells moments s'havia fet de dia. Poc després hi arribaren en Broddi i els seus i esbutzaren la porta i entraren corrents dins la casa. En Hallur s'hi va enfrontar bé i es va defensar amb bravor. Va poder retirar-se fins a la vaquera i [allà] va rebre un cop de pica que li va travessar la part superior [p. 509] del tòrax. Després, va sortir a fora per la porta de la vaqueria i es va dirigir cap al riu, a baix. El riu no es podia travessar a cavall. Llavors ells el perseguiren a cavall. Tenien bons cavalls. El varen atènyer a baix, als aiguamolls, i llavors el mataren infligint-li moltes de ferides
♦ særa tilfinningar e-s: ferir els sentiments d'algú
2. <e-n>: (gera gramt á geði e-sofendre algú (fer greuge, agreujar)
3. <e-n ~ e-ð>: (fara með særingarconjurar algú (fer conjur)
♦ særa e-ð fram: conjurar una cosa
♦ særa fram draug: despertar amb encanteris un mort
♦ særa burt illan anda: expulsar un mal esperit (d'un indret o del cos d'un posseït)
♦ særa burt illan anda úr e-m: <RELIGexorcitzar algú
4. <e-ð>: (klippa lítið eitt afescurçar una mica una cosa (tallant)
♦ særa hárið: escurçar una mica els cabells, tallar les puntes

særandi, særandi, særandi <adj.>:
ofensiu -iva

særan·legur, -leg, -legt <adj.>:
vulnerable

særi¹ <n. særis, særi>:
excoriació f, nafra f  (nafra causada per un fregadís prolongat, fuetades, cops etc.) (isl. ant. særi)
♦ → flagsæri “excoriació, encetament”
♦ → klofsæri “excoriació o encetament de l'interior de les cuixes pel fregament amb la bístia que hom munta”
♦ → rasssæri “excoriació o encetament de les anques pel fregament amb la sella de muntar”

< særi² <n. særis, særi>:
jurament m (isl. ant. sœri)
♦ → bölvunarsæri “jurament imprecatori”
♦ → meinsæri “perjuri, fals jurament”
♦ → rangsæri “perjuri, fals jurament”
♦ → samsæri “conjuració, conspiració”

særing <f. særingar, særingar>:
1. (særingaþula, andasæringconjur m (conjuració)
en hvort tveggja þetta skal þér að hendi bera skyndilega, á einum degi. Þú skalt bæði verða barnalaus og ekkja. Í fullum mæli mun það yfir þig koma, þrátt fyrir þína margvíslegu töfra og þínar miklu særingar (ˈħɛβɛr ~ חֶבֶר:   bə-ʕɔ̆t͡sˈmaθ   ħăβāˈraʝi-χ   məˈʔɔδ,   בְּעֳצְמַת חֲבָרַיִךְ מְאֹד)i cadascuna d'aquestes dues coses Aquestes dues coses et vindran sobtadament, en un sol dia! Perdràs els teus fills i seràs vídua. Això et sobrevindrà de ple malgrat les teves moltes bruixeries i els teus poderosos sortilegis
sjá, ég sendi meðal yðar höggorma (nāˈħāʃ ~ נָחָשׁ:   nǝħāˈʃīm,   נְחָשִׁים), nöðrur (t͡siφʕɔˈnī ~ צִפְעֹנִי:   t͡siφʕɔˈnīm,   צִפְעֹנִים), sem særingar (ˈlaħaʃ ~ לַחַשׁ:   ʔăˈʃεr   ʔēi̯n־lā-ˈhεm   ˈlāħaʃ,   אֲשֶׁר אֵין-לָהֶם, לָחַשׁ) vinna ekki á, og þeir skulu bíta yður - segir Drottinn: —Vet aquí que enviaré contra vosaltres escurçons, vibres contra les quals no existeixen encanteris, i us picaran — així diu Jahvè!
2. (við djöflaútrekstriexorcisme m (fórmula religiosa emprada en l'expulsió ritual de dimoni o dimonis, obsecració ritual)

særinga·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. <RELIG PAGllibre m de conjurs
2. <RELIG CRISTllibre m d'exorcismes

særinga·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
evocadora (o: invocadora) f d'esperits, nigromant (o: nigromàntica) f
þá sagði Sál við þjóna sína: "Leitið fyrir mig að særingakonu (ˈʔēʃɛθ   ˌbaʕălaθ־ˈʔōβ ~ אֵשֶׁת בַּעֲלַת-אוֹב:   wa-iˈ̯ʝɔmɛr   ʃāˈʔūl   la-ʕăβāˈδā-u̯   ˌba-qqəʃū־ˈl-ī   ˈʔēʃɛθ   ˌbaʕălaθ־ˈʔōβ,   וַיֹּאמֶר שָׁאוּל לַעֲבָדָיו, בַּקְּשׁוּ-לִי אֵשֶׁת בַּעֲלַת-אוֹב), svo að ég geti farið til hennar og leitað frétta hjá henni." Og þjónar hans sögðu við hann: "Í Endór er særingakona (אֵשֶׁת בַּעֲלַת-אוֹב) ": llavors en Saül (Xaül) digué als seus servents: «Cerqueu-me una nigromant, a fi que pugui anar a veure-la i consultar-la». I els seus servents li van dir: «A En-Dor hi ha una nigromant»

særinga·maður <m. -manns, -menn>:
1. <RELIG = andasæringamaðurevocador (o: invocador) m d'esperits, nigromant (o: nigromàntic) m
eigi skal nokkur finnast hjá þér, sá er láti son sinn eða dóttur ganga gegnum eldinn, eða sá er fari með galdur eða spár eða fjölkynngi, eða töframaður eða gjörningamaður eða særingamaður (ʃɔˈʔēl   ʔōβ ~ שֹׁאֵל אוֹב:   wə-ħɔˈβēr   ˈħāβer   wə-ʃʃɔˈʔēl   ʔōβ   wə-ʝiddəʕoˈnī   wə-δɔˈrēʃ   ʔɛl־ha-mmēˈθīm,   וְחֹבֵר, חָבֶר; וְשֹׁאֵל אוֹב וְיִדְּעֹנִי, וְדֹרֵשׁ אֶל-הַמֵּתִים) eða spásagnamaður eða sá er leiti frétta af framliðnum: que no es trobi ningú a ca teva que faci passar pel foc el seu fill o la seva filla, ni que practiqui la màgia o l'endevinació o la fetilleria, ni cap encantador ni embruixador, ni cap evocador d'esperits, ni cap endeví ni ningú que consulti els morts
ef höggormurinn bítur, af því að særingar (בְּלוֹא-לָחַשׁ) hafa verið vanræktar, þá kemur særingamaðurinn (ˈbaʕal   ha-llāˈʃōn ~ בַּעַל הַלָּשׁוֹן:   ˌʔim־ʝiʃˈʃɔχ   ha-nnāˈħāʃ   bə-lōʔ־ˈlāħaʃ   wə-ˈʔēi̯n   ʝiˈθrōn   lə-ˈβaʕal   ha-llāˈʃōn,   אִם-יִשֹּׁךְ הַנָּחָשׁ, בְּלוֹא-לָחַשׁ; וְאֵין יִתְרוֹן, לְבַעַל הַלָּשׁוֹן) að engu liði: si l'escurçó pica perquè els encanteris han estat negligits, l'encantador no dóna gens de socors
2. <RELIG = djöflasærir, prestur sem rekur djöfla út [með særingum]exorcista m
kvikmyndin “Særingamaðurinn”: la pel·lícula ‘L'Exorcista’

særingar·andi <m. -anda, -andar>:
<RELIGevocador (o: invocador) m d'esperits, nigromant (o: nigromàntic) m
leitið eigi til særingaranda (ʔōβ ~ אוֹב:   ʔal־tiφˈnū   ʔɛl־hā-ʔɔˈβɔθ   wə-ʔɛl־ha-i̯ʝiddəʕɔˈnīm   ʔal־təβaqˈʃū   lə-tˤāmˈʔāh   βā-ˈhɛm,   אַל-תִּפְנוּ אֶל-הָאֹבֹת וְאֶל-הַיִּדְּעֹנִים, אַל-תְּבַקְשׁוּ לְטָמְאָה בָהֶם) né spásagnaranda (יִדְּעֹנִים), farið eigi til frétta við þá, svo að þér saurgist ekki af þeim. Ég er Drottinn, Guð yðar: no aneu a cals nigromants ni endevins, no aneu a consultar-los a fi que no us solleu amb ells. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu
hafi maður eða kona særingaranda (ʔōβ ~ אוֹב) eða spásagnaranda (יִדְּעֹנִי), þá skulu þau líflátin verða. Skal lemja þau grjóti, blóðsök hvílir á þeim: si un home o una dona tenen esperit nigromàntic o esperit endevinador, hauran d'ésser morts. Els lapidareu: llur sang recaurà damunt ells

særinga·þula <f. -þulu, -þulur. Gen. pl.: -þulna o: -þula>:
conjur m (fórmula de conjuració)

særingur <m. særings, særingar>:
bacallà m [petit i de color roig fosc] (peix Gadus morhua) (blóðseyði)

sæ·rok <n. -roks, no comptable>:
(sjódrif, sjór sem fýkurruixim m de les ones, escuma f de les ones, onades escumants (polsim escumós o escuma de les ones quan aquestes baten contra la costa o un vaixell) (sjórok)

sæ·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (geirnyt)

sæ·skeggi <m. -skeggja, -skeggjar>:
múl·lid m (qualsevol peix de la família dels múl·lids)
♦ sæskeggjar: <BIOLmúl·lids m.pl

sæ·skeggur <m. -skeggs, -skeggir. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
roger m de roca, moll m de roca (o: moll roquer; o: moll ver) (peix Mullus surmuletus)

sæ·skjaldbaka <f. -skjaldböku, -skjaldbökur. Gen. pl.: -skjaldbaka o: -skjaldbakna>:
tortuga f de mar (designació genèrica dels rèptils quelonis que viuen a la mar)

sæ·skúmur <m. -skúms, -skúmar>:
paràsit m austral (ocell Catharacta maccormicki syn. Stercorarius maccormicki)

sæ·snigill <m. -snigils, -sniglar>:
1. caragol m de mar  (terme genèric de diversos mol·luscos marins amb closca)
2. llimac m de mar  (terme genèric de diversos mol·luscos marins sense closca)

sæ·sól <f. -sólar, -sólir>:
sol m de mar, estrella f solar, gargall m d'admirall (equinoderm Crossaster papposus syn. Solaster papposus)

sæ·steinsuga <f. -steinsugu, -steinsugur. Gen. pl.: -steinsugna>:
llamprea f de mar, xuclador m de mar, ferratimó m (Men.) (peix Petromyzon marinus)

sæ·stirnir <m. -stirnis, -stirnar>:
ciclotona lívida (peix Cyclothone livida)

sæ·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estrella f de mar (designació genèrica de diversos animals equinoderms)

sæ·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:
cable submarí

sæ·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
1. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.(ocell Oceanodroma leucorrhoa) (sjósvala)
En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór: “gran, gros”:
♦ stóra sæsvala: petrell cuaforcat
2. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.(ocell Hydrobates pelagicus) (stormsvala)
En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu lítill: “petit”:
♦ litla sæsvala: ocell de tempesta

