Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Þ

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Yet all things must die.
The stream will cease to flow;
The wind will cease to blow;
The clouds will cease to fleet;
The heart will cease to beat;
For all things must die.
All things must die.
Spring will come never more.
 
   
De: All Things Will Die (1830)
 
   
Alfred Tennyson
 
       

það¹:
nom. & ac. sg. de → hann, hún, það “ell, ella”

það²:
nom. & ac. sg. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”

þaðan <adv.>:
d'allà
♦ héðan og þaðan: d'aquí i d'allà, d'ací d'allà, d'una i l'altra banda
♦ þaðan af: a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò
♦ þaðan af meira: més i tot si fa
◊ hundrað og þaðan af meira: cent i més i tot
♦ þaðan af síður: encara menys, menys i tot
♦ þaðan í frá (o: < þaðan frá)a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò

þagað:
supí de → þegja “callar”
♦ e-m er betra þagað: a algú li estaria millor de callar, algú faria millor de callar
◊ þeim brigslum mun eg þér bregða er þér mun betra þagað: et faré uns retrets [vergonyants] així que faries millor de callar

þagað:
<variant arcaica de → þangað ‘cap allà’

þagaði, þagaða, þagaða <adj. formes febles de þagaður, þöguð, þagað>:
callat -ada

þagaður, þöguð, þagað <adj.>:
callat -ada (þegja)

þagat:
<variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þagat:
<variant arcaica de → þangað ‘cap allà’

þagði, þagða, þagða <adj. formes febles de þagður, þögð, þagt>:
callat -ada

þagði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þegja “callar”

þagður, þögð, þagt <adj.>:
<variant arcaica de → þagaður, þöguð, þagað “callat -ada”

þagga <þagga ~ þöggum | þaggaði ~ þögguðum | þaggaðe-ð>:
fer callar una cosa, silenciar una cosa
meðan Móse lifði vann hann miskunnarverk ásamt Kaleb Jefúnnesyni. Þeir risu gegn söfnuðinum (ἀντιστῆναι ἔναντι ἐκκλησίας) öllum og forðuðu lýðnum með því frá synd, þögguðu (κοπάζειν:   καὶ κοπάσαι γογγυσμὸν πονηρίας) hinn illa kurr fólksins: en temps d'en Moïsès feu obres de pietat, igual que en Caleb, fill d'en Jefonné. Es van aixecar contra tota la comunitat (ἀντιστῆναι ἔναντι ἐχθροῦ), impedint així el poble de pecar, fent callar la mala murmuració de la gent
♦ þagga niður e-ð: fer emmudir una cosa
stafur þess manns sem ég vel mun þá laufgast. Þannig ætla ég að þagga niður (ʃāˈχaχ ~ שָׁכַךְ:   wa-hăʃikkɔˈθī   ˌmē-ʕāˈl-ai̯   ʔɛθ־təlunˈnōθ   bəˈnēi̯   ʝiɕrāˈʔēl,   וַהֲשִׁכֹּתִי מֵעָלַי, אֶת-תְּלֻנּוֹת בְּנֵי יִשְׂרָאֵל) kurr Ísraelsmanna gegn mér og mögl þeirra gegn ykkur“: la vara de l'home que hauré escollit brotarà; així és com penso silenciar les murmuracions dels israelites contra mi i llurs rondineigs contra vosaltres
ég mun þagga niður (ʃāˈβaθ ~ שָׁבַת:   wə-hiʃbatˈtī   hăˈmōn   ʃīˈrāʝ-iχ,   וְהִשְׁבַּתִּי, הֲמוֹן שִׁירָיִךְ) söngva þína og sítarhljómur þinn mun ekki heyrast framar: faré callar els teus cants, i no se sentirà més el so de les teves cítares
því að það er vilji Guðs, að þér skuluð með því að breyta vel þagga niður (φιμοῦν:   φιμοῦν τὴν τῶν ἀφρόνων ἀνθρώπων ἀγνωσίαν) vanþekkingu heimskra manna: perquè la voluntat de Déu és que, fent el bé, silencieu la ignorància dels nicis
♦ þagga niður ástríðunar: subjugar les passions
♦ þagga niður í e-m: silenciar algú, fer callar algú, reduir algú al silenci, imposar silenci a algú
Kaleb þaggaði niður í (hāˈsāh ~ הָסָה:   wa-i̯ˈʝahas   kāˈlēβ   ʔɛθ־hā-ˈʕām   ʔɛl־mɔˈʃɛh,   וַיַּהַס כָּלֵב אֶת-הָעָם, אֶל-מֹשֶׁה) fólkinu sem hafði snúist gegn Móse og sagði: „Við getum áreiðanlega farið og tekið landið til eignar því að við getum unnið það“: en Caleb féu callar el poble que s'havia girat contra en Moïsès i els digué: «De ben segur que podrem anar a aquest país i prendre'l en possessió, car el podrem conquerir»
á hverjum morgni þagga ég niður í (t͡sāˈmaθ ~ צָמַת:   la-bbəqāˈrīm   ʔat͡sˈmīθ   kāl־ˌriʃʕēi̯־ˈʔārɛt͡s,   לַבְּקָרִים, אַצְמִית כָּל-רִשְׁעֵי-אָרֶץ) öllum óguðlegum í landinu. Ég útrými úr borg Drottins öllum illgjörðamönnum: cada matí faré callar tots els impius del país. Exterminaré de la ciutat de Jahvè tots els malfactors
síðar munu þeir verða vanvirt hræ til háðungar meðal hinna dauðu um aldur. Drottinn mun ljósta þá til jarðar og þagga niður í (ῥηγνύναι τινά ἄφωνον:   ὅτι ῥήξει αὐτοὺς ἀφώνους πρηνεῖς) þeim. Hann mun svipta þá fótfestunni og þeim mun gereytt. Þeir munu líða kvalir og minning þeirra mun líða undir lok: després d'això seran cadàvers menystinguts per a oprobi entre els morts per sempre més. El senyor els farà caure a terra i els farà callar. Els privarà del terra sota llurs peus i seran destruïts totalment. Patiran turments i llur memòria perirà
♦ þagga niður í e-u: llevar una cosa, apagar una cosa
af munni barna og brjóstmylkinga hefir þú gjört þér vígi til varnar gegn óvinum þínum, til þess að þagga niður í (ʃāˈβaθ ~ שָׁבַת:   lə-haʃˈbīθ   ʔōˈʝēβ   ū-miθnaqˈqēm,   לְהַשְׁבִּית אוֹיֵב, וּמִתְנַקֵּם) hefndargirni óvinarins: per la boca dels infants i dels qui mamen t'has fet un baluard per a defensa contra els teus enemics, per a fer emmudir el desig de venjança de l'enemic
svo sannarlega sem sannleiki Krists er í mér, skal þessi hrósun um mig ekki verða þögguð niður í (φράσσειν:   ὅτι ἡ καύχησις αὕτη οὐ φραγήσεται εἰς ἐμὲ ἐν τοῖς κλίμασιν τῆς Ἀχαΐας) héruðum Akkeu: tan ver com que la veritat del Crist és en mi, aquest motiu de glòria no em serà pas pres a les regions de l'Acaia

þag·mælska <f. -mælsku, no comptable>:
discreció f 

þag·mælskur, -mælsk, -mælskt <adj.>:
discret -a 
rógberinn ljóstrar upp leyndarmáli en hinn þagmælski (nɛʔɛ̆ˈman   ˈrūaħ ~ נֶאֱמַן רוּחַ:   wə-nɛʔɛ̆man־ˈrūaħ   məχasˈsɛh   δāˈβār,   וְנֶאֱמַן-רוּחַ, מְכַסֶּה דָבָר) virðir trúnað: el calumniador revela un secret però el discret honora la confiança

þagna <þagna ~ þögnum | þagnaði ~ þögnuðum | þagnað>:
callar (deixar de parlar, esdevenir silent & deixar de sonar, retrunyir, fer soroll)
Móse gekk frá faraó og út úr borginni. Hann hóf upp hendur sínar til Drottins; þá þögnuðu (ħāˈδal ~ חָדַל:   wa-i̯ʝaħdəˈlū   ha-qqɔˈlōθ   wə-ha-bbāˈrāδ,   וַיַּחְדְּלוּ הַקֹּלוֹת וְהַבָּרָד) þrumurnar, haglinu slotaði og ekki rigndi lengur á jörðina: en Moïsès va deixar el faraó i sortí de la ciutat. Aixecà les mans a Jahvè, i llavors callaren els trons i cessà la pedregada i ja no va ploure més sobre la terra
rödd tignarmannanna þagnaði (ħāˈβāʔ ~ חָבָא:   ˌqōl־nəɣīˈδīm   nɛħəbˈbāʔū,   קוֹל-נְגִידִים נֶחְבָּאוּ), og tunga þeirra loddi við góminn: la veu dels grans senyors (dels nobles) callava i llur llengua s'encastava al paladar
fyrir því skulu þeir nú herleiddir verða í fararbroddi hinna herleiddu, og þá skal fagnaðaróp flatmagandi sælkeranna þagna (sūr ~ סוּר:   wə-ˈsār   mirˈzaħ   sərūħīm,   וְסָר, מִרְזַח סְרוּחִים)per això ara seran menats en captivitat i marxaran al capdavant de tots dels captius i callaran els crits d'alegria dels disbauxats estirats a terra
óttast þú eigi, heldur tala þú og þagna (σιωπᾶν:   καὶ μὴ σιωπήσῃς) ekki, ég er með þér: no tinguis por: parla i no callis, que jo sóc amb tu
kærleikurinn fellur aldrei úr gildi. En spádómsgáfur, þær munu líða undir lok, og tungur, þær munu þagna (παύειν:   εἴτε γλῶσσαι, παύσονται), og þekking (γνῶσις), hún mun líða undir lok: la caritat no caducarà mai. En canvi, els dons de la profecia finiran i les llengües callaran i el coneixement s'esvanirà
fái einhver annar, sem þar situr, opinberun, þá þagni (σιγᾶν:   ὁ πρῶτος σιγάτω) hinn fyrri: però si un dels assistents té una revelació, que calli el primer

þagnaður, þögnuð, þagnað <adj.>:
callat -a 
♦ hann er ekki þagnaður enn: encara no ha callat

þagnar:
gen. sg. de → þögn “silenci”

þagnar·gildi <n. -gildis, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-ð liggur í þagnargildi: <LOC FIGuna cosa es fa passar en silenci, sense parlar-ne
♦ láta e-ð liggja í þagnargildi: <LOC FIGpassar per damunt una cosa en silenci, sense parlar-ne

þagnar·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<JUDpromesa f de confidencialitat

þagnar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
1. <MÚSfigura f de silenci
2. <INFORMsenyal m de silenci en el bus

þagnar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
<JURdret m a guardar silenci

þagnar·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
obligació f de guardar el secret professional

þagnar·stund <f. -stundar, -stundir>:
minut m de silenci (p.e., per un fet especialment luctuós)
♦ einnar mínútu þagnarstund ~ tveggja mínútna þagnarstund ~ þriggja mínútna þagnarstund [til minningar um e-n]: un minut de silenci ~ dos minuts de silenc ~ tres minuts de silenci [en record d'algú]

þagt:
<variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þak <n. þaks, þök>:
1. (byggingarþakteulada f (coberta superior d'edifici
ég ligg andvaka, líkist einmana fugli á þaki (gāɣ ~ גָּג:   wā-ˌʔɛhəˈʝɛh   kə-t͡sipˈpōr   bōˈδēδ   ʕal־ˈgāɣ,   וָאֶהְיֶה-- כְּצִפּוֹר, בּוֹדֵד עַל-גָּג)jec despert i sóc com ocell solitari a dalt d'una teulada
♦ fara (o: komast upp) upp á þak: pujar a la teulada
♦ húsið er undir þaki: la casa està coberta, ja s'ha teulat la casa
♦ undirlagsklæðning á þök: làmina f sota teulada
♦ vatnsþétt þak: teulada f (o: sostre m) impermeable
♦ vinna við þök: treballs m.pl de teulada
♦ þak hússins ~ blokkarinnar: la teulada de la casa ~ del bloc de pisos
♦ → blikkþak “teulada de zenc”
♦ → glerþak “teulada de vidre”
♦ → tjaldþak “marquesina, envelat”
2. (á ökutæki & FIG & þekja að innan, loftsostre m (de vehicle, & part superior interior de casa o cambra, & FIG)
hann þiljaði veggi hússins að innan með sedrusborðum, þiljaði það viði frá gólfi og upp að þakbjálkum (sipˈpun ~ סִפֻּן:   mi-qqarˈqaʕ   ha-bˈbaʝiθ   ʕaδ־qīˈrōθ   ha-ssipˈpun,   מִקַּרְקַע הַבַּיִת עַד-קִירוֹת הַסִּפֻּן. 1981: upp að loftbjálkum), og lagði gólfið kýprusborðum: va revestir per dins les parets de l'edifici amb planxes de cedre, va revestir-lo des del paviment fins a les bigues del sostre i recobrí el paviment amb planxes de xiprer (En comparació, I Reis 7:7, fa: Var hann þiljaður með sedrusviði frá gólfi til lofts)
svo mælti hún, en þó lét hún enn á hvorugan bóginn hníga sigurinn gjörsamlega, heldur reyndi hún enn afl og þrek Ódysseifs og hans fræga sonar. En sjálf spratt hún upp, og settist í svölulíki á þak (τὸ μέλαθρον -άθρου:   αἰθαλόεντος ἀνὰ μεγάροιο μέλαθρον) hinnar sótugu stofu: així va parlar, però tanmateix no va deixar que la victòria s'inclinés completament cap a cap de les dues bandes, sinó que va continuar provant la força i el coratge de l'Ulisses i el seu fill gloriós. I pel que fa a ella, s'enlairà d'un salt i es posà, en figura d'una oreneta, en el sostre de la sala ensutjada (ἦ ῥα, καὶ οὔ πω πάγχυ δίδου ἑτεραλκέα νίκην, ǁ ἀλλ’ ἔτ’ ἄρα σθένεός τε καὶ ἀλκῆς πειρήτιζεν ǁ ἠμὲν Ὀδυσσῆος ἠδ’ υἱοῦ κυδαλίμοιο. ǁ αὐτὴ δ’ αἰθαλόεντος ἀνὰ μεγάροιο μέλαθρον ǁ ἕζετ’ ἀναίξασα, χελιδόνι εἰκέλη ἄντην)
♦ eiga (o: hafa) [ekki] þak yfir höfuðið, eiga (o: hafa) [ekki] þak yfir höfuð sitt: <LOC FIG[no] tenir un sostre sobre el [seu] cap
♦ þak á bílnum: el sostre del cotxe
♦ þak úr sveigjanlegu efni: sostre de material no rígid
♦ ökutæki með fellanlegu þaki: vehicle descapotable
♦ → glerþak “sostre de vidre”
♦ → renniþak “sostre corredís”
3. (efstu mörksostre m, màxim m (límit màxim per dalt)
♦ innbyggt þak: límit màxim implícit
♦ setja þak á e-ð: <LOC FIGposar un límit màxim a una cosa
♦ þak á verð sem verður greitt: sostre al preu a pagar
♦ þak á vöxtum skuldagernings: sostre al tipus d'interès d'un instrument de deute
♦ → fjárveitingaþak “sostre pressupostari”
♦ → losunarþak “sostre d'emissions”

þaka <f. þöku, þökur. Gen. pl.: þakna>:
pa m d'herbei, gleva f en forma de carreu

þak·berg <n. -bergs, -berg>:
roca f segell

þak·bjálki <m. -bjálka, -bjálkar>:
biga f [de teulada]
hann þiljaði veggi hússins að innan með sedrusborðum, þiljaði það viði frá gólfi og upp að þakbjálkum (sipˈpun ~ סִפֻּן:   mi-qqarˈqaʕ   ha-bˈbaʝiθ   ʕaδ־qīˈrōθ   ha-ssipˈpun,   מִקַּרְקַע הַבַּיִת עַד-קִירוֹת הַסִּפֻּן. 1981: upp að loftbjálkum), og lagði gólfið kýprusborðum: va revestir per dins les parets de l'edifici amb planxes de cedre, va revestir-lo des del paviment fins a les bigues del sostre i recobrí el paviment amb planxes de xiprer (En comparació, I Reis 7:7, fa: Var hann þiljaður með sedrusviði frá gólfi til lofts)

þak·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
ràfec m, volada f, barbacana f [de teulada]
♦ renna á þakbrún: canal f de teulada

þak·burðarvirki <n. -burðarvirkis, -burðarvirki. Gen. pl.: -burðarvirkja; dat.pl.: -burðarvirkjum>:
estructura f de teulada o coberta, carcassa f de teulada o coberta
♦ vinna við þakburðarvirki: treballs m.pl de construcció de l'estructura de la teulada

þak·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
membrana f per a teulades [i cobertes]
♦ vatnsþéttandi þakdúkur: membrana impermeable per a teulades i cobertes

þak·efni <n. -efnis, -efni>:
material m de teulada o coberta
♦ þakefni úr málmplötum: productes per a teulades i cobertes de làmines (o: xapes) de metall

þak·einangrun <f. -einangrunar, no comptable>:
aïllament (o: isolament) m de teulada

þak·eining <f. -einingar, -einingar>:
element m de teulada o coberta

þak·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
teula f

þak·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
lluerna f, llucana f, claraboia f

þak·flís <f. -flísar, -flísar>:
teula f [ceràmica]

þak·hella <f. -hellu, -hellur. Gen. pl.: -hellna o: -hella>:
llosarda f (esp. de llicorella)

þak·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
mansarda f

þak·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
<ARQcúpula f (hvolfþak)

þak·hvelfing <f. -hvelfingar, -hvelfingar>:
<ARQvolta f [del sostre]

þak·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>:
mansarda f

þak·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
àtic m

þakinn, þakin, þakið <adj.>:
tapat -ada, cobert -a, velat -ada
♦ þakinn e-u: cobert d'una cosa
snævi þakinn: cobert de neu
Davíð konungur var nú orðinn gamall og hniginn að aldri, og þótt hann væri þakinn (kāˈsāh ~ כָּסָה:   wa-i̯χasˈsu-hū   ba-bbəɣāˈδīm,   וַיְכַסֻּהוּ, בַּבְּגָדִים) sængurfötum, gat honum ekki hitnað: el rei David ja era vell i carregat d'anys, i per més que fos tapat amb guarniments de llit, no podia escalfar-se
hann gerði líkneski af tveimur kerúbum í stúku hins allra helgasta og voru þeir þaktir (sˁāˈφāh ~ צָפָה:   wa-i̯sˁapˈpū   ʔɔˈθām   zāˈhāβ,   וַיְצַפּוּ אֹתָם, זָהָב) gulli: va fer a la sala del Sant dels Sants estàtues de dos querubins i [aquests querubins] estaven coberts d'or

þak·járn <n. -járns, -járn>:
xapa f de canaleta

þakka <þakka ~ þökkum | þakkaði ~ þökkuðum | þakkaðe-m>:
1. <GENdonar les gràcies a algú, regraciar algú
♦ þakka fyrir e-ð: donar les gràcies per una cosa
♦ þakka fyrir að <+ inf.>donar les gràcies per <+ inf.
♦ þakka kærlega fyrir!: moltíssimes de gràcies!
♦ þakka e-m e-ð: donar-li les gràcies a algú per una cosa, regraciar algú d'una cosa (o: per una cosa)
þeir brœðr þǫkkuðu góða liðveizlu Sævil jarli, mági sínum, ok Regin, fóstra sínum, ok ǫllum lýð ok gáfu mǫrgum góðar gjafir ok tóku svá ríkit undir sik ok alla fjárhluti, sem Fróði konungr hafði átt, lǫnd ok lausafé. Þeir váru ólíkt skapi farnir brœðr. Hróarr var maðr hýrr ok hœgr, en Helgi hermaðr mikill, ok þótti allt meira til hans koma, ok leið nú svá fram um hríð: els germans regraciaren el iarl Sævill, llur cunyat, així com en Reginn, llur fóstri, i tota la gent, del bon auxili que els havien prestat, i els donaren molts bons regals i prengueren així possessió del regne i de tots els béns que havia posseït el rei Fróði, tant els béns immobles com els mobles. Els germans eren de tarannà desigual. En Hróarr era un home afable i de tracte agradable, mentre que en Helgi era un gran guerrer i hom el considerava [per aquesta raó] el més important de tots dos en tots els sentits. Les coses quedaren així durant un temps
♦ þakka e-m fyrir e-ð: donar-li les gràcies a algú per una cosa, regraciar algú d'una cosa (o: per una cosa)
◊ ég þakka þér fyrir það: te'n dono les gràcies
◊ ég þakka þér kærlega fyrir að svara mér og senda þýðinguna á sögu Erlu: et dono moltes de gràcies per respondre'm i enviar-me la traducció de la història de l'Erla
♦ þakka þér fyrir!: gràcies!
◊ þakka þér (o, tot simplement: takkfyrir samveruna!: moltíssimes de gràcies per la trobada, ha estat tot molt maco!
♦ ekkert að þakka: si us plau!, no hi ha de què!, a Déu sien dades (Mall.(fórmula de rèplica a unes gràcies donades)
♦ eiga að þakka e-m [fyrir] e-ð: deure una cosa a algú, haver d'agrair-li una cosa a algú (p.e., un favor, un lloc de treball etc. i sentir-se agraït vers la persona que ho ha fet possible)
◊ ég á það þér að þakka: t'ho dec a tu i te n'estic agraït
♦ það á ég honum að þakka: li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair
♦ honum á ég það að þakka að <+ ind.>li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair <+ ind.
♦ þakka fyrir sig: donar les gràcies
♦ ég þakka fyrir mig: moltes de gràcies!
♦ það ber að þakka e-m fyrir e-ð: cal donar les gràcies a algú per una cosa
♦ þakka ber <+ Dat.>cal donar les gràcies a..., <Subj.> mereixen que els donem les gràcies
♦ þú mátt þakka fyrir að <+ ind.>pots donar les gràcies que <+ subj.>, pots estar agraït -ïda que <+ subj.
◊ þú mátt þakka fyrir að við íslendingar grýtum ekki léleg skáld: pots donar les gràcies que nosaltres, els islandesos, no lapidem els poetes dolents
♦ þú mátt þakka fyrir að <+ inf.>pots donar gràcies de <+ inf.>, pots estar agraït -ïda de <+ inf.
2. (eignaatribuir el mèrit (ésser reconegut com a autor d'un fet meritori)
♦ þakka e-m e-ð: atribuir el mèrit d'una cosa a algú
◊ það er honum að þakka að hægt var að standa við tímaáætlunina: és el seu mèrit que els terminis es van poder complir

þakkar:
gen. sg. de → þökk “agraïment, regraciament”

þakkar·bæn <f. -bænar, -bænir>:
<RELIGpregària f d'acció (o: en acció) de gràcies

þakkar·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGofrena f (o: sacrifici m) en acció de gràcies, ofrena f (o: sacrifici m) de comunió (זֶבַח שְׁלָמִים, זֶבַח הַשְּׁלָמִים)

þakkar·gjörð <f. -gjörðar, -gjörðir>:
acció f de gràcies
ef einhver fram ber hana til þakkargjörðar (tōˈδāh ~ תּוֹדָה:   ʔim   ʕal־tōˈδāh   ʝaqrīˈβɛ-nnū,   אִם עַל-תּוֹדָה, יַקְרִיבֶנּוּ), þá skal hann auk þakkarfórnarinnar (ˈzɛβaħ   ha-ttōˈδāh,   זֶבַח הַתּוֹדָה) fram bera ósýrðar kökur olíublandaðar og ósýrð flatbrauð olíusmurð og olíublandaðar kökur, hrærðar úr fínu mjöli: si algú l'ofereix en acció de gràcies, també hi oferirà com a ofrena d'acció de gràcies tortells àzims pastats amb oli i crespells àzims untats amb oli i tortells pastats amb oli i flor de farina

þakkargjörðar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m d'acció de gràcies

þakkargjörðar·hátíð <f. -hátíðar, no comptable>:
festa f d'acció de gràcies

þakkar·guðsþjónusta <f. -guðsþjónustu, -guðsþjónustur. Gen. pl.: -guðsþjónusta o: -guðsþjónustna>:
1. <RELIGofici m en acció de gràcies
2. <RELIG CATOLtedéum m

þakkar·laus, -laus, -laust <adj.>:
desagraït -ïda, sense gratitud
♦ e-m að þakkarlausu: sense que s'hagi d'agrair a algú
það er þeim og öllum oss að þakkarlausu [að...]: no és ni gràcies a ells ni a tots nosaltres [que...]

