Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Þ

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Yet all things must die.
The stream will cease to flow;
The wind will cease to blow;
The clouds will cease to fleet;
The heart will cease to beat;
For all things must die.
All things must die.
Spring will come never more.
 
   
De: All Things Will Die (1830)
 
   
Alfred Tennyson
 
       

það:
nom. & ac. sg. de → hann, hún, það “ell, ella”

þaðan <adv.>:
d'allà
♦ héðan og þaðan: d'aquí i d'allà, d'ací d'allà, d'una i l'altra banda
♦ þaðan af: a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò
♦ þaðan af meira: més i tot si fa
◊ hundrað og þaðan af meira: cent i més i tot
♦ þaðan af síður: encara menys, menys i tot
♦ þaðan í frá (o: < þaðan frá)a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò

þagað:
supí de → þegja “callar”
♦ e-m er betra þagað: a algú li staria millor de callar, algú faria millor de callar
◊ þeim brigslum mun eg þér bregða er þér mun betra þagað: et faré uns retrets [vergonyants] així que faries millor de callar

þagað:
<variant arcaica de → þangað ‘cap allà’

þagat:
<variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þagat:
<variant arcaica de → þangað ‘cap allà’

þagga <þagga ~ þöggum | þaggaði ~ þögguðum | þaggaðe-ð>:
fer callar una cosa, silenciar una cosa
meðan Móse lifði vann hann miskunnarverk ásamt Kaleb Jefúnnesyni. Þeir risu gegn söfnuðinum öllum og forðuðu lýðnum með því frá synd, þögguðu hinn illa kurr fólksins
♦ þagga niður e-ð: fer emmudir una cosa
stafur þess manns sem ég vel mun þá laufgast. Þannig ætla ég að þagga niður kurr Ísraelsmanna gegn mér og mögl þeirra gegn ykkur“
því að það er vilji Guðs, að þér skuluð með því að breyta vel þagga niður vanþekkingu heimskra manna
ég mun þagga niður söngva þína og sítarhljómur þinn mun ekki heyrast framar
♦ þagga niður ástríðunar: subjugar les passions
♦ þagga niður í e-m: silenciar algú, fer callar algú, reduir algú al silenci, imposar silenci a algú
síðar munu þeir verða vanvirt hræ til háðungar meðal hinna dauðu um aldur. Drottinn mun ljósta þá til jarðar og þagga niður í þeim. Hann mun svipta þá fótfestunni og þeim mun gereytt. Þeir munu líða kvalir og minning þeirra mun líða undir lok
á hverjum morgni þagga ég niður í öllum óguðlegum í landinu. Ég útrými úr borg Drottins öllum illgjörðamönnum
Kaleb þaggaði niður í fólkinu sem hafði snúist gegn Móse og sagði: „Við getum áreiðanlega farið og tekið landið til eignar því að við getum unnið það“
♦ þagga niður í e-u: reduir una cosa al silenci
af munni barna og brjóstmylkinga hefir þú gjört þér vígi til varnar gegn óvinum þínum, til þess að þagga niður í hefndargirni óvinarins
svo sannarlega sem sannleiki Krists er í mér, skal þessi hrósun um mig ekki verða þögguð niður í héruðum Akkeu

þag·mælska <f. -mælsku, no comptable>:
discreció f 

þag·mælskur, -mælsk, -mælskt <adj.>:
discret -a 

þagna <þagna ~ þögnum | þagnaði ~ þögnuðum | þagnað>:
callar (deixar de parlar)
◊ rödd tignarmannanna þagnaði, og tunga þeirra loddi við góminn: la veu dels grans senyors callava i llur llengua s'encastava al paladar
◊ óttast þú eigi, heldur tala þú og þagna ekki, ég er með þér: no tinguis por: parla i no callis, que jo sóc amb tu
◊ fái einhver annar, sem þar situr, opinberun, þá þagni hinn fyrri: però si un dels assistents té una revelació, que calli el primer
◊ fyrir því skulu þeir nú herleiddir verða í fararbroddi hinna herleiddu, og þá skal fagnaðaróp flatmagandi sælkeranna þagna: per això ara seran menats en captivitat i marxaran al capdavant de tots dels captius i callaran els crits d'alegria dels disbauxats estirats a terra

þagnaður, þögnuð, þagnað <adj.>:
callat -a 
♦ hann er ekki þagnaður enn: encara no ha callat

þagnar·gildi <n. -gildis, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-ð liggur í þagnargildi: <LOC FIGuna cosa es fa passar en silenci, sense parlar-ne
♦ láta e-ð liggja í þagnargildi: <LOC FIGpassar per damunt una cosa en silenci, sense parlar-ne

þagnar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
1. <MÚSfigura f de silenci
2. <INFORMsenyal m de silenci en el bus

þagnar·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
obligació f de guardar el secret professional

þagnar·stund <f. -stundar, -stundir>:
minut m de silenci (p.e., per un fet especialment luctuós)
♦ einnar mínútu þagnarstund ~ tveggja mínútna þagnarstund ~ þriggja mínútna þagnarstund [til minningar um e-n]: un minut de silenci ~ dos minuts de silenc ~ tres minuts de silenci [en record d'algú]

þagt:
<variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þak <n. þaks, þök>:
1. (byggingarþakteulada f (coberta superior d'edifici
ég ligg andvaka, líkist einmana fugli á þaki (gāɣ ~ גָּג:   wā-ˌʔɛhəˈʝɛh   kə-t͡sipˈpōr   bōˈδēδ   ʕal־ˈgāɣ,   וָאֶהְיֶה-- כְּצִפּוֹר, בּוֹדֵד עַל-גָּג)jec despert i sóc com ocell solitari a dalt d'una teulada
♦ fara (o: komast upp) upp á þak: pujar a la teulada
♦ þak hússins ~ blokkarinnar: la teulada de la casa ~ del bloc de pisos
♦ → blikkþak “teulada de zenc”
♦ → glerþak “teulada de vidre”
♦ → tjaldþak “marquesina, envelat”
2. (á ökutæki & FIG & þekja að innan, loftsostre m (de vehicle & FIG & part superior interior de casa o cambra)
hann þiljaði veggi hússins að innan með sedrusborðum, þiljaði það viði frá gólfi og upp að þakbjálkum (sipˈpun ~ סִפֻּן:   mi-qqarˈqaʕ   ha-bˈbaʝiθ   ʕaδ־qīˈrōθ   ha-ssipˈpun,   מִקַּרְקַע הַבַּיִת עַד-קִירוֹת הַסִּפֻּן. 1981: upp að loftbjálkum), og lagði gólfið kýprusborðum: va revestir per dins les parets de l'edifici amb planxes de cedre, va revestir-lo des del paviment fins a les bigues del sostre i recobrí el paviment amb planxes de xiprer (En comparació, I Reis 7:7, fa: Var hann þiljaður með sedrusviði frá gólfi til lofts)
svo mælti hún, en þó lét hún enn á hvorugan bóginn hníga sigurinn gjörsamlega, heldur reyndi hún enn afl og þrek Ódysseifs og hans fræga sonar. En sjálf spratt hún upp, og settist í svölulíki á þak (τὸ μέλαθρον -άθρου:   αἰθαλόεντος ἀνὰ μεγάροιο μέλαθρον) hinnar sótugu stofu: així va parlar, però tanmateix no va deixar que la victòria s'inclinés completament cap a cap de les dues bandes, sinó que va continuar provant la força i el coratge de l'Ulisses i el seu fill gloriós. I pel que fa a ella, s'enlairà d'un salt i es posà, en figura d'una oreneta, en el sostre de la sala ensutjada (ἦ ῥα, καὶ οὔ πω πάγχυ δίδου ἑτεραλκέα νίκην, ǁ ἀλλ’ ἔτ’ ἄρα σθένεός τε καὶ ἀλκῆς πειρήτιζεν ǁ ἠμὲν Ὀδυσσῆος ἠδ’ υἱοῦ κυδαλίμοιο. ǁ αὐτὴ δ’ αἰθαλόεντος ἀνὰ μεγάροιο μέλαθρον ǁ ἕζετ’ ἀναίξασα, χελιδόνι εἰκέλη ἄντην)
♦ eiga (o: hafa) [ekki] þak yfir höfuðið, eiga (o: hafa) [ekki] þak yfir höfuð sitt: <LOC FIG[no] tenir un sostre sobre el [seu] cap
♦ þak á bílnum: el sostre del cotxe
♦ ökutæki með fellanlegu þaki: vehicle descapotable
♦ → fjárveitingaþak “sostre pressupostari”
3. (efstu mörksostre m, màxim m (límit màxim per dalt)
♦ setja þak á e-ð: <LOC FIGposar un límit màxim a una cosa

þaka <f. þöku, þökur. Gen. pl.: þakna>:
pa m d'herbei, gleva f en forma de carreu

þak·bjálki <m. -bjálka, -bjálkar>:
biga f [de teulada]
hann þiljaði veggi hússins að innan með sedrusborðum, þiljaði það viði frá gólfi og upp að þakbjálkum (sipˈpun ~ סִפֻּן:   mi-qqarˈqaʕ   ha-bˈbaʝiθ   ʕaδ־qīˈrōθ   ha-ssipˈpun,   מִקַּרְקַע הַבַּיִת עַד-קִירוֹת הַסִּפֻּן. 1981: upp að loftbjálkum), og lagði gólfið kýprusborðum: va revestir per dins les parets de l'edifici amb planxes de cedre, va revestir-lo des del paviment fins a les bigues del sostre i recobrí el paviment amb planxes de xiprer (En comparació, I Reis 7:7, fa: Var hann þiljaður með sedrusviði frá gólfi til lofts)

þak·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
ràfec m, volada f, barbacana f [de teulada]
♦ renna á þakbrún: canal f de teulada

þak·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
teula f

þak·flís <f. -flísar, -flísar>:
teula f

þak·hella <f. -hellu, -hellur. Gen. pl.: -hellna o: -hella>:
llosarda f (esp. de llicorella)

þak·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
mansarda f

þak·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
àtic m

þakka <þakka ~ þökkum | þakkaði ~ þökkuðum | þakkaðe-m>:
1. <GENdonar les gràcies a algú, regraciar algú
♦ þakka fyrir e-ð: donar les gràcies per una cosa
♦ þakka fyrir að <+ inf.>donar les gràcies per <+ inf.
♦ þakka kærlega fyrir!: moltíssimes de gràcies!
♦ þakka e-m fyrir e-ð: donar-li les gràcies a algú per una cosa, regraciar algú per una cosa
◊ ég þakka þér fyrir það: te'n dono les gràcies
◊ ég þakka þér kærlega fyrir að svara mér og senda þýðinguna á sögu Erlu: et dono moltes de gràcies per respondre'm i enviar-me la traducció de la història de l'Erla
♦ þakka þér fyrir!: gràcies!
◊ þakka þér (o, tot simplement: takkfyrir samveruna!: moltíssimes de gràcies per la trobada, ha estat tot molt maco!
♦ ekkert að þakka: si us plau!, no hi ha de què!, a Déu sien dades (Mall.(fórmula de rèplica a unes gràcies donades)
♦ eiga að þakka e-m [fyrir] e-ð: deure una cosa a algú, haver d'agrair-li una cosa a algú (p.e., un favor, un lloc de treball etc. i sentir-se agraït vers la persona que ho ha fet possible)
◊ ég á það þér að þakka: t'ho dec a tu i te n'estic agraït
♦ það á ég honum að þakka: li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair
♦ honum á ég það að þakka að <+ ind.>li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair <+ ind.
♦ þakka fyrir sig: donar les gràcies
♦ ég þakka fyrir mig: moltes de gràcies!
♦ það ber að þakka e-m fyrir e-ð: cal donar les gràcies a algú per una cosa
♦ þakka ber <+ Dat.>cal donar les gràcies a..., <Subj.> mereixen que els donem les gràcies
♦ þú mátt þakka fyrir að <+ ind.>pots donar les gràcies que <+ subj.>, pots estar agraït -ïda que <+ subj.
◊ þú mátt þakka fyrir að við íslendingar grýtum ekki léleg skáld: pots donar les gràcies que nosaltres, els islandesos, no lapidem els poetes dolents
♦ þú mátt þakka fyrir að <+ inf.>pots donar gràcies de <+ inf.>, pots estar agraït -ïda de <+ inf.
2. (eignaatribuir el mèrit (ésser reconegut com a autor d'un fet meritori)
♦ þakka e-m e-ð: atribuir el mèrit d'una cosa a algú
◊ það er honum að þakka að hægt var að standa við tímaáætlunina: és el seu mèrit que els terminis es van poder complir

þakk·látur, -lát, látt <adj.>:
agraït -ïda
♦ vera þakklátur e-m fyrir e-ð: estar agraït amb algú per una cosa

þak·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:
revestiment m de teulada

þakk·læti <n. -lætis, no comptable>:
gratitud f, agraïment m

þak·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
placa (o: làmina; o: xapa) f [de metall] per a revestiment de teulada
♦ flöt þakplata úr málmi: placa metàl·lica plana
♦ þakplötur úr trefjasteypu: planxes de fibrociment per a teulada

þak·renna <f. -rennu, -rennur>:
canal f (de teulada)

þak·reyr <m. -reyrs, -reyrar>:
canyís m, canya siula, [canya] xisca f (o: sisca), canya borda, senill m (Val.), canyot m (Mall.), canyet m [gran] (Mall.), canyet m (Men.), canyissot m (Men.(planta Phragmites communis syn. Phragmites australis ssp. chrysanthus)

þak·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
ràfec m, volada f, barbacana f [de teulada]

þak·skífa <f. -skífu, -skífur. Gen. pl.: -skífa o: -skífna>:
llosarda f, teula f de llicorella

þak·steinn <m. -steins, -steinar>:
teula f
í Hamborg slösuðust að minnsta kosti 60 manns þegar þaksteinar fuku í óveðrinu

þak·tígulsteinn <m. -tígulsteins, -tígulsteinar>:
teula f

þangað: cap allà
	hún fór þangað: va anar allà

þangað til <adv.>: fins 

		þangað til á morgun: fins demà
		þangað til hvenær?: fins quan?

þangað til [að] <conj. temp.>: fins que

þang·prjónn <m.-prjóns, -prjónar>: músic <m>, peix bada <m> (Men.), serpentí <m> (Mall.) 
	(peix Syngnathus typhle)

þang·snapi <m. -snapa, -snapar>:
carall m de rei, pastanaga f (Mall., Men.), sanut m (Eiv.) (peix Labrus mixtus syn. Labrus bimaculatus)

þaninn, þanin, þanið <adj.>:
estès -esa, desplegat -ada, expandit -ida

þanka·punktar <m.pl -punkta>:
punts suspensius (signe gràfic ...)

þanka·strik <n. -striks, -strik>:
guió m major, ratlla f (signe gràfic )

þann: → sá, sú, það

þannig <adj. inv.>: (slíkur) tal

þannig <adv.>: 1. (svo) així (d'aquesta manera)
	2. (þess vegna) per aixó (per aquesta raó)

þannig að <conj. mod.>: de manera que

þar: aquí
	þar að auki: a més a més, en ultra
	þar á meðal: entre d’altres
	hér og þar: per aquí, per allà, ça i lla
♦ þar er þá...: hi ha..., és...
◊ ok er allir menn váru í svefni, var tekit á brjósti Frosta. Hann fylgir upp hendinni. Gullhringr fell fram af handleggnum. Hann stendr upp ok gengr út. Þar er þá Mjöll konungsdóttir ok mælti: "Er þat satt, er ritat er á keflit?" segir hún: i quan tots ja s'hagueren adormit, algú va palpar el pit d'en Frosti. Ell va resseguir la mà amunt. Un braçalet d'or va caure del braç. En Frosti es va llevar i va sortir a fora. Hi va haver la princesa Mjöll que li va dir: “Que és ver el que hi ha escrit al kefli?”
◊ þeir sögðu við hana: "Þú ert frávita." En hún stóð fast á því, að svo væri sem hún sagði. "Það er þá engill hans," sögðu þeir: ells li digueren: "Ets boja". Però ella va continuar afirmant que la cosa era tal com deia. Ells digueren: "És el seu àngel"
◊ þér eruð salt jarðar. Ef saltið dofnar, með hverju á að selta það? Það er þá til einskis nýtt, menn fleygja því og troða undir fótum: vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal s'enfadeix, amb què la salaran? Ja no serveix per res, els homes la llencen i la trepitgen amb els peus
◊ þá varð Móse hræddur og hugsaði með sér: "Það er þá orðið uppvíst!": aleshores en Moïsès tingué por i va pensar: "Certament la cosa ja es coneix!"
þar á meðal <adverbi pronominal>: entre els quals, entre ells

þar eð: com que, atès que, ja que

þar sem: com que, atès que, ja que

þar til er: fins que

þarfa·naut <n. -nauts, -naut>:
brau m (toro de llavor)

þarf·legur, -leg, -legt <adj.>:
útil

þarfnast <þarfnast ~ þörfnumst | þarfnaðist ~ þörfnuðumst | þarfnaste-s>:
necessitar una cosa ~ algú, haver de menester una cosa ~ algú
◊ ...án þess að þarfnast of mikils: i no ha de menester gaire cosa
◊ ég þarfnast þín ekki!: no et necessito pas!
◊ ég þarfnast ykkar ekki!: no us necessito pas!

þarfur, þörf, þarft <adj.>:
útil (necessari, que s'ha de menester)
♦ gerast þarfur maður: fer-se l'útil, fer-se el necessari

þari <m. þara, þarar>:
1. (hrossaþari, reimaþarikelp m, varec palmat, fuet m de bruixa, tali m (alga Laminaria digitata)
2. (japansþarikombu m,f (alga Laminaria japonica)
3. (miðjarðarhafsþarifulla f de col (alga Laminaria rodriguezii)

þarma·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: 1. (garnabólga) enteritis f
	2. (garna- og ristilbólga) enterocolitis f

þarmur <m.þarmar>: budell

þar·lendur, -lend, -lent <adj.>:
d'aquest país [en qüestió]

þar·na <adv. loc.>:
allà
◊ og tekur hann til orða Þormóður er síðast sló á teignum: "Menn fara þarna," kvað hann: en Þormóður, que era el darrer dels qui segaven a la trinxa de prada, va dir: "allà hi ha homes caminant"
♦ þarna úti: allà fora

þá: llavors, aleshores

< þá:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þáði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þága <f. þágu, no comptable>:
interès m, profit m, benefici m
♦ í mína þágu: pel meu bé, en interès meu
♦ í þágu heimsins: en benefici del món, pel bé del món, en interès del món, en pro del món
♦ vinna í þágu e-s: treballar pel bé de..., treballar en pro de...
♦ mín er þágan: és pel meu bé
♦ gera e-ð í þágu e-s: fer una cosa pel bé d'algú

< þágum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þ.á.m.: abreviació de þar á meðal “entre d’altres”

þá·framtíð <f. -framtíðar, -framtíðir>:
<GRAMfutur compost, futur anterior

þágu·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAMdatiu m

þá·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:
<GRAMplusquamperfet -a

þá·skildagatíð <f. -skildagatíðar, pl. no hab.>:
<GRAMcondicional compost, condicional m de pretèrit, condicional m [de passat]

þá·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
<GRAMpretèrit m
♦ → atburðaþátíð “pretèrit indefinit”
♦ → lýsingarþátíð “pretèrit imperfet”
♦ einföld þátíð: pretèrit simple
♦ samsett þátíð: pretèrit compost
♦ þátíð framsöguháttar: pretèrit d'indicatiu
♦ þátíð viðtengingarháttar: pretèrit de subjuntiu

þátta·röð <f. -raðar, -raðir>:
sèrie f (serial)

þáttur <m. þáttar, þættir>: 1. programa m (de televisió o ràdio)
		vonandi horfir mamma ekki á þáttinn: espero que ma mare no estigui mirant 
			aquest programa
	2. participació f
		maðurinn hefur viðurkennt þátt sinn í málinu: l'home ha reconegut 
			la seva participació en l'afer
		eiga þátt í e-u: ésser partícep en una cosa
		taka þátt í e-u: participar en una cosa, prendre part en una cosa
	3. (hluti af heild) component m (constituent, part d'un tot)
	4. factor m (element, circumstància o component que influeixen per a produir un resultat)
	5. <MÚS> moviment m
	6. <TEATR> acte m
	7. <HIST LITER> historiola f, narració breu en prosa

Þeba <f. Þebu, pl. no hab.>:
1. Tebes f (αἱ Θῆβαι) (ciutat d'Egipte & capital de Beòcia)
2. Teba f (ἡ Θήβη) (ciutat de la Tròade)

þef- <en compostos>:
pudent -a

þefa <þefa ~ þefum | þefaði ~ þefuðum | þefað>:
ensumar
♦ þefa af e-u ~ e-m: ensumar una cosa ~ algú
♦ þefa e-ð upp (o: uppi)trobar una cosa a força d'ensumar, descobrir una cosa sentint-ne l'olor
◊ hundur þefaði upp dóp í Breiðholti: un gos ha descobert droga amb el seu olfacte a Breidaholt
◊ sprengjuleitarhundur þefaði uppi dínamít í farangri hans á flugvellinum: el gos cercaexplosius va ensumar a l'aeroport dinamita al seu equipatge

þef·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:
escarabat m pudent (insecte Blaps bedeli torressalai

þef·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur>:
morritort m ruderal, morritort m de fulla estreta (planta Lepidium ruderale)

þef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mofeta f (designació genèrica dels mamífers dels gèneres Mephitis, Mydaus, Conepatus i Spilogale(rákaskunkur)

þef·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
dodo (o: dodó) m (ocell Raphus cucullatus

þef·færi <n. -færis, -færi; emprat hab. en pl.>:
òrgan olfactiu (lyktarfæri)

þef·góður, -góð, -gott <adj.>:
flairós -osa

þef·illur, -ill, -illt <adj.>:
pudent -a

þefja <þefja ~ þefjum | þefjaði ~ þefjuðum | þefjað>:
fer olor, fer flaire, flairar
♦ þefja illa: fer mala olor, pudir

þefjaður, þefjuð, þefjað <adj.>:
que fa olor
♦ illa þefjaður: que fa mala olor
♦ vel þefjaður: que fa bona olor

þef·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
herba f de Santa Sofia (planta Descurainia sophia

þef·köttur <m. -kattar, -kettir>:
1. geneta f, gat mesquer (mamífer Genetta genetta(moskusköttur)
◊ við Mæorkubúar höfum orðtakið: ‘að lykta illa eins og þefköttur’: a Mallorca tenim l'expressió ‘pudir com una geneta’
2. civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta(desköttur)

þef·laus, -laus, -laust <adj.>:
inodor -a, sense olor, sense flaire (lyktarlaus)

þef·lilja <f. -lilju, -liljur>:
lliri m pudent, lliri bord  (planta Iris foetidissima)

þef·njóli <m. -njóla, -njólar>:
vulvària f, pixacà m, herba pudenta, blet pudent (planta Chenopodium vulvaria)

þef·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
<GEN & FIGdotat -ada de molt bon olfacte, d'olfacte fi[níssim] (þefvís)

þef·rúta* <f. -rútu, -rútur>:
ruda f de roca, ruda f pudent (planta Ruta chalepensis ssp. angustifolia)

þef·skermla <f. -skermlu, -skermlur>:
lepiota f (qualsevol bolet del gènere Lepiota

þef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
rastre olfactiu

þef·taug <f. -taugar, -taugar>:
nervi olfactiu (o: olfactori), nirvi olfactiu (o: olfactori) (Bal.) (lyktartaug)

þefur <m. þefs (o: þefjar), pl. no hab.>:
1. (lyktolor f (flaire)
♦ vondur (o: slæmur) þefur: mala olor
2. (óþefurpudor f (sentor)

þef·vís, -vís, -víst <adj.>:
<GEN & FIGdotat -ada de molt bon olfacte, proveït -ïda de nas molt fi
◊ þefvís hundur: un gos d'olfacte finíssim

þef·vísi <f. -vísi, no comptable>:
<GEN & FIGfinor f de nas, olfacte fi
◊ þefvísi hundanna: el finíssim olfacte dels gossos
◊ þefvísi bandarískra tollayfirvalda: el finíssim nas de les autoritats duaneres nord-americanes

þef·vísla <f. -víslu, -víslur>:
fura f de bosc, fura boscana, [mostela f] pudenta f, [gat m] pudent m, gatput m, espucnaix m, espunyac m<> putoi m, turó m (cast.(mamífer Mustela putorius

þegar: 1.  <adv>: immediatament, de seguida, totd’una (Mall.)
	þá og þegar: en qualsevol moment, a qualsevol hora
	þegar í stað: immediatament
	nú þegar: ara mateix
	þegar er: immediatament després que
	2. <conj>: quan
	þegar vora tók: quan va arribar la primavera
	þegar að því kemur: quan sigui l’hora, quan arribi
	þegar ég fór í rúmið...: quan me'n vaig anar al llit...
	þegar frá líður: amb el temps
	þegar svo ber undir: ocasionalment
	þegar til kastanna kemur: si s’arriba a produir, si cal

þegja <þegi ~ þegjum | þagði ~ þögðum | þagað>:
callar (mantenir-se en estat de silenci, no dir res)
og er hann talaði þessum orðum til mín, leit ég til jarðar og þagði: i mentre em deia aquestes paraules, jo mirava a terra i callava
þegiðu!: calla!
♦ þegja þunnu hljóði: <LOC FIGcallar amb un silenci tens (es diu quan hom calla davant una situació amb la qual hom està en desacord)

þegjandi, þegjandi, þegjandi <adj.>:
silent, callant
♦ koma þegjandi: venir sense dir res abans

þegn <m. þegns, þegnar>:
1. (undirsáti) súbdit m, súbdita f (individu sotmès al poder sobirà de rei o estat)
2. (undirsáti á miðöldum & lénsmaður) vassall m (súbdit a l'Edat Mitjana & individu que deu fidelitat al senyor d'un feu)
Hann vann og sigur á Móabítum, og þannig urðu Móabítar skattskyldir þegnar Davíðs
Og Davíð setti landstjóra á Sýrlandi, því er kennt er við Damaskus, og urðu Sýrlendingar skattskyldir þegnar Davíðs. Þannig veitti Drottinn Davíð sigur, hvert sem hann fór
hann setti landstjóra í Edóm, og allir Edómítar urðu þegnar Davíðs. En Drottinn veitti Davíð sigur, hvert sem hann fór
þræll og húsbóndi hlutu sömu refsingu, eitt gekk yfir þegn (ὁ δημότης -ότου:   καὶ δημότης βασιλεῖ τὰ αὐτὰ πάσχων) og þengil: l’esclau i l'amo rebien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei
en er menn höfðu þar mælt lögskil þá tók Þórarinn til máls Nefjólfsson: "Eg skildist fyrir fjórum nóttum við Ólaf konung Haraldsson. Sendi hann kveðju hingað til lands öllum höfðingjum og landstjórnarmönnum og þar með allri alþýðu karla og kvinna, ungum manni og gömlum, sælum og veslum, guðs og sína, og það með að hann vill vera yðar drottinn ef þér viljið vera hans þegnar en hvorir annarra vinir og fulltingsmenn til allra góðra hluta": i quan els homes hagueren acabat de presentar llurs casos, en Þórarinn Nefjólfsson va prendre la paraula i digué: “Vaig prendre comiat del rei Olau Haraldsson fa cinc dies. Envia les seves salutacions i les de Déu a aquest país, a tots els höfðingjar (capitostos) i landstjórnarmenn (dirigents del país) i amb ells a tot el poble, homes i dones, joves i vells, acabalats i pobres, i us fa dir que vol ésser el vostre senyor si vosaltres voleu ésser els seus vassalls i tots dos, vosaltres i ell, us sereu amics i auxiliadors en totes bones coses” (vocabulari: #1. lögskil: Cf. en Baetke 19874, pàg. 398: mæla lǫgskil   vor Gericht sprechen, plädieren, Rechtsargumente vorbringen; )
þá stóð upp maðr á þinginu, mikill ok fríðr sýnum. Sá hafði rauðan kyrtil ok hjálm á hǫfði, ok gyrðr sverði ok hǫggspjót í hendi; hann tók til máls: „Þat er satt at segja, segir hann, at hér er mikill manna munr, þér eigið konung góðan, en hann þegna illa, er neikveða við sendiferð hans, er hann biðr (býðr) yðr, en hafið áðr þegit at honum vingjafir, ok marga aðra sæmliga hluti. En ek hefi verit hértil engi vinr konungs þessa; hefir hann ok verit úvinr minn. Ok segir hann at sakir sé til þess. Nú vil ek bjóða yðr, konungr!, at fara ferð þessa, ef eigi eru vildari fǫng á“: llavors es va posar dret un home al þing, un home cepat i de belles faccions. Portava un kyrtill vermell i un elm al cap, i cenyia una espasa i duia una pica a la mà. Va prendre la paraula [i va dir]: “Es pot dir sense faltar a la veritat”, va dir, “que que hi ha una gran diferència entre els homes que hi ha aquí: vosaltres teniu un bon rei, però ell mals vassalls que refusen de fer la missió que ell els mana, però abans prou bé que heu acceptat els seus presents d'amistat i moltes d'altres coses honorables. I jo fins ara no havia estat gens amic d'aquest rei, i[, de fet,] ell també havia estat el meu enemic. I ell dirà [amb raó] que hi havia motiu per ésser-ho. Doncs bé, rei, si no hi ha millor opció, us vull oferir de fer jo aquest viatge” (revisar) (vocabulari: #1. þegn: Segons la versió, per comptes d'aquest mot hi trobem drengi, que revela la pugna que hi va haver entre tots dos mots; #2. vildr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 738: ef ekki eru vildari fǫng á wenn es keine besseren Möglichkeiten, keine bessere Wahl gibt; )
en er Haraldur konungur hinn hárfagri ruddi ríki fyrir sér þá stökk enn fyrir honum fjöldi manns úr landi, Þrændir og Naumdælir, og gerðust þá enn byggðir austur um Jamtaland og sumir fóru allt í Helsingjaland. Helsingjar höfðu kaupferðir sínar til Svíþjóðar og voru þannug lýðskyldir að öllu en Jamtur voru mjög alls í millum og gaf engi að því gaum fyrr en Hákon setti frið og kaupferðir til Jamtalands og vingaðist þar við ríkismenn. Þeir sóttu síðan austan á hans fund og játuðu honum hlýðni sinni og skattgjöfum og gerðust hans þegnar (depenent de l'edició: ...ok gerðusk konungsþegnar) því að þeir spurðu gott til hans. Vildu þeir heldur þýðast undir hans konungdóm en undir Svíakonung því að þeir voru af Norðmanna ætt komnir en hann setti þeim lög og landsrétt. Svo gerðu og allir Helsingjar þeir er æskaðir voru um Kjöl norðan: i quan el rei Haraldur Bells-cabells va haver eliminat els seus adversaris i aconseguit per a si tot el poder sobre Noruega, una gran quantitat de gent, [sobretot] els habitats dels Þrændalög i del Naumudalur, abandonà, fugint d'ell, llurs terres per establir-se a l'est, pel Jamtaland, i n'hi hagué que fins i tot arribaren al Helsingjaland. Els helsingjalandesos feien viatges de comerç cap a Suècia (mantenien estretes relacions comercials amb Suècia) i d'aquesta manera mantenien en tot una relació de vassallatge [amb el rei de Suècia], però els jamtalandesos es trobaven al bell mig dels dos reis i ningú no els prestà atenció fins que en Hákon va haver fet la pau i va iniciar viatges comercials al Jamtaland i va entaular-hi amistat amb els prohoms. Posteriorment, aquests prohoms es presentaren davant el rei i li prometeren llur obediència i el pagament de tributs i es feren llurs vassalls, car havien sentit a parlar bé d'ell. Per tal com eren d'ascendència noruega, s'estimaven més aviat d'estar sotmesos al seu regne que no pas al rei de Suècia, i el rei Hákon els va donar lleis i un dret territorial propi. Així feren també tots els helsingjalandesos que eren oriünds de les contrades situades al nord de la serralada de Kjöl
♦ → konungsþegn “vasall o súbdit del rei”
3. (ríkisborgari, samfélagsborgari [með borgararéttundum]) ciutadà m, ciutadana f (individu que gaudeix dels drets polítics dins un Estat)
♦ → samþegn “conciutadà, conciutadana”
4. (frjáls maður) home lliure (franc, no sotmès a servitud o esclavatge. Només aplicat a barons)
♦ þrælar og þegnar: esclaus i homes lliures
konungar jarðarinnar, höfðingjar (οἱ μεγιστᾶνες) og herforingjar (οἱ χιλίαρχοι), auðmenn (οἱ πλούσιοι) og mektarmenn (οἱ ἰσχυροὶ), hver þræll og þegn (ὁ ἐλεύθερος -έρου:   καὶ πᾶς δοῦλος καὶ ἐλεύθερος ἔκρυψαν ἑαυτοὺς εἰς τὰ σπήλαια καὶ εἰς τὰς πέτρας τῶν ὀρέων) fólu sig í hellum og í hömrum fjalla: els reis de la terra, els magnats i els capitans de l'exèrcit, els rics i els distingits (prohoms), tots els esclaus i els lliures van amagar-se a les coves i els penyals de les muntanyes
Ólafur konungur dró saman lið mikið austan úr landi um sumarið og hélt liði því norður til Þrándheims og lagði fyrst inn til Niðaróss. Síðan lét hann fara þingboð um allan fjörðinn og stefndi átta fylkna þing á Frostu en bændur sneru þingboðinu í herör og stefndu saman þegn og þræl um allan Þrándheim. En er konungur kom til þings þá var kominn bóndamúgurinn með alvæpni. En er þing var sett þá talaði konungur fyrir lýðnum og bauð þeim að taka við kristni: el rei Olau va aplegar un gran exèrcit durant l'estiu a l'est del país i va menar-lo per mar cap al nord, cap a Þrándheimur, i de primer varen enfilar Niðarós, l'embocadura del riu Nið. Tot seguit va fer circular per tot el fiord la convocatòria d'un þing per la qual convocava el þing dels vuit fylki a Frosta, però els bændur varen canviar aquesta convocatòria en una herör, una crida a la mobilització general i cridaren a les armes tant els homes lliures com els esclaus de tota la contrada de Þrándheimur. I quan el rei va arribar al þing, ja hi havia arribat tota la massa dels bændur i estaven tot armats. Quan el þing es va constituir, el rei va parlar davant el poble [allà aplegat] i els va manar que adoptessin el cristianisme
Auðgísl svarar: "Lítið er mér um það. Veit eg eigi hver þegn (= maður) þú ert." Hallfreður var heldur eggjandi að þeir tækju við honum og það varð. Skyldi hann hafa tólf aura silfurs í leigu. Hallfreður var þá sem þroskamestur. Hann var bæði mikill maður vexti og afrendur að afli, hraustur og skjótur til áræðis. Auðgísl var við aldur og ekki styrkur maður. Þeir fóru nú leið sína og voru þrír saman. Önundur fór fyrir um daginn og komu að sæluhúsi nokkuru um kveldið: l’Auðgísl li va respondre: “La idea no em fa el pes. No sé pas quina mena d'home ets”. En Hallfreður[, per contra,] va instar més aviat a prendre'l, la qual cosa es va fer. Com a sou pels seus serveis, l'Önundur rebria dotze unces (aurar) d'argent. En aquell temps en Hallfreður es trobava en la flor de la vida: era un home d'una gran estatura i desbordant de força, coratjós i ple d'empenta. L'Auðgísl, per contra, ja es trobava en edat provecta i ja no tenia força. Varen fer llur via tots tres plegats. Al llarg del dia l'Önundur va marxar davant davant ells i al vespre varen arribar a un refugi per a viatgers (vocabulari: #1. honum er lítið um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: e-m er lítit um (e-t) jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon; #2. þroskamikill: = in florentissima aetate. En Baetke 19874, pàg. 784, tradueix aquest adjectiu així: þroska-mikill adj.   kräftig, kraftvoll, tüchtig; #3. afreyndur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 9: afreyndr at afli sehr tark, von erprobter Stärke (eig. afrendr); #4. skjótur til áræðis: En Baetke 19874, pàgs. 25 i 560, no dóna entrada a aquesta combinació. L'Sveinbjörn Egilsson 1828, pàg. 75 tradueix: Tum Hallfrödus in florentissima aetate erat, statura grandis, robore praestans, animo fortis, et ad res gerendas promptus. Adopto la seva interpretació en la meva traducció (‘emprenedor, ple d'empenta’); #5. sæluhús: Cf. en Baetke 19874, pàg. 633: sælu-hús, -setr n.   Herberge, Rasthaus für Reisende; )
Auðgísli kvaðst lítið um hann, lést eigi vita hver þegn hann væri. Hallfreður var eggjandi að við honum væri tekið og það varð og skyldi hann hafa tólf aura silfurs. Hallfreður var þá sem gildastur en Auðgísl var við aldur. Nú fóru þeir sem leið lá. Önundur fór fyrir um daginn og komu að sæluhúsi um kveldið: l’Auðgísl va dir que aquell home no li feia el pes. Va dir que no sabia quina mena d'home era. En Hallfreður[, emperò,] va instar a prendre'l amb ells i això és el que [finalment] es va fer, i [a canvi, l'home] tindria [una paga de] dotze unces (aurar) d'argent. En Hallfreður en aquells temps es trobava al cim de les seves forces físiques i mentals, però l'Auðgísl ja era una persona d'edat. Així i doncs varen anar resseguint el camí. L'Önundur, durant el dia, els va anar davant davant i al vespre varen arribar a un refugi per a viatgers (vocabulari: #1. honum kvaðst: = hann kvað sér vera lítið um hann; #2. honum er lítið um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: e-m er lítit um (e-t) jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon; #3. gildr: En Baetke 19874, pàg. 196, no porta cap accepció que escaigui al mot en el seu context d'aparició aquí. El mot sembla significar: en la plenitud de les seves forces físiques i mentals; #4. leið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 370: þeir ríða sem leið liggr sie reiten dem Wege nach; )
búar Marðar gengu þá að dómi. Taldi einn fram kviðinn en allir guldu samkvæði og kvað svo að orði: "Mörður Valgarðsson kvaddi oss kviðar þegna níu en vér stöndum hér nú þegnar fimm en fjórir eru úr ruddir. Hefir nú vottorð komið fyrir þá fjóra er bera áttu með oss. Skylda nú til lög að bera fram kviðinn. Vorum vér kvaddir að bera um það hvort Flosi Þórðarson hljóp lögmætu frumhlaupi til Helga Njálssonar á þeim vettvangi er Flosi Þórðarson særði Helga Njálsson holundarsári eða heilundar eða mergundar því er að ben gerðist en {er} Helgi fékk bana af. Kvaddi hann oss þeirra orða allra er oss skylda lög til um að skilja og hann vildi oss að dómi beitt hafa og þessu máli áttu að fylgja. Kvaddi hann lögkvöð. Kvaddi hann svo að vér heyrðum á. Kvaddi hann um handselt mál Þorgeirs Þórissonar. Höfum vér nú allir eiða unnið og réttan kvið vorn og orðið á eitt sáttir, berum á Flosa Þórðarson kviðinn og berum hann sannan að sökinni. Berum vér svo skapaðan níu búa kvið þenna fram í Austfirðingadóm yfir höfði Jóni sem Mörður kvaddi oss að. Er sá kviður vor allra." sögðu þeir: els membres del jurat designats pel Mörður varen comparèixer llavors davant el tribunal. Un d'ells va pronunciar el veredicte i tots els altres, després, el varen corroborar: “En Mörður Valgarðsson ens va convocar (ens va requerir legalment), a nosaltres, nou home lliures, perquè emetéssim un veredicte, però ara i aquí només en som cinc, ja que quatre han estat recusats: una declaració testifical ha fet recusar els quatre que havien d'emetre el veredicte amb nosaltres. Doncs bé, [malgrat la recusació de quatre membres del jurat] la llei [ens] obliga a emetre el veredicte: fórem convocats a pronunciar-nos si en Flosi Þórðarson va agredir, atacant-lo primer de manera punible per la llei, en Helgi Njálson en el lloc dels fets (vettvangur), en el qual en Flosi Þórðarson va infligir al Helgi Njálsson una ferida que, ja sigui que li va tallar el ventre o li va arribar al cervell o li va arribar al moll d'un os, fou una ferida que es va convertir en una ferida mortal que va causar la mort al Helgi. [En Mörður Valgarðsson] ens va convocar perquè féssim totes les declaracions que la llei ens obliga a prestar i que ell ens exigiria davant un tribunal i que s'havien d'incloure en aquesta demanda (causa). Ens hi va convocar amb una convocatòria feta a dreta llei. Ens hi va convocar de manera que ho sentíssim. Ens hi va convocar en el marc de la demanda el dret de la qual a exercir-la li havia estat cedit pel Þorgeir Þórisson. Tot nosaltres hem prestat adés jurament i hem donat al nostre veredicte la forma correcta requerida i hi hem adoptat un acord unànime: emetem el nostre veredicte contra en Flosi Þórðarson i el declarem culpable en la causa [que hom promou contra ell]. Emetem aquest veredicte de nou veïns[, malgrat que només en som cinc,] davant el tribunal del quarter dels homes dels fiords de llevant i el fem a mans d'en Jón, [el reifingarmaður,] tal com en Mörður ens va requerir a fer. Aquest és el veredicte de tots nosaltres”, digueren (vocabulari: #1. lögmætur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 397-398: lǫgmætt frumhlaup   e. unter das Gesetz fallender erster [p. 398] Angriff; #2. holund: Cf. en Baetke 19874, pàg. 267: hol-und f.   Wunde im Leibesinneren, lebengefährliche Wunde; holundar-sár b.   dass.; #3. orð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 349: kveð ek yðr þeira orða allra er yðr skylda lǫg til um at bera ich berufe euch zu all den Aussagen, die ihr nach dem Gesetz zu machen habt, i íd. pàg. 470: kvaddi hann oss þeira orða allra, er oss skylda lǫg til um at skilja er berief uns zu all den Aussagen, die. Per tant, . El membre del jurat reprodueix la formulació que en Mörður havia emprat al capítol 135; #4. beiða: Sembla una mena de futur perfet (?). Cf. en Finnur Jónson 1908, pàg. 328: 1. ek vil ... beitt hafa, eine art futurum exactum. þessu máli — fylgja, „die für diesen prozeß notwendig und erforderlich sind“; #5. lögkvöð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 397: lǫg-kvǫð f.   gesetzliche Berufung: kveð ek yðr lǫgkvǫð; #6. handselt mál, handseld sök: Cf. en Baetke 19874, pàg. 231: hand-selja durch Handschlag übertragen, abtreten. Abgetretene Klage vol dir que la persona que per llei hauria d'haver promogut l'acció és, segons el capítol 135, en Þorgeir skorargeir i en Þórleifur krákur. En Gissur el Blanc -sogre d'en Mörður- aconsella, emperò, en Kári Sölmundarson que faci que aquests dos ‘legitimats en aquest cas per a demandar’ cedeixin al Mörður el poder d'exercitar aquesta acció penal. En Mörður es veu forçat a acceptar d'instar aquesta causa en lloc dels dos legitimitats per fer-ho, ja que, altrament, la seva dona Þorkatla l'abandonarà per tornar amb son pare, en Gissur el Blanc; #7. rétta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: rétta kvið einem Geschworenenspruch die rechte Form geben; #8. Austfirðingadómur: En Baetke 19874, pàg. 35, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. El mot designa el dómur de l'Austfirðingafjórðungr, o sigui, l'Austfirðingafjórðungsdómur; #9. yfir höfði Jóni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 350: 17. yfir hǫfði Jóni, „über dem haupte Jóns“; Jón ist hier ein substitut des wirklichen namens des richters, der die sache resümieren (reifa, des reifingarmaðr) sollte. Jón ist natürlich = Joannes; über die anwendung dieses namens für „N.N.“ s. Fritzner, Arkiv III, 320ff.; )
5. ([örlátur, veglyndur] maður, góður búþegn) home pròdig dels seus béns (home llarg, desprès, generós, esp. amb els seus hostes)
nú er hann kemur til liðs síns þá ríða þeir leiðar sinnar. Þórarinn fer langt á leið með þeim og hefir umráð um ferð þeirra. Honum þykir mikið undir að þeim færist vel. "Gistingarstað hefi eg yður fengið," segir hann, "í Gnúpsdali, er þér skuluð hafa. Njáll heitir búandi er þér skuluð í nótt gista. Svo er sagt að hann sé ekki mikill þegn (= maður, búþegn) við aðra menn af fé sínu. Þó hefir hann ærið. Þess vætti (= vænti) eg að við yður taki hann að orðsendingu minni. En nú er sá maður hér kominn er í nótt reið sunnan úr Borgarfirði er eg sendi suður í þessi viku að vita tíðindin í hérað og kann sá mér gerla satt að segja og hefir hann það sagt að Hermundur Illugason mun vera í kaupstefnu öndurða þessa viku og margir aðrir héraðsmenn. Það munuð þér og spurt hafa að þeir bræður, synir Þorgauts, hafa sýslu fyrir höndum í sumar að slá teig þann er heitir Gullteigur. Nú líður fram verkið svo að lokið mun miðvikudag í þessi viku og munu þeir heima vera...: quan ell (=en Barði) va arribar allà on hi havia la seva tropa, van emprendre la marxa. En Þórarinn els va acompanyar un bon tros del camí i[, mentre ho feia,] els va aconsellar sobre llur expedició. Semblava que era molt important per a ell que els hi anés bé: “Us he procurat un alberg per passar la nit”, els va dir, “a la vall de Gnúpsdalur. El pagès, al mas del qual passareu la nit, es diu Njáll. Diuen d'ell que no prodiga gaire els seus béns amb els hostes (lit.: amb els altres homes) encara que en té a betzef. Tanmateix, espero que ell, atenent el missatge que li he fet arribar, us acollirà. Doncs bé, [avui] ha arribat aquí l'home que va sortir del fiord de Borgarfjörður ahir al vespre. La setmana passada l'hi vaig enviar perquè s'informés de les noves que hi havia al districte. I[, per tant,] està capacitat per contar-me de manera totalment fidedigna, i ho ha fet, que en Hermundur Illugason i molts d'altres homes del districte a començaments d'aquesta setmana seran al mercat. [Una altra cosa que també ha contat i] que ja deveu haver sentida és que els germans, els fills d'en Þorgautur, aquest estiu tenen feina entre mans segant la trinxa de terra que es diu "La trinxa daurada" (o Trinxa d'Or). Ja tenen la feina tan avançada que aquest dimecres l'hauran acabada i[, per tant,] seran a casa...
♦ → búþegn “pagès de mas”
♦ → reksþegn reksþegn, home lliure situat entre l'árborinn maðr i el leysingjasonr. Home descendent d'un leysingi de la sisena a la vuitena generació després que el serf haguès estat manumès”
6. (frjáls maður í þjónustu konunga eða höfðingja) þegn m (home lliure que presta servei d'armes a un senyor o a un rei. Cal afegir, emperò, que no he trobat mai cap passatge medieval on el mot apareixi amb aquest significat, encara que sí passatges moderns)
Þér hafið allir gjört samsæri á móti mér, og enginn sagði mér frá því, þegar sonur minn gjörði bandalag við Ísaíson, og enginn yðar hefir kennt í brjósti um mig og sagt mér frá því, að sonur minn hefir eflt þegn minn til fjandskapar í móti mér, eins og nú er fram komið"
189. Stóð stillis þegn ( = Ἰδαῖος) ǁ studdr tungu ǁ mitt at magnremmdri ǁ mildinga fjöld; ǁ mælti kallari ǁ málsnjall síðan, ǁ ok orðum varp ǁ af vörum fram (VII, 383-384): 189. El servent del rei, recolzat en la seva llengua, s'estava dret enmig del nombre engrossidíssim dels reis. Tot seguit, l'eloqüent herald va parlar llançant-los les paraules viafora dels seus llavis (:   αὐτὰρ ὃ τοῖσι ǁ στὰς ἐν μέσσοισιν μετεφώνεεν ἠπύτα κῆρυξ)
40. Þorði þá eigi ǁ Ídomeneifr ǁ né Agamemnon ǁ at öldum dvelja; ǁ eigi biðu þá ǁ Aiantar heldr, ǁ þegnar gunntamir ǁ geira drottins (VIII, 78-79): 40. Llavors ni l'Idomeneu ni l'Agamèmnon no gosaren restar a la batalla (lit.: a la vora dels homes); ni tampoc no els aguantaren els servents, avesats al combat, del senyor de les llances (ὁ θεράπων -άποντος:   Ἔνθ’ οὔτ’ Ἰδομενεὺς τλῆ μίμνειν οὔτ’ Ἀγαμέμνων, ǁ οὔτε δύ’ Αἴαντες μενέτην θεράποντες Ἄρηος)
7. <LITERbaró m, home m
138. „En þegn þessi ǁ þjóðum öllum ǁ fremri vera vill, ǁ ok valdi kúga; ǁ ríkr ráða ǁ rekka sveitum, ǁ ok gumum stjórna ǁ girnist öllum“ (I, 287-289): 138. Però aquest guerrer vol ésser superior a tots els altres i vol dominar-los per la força. El puixant deleja donar ordres als destacaments de guerrers i regnar sobre tots els barons (ὁ ἀνήρ ἀνδρός:   ἀλλ’ ὅδ’ἀνὴρ ἐθέλει περὶ πάντων ἔμμεναι ἄλλων, ǁ πάντων μὲν κρατέειν ἐθέλει, πάντεσσι δ’ ἀνάσσειν, ǁ πᾶσι δὲ σημαίνειν, [ἅ τιν’ οὐ πείσεσθαι ὀίω])
143. „Uggir mik, at eigi ǁ aptr muni ǁ þegni rísa þor, ǁ þótt þrár of sé, ǁ meinyrðum meiða ǁ mildinga fjöld, ǁ ok níðmál (= lastmæli, lastyrði) niflungum ǁ naprt velja" (II, 276-277): 143. Em temo que la gosadia no li tornarà a créixer al baró, encara que estigui entestat a ferir amb paraules injurioses la multitud dels reis (= tots els reis) i a triar punyents paraules difamatòries per als monarques ( = Θερσίτης, ὁ λωβητὴρ ἐπεσβόλος:   οὔ θήν μιν πάλιν αὖτις ἀνήσει θυμὸς ἀγήνωρ ǁ νεικείειν βασιλῆας ὀνειδείοις ἐπέεσσιν)
33. „Þess er tré telgir, ǁ ok timbr höggr, ǁ er hann sævar svan ǁ svartan reisir; ǁ en þung þveita ǁ und þegns mundum ǁ reitt högg rekr, ǁ at riðit fái“ (III, 61-62): 33. [entre les mans] del qui desbasta la fusta i talla els taulons quan construeix el negre cigne de mar, i la feixuga destral, entre les mans del baró, per tal que pugui colpir [el llenyam], descarrega el cop brandat (ὁ ἀνήρ ἀνδρός ~ (èp.) ἀνέρος:   ὅς τ’ εἶσιν διὰ δουρὸς ὑπ’ ἀνέρος ὅς ῥά τε τέχνῃ ǁ νήιον ἐκτάμνῃσιν, ὀφέλλει δ’ ἀνδρὸς ἐρωήν)
35. Því Meríónes ǁ á meginskeiði ǁ hal fékk hrifit ǁ hörðum mundum, ǁ ok í þjóhnapp ǁ þegn of lagði ǁ hægra megin ǁ hvössum fleini (V, 65-66): 35. Car en Meríones, en gran cursa, aconseguí atènyer el baró amb les seves dures mans i a l'anca, per la banda dreta, traspassà l'home amb una javelina esmolada (ὁ, ἡ, τό = Φέρεκλος:   τὸν μὲν Μηριόνης ὅτε δὴ κατέμαρπτε διώκων ǁ βεβλήκει γλουτὸν κατὰ δεξιόν)
110. „Þá skal þegar ǁ þegn útlendr ǁ höfuð af herðum mér ǁ höggvit láta, ǁ ef ek eigi þessum ǁ á eld bjartan ǁ sveig of varpa, ǁ ok sundr brýt; ǁ bar ek at böðvi ǁ boga ónýtan" (V, 214-216): 110. Llavors, immediatament, un estranger em farà tallar el cap de les espatlles si jo no llenço a un foc brillant aquest arc i l'esbocino: he portat a la batalla un arc inútil (ὁ φώς φωτός:   αὐτίκ’ ἔπειτ’ ἀπ’ ἐμεῖο κάρη τάμοι ἀλλότριος φὼς ǁ εἰ μὴ ἐγὼ τάδε τόξα φαεινῷ ἐν πυρὶ θείην ǁ χερσὶ διακλάσσας· ἀνεμώλια γάρ μοι ὀπηδεῖ)
208. „En þegn þenna ǁ in þrautrama ( = ἡ πολυτλήμων) ǁ hefir Aþena ǁ eggjat þér mót. ǁ Fávíss ok skammsýnn ǁ er skjöldungr, ǁ er hann ei geymir ǁ í geðknerri, [at...]“ (V, 405-406): 208. I Atena, la qui molt endura, ha instigat contra teu aquest baró. Ximple i curt és [aquest] rei que en el seu pit no guarda [que...] (οὗτος αὕτη τοῦτο = Διομήδης, Τυδέος υἱός (ὁ Τυδεΐδης):   σοὶ δ’ ἐπὶ τοῦτον ἀνῆκε θεὰ γλαυκῶπις Ἀθήνη· ǁ νήπιος, οὐδὲ τὸ οἶδε κατὰ φρένα Τυδέος υἱὸς ǁ [ὅττι μάλ’ οὐ δηναιὸς ὃς ἀθανάτοισι μάχηται]) (l'adjectiu þrautramr tradueix bé el grec πολυτλήμων, però l'adjectiu del vers grec en realitat és γλαυκῶπις. El canvi se'm fa difícil d'explicar)
181. „En þegni þessum ǁ er þunngeði ǁ ok brigð böðvar ǁ í brjóst lagin; ǁ né hann síðarr mun ǁ sigþrótt geta; ǁ þat man þirfingi ǁ at þungu verða“ (VI, 352-353): 181. Però a aquest baró li han posat al pit la inconstància i la volubilitat de batallar. [Ni ara] ni més endavant no podrà adquirir la força per a vèncer (=aconseguir la victòria). Al míser d'això li'n vindrà aflicció (οὗτος αὕτη τοῦτο = Πάρις (Ἀλέξανδρος):   τούτῳ δ’ οὔτ’ ἂρ νῦν φρένες ἔμπεδοι οὔτ’ ἄρ’ ὀπίσσω ǁ ἔσσονται· τὼ καί μιν ἐπαυρήσεσθαι ὀίω) (vers de reminiscències havamalianes: Cf. Hávamál 84,4: brigð í brióst um lagit)
31. Hriktu opnut hlið ǁ á hjar-ásum; ǁ þustu þegnar út ǁ at þjóðvígum: ǁ fáka foringjar ǁ ok fótgöngumenn; ǁ hvarflaði herglaumr ǁ at himinskautum (VIII, 58-59): 31. Les portes giscaren, obertes, als galfons: els guerrers -oficials de cavalleria i soldats de peu- es llançaren cap a fora, cap a la gran batalla: l'estrèpit de la host anà de banda a banda dels pols celestes (ὁ λαός λαοῦ:   πᾶσαι δ’ ὠΐγνυντο πύλαι, ἐκ δ’ ἔσσυτο λαός, ǁ πεζοί θ’ ἱππῆές τε· πολὺς δ’ ὀρυμαγδὸς ὀρώρει)

þegna:
ac. pl. m. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þegnar:
nom. & ac. pl. f. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þegn·félag <n. -félags, -félög>:
societat f civil

þegnfélags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
sociologia f (félagsfræði)