sæsvölu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] hidrobàtids m.pl

sæta <sæti ~ sætum | sætti ~ sættum | sætte-u>:
1. (um tækifæriesperar una cosa (ocasió, oportunitat)
♦ sæta færi ~ lagi: aprofitar l'ocasió ~ aprofitar l'avinentesa
♦ ég ætla að sæta lagi að heilsa þér: voldria aprofitar l'avinentesa per saludar-te
2. (þolasofrir una cosa (patir)
♦ sæta illri meðferð e-s: sofrir el maltracte d'algú, ésser maltractat per algú
♦ sæta rannsókn vegna e-s: afrontar una investigació oficial per una cosa, ésser objecte d'una investigació oficial per una cosa
♦ sæta refsingu [fyrir e-ð]: sofrir un càstig [per una cosa]
♦ sæta sektum eða fangelsi allt að einu ári: <JURésser castigat -ada amb multes o amb pena de presó de fins a un any (subjecte del verb: el possible infractor)
♦ sæta ávítum e-s: sofrir les reprensions d'algú
3. (um boðacceptar una cosa (invitació)
♦ sæta boði: acceptar una invitació
4. (bera ábyrgð, ábyrgjastgarantir una cosa (donar garantia, fermança)
♦ sæta ábyrgð [fyrir e-ð]: fer-se responsable [d'una cosa], haver de respondre [d'una cosa]
5. (orsakastésser degut a una cosa (ésser causat)
♦ hverju sætir þetta?: a què és degut això?, a què ve això?
♦ þetta þótti miklum tíðindum sæta: <LOC FIGa molts això els semblava un gran esdeveniment
en ótta sló á alla nágranna þeirra og þótti þessi atburður miklum tíðindum sæta í allri fjallbyggð Júdeu: el temor s'emparà de tots els veïns i per tota la muntanya de Judea no es parlava de cap altra cosa que d'aquest fet
6. (gera, koma e-u af stað, sitja á e-uordir una cosa (tramar, organitzar, planificar, p.e., traïció, engany)
♦ sæta fláráðum við e-n: <LOCordir un engany o una traïció contra algú
þeir Arnór og Bolli ríða nú með sína menn og er skammt var í milli þeirra og Hjaltasona þá mælti Bolli til Arnórs: "Mun eigi það nú ráð að þér hverfið aftur? Hafið þér þó fylgt oss hið drengilegsta. Munu þeir Hjaltasynir ekki sæta fláráðum við mig": l’Arnór i en Bolli es posaren en marxa amb llurs homes i, quan ja hi havia poca distància entre ells i els fills d'en Hjalti, en Bolli va dir a l'Arnór: “No fóra aconsellable que torneu enrere? Ens heu acompanyat fins aquí i fent-ho us heu comportat de la manera més baronívola. [Tinc per mi, emperò, que] els fills d'en Hjalti i els seus homes no tramen engany contra mi
♦ sæta svikráðum (o: svikræðum) [við e-n]: <LOCtramar una traïció [contra algú]
konungr svarar þeim reiðuliga: «Man ek,» segir hann, «ekki slíkum ráðum framfara, þvíat ek ætla marga þá menn, er kristnir kallast, vera í sumu lagi eigi betr háttaða en Kjartan ok hans sveit; ok skal slíkra manna at vísu vel bíða; kenni ek svá nú Kjartan ok hans lyndi, at ek er ekki hræddr um at hann vili svikræðum sæta við mik héðan af»: el rei els va respondre aïradament: “No penso pas”, els va dir, “seguir aquest consell perquè crec que molts dels qui es diuen cristians en molts d'aspectes no són pas millors, quant a disposició, que en Kjartan i la seva sveit (tropa, host) i amb homes d'aquesta mena s'ha d'ésser, certament, pacient. Conec tan bé en Kjartan i el seu tarannà que no tinc gens de por que ell, d'avui endavant, vulgui tramar cap traïció contra mi
♦ sæta áverkum við e-n: <LOCferir algú, infligir ferides a algú
nú urðu þeir við varir í Hörgárdal hvar Ásgerður var niður komin og fóru heiman átta menn og komu á Brattavöll. Þeir fóru þá þaðan Þórarinn og Jón og voru þá tíu og komu á Reykjarhamar snemma um morguninn og urðu varir við að Ingimundur var þar í úthýsi einu og eggjuðu hann út að ganga. Hann svarar og kvað vera liðsmun mikinn en Jón Ólafsson sagði að hann skyldi af sér einum eiga ófriðar von en ekki af öðrum mönnum. Þá gerði Ingimundur skeið að durunum og hugðist mundu sæta áverkum við Jón því að hann var beint fyrir durunum og hljóp hann út síðan en Jón vó hann í því er hann kom út. Síðan grófu þeir hann í skafl áður en þeir gengu frá (SS I, cap. 103, pàg. 135): llavors els de la vall de Hörgárdalur constataren on era que l'Ásgerður havia anat i vuit homes deixaren el mas i anaren a Brattavöllur. Aquí s'hi ajuntaren en Þórarinn i en Jón, de manera que a partir d'allà foren deu. Arribaren d'hora al mas de Reykjarhamar l'endemà al matí i aperceberen que l'Ingimundur era allà a l'interior d'un úthýsi, un edifici apartat del mas, i l'instaren a sortir-ne. Ell els va respondre dient-los que la diferència de forces era massa gran per fer-ho, però en Jón Ólafsson li va assegurar que només l'atacaria ell i cap altre dels seus homes. Llavors l'Ingimundur va prendre fua cap a la porta creient que feriria en Jón ja que aquest es trobava just davant la porta i va sortir corrents fora de l'edifici però en Jón el va matar en el moment de sortir a fora. Després l'enterraren en un amàs de neu abans d'anar-se'n d'allà
það varð fimm vetrum eftir bardagann á Hólum á jólaföstu að Kálfur varð þess vís að Hallur Kleppjárnsson átti ferð til Munka-Þverár. Þangað fór og of daginn Jón Eyjólfsson er átti Valgerði systur Kálfs. Hann bjó í Möðrufelli og er það sumra manna sögn að það væri ráð þeirra Kálfs beggja. Kálfur fór um daginn síðar og við honum Þorbjörn kúlunef móðurbróðir hans er bjó í Núpufelli og þeir Steingrímssynir, Eldjárn prestur og Þorgeir. Þeir voru dóttursynir Tuma Kolbeinssonar. En er þeir komu til Þverár gengu þeir Hallur Kleppjárnsson tveir neðan á völlinn. Sneru þeir Kálfur þegar að móti þeim og sættu áverkum við Hall en hann hörfaði undan og varði sig (SS I, cap. 170, pàg. 228): cinc anys després de la batalla de Hólar, durant l'advent, es va esdevenir que en Kálfur va saber del cert que en Hallur Kleppjárnsson feia un viatge a Munka-Þverá. Aquell dia també hi anava en Jón Eyjólfsson que era casat amb la Valgerður, la germana d'en Kálfur. Vivia a Möðrufell i és l'opinió de diversos homes que el que es va esdevenir fou [en realitat] un pla concebut pel Kálfur i ell. En Kálfur va partir un dia després acompanyat d'en Þorbjörn kúlunef, el seu oncle per part de mare, que vivia a Núpufell i els fills de l'Steingrímur, l'Eldjárn el prevere i en Þorgeir. Eren els néts d'en Tumi Kolbeinsson. I quan varen arribar a Þverá, en Hallur Kleppjárnsson i un altre home marxaven per la part de baix de la plana. En Kálfur i els seus acompanyants es dirigiren immediatament a llur encontre i infligiren diverses ferides al Hallur, però aquest els va aconseguir esquivar i es va posar a defensar-se
♦ sæta áverkum á e-m: intentar ferir alú
ok er á leið daginn, var sagt Rǫgnvaldi jarli, at lið Haralds jarls dreif þannig með vápnum. Haraldr jarl kvað þat ekki saka mundu. Því næst heyrðu þeir út til hǫggva stórra, ok hljópu þeir þá út. Þar var kominn Þorbjǫrn klerkr með mikla sveit manna, ok sætti þegar áverkum á mǫnnum Rǫgnvalds jarls, er þeir funduz. Jarlar kǫlluðu, at þeir skyldi eigi berjaz: hljópu menn þá til ór staðnum ok skildu þá. Þar fellu þrettán húskarlar Rǫgnvalds jarls, en hann varð sárr í andliti. Eptir þat áttu vinir þeira hlut at sættum með þeim, ok kom svá, at þeir sættuz ok bundu af nýju félag sitt með eiðum. Þetta var fjórum nóttum fyrir Mikjálsmessu: i quan el dia ja tocava a la seva fi, hom informà el iarl Rǫgnvaldr que les tropes del iarl Haraldr s'estaven acostant cap allà armats. El iarl Haraldr va dir que no hi havia res a témer. [Però] tot seguit varen sentir defora el so de grans cops [d'espasa] i varen córrer a fora [per veure què estava passant]. Havia arribat en Þorbjǫrn clerc amb una gran tropa i tan bon punt havien trobat els homes del iarl Rǫgnvaldr els intentaven ferir. Els iarls varen cridar que deixessin de batre's: aleshores alguns homes hi anaren corrents des del castell (?) i els separaren. [En aquesta topada hi] varen caure tretze húskarlar del iarl Rǫgnvaldr i ell mateix hi fou ferit a la cara. Després d'això, llurs amics varen intervenir en la reconciliació entre ells dos i finalment arribaren a un acord de reconciliació i tornaren a segellar llur félag o aliança amb [sengles] juraments. Això es va esdevenir quatre dies abans de Sant Miquel
♦ sæta illyrðum við e-n: <LOCdeixar anar improperis o invectives contra algú
það var síð um kveld upp frá bæ Una. Hrolleifur kom heim og sagði móður sinni að þeim hefði illa vegnað er í mót voru. Hún lét vel yfir því að eigi réðu búkarlar eða synir þeirra ferðum hans, þeir er sættu illyrðum við hannaixò passava de vespre, ja tard, part damunt el mas de l'Uni. En Hrolleifur se'n va tornar a casa i digué a sa mare que als qui s'havien enfrontat a ell els havia anat malament. Ella va expressar la seva satisfacció pel fet que aquells pagesots o llurs fills, que havien cobert d'improperis i insults [son fill], no tinguessin res a fer contra les anades i vingudes d'ell (vocabulari: #1. vegna: Cf. Baetke 19874, pàg. 707: <...> e-m vegnar illa es ergeht jmd. übel; #2. láta vel yfir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 363: <...> 8. sich (in best. Weise) auslassen, äußern (über): láta vel yfir e-u seine Zufriedenheit äußern, froh, zufrieden sein über etwas; #3. ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 482: <...> 6. bestimmen, entscheiden, verfügen über (e-u) <...>; #4. illyrði: Cf. Baetke 19874, pàg. 634: <...> sæta illyrðum við e-n Schmähreden gegen jmd. führen; )

sæta·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<CULINpastisset m, brioix m, pasta [seca] dolça
♦ sæta·brauð <n.pl -brauða>: <CULINpastes dolces, rebosteria f

sætabrauðs·bakari <m. -bakara, -bakarar>:
brioixer m, brioixera f, reboster m, rebostera f, pastisser m, pastissera f

sætabrauðs·búð <f. -búðar, -búðir>:
brioixeria f, pastisseria f, confiteria f
í aðalgötunni er að finna bestu sætabrauðsbúð staðarins, sem heitir...: al carrer major s'hi pot trobar la millor pastisseria de l'indret que es diu...

sætabrauðs·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
1. <CULINhome m de de gingebre
2. <FIGbrioixet m, pastisset m, bombonet m, caramel·let m

sæta·röð <f. -raðar, -raðir>:
fila m [de seients]
♦ í fremstu ~ öftustu sætaröð: a primera ~ darrera fila

sæta·skipti <n.pl -skipta>:
canvi m de lloc (o: seient)
♦ hafa sætaskipti við e-n: canviar (o: baratar) el lloc amb algú

sæta·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:
acomodador m, acomodadora f

sæti <n. sætis, sæti>:
1. <GENseient m
♦ afsakið, þetta er mitt sæti!: disculpi, aquest és el meu seient! (p.e., a cinema, teatre...)
♦ er þetta sæti laust ~ upptekið?: que està lliure ~ ocupat aquest seient? (p.e., a cinema, teatre...)
♦ eru enn til góð sæti á...?: que queden seients encara que estiguin ben situats per a...? (p.e., a cinema, teatre...)
◊ ég væri til í að borga mikinn pening fyrir góð sæti á þeim leik!: estaria disposat -ada a pagar molts de diners per a uns bons seients per a aquesta obra
♦ eru sætin tölusett?: que estan numerats els seients? (p.e., a cinema, teatre...)
♦ fá sér sæti: asseure's (prendre seient)
◊ fáðu þér sæti!: #1. seu! (tu); #2. seieu! (vós); #3. segui! (vostè
◊ fáið ykkur sæti!: seieu! (vosaltres
♦ hvaða sæti eru best?: quins sén els millors seients? (més ben situats, p.e., a òpera, cinema, teatre...)
♦ maður / kona / stúlka, sem vísar til sætis: acomodador m, acomodadora f  (a cinema, teatre...)
♦ rísa úr sæti: posar-se dret -a (deixar d'estar assegut -uda)
◊ rístu úr sæti!: #1. posa't dret -a! (tu); #2. poseu-vos dret -a! (vós); #3. posi's dret -a! (vostè
◊ rísið úr sætum!: poseu-vos drets!
2. (heysæti, sátamunt m de fenc, caramull m de fenàs (palleró de fenc)
3. (staður í röðposició f (lloc en què hom queda en una sèrie)
♦ ná fyrsta sætinu: quedar en primera posició (quedar primer)
♦ vera í fyrsta sæti: anar en primera posició (anar al capdavant de tot, ésser el primer en una sèrie)
4. (á Alþingi, þingsætiescó f (en parlament)
♦ eiga sæti á Alþingi: tenir escó al Parlament (ésser diputat al parlament, ésser parlamentari)
♦ taka sæti á Alþingi: prendre possessió del seu escó al Parlament, ocupar el seu escó al Parlament (un cop elegit com a diputat)
5. ♦ eiga sæti í nefnd ~ stjórn: ésser membre d'un comitè ~ govern (formar-ne part)

sæti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sitja “seure”

sætindi <n.pl sætinda>:
dolços m.pl, llaminadures f.pl, llepolies f.pl (Mall.

sætis·bak <n. -baks, -bök>:
respatlle m de seient, respatla f de seient (Mall., Men.), respatle m de seient (Mall., Men.)

sætis·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m de seguretat
♦ spenna sætisbeltið: cordar-se el cinturó de seguretat

sætis·miði <m. -miða, -miðar>:
bitllet m amb reserva de seient

sætis·ól <f. -ólar, -ólar>:
cinturó m de seguretat
♦ spenna sætisólina: cordar-se el cinturó de seguretat

sætis·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<FÍSnombre atòmic

sæt·kenndur, -kennd, -kennt <adv.>:
(dálítið ölvaður[una mica] alegre (un xic begut)

sæt·lega <adv.>:
dolçament
hann setti söngvara til altarisþjónustu sem sætlega (:   καὶ ἔστησεν ψαλτῳδοὺς κατέναντι τοῦ θυσιαστηρίου καὶ ἐξ ἠχοῦς αὐτῶν γλυκαίνειν μέλη·) sungu hin fegurstu lög. Dag hvern skyldu þeir syngja Drottni lof með söngvum sínum: instituí cantors per al servei d'altar els quals cantaven dolçament les més belles melodies. Cada dia havien de cantar lloances al Senyor amb llurs cants
látið orð Krists búa með ykkur í allri sinni auðlegð og speki. Fræðið og áminnið hvert annað og syngið Guði sætlega (:   ψαλμοῖς, ὕμνοις, ᾠδαῖς πνευματικαῖς ἐν [τῇ] χάριτι ᾄδοντες ἐν ταῖς καρδίαις ὑμῶν τῷ θεῷ) lof í hjörtum ykkar með sálmum, lofsöngvum og andlegum ljóðum: deixeu que la paraula del Crist habiti entre vosaltres amb tota la seva riquesa i saviesa. Instruïu-vos i amonesteu-vos mútuament i canteu dolçament a Déu lloances en els vostres cors amb psalms, himnes i càntics espirituals

sæt·leiki <m. -leika, no comptable>:
dolçor f, <LIT dolcesa f
þá sagði hann: ‘Æti gekk út af etanda og sætleiki (māˈθōq ~ מָתוֹק:   ū-mē-ˈʕaz   ʝāˈt͡sāʔ   māˈθōq,   וּמֵעַז, יָצָא מָתוֹק) gekk út af hinum sterka.’ Og liðu svo þrír dagar án þess að þeim tækist að ráða gátuna: ell els digué llavors: «Del qui menja, n'ha sortit menjar, i del forçut n'ha sortit dolçor». I així varen passar tres dies sense que aconseguissin resoldre l'endevinalla

sæt·leikur <m. -leiks, no comptable>:
dolçor f, <LIT dolcesa f
að minnast mín er sætara en hunang, að eiga mig tekur sætleik ([ἡ γλυκύτης -ύτητος]:   τὸ γὰρ μνημόσυνόν μου ὑπὲρ τὸ μέλι γλυκύ, καὶ ἡ κληρονομία μου ὑπὲρ μέλιτος κηρίον) hunangsköku fram: recordar-me és més dolç que la mel, posseir-me sobrepassa la dolçor de la bresca