þakkar·orð <n. -orðs, -orð>:
paraula f de gratitud (o: d'agraïment; o: de regraciament) 

þakkar·skuld <f. -skuldar, no comptable>:
deute m de gratitud
♦ standa á þakkarskuld við e-n: sentir-se en deute amb algú

þakkar·verður, -verð, -vert <adj.>:
mereixedor -a de gratitud

þakkir:
nom. & ac. pl. de → þökk “agraïment, regraciament”

þakklát·lega <adv.>:
amb gratitud, agraïdament

þakklát·semi <f. -semi, no comptable>:
gratitud f

þakk·látur, -lát, látt <adj.>:
agraït -ïda
♦ vera þakklátur e-m fyrir e-ð: estar agraït amb algú per una cosa

þak·klæðing <f. -klæðingar, no comptable>:
revestiment m de teulada
♦ vinna við þakklæðingu með sementi: [treballs de] revestiment de ciment per a teulades

þak·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:
revestiment m de teulada

þakk·læti <n. -lætis, no comptable>:
gratitud f, agraïment m

þakklætis·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f d'agraïment (o: de regraciament) 

þakklætis·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGofrena f (o: sacrifici m) en acció de gràcies, ofrena f (o: sacrifici m) de comunió (זֶבַח שְׁלָמִים, זֶבַח הַשְּׁלָמִים)

þakklætis·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
sentiment m de gratitud

þakklætis·skyn <m. -votts, no comptable>:
intenció f d'expressar gratitud
♦ gera e-ð í þakklætisskyni: fer una cosa en senyal d'agraïment, fer una cosa per agraïment

þakklætis·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningr>:
sentiment m de gratitud

þakklætis·vottur <m. -votts, no comptable>:
demostració (o: expressió; o: manifestació) f de gratitud, testimoni m de gratitud

þakksam·lega <adv.>:
amb agraïment

þakksam·legur, -leg, -legt <adj.>:
agraït -ïda

þak·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense sostre

þak·leki <m. -leka, no comptable>:
gotera f
sífelldur þakleki (ˈdɛlɛφ ~ דֶּלֶף:   ˈdɛlɛφ   tˁōˈrēδ   bə-ˈʝōm   saˈɣrīr,   דֶּלֶף טוֹרֵד, בְּיוֹם סַגְרִיר) í rigningatíð og þrasgjörn kona (wə-ˈʔēʃɛθ   miδjāˈnīm,   וְאֵשֶׁת מִדֹונִים) er hvað öðru líkt, sá er hana stöðvar stöðvar vindinn og heldur á olíu í hægri hendi: gotera incessant en temps de pluja i dona cerca-raons s'assemblen: el qui l'aturar, atura el vent i aguanta oli amb la mà dreta

þak·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
lluerna f, claraboia f

þak·lúga <f. -lúgu, -lúgur. Gen. pl.: -lúga>:
sostre m mòbil
♦ rennandi þaklúga: sostre mòbil lliscant (o: corredís)

þak·lögn <f. -lagnar, -lagnir>:
sostrada f

þak·laukur <m. -lauks, -laukar>:
consolda f, consolva f, matafoc[s] m, nualós m, herba puntera, orellana f, raïm m de sapo (Val.), herba f de foc (Mall.) (planta Sempervivum tectorum)

þakning <f. þakningar, þakningar>:
1. (það að setja þak á hústeulament m (acció de teular un edifici)
2. (gólfklæðningrecobriment m del terra [amb parquet] (revestiment del terra)

þak·pappi <m. -pappa, no comptable>:
cartró quitranat [per a impermeabilitzar teulades]

þak·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
placa (o: làmina; o: xapa) f [de metall] per a revestiment de teulada
♦ flöt þakplata úr málmi: placa metàl·lica plana
♦ þakplötur úr trefjasteypu: planxes de fibrociment per a teulada

þak·renna <f. -rennu, -rennur>:
canal f (de teulada)
♦ vinna við þakrennur: treballs m.pl a les canals de la teulada

þak·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:
canaló m, canal f

þak·reyr <m. -reyrs, -reyrar>:
canyís m, canya siula, [canya] xisca f (o: sisca), canya borda, senill m (Val.), canyot m (Mall.), canyet m [gran] (Mall.), canyet m (Men.), canyissot m (Men.(planta Phragmites communis syn. Phragmites australis ssp. chrysanthus)

þak·samstæða <f. -samstæðu, -samstæður. Gen. pl.: -samstæðna>:
muntatge m de teulades

þak·saumur <m. -saums, -saumar>:
vis (o: caragol; o: cargol; o: pern, Bal.) m per a la construcció de teulada

þak·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
ràfec m, volada f, barbacana f [de teulada]

þak·skífa <f. -skífu, -skífur. Gen. pl.: -skífa o: -skífna>:
llosarda f, teula f de llicorella
♦ vinna við lagningu þakskífna: treballs m.pl d'enteulament amb llosardes de llicorella

þak·sperra <f. -sperru, -sperrur. Gen. pl.: -sperra>:
cabiró m

þak·spónn <m. -spóns, -spænir>:
(þunn, flöt flaga eða plata úr tré, höfð til að klæða með þak, scandula, scindulaplaqueta f de fusta per a teulades (post plana per a recobrir-hi les teulades com si fossin teules)

þak·steinn <m. -steins, -steinar>:
teula f
í Hamborg slösuðust að minnsta kosti 60 manns þegar þaksteinar fuku í óveðrinu: a Hamburg han resultat ferides almenys seixanta persones per les teules que han sortit volant durant una tempesta

þak·stífa <f. -stífu, -stífur. Gen. pl.: -stífa>:
cintra f de sostre

þak·stoð <f. -stoðar, -stoðir>:
pilar (o: suport) m de teulada

þak·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:
nervadura f de sostre
♦ harðir þakstrengir: nervadures rígides de sostre
sá hluti innra borðs þaksins sem er fyrir ofan eða framan ökumann eða farþega skal ekki hafa hættulegar ójöfnur eða skarpar brúnir sem snúa aftur eða niður. Breidd framskagandi hluta skal ekki vera minni en nemur framskoti þeirra niður á við og brúnir skulu ekki hafa minni bogaradíus en fimm millimetra. Einkum og sér í lagi skulu harðar þakstífur eða -strengir, að burðarbitum í römmum rúða og dyra undanskildum, ekki skaga lengra niður en 19 mm: la part interior de la teulada no haurà de presentar, a la part situada sobre els ocupants o davant ells, aspreses perilloses o arestes vives dirigides cap enrere o cap avall. En particular, l'amplària de les parts que facin volada (que sobresurtin) no haurà d'ésser inferior al valor de la volada (de la part que sobresurti) cap avall i les arestes no han de presentar un radi de curvatura inferior a cinc mil·límetres. I pel que fa, més particularment, a les cintres o a les nervadures rígides del sostre, i amb excepció dels reforços superiors del marc de les superfícies vidrades i de les portelles, no han de sobresortir cap avall més de dinou mil·límetres

þakti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þekja “cobrir; posar teulada”

þaktir, þaktar, þakin:
nom. pl. m./f./n. de → þakinn, þakinn, þakið “cobert -a, tapat -ada”

þak·tígulsteinn <m. -tígulsteins, -tígulsteinar>:
teula f
♦ vinna við lagningu þaktígulsteins: treballs m.pl d'enteulament
♦ → tígulsteinn á þök “teula”

þak·þéttiefni <n. -þéttiefnis, -þéttiefni>:
màstic m per a teulades [i cobertes]
♦ → asfaltþakþéttiefni “màstic asfàltic per a teulades i cobertes”

þal <n. þals, þöl>:
<BOTtal·lus m

þallar·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] pinàcies f.pl

þallín <n. þallíns, no comptable>:
tal·li m (metall pesant Tl)

þallín·eitrun <f. -eitrunar, -eitranir>:
1. intoxicació f amb tal·li
2. enverinament m amb tal·li

þamb <n. þambs, no comptable>:
inflada f de panxa (com a conseqüència de beure molta d'aigua o cervesa) (þömb)
♦ standa á þambi: tenir la panxa inflada a força de beure molta d'aigua o cervesa

þamba <þamba ~ þömbum | þambaði ~ þömbuðum | þambaðe-ð>:
beure una cosa a grans glopades
♦ þamba bjór ~ vatn: beure cervesa ~ aigua a grans glopades

þambar:
gen. sg. de → þömb “panxa [inflada o voluminosa]; corda d'arc”

þambir:
nom. & ac. pl. de → þömb “panxa [inflada o voluminosa]; corda d'arc”

þan <n. þans, no comptable>:
1. (teygja, teygnielasticitat f (extensibilitat)
2. (hljóðlengingallargament m (pas d'una vocal breu a llarga)

þandi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þenja “estendre; desplegar; tibar”

þang <n. þangs, no comptable>:
alga f de mar (esp. varec, sargàs etc.)
♦ → bóluþang “fucus (o: varec) vesiculós (Fucus vesiculosus)”
♦ → dvergþang “pelvècia (Pelvetia caniculata)”
♦ → klapparþang “fucus espiral (Fucus spiralis)”
♦ → klóþang “ascofil·la nuosa, goemó negre (Ascophyllum nodosum)”
♦ → sagþang “fucus (o: varec) dentelat (Fucus serratus)”
♦ → skúfþang “fucus (o: varec) dístic (Fucus distichus f. evanescens)”
♦ → skúfaþang “fucus evanescent (Fucus evanescens)”

þangað <adv. loc.>:
cap allà, hi
hún fór þangað: hi va anar, va anar allà
ætlarðu þangað?: hi aniràs? hi vols anar?
hún fer þangað á morgun: hi anirà demà
♦ það er ekki steinsnar þangað: es troba a un tir de pedra d'aquí
♦ þangað og hingað (o: hingað og þangað)aquí i allà, ací i allà

þangað sem <conj. loc.>:
fins al lloc que..., [fins] al lloc on...
far nú og leið fólkið þangað, sem (ʔɛl   ăˈʃɛr ~ אֶל אֲשֶׁר:   wə-ʕatˈtāh   lēχ   nəˈħēh   ʔɛθ־hā-ˈʕām   ʔɛl   ăʃɛr־dibˈbartī   lā-χ,   וְעַתָּה לֵךְ נְחֵה אֶת-הָעָם, אֶל אֲשֶׁר-דִּבַּרְתִּי לָךְ) ég hefi sagt þér, sjá, engill minn skal fara fyrir þér. En þegar minn vitjunartími kemur, skal ég vitja synda þeirra á þeim: i ara, vés, guia el poble al lloc que t'he indicat. Veges, el meu àngel marxarà davant tu. Però quan arribarà el dia del meu càstig, els castigaré per llur pecat
en húð uxans og allt kjötið, ásamt höfðinu og fótunum, innýflunum og gorinu, allan uxann skal hann færa út fyrir herbúðirnar á hreinan stað, þangað sem (ʔɛl ~ אֶל:   wə-hōˈt͡sīʔ   ʔɛθ־kāl־ha-pˈpār   ʔɛl־mi-ˈħūt͡s   ˌla-mmaħăˈnɛh   ʔɛl־māˈqōm   tˁāˈhōr   ʔɛl־ˈʃɛφɛχ   ha-dˈdɛʃɛn,   וְהוֹצִיא אֶת-כָּל-הַפָּר אֶל-מִחוּץ לַמַּחֲנֶה אֶל-מָקוֹם טָהוֹר, אֶל-שֶׁפֶךְ הַדֶּשֶׁן) öskunni er hellt út, leggja hann á við og brenna í eldi. Þar sem (עַל) öskunni er hellt út skal hann brenndur: però la pell del bou, i tota la carn, amb el cap i les potes, com també els budells i els excrements, traurà tot el bou fora del campament, a un lloc pur, allà on la cendra és abocada, i ho posarà damunt llenya i ho cremarà. Serà cremat allà on s'aboqui la cendra

þangað til <adv. temp.>:
fins
♦ þangað til: fins llavors
♦ þangað til á morgun: fins demà
♦ þangað til í dag: fins avui
♦ þangað til í gær: fins ahir
♦ þangað til hvenær?: fins quan?
♦ þangað til núna: fins ara, fins al moment
♦ þangað til næst!: fins a la propera [vegada]!

þangað til [að] <conj. temp.>:
fins que
♦ þangað til [að] <+ ind.>fins que <+ subj.>
í sveita andlitis þíns skalt þú neyta brauðs þíns, þangað til (ʕaδ ~ עַד:   ʕaδ   ʃūβə-ˈχā   ʔɛl־hā-ʔăδāˈmāh,   עַד שׁוּבְךָ אֶל-הָאֲדָמָה) þú hverfur aftur til jarðarinnar, því að af henni ert þú tekinn. Því að mold ert þú og til moldar skalt þú aftur hverfa!: menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornis a la terra, que és d'on has estat tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs
♦ þangað til þess að <+ inf.>fins a <+ inf.>
ég ætla því að stíga niður þangað til þess að ( ~ :   ˌʔērəδāh-ˈnnāʔ   wə-ʔɛrˈʔɛh   ha-kkə-t͡saʕăqāˈθ-āḥ   ha-bˈbāʔāh   ʔēˈl-ai̯   ʕāˈɕū   kāˈlāh,   אֵרְדָה-נָּא וְאֶרְאֶה, הַכְּצַעֲקָתָהּ הַבָּאָה אֵלַי עָשׂוּ כָּלָה) sjá, hvort þeir hafa fullkomlega aðhafst það, sem hrópað er um. En sé eigi svo, þá vil ég vita það: vull baixar fins a veure si han obrat en tot segons el clam que, contra ells, ha pujat cap a mi. I si no és així, ho vull saber
♦ þangað til <+ pret. subj.>fins que <+ pret. subj.>
okkur þétti ráðlegra að bíða þangað til læknirinn kæmi: ens va semblar més aconsellable d'esperar fins que arribés el metge

þangað·koma <f. -komu, no comptable>:
vinguda f, arribada f
en er aftansöng var lokið gengu þeir biskup og Þorgils upp í stofu. Segir Þorgils þá biskupi allan tilgang þangaðkomu sinnar. En er þeir skildu talið gekk Þorgils til borðs en biskup að sofa. Var þar hið besta við tekið. En um morguninn var séð fyrir hestum þeirra. Var biskup hinn kátasti. Leið þá af dagur þessi. Komu þá boðsmenn, Broddi bóndi frá Hofi og Einar faxi, Jón Skíðason. En jóladaginn í miðmessu gekk biskup á kór og predikaði af hátíðinni. En er því var lokið þá segir hann um þangaðkomu Þorgils og alla þá atburði er þar höfðu gerst. Kallar þá vera landráðamenn Hrafn og Sturlu og alla þá er þeim veittu. Setti hann þá út af heilagri kirkju og forboðaði þá en kveðst bíða mundu að sjálfu banni þar til er hann spyrði fleira illt af ferðum þeirra. Biskup mælti að „allir þeir menn sem að nokkuru vilja hafa mín orð verði Þorgilsi að trausti ef hann þarf nokkurs við“ (SS II, cap. 393, pàg. 605): i quan hagueren acabades les vespres, el bisbe i en Þorgils pujaren a l'stofa. En Þorgils llavors va referir al bisbe tot el motiu de la seva vinguda. I quan deixaren la conversa, en Þorgils anà a taula i el bisbe a dormir. Foren acollits de la millor manera. I l'endemà matí hom tingué cura de llurs cavalls. El bisbe estava de molt bon humor. I així passà aquest dia. Llavors varen arribar els convidats, en Broddi, el bóndi de Hof, l'Einar crinera i en Jón Skíðason. I el dia de nadal, durant la miðmessa (missa del gall), el bisbe va anar al chor i va fer el sermó de nadal. I quan va haver acabat, va informar de l'arribada d'en Þorgils i de tots els esdeveniments que havien succeït. Tot seguit va clamar que en Hrafn i l'Sturla eren alts traïdors així com tots els qui els ajudessin. Els va expulsar de la santa església i els va imposar l'entredit i va declarar que esperaria per a excomunicar-los fins a haver sentit més coses dolentes de llur expedició. El bisbe [finalment] va dir que “tots els homes que tinguin en una mica d'estimació les meves paraules, prestaran ajut al Þogils si n'ha de menester”
hann tekur nú annan pening úr fégyrðli sínum og roðnar mjög á að sjá. "Satt eitt segið þig," segir hann, "og myndi eg aftur hafa horfið ef þið hefðuð hitt mig fyrr en nú falla vötn öll til Dýrafjarðar og mun eg þangað ríða enda er eg þess fús. Austmenn skulu hverfa aftur. En þig stígið á skip," segir Vésteinn, "og segið Gísla og systur minni þangaðkomu mína": ell va treure llavors l'altra meitat de la moneda de la seva escarsella i es va posar molt vermell en veure [les dues meitat juntes]. “No heu dit res més que la veritat”, va dir, “i hauria tornat enrere si m'haguéssiu trobat abans, però a hores d'ara, tots els rius baixen plens cap al fiord de Dýrafjörður i cal que jo hi vagi i a més a més també tinc ganes de fer-ho. Els noruecs haurien de tornar enrere. I vosaltres dos pujeu al vaixell”, els va dir en Vésteinn, “i anuncieu la meva arribada al Gísli i a ma germana”

þang·doppa <f. -doppu, -doppur. Gen. pl.: -doppa o: -doppna>:
caragolí camús (mol·lusc gastròpode Littorina obtusata)

þang·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
sargasser m, peix m granota dels sargassos (peix Antennarius histrio syn. Histrio histrio)

þang·fjara <f. -fjöru, -fjörur. Gen. pl.: -fjara>:
platja f amb moltes d'algues

þang·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
mosca f de varec (insecte Coelopa frigida)

þang·geit <f. -geitar -geitur>:
caprel·la f septentrional (artròpode Caprella septentrionalis syn. Caprella Ioveni syn. Caprella punctata)

þang·gróður <m. -gróðurs, no comptable>:
vegetació f de fucàcies i laminariàcies, bosc m d'algues, pradera f d'algues

þang·hafið <n. -hafsins, no comptable>:
<GEOGMar f dels Sargassos

þang·lús <f. -lúsar, -lýs>:
isòpode m (ordre de crustacis i individu d'aquest ordre & especialment, Idotea granulosa)

þang·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:
farina f de fucàcies i laminariàcies

þang·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>:
músic m, serpentí m (Mall.), peix bada m (Men.) (peix Syngnathus typhle)

þang·síli <n. -sílis, -síli>:
espinàquia f, sorellet m de mar (peix Spinachia spinachia)

þang·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
barba f de fucus, polisifònia llanosa (alga vermella Polysiphonia lanosa syn. Vertebrata lanosa)

þang·skurður <m. -skurðar, no comptable>:
recollida f de fucàcies i laminariàcies

þang·snapi <m. -snapa, -snapar>:
carall m de rei, pastanaga f (Mall., Men.), sanut m (Eiv.) (peix Labrus mixtus syn. Labrus bimaculatus)

þang·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
cobert -a d'algues

þang·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] fucàcies f.pl

þanið:
supí de → þenja “estendre; desplegar; tibar”

þaninn, þanin, þanið <adj.>:
estès -esa; desplegat -ada; expandit -ida; tibat -ada
♦ svífa á þöndum vængjum: planar amb les ales desplegades

þanka·gangur <m. -gangs, no comptable>:
raonament[s] m.[pl], forma f de pensar

þanka·brot <n. -brots, -brot>:
aforismes m.pl, pensaments m.pl
1. (hugleiðingar, hugsanir á víð og dreifpensaments esparsos (fragments del que un pensa)
2. (spakmæliaforisme m (apoftegma, sentència breu i aguda)
3. (heilabrotmaldecaps m.pl (trencacaps)

þanka·punktar <m.pl -punkta>:
punts suspensius (signe gràfic ...)