þegnfélags·legur, -leg, -legt <adj.>:
social (þjóðfélagslegur; mannfélagslegur)

þegnir:
nom. pl. m. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

Og Edóm mun verða þegnland og Seír mun verða þegnland - þessir óvinir hans, en Ísrael eykur vald sitt

þegn·legur, -leg, -legt <adj.>:
cívic -a (borgaralegur)

þegn·réttindi <n.pl -réttinda>:
drets cívics (o: civils)

þegn·réttur <m. -réttar, no comptable>:
[dret m de] ciutadania f
hersveitarforinginn sagði: "Fyrir ærið fé keypti ég þennan þegnrétt (ἡ πολιτεία -ίας:   Ἐγὼ πολλοῦ κεφαλαίου τὴν πολιτείαν ταύτην ἐκτησάμην)." En Páll sagði: "Ég er meira að segja með honum fæddur": el tribú li digué: «Jo vaig adquirir aquesta ciutadania amb una forta suma». I en Pau li replicà: «Doncs, jo la tinc ja de naixement»
sú var tíðin, er þér voruð án Krists, lokaðir úti frá þegnrétti (ἡ πολιτεία -ίας:   ἀπηλλοτριωμένοι τῆς πολιτείας τοῦ Ἰσραὴλ) Ísraelsmanna. Þér stóðuð fyrir utan sáttmálana og fyrirheit Guðs, vonlausir og guðvana í heiminum: aquest era el temps que éreu sense el Crist, exclosos de la ciutadania d'Israel. Estàveu fora dels pactes i de la promesa de Déu, mancats d'esperança i sense Déu en el món

þegn·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (borgaraleg hlýðnilleialtat f (observació de la deguda fidelitat a les autoritats, obediència cívica)
2. <(mikil gestrisni, gjafmildi[generosa] hospitalitat f (llarguesa, esp. amb els hostes)
Þorsteinn hvíti kom fyrst út til Íslands þeirra langfeðga og bjó að Tóftavelli fyrir utan Síreksstaði. En Steinbjörn bjó að Hofi, sonur Refs hins rauða. Og er honum eyddist fé fyrir þegnskapar sakar þá keypti Þorsteinn Hofsland og bjó þar sex tigu vetra. Hann átti Ingibjörgu Hróðgeirsdóttur hins hvíta: en Þorsteinn el Blanc fou el primer, d'aquests vells avantpassats seus, que passà de Noruega a Islàndia, i va viure al Tóftavöllur, davant els Síreksstaðir. I l'Steinbjörn, el fill d'en Refur el Roig, vivia a Hof. I quan va acabar els diners a causa de la seva prodigalitat, en Þorsteinn li va comprar el mas de Hof i hi va viure seixanta anys. En Þorsteinn es va casar amb l'Ingibjörg, la filla d'en Hróðgeir el Blanc
um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á. Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent, en Kári es va preparar per a passar a Islàndia. L’Skeggi li va proporcionar un byrðingur, un vaixell de càrrega. Hi anaven divuit homes. Varen acabar d'aparellar la nau força tard, però tot i així salparen i tingueren una travessia llarga, però finalment, arribaren al cap d'Ingólfshöfði on el vaixell s'estavellà contra les roques de la costa, però tota la tripulació es va salvar. Feia una tempesta de neu. Els de la tripulació varen preguntar al Kári què havien de fer i ell els digué d'anar a Svínafell i posar a prova l'hospitalitat d'en Flosi. Llavors es dirigiren sense dilació a Svínafell
3. <(göfugmennska, drengskapurhonor m,f com a þegn o drengr (honra, és a dir, reputació de què hom gaudeix com a bon þegn, com a home probe. En alt-alemany antic existeix l'abracte theganheit, deganheit ‘coratge, valor’)
♦ leggja e-ð undir þegnskap: afirmar una cosa donant la seva paraula d'honor
au mál skulu hér í koma," segir Njáll, "um alla þingsafglöpun ef menn bera ljúgvitni eða ljúgkviðu. Hér skulu og í koma vefangsmál öll þau er menn vefengja í fjórðungsdómi og skal þeim stefna til fimmtardóms. Svo og ef menn bjóða fé eða taka fé til liðs sér og innihafnir þræla eða skuldarmanna. Í þessum dómi skulu vera allir hinir styrkjustu eiðar og fylgja tveir menn hverjum eiði er það skulu leggja undir þegnskap sinn er hinir sverja. Svo skal og ef annar fer með rétt mál en annar með rangt, þá skal eftir þeim dæma er rétt fara að sókn. Hér skal og sækja hvert mál sem í fjóðungsdómi utan það er nefndar eru fernar tylftir í fimmtardóm, þá skal sækjandi nefna sex menn úr dómi en verjandi aðra sex. En ef hann vill eigi úr nefna þá skal sækjandi nefna þá úr sem hina sem verjandi átti. En ef sækjandi nefnir eigi úr þá er ónýtt málið því að þrennar tylftir skulu um dæma. Vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér. Þar skal og vera fimmtardómur. En ef þeir verða eigi á sáttir er í lögréttu sitja hvað þeir vilja lofa eða í lög leiða, þá skulu þeir ryðja lögréttu til og skal ráða afl með þeim. En ef sá er nokkur fyrir utan lögréttu að eigi nái inn að ganga eða þykist borinn vera máli þá skal hann verja lýriti svo að heyri í lögréttu og hefir hann þá ónýtt fyrir þeim öll lof þeirra og allt það er þeir mæltu til lögskila og varði lýriti": “Totes les demandes”, va dir-li en Njáll, “relatives a la infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament) seran tractades aquí, [i també] si hom ha prestat fals testimoni o pronunciat un fals veredicte. També es tractaran aquí tots els litigis sobre els quals els jutges del tribunal de quarter (fjórðungsdómur) no hagin pogut arribar a un consens. També s'hi portaran els casos d'oferiment de diners o d'acceptació de diners a canvi d'ajut [en un procés] i els casos d'acolliment d'esclaus [d'altri] o de deutors [d'altri]. En aquest tribunal s'hi prestaran els juraments més solemnes i potents, i cada jurament serà corroborat per dos homes, i ratificaran per llur honor com a þegnar el que els altren hauran jurat. Si[, en un procés,] una de les parts mena la seva causa d'acord amb les regles processals, mentre que l'altra, per contra, la mena de manera incorrecta, el tribunal dictarà sentència a favor de la part que hagi defensat correctament la seva causa. Tots els litigis es menaran davant aquest tribunal com davant un tribunal de quarter, amb una excepció: quan hauran estat nomenats les quatre dotzenes de jutges per al Cinquè Tribunal, la part actora n'eliminarà sis i a continuació, la defensa de la part acusada n'eliminarà sis més. Si, emperò, la defensa de la part acusada no vol refusar cap jutge, la part actora a més a més dels sis jutges que hagi refusat, n'eliminarà sis més en lloc de la defensa. Si la part actora no ho fa, la seva acció caduca, ja que el nombre dels jutges no pot ésser superior a tres dotzenes. També tindrem la institució d'una assemblea legislativa en la manera que, els qui seguin a la filera de bancs del mig tindran el dret de decidir sobre les lleis i les possibles dispensacions de les lleis. I perquè hi seguin s'elegiran els més llestos i òptims. També hi haurà el Cinquè Tribunal. Però, si els qui tinguin seient a l'assemblea legislativa no es posen d'acord sobre el que volen convertir en llei o aprovar com a excepció a una llei, la qüestió se sotmetrà a votació a l'assemblea i decidirà la majoria dels vots emesos. Si, emperò, un és impedit d'assistir a l'assemblea legislativa o si se sent conculcat en la seva causa, formularà la seva protesta de tal manera que tothom de l'assemblea la senti. I amb aquesta protesta (objecció), haurà invalidat totes les aprovacions especials de l'assemblea i tot el que l'assemblea hagi fixat com a disposicions legals” (revisar)
sönnunarmenn Marðar gengu þá tveir að dómi og nefndu sér votta "í það vætti að við vinnum eið að bók, lögeið. Biðjum við svo guð hjálpa okkur í þvísa ljósi og í öðru að við leggjum það undir þegnskap okkarn að við hyggjum að Mörður muni svo sækja sök þessa sem hann veit réttast og sannast og helst að lögum og hann hefurat fé borið í dóm þenna um sök þessa til liðs sér og hann munat bera og hann hefurat fé fundið og hann munat finna hvorki til laga né til ólaga": els dos corroboradors del jurament d'en Mörður comparegueren davant el tribunal i nomenaren testimonis per a ells “perquè donin testimoni que prestem el jurament pel Llibre (=la Bíblia, el Nou Testament o un missal), un jurament acorde amb la llei. Demanem a Déu que ens ajudi en aquest món i a l'altre món que pel nostre honor com a þegnar creiem que en Mörður menarà la seva causa de la manera més justa i veraç que ell sàpiga i de la manera més conforme a dreta llei i que no ha ofert diners a aquest tribunal per a ajudar la seva causa i que no ho farà i que no ha rebut diners i que no n'acceptarà ni amb fins legals ni il·legals”

< þegn·skipun <f. -skipunar, -skipanir>:
ordre m social (þjóðfélagsskipun)

þegn·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
deure cívic

þegn·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
súbdit -a, subjecte -a [a vassallatge], sotmès -esa [com a vassall] 
því að svo segir Drottinn allsherjar, Ísraels Guð: Járnok legg ég á háls allra þessara þjóða (ˌkāl־ha-ggōˈʝim   hā-ˈʔēllɛh:   כָּל-הַגּוֹיִם הָאֵלֶּה), til þess að þær verði þegnskyldar ([ʕāˈβaδ ~ עָבַד]:   la-ʕăˈβɔδ   ˌʔɛθ־nəˌβuχaδnɛʔsˁˈsˁar   ˌmɛlɛχ־bāˈβɛl,   לַעֲבֹד אֶת-נְבֻכַדְנֶאצַּר מֶלֶךְ-בָּבֶל) Nebúkadnesar Babelkonungi og þjóni (wa-ʕăβāˈδu-hū:   וַעֲבָדֻהוּ) honum, já, jafnvel dýr merkurinnar (שָׂדֶה) gef ég honum: perquè, així parla Jahvè-Cevaot, el Déu d'Israel: Poso un jou de ferro al coll de totes aquestes nacions, perquè siguin subjectes a vassallatge al Nabucodonosor, rei de Babilònia, i el serveixin, sí, fins i tot les bèsties del camp li he donat
Salómon drottnaði yfir öllum konungaríkjum frá Efrat til Filistalands og til landamæra Egyptalands. Færðu þeir Salómon skatt og voru þegnskyldir ([ʕāˈβaδ ~ עָבַד]:   wə-ʕɔβəˈδīm   ˌʔɛθ־ʃəlɔˈmɔh   kāl־ʝəˈmēi̯   ħai̯ˈʝā-u̯,   וְעֹבְדִים אֶת-שְׁלֹמֹה, כָּל-יְמֵי חַיָּיו) honum alla ævi hans: en Salomó (Xelomó) dominava sobre tots els reialmes, des de l'Eufrat fins al país dels filisteus i fins a la frontera d'Egipte. Li pagaven tribut i foren vassalls de Salomó durant tota la seva vida

þegnskyldu·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
jova f, prestació f laboral, servei m [social] de treball

þegnu:
dat. sg. n. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þegnum:
dat. sg. m. & dat. pl. m./f./n. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þeir: ells
Paradigma del Pronom Personal de Tercera Persona
  Masculí Femení Neutre
N þeir þær, (†) þǽr þau
A þá þær, (†) þǽr þau
G þeirra, (†) þeira
D þeim
→ hann, hún, það

þeirra <possessiu>: llur, llurs

Á sex hundraðasta og fyrsta æviári Nóa, í fyrsta mánuðinum, á fyrsta degi mánaðarins, var vatnið þornað á jörðinni. Og þegar Nói tók ofan þekjuna af örkinni sá hann að yfirborð jarðarinnar var orðið þurrt

þekju·laukur <m. -lauks, -laukar>:
consolda f, consolva f, matafoc[s] m, nualós m, herba puntera, orellana f, raïm m de sapo (Val.), herba f de foc (Mall.) (planta Sempervivum tectorum)

þekkingar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
teoria f del coneixement

þekkingar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f del coneixement

þekkja <þekki ~ þekkjum | þekkti ~ þekktum | þekkt>: 1. <gen> conèixer
		þekkja e-n: conèixer algú
			ég þekki þig!: jo et conec a tu!
			þekki ég þig?: que et conec?
	2. (bera kennsl á) reconèixer
		ég þekkti þig ekki: no et vaig [re]conèixer
	3. þekkja á e-ð: estar familiaritzat -ada amb una cosa (conèixer, saber manejar, saber usar 
			etc. una cosa)
	4. þekkja til e-s: (vita deili á e-u) estar al corrent d'una cosa (conèixer, 
			estar informat d'una cosa)
◊ því að Drottinn þekkir veg réttlátra, en vegur óguðlegra endar í vegleysu: car Jahvè coneix (kī-ʝōˈδēaʕ, כִּי-יוֹדֵעַ) el camí dels justos, però el camí dels impius acaba en un indret sense camins (toʔˈβēδ, תֹּאבֵד)

þekktur, þekkt, þekkt: conegut -uda
		vera þekktur fyrir e-ð: ésser conegut per una cosa
		vera þekktur fyrir að <+ inf.>: ésser conegut per <+ inf.>

þel <n. þels, pl. no hab.>:
1. (fíngerð ullllana fina (la llana de sota, més interior, de pèls curts, molt suau i delicada, oposada al tog)
2. (hugarfar, hugskottarannà m (temperament, caràcter, índole)
3. (velvild, það að vera e-m vinveitturbona voluntat, bona disposició (afecció, sentiments d'afecte o simpatia envers algú)
19.6. Þá varð Pílatí þelið kalt. ǁ Þig hatar, sagði hann, fólkið allt. ǁ Hvað illt hefur þú gjört? - ǁ Aftur Jesús ansar bert, ǁ er það næsta þenkingarvert: 19.6. Llavors la disposició d'esperit (=hugarþel) d'en Pilat es va gelar. “Tota la teva gent”, li va dir, “t'odia. Què has fet de dolent?” De nou Jesús va respondre amb franquesa, el que digué és molt mereixedor de reflexió
28.8. Viltu þig þvo, þá þvo þú hreint ǁ þel hjartans bæði ljóst og leynt. ǁ Ein laug er þar til eðlisgóð: ǁ iðrunartár og Jesú blóð. ǁ Grát þína synd, en set þitt traust ǁ á sonar guðs pínu efalaust. ǁ Lát af illu, en elska gott. ǁ Allan varastu hræsnisþvott: 28.8. Si vols rentar-te, renta fins a purificar-los els sentiments del teu cor, tant els que es veuen, com els secrets. Hi ha un únic bany que és bo per natura per fer-ho: les llàgrimes de penediment i la sang de Jesús. Plany el teu pecat i diposita la teva confiança, sens dubtar, en el patiment del fill de Déu. Deixa el mal i estima el bé. Guarda't de tota neteja (purificació) hipòcrita
♦ bera [gott] þel til e-s: albergar bons sentiments envers algú
◊ og Jakob sá á yfirbragði Labans, að hann bar ekki sama þel til sín sem áður: A més, Jacob se n'adonà per la cara que li feia en Laban que ja no estava tan ben disposat envers ell com abans
♦ → bróðurþel “sentiments de germanor”
♦ → friðarþel “sentiment de pau, esperit de concòrdia”
♦ → heiftarþel “sentiments d'odi o fúria, furor, ànim ple d'odi o furor”
♦ → hjartaþel “afecte cordial, sentiments del cor, fibres del cor”
♦ → hugarþel “disposició de la ment”
♦ → kærleiksþel “sentiments de germanor”
4. (grunnur, undirlagborrissol m (que queda en teixir una tela a la part de baix del teler)
5. ♦ → náttarþel, næturþel (næturtími[durant la] nit”

þela·laus, -laus, -laust <adj.>:
de sòl desgelat
þar hefjum vér eina kátliga frásǫgn af einum konungi, þeim er Gauti hét; hann var vitr maðr ok vel stilltr, mildr (=mildr á fé) ok máldjarfr. Hann réð fyrir Vestra-Gautlandi. Þat liggr milli Noregs ok Svíþjóðar fyrir austan Kjǫlu alla, ok skilr Gautelfr milli Upplanda ok Gautlands. Þar eru stórar merkr ok illt yfirferðar, þá er þelalaust er. Þessi konungr, er fyrr nefndum vér, fór oftliga með hauka sína ok hunda á mǫrkina, því at hann var inn mesti veiðimaðr, ok þótti honum þat in mesta skemmtan: iniciem aquí un divertit relat d'un rei que nomia Gauti. Era un home savi i molt temperat, generós i de parlar franc. Regnava sobre el Gautland occidental. Aquest país està entre Noruega i Suècia, a llevant de la serralada dels Kilir, i el riu Gautelfr separa els Upplönd, les terres altes, i el Gautland. Hi ha grans selves i són de mal passar quan el sòl no està gelat. Aquest rei que hem esmentat adés, anava sovint amb els seus astors i gossos a la selva perquè era molt afeccionat a caçar i considerava que la caça era la més gran diversió

Þela·maður <m. -manns, -menn>:
habitant m & f de la Þelamörk, l'actual Telemark

Þela·mörk <f. -markar (o: -merkur), no comptable>:
Þelamörk f, Telemark f, fylki del sud de Noruega

þel·dökkur, -dökk, -dökkt <adj.>:
de pell fosca
♦ þeldökkur mður: un home de color

þel·góður, -góð, -gott <adj.>:
(með gott hjartaþelde bon cor, amb bona predisposició d'esperit
♦ mér er þelgott við e-n: estar disposat favorablement envers algú

þel·hlýr, -hlý, -hlýtt <adj.>:
de cor càlid

þeli <m. þela, no comptable>:
sòl gelat
en er af leið veturinn voraði vel. Og er þeli var úr jörðu sendi Arnkell mann inn á Kársstaði eftir Þorbrandssonum og bað þá fara til með sér að færa Þórólf brott úr Þórsárdal og leita annars legstaðar. Jafnskylt var öllum mönnum í lögum þeirra að færa dauða menn til graftrar sem nú ef þeir eru kvaddir: quan l'hivern va haver espassat, va arribar una bella primavera. I quan s'hagué descongelat el terra, l'Arnkell va enviar un home als fills d'en Þorbrandur, a Kársstaðir, per pregar-los que l'acompanyessin de cara a treure en Þórólfur (un mort malmort) fora de la vall de Þórsárdalur i cercar-li una nova tomba. Segons la llei, tots els homes estaven obligats per igual de participar en l'enterrament dels morts, com ara n'era el cas, si eren requerits a fer-ho
Faðir. Þat er þú spurðir um reyk þann, er stundum sýnisk fylgja norðrljósi, ok lézt þat fylgja, at þér þótti þat líkt, at reykrinn kœmi heldr af yl en kulda, þá sanna ek þat með þér. En þú mátt þat vita, at hvarvetna þar sem jǫrðin er þíð undir jǫklinum, þá varð- veitir hon æ nǫkkurn verma í undirdjúpum sínum; svá ok hafit undir ísunum, þá varðveitir þat ok nǫkkurn yl í djúpum sínum. En ef jǫrðin væri án allan verma eða yl, þá væri hon ǫll í einum þela frá ofan- verðu ok niðr til hinna neztu grundvalla; svá ok hǫfin, ef þau hefði engan hlut verma í sér, þá væri þat allt einn jǫkull frá ofanverðu ok til grunns (Espill, cap. 20, pàg. 48): Pare. Pel que fa al que demanes sobre el fum que de vegades es veu acompanyant l'aurora boreal, i a la qual cosa hi afegeixes que et sembla versemblant que el fum provingui més aviat de l'escalfor que no pas del fred, coincideixo totalment amb tu. I has de saber que onsevulla que la terra es descongeli sota una glacera, [es veu que] sempre ha guardat una mica d'escalfor a les seves profunditats. I també s'esdevé el mateix amb l'aigua de l'oceà sota el glaç: l'oceà també guarda una mica d'escalfor en les seves fondàries. I si la terra fos sense cap escalfor o tebior, fóra tota ella una massa de terra congelada des de la superfície fins als fons més pregons. I també les mars: si no tinguessin dins elles cap porció d'escalfor, tota llur aigua fóra una única massa de glaç de la superfície fins al fons
í Skálholti brotnaði þelahǫgg, er grǫf skyldi gera; þá var tekin øx mikil ok hǫggvinn þelinn með henni; þá týndist hún, ok kvazt engi varðveitt hafa. Þá var sagt til Páli biskupi, en hann hét á Þorlák biskup kerti jafnlǫngu øxarskaptinu. En tveim nóttum síðarr fannst øxin í hvílu þess er geymt skyldi hafa: a Skálholt es va trencar el pic per a picar sòl gelat amb el qual havien de fer una tomba. Llavors agafaren una gran destral i hi picaren el sòl gelat. I llavors es va perdre i ningú deia que l'hagués guardada. Això es va dir al bisbe Páll, i ell va prometre a sant Torlac bisbe un ciri tan llarg com el mànec de la destral. I dues nits després es va trobar la destral en el llit del qui l'hauria d'haver guardada

tvær nætr síðan voru þeir í auðn, ok hǫfðu engi mat, nema þeir átu þellisafa ok sugu birkjuvið (Història del rei Sverrir. Cap. 13, pàg. 33)

þemba <f. þembu, þembur. Gen. pl.: þembna>:
1. (uppþembingurbotinflament m  (esp. de ventre)
kúmen og fennikka eru talin góð við þembu: el comí i el fonoll sòn considerats bons per als gasos acumulats al ventre (o: per a les flatulències)
2. <MEDenfisema m
♦ → áverkahúðbeðsþemba “emfisema subcutani traumàtic”
♦ → bleðlamiðjuþemba “emfisema centrilobular”
♦ → heilbleðlaþemba “emfisema panlobular”
♦ → lungnaþemba “emfisema pulmonar”
♦ → millivefsþemba “emfisema intersticional”
♦ → uppbótarlungnaþemba “emfisema compensador”

þemba <þembi ~ þembum | þembdi ~ þembdum | þembt>:
1. (ríða þembingcavalcar amb trot uniforme  (anant a cavall)
2. <e-ð>: (ríða þembingbotinflar una cosa  (inflar de manera excessiva, p.e., galtes, panxa per ventositats)
♦ þemba gúla: botinflar (o: inflar) les galtes
♦ þemba sig út (o: upp)botinflar-se, inflar-se el ventre o la panxa

þembingur <m. þembings>:
1. <GENbotinflament m
2. (reiðtrot m uniforme  (de cavall)
♦ ríða þembing: cavalcar amb trot uniforme

Þemis <f. Þemisar, no comptable>:
<MITOLTemis f (Θέμις)

Þemiskyra <f. Þemiskyru, no comptable>:
Temíscira f (Θεμίσκυρα, Themiscy̆ra)

Þemistókles <m. Þemistóklesar, no comptable>:
Temístocles m (Θεμιστοκλῆς)

þenja <þen ~ þenjum | þandi ~ þöndum | þaniðe-ð>:
1. <GENtibar (o: tensar) una cosa (posar en tensió & inflar de manera que la cosa inflada quedi tensa & omplir completament)
hún þandi bogann og skaut: va tibar l'arc i disparà
vindurinn þandi seglið: el vent va inflar les veles
konungr hafði húsþing, ok talaði ok mælti svá: „Þat heyri ek nú af liðinu, at þessi seta þykki úsýnju, ok nú væri gott heima, ok sæll væri sá er heim skyldi fara. Úhermannligt mál er slíkt, at kurra at konungi sínum, þó at þér þenið eigi svá vǫmbina, sem verkmenn við þúst. Ok úlíkir eru þér þeim er í forneskju eru sǫgur af gervar, er veittu svá þrátt umsátir at eyða fjandmǫnnum sínum, at fúnuðu af þeim klæðin, en þeir átu skálpana af sverðum sínum ok yfirleðr af skóm sínum, ok léttu aldri fyrri en þeir sigruðust; en þóat ek taki þessi dœmi við, þá er hér skemra til, at meiri staðfesti ok þrályndi sýna þeir Baglar á berginu, er þeir gefast eigi upp. Nú látið mik eigi lengr heyra þenna kurr, þvíat hér skal sitja, hvárt er yðr þykkir bjúgt eða bratt, þar til er vér hǫfum vald yfir Bǫglum“ — Itaque Rex, uocatis ad concionem militibus, ista coram locutus est: ”Vestras, milites, uoces nunc audio, intempestiuam esse et inconsultam hanc obsidionem, iucundam uero domi mansionem, eosque beatos, quibus ad focos proprios reditus daretur, mussitantium. Indigna sane uiris militaribus sunt seditiosa haec in Regem suum murmura, quandocunque uannentis (sitientis) instar operarii uentrem uobis distendere non licuerit. Longe satis uos a famigerata ueterum, quorum uobis memoriam cana reliquit antiquitas, uirtute receditis; illis [p. 323] enim tanta in hostibus, donec edomiti essent, obsidendis pertinacia fuit, ut, dum uestes e corporibus prae putredine defluerent, dum uaginis ensium et calceorum obstragulis latratum stomachi lenire cogerentur, nunquam tamen, nisi uictoriae compotes, absisterent. Verum haec licet exempla, uobis suggerenda, longius arcessam, propiora tamen et ob ocultos posita uobis exhibent Bagli, qui deditionem recusantes, et ad retinendam petram obstinati, uobis utique peruicaciorem animi constantiam ostendunt. Vos igitur in posterum et querulis istis uocibus, et meis auribus parcitote; hic etenim usque dum Baglos hos peruicerimus, siue id pronum siue arduum uidebitur, uobis erit considendum” (Trad. Birgir Skúlason Thorlacius i Erich Christian Werlauff Pàgs. 322-323) — itaque rex concione aduocata hunc in modum uerba fecit: audio ex militibus, hanc temerariam uideri obsessionem, domi mansionem praeferri, beatumque praedicari, cui uenia domum discedendi concedatur. Sed indigna uiris fortibus oratio est, regem suum increpare, etsi uentres, [p.305] uelut operarii ad perticam, non distendatis. Eorum dissimiles estis, de quibus ueteres historiae narrant, qui hostes suos obsidendo delere tanta pertinacia studuerunt, ut uestimenta, quibus tecti erant, putredine corrumperentur, ipsi uero scorteis gladiorum uaginis et corio superiori calceorum uescerentur, neque tamen unqum nisi reportata uictoria desistrent. Quae exempla etsi adduxerim, tamen propis arcessi possunt, quum ipsi Bagli maiorem constantiam et pertinaciam exhibeant, qui sese dedere nolint. Nolite mihi diutius talibus obstrepere; etenim hoc loco, siue uobis pronum, siue arduum uideatur, sedendum nobis erit, usque eo donec Baglos in potestatem nostram redegerimus (Trad. Sveinbjörn Egilsson. Pàgs. 304-305): el rei va convocar una assemblea amb els membres de seu seguici, i els va parlar dient-los: “Sento a dir ara, entre la tropa, que consideren inútil aquest setge i que s'estimarien més d'ésser a llurs llars i que feliç fóra el qui tornés a casa. Encara que no pogueu inflar les vostres panxes com els pagesos amb les batolles, és una forma impròpia de parlar d'un soldat remugar contra el seu rei. No us assembleu gens als homes de què es parla a les històries de l'antigor, els quals duien a terme els setges per a destruir llurs enemics amb tant d'aferrissament que els vestits se'ls podrien a sobre i menjaven les beines de cuir de llurs espases i el cuir superior de llurs sabates però no afluixaven mai en llur afany fins que havien vençut. I encara que citi (hagi citat) aquests exemples, no gaire lluny d'aquí n'hi ha un altre: que els Crosses a dalt del penyal mostren més perseverància i obstinació [que no pas vosaltres] ja que no es rendeixen pas. Que no torni a sentir aquests remucs vostres, car restarem aquí, tant si us ve de gust com si no, fins al moment que hàgim vençut completament (hàgim dominat) els Crosses” (vocabulari: #1. þúst: Els traductors al llatí, en Birgerus Thorlacius i l'Ericus Christianus Werlauff, se n'adonen de l'ús estrany de la preposició við, i consideren que la lliçó dels testimonis A i F s'hauria per ventura de corregir en þurst, d'on llur traducció instar operarii uannentis (sitientis). La lliçó del testimoni G és sust. La lliçó del testimoni B és força diferent: óhermannligt er slíkt at kurra at konungi sínum þótt þér þenið eigi svá vǫmbina sem verkmaðr í vist)
en um vorið eftir ætluðu hvorutveggju til liðs við þá Una og Kolbein sem þeir höfðu hið fyrra vorið. Ljótólfur varð fyrri búinn en Karl og fóru synir Ásgeirs með Ljótólfi. Þá spurði Þorsteinn svörfuður Karl son sinn því hann léti svo seint við um ferðina. Karl kvaðst ei hirða þó þeir brytu snjó fyrir honum um heiðina. Í þann tíma hafði Ásgeir farið upp í dalinn að rýja gemlinga. Og nú fer Karl til heiðarinnar og kemst ei lengra en upp í heiðina. Þá varð það til tíðinda að Klaufi féll af baki. Þá drápu þeir hross eitt er laust hljóp með þeim og flógu af skinn og þöndu um Klaufa og bundu hann um þvert bak á hrossi og snúa við það ofan eftir dalnum og fundu Ásgeir fyrir neðan Vatnsdalsá. Ásgeir spurði því þeir færu svo hverft: i a la primavera següent cadascun d'ells va tenir la intenció d'heure l'ajut de l'Uni i en Kolbeinn tal com ho havien fet la primavera anterior. En Ljótólfur va estar llest abans que en Karl i els fills de l'Ásgeir partiren amb en Ljótólfur. Aleshores en Þorsteinn el Truiós va demanar al Karl, el seu fill, per què havia deixat el viatge per a tan tard. En Karl li va dir que no li importava que els altres li obrissin un camí [amb llurs petjades] en la neu per l'altiplà. En aquell temps, l'Ásgeir havia fet cap a la vall per a arrancar-hi la llana a les anyelles. En Karl va partir cap a l'altiplà però no va arribar més lluny que fins a la pujada de l'altiplà. Allà es va esdevenir que en Klaufi va caure del seu cavall. Llavors varen matar un cavall que anava amb ells sense càrrega, li varen llevar la pell, la varen estendre damunt en Klaufi i el lligaren de través a l'esquena el seu cavall i se'n tornaren cap a la vall on varen trobar-hi l'Ásgeir per dessota del riu Vatnsdalsá. L'Ásgeir els va demanar per què menaven tanta de pressa
nú fær Ívarr sér ǫldungshúð eina, ok nú lætr hann hana bleyta, ok þrisvar lætr hann hana þenja (=strengja). Nú lætr hann rista hana sem mjóst alla í sundr, ok þá lætr hann renna sér hvárt, hárram eða holdrosu. Ok er þessu var lokit, var þvengr sjá svá langr, at furða var at, ok engum kom í hug, at svá mætti verða. Ok þá lætr hann breiða á einum velli, en þat var svá vítt land, at þat var mikil borgarvídd, ok þar fyrir utan lætr hann marka grundvǫll sem til mikilla borgarveggja. Ok þá fær hann sér smiði marga ok lætr reisa hús mǫrg á þeim velli, ok þar lætr hann gera borg eina mikla, ok er sú kǫlluð Lundúnaborg. Hún er allra borga mest ok ágæzt of ǫll Norðrlǫnd: l’Ívarr llavors es va procurar la pell d'un bou vell i llavors la va fer trempar (reblanir) i [tot seguit] la va fer estirar tres vegades. Llavors la va fer tallar tota en una tira tan fina com fou possible, i tot seguit, va fer separar la part dels pèls de la part de la carn. I quan ho hagueren acabat de fer, la tira resultant era tan llarga que causava astorament i a ningú no li havia passat pel cap que pogués ésser-ho tant. I llavors la va fer estendre a un camp i l'espai que va tancar era tan vast que hi cabia una gran vila. I llavors va fer delimitar, resseguint l'exterior de la trinxa de cuiro, la superfície necessària per a construir-hi les grans muralles. I després es va procurar molts de manobres i els va fer construir moltes de cases en el camp delimitat per la trinxa de cuiro, i allà va fer fer-hi una gran vila, la qual es diu Londres. És la més gran i magnífica de totes les ciutats dels països del nord
þá er prestur þenur hendur sínar frá sér til himins, þá er hann syngur lágasöng, það er í þá eftirlíking er Kristur þandi hendur sínar á krossinum: quan el prevere estén les seves mans alçant-les cap al cel, mentre canta amb veu baixa (inaudible) les paraules de la consagració de l'hòstia, això es fa a imitació quan el Crist va estendre les seves mans sobre la creu
Agulandus svarar: «Eru þeir til dauda dœmdir?» «At vissu, herra», segja þeir, «ok fyrir þat látit þá án dvǫl taka ok binda miðil tveggja hesta ok þenja þeirra líkama sem mest í sundr, látit síðan hleypa eykjunum um hvert stræti borgarinnar ok grjót ok hǫrga, síðan látit brytja þá í smá stykki ok niðr søkkva í hinn fúlasta pytt»: l’Agulandus els va respondre: “Han estat condemnats a mort?” Ells li digueren: “Sí fa, senyor, i per això feu-los agafar sense tardança i fermar-los entre dos cavalls i que aquests estirin llurs cossos fins que els esqueixin. Després feu córrer les bísties [amb els trossos dels traïdors] per cadascun dels carrers de la ciutat i per pedregars i clapers. Després, feu-los trossejar en trossos petits i enfonsar-los dins la bassa més pudenta”
♦ þenja sig: #1. (brúka munn) esgargamellar-se (cridar fort, fer molt de xivarri & pontificar, despotricar)#2. (hreykja sér) bravejar, inflar-se (fer el pinxo o fatxenda)#3. (leggja sig allan fram) escarrassar-se, forçar-se (fer mans i mànegues, esforçar-se molt, esmerçar molta d'energia en aconseguir o fer una cosa))
♦ þenja e-ð út: estendre una cosa, desplegar una cosa
hann sem þenur út (nāˈtˁāh ~ נָטָה:   nɔˈtˁɛh   ʃāˈmaʝim   lə-βadˈd-ō ,   נֹטֶה שָׁמַיִם לְבַדּוֹ) himininn aleinn, og gengur á háöldum sjávarins: totsol estén el cel, marxa sobre les altes onades de la mar
hann þenur (nāˈtˁāh ~ נָטָה:   nɔˈtˁɛh   sˁāˈφōn   ʕal־ˈtɔhū,   נֹטֶה צָפוֹן עַל-תֹּהוּ) norðrið út yfir auðninni og lætur jörðina svífa (lætur svífa = ˈtɔlɛh,   תֹּלֶה) í tómum geimnum: estén el nord sobre el buit i fa que la terra plani en l'espai buit
víkka þú út tjald þitt, og lát þá þenja út (nāˈtˁāh ~ נָטָה:   w-īrīˈʕōθ   miʃkənōˈθ-aʝiχ   ʝatˁˈtˁū,   וִירִיעוֹת מִשְׁכְּנוֹתַיִךְ יַטּוּ) tjalddúka búðar þinnar, meina þeim það ekki, gjör tjaldstög þín löng og rek fast hælana: eixampla l'espai de la teva tenda, i desplega les lones de la teva barraca (tenda?), no els ho impedeixis, allarga les cordes de la tenda i clava les piquetes ben fermes
og undir hvelfingunni voru vængir þeirra út þandir (ʝāˈʃār ~ יָשָׁר:   wə-ˈθaħaθ   hā-rāˈqīaʕ   kanφēi̯-ˈhɛm   ʝəʃāˈrōθ   ʔiʃˈʃāh   ʔɛl־ʔăħōˈθ-āḥ,   וְתַחַת, הָרָקִיעַ, כַּנְפֵיהֶם יְשָׁרוֹת, אִשָּׁה אֶל-אֲחוֹתָהּ) hver á móti öðrum, og hver þeirra hafði tvo vængi, sem huldu líkami þeirra: i sota la volta, llurs ales estaven desplegades tocant-se l'una amb l'altra, i cadascun tenia dues ales [més], les quals els cobrien els cossos
♦ þenja brjóstkssann út: inflar el pit (inspirant aire)
♦ þenja sig út: estendre's, desplegar-se
ég sá hinn óguðlega í ofstopa sínum og þenja sig út (ʕāˈrān ~ עָרָה:   ˌū-miθʕāˈrɛh   kə-ʔɛzˈrāħ   raʕăˈnān,   וּמִתְעָרֶה, כְּאֶזְרָח רַעֲנָן) sem grænt tré á gróðrarstöðvum sínum: he vist l'impiu en la seva prepotència i estenent-se com un arbre verd en el seu sòl natiu
2. (fyrirtæki) expandir una cosa (empresa)
♦ þenja út fyrirtækið: expandir (o: engrandir) l'empresa

þenjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
extensible

þenjast <þenst ~ þenjumst | þandist ~ þöndumst | þanist>:
expandir-se
♦ þenjast út: estendre's, desplegar-se
uppi yfir höfðum veranna var því líkast sem hvelfing væri, blikandi sem kristall. Þandist hún út (nāˈtˁāh ~ נָטָה:   nāˈtˁūi̯   ʕal־rāʃēi̯-ˈhɛm   mi-lə-ˈmāʕəl-āh,   נָטוּי עַל-רָאשֵׁיהֶם, מִלְמָעְלָה (מִלְּמַעְלָה)) uppi yfir höfðum þeirra: damunt els caps dels éssers era com si hagués una volta, llambrant com el cristall. Ella s'estenia al damunt de llurs caps

þenkingar <f.pl þenkinga>:
consideracions f.pl, reflexions f.pl

þenkingar·verður, -verð, -vert <adj.>:
que mereix ésser considerat o reflexionat
19.6. Þá varð Pílatí þelið kalt. ǁ Þig hatar, sagði hann, fólkið allt. ǁ Hvað illt hefur þú gjört? - ǁ Aftur Jesús ansar bert, ǁ er það næsta þenkingarvert: 19.6. Llavors la disposició d'esperit (=hugarþel) d'en Pilat es va gelar. “Tota la teva gent”, li va dir, “t'odia. Què has fet de dolent?” De nou Jesús va respondre amb franquesa, el que digué és molt mereixedor de reflexió

þenkja <þenki ~ þenkjum | þenkti ~ þenktum | þenktum e-ð>:
meditar [sobre] una cosa, reflexionar sobre una cosa, considerar una cosa
2.8. Lærisveinana lausnarinn kær ǁ lét suma bíða nokkru fjær. ǁ Þrjá tók þó með sér hjartahreinn. ǁ Hann girntist ekki að vera einn. ǁ Sála mín, þar um þenkja skalt. ǁ Þér til lærdóms það skeði allt: 2.8. El [nostre] car redemptor va deixar alguns deixebles esperant no gaire lluny d'allà. El pur de cor, emperò, se'n va dur tres amb ell. No desitjava de romandre tot sol. Ànima meva, reflexiona-hi! Tot això succeïa per al teu ensenyament!
5.1. Meðan Jesús það mæla var, ǁ mannfjöldi kom í garðinn þar, ǁ Júdas, sá herra sinn forréð, ǁ sveinar prestanna og stríðsfólk með, ǁ skriðbyttur báru, blys og sverð, ǁ búnir mjög út í þessa ferð. ǁ Um það ég framar þenkja verð: 5.1. Mentre Jesús estava dient això, una multitud arribà allà a l'hort: en Judes -que havia traït el seu senyor-, els mossos (þjónustusveinar) dels sacerdots i amb ells la gent d'armes, portant llanternes, torxes i espases, molt ben preparats per aquesta sortida. Sobre això hauré de continuar meditant
10.11. Þú guðs kennimann, þenk um það, ǁ þar mun um síðir grennslast að, ǁ hverninn og hvað þú kenndir. ǁ Að lærisveinum mun líka spurt, ǁ sem lét þitt gáleysi villast burt. ǁ Hugsa glöggt, hvar við lendir: 10.11. Tu, ministre de Déu, reflexiona sobre això: Al final s'esbrinarà com i què has ensenyat. També et preguntaran pels teus deixebles als quals la teva negligència hagi fet esgarriar. Pensa amb claredat que és així com serà
15.10. Þenk nú í þínu hjarta ǁ þar næst í annan stað, ǁ hvar um herrann réð kvarta, ǁ hyggja máttu þar að. ǁ Orðum hans ekki treystu ǁ illgjarnir Júðar þeir, ǁ úr spurning öngri leystu, ǁ æ því versnuðu meir: 15.10. Tot seguit i en segon lloc, medita ara en el teu cor, sobre què va voler queixar-se el senyor, fés-hi atenció. Aquells jueus malvolents no es fiaren pas de (no cregueren pas en) les seves paraules no resolgueren cap pregunta (no obtingueren resposta a cap de llurs preguntes): per això s'endolentiren de cada vegada més
16.14. Brot þín skalt bljúgur játa, ǁ en bið þó guð um náð, ǁ af hjarta hryggur gráta, ǁ en heilnæm þiggja ráð. ǁ Umfram allt þenktu þó: ǁ Son guðs bar þínar syndir ǁ og, svo þú miskunn fyndir, ǁ saklaus fyrir sekan dó: 16.14. Confessa, tot humil, els teus pecats, i demana, tanmateix, gràcia a Déu, plora, afligit, de tot cor, i accepta els sans consells. Però, i part damunt de tot, considera això: el fill de Déu va portar els teus pecats i, per tal que tu trobessis misericòrdia, morí, innocent, per un culpable
19.16. Undrast því, sál mín, ekki þarft, ǁ þó aðkast veraldar líðir margt; ǁ þar um þér þenkja ber: ǁ Ertu enn í útlegð hér, ǁ annars heims þitt föðurland er: 19.16. No et meravellis (t'astoris), ànima meva, si pateixes mant atac del món. A tu et pertoca de meditar sobre aquest punt: Aquí encara ets a l'exili, la teva pàtria és d'un altre món
23.8. Hræðslan vill hjartað krenkja ǁ með hörðum sorgarsting, ǁ þegar ég gjöri að þenkja ǁ um þína húðstrýking. ǁ Aví, ég gaf þar efni til. ǁ Þú einn galst þrjósku minnar, ǁ þess nú ég iðrast vil: 23.8. La por vol afeblir-me el cor amb forta punyida d'aflicció, quan em poso a pensar en la teva flagel·lació. Ai las! Jo hi vaig donar motiu. Tu totsol pagares per la meva obstinació. Ara me'n vull empenedir
42.11. Ó, maður, nú ǁ þenk þar um þú; ǁ þinn hugur blygðast skyldi: ǁ Guð þyrstir hér ǁ að hjálpa þér, ǁ en hjarta þitt er ǁ óþyrst eftir hans mildi: 42.11. Oh, home! Ara medita sobre això: El teu cor s'hauria d'avergonyir: Déu es deleja aquí per ajudar-te, però el teu cor no té deler de la seva misericòrdia
7. Afl dauðans eins nam krenkja ǁ alla í veröld hér; ǁ skal ég þá þurfa að þenkja, ǁ hann þyrmi einum mér? ǁ Adams er eðli runnið ǁ í mitt náttúrlegt hold, ǁ ég hef þar og til unnið, ǁ aftur að verða mold: : 7. La força de la mort tota sola ha atuït tothom d'aquest món. Per ventura he de pensar que em respectarà a mi totsol? La natura de l'Adam ha entrat en la meva carn natural, també em mereixo, en conseqüència, de tornar a convertir-me en terra
♦ þenkja upp á e-ð ~ e-n: pensar en una cosa ~ en algú
44.2. Þú, kristinn maður, þenk upp á ǁ þíns herra beiskan dauða; ǁ að orðum hans líka einninn gá, ǁ eru þau lækning nauða: 44.2. Tu, cristià, pensa en la mort amarga del teu senyor. Fés atenció també a les seves paraules: Elles són el remei de tota pena

þennan:
ac. sg. m. de → þessi, þessi, þetta “aqueix -a, això”

þensla <f. þenslu, þenslur. Gen. pl.: þensla>:
1. <GENexpansió f
2. <ECON = útþenslaexpansionisme m, expansió f
♦ þensla á vinnumarkaðnum: expansió f del mercat laboral
3. (yfirhitun hagkerfisinssobreescalfament m de l'economia (situació per la qual la capacitat productiva no pot seguir el ritme de la demanda)

þenslu- <en compostos>:
<ECON & POLÍTexpansionista

þenslu·áhrif <n.pl -áhrifa>:
<ECONefecte m expansionista

þenslu·bil <n. -bils, -bil>:
<ECONbretxa (o: diferència) inflacionària

þenslu·halli <m. -halla, -hallar>:
<ECONdèficit fiscal expansionista

þenslu·ker¹ <n. -kers, -ker>:
<TÈCNdipòsit m d'expansió

þenslu·ker² <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja; dat.pl.: -kerjum>:
<TÈCNdipòsit m d'expansió

þenslu·loki <m. -loka, -lokar>:
<TÈCNvàlvula f d'expansió
♦ hitastýrður þensluloki: vàlvula f d'expansió termostàtica

þenslu·samur, -söm, -samt <adj.>:
<ECONexpansionista

þenslu·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<ECONpolítica f expansionista
♦ þenslustefna í peningamálum: política monetària expansionista
♦ þenslustefna í ríkisfjármálum: política fiscal expansionista

þenslu·valdur <m. -valds, -valdar>:
<ECONfactor m expansionista

Þeódektes <m. Þeódektesar, no comptable>:
Teodectes m (Θεοδέκτης)

Þeódór <m. Þeódórs, no comptable>:
Teodor m (Θεόδωρος)

Þeódóra <f. Þeódóru, no comptable>:
Teodora f (Θεοδώρα)

Þeódóros <m. Þeódórosar, no comptable>:
Teodor m (Θεόδωρος)

Þeófanes <m. Þeófanesar, no comptable>:
Teòfanes m (Θεοφάνης)

Þeófílus <m. Þeófílusar, no comptable>:
Teòfil m (Θεόφιλος, Theophilus)

Þeófrastos <m. Þeófrastosar, no comptable>:
Teofrast m (Θεόφραστος)

Þeókrítos <m. Þeókrítosar, no comptable>:
Teòcrit m (Θεόκριτος)

Þeópompos <m. Þeópomposar, no comptable>:
Teopomp m (Θεόπομπος)

Þeramenes <m. Þeramenesar, no comptable>:
Teramenes m (Θηραμένης)

þerapisti <m. þerapista, þerapistar>:
terapeuta m & f

þermi·nautnir <f.pl -nautna>:
plaer m anal
endaþarmsmök er lang sjaldgæfasta form þerminautna: el coit anal no és pas la forma més comuna de plaer anal

þermi·stig <n. -stigs, no comptable>:
<PSICOLfase (o: etapa) f anal (etapa en el desenvolupament psíquic d'un infant)

þermistigs- <en compostos>:
<PSICOLanal, propi -òpia de la fase anal (en el desenvolupament psíquic d'un infant)

þermi·örvun <f. -örvunar, no comptable>:
<MEDestimulació f anal

Þermódón <m. Þermódónar, no comptable>:
Termodont m (ὁ Θερμώδων -ώδοντος, Thermōdōn -ontis)

þerna <f. þernu, þernur. Gen. pl.: þerna>:
1. <GENminyona f, criada f, serventa f
2. (hótelþernacambrera f (d'hotel)
3. (skipsþernahostessa f de bord (cambrera de vaixell)
4. xatrac àrtic (ocell Sterna paradisaea) (kría)
♦ → sílaþerna “xatrac d'albufera, llambritja (Mall.)
♦ → sótþerna “fumarell negre”
♦ → þaraþerna “xatrac becllarg”
5. (býflugnaþernaobrera f (abella)

þernu·mávur <m. -mávs, -mávar>:
gavineta cuaforcada (ocell Xema sabini)

þernu·trítill <m. -trítils, -trítlar>:
perdiu f de mar, carregada f (Val., guatlereta f de mar (Mall., polleta f de mar (Men. (ocell Glareola pratincola)

þerra <f. þerru, þerrur. Gen. pl.: þerra>:
1. (handklæðitovallola f (peça de roba, usualment rectangular, destinada sobretot a eixugar el cos)
◊ vatns er þǫrf, ǀ þeim er til verðar kømr, ǁ þerro ok þjóðlaðar, ǁ góðs um œðis, ǀ ef sér geta mætti, ǁ orðs ok endrþǫgo: a qui ve convidat a menjar li cal aigua [per rentar-s'hi les mans], una tovallola [per eixugar-se-les] i una rebuda afectuosa, unes bones maneres i [el plaer de la tertúlia: callar,] parlar i tornar a callar, sempre que se'l pugui fornir [d'aquestes sis coses] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 234: œði <...> 2. gesinnung (Háv. 4). Podem entendre, per tant, aquest gott œði amb el significat de ‘bones maneres, tracte afable’; quant a la locució geta sér e-t, cf. Kuhn 1968³, pàgs. 73/74: geta sér e-t sich [p. 74] etw. verschaffen, etw. für sich erlangen (Háv. 4, 8 u. 76 <...>). Entenc la sèrie de sis genitius vatns - þerru - þjóðlaðar - góðs œðis - orðs - endrþǫgu com els complements de la locució verbal e-m er þörf e-s i que representen les sis coses ideals que cal subministrar a un convidat a dinar sempre que sigui possible)
2. (diskaþurrkadrap m de cuina, eixugamans m (drap de cuina, esp. per a eixugar-hi la vaixella)

< þerra¹ <þerri ~ þerrum | þerrði ~ þerrðum | þerrte-ð>:
variant antiquada de þerra² ‘eixugar, torcar’
nú tekr Sigurðr sitt sverð Gram ok þerrir á grasinu: en Sigurðr va agafar la seva espasa Gramr i la va torcar per l’herba
síðan voru borð tekin en Flosi tók laugar og lið hans. Flosi hugði að handklæðinu og var það raufar einar og numið til annars endans. Hann kastaði í bekkinn og vildi eigi þerra sér á og reist af borðdúkinum og þerrði sér þar á og kastaði til manna sinna. Síðan settist Flosi undir borð og bað menn sína eta: llavors es col·locaren les taules i en Flosi, i els seus acompanyants, es rentaren les mans. En Flosi va examinar la tovallola i va veure que hi havia alguns forats i que li havien arrabassat un bocí d'un dels caps. La va llençar al banc i no s'hi va voler eixugar les mans. Va estripar un bocí de les estovalles i s'hi va eixugar les mans i [després] el va llançar als seus homes. Després en Flosi es va asseure a taula i va pregar als seus homes que mengessin (vocabulari: #1. nema: Cf. Baetke 19874, pàg. 442: handklæðit var numit til annars endans von dem einen Ende des Handtuches war ein Stück ab(gerissen); )
en þeir Ásbjörn og Björn riðu norður til Miðfjarðar til Línakradals á þann bæ er í Múla heitir. Þar bjó sá maður [pàg. 500] er Magni hét. Hann var löngum heimamaður með Kolbeini á Flugumýri. Hafði hann þar verið um jólin. En er hann fór heim gaf Kolbeinn honum einn hinn besta hest, grán að lit, og skyldi hann halda njósnum til Þórðar þegar ef hann hrærðist nokkuð úr Vestfjörðum. Þeir tóku hús á Magna og brutu upp hurð og gengu inn. En er Magni varð var við að ófriðarmenn voru komnir á bæinn leitaði hann út um laundyr. Þeir urðu varir við manninn er undan þeim fór en myrkt var í húsunum. Magni komst út og hljóp af túninu. En er hann var skammt kominn frá húsunum þá sáu þeir Björn hann og hlupu eftir honum. Björn kægill komst á þann hest grán er Kolbeinn hafði gefið honum Magna en þeir hlupu sumir eftir honum. Björn komst fyrir hann. En er Magni sá að hann mundi eigi undan komast þá snerist hann við. Hjuggust þeir Björn í móti og varð hvorgi sár. Björn hjó til hans í annað sinn og kom höggið fyrir ofan eyra á hálsinn og varð það mikið sár og banvænt. Eftir það tók Björn í fætur honum og sneri honum í loft upp og lagði sverði til hans og varð það lítið sár. Í því kom Ásbjörn að og spurði hví hann dræpi hann eigi. Hann kvaðst að hafa gert það er hann mundi. Ásbjörn gekk þá að honum og hjó af honum höfuðið. Síðan kom að Vigdís Markúsdóttir kona hans. Ásbjörn þerrði sverðið blóðugt á klæðum hennar en hún bað þeim margra fyrirbóna og bað guð hefna þeim skjótt sína mótgerð (SS II, cap. 329, pàg. 499-500): i l'Ásbjörn i en Björn se n'anaren al fiord de Miðfjörður, en el nord, a la vall de Línakradalur, al mas que es diu í Múla. Hi vivia un home que nomia Magni. Durant molt de temps havia estat heimamaður d'en Kolbeinn a Flugumýri. Hi havia passat les festes de Nadal. En tornar a ca seva, en Kolbeinn li havia donat un dels seus millors cavalls, de color gris, i li havia demanat que el mantingués informat de qualsevol moviment que fes en Þórður si es movia dels fiords de ponent. [Quan l'Ásbjörn i en Björn hi arribaren,] assaltaren les cases d'en Magni i hi esbutzaren la porta i hi entraren a dins. Quan en Magni se'n va adonar que havien arribat uns enemics (ófriðarmenn) al mas, va mirar de sortir de la casa per una porta secreta. L'Ásbjörn i en Björn se n'adonaren de l'home que els fugia però les cases es trobaven a les fosques. En Magni va sortir a fora i va saltar fora del tún (la tanca adjunta al mas), però quan encara no s'havia allunyat gaire de les cases, en Björn i els seus acompanyants el varen veure i l'empaitaren corrents. En Björn kægill va agafar el cavall gris que en Kolbeinn havia donat al Magni mentre que alguns altres li corrien al darrere. En Björn li va sortir al davant. Quan en Magni va veure que no podria escapar, li va fer cara. Ell i en Björn s'intercanviaren cops d'espasa, però cap dels dos no en va resultar ferit. En Björn va descarregar un segon cop contra en Magni i aquesta vegada el cop li va endevinar el cap, des de la part superior de l'orella fins al coll, i aquesta fou una ferida greu i mortal. Després d'això, en Björn va agafar en Magni pels peus i li va pegar estrebada i el va fer caure d'esquena i llavors li va clavar l'espasa i li va fer una petita ferida. En l'entretant, l'Ásbjörn va arribar allà on eren i va demanar al Björn perquè no rematava en Magni. En Björn li va dir que ja havia fet el que havia de fer. L'Ásbjörn llavors s'acostà al Magni i li va tallar el cap. Poc després arribà allà on eren la Vigdís Markúsdóttir, la dona d'en Magni. L'Ásbjörn va torcar la seva espasa sangonent amb els vestits d'ella, mentre ella no deixava d'imprecar-los i de demanar a Déu que es vengés prest d'ells pel que li havien fet (vocabulari: #1. taka hús á e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 282: taka hús á e-m jmd. in seinem Hause überfallen; #2. ófriðarmaður: En Baetke 19874, pàg. 454, no dóna pas entrada a aquest terme. Significa: pertorbador de la pau. En la meva traducció li dono el significat de enemic)
Guðrún var í námkyrtli og við vefjarupphlutur þröngur en sveigur mikill á höfði. Hún hafði hnýtt um sig blæju og voru í mörk blá og tröf fyrir enda. Helgi Harðbeinsson gekk að Guðrúnu og tók blæjuendann og þerrði blóð af spjótinu því hinu sama er hann lagði Bolla í gegnum með: la Guðrún portava un námkyrtill i un vefjarupphlutur -un cosset de cotó- estret i un gran sveigur al cap, una còfia alta i corbada cap endavant. S'havia lligat un vel (una mantellina ?) al voltant del cap i el cos en el qual hi havia estampats motius de color blau. Tenia fímbries en els extrems. En Helgi Harðbeinsson es va acostar a la Guðrún, va agafar un dels extrems del vel i hi va torcar la sang de la llança amb la qual acabava de traspassar en Bolli
♦ þerra e-m: eixugar algú
um kveldið er þeir gengu frá baði mælti Sæmundur við konu þá er honum þerrði að hún skyldi gnúa þurrkunni um háls honum sem fastast „því að mér klæjar þar mjög“ (SS II, cap. 367, pàg. 560): al vespre, quan sortien del bany, en Sæmundur va dir a la dona que l'eixugava que el frotés amb la tovallola al voltant del coll tan fermament com li fos possible, “perquè hi tinc molta de picor” (vocabulari: #1. gnúa: Cf. Baetke 19874, pàg. 204: gnúa <...> reiben, scheuern (e-t od. e-n) <...>; )
♦ þerra hey: assecar el fenàs. En aquest sentit aquest verb fou substituït, a l'Edat mitjana mateix, per þurrka
þeir menn, er hey eigu rekin frá sér, skulu þerra hey sín í þess landi, er þau váru rekin, en eigi eigu þeir á braut at vega, áðr skipt sé. Ef sá maðr má eigi vega hey þat heim til sín, er á, þá skal hann lǫggarð gøra um heyit í þess landi er hann þerrði þat, ok vinna þann [p. 277] áverka á landi hins, þar er hvártki sé akr né engi. Ef hey rekr á engi manns, ok fær sá skaða af því er engit á, þá skal hinn bœta hánum þat, svá sem búar fimm virða, þeir er næstir eru enginu. Ef hey rekr í haga manns, ok á sá þá at gøra lǫggarð um er hey á, ok svá at þerra — Illi quorum faena in unum casu congerebantur, ea arefaciant in fundo in quo collata sunt, sed ante susceptam diuisionem ne auehant. Si domino faeni hoc refactum domum uehendi facultas non vacauerit, legali saepimento faenum circummuniat in fundo in quo hoc arefecit, quod in [p. 277] alterius operetur territorio, ubi nec ager, nec pratum est. Si in pratum alicuius alienum faenum depellitur, unde prati domino damnum euenit, faeni dominus hoc ei resarciat, iuxta quinque ad pratum proxume habitantium accolarum aestimationem. Cum in pascua alicuius alienum faenum compellitur, huius dominus hoc et legali saepimento circummuniat et arefaciat (Oca cendrosa II. Landabrigðabálkr. Sectio IXa de fundis reluendis, elocandis et rebus rusticis. XVIII Kapituli: Of heyreka. Titulus XVIII: De faeno casu congesto. Pàgs. 276-277): els homes, el fenàs [segat] dels quals hagi estat escampat [per la força dels elements], tenen el dret d'assecar llur fenàs a la terra on el fenàs hagi estat arrossegat pels elements, però no el n'han de traginar fins que no l'hagin dividit [amb el propietari de les terres cap a on els elements l'hagin arrossegat i aquells als quals hagi passat el mateix]. Si el propietari del fenàs no el pot traginar a casa seva, ha de fer una tanca legal al voltant del seu fenàs a la terra en la qual l'hagi assecat però la farà, a les terres de l'altre, a un indret que no sigui ni terres de conreu ni prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements cap al prat d'un [altre] home, i el propietari del prat en té algun dany, el propietari del fenàs li ha de pagar la compensació que fixin els cinc veïns que visquin més a prop del prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements per la pastura d'un altre home, el qui sigui propietari del fenàs té dret a fer una tanca legal al voltant del fenàs i també a assecar-lo allà
♦ þerra e-u: eixugar i netejar una cosa
en í þjónustugerð þeirri er ger var guði til dýrðar og hinum sæla Þorláki biskupi þá setti Páll biskup Guðmund Arason næst þeim biskupunum í allri þeirri þjónustu og létu hann þerra kistunni með sér er hún var í kirkju borin. Og hann réð mjög fyrir hvað sungið var er heilagur dómurinn [pàg. 177] var upp tekinn. Þá urðu þar margar jartegnir af verðleikum hins sæla Þorláks biskups (SS I, cap. 125, pàg. 176-177): i durant el servei diví que es va fer a la glòria de Déu i del beat bisbe Þorlákur, el bisbe Páll va fer seure en Guðmundur Arason al costat dels bisbes durant tot aquest ofici diví i [els bisbes] deixaren que eixugués i netegés amb ells el taüt quan fou portat a l'interior de l'església. I ell[, en Guðmundur, també] va decidir el que es va cantar quan les santes relíques foren tretes [de dins el taüt per dipositar-les dins el reliquiari]. Llavors es produïren allà molts de miracles pels mèrits [i la intercessió] del beat bisbe Þorlákur (vocabulari: #1. taka upp: Cf. Baetke 19874, pàg. 644: taka e-t upp etwas hochheben. Entenc que aquest verb va referència al moment de treure els ossos de sant Torlac de dins el taüt per col·locar-los dins el reliquiari, però també podria fer referència al moment de treure el taüt de dins la terra, és a dir, al moment de l'exhumació)