sæt·máll, -mál, -mált <adj.>:
mel·liflu -íflua
þannig mælti Peleifsson, og varpaði sprotanum til jarðar; hann var negldur gullnöglum; settist niður síðan, en annars vegar var Agamemnon og var hinn reiðasti. Þá spratt upp hinn sætmáli (ἡδυεπής) Néstor, hinn snjallrómaði (λιγύς) málsnillingur (ἀγορητής) Pýlusmanna; flaut mál af tungu hans, hunangi sætara (τοῦ μέλιτος γλυκίων); höfðu yfir hann liðið tveir mannsaldrar mæltra manna (μερόπων ἀνθρώπων), þeirra er fyrr meir höfðu fæðzt og upp alizt ásamt honum í hinni sannhelgu Pýlusborg, en þá var hann konungur yfir þriðja mannsaldri. Hann var þeim vel viljaður, tók til orða á þinginu og mælti: així parlà el fill d'en Peleu i llençà a terra el ceptre. Estava guarnit amb tatxons d'or. Tot seguit es va asseure. Però a l'altra banda hi havia l'Agamèmnon i estava enfurismadíssim. Aleshores es posà dret d'un salt en Nèstor de llengua mel·líflua, l'orador de veu clara dels pilis. De la seva llengua fluïen les paraules més dolces que la mel. Dues generacions d'homes parladors ja havien passat (finat) abans d'ell, els quals antany (fyrrmeir) havien nascut i havien crescut amb ell a la sacrosanta ciutat de Pilos i ell llavors era rei de la tercera generació. Era benintencionat amb ells, prengué la paraula a l'assemblea i els va dir (l'original fa: Ὣς φάτο Πηλείδης, ποτὶ δὲ σκῆπτρον βάλε γαίῃ ǁ χρυσείοις ἥλοισι πεπαρμένον, ἕζετο δ' αὐτός· ǁ Ἀτρείδης δ' ἑτέρωθεν ἐμήνιε· τοῖσι δὲ Νέστωρ ǁ ἡδυεπὴς ἀνόρουσε λιγὺς Πυλίων ἀγορητής, ǁ τοῦ καὶ ἀπὸ γλώσσης μέλιτος γλυκίων ῥέεν αὐδή· ǁ τῷ δ’ ἤδη δύο μὲν γενεαὶ μερόπων ἀνθρώπων ǁ ἐφθίαθ’, οἵ οἱ πρόσθεν ἅμα τράφεν ἠδ’ ἐγένοντο ǁ ἐν Πύλῳ ἠγαθέῃ, μετὰ δὲ τριτάτοισιν ἄνασσεν· ǁ ὅ σφιν ἐὺ φρονέων ἀγορήσατο καὶ μετέειπεν )

sæt·meti <n. -metis, no comptable>:
<CULINplat dolç, dolços m.pl

sæt·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULINsætsúpa f, ‘sopa dolça’, plat islandès dolç, relativament poc espès, fet amb fruita seca (orellanes, panses, prunes seques etc.), espícies (principalment canyella i clau) i suc de llimona i de nabius

sætt <f. sættar, sættir>:
1. (sáttreconciliació f (acció de fer la pau amb qui hom estava barallat)
2. (samkomulagacord m (entesa)
♦ koma á sættum: arribar a una entesa, arribar a un acord

sættar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
acord m [de conciliació]

sættur, sætt, sætt <adj.>:
reconciliat -ada

sætu·efni <n. -efnis, -efni>:
edulcorant m

sætu·hnúður <m. -hnúðs, -hnúðar>:
moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas) (sæt kartafla)

sætu·kartafla <f. -kartöflu, -kartöflur. Gen. pl.: -kartaflna o: -kartafla>:
moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas) (sæt kartafla)

sætu·koppur <m. -kopps, -koppar; emprat hab. en pl.>:
1. (blómin á aðalbláberja- og bláberjalyngiflors f.pl de la nabinera i de la nabinera uliginosa (flors de les plantes Vaccinium myrtillus i Vaccinium uliginosum)
2. sætukoppar í sæ: (eggjabú beitukóngs‘olletes f.pl de mel de mar’ (agregació de càpsules plenes d'ous del mol·lusc marí Buccinum undatum)

< sætu·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>:
glicerina f (glýserín; glusserín; glussi)

sætur, sæt, sætt¹ <adj.>:
1. (með sykur- eða hunangsbragði); dolç -a (de gust semblant al del sucre o de la mel) (isl. ant. sœtr)
vingjarnleg orð eru hunang (צוּף-דְּבַשׁ), sæt (māˈθōq ~ מָתוֹק:   māˈθōq   la-nˈnɛφɛʃ,   מָתוֹק לַנֶּפֶשׁ) fyrir góminn, lækning fyrir beinin: les paraules afables són mel, dolces al paladar, una medecina per als ossos
saddur maður treður hunang (נֹפֶת) undir fótum en hungruðum manni er remman sæt (māˈθōq ~ מָתוֹק:   ˈnɛφɛʃ   ɕəβēˈʕāh   tāˈβūs   ˈnɔφɛθ   wə-ˈnɛφɛʃ   rəʕēˈβāh   kāl־ˈmar   māˈθōq,   וְנֶפֶשׁ רְעֵבָה, כָּל-מַר מָתוֹק)l’home que està tip trepitja la mel amb els peus, però a l'afamat el que és amarg li resulta dolç
og sagði við mig: „Mannssonur, et bók þessa og láttu hana fylla magann.“ Þá át ég hana og hún var sæt (māˈθōq ~ מָתוֹק:   wa-ttəˈhī   bə-ˈφ-ī   ki-δəˈβaʃ   lə-māˈθōq,   וַתְּהִי בְּפִי כִּדְבַשׁ לְמָתוֹק) sem hunang í munni mér: i [mentre] em deia: “Fill d’home, menja aquest llibre i fes que t'ompli el ventre.” Llavors jo me’l vaig empassar, i, a la boca, m’era dolç com la mel
vei þeim sem kalla hið illa gott og hið góða illt, sem gera myrkur að ljósi og ljós að myrkri, sem gera hið ramma sætt og hið sæta (māˈθōq ~ מָתוֹק:   ɕāˈmīm   mar   lə-māˈθōq   ū-māˈθōq   lə-ˈmār,   שָׂמִים מַר לְמָתוֹק וּמָתוֹק לְמָר) rammt: ai dels qui anomenen el mal bé i el bé mal, que canvien les tenebres en llum i la llum en tenebres, que canvien en dolç el que és amarg i en amarg el que és dolç!
þau eru dýrmætari en gull, gnóttir af skíragulli og sætari (māˈθōq ~ מָתוֹק:   ū-məθūˈqīm   mi-ddəˈβaʃ   wə-ˈnɔφɛθ   t͡sūˈφīm,   וּמְתוּקִים מִדְּבַשׁ, וְנֹפֶת צוּפִים) en hunang, hunangseimur: són més valuosos que l'or fi, més que l'or a mans plenes i més dolços que la mel, que la bresca de mel (en comparació, la traducció del 1912 fa: þau eru dýrmætari heldur en gull, já, gnóttir af skíru gulli, og sætari en hunang, já, hunangsseimur)
hve sæt (māˈlat͡s ~ מָלַץ:   mah־nnimləˈt͡sū   lə-ħikˈk-ī   ʔimrāˈθɛ-χā   mi-ddəˈβaʃ   lə-ˈφ-ī,   מַה-נִּמְלְצוּ לְחִכִּי, אִמְרָתֶךָ-- מִדְּבַשׁ לְפִי) eru fyrirheit þín gómi mínum, hunangi (מִדְּבַשׁ) betri munni mínum: que de dolces que són les teves promeses al meu paladar, millors a la meva boca que la mel
ég fór til engilsins og bað hann að fá mér litlu bókina. Og hann segir við mig: „Tak hana og et. Hún verður beisk í maga þínum en í munni þínum mun hún sæt sem hunang (γλυκύς γλυκεῖα γλυκύ:   ἀλλ’ ἐν τῷ στόματί σου ἔσται γλυκὺ ὡς μέλι).“ Ég tók litlu bókina úr hendi engilsins, át hana og í munni mér var hún sæt sem hunang (γλυκύς γλυκεῖα γλυκύ:   καὶ ἦν ἐν τῷ στόματί μου ὡς μέλι γλυκύ). En er ég hafði etið hana fann ég til beiskju í maga mínum: vaig anar, doncs, cap a l'àngel i li vaig pregar que em donés el llibret. I ell em diu: «Pren-lo i menja'l. Serà amarg al teu ventre, però a la boca et serà dolç com la mel». Vaig prendre aleshores el llibret de la mà de l'àngel i el vaig menjar, i a la boca m'era dolç com la mel. Però quan vaig haver-lo menjat, vaig sentir amargor al meu ventre
♦ sæt kartafla: <BOTmoniato m
♦ sætur á bragði: dolç al gust, de gust dolç
♦ → gómsætur “saborós, deliciós”
♦ → hunangssætur “dolç com la mel”
2. (elskulegur, indælldolç -a, suau  (agradable als sentits o a l'esperit)
61. Vék hún valbroddi ǁ frá vísis holdi, ǁ eins ok mær móðir ǁ frá megi sínum ǁ smám, sofanda ǁ sætum (ἡδύς ἡδεῖα ἡδύ:   ὅτε λέξαται ὕπνῳ ἡδέϊ) blundi, ǁ bægir flugu brott ǁ blíðum armi: 61. [La filla de Zeus] apartà la sageta de la carn del rei, talment una mare sol·lícita (lit.: mær móðir = ágæt móðir = eine treffliche Mutter) arruixa amb el seu braç gentil una mosca del seu fillet petit que dorm un son suau (l'original fa: ἣ δὲ τόσον μὲν ἔεργεν ἀπὸ χροὸς ὡς ὅτε μήτηρ ǁ παιδὸς ἐέργῃ μυῖαν ὅθ’ ἡδέϊ λέξαται ὕπνῳ)
38. Féll sætr (νήδυμος νήδυμον:   νήδυμος ὕπνος) svefn ǁ á siklings augu, ǁ blundr fastasti, ǁ blíðasta (ἡδύς ἡδεῖα ἡδύ:   νήγρετος ἥδιστος) værð; ǁ sá var svefn ǁ sjálfum dauða ǁ svefni sambornum, ǁ samlíkastr: 38. Caigué un dolç son sobre els ulls del cabdill, un son profundíssim (fermíssim), un repòs suavíssim. Aquell son era igualíssim a la mateixa mort, la seva bessona (l'original fa: καὶ τῷ νήδυμος ὕπνος ἐπὶ βλεφάροισιν ἔπιπτε ǁ νήγρετος ἥδιστος, θανάτῳ ἄγχιστα ἐοικώς )
♦ sætar syndir verða að sárum brotum: <LOC FIGels dolços pecats d'aquesta vida seran càstigs durs en l'altra
68. Allar ógnir ǀ fær þú eigi vitat, ǁ þær er helgengnir hafa: ǁ sœtar syndir ǀ verða at sárum bótum; ǁ æ koma mein eptir munuð — 68. Omnes [suppliciorum] horrores ǁ Non potes pernoscere, ǁ Quos in Tartarum delati patiuntur. ǁ Dulcia peccata ǁ Expetunt [abeunt in] acerbas luelas. ǁ Semper molestiae succedunt uoluptati68. No podràs saber [mai] totes les horrors que els condemnats pateixen: els dolços pecats [comesos en aquesta vida] esdevenen dures penitències [a la següent]. Al delit sempre li segueix el dolor (el patiment)
♦ sætur ilmur: una olor suau
3. (fallegur, snoturbufó -ona (bonic -a, maco maca)

sætur, sæt, sætt² <adj.>:
1. (sem unnt er að sitjaque hom s'hi pot asseure o que hom hi pot seure (isl. ant. sætr)
♦ hér er sætt: hom pot asseure's aquí
♦ setið er meðan sætt er: <LOC FIGs'ha segut mentre ha estat possible
en síðan er dómsorði var á lokið um Þóri viðlegg stóð hann upp og mælti: "Setið er nú meðan sætt er." Eftir það gekk hann út þær dyr sem dómurinn var eigi fyrir settur: i després d'haver-se pronunciat la sentència contra en Þórir Cama-de-fusta, aquest es va posar dret i va dir: “He segut mentre s'ha pogut seure”. Després d'això va sortir per la porta davant la qual no s'havia constituït el tribunal (o: no s'havia fet el judici)
2. (þolanlengur, bærilegursuportable (aguantable, sofrible)
♦ er eigi um slíkt sætt: <LOC FIGuna tal cosa és insuportable
Arnór mælti: "Víst líkar mér illa og eigi um slíkt sætt": l’Arnór li va dir: “No m'agrada gens ni mica. No hi ha qui ho aguanti!” (= els poemes que han recitat en Björn i en Þórður a les bregues de cavalls de Fagraskógur mentre esperen que hi acabi d'arribar la gent)

sætu·rót <f. -rótar, -rætur>:
polipodi m (planta Polypodium vulgare) (köldugras)

sæ·tönn <f. -tannar, -tennur>:
escafòpode m (mol·lusc de la classe dels escafòpodes)

sæ·vesla <f. -veslu, pl. no hab.>:
motel·la f (designació genèrica dels peixos del gènere Motella)
♦ rauða sævesla: motel·la àrtica, peix mostela argentat (peix Motella reinhardti syn. Onogadus argentatus)
♦ → þráðasævesla “motel·la àrtica de tres barbellons”

södd:
nom. sg. f. & nom. &. ac. pl. nt. de → saddur, södd, satt “assaciat -ada, tip -a”

söddum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → seðja “assaciar, atipar”

söðla <söðla ~ söðlum | söðlaði ~ söðluðum | söðlaðe-ð>:
ensellar una cosa (cosa = cavall)
♦ söðla hest: ensellar un cavall
♦ söðla hest sinn: ensellar el seu cavall
♦ söðla um: <LOC FIGcanviar (de rumb vital: p.e., de treball, de ciutat, de costums etc.)