þanka·strik <n. -striks, -strik>:
guió m major, ratlla f (signe gràfic )

þanki <m. þanka, þankar>:
pensament m
18.7. Hér koma fram þau réttu rök ǁ ræðu og þanka minna: ǁ Þér, Jesú, gefin var þreföld sök, ǁ það kann ég glöggt að finna. ǁ Þrefaldleg sekt ǁ mig þjáði frekt, ǁ þar um ég klagast (= kærast) mætti. ǁ Þrefalda styggð ǁ og þunga lygð ǁ þú leiðst með sögðum hætti: 18.7. Vet ací expostos els vers arguments ǁ de les meves paraules i dels meus pensaments: ǁ A tu, Jesús, et fou feta una triple acusació, ǁ puc constatar-ho amb claredat. ǁ Una triple culpa, ǁ de la qual podria ésser-ne acusat, ǁ m'ha afligit punyentment. ǁ Un triple oprobi ǁ i pesant mentida ǁ vas suportar com ja s'és dit
♦ vera í þungum þönkum: estar sumit -ida en els seus pensaments (meditabund, consirós, absort per pensaments que preocupen)

þan·leir <m. -leirs, no comptable>:
<GEOLargila expansiva

þann¹:
ac. sg. m. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”

þann²:
ac. sg. m. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”, emprat en la fórmula amb la qual hom indica una data. Es tracta d'un baix-alemanyisme entrat per via del danès que hom intenta substituir per hinn
þann tuttugasta og fimmta maí [næstkomandi]: el [proper] vint-i-cinc de maig

þannig <adj.>:
(slíkur, þvílíkurun -a ... així, d'aquesta mena (tal)

þannig <adv.>:
1. (svoaixí (d'aquesta manera)
2. (þess vegnaper això (per aquesta raó)

þannig að <conj. consec.>:
de manera que

þanninn <adv.>:
variant de þannig ‘d'aquesta manera’
5.4. En Jesús áður allt fornam, ǁ hvað átti við hann að koma fram. ǁ Því gekk hann sjálfur þeim á mót, ǁ þanninn ræddi með kærleikshót: ǁ Að hverjum leitið hingað þér? - ǁ Hópur illmennis aftur tér: ǁ Jesúm naðverska nefnum vér -: 5.4. Amb tot Jesús ja apercebia abans tot ǁ el que havia de succeir amb ell. ǁ Per això els va sortir en persona a l'encontre, ǁ i d'aquesta manera els va parlar amb força amor: ǁ Qui cerqueu aquí? ǁ La turbamulta dels malvats li va replicar: ǁ Jesús el natzarè, així l'anomenem

þan·þol <n. -þols, no comptable>:
1. <GEN[límit m d']elasticitat f, límit elàstic
2. (teygjanleiki, sveigjanleikimal·leabilitat f (ductilitat, flexibilitat)
♦ reyna á þanþol e-s:  
♦ þanþol tungumálsins: la mal·leabilitat de la llengua

þan·þolinn, -þolin, -þolið <adj.>:
elàstic -a

þar¹ <adv.>:
allà, aquí
þar skiljast leiðir: allà se separen els camins
♦ austur þar: <adv.per l'orient, per llevant
þeir hlýddu á konung og fóru. Og stjarnan, sem þeir sáu austur þar (ἐν τῇ ἀνατολῇ), fór fyrir þeim, uns hana bar þar yfir, sem (ἐπάνω οὗ) barnið var: l’
♦ er þar var komið sögu: <LOC FIGestant les coses així
♦ hér og þar (o: hvar)<adv.ça i lla, ací i allà, ara aquí ara allà, per aquí i per allà
♦ og þar fram eftir götunum: <LOCi així va quedar la cosa
♦ og þar við sat: <LOCi així etcètera etcètera
♦ þar að auki: <adv.en ultra, a més a més
♦ þar að lútandi: <adv.en qüestió
♦ þar af: <adverbi pronominalde la qual cosa, d'allò, d'això
♦ þar af leiðandi: per tant, en conseqüència, conseqüentment
♦ þar af leiðir að...: d'això se'n segueix que..., d'això en resulta que...
♦ þar á eftir: <adverbi pronominaldesprés de la qual cosa, després d'allò, després d'això
♦ þar á meðal: <adverbi pronominalentre els ~ les quals, entre ells ~ elles
♦ þar á móti: <adverbi pronominalen canvi, per contra, en contra d'allò, en contra d'això
♦ þar á ofan: <adverbi pronominalen canvi, per contra, en contra d'allò, en contra d'això
♦ þar eð (o: sem)<conj. causalcom que
♦ þar eftir: <adverbi pronominalsegons la qual cosa, segons allò, segons això
♦ þar er [þá]... (o: það er [þá]...)hi ha..., és...
halló, hver er þar?: hola, qui és? (responent al telèfon)
ég bý við sjóinn, þar er fallegt útsýni: visc a la vorera de la mar, hi ha una bonica vista
hann gekk út í garðinn, þar voru há tré: va sortir al parc, hi havia arbres alts
◊ ok er allir menn váru í svefni, var tekit á brjósti Frosta. Hann fylgir upp hendinni. Gullhringr fell fram af handleggnum. Hann stendr upp ok gengr út. Þar er þá Mjöll konungsdóttir ok mælti: "Er þat satt, er ritat er á keflit?" segir hún: i quan tots ja s'hagueren adormit, algú va palpar el pit d'en Frosti. Ell va resseguir la mà amunt. Un braçalet d'or va caure del braç. En Frosti es va llevar i va sortir a fora. Hi va haver la princesa Mjöll que li va dir: “Que és ver el que hi ha escrit al kefli?”
◊ þeir sögðu við hana: "Þú ert frávita." En hún stóð fast á því, að svo væri sem hún sagði. "Það er þá engill hans," sögðu þeir: ells li digueren: "Ets boja". Però ella va continuar afirmant que la cosa era tal com deia. Ells digueren: "És el seu àngel"
◊ þér eruð salt jarðar. Ef saltið dofnar, með hverju á að selta það? Það er þá til einskis nýtt, menn fleygja því og troða undir fótum: vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal s'enfadeix, amb què la salaran? Ja no serveix per res, els homes la llencen i la trepitgen amb els peus
◊ þá varð Móse hræddur og hugsaði með sér: "Það er þá orðið uppvíst!": aleshores en Moïsès tingué por i va pensar: "Certament la cosa ja es coneix!"
♦ þar fyrir handan: <adverbi pronominalal davant, a l'enfront, a l'altra banda davant per davant
♦ þar inni: <adverbi pronominalhi
♦ þar í: <adverbi pronominaldins la qual cosa, dedins allò, dedins això, allà dedins
♦ þar í sveit: <adv.a la contrada
í þenna tíma var svo mikill ofsi Kjalleklinga að þeir þóttust fyrir öðrum mönnum þar í sveit. Voru þeir og svo margir ættmenn Bjarnar að engi frændbálkur var þá jafnmikill í Breiðafirði: en aquells temps la prepotència dels de Kjallakstaður era tan gran que es creien superiors als altres habitants de la contrada. També hi havia tants de descedents d'en Björn que en el fiord de Breiðafjörður no hi havia cap llinatge que fos tan gran (poderós)
í þann tíma bjó Arnkell sonur Þórólfs bægifótar á Bólstað við Vaðilshöfða. Hann var manna mestur og sterkastur, lagamaður mikill og forvitri. Hann var góður drengur og umfram alla menn aðra þar í sveit að vinsældum og harðfengi. Hann var og hofgoði og átti marga þingmenn: en aquell temps l'Arnkell, el fill d'en Þórólfur bægifótur, vivia a Bólstaður, en el cap deVaðilshöfði. No hi havia ningú que fos més alt i fort. Era un gran expert en lleis i molt entenimentat. Era un home honorable (góður drengur) i superava tothom en tota la contrada en popularitat ni en resolució. També era sacerdot (hofgoði) i tenia molts de þingmenn
♦ þar með: <adverbi pronominalamb la qual cosa, amb allò, amb això
♦ þar nálægt: <adverbi pronominalpels voltants [d'allà], allà a prop, a prop d'allà
♦ þar næst: <adv.tot seguit, després [d'això]
♦ þar sem: <conj. localallà on
♦ þar sem (o: eð)<conj. causalcom que
♦ þar syðra: <adv.en el sud d'Islàndia
♦ þar til [er]: <conj. temp.fins que

þar² <part. loc.>:
hi
ég hef komið þar: ja hi he estat, hi vaig anar una vegada
ég kom þar fyrir nokkrum árum: ja hi vaig estar fa alguns anys, hi vaig anar fa alguns anys
ég sá hana þar: l’hi vaig veure
hún var þar áfram: s’hi va quedar
meéan þú ert þar: mentre hi siguis

þarað·auki <adv.>:
en ultra, a més a més

þarað·lútandi <adv.>:
en qüestió

þaraf·leiðandi <adv.>:
per tant, en conseqüència, conseqüentment

þara·gleypir <m. -gleypis, -gleypar>:
sargasser m, peix m granota dels sargassos (peix Antennarius histrio syn. Histrio histrio)

þara·þerna <f. -þernu, -þernur. Gen. pl.: -þerna>:
xatrac becllarg, llambritja f de bec llarg (Mall., Men.(ocell Sterna sandvicensis

þara·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] laminariàcies f.pl

þarf:
1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → þurfa “haver de menester un cosa”

þarfa·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal m útil

þarfa·gangur <m. -gangs, -gangar>:
1. (endaþarmurbudell m cular (recte)
2. <(hland & saurfemta f (excrements sòlids & líquids)
róa nú fyrir fjörðinn fram og verður sein förin. Snúa nú til hafs meir og róa af margar víkur, fóru gagnleiði. Þá rýmdist ísinn og breiddust sundin. Fóru utarlega fyrir fjörðu fram, drógu skipið stundum milli vakanna. Nú koma þeir á einn mikinn fjörð, stefna fyrir utan mynnið til lægis. Og um daginn gerðist mæði mikil á þeim. Þorgils var þó miklu hraustastur um allt. Tekur þá nú að þyrsta mjög. Þeir voru þá fimm með sveininum Þorfinni, Þorgils og Þorleifur, Kolur og Starkaður bræður. Vatnið var hvergi í nánd og verður þeim nær farið af drykkleysi. Þá mælti Starkaður: "Þess hefi eg vitað dæmi að menn hafa blandað allt saman, sjó og hland." Taka nú ausskotuna og míga í og kváðu það gert vera ef líf manna lægi við og báðu Þorgils leyfis að. En hann kvað vorkunn á, kveðst hvorki banna né leyfa "en eigi mun eg drekka," segir hann. Þeir gerðu drykkinn. Þorgils kveðst nú vilja taka við ausskotunni og kveðst skyldu mæla fyrir minni. Hann mælti svo: "Þú hið arga og hið illa kvikindi er vora ferð dvelur skalt eigi því ráða að eg skal hvorki drekka minn þarfagang né aðrir": llavors varen remar cap a l'exterior del fiord i la travessia va tornar molt lenta (=i els va caldre molt de temps per fer-ho). Llavors es feren una mica més endins de la mar i passaren, anant sempre al rem, per moltes de badies, seguint sempre el camí més dret i curt. I llavors el gel es va començar a obrir i el freu a eixamplar-se, i sortiren fora del fiord a una mar més profunda, de vegades estiraven llur vaixell [damunt el gel] entre els punts de mar lliures de gel. I llavors arribaren a un gran fiord i posaren rumb cap a l'embocadura d'aquell fiord per a fondejar-hi. I aquell dia es va emparar d'ells un gran cansament. En Þorgils, de tota manera, era de molt el més robust en tots els sentits de tots ells, però igual que els altres, tots començaren a sentir molta de set. Amb el vailet Þorfinnur eren cinc: [el vailet Þorfinnur,] en Þorgils, en Þorleifur i els germans en Kolur i l’Starkaður. No hi havia aigua enlloc a prop i gairebé cuidaven morir de set per la manca de beguda. Llavors l'Starkaður els va dir: “Sé de casos que els homes[, per extrema necessitat,] han barrejat aigua de mar amb orina”. Llavors varen agafar la galleda de poar aigua i hi pixaren dedins i digueren que feien perquè en depenien vides humanes i demanaren permís al Þorgils per fer la barreja. I aquest els va dir que era comprensible i afegí que ni els ho prohibia ni els ho permetia, “però jo no en beuré pas”. I llavors feren la beguda (és a dir, barrejaren els orins amb aigua de mar). I llavors en Þorgils va dir que volia prendre la galleda de poar aigua i va dir que volia pronunciar unes paraules de brindis abans de beure'n. Va dir aquestes paraules: “Tu, mala bestiota covarda (es refereix a l'ocell que acompanya el vaixell volant al seu costat, una mena de gavot jove, álkuungi), que retardes la nostra travessia, tu no ens imposaràs que jo begui els meus orins ni tampoc que ho facin els altres!” (vocabulari: #1. róa fram fyrir fjörðinn: En Baetke 19874, pàg. 504-505, no dóna pas entrada a aquesta locució, altrament transparent: remar cap a fora del fiord en el sentit de la marea que baixa; #2. gagnleiði: En Baetke 19874, pàg. 180, no dóna pas entrada a aquest vocable. Els Grimm 5, col. 2204: selbst in schwed. rigta til gagns, gut richten (ein geschütz, einen bogen), dasz es trifft. wol auch in gagnleiði, gagnvegr, der kürzeste, gerade weg, dän. gjenvei, eigentlich wol den der pfeil oder speer geht, die luftlinie (vergl. î gegnum gerade aus und hindurch 3, a a. e.). També en Moebius 1866:130 sub voce gagn-leidi: n. der kürzeste Weg compendium viae fara gagnleiði Fs 180¹ fara þar er mest verðr gagnleiðit í Persia Alex 92¹³)

þarfa·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi f de necessitats

þarfa·gripur <m. -grips, -gripir>:
cosa f (o: objecte m) útil

þarfa·naut <n. -nauts, -naut>:
brau m (toro de llavor)

þarfar:
gen. sg. de → þörf “necessitat”

þarfa·vörur <f.pl -vara>:
articles necessaris, articles m.pl de primera necessitat (nauðsynjar)

þarfa·þing <n. -þings, -þing>:
objecte m de necessitat bàsica, cosa útil i necessària, objecte útil i necessari

þarfi <m. þarfa, no comptable>:
necessitat f (article necessari, cosa de primera necessitat, no sumptuària) (þörf)
og nú fer Hákon jarl á fund Haralds Gormssonar og selur honum einsköpun fyrir þetta, er hann hafði drepið Gull-Harald frænda hans, en þó var þetta hégómi einn, fyrir því að þetta var beggja þeirra ráð reyndar. En Haraldur konungur gerir það á hendur Hákoni, að hann skal skyldur til að fara til Danmerkur um sinn og bjóða út leiðangri um allan Noreg til liðs við sig, þá er hann þykist liðs þarfi vera, en fara jafnan sjálfur þá er hann sendir honum orð og hann vildi hans ráðuneyti hafa. Hann skyldi og gjalda skatta þá alla er fyrr var í frá sagt: i llavors el iarl Hákon va anar a veure en Haraldur Gormsson al qual va traspassar el dret de fixar les seves condicions per haver mort en Gull-Haraldur, el seu parent, la qual cosa era pura formalitat per tal com la mort d'en Gull-Haraldur realment havia estat acordada i decidida per tots dos. I el rei Haraldur va imposar al Hákon que, de moment, se n'anés a Dinamarca i de fer una lleva d'homes i naus per tota Noruega perquè l'ajudessin quan ell considerés que hi hagués necessitat d'ajuda i d'acudir sempre en persona quan li enviés un missatge [en aquest sentit] i volgués tenir el seu consell. També hauria de pagar-li tots aquells tributs de què s'havia parlat abans (vocabulari: #1. einsköpun: Cf. Baetke 19874, pàg. 105: ein-skapan (-skǫpun) f.   Recht, allein zu entscheiden, Selbsturteil; #2. segja í frá: En Baetke 19874, pàg. 522, no dóna pas entrada a aquest verb que reapareix diverses vegades més al llarg d'aquesta mateixa saga, p.e., en el capítol 3: Og vonu bráðara fer hann til hallar föður síns, þar sem hann drakk inni með hirð sinni, og var konungurinn undir borðum og hirðin. Síðan gengur Haraldur inn fyrir föður sinn í höllina og segir honum síðan í frá haukunum, svo sem móðir hans hafði honum ráð til kennt, og lauk svo málinu að - "nú er dauður," segir hann, "hinn hvíti haukurinn." Og er hann hafði það mælt, þá kvað hann úti annað orð, og fór þá enn á fund móður sinnar; )
♦ það er enginn þarfi þess: no n’hi ha cap necessitat

þarfindi <n.pl þarfinda>:
1. (nauðsynmenesters m.pl, necessitats bàsiques (articles necessaris, coses necessàries esp. per a la manutenció, articles de primera necessitat)
menn tóku vel við Finnboga og þótti hann vera hinn ágætasti maður og buðust honum margir til þjónustu og sitt fé honum til þarfinda og þótti honum þar harðla gott: la gent varen fer una bona acollida al Finnbogi bo i considerant que era un dels homes més excel·lents que hi havia i foren molts els qui s'hi oferiren per a fer-li servei (=treballar per a ell) i molts també els qui li oferiren llurs diners per a les seves necessitats, la qual cosa a ell li va plaure molt
síðan talaði hann fyrir þeim og sagði að Jamtur höfðu það illa gert er þeir höfðu snúist í brott frá Noregskonungum í hlýðni eða í skattgjöfum, tók þar til máls er Jamtur höfðu gengið undir ríki Hákonar konungs Aðalsteinsfóstra og verið síðan lengi undir Noregskonungum, innti og það hversu mörg þarfindi þeir máttu hafa af Noregi eða hversu mikill ómaki þeim væri að sækja til Svíakonungs það er þeir þurftu. Og kom hann svo sínum ræðum að Jamtur sjálfir buðu honum og báðu hann að þeir vildu snúast til hlýðni við Eystein konung og kölluðu það þurft sína og nauðsyn. Dró svo saman þeirra félagsskap að Jamtur gáfu land allt undir ríki Eysteins konungs. Tóku fyrst til þessa máls ríkismenn þar trúnaðareiða af öllu fólkinu. Síðan fóru þeir til Eysteins konungs og sóru honum land og hefir það haldist jafnan síðan. Vann Eysteinn konungur Jamtaland með viti en eigi með áhlaupum sem sumir hans langfeðgar: després va parlar davant ells per dir-los que els iamtalandesos havien obrat malament quan s'havien apartat del rei de Noruega en obediència i pagament de tributs. Va referir com els iamtalandesos s'havien sotmès al domini del rei Hákon Aðalsteinsfóstri i que després havien viscut molt de temps sota el domini dels reis de Noruega, també els va recordar quantes de coses de primera necessitat podrien tenir de Noruega i quin gran esforç no els costaria haver d'anar a veure el rei de Suècia per obtenir-ne el que haguessin de menester. I amb els arguments del seu discurs va fer que fossin els iamtalandesos mateixos els qui li oferiren i pregaren que volien tornar a l'obediència al rei Eysteinn. I digueren que fer-ho era per a ells una necessitat i un menester. Llur companyonia es va fer tan estreta que els iamtalandesos acabaren per posar tot llur país sota el domini del rei Eysteinn. En aquesta qüestió, de primer els poderosos d'allà varen prendre els juraments de fidelitat de tot el poble. Després es presentren davant el rei Eysteinn i li juraren fidelitat en nom de llur país i aquest jurament s'ha mantingut sempre de llavors ençà. Així fou com el rei Eysteinn va guanyar el Iàmtaland amb la intel·ligència i no pas amb atacs com havien fet alguns dels seus antecessors
2. (nytsemiprofit m (cosa útil, utilitat)
♦ gera e-ð til [gagns og] þarfinda: fer una cosa per a profit i utilitat [d'algú]
í þess hins sama várs herra Jesús Kristús nafni skal várr lǫgligr Nóregskonungr, hans þjónn, ráða boði ok banni ok útfǫrum (=herförum, útfararleiðöngrum) várum innan lands ok utan, Guði til dýrðar, sér til sœmdar {ok} oss til gangs ok þarfinda: en el nom d'aquest mateix, el nostre senyor Jesucrist, el nostre legítim rei de Noruega, el seu servent, ha de tenir a l'interior i a fora del país, la potestat de manar i de prohibir i la potestat sobre les nostres expedicions militars, a major glòria de Déu, a major honor d'ell i a profit [i utilitat] nostres
3. (nauðþurftirnecessitats f.pl (urgència de defecar o d'orinar)
♦ ganga þarfinda sinna: anar a fer les seves necessitats

þarfir:
nom. & ac. pl. de → þörf “necessitat”

þarf·laus, -laus, -laust <adj.>:
innecessari -ària
♦ að þarflausu: sense necessitat
hver æjar? hver veinar? hver á í deilum? hver kvartar? hver fær sár að þarflausu (ħinˈnām ~ חִנָּם:   lə-ˈmī   pət͡sāˈʕīm   ħinˈnām,   לְמִי, פְּצָעִים חִנָּם)? hver rauð augu?: qui gemega fent «Ai!»? Qui crida de dolor? Qui està ficat en baralles? Qui es queixa? Qui rep ferides només perquè sí? Qui té els ulls vermells?

þarf·legur, -leg, -legt <adj.>:
útil

þarf·leysi <n. -leysis, no comptable>:
cosa inútil i innecessària
Gestur svarar: "Þarfleysa er að segja það en eigi nenni eg að þegja yfir því er á þínum dögum mun fram koma. En ekki kemur mér að óvörum þótt Bolli standi yfir höfuðsvörðum Kjartans og hann vinni sér þá og höfuðbana og er þetta illt að vita um svo mikla ágætismenn": en Gestur li va respondre: “És innecessari de dir-te el que et diré però tampoc no em ve de gust de callar sobre el que s'esdevindrà en algun moment de la teva vida: No em sorprendrà pas si en Bolli acaba tenint en Kjartan estès als seus peus (=si en Bolli acaba matant en Kjartan) i que, en fer-ho, no provoqui que el matin, i ben mala cosa és saber això d'homes tan grans i tan ben considerats”

þarf·leysi <n. -leysis, no comptable>:
cosa inútil i innecessària
Þorsteinn segir: "Þarfleysi ætla eg það vera," segir hann: en Þorsteinn li va dir: “Crec que això serà quelcom d'innecessari”, va dir

þarfleysu·tal <n. -tals, -töl>:
xerrameca ociosa, paraules ocioses
Kjartan kvað áræðið flestum bila þótt allgóðir karlmenn væru. Bolli kvað það vant að sjá hverjum hugar þyrfti að frýja. En margir tóku undir að þetta væri þarfleysutal. Og er konungsmenn höfðu þessa varir orðið þá fóru þeir í brott og segja konungi þetta tal allt: en Kjartan va dir que el coratge [ocasionalment] faltava a la majoria dels qui[, altrament,] eren barons molt ferms (=coratjosos). En Bolli va dir que era difícil de veure a qui s'havia de retreure manca de valor. I molts li replicaren que això només era xerrameca vana i innecessària. I quan els homes del rei hagueren sentit això, se n'anaren i informaren el rei de tota aquesta conversa

þarf·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de poca utilitat, poc útil

þarfnast <þarfnast ~ þörfnumst | þarfnaðist ~ þörfnuðumst | þarfnaste-s>:
necessitar una cosa ~ algú, haver de menester una cosa ~ algú
◊ ...án þess að þarfnast of mikils: i no ha de menester gaire cosa
◊ ég þarfnast þín ekki!: no et necessito pas!
◊ ég þarfnast þess nauðsynlega: ho necessito urgentment
◊ ég þarfnast ykkar ekki!: no us necessito pas!