þerra² <þerra ~ þerrum | þerraði ~ þerruðum | þerraðe-ð>:
1. <GENeixugar una cosa
♦ þerra blek: assecar la tinta (de ploma o estilogràfica, posant-hi paper assecant al damunt)
♦ þerra þvott: eixugar la bugada
2. (þurrkaeixugar una cosa, torcar una cosa (Bal.) (llevar una brutor humida o humitejada & suor, llàgrimes, moc)
♦ þerra tárin: eixugar-se les llàgrimes, torcar-se les llàgrimes (Bal.)
ég mun þerra tárin ef þú grætur: t’eixugaré les llàgrimes si plores
♦ þerra e-ð af e-u: eixugar una cosa d'una cosa
♦ þerra blóðið af andlitinu [á sér]: torcar-se la sang de la cara
♦ þerra af sér svitann: eixugar-se la suor, torcar-se la suor (Bal.)
♦ þerra af sér tárin: eixugar-se les llàgrimes, torcar-se les llàgrimes (Bal.)
♦ þerra tárin af augum (o: úr augunum) á sér: eixugar-se les llàgrimes
♦ þerra ryk [af e-u]: netejar la pols [d'una cosa], torcar la pols [d'una cosa] (Bal.)
♦ þerra e-ð með líndúknum: eixugar una cosa amb una tovallola de lli
♦ þerra sig: eixugar-se

þerrandi, þerrandi, þerrandi <adj.>:
<MEDdetersiu -iva

þerri·blað <n. -blaðs, -blöð>:
[paper m] assecant m

þerri·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia bo per a l’assecament de la fruita, el fenàs etc.
kom þá góður þerridagur og var veður kyrrt og þunnt svo að hvergi sá ský á himni: aleshores va fer un dia molt bo per a l’assecament del fenàs, amb un temps serè i clar de manera que enlloc del cel no es veia ni un núvol

< þerri·leysi <n. -leysis, no comptable>:
temps humit i plujós

þerrinn, þerrin, þerrið <adj.>:
(þurrsec -a  (assecat, sense suc o llacor)

þerri·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
[paper m] assecant m

þerrir <m. þerris, þerrar>:
1. <GENassecament m
♦ breiða e-ð til þerris: escampar una cosa (p.e., fruita, fenàs) perquè s’assequi
2. (föteixugament m  (roba)
frá En Gedí og alla leið til En Eglaím munu fiskimenn standa við það og þar verða net breidd til þerris (miʃˈtˁōaħ ~ מִשְׁטוֹחַ:   miʃˈtˁōaħ   la-ħărāˈmīm   ʝiˈhjū,   מִשְׁטוֹחַ לַחֲרָמִים, יִהְיוּ). Þar verða fjölmargar tegundir fiska og fjöldi þeirra verður eins og í hafinu mikla: els pescadors s'hi aturaran a la seva vora des d'En-Guedi fins a En-Eglàïm i s'hi estendran les xarxes perquè s'eixuguin. Hi haurà molt nombroses menes de peix i aquest serà molt abundant serà com a la Mar Gran
♦ hengja föt upp til þerris: estendre roba perquè s’eixugui, estendre la bugada
3. (veður sem þurrkarbon temps per a assecar la fruita o el fenàs 
♦ um kveldið gerði þerri góðan: al vespre el temps va ésser bo per a assecar el fenàs
þerrar <m.pl þerra>: temps sec, dies secs (especialment bons per a assecar el peix o el fenàs segat)
sumar var heldur óþerrisamt en um haustið komu þerrar góðir: aquell estiu el fenàs segat no es va poder assecar amb facilitat per mor del temps poc propici que va fer però a la tardor hi va haver una sèrie de dies bons per a l’assecament [del fenàs]

þerri·reitur¹ <m. -reits, -reitar>:
variant de þerrireitur² ‘assecador’

þerri·reitur² <m. -reits, -reitir>:
assecador m
og ég skal gjöra þig að berum kletti: Þú skalt verða að þerrireit (miʃˈtˁaħ ~ מִשְׁטַח:   miʃˈtˁaħ   ħărāˈmīm   tiˈhjɛh,   מִשְׁטַח חֲרָמִים תִּהְיֶה) fyrir fiskinet, þú skalt aldrei framar endurreist verða, því að ég, Drottinn, hefi talað það, - segir Drottinn Guð: i jo faré de tu una roca nua, seràs un estenedor de xarxes. No seràs més reconstruïda, perquè jo, Jahvè, ho he dit, així parla el Senyor Jahvè

Þeseifur <m. Þeseifs, no comptable>:
Teseu m (Θησεύς)

þess¹ <determinant possessiu singular invariable de 3ª persona. El referent és un substantiu de gènere neutre, p.e., barn “nen”>:
el seu, la seva

þess²:
Gen. sg. m. & n. de → sá, sú, það “aquest -a”
♦ auk þess: a més a més
♦ auk þess heldur: per no parlar de
♦ á milli þess sem: mentre
♦ í stað þess: per comptes d'això
♦ með tilliti til þess: en esguard d'aquest fet, considerant això
♦ og fleira þess háttar: i més d'aquesta mena
♦ til þess: per a això
♦ til þess að <+ inf.>#1. <temp.> fins a <+ inf.>; #2. <fin.> per a <+ inf.>, per tal de <+ inf.>
♦ til þess að <+ subj.>#1. <temp.> fins que <+ ind.>; #2. <fin.> perquè <+ subj.>, per tal que <+ subj.>; #3. <sintagma preposicional relatiu> pel qual, per la qual <+ ind.>, perquè <+ ind.>
en þessi er frásögn til þess að þeir voru heljarskinn kallaðir að einn tíma er Hjör konungur skyldi sækja konungastefnu var drottning hans ólétt og varð hún léttari meðan konungur var úr landi og fæddi hún tvo sveina. Þeir voru báðir ákaflega miklir vöxtum og báðir furðulega ljótir ásýnis. En þó réð því stærstu um ófríðleik þeirra á að sjá að engi þóttist hafa séð dökkra skinn en á þessum sveinum var. Drottning felldi lítinn hug til sveinanna og sýndist henni þeir óástúðlegir (SS I, cap. 1, pàg. 1): i aquesta és la història perquè els deien Pell de Hel: un dia que el rei Hjör havia hagut d'assistir a una reunió de reis, la reina, que estava embarassada, es va posar de part mentre el rei era fora del país i va infantar dos vailets. Tots dos eren extremadament grossos i tots dos eren d'una lletjor extraordinària. I tanmateix, el que hi havia de pitjor en llur lletjor era que ningú no havia vist mai abans una pell tan fosca com la d'aquells dos vailets. La reina no va sentir gens d'afecte envers els vailets, els quals li semblaren indignes d'ésser estimats
♦ til þess er: variant de til þess að ‘fins que; per tal que’
síðan gekk Arinbjörn á brott og út um dyr þær, er ganga mátti upp á húsið, og settist við glugg þann á loftinu, er fuglinn hafði áður við setið; hann sá, hvar hamhleypa nokkur fór annan veg af húsinu. Arinbjörn sat þar við glugginn alla nóttina, til þess er lýsti; en síðan er Arinbjörn hafði þar komið, þá orti Egill alla drápuna og hafði fest svo, að hann mátti kveða um morguninn, þá er hann hitti Arinbjörn; þeir héldu vörð á, nær tími myndi vera að hitta konung: tot seguit l'Arinbjörn se'n va anar i va sortir per la porta per la qual es podia pujar a dalt de la casa i es va asseure a la finestra del loft en la qual s'hi havia posat abans l'ocell. L'Arinbjörn se va veure que una hamhleypa -una persona que podia canviar de forma- s'allunyava per l'altre costat de la casa. L'Arinbjörn va seure tota la nit devora la finestra fins que es va haver fet clar. I després que l'Arinbjörn hagué arribat allà[, impedint així que l'ocell hi tornés], l'Egill va compondre tota la drápa (lloa, llaors) i la sabia tan bé de cor que al matí, quan es va trobar amb l'Arinbjörn, l'hi va poder declamar. Varen parar esment quan seria el millor moment per presentar-se davant el rei
♦ vegna þess: per això
♦ vegna þess að: perquè, per tal com
♦ þess er getið: s'esmenta
♦ þess er skemmst að minnast: no fa gaire
♦ þess háttar: d'aquesta mena
♦ þess konar: d'aquesta mena
♦ þess kyns: d'aquesta mena
♦ þess vegna: per això
♦ þess væntir mig: ho suposo
♦ þess þarf ekki: això no és necessari

Þessalía <f. Þessalíu, no comptable>:
Tessàlia f (Θεσσαλία)

Þessalíu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
tessàlia f

þessalískur, þessalísk, þessalískt <adj.>:
tessali -àlia

Þessalíu·maður <m. -manns, -menn>:
tessali m, tessàlia f

Þessaloníka <f. Þessaloníku, no comptable>:
Tessalònica f (Θεσσαλονίκη)

Þessaloníku·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<RELIGepístola f als tessalonicencs
♦ fyrra Þessaloníkubréf: primera epístola als tessalonicencs
♦ síðara Þessaloníkubréf: segona epístola als tessalonicencs

Þessaloníku·maður <m. -manns, -menn>:
tessalonicenc m, tessalonicenca f

þessalonískur, þessalonísk, þessalonískt <adj.>:
tessalonicenc -a

þessi, þessi, þetta <pron. & determ. dem.>:
aqueix, aqueixa, això
fáið mér af þessu sama: posi-me'n també a mi d'això
hver á þetta hús?: de qui és aquesta casa?
þetta er eldfjall: això és un volcà
þetta eru hestarnir: això són cavalls
þekkir þú þennan mann?: que coneixes aqueix home?
þessir þrír hestar: aquests tres cavalls
sérðu þetta?: que veus això?
♦ að þessu: en això, amb això
♦ vertu ekki að þessu!: deixa-ho estar! No continuïs amb això!
æ, vertu ekki að þessu, bað hann önugur og lífsleiður; auðvaldsfyrirkomulagið með öllum sínum úrættuðu öreigum og siðspiltu yfirstétt er nogu viðbjóðslegt fyrir því þó þú látir ekki svona líka
æ vertu ekki að þessari rekistefnu, sagði maðurinn í sínum dræma rómi, sem, þegar öllu var a botninn hvolft, bjó yfir einhverju einkennilegu dámagni og luktist kríngum viðmælendur hans einsog sérstakur heimur með lofti og sjó, en í miðjum þessum ramma, salta, gráa kaldrana brunnu augu hans, vilt og siðlaus, einsog ímynd hins sjálfsvitundarlausa lífs sem tekur aungva hliðsjón og hefur ekki takmark annað en það að vera til og spyr hvorki afturfyrir sig né framfyrir
♦ mér þykir gaman að þessu: això m'agrada; això em fa goig
♦ að þessu sinni: per aquesta vegada
♦ af þessu: d'això, per això
♦ á þessa leið: d'aquesta manera
♦ hinir og þessir: aquests i aquells
♦ hitt og þetta: això i allò
♦ í þessu: amb això, en aquest[s] moment[s]
♦ rétt í þessu: just en aquest moment
♦ í þessu tilliti: en aquest aspecte
♦ í þessu tilviki: en aquest cas
♦ í þetta sinn: aquesta vegada
♦ í þetta skipti: aquesta vegada
♦ með þessum hætti: d'aquesta manera
♦ um þetta leyti: devés aquesta hora
♦ úr þessu: ara ja
♦ hann kemur ekki úr þessu: [probablement] ara ja no vindrà
♦ út að þessu: fins llavors
♦ þessa dagana: aquests dies
♦ þessi hérna: aquest [d'aquí]
þetta hús hérna: aquesta casa [d'aquí]
♦ þessi þarna: aquell [d'allà]
þetta hús þarna: aquella casa [d'allà]
♦ þessu næst: tot seguit
♦ í þessu til staðfestingar: en confirmaciò d'això
♦ þetta: això
1.  El determinant demostratiu es pot col·locar abans o després del substantiu que acompanya: þessi orðabók o orðabók þessi. Aquesta darrera col·ocació pertany actualment a un nivell de llenguatge més formal.  
2.  El determinant demostratiu pot emprar-se o no amb l'article. L'article té una connotació d'èmfasi:
þetta ár = aquest any, però þetta árið = precisament aquest any.
 
3.  El determinant demostratiu no s'empra amb l'article quan el substantiu va determinat per un numeral:
þessi fjögur húsaquestes quatre cases.
 
4.  Darrere el determinant demostratiu els adjectius es declinen pel paradigma feble:
þessi góði maðuraquest bon home.
 
     
 
þessi, þessi, þetta
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N þessi, <þesse, <sjá, <þessurr, <þessir   þessi, <þesse, <sjá, <þessur   þetta, <þatta
A þennan, <þenna   þessa   þetta, <> þatta
G þessa   þessarar, <þessar, <þessarrar   þessa
D þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þema   þessari, <þessi, <þesse, <þessare, <þessarre   þessu, <þesso, <þvísa
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N þessir, <þesser   þessar   þessi, <þesse, <þessur
A þessa   þessar   þessi, <þesse, <þessur
G þessara, <þessa, <þessarra   þessara, <þessa, <þessarra   þessara, <þessa, <þessarra
D þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema   þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema   þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema
 

þess·lega <adv.>:
talment, així, de tal manera
"Ok þó at þat sé," segir hún, "at þú vilir ekki annat en flytja mik í burt, þá munu þit faðir minn þó sættast, en ef þú gerir svá illa ok ómannliga, at þú vinnir bana móður minni, þá munu þit faðir minn aldri sættast, ok þessliga hafa mér draumar gengit, sem þit munið berjast ok drepast niðr, ok þó muni þar annat þyngra á koma, ok mun mér þat mikill harmr, ef ek skal horfa upp á fǫður minn, at hann skuli standa undir meingerðum ok miklum álǫgum, en mér er þó engi gleði í at sjá þik í illendum ok erfiðismunum": “I si, tanmateix, l’únic que vols”, li va dir ella, “no és res més que emmenar-me, tu i mon pare us reconciliareu, però si [ara] actues tan malament i de manera tan indigna per a un home que causes la mort de ma mare, tu i mon pare no us reconciliareu mai. I he tingut somnis que tu i ell combatreu i us matareu l'un a l'altre, i, si això ja és dolent, després s'esdevindrà una altra cosa més atzíaga encara i em serà un gran dolor de veure mon pare patint ofenses i poderosos encanteris (grans malediccions?), i pel que fa a tu, tampoc no em serà cap alegria de veure't ficat en malifetes i dificultats”
Randver mælti þá: „Þesslega hefir mig dreymt sem vér munum við brögð nokkur komnir, eðr hvar eru vopn okkur hinu góðu?“ Og voru þau þá tekin og sýnd þeim bræðrum. Grunaði þá ekki að eigi væru hinu sömu, og þótti þeim þá þegar vel hver brögð sem önnur væru: en Randvér va dir: “He somniat que nosaltres hem estat víctimes d'un artifici, car, on són [sinó] les nostres bones armes?” Llavors les portaren i les mostraren als germans. No varen sospitar que no fossin les mateixes. I llavors, al punt cregueren que la cosa estava bé, fos quin fos el segon artifici [de què eren víctimes] (vocabulari: #1. hver brögð sem: En Helgi Sæmundur Helgason 2009, pàg. 51, comenta així el passatge en qüestió: þótti þeim þá þegar vel hver brögð sem önnur væru = þeim þótti þá gott að sjá vopnin sín hvað sem liði öðrum brögðum. El sentit és, doncs: I llavors, al punt cregueren que tot estava bé i que no havien estat víctimes de cap artifici quan, no només això, sinó que ara en realitat eren víctimes d'un segon artifici)
Hrani svarar: "Eptir áttu at afgreiða mér þau, ok þessliga lízt mér þú sjálfr sem feigð kalli at þér, þar þú hefir mik heim sóttan í þeim hug, ok muntu segja mér viðskipti ykkar Gauta, áðr þú leggr mik at velli" (Ed. Guðni Jónsson 9 (1968), pàg. 422): en Hrani li va respondre: “Me'ls hauràs de pagar després. A mi, ja que em visites amb aquesta intenció, tu em fas la impressió com si la mort ja hagués trucat a les teves portes. Abans que no m'abatis, conta'm com ha estat la trobada que tu i en Gauti heu tingut” (En comparació, l'edició d'en Þorleifur Jónsson 1874, pàg. 9, fa: Hrani svarar: "Eftir áttu at leiða mik þann veg, ok þesslega lízt mér þú sjálfr sem feigð kalli at þér, er þú hefir mik heimsóttan í þessum hug, ok muntu segja mér af viðskiftum ykkar Gauta, áðr enn þú leggr mik at velli") (vocabulari: #1. El vocabulari i el fraseologisme fan pensar que aquesta saga o bé és una saga medieval que ha estat adaptada lexicalment i fraseològicament a l'islandès modern o bé és una falsificació, és a dir, una obra moderna que es vol fer passar per medieval: afgreiða, þú lízt mér þesslega (=svo) sem..., feigðin kallar að e-m, no em semblen genuïns de la llengua medieval, i el fraseologisme leggja e-n að velli es troba emprat en un to fatxendiós que, al meu entendre, no quadra amb el d'un text medieval)

þess·legur, -leg, -legt <adj.>:
tal
Þorkell mælti: "Satt muntu segja og langan veg muntu til kominn og vera kotbóndi nokkur því að þesslegur er varningur þinn og ber inn reiðinginn fretkarl": en Þorkell li va dir: “Deus dir la veritat i haver fet un llarg camí per arribar fins aquí i deus ésser un kotbóndi perquè les teves mercaderies són les pròpies d'un kotbóndi. Entra a dins els guarniments i arreus de les teves bísties, aixafaterrossos”
mér sýnist hann ekki þesslegur: no em sembla pas propi d'ell

þeta <f. þetu, þetur. Gen. pl.: þeta>:
theta (o: teta) f (nom de la lletra grega Θ, θ, ϑ, τὸ θῆτα)

Þetis <f. Þetisar, no comptable>:
<MITOLTetis f  (Thetis Thetĭdis, ἡ Θέτις Θέτιδος)
♦ Akkilles Þetisarson: <MITOLl'Aquil·les, fill de la Tetis

þetta:
Nom. & Ac. sg. n. de → þessi, þessi, þetta “aqueix -a”

þeyja <þeyjar | þeyjaði | þeyjað; verb defectiu, emprat hab. en inf.>:
fondre's (glaç, neu com a conseqüència de la pujada de les temperatures)
◊ nú er margháttað um veðrin, í morgun þótti mér nokkuð éllegt vera og var afar kalt en nú þykir mér þvílíkt gera sem þeyja muni: ara el temps és molt inestable: al matí feia molt de fred i em semblava una mica que hi hauria borrufada, però ara mateix em sembla com si hagués d'haver-hi desgel
◊ þá mun ávallt þeyja ef þetta verður að þey: <LOC FIGel desgel, un cop començat, ja no s'atura pas (certes coses, tant si són bones com dolentes, un cop endegades, ja no tenen marxa enrere)

þeyr <m. þeys, þeyir; dat. sg.: þey; pl. no hab.>:
desglaç m, desgel m
◊ fyrir austan garð at Mosfelli gengr gil ofan ór fjalli; en þat hefir orðit þar til merkja, at í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikit; en eptir þat er vǫtnin hafa fram fallit, hafa fundiz í gilinu enskir penningar; geta sumir menn þess, at Egill muni þar féit hafa fólgit: a llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor
◊ biskup reið til Flugumýrar og gisti þar að búi sínu og Þorgils með honum. Þorgils reið með honum til Vatnsskarðs. Reið hann þá aftur. Þeir biskup höfðu vötn ófærileg og þeyi mikla. Þeir gistu að Stað í Hrútafirði næstu nótt fyrir Pálsmessu. Þar kom til hans Jón járnbúkur (SS II, cap. 396, pàg. 610): el bisbe va anar a Flugumýri on es va allotjar al seu mas acompanyat d'en Þorgils. En Þorgils el va acompanyar fins a Vatnsskarð. Allà va tornar enrere. El bisbe i el seu seguici van tenir rius impassables a causa del gran desgel; la nit abans de Sant Pau romangueren a Staður, en el fiord de Hrútafjörður; en Jón panxa-de-ferro hi anà a veure'l

þeysa <þeysi ~ þeysum | þeysti ~ þeystum | þeyst>:
I. <absolut>:
1. (ríða hrattcavalcar a regna batuda (cavalcar a tota brida)
hestar hennar eru frárri en pardusdýr og skjótari en úlfar að kveldi dags. Riddarar hennar þeysa áfram (pūʃ ~ פּוּשׁ:   ū-ˈφāʃū   pārāˈʃā-u̯,   וּפָשׁוּ, פָּרָשָׁיו), riddarar hennar koma langt að. Þeir fljúga áfram eins og örn, sem hraðar sér að æti: els seus corsers són més àgils que panteres, i més ràpids que els llops al vespre. Els seus cavallers avancen a tota brida, els seus cavallers vénen de lluny. Volen com l'àguila que s'abalança sobre el seu menjar
en er þeir heyrðu þetta þeystu þeir út á mýrarnar. Þar voru svo mikil fen að þeir komust hvergi fram og urðu að draga úr hestana og hröktust þar í lengi dags. Báðu þeir illa fyrir honum, þessum förumanni er þá hafði svo dárað: i quan sentiren això, sortiren, cavalcant a tota brida, cap als aiguamolls. Allà hi havia fangars tan grossos que no avançaven enlloc i havien d'estirar llurs cavalls fora del fang i s'hi esdernegaren la major part del dia. Maleïen de mala manera aquell captaire que els havia befat d'aquella manera
2. (þeysastllançar-se [corrents] (acabussar-se, precipitar-se, abalançar-se)
♦ þeysa að e-m: llançar-se contra algú
Dósíþeus nokkur, sem var hraustur riddari í liði Bakenors, náði taki á skikkju Gorgíasar og dró hann með sér af öllum kröftum því að hann ætlaði að ná mannhundinum lifandi. En einn af þrakísku riddurunum þeysti að honum (ἐπιφέρειν ~ ἐπενεχθείς ἐπενεχθεῖσα ἐπενεχθέν:   τῶν ἱππέων τινὸς Θρᾳκῶν ἐπενεχθέντος αὐτῷ καὶ τὸν ὦμον καθελόντος διέφυγεν ὁ Γοργίας εἰς Μαρισά) og hjó handlegginn af honum svo að Gorgías komst undan til Marísa: un cert Dositeu, cavaller robust de la host d'en Bacènor, va aconseguir agafar en Gorgies pel mantell i l'arrossegà amb totes les seves forces, perquè volia capturar viu aquell maleït. Però un dels cavallers tracis s'abalançà contra ell, i li tallà el braç, de manera que en Gorgies fugí cap a Maresà
ok er þeir renndu á Váginn, þá brá þeim ǫðru fyrir grǫn, þvíat Birkibeinar hǫfðu áðr út snúit skipum sínum ok sezt við árar, þeystu þá sem harðast at þeim: i quan [els Crosses] entraren al Vágrinn, [els Crosses] se n'adonaren del perill que els sotjava car els Cames-de-beç[, abans d'entrar dins la badia,] havien virat llurs vaixells [posant les proes cap a la boca de la badia] i s'havien assegut als rems i es dirigien contra ells a la màxima velocitat que podien
3. (geysast áfram, þjóta, rjúka, æðacórrer (anar corrents, a tota vela, a tota pastilla)
syngið fyrir Guði, vegsamið nafn hans, hyllið hann sem þeysir (rāˈχaβ ~ rɔˈχēβ ~ רָכַב ~ רֹכֵב:   ˈsɔllū   lā-rɔˈχēβ   bā-ʕărāˈβōθ,   סֹלּוּ, לָרֹכֵב בָּעֲרָבוֹת) yfir auðnina, Drottinn er nafn hans, fagnið fyrir augliti hans: canteu davant Elohim, lloeu el seu nom, reteu homenatge al qui passa volant sobre la contrada deserta, Iaḥ és el seu nom, alegreu-vos en la seva presència
en þér vilduð þetta ekki heldur sögðuð: „Nei, vér viljum þeysa (nūs ~ נוּס:   lɔʔ־ˈχī   ʕal־ˈsūs   nāˈnūs,   לֹא-כִי עַל-סוּס נָנוּס) fram á hestum.“ Þess vegna munuð þér flýja. „Vér viljum ríða fráum fákum,“ og þess vegna munu þeir fráir sem elta yður: però vosaltres no ho heu volgut fer sinó que heu dit: «No! Ens llançarem a galop a cavall!» I és per això que fugireu! I: «Cavalcarem muntats en corsers veloços!» I és per això que els qui us perseguiran seran [també] veloços!
II. <e-ð ~ e-n>:
1. (knýja hratt áframllançar algú cap endavant (fer córrer algú o un animal cap endavant)
Sverrir konungr gekk upp af Eyrunum til Smiðjubúða, ok gaf Bǫglum kost á at ganga upp á Brǫttueyri, en Baglar réðust at um uppgǫnguna, ok varð þat drjúgara at þeir æðruðust; ok er konungr fann þat, þá þeysti hann lið sitt at þeim fram, ok skutu á þá sem ákafast bæði ǫrum ok spjótum: el rei va pujar de les Eyrarnar fins a les Smiðjubúðir i va donar als Crosses l'oportunitat de desembarcar a Brǫttueyrr, però els Crosses debateren si havien de baixar a terra i s'imposà l'opció que no ho feren per temor. I quan el rei se n'adonà, va llançar les seves tropes contra ells i [abans,] els dispararen una pluja de fletxes i llances tan espessa com pogueren
♦ þeysa reiðina: galopar
17. Nú taka riddarar Metellí at blása í lúðra sína ok setja upp merkin ok þeysa reiðina (en Meissner 1910, pàg. 38 llegeix, emperò: ok þeysa áreiðina): snúa sumar sveitirnar til at taka borghliðin, sumir hlaupa upp í turnana, sumir reka fólkit ok drepa: 18. reiðin ok ván hlutskiptisins mátti þeim meira en mœðin; því at allt fólkit þat er borgina hafði byggt var drepit, karlar sem konur, ungt sem gamalt, en allt fé tekit at herfangi — [2] Equites peditesque repente signo dato alii uolgum effusum oppido caedere, alii ad portas festinare, pars turris capere: ira atque praedae spes amplius quam lassitudo posse. [3] Ita Vagenses biduom modo ex perfidia laetati: ciuitas magna et opulens cuncta poenae aut praedae fuit (Konráð Gíslason 1860, pàg. 287): llavors els cavallers d'en Metel·lus es posaren a tocar les trompetes i a desplegar els estendards i a cavalcar al galop (lliçó d'en Meissner 1910, pàg. 38: a carregar sobre l'enemic): alguns destacaments es decantaren per a prendre les portes de la ciutat, d'altres s'enfilaren per les torres i hi entraren, d'altren empaitaren la gent i la mataren: la còlera i l'esperança del repartiment del botí pogueren més en ells que no pas l'esgotament, car tota la gent que havia habitat la ciutat fou morta, homes i dones, joves i vells, i tots els diners i béns que hi havia agafats com a botí
Guðbrandur Vigfússon var einkar kærkominn gestur að Maurers og gátu menn þá líka stundum séð hann þeysa reiðina á gæðingi Maurers um götur og garða í München: en Guðbrandur Vigfússon fou un hoste particularment benvingut a cals Maurer i quan hi era hom també el podia veure, de tant en tant, galopant a dalt del semental d'en Maurer pels carrers i parcs de Múnic
♦ þeysa áreiðina: fer una càrrega de cavalleria, carregar sobre l'enemic
4. nú spyrr Maríus af mǫrgum kvámu úvinanna ok þat, at nú eru þeir þar komnir ok vilja þegar berjaz. En Rómverjar váru ekki við búnir —ekki klyfjarnar ofan lagðar ok eigi merkin upp komin, eigi [p. 314] fylkt ok ekki skipat né einum flokk—, þá er Gętúlí ok Maurí þeysa áreiðina: ok ekki með fylktu, heldr keppiliga í riðlum svá sem til hlauzt, hlaupa þeir á Rómverja — [4] Igitur simul consul ex multis de hostium aduentu cognouit, et ipsi hostes aderant, et prius quam exercitus aut instrui aut sarcinas conligere denique ante quam signum aut imperium ullum accipere quiuit, equites Mauri atque Gaetuli, non acie neque ullo more proeli, sed cateruatim, uti quosque fors conglobauerat, in nostros incurrunt (Konráð Gíslason 1860, pàgs. 313-314): 4. Llavors en Maríus fou ennovat per molts de l'arribada dels enemics i que ja hi havien arribat i que volien lliurar batalla immediatament. Però els romans encara no estaven preparats (no s'havien carregat les beaces a les bísties ni s'havien desplegat els estendards ni s'havia disposat la tropa en formació de batalla ni s'havia disposat ni una sola cohort), quan la cavalleria dels getuls i els maures carregà sobre ells: i no pas amb una tropa disposada en formació de batalla, sinó valentment en escamots així com la sort ho havia volgut, atacaren els romans (vocabulari: #1. ...ok þat, at...: En Meissner 1910, pàg. 302, comenta: ok það að — beriaz; der Übersetzer hat nicht verstanden, daß die Meldung über die Feinde und diese selbst gleichzeitig ankamen)
2. (kastallançar una cosa amb força
♦ þeysa upp úr sér spýju: #1. (hrækja út úr sérescopir [un gargall] (llançar saliva o gargall); #2. (kasta upp, ælatreure un glop de vòmit (perbocar, vomitar)
Egill fann þá, að honum myndi eigi svo búið eira; stóð hann þá upp og gekk um gólf þvert, þangað er Ármóður sat; hann tók höndum í axlir honum og kneikti hann upp að stöfum. Síðan þeysti Egill upp úr sér spýju mikla og gaus í andlit Ármóði, í augun og nasarnar og í munninn; rann svo ofan um bringuna, en Ármóði varð við andhlaup, og er hann fékk öndinni frá sér hrundið, þá gaus upp spýja. En allir mæltu það, þeir er hjá voru, húskarlar Ármóðs, að Egill skyldi fara allra manna armastur og hann væri hinn versti maður af þessu verki, er hann skyldi eigi ganga út, er hann vildi spýja, en verða eigi að undrum inni í drykkjustofunni: l’Egill llavors es va adonar que [la beguda] ja no li escauria bé, es va aixecar i va travessar la cambra cap allà on seia l'Ármóður. El va agafar amb les mans pels musclos i el va empènyer amb força cap enrere, cap als stafir del seient. Aleshores va vomitar amb força i el vòmit va caure a l'Ármóður per la cara, pels ulls, el nas i la boca. Va degotar-li al pit i l'Ármóður cuidà ofegar-se. Quan va recobrar l'alè, també va vomitar ell. I tots els húskarlar (missatges) de l'Ármóður que hi eren presents digueren que l'Egill era l'home més infame i que aquest fet palesava que era el pitjor dels homes, ja que no havia sortit a fora quan havia volgut vomitar i que no havia de comportar-se d'aquella manera tan estrafolària a la drykkjustofa (vocabulari: #1. eira: Cf. en Baetke 19874, pàg. 107: <...> 3. recht, angenehm, zuträglich, bekömmlich sein <...>; #2. gólf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 206: <...> 2. abgeteilter Raum, Zimmer; #3. kneikja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 332: (mit Gewalt) nach hinten beugen, drücken (e-n); #4. andhlaup: Cf. en Baetke 19874, pàg. 20: das Ersticken; #5. allra manna armastur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 24: <...> unselig, erbärmlich, niederträchtig: hǫgg þú allra manna armastr sei verflucht für diesen Hieb; #6. verða að undrum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 681: gera sik at undri, verða at undri, verða at undrum sich sonderbar, unglaublich benehmen, sih zum Gespött machen

þeysast <þeysist ~ þeysumst | þeystist ~ þeystumst | þeyst>:
llançar-se cap endavant (precipitar-se cap endavant)
Þegar að endalokunum líður, mun konungurinn suður frá heyja stríð við hann, og konungurinn norður frá mun þeysast (ɕāˈʕār ~ שָׂעַר:   wə-ʝiɕtāˈʕēr   ʕāˈlā-u̯   ˈmɛlɛχ   ha-sˁsˁāˈφōn,   וְיִשְׂתָּעֵר עָלָיו מֶלֶךְ הַצָּפוֹן) í móti honum með vögnum, riddurum og mörgum skipum, og brjótast inn í lönd hans og vaða (ʃāˈtˁaφ ~ שָׁטַף:   wə-ʃāˈtˁaφ,   וְשָׁטַף) yfir þau og geysast áfram (ʕāˈβar ~ עָבַר:   wə-ʕāˈβār,   וְעָבָר)quan arribarà la fi, el rei del migdia farà la guerra amb ell, i el rei del nord es precipitarà contra ell amb carros [de guerra], cavallers i molts de vaixells, i penetrarà a les seves terres, i les travessarà com si passés un gual i avançarà rabent
hyggja nú allir, at Oddr mun vera fyrir lagðr, er allir hǫfðingjar þeysask á hendr honum, ok hǫrmuðu þat margir, er Oddr var svá fyrir lagðr: llavors tots pensaren que, ja que tots els hǫfðingjar s'acabussaven contra ell, l'Oddr podia donar-se per derrotat. I eren molts els qui es planyien que l'Oddr fos derrotat d'aquella manera (vocabulari: #1. leggja e-n fyrir: Cf. Baetke 19874, pàg. 368: leggja e-n fyrir jmd. überwinden; )
eftir um daginn er menn gengu til borða þá þustu (F: þeystust) bændur að konungi, sögðu að hann skyldi eta þá hrossaslátur. Konungur vildi það fyrir engan mun. Þá báðu þeir hann drekka soðið. Hann vildi það eigi. Þá báðu þeir hann eta flotið. Hann vildi það og eigi og var þá við atgöngu: l’endemà, emperò, quan hom anà a taula, els bændur varen assetjar el rei instant-lo vehementment a menjar carn de cavall. El rei, emperò, no ho va voler fer de cap manera. Tot seguit li pregaren que begués brou [de cavall], però ell no ho va voler fer. Llavors li demanaren que mengés greix [del brou de cavall], però ell tampoc no ho va voler fer, i llavors els bændur cuidaren agredir-lo (vocabulari: #1. þysja: Cf. Baetke 19874, pàg. 798: þá þustu bændur at konungi, sǫgðu at hann skyldi eta þá hrossaslátr die Bauern bestürmten den König, er solle; )
í Hólmgarði var svo mikil friðhelgi að það voru lög að drepa skyldi hvern er mann drap ódæmdan. Þeystist allur lýður eftir sið þeirra og lögum og leitaði eftir sveininum hvar hann var kominn. Þá var sagt að hann var í garði drottningar og þar her manns alvopnaður. Var þá sagt konungi. Gekk hann þá til með sínu liði og vildi eigi að þeir berðust. Kom hann þá griðum á og því næst sættum. Dæmdi konungur bætur en drottning hélt upp gjöldum. Síðan var Ólafur með drottningu og var hún allkær til hans: a Hólmgarður (Nòvgorod) la inviolabilitat d'una persona que hi vivia era tan gran que hi havia la llei de matar qualsevol que matés un home que no hagués estat condemnat [a mort]. Fou així com, segons ho manaven llurs costums i lleis, tota la gent va llançar-se en persecució del vailet, cercant el seu parador. Llavors es va dir que es trobava a la ciutadella de la reina i que hi havia una host d'homes tot armats. Això es va dir llavors al rei. Aleshores ell hi va anar amb la seva host, però no volia pas que s'hi batessin. Així fou com va aconseguir d'antuvi una treva i tot seguit, un acord de conciliació. El rei va fixar la suma de les bætur -la compensació a pagar per la mort de l'home- i la reina la va pagar. L'Olau, després d'això, es va estar a ca la reina i ella li professava un gran afecte (vocabulari: #1. friðhelgi: Cf. Baetke 19874, pàg. 163: frið-helgi f. Friedheiligkeit, Unverletzlichkeit der Person; #2. bót: Cf. Baetke 19874, pàg. 63: 2. (meist pl.) Buße, Wergeld; #3. gjald: Cf. Baetke 19874, pàg. 198: 3. (meist pl.) Bußleistung, -zahlung; #4. halda e-u upp: Cf. Baetke 19874, pàg. 226: halda upp(i) fébótum Geldbuße(n) leisten, zahlen; )

þeysingur <m. þeysings, þeysingar>:
1. (á hesticavalcada f a regna batuda (o: a brida abatuda; o: a tota brida) (a cavall)
2. (með ökutækiviatge m a tot drap (amb vehicle)
♦ hvaða óskapa þeysingur er á fólkinu!: <LOC[si és que] van com a bojos!

þeysi·reið <f. -reiðar, no comptable>:
cavalcada f a regna batuda
♦ á þeysireið: a regna batuda (o: a brida abatuda; o: a tota brida)

þeysi·sprettur <m. -spretts, -sprettir>:
viatge m a tota pastilla
♦ á þeysispretti: a tota pastilla (o: a tot drap; o: a tota castanya)

þeyta <þeyti ~ þeytum | þeytti ~ þeyttum | þeytt>:
I. <e-ð>:
1. <MÚStocar una cosa (cosa = instrument musical de vent)
♦ þeyta lúður ~ herlúður ~ pípu ~ horn ~ hafurshorn: tocar la trompeta
og sjö prestar skulu bera sjö lúðra úr hrútshornum fyrir örkinni, og sjöunda daginn skuluð þér ganga sjö sinnum kringum borgina, og prestarnir þeyta lúðrana (tāˈqaʕ ~ תָּקַע:   wə-ha-kkɔhăˈnīm   ʝiθqəˈʕū   ba-ʃʃōφāˈrōθ,   וְהַכֹּהֲנִים, יִתְקְעוּ בַּשּׁוֹפָרוֹת)i set sacerdots portaran davant l'arca set trompetes (xoferot) fetes de banyes de mardà, i el dia setè fareu set voltes al voltant de la ciutat, bo i tocant les trompetes (xoferot) els sacerdots
Sebanja, Jósafat, Netaneel, Amasaí, Sakaría, Benaja og Elíeser prestar þeyttu lúðra (ħāˈt͡sar, ħit͡səˈt͡sēr ~ חָצַר, חִצְצֵר:   ha-kkɔhăˈnīm   maħăt͡sɔt͡səˈrīm   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ   li-φəˈnēi̯   ʔăˈrōn   hā-ʔɛ̆lɔˈhīm,   הַכֹּהֲנִים, מַחֲצֹצְרִים בַּחֲצֹצְרוֹת; וְעֹבֵד אֱדֹם הָאֱלֹהִים) frammi fyrir örk Guðs, og Óbeð Edóm og Jehía voru hliðverðir arkarinnar: els sacerdots Xebaniahu, Joixafat, Netanel, Amassai, Zecariahu, Benaiahu i Elièzer tocaven les trompetes davant l'arca de Déu. Obed-Edom i Jehià també eren porters de l'arca
2. <CULINbatre una cosa (hræra)
♦ þeyta egg: batre un ou
♦ þeyta rjóma: batre (o: muntar) nata
II. <e-u>:
1. (kastallançar una cosa amb força (tirar un objecte)
en er Móse nálgaðist herbúðirnar og sá kálfinn og dansinn, upptendraðist reiði hans, svo að hann þeytti (ʃāˈlaχ ~ שָׁלַךְ:   wa-i̯ʝiʃˈlēχ   mi-i̯ʝāˈδ-ō   (mī-ʝāˈδ-ō)   ʔɛθ־ha-lluˈħɔθ,   וַיַּשְׁלֵךְ מִיָּדוֹ אֶת-הַלֻּחֹת) töflunum af hendi og braut þær í sundur fyrir neðan fjallið: i quan en Moïsès s'acostà al campament i veié el vedell i les danses, s'encengué la seva còlera de manera que va llençar les taules que duia a la mà i les esbocinà al peu de la muntanya
þá þreif ég báðar töflurnar og þeytti (ʃāˈlaχ ~ שָׁלַךְ:   ˌwā-ʔaʃliχ-ēm   mē-ˈʕal   ʃətˈtēi̯   ʝāˈδ-āi̯,   וָאַשְׁלִכֵם, מֵעַל שְׁתֵּי יָדָי) þeim af báðum höndum og braut þær í sundur fyrir augunum á yður: llavors vaig prendre les dues taules [de pedra], i les vaig llençar amb totes dues mans i les vaig esmicolar davant els vostres ulls
og Drottinn sleit þá upp úr landi þeirra í reiði og heift og mikilli gremju og þeytti (ʃāˈlaχ ~ שָׁלַךְ:   wa-i̯ʝaʃliˈχ-ēm   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   ʔaˈħɛrɛθ,   וַיַּשְׁלִכֵם אֶל-אֶרֶץ אַחֶרֶת) þeim í annað land, og er svo enn í dag: i Jahvè els ha arrencats de llur terra amb còlera i furor i gran indignació i els ha llançats a un altre país, i així és encara avui dia
og rísi einhver maður upp til þess að ofsækja þig og sitja um líf þitt, þá sé líf herra míns bundið í bundini lifandi manna hjá Drottni, Guði þínum, en lífi óvina þinna þeyti (qāˈlaʕ ~ קָלַע:   wə-ˈʔēt   ˈnɛφɛʃ   ʔɔʝəˈβɛi̯-χā   ʝəqalləˈʕɛ-nnāh   bə-ˈθōχ   kaφ   ha-qˈqālaʕ,   וְאֵת נֶפֶשׁ אֹיְבֶיךָ יְקַלְּעֶנָּה, בְּתוֹךְ כַּף הַקָּלַע) hann burt úr slöngvunni: i si n'hi ha un que s'aixequi per perseguir-te i matar-te, la vida del meu senyor estarà ben guardada prop de Jahvè, el teu Déu, a la garba dels vivents, però la vida dels teus enemics, [Jahvè] la llançarà lluny amb la [seva] fona
hlustið, heyrið þrumuraust hans, drununa úr munni hans. Hann þeytir (ʝāˈʃar ~ יָשַׁר:   ˌtaħaθ־kāl־ha-ʃʃāˈmaʝim   ʝiʃˈrē-hū,   תַּחַת-כָּל-הַשָּׁמַיִם יִשְׁרֵהוּ) henni um himin allan og sendir leiftur sitt til endimarka jarðar: escolteu, sentiu la seva veu de tro, el retruny que surt de la seva boca. Per tot el cel l'etziba, i envia el seu llampec fins als confins de la terra
eins og óður maður sem þeytir (ʝāˈrāh ~ יָרָה:   kə-miθlahˈlēaḥ   ha-i̯ʝɔˈrɛh   ziqˈqīm   ħisˁˈsˁīm   wā-ˈmāwɛθ,   כְּמִתְלַהְלֵהַּ, הַיֹּרֶה זִקִּים-- חִצִּים וָמָוֶת) eldibröndum og örvum er sá sem svíkur náunga sinn og segir síðan: „Ég var bara að gera að gamni mínu“: talment un boig que llança tions encesos i fletxes és el qui engalipa el seu proïsme i després diu: «Només feia broma!»
en Drottinn mun fleygja þér burt, mikilmenni, hann þrífur þig, vöðlar þér þétt saman og þeytir ([t͡sənēˈφāh] ~ [צְנֵפָה]:   t͡sāˈnōφ   ʝit͡snāφə-ˈχā   t͡sənēˈφāh   ka-dˈdūr   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   raħăˈβaθ   ʝāˈδāʝim,   צָנוֹף יִצְנָפְךָ, צְנֵפָה, כַּדּוּר, אֶל-אֶרֶץ רַחֲבַת יָדָיִם) þér eins og bolta út á víðan vang: i Jahvè, gran home, et llençarà, t'agraponarà, farà una bolla amb tu i et llançarà com una pilota a l'ample camp (en comparació, la traducció del 1981 fa: Sjá, Drottinn varpar þér burt, maður! Hann þrífur fast í þig, vefur þig saman í böggul og þeytir þér sem sopp út á víðan vang)
♦ þeyta e-u í höfuðið á e-m: etzibar-li a algú un cosa al cap, tirar-li una cosa a algú pel cap
hún þeytti bókinni í höfuðið á honum: li va etzibar el llibre pel cap
2. (þeysallançar una cosa al galop (fer que un cavall es mogui en una direcció a gran velocitat)
♦ þeyta hestinum: llançar un cavall al galop

þeytari <m. þeytara, -þeytarar>:
batedor m [de varetes], enganyamarits m

þeytast <þeytist ~ þeytumst | þeyttist ~ þeyttumst | þeyst>:
llançar-se (precipitar-se cap a)
þú lyftir mér upp á vindinn, lætur mig þeytast (rāˈχaβ ~ רָכַב:   tarkīˈβē-nī,   תַּרְכִּיבֵנִי) áfram, og þú lætur mig farast í stormgný: m’aixeques a cavall del vent i fas que em precipiti cap endavant, i em fas perir en el brogit de la tempesta
enginn þeirra þrengir öðrum, hver gengur sína braut, jafnvel mót skotspjótum þeytast (nāˈφal ~ נָפַל:   ū-βə-ˈʕaδ   ha-ʃˈʃɛlaħ   ʝipˈpolū,   וּבְעַד הַשֶּׁלַח יִפֹּלוּ) þeir áfram án þess að stöðva ferð sína: cap d'ells no empeny l'altre, cadascun va per la seva via, es llancen cap endavant, sense aturar llur marxa, fins i tot contra un ruixat de llances
vagnarnir geisa (יִתְהוֹלְלוּ) á strætunum, þeytast (ʃāˈqaq ~ שָׁקַק:   ʝiʃtaqʃəˈqū-n   bā-rəħɔˈβōθ,   יִשְׁתַּקְשְׁקוּן בָּרְחֹבוֹת) um torgin, þeir eru til að sjá sem blys, þeir þjóta (יְרוֹצֵצוּ) áfram sem eldingar: els carros [de guerra] i els cavalls s'abalancen pels carrers, es llancen per les places, es veuen talment torxes, van brunzents com llampecs
♦ ég hef verið að þeytast í allan dag: <LOCtot el dia que no paro, tot el dia que vaig d'una banda a l'altra

þeytingur <m. -þeytings, no comptable>:
1. (fleygiferð[viatge m  (o: marxa f) a] gran f velocitat (desplaçament entre dos punts a gran velocitat)
2. (flýtirpresses f.pl, malaveig m (Mall.) (atabuix, gran premura, gran apressament)
♦ vera á [sífelldum] þeytingi: <LOC FIGanar sempre amb presses, anar sempre de pressa i corrents
♦ vera á þeytingi út um borg og bý: <LOC FIGanar a tota pastilla per tota la ciutat
3. (drykkursmoothie m (tipus de beguda)

þeyti·rjómi <m. -rjóma, no comptable>:
<CULIN(fljótandinata f per muntar (líquida)

þeyti·vinda <f. -vindu, -vindur. Gen. pl.: -vinda o: -vindna>:
centrifugadora-assecadora f

þeyttur, þeytt, þeytt <adj.>:
<CULINmuntat -ada (o: batut -uda)
♦ þeyttur rjómi: nata muntada (o: batuda)

þey·viðri <n. -viðris, -viðri>:
desgel m

þél <f. þéljar, þéljar>:
<variant antiquada de → þjöl “llima”

þél <f. þjalar, þjalar>:
<variant antiquada de → þjöl “llima”

þéna <þéna ~ þénum | þénaði ~ þénuðum | þénaðe-ð>:
guanyar una cosa (cosa = sou, diners)
♦ þéna vel: tenir un bon sou
♦ þéna mikla peninga: guanyar molts de diners
♦ þéna [illa ~ vel] á e-u: guanyar [poc ~ molt] amb una cosa

þénusta <f. þénustu, þénustur. Gen. pl.: þénusta>:
(tekjurpaga f, sou m (diners que hom guanya per la seva feina)

þér <pron. person. de 2ª pers. plural i plural polit>:
1. <> <plural> vosaltres
2. <plural polit> vós, vostè ~ vostès
♦ gerið þér svo vel: si us plau
♦ hvað þóknast yður?: què vol? què desitja? què li ve de gust?
 
Pronom personal de segona persona dual <†> i plural
A. Llengua antiga:
  Plural
N ér, þér
A yðr
G yðar
D yðr
← ēr ← *ʝēR ← *ʝiz ← *ʝūz ← ʝū-s
 
B. Llengua moderna:
  Plural polit
N þér
A yður
G yðar
D yður
 
 

þér:
Dat. sg. de → þú “tu”

þéra <þéra ~ þérum | þéraði ~ þéruðum | þéraðe-n>:
tractar algú de vós, dir-li vós a algú

þérast <þérast ~ þérumst | þéraðist ~ þéruðumst | þérast>:
tractar algú de vós, dir-li vós a algú
♦ þeir þéast: es tracten de vós, es diuen vós

þétt <adv.>:
1. (gufadensament (espessament)
♦ strá salti og pipar þétt yfir kalkúnabringuna á báðar hliðar: brufar de sal i pebre abundantment el pit del galldindi per un costat i l'altre
♦ þjappað þétt saman: molt pitjat, molt compactat
2. (þröngt, þétt við, nálægtestretament (serradament, molt pròxims l'un a l'altre)
♦ aka of þétt saman: anar massa acostats un de l'altre (dos cotxes circulant un massa a prop de l'altre)
♦ sitja þétt: seure estrets
♦ standa þétt saman: estar[-se drets], tocant-se (o: molt junts), un al costat de l'altre

þétta <þétti ~ þéttum | þétti ~ þéttum | þétte-ð>:
1. <GENfer més densa una cosa
♦ þétta bilið milli línanna [í textanum]: reduir l'espai entre línies [d'un text]
2. (gufacondensar una cosa (vapor)
♦ þétta gufu: condensar vapor
3. (skipcalafatar una cosa (embarcació)
4. (glugga, dyraïllar una cosa (finestra porta, perquè no hi passi el fred o la pluja)

þéttast <þéttist ~ þéttumst | þéttist ~ þéttumst | þést>:
1. <GENcondensar-se
♦ gufan þéttist á gluggarúðinni: el vapor es condensa al vidre de la finestra
♦ gufan þéttist að vatni þegar hitastigið á loftinu fellur: el vapor es condensa en aigua quan la temperatura de l'aire baixa
2. (gerast, verða þéttariespesseir-se, densificar-se (fer-se, esdevenir més dens o espès)
♦ umferðin þéttist: el tràfic es fa més intens
♦ kaldur vindurinn þéttist að mér: el vent, fred, referma al meu voltant

þétt·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
densament poblat -ada, populós -osa

þétt·býli <n. -býlis, no comptable>:
(kjarnabyggðnucli m [rural] agrupat, assentament m [rural] agrupat (nucli humà de població, els habitatges del qual estan agrupats, conformant una vila o poblet)

þéttbýlis·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
nucli urbà, nucli m d'aglomeració urbana

þéttbýlis·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori densament poblat, zona densament poblada 

þétt·býll, -býl, -býlt <adj.>:
densament poblat -ada, populós -osa
♦ of þéttbýll: superpoblat -ada (o: sobrepoblat -ada)

þétt·holda <adj. inv.>:
molsut -uda, cepat -ada (corpulent, de carn abundant, gras, entrat en carns)
◊ hávaxinn og þéttholda: alt i cepat
◊ bústinn og þéttholda: gras i gros

þétti·efni <n. -efnis, -efni>:
material impermeabilitzador (p.e., massilla, pega, quitrà etc.)