söðlari <m. söðlara, söðlarar>:
selleter (o: seller) m, selletera (o: sellera) f, baster m, bastera f, albarder (o: albardoner) m, albardera (o: albardonera) f (söðlasmiður)

söðla·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
selleter (o: seller) m, selletera (o: sellera) f, baster m, bastera f, albarder (o: albardoner) m, albardera (o: albardonera) f

söðla·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
basteria f, albarderia f (obrador i botiga de baster, albarder o selleter)

söðul·bakaður, -bökuð, -bakað <adj.>:
1. (hesturamb l'esquena o la gropa molt enfonsada (cavall)
2. (nef, þak, fellque fa panxa, que té o recorda la forma d'una sella (amb el centre més enfonsat que els dos extrems: p.e., nas, teulada, carena de puig) (sunnar)

söðul·bogi <m. -boga, -bogar>:
arçó m

söðul·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:
cingla f, sotaventrera f (de sella)

söðul·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de sella

söðul·klæði <n. -klæðis, -klæði>:
gualdrapa f

söðull <m. söðuls, söðlar>:
1. <(hnakkur & kvensöðullsella f (tant d'home com de dona)
2. (handa konum, kvensöðullselló m, sella f de dona (sella de muntar específicament per a dones)

söðul·nef <n. -nefs, -nef. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
nas enfonsat al seu bell mig (p.e., com el d'un boxador)

söðul·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
que té el nas enfonsat al seu bell mig (p.e., boxador)

söðul·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:
bossa f [de cuir] per a sella, beaces f.pl de sella

söðul·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
arçó m

söfnuður <m. söfnuðar (o: safnaðar), söfnuðir. Gen. pl.: söfnuða o: safnaða>:
1. (safn, samsöfnunaglomeració f (agrupament o concentració de gent & gentada, gernació) (safnaður)
♦ mikill söfnuður: una gran multitud, una concentració multitudinària [de persones]
♦ heilmikill söfnuður [af mönnum]: una quantitat molt gran [d'homes, de persones]
2. (hersafnaðurconcentració f (reunió o aplegament de tropes)
3. (liðsafnaðurreunió f (de tripulació)
♦ gera söfnuð: (safna liðiaplegar (o: reunir) una tripulació
4. (trúarsöfnuður & kirkjusöfnuðurcomunitat f (parròquia, feligresia & congregació dels fidels, comunitat de creients)
◊ enginn sá, er meiddur hefir verið eistnamari (φəˌt͡sūaʕ־dakˈkāʔ,   פְצוּעַ-דַּכָּא) eða hreðurskorinn (ū-χəˈrūθ   ʃɔ̆φˈχāh,   וּכְרוּת שָׁפְכָה), má vera í söfnuði (bi-qəˈhal,   בִּקְהַל) Drottins: cap home que hagi estat ferit amb un blau als testicles o el penis del qual hagi estat tallat, no podrà pas ésser a la congregació de Jahvè (vocabulari: #1. eistnamar: aquest mot només vol dir blau als testicles, se sobreentén, com a conseqüència d'haver-hi rebut un cop)
◊ ég vil kunngjöra bræðrum mínum nafn þitt, í söfnuðinum (bə-ˈθōχ   qāˈhāl,   בְּתוֹךְ קָהָל) vil ég lofa þig!: anunciaré el vostre nom als meus germans, us lloaré enmig de la congregació
◊ þess vegna munu hinir óguðlegu eigi standast í dóminum og syndugir eigi í söfnuði réttlátra: per aquesta raó els impius (rəʃāˈʕīm, רְשָׁעִים) no resistiran en el judici, ni els pecadors ho faran a la congregació (ba-ʕăˈδaθ, בַּעֲדַת) dels justos (t͡saddīˈqīm,  צַדִּיקִים)
◊ ef hann skeytir þeim ekki, þá seg það söfnuðinum (τῇ ἐκκλησίᾳ), og skeyti hann ekki söfnuðinum (ἐὰν δὲ καὶ τῆς ἐκκλησίας παρακούσῃ) heldur, þá sé hann þér sem heiðingi eða tollheimtumaður: si no en fa cas, digues-ho llavors a l'assemblea [dels germans], i si tampoc no fa cas de l'assemblea [dels germans], que ell, llavors, sigui [per a tu] com un pagà o un publicà
  La forma safnaður és la pròpia de la llengua antiga. La forma söfnuður, en canvi, ho és de la llengua moderna.  
     

söfnun <f. söfnunar, safnanir>:
1. <GENrecollida f
2. (til málefnis, fjársöfnuncol·lecta f, recaptació f, recollida f de fons (per a un objectiu caritatiu, benèfic, humanitari etc.)

söfnunar·árátta <f. -áráttu, no comptable>:
mania f col·leccionista

söfnunar·átak <n. -átaks, no comptable>:
1. <GENcampanya f de recollida
2. (til fjársöfnunarcampanya f recaptació (de fons)

söfnunar·fé <n. -fjár, no comptable>:
diners recol·lectats

söfnunar·æði <n. -æðis, no comptable>:
passió f de col·leccionista

sög <f. sagar, sagir>:
1. <GENserra f
2. (stingsög, handsögxerrac m, xorrac m (Bal.), xerroc m (Mall.(amb mànec)

sögðum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → segja “dir”

sögn <f. sagnar, sagnir>:
1. (saga & þjóðsagahistòria f, narració f (contarella & llegenda popular)
◊ gömul sögn: una vella història
◊ í fornum sögnum: en velles històries
2. (frásögnrelat m (informe, sovint oral, en què es dóna compte d'una cosa)
♦ að sögn: segons diuen, suposadament, pel que sembla
♦ að sögn e-s: segons diu X, segons informa X
◊ frá Kanada berst sú frétt að annað skip hafi lent í klónum á ógnarskepnu að sögn LeMays skipstjóra: del Canadà arriba la notícia que un altre vaixell ha anat a raure a les urpes d'una criatura monstruosa, segons les declaracions del capità LeMay
♦ að hans sögn: segons ell, segons la seva versió
♦ eftir sögn hans: segons el seu relat, segons relata ell
♦ sannast sagna: a dir ver, en honor de la veritat
♦ pína e-n til sagna: torturar algú fins a fer-lo parlar
3. (það sem sagt er í spilumenvit m (en jocs de cartes)
4. <GRAMverb m (sagnorð)
♦ afturbeygð sögn: verb reflexiu
♦ áhrifslaus sögn: verb intransitiu
♦ beyging sagna: conjugació dels verbs
♦ blönduð sögn: verb mixt (de conjugació en part forta i en part feble)
♦ blandaðar sagnir: verbs mixtos
♦ núþáleg sögn: verb pretèrito-present
♦ ófullkomin sögn: verb defectiu
♦ ópersónuleg sögn: verb impersonal
♦ ópersónulegar sagnir: verbs impersonals
♦ óregluleg sögn: verb irregular
♦ óreglulegar sagnir: verbs irregulars
♦ regluleg sögn: verb regular
♦ reglulegar sagnir: verbs regulars
♦ sterk sögn: verb fort
♦ sterkar sagnir: verbs forts
♦ veik sögn: verb feble
♦ veikar sagnir: verbs febles
♦ → áhrifssögn “verb transitiu”
♦ → hjálparsögn “verb auxiliar”
♦ → miðmyndarsögn “verb deponent”
♦ → ri-sögn “verb reduplicatiu”
♦ → tengisögn “verb copulatiu”
<5. (lið, fylgdarlið, sveit manna, seggjahópurtripulació f (grup d'homes)
♦ → skipssögn “tripulació de vaixell”

sögu: ac., gen. & dat. sg. de saga “història”

sögu·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. <GENllibre m d'història
2. (bók með [skáld]sögum íllibre m de relats (aplec o recull de narracions, contes, etc.)
3. (bók með sögu[m] íllibre m de sagues (llibre que conté un aplec de sagues medievals o una saga medieval)
4. (skáldsaganovel·la f (obra narrativa)

sögu·brot <n. -brots, -brot>:
<LITERfragment m  (de saga medieval & de novel·la)
◊ “Sögubrot af nokkrum fornkonungum í Dana- og Svíaveldi”: “Fragments de les vides d'alguns reis antics danesos i suecs”
◊ sögubrot úr íslenskum skáldsögum: fragments de novel·les islandeses

sögu·burður <m. -burðar, no comptable>:
enraonies f.pl, xafarderies f.pl

sögu·félag <n. -félags, -félög>:
societat f d'historiadors
Sögufélag ÍslandsSocietat Històrica d'Islàndia

sögu·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
1. (vel að sér í sögu) versat -ada en història (amb bons coneixements d'història)
2. (sem kann margar sögurconeixedor -a de moltes d'històries (que sap o coneix moltes d'històries, llegendes, tradicions etc.)

sögu·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<variant arcaica de → sagnfræði “història (com a ciència)

sögu·frægur, -fræg, -frægt <adj.>:
(sögulega merkilegur eða frægurllegendari -ària (famosíssim [per la seva història], històricament significatiu o rellevant)
♦ sögufrægi Berlínarmúrinn: el llegendari (o: l'històric) Mur de Berlín

sögu·hetja <f. -hetju, -hetjur. Gen. pl.: -hetja>:
1. <LITER & CINEMprotagonista m & f, heroi m, heroïna f
♦ söguhetja myndarinnar: el protagonista de la pel·lícula
2. (hetja úr sögunumheroi m de saga, heroïna f de saga (heroi llegendari, de saga medieval)
◊ Sinfónía I “Söguhetjur”, op. 26 eftir Jón Leifs: Simfonia nº 1, op. 26, “Herois de les Sagues” de Jón Leifs

sögu·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m d'història, professora f d'història

sögu·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
ensenyament m de la història

sögu·land <n. -lands, -lönd>:
país m de sagues

sögu·laun <n.pl -launa>:
gratificació f per una bona història, pagament m per una bona història
◊ það var ekki nóg með það, að hann segði biskupi öll óþverra-æskupör mín, heldur laug hann miklu við, í von um að fá því ríflegri sögulaun hjá biskupi: no en va tenir prou amb contar al bisbe totes les meves grolleres bandarrades de joventut, sinó que hi va haver les va haver d'enriquir amb abundants mentides amb l'esperança de rebre una copiosa gratificació del bisbe per les seves històries

sögu·lega <adv.>:
1. <GENhistòricament
♦ sögulega séð: des d'un punt de vista històric, des d'una perspectiva històrica
2. (frásagnarréttilegade manera narrativament ben estructurada (Mall.) (memorable, prou important o rellevant com perquè pagui la pena de contar-ho)
♦ segja sögulega og áheyrilega frá e-u: contar (o: narrar; o: relatar) una cosa de manera ben estructurada i amena

sögu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <sagnfræðilegur> històric -a ([amb valor] historiogràfic)
◊ [breviárium] déperdití illíus Fragmentí membránácei Historiæ Styriánæ, conscríptum prímó Hafniæ Annó MDCCXXIX, deinde véró notís quálibuscumque et appendice Historicó aliquantó auctius rédditum Annó MDCCXXX Léctórí Salútem. Á íslensku: Inntak hins glataða skinnbókarbrots Styrs sögu, ritað fyrst í Höfn árið 1729, en síðan skrifað upp árið 1730 að viðbættum nokkrum athugasemdum og viðauka sögulegs efnis. Lesara heilsan: sumari del fragment en pergamí destruït d'aquesta Història de l'Styr, escrit de primer a Copenhaguen l'any de 1729 i posteriorment, però, refet l'any 1730 amb remarques de tota mena i engrandit amb un considerable apèndix històric
♦ söguleg efnishyggja: materialisme històric
♦ söguleg kvikmynd: pel·lícula històrica
♦ söguleg skáldsaga: novel·la històrica
♦ söguleg umfjöllun: debat històric, debat entre historiadors
♦ sögulegar persónur: personatges històrics
♦ sögulegir kaflar: capítols històrics
♦ sögulegur atburður: fet històric, esdeveniment històric
♦ sögulegur inngangur: introducció històrica
2. (mikilvægur, frásagnarverðursignificatiu -iva, interessant, contador -a (Mall.) (memorable, prou important o rellevant com perquè pagui la pena de contar-ho)
◊ gerðist nokkuð sögulegt í ferðinni?: va passar res d'interessant durant el viatge?
◊ þetta er gamanfrásǫgn ok eigi mjǫk sǫguligt nema fyrir þá sǫk at hér er lýst greinspeki (= hugspeki?) [konungsins] ok óvizku [kerlingarinnar] ok i annan stað er sagt í frá Haraldi konungi ok Finni jarli. Þar vægði sá er valdit átti, var hánum ok þat vegr ok eigi lítilræði: aquest relat és un relat per divertir i no resulta gaire interessant excepte perquè il·lustra la sagacitat [del rei] i la niciesa [de la vella] i perquè, en un altre lloc, s'hi parla del rei Haraldr i el iarl Finnr i de com el qui d'ells dos tenia el poder fou el qui va perdonar l'altre, un fet que no dóna fe de la seva feblesa sinó que li representà un [augment del seu] honor
◊ „ekki þykir mér undir," segir hin eldri Þóra, „þótt hér gerist nakkvað sögulegt af og mun eg segja þér fyrri, hvað eg vildi mér kjósa, ef þú vilt þá síðan segja mér: “a mi no m'importaria gens”, li va dir la Þóra major, “que d'això que estem parlant, en sortís alguna cosa que es pogués recordar i contar. Jo et diré la primera el que voldria triar [que em passés a mi] si pogués fer-ho, si tu després em contes el que tu triaries per a tu”
◊ nú er frá því að segja hvað þeir Barði sjá tíðinda. Hann ríður fyrst þeirra og nokkuru harðast svo að hlið var á millum þeirra en þeir riðu heldur tómlega eftir og kváðu hann furðu hræddan vera. Nú sjá þeir mannaför eftir sér og sjá flokk eigi miklugi minna en þeir höfðu sjálfir og glöddust þeir förunautar Barða og hyggja gott til að þá mundi verða nokkuð sögulegt í um ferðina: ara hem de parlar del que en Bárði i els seus van veure d'aquests fets. En Bárði cavalcava al capdavant de tots i ho feia una mica més aviat que els altres, de manera que aviat va haver posat una certa distància entre ell i els altres. Els altres el seguien més aviat lentament i comentaven que ell devia estar terriblement espantat. Aleshores varen veure que un tropell d'homes els seguien i véren que aquest grup que no era gaire més petit que el d'ells. Els acompanyants d'en Bárði se n'alegraren, trobant bo que passés alguna cosa de memorable durant llur viatge
◊ hann svarar: "Ver ekki hrædd um það húsfreyja," sagði hann. "Verða mun eitthvert sögulegt ef eg kem ekki aftur": ell li va respondre: “no pateixis per això, mestressa”, li va dir, “que si no torno, almenys hi haurà alguna cosa que pagarà la pena de contar”
◊ réðst Björn þá í skip með kaupmönnum þessum. Fékk Skúli frændi hans og faðir hans honum góðan farareyri svo að hann var vel sæmdur af að fara með góðum mönnum. Ekki varð sögulegt um þarvist kaupmanna. Fóru þeir nú til skips er voraði og bjuggu og lágu svo til hafs: en Björn aleshores va trobar passatge en el vaixell amb aquests mercaders. El seu parent Skúli i son pare li varen donar una bona quantitat de diners per al viatge, de manera que n'estava ben proveït per anar en la companyia d'homes de bé. Durant el temps que va passar amb els mercaders no va pasar res d'important. Quan va arribar la primavera anaren a llur vaixell, l'aparellaren i esperaren a salpar que bufés un vent favorable
◊ þá mælti Þorkell: "Klækilega sækjum vér nú að er ekki verður sögulegt í": aleshores en Þorkell va dir: "Ataquem amb covardia. No hi ha res de memorable en el nostre atac"
◊ nú fara þeir eptir því, sem Áslákr hafði þeim til vísat. Kálfr gekk á land ok þeir fimm saman, ok eiki varð sǫguligt um þeira ferð, fyrr en þeir koma til karls: varen fer com l'Áslákr els havia indicat. En Kálfr va desembarcar a terra acompanyat de cinc homes i durant tot el camí d'anada a cal vell no va passar res de memorable
3. (slándiaclaparador -a (brillant, estrepitós)
♦ vinna sögulegan sigur gegn e-m: obtenir una victòria aclaparadora sobre...