þarfur, þörf, þarft <adj.>:
útil (necessari, que s'ha de menester)
♦ gerast þarfur maður: fer-se l'útil, fer-se el necessari

þari <m. þara, þarar>:
1. (hrossaþari, reimaþarikelp m, varec palmat, fuet m de bruixa, tali m (alga Laminaria digitata)
2. (japansþarikombu m,f (alga Laminaria japonica)
3. (miðjarðarhafsþarifulla f de col (alga Laminaria rodriguezii)

þar·koma <f. -komu, no comptable>:
arribada f [allà], vinguda f
en er Þorgils kom í Vestri-byggð tók við honum sá maður er Bjálfi hét. Hann kvaðst mikla þökk kunna hans þarkomu "skal eg taka saman fé þitt því að þú ert frægur maður og muntu mér að liði verða því að eg er í nauðum staddur. Hér liggja fyrir eyjar þær er ránsmenninir eru í og ætlar höfðingi þeirra hingað og taka á burt dóttur mína. Vil eg að þú sért hér til trausts og varnar": quan en Þorgils va arribar a l'establiment de ponent, l'hi va rebre un home que nomia Bjálfi. Ell li va dir que li estava molt agraït perquè hi hagués anat “jo reuniré la paga [que et devem per la mort de l'ós polar] car ets un home cèlebre i m'ajudaràs perquè em trobo en una situació de destret. Aquí davant hi ha les illes que habiten els bandits i llur capità planeja venir aquí i endur-se'n ma filla. Vull que siguis aquí per ajudar-me i protegir-me”
þeir kunna enga þökk þarkomu Bjarnar en þeir fóru svo með sögunni sem Þórður hafði mælt: els homes no mostraren gens d'agraïment per l'arribada d'en Björn i li contaren la història tal i com en Þórður els ho havia dit

þar·lendur, -lend, -lent <adj.>:
d'aquest país [en qüestió]
þarlend stjórnvöld hafa gagnrýnt kosningarnar: les autoritats d'aquest país han criticat les eleccions

þar·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
d'aquest país [en qüestió]
Sveinn konungur hafði ný lög í land um marga hluti og var það eftir því sett sem lög voru í Danmörk en sum miklu frekari. Engi maður skyldi af landi fara nema með konungs leyfi en ef færi þá féllu undir konung eignir þess. En hver er mann vægi skyldi hafa vegið landi og lausum eyri. Ef maður varð í útlegð og tæmdist honum arfur þá eignaðist konungur arf þann. Að jólum skyldi hver búandi fá konungi mæli malts af arni hverjum og lær af oxa þrevetrum, það var kallað vinartoddi, og spann smjörs og húsfreyja hver rykkjartó, það var lín órennt, svo mikið að spennt fengi um mesta fingri og lengsta. Bændur voru skyldir að gera hús þau öll er konungur vildi hafa á bústöðum sínum. Sjö menn skyldu gera einn liðfæran og gera fyrir hvern er fimm (= fimmtán ?) vetra gamall væri og þar eftir hömlur eiga. Hver maður er á haf reri skyldi gjalda konungi landvörðu hvaðan sem hann reri, en það eru fimm fiskar. Skip hvert er færi af landi á brott skyldi halda konungi rúm um þvert skip. Maður hver er til Íslands færi skyldi gjalda landaura, þarlenskur og útlenskur. Það fylgdi og þessu að þá skyldu danskir menn hafa svo mikinn metnað í Noregi að eins þeirra vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna vitnum: el rei Sveinn havia promulgat noves lleis al país sobre moltes de coses i el tenor d'aquestes lleis seguia el tenor de les lleis que hi havia a Dinamarca, encara que algunes d'aquestes noves lleis [per a Noruega] eren molt més dures: ningú no podia sortir del regne sense el permís del rei i si, malgrat tot, algú se n'anava a l'estranger, els seus béns es confiscaven a favor de la corona. I qualsevol que matés algú, perdria terres i cabal. Si un home havia estat condemnat al bandejament i li queia una herència, el rei s'apropiava d'aquesta herència. Pels iól cada bóndi havia de lliurar al rei una mesura de malt per cada llar o fogar, així com una cuixa d'un bou de tres anys, la qual cosa era anomenada vinartoddi o contribució de pastura, i [a més a més] un spann (barril) de mantega i cada mestressa de casa [havia de lliurar-li] un (troca, madeixa de lli cruu), que és lli cruu, tan grossa que es pogués amidar entre el dit polze i el dit llarg (=que fes un pam de gruixada). Els bændur estaven obligats a fer tots els edificis que el rei volgués tenir als seus masos (?). Set homes -i per tal s'hi comptava tothom que ja tingués cinc (quinze?) anys- havien de fer (=designar-ne un d'entre ells) un home apte per a formar part d'una tripulació, el qual després d'això ocuparia el seu lloc als bancs de remers (?). Qualsevol que sortís a pescar a la mar, havia de pagar al rei la landvarða (contribució sobre la pesca) de la pesquera on hagués anat, això és, cinc peixos. Qualsevol vaixell que salpés del país havia de tenir disponible un espai de través (?) a bord per al rei. Qualsevol persona, nadiua o estrangera, que volgués viatjar a Islàndia, havia de pagar [al rei] landaurar o contribució portuària. A tot això s'hi afegia encara que els danesos tindrien a Noruega una consideració tan alta que el testimoni d'un d'ells superaria el de deu noruecs (Vulgueu comparar aquest fragment de la Heimskringla amb els apartats 28 i 29 de l'Ágrip: 28. Var þá í fyrstu svá mikit danskra manna metorð, at eins þeira vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna. Engi skyldi ná af landi at fara nema með konungs leyfi, en ef fœri þá felli undir konung eignir þess. En hverr, er mann vægi, skyldi hafa fyr vegit landi ok lausum eyri. Ef maðr varð í útlegð ok tœmðisk honum arfr, þá eignaðisk konungr arf þann. 29. At jólum skyldi hverr búandi konungi fá af arni hverjum mæli malts ok lær af oxa þrévetrum, þat var kallat vinar toddi, ok spann smjǫrs, ok húsfreyja hver rýgjartó, þat var lín øregnt svá mikit, at spent fengi umb mesta fingri ok lengsta. Búendr [váru] skyldir ok at gera hús þau ǫll, er konungr vildi hafa á bústǫðum sínum. Sjau menn skyldu gera einn liðfœran ok gera fyrir hvern, er .v. vetra gamall væri, ok þar eptir hǫmlur eiga. Hverr maðr, er á haf røri, skyldi gjalda konungi landvǫrðu, hvaðan sem hann røri, en þat eru fim fiskar. Skip hvert, er fœri af landi braut, skyldi konungr hlaða rúm yfir þvert skip. Maðr hverr, er til Íslands fœri, skyldi gjalda landaura hérlenzkr ok útlenzkr, ok helzk sjá hlýðskyldi til þess, er Sigurðr konungr Jórsalafari gaf af ok brœðr hans flestar þessar ánauðir)

þarma- <en compostos>:
<MEDenter[o]-
♦ maga- og þarma-: gastro-intestinal, gastro-entèric

þarma·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:
<MEDenterorràgia f, èntero-hemorràgia f, hemorràgia f intestinal

þarma·bólga <f. -bólgu, -bólgur. Gen. pl.: -bólga>:
1. (garnabólgaenteritis f (inflamació dels budells, esp. del budell prim)
♦ → salmónelluþarmabólga “enteritis per salmonel·les”
2. (garna- og ristilbólgaenterocolitis f (inflamació dels budells prims i amples)

þarma·eitrun <f. -eitrunar, no comptable>:
<MEDenterotoxicosi f

þarma·flóra <f. -flóru, no comptable>:
<MEDflora f intestinal

þarma·íferð <f. -íferðar, -íferðir>:
<MEDenteroinvasió f

þarma·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
<MEDenteropatia f

þarma·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
<MEDagent m intestinal
♦ sýkingareyðandi þarmalyf: agent antiinfecciós intestinal

þarma·safi <m. -safa, no comptable>:
<MEDsuc m intestinal

þarma·slím <n. -slíms, no comptable>:
<MEDmoc (o: mucus) m intestinal

þarma·slímhimna <f. -slímhimnu, -slímhimnur. Gen. pl.: -slímhimna>:
<MEDmembrana f mucosa intestinal

þarma·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:
<MEDmucosa f intestinal

þarma·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
<MEDenteroscòpia f (garnaspeglun)

þarma·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
<MEDfunció f intestinal
♦ maga- og þarmastarfsemi: funció gastro-intestinal

þarma·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
<MEDinfecció f intestinal

þarma·teppa <f. -teppu, -teppur. Gen. pl.: -teppa o: -teppna>:
<MEDobstrucció f intestinal

þarma·þrenging <f. -þrengingar, no comptable>:
<MEDenterostenosi f

þarmur <m. þarms, þarmar>:
budell m

þar·na <adv. loc.>:
allà
◊ og tekur hann til orða Þormóður er síðast sló á teignum: "Menn fara þarna," kvað hann: en Þormóður, que era el darrer dels qui segaven a la trinxa de prada, va dir: "allà hi ha homes caminant"
♦ þarna yfir frá: allà davant (a l'altra banda)
♦ þarna úti: allà fora
♦ þessi þarna: aquell [d'allà]
♦ þarna ertu lifandi kominn!: <LOC FIGpastat a tu, igual igual que tu (amb to de retret)

þar·næstur, -næst, -næst <adj.>:
subsegüent, el qui ve no l'altre
engin námskeið í næstu og þarnæstu viku: no hi haurà classe ni la propera setmana ni l'altra
hann er þarnæstur í röðinni: li toca després del següent, ve després del següent

þar·vera <f. -veru, no comptable>:
estada f, estatge m, sojorn m

þar·vist <f. -vistar, no comptable>:
estada f, estatge m, sojorn m
Þjóstólfur reið til þess er hann kom til Varmalækjar. Hann hafði þar góðar viðtökur af Hallgerði en eigi illar af Glúmi. Hann sagði Hallgerði að faðir hennar hefði hann á braut rekið og bað hana ásjá. Hún svaraði honum því að hún kveðst honum engu mega heita um þarvist hans fyrr en hún fyndi Glúm: en Þjóstólfur va cavalcar fins a arribar a Varmalækur. Aquí fou ben rebut per la Hallgerður i no gens malament pel Glúmur. Va contar a la Hallgerður que son pare d'ella l'havia engegat i li va demanar que l'ajudés. Ella li va respondre de tal manera que li va dir que no podia prometre-li res pel que fa al seu estatge allà abans que no n'hagués parlat amb en Glúmur
48. En mart var ok annat gott í ferð hans. Sigr vann hann á nekkverum (=nǫkkurum) borgum heiðnum, ok hét til tǫku einnar þeirar at fella af kjǫtǫ́tu á þváttdegi í Nóregi. Til Miklagarðs for hann ok hlaut þar mikla tign af viðrtǫku keisarans ok stórar gjafir, ok lét þar eptir til minna þarvistar sinnar skip sín, ok tók af skipi sínu einu hǫfuð mikil ok fjárverð ok setti á Petrskirkju. En heim í Nóreg sœkir hann um Ungeraland ok Saxland ok Danmǫrk, eptir þrjá vetr, er hann fór ór landi, ok fagnaði allr lýðr kvámu hans. Þá var hann tvítugr, er hann kom aptr í land ór þessi ferð; ok var orðinn inn tíðasti. Vetri var Eysteinn ellri þeira brœðra, en Óláfr þá tólf vetra gamall. Eru enn margir hǫ́staðir skrýddir af þeim gørsimum, er þá flutti Sigurðr konungr í land: 48. I moltes d'altres coses bones hi hagué en aquest viatge. Va obtenir victòries sobre algunes viles paganes, i, en la presa d'una d'elles va fer la promesa que suprimiria menjar carn en dissabte a Noruega [si prenia la ciutat]. Va anar a Constantinoble on hi va rebre gran distinció en la rebuda que li va fer l'emperador, i grans regals, i va deixar-hi les seves naus en recordança del seu sojorn a la ciutat. I va agafar del seu vaixell un gran i valuós cap i el va dipositar a l'església de sant Pere. I va cercar el camí de tornada a Noruega per Hongria, Saxònia (=el Sacre Imperi) i Dinamarca, tres anys després d'haver abandonat el país, i tot el poble es va alegrar de la seva tornada. Tenia vint anys en tornar a Noruega del seu viatge i havia assolit una gran celebritat. L'Eysteinn, el més vell dels germans, guanyava d'un any en Sigurðr, i l'Olau tenia en aquells moments dotze anys. Encara hi ha moltes de grans esglésies adornades amb els objectes preciosos que el rei Sigurðr va portar al país

þau¹:
nom. & ac. pl. n. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”

þau²:
nom. & ac. pl. n. de → hann, hún, það “ell -a”

þauf <n. þaufs, no comptable>:
treball carregós, penós

þaul <f. þaular, þaular>:
variant de þauli ‘empantanegament; destret, mal tràngol’
♦ mæla sig í þaular: <LOC FIGficar-se en un mal tràngol pel que un diu
konungr mælti: "Svá lízt mér á þik, Gestr, at mínir menn muni hafa mælt sik í þaular um þetta mál meir en þú, en þó mun þat nú skjótt reynt verða": el rei li va dir: “Pel teu aspecte, Gestur, em va l'efecte que els meus homes s'han posat, amb llurs paraules, en un destret més aviat que no pas tu i aviat ho verificarem” (vocabulari: #1. lítask: Cf. Baetke 19874, pàg. 387: svá lízk mér á þik, at du siehst mir so aus; #2. þaul: Cf. Baetke 19874, pàg. 767: mæla sik í þaula(r) sich durch seine Worte in die Klemme bringen, sich festreden)

þauli <m. þaula, þaular>:
♦ spyrja e-n í þaula [um e-ð]: interrogar algú en detall, a fons [sobre una cosa]
og er hann var farinn út þaðan, tóku fræðimenn og farísear að ganga hart að honum og spyrja hann í þaula (ἀποστοματίζειν:   ἤρξαντο οἱ γραμματεῖς καὶ οἱ Φαρισαῖοι δεινῶς ἐνέχειν καὶ ἀποστοματίζειν αὐτὸν περὶ πλειόνων) um margt og sitja um að veiða eitthvað af vörum hans: i quan va sortir d'allà, els escribes i els fariseus començaren d'atabuixar-lo durament i d'interrogar-lo a fons sobre moltes de qüestions, i li posaven insídies per caçar alguna cosa que sortís dels seus llavis

þaul·hugsaður, -hugsuð, -hugsað <adj.>:
planificat -ada (o: meditat -ada; o: repensat -ada) en detall, a fons

þaul·kanna <-kanna ~ -könnum | -kannaði ~ -könnuðum | -kannaðe-ð>:
examinar una cosa en detall, amb atenció, a fons

þaul·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
que coneix molt bé una cosa
♦ hann er þaulkunnugur þar: hi coneix el terreny pam a pam
♦ vera þaulkunnugur e-u: conèixer pam a pam una cosa
hann svaraði: „Já, þar hef ég oft verið og er reyndur og þaulkunnugur (ἐμπειρεῖν καὶ ἐπίστασθαι:   πολλάκις ἐγὼ ἐγενόμην ἐκεῖ καὶ ἐμπειρῶ καὶ ἐπίσταμαι τὰς ὁδοὺς πάσας) öllum leiðum. Ég hef margoft ferðast til Medíu og gist þar hjá Gabael bróður okkar sem býr í Rages í Medíu. Frá Ekbatana til Rages eru fullar tvær dagleiðir en Rages er uppi á fjalli en Ekbatana á miðri sléttu“: li contestà: «Sí, hi he estat sovint i conec pam a pam tots els camins. He viatjat moltes de vegades a la Mèdia i he posat a casa del nostre germà Gabael, que viu a Ragues de la Mèdia. Hi ha dos dies comptats de camí, d'Ecbatana a Ragues: I Ragues està a la muntanya, però Ecbatana, al mig de la plana»

þaul·lesa <-les ~ -lesum | -las ~ -lásum | -lesiðe-ð>:
llegir una cosa en detall, amb atenció, a fons

þaul·lesinn, -lesin, -lesið <adj.>:
1. (textimolt llegit -ida (text)
2. (maðurque ha llegit molt (persona)

þaul·lærður, -lærð, -lært <adj.>:
après -esa de cor

þaul·reyndur, -reynd, -reynt <adj.>:
amb una gran experiència, expert -a

þaul·skipulagður, -skipulögð, -skipulagt <adj.>:
organitzat -ada fins a l’últim detall

þaul·spyrja <-spyr ~ -spyrjum | -spurði ~ -spurðum | -spurte-n>:
interrogar algú en detall, a fons

þaul·sætinn, -sætin, -sætið <adj.>:
1. <GENsedentari -ària, que seu o roman constantment i molt de temps al mateix indret davant una cosa (p.e., davant el televisor o l'ordinador)
girnist þú nú að vita, hvers barn þú sért, þá máttu nokkuð ráða það af högum þínum. Hafir þú lyst á þráttan og ófriði, þá er Jesús horfinn úr hjarti þér, en Satan hefur þá á meðan tekið við stjórninni þar inni: og er það illur gestur, hann er þaulsætinn, þar sem hann fær rúm og yfirhönd, og illa eirir hann því, ef lengi eru afrækt ráð hans, svo ekki sé eitthvað haft fyrir stafni (Píslarhugvekjur, p. 258): si desitges saber de qui ets fill, ho pots endevinar una mica per la vida que fas. Si tens ganes de bregues i baralles, Jesús ha desaparegut del teu cor i en Satanàs, mentrestant, n'ha pres el governall, i és un mal hoste: s'hi hostatja bé i ja no se'n va d'allà on aconsegueix plaça i prevalença, i li desagrada que els seus consells siguin negligits molt de temps, per no parlar que s'hi faci alguna cosa
2. (iðinnfener -a (aplicat, diligent, que seu tot lo dia fent una cosa de profit)
3. (þrár, sem gefur ekki eftirtenaç (persistent en una cosa)

þaul·vanur, -vön, -vant <adj.>:
que té la mà trencada en una cosa
♦ vera þaulvanur e-u: tenir la mà trencada en una cosa

< þaular·vogur <m. -vogs, -vogar>:
cala o badia estreta i amb seques o en la qual els vaixells poden quedar encallats durant la marea baixa
þá svarar Hávarðr jarlsson: „Skjótt mun ek birta minn vilja: Gǫngum út á [pàg. 130] skip. Rekum af oss tjǫldin ok róum út ór þessum þaularvági. Reisum viðu ok siglum norðr undan. Berjumst eigi hér við Magnús konung, ok við ofrefli liðs; þvíat þetta landsfólk er oss verra fyrir at hitta, ef vér látum skip vár, en hit versta heiðit fólk; þvíat hér á engi várr lífs ván, ef hann kemr á vald Heklunga eða Víkverja“: aleshores en Hávarðr, el fill del iarl, li va dir: “Ara mateix us revelaré la meva opinió. Sortim d'aquí i tornem als nostres vaixells: desmuntem els tendals i sortim al rem d'aquesta cala estreta (=Salteyjarsund) i poc profunda [i quan ho hàgim fet,] aixequem el mast i fugim d'aquí a la vela cap al nord. No lluitem aquí contra el rei Magnús i la seva superioritat de forces, car, si [en un moment donat] abandonem les nostres naus, la gent d'aquesta terra ens serà pitjor de trobar que els pitjors pagans (=...ens resultarà pitjor topar-nos amb la gent d'aquí que no pas amb els pitjors pagans) perquè aquí cap de nosaltres no ha de tenir esperança de salvar la vida si cau en mans dels Heklungar o dels habitants de Vík”

þaul·æfður, -æfð, -æft <adj.>:
experimentat -ada

< þausn <f. þausnar, þausnir>:
(rósturesvalot m
... ok svá varð [XIX. 7.] -þvíat þá varð úvirð tiginna manna sveitin- eptir margar þausnir ok þrætur at þá hvarf tignin consulatus í nýja ætt ok var gefin Maríó. Sá hǫfðingi lýðsins ér hét Títus Manlíus Mancínus var þar. Hann spurði lýðrinn hvárr consul berjaz skyldi við Iugurtham konung, en allr lýðrinn svaraði: „Maríus, Maríus.“ En litlu áðr hafði sá til orrustu ætlaðr verit af hǫfðingjum er hét Paulus Decíus ok var þat ósynju — ita, perculsa nobilitate, post multas tempestates nouo homini consulatus mandatur. Et postea populus a tribuno plebis Tito Manlio Mancino rogatus, quem uellet cum Iugurthâ bellum gerere, frequens Marium iussit. Sed senatus paulo ante Metello Numidiam prouinciam decreuerat, ea res frustra fuit... i així s'esdevingué (per tal com el partit dels nobles havia perdut la seva bona consideració) després de molts d'esvalots i disputes que la dignitat del consolat va passar a una nova família i fou donada al Màrius. El cabdill del poble (=tribú de la plebs) que es deia Titus Manli Mancí era allà. Ell va preguntar a la plebs quin dels dos cònsols havia de lluitar contra el rei Jugurta i tota la plebs li va respondre: “En Màrius, en Màrius!”. Però poc abans els cabdills (=els senadors) havien designat per a la batalla [contra en Jugurta] un que es deia Paulus Decius i [aquest nomenament] fou debades (va quedar sense efecte)

þaut:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þjóta “xiular; udolar; bramar”

þá <f. þár (o: þáar), no comptable>:
(þíð jörð) sòl desgelat (sòl ja lliure de neu i gel)

þá¹:
ac. sg. f. & ac. pl. m. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”

þá²:
ac. pl. m. de → hann, hún, það “ell -a”

þá:
1. llavors, aleshores
♦ enn þá: encara
♦ ekki enn þá: encara no
♦ enn þá betri: encara millor
♦ allt er þá þrennt er: <LOC FIGal tercer cop no falla, a la tercera vegada te'n sortiràs
♦ hvað þá...: per no parlar de...
♦ hvað þá heldur: per no parlar de...
♦ hvernig þá: per què? com així? (Mall.
♦ svei mér þá!: oi tant [que sí]
♦ þá á meðan: en l'entretant, mentrestant
♦ þá og þegar: en qualsevol moment
♦ því þá það?: i això perquè? i perquè això?
2. Quan þá introdueix una oració principal que segueix a la subordinada, no es tradueix. Exemples:
þá er sagt þá er kemur að dymbildögum, þá sækja menn þangað fjölmennt tíðir skírdagsmyrgin (SS I, cap. 18, pàg. 24): diuen que quan arribà setmana santa, una nombrosa gernació hi assistí als oficis divins el matí de dijous sant
nú græðir Þórir svo mikið að hann kaupir sér land er að Vatni heitir upp frá Norðurtungu. Og fá vetur hafði hann búið áður hann gerðist svo mikill auðmaður að hann átti undir vel hverjum manni stórfé. En þó að honum græddist fé mikið þá héldust þó óvinsældir hans því að varla var til óþokkasælli maður en Hænsna-Þórir var: en Þórir llavors va fer tants de cabals que es va comprar les terres que es diuen að Vatni, ço és, Vora el llac part damunt Norðurtunga. I del cap de pocs anys d'estar-hi, ja s'havia fet un home tan ric que havia deixat en préstec grans quantitats de diners a gairebé tothom. Però, encara que guanyava grans quantitats de diners,     persistia la seva manca de popularitat perquè a penes hi havia home més odiós que en Þórir el de l'Aviram (= perquè no hi havia ningú que fos més odiós que en Þórir el de l'Aviram)
en þá er hann var tólf vetra gamall, þá gerðisk svá til, at um dag nekkvern á torgi, þá kenndi hann í hendi manni øxi þá, er Þórolfr hafði haft, ok leitaði eptir atburðum, hvé honum hefði sú øx komit, ok varð af hins andsvǫrum sannfróðr, at þat var bæði øx fóstra hans ok svá bani, ok tók øxina ór hendi honum ok drap þann, er þangat hafði, ok hefndi svá fóstra síns. En þar var mannhelgr mikil ok miklar viðlǫgur við mannsaftak, ok fekk hann þat til ráðs, at hann hljóp á hald dróttningarinnar, ok með bœn hennar ok af því, at hvatligt þótti vera verkit manni tólf vetra gǫmlum at vinna, ok af því, at sannlig þótti hefndin vera, þá þá hann miskunn af konunginum, ok tók síðan at vaxa vitorð of hann ok svá metorð ok alt yfirlæti. En síðan er á leið á stundina, þá var honum fengit lið ok skipastóll, ok fór hann bæði á Eistlǫnd ok ǫnnur lǫnd ok herjaði, ok aukuðu flokk hans brátt Norðmenn ok Gautar ok Danir, ok vann nú stórvirki ok aflaði sér með því frægðar ok góðs orðlags: quan tenia dotze anys, es va esdevenir que un dia, a una plaça, hi va reconèixer a la mà d'un home la destral que havia pertangut al Þórólfr i va preguntar per les circumstàncies per les quals la destral havia arribat a ell i per les respostes de l'altre va saber del cert que la destral realment era la del seu fóstrfaðir i que l'altre era el seu homicida, i va agafar la destral de la mà d'aquell home i el va matar i així va venjar el seu fóstrfaðir. Ara bé, en aquell indret hi regia una estricta inviolabilitat de les persones i s'imposaven dures penes per l'homicidi d'un home. L'Olau va decidir córrer a cercar la protecció de la reina i pels precs d'ella i per tal com es va considerar baronívol per a un vailet de dotze anys fer tal proesa, i per tal com l'acte de venjança es va considerar legitimat, va rebre gràcia de les mans del rei. De llavors ençà va començar a ésser més i més conegut i també va acréixer-se la seva reputació i tota la consideració de què gaudia. Del cap d'un temps, li donaren una host i una flota i amb ells anà a Estònia i a d'altres països i els va saquejar, i noruecs, gautes i danesos augmentaren ràpidament la seva host. I llavors va dur a terme grans proeses amb les quals va guanyar-se fama i bon renom
Si l'oració principal precedeix la subordinada, es pot trobar un þá catafòric que tampoc no es tradueix. Exemple:
þá stóð konungr upp ok gekk út með þeim Birni. Þá tók kann sverð búit ok gaf Birni: „Þetta sverð gaf mér Rǫgnvaldr jarl. Til hans skulu þér fara ok bera honum þau mín orð, at hann leggi ráð ok styrk til með yðr, at þér komið fram eyrendinu. Þykki mér þá vel sýslat ef þú heyrir orð Svíakonungs, ok segi hann annattveggja nei eðr já. En fingrgull þetta fær þú [Rǫgnvaldi] jarli, þvíat þessa jarteign mun hann kenna“: el rei es va aixecar i va sortir amb en Bjǫrn i els seus homes. Llavors va agafar una espasa [bellament] adornada i la va donar al Bjǫrn. [El rei li va dir:] “El iarl Rǫgnvaldr em va donar aquesta espasa. Aneu a veure'l i porteu-li aquest missatge de part meva: que us doni consells i ajut perquè pugueu dur a terme la vostra missió. Consideraré que l'heu duta a terme satisfactòriament si escolteu les paraules del rei de Suècia, tant si hi diu que sí com si hi diu que no. Pel que fa a aquest anell d'or, doneu-lo al iarl, car reconeixerà per aquest senyal que realment sóc jo qui us hi envia”