þétti·listi <m. -lista, -listar>:
junta f d'estanqueïtat

þétting <f. þéttingar, þéttingar>:
1. <GENcompressió f (þjöppun)
2. (það að gera e-ð vatnsþéttestanqueïtzació f (acció de fer estanc un espai)
♦ þétting á skipi: calafatament de vaixell
♦ þétting undirlags urðunarstaðar: segellament en origen de vessament
3. (gufacondensació f (de vapor)
♦ þétting vatnsgufu í lofti: condensació del vapor d'aigua en l'atmosfera
♦ þétting kola í vökva: liqüefacció de carbó
4. (éttbýlismyndunconcentració f espacial (densificació espacial)
♦ þétting borgar: concentració urbana
♦ þétting byggðar: concentració d'assentaments

þéttir <m. þéttis, þéttar>:
<ELECTRcondensador m

þétt·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
força borratxo -a, bastant gat -a (Bal.

þétt·laufgaður, -laufguð, -laufgað <adj.>:
de fullatge atapeït (o: espès), frondós -osa
♦ þéttlaufgað tré: arbre m de fullatge atapeït, arbre tofut
og fyrsta daginn skuluð þér taka yður aldin af fögrum trjám, pálmviðargreinar og lim af þéttlaufguðum (ʕāˈβɔθ ~ עָבֹת:   wa-ʕănˈaφ   ˌʕēt͡s־ʕāˈβɔθ,   וַעֲנַף עֵץ-עָבֹת) trjám og lækjarpíl, og þér skuluð fagna frammi fyrir Drottni, Guði yðar, í sjö daga: i el dia primer collireu fruits de bells arbres, palmes i branques d'arbres frondosos i de salzes de torrent, i us alegrareu durant set dies davant Jahvè, el vostre Déu
og að þeir ættu að kunngjöra og láta boð út ganga í öllum borgum sínum og í Jerúsalem á þessa leið: "Farið upp í fjöll og komið með greinar af olíuviði og greinar af villi-olíuviði og greinar af mýrtusviði og greinar af pálmaviði og greinar af þéttlaufguðum (ʕāˈβɔθ ~ עָבֹת:   wa-ʕăˈlēi̯   ʕēt͡s   ʕāˈβɔθ,   וַעֲלֵי עֵץ עָבֹת) trjám, til þess að gjöra af laufskála, eins og skrifað er": i que haurien d'anunciar i fer enviar l'ordre a totes llurs viles i a Jerusalem que digués: «Aneu als puigs i porteu rams d'olivera i rams d'ullastre, i rams de murtra, i branques de palmera i branques d['altres] arbres frondosos per fer Cabanes, tal com està escrit»
þegar ég hafði flutt þá inn í landið, sem ég hafði heitið þeim með eiði að gefa þeim, og þeir komu einhvers staðar auga á háa hæð og þéttlaufgað (ʕāˈβɔθ ~ עָבֹת:   wə-χāl־ˈʕēt͡s   ʕāˈβɔθ,   וְכָל-עֵץ עָבֹת) tré, þá slátruðu þeir þar fórnum sínum og báru þar fram hinar andstyggilegu gjafir sínar og létu þar þægilegan ilm sinn upp stíga og dreyptu þar dreypifórnum sínum: quan els vaig haver menat al país que els havia promès amb un jurament de donar-los, i ells, pertot on han vist un puig elevat i un arbre frondós, hi han ofert sacrificis [a llurs déus] i hi han presentat llurs ofrenes fastigoses, i han fet que llurs perfums agradables s'hi enlairin i hi han vessat llurs libacions
og þér skuluð viðurkenna, að ég er Drottinn, þegar valkestirnir liggja mitt á meðal skurðgoðanna, kringum ölturu þeirra á hverri hárri hæð, á öllum fjallhnjúkum, undir hverju grænu tré og undir hverri [þétt]laufgaðri (ʕāˈβɔθ ~ עָבֹת:   wə-ˈθaħaθ   kāl־ʔēˈlāh   ʕăβutˈtāh ,   וְתַחַת כָּל-אֵלָה עֲבֻתָּה) eik, þar er þeir færðu öllum skurðgoðum sínum þægilegan ilm: i reconeixereu que jo sóc Jahvè, quan llurs cadàvers, travessats per l'espasa, jauran estesos entre llurs ídols, tot al voltant de llurs altars, sobre tot puig elevat, al cim de totes les muntanyes, sota tot arbre verd, sota tot roure frondós, llocs on oferien a tots llurs ídols un agradable perfum (l'agradable olor de llurs sacrificis)

þétt·leiki <m. -leika, no comptable>:
densitat f

þétt·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (þrjóskurinflexible (molt obstinat)
2. (drembinnsoberg -a (altiu, arrogant)

þétt·ofinn, -ofin, -ofið <adj.>:
<TÈXTde canalé, teixit -ida espessament, de tela densa

þétt·riðinn, -riðin, -riðið <adj.>:
<TÈXTde malla estreta

þétt·setinn, -setin, -setið <adj.>:
ple -ena de gom a gom (lit.: que hi han de seure molt estrets, de tan ple que és la sala, el local etc.)

þétt·silki <n. -silkis, no comptable>:
ras m de seda, setí m de seda

þétt·skipaður, -skipuð, -skipað <adj.>:
ple -ena de gom a gom (referit a l'ocupació d'un indret de manera que quedi poc o nul espai entre les persones o les coses que hi caben)
ströndin í víkinni var þéttskipuð: la platja de la badia era plena de gom a gom
þéttskipuð menningardagskrá um helgina: un programa de cultura atapeït aquest cap de setmana
húsið var þéttskipað gestum: la casa era plena d'hostes de gom a gom

þéttur, þétt, þétt <adj.>:
1. <GENespès -essa
◊ þétt gras: herba espessa (o: atapeïda)
◊ þétt hár: cabells espessos
◊ þétt lauf: fullatge espès
◊ þykkt myrkur: fosca espessa
◊ þéttur skógur: bosc espès
◊ þétt þoka: boira espessa
♦ jafnt og þétt: sempre, tothora, a tota hora
2. (vatnsþéttur, vatnsheldurimpermeable (que no deixa pas passar l'aigua, hermètic a l'aigua)
3. (þéttholda, allgildurmolsut -uda (de carn abundant, gras)
4. (dálítið drukkinnfeixuc -uga, espès -essa (una mica embriac)
5. þéttur fyrir: (ótalhlýðinn, sem er erfitt að haggadifícil de convèncer (difícil de persuadir o d'influir, difícil de fer canviar d'opinió)
6. þéttur á velli: (kraftalegur, þrekinnrobust -a, massís -issa (cepat, molt fort, corpulent)
7. þéttur í lund: (ákveðinn, staðfesturferm -a, decidit -ida (perseverant, resolt)

þétt·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
1. (kraftalega vaxinn maðurde complexió robusta, cepat -ada (persona forta, grossa i vigorosa)
2. (þéttholdarabassut -uda, boterut -uda (de carn abundant, molsut, gras i relativament petit o baix)
◊ bústnar furur og þéttvaxin grenitré: pins rojals robustos i avets roigs boteruts
3. (skógur, tré, runniespès -essa, atapeït -ïda (bosc, arbre, arbust)
þéttvaxinn skógur: un bosc atapeït, un bosc dens
fjallaþinurinn er afar þéttvaxinn, barrheldinn, ilmandi og fagurgrænn: l’avet de les Rocalloses és de fullatge molt atapeït, conserva bé les agulles, és odorífer i de color verd tendre

þið <pron. person. de 2ª pers. dual i plural>:
1. <> <dual> vosaltres dos, vosaltres dues
2. <plural> vosaltres
♦ komið þið blessuð og sæl: siau benvinguts
♦ þekkist þið?: que ja us coneixeu?
 
Pronom personal de segona persona dual <†> i plural
A. Llengua antiga:
  Dual
N it, þit, þið
A ykkr
G ykkar
D ykkr
← *ʝit ← *ʝut ← *ʝutu ← *ʝutw- ← ʝu-du̯-
 
B. Llengua moderna:
  Plural
N þið
A ykkur
G ykkar
D ykkur
 
 

þiðinn, þiðin, þiðið <adj.>:
1. <GENdesgelat -ada
2. (fryst matvælidescongelat -ada (aliment congelat)

þiðna <þiðna ~ þiðnum | þiðnaði ~ þiðnuðum | þiðnað>:
1. (snjór, ísfondre's (neu, glaç)
hann sendir út orð sitt og lætur ísinn þiðna (māˈsāh ~ מָסָה:   ʝiʃˈlaħ   dəβāˈr-ō   wə-ʝamˈsē-m,   יִשְׁלַח דְּבָרוֹ וְיַמְסֵם), lætur vind sinn blása, og vötnin renna: envia la seva paraula i fa fondre's el glaç, fa bufar el seu vent i escolar-se les aigües
það þoldi eld, og snjór og ís hélst og þiðnaði (τήκειν:   χιὼν δὲ καὶ κρύσταλλος ὑπέμεινε πῦρ καὶ οὐκ ἐτήκετο) ekki. Það skyldi minna þá á að eldurinn, sem brann í haglhríðinni og sindraði í steypiregninu, eyddi jarðargróða óvinanna en gleymdi jafnvel eigin krafti til þess að hinir réttlátu hlytu saðning: aquesta substància resistia el foc, la neu i el glaç aguantaven [l'escalfor del foc] i no es fonien. Això els recordaria que el foc, que cremava enmig de la calamarsada i llambrejava enmig del ruixat, va destruir les collites dels enemics, però[, en canvi,] fins i tot oblidava la seva pròpia força perquè s'atipessin els justos
♦ snjórinn þiðnar í sólinni: la neu es fon al sol
2. (sjórdesgelar-se (la mar)
en er Rǫgnvaldr jarl hafði dvalizk í Nóregi um hríð með Magnúsi konungi, sagði hann konungi, at hann vildi leita aptr til Orkneyja. En er konungr heyrði þetta, þá kallaði hann þat óráðligt at fara, fyrr en vetri létti af ok ísa leysti ok sjár tœki at þiðna; kallaðisk þá vilja fá honum skip ok lið, svá sem hann þurfti — Caeterum Rögnvalldus, post aliquantam apud Regem Magnum moram, se insulas repetiturum indicabat, quo audito Rex, id, prius quam hyems transiret, marique obducta glacies dissolui inciperet, minus consultum, tunc autem se ipsi daturum quae necesse haberet, nauesque sufficienter instructas traditurum, regerebatperò quan el iarl Rǫgnvaldr hagué passat una temporada a Noruega a la cort del rei Magnús, va dir al rei que volia tornar a les Òrcades. I quan el rei ho va sentir, va declarar que no era aconsellable de partir abans que l'hivern no espassés i el glaç es desfés i la mar comencés a desgelar-se (es tracta d'un cas del que anomeno hipòbole estilística. En realitat, el que el rei diu és: ...que no era aconsellable de partir abans que l'hivern no hagués espassat i el glaç s'hagués desfet i la mar hagués acabat de desgelar-se) ; va declarar que llavors li donaria els vaixells i les tripulacions que necessitava
3. <impers.>: arribar el desgel
♦ það þiðnar: ha arribat el desgel

þiðnaður, þiðnuð, þiðnað <adj.>:
1. <GENdesgelat -ada
2. (fryst matvælidescongelat -ada (aliment congelat)

þiðnun <f. þiðnunar, no comptable>:
desgel m, fosa f (de gel, glaç, neu)

Þiðrandi <m. Þiðranda, pl. no hab.>:
Þiðrandi m, Tídrandi m (andrònim)
◊ þeir váru Þiðranda synir: eren fills d'en Þiðrandi

Þiðrek <m. Þiðreks, no comptable>:
variant antiquada o arcaica de Þiðrik ‘Þiðrik, Tídric, Teodoric’

Þiðrekur <m. Þiðreks, no comptable>:
variant antiquada o arcaica de Þiðrik ‘Þiðrik, Tídric, Teodoric’
Þéttmarr konungr ræðr nú fyrir Bern. Hann er mikill maðr fyrir sér ok ágætr, vitr ok stórráðr ok bardagamaðr mikill, glaðr ok lítillátr, mildr ok stórlátr ok vinsæll við sína menn. Hans kona Odilia er vitr ok vinsæl ok allra kvenna at sér ger bezt um alla hluti. Þau áttu einn son, er Þiðrekr hét. En er hann óx upp, þá var hann svá mikill maðr vexti, at varla fekkst hans maki, þess er hann var eigi risi. Hann var langleitr ok réttleitr, ljóslitaðr ok eygðr manna bezt ok nǫkkut skolbrúnn. Hár hans var lítit ok fagrt ok liðaðist allt í lokka (Unger 1853, pàg. 19: hár hans var mikit ok fagrt sem barit gull ok liðaðiz allt í lokka). Á honum var ekki skegg, svá gamall maðr sem hann varð. Hans herðar váru svá miklar, at tveggja álna var yfir at mæla. Hans armar váru svá digrir sem mikill stokkr, en harðir sem steinn. Fagra hǫnd hefir hann. Um miðjan er hann mjór ok vel vaxinn, en hans mjaðmir eru svá digrar ok lær, at hverjum manni þykkir furða [p. 32] mikil, hví þann veg má maðr skapaðr verða. Hans fœtr váru fagrir, vel vaxnir. En kálfinn ok fótleggrinn er svá digr, at vel mátti eiga einn risi. Hans afl er svá mikit, at engi maðr veit, ok náliga sjálfr hann fær þat varla reynt. Hann er glaðr ok lítillátr, mildr ok stórgjǫfull, svá at ekki sparir hann við sína vini gull né silfr né gersimar ok náliga við hvern, er þiggja vill. Þat er allra manna mál, at á skaplyndi ok á alla atgervi, þeira er sét hǫfðu Samson, at hann mundi vera hans maki. En þeir, er eigi sét hǫfðu Samson konung, þeir hyggja, at eigi hafi verit skapaðr þvílíkr maðr sem Þiðrekr um alla hluti. Þéttmarr konungr dubbaði Þiðrek til riddara, þá er hann var tólf vetra, ok setr hann hǫfðingja innan hirðar yfir ǫllum mǫnnum ok riddurum, ok virðist hann því betr sem hann er ríkri (ed. Guðni Jónsson 1951 I:31-32): llavors el rei Þéttmarr va regnar sobre Berna. Fou un gran governant i excel·lent, llest i de plans ambiciosos i un gran guerrer, alegre i de tracte afable, liberal i munífic, i estimat pels seus homes. La seva dona Odília era llesta i estimada [de la gent] i la més hàbil de totes les dones en tots els aspectes. Tingueren un fill que va nòmer Tídric. I quan en Tídric es va fer gran, tenia una estatura tan gran que, entre els qui no eren gegants, a penes se'n trobaria cap que fos com ell. Tenia una cara simètrica i llarga, pell clara i ulls bruns força foscos, inusualment penetrants. Els seus cabells eren poc espessos i bonics i tots ells li formaven rínxols. No va tenir mai ni una ombra de barba, per més vell que es fes. Les seves espatlles feien dues alnes d'ample i els seus braços eren tan gruixuts com un gran soca i tan durs com la pedra. Tenia unes mans belles. La cintura era esvelta i ben tallada. Els seus malucs i cuixes eren tan gruixuts que tothom s'astorava que una persona pogués estar tallada d'aquella manera. Les seves cames eren boniques i ben fetes, però els ventres de la cama i la part de les tíbies eren tan gruixudes que haurien pogut ésser ben bé les d'un gegant. La seva força era tan ingent que no hi havia ningú que sabés [de què era capaç] i ni pràcticament ell mateix mai no l'havia hagut de posar a prova. Era alegre i de tracte afable, generós i munífic de manera que no estalviava or ni argent ni joies amb els seus amics ni amb qualsevol que les volgués acceptar. Era comuna opinió dels qui havien conegut en Samsó, que en Tídrec l'ingualava en temperament i aptituds. Però els qui ja no havien conegut el rei Samsó, creien que no hi havia ningú que pogués haver estat fet en qualsevol aspecte com en Tídrec. El rei Þéttmarr va adobar a cavaller en Tídrec quan aquest tenia dotze anys i el va nomenar cabdill de tots els cavallers i barons del seu seguici i en Tídrec va demostrar que era millor que millor com més poderós era
hér að móti þagði eigi Árni biskup með öllu og þótt Hrafn vildi sem annar Akab gera að kálgarði víngarð hins réttláta Nabót, lét Árni biskup sem annar Elía fljúga yfir sína óvini eld ógnarmála af heilögum ritningum, takandi dæmi af fornu ok nýju lögmáli, hvílíkan enda lífsins höfðu niðurbrotsmenn réttrar trúar og saurganarmenn heilagra mustera, Antíokkíus Epífanes og aðrir hans makar, Heródes og Pílatus, Gaius Cesar og Theódórícus valónir, er alþýða kallar Þiðrek af Bern, sagði þessa og, er part vildu eiga í þeirra illgerðum, mundu með þeim kenna af guði part í réttlegum hegningum og einkanlega fyrir það er þeir sneru öllum sínum lygðum og rangindum upp á sinn formann, þann sem þeir leituðu að spilla með sínum lygðum en þeir áttu með réttri reglu leiða á alla sömu sæmd og höfðinglegu hófsemd og framar því að forða hans sálu við öllum skaðsamlegum hlutum heldur en líkamanum við hættlegum hlutum sem hún er <honum> dýrri í öllum hlutum. Þetta sannaði hann með predikan í heilagri kirkju. Þetta ávítaði hann með bréfum og sendipistlum í öllu sínu biskupsdæmi og þetta sama bar hann fram í hversdagslegu samtali. Við það vaknaði hann og sofnaði að æ var hans hugur á lögmáli síns sæta lávarðar, endurbæting ok leiðrétting kristninnar. En því bannfærði hann Hrafn eigi og hans hinn næsta sporgöngumann að svo frekum heitunum, að hann hugði að því minnur mundu þeir hlífast við illvirkin sem þeir kenndu framar á sér harðmælin. Dvaldi hann aðgerðir fram um þing að hann mætti þeim að framkomnum verkum gefa maklega refsing, að ei mætti hans óvinir mæla að fyrir hans bræði fengi heilög kristni skömm eða skaða og [p. 862] gerði hann þetta þó eigi minnur fyrir bænar sakir og tillögur herra ábóta, síns kæra vinar, heldur en fýsi eða ódirfð eiginlegs hugar (SS II, ÁSB, cap. 98, pàgs. 861-862): de cap de les maneres el bisbe Árni no va callar contra aquestes acusacions. I, encara que en Hrafn [Oddson], com un segon Acab, volia convertir la vinya del just Nabot en un hort de cols, el bisbe Árni, com un segon Elies, va fer volar sobre els seus enemics un foc d'amenaces bíbliques (lit.: ...el foc d'amenaces de les Sagrades Escriptures), agafant exemples de la Vella i de la Nova Aliança sobre quina fi havien tingut de llurs vides els destructors de la vera fe i profanadors dels temples sagrats, l'Antíoc Epífanes i els seus altres iguals, l'Herodes i en Pilat, en Gai Cèsar i en Teodoric el való, a qui el comú del poble anomena Tídric de Berna. També deia d'aquells qui volien tenir part en llurs malvades accions, que, ensems amb ells, rebrien de Déu llur part del just càstig, i [que serien castigats] molt especialment pel fet que adreçaven totes llurs mentides i falsedats contra llur cap, que ells tractaven de desacreditar (destruir) amb llurs mentides, [quan,] emperò, havien de mostrar el camí, amb rectitud (en línia recta?), cap a tota una mateixa honor i una noble temprança i, més enllà d'això, [en Hrafn havia de procurar] salvar la seva ànima de totes les coses pernicioses més aviat que no pas el cos de les coses [que li eren] perilloses en la mesura que l'ànima li era més preciosa que qualsevol altra cosa. El bisbe va provar la veracitat d'aquestes coses amb sermons pronunciats dins la santa seu [episcopal]. També va blasmar en Hrafn del que havia fet a cartes i missives que va enviar per tota la seva diòcesi. I el mateix ho treia a col·lació durant les seves converses quotidianes. Quan es despertava o se n'anava a dormir, els seus pensaments sempre estaven posats en la llei del seu dolç Senyor, en la millora i esmena de la cristiandat. Però ell no va pas excomunicar en Hrafn i els seus seguidors com a colofó a unes amenaces tan severes[, i no ho va fer] en la creença que [en Hrafn i els seus seguidors], com més sentissin en ells [l'efecte de] les seves dures paraules, menys que menys s'abstindrien de cometre accions malvades. Va ajornar aquest pas (=excomunicar-los) fins passat el þing a fi de poder-los donar llur merescut càstig un cop haguessin dut a terme llurs obres per tal que els seus enemics no poguessin dir que la santa cristiandat havia patit vergonya o dany a causa d'un accés de la seva ira. I ho va fer més mogut pels precs i els consells del senyor abat, el seu estimat amic, que no pas deixant-se endur pel desig o la irresolució (temeritat = ofdirfð?) del seu propi cor (vocabulari: #1. endi lífsins: referència velada a la mort d'en Hrafn Oddsson el 1288 com a conseqüència d'una ferida infectada causada per una fletxa danesa que havia rebut a la batalla de Nýjahús. Si hem de fer cas del relat, en Hrafn va rebre l'impacte de tres fletxes: però mentre la ferida de la fletxa que va rebre al braó del braç i la de la fletxa que va rebre a l'esquena es van guarir, la ferida que li va causar la mort hauria estat, paradoxalment, la més petita, la que va rebre al dit petit: hann stóð upp skjótlega. Þeir sem í húsinu voru heyrðu [pàg. 877] herramann nefndan og sáu þann mann er upp stóð í auðkenndum búnaði. Skutu þeir að honum sem í drífu sæi. Kom ein ör í handleginn í músina, önnur í bakið, þridja í fingurinn minnsta. Greru þau tvö sár skjótt sem hann fékk fyrri en blástur hljóp í fingurinn ok batnaði eigi það sumar (SS II, ÁSB, cap. 112, pàgs. 876-877). L'autor de la saga, doncs, posa en boca del bisbe Árni una mena de profecia que vaticina per al Hrafn una mort relativament semblant a la de l'Herodes; #2. með réttri reglu: En Baetke 19874, pàg. 489, no dóna pas entrada a aquest sintagma adverbial: *mit rechten Regeln, o sigui, seguint o observant les rectes regles, amb rectitud; #3. í öllum hlutum: En Baetke 19874, pàg. 263, no dóna pas entrada a aquest sintagma adverbial, de significat transparent: en tots els aspectes, totalment, absolutament, completament, des de tots els punts de vista, en tot; #4. sendipistill: En Baetke 19874, pàg. 526, no dóna pas entrada a aquest mot, de significat transparent: missiva; #5. kenna á sér: Cf. en Baetke 19874, pàg. 322, no dóna pas entrada a aquesta construcció, de significat transparent: 3. <...> fühlen, spüren, merken; #6. harðmæli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 233: harð-mæli n.pl   harte, strenge Worte; #7. ábóti: es refereix al Runólfur Sigmundarson o Sigmundsson, abat, entre 1264 i 1306, del monestir de Þykkvibær, dels canonges regulars de sant Agustí; #8. tillaga: Adopto la lliçó d'en Guðni Jónsson 1953, pàg. 424: ok gerði hann þetta þó eigi minnr fyrir bœnar sakir ok tillǫgur herra Runólfs ábóta. L'Örnólfur Thorsson II (2010²), pàg. 862, -a la qual pertany el text transcrit aquí- llegeix: og gerði hann þetta þó ei minnur fyrir bænar sakir tillǫgunnar herra ábóta; #9. fýsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 176: fýsi f.   Neigung, Verlangen, Lust, Wunsch: at fýsi sinni aus eigenem Antrieb; #10. ofdirfð: En Guðni Jónsson 1953, pàg. 424, ofereix la lliçó: heldr en fýsi eða ofdirfð eiginligs hugar. L'Örnólfur Thorsson II (2010²), pàg. 862, -a la qual pertany el text transcrit aquí- llegeix, emperò: heldur en fýsi eða ódirfð eiginlegs hugar. Cal decidir si escau millor al context ofdirfð ‘temeritat’ -Cf. en Baetke 19874, pàg. 464: of-dirfð f.   Verwegenheit, Tollkühnheit; übermäßige Dreistigkeit- o bé ódirfð ‘manca de coratge’ -En Baetke 19874, pàg. 453, no dóna pas entrada a aquest mot altrament semànticament transparent- ; #11. eiginlegur hugur: En Baetke 19874, pàgs. 103 i 279-280, no dóna pas entrada a aquesta combinació, de significat transparent: la [seva] pròpia pensa, el [seu] propi cor; )

Þiðrik <m. Þiðriks, no comptable>:
Þiðrik m, Tídric m, Teodoric m (andrònim)

þiður <m. þiðurs, þiðrar>:
gall fer (ocell Tetrao urogallus)

þig:
Ac. sg. de → þú “tu”

þiggja¹ <þigg ~ þiggjum | þáði ~ þáðum | þáðe-ð>:
variant de þiggja² ‘acceptar’

þiggja² <þigg ~ þiggjum | þá ~ þágum | þegiðe-ð>:
acceptar una cosa (invitació, convit, oferta, regal)
Veri þá ótti Drottins yfir yður, hafið gát á breytni yðar, því að hjá Drottni, Guði vorum, er ekkert ranglæti eða manngreinarálit, né mútur þegnar"
♦ þiggja boð: acceptar una invitació
♦ þiggja ekki boð: declinar una invitació
♦ þiggja e-ð að gjöf: acceptar una cosa com a regal, rebre el regal d'una cosa
♦ þiggja e-ð af e-m: acceptar una cosa d'algú

þiggjandi <m. þiggjanda, þiggjendur>:
1. (sá sem þiggurperceptor m, perceptora f (receptor, p.e., de pensió, ajut social etc.)
2. (þágufalldatiu m (un dels quatre casos nominals de l'islandès)
3. (andlag í þágufallicomplement indirecte (complement en datiu)

þil <n. þils, þil. Gen. pl.: þilja; dat.pl.: þiljum>:
1. (milliveggur úr viðienvà m de fusta (cloenda, paret, normalment prima, feta de fusta, que separa dues habitacions)
2. (þiljun, veggklæðning úr viðipany m de paret (revestiment de paret fet de fusta, plafó de paret)

þil·bátur <m. -báts, -bátar>:
<NÀUTvaixell m [de pesca] amb coberta, vaixell [de pesca] pontat

þil·far <n. -fars, -för>:
<NÀUTcoberta f
settu þekju á örkina og hafðu alin milli hennar og hliða arkarinnar. Þú skalt setja dyrnar á hlið hennar og hafa þrjú þilför ( ~ :   taħtīˈʝim   ʃənīˈʝim   ū-ʃəliˈʃīm   ˌtaʕăˈɕɛ-hā,   תַּחְתִּיִּם שְׁנִיִּם וּשְׁלִשִׁים, תַּעֲשֶׂהָ), neðst, í miðju og efst: fes un sostre a l'arca (tevà) i que quedi una colzada entre ell i els costats de l'arca. Posa la porta de l'arca al seu costat, i fes-hi tres cobertes, una d'inferior, una al mig i una de superior
úr hæstu eikum (אַלּוֹנִים) Basans voru árar gerðar, þilfarið (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   qarˈʃ-ēχ,   קַרְשֵׁךְ) gert úr fílabeini og kýprusviði frá eyjum Kitta: de les més altes alzines de Basan (Baixan) t'havien fet els rems. T'havien fet el pont amb ivori i xiprer de les illes de Quetim (Quittim)

þilfars·farmur <m. -farms, -farmar>:
<NÀUTcàrrega f sobre coberta

þilfars·farþegi <m. -farþega, -farþegar>:
<NÀUTpassatger m de coberta, passatgera f de coberta

þilfars·klefi <m. -klefa, -klefar>:
<NÀUTcabina f de coberta

þilfars·skip <n. -skips, -skip>:
<NÀUTvaixell m [de pesca] amb coberta, vaixell [de pesca] pontat

< þili <n. þilis, þili. Gen. pl.: þilja; dat.pl.: þiljum>:
1. (milliveggur úr timbrienvà m de fusta (paret, normalment prima, feta de fusta)
Nú er sagt að Þorgerður gengur til jarðhússins og ætlar að gefa Gísla dögurð en þili er á millum búrsins og þess er Helgi lá í. Þorgerður gengur í brott úr búrinu. Klífur Helgi upp á þilið og sér að þar var manni matur deildur og í því kemur Þorgerður inn og vinst Helgi við fast og fellur ofan af þilinu. Þorgerður spyr því hann lætur svo að klífa í ræfur upp og vera eigi kyrr: en aquest punt de la història es conta que la Þorgerður se'n va anar al jarðhús o refugi soterrani amb la intenció de portar l'esmorzar al Gísli. Hi havia un envà de fusta entre el rebost de la casa i allà on en Helgi estava ajagut. Quan la Þorgerður se n'havia anat fora del rebost, en Helgi es va enfilar a dalt de l'envà i va veure que hi havien agafat menjar per a un home. De cop i volta, la Þorgerður va tornar a entrar dins el rebost i en Helgi es va girar massa precipitadament amb la sorpresa i va caure de dalt de l'envà. La Þorgerður li va demanar què hi feia enfilat a dalt de la sostrada [del rebost], en lloc d'estar reposant tranquil
Þorgeir býr þá skip sitt snemma sumars út til Íslands. Honum byrjar vel og kemur hann skipi sínu í Vaðil. Hann fer vestur á Reykjahóla og tekur til skálasmíðar. Sá maður hét Veglágur er var að skálasmíð með Þorgeiri og gerði sínum megin hvor þeirra skálann. Skálinn var um endilangt þilinn en eigi öðrum þiljum. Þau þili héldust allt til þess er Magnús biskup var að staðnum í Skálaholti hinn síðari: en Þorgeir, després, va aparellar el seu vaixell a la primeria de l'estiu per a partir cap a Islàndia. Va tenir bon vent durant la travessia i va arribar amb la seva nau a Vaðill. D'allà va fer cap a ponent, cap a Reykjahólar on va començar a construir un skáli. Hi hagué un home que va ajudar en Þorgeir a fer la casa i que nomia Veglágur i cadascun d'ells va fer la seva part de l'skáli. L'interior de l'skáli estava revestit de fusta d'un cap a l'altre però llevat d'aquest revestiment de fusta no hi havia envans de fusta per separar habitacions. Els revestiments de fusta es varen mantenir (conservar) fins a l'època que el darrer bisbe Magnús (o sigui, el bisbe Magnús Gissurarson) va viure a Skálaholt
2. (þiljun, veggklæðning úr viðipany m de paret (revestiment de paret fet de fusta, plafó de paret)
menn brugðust við skjótt og klæddu sig og bjuggust þó mjög af hrapaði. Árni Bjarnason tók skjöld af þili og enn fleiri menn (Guðni Jónsson I (1948), p. 146: en eigi fleiri menn). Þeir höfðu tvö ein spjót og fór þá hver sem búinn var út úr garði með hlíðinni og tóku tveir hross saman. Og er þeir komu til Krosshóla voru þeir nítján saman. Sáu þeir að þeir Einar fóru upp um Ránarvöllu (SS I, cap. 64, pàg. 77): els homes varen reaccionar ràpidament i es vestiren i es prepararen [per al combat] a tota pressa. L'Árni Bjarnason va despenjar l'escut del revestiment de fusta i el mateix feren molts dels altres homes. Tenien dues úniques llances. Cadascun d'ells va sortir llavors, així com s'havia preparat, de la tanca del mas i marxaren resseguint el raiguer, dos a cada cavall. I quan arribaren a Krosshólar [havien anat creixent en nombre i] eren dinou en total. Varen veure l'Einar i els seus pujant pels Ránarvellir
3. (gólfþiliparquet m (empostissat) (fjalagólf)

þilja <f. þilju, þiljur. Gen. pl.: þilja>:
1. (veggklæðningpany m de paret (revestiment de paret fet de fusta, plafó de paret)
2. (botnfjöl, þilfjölpost f (llata de parquet, plafó o contraxapat d'empostissat de paret o envà)
reisti Móse búðina, lagði undirstöðurnar, sló upp þiljunum (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   wa-i̯ˈʝāɕɛm   ˌʔɛθ־qərāˈʃā-u̯,   וַיָּשֶׂם אֶת-קְרָשָׁיו), setti í slárnar og reisti upp stólpana: en Moïsès (Moixè), doncs, erigí el tabernacle (el mixcan). En col·locà els petges, en posà les posts, n'introduí els travessers i n'aixecà les columnes
musterissalurinn og forsalurinn, sem sneri að forgarðinum, voru þiljaðir að innan. Gluggarnir voru lokaðir með rimlum og voru þrefaldar umgjörðir um þá ofan við gluggakisturnar. Þiljurnar ( [kāˈsāh ~ כָּסָה]:   wə-hā-ˈʔārɛt͡s   ʕaδ־ˌha-ħallɔˈnōθ   wə-ˌha-ħallɔˈnōθ   məχusˈsōθ,   וְהָאָרֶץ, עַד-הַחַלּוֹנוֹת, וְהַחַלֹּנוֹת, מְכֻסּוֹת) náðu allt umhverfis frá gólfi upp að gluggum og yfir dyrnar. Í innra herberginu og því ytra, á öllum veggjum bæði að utan og innan, voru markaðir reitir: la sala [interior] del temple (del hecal) i el vestíbul [exterior], que donava a l'atri, eren teginats pel dedins. Les finestres estaven tancades amb barrerons i just per damunt les obertures de les finetres hi havia, al voltant d'elles, emmarcaments triples. Els revestiments de fusta anaven, per tot el voltant, des del paviment fins a les finestres i sobre les portes. A la cambra interior [del temple] i a l'exterior, a totes les parets, tant pel defora com pel dedins, hi havia requadres delimitats
3. (þilfarfjöl, þilfarsborðplanxa f de coberta (tauló de coberta d'embarcació & de parquet)
úr kýprusviði frá Senírfjöllum voru þiljur (ˈluaħ ~ לֻחַ:   bərōˈʃīm   miɕɕəˈnīr   ˈbānū   lā-χ   ʔēθ   ˌkāl־luħɔˈθāʝim,   ה בְּרוֹשִׁים מִשְּׂנִיר בָּנוּ לָךְ, אֵת כָּל-לֻחֹתָיִם) þínar gerðar á bæði borð, sedrusviður, sóttur frá Líbanon, var hafður í sigluna: de xiprers de Senir han fet totes les planxes de tots dos costats [de la teva nau], cedre, cercat del Líban, fou emprat per a fer[-te] el mast
Sverrir konungr var svá klæddr, at hann var í kufli blám ok síðum. Hann fór fram at skipi mjǫk svá snemma ok ætlaði til landgǫngu. Ok er hann kom fram um siglu, þá skauzk niðr þilja undir fótum honum, [p. 75] ok fell hann í rúmit, en menn hljópu svá þykkt yfir hann, at hann mátti eigi upp standa, ok dvaldi þat ferð hans mjǫk langa stund, meðan menn hljópu þykkast yfir hann — Rex interim Sverrerus, paenula demissiore caerulei coloris tum forte amictus, in anteriora nauis suae mature processerat, in terram iam egressurus; ad malum autem usque progressus, fororum quadam tabula, quam insistebat, protinus subsidente, in nauis alueum delapsus est: tanta uero supra fugientium turba currebat, ut, dum confertissimi transiuent, ne resurgere quidem posset, id quod eius abitum perdiu morabatur (SVK, cap. 28, pàgs. 74-75): el rei Sverrir anava vestit de tal manera que portava un kufl (capa amb caputxa, paenula) blau i llarg. Va avançar prestíssim cap a la proa del navili amb la intenció de saltar a terra. I quan va arribar a l'altura del mast, una planxa de la coberta va cedir sota els seus peus i va caure a l'interior del buc de la nau, mentre els seus homes passaven tan espessos per sobre d'ell que no podia posar-se dret i aquesta situació d'ell durà una bona estona, mentre els seus homes li passaven corrents aboldronats pel damunt
4. þiljur <f.pl þilja>: (þilfarcoberta f, pont m
skipverjar urðu skelfingu lostnir og ákallaði hver sinn guð. Þeir köstuðu farminum fyrir borð til að létta skipið en Jónas hafði þegar farið undir þiljur (ʝarˈkāh ~ יַרְכָּה:   wə-ʝōˈnāh   ʝāˈraδ   ʔɛl־ʝarkəˈθēi̯   ha-ssəφīˈnāh,   וְיוֹנָה, יָרַד אֶל-יַרְכְּתֵי הַסְּפִינָה), lagst þar fyrir og svaf vært: els mariners tingueren por; clamaren cadascun a llur déu i, per alleugerir la nau, tiraren la càrrega al mar. En Jonàs (Ionà), que havia baixat immediatament a sota de la coberta, s'hi havia ajagut i dormia profundament
og er brottu var af Stiklastöðum allt lið bónda þá bjuggu þeir Þorgils ferð sína. Fékk hann róðrarferju nokkura. Voru þeir saman menn sjö eða átta og allir frændur eða vinir Þorgils. Þeir fluttu lík konungs til skips leynilega og settu kistuna undir þiljur niður. Kistu þá höfðu þeir og með sér er grjótið var í, settu hana í skip svo að allir menn máttu sjá, fara síðan út eftir firði, fengu gott leiði, komu að kveldi er myrkva tók út til Niðaróss, lögðu að við konungsbryggju. Síðan sendi Þorgils menn upp í bæinn og lét segja Sigurði biskupi að þeir fóru þar með lík Ólafs konungs: i quan totes les tropes dels bændur hagueren abandonat Stiklastaðir, en Þorgils i el seu grup es prepararen per anar-se'n. En Þorgils va trobar una corredora de riu amb rems. En total eren set o vuit homes, i tots ells eren amics o parents d'en Þorgils. Traginaren d'amagat el cos del rei a la barca i posaren el bubul [amagat] sota la coberta (sota el senó de proa). També hi dugueren un taüt ple de pedres que desaren a coberta de tal manera que tothom el pogués veure i tot seguit, navegaren baixaren fiord avall en direcció a la mar. Tingueren bon vent i el vespre, a entrada de fosca, arribaren a Niðarós i atracaren al moll del rei. Tot seguit, en Þorgils envià homes a la vila perquè anunciessin al bisbe Sigurd que havien portat el cos del rei Olau
Vigfús Víga-Glúmsson tók upp nefsteðja er lá á þiljunum er maður hafði áður hnoðið við hugró á sverði sínu. Vigfús var allsterkur maður. Hann kastaði steðjanum tveim höndum og færði í höfuð Ásláki hólmskalla svo að geirinn stóð í heila niðri. Áslák höfðu ekki áður vopn bitið en hann hafði höggvið til beggja handa. Hann var fóstri Búa og stafnbúi en annar var Hávarður höggvandi. Hann var hinn sterkasti maður og allfrækn: en Vigfús Víga-Glúmsson aleshores va agafar una enclusa de corn que hi havia a coberta, [enclusa] amb la qual poc abans un home havia adobat el pom de la seva espasa [que se n'havia desprès]. En Vigfús era un home molt fort. Va llançar l'enclusa amb totes dues mans i aquesta va endevinar el cap de l'Áslákur hólmskalli de tal manera que el corn de l'enclusa va quedar clavat ben endins del seu cervell. Cap arma no havia ferit fins llavors l'Áslákur mentre que ell, per la seva banda, havia estat colpint i ferint a dreta i esquerra. Havia estat fóstri d'en Búi i stafnbúi d'ell. Un altre d'entre els stafnbúar d'en Búi era en Hávarður höggvandi (‘espadatxí’). Era un dels homes més forts que hi havia i molt ardit
sagði hann þá Huldar sögu betur og fróðlegar en nokkur þeirra hafði fyrr heyrt er þar voru. Þrengdust þá margir fram á þiljurnar og vildu heyra sem gerst. Varð þar þröng mikil. Drottning spurði: „Hvað þröng er þar fram á þiljunum?“ Maður segir: „Þar vilja menn heyra til sögu er hann Íslendingurinn segir“. Hún mælti: Hvað sögu er það? Hann svaraði: Það er frá tröllkonu mikilli og er góð sagan enda er vel frá sagt (SS II, cap. 493, pàg. 765): va contar-los llavors la Història de la Huld i ho va fer millor i de manera més instructiva (detallada?, divertida?) com cap dels qui es trobaven allà no l'havien sentida a contar mai abans. Foren molts els qui es varen apinyar a la part de davant de la coberta volent sentir-la tan bé com fos possible. Hi havia una gran pressada de gent. La reina va preguntar: “Què és aquesta pressada de gent a la part de davant de coberta?” Un home li va dir: “Els homes volen sentir una història que conta l'islandès” Ella digué: “Quina història és aquesta?” Ell li va respondre: “Tracta d'una gran dona trol i és una bona història i a més a més, està ben contada”

< þilja¹ <þil ~ þiljum | þildi ~ þildum | þiliðe-ð>:
variant arcaica de → þilja² “revestir de plafons de fusta”

þilja² <þilja ~ þiljum | þiljaði ~ þiljuðum | þiljaðe-ð>:
revestir quelcom de panys o plafons de fusta, empostissar una cosa
hann reisti fimm álna háa viðbyggingu umhverfis allt húsið og þiljaði (ʔāˈħaz ~ אָחַז:   wa-i̯ʝɛʔɛ̆ˈħɔz   ʔɛθ־ha-bˈbaʝiθ   ba-ʕăˈt͡sēi̯   ʔărāˈzīm,   וַיֶּאֱחֹז אֶת-הַבַּיִת, בַּעֲצֵי אֲרָזִים) það með sedrusviði: va aixecar un annex de cinc colzades d'alçada al voltant de tot l'edifici i el va revestir amb fusta de cedre
þá spurðum við öldungana á þessa leið: Hver hefur skipað ykkur að endurreisa þetta hús og þilja (kəˈlal ~ כְּלַל:   wə-ʔuʃʃarˈnāʔ   δəˈnāh   lə-ʃaχlāˈlāh,   וְאֻשַּׁרְנָא דְנָה, לְשַׁכְלָלָה) það innan?: hem interrogat, doncs, els ancians d'aquesta manera: «Qui us ha manat que reconstruïu aquesta casa i que en revestiu les parets interiors?»
hann þiljaði (bāˈnāh   bə-t͡salˈʕōθ   ʔărāˈzīm ~ בָּנָה בְּצַלְעוֹת אֲרָזִים:   wa-i̯ˈʝiβɛn   ʔɛθ־qīˈrōθ   ha-bˈbaʝiθ   mi-bˈbai̯θāh   bə-t͡salˈʕōθ   ʔărāˈzīm,   וַיִּבֶן אֶת-קִירוֹת הַבַּיִת מִבַּיְתָה, בְּצַלְעוֹת אֲרָזִים) veggi hússins að innan með sedrusborðum, þiljaði (t͡sāˈφāh ~ צָפָה:   mi-qqarˈqaʕ   ha-bˈbaʝiθ   ʕaδ־qīˈrōθ   ha-ssipˈpun   t͡sipˈpāh   ʕēt͡s   mi-bˈbāʝiθ,   מִקַּרְקַע הַבַּיִת עַד-קִירוֹת הַסִּפֻּן, צִפָּה עֵץ מִבָּיִת) það viði frá gólfi og upp að þakbjálkum, og lagði gólfið kýprusborðum: va revestir per dins les parets de l'edifici amb planxes de cedre, va revestir-lo des del paviment fins a les bigues del sostre i recobrí el paviment amb planxes de xiprer
hann þiljaði (ħāˈφāh ~ חָפָה:   wə-ˈʔēθ   ha-bˈbaʝiθ   ha-ggāˈδōl   ħipˈpāh   ʕēsˁ   bərōˈʃīm,   וְאֵת הַבַּיִת הַגָּדוֹל, חִפָּה עֵץ בְּרוֹשִׁים) stóra salinn með kýprusviði og þakti skíragulli og skreytti með pálmum og blómafestum: va revestir la sala gran de fusta de xiprer, la va recobrir d'or pur i la va decorar [esculpint-hi] palmeres i fistons
hann segir: „Ég byggi mér stórt hús og rúmgóðar vistarverur.“ Hann setur í það glugga, þiljar (sāˈφan ~ סָפַן:   wə-sāˈφūn   bā-ˈʔārɛz,   וְסָפוּן בָּאָרֶז) það sedrusviði og málar það rautt (שָׁשַׁר)el qui diu: «Em vull fer una gran casa amb les cambres ben espaioses!» I hi posa finestres, l'enteixina de cedre i la pinta de vermelló
♦ þilja loft: teginar el sostre, enteixinar el sòtil (Mall.
♦ þilja skip: <HIST NÀUTposar les posts de la coberta a una nau
Ólafur konungur hafði veislu mikla um páska og hafði marga bæjarmenn í boði sínu og svo bændur. En eftir páska lét konungur setja fram skip sín og bera til reiða og árar, lét þilja skipin og tjalda og lét fljóta skipin svo búin við bryggjur. Ólafur konungur sendi menn eftir páska í Veradal: el rei Olau per Pasqua va fer un gran banquet i va convidar-hi molts de vilatans (= habitants de Niðarós) i també de bændur. I passat Pasqua, el rei va fer avarar les seves naus i portar-hi els ormeigs i els rems, va fer que els paressin les cobertes i els tendals i va deixar els vaixells, avarats i aparellats d'aquesta manera, als molls. Després de Pasqua, el rei Olau va enviar homes a la vall de Veradalur

þiljaður, þiljuð, þiljað <adj.>:
1. (veggurrevestit -ida de panys o plafons de fusta (paret)
hann byggði einnig hásætissal, dómsalinn, þar sem hann hélt dómþing. Var hann þiljaður (sāˈφan ~ סָפַן:   wə-sāˈφūn   bā-ˈʔɛrɛz   mē-ha-qqarˈqaʕ   ʕaδ־ha-qqarˈqāʕ,   וְסָפוּן בָּאֶרֶז, מֵהַקַּרְקַע עַד-הַקַּרְקָע) með sedrusviði frá gólfi til lofts: féu també la sala del tron, la sala de vistes, on administrava justícia. Era coberta de cedre des del paviment fins al sostre
2. (loftteginat -ada, enteixinat -ada (Mall.) (sostre)
er þá tímabært fyrir ykkur að búa í þiljuðum (sāˈφan ~ סָפַן:   ha-ˈʕēθ   lā-ˈχem   ʔatˈtɛm   lā-ˈʃɛβɛθ   bə-βāttēi̯-ˈχem   səφūˈnīm,   הַעֵת לָכֶם אַתֶּם, לָשֶׁבֶת בְּבָתֵּיכֶם סְפוּנִים) húsum, meðan þetta hús er í rúst?: que per ventura és oportú per a vosaltres mateixos d'habitar cases enteixinades, mentre que aquesta casa està en ruïnes?
musterissalurinn og forsalurinn, sem sneri að forgarðinum, voru þiljaðir (ɕāˈħīφ ~ שָׂחִיף:   ɕəˈħīφ   ʕēt͡s   sāˈβīβ   sāˈβīβ,   שְׂחִיף עֵץ, סָבִיב סָבִיב) að innan. Gluggarnir voru lokaðir með rimlum og voru þrefaldar umgjörðir um þá ofan við gluggakisturnar. Þiljurnar náðu allt umhverfis frá gólfi upp að gluggum og yfir dyrnar. Í innra herberginu og því ytra, á öllum veggjum bæði að utan og innan, voru markaðir reitir: la sala [interior] del temple (del hecal) i el vestíbul [exterior], que donava a l'atri, eren teginats pel dedins. Les finestres estaven tancades amb barrerons i just per damunt les obertures de les finetres hi havia, al voltant d'elles, emmarcaments triples. Els revestiments de fusta anaven, per tot el voltant, des del paviment fins a les finestres i sobre les portes. A la cambra interior [del temple] i a l'exterior, a totes les parets, tant pel defora com pel dedins, hi havia requadres delimitats

þilju·bátur <m. -báts, -bátar>:
<NÀUTvaixell m [de pesca] amb coberta, vaixell [de pesca] pontat

þilju·borð <n. -borðs, -borð>:
pany m, plafó m
og þú skalt gjöra þiljuborðin (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   wə-ʕāˈɕīθā   ʔɛθ־ha-qqərāˈʃīm   la-mmiʃˈkān,   וְעָשִׂיתָ אֶת-הַקְּרָשִׁים, לַמִּשְׁכָּן) í tjaldbúðina af akasíuviði, og standi þau upp og ofan: i faràs les posts del tabernacle de fusta d'acàcia, i que es mantinguin dretes
samfundatjaldið, tjöld þess og þak, króka, þiljuborð (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   wə-ʔɛθ־qərāˈʃā-u̯,   וְאֶת-קְרָשָׁיו), þverslár, súlur, sökkla: el tabernacle, la seva tenda amb la coberta, els seus gafets i les seves posts, els seus travessers, les seves columnes i els seus petges
síðan komu þeir með tjaldbúðina til Móse, tjaldið og öll áhöld sem fylgdu því, krókana, þiljuborðin (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   qərāˈʃā-u̯,   קְרָשָׁיו), þverslárnar, súlurnar, sökklana: després van portar al Moïsès (Moixè) el tabernacle, la tenda i tots els utensilis que l'acompanyaven: els gafets, les posts, els travessers, les columnes i els petges
hann gerði þverslár úr akasíuviði, fimm fyrir þiljuborðin (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   ħămiʃˈʃāh   lə-qarˈʃēi̯   ˌt͡sɛlaʕ־ha-mmiʃˈkān   hā-ʔɛˈħāθ,   חֲמִשָּׁה, לְקַרְשֵׁי צֶלַע-הַמִּשְׁכָּן הָאֶחָת) á annarri hlið tjaldbúðarinnar og fimm fyrir þiljuborðin (לְקַרְשֵׁי) á hinni hlið hennar og fimm þverslár fyrir þiljuborðin (לְקַרְשֵׁי) á bakhliðinni gegnt vestri: féu [també] travessers de fusta d'acàcia: cinc per a les posts d'un dels flancs del tabernacle, i cinc per a les posts de l'altre flanc i cinc travessers per a les posts posts del darrere, vers l'occident

þil·skip <n. -skips, -skip>:
<NÀUTvaixell m [de pesca] amb coberta, vaixell [de pesca] pontat (þilfarsskip)

Þila·mörk <f. -markar (o: -merkur), no comptable>:
variant arcaica de Þelamörk ‘Telemark’

Þilur <m. Þils, Þilir>:
habitant m & f de la Þelamörk, l'actual Telemark (Þelamaður)

þil·viður <m. -viðar, -viðir>:
plafó m de fusta per a revestiment de paret o enteixinat de sostre
hve yndislegur ertu, elskhugi minn, hve fagur, og hvíla okkar iðjagræn, sedrustrén máttarviðir húss okkar og kýprustrén þilviðirnir (rāˈħītˁ ~ רָחִיט:   qɔˈrōθ   bātˈtēi̯-nū   ʔărāˈzīm   raħīˈtˁē-nū   bərōˈθīm,   קֹרוֹת בָּתֵּינוּ אֲרָזִים, רַחִיטֵנוּ בְּרוֹתִים)que n'ets, d'encisador, estimat meu, i de bell! I el nostre llit verdeja d'un verd tendre, les bigues de casa nostra són cedres i xiprers els nostres enteixinats

þin- <en compostos>:
<MATde tensors

þina <f. þinu, þinur. Gen. pl.: þina>:
<MED = klæjandi uppþoturticària f
♦ → litaþina “urticària pigmentosa”
♦ → lyfjaþina “urticària medicamentosa”
♦ → sólarþina “urticària solar”

þind <f. þindar, þindir>:
<MEDdiafragma m

þindar- <en compostos>:
<MEDdiafragmàtic -a

þindar·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia diafragmàtica

þindar·kviðslit <n. -kviðslits; pl. no hab.>:
hèrnia diafragmàtica (lærhaull)

þindar·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENsense diafragma
2. <FIGque pot córrer molt sense perdre pas l'alè
3. (án afláts, hvíldarlausinfatigable (incansable)

þindar·laust <adv.>:
(án afláts, hvíldarlaustinfatigablement (incansablement)
♦ vinna þindarlaust að e-u: treballar incansablement (o: infatigablement) en una cosa

þindar·öndun <f. -öndunar, no comptable>:
respiració profunda

þing <n. þings, þing>:
1. <POLÍT = þjóðþingparlament m
♦ bjóða sig fram til þings: presentar-se com a candidat al parlament
♦ kjósa til þings: votar a les eleccions parlamentàries
♦ kosning til þingsins: eleccions parlamentàries
♦ neðri deild franska þingsins: la cambra baixa del Parlament francès
♦ rjúfa þing: dissoldre el parlament
♦ setjast á þing: ésser membre del parlament
♦ sitja á þingi: entrar [com a diputat] al parlament
♦ skipan þingsins: composició del parlament
♦ slíta þingi: dissoldre el parlament
hún vill slíta þingi (o: rjúfa þing) á mánudaginn og boða kosningar innan sex vikna: vol dissoldre el parlament dilluns i convocar eleccions per d'aquí a sis setmanes
♦ → Evrópuþingið “el Parlament europeu”
♦ → sambandsþing “parlament federal”
♦ → þjóðþing “parlament nacional”
2. <RELIGconcili m (kirkjuþing)
3. <<RELIGparròquia f (kirkjusókn; söfnuður) (possible calc del grec ἐκκλησία)
4. (samkomaassemblea f (reunió)
ǫll þing boða engla ǁ eining í þrenningu, ǁ órofnuðu jafnan, ǁ alls grams, lofi framda: tots els chors d'àngels proclamen (anuncien) la unitat en la trinitat -sempre exalçada amb incessant glorificació- del rei de tot
♦ almenna þingið fyrir mál og vog: conferència general de pesos i mesures
♦ ályktun þingsins: resolució de l'assemblea
♦ kveðja e-n til þings: convocar algú a una assemblea
♦ það var þröng (o: þröngt) á þingi: <LOC FIGhi havia una gran gentada
♦ → allsherjarþing “assemblea plenària”
♦ → Alþjóðavinnumála­þingið “conferència internacional del treball”
♦ → aukaþing “assemblea extraordinària”
♦ → löggjafarþing “assemblea legislativa”
♦ → náttúruverndarþing “convenció relativa a la conservació de la natura”
♦ → ráðherraþing “assemblea ministerial”
5. (ráðstefna, málþingsimposi m (col·loqui)
6. (dómþingaudiència f, vista f (sessió [pública] de judici)
♦ → þingdagur “dia de l'audiència o de les audiències”
7. (í fornöldþing m (assemblea legislativa i judicial durant l'Edat mitjana)
♦ → manntalsþing “manntalsþing”
8. (gripur, hluturobjecte m (cosa)
♦ þetta er mesta þing: <LOC FIGaixò és una molt bona cosa, és una cosa immillorable
9. þing <n.pl þinga>: (ástasambandtrobades f.pl (amoroses o sexuals)
♦ vera í þingum við konu ~ mann: tenir relacions amb una dona ~ un home (tenir un afer amb una dona o mantenir relacions sexuals amb una dona o un home)