sögu·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERepopeia f, poema èpic

sögu·lok <n.pl -loka>:
final m de la història (part d'història, de llibre etc. amb el desenllaç final)
♦ sögulok bókarinnar: el final del llibre, el desenllaç del llibre

sögu·maður <m. -manns, -menn>:
1. (sá sem segir fránarrador m, narradora f (persona que fa l'exposició -normalment, oral- d'una història)
2. (heimildarmaðurinformant m & f (persona de qui hom obté una informació)
3. (sagnfræðingurhistoriador m, historiadora f (persona versada en història)

sögun <f. sögunar, no comptable>:
serradura f (acte o acció de serrar amb la serra)

sögunar·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
serradora f

sögunar·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
serradora f

sögu·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:
personatge m de novel·la

sögur: nom. & ac. pl. de saga “història”

sögu·rit <n. -rits, -rit>:
escrit històric (obra historiogràfica & obra de contingut històric com ara annals, crònica etc.) (sagnfræðirit)

sögu·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
historiador m, historiadora f (historiògraf, annalista, cronista)
◊ Takitus var rómverskur söguritari frá upphafi annarrar aldar: Tàcit fou un historiador romà d'inicis del segle segon

sögu·ritun <f. -ritunar, -ritanir>:
historiografia f

sögu·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en llegendes i tradicions

sögu·skáld <n. -skálds, -skáld>:
<LITERpoeta èpic, poetessa èpica

sögu·skilningur <m. -skilnings, no comptable>:
comprensió f de la història

sögu·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>:
concepció f de la història

sögu·slóðir <f.pl -slóða>:
llocs històrics, indrets històrics

sögu·smetta <f. -smettu, -smettur. Gen. pl.: -smetta>:
1. (slúðurberixafardera f, xafarder m (persona que xafardeja)
2. (rægitungamaldient m & f (persona de llengua viperina, que difama altri)
3. (fleiprarixerraire m & f (bocamoll)

sögu·staður <m. -staðar, -staðir>:
indret històric, escenari històric

sögu·stíll <m. -stíls, no comptable>:
1. <GENestil narratiu
2. (frásagnarstíll miðaldasagnaestil m de les sagues (en l'estil de les sagues medievals)

sögu·svið <n. -sviðs, -svið>:
escenari m  (lloc on es desenvolupa l'acció d'una novel·la, una pel·lícula etc.)

sögu·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
1. <GENtradició f oral
♦ eftir sögusögn: segons diu[en], segons el que conta ~ conten
◊ eftir sögusögn föður síns, séra Gunnars Gunnarssonar í Laufási: segons el que contava son pare, mossèn Gunnar Gunnarsson de Laufás
2. sögusagnir <f.pl -sagna>: (orðrómur; slúðurrumors m.pl (històries, xafarderies)

sögu·viðburður <m. -viðburðar, -viðburðir>:
esdeveniment històric

sögu·vísindi <n.pl -vísinda>:
ciències històriques

sögu·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
episodi històric
◊ nokkrir margfróðir söguþættir Íslendinga: alguns episodis molt doctes de la història dels islandesos

sögu·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
trama f (argument, acció, fil argumental d'obra literària etc.)

sögu·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HISTSegle m (o: Edat f) de les Sagues. Designació del període de la història d'Islàndia que va del 930 al 1030. Hom el considera l'edat d'or de la Islàndia medieval
♦ á söguöldinni: durant el Segle de les Sagues

< sög·vís, -vís, -víst <adj.>:
(slúðurgjarnxafarder -a, bocamoll -a (que no sap ésser discret)

< sög·vísi <f. -vísi, no comptable>:
(söguburðurenraonies f.pl, rumors m.pl, xafarderies f.pl
◊ þat skaltu ok víst vita at engi er einn œðri kraptr eða sterkri en maðr fái vel hept tungu sína frá munneiðum eða illyrðum ok sǫgvísi eða ǫllu ǫðru tunguskœði: també has de saber del cert que no hi ha cap virtut més eminent ni poderosa que la de saber tenir dominada la llengua, abstenint-se de flastomar, dir improperis, contar xafarderies i de tots els altres malusos que es puguin fer de la llengua

sök¹ <f. sakar, sakar>:
<variant arcaica de → sök² “culpa”

sök² <f. sakar, sakir>:
I. 
1. (ákæra, kæraacusació f (inculpació)
◊ hann sagði sakir á hendur sér fáránlegar: va qualificar d'absurdes les acusacions fetes contra ell
♦ bera sakir á e-n: acusar algú
♦ bera sakar á hendur e-m [um e-ð]: acusar algú [d'una cosa]
◊ bar hann sakar á hendur bóndum, þær að þeir hefðu haldið fyrir honum skyldum og sköttum en eflt fjandmenn hans til ófriðar við hann: va acusar els pagesos d'haver-se negat a donar-li els deutes i els tributs deguts i d'haver donat ajuda als seus enemics en la guerra contra ell
<eiga sök á e-u: #1. <GENtenir motius per queixar-se d'una cosa#2. <JURtenir motius per moure plet a causa d'una cosa
◊ ...ok hygg ek, segir hann, at konungr eigi enga sök á því: ...i crec, fa ell, que el rei no hi tindrà res a dir
◊ "Hvað hafðir þú til gert áður?" segir Guðbrandur. "Það er hann átti enga sök á," segir Hrappur: "i tu què li havies fet abans a ell perquè ell actués d'aqueixa manera?" diu en Gudbrand. "Res que hagués estat de la seva incumbència" diu en Hrapp
♦ gefa e-m sök á e-u (o: gefa e-m e-ð að sök)donar la culpa a algú d'una cosa, acusar algú d'una cosa, recriminar una cosa a algú (retreure una cosa a algú)
◊ Halli mælti: "Hvað gefur þú mér að sök?" Ljótur segir: "Sú er sökin að þú skalt ei oftar kenna mér helgihaldið: en Halli va dir: "de què m'acuses?" En Liot li diu: "l'acusació que et faig és que ja no em tornaràs a ensenyar mai més a observar les festes de guardar
♦ svara til saka fyrir dómi: respondre davant la Justícia
♦ telja upp sakar á hendur e-m: enumerar els càrrecs existents contra algú & les acusacions que un pot fer a algú
◊ ekki þarf eg að telja upp sakar á hendur þér, en þó eru þær svo margar og stórar, að ein hver má vel endast til, að þú komir aldrei héðan lífs: no cal que enumeri totes aquelles coses de què et puc acusar; tanmateix, són tantes i tan greus que cadascuna d'elles ja basta per ella mateixa perquè d'aquí no en surtis mai amb vida
2. (sekt, skuldculpa f (fet d'ésser culpable d'alguna cosa)
◊ "það er eigi gott ráð," segir Sveinn, "að snúa sökum á óvalda menn en láta þann undan setja er sökina ber á baki": "no és una bona decisió", diu l'Sveinn, "donar la culpa a innocents i deixar que el qui realment en té la culpa, fugi"
♦ bera stærstu sökina: tenir tota la culpa en una cosa
♦ eiga sök á e-u: tenir la culpa d'una cosa, ésser culpable d'una cosa
♦ ég átti sök á því: ha estat culpa meva
♦ eiga stærstu sökina á e-u: ésser el major culpable en una cosa
♦ gefa e-m sakir upp: perdonar algú
♦ gefa e-m upp sök: perdonar algú
♦ hafa e-n fyrir rangri sök: acusar injustament algú, fer recaure la culpa en algú [que és innocent]
♦ vera hafður fyrir rangri sök: ésser considerat culpable essent, però, innocent
♦ hafa ekki að sök: <LOC FIGno aconseguir res
◊ Arnkell sagðist mundu beiða föður sinn bóta fyrir heyið en kvað sér þó þungt hug segja um að nokkuð mundi að sök hafa: n'Arnkell va dir que demanaria a son pare que pagués una compensació econòmica pel fenàs; tanmateix va afegir que creia fermament que no serviria de res
◊ reyna má eg þetta ef það er að yður þykir hér allmikið á liggja en eigi segir mér vænt hugur um að eg hafi gott að sök hér fyrir: ho puc intentar si creieu que us hi va tant, però la intuïció em diu que[, si ho faig,] no en trauré res de bo
♦ hafa sakir til e-s: <LOC FIGmerèixer (o: merèixer-se) una cosa
♦ sanna sök á e-n: provar la culpabilitat d'algú
♦ taka á sig sökina: acceptar la culpa d'una cosa, fer-se responsable d'una cosa
♦ vera sannur að sök: ésser trobat -ada culpable
♦ hann varð sannur að sök: fou declarat culpable
♦ uppgjöf saka: indult m
♦ lofa e-m uppgjöf saka: prometre l'indult a algú
♦ útkljá sakir við e-n: passar comptes amb algú
♦ vera víss í sinni sök: estar segur -a de la pròpia culpa
♦ vera sök e-s: ésser culpa d'algú
♦ það er mín sök: és culpa meva
♦ það var mín sök: ha estat culpa meva
3. (málafer m, assumpte m (cast.) (cosa, qüestió)
♦ eins og nú standa sakir: així com estan les coses ara
♦ fara hægt í sakirnar: agafar una cosa amb pinces, acostar-se amb summa cautela a un afer, escometre una qüestió amb molta de cautela, procedir amb molta de cautela
♦ hjálpa upp á sakirnar: donar un cop de mà en un afer
4. (JUR = málaferlilitigi m, plet m (baralla jurídica)
♦ gefa e-m sök á e-u: presentar càrrecs contra algú per una cosa
◊ síðan nefnir hann votta að ónýtt er málið "en þó að Ingólfur dræpi hlöðukálf gaf eg honum enga sök á því...: després va nomenar testimonis que donessin fe que aquella causa no tenia raó d'ésser [i que, per tant, calia sobreseure-la] - "i encara que n'Ingólfur hagués mort realment el vedell dins la païssa: jo no he presentat cap càrrec contra ell... (amb la qual cosa, l'encausament tampoc no té raó d'ésser
5. (deilaconflicte m (disputa, brega)
◊ ert þú maður sannorður og kominn nær frétt og mun eg því trúa öllu er þú segir mér frá hvað til saka hefir orðið með þeim: ets una persona veraç i et trobaves més a prop dels fets que es conten; per això, creuré tot el que tu em diguis sobre com es va produir el conflicte entre ells
♦ eiga sakar við e-n: tenir comptes pendents amb algú, tenir acusasions a fer-li a algú
◊ kom maður af Íslandi utan og þóttist eiga sakar við hann og hafði þá atferðina að hann veitti honum þegar banasár en leitaði eigi eftir bótum sem öðrum mönnum er títt: va arribar a Noruega procedent d'Islàndia un home que era de l'opinió que tenia un compte pendent amb ell i va fer de tal manera que li va infligir immediatament una ferida mortal sense haver cercat abans d'obtenir-ne una compensació econòmica tal i com solen fer els altres homes
6. (orsökcausa f (motiu, raó)
◊ þá spratt Þórður þegar upp og gekk til Lögbergs og nefndi sér votta að hann segir skilið við Auði og fann það til saka að hún skarst í setgeirabrækur sem karlkonur: Aleshores, en Tord es va posar immediatament dret d'un bot i se'n va anar al Penyal de la Llei i hi va declarar davant els testimonis que va nomenar [perquè en donessin fe, quan calgués,] que es divorciava de la seva dona Aud per la raó que ella es posava pantalons amb gaia, com si fos una homenota
◊ "þetta er enn orðið undarlega, að tvö ungmenni hafa orðið að skaða þvílíkum kappa sem Ljótur var. Eða hvað var til saka?": "encara ha passat un altre fet que causa astorament: que dos nois hagin estat la ruïna d'un heroi de mena com era en Liot. Quina n'ha estada la causa?"
◊ Freyja á mörg nöfn, en sú er sök til þess að hún gaf sér ýmis heiti er hún fór með ókunnum þjóðum að leita Óðs: [la deessa] Freyja té diversos noms, i la raó n'és que, quan viatjava per pobles ignots cercant-hi [el seu marit] Od, es feia dir de diferents maneres
◊ eru þar og œrnar sakir til: hi ha prou raons perquè ho facis
♦ af sökum e-s: per causa d'algú ~ d'una cosa
♦ af þeim sökum: per aquest motiu
♦ fyrir hvaða sakir?: per quin[s] motiu[s]?
♦ fyrir þær sakir: per aquest motiu
♦ fyrir þá sök: per aquest motiu
♦ fyrir þessa sök: per aquest motiu, per aquesta causa
♦ fyrir e-s sakir (o: <> sakar)#1. (vegnaper culpa de, per mor de, a causa de  (per la raó que...) (sakir²). ♦ fyrir þínar sakir: per culpa teva, a causa teva. ◊ þig er eg kominn að finna Þráinn ef þú vilt gera mér sæmd nokkura fyrir hrakningar þær er eg hlaut í Noregi fyrir þínar sakir: Train, he vingut a trobar-te per demanar-te si vols donar-me cap compensació per les vexacions de què vaig ésser víctima a Noruega per culpa teva #2. (fyrirper   (en consideració a). ♦ fyrir þínar sakir: per tu. ◊ þótt þú sért mikils verður, Skjálgur, þá mun eg eigi fyrir þínar sakir brjóta lögin og leggja konungstignina: Skjalg, encara que siguis un home de gran vàlua, no per això infringiré per tu les lleis ni rebaixaré la dignitat reial #3. <> (varðandipel que fa a... (quant a...). ♦ fyrir hversvetna sakir: en tots els aspectes
♦ fyrir e-s sökum: per culpa de, per mor de, a causa de (sökum²)
<> of mína sök: (fyrir mig, fyrir mína sökper mi, en consideració a mi
◊ þú, Sigurður, vást orminn, og reiðst eldinn og of mína sök, og voru þar eigi synir Gjúka konungs: vares esser tu, Sigurd, qui va matar el drac i també tu qui, per mi, va travessar el mur de foc: i quan ho vas fer, no t'acompanyaven pas els fills del rei Gjúki
<> fyrir mínum sökum: (mín vegnaper mi, per causa meva, per culpa meva
◊ en nú þykir mér meiri von að þeir megi sitja í Drangey fyrir mínum sökum. En það ætla eg að Grettir muni skemur sitja héðan af en hingað til: considero que ara el més probable és que puguin quedar-se a Drangey per culpa meva; però crec que en Grettir no hi quedarà tant de temps com hi ha estat fins ara
<> fyrir sínar sakir: ([mikill, lítill] fyrir sérper si mateix
◊ hann er lítils verður fyrir sínar sakir en þeir menn er beiða bóta fyrir hann -[ok hann] er í þingi með-, og eru þeir mikils verðir: en si, ell és una persona poc rellevant, però els homes que reclamen una compensació econòmica en nom i representació d'ell, i amb qui ell seu al thing, són gent a qui s'ha de tenir molt en compte
♦ ekki er að sökum að spyrja: <LOC FIGno cal ésser massa llest per saber-ho, no cal preguntar-ne les causes [per comprendre-ho]
♦ það kemur ekki að sök: <LOC FIGno té importància, no ve al cas, no [hi] fa res
7. (misgerðurmancament m (falta, infracció)
◊ var þar og enn ekki til saka annað en að hann vildi eigi laus láta vopn sín fyrir þeim Ásbirni: no s'havia fet culpable de res més que de no voler amollar les seves armes davant n'Asbiorn
◊ vill Þórólfur upp gefast og ganga á vald mitt til miskunnar, og mun hann halda lífi og limum, en menn hans munu sæta refsingum, svo sem sakar falla til: si en Torolf es vol rendir i posar-se incondicionalment a mercè meva, conservarà vida i membres, però els seus homes rebran el càstig que mereixin llurs faltes
◊ slíkt liggur nú fyrir eða hvað skal gera af Eyjólfi er mest er í sökum bundinn og stórvirkjum?: així és com ha d'ésser; però, que n'hem de fer de n'Eyjólfur, que és el qui està més embolicat en greuges i actes violents?
♦ gera til saka við e-n: faltar-li a algú, fer mal a algú, infligir mal a algú, fer alguna cosa dolenta a algú
◊ ekki óttast eg Þorbjörn á meðan eg hefi ekki gert til saka við hann: no he de témer res d'en Torbiorn mentre no li hagi fet cap mal
◊ en er það tjáði eigi, þá bað hann mönnum sínum lífs, - "því að þeir hafa ekki til saka gert við yður, en það er mér engi ósæmd, þótt þér drepið mig...: i com que això no servia [de res], va demanar que respectessin la vida dels seus homes, - "perquè ells no us han fet cap mal a vosaltres; en canvi, i pel que fa a mi, no serà cap deshonra per vosaltres si em mateu...
♦ hann veit upp á sig sökina: és conscient de la seva falta
♦ sök mín var sú að: la meva falta va ésser que..., el meu error va ésser que...
♦ það er sök sér að: no hi fa res que..., no passa res si...
♦ það væri sök sér ef <+ pret. subj.>no estaria malament que... <+ pret. subj.>
8. (HIST = sakbæturindemnització f (compensació econòmica)
II. <amb valor gramatical. Emprat en la formació de diverses preposicions compostes>
1. <amb valor temporal>
♦ um e-s sakir: durant un lapse de temps breu
♦ um sinns sakir: [per] aquesta vegada
◊ mun yður þykja nú við skyldastir að fylgja þér, er vér höfum áður mest í fengið. Skulum við nú fylgja þér um sinns sakir í Austfjörðu: ara us deu semblar que nosaltres dos som els qui devem tenir major obligació d'acompanyar-te ja que fins aquí, també som els qui més t'han fet costat en la teva causa; ara i per aquesta vegada t'acompanyarem fins als fiords orientals (l'alternança dual/plural fa que el passatge sembli corromput i esmenable. Una possibilitat fóra: ara us deu semblar que nosaltres dos estem totalment obligats a acompanyar-te aquest cop fins als fiords orientals
De vegades, segons les edicions, aquesta expressió temporal es troba escrita: um sinnsakir
◊ lítt hefi eg tamið mig til leika nú hið næsta því að annað var tíðara með Ólafi konungi. En eigi vil eg synja þér um sinnsakir þessa: darrerament no he practicat gaire aquests jocs, ja que, quan estava al servei del rei Olav solíem fer d'altres coses [per entretenir-nos], però aquesta vegada no rebutjaré la teva invitació
♦ um stundar sakir: temporalment, temporàniament
<um viku sakar: durant una setmana, per [espai d']una setmana
2. <amb valor causal>
♦ sökum þess að <+ ind.><conj. causal> a causa del fet que <+ ind.>, perquè <+ ind.>, per tal com <+ ind.>