< þá [er] <conj. temp.>:
quan
þá er ég var barn að aldri: quan era nen
og þá er voraði átti Hrútur för í Vestfjörðu að heimta fyrir varning sinn. En áður hann færi heiman talaði Unnur við hann: "Hvort ætlar þú aftur að koma áður menn ríða til þings?": i quan va arribar la primavera, en Hrútur va emprendre un viatge als fiords de ponent per a reclamar els diners de la seva mercaderia. Però abans de partir, l'Unnur va parlar amb ell i li va dir: “Tens la intenció de tornar abans que la gent no se'n vagin al þing?”
"Sit þú," segir hún, "og skalt þú jafnan þessu sæti halda þá er þú ert í boði mínu": No t'aixequis”, li va dir ella, “que aquest serà sempre el teu seient quan siguis hoste meu”
Blund-Ketill svarar: "Við kennist eg mann þenna að þinni frásögn að því að eg var með föður hans þá eg var barn og hefi eg eigi nýtara dreng fundið en hans föður og er það illa að hans kosti er þröngt. Og það mundi faðir hans ætla að eg mundi nokkuð líta á hans mál ef hann þyrfti þess við. Og nú á morgun snemma skaltu ríða út í Höfn og bjóða honum hingað með svo marga menn sem hann vill. En ef hann vill annað heldur þá skal flytja hann hvert er hann vill, suður eða norður, og skal eg leggja á allan hug sem eg hefi föng á honum við að hjálpa": en Blund-Ketill li va respondre: “Pel que contes, reconec aquest home perquè vaig viure a ca son pare quan era nen i mai no he trobat millor drengur -home honrat i generós- que son pare i és mala cosa que la seva situació sigui estreta (difícil). Son pare esperaria que jo miri una mica per la seva causa si ell ho hagués de menester, així que demà de bon matí partiràs cap a Höfn i el convidaràs a venir aquí amb tants d'homes com vulgui. Però si s'estima més una altra cosa, porteu-lo allà on vulgui, sigui al sud o bé al nord, i jo faré tot el que estigui en les meves mans per a ajudar-lo”
ferr nú til Árna þá konungr er þar at veizlu ok býðr honum til sín (Magnúss saga góða ok Haralds Harðráða, cap. 39, pàg. 352): l’Úlfr va anar a ca l'Árni quan el rei hi era a un banquet i el va convidar a un banquet a ca seva

þá <þáar | þáaði | þáað. Verb impersonal amb subjecte lògic hann o: það>:
fondre's (el gel, la neu, amb l'arribada de la primavera) (þána; hlána; þiðna)
♦ hann þáar: la neu i el gel s'estan fonent

< þá:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þáð:
supí de → þiggja “rebre; acceptar” (þegið)

þáði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þáðum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þá·fortíð <f. -fortíðar, pl. no hab.>:
<GRAM[pretèrit] plusquamperfet m

þá·framtíð <f. -framtíðar, pl. no hab.>:
<GRAMfutur perfet

þága <f. þágu, no comptable>:
interès m, profit m, benefici m
♦ í mína þágu: pel meu bé, en interès meu
♦ í þágu heimsins: en benefici del món, pel bé del món, en interès del món, en pro del món
♦ í þágu samfélagsins: pel bé de la societat
♦ vinna í þágu e-s: treballar pel bé de..., treballar en pro de...
♦ mín er þágan: és pel meu bé
♦ gera e-ð í þágu e-s: fer una cosa pel bé d'algú

< þágum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þ. á m. <abrev.>:
(abrev. de þar á meðalentre d’altres [coses]

þá·framtíð <f. -framtíðar, -framtíðir>:
<GRAMfutur compost, futur anterior

þá·gildandi, -gildandi, -gildandi <adj.>:
que aleshores era vigent ~ eren vigents

þágu·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAMdatiu m
♦ í þágufalli: en datiu

þágufalls·andlag <n. -andlags, -andlög>:
<GRAMobjecte directe lògic en datiu. El concepte fa referència a l'objecte en datiu regit per certs verbs quan per lògica hom esperaria un objecte en acusatiu. Exemple: læsa hurðinni tancar en clau la porta

þágufalls·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<GRAMdativitis f, ús del datiu per comptes d'un altre cas, esp. l'acusatiu. Es troba sobretot en la substitució de l'acusatiu pel datiu en els subjectes lògics en acusatiu de certs verbs impersonals. Exemple: mér dreymdi per mig dreymdi

þá·legur, -leg, -legt <adj.>:
<GRAMimperfet -a
♦ þáleg tíð: [pretèrit] imperfet m (núliðin tíð ‘pretèrit perfet’)

þá·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:
<GRAMplusquamperfet -a
♦ þáliðin tíð: [pretèrit] plusquamperfet m

þá·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:
que aleshores encara vivia ~ vivien, que llavors encara era viu ~ eren vius

þána <þánar | þánaði | þánað. Verb impersonal amb subjecte lògic hann o: það>:
fondre's (el gel, la neu, amb l'arribada de la primavera) (hlána; þiðna)
♦ hann þánar: la neu i el gel s'estan fonent

þá·skildagatíð <f. -skildagatíðar, pl. no hab.>:
<GRAMcondicional compost, condicional m de pretèrit, condicional m [de passat]
♦ ‘hann mundi hafa flogið’ er þáskildagatíð: ‘hauria volat’ és un condicional compost
♦ tala í þáskildagatíð: parlar en condicional compost

< þást:
2ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þá·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
<GRAMpretèrit m
♦ → atburðaþátíð “pretèrit indefinit”
♦ → lýsingarþátíð “pretèrit imperfet”
♦ einföld þátíð: pretèrit simple
♦ samsett þátíð: pretèrit compost
♦ þátíð framsöguháttar: pretèrit d'indicatiu
♦ þátíð viðtengingarháttar: pretèrit de subjuntiu

þátta <þátta ~ þáttum | þáttaði ~ þáttuðum | þáttaðe-ð>:
<MATfactoritzar una cosa

þátta·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
realització f de programa

þátta·greining¹ <f. -greiningar, -greiningar>:
anàli f factorial

þátta·greining² <f. -greiningar, -greiningar>:
variant de þáttgreining ‘<FÍS> anàlisi qualitatiu’

þátta·röð <f. -raðar, -raðir>:
sèrie f (serial)

þátta·skil <n.pl -skila>:
punt m d'inflexió
♦ marka þáttaskil [í e-u]: marcar un punt d'inflexió [en una cosa] (en la vida d'algú, en la història, en la cultura etc.)
þetta markar þáttaskil í kvikmyndasögunni: això és un tombant en la història del cinema
♦ þáttaskil verða [í e-u]: es produeix un tomb [en una cosa]
hinn 10. maí 1940 urðu þáttaskil í sögu Íslands, þegar breskur her steig á land í Reykjavíkurhöfn og hernam Ísland: el 10 de maig del 1940 es va produir un tomb en la història d'Islàndia quan l'exèrcit britànic va desembarcar al port de Reykjavík i va ocupar Islàndia

þátta·stjórnandi <m. -stjórnanda, -stjórnendur>:
1. (í sjónvarpipresentador m, presentadora f (de televisió)
2. (í útvarpilocutor m, locutora f (de ràdio)

þáttasölu·sjónvarp <n. -sjónvarps, no comptable>:
televisió [amb sistema] pay per view

þátta·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<BIOLhibridació f (kynblöndun)
♦ hreyfifræði þáttatengingar: cinètica f d'hibridació
♦ þáttatenging með rRNA-sértækum DNA-þreifurum: hibridació amb sondes d'ADN específiques d'ARNr

þátt·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
factorial

þátt·greining <f. -greiningar, no comptable>:
<FÍSanàlisi qualitativa

þátt·taka <f. -töku, no comptable>:
participació f
♦ tilkynna þátttöku sína: anunciar la seva participació

þátt·takandi <m. -takanda, -takendur>:
participant m & f
♦ verða þátttakandi í e-u: ésser participant en una cosa

þátttöku·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:
observació f participant

þátttöku·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
taxa f de participació

þátttöku·land <n. -lands, -lönd>:
país m participant

þátttöku·lýðræði <n. -lýðræðis, no comptable>:
democràcia participativa

þátttöku·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:
república participativa

þátttöku·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
recerca f sobre la participació

þátttöku·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat m participant

þátttöku·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
nació f participant

þáttu:
ac. pl. arcaic de → þáttur “cordó de corda; secció; episodi; tat etc.”

þáttun <f. þáttunar, no comptable>:
<MATfactorització f

þáttunar·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
<MAT & GRAMarbre sintàctic, diagrama sintàctic 

þáttur <m. þáttar, þættir. Ac. pl.: þætti o: <þáttu>:
1. (sjónvarpsþáttur, útvarpsþátturprograma m (de televisió o ràdio)
í vetur er þátturinn “Íslenskt mál” á dagskrá Ríkisútvarpsins, rás 1, á laugardögum kl. 15:45: a l’hivern, el programa “Llengua Islandesa” s’emet pel primer canal del Ríkisútvarp tots els divendres a les 15:45
vonandi horfir mamma ekki á þáttinn: espero que ma mare no estigui mirant aquest programa
♦ → bókmenntaþáttur “programa de literatura”
♦ → fjarkaupaþáttur “[programa de] telebotiga”
♦ → framhaldsþáttur “serial, fulletó”
♦ → skemmtiþáttur “programa d'entreteniment”
2. (hlutdeild, þátttakapart f (participació)
maðurinn hefur viðurkennt þátt sinn í málinu: l’home ha reconegut la seva participació en l'afer
♦ eiga þátt í e-u: prendre part [activa] (o: tenir participació) en una cosa, ésser partícep en una cosa
♦ eiga mikinn þátt í e-u: jugar un paper molt important en una cosa, tenir una part molt activa en una cosa
♦ ég átti þátt í því: hi vaig tenir part
♦ taka þátt í e-u: participar en una cosa, prendre part en una cosa
♦ þeir tóku þátt í: hi van participar, hi van prendre part
♦ taka þátt í kostnaðinum: fer-se càrrec d’una part de les despeses
3. (efnisþáttur, hluti af heildcomponent m (element, constituent, part d'un tot)
♦ snar þáttur af e-u: un component important de
♦ → námsþáttur “tema m [d'assignatura o matèria lectiva]”
♦ → kynþáttur “tribu f; raça f
4. (hvert sem er af öllum þeim skilyrðum, sem atvik sprettur af & MATfactor m (element, circumstància o component que influeixen per a produir un resultat & MAT)
♦ efnahagslegur þáttur: factor econòmic
♦ félagslegur og hagrænn þáttur: factor socioeconòmic
♦ mælanlegur þáttur: factor quantificable
♦ → áhættuþáttur “factor de risc”
♦ → hjálparþáttur “cofactor”
5. (kafli í verki & í sjónvarpsþáttaröðepisodi m (part o capîtol de relat & de sèrie televisiva)
af þessu fékk Hrútur gott orð. Síðan fóru þeir vestur heim og er nú lokið þætti þeirra Marðar: aquest fet va fer en Hrútur mereixedor de les lloances de la gent. Després se n'anaren a casa, a ponent, i aquí acaba l'episodi d'en Mörður i en Hrútur
í síðasta þættinum af Bráðavaktinnial darrer episodi de la sèrie Urgències
6. (þráður í bandicordó m (cordell constitutiu de corda)
kaðallinn er undinn úr þremur þáttum: el cap (o: calabrot) està fet amb tres cordons
Eiríkr hét maðr. Hann var Árnason. Hann var veiðimaðr mikill. Hann fór í skor þá, er Gráhnakkaskor heitir. Þar er fuglberg mikit, ok skal eigi í fara fyrr en at miðjum morgni, en eigi síðar í brott en at miðjum aptni. Nú ferr hann í bjargit ok fyglir um daginn átta hundrað eða meirr, ok varð honum dvalsamt í bjarginu, ok fór hann síðar ór en vera skyldi. Ok er hann ætlaði upp at fara, þá kom hǫnd fram ór bjarginu mikil ok skálm í ok skar í sundr átta þáttuna í festinni, ok hrukku þeir um hǫfuð honum, en einn var var óskorinn, ok hafði Guðmundr biskup þann vígt, ok gaf sá honum líf með Guðs miskunn og verðleik Guðmundar byskups: hi havia un home que nomia Eiríkr. Era fill de l'Árni. Era un gran caçador. Va anar a la clivella o fenedura que es diu Fenedura d'en Nuca-grisa. Allà hi ha un gran penya-segat i els qui volien anar a agafar-hi ous d'ocells no hi podien anar abans de mitjan matí (devés les sis del matí hora solar) ni més tard de mitjan capvespre (devés les sis del capvespre, hora solar). L'Eiríkr Árnason va anar a aquest penya-segat i hi va estar agafant ous d'ocell i en va agafar vuit-cents o més, i fent-ho es va retardar al penya-segat i en va sortir més tard del que hauria d'haver fet. I quan volia pujar cap a dalt, va sortir una gran mà del penya-segat amb un coltellàs i va tallar els vuit cordons de la corda [de la qual penjava l'ocellaire], els quals se li varen arrinxolar pel cap, però n'hi hagué un que va restar sense tallar i era el que el bisbe Guðmundr havia beneït, i aquest [cordó] li va salvar la vida [a l'ocellaire] amb la misericòrdia de Déu i pel mèrit del bisbe Guðmundr
7. <JURtítol m, encapçalament general de les parts d’una llei moderna: lög. No s’ha de confondre amb el þáttur dels còdexs legals medievals: 8 d’aquesta mateixa entrada
8. <HIST JUR = lögþáttursecció f
ór þeirri lǫgréttu er lǫgsǫgumaðr er tekinn, skulu menn ganga til lǫgbergs, ok skal hann ganga til lǫgbergs, ok setjaz í rúm sitt, ok skipa lǫgberg þeim mǫnnum sem hann vill, en menn skulu þá mæla málum sínum. Þat er ok mælt at lǫgsǫgumaðr er skyldr til þess at segja upp lǫgþáttu alla á þrimr sumrum hverjum, en þingskǫp hvert sumar. Lǫgsǫgumaðr á upp at segja syknuleyfi ǫll at lǫgbergi, svá at meiri hlutr manna sé þar, ef því um náir, ok misseristal, ok svá þat ef menn skulu koma fyrr til þingis en tíu vikur eru af sumri, ok tína imbrudagahald ok fǫstuinnganga, ok skal hann þetta allt mæla at þinglausnum. Þat er ok {mælt}, at lǫgsǫgumaðr skal svá gørla þáttu alla upp segja, at engi viti einna miklugi gørr. [P. 3] En ef hánum vinnz eigi fróðleikr til þess, þá skal hann eiga stefnu við fimm lǫgmenn, in næstu dœgr áðr, eðr fleiri, þá er hann má helzt geta af, áðr hann segi hvern þátt upp, ok verðr hverr maðr útlagr þrimr mǫrkum, er ólofat gengr á mál þeirra, ok á lǫgsǫgumaðr sǫk þá — e dicasterio, ubi nomophylăcem receperunt, ad jurisdicundi rupem eundum est, quo ille etiam se referens, et in sede ipsi destinata residens, circa rupem iurisdicundi, quoscunque uoluerit, residere faciat; quo facto causae sunt proferendae. Legibus quoque definitur, nomophylăcem, omnes legum sectiones tribus quibusuis aestatibus, formulas uero processualew unaquaque aetate pronuntiare debere. Nomophy̆lax adhaec, maxima, si fieri potest, foripetarum prte praesenti proclamet: uenias immunitatis, de computo semestrium, ut et si ad comitia generalia prius qum decem aestatis hebdomadibus praeterlapsis ueniendum sit, de quatuor adhaec temporum diebus celebrandis, et de initiis ieiuniorum; quae omnia comitiorum [p. 3.] dissolutionem allatura denuntiet. Nomophy̆lax quoque omnes legum sectiones tam dilucide pronuntiare debet, ut accuratius sciens haud facile inueniatur. Si tanta legum peritia eum defecerit, proximis ante cuiusuis sectionis pronuntiationem nycthemeriis, quinque pluresue, de quibus potissimum discere possit, iurisperitos conueniat, triumque marcarum mulctam sibi contrahit quicunque eorum colloquium non permissus adeat; hanc causam agere nomophy̆lăci incumbit (Oca cendrosa. Lǫgsǫgumannsþáttr — Sectio ima. De nomophy̆lăce (titulus unicus). Pàgs. 2-3): Sortint de la cambra legislativa que hagi designat el ditor de la llei, la gent anirà fins a la penya de la llei, i el ditor de la llei anirà [amb ells] a la penya de la llei i s'hi asseurà al seu seient i assignarà un lloc a la penya de la llei als homes que vulgui, i la gent llavors exposaran llurs afers. També és prescrit que un ditor de la llei està obligat a recitar totes les seccions de la llei en tres anys però cada estiu el reglament del þing. El ditor de la llei haurà d'anunciar a la penya de la llei tots els syknuleyfi o condonacions dels bandejaments fent-ho de manera que la majoria de la gent hi sigui, si tal cosa és factible, i també [ha d'anunciar] el còmput d'anys i també [ha d'anunciar-hi] si la gent ha d'acudir al següent þing abans que hagin passat deu setmanes des de l'acabament de l'estiu, i també hi anunciaran la celebració de les témpores i l'inici de la quaresma, i dirà totes aquestes coses en el moment de dissoldre el þing. També és prescrit que el ditor de la llei reciti totes les seccions [de la llei] de manera tan completa que no hi hagi ningú que les sàpiga o conegui molt més exactament. I si els seus coneixements no arriben a tant, llavors, abans de recitar cada secció, ha de tenir, durant el dia precedent, una reunió amb cinc jurisperts o més, aquells dels quals ell pugui obtenir més informació de les seccions, i qualsevol que s'afegeixi a llur conversa sense permís, incorrerà en una multa de tres marcs d'argent, i l'acció contra ell serà portada pel ditor de la llei
Kristinna manna þáttur: Secció de dret canònic
♦ → arfaþáttur “secció de dret successori”
♦ → erfðaþáttur “secció de dret successori”
♦ → festaþáttur “secció de prometences en fet de matrimoni”
♦ → landbrigðaþáttur “secció de la redempció o rescat de terra empenyorada, arrendada o venuda”
♦ → landabrigðisþáttur “secció de la redempció o rescat de terra empenyorada, arrendada o venuda”
♦ → lögréttuþáttur “secció de la cambra legislativa”
♦ → lögsögumannsþáttur “secció del ditor de la llei”
♦ → rannsóknaþáttur “secció d'escorcolls domiciliaris”
♦ → þingskapaþáttur “secció del reglament del þing
9. <LITERtat m, historiola f, narració breu en prosa. El tat és un gènere de la literatura medieval islàndico-noruega. Se’n distingeixen dos tipus: a] episodi particular d’una saga, integrat temàticament en ella (Kristni þáttr, episodi de la Laxdœla saga; el Lýtings þáttr, episodi de la Njáls saga. b] relat breu, sovint de contingut anecdòtic, independent o si més no autònom -temàticament parlant- de l’entorn en què està encastat (p.e., els Íslendingaþættir, el Vǫlsa þáttr, etc.)
Sörla þáttur: el tat d'en Sorli
10. <MÚSmoviment m
11. <TEATRacte m
Galdra-Loftur, leikrit í þrem þáttum: En Loftur el Bruixot, drama en tres actes
12. (sagnaþátturhistòria f documental popular (petita crònica històrica local popular, referida habitualment a un personatge local o a personatges locals. Es tracta d'un relat propi de la historiografia popular, no pas de l'acadèmica)

þá·verandi, -verandi, -verandi <adj.>:
de llavors (o: d'aleshores)
♦ þáverandi forseti: el llavors president, el president d'aleshores
♦ þáverandi forsætisráðherra: el primer ministre de llavors, el llavors primer ministre, el primer ministre d'aleshores

Þeba <f. Þebu, pl. no hab.>:
1. Tebes f (αἱ Θῆβαι) (ciutat d'Egipte & capital de Beòcia)
2. Teba f (ἡ Θήβη) (ciutat de la Tròade)

Þeb·verji <m. -verja, -verjar>:
tebà m, tebana f

þeb·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
tebà -ana

þef- <en compostos>:
pudent -a

þefa <þefa ~ þefum | þefaði ~ þefuðum | þefað>:
ensumar
♦ þefa af e-u ~ e-m: ensumar una cosa ~ algú
♦ þefa e-ð upp (o: uppi)trobar una cosa a força d'ensumar, descobrir una cosa sentint-ne l'olor
◊ hundur þefaði upp dóp í Breiðholti: un gos ha descobert droga amb el seu olfacte a Breidaholt
◊ sprengjuleitarhundur þefaði uppi dínamít í farangri hans á flugvellinum: el gos cercaexplosius va ensumar a l'aeroport dinamita al seu equipatge

þefari <m. þefara, þefarar>:
<FIG‘ensumador’ m, ‘ensumadora’ f (furoner, tafaner, espieta)