þinga <þinga ~ þingum | þingaði ~ þinguðum | þingað>:
1. (halda fundestar reunit -ida (estar fent una reunió, assemblea, conferència, simposi, col·loqui etc.)
2. (fjalla um e-ðdebatre (tractar un tema en una assemblea, trobada etc.)
♦ þinga um e-ð: debatre una cosa
3. (vera í ástasambandi við e-nveure's (mantenir relacions amoroses o sexuals amb una dona o un home)
♦ þinga við e-n: veure's amb algú

þingamanna·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:
<HISTtropa f dels þingamenn, guàrdia personal dels reis danesos d'Anglaterra. Fou creada pel rei Canut a l'any 1018 i va existir fins a la conquesta normanda del 1066
◊ allt gekk þetta svo fram. Eyjólfur fór utan og var í þingamannaliði í Englandi: tot va sortir segons ho havien planejat. L'Eyjólfur se'n va anar a l'estranger on es va enrolar a Anglaterra a la guàrdia dels þingamenn

þing·boð <n. -boðs, -boð>:
convocatòria f d'assemblea [general] (d'associació & societat)

þing·bók <f. -bókar, -bókur>:
1. <POLÍTacta f de sessió parlamentària
2. <JURacta f de judici

þing·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
parlamentari -ària
♦ þingbundin konungsstjórn: monarquia parlamentària
♦ þingbundin stjórn: govern parlamentari
Ísland er lýðveldi með þingbundinni stjórn: Islàndia és una república amb govern parlamentari

þing·dagur <m. -dags, -dagar>:
<JURdia m de l'audiència
eigi nú Demetríus og smiðirnir, sem honum fylgja, sökótt við nokkurn þá eru þingdagar (ἡ ἀγοραῖος [ἡμέρα]:   ἀγοραῖοι ἄγονται καὶ ἀνθύπατοί εἰσιν) haldnir og til eru landstjórar. Þar geta menn borið upp mál sín. En ef þið hafið annars að krefja má gera út um það á löglegu þingi (ἡ ἐκκλησία -ίας:   ἐν τῇ ἐννόμῳ ἐκκλησίᾳ ἐπιλυθήσεται)per tant, si en Demetri i els artífexs que van amb ell tenen res a dir contra algú, ja hi ha audiències i procònsols: que s'hi acusin els uns als altres. I, si teniu cap altra reclamació a fer, serà resolta a l'assemblea legal

þing·deild <f. -deildar, -deildir>:
<POLÍTcambra parlamentària, cambra f de parlament

Þing·eyingur <m. -eyings, -eyingar>:
habitant m & f de les comarques de les Þingeyjarsýslur

Þingeyjar·sýsla <f. -sýslu, -sýslur. Gen. pl.: -sýslna>:
Þingeyjarsýsla f, comarca de l'illa de Þingey, designació de dues comarques islandeses, la Norður-Þingeyjarsýsla i la Suður-Þingeyjarsýsla, en el nord-est de l'illa

Þingeyra·klaustur <n. -klausturs, no comptable>:
monestir m de Þingeyrar (pl.) o Þingeyri (sg.), monestir benedictí situat al nord d'Islàndia. Fou fundat el 1112 pel Jón Ögmundarson, bisbe de Hólar entre 1106 i 1121. Fou el primer monestir que es va fundar a Islàndia. La consolidació econòmica definitiva del monestir va trigar a arribar fins al 1133, en temps del primer abat del monestir, el monjo Vilmundur Þórólfsson, raó per la qual de vegades apareix la data de 1133 com a data de la fundació del monestir. Famós per la seva biblioteca, per ésser el principal lloc d’erudició a la Islàndia ja catòlica, i pel fet que els monjos hi comptaven els anys amb un endarreriment de set anys respecte de la resta del món cristià. Estava dedicat a Sant Nicolau. El 1551 fou abolit en el marc de la introducció de la Reforma a Islàndia. El darrer abat en fou en Helgi Höskuldsson (abat entre 1519 i 1551)

Þingeyra·tal <n. -tals, no comptable>:
còmput m del monestir de Þingeyrar (pl.) o Þingeyri (sg.), el còmput dels anys seguit pels monjos del monestir benedictí de Þingeyri o Þingeyrar. Presenta una diferència de set anys d'endarreriment respecte del còmput general

Þing·eyringur <m. -eyrings, -eyringar>:
habitant m & f de Þingeyri

Þing·eyskur, -eysk, -eyskt <adj.>:
de la Þingeyjarsýsla, de la comarca de l'illa de Þingey

þing·fararkaup <n. -fararkaups, no comptable>:
dietes f.pl

þing·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -feste-ð [fyrir dómstóli]>:
<JURfixar l'inici d'un procés convocant les parts
♦ þingfesta mál [fyrir dómstóli]: <JURiniciar la vista d'un procés, fixar el termini de la primera audiència d'un procés

þing·festing <f. -festingar, no comptable>:
<JURfixació f del termini de la primera audiència d'un procés

þing·fjall <n. -fjalls, -fjöll>:
<RELIGmuntanya f de l'assemblea
þú sagðir við sjálfan þig: „Ég skal stíga upp til himins, ofar stjörnum Guðs, þar skal ég reisa hásæti mitt. Á þingfjalli (har   mōˈʕēδ ~ הַר מוֹעֵד:   wə-ʔēˈʃēβ   bə-har־mōˈʕēδ,   וְאֵשֵׁב בְּהַר-מוֹעֵד) guðanna tek ég mér sæti, yst í norðri: i ets tu que et deies a tu mateix: «Escalaré els cels, dalt dels estels de Déu erigiré el meu tron. Seuré a la muntanya de l'assemblea dels déus, a l'extremitat del nord

þing·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTgrup parlamentari

þing·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m del parlament, presidenta f del parlament

þing·fréttir <f.pl -frétta>:
notícies f.pl del parlament

< þing·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
parlamentari -ària
♦ í þingfrjálsum löndum: en els països parlamentaris

þing·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
<POLÍTparlamentari m, diputat m, parlamentària f, diputada f

þing·fundur <m. -fundar, -fundir>:
sessió f del parlament, sessió parlamentària

þing·fylgi <n. -fylgis, no comptable>:
suport parlamentari
♦ málið hlaut ekki þingfylgi: la moció no ha obtingut prou suport parlamentari [per resultar aprovada]
♦ flokkurinn hafði ekki nægjanlegt þingfylgi til stjórnarmyndunar: el partit no ha tingut prou suport parlamentari per a formar govern

þing·gjöld <n.pl -gjalda>:
taxes f.pl i impostos m.pl

þing·hald <n. -halds, -höld>:
<JURjudici m, vista f

þing·há <f. -hár (o: -háar), -hár>:
1. <JURpartit m judicial
2. <HISTþinghá f, districte assembleari, districte o circumscripció d'un þing o assemblea legislativa i judicial
í þenna tíma komu sem mest skip af Noregi til Íslands. Námu menn þá sem mest land í héraðinu um Hrafnkels daga. Engi náði með frjálsu að sitja, nema Hrafnkel bæði orlofs. Þá urðu og allir honum að heita sínu liðsinni. Hann hét og sínu trausti. Lagði hann land undir sig allt fyrir austan Lagarfljót. Þessi þinghá varð brátt miklu meiri og fjölmennari en sú, er hann hafði áður haft. Hún gekk upp um Skriðudal og upp allt með Lagarfljóti. Var nú skipan á komin á lund hans. Maðurinn var miklu vinsælli en áður; hafði hann hina sömu skapsmuni um gagnsemd og risnu, en miklu var maðurinn nú vinsælli og gæfari og hægari en fyrr að öllu. Oft fundust þeir Sámur og Hrafnkell á mannamótum, og minntust þeir aldrei á sín viðskipti. Leið svo fram sex vetur: en aquell temps arribaven de Noruega a Islàndia moltíssims de vaixells. En els dies d'en Hrafnkell els colons [noruecs] varen ocupar la major part del districte. Ningú no hi podia viure amb llibertat si abans no havia demanat permís al Hrafnkell per establir-s'hi. Tots els qui ho volien fer també havien de prometre llur ajut al Hrafnkell. I ell també (=a canvi) els prometia la seva protecció. Va sotmetre tot el territori situat a llevnt del Lagarfljót. Aquesta þinghá -districte judicial- aviat fou molt més gran i més populós que no el que en Hrafnkell havia tingut abans. El seu districte assembleari pujava fins a la vall d'Skriðudalur resseguint cap amunt el curs del Lagarfljót. El seu caràcter havia sofert un canvi. Ara eren molts més que abans els qui estimaven aquell home. En realitat, en Hrafnkell pensava igual que abans pel que fa a disposició a ajudar i a hospitalitat, però ara era molt més estimat de la gent i més reflexiu i afable (accessible) que no abans. En Sámur i en Hrafnkell es trobaven sovint a les reunions i festes i quan ho feien mai no s'esmentaven la topada que havien tingut entre ells. I així varen passar sis anys
Ólafur konungur dvaldist mestan hluta sumars á Hálogalandi og fór í allar þinghár og kristnaði þar allan lýð. Þá bjó í Bjarkey Þórir hundur. Hann var ríkastur maður norður þar. Hann gerðist þá lendur maður Ólafs konungs. Margir ríkir bóndasynir réðust þá til ferðar við Ólaf konung: el rei Olau va passar la major part de l'estiu al Hálogaland i aná a tots els districtes assemblearis o þinghár i hi va cristianitzar tota la gent. En aquell temps vivia a l'illa de Bjarkey en Þórir Ca. Era l'home més poderós que hi havia allà, al nord. Es va fer llavors lendur maður del rei Olau. Molts de fills de bændur poderosos es varen unir llavors a aquella expedició del rei Olau
Þórir hundur hafði Finnferð haft þessa tvo vetur og hafði hann verið hvorntveggja vetur lengi á fjalli og fengið óf fjár. Hann átti margs konar kaup við Finna. Hann lét þar gera sér tólf hreinbjálfa með svo mikilli fjölkynngi að ekki vopn festi á og síður miklu en á hringabrynju. En hið síðara vor bjó Þórir langskip er hann átti og skipaði húskörlum sínum. Hann stefndi saman bóndum og krafði leiðangurs allt um hina nyrstu þinghá, dró þar saman mikið fjölmenni, fór norðan um vorið með liði því: en Þórir Ca durant aquests dos anys havia tingut l'exclusiva dels viatges comercials amb la marca lapona (Finnmörk) i durant tot aquest temps havia passat molt de temps a una serralada (a una muntanya) on hi havia fet una gran quantitat de béns i diners. Tenia tota mena d'intercanvis comercials amb els lapons. S'hi havia fet fer (S'hi va fer fer) dotze bjálfar (pellisses) de ren proveïdes d'una màgia tan forta que cap arma no els feia res i molt menys que a una cota de malla. I a la darrera primavera, en Þórir va preparar un langskip, un vaixell de guerra, que tenia i hi va disposar els seus húskarlar, els seus missatges, com a tripulació. Va convocar els bændur a una reunió i els hi va exigir que pogués fer una lleva [per tot el territori] fins al districte assembleari o þinghá més septentrional, <amb aquesta lleva> va aplegar una gran quantitat d'homes i, durant la primavera, va baixar del nord amb aquestes tropes

þing·heimur <m. -heims, -heimar>:
totalitat f dels participants d'una reunió o assemblea
þegar hann sagði þetta varð deila milli farísea og saddúkea og þingheimur (τὸ πλῆθος πλήθεος:   καὶ ἐσχίσθη τὸ πλῆθος) skiptist í flokka: al moment que hagué dit això, s'originà una disputa entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí
♦ allur þingheimur: #1. <LOC GENtota l'assemblea, tots els membres de l'assemblea; #2. <LOC FIGtothom

þing·helgi <f. -helgi, no comptable>:
immunitat parlamentària

þing·hlé <n. -hlés, -hlé>:
descans m en una sessió parlamentària o durant una reunió

þing·hús <n. -húss, -hús>:
1. <GENedifici m del parlament
2. <HISTsala f de reunions i audiències
◊ annan dag, þá er konungur hafði hlýtt tíðum, gekk hann til þinghúss síns og lét þangað kalla menn Svíakonungs og bað þá bera upp erindi sín: l'endemà, quan el rei hagué oït els oficins divins, es dirigí a l'edifici del seu þing, hi féu convocar els homes del rei de Suècia i els demanà que li exposessin llur missatge
3. <HIST[edifici m del] tribunal m, palau m de justícia
◊ segið mér! hvar verða vorar samvitskur fyrst hreinsaðar? í skírninni; þar fyrir kallar Pétur hana sáttmála góðrar samvitsku; fyrir hvað verða þær hreinsaðar? fyrir Jesú blóð, sem vitanligt er af Postulans orðum, er strax voru lesin; hvar gaf Frelsarinn það út? í grasgarðinum, í þinghúsi Pílatí, en allra helst á krossins gálga, því þar blæddi sjálfu lífinu til ólífs, og dauða hans var fullkomnan vorrar hreinsunar; því sagði hann undir andlátið: það er fullkomnuð: dieu-me! on es purifiquen primer les nostres consciències? en el bateig; per això, sant Pere l'anomena un pacte de bona consciència [amb Déu]. A través de què són purificades? Ho són per la sang de Jesús com se'ns ha fet palès a partir de les paraules dels apòstols que s'han llegit adés. On la va donar el redemptor? A l'hort [de Guetsemaní], al tribunal de Pilat, però, i sobre tot, al patíbul de la creu, perquè allà la seva vida se li dessagnà sencera i la seva mort fou l'acabament de la nostra purificació, car en el moment de la seva mort digué: tot s'ha acomplert

þing·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
parlamentària f, diputada f

þing·kosningar <f.pl -kosninga>:
eleccions parlamentàries, eleccions f.pl al parlament

þing·lausnir <f.pl -lausna>:
clausura f del parlament
en áður þinglausnir voru, stefndi Gissur öllum óvinum Gunnars í Almannagjá: i abans que hom no clausurés el þing, en Gissur va convocar tots els enemics d’en Gunnar a un encontre a l’Almannagjá

þing·legur, -leg, -legt <adj.>:
parlamentari -ària

þing·lesa <-les ~ -lesum | -las ~ -lásum | -lesiðe-ð>:
inscriure una cosa en el registre de la propietat

þing·lesning <f. -lesningar, -lesningar>:
inscripció f en el catastre, assentament m en el registre de la propietat

þing·lok <n.pl -loka>:
suspensió f de l'activitat parlamentària (per vacances de Nadal, Pasqua o estiu)

þing·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýste-ð>:
inscriure una cosa en el registre de la propietat

þing·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
inscripció f en el catastre, assentament m en el registre de la propietat
♦ þinglýsing veðréttinda: inscripció d'hipoteques

þinglýsingar·bók <f. -bókar, -bækur>:
catastre m, registre m de la propietat

þing·lýstur, -lýst, -lýst <adj.>:
inscrit -a en el catastre
♦ þinglýst fasteignaskjal: referència catastral, nota f simple
♦ þinglýstur eigandi: titular inscrit de propietat, titular inscrita de propietat

þing·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTparlamentari m, diputat m, parlamentària f, diputada f
♦ friðhelgi þingmanna: immunitat parlamentària
♦ tapa X þingmönnum í síðustu kosningum: perdre X diputats a les darreres eleccions
♦ þingmaður í efri deild (o: efri deildar) [spænska] þingsins: senador m, senadora f

þingmanna·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
<HISTþingmannaleið f, antiga mesura de longitud equivalent a uns 37,5 quilòmetres, l'equivalent d'una jornada de viatge cap a l'Alþingi

þingmanna·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
<POLÍTcomissió parlamentària

þingmanna·samkunda <f. -samkundu, -samkundur. Gen. pl.: -samkundna o: -samkunda>:
<POLÍTassemblea parlamentària

þingmanna·samvinna <f. -samvinnu, no comptable>:
<POLÍTcooperació parlamentària

þingmanns·efni <n. -efnis, -efni>:
<POLÍTcandidat m al parlament, candidata f al parlament

þing·maríumessa <f. -maríumessu, -maríumessur. Gen. pl.: -maríumessa>:
dia m de la Visitació de la Mare de Déu (el 2 de juliol). El nom islandès l'assenyala com el dia de la Mare de Déu de l’Alþingi, perquè antigament era el dia en què començava l’Alþingi anual a Islàndia

þingmála·fundur <m. -fundar, -fundir>:
<POLÍTreunió f per a fer-hi un debat polític electoral, míting m electoral

þing·meirihluti <m. -meirihluta, -meirihlutar>:
<POLÍTmajoria parlamentària

þing·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
<POLÍTactivitat parlamentària com a diputat o diputada

þing·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
<POLÍTcomissió parlamentària

þing·rof <n.pl -rofa>:
<POLÍTdissolució f del parlament
24. gr. Forseti lýðveldisins getur rofið Alþingi, og skal þá stofnað til nýrra kosninga, áður en fjörutíu og fimm dagar eru liðnir frá því er gert var kunnugt um þingrofið, enda komi Alþingi saman eigi síðar en tíu vikum eftir, að það var rofið. Alþingismenn skulu halda umboði sínu til kjördags: Art. 24: El president o la presidenta de la república pot dissoldre el parlament. En tal cas, s'han de convocar noves eleccions abans que hagin passat quaranta-cinc dies des que es va fer pública la dissolució del parlament, i el [nou] parlament s'ha de constituir en el termini de deu setmanes després de la dissolució de l'anterior parlament. Els membres del [vell] parlament conserven llur escó fins al dia de les eleccions

þing·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
<POLÍTparlamentarisme m, democràcia parlamentària

þingræðis·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:
<POLÍTrepública parlamentària

þings·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:
<POLÍTresolució parlamentària

þingsályktunar·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:
proposta m de resolució parlamentària

þing·setning <f. -setningar, -setningar>:
obertura f del parlament

þing·sköp <n.pl -skapa>:
<POLÍTreglament m del parlament

þing·slit <n.pl -slita>:
suspensió f de l'activitat parlamentària (per vacances de Nadal, Pasqua o estiu)

þing·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de reunions públiques, fòrum m
Bóas hafði gengið upp til þingstaðarins ( ~ :   ū-ˈβɔʕaz   ʕāˈlāh   ha-ʃˈʃaʕar   wa-iˈ̯ʝēʃɛβ   ʃām,   וּבֹעַז עָלָה הַשַּׁעַר, וַיֵּשֶׁב שָׁם) í borgarhliðinu (שַׁעַר) og sest þar. Þá vildi til að lausnarmaðurinn, sem Bóas hafði talað um, gekk þar hjá. Bóas sagði: „Komdu hingað og sestu.“ Og hann kom og settist: i en Bòaz havia pujat a l'indret on es reunia la gent, situat a la porta de la ciutat, i s'hi havia assegut. I es va esdevenir que aquell home que teni dret de preempció, i de qui en Bòaz havia parlat, va passar per allà. En Bòaz li va dir «Acosta't, seu aquí». I ell s'hi acostà i s'hi va asseure

þing·sæti <n. -sætis, -sæti>:
<POLÍTescó parlamentari
flokkurinn fékk nú 183 þingsæti af alls 350 og því traustan meirihluta: el partit ha obtingut 183 escons dels 350 i per tant, una còmoda majoria absoluta
♦ hljóta X þingsæti [af þeim Y sem voru í boði]: obtenir X escons [d'un total d' Y ]
♦ missa X þingsæti: perdre X escons
♦ vinna X þingsæti í kosningum: guanyar X escons a unes eleccions

þing·tíðindi <n.pl -tíðinda>:
<POLÍTdiari m de sessions del parlament

þing·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
<POLÍTlegislatura f

þing·umræður <f.pl -umræðna (o: -umræða)>:
debat parlamentari

þingvalla·vatn <n. -vatns, no comptable>:
<HISTÞingvallavatn m, nom l'estany a la vora dels þingvellir

þing·völlur <m. -vallar, -vellir. Emprat hab. en pl.: Þingvellir>:
<HISTÞingvellir m.pl, l’antic lloc de l’assemblea judicial i legislativa anual islandesa a la vora de l’Öxará
♦ Þjóðgarðurinn á Þingvöllum : Parc nacional de Þingvellir

þing·vörður <m. -varðar, -verðir>:
uixer m del parlament, uixera f del parlament

þinn, þín, þitt:
1. <adj. & pron. possessiu GEN>: el teu, la teva
♦ ég óska þér og þínum til hamingju: et desitjo a tu i als teus molta de sort
♦ hesturinn þinn: el teu cavall
♦ börnin þín: els teus fills
♦ konan þín: la teva dona, ta dona
♦ þínir: els teus (la teva gent)
♦ í þínum sporum: en lloc teu, en la teva posició
♦ nú kemur til þinna kasta: <LOC FIGara et toca a tu
♦ nú sérðu þína sæng út breidda: <LOC FIGaixò és el que n'has tret! (no hi has guanyat res i a més a més ara et toca d'acceptar-ne les conseqüències)
♦ þú og þínir líkar: tu i els qui són com tu
2. <adj. & pron. possessiu + PARENTS & LITER>: ton, ta
♦ pabbi þinn: ton pare
♦ mamma þín: ta mare
3. <í ávarpi>: tu (ús al·locutiu de reprovació). En els enunciats exclamatius en què hom s'adreça directament a un interlocutor i que expressen l'actitud negativa o positiva del parlant envers l'interlocutor mitjançant un substantiu, aquest substantiu s'hi sol emprar acompanyat de l'adjectiu possessiu de segona persona i l'article. En aquest ús, o bé es tradueix pel pronom personal de segona persona o bé no es tradueix o bé cal recórrer a expressions del tipus ‘mira que ets...’, ‘que n'arribes a esser de...’, ‘tros d'ase més que tros d'ase’
♦ asninn þinn: tu, tros d'ase!
♦ aulinn þinn: tu, ximple!
♦ fábjáninn þinn: tu, imbecil!
♦ fíflið þitt: tu, idiota!
♦ ódóið þitt: tu, brètol!
 
þinn, þín, þitt
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N þinn   þín   þitt
A þinn   þína   þitt
G þíns   þinnar   þíns
D þínum, <þínom   þinni, <þinne   þínu, <þíno
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N þínir, <þíner   þínar   þín
A þína   þínar   þín
G þinna   þinna   þinna
D þínum, <þínom   þínum, <þínom   þínum, <þínom
 

þin·skógur <m. -skógar, -skógar>:
avetar m, aveteda f, avetosa f, bosc m d'avets

þin·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
espècie f d'avet

þinur¹ <m. þins, þinir>:
variant de þinur³ ‘avet’

þinur² <m. þins, þinir>:
1. (netþinur, strengurcorda f de xarxa (cadascuna de les cordes de la xarxa entre les quals es troben les malles i a les quals hom fixa els suros (corda de dalt) o els ploms (coda d'avall))
2. <MATtensor m
♦ samandreginn (o: samdreginn) þinur: <MATtensor contret
3. <MEDurticària f, favassa f, dermografisme m pruent

þinur³ <m. þinurs, þinrar>:
1. <BOTqualsevol arbre del gènere Abies i especialment l'avet [blanc] o avet dels Vosges (arbre Abies alba; Evrópuþinur), l'avet del Colorado (arbre Abies concolor; hvítþinur) i l'avet subalpí (arbre Abies lasiocarpa; fjallaþinur), aquest darrer introduït amb especial èxit a Islàndia
2. <HISTpart de l'arc que es vincla, feta amb fusta d’avet o de sapí
3. þinur m, fusta dura, de color vermell, que el corrent oceànic deixa a la costa

þistil·finka <f. -finku, -finkur. Gen. pl.: -finka o: -finkna>:
cadernera f, cardina f (Ross. (ocell Carduelis carduelis syn. Fringilla carduelis)

þistil·gullfræ* <n. -fræs, -fræ>:
espina-xoca f, gafets m.pl, floravia f, blanquielles f.pl, rialles f.pl [espinoses] (Mall.(planta Xanthium spinosum)

þistil·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu. Gen. pl.: -hjartna>:
<CULINcarxofa f

þistil·krókajurt* <f. -krókajurtar, -krókajurtir>:
espina-xoca f, gafets m.pl, floravia f, blanquielles f.pl, rialles f.pl [espinoses] (Mall.(planta Xanthium spinosum)

þistill <m. þistils, þistlar>:
1. card m (designació genèrica de les plantes del gènere Carduus i Cirsium)
2. (ætiþistillcarxofera f (planta Cynara cardunculus)

þitt:
nom. & ac. sg. n. de → þinn, þín, þitt “el teu, la teva, ton, ta”

þíamín <n. þíamíns, no comptable>:
<BIOQUímtiamina f

þíða <f. þíðu, þíður. Gen. pl.: þíða o: þíðna>:
[temps m de] desgel m

þíða <þíði ~ þíðum | þíddi ~ þíddum | þítte-ð>:
1. (ís, klaki, svell, snjórfondre una cosa (gel, glaç, terra gelada, neu)
en at hníganda degi þá tekr útsynningr við vægjanda skini ok vǫrmum geislum með glǫðu andliti, sýnir af sinni hendi sætt ok samþykki at [p. 11] niðrlagðri reiði, býðr sterkum bylgjum ok brǫttum bárum at hógværask með minkanda afli, ok kallar fram gróðrsamar dǫggvar til fullrar sættar við sína granna, ok blæss hógværliga með vǫrmum anda í andlit landnyrðingi ok vermir blástsvalar varrar ok þíðir hélukalt enni ok frosnar kinnr. En at aptni upphǫfðum þá sýnir vestanvindr skínanda enni yfir blíðu andliti, skrýðisk með prýði ok kveldligri fegrð svá sem at hátíðligum aptni, boðar austanvindi með sendum geislum, at hann búisk móti komandi hátíðum morgininn eptir (Espill, cap. 5, pàgs. 10-11): però quan el dia ja declina, el llebeig pren (adopta) la llum que s'esvaneix i els càlids raigs amb cara riallera i difon, calmada ja l'ira, reconciliació i concòrdia. Mana a les fortes onades i als escarpats rompents que s'apaivaguin i minvin llur força i apel·la a la rosada que afavoreix el creixement a viure en completa harmonia amb els seus veïns, bufa suaument al gregal a la cara amb càlid alè i li escalfa els llavis freds de bufar i li desgela el front, fred de gebre, i les galtes gelades. I un cop arribat el vespre, el vent de ponent mostra el seu front lluent sobre la cara afable, s'adorna amb magnificència i bellesa vespertina com si estigués convidat a una vetllada festiva i mana al vent de llevant amb els raigs irradiats (enviats) que es prepari per a la festa venidora de l'endemà de matí
þessarri sættargerð fagnar jafnvel loptit sem lǫgrinn, þvíat á vaxanda vári sœkja fuglar háleik lopts með fǫgrum sǫngum, ok fagna nýgǫrri sætt milli þessarra hǫfðingja svá sem komandi hátíð, ok gleðjask fá svá mjǫk, sem þeir hafi fengit forðazk mikinn háska ok váðvænligan í hǫfðingja deild. Því næst gøra þeir sér hreiðr á jǫrðu ok leiða þar or unga fugla, hverr eptir sinni kynfylgju, ok œxla svá ættir sínar ok nœra um sumarit, at þeir megi enn sér sjálfir leita atvinnu um vetrinn eptir. Jǫrðin sjálf fagnar þessarri sættargerð, þvíat þá er sól tekr út at steypa ylsamligum geislum yfir andlit jarðar, þá tekr jǫrð at þíða frosnar grasrœtr; en því næst leiðir hon fram ilmandi grǫs með smaragligum lit, ok sýnir hon sik fagna ok gleðjask hátíðliga með nýtekinni fegrð grœns skrúðs, ok býðr hon þó glaðliga nœring ǫllum afspringum sínum, þeim er hon synjaði áðr sakar vetrligrar nauðar. Tré þau er stóðu með frosnum rótum ok drjúpandi kvistum, þá leiða þau nú fram af sér grasgrœnt lauf, ok gleðjask svá eptir liðna sorg vetrligrar nauðar — Hac pactione laetatur non minus caelum quam mare, nam aues, postquam uerni temporis aliquantulum effluxit, altitudinem illico caeli suaui cantu petentes, icto nuper inter dictos principes foederi applaudunt, et tantopere gaudent, ac si solenne festum adsit, cum magnum discrimen effugerint, subitamque perniciem, quae principum simultates comitari solent. Mox nidos humi construit, uegetosque educit pullos, quaelibet auis sibi homogeneos, ut posteri sic multiplicati, et per aestatem bene enutriti, uictum hiberno tempore sibi queant acquirere. Hac pactione laetatur ipsa tellus, nam ubi sol calidos radios immisit superficiei terrae, mox gelu rigentes graminis fibras emollit, deinde fragrantes herbas pulcherrimis coloribus distinctas producit, et ita laetam se hilaremque ornatu nouo et splendido ostentans, nutrimentum, quod prius asperitate hyemis impedita negauerat, toti suae propagini exhibet. Arbores, quibus radices gelu constrictae erant, et folia decidebant, uirentes iam frondes producunt, et sic, ubi maerorem asperitate hyemis contractum abiecerunt, iam gaudio cumulantur (Espill, cap. 5., pàg. 12): de la conclusió d'aquest pacte de conciliació se n'alegren tant l'aire com les aigües, car, a mesura que la primavera s'aferma, els ocells omplen les altures de l'aire amb llurs bells cants, alegrant-se de la conciliació acabada de fer entre aquests cabdills com ho farien davant una festa imminent i s’alegren tant com si s'haguessin escapat d'un gran perill que els hagués amenaçat en la disputa dels cabdills. Tot seguit es fan nius a la terra i hi crien llurs pollets, cada ocell segons la seva espècie, acreixent així llurs llinatges, i els alimenten durant l'estiu de manera que[, després,] durant l'hivern següent, ells ja es puguin procurar aliment per ells mateixos. També s'alegra la mateixa terra de la conclusió d'aquest pacte de conciliació, car, quan el sol comença a vessar els seus càlids raigs sobre la faç de la terra, aquesta comença a desgelar les arrels, ertes pel fred, de les plantes, i tot seguit, fa brostar herbes flairants de color maragda i es mostra joiosa i s'alegra, talment en una festa, de la bellesa recomençada del [seu] verd ornament, i ofereix amb alegria a tots els seus plançons l'aliment que fins llavors els havia negat a causa de la carestia hivernal. Els arbres que [fins llavors] havien tingut les arrels congelades i les branques penjant llangorosament treuen ara llur fullatge virescent (lit.: ‘d'un verd color d'herba’), i s'alegren així, després de l'espassada tristesa de la fretura hivernenca
♦ þíða fötin sín: fondre la neu i el gel dels seus vestits
♦ þíða klakann með salti: fondre el gel amb sal
♦ það er farið að þíða: ha començat el desgel
2. (fryst matvælidescongelar una cosa (aliment congelat)

þíðing <f. þíðingar, no comptable>:
descongelament m (d'aliment congelat, abans de poder-lo cuinar)

þíð·jökull <m. -jökuls, -jöklar>:
<GEOLglacera temperada

þíður, þíð, þítt <adj.>:
1. <GENdesgelat -ada
Móðólfur hleypur að ánni fram, Kirkbæingaá. Hún féll þíð milli höfuðísa. Hann kastar sér þegar út á ána og leggst yfir. Hann fer á þann bæ er í Tungu heitir. Hann segir Halldóri bónda heimsóknina , bað hann senda á bæi að segja þessi tíðindi, bað þá alla skunda til móts við Ögmund. Djákni snýr þá skjótt aftur sömu leið. Og er hann kemur á bæinn gengur hann til baðstofu því að honum var kalt orðið (SS II, cap. 363, pàg. 556): en Móðólfur va córrer cap al riu, el Kirkbæingaá. S'escolava desgelat entre grans pannes de glaç. Es va llançar immediatament dins el riu i el va travessar nedant. Va anar al mas que es diu í Tungu. Va ennovar el bóndi Halldór de l'atac i li va demanar que enviés gent als masos [veïns] perquè hi anunciessin aquest fet, i els pregà que tots s'afanyessin a anar a trobar l'Ögmundur. El diaca, després, va desfer ràpidament el mateix camí. I quan va arribar al mas, va entrar a l'stofa perquè estava enrederat de fred
2. (vindurtebi -èbia  (vent)
♦ þíður vindur: un vent tebi [que provoca o propicia el desgel]

þíð·viðri <n. -viðris, -viðri>:
desgel m

þíð·vindi <n. -vindis, -vindi>:
vent tebi

þín¹:
gen. sg. de → þú “tu”

þín²:
nom. sg. f. & nom. & ac. pl. n. de → þinn, þín, þitt “el teu, la teva, ton, ta”

þínar:
nom. & ac. pl. f. de → þinn, þín, þitt “el teu, la teva, ton, ta”

þínir:
nom. pl. m. de → þinn, þín, þitt “el teu, la teva, ton, ta”

þíns·legur, -leg, -legt <adj.>:
vent tebi
"Hversu mundir þú hátta," segir hann Eyjólfur, "ef hann væri afturreka orðinn?" Hann svarar: "Hvað sýnist þér ráð?" Hann mælti: "Bjóða þeim öllum heim til vistar, það væri þínslegt." Guðmundur svarar: "Mikið er þér í hug og eigi veit eg að það sé óráðlegt": l’Eyjólfur li va preguntar: “què faries si el corrent marí l'hagués portat de tornada aquí?” En Guðmundur li va dir: “Què et semblaria correcte?” Ell li va dir: “Acollir-los tots aquí a ca nostra. Això seria un fet digne de tu!” en Guðmundur li va contestar: “Penses en gran, però no veig pas que fer-ho hagi d'ésser desaconsellable” (vocabulari: #1. e-m er e-ð í hug: En Baetke 19874, pàg. 280: e-m er e-t í hug jmd. liegt etw. im Sinn, jmd. denkt an etw. hat Lust zu etw.)
♦ þetta er ekki þínslegt: <LOC FIGaixò no fa amb tu, això és impropi de tu

þjaka <þjaka ~ þjökum | þjakaði ~ þjökuðum | þjakaðe-m (o: e-n)>:
1. (þjáturmentar algú, fer patir algú  (fer sofrir físicament & anímicament)
♦ e-ð þjakar e-n (o: e-m)una cosa fa patir algú
ég átti þá ævi, að á daginn þjakaði mér hiti og á nóttinni kuldi, og eigi kom mér svefn á augu: així era la meva vida: de dia em turmentava la calor i de nits, el fred i la son no volia venir als meus ulls
hitinn þjakar hana mjög: la calor la fa patir molt
2. (kúgaoprimir algú  (sotmetre algú a opressió)
þjóðum eins og Pólverjum sem þjakaði eru bæði af fortíðarvanda kommúnisma og fargi kaþólskunnar, þeim er svo sem vorkunn: amb pobles com ara el polonès, que ha estat oprimit per l'herència del passat del comunisme i el pes del catolicisme, cal ésser, d'alguna manera, indulgent
3. (misþyrmamalmenar algú  (sotmetre algú a maltracte(s), maltractar algú)
hann þjakar starfsmenn sína með mikilli vinnu: aclapara (o: afligeix) els seus empleats sobrecarregant-los de treball

þjakaður, þjökuð, þjakað <adj.>:
1. (þjáðurturmentat -ada  (físicament & afligit, angoixat)
♦ vera þjakaður af e-upatir a causa d'una cosa, estar turmentat a causa d'una cosa
2. (örþreyttur, örþjáður, þrekaðuresgotat -ada  (exhaust)
Ingjaldur gerði svo. Hvarf Grímur þá á bátinum er Bárður kom. Þykir mönnum sem það muni Þór verið hafa. Bárður tók þá að róa allsterklega og allt þar til er hann dró undir land. Flutti Bárður Ingjald heim og var hann mjög þjakaður og varð hann alheill en Bárður fór heim til síns heimilis: així ho va fer l'Ingjaldur. Quan en Bárður va arribar on era, en Grímur va desaparèixer de la barca. La gent creu que en Grímur devia ésser en Tor. En Bárður llavors es va posar a remar molt fort i no va deixar de fer-ho així fins que no va haver arribat a terra. En Bárður va portar l'ngjaldur a casa. L'Ingjaldur estava molt esgotat però es va recuperar del tot i en Bárður se'n tornà a ca seva
Þorsteinn þóttist þá vita, at Faxi ætlar at bíta sundr barkann í honum. Þorsteinn mælti: "Hvat mun mér annan tíma meiri þǫrf á þér, Sindri dvergr, en nú?" Þorsteinn varð við þat varr, at gripit var á herðar Faxa svá hart, at því næst var hann við grunni niðri ok Þorsteinn ofan á honum. Hann var þá mjǫk móðr ok þjakaðr af umfangi þeira. Þorsteinn tekr þá tygilknífinn, sem Sindri gaf honum. Hann stingr honum fyrir bringspalir Faxa, svá at sǫkk allt upp at skapti. Reist hann þá niðr allan kviðinn at smáþǫrmum: en Þorsteinn se'n va adonar que en Faxi li volia destrossar la gargamella d'una mossegada. En Þorsteinn s'exclamà: “En quin altre moment t'hauria de menester més que ara, nan Sindri?” Amb això, en Þorsteinn va veure que alguna cosa agafava en Faxi amb tanta de força per les espatlles que tot seguit en Sindri va trobar-se estès en terra, i en Þorsteinn damunt ell. En Þorsteinn estava completament sense alè i molt exhaust per llur abraonament. Va agafar el ganivet que portava lligat amb un cordill per la cintura i que en Sindri li havia donat i el va acorar al ventre d'en Faxi just per dessota les costelles i fins al mànec. Tot seguir li va badar el ventre sencer tallant-l'hi fins a la part més baixa dels budells prims
látum hann nú vinna slíkt, er hann má, en víkjum nú aptr til Ménonis, þar sem hann liggr, leitandi við at komaz á fœtr! Ok þat getr hann nú gørt, þótt hann sé mjǫk þjakaðr. Fær nát einum vándum hesti ok komz hneppiliga á bak. En þegar hann var á bak kominn, þá snýr hann burt ok varð fegnastr, er hann komz undan, léttandi eigi sinni ferð, fyrr en hann kemr fyrir hǫfuðkonunginn, segjandi honum af sínum ferðum, hversu illa honum hefði til tekiz: deixem-li obrar tal fet com millor pugui i tornem a girar-nos cap al Mènon, allò on es troba estès intentant de posar-se dret, la qual cosa li reïx finalment encara que estigui molt exhaust. Aconsegueix heure un cavall xerec i amb prou feines el munta. I quan finalment l'ha muntat, s'allunya d'allà i s'alegra d'allò més per haver-ne pogut fugir i no minora pas la seva marxa fins que arriba davant el gran rei [dels tàrtars] i li pot contar els detalls del seu viatge i com de malament li ha anat l'empresa
Af ferjumanni. Maðr hét Steinþórr, er varðveitti ferju í Skálholti á þeirri á, er Hvítá heitir. Hann flutti yfir ána prest þann, er syngva skyldi í þing sín. En fátœkir menn sátu við ána ok vildu gjarna í Skálholt, þvíat þeir áttu þagat mest skjól at sœkja. En veðr var mjǫk hvasst ok kalt, en skipit <var> frosit ok sollit, en áin <var> mikil ok breitt yfir at róa. En ferjumaðr var í skinnbrókum þéttum. Síðan fóru snauðir menn tíu á skipit, en Steinþórr inn ellifti. Í því kom til inn tólfti maðr ok sté þegar á skipit. Þat bar skjótt frá landi ok á djúpit. En þegar veðr kom at, þá fylldi skipit ok sǫkk niðr. Þá skaut því enn upp um sinn, en þá fór í kaf allt saman ok heldu hinir fátœku menn Steinþóri svá fast í kafi, at hann komst eigi ór hǫndum þeim, fyrr en hann fór af klæði því, sem þeir heldu flestir á. Eptir þat skaut Steinþóri upp, ok hafði hann drukkit mjǫk ok var þjakaðr (ɔ: þrekaðr) mjǫk af kulda. Þá var enn eptir mesta ár djúpit. Komu þá upp hjá honum flestir mennirnir ok allir þó líflátnir. Var hann þá hræddr um sitt líf ok hét á hinn heilaga Þorlák byskup, at hann skyldi til þess lands koma, er nærr var Skálholti, ok lík hans skyldi finnast, þóat honum yrði eigi lífs auðit. Síðan fór hann til grunna ok var þá svá þungr i vatninu er fullar [váru] <væri> skinnbrœkrnar <hans> af [vatni] <steinum>. Hann ætlaði at vaða í kafinu, meðan hann vissi nǫkkut til sín. Þá verðr undarligr atburðr. Hann þóttist sjá hǫnd manns í kafinu ok sópaði vatninu frá andliti hans. Tók hann þá ǫnd í kafi, svá at hann drakk eigi, ok fór svá þrysvar. Eptir þat tók áin at grynnast ok gruflaði hann svá til lands ok mátti hann hvártki standa né ganga, er menn fundu hann. En hann varð heill innan fárra nátta. Þetta gjǫrðist ártíðardag Klœngs: D'un barquer. Hi havia un home que guardava la barca que servia, a Skálholt, per travessar el riu que es diu Hvítá. El barquer portava a l'altra riba del riu un prevere que havia de dir missa a la seva parròquia. I a la vorera del riu hi havia gent pobra que desitjaven anar a Skálholt perquè allà hi trobarien millor cobro que a qualsevol altre lloc. Bufava un vent molt tallant i fred i la fusta de la barca estava coberta de glaç i s'havia inflat, però el riu baixava amb molta d'aigua i ampla era la tirada que calia remar fins a l'altra riba. I el barquer portava uns pantalons de cuir impermeables. Després deu pobres varen pujar a bord de la barca i amb l'Steinþórr hi anaven onze persones a bord. I a l'entretant hi va arribar un dotzè passatger que va pujar a bord de la barca al punt <després d'arribar-hi>. I la barca es va allunyar ràpidament de la riba dirigint-se cap a les aigües profundes del riu. I quan un cop de vent els va colpir de ple, la barca es va omplir d'aigua i tot seguit es va enfonsar. Llavors, la barca va emergir amb força una única vegada i llavors tots plegats, barca i passatgers, s'enfonsaren. I els pobres s'agafaven tan fortament a l'Steinþórr dessota de l'aigua que el barquer no es va fer escàpol de llurs mans fins que es va llevar la roba a la qual s'agafava la majoria d'aquella gent. Després, l'Steinþórr va emergir amb força. I ja s'havia empassat molta d'aigua i estava molt esgotat pel fred, però la part més profunda del riu encara s'havia de recórrer. Llavors varen emergir a prop d'ell la majoria dels passatgers, i tots ells, emperò, s'havien anegat. Llavors va témer per la seva vida i va invocar sant Torlac bisbe perquè pogués arribar a la vorera que estava més a prop d'Skálaholt i, si no li era donat de sobreviure, que el seu cos fos trobat. Tot seguit es va enfonsar en l'aigua i era tan feixuc dins l'aigua com si els seus pantalons de cuiro fossin plens de pedres [d'aigua]. Va pensar de caminar pel fons del riu, mentre continués conscient, <cap a la vorera a la qual volia arribar>. Llavors es va esdevenir una fet portentós: li va semblar que veia una mà humana sota l'aigua que li retirava l'aigua de davant la seva cara. Llavors va poder respirar trobant-se submergit, de manera que no engolia aigua i així es va esdevenir per tres vegades. Després d'això, el riu va començar a perdre profunditat i va poder caminar de quatre grapes fins a terra i no podia ni estar-se dret ni caminar quan la gent el va trobar. [Tot i el seu estat,] es va recuperar totalment en uns pocs dies. Això es va esdevenir l'aniversari de <la mort del bisbe> Klœngr[, el vint-i-vuit de febrer]
Þórólfr var móðr mjǫk ok þjakaðr af gǫngu ok erfiði. Ok þat fann konungr ok spurði hvárt...: en Þórólfr estava molt cansat i esgotat per la <llarga> marxa i l'esforç. I el rei se'n va adonar i li va preguntar si...
Daníel var mjög þjakaður af kulda og gat varla á fótunum staðið. Hann var studdur inn í bæ, og þar sagði hann frá afdrifum Markúsar. Og þegar í stað var sendur hjálparleiðangur eftir honum: en Daniel estava completament exhaust a causa del fred i a penes es podia aguantar dret. El varen ajudar a entrar a les cases del mas i allà va contar el que se n'havia fet d'en Markús. I immediatament es va enviar una expedició de socors perquè l'anés a cercar
3. (kúgaðuroprimit -ida  (sotmès a opressió)
4. (niðurdreginnabatut -uda  (deprimit, trist)

þjakandi, þjakandi, þjakandi <adj.>:
1. <GENque causa patiment o aflicció
þessi yfirþyrmandi illska var þungbær (χαλεπός -ή -όν:   χαλεπὴ) og þjakandi (δυσχερής, -ές:   χαλεπὴ δὲ καὶ τοῖς ὅλοις ἦν δυσχερὴς ἡ ἐπίτασις τῆς κακίας) á allan hátt: aquest mal anorreador fou aclaparador i dur de totes les maneres possibles
♦ þjakandi hugsanir: pensaments turmentadors (o: angoixants)
♦ þjakandi nætur: nits de sofriment
þannig tók ég mæðumánuði í arf og fékk þjakandi (ʕāˈmāl ~ עָמָל:   wə-lēi̯ˈlōθ   ʕāˈmāl   minˈnū־ˌl-ī,   וְלֵילוֹת עָמָל, מִנּוּ-לִי) nætur að hlutskipti: així he tingut en herència mesos d'afany, i he rebut en sort nits de sofrença
2. (hitisufocant (xafogós, brusent, abrusador)
♦ þjakandi hiti: una calor xafogosa

þjalar:
gen. sg. de → þjöl “llima”

þjalir:
nom. & ac. pl. de → þjöl “llima”

þjappa <þjappa ~ þjöppum | þjappaði ~ þjöppuðum | þjappaðe-u>:
pitjar una cosa
♦ þjappa e-u saman: comprimir una cosa

þjapp·hlutfall <n. -hlutfalls, pl. no hab.>:
<TÈCNrelació f de compressió

þjapp·slag <n. -slags, -slög>:
<TÈCNritme m de compressió

þjarfur, þjörf, þjarft <adj.>:
1. (bragðlausdolç -a, insípid -a, fat -ada (Bal.) (mancat de sabor)
2. (ósalturdolç -a (que no és amarg, ni agre, ni àcid, ni salat)
♦ þjarft vatn: aigua dolça
vér gerðum fagrskapaðan mann eptir várri líkneskju, ok skrýddi Guð andlit jarðar með margskyns ávexti trjá ok grasa, ok leiddi hann fram loptligt skrúð með margfǫlduðu kyni fugla, ok fal hann fjǫlda fiska með mǫrgum kynjum í djúpum vatna, ok bauð hann fjórfœttum kykvendum at margfaldask á jǫrðu með margskonar kynkvíslum, ok hann umgyrði alla kringlu jarðar með þjótanda hafi ok sǫltum straumum, ok bauð hann þjǫrfum vǫtnum fram at fljóta af andliti jarðar með brǫttum forsum, ok skipaði Guð grundvǫllu jarðar með tilsogligum æðrum, at fljótandi vǫtn mætti fremja úaflátliga boðit embætti, ok bauð hann léttu jarðardupti at bera þung vǫtn yfir háleik lopts með teygjanda hita, ok hann bauð vindþrotnum skýjum upp at spýja svǫlum regnélum yfir andlit jarðar (Espill, cap. 56, pàg. 137): nosaltres ( = Déu i jo, la Sapiència) vàrem fer l'home, bellament format, segons la nostra imatge i Déu va adornar la faç de la terra amb plantes de tota mena, arbres i herbes, ell va fer néixer l'ornament celeste amb el variat llinatge dels ocells i va amagar el gran nombre dels peixos amb llurs moltes espècies en les profunditats de les aigües i va manar a les bèsties quadrúpedes que es multipliquin sobre la terra amb nombroses ramificació de llur llinatge. I va cenyir tot l'orbe de la terra amb l'oceà bramant i els corrents salats i va manar a les aigües dolces que brollin de la faç de la terra amb cascades escarpades i Díu [també] va disposar les profunditats de la terra amb vetes absorbidores [d'aigua] de manera que les aigües corrents poguessin complir incessantment la funció encarregada. I va ordenar a la lleugera pols de la terra que porti les feixugues aigýes a les altures de l'aire amb la calor que les atreu (?) i va manar als núvols inflats de vent que escupin freds ruixats sobre la faç de la terra (vocabulari: #1. teygjandi: En Baetke 19874, pàg. 649, no dóna pas entrada a aquest adjectiu verbal. Entenc que vol dir: atraient, que exerceix atracció: La calor del sol atreu cap a les altures del cel l'aigua, transportada pels granets de pols; )
3. (ósýrðuralís (àzim, sense llevat)
♦ þjarft brauð: pa alís

þjark <n. þjarks, pl. no hab.>:
1. <GENaltercat m, baralla f
ofdrykkja veldur biturð í sinni og leiðir til illsku og þjarks (τὸ ἀντίπτωμα -ώματος:   ἐν ἐρεθισμῷ καὶ ἀντιπτώματι)l’embriaguesa (el vi begut en excés) provoca amarguesa a l'ànima i mena al mal i a la brega
af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark (ἡ διαπαρατριβή -ῆς:   διαπαρατριβαὶ διεφθαρμένων ἀνθρώπων τὸν νοῦν) og þras hugspilltra manna: d'això en neix l'enveja, les baralles, les crítiques injurioses, les males sospites, les disputes i bregues de gent que tenen l'enteniment malmès
2. (um verðregateig m  (mercadeig pel preu d'una cosa)

þjarka <þjarka ~ þjörkum | þjarkaði ~ þjörkuðum | þjarkað>:
barallar-se
þær þjörkuðu allan morguninn: s’han barallat tot el matí
♦ þjarka [við e-n] um e-ð: barallar-se [amb algú] per una cosa
þjarka (ἐρίζειν:   περὶ πράγματος, οὗ οὐκ ἔστιν σοι χρεία, μὴ ἔριζε) ekki um það sem þig varðar engu og eig ekki hlut að deilum syndara: no et barallis per un afer que no t'afecta, ni et fiquis en les disputes dels pecadors
♦ þjarka um verð á e-u: regatejar pel preu d'una cosa
þjarka (kāˈrāh ~ כָּרָה:   ʝiˈχrū   ʕāˈlā-u̯   ħabbāˈrīm   ‖   ˌʝɛħɛ̆ˈt͡sū-hū   bēi̯n   ˌkənaʕăˈnīm,   יִכְרוּ עָלָיו, חַבָּרִים; יֶחֱצוּהוּ, בֵּין כְּנַעֲנִים) stórkaupmenn um hann og skipta honum meðal smásala?: els negociants a l'engròs regatejaran per ell i el repartiran entre els detallistes?