sökk <n. sökks, sökk>:
<MEDsedimentació f globular (o: eritrocítica; o: sanguínia), sedimentació f de la sang, eritrosedimentació f, hipòstasi f (blóðsökk)

sökk·hlaða <-hleð ~ -hlöðum | -hlóð ~ -hlóðum | -hlaðiðe-ð>:
estibar un vaixell fins a enfonsar-lo o que cuida enfonsar-se

sökk·hlaðinn, -hlaðin, -hlaðið <adj.>:
(skiptan estibat -ada que cuida enfonsar-se (vaixell, nau)

Sökk·mímir <m. -mímis, no comptable>:
<MITOLSökkmímir m, Søkkmímir m, Socmímir m, nom d'un ètun, esmentat als Skáldskaparmál entre els ètuns més detestables (“ámátligr. Cf. Baetke 19874 p. 19: á-mát(t)ligr adj. häßlich, abscheulich”) El constituent Søkk-, podria fer referència a uns estatges subterranis o submarins de l'ètun
◊ Beinviðr, Bjǫrgólfr | ok Brandingi / Dumbr, Bergelmir, | Dofri ok Miðjungr / Nati, Sǫkmímir. | Nú er upp talið / ámáttligra | jǫtna heiti: en Beinvid, en Biorgolf i en Brandingó, en Dumb, en Bergèlmir i en Dofró i encara en Midiung, en Nató i en Socmímir: vet ací enumerats els noms d'ètuns [molt] abominables
◊ Sviðurr ok Sviðrir | er ek hét at Sǫkkmímis, / ok dulða ek þann inn aldna jǫtun, / þá er ek Miðviðnis var-k | ins mæra burar / orðinn einn bani: Sviðurr i Sviðrir: vet ací com em vaig fer dir a cal Søccmímir, i quan em vaig haver convertit en el sol matador de l'ínclit fill d'en Miðviðnir, ho vaig amagar al vell ètun (cf. Kuhn 19835, pàg. 67, llegeix mœra ‘enorme, gran; puixant’ per comptes de mæra ‘ínclit, il·lustre’)
  El nom d'aquest ètun apareix sota dues formes (tres, segons les intepretacions) als textos medievals que l'esmenten: Søkkmímir/Sekkmímir i Sǫkmímir.  
     

sökku: ac., gen. & dat. sg. de sakka “sonda”

sökkur: nom. & ac. pl. de sakka “sonda”

sökkva <sökkvi ~ sökkvum | sökkti ~ sökktum | sökkte-u>:
enfonsar una cosa
◊ kafbáturinn sökkti skipinu: el submarí va enfonsar el vaixell
◊ byskup var á hesti ok klerkar nǫkkurir med hánum ok var hann uppi á strætinu hjá garði sínum þá er atlagan tóksk. Œptu hvárirtveggju herop. Sverrir konungr lagði at svá fast at þeir byrðingar er fyrir lágu brotnuðu. Baglar hǫfðu søkkt nǫkkurum skipum fyrir bryggjum ok máttu Birkibeinar fyrir því eigi vel ná atlǫgunni, skutu þá hvárirtveggju bæði bogaskoti ok handskoti sóttu síðan upp yfir byrðingana. Bengeirr langi ok Bótúlfr Ǫzursson kómusk fyrstir upp á bryggjurnar: el bisbe es trobava a la part de dalt de l'avinguda que hi ha davant la seva cort, muntat a dalt d'un cavall i en companyia d'alguns clergues quan va començar l'atac. Els d'un i l'altre bàndol varen aixecar el crit de batalla. El rei Sverrir va envestir amb les seves naus amb tanta de fua que van fer estelles els byrdingar, les naus de càrrega, amb què van topar. Els Crosses havien enfonsat algunes naus just davant els molls de Bergen i per això als Cames-de-Beç no els va reeixir del tot l'envestida inicial. Els dos bàndols aleshores van començar a llançar-se projectils, tant amb la mà com amb els arcs. Després, els atacants van passar per damunt les naus de càrrega [enfonsades com a protecció dels molls]. En Bengeirr el llarg i en Bótúlfr Ǫzursson foren els primers a pujar al moll
◊ ok hann sendi henni rit ok kvað þat sœmst, at hon gǫmul giptisk gǫmlum konungi, ok hon hlýddi á þat, ok var hennar fǫr ger prýðiliga til óprúðrar, þvíat þegar hon kom til Danmarkar, þá var hon tekin ok søkkt í mýri einni, ok lauk hon svá sínum dǫgum, at því sem margir segja: i ell li va enviar la lletra en la qual li deia que el que més es tanyia era que ella, que ja era vella, es casés amb un rei vell, i ella hi accedí. Però el seu viatge, que va començar gloriosament, va acabar deshonrosament, perquè, quan va arribar a Dinamarca, la van agafar i la van anegar enfonsant-la dins un aiguamoll i així fou com va acabar els seus dies segons conten molts
◊ þá var ekki dæluaustur á hafskipum. Kölluðu menn það byttuaustur eða stampaustur. Hann var bæði vossamur og erfiður. Skyldi þar hafa byttur tvær. Fór þá önnur niður er önnur fór upp. Sveinar báðu að Grettir skyldi sökkva byttunum, kváðu nú reyna skyldu hvað hann mætti. Hann segir að lítil raun mundi best um það. Fer hann þá niður og sökkti byttunum og voru þá fengnir til tveir að ausa móts við hann. Héldust þeir eigi lengi við áður þeir voru yfirkomnir af mæði. Þá gengu til fjórir og allt á sömu leið. Svo segja sumir menn að átta jusu þeir við hann áður en lauk. Var þá og upp ausið skipið. Þaðan af skiptist mjög um orðalag kaupmanna við Gretti því að þeir sáu hvað hann átti undir sér fyrir afls sakir. Var hann og þaðan frá hinn fræknasti til liðs, hvers sem við þurfti: en aquells temps, en els vaixells que navegaven per alta mar no hi havia dæluaustur, bombes per evacuar o expulsar a la mar l'aigua de la sentina o el pantoc de la nau. Només es coneixia el que la gent anomenava eixugar l'aigua amb sàssoles o amb galledes. Era una feina feixuga durant la qual hom quedava xop. Hom emprava dues galledes: mentre en baixaven una al fons de la sentina, en pujaven l'altra a coberta. Els mariners varen manar al Grettir que omplís les galledes, dient-li que ja els agradaria ja veure de què era capaç. Ell els va replicar que els ho demostraria amb una petita prova: i havent-ho dit, va davallar al fons de la sentina i va omplir les galledes. Varen disposar dos homes a coberta perquè hi pugessin les galledes plenes i les trabuquessin per la borda. Només varen aguantar el ritme d'en Grettir una estona abans de quedar totalment retuts. Aleshores els varen reemplaçar quatre homes i la cosa va anar exactament igual. N'hi ha qui conta que al final eren vuit els homes que pujaven i trabucaven a la mar les galledes plenes que va omplir en Grettir tot sol fins que la nau va quedar eixuta. A partir d'aquell moment, els mercaders van fer anar un to ben diferent amb en Grettir, car havien vist de què era capaç amb la seva força física. De llavors ençà, ell també fou el més fener dels de la tripulació que donava una mà pertot on l'havien de menester
♦ sökkva sér í skuldir: <LOC FIGendeutar-se [fins al coll], contreure (o: fer) molts de deutes
♦ sökkva sér niður í bók: <LOC FIGsubmergir-se en la lectura d'un llibre, restar absort en la lectura d'un llibre