þef·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
escarabat m pudent (insecte Blaps bedeli torressalai

þef·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
morritort m ruderal, morritort m de fulla estreta (planta Lepidium ruderale)

þef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mofeta f (designació genèrica dels mamífers dels gèneres Mephitis, Mydaus, Conepatus i Spilogale(rákaskunkur)

þef·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
dodo (o: dodó) m (ocell Raphus cucullatus

þef·færi <n. -færis, -færi; emprat hab. en pl.>:
òrgan olfactiu (lyktarfæri)

þef·góður, -góð, -gott <adj.>:
flairós -osa

þef·illur, -ill, -illt <adj.>:
pudent -a

þefja <þefja ~ þefjum | þefjaði ~ þefjuðum | þefjað>:
fer olor, fer flaire, flairar
♦ þefja illa: fer mala olor, pudir

þefjaður, þefjuð, þefjað <adj.>:
que fa olor
♦ illa þefjaður: que fa mala olor
♦ vel þefjaður: que fa bona olor

þefjan <f. þefjanar, no comptable>:
sentor f

þef·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
herba f de Santa Sofia (planta Descurainia sophia

þef·köttur <m. -kattar, -kettir>:
1. geneta f, gat mesquer (mamífer Genetta genetta(moskusköttur)
◊ við Mæorkubúar höfum orðtakið: ‘að lykta illa eins og þefköttur’: a Mallorca tenim l'expressió ‘pudir com una geneta’
2. civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta(desköttur)

þef·laus, -laus, -laust <adj.>:
inodor -a, sense olor, sense flaire (lyktarlaus)

þef·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
lliri m pudent, lliri bord  (planta Iris foetidissima)

þef·njóli <m. -njóla, -njólar>:
vulvària f, pixacà m, herba pudenta, blet pudent (planta Chenopodium vulvaria)

þef·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
<GEN & FIGdotat -ada de molt bon olfacte, d'olfacte fi[níssim] (þefvís)

þef·rúta* <f. -rútu, -rútur. Gen. pl.: -rúta o: -rútna>:
ruda f de roca, ruda f pudent (planta Ruta chalepensis ssp. angustifolia)

þef·skermla <f. -skermlu, -skermlur. Gen. pl.: -skermla>:
lepiota f (qualsevol bolet del gènere Lepiota

þef·skyn <n. -skyns, no comptable>:
olfacció f (percepció de les olors pel sentit de l'olfacte)

þef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
rastre olfactiu

þef·taug <f. -taugar, -taugar>:
nervi olfactiu (o: olfactori), nirvi olfactiu (o: olfactori) (Bal.) (lyktartaug)

þefur <m. þefs (o: þefjar), pl. no hab.>:
1. (lyktolor f (flaire)
♦ vondur (o: slæmur) þefur: mala olor
2. (óþefurpudor f (sentor)

þef·vís, -vís, -víst <adj.>:
<GEN & FIGdotat -ada de molt bon olfacte, proveït -ïda de nas molt fi
◊ þefvís hundur: un gos d'olfacte finíssim

þef·vísi <f. -vísi, no comptable>:
<GEN & FIGfinor f de nas, olfacte fi
◊ þefvísi hundanna: el finíssim olfacte dels gossos
◊ þefvísi bandarískra tollayfirvalda: el finíssim nas de les autoritats duaneres nord-americanes
♦ hafa góða þefvísi: <LOC FIGtenir un bon nas

þef·vísla <f. -víslu, -víslur. Gen. pl.: -víslna>:
fura f de bosc, fura boscana, [mostela f] pudenta f, [gat m] pudent m, gatput m, espucnaix m, espunyac m<> putoi m, turó m (cast.(mamífer Mustela putorius

þef·vondur, -vond, -vont <adj.>:
pudent -a, que fa mala olor

þegar <adv. temp.>:
immediatament, de seguida, totd’una (Mall. 
♦ [nú] þegar: #1. <GEN[ara] ja#2. (á þessari stundu, undireinsara mateix (immediatament ara, sense dilació, de seguida)
hún er þegar komin: ja ha arribat
þegar móðirinn kom heim var barnið komið með mikinn hita: quan la mare va arribar a casa, el nen ja tenia febre alta
♦ ekki nú þegar: encara no, ja no
♦ þá og þegar: en qualsevol moment
♦ þegar í stað: immediatament
♦ þegar um leið: immediatament després

< þegar [er ~ að] <conj. temp.>:
(um leið og, eins fljótt og, jafnskjótt ogtan bon punt, de seguida que (immediatament després que)
Njáll sendi Þórð leysingjason austur undir Eyjafjöll og bað hann vera í brautu eina nótt. Hann fór austur og gaf honum eigi austan því að fljótið var svo mikið að langt var um óreitt. Njáll beið hans eina nótt því að hann ætlaði að hann skyldi riðið hafa til þings með honum. Njáll mælti við Bergþóru að hún skyldi senda Þórð til þings þegar hann kæmi heim. Tveim nóttum síðar kom Þórður austan: en Njáll va enviar en Þórður fill-de-llibert a llevant, al territori de la serralada dels Eyjafjöll dient-li que tornés l'endemà. En Þórður se'n va anar a llevant però no va poder tornar [en el termini dit], ja que el riu anava tan ple d'aigua que no se'l podia travessar de cap manera. En Njáll el va esperar fins l'altre dia ja que la seva intenció era que en Þórður l'acompanyés al þing. En Njáll va dir a la Berg-Þóra que enviés en Þórður al þing tan bon punt tornés. En Þórður va arribar de llevant dos dies després
nú spurðist skipkoman austur þangað til Víkurinnar. Og þegar er þetta fréttir Gunnhildur spurði hún eftir hvað íslenskra manna væri á skipi. Henni var sagt að Hrútur hét maður og var bróðursonur Össurar: llavors es va escampar la notícia de l'arribada d'un vaixell a la Víkin. I tan bon punt la Gunnhildur en tingué notícia, es va informar sobre quins islandesos hi havia a bord. Li varen dir que n'hi havia un que es deia Hrútur i que era nebot de l'Össur
"Nú skalt þú ríða heiman við hinn þriðja mann. Skalt þú hafa voskufl ystan klæða og undir söluvoðarkyrtil mórendan. Þar skalt þú hafa undir hin góðu klæði þín og taparöxi í hendi. Tvo hesta skal hafa hver yðvar, aðra feita en aðra magra. Þú skalt hafa héðan smíði. Þér skuluð ríða þegar á morgun og er þér komið yfir Hvítá vestur þá skalt þú láta slota hatt þinn mjög. Þá mun eftir spurt hver sá sé hinn mikli maður. Förunautar þínir skulu segja að þar sé Kaupa-Héðinn hinn mikli, eyfirskur maður, og fari með smíði. Hann er maður skapillur og margmæltur, þykist einn vita allt. Hann rekur aftur kaup sín oftlega og flýgur á menn þegar er eigi er svo gert sem hann vill. Þú skalt ríða vestur til Borgarfjarðar og láta þá falt hvarvetna smíðið og reka aftur kaupin mjög. Þá mun sá orðrómur á leggjast að Kaupa-Héðinn sé manna verstur viðfangs og síst sé logið frá honum: Te n'aniràs ara d'aquí amb dos homes. Portaràs posat un sobretot i dessota un kyrtill de burell amb llistes de color bru. Dessota el kyrtill hi duràs posada la teva roba bona. A la mà hi duràs una destral petita de mànec curt. Cadascun de vosaltres tindrà dos cavalls, un de gras i un de magre. Prendràs d'aquí mercaderia de forja. Partireu demà mateix de bon matí. I quan, anant en direcció de ponent, haureu travessat el riu Hvítá, t'abaixaràs molt la caputxa[, de manera que t'amagui la cara]. La gent llavors preguntaran qui és aquest home alt. Els teus acompanyants diran que ets el Gran Kaupa-Héðinn, un home del fiord d'Eyjafjörður, i que viatges amb mercaderia de forja. També diran que en Kaupa-Héðinn és un home de mal caràcter i molt xerrador i que creu que només ell totsol ho sap tot. [Diran que] sovint es retracta dels seus tractes i que es llança contra la gent de seguida que [alguna cosa] no es fa com ell vol. Continuaràs anant cap a ponent, cap al fiord de Borgarfjörður, i pertot arreu oferiràs la teva mercaderia i sovint et retractaràs de le vendes que facis. D'aquesta manera s'anirà escampant el rumor que en Kaupa-Héðinn és el pitjor home amb qui tenir tractes i que el que es diu d'ell és absolutament ver”
Eirekr danski mælti: „Ek bið þik, inn bezti vin, at þú sel þik eigi til dauða, heldr far þú aptr með oss, því at þú munt þegar deyja, at þú stígr fram“: l’Eirekr el danès li va dir: “Et prego, el meu millor amic, que no et lliuris a la mort, sinó que tornis amb nosaltres, car moriràs [del cert] tan bon punt avancis [cap al drac]

þegar <conj. temp.>:
quan
ég geri það þegar ég er búinn: ho faré quan hauré (o: hagi) acabat
í gær þegar ég kom heim: ahir quan vaig tornar a casa
þegar sólin kemur upp, byrja fuglarnir að syngja: quan surt el sol, els ocells comencen a cantar
♦ þegar vora tók: quan va arribar la primavera
♦ þegar að því kemur: quan sigui l’hora, quan arribi
♦ þegar ég fór í rúmið...: quan me'n vaig anar al llit...
♦ þegar frá líður: amb el temps
♦ þegar svo ber undir: ocasionalment
♦ þegar til kastanna kemur: si s’arriba a produir, si cal
♦ þegar tímar líða: amb el pas del temps

þegjattu:
2ª pers. sg. de l'imperatiu amb el sufix de negació de → þegja “callar”: þegi-at-tu “no callis”

þegið:
supí de → þiggja “rebre; acceptar”

þegja <þegi ~ þegjum | þagði ~ þögðum | þagað>:
callar (mantenir-se en estat de silenci, no dir res)
og er hann talaði þessum orðum til mín, leit ég til jarðar og þagði: i mentre em deia aquestes paraules, jo mirava a terra i callava
þegiðu!: calla!
þegið þið!: calleu!
♦ þegja e-ð fram af sér: ignorar una cosa (no esmentar-la, com si no existís o hagués existit, no dir res d'una cosa, mantenir silenci sobre una cosa)
♦ þegja e-ð í hel: callar una cosa (silenciar-la)
♦ e-ð er þagað í hel: s'ha silenciat una cosa
♦ þegja eins og steinn: <LOC FIGcallar com una tomba (o: com un mort), no dir ni piu
♦ þegja þunnu hljóði: <LOC FIG[man]tenir la boca tancada, callar amb un silenci tens (es diu quan hom calla davant una situació amb la qual hom està en desacord, per més que es voldria expressar-hi l'opinió o la reacció que la situació suscita)
♦ þegja um e-ð: guardar silenci sobre una cosa
♦ þegja yfir e-u: guardar silenci sobre una cosa

þegjanda·legur, -leg, -legt <adj.>:
silenciós -osa, callat -ada, taciturn -a

þegjandi, þegjandi, þegjandi <adj.>:
silent, callant
♦ gera e-ð þegjandi: fer una cosa silenciosament, en silenci
♦ hlusta þegjandi á e-ð: escoltar en silenci una cosa
♦ hugsa e-m þegjandi þörfina: <LOC FIGcovar venjança contra algú
♦ koma þegjandi: venir sense dir res abans
♦ sitja þegjandi: seure en silenci
♦ þegjandi og hljóðalaust: sense badar boca