þjark·samur, -söm, -samt <adj.>:
barallós -osa

þjarkur <m. þjarks, þjarkar>:
1. (vinnuþjarkurmàquina f de treballar, bou m fent feina (persona que treballa com un bou, d'allò més)
♦ hann er mesti þjarkur: és una màquina treballant
2. (ómeðfærilegur, óþjáll maðurcerca-raons m & f, persona malambrosa, rabosa f (persona de tracte aspre i difícil)

þjarma <þjarma ~ þjörmum | þjarmaði ~ þjörmuðum | þjarmað>:
1. (þrýsta, kreistapitjar (prémer)
einu sinni gekk eitt ljón heim úr mǫrkinni ok at klaustursdyrunum á þrimr fótunum, þvíat hann hafði verk mikin í þeim fjórða fœtinum ok þoldi því ekki stíga honum niðr. Ok þá sem brœðr í klaustrinu ságu þat, urðu þeir stórliga hræddir ok hljóp hverr sem einn af þeim ok fǫldu sik nema sanktus Jerónýmus (Híerónýmus). Hann gekk glaðliga í móti dýrinu ok fagnaði því vel. Þetta skildi dýrit ok lagði sik niðr fyrir fœtr honum ok rétti fram at honum hrammann, er honum var sár á, jafnt ok þat vildi beiðast hjálpar. En guðsvinr undirstóð dýrsins vilja ok tók í fótinn ok skoðaði ok fann, hvar einn þyrnikvistr var fastr í hramnum ok var grafit um. Þá bauð sanktus Jerónýmus láta fá sér hreint vatn, ok þat var gjǫrt. Eptir þat þvær hann fótinn allan á dýrinu ok þjarmar um með hǫndum sínum, þangat til at því var allbœtt en sakir óhreininda lét hann binda einn dúk um, svá ekki skyldi spillast sárit, en dýrit varð þegar svá tamit sem þat hefði lengi haft verit með hǫndum ok vildi aldri upp frá því fara þaðan, en munkum var minna um þat ok máttu vel sjá af honum: una vegada un lleó va sortir del desert (mǫrkinni=eyðimǫrkinni) i s'acostà fins a les portes del monestir caminant a tres potes, ja que tenia grans dolors a la quarta i no suportava posar el peu en terra. I quan els frares del monestir el veieren, es van espantar granment i tots i cadascun d'ells va córrer i es va amagar llevat de sant Jeroni. Ell es va dirigir amb alegria a l'encontre de la bèstia i li va donar la benvinguda. La bèstia ho va entendre i es va ajaçar als seus peus i li va allargar la grapa en la qual tenia el mal com si li volgués demanar ajuda. I l'amic de Déu va comprendre la voluntat de la bèstia i li va agafar la grapa i la va examinar i va trobar que un branquilló d'un arbust espinós s'havia clavat a l'urpa i a l'indret s'hi havia format pus. Llavors sant Jeroni va manar que li portessin aigua neta, la qual cosa es va fer. Després, va rentar tota la grapa de la bèstia i va anar pitjant al voltant de l'indret amb les seves mans fins que tot l'indret estigué completament buidat de pus i, a causa de la brutor, va fer embenar la ferida amb un drap de manera que la ferida no es corrompés (en termes moderns, no s'infectés), però la bèstia va tornar al punt tan dòcil com si l'hagués posseïda durant molt de temps, i, de llavors ençà, ja no va voler anar-se'n d'allà però als monjos el lleó els feia menys gràcia [que a a Sant Jeroni] i podien bé prescindir-ne (vocabulari: #1. grefr um: En Baetke 19874, pàg. 207, no dóna entrada a aquest verb impersonal. Entenc que vol dir: tot l'indret de l'urpa al voltant d'on s'havia clavat la pua o les pues, s'havia inflamat i s'hi havia anat formant una bossa de pus; ) (Vp eine tyd quam ein loͤuwe de ginck vp dren voͤthen / vnde de verde dede em we / de loͤuwe ginck in des kloſters doͤre. Do bevrüchteden ſick de broͤdere gans ſere / vnde vloen. Do entfenk ſunte iheronymus den loͤuwen ghans guetliken. Do reckede em de loͤuwe den krancken voet tho / den beſach ſunte iheronimus / vnde woſck eme den voet beth he geſunt wart. Do ſach he daer ynne einen dorne / den toech he em dar vth / vnde bandt eme dar einen doek vmme / vnde helede em den voet. Do wart der loͤuwe ſo tham alſe ein hündeken / vnde wolde nicht van dar. Do ſprack ſunte iheronymus: „Godt hefft vns den loͤuwen nicht darumme gheſant / dat wi eme den voet ſchoͤlen helen / he hadde em den süluen wol geſundt gemaket / men he hefft vns den to hülpe vnde to troſte geſandt. Darumme beuelet em eyn ambacht“. Do ſede de broͤdere: „He ſchal vnſen ezel up deme velde bewaren / vnde den vt vnde wedder yn bryngen“. Do entfenck de loͤuwe dat ambacht / vnde bewarede den ezel / vnde quam nicht van em / vnde ginck mit em vt vnde in to rechter tid. Van ſunte Jheronymo. Paſſionael efte Dat leuent der hyllighen to düde vth deme latino. Mit velen nyen hyſtorien vnde leren / de beth heer to den mynſchen vordunkert vnde vorborghen ſint ghewezen / vnde nu up dat nye Gade to laue / vnde ſynen leuen hillighen / vnde to nüte allen Criſten mynſchen in dat lycht ghebracht. Dat wynterdeel. S.l, s.a., p. 3b)
♦ þjarma að e-m: 1. (misþyrma, þjalla aðdonar un bon repàs a algú, ataconar algú (donar-li una bona malmenada, maltractar-lo corporalment); 2. (þrýsta á e-n, kúga undir sigcollar algú (fer passar algú per l'adreçador, estrènyer-lo fort, estrènyer-li els dogals, fer-li molta pressió per obligar-lo a fer una cosa)
2. (kremja, kreppa að e-m ~ e-uacorralar algú (encalçar de prop, anar als talons d'algú i posar-lo en una situació de la qual no pot fugir)

Þjassa·augu <n.pl -augna>:
<ASTRONels ulls d'en Tiazi, [constel·lació f d]els Bessons (en realitat, els estels Càstor i Pòl·lux. Per als norrens, aquests dos estels representaven els ulls de l'ètun Tiazi, col·locats en el firmament pel déu Odin)

þjassa·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
jusquiam blanc, herba queixalera [blanca], herba d'esquelleta, herba de la Mare de Déu, gotets m.pl, capseta f (Mall., Men.), xuclamel m [blanc] (Bal., Empordà), caramel·lera f (Mall. (planta Hyoscyamus albus)

Þjassi <m. Þjassa, no comptable>:
<MITOLÞjassi m, Tiazi m, ètun, pare de la Skaði. Mort pels ansos, l'Odin va convertir els seus ulls en dos estels (els nostres Càstor i Pòl·lux)

Þjazi <m. Þjaza, no comptable>:
<variant arcaica de → Þjassi ‘Þjassi, Tiazi’

þjá <þjái ~ þjáum | þjáði ~ þjáðum | þjáðe-n>:
1. <GENturmentar algú, fer sofrir algú, afligir algú
2. (þrælkaconvertir algú en esclau -ava  (esclavitzar)
Sigurður jarl tók þau að herfangi og þjáði: el iarl Sigurd se'ls havia quedat com a botí perquè li fessin d'esclaus
Klerkóni þótti Þórólfr of gamall ok ekki til þjónustu fallinn ok því drap hann Þórólf en hafði sveinana með sér til Eistlands. Þá seldi hann þá þeim manni er Klerkr hét ok tók fyrir hafr einn góðan. Hinn þriði maðr keypti sveinana litlu síðarr ok tók fyrir þá vesl gott ok slagnig. Sá maðr, er þá keypti sveinana hét Réas en kona hans Rékon en son þeirra Rékoni. Var Óláfr með þessum húsbónda lengi síðan ok vel haldinn þvíat Réas unni honum øngum mun minna en sínum syni Rékoni. Réas bóndi þjáði ok þrælkaði Þorgils til vinnu sem aðra þræla sína. Óláfr var sex vetr í útlegð á Eistlandi: al Klerkón en Þórólfr li va semblar massa vell i inapropiat (inadequat) per a servir i per això el va matar, però se'n va emmenar amb ell els vailets a Estònia. Allà els va vendre a un home que es deia Klerkr per un bon boc. Poc després, un tercer home va comprar els vailets a canvi d'un bon vesl i un slagningr. Aquest home que va comprar els vailets es deia Réas i la seva dona Rékon i llur fill nomia Rékoni. L'Olau va romandre molt de temps a ca aquest húsbóndi, on s'hi trobà ben mantingut perquè en Réas no l'estimava ni una mica menys del que estimava el seu propi fill, en Rékoni. Pel que fa al Þorgils, el bóndi Réas el va forçar a treballar com ho feien els altres esclaus. L'Olau va passar sis anys a l'exili a Estònia (vocabulari: #1. vesl: En Baetke 19874, pàg. 725: vesl n.   schützendes Obergewand, eine Art Umhang; #2. slagningr: En Baetke 19874, pàg. 574: slagningr m.   schützendes Obergewand, eine Art Umhang (bes. für Pilger); #3. útlegð: En Baetke 19874, pàg. 687: <...> 1. Exil, Verbannung; )
3. (meinlæta sig, refsa sérmortificar algú o a si mateix  (amb deixuplines, dejunis etc.)
hann þjáði sinn líkama: mortificava el seu cos

þjáðst:
supí de → þjást “patir, sofrir”
sjálfur hefur hann þjáðst (πάσχειν:   ἐν ᾧ γὰρ πέπονθεν αὐτὸς πειρασθείς) og hans verið freistað. Þess vegna er hann fær um að hjálpa þeim, er verða fyrir freistingu: ell mateix va sofrir i fou temptat. Per això mateix és capaç de prestar auxili als qui pateixen temptació
en Guð allrar náðar, sem hefur kallað yður í Kristi til sinnar eilífu dýrðar, mun sjálfur, er þér hafið þjáðst (πάσχειν ~ παθών παθοῦσα παθόν:   ὀλίγον παθόντας) um lítinn tíma, fullkomna yður, styrkja og öfluga gjöra: i el Déu de tota gràcia, que us ha cridat en el Crist a la seva glòria eterna, quan haureu sofert per un breu espai de temps, us perfeccionarà, us enfortirà, i us farà forts

þjáður, þjáð, þjáð <adj.>:
turmentat -ada  (afligit, angoixat, molt afectat)
◊ hann er þjáður maður: és un home turmentat
♦ vera þjáður af e-u<MEDestar patint (o: sofrint) d'una cosa
◊ ég var þjáð af vefjagigt: patia de fibromiàlgia
◊ amma mín var þjáð af geðhvarfasýki: la meva àvia patia de trastorn bipolar

þjál <n. þjáls, no comptable>:
plàstic m (plast)

þjálfa <þjálfa ~ þjáfum | þjálfaði ~ þjálfuðum | þjálfaðe-ð ~ e-n>:
1. (dýrensinistrar una cosa (cosa = animal)
hann þjálfar (lāˈmaδ ~ לָמַד:   məlamˈmēδ   ʝāˈδai̯   la-mmilħāˈmāh,   מְלַמֵּד יָדַי, לַמִּלְחָמָה) hendur mínar til hernaðar, arma mína til að spenna eirbogann (Psalms 18:35 & IISamuel 22:35): m’ensinistra les mans per al combat, i els braços a tibar l'arc d'aram, el quèixet neħuixà
♦ þjálfa hunda: ensinistrar gossos, ensenyar cans (Mall.)
2. (æfa, venja viðexercitar algú (fer adquirir unes habilitats mitjançant exercicis & una habilitat, el cos, l'esperit etc.)
♦ þjálfa e-n í e-u: exercitar algú en una cosa
♦ þjálfa nemendur í að vinna með öðrum og taka tillit til annarra: exercitar els alumnes a treballar amb els altres i tenir consideració envers ells
♦ þjálfa nemendur í að setja sér raunhæf markmið í námi: exercitar els alumnes a posar-se objectius realistes a classe
♦ þjálfa sig: exercitar-se
3. <ESPORTentrenar algú
♦ þjálfa sig: entrenar-se
4. (starfsmennformar algú (donar a un treballador formació o instrucció, fer-li un curset en el maneig d'una màquina, un programa etc.)
5. (tungumálpracticar una cosa (cosa = llengua)
♦ þjálfa sig í íslensku: practicar l'islandès
♦ þjálfa sig í að tala íslensku: practicar l'islanès

þjálfaður, þjálfuð, þjálfað <adj.>:
ensinistrat -ada  (adondat, aregat & exercitat, entrenat)
Abía hóf stríðið með her þjálfaðra stríðsmanna (gibˈbōr ~ גִּבּוֹר:   bə-ˈħaʝil   gibbōˈrēi̯   milħāˈmāh,   בְּחַיִל גִּבּוֹרֵי מִלְחָמָה), fjögur hundruð þúsund manna einvalaliði. Jeróbóam fylkti gegn honum átta hundruð þúsund manna úrvalsliði, þjálfuðum stríðsmönnum (gibˈbōr ~ גִּבּוֹר:   gibˈbōr   ˈħaʝil,   גִּבּוֹר חָיִל)l’Abies (Avià) emprengué la guerra amb un exèrcit de guerrers ensinistrats, quatre-cents mil homes escollits. En Jeroboam (Iarovam) disposà contra ell en formació de combat vuit-cents mil homes escollits, [tots ells] guerrers ensinistrats
þeir voru tvö hundruð áttatíu og átta talsins ásamt embættisbræðrum sínum sem hafði verið kennt að syngja Drottni söngva. Allt voru þetta þjálfaðir menn (bīn, mēˈβīn ~ בִּין ,מֵבִין:   kāl־ha-mmēˈβīn ,   כָּל-הַמֵּבִין)els qui havien estat instruïts per a cantar càntics a Jahvè, amb els seus germans, eren en nombre de dos-cents vuitanta-vuit. Tots ells eren homes exercitats
flokkar prestanna og Levítanna standa þarna reiðubúnir til sérhverrar þjónustu í húsi Guðs. Þú hefur þjálfaða kunnáttumenn (ħŏχˈmāh, ħāχəˈmāh ~ חָכְמָה:   wə-ʕimmə-ˈχā   βə-χāl־məlāʔˈχāh   lə-χāl־nāˈδīβ   ˌba-ħŏχˈmāh   lə-χāl־ʕăβōˈδāh,   וְעִמְּךָ בְכָל-מְלָאכָה לְכָל-נָדִיב בַּחָכְמָה, לְכָל-עֲבוֹדָה) til allra verka og allir höfðingjarnir og öll þjóðin fer í öllu að fyrirmælum þínum: les classes dels sacerdots i dels levites estaven allà preparats per a cada servei de la casa de Déu. Tens amb tu per a tota obra experts exercitats, i tots els caps i tot el poble segueixen en tot les teves instruccions
einnig gengu til liðs við Davíð hraustir kappar af ættbálki Gaðs og komu í virki hans í eyðimörkinni. Þeir voru þjálfaðir hermenn ( ~ :   ʔanˈʃēi̯   t͡sāˈβāʔ   la-mmilħāˈmāh,   אַנְשֵׁי צָבָא לַמִּלְחָמָה), vopnaðir skjöldum og spjótum. Þeir líktust ljónum og voru fljótir í förum eins og skógargeitur í fjöllum: també es van passar a les tropes d'en David uns campions valents de la tribu d'en Gad, i anaren a la seva fortalesa del desert. Eren guerrers entrenats [per al combat], armats amb escuts i llances. Tenien aspecte de lleons i eren lleugers de peus com les gaseles (cevaïm) dalt les muntanyes
varð herafli hans eitt hundrað þúsund fótgönguliðar, tuttugu þúsund riddarar og þrjátíu og tveir fílar þjálfaðir (εἰδώς (ε)ἰδυῖα εἰδός:   καὶ ἐλέφαντες δύο καὶ τριάκοντα εἰδότες πόλεμον) til bardaga: la seva força militar era de cent mil soldats d'infanteria, vint mil unitats de cavalleria i trenta-dos elefants, ensinistrats per al combat
þeir sáu að her heiðingjanna var voldugur og vel vopnum búinn sem og riddaraliðið umhverfis hann, allt þjálfaðir bardagamenn (διδακτός -ή -όν:   καὶ οὗτοι διδακτοὶ πολέμου)veieren que l'exèrcit dels pagans era poderós i ben proveït d'armes, igual que la cavalleria que el voltava; tots [ells eren] homes exercitats per al combat
♦ vera þjálfaður í e-uestar excercitat en una cosa
þeir af sonum Rúbens og Gaðs og hálfum ættbálki Manasse, sem voru hermenn, báru skjöld og sverð og spenntu boga og voru þjálfaðir (lāˈmaδ ~ לָמַד:   ū-ləmūˈδēi̯   milħāˈmāh,   וּלְמוּדֵי מִלְחָמָה) í hernaði. Þeir voru fjörutíu og fjögur þúsund sex hundruð og sjötíu (אַרְבָּעִים וְאַרְבָּעָה אֶלֶף וּשְׁבַע-מֵאוֹת וְשִׁשִּׁים) vopnfærir menn: els rubenites, els gadites i la mitja tribu d'en Manasés (Menaixè) -que eren guerrers- portaven escut i espasa, i tibaven l'arc i eren ensinistrats a la guerra. Eren en nombre de quaranta-quatre mil sis-cents setanta homes capaços de portar armes

þjálfari <m. þjálfara, þjálfarar>:
1. <ESPORTentrenador m, entrenadora f
2. (sjúkraþjálfarifisioterapeuta m & f

þjálfast <þjálfast ~ þjáfumst | þjálfaðist ~ þjálfuðumst | þjálfast>:
1. <ESPORTentrenar-se
2. (starfsmenn, nemendurrebre formació (rebre instrucció en una cosa)
♦ þjálfast í e-u: rebre formació en una cosa
♦ þjálfast í að nota internetið: rebre formació en usar la internet

þjálfun <f. þjálfunar, pl. no hab.>:
1. <ESPORTentrenament m
♦ fá góða þjálfun í e-u: rebre un bon entrenament en una cosa
♦ vera [ekki] í þjálfun: [no] estar en forma
♦ þjálfun í fimleikum: entrenament en gimnàstica
2. (dýrensinistrament m (adondament, aregament)
♦ þjálfun fjárhunda: ensinistrament de gossos d'atura
3. (starfsmenn, nemendur[curset m de] formació f (instrucció perquè algú estigui ben qualificat per a fer una determinada feina, formació en el lloc de treball o d'aprenentatge)
♦ vera í þjálfun: rebre [un curset de] formació, estar en període de formació

þjálfunar·búðir <f.pl -búða>:
camp m d'entrenament

þjáll, þjál, þjált <adj.>:
1. (auðmótaðurdúctil (mal·leable, plasmable)
♦ þjáll málmur: un metall dúctil
♦ þjálir vinnuhanskar: uns guants de treball flexibles
2. (meðfærilegur, þægilegur viðureignartractable (accessible, no sorrut, flexible en el tracte)
3. (lipuràgil (lleuger de moviments & que es fa amb rapidesa i desimboltura)

þján <f. þjánar, þjánir>:
servitud f
eigi er mér kunnigt hversu víðfleyg er vár rœða vill gerask um vára daga eða eptir, en þó vil ek enn með tilmæli eptir leita þeirri skemtan, at vér talim lengra um þá hluti, er vér ætlum at undarligir muni þykkja í ǫðrum lǫndum, ok vér vitum hér til sanns at úlognir eru. Ok ekki tǫku vér mikit af at tortryggva þá bók, er kallat er at gør var á Indíalandi, þóat mart sé undarligt í sagt, þvíat margir hlutir eru þeir hér með oss, er þar munu undar- ligir þykkja vera, er oss þykki hér ekki undarligt, ef vár rœða mætti svá langt fljúga, at hon kœmi þangat, sem þess er engi ván. En ef ek skylda yfir einum hverjum hlut undarliga láta þeim, sem þar í er mælt, þá sýnisk mér þat eigi sízt undr, at smáir menn megi temja þá ena stóru flugdreka, er þar eru í fjǫllum eða í eyðimǫrkum, svá sem bók sú rœðir um, til þess at þeir megi ríða þeim hvert sem þeir vilja sem hestum, jafngrimm kykvendi sem mér eru þau sǫgð ok eitrfull, ok engi náttúra til (ɔ: øngva náttúru tilhafa), at maðr megi í nánd vera, en síðr til þjánar (ɔ: áþjánar; ɔ: þjónunar; ɔ: þjáningar) eða tamningar — Nescio quam late noster sermo, dum in uiuis sumus, uel post nostra tempora, uolabit, id tamen precibus meis uelim des, ut animi causa de iis, quae exteri mirantur, nosque comperta habemus, pluribus agamus: Interim non renuo, me fidem libello, qui in Indiis conscriptus fuit, prorsus non denegare, quamuis multa stupenda contineat; nam multa apud nos contingunt, quae, licet eadem non miremur, stupore digna Indis aliisque uidebuntur, si nostrum colloquium in loca tam remota citra nostram exspectationem perueniret, ubi quae in eo continentur, inaudita sunt. Si uero aliquid ex hoc libro proferre uellem, quod stuporum incutit, sane non minimum est, quod homines, iuxta citatum libellum, statura caeteroquin parui, robustissimos dracones, qui montes aut deserta colunt et uolatiles sunt, cicures adeo reddant, ut, qua lubet, iis, equorum instr, uehi possint, non obstante illorum ferocitate et ueneno, humanae naturae adeo infesto, ut draconum praesentiam ferre nequeant homines, multo minus eosdem regere et domare (Espill, cap. IX, pàg. 19): desconec quin serà l'abast que arribarà a tenir la nostra conversa en els notres dies o posteriorment. Però tanmateix vull perseverar en el meu desig que continuem parlant, per a la nostra diversió, de les coses que considerem que podrien semblar extraordinàries en altres països i de les quals aquí sabem del cert que no són pas fabulades. I no maldarem gaire a posar en dubte el [contingut del] llibre del qual es diu que es va fer l'Índia, per més que moltes de les coses que s'hi diuen resultin meravelloses, car aquí entre nosaltres hi ha moltes de coses que allà també els deuen semblar meravelloses, les quals no sembla que siguin meravelloses aquí, si la nostra conversa, contra el que és d'esperar, hagués de volar tan lluny que arribés fins allà. Però si hagués d'expressar el meu astorament per una cosa que es conta en quest llibre, no em sembla pas que sigui la meravella més petita que uns homes petits hi puguin adondar els grans dracs que hi ha a les muntanyes o als deserts, per tal que, com conta aquest llibre, els puguin cavalcar com cavalls per anar on vulguin, allà on a mi aquestes bèsties em són descrites com a tan salvatges i verinoses que no hi ha cap força sobrenatural que obri que un home pugui estar-s'hi a prop i molt menys encara que elles es puguin subjugar o adondar (vocabulari: #1. víðfleygr: En Baetke 19874, pàg. 730, no dóna pas entrada a aquest mot, el significat del qual fóra: de vast abast; #2. tilmæli: Cf. Baetke 19874, pàg. 655: til-mæli n.   Anspruch, Forderung; #3. taka mikit af e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 642: taka mikit, mikinn af e-u viele Worte, viel Aufhebens um etw. machen, etw. lebhaft beteuern; sich über etw. ereifern; #4. náttúra: Cf. en Baetke 19874, pàg. 438: <...> 4. übernatürliche Eigenschaft, Kraft; Zauberkraft; )
♦ leggja í þján og þrælkan (o: þrældóm)<HISTsotmetre algú a servitud i esclavatge
þá stóð Þórðr dorri upp ok talaði ok sagði svá: «Spurt munu þér hafa til konungs þessa, er hér ferr yfir land með rán ok rifs; hefir hann ok harkat saman miklu liði ok fjǫlmenni ok mǫrgum til óþyrftar, en þó er þess at vænta, at honum sjálfum gegni þat brátt verst, þvíat mér er þat sannliga sagt, at hann hafi fá dugandi menn með sér; er þat ok líkligt, þvíat fáir munu dugandi menn verða til at þjóna honum, þeir er manndómsmenn vilja vera; þvíat hann er ótrúr maðr ok ágjarn, svá at hann kann ekki hóf at, ok má hann at réttu kalla heldr víking en konung; hefir hann nú suma hǫfðingja drepna ok gørt at óbótamǫnnum, svá at frændrnir skulu enga sœmð fyrir hafa, en suma hefir hann af landi rekit fyrir engar tilgerðir, en alla aðra lagt í áþján (ɔ: þján) ok í þrælkan; man aldregi þessi áþján ok þrælkan ganga af landi þessu, meðan hann er á lífi; ok er þat furða, er engi skal hafa þrek eða þoran til at sitja honum eigi hverja óhœfu, er hann tekr til. Nú mun ek birta mitt skaplyndi, at ek vil eigi hafa hans ofsa lengr yfir mér; sé ek þat, at eigi mun duga svá fátœku fólki, sem hér er með oss, at hafa slíkar pyndingar af honum, sem annarsstaðar hefir við gengizk. Nú er hingat torfœra mikil, sem þér vitið, fyrir sakir stórra fenja ok vatna, ok ef yðr líz sem mér, þá munum vér eigi bíða heima þessa vanréttis. Nú vil ek, at þér segið yðarn vilja hér um, hvárt þér vilið því játa, sem ek vil upp taka, eða vilið þér taka yðr annat ráð»: en Þórðr Moltó es va posar dret i va parlar dient: “Ja deveu saber d'aquest rei que recorre el país robant i saquejant. També que ha arreplegat al seu voltant molta de gent i una gran tropa i que ha fet mal a molta de gent, però tot i així és d'esperar que el pitjor dany se'l faci aviat a si mateix, perquè m'han dit de manera veraç que té amb ell pocs homes de vàlua. Aquesta notícia també resulta versemblant perquè pocs deuen ésser els homes de vàlua que vulguin servir-lo, si més no d'entre aquells que volen ésser honorables o decents (manndómsmenn), car el rei és un home cobdiciós i fals de tal manera que no coneix mesura i se'l pot anomenar a dret més aviat pirata que no pas rei. No fa gaire que ha fet matar alguns cabdills (hǫfðingjar) declarant-los óbótamenn, criminals el crim dels quals no es pot pas expiar amb diners, a fi que llurs parents no puguin cap honrosa compensació. Alguns altres els ha bandejat del país sense motiu i tota la resta l'ha sotmesa a servitud i esclavatge; i aquesta terra ja no es deslliurarà d'aquesta servitud i esclavatge mentre ell visqui. I és inaudit que ningú no hagi tingut l'empenta ni el coratge per no aguantar-li qualsevol insolència que ell hagi comès. Ara us revelaré el que en penso: que ja no vull continuar sotmetent-me a les seves violències. Veig perfectament que no farà cap profit a gent tan pobra com la qui hi ha aquí amb nosaltres patir-ne aquesta opressió com la que s'ha imposat a d'altres bandes. Doncs bé, com ja sabeu, el camí per arribar fins aquí és molt difícil a causa de les grans marjals i llacs que hi ha i, si si ho veieu igual que jo, no esperarem mans-plegades a casa aquesta iniquitat. Ara vull que digueu quina és la vostra voluntat al respecte tant si voleu declarar-vos d'acord amb el que vull emprendre com si voleu adoptar un altre pla vostre” (vocabulari: #1. dorri: En Baetke 19874, pàg. 87, no dóna pas entrada a aquest mot, que significa hrútr, bekri, o sigui, marrà, mardà; #2. óþyrft: En Baetke 19874, pàg. 462, no dóna pas entrada aquesta forma, però sí al doblet óþurft: ó-þurft f.   Schaden: leggja e-m til óþurftar es auf jmds. Schaden anlegen; #3. dugandi: Cf. Baetke 19874, pàg. 94: dugandi tüchtig, beherzt, rechtschaffen, achtenswert: dugandi maðr; #4. manndómsmaðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 404: manndóms-maðr m.   rechter, edler Mann; #5. óbótamaðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 453: óbóta-maðr m.   Verbrecher, dessen Tat nicht mit Geld gebüßt werden kann; #6. sitja e-m e-t: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: 4 ertragen, dulden, auf sich sitzen lassen: er slíkt engum manni sitjanda das kann kein Mensch ruhig hinnehmen; sitja e-m e-t sich etwas von jmd. gefallen lassen; #7. óhœfa: Cf. Baetke 19874, pàg. 456: ó-hœfa f.   Ungehörigkeit, ungebührliches Benehmen, schändliche Tat <...>; #8. pynding: Cf. Baetke 19874, pàg. 479: pynding f.   Zwang, Unterdrückung, Erpressung; )

þjáning <f. þjáningar, þjáningar>:
1. (kvöl, sársaukipatiment m (sofrença, sofriment, tant físic com anímic)
en við konuna sagði hann: "Mikla mun ég gjöra þjáningu þína (ʕisˁsˁāˈβōn ~ עִצָּבוֹן:   harˈbāh   ʔarˈbɛh   ʕisˁsˁəβōˈn-ēχ   wə-hērɔˈn-ēχ,   הַרְבָּה אַרְבֶּה עִצְּבוֹנֵךְ וְהֵרֹנֵךְ), er þú verður barnshafandi. Með þraut (ˈʕɛsˁɛβ ~ עֶצֶב:   bə-ˈʕɛsˁɛβ,   בְּעֶצֶב) skalt þú börn fæða, og þó hafa löngun til manns þíns, en hann skal drottna yfir þér": i a la dona li va dir: Faré gran el teu sofriment quan estaràs embarassada. Amb dolor infantaràs, i tindràs desig del teu home però ell dominarà sobre teu
þjáningin lýsir út úr hverjum drætti: cada facció del seu rostre revela el seu patiment
ef ég segi: Ég ætla að gleyma volæði mínu, ég ætla að breyta andlitssvip mínum og vera kátur, - þá hryllir mig við öllum þjáningum mínum (ʕasˁˈsˁɛβɛθ ~ עַצֶּבֶת:   ʝāˈɣɔrtī   ˌχāl-ʕasˁsˁəβɔˈθ-āi̯,   יָגֹרְתִּי כָל-עַצְּבֹתָי), því ég veit þú sýknar mig ekki: si em dic: Vull oblidar la meva misèria, vull canviar l'aspecte de la meva cara i estar alegre, em fan horror tots els meus dolors, car sé que no m'absoldràs pas
miklar eru þjáningar (maχˈʔōβ ~ מַכְאוֹב:   rabˈbīm   maχʔōˈβīm   lā-rāˈʃāʕ,   רַבִּים מַכְאוֹבִים, לָרָשָׁע) óguðlegs manns, en þann er treystir Drottni umlykur hann elsku: molts seran els sofriments de l'impiu, però Jahvè envoltarà amb el seu amor aquell qui confia en ell
von vor um yður er staðföst. Vér vitum, að þér eigið hlut í huggun vorri eins og þér eigið hlut í þjáningum (τὸ πάθημα -ήματος:   εἰδότες ὅτι ὡς κοινωνοί ἐστε τῶν παθημάτων οὕτως καὶ τῆς παρακλήσεως) vorum: la nostra esperança per vosaltres és segura. Sabem que participeu en la nostra consolació igual que participeu en els nostres sofriments
♦ einsemd og þjáning: solitud i dolor
♦ lina þjáningar sjúklinganna: alleujar el patiment dels malalts
♦ vegur þjáningarinnar: <RELIGla via dolorosa
♦ þjáning og meiri þjáning: patiment i més patiment
2. þjáningar <f.pl þjáninga: (mótlæti, nauðpenalitats f.pl (adversitat, misèria, fretura)
♦ þjáningar mannsins: la misèria de l’home
♦ líða þjáningar: passar penalitats

þjáninga·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense dolor, indolor -a, sense sofriment

þjáninga·laust <adv.>:
sense sofriment

þjáningar·braut <f. -brautar, -brautir>:
1. <RELIGvia dolorosa
2. <RELIGvia crucis m

þjáninga·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat m de patiment, cara f de patiment

þjást <þjáist ~ þjáumst | þjáðist ~ þjáðumst | þjáðst>:
patir, sofrir
♦ þjást af e-m sjúkdómipatir d'una malaltia
♦ þjást af ólæknandi sjúkdómi: patir d'una malaltia incurable (o: <LIT inguarible)

< þjó <n. þjós, þjó>:
1. anca f (þjóhnappur)
Þorvaldur leitaði þess á að hann skyldi ekki fleiri orð mæla þeim til óþurftar og höggur á hálsinn svo að af tók höfuðið og stakk höfðinu milli þjóanna. Því vann hann það eigi fyrri að hann fálmaði höndunum og fékk Þorvaldur eigi færi á honum fyrr en hann kyrrðist. Gengur hann síðan burt frá honum og þar til er hún lá og fann þá að á henni var ómegin eða óvit. Hann tekur hana upp og rann þá af henni brátt svo sem svefn. Hann gengur með hana þar til er hann kemur heim til hallar. Þá voru menn að dagdrykkju. Menn höfðu saknað Þorvalds og gáfu þeir lítinn gaum að því: en Þorvaldur va mirar que no proferís més paraules de maledicció contra ell: li va pegar un cop d'espasa al coll de manera que el cap li va botir i després, l'hi va ficar el cap entre les anques. No havia pogut fer-ho immediatament perquè l'ètun agitava violentament els braços tractant d'agraponar-lo, de tal manera que en Þorvaldur no va tenir l'oportunitat de ferir-lo fins que l'ètun no s'hagué calmat. Tot seguit s'apartà d'ell per anar allà on la Droplaug estava ajaguda i va constatar que estava desmaiada o inconscient. Ell la va agafar en braços i el desmai li va espassar com si fos son. Ell va prosseguir el seu camí amb ella fins a arribar de tornada a la höll en el moment en què la gent hi feia la dagdrykkja. La gent hi havia trobat a faltar en Þorvaldur però hi havien prestat poca atenció
Þorsteinn hleypur þá fram í nautaflokkinn og þar að sem uxinn var. Nautið snýr undan en Þorsteinn grípur í fótinn hinn eftra og svo hart að bæði rifnaði húð og hold svo að fóturinn gekk af með öllu þjóinu og hélt á eftir og gekk svo fyrir konung en blótnautið datt niður dautt. En svo hafði nautið við spyrnt rammlega að það var sokkið hinum fyrrum fótum niður í jörðina upp að knjám: en Þorsteinn va córrer llavors cap a la guarda de vaques i bous i cap l'indret on hi havia el bou. El bou li va fugir, però en Þorsteinn el va enxampar per una de les potes del darrere amb tanta de força que pell i carn se li esqueixaren de tal manera que la pota es va desprendre amb tota l'anca. En Þorsteinn la va mantenir agafada i es presentà així davant el rei mentre el bou sacrificial queia estès mort a terra. Però el bou havia reguitnat amb tanta de força que havia enfonsat les potes davanteres en terra fins a l'alçada dels genolls
Broddi segir: “Eina skal þat, eða ætlar þú, Guðmundr, at verja mér skarðit? Allmjǫk eru þér þá mislagðar hendr, ef þú varðar mér Ljósavatnsskarð, svá at ek mega þar eigi fara með fǫrunautum mínum, en þú varðar þat eigi it litla skarðit, sem er í milli þjóa þér, svá at ámælislaust sé“: en Broddi li va dir: “Sí que ho faré llevat que tinguis la intenció, Guðmundr, de barrar-me el congost? Cometries un error majúscul si em barres el congost del llac de Ljósavatn de manera que no hi pugui passar amb els meus companys de viatge, allà on no impedeixes el pas del petit congost que hi ha entre les teves anques (=la regata), de manera que no hi hagi cap motiu de blasme (= si no pots barrar l'accés al teu cul)"
2. þjó <n.pl þjóa>: anques f.pl, cul m

þjó·brattur, -brött, -bratt <adj.>:
d'anques planes, ancaplà -ana, que té les anques planes
það bar til nýlundu að fjallið uppi yfir steininum brestur í sundur, og hleypur þar ofan ógurleg skriða. Fylgdi þar með einn undarlegur maður, ef mann skyldi kalla. Hann var í skinnkufli og hafði járnstaf í hendi. Hann var lágur og læramikill, þunnleitur og þjóbrattur [ɔ: þjóabrattur], úteygur og ennismjór, hálslangur og höfuðmikill, handsíður og herðamjór, boginn og baraxlaður. En við skriðufallið stukku allir menn frá steininum. Þessi óvættur hleypur á hurð steinsins, brjótandi hana í smáan mola og inn gangandi í steinhúsið. Heilsaði bróðirinn, er Blávus var reyndar, Dímus kumpáni sínum, svo talandi: „Tak þú nú vinur hér við Fúlgíðu og fær hana heim í Frakkland. En með brögðum þínum skaltu láta hana hafa vöxt minn og yfirlit, en eg skal slíkur að öllu að sjá sem hún“: es va esdevenir un fet estrany i és que la muntanya qui hi havia part damunt la roca es va trencar en dues i en va caure un gran esllavissada. La va acompanyar (seguir) una persona [singular], si és que es pot anomenar persona aquell ésser. Portava una cogulla de cuiro (Pelzkutte) i a la mà hi duia una barra de ferro. Era petit d'estatura i tenia les cuixes gruixudes, una cara prima i anques planes, ulls boteruts i un front prim, un coll larg i un gran cap, tenia els braços llargs i espatlles altes, tortes i estretes. I amb l'esllavissada tothom va saltar fora de la roca. Aquest óvættur va córrer cap a la porta de la roca, la va esbutzar en petits bocins i va entrar dins la casa de pedra. El germà, que en realitat era en Blávus, va saludar en Dímus, el seu company, dient-li: “Amic meu, t'encomano ara la Fúlgíða, porta-la a casa, a França. Amb les teves arts [màgiques] fes que tingui la meva estatura i el meu aspecte i que jo tingui la seva semblança en tots els aspectes”

þjóð <f. þjóðar, þjóðir>:
1. <GENnació f, poble m 
svá segir Sallústíus frá þessu landaskipti: Þar er heilt fólk, ok þolir vel vás ok erfiði, ok vel fœrt. Afríka gengr allt vestr at úthafinu ok norðr at Miðjarðarsjó ok austr til Nílar. Þar urðu flestir menn ellidauðir, nema fyrir vápnum deyi eða dýr drepi; enn sjaldan verða menn þar sóttdauðir. Svá er sagt í bókum Hiempsalis konungs at í Afríka byggðu fyrst þær þjóðir er Gętúlí heita ok Líbíes ok fœdduz við dýrahold. Þeir hǫfðu øngvan hǫfð- ingja ok ekki hús ok engin lǫg ok lifðu sem einn fénaðr ok lágu þar sem þeir komu at kveldi. En er Ercules dó í Hispania, sem Serkir segja, ok herr hans var saman [p. 119] samnaðr af ǫllum þjóðum ok tungum þá dreifðiz liðit ok leitaði sér landskostar. Af þessum her fóru til Afríka nǫkkurir menn, Médí, Persę ok Armeníí, ok byggðu nærri Miðjarðarsjó ok Persę þó næstir úthafinu (Konráð Gíslason 1860, pàg. 118-119) — In diuisione orbis terrae <...> Ea finis habet ab occidente fretum nostri maris et Oceani, ab ortu solis decliuem latitudinem, quem locum Catabathmon incolae appellant. <...> Genus hominum salubri corpore, uelox, patiens laborum. Plerosque senectus dissoluit, nisi qui ferro aut bestiis interiere: nam morbus haud saepe quemquam superat <...> tamen uti ex libris Punicis qui regis Hiempsalis dicebantur interpretatum nobis est <...>. 18. Africam initio habuere Gaetuli et Libyes, asperi incultique, quis cibus erat caro ferina atque humi pabulum uti pecoribus. Ei neque moribus neque lege aut imperio cuiusquam regebantur: uagi, palantes, quas nox coegerat sedes habebant. Sed postquam in Hispania Hercules, sicuti Afri putant, interiit, exercitus eius, compositus ex uariis gentibus, amisso duce ac passim multis sibi quisque imperium petentibus, breui dilabitur. Ex eo numero Medi, Persae et Armenii, nauibus in Africam transuecti, proxumos nostro mari locos occupauere. Sed Persae intra Oceanum magis[, eique alueos nauium inuorsos pro tuguriis habuere, quia neque materia in agris neque ab Hispanis emendi aut mutandi copia erataixí conta en Sal·lusti d'aquesta divisió de l'orbe de la terra: “Hi ha allà un poble (?) sencer i aquest poble endura bé les privacions i les tribulacions i és molt hàbil. L'Àfrica s'estén cap a ponent fins a l'oceà i pel nord fins a la Mediterrània i per l'est fins al Nil. La major part de la gent hi han mot de vellesa tret que resultin morts per les armes durant una batalla o siguin morts per les bèsties salvatges. Els homes rares vegades hi moren de malaltia. Es conta, en els llibres del rei Hièmpsal, que l'Àfrica fou habitada primer pels pobles anomenats getuls i libis, els quals s'alimentaven amb la carn d'animals. No tenien un cap ni cases ni lleis. Vivien com el bestiar i dormien a l'indret on havien arribat quan s'havi fet de nit. Però quan l'Hèrcules va morir a Hispània, com conten els sarraïns, i el seu exèrcit estava format per gent de tots els pobles i de totes les llengües, les seves tropes es van escampar i cercaren terres per si. D'aquests homes uns pocs, els medes, els perses i els armenis, es dirigiren a l'àfrica on s'establiren a prop de la Mediterrània, els perses, ho feren, emperò, al més a prop de l'oceà (donant per fet que la paraula Mauri és una deformació de Medi)
♦ goðsagnir þjóðarinnar: els mites nacionals
♦ hverrar þjóðar er hún?: quina nacionalitat té?
♦ Sameinuðu Þjóðirnar: les Nacions Unides
♦ siðuð þjóð: una nació civilitzada
♦ siðaðar þjóðir: nacions civilitzades
♦ skörungar þjóðarinnar: els homes més rellevants del poble
♦ þjóðinni fjölgar: el nombre d’habitats creix
♦ öll kristileg þjóð: <HISTtota la nació cristiana, tota la cristiandat
Hér hefr kristinsdómsbálk. I. Þat er upphaf laga várra Gulaþingsmanna sem upphaf er allra góðra hluta at vér skulum halda ok hafa kristiliga trú. Vér skulum trúa á Guð fǫður allsvaldanda skapara himins ok jarðar. Vér skulum trúa á várn dróttin Jhesum Christum, hans einkason, er getin er af krapti heilags anda ok fœddr af Maríu mey, píndr undir Pílatsvaldi, krossfestr, deyddr ok grafinn, steig (sté) niðr til helvítis at leysa þaðan alla sína vini, þriðja dag eptir er hann var deyddr í sínum manndómi óskǫddum sínum guðdómi, reis hann upp af dauða ok var síðan með lærisveinum sínum .xl. daga frá páskadegi ok til upstigningardags ok steig (sté) þá til himna upp ok þaðan skal hann koma á efsta degi þessa heims at dœma hvern eptir sínum verðleika. Vér skulum trúa á helgan anda, at hann er sannr guð sem faðir ok sonr ok þær þrjár skilningar eru einn Guð. Vér skulum þat allt trúa er trúir ǫll kristilig þjóð ok allra heilagra manna samband ok heilǫg kirkja hefir samþykkt áðr með óbrigðiligri staðfestu. Vér skulum trúa at syndir fyrirlátaz í skírn ok iðran ok skriptagangi með holdi ok blóði várs herra Jhesu Christi er í messunni helgazt með bœnahaldi, með ǫlmusugerðum ok fǫstum ok með ǫllum ǫðrum góðum [p. 23] hlutum er menn gera ok hugsa eða mæla. Vér skulum trúa at hvers manns líkamr er í er komin heiminn eða koma kann til dómadags skal þá upp rísa ok þaðan af skulu þeir er illa gerðu ok eigi iðruðuzt með yfirbót þessa heims hafa endalausan ófagnað með fjándanum ok hans erendrekum í helvíti, en þeir sem gott hafa gørt þessa heims skulu þá fá ok hafa eilífan fagnað með Guði ok hans helgum í himinríki: Aquí comença la secció de dret eclesiàstic. I. L'inici de les nostres lleis, les lleis dels homes del Gulaþing, que també és l'inici de totes les coses bones, és que hem de tenir i mantenir la fe cristiana. Hem de creure en Déu pare, creador totpoderós del cel i la terra. Hem de creure en el nostre senyor Jesucrist, el seu únic fill, que fou concebut per obra de l'esperit sant i nascut de Maria verge, turmentat sota el poder de Pilat, crucificat, mort i enterrat, davallà a l'infern per a redimir-ne tots els seus amics. El tercer dia després que fou mort en la seva humanitat, sense menyscapte ni dany de la seva divinitat, s'aixecà de la mort i després, durant quaranta dies des del dia de Pasqua fins al dia de l'ascensió al cel, romangué amb els seus deixebles i se'n pujà llavors al cel i d'allà n'ha de venir en el dia darrer d'aquest món per a jutjar cadascú segons el seu mèrit. Hem de creure en l'Esperit Sant, [i] que és Déu ver com el Pare i el Fill i que les tres persones són un sol Déu. Hem de creure tot el que tota la nació cristiana creu i en la comunió de tots els sants i en tot el que la santa Església hagi acordat amb determinació (?) inamovible. Hem de creure que els pecats són perdonats amb el baptisme i el penediment i la confessió, amb la carn i la sang del nostre Senyor que són consagrades durant la missa, amb l'oració i les almoines, en els dejunis i totes les altres coses que els homes fan, pensen i diuen. Hem de creure que el cos de qualsevol home que hagi vingut al món o encara hagi de venir-hi [d'avui i] fins al dia del judici final ressuscitarà llavors i de llavors ençà els qui hagin fet el mal i no s'hagin penedit amb suficient penitència en aquest món, tindran pena sens fi a l'infern amb el dimoni i els seus erindrekar, mentre que els qui hauran fet el bé en aquest món, tindran alegria eterna al regne del cel amb Déu i els seus sants
2. (fólk, menn) gent f (homes, persones)
ok litlu síðarr frétta þeir til Búrizláfs konungs, at hann var kominn í Garðaríki með mikinn her ok marga illa þjóð. Svá lét Eymundr konungr, sem hann vissi eigi, hvat um var, ok hann hefði ekki spurt. Margir menn mæltu þat, at hann mundi eigi þora at berjast við Búrizláf: i poc després se n'assabentaren que el rei Búrizláfr havia envaït Garðaríki amb un gran exèrcit i molta de gent dolenta. El rey Eymundr va fer veure com si no sapigués què estava passant ni n'hagués sentit a dir res. Molts foren els qui digueren que no devia gosar batre's amb en Búrizláfr
♦ öll þjóð: tothom, tots
hann svarar: «Þú segir satt. Eyjólfur vill nú ganga yfir alla þjóð en þeim þykir ekki til vor koma nema til Þorvarðs eins. Og er mér til nokkurs? En farið nú til Óðslu og hittið Ótrygg og bindið hann í liði með yður og til vina vorra í Fnjóskadal. Því að eg kenni ofsa Eyjólfs að hann mun norður hingað leita. Verum þá við búnir og leynum Þorvarð»: ell li va respondre: “Dius ver. L'Eyjólfur ara vol sobrepujar tothom i creuen que cap de nosaltres, llevat d'en Þorvarður totsol, no té cap vàlua. I això m'ha d'aprofitar? Aneu ara a Óðsla i trobeu-vos-hi amb l'Ótryggur i lligueu-vos-el a la vostra causa i [tot seguit] aneu a veure els nostres amics a la vall de Fnjóskadalur. Com que conec l'arrogància de l'Eyjólfs us dic que vindrà cap aquí. Estiguem preparats per quan passi i [de moment] amaguem-ho al Þorvarður” (vocabulari: #1. öll þjóð: Cf. Baetke 19874, pàg. 773: hann vill ganga yfir alla þjóð er will über alle (Leute) die Oberhand haben; #2. e-ð kemur ekki (ekkert) ~ lítið ~ mikið til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 336: lítit kemr til (e-s) etw. ist von geringer Bedeutung. Compari's amb el següent passatge del Sǫgubrot af nǫkkrum fornkonungum í Dana- ok Svíaveldi: „Ok þá er þeir sá hann, mæltu þeir: „Nú þurfum vér eigi annars staðar í herinum at leita fram ok látum þenna mann sœkja ǫrvar um stund, ok fyrr..... sigrinn, ok svá lítit sem ǫllum þykkir til vár koma, gerum nú því meira um oss ok sýnum oss vaska menn“ ‘I quan veieren l'Ubbi el frisó, s'exclamaren: «Ja no ens cal continuar cercant cap altre indret de l'exerècit: Fem al punt que les nostres fletxes apuntin contra aquest home, i abans ... la victòria. I com menor sigui la importància (rellevància) que ens atribueixen (com més poca cosa els semblem), nosaltres, esforcem-nos més que més i mostrem-nos com a homes valents!»’; #3. er mér til nokkurs?: Cf. Baetke 19874, pàg. 717: mun mér þat til nǫkkurs vera at segja yðr þat er þér vilið vita wird mir das etwas einbringen, habe ich etwas davon; )
138. „En þegn þessi ǁ þjóðum öllum ǁ fremri vera vill, ǁ ok valdi kúga; ǁ ríkr ráða ǁ rekka sveitum, ǁ ok gumum stjórna ǁ girnist öllum“ (I, 287-289): 138. Però aquest guerrer vol ésser superior a tots els altres i vol dominar-los per la força. El puixant deleja donar ordres als destacaments de guerrers i regnar sobre tots els barons (πάντες:   ἀλλ’ ὅδ’ἀνὴρ ἐθέλει περὶ πάντων ἔμμεναι ἄλλων, ǁ πάντων μὲν κρατέειν ἐθέλει, πάντεσσι δ’ ἀνάσσειν, ǁ πᾶσι δὲ σημαίνειν, [ἅ τιν’ οὐ πείσεσθαι ὀίω])

Þjóða·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:
<HISTSocietat f de Nacions

þjóðann <m. þjóðans, þjóðnar>:
<rei m
19. Ec þóttac oc ǀ þióðans reccom ǁ hverri hærri ǀ Herians dísi; ǁ nú em ec svá lítil, ǀ sem lauf sé ǁ opt í iǫlstrom, ǀ at iǫfur dauðan: 19. També als campions del rei jo els semblava més alta que qualsevol dís d'en Herjann (=l'Odin. = que qualsevol valquíria). Ara, després de la mort del príncep, sóc tan petita com sovint ho és una fulla entre [les branques d]els salzes llorer
20. Frágo frœcnan, ǀ ef fiǫr vildi, ǁ Gotna þióðann, ǀ gulli kaupa. 21. "Hiarta scal mér Hǫgna ǀ í hendi liggia, ǁ blóðuct, ór briósti ǀ scorið baldriða, ǁ saxi slíðrbeito, ǀ syni þióðans": 20. Varen preguntar al valent rei dels gots si volia comprar amb or la seva vida. 21. [En Gunnarr els va respondre:] “Vull tenir a la mà el cor d'en Hǫgni, sangonent, tallat del pit a l'ardit cavaller, al fill de rei, amb un sax de tall esmolat”
4. ‘Hér er Hlǫðr kominn, ǀ Heiðrecs arfþegi, ǁ bróðir þinn ǀ inn bǫðscái; ǁ mikill er sá maðr ungr ǀ á mars baki, ǁ vill nú, þióðann, ǀ við þic tala’: 4. “Acaba d'arribar aquí ton germà, en Hlǫðr, el prompte a lluitar, l'hereu d'en Heiðrekr. Alt és aquest jove a la gropa del seu cavall. Ara vol, rei, parlar amb tu” (vocabulari: #1. bǫðskár: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 35: *bǫð-scár adj. kriegerisch (Hunn. 4 conj.). La lliçó del manuscrit A és beðrammi. La dels testimonis M i J és beðskammi. El testimoni llegeix beðscami. El testimoni u llegeix bandscái. L'autor de les Antiquités russes, d´après les monuments historiques des Islandais et des anciens Scandinaves, en Carl Christian Rafn (?), I (1850), pàg. 195, conjectura: böðrammi - ille in pugna robustus. En Sophus Bugge Norröne Skrifter af sagnhistorisk Indhold 3 (1873), pàgs. i 362, conjectura bǫðskár bo i remarcant: (pàg. 267) 15. bandskai u, forvansket af baudskái. Dette giver god Mening, medens Læsemaaden i alle andre Hskrr. er forvansket; Teksten i u maa vel derfor her stamme fra H. bedskái R; beðskammi i; bedrammi s; bed rame l, saa og, som det synes, oprindelig k. bǫðrammi AR; (pàg. 362): S. 267 L. 15. böðskár krigersk, tilbøielig til Kamp; jfr. herskár, vígskár; #2. mikill: Ni en Kuhn 1968³, pàg. 141, ni en Heusler/Ranisch 1903, Eddica minora I. Das Lied von der Hunnenschlacht, pàgs. 2 i 144, ni en En Sophus Bugge Norröne Skrifter af sagnhistorisk Indhold 3 (1873), pàgs. 267 i 362, no interpreten aquest mikill. L'autor de les Antiquités russes, d´après les monuments historiques des Islandais et des anciens Scandinaves, en Carl Christian Rafn (?), I (1850), pàg. 195 tradueix: magnae staturae est ille uir tergo equi insidens. L'Stefán Bjarnarson 1785, pàg. 189, per la seva banda, tradueix: uir illae magnae staturae equo insidens. Tots dos, doncs, interpreten l'adjectiu com una referència a l'estatura d'en Hlǫðr. El vers mikill er ... á mars baki... recorda el vers mærr um lék á mars baki dels Hamdismál 14:2; tanmateix, a mi una traducció alt [i gros] es veu aquest jove dalt del seu cavall no m'acaba pas de satisfer. En Carl Christian Rafn 1829, pàg. 450, tradueix: Her er Lødver kommen, ǀ Heidreks Arvetager, ǀ Broder din, ǀ Som ei længe venter; ǀ Stor er den Mand ǀ Paa Hestens Ryg, ǀ Drotten vil nu ǀ Med dig tale)
Hlǫðr kvað:   7. ‘Til annars vér hingat fórom, ǀ enn ǫl at drekka, ǁ eða þiggia, þióðann, ǀ þínar veigar.   8. Hafa vil ek hálft alt, ǀ þat er Heiðrekr átti, ǁ kú ok af kálfi, ǀ kvern þiótandi, ǁ al ok af oddi, ǀ einninn skatti, ǁ þý ok af þræli ǀ ok þeira barni.   9. Hrís þat it mæta, ǀ er Myrkviðr heitir, ǁ grǫf þá ina góðo, ǀ er stendr á gǫto þióðar, ǁ steinn þann inn fagra, ǀ er stendr á stǫðom Danpar, ǁ hálfar herváðir, ǀ þær er Heiðrekr átti, ǁ lǫnd ok lýða ǀ ok liósa bauga’: en Hlǫðr digué: 7. “Hem vingut aquí per una altra cosa que per beure cervesa o per acceptar, rei, les teves copes plenes (les teves begudes?). 8. Vull tenir la meitat de tot el que tenia en Heiðrekr, la meitat de les seves vaques i vedells, del molí brument (o sigui, del gra que fan els seus camps?), [la meitat] de [les seves] alenes (espècie per gènere per eines) i puntes (pars pro toto per armes de punta), igualment [la meitat] dels [seus] tributs, [la meitat] de les seves serves i serfs i [la meitat] de llurs infants. 9. [I a més a més] el bosc magnífic que es diu Myrkviðr, Bosc-negre. I la tomba magnífica (góð) que hi ha a la vora del camí ral. I la pedra, la cèlebre, que hi ha a les ribes del Dniepr. I la meitat de les cuirasses (dels arnesos) que va posseir en Hreiðrekr, [i la meitat de les seves] terres i súbdits i [la meitat dels seus] braçalets lluents” (revisar) (vocabulari: #1. veig: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 218: veig f. (rausch)trank <...> wahrscheinlich auch: gefüllter becher <...>. Aquí es podria traduir per ni per rebre els teus compliments de benvinguda. Les copes plenes de cervesa o de med aquí s'emprarien, metonímicament, per a designar tota la obsequiositat -festa de benvinguda- de l'Angantýr envers el seu hoste; #2. kvern: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 163: qvern <...> handmühle <...>. Considero que ens trobem davant una nova metonímia: l'objecte amb què hom mol per l'objecte molgut, és a dir, el gra. En Hlǫðr estaria reclamant, doncs, la meitat del gra de l'Angantýr. L'autor de les Antiquités russes, d´après les monuments historiques des Islandais et des anciens Scandinaves, en Carl Christian Rafn (?), I (1850), pàg. 196 tradueix: dimidiam partem <...> molarum susurrantium. L'Stefán Bjarnarson 1785, pàgs. 189 i 191, tradueix: semissem <...> molarum circumagentium, on þjóta, emperò, és un verbum audiendi, i no pas un verbum agendi; #3. alr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 15: alr m. ahle, pfriem (Hunn. 8). Ens trobem davant una metonímia del tipus l'espècie pel gènere. L'alena, doncs, per totes les eines; #4. oddr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 155: oddr m. <...> 2. pfriem (Hunn. 8). En la meva traducció adopto la interpretació del mot que que fa l'autor de les Antiquités russes, d´après les monuments historiques des Islandais et des anciens Scandinaves, en Carl Christian Rafn (?), I (1850), pàg. 196: dimidiam partem <...> subularum, mucronum. En trobaríem, doncs, davant una metonímia del tipus pars pro toto: La punta, doncs, per arma de punta per armes. Si no acceptem aquesta interpretació, la traducció literal fóra: la meitat de les alenes i els punxons. En Sophus Bugge Norröne Skrifter af sagnhistorisk Indhold 3 (1873), pàg. 362, s'afegeix a la interpretació d'en Rafn (alir ok oddar = subulae mucronesque), tot comentant: S. 269 L. 6. al (d.e. af al) ok af oddi: egentlig af Syl og af Od, d.e. baade af Redskaper til fredelige Sysler og af Hærvaaben. Dette Udtryk kan ikke, som i Ant. Russ. formodes, have noget at gjøre med Ordet allodium; #5. einninn/einom: En Carl Christian Rafn FSN I (1829), pàg. 493, llegeix: einnin ‘també, igualment’. En Heusler/Ranisch 1903, Eddica minora I. Das Lied von der Hunnenschlacht, pàg. 3, llegeixen: einum. En Kuhn 1983⁵, pàg. 304, llegeix: einom. En Kuhn 1968³, pàg. 44, tradueix el sintagma així: einom scatti dem einen (bekannten) schatz (Hunn. 8). En Sophus Bugge Norröne Skrifter af sagnhistorisk Indhold 3 (1873), pàg. 269, llegeix: einum skatti, i comenta: 7. eiNum R; ogsaa alle Papirafskrr. (endog a og u) har einum. einnin Ver., Fas., AR.; einnig Pet.; men dette Ord i Betydningen „tillige“ tilhører ikke de gamle folkelige Digtes Sprog, og Formen einninn forekommer først sent. einum kan vel her forsvares i Betydning: enestaaende, udmærket, jfr. einsmurning i Egilssons Ordbog og án ealdgestreóna Beówulf 1458 Greins Udg.. La forma einninn ‘igualment, també’ està documentada des del segle XIV, com atesta l'Ordbog over det norrøne prosasprog. Al meu entendre, doncs, fóra perfectament possible, i l'adopto en la meva traducció; #6. skattr: L'autor de les Antiquités russes, d´après les monuments historiques des Islandais et des anciens Scandinaves, en Carl Christian Rafn (?), I (1850), pàg. 196 tradueix: dimidiam partem <...> tributorum etiam. L'Stefán Bjarnarson 1785, pàg. 189, tradueix: semissem <...> tributorum etiam. En Heusler/Ranisch 1903, Eddica minora I. Das Lied von der Hunnenschlacht, pàg. 146, també interpreten aquest mot com a Abgabe. En Kuhn 1968³, pàg. 174, el tradueix: scattr m. schatz, hort (Hunn. 8). Entre donar-li el significat extraordinari tresor o el significat habitual tribut, em decanto per això darrer i tradueixo en conseqüència; #7. hrís þat it mæta: cf. Atlakviða in grœnlenzka 5: hrís þat it mœra, ǀ er meðr Myrcvið kalla)

þjóðar·andi <m. -anda, no comptable>:
esperit m nacional, esperit m de la nació

þjóðaratkvæða·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
plebiscit f
♦ halda þjóðaratkvæðagreiðslu [um e-ð]: celebrar un referèndum [sobre una cosa]
♦ halda þjóðaratkvæðagreiðslu um það að <+ inf.>celebrar un referèndum sobre la possibilitat de <+ inf.>
♦ samþykkja e-í í þjóðaratkvæðagreiðslu: adoptar una cosa per referèndum

þjóðar·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:
referèndum m
♦ boða þjóðaratkvæði um e-ðanunciar la celebració d'un referèndum sobre una cosa
♦ halda þjóðaratkvæði í héraðinu um það hvort <+ subj.>celebrar un referèndum sobre si <+ ind.>