sökkva <sekk ~ sökkvum | sökk ~ sukkum | sokkið>:
enfonsar-se
◊ þá snýr Þormóður í brott og steypir af sér verjunni. Þórður og Falgeir hlaupa eftir honum. Hann tekur undan fast og fram á sjóvarhamrana yfir hellinn og hleypur Þormóður fyrr ofan í tóna þá er fyrir hellisdurunum var. Og er hann kom niður þá hleypur Þórður eftir honum og lyknar í knésbótum er hann kom niður í tóna og lýtur áfram. Þá hjó Þormóður meðal herða honum svo að öxin sökk að skafti: tot seguit, en Þormóður es va girar i va fugir d'allà i[, per córrer millor,] es va desprendre de la verja, una mena de capot. En Þórður i en Falgeir l'empaitaren, però ell se'ls va fer escàpol ràpidament i es va dirigir cap als espadats marins que hi havia damunt la cova i quan va arribar a la vorera de l'espadat, va saltar per avall fins al replà d'herba que hi havia davant l'entrada de la cova, i quan hi va saltar, en Þórður, que ja l'estalonava, hi va saltar al darrere, però en fer-ho es va tòrcer el genoll i va caure al replà d'herba de boca-terrosa. En aquell instant, en Þormóður li va pegar un cop de destral tan fort entre espatlla i espatlla que li va acorar la destral fins al mànec
♦ hún flýtur á meðan ekki sekkur: <LOC FIG[i si mateix] va anar fent
♦ sökkva niður: enfonsar-se (en el sòl, en terra, en l'aigua, en la mar etc.)
◊ þeir Haraldr jarl fóru at leita þeira um daginn um eyna ok fundu þá eigi; þeir sá ok skipafarar engar frá eyjunni. Þetta undruðusk þeir mjǫk; þótti þeim ólíkligt, at Sveinn myndi hafa sokkit niðr. Þeir reru umhverfum eyna at leita Sveins, ok fundu eigi, sem líkligt var. Gerðu þeir þat þá helzt af, at þá Svein myndi borit hafa at ǫðrum eyjum; reru þeir þannig þá at leita, sem þeim þótti líkligast: el iarl Haraldr i els seus homes van trescar l'illa tot lo dia cercant-los, però no els hi trobaren; tampoc no van veure cap embarcació que s'allunyés de l'illa. Aquest fet els va astorar molt perquè els semblava inversemblant que l'Sveinn s'hagués enfonsat. Aleshores van remar tot al voltant de l'illa cercant l'Sveinn, però, i talment com era de preveure, tampoc no el varen trobar. Van considerar que el més probable era que el corrent hagués arrossegat l'Sveinn cap a d'altres illes, així que es dirigiren al rem cap allà on els semblava que havia d'ésser més probable que el trobarien
◊ var þá svá mikill vápnaburðr á Orminn, at varla mátti hlífum fyrir sik koma, er svá þykkt flugu spjót ok ǫrvar, þvíat ǫllum megin lǫgðu herskip at Orminum. En menn Óláfs váru þá svá óðir, at þeir hljópu upp á borðin til þess at ná með sverðshǫggum at drepa fólkit, en margir lǫgðu eigi svá undir Orminn, at þeir vildu í hǫggorrostu vera. En Óláfs menn gengu flestir út af borðunum ok gáðu eigi annars, en þeir berðisk á sléttum velli, ok sukku niðr með vápnum sínum; svá segir Hallfrøðr: impactaven tantes d'armes a bord de l'Ormr que gairebé ningú no s'hi podia protegir darrere un escut, tan i tan espesses hi volaven les llances i les fletxes perquè per tots costats hi havia naus de guerra atacant l'Ormr . Llavors[, i malgrat el ruixat de llances i fletxes,] un paroxisme tan gran es va emparar d'alguns homes del rei Olau que van saltar a dalt del capiró de la regala de la nau per poder matar a cops de llurs espases els enemics [en el moment que aquests volguessin pujar-hi a bord], però molts eren els qui [per por] no s'atracaven pas al peu de la borda de l'Ormr per a participar-hi en el combat cos a cos [de l'abordatge]. I [fins i tot es va donar el cas que] molts dels homes de l'Olau [en llur paroxisme] van saltar per la borda sense parar esment que no combatien en un camp de batalla de manera que se n'anaren a fons amb llurs armes. Així ho canta Hallfrøðr l'escalda...
◊ verkendr Heðins serkjar sukku sárir í bǫð niðr af Naðri; gerðut vægjask við naddbaugs fár; Ormr mun vanr, hvars skríðr með lið lýða, lengi slíkra drengja, þótt alldýrr konungr stýri Ormi: els mereixedors de la camisa d'en Heðinn, ferits en la batalla, se n'anaren a fons caiguent des del Naðr. No es protegiren pas del noedor d'escuts. L'Ormr es veurà privat per molt de temps de parells barons, on que llisqui portant una tropa de guerrers, encara que el rei, molt magnífic, hi vagi al governall
◊ verkendr baugs meginserkjar sukku niðr af Naðri sárir í naddfárs bǫð; [þeir] gerðu·t vægjask við. Lengi mun Ormr vanr slíkra drengja, hvar's [hann] skríðr með liði lýða, þótt alldýrr konungr stýri Ormi: els combatents (meginserkr = camisa forta; baugs meginserkr = forta camisa d'anella = cota de malla; verkandi = el mereixedor; verkendr baugs meginserkjar = els mereixedors de la forta camisa d'anelles, els mereixedors de la cota de malla, els uiri loricati, els guerrers [amb cuirassa]) s'enfonsaren [dins la mar] caiguent de dalt el Naðr ( = Ormr inn langi), ferits durant la llançadissa de llances i sagetes (bǫð, gen. bǫðvar = combat, batalla; naddr, gen. nadds = clau gros; llança; naddfár = el flagell de les llances = la tempesta de les llances, el torb de les llances; í naddfárs bǫð = en la batalla del ruixat de llances i fletxes). Cedir en la batalla - no ho feren pas (exemple primerenc de gera + inf., amb significat purament catafòric del verb expressat en infinitiu, amb el qual el verb gera constitueix una perífrasi ressaltadora o emfatitzant. Cf. la construcció alemanya paral·lela de tun + inf.). Molt de temps es veurà privat (vanr = sem vantar, sem er án, laus við, án) l'Ormr de parells barons on que singli amb una host de guerrers (með lið lýða = með lið hermanna), encara que el molt magnífic rei (alldýrr = ágætastr) governi ( = cotinuï governant) l'Ormr
◊ þá kemur sú saga vestan úr fjörðum um veturinn að sá maður er Snorri hét vestur í Skálavík var leikinn af flagði einu og sótti hann tröllkona svo mjög að hann hugðist eigi mundu lifa. En þessa nótt hina sömu er fyrr var frá sagt, það var laugarnótt, þá fór hann Snorri til tíða einn saman og var mjög langt að fara. Þá kemur að honum tröllkonan og sækir hann og vill bægja honum til fjalls. Þá biður hann að Guðmundur prestur skyldi duga honum ef hann væri svo mikils ráðandi við Guð sem hann hugði og leysa hann af flagði þessu. En í því sýndist honum sem ljós kæmi yfir hann en ljósinu fylgdi maður í kápu dökkri og hafði vatnsstökkul í hendi og stökkti á hana. En þá hvarf hún tröllkonan sem hún sykki niður en honum fylgdi ljósið allt til bæjarins og þóttist hann gerla kenna að ljósinu fylgdi Guðmundur Arason: aquell hivern va arribar dels fiords de ponent la història que un home que es deia Snorri i que vivia a ponent, a Skálavík, era turmentat per un flagð i la dona trol (en aquest passatge, els termes flagð i trǫllkona s'hi empren com a sinònims ) el plagava tant que ell creia que no se'n sortiria, i aquell mateix vespre de què hem parlat adés, la nit de dissabte a diumenge, l'Snorri va anar totsol a la sabatina i el camí que havia de fer per anar-hi era molt llarg. I mentre anava així pel camí, la dona trol s'hi acostà i es va posar a atacar-lo i a empènyer-lo cap a la muntanya. Aleshores ell va pregar a Guðmundur el prevere que, si, com ell creia, tenia gran ascendent davant Déu, l'ajudés i el deslliurés d'aquell flagð. I en aquell instant li va semblar com si un llum es posava damunt ell i al llum li seguia un home vestit amb una capa negra [de Sant Pere] que duia un aspersori en una mà amb el qual va aspergir la dona trol. Aleshores la dona trol va desaparèixer com si s'enfonsés en la terra i el llum el va seguir tot el temps fins al mas i l'Snorri va creure reconèixer nítidament que en Guðmundur Arason anava darrere el llum
♦ sökkva til botns: anar[-se'n] a fons, afonar-se (o: enfonsar-se)
◊ skipið sökk [til botns]: el vaixell es va enfonsar
♦ sökkva til grunna: anar[-se'n] a fons, afonar-se (o: enfonsar-se)
◊ Milon gǫrði svá. En konungrinn hóf upp sitt hit bitra sverð ok hjó hǫfuð af blámanninum; ok er blóðit út springr af svíranum, sér konungrinn af hverjum blóðdropa tendrast vaxkerti brennanda. Ok þá mælti konungrinn: „Þat veit Guð, Milon,“ segir hann, „at þú hefir látit mik gera hann helgan af rǫngu“. „Nei, þat veit Guð,“ segir Milon, „hann er eigi heilagr maðr, heldr er hon svá mikil gǫrningakona, at hon má láta grjótit fljóta en fjaðrar sǫkkva til grunna. Ok af því, herra, at yðvart sverð er út dregit, hǫggit af henni sem fyrst hǫfuðit.“ „Eigi skal svá vera,“ segir konungrinn: En Milon ho va fer. I el rei va aixecar la seva esmolada espasa i hi va tallar el cap del moro. I quan la sang va brollar del seu coll, el rei va veure que cada gota de sang s'encenia i es convertia en un ciri encès. Aleshores va dir: “Déu sap, Milon, que a tort m'has fet fer-lo un sant [màrtir]”. “No pas”, li va dir en Milon, “Déu sap que no era cap sant, sinó que és ella [qui ho ha fet, car] ella és una bruixa tan gran que pot fer que la pedra suri i que les plomes se'n vagin a fons. I per això, senyor, i ja que la vostra espasa està desembeinada, talleu-li [també] el cap a ella com més aviat millor”. El rei li va contestar: “Tal cosa no passarà mai”.
◊ nú flýja heiðingjar til Spáníalands, en Frankismenn ríða eptir þeim harðliga ok feldu heiðingja á báðar hendr sér. Nú koma þeir at vatni einu miklu enir heiðnu menn, ok hétu á guð sín til hjálpar sér, þann er Terogant hét ok Apolló ok Maúmet, ok hlupu síðan á vatnit ok sukku til grunna, ok sumir flutu dauðir til lands, en sumir váru drepnir er eptir váru: aleshores els pagans van fugir cap a Espanya (= al-Àndalus), però els francs els empaitaren amb duresa a cavall abatent-los a destre i a sinistre. Els pagans llavors van arribar davant un gran riu (= l'Ebre?) i pregaren a llur déu, que es diu Terogant, Apol·ló i Mafumet, que els ajudés i saltaren a l'aigua però hi anaren a fons: alguns suraren morts fins a l'altra riba i alguns, que restaren enrere, foren morts [pels francs]

Sökkva·bekkur <m. -bekkjar, no comptable>:
<MITOLSökkvabekkur m, Søkkvabekkr m, Socvabec m, estatges de la deessa Sága. El constituent Søkkva-, podria fer referència a uns estatges submarins o molt propers a la mar d'aquesta deessa. Aquesta idea és reforçada per la descripció de l'indret, tal i com es fa als Grímnismál, com un indret sobre el qual se sent o es pot sentir la remor de les ones clapotant o xarbotant
◊ Søkkvabekkr heitir inn fiórði, | enn þar svalar knegu / unnir yfir glymja; / þar þau Óðinn ok Sága | drekka um alla daga, / glǫð, ór gullnum kerum: Socvabec es diu el quart estatge, i les fresques ones hi podien clapotejar (o: hi clapotejaven) a sobre: vet ací l'indret on l'Odin i la Sága, dia rere dia, beuen, alegres, de copes d'or (de cara a la traducció hi podien clapotejar/hi clapotejaven, cf. Kuhn 19833, pàg. 117: kná <...> v. kann, bin in der lage (stets mit inf.); auch: ich darf <...>; manchmal auch pleonastisch od. nahe daran (Grm. 7, Bru. I 9b). De tota manera, a mi em sobta molt l'ús del pretèrit knegu, per comptes del present)
◊ Þá mælti Gangleri: „Hverjar eru enn ásynjurnar?“ Hár sagði: „Frigg er œzt, hon á þann bœ er Fensalir heita ok er hann allvegligr. Ǫnnur er Sága, hon býr á Søkkvabekk ok er þat mikill staðr... : aleshores en Gangleri va parlar tot dient: “Quines són les ansínies?” En Hár li va respondre: “La més alta en rang i dignitat és la Frigg, que viu a l'alqueria anomenada Fensalir, la qual és absolutament imposant. La segona és la Sága, que viu a Socvabec i és aquest un vast indret...
  El nom de la residència de la deessa Sága apareix sota dues formes als textos medievals que l'esmenten: Søkkvabekkr i Sǫkkvabekkr.  
     

sökkvandi <m. sökkvanda, no comptable>:
aiguamoll m o mareny m, en el qual hom es pot enfonsar

söknuður <m. saknaðar (o: söknuðar), no comptable>:
recança f al cor, enyorança f, sentiment m de pena per una pèrdua
◊ Þéttleifr svaraði: «Miskunnar mun hverr á sínu máli þurfa, en albúinn em ek at fremja þessa leika ok freista, hversu at ferr. Hvat man þá meirr, ef ek kann ekki, at þá láta ek líf mitt, enda er œrin sǫk til, at sú sé. Mun ok frændum mínum þykkja lítill saknaðr eptir mik vera, ef ek em ekki at manna, ef nokkurir eru þeir, er dugandi menn sé, en ek ætla, at víst engi sé»: en Þéttleifr li va respondre: “Tothom haurà de menester la paraula misericòrdia en la seva boca (és a dir: les teves paraules són massa orgulloses), però estic completament preparat per a entaular aquests jocs amb tu i provar a veure com acaba tot plegat. Car, què m'hi pot passar [de pitjor] més que perdre-hi la vida si és que no et puc vèncer, per més que hi hagi prou raons per pensar que realment es donarà aquest cas. A més a més, si sóc derrotat, els meus parents no consideraran que pagui gaire la pena de plorar la meva pèrdua si n'hi ha alguns entre ells que siguin homes prous. I tanmateix, no crec pas que sigui gens segur que la cosa vagi així”
◊ síðan var þat a bréfi at þeir skyldu engan annan konung hafa nema Barachiam, þetta hitt sama bréf lagði hann í rekkju sína ok gekk síðan svá leyniliga ór hǫllinni at engi varð var við en þetta mátti þó eigi lengi leynask þvíat, þegar í skúmaskotinu, varð af hans saknaði mikit hark, grátr ok ill læti ok skunduðu þeir þegar, at byrgja fyrir honum alla stiga ok stórvegu: després, escrigué en aquesta carta que no en triessin per rei cap altre que no fos en Baraquies. Aquesta mateixa carta la va posar al seu llit i després, se n'anà tan sigilosament del palau que ningú el veié quan ho va fer. Tanmateix, la seva fugida no es va poder mantenir amagada gaire temps, perquà a l'alba, quan se'l va trobar a faltar, la seva absència va provocar una gran agitació, plors i crits de plany i [els habitants d'allà] cuitaren a barrar-li tots els viaranys i camins (l'original fa: ac postea, ne quemquam alium praeter Barachiam ad regiam dignitatem admitterent, prohibebat. Hac epistola in cubiculo suo relicta, inscientibus omnibus egreditur. Nec tamen efficere potuit, ut ipsius discessus ad extremum usque incognitus esset. Nam simul atque illuxit, ea res audita perturbationem ac luctum plebi attulit: omnesque, summa celeritate, ad eum inuestigandum perrexerunt, ipsius fugam omni ratione occupare cogitantes. Quo etiam factum est, ut studium ipsius frustra minime cesserit. Nam cum itinera omnia occupassent, ac montes omnes obsedissent, inuiasque ualles peragrassent, in torrente quodam ipsum manus in caelum tendentem, ac sextae horae precationem persoluentem inuenerunt)

sökótt <adj.>:
Mot emprat a les locucions:
♦ eiga sökótt: <LOC FIGtenir enemics
◊ Grettir reið norður til Bjargs litlu síðar en þeir Þóroddur skildu og duldist þar enn um stundar sakir. Þá gerðist svo mikið bragð að myrkfælni hans að hann þorði hvergi að fara þegar er rökkva tók. Móðir hans bauð honum þar að vera en kvaðst þó sjá að það mundi honum eigi duga fyrir þann skuld að hann átti sökótt um allt landið: poc després que ell i en Þóroddur se separaren, en Grettir es va dirigir a cavall cap al nord, a Bjarg, on s'hi va estar amagat una temporada. Aleshores la seva por de la foscor va empitjorar tant que no gosava anar enlloc tan bon punt començava a fer fosca. Sa mare li va oferir que s'hi quedàs, encara que li va dir que no li serviria de res ja que tenia enemics arreu del país (cf. Baetke 1987⁴ p. 639: eiga sǫkótt um allt landit im ganzen Lande Feinde haben)
◊ Björn sagði að hann ætti svo sökótt um allt land að menn mundu forðast bjargir við hann um það er sekt nemur "en heldur skal eg þér gagn gera ef þú lætur þá menn vera í friði sem í minni vernd eru hvers sem þú gerir við aðra menn hér í byggð": en Björn[, el campió del Hítardalur,] li va dir que ell[, en Grettir,] tenia tants d'enemics arreu del país que la gent evitaria de donar-li ajut per no [fer-se'n còmplices i] ésser també bandejats, "però tanmateix, et procuraré ajut si, a canvi, deixes en pau la gent que estan sota la meva protecció independentment del que els facis als altres d'aquesta comarca"
♦ eiga sökótt við e-n: <LOC FIGtenir comptes pendents amb algú
◊ Styr hafði þá og búið um hríð undir Hrauni inn frá Bjarnarhöfn. Hann var vitur maður og harðfengur. Hann átti Þorbjörgu, dóttur Þorsteins hreggnasa. Þorsteinn og Hallur voru synir þeirra. Ásdís hét dóttir þeirra, drengileg kona og heldur skapstór. Styr var héraðríkur og hafði fjölmennt mjög. Hann átti sökótt við marga menn því að hann vó mörg víg en bætti engi: L'Styr en aquella època ja feia un cert temps que havia estat vivint a sota del Hraun, terra endins des del Bjarnarhöfn. Era un home llest que no s'acoquinava fàcilment. Era casat amb la Þorbjörg, la filla d'en Þorsteinn Nas-degotant. Tenien dos fills que nomien Þorsteinn i Hallur i una filla que nomia Ásdís. L'Ásdís era una dona cabal però més aviat de caràcter fort. L'Styr era una persona poderosa a la regió i tenia molta de gent treballant per a ell. Tenia comptes oberts amb molta de gent perquè havia comès mant homicidi però sense que n'hagués pagat [mai] cap compensació