þegn <m. þegns, þegnar>:
1. (undirsáti) súbdit m, súbdita f (individu sotmès al poder sobirà de rei o estat)
2. (undirsáti á miðöldum & lénsmaður) vassall m (súbdit a l'Edat Mitjana & individu que deu fidelitat al senyor d'un feu)
hann vann og sigur á Móabítum, og þannig urðu Móabítar skattskyldir þegnar (ˈʕɛβɛδ ~ עֶבֶד:   wa-i̯ʝiˈhjū   mōˈʔāβ   ʕăβāˈδīm   lə-δāˈwīδ   nɔɕəˈʔēi̯   minˈħāh,   וַיִּהְיוּ מוֹאָב עֲבָדִים לְדָוִיד, נֹשְׂאֵי מִנְחָה) Davíðs: també va obtenir una victòria sobre els moabites i d'aquesta manera els moabites es convertiren en vassalls tributaris d'en David
og Davíð setti landstjóra á Sýrlandi, því er kennt er við Damaskus, og urðu Sýrlendingar skattskyldir þegnar (ˈʕɛβɛδ ~ עֶבֶד:   wa-ʝəˈhī   ʔăˈrām   lə-δāˈwīδ   ʕăβāˈδīm   nɔɕəˈʔēi̯   minˈħāh,   וַיִּהְיוּ מוֹאָב עֲבָדִים לְדָוִיד, נֹשְׂאֵי מִנְחָה) Davíðs. Þannig veitti Drottinn Davíð sigur, hvert sem hann fór: i en David, aleshores, va posar governadors a Síria, la que es coneix per Damasc, i els siris es convertiren en vassalls tributaris d'en David. Així era com Jahvè concedia la victòria al David, fos on fos que aquest anés
hann setti landstjóra (nəsˁīˈβīm,   נְצִיבִים) í Edóm, og allir Edómítar urðu þegnar (ˈʕɛβɛδ ~ עֶבֶד:   wa-i̯ʝiˈhjū   ˌχāl־ʔɛ̆ˈδōm   ʕăβāˈδīm   lə-δāˈwīδ,   וַיִּהְיוּ כָל-אֱדוֹם עֲבָדִים לְדָוִיד) Davíðs. En Drottinn veitti Davíð sigur, hvert sem hann fór: va posar governadors a Edom, i tots els edomites es convertiren en vassalls d'en David. I Jahvè concedia la victòria al David, fos on fos que aquest anés
þræll og húsbóndi hlutu sömu refsingu, eitt gekk yfir þegn (ὁ δημότης -ότου:   καὶ δημότης βασιλεῖ τὰ αὐτὰ πάσχων) og þengil: l’esclau i l'amo rebien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei
en er menn höfðu þar mælt lögskil þá tók Þórarinn til máls Nefjólfsson: "Eg skildist fyrir fjórum nóttum við Ólaf konung Haraldsson. Sendi hann kveðju hingað til lands öllum höfðingjum og landstjórnarmönnum og þar með allri alþýðu karla og kvinna, ungum manni og gömlum, sælum og veslum, guðs og sína, og það með að hann vill vera yðar drottinn ef þér viljið vera hans þegnar en hvorir annarra vinir og fulltingsmenn til allra góðra hluta": i quan els homes hagueren acabat de presentar llurs casos, en Þórarinn Nefjólfsson va prendre la paraula i digué: “Vaig prendre comiat del rei Olau Haraldsson fa cinc dies. Envia les seves salutacions i les de Déu a aquest país, a tots els höfðingjar (capitostos) i landstjórnarmenn (dirigents del país) i amb ells a tot el poble, homes i dones, joves i vells, acabalats i pobres, i us fa dir que vol ésser el vostre senyor si vosaltres voleu ésser els seus vassalls i tots dos, vosaltres i ell, us sereu amics i auxiliadors en totes bones coses” (vocabulari: #1. lögskil: Cf. en Baetke 19874, pàg. 398: mæla lǫgskil   vor Gericht sprechen, plädieren, Rechtsargumente vorbringen; )
þá stóð upp maðr á þinginu, mikill ok fríðr sýnum. Sá hafði rauðan kyrtil ok hjálm á hǫfði, ok gyrðr sverði ok hǫggspjót í hendi; hann tók til máls: „Þat er satt at segja, segir hann, at hér er mikill manna munr, þér eigið konung góðan, en hann þegna illa, er neikveða við sendiferð hans, er hann biðr (býðr) yðr, en hafið áðr þegit at honum vingjafir, ok marga aðra sæmliga hluti. En ek hefi verit hértil engi vinr konungs þessa; hefir hann ok verit úvinr minn. Ok segir hann at sakir sé til þess. Nú vil ek bjóða yðr, konungr!, at fara ferð þessa, ef eigi eru vildari fǫng á“: llavors es va posar dret un home al þing, un home cepat i de belles faccions. Portava un kyrtill vermell i un elm al cap, i cenyia una espasa i duia una pica a la mà. Va prendre la paraula [i va dir]: “Es pot dir sense faltar a la veritat”, va dir, “que que hi ha una gran diferència entre els homes que hi ha aquí: vosaltres teniu un bon rei, però ell mals vassalls que refusen de fer la missió que ell els mana, però abans prou bé que heu acceptat els seus presents d'amistat i moltes d'altres coses honorables. I jo fins ara no havia estat gens amic d'aquest rei, i[, de fet,] ell també havia estat el meu enemic. I ell dirà [amb raó] que hi havia motiu per ésser-ho. Doncs bé, rei, si no hi ha millor opció, us vull oferir de fer jo aquest viatge” (revisar) (vocabulari: #1. þegn: Segons la versió, per comptes d'aquest mot hi trobem drengi, que revela la pugna que hi va haver entre tots dos mots; #2. vildr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 738: ef ekki eru vildari fǫng á wenn es keine besseren Möglichkeiten, keine bessere Wahl gibt; )
en er Haraldur konungur hinn hárfagri ruddi ríki fyrir sér þá stökk enn fyrir honum fjöldi manns úr landi, Þrændir og Naumdælir, og gerðust þá enn byggðir austur um Jamtaland og sumir fóru allt í Helsingjaland. Helsingjar höfðu kaupferðir sínar til Svíþjóðar og voru þannug lýðskyldir að öllu en Jamtur voru mjög alls í millum og gaf engi að því gaum fyrr en Hákon setti frið og kaupferðir til Jamtalands og vingaðist þar við ríkismenn. Þeir sóttu síðan austan á hans fund og játuðu honum hlýðni sinni og skattgjöfum og gerðust hans þegnar (depenent de l'edició: ...ok gerðusk konungsþegnar) því að þeir spurðu gott til hans. Vildu þeir heldur þýðast undir hans konungdóm en undir Svíakonung því að þeir voru af Norðmanna ætt komnir en hann setti þeim lög og landsrétt. Svo gerðu og allir Helsingjar þeir er æskaðir voru um Kjöl norðan: i quan el rei Haraldur Bells-cabells va haver eliminat els seus adversaris i aconseguit per a si tot el poder sobre Noruega, una gran quantitat de gent, [sobretot] els habitats dels Þrændalög i del Naumudalur, abandonà, fugint d'ell, llurs terres per establir-se a l'est, pel Jamtaland, i n'hi hagué que fins i tot arribaren al Helsingjaland. Els helsingjalandesos feien viatges de comerç cap a Suècia (mantenien estretes relacions comercials amb Suècia) i d'aquesta manera mantenien en tot una relació de vassallatge [amb el rei de Suècia], però els jamtalandesos es trobaven al bell mig dels dos reis i ningú no els prestà atenció fins que en Hákon va haver fet la pau i va iniciar viatges comercials al Jamtaland i va entaular-hi amistat amb els prohoms. Posteriorment, aquests prohoms es presentaren davant el rei i li prometeren llur obediència i el pagament de tributs i es feren llurs vassalls, car havien sentit a parlar bé d'ell. Per tal com eren d'ascendència noruega, s'estimaven més aviat d'estar sotmesos al seu regne que no pas al rei de Suècia, i el rei Hákon els va donar lleis i un dret territorial propi. Així feren també tots els helsingjalandesos que eren oriünds de les contrades situades al nord de la serralada de Kjöl
♦ → konungsþegn “vasall o súbdit del rei”
3. (ríkisborgari, samfélagsborgari [með borgararéttundum]) ciutadà m, ciutadana f (individu que gaudeix dels drets polítics dins un Estat)
♦ → ríkisþegn “ciutadà, ciutadana”
♦ → samþegn “conciutadà, conciutadana”
4. (frjáls maður) home lliure (franc, no sotmès a servitud o esclavatge. Només aplicat a barons)
♦ þrælar og þegnar: esclaus i homes lliures
konungar jarðarinnar, höfðingjar (οἱ μεγιστᾶνες) og herforingjar (οἱ χιλίαρχοι), auðmenn (οἱ πλούσιοι) og mektarmenn (οἱ ἰσχυροὶ), hver þræll og þegn (ὁ ἐλεύθερος -έρου:   καὶ πᾶς δοῦλος καὶ ἐλεύθερος ἔκρυψαν ἑαυτοὺς εἰς τὰ σπήλαια καὶ εἰς τὰς πέτρας τῶν ὀρέων) fólu sig í hellum og í hömrum fjalla: els reis de la terra, els magnats i els capitans de l'exèrcit, els rics i els distingits (prohoms), tots els esclaus i els lliures van amagar-se a les coves i els penyals de les muntanyes
Ólafur konungur dró saman lið mikið austan úr landi um sumarið og hélt liði því norður til Þrándheims og lagði fyrst inn til Niðaróss. Síðan lét hann fara þingboð um allan fjörðinn og stefndi átta fylkna þing á Frostu en bændur sneru þingboðinu í herör og stefndu saman þegn og þræl um allan Þrándheim. En er konungur kom til þings þá var kominn bóndamúgurinn með alvæpni. En er þing var sett þá talaði konungur fyrir lýðnum og bauð þeim að taka við kristni: el rei Olau va aplegar un gran exèrcit durant l'estiu a l'est del país i va menar-lo per mar cap al nord, cap a Þrándheimur, i de primer varen enfilar Niðarós, l'embocadura del riu Nið. Tot seguit va fer circular per tot el fiord la convocatòria d'un þing per la qual convocava el þing dels vuit fylki a Frosta, però els bændur varen canviar aquesta convocatòria en una herör, una crida a la mobilització general i cridaren a les armes tant els homes lliures com els esclaus de tota la contrada de Þrándheimur. I quan el rei va arribar al þing, ja hi havia arribat tota la massa dels bændur i estaven tot armats. Quan el þing es va constituir, el rei va parlar davant el poble [allà aplegat] i els va manar que adoptessin el cristianisme
Auðgísl svarar: "Lítið er mér um það. Veit eg eigi hver þegn (= maður) þú ert." Hallfreður var heldur eggjandi að þeir tækju við honum og það varð. Skyldi hann hafa tólf aura silfurs í leigu. Hallfreður var þá sem þroskamestur. Hann var bæði mikill maður vexti og afrendur að afli, hraustur og skjótur til áræðis. Auðgísl var við aldur og ekki styrkur maður. Þeir fóru nú leið sína og voru þrír saman. Önundur fór fyrir um daginn og komu að sæluhúsi nokkuru um kveldið: l’Auðgísl li va respondre: “La idea no em fa el pes. No sé pas quina mena d'home ets”. En Hallfreður[, per contra,] va instar més aviat a prendre'l, la qual cosa es va fer. Com a sou pels seus serveis, l'Önundur rebria dotze unces (aurar) d'argent. En aquell temps en Hallfreður es trobava en la flor de la vida: era un home d'una gran estatura i desbordant de força, coratjós i ple d'empenta. L'Auðgísl, per contra, ja es trobava en edat provecta i ja no tenia força. Varen fer llur via tots tres plegats. Al llarg del dia l'Önundur va marxar davant davant ells i al vespre varen arribar a un refugi per a viatgers (vocabulari: #1. honum er lítið um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: e-m er lítit um (e-t) jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon; #2. þroskamikill: = in florentissima aetate. En Baetke 19874, pàg. 784, tradueix aquest adjectiu així: þroska-mikill adj.   kräftig, kraftvoll, tüchtig; #3. afreyndur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 9: afreyndr at afli sehr tark, von erprobter Stärke (eig. afrendr); #4. skjótur til áræðis: En Baetke 19874, pàgs. 25 i 560, no dóna entrada a aquesta combinació. L'Sveinbjörn Egilsson 1828, pàg. 75 tradueix: Tum Hallfrödus in florentissima aetate erat, statura grandis, robore praestans, animo fortis, et ad res gerendas promptus. Adopto la seva interpretació en la meva traducció (‘emprenedor, ple d'empenta’); #5. sæluhús: Cf. en Baetke 19874, pàg. 633: sælu-hús, -setr n.   Herberge, Rasthaus für Reisende; )
Auðgísli kvaðst lítið um hann, lést eigi vita hver þegn hann væri. Hallfreður var eggjandi að við honum væri tekið og það varð og skyldi hann hafa tólf aura silfurs. Hallfreður var þá sem gildastur en Auðgísl var við aldur. Nú fóru þeir sem leið lá. Önundur fór fyrir um daginn og komu að sæluhúsi um kveldið: l’Auðgísl va dir que aquell home no li feia el pes. Va dir que no sabia quina mena d'home era. En Hallfreður[, emperò,] va instar a prendre'l amb ells i això és el que [finalment] es va fer, i [a canvi, l'home] tindria [una paga de] dotze unces (aurar) d'argent. En Hallfreður en aquells temps es trobava al cim de les seves forces físiques i mentals, però l'Auðgísl ja era una persona d'edat. Així i doncs varen anar resseguint el camí. L'Önundur, durant el dia, els va anar davant davant i al vespre varen arribar a un refugi per a viatgers (vocabulari: #1. honum kvaðst: = hann kvað sér vera lítið um hann; #2. honum er lítið um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: e-m er lítit um (e-t) jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon; #3. gildr: En Baetke 19874, pàg. 196, no porta cap accepció que escaigui al mot en el seu context d'aparició aquí. El mot sembla significar: en la plenitud de les seves forces físiques i mentals; #4. leið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 370: þeir ríða sem leið liggr sie reiten dem Wege nach; )
búar Marðar gengu þá að dómi. Taldi einn fram kviðinn en allir guldu samkvæði og kvað svo að orði: "Mörður Valgarðsson kvaddi oss kviðar þegna níu en vér stöndum hér nú þegnar fimm en fjórir eru úr ruddir. Hefir nú vottorð komið fyrir þá fjóra er bera áttu með oss. Skylda nú til lög að bera fram kviðinn. Vorum vér kvaddir að bera um það hvort Flosi Þórðarson hljóp lögmætu frumhlaupi til Helga Njálssonar á þeim vettvangi er Flosi Þórðarson særði Helga Njálsson holundarsári eða heilundar eða mergundar því er að ben gerðist en {er} Helgi fékk bana af. Kvaddi hann oss þeirra orða allra er oss skylda lög til um að skilja og hann vildi oss að dómi beitt hafa og þessu máli áttu að fylgja. Kvaddi hann lögkvöð. Kvaddi hann svo að vér heyrðum á. Kvaddi hann um handselt mál Þorgeirs Þórissonar. Höfum vér nú allir eiða unnið og réttan kvið vorn og orðið á eitt sáttir, berum á Flosa Þórðarson kviðinn og berum hann sannan að sökinni. Berum vér svo skapaðan níu búa kvið þenna fram í Austfirðingadóm yfir höfði Jóni sem Mörður kvaddi oss að. Er sá kviður vor allra." sögðu þeir: els membres del jurat designats pel Mörður varen comparèixer llavors davant el tribunal. Un d'ells va pronunciar el veredicte i tots els altres, després, el varen corroborar: “En Mörður Valgarðsson ens va convocar (ens va requerir legalment), a nosaltres, nou home lliures, perquè emetéssim un veredicte, però ara i aquí només en som cinc, ja que quatre han estat recusats: una declaració testifical ha fet recusar els quatre que havien d'emetre el veredicte amb nosaltres. Doncs bé, [malgrat la recusació de quatre membres del jurat] la llei [ens] obliga a emetre el veredicte: fórem convocats a pronunciar-nos si en Flosi Þórðarson va agredir, atacant-lo primer de manera punible per la llei, en Helgi Njálson en el lloc dels fets (vettvangur), en el qual en Flosi Þórðarson va infligir al Helgi Njálsson una ferida que, ja sigui que li va tallar el ventre o li va arribar al cervell o li va arribar al moll d'un os, fou una ferida que es va convertir en una ferida mortal que va causar la mort al Helgi. [En Mörður Valgarðsson] ens va convocar perquè féssim totes les declaracions que la llei ens obliga a prestar i que ell ens exigiria davant un tribunal i que s'havien d'incloure en aquesta demanda (causa). Ens hi va convocar amb una convocatòria feta a dreta llei. Ens hi va convocar de manera que ho sentíssim. Ens hi va convocar en el marc de la demanda el dret de la qual a exercir-la li havia estat cedit pel Þorgeir Þórisson. Tot nosaltres hem prestat adés jurament i hem donat al nostre veredicte la forma correcta requerida i hi hem adoptat un acord unànime: emetem el nostre veredicte contra en Flosi Þórðarson i el declarem culpable en la causa [que hom promou contra ell]. Emetem aquest veredicte de nou veïns[, malgrat que només en som cinc,] davant el tribunal del quarter dels homes dels fiords de llevant i el fem a mans d'en Jón, [el reifingarmaður,] tal com en Mörður ens va requerir a fer. Aquest és el veredicte de tots nosaltres”, digueren (vocabulari: #1. lögmætur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 397-398: lǫgmætt frumhlaup   e. unter das Gesetz fallender erster [p. 398] Angriff; #2. holund: Cf. en Baetke 19874, pàg. 267: hol-und f.   Wunde im Leibesinneren, lebengefährliche Wunde; holundar-sár b.   dass.; #3. orð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 349: kveð ek yðr þeira orða allra er yðr skylda lǫg til um at bera ich berufe euch zu all den Aussagen, die ihr nach dem Gesetz zu machen habt, i íd. pàg. 470: kvaddi hann oss þeira orða allra, er oss skylda lǫg til um at skilja er berief uns zu all den Aussagen, die. Per tant, . El membre del jurat reprodueix la formulació que en Mörður havia emprat al capítol 135; #4. beiða: Sembla una mena de futur perfet (?). Cf. en Finnur Jónson 1908, pàg. 328: 1. ek vil ... beitt hafa, eine art futurum exactum. þessu máli — fylgja, „die für diesen prozeß notwendig und erforderlich sind“; #5. lögkvöð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 397: lǫg-kvǫð f.   gesetzliche Berufung: kveð ek yðr lǫgkvǫð; #6. handselt mál, handseld sök: Cf. en Baetke 19874, pàg. 231: hand-selja durch Handschlag übertragen, abtreten. Abgetretene Klage vol dir que la persona que per llei hauria d'haver promogut l'acció és, segons el capítol 135, en Þorgeir skorargeir i en Þórleifur krákur. En Gissur el Blanc -sogre d'en Mörður- aconsella, emperò, en Kári Sölmundarson que faci que aquests dos ‘legitimats en aquest cas per a demandar’ cedeixin al Mörður el poder d'exercitar aquesta acció penal. En Mörður es veu forçat a acceptar d'instar aquesta causa en lloc dels dos legitimitats per fer-ho, ja que, altrament, la seva dona Þorkatla l'abandonarà per tornar amb son pare, en Gissur el Blanc; #7. rétta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: rétta kvið einem Geschworenenspruch die rechte Form geben; #8. Austfirðingadómur: En Baetke 19874, pàg. 35, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. El mot designa el dómur de l'Austfirðingafjórðungr, o sigui, l'Austfirðingafjórðungsdómur; #9. yfir höfði Jóni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 350: 17. yfir hǫfði Jóni, „über dem haupte Jóns“; Jón ist hier ein substitut des wirklichen namens des richters, der die sache resümieren (reifa, des reifingarmaðr) sollte. Jón ist natürlich = Joannes; über die anwendung dieses namens für „N.N.“ s. Fritzner, Arkiv III, 320ff.; )
5. ([örlátur, veglyndur] maður, góður búþegn) home pròdig dels seus béns (home llarg, desprès, generós, esp. amb els seus hostes)
nú er hann kemur til liðs síns þá ríða þeir leiðar sinnar. Þórarinn fer langt á leið með þeim og hefir umráð um ferð þeirra. Honum þykir mikið undir að þeim færist vel. "Gistingarstað hefi eg yður fengið," segir hann, "í Gnúpsdali, er þér skuluð hafa. Njáll heitir búandi er þér skuluð í nótt gista. Svo er sagt að hann sé ekki mikill þegn (= maður, búþegn) við aðra menn af fé sínu. Þó hefir hann ærið. Þess vætti (= vænti) eg að við yður taki hann að orðsendingu minni. En nú er sá maður hér kominn er í nótt reið sunnan úr Borgarfirði er eg sendi suður í þessi viku að vita tíðindin í hérað og kann sá mér gerla satt að segja og hefir hann það sagt að Hermundur Illugason mun vera í kaupstefnu öndurða þessa viku og margir aðrir héraðsmenn. Það munuð þér og spurt hafa að þeir bræður, synir Þorgauts, hafa sýslu fyrir höndum í sumar að slá teig þann er heitir Gullteigur. Nú líður fram verkið svo að lokið mun miðvikudag í þessi viku og munu þeir heima vera...: quan ell (=en Barði) va arribar allà on hi havia la seva tropa, van emprendre la marxa. En Þórarinn els va acompanyar un bon tros del camí i[, mentre ho feia,] els va aconsellar sobre llur expedició. Semblava que era molt important per a ell que els hi anés bé: “Us he procurat un alberg per passar la nit”, els va dir, “a la vall de Gnúpsdalur. El pagès, al mas del qual passareu la nit, es diu Njáll. Diuen d'ell que no prodiga gaire els seus béns amb els hostes (lit.: amb els altres homes) encara que en té a betzef. Tanmateix, espero que ell, atenent el missatge que li he fet arribar, us acollirà. Doncs bé, [avui] ha arribat aquí l'home que va sortir del fiord de Borgarfjörður ahir al vespre. La setmana passada l'hi vaig enviar perquè s'informés de les noves que hi havia al districte. I[, per tant,] està capacitat per contar-me de manera totalment fidedigna, i ho ha fet, que en Hermundur Illugason i molts d'altres homes del districte a començaments d'aquesta setmana seran al mercat. [Una altra cosa que també ha contat i] que ja deveu haver sentida és que els germans, els fills d'en Þorgautur, aquest estiu tenen feina entre mans segant la trinxa de terra que es diu "La trinxa daurada" (o Trinxa d'Or). Ja tenen la feina tan avançada que aquest dimecres l'hauran acabada i[, per tant,] seran a casa...
♦ → búþegn “pagès de mas”
♦ → reksþegn reksþegn, home lliure situat entre l'árborinn maðr i el leysingjasonr. Home descendent d'un leysingi de la sisena a la vuitena generació després que el serf haguès estat manumès”
6. (frjáls maður í þjónustu konunga eða höfðingja) þegn m (home lliure que presta servei d'armes a un senyor o a un rei. Cal afegir, emperò, que no he trobat mai cap passatge medieval on el mot apareixi amb aquest significat, encara que sí passatges moderns)
þér hafið allir gjört samsæri á móti mér, og enginn sagði mér frá því, þegar sonur minn gjörði bandalag við Ísaíson, og enginn yðar hefir kennt í brjósti um mig og sagt mér frá því, að sonur minn hefir eflt þegn minn (ˈʕɛβɛδ ~ עֶבֶד:   kī   hēˈqīm   bəˈn-ī   ʔɛθ־ʕaβˈd-ī   ʕāˈl-ai̯   lə-ʔɔˈrēβ,   כִּי הֵקִים בְּנִי אֶת-עַבְדִּי עָלַי לְאֹרֵב) til fjandskapar í móti mér, eins og nú er fram komið": tots vosaltres heu fet una conjuració contra mi i no hi ha ningú que m'hagi fet saber que mon fill va fer una aliança amb el fill d'en Jesè (Ixai), i cap de vosaltres no ha tingut compassió de mi, ni m'ha fet saber que mon fill ha guanyat un oficial del meu exèrcit perquè senti enemistat contra mi, com ara ha passat
189. Stóð stillis þegn ( = Ἰδαῖος) ǁ studdr tungu ǁ mitt at magnremmdri ǁ mildinga fjöld; ǁ mælti kallari ǁ málsnjall síðan, ǁ ok orðum varp ǁ af vörum fram (VII, 383-384): 189. El servent del rei, recolzat en la seva llengua, s'estava dret enmig del nombre engrossidíssim dels reis. Tot seguit, l'eloqüent herald va parlar llançant-los les paraules viafora dels seus llavis (:   αὐτὰρ ὃ τοῖσι ǁ στὰς ἐν μέσσοισιν μετεφώνεεν ἠπύτα κῆρυξ)
40. Þorði þá eigi ǁ Ídomeneifr ǁ né Agamemnon ǁ at öldum dvelja; ǁ eigi biðu þá ǁ Aiantar heldr, ǁ þegnar gunntamir ǁ geira drottins (VIII, 78-79): 40. Llavors ni l'Idomeneu ni l'Agamèmnon no gosaren restar a la batalla (lit.: a la vora dels homes); ni tampoc no els aguantaren els servents, avesats al combat, del senyor de les llances (ὁ θεράπων -άποντος:   Ἔνθ’ οὔτ’ Ἰδομενεὺς τλῆ μίμνειν οὔτ’ Ἀγαμέμνων, ǁ οὔτε δύ’ Αἴαντες μενέτην θεράποντες Ἄρηος)
7. <LITERbaró m, home m
138. „En þegn þessi ǁ þjóðum öllum ǁ fremri vera vill, ǁ ok valdi kúga; ǁ ríkr ráða ǁ rekka sveitum, ǁ ok gumum stjórna ǁ girnist öllum“ (I, 287-289): 138. Però aquest guerrer vol ésser superior a tots els altres i vol dominar-los per la força. El puixant deleja donar ordres als destacaments de guerrers i regnar sobre tots els barons (ὁ ἀνήρ ἀνδρός:   ἀλλ’ ὅδ’ἀνὴρ ἐθέλει περὶ πάντων ἔμμεναι ἄλλων, ǁ πάντων μὲν κρατέειν ἐθέλει, πάντεσσι δ’ ἀνάσσειν, ǁ πᾶσι δὲ σημαίνειν, [ἅ τιν’ οὐ πείσεσθαι ὀίω])
143. „Uggir mik, at eigi ǁ aptr muni ǁ þegni rísa þor, ǁ þótt þrár of sé, ǁ meinyrðum meiða ǁ mildinga fjöld, ǁ ok níðmál (= lastmæli, lastyrði) niflungum ǁ naprt velja" (II, 276-277): 143. Em temo que la gosadia no li tornarà a créixer al baró, encara que estigui entestat a ferir amb paraules injurioses la multitud dels reis (= tots els reis) i a triar punyents paraules difamatòries per als monarques ( = Θερσίτης, ὁ λωβητὴρ ἐπεσβόλος:   οὔ θήν μιν πάλιν αὖτις ἀνήσει θυμὸς ἀγήνωρ ǁ νεικείειν βασιλῆας ὀνειδείοις ἐπέεσσιν)
33. „Þess er tré telgir, ǁ ok timbr höggr, ǁ er hann sævar svan ǁ svartan reisir; ǁ en þung þveita ǁ und þegns mundum ǁ reitt högg rekr, ǁ at riðit fái“ (III, 61-62): 33. [entre les mans] del qui desbasta la fusta i talla els taulons quan construeix el negre cigne de mar, i la feixuga destral, entre les mans del baró, per tal que pugui colpir [el llenyam], descarrega el cop brandat (ὁ ἀνήρ ἀνδρός ~ (èp.) ἀνέρος:   ὅς τ’ εἶσιν διὰ δουρὸς ὑπ’ ἀνέρος ὅς ῥά τε τέχνῃ ǁ νήιον ἐκτάμνῃσιν, ὀφέλλει δ’ ἀνδρὸς ἐρωήν)
35. Því Meríónes ǁ á meginskeiði ǁ hal fékk hrifit ǁ hörðum mundum, ǁ ok í þjóhnapp ǁ þegn of lagði ǁ hægra megin ǁ hvössum fleini (V, 65-66): 35. Car en Meríones, en gran cursa, aconseguí atènyer el baró amb les seves dures mans i a l'anca, per la banda dreta, traspassà l'home amb una javelina esmolada (ὁ, ἡ, τό = Φέρεκλος:   τὸν μὲν Μηριόνης ὅτε δὴ κατέμαρπτε διώκων ǁ βεβλήκει γλουτὸν κατὰ δεξιόν)
110. „Þá skal þegar ǁ þegn útlendr ǁ höfuð af herðum mér ǁ höggvit láta, ǁ ef ek eigi þessum ǁ á eld bjartan ǁ sveig of varpa, ǁ ok sundr brýt; ǁ bar ek at böðvi ǁ boga ónýtan" (V, 214-216): 110. Llavors, immediatament, un estranger em farà tallar el cap de les espatlles si jo no llenço a un foc brillant aquest arc i l'esbocino: he portat a la batalla un arc inútil (ὁ φώς φωτός:   αὐτίκ’ ἔπειτ’ ἀπ’ ἐμεῖο κάρη τάμοι ἀλλότριος φὼς ǁ εἰ μὴ ἐγὼ τάδε τόξα φαεινῷ ἐν πυρὶ θείην ǁ χερσὶ διακλάσσας· ἀνεμώλια γάρ μοι ὀπηδεῖ)
208. „En þegn þenna ǁ in þrautrama ( = ἡ πολυτλήμων) ǁ hefir Aþena ǁ eggjat þér mót. ǁ Fávíss ok skammsýnn ǁ er skjöldungr, ǁ er hann ei geymir ǁ í geðknerri, [at...]“ (V, 405-406): 208. I Atena, la qui molt endura, ha instigat contra teu aquest baró. Ximple i curt és [aquest] rei que en el seu pit no guarda [que...] (οὗτος αὕτη τοῦτο = Διομήδης, Τυδέος υἱός (ὁ Τυδεΐδης):   σοὶ δ’ ἐπὶ τοῦτον ἀνῆκε θεὰ γλαυκῶπις Ἀθήνη· ǁ νήπιος, οὐδὲ τὸ οἶδε κατὰ φρένα Τυδέος υἱὸς ǁ [ὅττι μάλ’ οὐ δηναιὸς ὃς ἀθανάτοισι μάχηται]) (l'adjectiu þrautramr tradueix bé el grec πολυτλήμων, però l'adjectiu del vers grec en realitat és γλαυκῶπις. El canvi se'm fa difícil d'explicar)
181. „En þegni þessum ǁ er þunngeði ǁ ok brigð böðvar ǁ í brjóst lagin; ǁ né hann síðarr mun ǁ sigþrótt geta; ǁ þat man þirfingi ǁ at þungu verða“ (VI, 352-353): 181. Però a aquest baró li han posat al pit la inconstància i la volubilitat de batallar. [Ni ara] ni més endavant no podrà adquirir la força per a vèncer (=aconseguir la victòria). Al míser d'això li'n vindrà aflicció (οὗτος αὕτη τοῦτο = Πάρις (Ἀλέξανδρος):   τούτῳ δ’ οὔτ’ ἂρ νῦν φρένες ἔμπεδοι οὔτ’ ἄρ’ ὀπίσσω ǁ ἔσσονται· τὼ καί μιν ἐπαυρήσεσθαι ὀίω) (vers de reminiscències havamalianes: Cf. Hávamál 84,4: brigð í brióst um lagit)
31. Hriktu opnut hlið ǁ á hjar-ásum; ǁ þustu þegnar út ǁ at þjóðvígum: ǁ fáka foringjar ǁ ok fótgöngumenn; ǁ hvarflaði herglaumr ǁ at himinskautum (VIII, 58-59): 31. Les portes giscaren, obertes, als galfons: els guerrers -oficials de cavalleria i soldats de peu- es llançaren cap a fora, cap a la gran batalla: l'estrèpit de la host anà de banda a banda dels pols celestes (ὁ λαός λαοῦ:   πᾶσαι δ’ ὠΐγνυντο πύλαι, ἐκ δ’ ἔσσυτο λαός, ǁ πεζοί θ’ ἱππῆές τε· πολὺς δ’ ὀρυμαγδὸς ὀρώρει)

þegna:
ac. pl. m. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þegnar:
nom. & ac. pl. f. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þegn·félag <n. -félags, -félög>:
societat f civil

þegnfélags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
sociologia f (félagsfræði)

þegnfélags·legur, -leg, -legt <adj.>:
social (þjóðfélagslegur; mannfélagslegur)

þegnir:
nom. pl. m. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þegn·land <n. -lands, -lönd>:
país vassall
og Edóm mun verða þegnland (ʝərēˈʃāh ~ שׁוּב:   wə-hāˈʝāh   ʔɛ̆ˈδōm   ʝərēˈʃāh,   וְהָיָה אֱדוֹם יְרֵשָׁה) og Seír mun verða þegnland - þessir óvinir hans, en Ísrael eykur vald sitt: i Edom serà un país vassall seu, i Seïr serà país vassall seu, aquests enemics seus, però Israel incrementarà el seu poder

þegn·legur, -leg, -legt <adj.>:
cívic -a (borgaralegur)

þegn·réttindi <n.pl -réttinda>:
drets cívics (o: civils)

þegn·réttur <m. -réttar, no comptable>:
[dret m de] ciutadania f
hersveitarforinginn sagði: "Fyrir ærið fé keypti ég þennan þegnrétt (ἡ πολιτεία -ίας:   Ἐγὼ πολλοῦ κεφαλαίου τὴν πολιτείαν ταύτην ἐκτησάμην)." En Páll sagði: "Ég er meira að segja með honum fæddur": el tribú li digué: «Jo vaig adquirir aquesta ciutadania amb una forta suma». I en Pau li replicà: «Doncs, jo la tinc ja de naixement»
sú var tíðin, er þér voruð án Krists, lokaðir úti frá þegnrétti (ἡ πολιτεία -ίας:   ἀπηλλοτριωμένοι τῆς πολιτείας τοῦ Ἰσραὴλ) Ísraelsmanna. Þér stóðuð fyrir utan sáttmálana og fyrirheit Guðs, vonlausir og guðvana í heiminum: aquest era el temps que éreu sense el Crist, exclosos de la ciutadania d'Israel. Estàveu fora dels pactes i de la promesa de Déu, mancats d'esperança i sense Déu en el món
♦ öðlast (o: vinna sér) þegnrétt e-s staðar: <LOC FIGadquirir (o: guanyar-se) el dret de ciutadania (o: carta de naturalització) a un indret
þetta tökuorð úr ensku hefur öðlast þegnrétt í íslensku: aquest préstec de l'anglès ha adquirit carta de naturalització en islandès, aquest préstec de l'anglès ja ha estat acceptat en islandès