þjóðar·auður <m. -auðs, no comptable>:
patrimoni m nacional

þjóðar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f nacional

þjóðar·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>:
biblioteca f nacional (Landsbókasafn)

þjóðar·bókhlaða <f. -bókhlöðu, -bókhlöður. Gen. pl.: -bókhlaðna o: -bókhlaða>:
biblioteca f nacional (Landsbókasafn)

þjóðar·brot <n. -brots, -brot>:
minoria f nacional
♦ aðskilnaður þjóða eða þjóðabrota: segregació f de minories nacionals, segregació f de grups ètnics, segregació ètnica

þjóðar·bú <n. -bús, -bú>:
comptabilitat f nacional (o: comptes m.pl nacionals)

þjóðar·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
economia m nacional (o: política)

þjóðar·böl <n. -böls, no comptable>:
flagell m nacional

þjóðar·dramb <n. -drambs, no comptable>:
xovinisme m

þjóðar·dýrlingur <m. -dýrlings, -dýrlingar>:
sant m nacional, santa f nacional

þjóðar·eðli <n. -eðlis, no comptable>:
caràcter m nacional

þjóðar·eign <f. -eignar, -eignir>:
béns m.pl nacionals, propietat f de l'estat

þjóðar·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:
caràcter m nacional

þjóða·réttur <m. -réttar, no comptable>:
<JURdret m internacional públic

þjóðar·flokkurinn <m. -flokksins, no comptable>:
<POLÍTPartit m Popular, terme emprat en els mitjans de comunicació islandesos per a esmentar aquest partit polític espanyol

þjóðar·framleiðsla <f. -framleiðslu, -framleiðslur. Pl. no hab.>:
producte m nacional [brut], producte m interior [brut]
♦ verg þjóðarframleiðslaproducte nacional brut, producte interior brut real, P.I.B. m real (verg landsframleiðsla)
♦ verg þjóðarframleiðsla Spánar: el producte nacional brut d'Espanya, el producte interior brut real d'Espanya

þjóðar·galli <m. -galla, -gallar>:
defecte m nacional

þjóðar·goðsögn <f. -goðsagnar, -goðsagnir>:
variant de þjóðgoðsögn ‘mite nacional’

þjóðar·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:
interessos m.pl nacionals

þjóðar·hagur <m. -hags, -hagir>:
bé públic, interès públic

þjóðar·heild <f. -heildar, -heildir>:
totalitat f de la nació, totalitat f del poble

þjóðar·heill <f. -heillar, no comptable>:
bé públic, interès públic

þjóðar·hroki <m. -hroka, no comptable>:
arrogància f nacional

þjóðar·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>:
identitat f nacional

þjóðar·meðvitund <f. -meðvitundar, no comptable>:
consciència f nacional (þjóðarvitund)

þjóðar·morð <n. -morðs, -morð>:
genocidi m

þjóðar·rembingur <m. -rembings, no comptable>:
variant de þjóðrembingur ‘xovinisme’

þjóðar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
variant de þjóðaréttur ‘dret internacional públic’

þjóðar·sál <f. -sálar, -sálir>:
ànima f popular, ànima f del poble

þjóðar·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:
deute públic

þjóð·sorg <f. -sorgar, pl. no hab.>:
dol m nacional
♦ lýsa yfir 30 daga þjóðsorg: declarar trenta dies de dol nacional

þjóðar·stolt <n. -stolts, no comptable>:
orgull m nacional, orgull m de la nació
♦ heilbrigt þjóðarstolt: un orgull nacional sa

þjóðar·tekjur <f.pl -tekna>:
renda f nacional

þjóðar·vilji <m. -vilja, no comptable>:
voluntat f del poble

þjóðar·öryggi <n. -öryggis, no comptable>:
seguretat f nacional

þjóða·samband <n. -sambands, -sambönd>:
lliga f de nacions, confederació f de nacions

þjóð·banki <m. -banka, -bankar>:
banc m nacional

þjóð·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
literatura f nacional

þjóð·braut <f. -brautar, -brautir>:
camí m ral
á dögum Samgars Anatssonar, á dögum Jaelar, voru þjóðbrautir mannlausar, og vegfarendur fóru krókóttar leiðir: als dies d'en Samgar (Xamgar), fill de l'Anat, als dies d'en Jael (Iael), els camins rals estaven deserts i els caminants seguien els camins tortuosos (ˈʔɔraħ ~ אֹרַח:   ħāδəˈlū   ʔɔ̆rāħōθ,   חָדְלוּ, אֳרָחוֹת)

þjóð·búningur <m. -búnings, -búningar>:
vestit m tradicional (folklòric)

þjóð·bylting <f. -byltingar, -byltingar>:
revolució f nacional (o: popular) (revolució d'abast nacional)

þjóð·dans <m. -dans, -dansar>:
ball m tradicional (o: folklòric)

þjóðdansa·félag <n. -félags, -félög>:
associació f de balls tradicionals

þjóð·elska <f. -elsku, no comptable>:
patriotisme m (þjóðrækni)

þjóðerni <n. þjóðernis, þjóðerni>:
nacionalitat f

þjóðernis- <en compostos>:
nacionalista

þjóðernis·goðsögn <f. -goðsagnar, -goðsagnir>:
mite m nacionalista

þjóðernis·hópur <m. -hóps, -hópar>:
(etnískur hópurgrup ètnic

þjóðernis·hugmynd <f. -hugmyndar, -hugmyndir>:
idea f nacionalista 

þjóðernis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
nacionalisme m 
♦ menningarleg þjóðernishyggja: nacionalisme cultural
♦ pólitísk þjóðernishyggja: nacionalisme polític
♦ róttæk þjóðernishyggja: nacionalisme radical

þjóðernis·legur, -leg, -legt <adj.>:
nacionalista

þjóðernisjafnaðar- <en compostos>:
nacionalsocialista

þjóðernis·jafnaðarmaður <m. -jafnaðarmanns, -jafnaðarmenn>:
<HISTnacionalsocialista m & f

þjóðernis·jafnaðarstefna <f. -jafnaðarstefnu, no comptable>:
<HISTnacionalsocialisme m

þjóðernisjafnaðarverkamanna·flokkur <m. -flokks, no comptable>:
<HISTpartit m nacionalsocialista dels treballadors 
♦ þýski þjóðernisjafnaðar-verkamannaflokkurinn: <HISTel partit nacionalsocialista alemany dels treballadors

þjóðernis·rembingur <m. -rembings, no comptable>:
variant de þjóðrembingur ‘xovinisme’

þjóðernis·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
nacionalista

þjóðernis·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
nacionalista m & f

þjóðernis·sósíalismi <m. -sósíalisma, no comptable>:
<HISTnacionalsocialisme m

þjóðernis·sósíalisti <m. -sósíalista, -sósíalistar>:
<HISTnacionalsocialista m & f

þjóðernis·sósíalískur, -sósíalísk, -sósíalískt <adj.>:
<HISTnacionalsocialista

þjóðernis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
nacionalisme m (com a ideologia)

þjóðernis·vitund <f. -vitundar, no comptable>:
consciència f nacional

þjóð·fáni <m. -fána, -fánar>:
bandera f nacional

þjóð·félag <n. -félags, -félög>:
societat f  (col·lectiu humà o animal) (samfélag)
♦ máttarstólpar þjóðfélagsins: <LOC FIGels pilars de la societat (o: comunitat)

þjóðfélags- <en compostos>:
social

þjóðfélags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
sociologia f

þjóðfélags·legur, -leg, -legt <adj.>:
social

þjóðfélags·mál <n.pl -mála>:
qüestions f.pl socials

þjóðfélags·skipun <f. -skipunar, -skipanir. Pl. no hab.>:
ordre f social

þjóðfélags·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
classe f social

þjóðfélags·umhverfi <n. -umhverfis, -umhverfi>
entorn m social

þjóðfélags·vísindi <n.pl -vísinda>:
ciències f.pl socials

þjóð·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
poble m, tribu f
tvær þjóðir (ɣɔˈʝīm,   גֹיִים) eru í móðurlífi þínu og tveir þjóðflokkar (ləˈʔɔm ~ לְאֹם:   ū-ʃəˈnēi̯   ləʔumˈmīm   mi-mmēˈʕaʝ-iχ   ʝippāˈrēδū,   וּשְׁנֵי לְאֻמִּים, מִמֵּעַיִךְ יִפָּרֵדוּ) skulu fram ganga úr skauti þínu. Annar skal vera hinum sterkari og hinn eldri mun þjóna hinum yngri: Jahvè li va respondre: «Hi ha dues nacions al teu ventre i dos pobles sortiran de la teva sina. Un serà més fort que l'altre i el major servirà el més jove»
til hefnda á öðrum þjóðum (ba-ggōˈʝim,   בַּגּוֹיִם), refsingar framandi þjóðflokkum (ləˈʔɔm ~ לְאֹם:   tōχēˈħɔθ   ba-ləʔumˈmīm,   תּוֹכֵחוֹת, בַּלְאֻמִּים)per venjar-se de les altres nacions, castigar pobles estrangers
vei! Gnýr fjölda þjóða (ʕamˈmīm,   עַמִּים) eins og brimgnýr, niður frá þjóðflokkum (ləˈʔɔm ~ לְאֹם:   ū-ʃəˈʔōn   ləʔumˈmīm,   וּשְׁאוֹן לְאֻמִּים) eins og niður mikilla fossa: ai las! El bramul de nacions nombroses és com el bramul del trencant de les onades, la remor de pobles com la remor de grans cascades!
niðjar þeirra verða þekktir meðal þjóðanna (ba-ggōˈʝim,   בַּגּוֹיִם) og börn þeirra meðal þjóðflokkanna (ʕam ~ עַם:   wə-t͡sɛʔɛ̆t͡sāʔēi̯-ˈhɛm   bə-ˈθōχ   hā-ʕamˈmīm,   וְצֶאֱצָאֵיהֶם בְּתוֹךְ הָעַמִּים). Allir, sem sjá þá, munu skilja að þeir eru niðjarnir sem Drottinn hefur blessað: llurs descendents seran cèlebres entre les nacions, i llurs fills [ho seran] entre els pobles. Tots els qui els vegin comprendran que són els descendents que Jahvè ha beneït
þeir sem eftir verða af Jakobs ætt meðal þjóðanna (ba-ggōˈʝim,   בַּגּוֹיִם), meðal margra þjóðflokka (ʕam ~ עַם:   bəˈqɛrɛβ   ʕammīm   rabˈbīm ,   בְּקֶרֶב עַמִּים רַבִּים), verða sem ljón á meðal skógardýra, eins og ljónshvolpar í sauðahjörð. Þeir ráðast fram og tæta í sundur og enginn fær rönd við reist: els qui restin del llinatge d'en Jacob seran entre les nacions, enmig de molts de pobles, com el lleó entre les bèsties del bosc, com els cadells de lleó en un ramat d'ovelles. Ataquen i estripen i ningú no hi pot fer res
aldrei skal það verða sem kom ykkur í hug þegar þið sögðuð: Við viljum vera eins og aðrar þjóðir (χa-ggōˈʝim,   כַגּוֹיִם), eins og þjóðflokkarnir (miʃpāˈħāh ~ מִשְׁפָּחָה:   kə-miʃpəˈħōθ   hā-ʔărāˈt͡sōθ,   כְּמִשְׁפְּחוֹת הָאֲרָצוֹת) í öðrum löndum sem tilbiðja stokka og steina: i no es farà mai realitat la mania que ara us agafa, quan dieu: «Volem ser com els altres pobles, com les tribus d'altres països, que adoren fustes i pedres!»

þjóðflutninga·öld <f. -aldar, no comptable>:
era f de la invasió dels bàrbars (si fa no fa, l'era que va del segle III al V dC)

þjóð·flutningur <m. -flutnings, -flutningar. Empr. hab. en pl.>:
migració f de pobles sencers
♦ þjóðflutningarnir miklu: <HISTla invasió dels bàrbars

þjóð·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f nacional, [plena] sobirania f nacional

þjóð·fræði <f. -fræði, no comptable>:
etnografia f
þjóðfræði etnografia þjóðsagnafræði folclore narracions, llegendes, rondalles, endevinalles, cançons etc.
þjóðlífsfræði antropologia social (o: cultural) interacció social i generacional, costums, condicions de vida etc.
þjóðháttafræði cultura tradicional arts i oficis tradicionals, artesania popular, cuina popular, vestits tradicionals, arquitectura tradicional

þjóð·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>: 
etnològic -a

þjóðfræði·nemi <m. -nema, -nemar>
estudiant m & f d'etnologia

þjóð·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>
etnòleg m, etnòloga f

þjóðfræði·skor <f. -skorar, -skorir>
departament m d'etnologia (a universitat)

þjóð·frægur, -fræg, -frægt <adj.>
universalment famós -osa, mot famós -osa arreu

þjóð·garður <m. -garðs, -garðar>
parc m nacional

þjóð·goðsögn <f. -goðsagnar, -goðsagnir>:
mite m nacional

þjóð·góður, -góð, -gott <adj.>:
molt bo -ona, excel·lent
65. Þrifo þeir þióðgóðan, ǀ þá var kostr engi ǁ rekkom rakklátom ǀ ráð enn lengr dvelia; ǁ hló þá Hǫgni, ǀ heyrðo dagmegir, ǁ keppa hann svá kunni, ǀ kvǫl hann vel þolði: 65. Agafaren el molt bo (=en Hǫgni) -els ardits barons ja no tenien possibilitat de retardar la decisió (és a dir, de continuar diferint l'execució de la decisió de l'Atli) per més temps!-. Llavors en Hǫgni va riure -els fills del dia el sentiren-, va saber mantenir-se ben ferm (=es va mantenir ben ferm), va suportar bé els turments

þjóð·hagfræði <f. -hagfræði, no comptable>:
economia f nacional (o: política)

þjóðhags·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
quadre macroeconòmic, pla macroeconòmic, pla econòmic nacional

þjóðhags·legur, -leg, -legt <adj.>:
macroeconòmic -a, d'economia nacional (o: política)

þjóð·hagur, -hög, -hagt <adj.>:
extraordinàriament hàbil com a artesà
fór Ásbjörn þaðan og norður til Dranga. Þar bjó þá Gunnlaugur smiður Þorvaldsson. Hann átti tvo sonu röskva. Hét annar Auðun en annar Þorvaldur. Þeir voru vasklegir menn og þjóðhagir. Ásbirni þótti þeir verið hafa í óþykkju við sig en hinir mestu vinir Kolbeins. Ásbjörn lét taka þá báða bræður og handhöggva hvorntveggja þeirra, kvað þá nú skyldu með engar njósnir hlaupa á fund Kolbeins (SSII, cap. 321, pàg. 485): d'allà l'Ásbjörn també se'n va anar cap al nord, cap als Drangar. Allà hi vivia en aquell temps en Gunnlaugur Þorvaldsson el ferrer. Tenia dos fills ja fets i condrets. Un nomia Auðun i l'altre Þorvaldur. Tots dos eren homes valents i extraordinàriament hàbils en llur ofici. L'Ásbjörn considerava que li tenien enemistat i que[, per contra,] eren molt amics d'en Kolbeinn. L'Ásbjörn els va fer agafar i els va fer tallar les mans a tots dos dient que ja no podrien córrer a veure's amb en Kolbeinn per a passar-li informacions

þjóð·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f nacional

þjóðhátíðar·dagur <m. -dags, -dagar>:
diada f [nacional], festa f nacional (p.e., l'11 de setembre)
♦ á þjóðhátíðardaginn 17. júní: el dia de la festa nacional, el 17 de juny

þjóðhátta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
[estudis m.pl de] cultura f tradicional, estudis m.pl de folklore (part del folclore que estudia bàsicament la construcció i arquitectura populars, la confecció de peces de roba, l'elaboració de menjar i tot el que tingui a veure amb l'artesania i els oficis tradicionals)

þjóðhátta·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>: 
folclorístico-etnogràfic -a

þjóðhátta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>
1. <GENespecialista m & f en estudis de folklore i cultura tradicional
2. (þjóðfræðingur) etnòleg m, etnòloga f (especialista en etnologia)

þjóð·hetja <f. -hetju, -hetjur. Gen. pl.: -hetja>:
heroi m nacional, heroïna f nacional

þjóð·hlið <n. -hliðs, -hlið>: 
porta f principal (de murada de ciutat)
svo mælti Drottinn við mig: Far og nem staðar í þjóðhliðinu (ˈʃaʕar   bənēi̯־ˈʕām ~ שַׁעַר בְּנֵי-עָם:   hāˈlɔχ   wə-āmaδətˈtā   bə-ˈʃaʕar   bənēi̯־ˈʕām,   הָלֹךְ וְעָמַדְתָּ בְּשַׁעַר בְּנֵי-עָם), sem Júdakonungar ganga inn og út um, og í öllum hliðum Jerúsalem: així m'ha parlat Jahvè: Vés i atura't a la porta principal de la ciutat, per on entren i surten els reis de Judà, i a totes les portes de Jerusalem

þjóð·hollur, -holl, -hollt <adj.>
patriòtic -a

þjóð·hollusta <f. -hollustu, no comptable>:
patriotisme m

þjóð·hylli <f. -hylli, no comptable>:
popularitat f, simpaties f.pl del poble, aplaudiment m del poble

þjóð·hættir <m.pl -hátta>: 
tradicions f.pl [populars]

þjóð·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>: 
1. (stórdrottnarigran príncep m. En aquesta accepció, i com es pot veure pels exemples donats a continuació, aquest mot és susceptible d'ésser traduït de diverses maneres
en um Ísmael hef ég bænheyrt [b] þig. Ég mun blessa hann, gera hann frjósaman og margfalda hann mikillega. Hann mun verða ættfaðir tólf þjóðhöfðingja (nāˈɕīʔ ~ נָשִׂיא:   ʃəˌnēi̯m־ʕāˈɕār   nəɕīˈʔim   ʝōˈlīδ,   שְׁנֵים-עָשָׂר נְשִׂיאִם יוֹלִיד) og ég mun gera hann að mikilli þjóð (gōi̯ ~ גּוֹי:   lə-ˈɣōi̯,   לְגוֹי)pel que fa a l'Ismael (Iixmael), també t'he escoltat: el beneiré, el faré fecund i el multiplicaré granment. Serà el patriarca de dotze prínceps, i faré d'ell un gran poble
því að Júda varð voldugastur bræðra sinna og afkomandi hans varð þjóðhöfðingi (nāˈɣīδ ~ נָגִיד:   ū-lə-nāˈɣīδ   mimˈmɛ-nnū,   וּלְנָגִיד מִמֶּנּוּ) þó að Jósef hlyti frumburðarréttinn: ja que en Judà fou el més poderós entre els seus germans i un descendent d'ell es va convertir en un cabdill encara que fou en Josep el qui va rebre el dret de primogenitura
hann gerir höfðingja (rɔˈzēn, rōˈzēn ~ רֹזֵן, רוֹזֵן:   rōzəˈnīm,   רוֹזְנִים) að engu, sviptir þjóðhöfðingja (ʃɔˈφētˁ   ˈʔɛrɛsˁ ~ שֹׁפֵט אֶרֶץ:   ʃɔφəˈtˁēi̯   ˈʔɛrɛsˁ   ka-tˈtɔhū   ʕāˈɕāh,   שֹׁפְטֵי אֶרֶץ, כַּתֹּהוּ עָשָׂה) völdum: ell converteix els prínceps en no-res, lleva el poder als governants
ég vakti upp mann [c] í norðri og hann kom, frá austri kallaði ég hann með nafni. Hann traðkar á þjóðhöfðingjum (sāˈɣān ~ סָגָן:   wə-ʝāˈβɔʔ   səɣāˈnīm &nbp; kəmō־ˈħɔmɛr,   וְיָבֹא סְגָנִים כְּמוֹ-חֹמֶר) sem mold eins og leirkerasmiður treður leir: jo he despertat un home en el nord, i ha vingut. L'he cridat de llevant pel seu nom. Trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila
þess vegna ofurseldir þú höfðingja (ἄρχοντας) þeirra dauða og rekkjuna, sem blygðaðist sín fyrir svik þeirra, vættir þú blóði þeirra. Þú deyddir þræla og drottna og þjóðhöfðingja (ὁ δυνάστης -άστου:   καὶ ἐπάταξας <...> δυνάστας ἐπὶ θρόνους αὐτῶν) í hásætum sínum: per això vares lliurar llurs prínceps a la mort, i mullares el llit que s'avergonyia per llur traïció amb llur sang. Tu matares per igual els esclaus i els senyors i els grans prínceps a llurs mateixos trons
vanvirtu eigi viturra orð, leggðu alúð við líkingar (ἐν ταῖς παροιμίαις) þeirra. Þaðan mun þér þekking koma til þess að þjóna þjóðhöfðingjum (οἱ μεγιστᾶνες -άνων:   καὶ λειτουργῆσαι μεγιστᾶσιν)no menyspreïs les paraules dels savis, posa afecció en llurs paràboles. [Car] d'elles te'n vindran els coneixements per a servir els magnats (grans prínceps)
höfðingjar (μεγιστάνων) kveðja hann til þjónustu og hann kemur fram fyrir þjóðhöfðingja (ἡγεῖσθαι ~ ἡγούμενος, ἡγουμένη, ἡγούμενον:   καὶ ἔναντι ἡγουμένων ὀφθήσεται). Hann ferðast meðal framandi þjóða (ἐθνῶν) og reynir menn að góðu og illu: els magnats el criden a llur servei, i es presenta davant els governants (grans prínceps). Viatja per pobles estrangers, provant-hi el bé i el mal entre els homes
Símon hefur fallist á ákvörðun þessa og að gegna embætti æðsta prests, hershöfðingja (στρατηγὸς) og þjóðhöfðingja (ὁ ἐθνάρχης -άρχου:   καὶ <...> Σίμων <...> εὐδόκησεν <...> εἶναι <...> ἐθνάρχης τῶν Ἰουδαίων) Gyðinga og prestanna og stýra öllum málum þeirra: en Simó acceptà aquesta decisió i de revestir el càrrec de summe sacerdot, general i etnarca dels jueus i dels sacerdots, i de conduir tots llurs afers
Antíokkus, sonur Demetríusar konungs, sendi bréf frá eyjunum í hafinu til Símonar, æðsta prests og þjóðhöfðingja (ὁ ἐθνάρχης -άρχου:   καὶ ἀπέστειλεν Ἀντίοχος <...> ἐπιστολὰς <...> Σίμωνι ἱερεῖ καὶ ἐθνάρχῃ τῶν Ἰουδαίων) Gyðinga, og þjóðarinnar (παντὶ τῷ ἔθνει) allrar. Var bréfið á þessa leið: „Antíokkus konungur sendir Símoni, æðsta presti og þjóðhöfðingja (καὶ ἐθνάρχῃ), og þjóð (ἔθνει) Gyðinga kveðjur: l’Antíoc, fill del rei Demetri, també envià des de les illes del mar una carta al Simó, summe sacerdot i etnarca dels jueus, i a tota la nació. El tenor de la carta era aquest: «El rei Antíoc saluda en Simó, summe sacerdot i etnarca, i el poble dels jueus
2. (þjóðarleiðtogi, æðsti maður þjóðarcap m & f d'estat (persona que és l'autoritat superior d'un estat & persona en qui recau la representació de l'estat)
þjóðhöfðingja (ὁ κριτὴς -οῦ τοῦ λαοῦ:   κατὰ τὸν κριτὴν τοῦ λαοῦ) líkjast þjónar (οἱ λειτουργοί) hans og bæjarbúar borgarstjóra: els servents s'assemblen a llur príncep (cap d'estat), i els vilatans al batlle
3. (landsdrottin, konungursobirà, m, sobirana f (persona que és l'autoritat superior d'un estat & persona en qui recau la representació de l'estat)

þjóð·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
església f nacional
[íslenska] Þjóðkirkjanl'Església nacional islandesa (nom de l'Església protestant reformada d'Islàndia)

þjóð·kjörinn, -kjörin, -kjörið <adj.>:
elegit -ida pel poble

þjóð·kór <m. -kórs, -kórar>:
cor (o: chor) m popular

þjóð·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:
extremadament conegut -uda, molt ben conegut -uda
þá var á hvǫrfom ǀ hugr minn um þat, ǁ hvárt ek skylda vega ǀ eða val fella, ǁ bǫll, í brynio, ǀ um bróður sǫk. ǁ Þat myndi þá ǀ þióðkunt vera, ǁ mǫrgom manni ǀ at munar stríði: la meva pensa vacil·lava si lluitar i matar [en la batalla] els guerrers ardits en llurs cuirasses, a causa del meu germà. Llavors, [si ho feia,] tal fet seria molt ben conegut [arreu], per a menyscapte de l'alegria (= per a dol?, per a aflicció?) de mant baró (vocabulari: #1. munarstríð: també es podria interpretar com a per a aflicció de l'amor de mant baró. Cf. Sijmons-Gering II (1903), 703a: 6) gemüt, seele: sg.gen. þat munde þá þjóþkunt vesa mǫrgom manne at munar stríþe ‚zur bekümmerung des gemüts’ Sg 38⁵)
og svo rekur lestina Tómas Guðmundsson, skáld. Hann talaði við mig af hljóði áðan og óskaði engra formálsorða og mun ég því eftir sjálfs hans ósk ekki kynna hann nánar. Þó má geta þess, að hann er löngu orðinn þjóðkunnt skáld meðal þjóðar vorrar, eins og allir vita. Hann yrkir aðallega kvæði, mörg góð, sem ég hef komið á framfæri hér í útvarpinu: i ja per últim arriba en Tómas Guðmundsson, poeta. Adés ha parlat amb mi en privat i ha desitjat que no vol cap preàmbul i per això, i complint el seu desig, no el presentaré de manera més detallada. Tanmateix, es pot esmentar que fa temps que s'ha convertit en un poeta molt ben conegut entre el nostre poble com tots saben. Compon sobretot poemes, molts d'ells bons, que jo he donat a conèixer aquí a la ràdio

þjóð·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
cançó f popular

þjóðkynja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
etnografia f

þjóð·lag <n. -lags, -lög>:
tonada f popular (o: tradicional), melodia f tradicional

þjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (alþýðlegur) popular (propi del poble, folklorístic, ètnic)
♦ þjóðlegir réttir: plats tradicionals
♦ þjóðlegir söngvar: cançons populars
2. (þjóðrækinn) patriòtic -a (inspirat de patriotisme)

þjóð·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
camí f ral

þjóð·leiður, -leið, leitt <adj.>:
odiat -ada de tothom, execrable
þá kvað þat Gullrǫnd, ǀ Giúka dóttir: ǁ "Þegi þú, þióðleið, ǀ þeira orða! ǁ urðr ǫðlinga ǀ hefir þú æ verit; ǁ rekr þik alda hverr ǀ illrar skepno, ǁ sorg sára ǀ siau konunga, ǁ ok vinspell ǀ vífa mest: llavors la Gullrǫnd, filla d'en Gjúki, va dir: “Deixa, odiada de tothom, de dir aquestes paraules! Sempre has estat el destí [atzíac] de nobles barons. Qualsevol home t'arruixa, a tu, la del mal fat, a tu, aflicció dolorosa de set reis i la ruïna més gran de [dues] amigues (la Guðrún i ella)!” (vocabulari: #1. alda hverr: tothom; cf. Fáfnismál 10:5. En Kuhn 1968³, pàg. 14 li atribueix aquí el significat ona: que cadascuna de les ones t'arruixi. No veig que el sintagma hagi de tenir dos significats diferents i tradueixo en conseqüència; #2. sárr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 173: sárr <...> 3. schmerzend, schmerzlich (Gðr. I 20 u. 24, II 7 u. ö.) <...>. Aquest adjectiu també es podria traduir aquí amb amarg: amarga pena o aflicció; #3. vinspell: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 228: vin-spell n. ‘freundesverderben’, in vinspell vífa mest schlimmste verderberin der freunde unter den frauen (Gðr. I 24). Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 620a, escriu: vinspell, n, venne-fordærv, vinspell vífa mest, den af kvinder, der volder mest venskabsbrud, sætter splid mellem venner, om Gudrun, Guðr I 24. L'hàpax legòmenon vinspell és, doncs, una metonímia del tipus el causat pel causant: la màxima ruïna d'amistat de [dues] dones = la més gran arruïnadora de l'amistat entre [dues] dones. La Brynhildr, amb la seva actuació ha arruïnat l'amistat que hi havia entre la Guðrún i ella)

þjóð·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:
teatre m nacional

þjóð·líf <n. -lífs, pl. no hab.>:
vida f nacional, vida f popular, vida quotidiana

þjóðlífs·fræði <f. -fræði, no comptable>:
antropologia f social (part de l'etnologia que es dedica a estudiar les relacions socials i intergeneracionals en el si d'un poble, en el passat i en el present, així com els seus costums)

þjóð·mál <n.pl -mála>:
afers m.pl (o: qüestions f.pl) de política interior

þjóð·menning <f. -menningar, no comptable>:
cultura f tradicional (o: popular)

þjóðmenningar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
estudis m.pl de cultura tradicional

þjóð·minjar <f.pl -minja>:
antiguitats f.pl nacionals

þjóðminja·safn <n. -safns, -söfn>:
museu m nacional
♦ Þjóðminjasafn Íslands: Museu Nacional d'Islàndia

þjóðminja·vörður <m. -varðar, -verðir>:
curador m del museu nacional, curadora f del museu nacional

þjóð·nýta <-nýti ~ -nýtum | -nýtti ~ -nýttum | -nýtte-ð>:
<ECONnacionalitzar una cosa

þjóð·nýting <f. -nýtingar, no comptable>:
<ECONnacionalització f

þjóð·nýttur, -nýtt, -nýtt <adj.>:
<ECONnacionalitzat -ada

þjóð·nýtur, -nýt, -nýtt <adj.>:
d'utilitat pública

þjóð·ráð <n. -ráðs, -ráð. Empr. hab. en pl.>:
magnífic consell
Þórdís segir: "Þetta þykir mér þjóðráð, og mun uppi, meðan landið er byggt": la Þórdís li va dir: “Aquesta em sembla una magnífica decisió i romandrà en la memòria de la gent mentre aquest país sigui habitat”
nú er at segja frá bóndaherinum, at þeir váru í Randárósi ok afla sér þar skipa ok ætla at flytja herinn norðr yfir Meðalfararsund til Fjóns. Þá kvaddi Ásbjǫrn jarl þings ok talar fyrir liðinu ok mælti svá: «Hverja ætlun hafi þér á um fund þenna, er þér ætlið at eiga við Knút konung? Nú þó at hann hafi lítit lið hjá her þeim enum mikla, er þér hafið, þá mun þó þurfa nǫkkut ráð annat fyrir at gera, ef hlýða skal, þvíat hann hefir einvalalið ok kœnt við orrostu; mun yðr Knútr konungr reynaz prettóttr ok slœgvitr; hefi ek þat spurt til sanns, at hann hefir fengit njósn af ferð várri; þœtti mér þat ráðligt, at nǫkkurr vitr maðr fœri á hans fund af liði váru með sættarboðum, ok mætti þá skynja fjǫlmenni hans eða ráðagerð, hvat hann ætlaz fyrir.» Þetta þótti flestum mǫnnum þjóðráð, en þó váru menn ófúsir ferðar þessar. Þá mælti jarl: «Mun eigi þat ráð, at ek fara ferð þessa á fund Knúts konungs? Vit hǫfum opt reynz hugi við.» Síðan fór jarl á skipi yfir sundit með nǫkkura menn, en annat liðit fluttiz síðan yfir sundit; var fyrir því liði Eyvindr bifra, ok var engi grimmari né verri í sínum tillǫgum en hann né meiri hvatamaðr, at þetta skyldi sem fyrst verða framgengt. Var svá ætlat, at Ásbjǫrn jarl skyldi koma aptr í móti liðinu, þá er hann hefði áðr fundit Knút konung ok skynjat ráðagerðir hans ok liðsfjǫlða. Ok er liðit bjóz til skipsferðar ór Randárósi, þá mælti Þórðr dorri við Tólar verpil, félaga sinn: «Nú munum vér snúa aptr með várt lið, þvíat nú eru hér komnir svá margir ríkir menn ok stórir hǫfðingjar, at til vár mun nú þykkja lítit ráðaskot, en þó hǫfu vér mikit at gørt í várri ferð; þvíat þess er nú mest ván, at þessi herr stǫðviz eigi fyrr en þat er at gǫrt, er ǫllum er mest happ í, at Knútr konungr sé drepinn.» Síðan skilðuz þeir ór herinum með sitt fǫruneyti, ok gaf engi maðr at því gaum; miklu var meiri þyss ok kall um allan herinn: ara contem de l'exèrcit dels bœndr que es trobava a Randárós on els bœndr s'havien procurat vaixells amb la intenció de transportar l'exèrcit a l'illa de Fjón travessant el Meðalfararsund. Aleshores el iarl Ásbjǫrn va convocar una assemblea i va parlar davant la tropa dient: “Quin pla teniu per a la batalla que voleu lliurar contra el rei Canut? Encara que el rei tingui poques tropes al costat del gran exèrcit que vosaltres teniu, caldrà procurar-nos algun pla addicional si la batalla ha d'anar bé per a nosaltres, car ell té unes tropes escollides i avesades a batallar. El rei Canut es mostrarà astut i arterós amb vosaltres. He sabut del cert que ell ha rebut notícia de la nostra expedició. Em semblaria aconsellable que algun home savi de la nostra tropa anés a trobar-se amb el rei Canut amb ofertes de conciliació, i pogués, en fer-ho, esbrinar quin nombre d'homes té amb ell o el pla que té en ment”. Aquest va semblar a la major part dels homes un magnífic consell (un pla magnífic, una magnífica pensada), però tanmateix els homes es mostraren reticents a fer aquest viatge. Aleshores el iarl els va dir: “La millor decisió no fóra per ventura que sigui jo el qui faci aquest viatge per trobar-se amb el rei Canut? Sovint ell i jo hem provat el nostre enginy”. Després, el iarl va travessar amb vaixell el freu, acompanyat d'alguns homes, [cap a Fjón]. La resta de les tropes fou transportada més tard a través del freu [cap a l'illa de Fjón]. Al capdavant d'aquestes tropes es trobava l'Eyvindr bifra, i no hi havia ningú que fos més hostil ni pitjor disposat en els seus propòsits [amb el rei] i era el qui més instava que aquest pla es posés en pràctica tan aviat com fos possible. S'havia planejat que el iarl Ásbjǫrn tornés a l'encontre de les tropes dels bœndr tan bon punt hagués s'hagués trobat amb el rei Canut i hagués esbrinat els seus plans i el nombre de les seves tropes. I quan l'exèrcit dels bœndr es preparava per a la travessia en vaixell des de Randárós, en Þórðr Moltó va dir al seu company en Tólarr Dau: “Val més que nosaltres ens en tornem amb la nostra host perquè aquí s'han aplegat tants d'homes poderosos i grans hǫfðingjar que ens consideraran irrellevants [a l'hora de prendre decisions] per més que hàgim dut a terme grans fets durant la nostra expedició, raó per la qual ara hi ha les millors expectatives que aquest exèrcit ja no s'aturi (sigui aturat) fins que no hagi aconseguit el que a tots ens serà la més gran fortuna: que el rei Canut sigui mort”. Tot seguit es retiraren de l'exèrcit dels bœndr ensems amb llurs homes i no hi hagué ningú que hi prestés atenció: l'estrèpit i la cridadissa que regnaven a tot l'exèrcit eren massa forts
en engi heiðingi svarar honum orði nema Blankandín af kastala Valsundi. Hann var hinn vitrasti maðr, hvítr af hæru, ok er vel lofaðr at riddaraskap ok heilráðr sínum dróttni. Hann mælti við konung: «Óttast ekki, send orð Karlamagnúsi konungi enum drambláta, {ok bjóð honum} dýrt embætti ok fasta vináttu; gef honum ljóna, bjǫrnu ok hunda stóra ok vali, sjau hundruð úlfalda ok þúsund gáshauka mútaða, ok fjǫgur hundruð múla hlaðna af gulli ok silfri, ok vagna hlaðna með dýrum gripum, ok má þar þá vera svá mǫrg bísund, at Karlamagnús konungr má gefa af því fé ǫllum riddurum sínum mála. Nú hefir hann verit sjau vetr í samt, ok átti hann nú at fara til Frakklands, þar er hann í hóglífi miklu. En þú skalt sœkja á fund hans þangat at Mikjálsmessu ok taka við kristni, ok gerast maðr hans með góðum vilja ok halda af honum Spáníaland allt. En ef hann vill hafa gísla af oss, þá skal senda honum tuttugu eða tíu at festa vináttu vára, son þinn einnhvern ok svá minn, ok er betr at þeir sé drepnir, en ef vér týnim Spáníaland ok ǫllu ríki váru ok eign, fyrir því at nú er at komit». Heiðingjar svǫruðu: «Þetta er þjóðráð!»: però no hi va haver cap pagà que li contestés ni una paraula, tret d'en Blankandín de Castell Valsund. Era aquest l'home més savi, de cabells blancs, i ben lloat per la seva cortesania i pels bons consells que donava al seu senyor. En Blankandín va dir al rei: “No temeu pas. Envieu un missatge a l'altiu rei Carlemany, {oferint-li} bon servei i ferma amistat. Doneu-li lleons, óssos i grans gossos i grifons, set-cents camells i mil astors que hagin fet la muda, i quatre-centes mules carregades d'or i argent, i carros carregats d'objectes preciosos i que hi hagi tants de besants que el rei Carlemany en pugui pagar la soldada a tots els seus cavallers. Ara ja fa set anys que és aquí i [per tant], ha de voler tornar a França on menarà una plàcida vida. T'has de presentar davant ell el dia de sant Miquel i hi acceptaràs el cristianisme i et faràs el seu home [ligi] de grat i tindràs tot Spáníaland d'ell. I si vol tenir hostatges de nosaltres, envia-n'hi vint o deu per a refermar la nostra amistat, [i entre ells,] un dels teus fills i també algun dels meus, i és millor que siguin morts que no pas que nosaltres perdem Spáníaland i tot el nostre poder i les nostres possessions per tal com ara s'ha arribat a tal punt”. Els pagans li varen respondre: “Aquest és un magnífic pla (consell)!”

þjóð·remba <f. -rembu, no comptable>:
xovinisme m

þjóð·rembingur <m. -rembings, no comptable>:
xovinisme m

þjóðréttar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
estudis m.pl de dret internacional, doctrina f jurídico-internacional

þjóð·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat m nacional

þjóð·rækinn, -rækin, -rækið <adj.>:
patriòtic -a

þjóð·rækni <f. -rækni, no comptable>:
patriotisme m

þjóð·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
llegenda f popular, narració f popular, contarella f popular, història f popular (o: tradicional

þjóðsagna- <en compostos>:
llegendari -ària, mític -a

þjóðsagna·arfur <m. -arfs, no comptable>:
cabal m de mites i llegendes populars, llegendari m

þjóðsagna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
rondallística f (esp. part del folclore que estudia els mites, contes, llegendes i rondalles populars o tradicionals)

þjóðsagna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
rondallista m & f, folclorista m & f especialitzat -ada en rondalles o contes populars

þjóðsagna·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
llegendari -ària, mític -a

þjóðsagna·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:
1. <GENpersonatge llegendari
2. <FIGllegenda f

þjóð·skáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta m nacional, poetessa f nacional

þjóð·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
sistema (o: ordre) m social, organització f social

þjóð·skjalasafn <n. -skjalasafns, -skjalasöfn>:
arxiu m nacional (o: de l'estat)

þjóð·skjalavörður <m. -skjalavarðar, -skjalaverðir>:
arxiver m nacional (o: de l'estat), arxivera f nacional (o: de l'estat)

þjóð·skrá <f. -skráar (o: -skrár), -skrár>:
registre m civil
Þjóðskrá ÍslandsRegistre Civil i de la Propietat d'Islàndia. El 2010 el Registre Civil d'Islàndia fou fusionat amb el Registre de la Propietat d'Islàndia o Fasteignaskrá Íslands

þjóð·skrumari <m. -skrumara, -skrumarar>:
xovinista m & f

þjóð·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m de coalició nacional, gran coalició f

þjóð·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
llegenda f popular

þjóð·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
himne m nacional

þjóð·trú <f. -trúar, no comptable>:
1. (ein þjóðsögncreença f popular  (una de sola)
2. (í heildcreences f.pl populars  (en conjunt)
◊ ‘um fæðingu og dauða í þjóðtrú Íslendinga’ eftir Jónas Jónasson: ‘Naixement i mort en les creences populars islandeses’ per Jónas Jónasson

þjóð·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:
llengua f nacional

þjóðvarnar·flokkur <m. -flokks, no comptable>:
<POLÍTPartit per a la protecció de la nació. Partit polític islandès de caràcter socialdemòcrata. Fou fundat el 15 de març del 1953 i dissolt el 1963, any en què es va integrar a l'Alþýðubandalagið o Aliança Popular. L'òrgan del partit Frjáls þjóð es va editar fins al 1968

þjóð·vegur <m. -vegar, -vegir>:
1. (á Íslandi til fornacamí m ral (a la Islàndia tradicional)
2. (í nútíma Íslandicarretera f nacional (a la Islàndia moderna)

þjóð·veldi <n. -veldis, no comptable>:
<HISTRepública f, designació de l'anarquia islandesa -en el sentit d'estat sense cap mena de govern ni d'administració- que va existir entre el 930 i el 1262. El mot es va emprar, especialment en el segle XIX, com a sinònim de lýðveldi

þjóðveldis·flokkur <m. -flokks, no comptable>:
<POLÍTPartit Republicà, Partit del þjóðveldi. També anomenat Flokkur þjóðveldismanna o Partit dels homes del þjóðveldi. Partit polític islandès fundat el 1941/1942 i dissolt el 1945. S'oposà al que considerava una partitocràcia i advocà per descentralitzar el país, donant més poder a les comarques, per simplificar el sistema de govern del país i per afavorir la unió entre les classes. En alguns aspectes s'ha dit que la seva ideologia s'acostava a la del nacionalsocialisme

þjóðveldis·maður <m. -manns, -menn>:
1. <POLÍTrepublicà m, republicana f. Membre del partit polític þjóðveldisflokkur
2. <(repúblikani í Bandaríkjum Norður-Ameríku) republicà m, republicana f (membre d'un partit polític nord-americà)

þjóðveldis·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HISTPeríode m de la República, designació del període històric d'Islàndia que va del 930 al 1262

Þjóðverja·land <n. -lands, no comptable>:
variant antiquada o literària de Þýskaland ‘Alemanya’

Þjóð·verji <m. -verja, -verjar>:
alemany m, alemanya f

þjóð·verska <f. -versku, no comptable>:
variant antiquada o literària de þýska ‘alemany, llengua alemanya’

þjóð·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
alemany -a

þjóð·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:
cançó f popular (o: tradicional)

þjóðvísna·safn <n. -safns, -söfn>:
cançoner m tradicional

þjóðvísna·safnari <m. -safnara, -safnarar>:
recopilador m del cançoner tradicional, recopiladora f del cançoner tradicional

þjóð·þing <n. -þings, -þing>:
<POLÍTassemblea f nacional
♦ franska þjóðþingið: l'Assemblea Nacional francesa

þjóð·þrif <n.pl -þrifa, pl. no hab.>:
benestar m, prosperitat f (velmegun)

þjóðþrifa·verk <n. -verks, -verk>:
bona obra (que es fa en interès general)

þjófa·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:
<HIST JURsecció f de furts i robatoris (secció de codi de lleis)
♦ e-ð tekur út yfir allan þjófabálk: <LOC FIGaixò supera tots els límits, això ja és escandalós

þjófa·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
alarma f antilladres

þjófa·bæli <n. -bælis, -bæli>:
cova f (o: cau m; o: catau m) de lladres

þjófa·fylgsni <n. -fylgsnis, -fylgsni>:
amagatall m de lladres

þjófa·hyski <n. -hyskis, -hyski>:
colla f de lladres

þjófa·lið <n. -liðs, -lið>:
banda f de lladres

þjófa·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
rossinyol m, passepartout m (clau mestra de lladre)

þjófavarnar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m d'alarma antirobatori

þjófa·vörn <f. -varnar, -varnir>:
alarma f antirobatori

þjóf·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
robador -a, lladre, inclinat -ada (o: propens -a) a robar (o: a cometre robatoris), amb inclinació a robar

þjóf·gefni <f. -gefni, no comptable>:
inclinació (o: propensió) f a robar

þjóf·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
que té por d'ésser robat

þjóf·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennte-n>:
acusar algú de robatori o furt

þjófnaður <n. þjófnaðar, þjófnaðir>:
<JURrobatori m, furt m
♦ grófur þjófnaður: <JURrobatori agreujat
♦ vera ásakaður um þjófnað: estar acusat de robatori

þjófóttur, þjófótt, þjófótt <adj.>:
robador -a, lladre, inclinat -ada (o: propens -a) a robar (o: a cometre robatoris), amb inclinació a robar

þjóf·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
cleptocràcia f

þjófs·legur, -leg, -legt <adj.>:
propi -òpia de lladre o lladres

þjófs·nautur <m. -nautar, -nautar>:
1. (sá sem tekur við stolnu góssi eða verslar með stolið góssreceptador m, receptadora f, perista m & f (el qui accepta béns robats o hi trafica)
2. (sá sem er í vitorði með þjóficòmplice m & f de lladre (el qui va a parts amb un lladre)
þjófsnauturinn (ħōˈlēq   ˌʕim־ganˈnāβ ~ חוֹלֵק עִם-גַּנָּב:   ħōˈlēq   ˌʕim־ganˈnāβ   ɕōˈnēʔ   naφˈʃ-ō,   חוֹלֵק עִם-גַּנָּב, שׂוֹנֵא נַפְשׁוֹ) hatar líf sitt, hann hlýðir á bölvunina, en segir þó ekki frá: el qui va a parts amb un lladre odia la seva vida, escolta la imprecació però tanmateix no revela [el que en sap]

þjóf·start <n. -starts, no comptable>:
<ESPORTsortida nul·la (o: en fals; o: no vàlida)

þjóf·starta <-starta ~ -störtum | -startaði ~ -störtuðum | -startað>:
<ESPORTfer una sortida nul·la (o: en fals; o: no vàlida)

þjóf·stolinn, -stolin, -stolið <adj.>:
robat -ada [per lladre o lladres]

þjófur <m. þjófs, þjófar>:
lladre m & f
enginn fyrirlítur þjófinn (ganˈnāβ ~ גַּנָּב:   lɔʔ-ʝāˈβūzū   la-gganˈnāβ,   לֹא-יָבוּזוּ לַגַּנָּב) þegar hann stelur (יִגְנוֹב) til að seðja hungur sitt: ningú no menysprea un lladre si roba per a assaciar la seva fam
þú skalt ekki kallast rógberi (ψίθυρος), nota eigi tungu þína öðrum til falls. Þjófur (ὁ κλέπτης -έπτου:   ἐπὶ γὰρ τῷ κλέπτῃ ἐστὶν αἰσχύνη) verður sér til skammar, sá sem talar tungum tveim hlýtur harðan dóm: que no et diguin difamador, no usis la teva llengua per causa la caiguda d'altri. Un lladre es cobreix de vergonya per a si mateix, el qui parla amb dues llengües (=una llengua doble) rep una severa sentència
♦ ná þjóf: capturar (o: atrapar) un lladre
♦ standa þjóf: sorprendre (o: enxampar) un lladre
hún stóð þjóf að því að stela bensíni af bíl fyrir utan heimili hans: va sorprendre un lladre robant benzina d'un cotxe aparcat davant ca seva
♦ standa þjóf að verki: enxampar un lladre in fraganti
♦ þjófar og illmenni: <LOC FIGgent de forca i presó (lit.: lladres i gentussa)

þjó·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDos isqui (o: isquiàtic), ísquium m (setbein)

þjóhnapps·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
variant de þjóvöðvi ‘múscul gluti’

þjó·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
anca f, <LITnatja f
♦ þjóhnappar: les anques, el cul, els darreres
Hanún lét þá grípa þjóna Davíðs, raka af þeim hálft skeggið og skera föt þeirra til hálfs, allt upp að þjóhnöppum (ʃēˈθāh ~ שֵׁתָה:   ʕaδ   ʃəθōθēi̯-ˈhɛm,   עַד שְׁתוֹתֵיהֶם), og lét þá svo fara: en Hanon (Ħanun) llavors va fer agafar els servents d'en David, els féu afaitar la meitat de la barba i tallar-los els vestits a mitja alçada, fins a les anques, i va fer que se n'anessin així
þá taka þeir þetta bragð, stanga spjótum alla vega undir skipið. Þá verður Gunnar var við og þrífur upp innviðuna en spyrnir í bitana og þar hrökkvist hann að upp en þeir lögðu fyrir neðan. Fékk Gunnar mikinn þykk af eins manns vopni. Hann fékk lagið í gegnum lærið fyrir neðan þjóhnappana. Þetta var mikið sár. Við þennan áverka brá Gunnar sér ekki og ekki fann sá er hélt annað en hann hefði stungið í snjóinn. Og er þeir höfðu leitað sem þeir vildu þá ráðast þeir á burt, ganga úr naustinu og láta eigi féð inn. Þeir ganga upp einstigið. Situr Sveinungur þar á bakkanum. Hann mælti ekki orð við þá. Sveinungur var þústinn mjög og litverpur. Stundum var hann bleikur sem bast en stundum svartur sem jörð. Nær horfðu fram öll hárin eftir hans haus. Þeir þóttust þá mega sjá að honum var mikið í skapi og áttu þar ekki við hann fyrir það að þeir höfðu það fyrir satt að þá mundi Sveinungur hafa tryllst að þeim ef þeir hefðu Austmanninum náð. Eftir það fara þeir Droplaugarsynir á burt en Sveinungur vitjar Austmannsins og færir hann heim á því kvöldi í sín herbergi og bindur sár hans. Eftir það færir hann Gunnar í jarðhús er hann átti. Það var eigi heima á bænum: varen seguir aquesta possibilitat i punyiren amb les llances pertot arreu sota la barca. En Gunnar se'n va adonar i s'arrapà amb força contra les costelles de la nau prement els peus contra les planxes travesseres i es vinclava cap a la part de dalt quan ells punyien per la part de baix amb llurs llances. En Gunnar va rebre un fort cop de llança d'un dels homes. La llançada que va rebre li va travesar la cuixa per dessota les anques (lit.: va rebre el cop de llança a través de la cuixa per dessota les anques). Fou una ferida greu. En rebre aquesta ferida, en Gunnar no es va moure gens i el qui empunyava la llança no va creure res més que havia punyit la neu. I quan hagueren cercat tant com volgueren, se n'anaren d'allà i sortiren de l'escar però no hi tornaren fer entrar a dins les ovelles. Varen pujar caminoi amunt. A dalt del pendent hi havia l'Sveinungur. No els va dir ni una paraula. L'Sveinungur feia un posat molt amenaçador i mudava de color: adés estava blanc com la part interna de l'escorça d'un arbre, adés negre com la terra. Estava amb gairebé tots els cabells drets. Veieren clarament que duia un gran exaltament i el deixaren en pau perquè tenien per cosa certa que l'Sveinungur els hauria atacat amb frenesia (lit. hauria embogit de ràbia contra ells) si haguessin enxampat el noruec. Després d'això els fills de la Droplaug se n'anaren i l'Sveinungur anà a cercar el noruec i el portà a casa seva aquell vespre, als seus estatges, i li va embenar la ferida. Després d'això va portar en Gunnr al jarðhús que tenia. Aquest jarðhús no es trobava a les cases del mas (vocabulari: #1. þústinn: En Baetke 19874, pàg. 792, no dóna pas entrada a aquest terme. Atès el context, li dono el significat de de cara sorruda, d'aspecte amenaçador; #2. hárin horfa eftir haus: En Baetke 19874, pàgs. 232, 236 i 269, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme. Atès el context, l'entenc com a nær öll hárin risu á höfðinu honum, það risu á honum nær öll hárin: estava amb els cabells drets, estava amb els cabells de punta, pres d'una gran ira o ràbia, no pas de sorpresa, incredulitat o espant com és el cas en català; #3. e-m er mikið í skapi: Cf. Baetke 19874, pàg. 543: e-m er mikit í skapi jmd. ist sehr erregt, empört; #4. tryllast: En Baetke 19874, pàg. 666, no dóna pas entrada a aquest mot. Significa embogir [d'ira], tornar rabiós; )

þjó·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
<MEDfèmur m (lærleggur; lærbein)

þjóna <þjóna ~ þjónum | þjónaði ~ þjónuðum | þjónað>:
1. <RELIGoficiar, celebrar l'ofici diví
♦ þjóna fyrir altari: celebrar l'ofici diví
2. <e-m ~ e-u>: servir algú ~ una cosa
♦ þjóna brauði: <RELIG LUT-EVANGtenir una parròquia al seu càrrec
♦ þjóna engum tilgangi: <LOC FIGno servir de res
♦ þjóna Guði: <RELIGservir Déu
♦ þjóna hagsmunum e-s: afavorir els interessos de...
♦ þjóna sínu hlutverki: complir la seva funció, missió o comesa
gamli bíllinn minn þjónar sínu hlutverki: el meu vell cotxe fa bé el seu paper
tölvan þjónar margvíslegum hlutverkum: l’ordinador compleix diferents funcions
♦ þjóna lund sinni: actuar seguint el seu caràcter o natura, seguir els seus impulsos
♦ þjóna málstað: servir una causa
♦ þjóna tveim herrum: <LOCservir dos senyors
♦ þjóna til borðs: (bera á borðservir a taula
3. <e-m ~ e-u>: (afgreiða, aðstoðaatendre algú ~ una cosa
flugfreyjur þjónuðu farþegunum: les hostesses atengueren els passatgers

þjónkun <f. þjónkunar, no comptable>:
1. (þjónustaservei m (servitud)
en þegar þessi guðsúvinr kemr in Hispánías með sínum þjónum, gerast skjótt umskipti, því at Karlamagnús keisari er eigi nærri en heima í Franz, en landit hǫfðingjalaust, hvar fyrir þessir fjándans limir stríða upp á guðshjǫrð ok hans helgasta postola meðr miklum herskap, brjóta niðr alla kristni, drepandi kristna menn eðr brott reka í útlegð, en skipa í staðinn svívirðiliga heiðni með djǫfulligri þjónkan bǫlvaðra skurðgoðai quan aquest enemic de Déu va arribar a Hipània amb els seus servents, s'hi va fer un canvi immediatament perquè l'emperador Carlemany no s'hi trobava a prop sinó a casa seva a Frància, de manera que el país es trobava sense un cabdill [que dirigís la seva defensa], per la qual cosa els membres de l'Arxienemic guerrejaren contra el ramat de Déu i del santíssim apòstol Jaume amb grans combats, hi esfondraren la cristiandat sencera i mataren els cristians o els empenyeren al bandejament i disposaren en lloc seu un paganisme vergonyant amb el servei diabòlic als ídols maleïts
2. (þrælsleg hlýðni, auðsveipni, þrælslundservilisme m (qualitat de servil)
3. (greiðvikni, hjálpfýsiservicialitat f (qualitat de servicial)

þjónn <m. þjóns, þjónar>:
1. (barþjónn, þjónn á veitingahúsi, hótelþjónncambrer m (a bar, restaurant, hotel)
2. (þjónustumaðurservent m, criat m (servidor, home que professionalment serveix a un altre)
3. (flugþjónnauxiliar m de vol (d'avió)
4. (þrællserf f (esclau)

þjóns·búningur <m. -búnings, -búningar>:
lliurea f

þjónusta <f. þjónustu, þjónustur. Gen. pl.: þjónusta o: þjónustna>:
1. <GENservei m
♦ hafa marga menn í þjónustu sinni: tenir moltes de persones al seu servei
♦ mjög góð þjónusta: un servei molt bo
♦ vera í þjónustu e-s: ésser (o: estar) al servei d'algú
♦ vera til þjónustu reiðubúinn: ésser (o: estar) a l'entera disposició d'algú
2. (aðstoð[servei m d']assistència f (acció d'atendre o assistir, p.e., client)
♦ → ráðgjafaþjónusta “servei d'assessorament”
♦ → sálfræðiþjónusta “assistència psicològica”
♦ → túlkaþjónusta “servei d'intèrpret”
3. (guðsþjónustaservei m [diví] (servei religiós, culte, en la confessió evangèlico-luteran)
4. (það að veita altarissakramentiviàtic m (sagrament de l'eucaristia administrat a un malalt, esp. que estigui en perill de mort)
þá tekur hann sótt og lá mjög lengi og fékk alla þjónustu; síðan andaðist hann og hvílir í Hróiskeldu: allà es va posar malalt, [i després de] fer llit molt de temps, va rebre l’extremunció i després va morir i jeu enterrat a Hróiskelda
síðan bjuggu þeir um dauða menn og færðu Gunnlaug á hest sinn eftir það og komust með hann allt ofan í Lifangur. Og þar lá hann þrjár nætur og fékk alla þjónustu af presti og andaðist síðan og var þar jarðaður að kirkju: després atengueren els morts i tot seguit carregaren en Gunnlaug al seu cavall i baixaren amb ell a Lifangur. I allà hi va passar ajagut tres dies i va rebre el viàtic d'un prevere i tot seguit va morir i fou enterrat allà, al sagrat de l'església
konungur bað hann hafa þökk fyrir boð sitt. "En eg vil," segir konungur, "að þú búandi sért eigi í bardaga. Veit oss heldur hitt, að bjarg mönnum vorum eftir bardaga, þeim er sárir eru, en veit hinum umbúnað er falla í orustu, svo ef þeir atburðir verða, búandi, að eg fell í bardaga þessum, veit þá þjónustu líki mínu sem nauðsyn ber til ef þér er það eigi bannað." Þorgils hét þessu konungi sem hann beiddi: el rei li va donar les gràcies pel seu oferiment. “Però no vull”, li va dir el rei, “que tu, bóndi, siguis a la batalla. Més aviat, ajuda'ns en una altra cosa: salva, després de la batalla, els nostres homes que estiguin ferits, i amortalla i enterra els qui caiguin a la batalla i també, bóndi, si arriba a passar que jo caigui en aquesta batalla, i si no t'ho prohibeixen, fés que s'administrin els darrers sagraments al meu cos tan bé com puguis”. En Þorgils va prometre al rei que faria el que aquest li demanava
5. (þjónustustúlka, þjónustukonaserventa f (minyona, criada)

þjónusta <þjónusta ~ þjónustum | þjónustaði ~ þjónustuðum | þjónustaðe-n>:
<RELIGviaticar algú, administrar el viàtic a algú, administrar els sagraments a algú, sagramentar algú (esp. a malalt greu, moribund)

þjónustu·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
cupó m de serveis (val o cupó amb què certs grups socials, p.e., discapacitats, poden pagar discrecionalment determinats serveis)

þjónustu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
servents m.pl, criats m.pl

þjónustu·geiri <m. -geira, no comptable>:
<ECONsector terciari, sector m de serveis

þjónustu·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
taxa f pel servei (suplement o taxa pel servei de cambra a un hotel, de taula a un restaurant etc.)
◊ er þjónustugjald innifalið?: el servei està inclòs en el preu?