söku·dólgur <m. -dólgs, -dólgar.>:
1. <JURculpable m & f, reu m, rea f
2. <<JUR = andstæðingur íadversari m, adversària f (en plet o litigi)
Kári mælti: "Ekki skal svo vera mágur því að þegar ef eg veg víg nokkurt þá munu þeir það mæla að þú sért í ráðum með mér og vil eg það eigi. En það vil eg að þú takir við handsölum á fé mínu og eignir ykkur Helgu Njálsdóttur konu minni og [þremur] dætrum mínum. Mun það þá ekki upp tekið af þeim sökudólgum mínum": en Kári li va dir: “No serà possible, parent, perquè, tan bon punt mati/hagi mort algú diran que tu estaves confabulat amb mi i no vull que això passi. El que sí que vull és que, amb una encaixada de mans, acceptis la possessió del meu cabal i les meves propietats, que compartiràs amb la meva dona, la Helga, filla d'en Njáll, i les meves [tres] filles. D'aquesta manera ja no podrà ésser confiscat pels meus adversaris legals” (vocabulari: #1. taka við handsölum á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 231: taka (við) handsǫlum á e-u etwas mit Handschlag übernehmen; #2. eigna sér e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 103: eigna sér e-t sich etwas aneignen; etwas für sich in Anspruch nehmen. El datiu ykkur fa referència als cinc involucrats: les tres nétes d'en Njáll, sa filla Helga i son nebot, en Þorgeir)
var hann nú með Óttari og eigi lengi áður hann mælti til Svarts: "Eg vil senda þig norður til Vatnsdals til Hofs. Sá maður býr þar er Ingólfur heitir. Hann er sakadólgur minn og hefir gert mér margs konar skammir og fæ eg eigi rétt af honum en hann er þó mikilhæfur maður en eg hygg þig munu gæfu til bera með mínu tilstilli að hefna því að mér líst vel á þig": l’Svartur, doncs, es va quedar al mas de l'Óttar i no va passar gaire temps que aquest va dir a l'Svartur: “Tinc la intenció d'enviar-te a Hof, a la vall de Vatnsdalur, al nord. Allà hi viu un home que nom Ingólfur. És el meu oponent [en molts de litigis legals] i m'ha fet tota mena d'afronts, i fins ara no he obtingut justícia d'ell. I encara que és un home respectat, crec que, seguint les meves indicacions, reeixiràs a fer que em vengi d'ell ja que em fas molt bona impressió” (vocabulari: #1. sakadólgur: Cf. Baetke 19874, pàg. 639: saka-dólgr, sǫku-dólgr Gegner in einem Rechtsstreit; #2. skömm: Cf. Baetke 19874, pàg. 571: skǫmm f. Schande, Schmach; Schimpf, Kränkung <...> gera e-m s. jmd. Schimpf antun; #3. réttur: Cf. Baetke 19874, pàg. 498: fá rétt sein Recht bekommen; #4. mikilhæfur: Cf. Baetke 19874, pàg. 419: <...> einflußreich, ansehnlich; #5. bera gæfu til: Cf. Baetke 19874, pàg. 217: bera, hafa gæfu til e-s Glück haben in einer Sache, im Verkehr mit jmd.; #6. tilstilli: Cf. Baetke 19874, pàg. 656: <...> (Rat zur) Durchführung; Anordnung, Leitung: vera í tilstilli um e-t an etwas (mit Rat und Tat) beteiligt sein; #7. e-m líst vel á e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 387: <...> svá lízk mér á þik, at du siehst mir so aus)
konungur segir: "Er eigi þetta sökudólgur þinn Þórður?": el rei li va dir: “I que no és el teu adversari, Þórður?”
á þessu sama þingi lýsti herra biskup utanferð sinni og sagði öllum sínum sökudólgum með bréfum afheyris og með sjálfs síns erindi þar á þinginu áheyris að þeir mundu hans dómi hlíta verða um sín mál þann tíma er hann kæmi til Íslands ef þeir bæru eigi sjálfir þau fram fyrir konungi og erkibiskupi eða þeirra lögligir umboðsmenn. Að lyktuðum öllum þessum hlutum bauð herra Ólafur herra Árna biskupi í boð sitt og svo herra Runólfi [ábóta] af Veri. Herra Ólafur vildi og að herra Hrafn væri að þessari veislu en biskup neitti því þverlega og kvað þá eigi báða mundu á einni veislu vera. Herra Ólafur gaf herra biskupi sæmilegar gjafir að þeirri veislu og svo ábóta í Veri. Eftir þingið bauð herra Árni biskup Ólafi heim í Skálaholt ef Hrafn færi eigi með honum að þiggja af sér veislu. Það þekktist hann eftir biskups vilja og þá að þessu heimboði af biskupi gullhring þann er stóð hálfa mörk. Eftir það reið herra Ólafur að reka konungserindi (AB. Dins: SS II, cap. 101, pàg. 867): en aquest mateix þing [de 1288] el senyor bisbe va anunciar el seu viatge a Noruega i va fer avinent a tots els seus adversaris (és a dir, a tots aquells amb qui tenia o podria tenir causes obertes) -als absents (lit.: que no podien sentir-lo) amb cartes i, a tots els presents (lit.: a tots els qui podien sentir-lo) allà en el þing, amb les seves pròpies paraules- que [en els afers que sorgissin mentre ell fos a Noruega,] haurien d'acatar la seva sentència en llurs causes quan tornés de Noruega llevat que ells mateixos o llurs apoderats les presentessin davant el rei o l'arquebisbe. Un cop concloses totes aquestes coses, el senyor Olau va convidar el senyor bisbe Árni a un banquet així com el senyor Runólfur, [abat del monestir de Þykkvibær] a Ver. El senyor Olau també va voler que el senyor Hrafn assistís a aquest banquet, però el bisbe Árni ho va refusar rotundament bo i dient que ells dos no podien ésser a un mateix banquet. El senyor Olau va donar en aquest banquet al senyor bisbe i també a l'abat de Ver decorosos (dignes) regals. Un cop acabat el þing, el senyor bisbe Árni va convidar [el senyor] Olau a un banquet a la seva residència d'Skálaholt sempre que en Hrafn no l'hi acompanyés. El senyor Olau va acceptar la invitació segons era la voluntat del bisbe i durant aquest banquet va rebre del bisbe un anell d'or amb un pes de mig marc (si fa no fa 105 grams). Després, el senyor Olau va anar a complir la missió que li havia encomanat el rei
sjá, allir fjandmenn (nɛħɛ̆ˈrīm ~ נֶחֱרִים:   kɔl   ha-nnɛħɛ̆ˈrīm   bā-χ,   כֹּל הַנֶּחֱרִים בָּךְ) þínir skulu verða til skammar og háðungar. Sökudólgar (ʔīʃ   rīˈβ-ī ~ אִישׁ רִיבִי:   wə-ʝɔʔβəˈδū   ʔanˈʃēi̯   rīˈβɛ-χā,   וְיֹאבְדוּ אַנְשֵׁי רִיבֶךָ) þínir skulu verða að engu og tortímast. Þó að þú leitir að þrætudólgum (ʔanˈʃēi̯   masˤsˤuˈθɛ-χā,   אַנְשֵׁי מַצֻּתֶךָ) þínum, skalt þú ekki finna þá. Þeir sem á þig herja, skulu hverfa og að engu verða: guaita: tots els teus enemics es veuran avergonyits i escarnits. Els teus oponents seran anorreats i es perdran. Encara que cercaràs els teus adversaris (els bregosos, els qui volen moure brega contra tu), no els trobaràs pas. Els qui guerrejaran contra teu, desapareixeran i es veuran reduïts a no res
3. (illvirkimalfactor m, malfactora f  (delinqüent, criminal)

sökum¹:
dat. pl. de → sök “culpa; causa”

sökum² <prep. + Gen.>:
a causa de (vegna)
♦ lokað sökum veikinda: tancat per malaltia
♦ lokað sökum dauðsfalls: tancat per defunció
♦ sökum þess að <+ ind.><conj. causal> a causa del fet que <+ ind.>, perquè <+ ind.>, per tal com <+ ind.>

söku·nautur <m. -nauts, -nautar>:
1. (óvinur, andstæðinguradversari m, adversària f (enemic, oponent)
hinn's fégrimmr, / es í Fjǫrðum býr, / sá's of-dolgr / Draupnis niðja, / sǫkunautr / of sona hvinna, / hringum hættr / hoddvegandi: el qui viu a Firðir és hostil a l'or, és un enemic acèrrim dels plançons del Dràupnir, és un adversari dels lladres, és un perill per als anells, és un matador de tresors (Estrofa 22 de l'Arinbjarnarkviða, composta vers el 962 en metre kviðuháttr en llaor del hersir Arinbjǫrn Þórisson) (vocabulari: #1. fégrimmr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 131b: fégrimmr, adj, grum mod guld, gavmild, om Arinbjör Arbj 22. Tradueixo aquest adjectiu amb hostil a l'or, ço és, que no el vol, que se'n desprèn amb facilitat = que és desprès, generós; #2. Draupnis niðjar: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 427a: <...> om ringe, Draupnis niðjar Arbj 22. L'anell màgic Dràupnir, el “degotador”, forjat pels nans Sindri i Brokkr, tenia la virtut que cada vuit dies “degotava” vuit altres anells d'or d'idèntica forma i pes. L'enemic dels fills del Dràupnir és l'enemic dels anells d'or, és a dir, el qui no els conserva per a si mateix sinó que se'n desprèn amb facilitat = el qui és desprès, generós; #3. hvinn: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 302b: hvinn, n, 1) rapser, tyv <...> — 2) ond, slet person (i alm.), <...>; hertil hører vel også synir hvinna Arbj 22. Discrepo de l'opinió d'en Finnur Jónsson: si hvinn vol dir lladre, rapissaire, els synir hvinna o fills de lladres, fills de rapissaires són, senzillament, els lladres. L'adversari dels lladres és el contrari dels lladres, és a dir, no el qui pren, sinó el qui dóna de gust, el donador. Ens trobem davant una nova kenning que caracteritza el hersir com a senyor generós; #4. hættr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 308a: <...> hættr hoddum, farlig for guldet, gavmild, Ód 20, hringum hættr (?), d.s., Arbj 22 <...>. El qui és perillós per als anells és el qui se'n desprèn amb generositat, o sigui, el senyor generós; #5. hoddvegandi: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 272b: hoddvegandi, m, ‘guld-dræber’, gavmild mand, Arbj 22. El hoddvegandi, el matador de tresors és el qui sap desprendre's dels tresors acumulats, o sigui, el summament generós)
já, svo segir Drottinn: Bandingjarnir skulu teknir verða af hinum sterka og herfang ofbeldismannsins komast undan. Ég skal verja sök þína gegn sökunautum þínum (ʝāˈrīβ ~ יָרִיב:   wə-ʔɛθ־ʝərīˈβ-ēχ   ʔānɔˈχī   ʔāˈrīβ,   וְאֶת-יְרִיבֵךְ אָנֹכִי אָרִיב), og sonu þína mun ég frelsa: sí, així parla Jahvè: «Al fort li seran presos els captius i la presa del violent s'evadirà. Jo [mateix] defensaré la teva causa contra els teus adversaris i alliberaré els teus fills
[deil þú, Drottinn, við þá er deila við mig (ʝāˈrīβ ~ יָרִיב:   rīˈβ-āh   ʝəhˈwāh   ʔɛθ-ʝərīˈβ-ai̯   רִיבָה יְהוָה, אֶת-יְרִיבַי), berst þú við þá er berjast við mig (lāˈħam ~ לָחַם:   ləˈħam   ʔɛθ־lɔħăˈmāi̯,   לְחַם, אֶת-לֹחֲמָי)contén, Jahvè, contra els qui contenen amb mi, combat contra els qui em combaten]
[gef mér gaum, Drottinn, og heyr tal andstæðinga minna (ʝāˈrīβ ~ יָרִיב:   haqˈʃīβ-āh   ʝəhˈwāh   ʔēˈl-āi̯   ū-ʃəˈmaʕ   lə-ˈqōl   ʝərīˈβāi̯,   הַקְשִׁיבָה יְהוָה, אֵלָי; וּשְׁמַע, לְקוֹל יְרִיבָי)presta'm atenció, Jahvè, i escolta què diuen els meus adversaris!]
2. <JURculpable m & f (sökudólgur)

söl <n.pl sölva>:
<BOT & CULINalga f dulse, dulse m, duileasc m, alga marina comestible, de fulles grosses i de color vermell (alga marina Rhodymenia palmata syn. Palmaria palmata)

sölna <sölna ~ sölnum | sölnaði ~ sölnuðum | sölnað>:
1. (fölnapansir-se (marcir-se, mustiar-se)
2. (óhreinkastembrutar-se (tornar brut)

sölnaður, sölnuð, sölnað <adj.>:
pansit -ida, mustiat -ada (planta, flor)

sölsa <sölsa ~ sölsum | sölsaði ~ sölsuðum | sölsaðe-ð undir sig>:
usurpar una cosa, fer-se seva una cosa [il·lícitament], apropiar-se (o: apoderar-se) [il·lícitament] d'una cosa

sölt¹:
nom. & ac. pl. de → salt “sal”

sölt²:
nom. sg. f. i nom. & ac. pl. n. de → saltur, sölt, salt “salat -ada”

söltun <f. söltunar, no comptable>:
saladura f

söltunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
salador m (lloc on hom sala, esp. els arengs)

sölu:
casos oblics del singular de → sala “venda”

sölu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
<ECONestratègia f de venda

sölu·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
venedor m, venedora f (esp. representant d’una determinada marca, ‘comercial’ & figura jurídica de venedor)
♦ söluaðili fyrir Mercedes-Benz: concessionari de Mercedes-Benz
♦ viðurkenndur söluaðili: venedor autoritzat

sölu·aukning <f. -aukningar, no comptable>:
<ECONincrement m de les vendes, augment m de les vendes

sölu·ágóði <m. -ágóða, no comptable>:
<ECONproducte m de la venda

sölu·átak <n. -átaks, no comptable>:
<ECONcampanya f de venda, campanya f promocional (söluherferð)

sölu·bás <m. -báss, -büsar>:
1. (á markaðiparada f (de mercat)
2. (á kaupstefnuestand m (de fira)

sölu·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f, negoci m

sölu·dagur <m. -dags, -dagar>:
data f de venda
♦ síðasti söludagur: data f de caducitat

sölu·deild <f. -deildar, -deildir>:
<ECONdepartament m de vendes, servei m de vendes

sölu·gengi <n. -gengis, no comptable>:
<ECONpreu f de venda, cotització f de venda, tipus m de venda (