þjónustu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
<ECONsector terciari, sector m de serveis

þjónustu·kaup <n. -kaups, no comptable>:
paga f, salari m

þjónustu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
serventa f, criada f (dona)

þjónustu·maður <m. -manns, -menn>:
servent m, criat m

þjónustu·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
1. <GENcentre m d'assistència (o: centre m de serveis) 
♦ þjónustumiðstöð fyrir aldraða: centre de serveis per a la gent gran
2. (þjónustuvercentre m d'atenció, zona f de serveis (part de museu, parc etc. on el públic pot obtenir informació, trobar-hi un servei de cafeteria o restaurant i una botiga de records, postals, llibres etc.)

þjónustu·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
variant de þjónustustúlka ‘minyona; cambrera’

þjónustun <f. þjónustunar, no comptable>:
<RELIGadministració f del viàtic

þjónustu·samur, -söm, -samt <adj.>:
servicial

þjónustu·semi <f. -semi, no comptable>:
servicialitat f

þjónustu·starfsmaður <m. -starfsmanns, -starfsmenn>:
membre m del personal de servei
♦ þjónustustarfsmenn: personal m de servei

þjónustu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
1. (barstúlka, þjónustustúlka á kaffihúsi, veitingastað, hótelicambrera f (de bar, cafè, hotel, restaurant)
2. (vinnukonaminyona f, serventa m, criada m (noia que treballa servint)
3. (hjá aðalskonumdonzella f (serventa de dama)

þjónustu·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
[àrea f de] cobertura f [de telèfon]
♦ síminn er utan þjónustusvæðis: el telèfon és fora de cobertura

þjónustu·tími <m. -tíma, no comptable>:
horari m d'atenció al públic
♦ þjónustutími er frá kl. 9,30 til kl. 14,00 frá mánudegi til föstudags: l’horari d’obertura és de les 9,30 fins a les 14,00 de dilluns a divendres

þjónustu·ver <n. -vers, -ver>:
centre m d'atenció, zona f de serveis (part de museu, parc etc. on el públic pot obtenir informació, trobar-hi un servei de cafeteria o restaurant i una botiga de records, postals, llibres etc.)

þjónustu·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f de serveis

þjór <m. þjórs, þjórar>:
toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) (boli)

þjór <n. þjórs, no comptable>:
(öldrykkja, áfengisneyslabevèrria f

þjóra <þjóra ~ þjórum | þjóraði ~ þjóruðum | þjórað>:
fer bevèrria, mamar fort, trincar, beure sense mesura

þjór·fé <n. -fjár, no comptable>:
propina f, perbeure m
♦ er þjórféð innifalið?: la propina va inclosa en el preu?
♦ gefa þjórfé: donar (o: deixar) propina

þjós <f. þjósar, þjósir>:
1. (hvalþjóscarcassa f (de balena)
2. (beinlaus kjötflikki[gran] bocí m de carn (sense os)
en er hann hafði þetta mælt, sá hann fljúga tvá gamma. Þeir hǫfðu járnnef ok klær. Þeir settust á hrosshvalinn ok kroppuðu eigi miskunnsamliga, því at stórar þjósir tóku þeir af hans vándum kroppi. Hann veitti miklar árásir í móti. Þeir rifu ok slitu hvalinn, sem þeir gátu. Þá bar þá at skipunum, ok fengu þau áfǫll stór. Hjálmþér sá, at allar þessar skepnur létu undan illhvelinu: i quan hagué dit això, va veure dos voltors volant. Tenien el bec i les arpes de ferro. Es varen posar damunt la balena-cavall (hrosshvalr) i la picaren despietadament, i cada vegada que ho feien li arrabassaven grans móssos de carn del seu cos dolent. La balena-cavall els atacava furiosament al seu torn. Els voltors esqueixaven i esquinçaven la balena-cavall tant com podien. Llavors s'anaren acostant als vaixells els quals reberen l'embat de les grans onades [que aquelles bèsties provocaven amb llur lluita]. En Hjálmþér va veure que totes aquestes criatures cedien davant l’illhveli
3. (feit stúlkafoca f (noia molt grassa)

þjó·slagæð <f. -slagæðar, -slagæðar>:
<MEDartèria glútia
♦ efri þjóslagæð: artèria glútia superior
♦ neðri þjóslagæð: artèria glútia inferior (o: ciàtica)

þjóstur <m. þjósts, no comptable>:
1. (höstugleikiaspritud m, esquerpesa f, brusquedat m (sorrudesa
♦ með miklu þjósti: amb gran brusquedat
hún svarar með miklum þjósti: "Eg var gengin," segir hún, "til þeirra bræðra að fala skip að þeim og vildi eg kaupa meira skip. En þeir urðu við það svo illa að þeir börðu mig og léku sárlega en þú, vesæll maður, munt hvorki vilja reka minnar skammar né þinnar og mun eg það nú finna að eg er í brottu af Grænlandi og mun eg gera skilnað við þig utan þú hefnir þessa": ella li va respondre molt esquerpament (amb una gran brusquedat): “He anat”, li va dir, “a veure els germans per mirar de comprar-los el vaixell però en volia comprar un de més gros. I ells s'han enutjat tant amb aquest fet que m'han pegat i maltractat de mala manera i tu, miserable, no voldràs venjar la meva vergonya ni la teva i ara prou que me n'adono que sóc lluny de Grenlàndia i [sàpigues que,] llevat que tu vengis aquest afront, em divorciaré de tu”
2. (reiðigusturvehemència f, arravatament m (impetuositat
♦ af [miklum] þjósti: amb gran arravatament o impetuositat
‘Á hugða ek hér inn renna ǀ at endilǫngo húsi, ǁ þyti af þiósti, ǀ þeystiz uf bekki; ǁ bryti fœtr ykra ǀ brœðra hér tveggia, ǁ gerðit vatn vægia; ǀ vera mun þat fyr nekkvi: “He somniat que un riu travessava rabent la casa d'un cap a l'altre, bramava amb arravatament, s'estampava contra els bancs, us trencava les cames, a vosaltres, tots dos germans (=en Gunnarr i en Hǫgni), l'aigua no minvava pas. Això deu voler presagiar alguna cosa (vocabulari: #1. þeysast: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 240: <...> þeysaz einherstürmen, -rasen (Am. 26); #2. vægja: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 231: vægia <...> nachgeben, zurückweichen (Am. 26 <...>); #3. uf: variant d'of)
en þar er þú leitaðir eptir tíma, þá þykki mér þat sannligast, at varla sé síðar til hættanda yfir hǫf at fara en í þann tíma, er inngengr ǫndverðr October; þvíat þá þegar taka hǫf mjǫk at úkyrrask, ok vex þeirra stormr jafnan síðan því meir, er síðar er á hausti ok nærmeir sœkir vetri. En í þann tíma er inngengr septima decima kal. Novembris, þá tekr austanvindr at úgleðjask ok þykkisk vera [p. 52] aftignaðr eptir brauttekinn hǫfuðbúnað gulligrar kórónu. Því næst setr hann á hǫfuð sér skýþaktan hǫtt, andvarpar af þjósti miklum svá sem syrgjandi eptir nýfenginn skaða (Espill, cap. 22, pàgs. 51-52): però atès que cerques d'informar-te sobre el moment [idoni per navegar], considero com a cosa més encertada que, com a més tard, hom a penes s'ha d'arriscar a navegar per les mars després del començament d'octubre car aleshores és quan les mars comencen a alsurar-se molt i, a partir d'aqueix moment, llurs temporals van augmentant més i més en intensitat com més envant som a la tardor i més ens anem apropant a l'hivern. I al punt que entra el desetè dia abans de les calendes de novembre (= el 16 d'octubre), el vent de llevant comença a tornar malencònic i considera que ha estat [p. 52] desproveït de la seva dignitat [reial] després que li hagin arrabassat l'ornament del cap que era la seva corona daurada. [Quan això s'esdevé, el vent de llevant] es posa al cap un capell de núvols que tapen el cel i sospira amb gran arravatament com si estigués planyent-se d'un dany acabat de patir
en þá er norðanvindr saknar þeirrar blíðu, er hann fékk af sunnanvindi, ok mildligra vingjafa, þá leitar hann at sínum fjárhirzlum ok hrósar þá þeim auð, er hann hefir gnógastan til, ok leiðir fram døkkvan skíma með glæanda frosti, setr á hǫfuð sér ískaldan hjálm yfir jǫkluðu skeggi, blæss stríðliga at haglsfullum skýfjǫllum. En kaldr landnyrðingr sitr reiðuliga með snjódrifnu skeggi ok gustar kaldliga vindþrotnum nǫsum, eitlar [p. 53] augum undir hrímfrosnum brúnum, snerkir kinnr undir kaldskýjuðu enni, hvetr hvápta með ískaldri tungu, blæss af þjósti með smogligu rennidrifi (Espill, cap. 22, pàgs. 52-53): i quan el vent del nord troba a faltar la dolcesa i els agradables regals d'amistat que rebia del vent del sud, es posa a cercar en els seus tresors i exalça llavors les riqueses que té en la màxima abundància, i en treu un llostre fosc amb una gelada relluent, i es posa al seu cap un elm fred com el glaç que li cobreix la barba glacerada i bufa impetuosament muntanyes de núvols plens de calamarsa. Però el fred gregal seu allà, en còlera, amb la barba nevada i bufa un fred celistre amb els narius inflats de tempesta, els seus ulls li flamegen sota les celles cobertes de gebre, contreu les galtes sota el front tapat de freds núvols, esmola les barres amb una llengua freda com el glaç, i esbufa arravatadament una borrasca de neu que tot ho assota

þjóta <þýt ~ þjótum | þaut ~ þutum | þotið>:
1. (um vind, örvar, kúlurxiular, siular (Bal.) (vent, bala, fletxa, projectil)
vindurinn þýtur í limi trjánna: el vent siula a les branques dels arbres
sefinu þýtur vindurinn: el vent siula entre els joncs
♦ ég læt það eins og vind um eyru þjóta: <LOC FIGper una orella m'entra i per l'altra em surt
2. (um ábramar (riu)
þýtr Þund, ǀ unir Þióðvitnis ǁ fiskr flóði í; ǁ árstraumr ǁ þikkir ofmikill ǁ Valglaumni at vaða: [el riu] Þund (=Ván) brama, el peix viu bé entre les ones [del riu] d'en Þióðvitnir. El corrent del riu sembla massa fort per passar Valglaumnir a gual
3. (um úlfaudolar (llop)
4. (um gróðurcréixer a gran velocitat (vegetació)
5. (fara hrattcórrer com un llamp (anar rabent)
♦ þjóta af stað: sortir disparat -ada, partir afuat -ada
♦ þjóta á eftir e-m: sortir en persecució d'algú
♦ þjóta áfram: llançar-se, abalançar-se
geimfarið þaut áfram í geimnum: la nau espacial avançava per l’espai a una velocitat vertiginosa
♦ þjóta burt: sortir disparat -ada, partir afuat -ada
♦ þjóta fram: llançar-se, abalançar-se
♦ þjóta á fætur: llevar-se d'un salt
♦ þjóta til e-s: abalançar-se contra algú
♦ þjóta upp: posar-se dret -a d'un bot
♦ þjóta úr einu í annað: <LOC FIGsaltar d'un tema a un altre, divagar

þjó·tak <n. -taks, -tök>:
<MEDciàtica f
♦ þursabit með þjótaki: lumbago amb ciàtica

þjótaks·teikn <n. -teikns, -teikn>:
<MEDsigne m d'en Lasègue, maniobra f d'en Lasègue, signe m d'en Làzarević (o: d'en Lasègue-Làzarević)
  El TERMCAT adapta ortogràficament el nom Làzarević en Lazarevitx, amb pas, a més a més, d'accentuació anteproparoxítona a accentuació plana.  
     

þjó·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul gluti
♦ mikli (o: stærsti) þjóvöðvi: múscul gluti major, glúteus màximus
♦ minnsti þjóvöðvi: múscul gluti menor, glúteus mínimus
♦ → miðþjóbein “múscul gluti mitjà”

þjöl <f. þjalar, þjalir>:
llima f (eina)

þjöppun <f. þjöppunar, no comptable>:
<GEN & INFORMcompressió f

þjöppunar·eiginleikar <m.pl -eiginleika>:
propietats f.pl de compressió, compressibilitat f

þjöppunar·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:
<GEN & INFORMfactor m de compressibilitat

þjösna·lega <adv.>:
(ruddalega, hrottaleguabarroerament, rudament (de manera gens delicada)

þjösna·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (bráður og framhleypinntarambana m (eixelebrat, que actua impetuosament, amb precipitació)
2. (ruddalegur, hrottalegurbarroer -a (groller, grosser, toixarrut, taujà, aixafaterrossos)

þjösna·skapur <m. -skapar, no comptable>:
precipitació f, impetuositat f

þjösnast <þjösnast ~ þjösnumst | þjösnaðist ~ þjösnuðumst | þjösnast>:
1. (böðlast áframactuar a la babalà (com un tarambana)
♦ þjösnast áfram: precipitar-se de cap cap endavant (de manera eixelebrada, sense mostrar gens de prudència, com un tarambana)
Og þannig uppbyrjaði hún ferðalag sem hún hefði mátt leingi minnast síðan, með barnið við hönd sér, í humátt á eftir Steinþóri Steinssyni, og virti fyrir sér hið þróttmikla luralega gaungulag hans: hvað hann rak oft tærnar í frosna hnjóska, hvað honum hætti oft við að stíga öðrum fæti ofan í holu, hvað hann virtist oft nærri því kominn að hrasa, - og hvað hann var samt ólíklegur til að geta dottið. Hann virtist aldrei gefa fótmálum sínum hinn minsta gaum, hann anaði, kjagaði, þjösnaðist áfram, án þess að sjást nokkurntíma fyrir. En frostið var hlaupið úr snjónum og ský dró sem óðast fyrir himininn, því hann var að fara í hláku, sjórinn úrsvalur og grettur, gögur klettabeltin risu uppúr snjóvgum hlíðum í alveg óendanlegu samúðarleysi við það sem lifir og deyr, en neðanúr flæðarmálinu heyrðust hamarshögg þar sem menn voru að gera við ónýta vélbáta, og ólögulegar þurrabúðir meðal klettanna vissu uppúr snjósköflunum móti firðinum, döprum gaflhlöðum, svo erfitt var að gera sér þess grein hvort klettarnir hefðu orðið þar að mannabústöðum eða mannabústaðirnir að klettum. Það var hér sem Steinþór Steinsson heyrði upphaf sitt og endi dynja í fjöllum og sjó. Og þegar konan virti fyrir sér hinn rasandi, ófyrirleitna styrk í gaungulagi hans og limaburði, þá kom sá sagnarandi yfir hana að hún skynjaði sem í sjónhendíngu hve nákominn svipur mannsins var svip landsins, hve algerlega æðaslög annars samsömuðust æðaslögum hins, hættir annars háttum hins, svo hún var ekki leingur megnug þess að greina hvort frá öðru, heldur rann himinn, jörð og sær, ásamt manninum Steinþóri Steinssyni í eina samstæða og ógnþrúngna heild, þar sem lagboðar örlaganna dveljast í línum klettanna, upsum tómthúsanna, gný sævarins og þenslu illviðrabakkanna, án þess nokkur annar heimur eigi þar atkvæði eða íhlutunarrétt
2. (haga sér rustalegacomportar-se d'una manera barroera (comportar-se com un toixarrut, aixafaterrossos o taujà)

þjösni <m. þjösna, þjösnar>:
1. (bráður og framhleypinn maðurtarambana m (eixelebrat, home que actua de manera precipitada i amb poca prudència)
2. (ruddi, hrottibarroer m (groller, toixarrut, taujà, aixafaterrossos)

þm. <abrev. de þolmynd[veu] passiva>:
v.p.

þ.m.t. <abrev. de þar með talinninclòs -osa, incloent>:
incl. (= inclòs -osa, incloent-hi)

þoka <f. þoku, þokur. Gen. pl.: þokna & þoka>: boira f

þoka <þoka ~ þokum | þokaði ~ þokuðum | þokaðe-u>:
1. (hnika e-u til, hreyfa smávegisdesplaçar una cosa (moure lleugerament)
◊ hann skýtr í lopt upp, svá at örina fal lengi, en þó kemr hún þar niðr, sem taflan stendr, ok ofan í miðja töfluna ok svá í spjótskaptit, at hún þokaði engan veginn við: va disparar en l'aire, de manera que la fletxa va desaparèixer [de llur vista] molt de temps, però finalment va baixar i va caure exactament allà on era la peça d'escacs i la va endevinar ben al mig i la va travessar fins a quedar clavada a l'asta de la llança [damunt la qual havien posat dreta la figura d'escacs], sense moure absolutament res fora de lloc
♦ þoka bústað sínum: <LOC FIG impersonaltraslladar el seu mas a un altre lloc
◊ Hrútur gætir nú bús síns og gerist mikill maður fyrir sér. Ekki var hann afskiptinn um flesta hluti en vildi ráða því er hann hlutaðist til. Hrútur þokaði nú bústað sínum og bjó þar sem nú heitir á Hrútsstöðum allt til elli. Hof átti hann í túni og sér þess enn merki. Það er nú kallað Tröllaskeið. Þar er nú þjóðgata: en Hrútur llavors es va dedicar a tenir cura del seu mas i es va convertir en un home important. No solia ficar-se en la majoria de les coses, però en allò que escometia ho volia decidir ell tot sol. En Hrútur va canviar de lloc les cases del mas i va viure fins a la vellesa a l'indret que ara es diu á Hrútsstöðum. Tenia un temple al prat de devora les cases del mas i encara se'n veuen senyals. L'indret [del temple] ara es diu Tröllaskeið o Cós de Trols. Per allà ara hi passa un camí ral
♦ e-u þokar áleiðis: <LOC FIG impersonaluna cosa va avançant a poc a poc, una cosa va fent progressos a poc a poc
2. (koma nær, nálgastacostar-se a... (atansar-se)
◊ hún þokaði að honum við og kvað: ella anà fins allà on ell era i va dir aquests versos...
3. (færa um setmoure una cosa de lloc, canviar [lleugerament] de lloc una cosa (treure-la del lloc exacte en què es trobava)
◊ hann þokaði ekki frá sannfæring sinni: no es va moure gens ni mica de la seva convicció
♦ honum varð ekki þokað: <LOC FIG impersonalno el varen poder fer moure [ni un centímetre] (quant a parer, opinió, positura, plans etc.)
4. (hörfaretirar-se (fer-se enrere, recular)
♦ þoka fyrir e-m ~ e-u: <GEN & FIGfer lloc a algú ~ a una cosa, cedir el lloc a algú ~ una cosa
♦ þoka undan: retirar-se, recular

þokka·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (allgóður, sæmilegurforça bo bona (acceptable, passable)
♦ þokkaleg ofanígjöf: una bona estirada d'orelles
♦ í þokkalegu lagi: en condicions passables
♦ vera þokkalegur í e-u: <LOC FIGésser acceptablement bo en una cosa
♦ það er alveg þokkalegt: <LOC FIGva prou bé
2. (ekki góðurhorrible (miserable, roí)
3. (geðslegurencantador -a, agraciat -ada (agradós, ple de gràcia & atractiu, atraient)
4. (notalegurconfortable (còmode)
5. (hreinlegur, þrifalegurpolit -ida (net, endreçat)
♦ þokkaleg stofa: una cambra neta i ben agençada

þol <n. þols, no comptable>:
aguant m, resistència f

þola <þoli ~ þolum | þolði ~ þoldum | þolaðe-ð>: resistir, aguantar
	þann mat þoli ég ekki: no tolero aquest menjar, no el puc menjar
	þetta þoli ég ekki: això és massa per mi
	ég þoli ekki við: no ho puc aguantar (o: resistir)
	ég þoli hann / hana ekki: no l’aguanto (a ell / a ella)
	ég þoli það ekki: no ho tolero, no ho puc aguantar

þol·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAMacusatiu m

þolfalls·frumlag <n. -frumlags, -frumlög>:
<GRAMsubjecte lògic en acusatiu. En gramàtica islandesa amb aquest terme hom hi designa el subjecte lògic de les oracions impersonals quan va en acusatiu. Verbi gràcia: stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina dreif að úr öllum áttum ‘els estudiants ~ la gent ~ els clients hi van acudir en massa de totes direccions’. El verb drífa að aquí és impersonal. Els acusatius stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina en són els seus þolfallsfrumlag o subjecte lògic en acusatiu.

þol·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
<BIOLcist m
◊ þolhjúpurinn er hvíldarfasi frumdýrsins, en þegar það berst niður í skeifugörn fer það yfir í hreyfanlegt stig: el cist representa la fase quiescent del protozou, però, quan arriba al duodè, hi passa a l'estadi actiu o forma flagel·lada

þolin·mæði <f. -mæði, no comptable>: paciència f
	hversu lengi ætlarðu að misnota þolinmæði okkar?: fins quan abusaràs de la nostra paciència?

þol·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAMveu passiva

þolmyndar- <en compostos>:
<GRAMpassiu -iva

þor <n. þors, no comptable>:
coratge m
♦ hafa þor til að <+ inf.>tenir el valor de <+ inf.>

þora <þori ~ þorum | þorði ~ þorðum | þoraðe-ð>:
gosar fer una cosa
♦ ég þori það ekki: no goso fer-ho
♦ þora ekki að <+ inf.>no gosar <+ inf.>
♦ ég þori ekki að hreyfa mig: no goso [ni] moure'm

þorandi, þorandi, þorandi <adj.>:
segur -a
♦ það er ekki þorandi [að <+ inf.>]: [<+ inf.>] no és segur, [<+ inf.>] és perillós (o: arriscat)

þorn·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba f lloro  (crustaci Spirontocaris spinus)

þorp <n. þorps, þorp>:
1. (lítið kauptúnpoble[t] m (vila petita)
♦ búa í litlu þorpi: viure a un poblet
2. (grýtt hæð, berangur, bersvæðimacar m (codolar; tossal pedregós; clap de camp ras [pedregós]; terreny obert i no resguardat)
◊ hrørnar þǫll, ǀ sú er stendr þorpi á, ǁ hlýr-at henni bǫrkr né barr; ǁ svá er maðr, ǀ sá er mangi ann, ǁ hvat skal hann lengi lifa?: el jove pi, que es dreça [solitari] enmig d'un macar, es va decandint: no el resguarden pas ni l'escorça ni les agulles. Així és també l'home que no estima ningú: què n'ha de fer de continuar vivint? (segueixo la puntuació de Neckel/Kuhn 19835, pàg. 24: svá er maðr, ǀ sá er.... Però si puntuem: svá er maðr sá, ǀ er..., el significat canvia radicalment: així és també l'home a qui no estima ningú)
◊ þat var fyr lǫngu, ǀ er í leið megir ǁ hæklings fóru ǀ hlunnalungum ǁ fram um salta ǀ slóð birtinga, ǁ þá varðk þessa ǀ þorps ráðandi (Ragnars saga loðbrókar): fa molt de temps, quan els fills del cabdill vingueren pel viarany salat dels salmons amb llurs cavalls dels corrons, jo em vaig convertir en el guardià d'aquesta clariana (entenc hæklingr no pas com a nom propi, sinó com a variant de hækingr ‘portador d'espasa, cabdill’. La locució fara í leið podria ésser una forma escurçada per fara í leiðangr, però a la versió de la mateixa estrofa continguda a la Hálfs saga ok Hálfsrekka hi té, com a correspondència, halda leið, la qual cosa parla en contra d'aquesta interpretació. Hlunnalungr ‘cavall de[ls] corrons’, kenning de nau)
◊ þat var fyr lǫngu, ǀ er leið heldu ǁ heldr hundmargir ǀ hæklings firar, ǁ sigldu um salta ǀ slóð birtinga, ǁ þá varð ek þessa ǀ þorps ráðandi ( Hálfs saga ok Hálfsrekka): fou fa molt de temps, quan els homes del príncep, molt abundants en nombre, dirigiren llurs proes cap aquí, singlant pel viarany salat dels salmons, que jo em vaig convertir en el guardià d'aquesta clariana (el mot þorp aquí fa referència a un túmul funerari. Podria indicar un amuntegament de pedres o còdols damunt el túmul pròpiament dit, però també un clap de camp ras [pedregós] o un tossal pedregós. En aquesta saga, s'especifica que el rei Ǫgvaldr havia estat mort pel viquing Hæklingr. Personalment m'inclino a creure que aquest nom propi és una retrocreació encunyada a partir de la lausavísa i tradueixo en conseqüència)
Per a més detalls sobre þorp, remeto a:

Stefán Karlsson: “Þorp”. Dins: Gripla, 3 (1979), pp. 115-123.



þorpara·legur, -leg, -legt <adj.>:
rústec -ega, taujà -ana, toixarrut -uda

þorpari <m. þorpara, þorparar>:
brivall m, belitre m, bergant m, truà m
♦ ótíndur þorpari: un brivall de dalt a baix

þorpari <m. þorpara, þorparar>:
pinxo m

þorska·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
fetge m de bacallà

þorska·lýsi <n. -lýsis, no comptable>:
oli m de [fetge de] bacallà

þorska·net <n. -nets, -net. Gen. pl.: -neta; dat.pl.: -netum>:
art f (o: xarxa f) de pescar bacallà

þorska·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
<HISTGuerra f del Bacallà

þorska·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] gàdids m.pl

þorsk·haus <m. -hauss, -hausar>:
1. <GENcap m de bacallà
2. <FIGtros m d'ase, imbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.

þorsk·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:
[peix] carboner m (peix Pollachius virens syn. Gadus carbonarius syn. Gadus colinus)

þorskur <m. þorsks, þorskar>:
1. <GENbacallà m (fl./pl.: bacallàs) (peix Gadus morhua, tant el fresc com el salat)
♦ lemja e-n eins og harðan þorsk: <LOC FIGdonar un bon feix de llenya a algú, atonyinar algú, posar algú com un pop, donar una bona tupada a algú (Mall.
2. <FIGimbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.), [tros m de] colló m (Mall.), pardal m (Mall.), paretjal m (Mall.

þorsk·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar>:
pesca f del bacallà

þorsk·seiði <n. -seiðis, -seiði>:
aleví m de bacallà

þorsta- <prefixoide>:
<MEDdipso-

þorsti <m. þorsta, no comptable>:
set f

þota <f. þotu, þotur. Gen. pl.: þota o: þotna>:
avió m de reacció, reactor m

þotu·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:
combustible m d'avió de reacció, combustible m de reactor

þotu·slen <n. -slens, no comptable>:
jetlag m (flugþreyta)

þó <adv.>: tanmateix, emperò
	en þó...: però tanmateix...
	og þó...: i tanmateix...

þófari* <m. þófara, þófarar>:
escarabat m de nit, escarabat bataner (cast., ekki ritm./no lit.), escarabat m de Sant Joan (Mall.), escarabat blanc (Mall.), borino m des pi (Mall.), escarabat notxer (Mall.), escarabat m de pinar (Men.(insecte Polyphylla fullo)

þófta <f. þóftu, þóftur>:
trast m (Bal.(banc de remer)

þóknast <þóknast ~ þóknumst | þóknaðist ~ þóknuðumst | þóknaste-m>:
1. (líka, hafa gaman af e-uagradar a algú (plaure a algú)
♦ e-m þóknast e-ð vel: <LOCa algú li agrada una cosa
♦ honum þóknaðist að <+ inf.><LOCli va venir de gust <+ inf.
◊ mér þóknaðist að gera það: m'ha vingut de gust fer-ho
◊ í Efraím er rétturinn ofríki borinn og fótum troðinn, því að honum þóknaðist (hōˈʔīl, הוֹאִיל) að elta (hāˈlak ... ʔaˈħar, הָלַךְ ... אַחַר) fánýt goð (? ˈt͡sāu̯, צָו)a Efraïm el dret hi és sotmès a tirania i conculcat amb els peus, car li ha vingut de gust seguir els déus fútils (error d'un corrector per boð ‘precepte, ordre, manament’?)
♦ hvað þóknast yður?: <LOCquè us ve de gust? què voleu? què desitgeu?
♦ eins og þér þóknast: <LOCcom et vingui de gust, com millor et sembli
♦ sem yður þóknast: <LOCcom us vingui més de gust
♦ þóknaðist hvárt ǫðru vel: <LOC s'agradaven l'un a l'altre
2. (geðjast, veita ánægjucomplaure a algú (satisfer els desigs d'algú)
◊ það var gert til að þókna honum: s'ha fet per tenir-la contenta
◊ ég gerði það til að þóknast þér: ho he fet per complaure't

þóknun <f. þóknunar, þóknanir>:
1. (e-ð sem e-m geðjast velgrat m, gust m, plaer m (complaença)
♦ hafa þóknun á e-u: tenir plaer o gust en una cosa
◊ svo fer þeim sem eru þóttafullir (ˈkēsɛl ˈlā-mō, כֵּסֶל לָמוֹ?), og þeim sem fylgja þeim og hafa þóknun (ʝirˈt͡sū, יִרְצוּ) á tali þeirra. [Sela] (ˈsɛlāh, סֶלָה): així s'esdevé als qui són orgullosos, i als qui els segueixen i que troben gust en llurs discursos. Sela, pausa
2. (laungratificació f (remuneració)

þóknunar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
placebo m

þóleiít·basalt <n. -basalts, -basölt>: <GEOL> basalt toleiític

þó·nokkur, -nokkur, -nokkurt (adj.) ~ nokkuð (pron.) <adj. & pron.>:
un [bon] munt de, força molts -es

þótt: 1. encara que
	2. enda þótt <+subj.>: per més que <+subj.>

þótta·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (drembinnaltiu -iva, ple -ena d'urc (arrogant, superb, vanagloriós)
2. (stolturorgullós -osa (legítimament satisfet de les pròpies obres etc.)

þótta·legur, -leg, -legt <adj.>:
que té un posat altiu

þótti <m. þótta, no comptable>:
1. (hugur, skoðunopinió f (manera de pensar, parer)
2. (hrokiurc m (supèrbia, arrogància, altivesa)
3. (stoltorgull m (sentiment legítim davant les pròpies obres etc.)
4. (óbeitmalcontentament m (disgust, animositat, aversió)
<5. (reiði, heiftcòlera f (ira, fúria)
◊ engi þótti né ofrkapp: ni fúria ni ferotgia

þramma <þramma ~ þrömmum | þrammaði ~ þrömmuðum | þrammað>:
1. <GENcaminar lentament, feixugament
2. <á ~ í e-ð>: anar a... caminant xino-xano
◊ í gær þrömmuðum við mastersnemarnir á veitingastað hér í borginni: ahir els estudiants del màster vam anar xino-xano a un restaurant d'aquí, de la ciutat

þras <n. þrass, pl. no hab.>:
discussió f, baralla m [verbal], escridassada f, topada f
◊ af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark og þras hugspilltra manna: d'això en neix l'enveja, les baralles, les crítiques injurioses, les males sospites, les disputes i bregues de gent que tenen l'enteniment malmès

þraut <f. þrautar, þrautir>:
1. <GENtreballs m.pl, fatics m.pl, patiment m
◊ mikla mun ég gjöra þjáningu (ʕitstsəβō'nēχ, עִצְּבוֹנֵךְ [~ ʕitstsā'βōn, עִצָּבוֹן]þína, er þú verður barnshafandi. Með þraut ('ʕεtsεβ, עֶצֶב; → erfiðiskalt þú börn fæða: engrandiré el teu sofriment quan estiguis embarassada i infantaràs amb treballs (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs els fills amb dolor; la de la Bíblia interconfessional: et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors)
◊ þegar Drottinn veitir þér hvíld af þrautum (ʕātsbə'χā, עָצְבְּךָ) þínum og ónæði (rāg'zεχā, רָגְזֶךָ [~ 'rogεz, רֹגֶז]) og af hinni hörðu ánauð (ʕăβo'δāh, עֲבֹדָה), sem á þig var lögð: quan el senyor et doni repòs dels teus fatics i dels teus neguits i de la dura servitud a què et van sotmetre (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: el dia que Jahvè t'haurà donat repòs, després de les teves penes, dels teus turments i de la dura servitud a què fores sotmès; la de la Bíblia interconfessional: el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès)
♦ berjast til þrautar: <LOCcombatre aferrissadament, lluitar fins al final, lluitar fins a l'últim alè
♦ reyna e-ð til þrautar: <LOCintentar una cosa fins al final
2. (erfiðigran[s] esforç[os] m[.pl] (fatiga, esdernecs, penes)
3. (erfitt viðfangsefniprova f [difícil] (tasca difícil que cal escometre o superar)
◊ “Ástríkur og þrautirnar tólf” eftir Alberto Uderzo og René Goscinny: “Àsterix i les dotze proves” d'Alberto Uderzo i René Goscinny
♦ þrautir Herkúlesar: <MITOLels treballs d'Hèrcules
♦ það er nú þrautin þyngri: <LOC FIGaixò és un os dur de rosegar
♦ það gæti reynst þrautin þyngri: <LOC FIGpodria resultar força ardu
4. (dægradvöl: gestaþraut, raðþrauttrencaclosques m (tipus de passatemps consistent en peces que cal ajuntar & endevinalla o problema difícil)
♦ kínversk þraut: tangram m, trencaclosques xinès
5. þrautir <f.pl þrauta>: (verkir, sársaukipatiment m (sofriment, dolor)
◊ þeir skelfast, harmkvæli (tsī'rīm, צִירִיםog þrautir (ḥăβā'līm, חֲבָלִים; → hviður; → hríðirgagntaka þá, þeir hafa hríðir eins og jóðsjúk kona: s'esglairan, els agafaran espasmes i dolors i tindran dolors de part com una dona que va de part
♦ létta þrautir e-s: <LOCalleujar el dolor d'algú

þraut:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de þrjóta “acabar-se, cessar”

þraut·seigja <f. -seigju, no comptable>:
1. (þrálætitenacitat f (persistència)
2. (staðfesta, úthaldperseverança f (constància)

þrá <þrái ~ þráum | þráði ~ þráðum | þráðe-ð>:
delir-se per una cosa, sospirar per una cosa (desitjar ardentment una cosa)
Og hann sagði við þá: „Hjartanlega hef ég þráð að neyta þessarar páskamáltíðar með yður áður en ég líð
En ég, bræður og systur, sem um stundarsakir hef verið skilinn frá ykkur að líkamanum til en ekki huganum, hef þráð ykkur mjög og gert mér allt far um að fá að sjá ykkur aftur

þráavarnar·efni <n. -efnis, -efni>: antioxidant m

þráa·vörn <f. -varnar, -varnir>: antioxidant m

þráða·sævesla <f. -sæveslu, pl. no hab.>:
motel·la àrtica de tres barbellons (peix Gaidropsarus ensis syn. Onogadus ensis syn. Motella ensis)

þráð·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all linear, all tibat, all dreçat, all dret, all rígid (planta Allium lineare syn. Allium strictum)

þráður <m. þráðar, þræðir>:
<GEN & FIGfil m
♦ hafa alla þræði í hendi sér: <LOC FIGtenir tots els fils a la mà, tenir la situació ben controlada, tenir les regnes [ben agafades]
♦ halda þræðinum [í e-u]: <LOC FIG#1. (halda samhenginu í e-uatenir-se a la temàtica d'una cosa#2. (ná að fylgjast með e-u, skilja e-ðseguir el fil [del discurs]
♦ hanga á þræði: <LOC FIGpenjar d'un fil
♦ hnýta saman lausa þræði: <LOC FIGlligar els caps sòlts d'una cosa, enllestir una cosa
♦ leika á þræði: <LOC FIGtremolar
♦ leika fyrir e-m sem á þræði: <LOC FIGestar [com] en suspens
◊ líf þitt mun leika fyrir þér sem á þræði, og þú munt hræddur vera nótt og dag og aldrei vera ugglaus um líf þitt: la teva vida estarà en suspens davant teu, estaràs ple de terror nit i dia, i no et sentiràs segur de la teva vida
◊ þrátt fyrir allt þetta: malgrat tot això
♦ missa þráðinn: <LOC FIGperdre el fil
♦ ná þræðinum: <LOC FIGcaptar el fil [del discurs], entendre de què va una cosa
♦ rauður þráður: <LOC FIGfil conductor (de conversa, pel·lícula, obra literària etc.)
♦ ganga eins og rauður þráður [í] gegnum e-ð: travessar una cosa com un fil conductor, ésser el fil conductor que recorre una cosa
♦ slá á þráðinn [til e-s]: <LOC FIGfer una telefonada [a algú], fer un cop de telèfon [a algú]
♦ taka upp þráðinn [að nýju], taka [aftur] upp þráðinn: <LOC FIG[tornar a] reprendre el fil [del discurs]
♦ tapa þræðinum: <LOC FIGperdre el fil [del discurs]
♦ vera eins og (o: sem) hengdur ~ hengd ~ hengt (o: festur, fest, fest) upp á þráð: <LOC FIGtenir els nervis a flor de pell, estar tens -a com una corda de violí
♦ vera ekki þurr þráður á e-m: <LOC FIGanar amb la roba tota xopa, quedar tot xop -a
♦ [að] öðrum þræði: <LOC FIGen part, parcialment

þrá·hyggja <f. -hyggju, -hyggjur>:
obsessió f (dèria)

þrá·kelkinn, -kelkin, -kelkið <adj.>:
(þrjóskurobstinat -ada, caparrut -uda

þrá·mæli <n. -mælis, -mæli>:
1. <MEDcatafàsia f
2. (það að vera þrámáll, þrályndi, þrálætiporfídia f (o: contumàcia; o: entestament) (obstinació, qualitat de perseverant i obstinat)
sæll er hverr síðan, ǀ er slíkt getr fœða ǁ ióð at afreki, ǀ sems ól Giúki; ǁ lifa mun þat eptir ǀ á landi hverio, ǁ þeira þrámæli, ǀ hvargi er þióð heyrir: benaurat el qui d'aleshores ençà hagi pogut engendrar un tal plançó[, obrador] de proeses, com el que engendrà en Gjúki. Això -llur porfídia- perviurà a tots els països on la gent en tingui notícia
(vocabulari: #1. sæll...: Cf. Gering-Sijmons III,b (1931), pàg. 410: 99¹. sǽll — síþan ‘glücklich wird in zukunft jeder genannt werden’. slíkt ist doch wohl (schon wegen þeira z.4) mit Finnur Jónsson (dem sich auch Neckel angeschlossen hat) in slík zu ändern. Die Atlamǫ́l sind ja auch keineswegs eine aristie der Guþrún allein, sondern der Gjúkungar insgesamt.— slík jóþ at afreke gehört zusammen: ‘kinder von solcher heldenkraft’ [s. aber die fußnote des textbandes].; #2. þrámæli: Cf. Gering-Sijmons III,b (1931), pàg. 410: þat gehört zu þrámǽli z.4; beispiele für die trennung des demonstrativs von dem zugehögen nomen s. Wörterb. 841³⁷fg. [Nach der rhythmik unseres liedes muß þeira þrámǽli als apposition zu þat gefaßt, also nach hverjo komma gesetzt werden (vgl. Neckel, Beitr. z. Eddaforsch. s. 119fg.).] 99⁴þrámǽli, ἅπ. λεγ. [Blöndal II, 981]; der dichter hat gewiß das unerschrockene benehmen der überwundenen und gefangenen brüder im auge (str. 56.60–62).; Cf. en ultra Gering 1903, col. 1212: *þrá-mǽle, n. trotzrede; hartnäckigkeit: sg. nom. lifa mon þat epter á lande hverjo þeira (Gjúkunga) þrámǽle, hvarges þjóþ heyrer Am 99⁴; en Kuhn 1968³, pàg. 242, per la seva banda, interpreta el mot com a trotzrede, wortstreit (Am. 105). Personalment, més que unes paraules de desafiament o despit (Trotzreden) hi veig un substantiu abstracte deadjectival (þrámállobstinatþrámæliobstinació), en referència a l'obstinada determinació dels dos germans que els acaba costant la vida i tradueixo en conseqüència. L'ús del pronom þeira - llur referit [aparentment] al singular jóð ‘nodrissó, infant nounat; <FIG> plançó’ fa pensar que aquest mot jóð aquí s'ha d'entendre com a un singulare tantum o un col·lectiu (fillada, conjunt de fills)Altrament, cal acceptar la proposta d'esmena d'en Finnur Jónsson esmentada pel Gering i en Sijmons. El contrast entre el singular dels primers versos i el plural dels darrers versos és força groller. Al meu entendre, tampoc no resta clar si el þeira - llur es refereix només al Gunnarr i al Hǫgni o bé als tres germans, en Gunnarr, en Hǫgni i la Guðrún)

þrár, þrá, þrátt <adj.>:
obstinat -ada

þrá·skák <f. -skákar, -skákir>:
<ESCACSescac perpetu (o: continu)

þrátt <adv.>:
1. (iðulega) freqüentment (sovint, reiteradament)
2. Preposició i conjunció concessiva:
♦ þrátt fyrir e-ð: <prep.> malgrat
◊ þrátt fyrir allt þetta: malgrat tot això
♦ þrátt fyrir að: <conj.> malgrat que

þráttar·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:
dialèctica f
♦ hegelsk söguleg þráttarhyggja: la dialèctica històrica hegeliana

þref <n. þrefs, þref>:
1. (þrasraons f.pl, disputa f, estira-i-arronsa m (discòrdia verbal)
2. (um verðregateig m (estira-i-amolla pel preu d'una cosa)

þre·faldur, -föld, -falt <adj.>:
triple

þreifa <þreifa ~ þreifum | þreifaði ~ þreifuðum | þreifaðá e-u>:
palpar una cosa
♦ þreifa fyrir sér með e-u: avançar palpant el davant amb una cosa (p.e., un cec amb el seu bastó)
♦ þreifa fyrir sér um e-ð: <LOC FIGtemptejar [les possibilitats d']una cosa, temptejar el terreny per a una cosa, sondejar [les possibilitats d']una cosa, sondejar el terreny pel que fa a una cosa
♦ þreifa sig áfram [í myrkrinu]: anar a les palpentes [en la foscor], avançar palpant [en la foscor]

þreifandi, þreifandi, þreifandi <adj.>:
palpant
♦ þreifandi myrkur: fosc -a com la gola d'un llop, tan fosc -a que hom ha d'anar-hi a les palpentes
♦ hvert í þreifandi!: que diantre!

þreif·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
palpable

þreifing <f. þreifingar, þreifingar>:
1. (snertingpalpament f (tocament)
2. þreifingar <f.pl þreifinga>: (könnunsondeigs m.pl, tempteigs m.pl (avenços lents, primeres aproximacions)
♦ vera með þreifingar: <LOC FIGtemptejar les possibilitats, sondejar les possibilitats, sondejar el terreny
♦ vera með þreifingar um að <+ inf.>sondejar el terreny de cara a <+ inf.>

þrekinn, þrekin, þrekið <adj.>:
robust -a, corpulent -a
◊ þú gafst mér aldrei neitt, en tókst frá mér það litla sem eftir var, og nú er ég orðin svo þrekin og óhugguleg að ég þekki mig ekki einusinni sjálf: mai no em vares regalar res, sinó que fins i tot em vares prendre les poques coses que m'havien quedat, i ara he tornat tan grassa i basardosa que ni jo em reconec a mi mateixa
◊ hann er t.d. mjög hrifinn af konum með stóra rassa og þrekin læri: a ell, p.e., li van molt les dones amb grans culs i cuixes gruixudes

þrek·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
robust -a, corpulent -a

þrek·virki <n. -virkis, -virki>:
proesa f

þremenningar·samband <n. -sambands, -sambönd>: triümvirat m

þremur, þrem: → þrír

þrenging <f. þrengingar, þrengingar>:
1. (það að þrengjaestrenyiment m (estreta, acte o acció d'estrènyer)
2. (mótlæti, harmuraflicció f (tribulació, gran pena)
◊ af mikilli þrengingu og hjartans trega skrifaði ég yður með mörgum tárum: amb gran aflicció i amb el cor ple de dolor us vaig escriure enmig de moltes de llàgrimes
◊ á þriðja ári Kýrusar Persakonungs fékk Daníel, sem kallaður var Beltsasar, opinberun, og opinberunin er sönn og boðar miklar þrengingar. Og hann gaf gætur að opinberuninni og hugði að sýninni: L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, a qui deien Baltasar, tingué una revelació i la revelació era veritat i presagiava grans tribulacions. Parà esment a la revelació, estigué atent a la visió

þrengri, þrengri, þrengra: comparatiu de → þröngur “estret”

þrenning <f. þrenningar, no comptable>: <RELIG> trinitat f
	hátíð hinnar Alhelgu (o: Alheilögu) þrenningar: festa de la Santíssima Trinitat

þrenningar·fjóla <f. -fjólu, -fjólur>:
pensament m [de camp] (planta Viola tricolor)

þrenningar·gras <n. -grass, -grös>:
pensament m [de camp] (planta Viola tricolor)

þrennur, þrenn, þrennt: triple
	þrenns konar: de tres menes, de tres castes (Mall.)

þrep·skjöldur <m. -skjaldar, -skildir>:
llindar m, marxapeu m, portal m

þreski·sáld <n. -sálds, -sáld>:
erer m

þreski·sleði <m. -sleða, -sleðar>:
trill m, rodet m [de batre], batedor m, carretó m de batre
◊ neðan á honum eru oddhvöss brot, hann markar för í aurinn sem för eftir þreskisleða: a la part del dessota hi ha bocins [de test] aguts, deixa ginyes en el fang iguals que les ginyes que deixa un trill

þrettán <adj. num.>: tretze (13)

Þrettánda·nótt <f. -nætur, -nætur>:
<FOLCL á Spáninit f de Reis (nit de 5 a 6 de gener)
♦ Vitringarnir þrír <...> koma einnig með tréstiga sem þeir nota til að klifra upp veggi húsanna á þrettándanóttinni: els tres Reis Mags d'Orient <...> també arriben amb escales de fusta que utilitzen per enfilar-se per les parets de les cases la nit de Reis

Þrettándi <m. Þrettánda, no comptable>:
<RELIGepifania f del Senyor (6 de gener)
♦ Vitringarnir þrír koma til byggða kvöldið fyrir þrettándann: els tres Reis Mags d'Orient arriben el vespre de l'epifania del Senyor
◊ þegar börnin vakna á þrettándanum taka þau upp gjafirnar frá vitringunum þremur sem færðu Jesúbarninu gull, reykelsi og myrru: quan els infants es lleven el matí de Reis, recullen els regals dels tres Reis Mags d'Orient que van dur al nen Jesús or, encens i mirra

þrettándi, þrettánda, þrettánda <num. ord.>:
tretzè -ena
◊ þat kann ec it þrettánda, ǀ ef ec scal þegn ungan ǁ verpa vatni á: ǁ mun-at hann falla, ǀ þótt hann í fólc komi, ǁ hnígr-a sá halr fyr hiǫrom. : me'n sé un de tretzè si he d'esbrufar un jove baró amb aigua: aquest home no caurà sota les espases, no caurà baldament es trobi enmig del tumult de la batalla (Cf. Kuhn 1968³, pàg. 58: fólc <...> kämpfendes heer (Vsp. 24, Háv. 150 u. ö); manchmal scheint fólc sogar ‘kampf’ zu bedeuten)

þreyja <þreyi ~ þreyjum | þreyði ~ þreyðum | þreyjað (o: þreyð)>:
1. <e-ð> o: <absolut>: (bíða með eftirvæntinguesperar una cosa (amb expectació o anhel)
hver er kraftur minn, að ég skyldi þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   ˌmah־kɔˈħ-ī   ˌχī־ʔăʝaˈħēl,   מַה-כֹּחִי כִי-אֲיַחֵל), og hver verða endalok mín, að ég skyldi vera þolinmóður?: quina força em queda per a continuar esperant? I quina serà la meva fi perquè continuï essent pacient?
já, ég er hafður að spotti og bitur þreyja (lūn ~ לוּן:   ū-βə-hammərōˈθ-ām   tāˈlan   ʕēi̯ˈn-ī,   וּבְהַמְּרוֹתָם, תָּלַן עֵינִי) augu mín nóttina: sí, fan befa de mi i els meus ulls esperen la nit plens d'amargor
hjarta hans skal breytast, í honum verður ekki framar mannshjarta heldur mun hann hljóta dýrshjarta og sjö tíðir skal hann þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh   ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlō-hī,   וְשִׁבְעָה עִדָּנִין, יַחְלְפוּן עֲלוֹהִי)que el seu cor sia canviat: que en ell ja no hi torni a haver un cor de persona sinó que rebi un cor de bèstia, i que esperi set temps
en þú, konungur, sást heilagan vörð stíga niður af himni og segja: Höggvið tréð og eyðið því en látið bolinn með rótum sínum vera kyrran í moldinni, bundinn járn- og eirfjötrum í grasi vallarins. Megi hann þiggja vætu af dögg himinsins og deila grösum merkurinnar með dýrunum og sjö tíðir skal hann þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   ʕaδ   dī־ʃiβəˈʕāh   ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlō-hī,   עַד דִּי-שִׁבְעָה עִדָּנִין, יַחְלְפוּן עֲלוֹהִי)i tu, o rei, has vist un sant Vigilant que davallava del cel i deia: «Destralegeu l'arbre i destruïu-lo! Però deixeu estar en terra la soca amb les seves arrels, [però] fermada amb cadenes de ferro i bronze, enmig de l'herbei del camp. Que pugui rebre la humitat de la rosada del cel i que comparteixi les herbes de la plana amb les bèsties [salvatges], i que esperi set temps»
þú verður hrakinn burt úr samfélagi manna til dvalar með dýrum merkurinnar. Þér verður fengið gras til matar eins og nautpeningi, dögg himinsins mun væta þig og sjö tíðir hlýturðu að þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh nbsp; ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlaʝi-χ,   וְשִׁבְעָ֥ה עִדָּנִ֖ין יַחְלְפ֣וּן עֲלַיִךְ) uns þú sérð að Hinn æðsti ræður yfir konungdómi mannanna og getur fengið hann hverjum sem hann kýs: seràs foragitat de la societat dels homes i viuràs amb les bèsties [salvatges] del camp. De menjar et donaran herba com als bous i la rosada del cel et mullarà (t'humitejarà) i hauràs d'esperar set temps fins que reconeguis que l'Altíssim té el domini del reialme dels homes i que pot donar-lo a qualsevol que vulgui
þú verður hrakinn úr samfélagi manna og munt dveljast meðal dýra merkurinnar.Þér verður gefið gras eins og nautpeningi og sjö tíðir hlýturðu að þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh nbsp; ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlaʝi-χ,   וְשִׁבְעָ֥ה עִדָּנִ֖ין יַחְלְפ֣וּן עֲלַיִךְ) uns þér verður ljóst að Hinn æðsti ræður yfir konungdómi manna og getur fengið hann hverjum sem hann kýs“: seràs foragitat de la societat dels homes i viuràs entre les bèsties [salvatges] del camp. De menjar et donaran herba com als bous i hauràs d'esperar set temps fins que tinguis clar que l'Altíssim té el domini del reialme dels homes i que pot donar-lo a qualsevol que vulgui
2. <eftir e-m>: (þrá eftir e-manhelar algú (enyorar, suspirar per)
ég hef hrópað mig þreyttan, með brunasviða í kverkunum, augu mín eru döpruð orðin af að þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   kāˈlū   ʕēi̯ˈn-ai̯   məʝaˈħēl   lē-ʔlɔˈhāi̯,   כָּלוּ עֵינַי--מְיַחֵל, לֵאלֹהָי) eftir Guði mínum: estic retut de tant de cridar, em crema la gorja; els meus ulls han tornat febles d'esperar el meu Déu
3. <e-ð>: (þraukaendurar una cosa (aguantar, resistir)
þegar maðurinn deyr, lifnar hann þá aftur? þá skyldi ég þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   ˌkāl־ʝəˈmēi̯   sˤəβāˈʔ-ī   ʔăʝaˈħēl   ʕaδ־ˈbōʔ   ħălīφāˈθ-ī,   כָּל-יְמֵי צְבָאִי אֲיַחֵל-- עַד-בּוֹא, חֲלִיפָתִי) alla daga herþjónustu minnar, þar til er lausnartíð mín kæmi: per ventura quan un home mor pot tornar a la vida? [Si fos així,] suportaria (o: esperaria) tot