þegnskaparmenntun

þegn·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (borgaraleg hlýðnilleialtat f (observació de la deguda fidelitat a les autoritats, obediència cívica)
2. <(mikil gestrisni, gjafmildi[generosa] hospitalitat f (llarguesa, esp. amb els hostes)
Þorsteinn hvíti kom fyrst út til Íslands þeirra langfeðga og bjó að Tóftavelli fyrir utan Síreksstaði. En Steinbjörn bjó að Hofi, sonur Refs hins rauða. Og er honum eyddist fé fyrir þegnskapar sakar þá keypti Þorsteinn Hofsland og bjó þar sex tigu vetra. Hann átti Ingibjörgu Hróðgeirsdóttur hins hvíta: en Þorsteinn el Blanc fou el primer, d'aquests vells avantpassats seus, que passà de Noruega a Islàndia, i va viure al Tóftavöllur, davant els Síreksstaðir. I l'Steinbjörn, el fill d'en Refur el Roig, vivia a Hof. I quan va acabar els diners a causa de la seva prodigalitat, en Þorsteinn li va comprar el mas de Hof i hi va viure seixanta anys. En Þorsteinn es va casar amb l'Ingibjörg, la filla d'en Hróðgeir el Blanc
um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á. Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent, en Kári es va preparar per a passar a Islàndia. L’Skeggi li va proporcionar un byrðingur, un vaixell de càrrega. Hi anaven divuit homes. Varen acabar d'aparellar la nau força tard, però tot i així salparen i tingueren una travessia llarga, però finalment, arribaren al cap d'Ingólfshöfði on el vaixell s'estavellà contra les roques de la costa, però tota la tripulació es va salvar. Feia una tempesta de neu. Els de la tripulació varen preguntar al Kári què havien de fer i ell els digué d'anar a Svínafell i posar a prova l'hospitalitat d'en Flosi. Llavors es dirigiren sense dilació a Svínafell
3. <(göfugmennska, drengskapurhonor m,f com a þegn o drengr (honra, és a dir, reputació de què hom gaudeix com a bon þegn, com a home probe. En alt-alemany antic existeix l'abracte theganheit, deganheit ‘coratge, valor’)
♦ leggja e-ð undir þegnskap: afirmar una cosa donant la seva paraula d'honor
au mál skulu hér í koma," segir Njáll, "um alla þingsafglöpun ef menn bera ljúgvitni eða ljúgkviðu. Hér skulu og í koma vefangsmál öll þau er menn vefengja í fjórðungsdómi og skal þeim stefna til fimmtardóms. Svo og ef menn bjóða fé eða taka fé til liðs sér og innihafnir þræla eða skuldarmanna. Í þessum dómi skulu vera allir hinir styrkjustu eiðar og fylgja tveir menn hverjum eiði er það skulu leggja undir þegnskap sinn er hinir sverja. Svo skal og ef annar fer með rétt mál en annar með rangt, þá skal eftir þeim dæma er rétt fara að sókn. Hér skal og sækja hvert mál sem í fjóðungsdómi utan það er nefndar eru fernar tylftir í fimmtardóm, þá skal sækjandi nefna sex menn úr dómi en verjandi aðra sex. En ef hann vill eigi úr nefna þá skal sækjandi nefna þá úr sem hina sem verjandi átti. En ef sækjandi nefnir eigi úr þá er ónýtt málið því að þrennar tylftir skulu um dæma. Vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér. Þar skal og vera fimmtardómur. En ef þeir verða eigi á sáttir er í lögréttu sitja hvað þeir vilja lofa eða í lög leiða, þá skulu þeir ryðja lögréttu til og skal ráða afl með þeim. En ef sá er nokkur fyrir utan lögréttu að eigi nái inn að ganga eða þykist borinn vera máli þá skal hann verja lýriti svo að heyri í lögréttu og hefir hann þá ónýtt fyrir þeim öll lof þeirra og allt það er þeir mæltu til lögskila og varði lýriti": “Totes les demandes”, va dir-li en Njáll, “relatives a la infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament) seran tractades aquí, [i també] si hom ha prestat fals testimoni o pronunciat un fals veredicte. També es tractaran aquí tots els litigis sobre els quals els jutges del tribunal de quarter (fjórðungsdómur) no hagin pogut arribar a un consens. També s'hi portaran els casos d'oferiment de diners o d'acceptació de diners a canvi d'ajut [en un procés] i els casos d'acolliment d'esclaus [d'altri] o de deutors [d'altri]. En aquest tribunal s'hi prestaran els juraments més solemnes i potents, i cada jurament serà corroborat per dos homes, i ratificaran per llur honor com a þegnar el que els altren hauran jurat. Si[, en un procés,] una de les parts mena la seva causa d'acord amb les regles processals, mentre que l'altra, per contra, la mena de manera incorrecta, el tribunal dictarà sentència a favor de la part que hagi defensat correctament la seva causa. Tots els litigis es menaran davant aquest tribunal com davant un tribunal de quarter, amb una excepció: quan hauran estat nomenats les quatre dotzenes de jutges per al Cinquè Tribunal, la part actora n'eliminarà sis i a continuació, la defensa de la part acusada n'eliminarà sis més. Si, emperò, la defensa de la part acusada no vol refusar cap jutge, la part actora a més a més dels sis jutges que hagi refusat, n'eliminarà sis més en lloc de la defensa. Si la part actora no ho fa, la seva acció caduca, ja que el nombre dels jutges no pot ésser superior a tres dotzenes. També tindrem la institució d'una assemblea legislativa en la manera que, els qui seguin a la filera de bancs del mig tindran el dret de decidir sobre les lleis i les possibles dispensacions de les lleis. I perquè hi seguin s'elegiran els més llestos i òptims. També hi haurà el Cinquè Tribunal. Però, si els qui tinguin seient a l'assemblea legislativa no es posen d'acord sobre el que volen convertir en llei o aprovar com a excepció a una llei, la qüestió se sotmetrà a votació a l'assemblea i decidirà la majoria dels vots emesos. Si, emperò, un és impedit d'assistir a l'assemblea legislativa o si se sent conculcat en la seva causa, formularà la seva protesta de tal manera que tothom de l'assemblea la senti. I amb aquesta protesta (objecció), haurà invalidat totes les aprovacions especials de l'assemblea i tot el que l'assemblea hagi fixat com a disposicions legals” (revisar)
sönnunarmenn Marðar gengu þá tveir að dómi og nefndu sér votta "í það vætti að við vinnum eið að bók, lögeið. Biðjum við svo guð hjálpa okkur í þvísa ljósi og í öðru að við leggjum það undir þegnskap okkarn að við hyggjum að Mörður muni svo sækja sök þessa sem hann veit réttast og sannast og helst að lögum og hann hefurat fé borið í dóm þenna um sök þessa til liðs sér og hann munat bera og hann hefurat fé fundið og hann munat finna hvorki til laga né til ólaga": els dos corroboradors del jurament d'en Mörður comparegueren davant el tribunal i nomenaren testimonis per a ells “perquè donin testimoni que prestem el jurament pel Llibre (=la Bíblia, el Nou Testament o un missal), un jurament acorde amb la llei. Demanem a Déu que ens ajudi en aquest món i a l'altre món que pel nostre honor com a þegnar creiem que en Mörður menarà la seva causa de la manera més justa i veraç que ell sàpiga i de la manera més conforme a dreta llei i que no ha ofert diners a aquest tribunal per a ajudar la seva causa i que no ho farà i que no ha rebut diners i que no n'acceptarà ni amb fins legals ni il·legals”

< þegn·skipun <f. -skipunar, -skipanir>:
ordre m social (þjóðfélagsskipun)

þegn·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
deure cívic

þegn·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
súbdit -a, subjecte -a [a vassallatge], sotmès -esa [com a vassall] 
því að svo segir Drottinn allsherjar, Ísraels Guð: Járnok legg ég á háls allra þessara þjóða (ˌkāl־ha-ggōˈʝim   hā-ˈʔēllɛh:   כָּל-הַגּוֹיִם הָאֵלֶּה), til þess að þær verði þegnskyldar ([ʕāˈβaδ ~ עָבַד]:   la-ʕăˈβɔδ   ˌʔɛθ־nəˌβuχaδnɛʔsˁˈsˁar   ˌmɛlɛχ־bāˈβɛl,   לַעֲבֹד אֶת-נְבֻכַדְנֶאצַּר מֶלֶךְ-בָּבֶל) Nebúkadnesar Babelkonungi og þjóni (wa-ʕăβāˈδu-hū:   וַעֲבָדֻהוּ) honum, já, jafnvel dýr merkurinnar (שָׂדֶה) gef ég honum: perquè, així parla Jahvè-Cevaot, el Déu d'Israel: Poso un jou de ferro al coll de totes aquestes nacions, perquè siguin subjectes a vassallatge al Nabucodonosor, rei de Babilònia, i el serveixin, sí, fins i tot les bèsties del camp li he donat
Salómon drottnaði yfir öllum konungaríkjum frá Efrat til Filistalands og til landamæra Egyptalands. Færðu þeir Salómon skatt og voru þegnskyldir ([ʕāˈβaδ ~ עָבַד]:   wə-ʕɔβəˈδīm   ˌʔɛθ־ʃəlɔˈmɔh   kāl־ʝəˈmēi̯   ħai̯ˈʝā-u̯,   וְעֹבְדִים אֶת-שְׁלֹמֹה, כָּל-יְמֵי חַיָּיו) honum alla ævi hans: en Salomó (Xelomó) dominava sobre tots els reialmes, des de l'Eufrat fins al país dels filisteus i fins a la frontera d'Egipte. Li pagaven tribut i foren vassalls de Salomó durant tota la seva vida

þegnskyldu·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
1. prestació f laboral [duta a terme com a deure cívic], servei m [social] de treball
♦ borgaraleg þegnskylduvinna: servei m civil (prestació substitutòria del servei militar)
2. <JUR refsing/càstigtreball comunitari
hann var einnig dæmdur til að inna af hendi 80 klukkustundir í þegnskylduvinnu: també ha estat condemnat a complir vuitanta hores de treball comunitari
3. <HISTjova f

þegnu:
dat. sg. n. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þegnum:
dat. sg. m. & dat. pl. m./f./n. de → þeginn, þegin, þegið “percebut, rebut, acceptat etc.”

þei <interj. per demanar silenci>:
xut!, xit!, ssst!, moixoni!, silenci!
♦ þei, þei [og ró, ró]: mutis, mutis!

þeim¹:
dat. s. m. de → sá, sú, það “aquest -a”

þeim²:
dat. pl. m./f./n. de → hann, hún, það “ell -a”

þeim³:
dat. pl. m./f./n. de → sá, sú, það “aquest -a”

þeim⁴<part.>:
♦ því... þeim mun...: com més... més...
♦ þeim mun betra: millor que millor
♦ þeim mun <+ Adj. en grau compar.>... sem...: més que més <+ Adj.> per tal com...

< þeima:
variant arcaica de → þessum “Dat. s. m. de → þessi, þessi, þetta ‘aquest -a’”

þeir, þær, þau¹:
pl. de → hann, hún, það “ell -a”
ég sá þá: els he vists
ég er búinn að segja þeim það: ja els ho he dit
ég var með þeim: era amb ells
gefðu þeim það: dóna'ls-ho
hann fór til þeirra: ha anat a ca ells
segðu þeim það: digues-los-ho
þeim er vel til vina: són bons amics
hann er þeirra sístur: d’ells ell és el pitjor, és el pitjor d'ells
♦ þau baða ekki í rósum: <LOC FIGno estan en un llit de roses
Paradigma del Plural del Pronom Personal de Tercera Persona
  Masculí Femení Neutre
N þeir þær, (†) þǽr þau
A þá þær, (†) þǽr þau
G þeirra, (†) þeira
D þeim
→ hann, hún, það

þeir, þær, þau²:
pl. de → sá, sú, það “aquest -a”
♦ upp á þau (o: þessi) býti: en aquests termes, sota aquestes condicions
♦ hafa e-ð upp á þau býti sem...: considerar una cosa segons...

þeirra¹ <pron. & determ. possessiu inv.>:
el seu la seva [d'ells, d'elles], <LIT & Ross. & Alg.llur llurs
♦ börnin þeirra: els seus fills [d'ells, d'elles], <LITllurs fills
♦ bílarnir þeirra: els seus cotxes [d'ells, d'elles], <LITllurs cotxes
♦ bíllinn þeirra: el seu fill [d'ells, d'elles], <LITllur cotxe
♦ móðir þeirra: sa mare [d'ells, d'elles], <LITllur mare

þeirra²:
gen. pl. m./f./n. de → hann, hún, það “ell -a”

þeirra³:
gen. pl. m./f./n. de → sá, sú, það “aquest -a”

þeirrar:
gen. sg. f. de → sá, sú, það “aquest -a”

þeista <f. þeistu, þeistur. Gen. pl.: þeista>:
somorgollire m alablanc (ocell Cepphus grylle)

þekill <m. þekils, þeklar>:
<INFORMdongle m

þekja <f. þekju, þekjur. Gen. pl.: þekja>:
1. (þak, torfþak) teulada f, sostre m  (i especialment, el de torba o fet amb pans d'herbei de les cases antigues islandeses)
settu þekju (ˈsˁɔhar ~ צֹהַר:   ˈsˁɔhar   taʕăˈɕɛh   la-ttēˈβāh,   צֹהַר תַּעֲשֶׂה לַתֵּבָה) á örkina og hafðu alin milli hennar og hliða arkarinnar. Þú skalt setja dyrnar á hlið hennar og hafa þrjú þilför, neðst, í miðju og efst: fes un sostre (! çòhar) a l'arca (tevà) i que quedi una colzada entre ell i els costats de l'arca. Posa la porta de l'arca al seu costat, i fes-hi tres cobertes, una d'inferior, una al mig i una de superior
á sex hundraðasta og fyrsta æviári Nóa, í fyrsta mánuðinum, á fyrsta degi mánaðarins, var vatnið þornað á jörðinni. Og þegar Nói tók ofan þekjuna (miχˈsɛh ~ מִכְסֶה:   wa-i̯ˈʝāsar   ˈnɔaħ   ʔɛθ־miχˈsēh   ha-ttēˈβāh,   וַיָּסַר נֹחַ, אֶת-מִכְסֵה הַתֵּבָה) af örkinni sá hann að yfirborð jarðarinnar var orðið þurrt: l’any sis-cents un de la vida d'en Noè (Nòaħ), el primer mes, el primer dia del mes, l'aigua s'havia assecat a la terra. I quan en Noè (Nòaħ) va aixecar la coberta de l'arca[, va guaitar,] i va veure que la superfície de la terra s'havia eixugat
en íbúar þeirra voru aflvana og skelfdust því og urðu sér til minnkunar (wā-ˈβɔʃū,   וָבֹשׁוּ). Jurtir vallarins og grængresið varð sem gras á þekjum (gāɣ ~ גָּג:   hāˈʝū   ...   ħăˈsˁīr   gagˈgōθ,   הָיוּ ... חֲצִיר גַּגּוֹת) og í hlaðvarpa (ū-ʃəδēˈmāh   li-φəˈnēi̯   qāˈmāh,   וּשְׁדֵמָה לִפְנֵי קָמָה)llurs habitants han estat impotents i s'han espantat per això i han estat confosos. Les herbes verdes i les plantes del camp han tornat com l'herba sobre les teulades i al hlaðvarpi
þeir skulu verða sem gras á þekju (gāɣ ~ גָּג:   ʝiˈhjū   ka-ħăˈsˁīr   gagˈgōθ,   יִהְיוּ, כַּחֲצִיר גַּגּוֹת) sem skrælnar áður en það sprettur: seran com l'herba sobre les teulades que s'asseca abans d'espigar-se
þegar þeir gátu ekki komist með hann til Jesú fyrir fólkinu rufu þeir þekjuna (ἡ στέγη -έγης:   ἀπεστέγασαν τὴν στέγην ὅπου ἦν) uppi yfir honum, grófu þar í gegn og létu síga ofan rekkjuna sem hinn lami lá í: quan no pogueren arribar amb ell fins a Jesús a causa de la gentada, trencaren el sostre a l'indret sobre ell, hi van fer un forat i baixaren la llitera en la qual jeia el paralític
Gunnar mælti: "Ör liggur þar úti á þekjunni og er sú af þeirra örum og skal eg þeirri skjóta til þeirra. Og er þeim það skömm ef þeir fá geig af vopnum sínum": en Gunnar va dir: “Allà a fora, a dalt del sostre, hi ha una fletxa. És una de llurs fletxes i la dispararé contra ells. Els serà tota una vergonya si prenen mal per llurs pròpies armes”
♦ vera [eins og] úti á þekju: <LOC FIGtenir el cap a una altra banda, estar absent
2. <MEDepiteli m (þekjuvefur)
♦ → húðþekja “epidermis”
♦ → munnþekja “epiteli oral”

þekja <þek ~ þekjum | þakti ~ þöktum | þakiðe-ð>:
cobrir una cosa
♦ þekja hús með torfi: posar un sostre de torba o pans d'herbei a una casa, recobrir la casa de pans d'herbei
♦ þekja e-ð [með] e-u: cobrir una cosa de...
sé hún múrveggur reisum vér á honum silfurvirki, sé hún hurð þekjum vér (sˁūr ~ צוּר:   wə-ʔim־ˈdɛlɛθ   hīʔ   nāˈsˁūr   ʕāˈlɛi̯-hā   ˈlūaħ   ˈʔārɛz,   וְאִם-דֶּלֶת הִיא, נָצוּר עָלֶיהָ לוּחַ אָרֶז) hana sedrusviði: si ella és una muralla, la coronarem amb merlets d'argent; si ella és una porta, la recobrirem de fusta de cedre

þekjast <þekst ~ þekjumst | þaktist ~ þöktumst | þakiste-u>:
cobrir-se d'una cosa
♦ fjöllin þöktust snjó: les muntanyes s'han cobert de neu

þekju·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:
cèl·lula f epitelial

þekjuvefs·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MEDcarcinoma m

þekju·laukur <m. -lauks, -laukar>:
consolda f, consolva f, matafoc[s] m, nualós m, herba puntera, orellana f, raïm m de sapo (Val.), herba f de foc (Mall.) (planta Sempervivum tectorum)

þekju·litur <m. -litar, -litir>:
pintura f de revestiment, pintura f d'acabat

þekjuvefs·æxli <n. -æxlis, -æxli>:
<MEDepitelioma m, tumor m epitelial

þekju·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; dat.pl.: -vefjum>:
<MEDepiteli m, teixit m epitelial
♦ → miðþekjuvefur “mesoteli”

þekju·þynna <f. -þynnu, -þynnur. Gen. pl.: -þynna>:
<MEDlàmina f epitelial

þekki·lega <adv.>:
de manera agradadrosa o plaent
18. Hann svaraði vel þessu ok þekkiliga, kvez gjarna vilja frið af Rómverjum ok léz þetta hafa gørt fyrir sakir vandræða Jugurthę: „ok ef honum er boðin slík sætt, þá mun allt ásamt koma með oss“ (RvS. ed. Meissner cap. XXII, pàg. 48; ed. Konráð Gíslason cap. XXII, pàg. 298) — Ad ea rex satis placide uerba facit: sese pacem cupere, sed Iugurthae fortunarum misereri; si easdem illi copia fieret, omnia conuenturaell va respondre a això bé i de manera plaent i li va dir que volia de grat la pau que els romans li oferien, bo i afegint que ho havia fet per les dificultats d'en Jugurta: “I si a ell se li ofereix un tractat com aquest, tot es compondrà entre nosaltres”
á lítilli stundu gørði hann þeim þriðja hǫrpuslátt, svá þekkiliga, at ǫllum líkaði lofsamliga. Þá mælti konungr til hans „virðuligi vinr!“, segir hann, „vel sé þeim, er þik frœddi, ok svá vitrliga þik siðaði. Þú skalt í nótt í mínu herbergi vera og hugga mik svá með þinni kunnáttu ok strengleik, þá er ek ligg vakandi": del cap d'una estoneta, els va tocar una tercera peça amb l'arpa amb tanta de gràcia que va plaure a tothom fins al punt de lloar-lo. Llavors el rei li va dir: “Honorable amic”, li va dir, “benhaja qui et va instruir i et va ensenyar [bones maneres] tan sàviament. Aquesta nit romandràs a la meva cambra i em conhortaràs amb el teu saber i els sons de la teva música fins que no m'hagi adormit”

þekki·legur, -leg, -legt <adj.>:
agradable [de veure]
en þá er Ólafur konungur lá í Karlsá og beið þar byrjar og ætlaði að sigla út til Nörvasunda og þaðan út í Jórsalaheim þá dreymdi hann merkilegan draum, að til hans kom merkilegur maður og þekkilegur og þó ógurlegur og mælti við hann, bað hann hætta ætlan þeirri að fara út í lönd: "Far aftur til óðala þinna því að þú munt vera konungur yfir Noregi að eilífu": i mentre el rei Olau estava ancorat a Karlsá (el Guadalquivir?) esperant que bufés un vent favorable ja que tenia la intenció de navegar fins a l'Estret de Gibraltar (Nörvasund) i d'allà fins a Terra Santa, va tenir un somni remarcable: que se li acostava un home remarcable i agradable de veure (d'agradable aparença) i que tanmateix infonia espant, i aquell home li va parlar i li manà que desistís d'aquells plans d'anar a terres [tan llunyanes]
hann svarar: „Aldrigi hræðumk ek guð þau, er hvárki hafa heyrn né sýn né vit ok ek má skilja, at þau hafa enga grein, ok af því má ek marka, herra, hverrar náttúru þau eru, at mér sýnist þú hvert sinn með þekkiligu yfirbragði at af teknum þeim stundum, er þú ert þar ok þú fœrir þeim fórnir, en þá lízt mér þú jafnan með ógiptubragði, er þú ert þar. Ok af því skil ek, at guð þessi, er þú gǫfgar, munu myrkrunum stýra“: ell li va respondre: “Mai no tindré por d'uns déus que no tenen ni oïda ni vista ni enteniment i puc entendre que no tenen pas discerniment, i puc inferir, senyor, quina és llur natura a partir del fet que vós sempre (hvert sinn) m'apareixeu amb un aspecte exterior agradós de veure llevat del temps que sou aquí i els feu ofrenes i sacrificis. I llavors, quan hi sou[, fent-los ofrenes i sacrificis,] sempre em sembleu d'aspecte malastruc (d'aparença malastruga). I per aquest fet comprenc que aquests déus que vós venereu, deuen regnar sobre les tenebres” (vocabulari: #1. ógiptubragð: En Baetke 19874, pàg. 455, no dóna pas entrada ni a ógipta, ni al compòsit ógiptubragð; #2. göfga: Cf. Baetke 19874, pàg. 218: gǫfga ()   verehren, anbeten; )
lík Guðmundar biskups var náttsett þar í stofunni. Hinn þriðja dag var til kirkju borið og skrýtt. Kom þá til Eyjólfur prestur af Völlum og gaf til gull það er hann hafði í gröf. Allir dáðu er sáu þenna líkama og kváðust aldrei séð hafa dauðs manns hold jafn bjart eða þekkilegt sem þetta. Jón prestur söng líksöng en Kolbeinn kaldaljós þakkaði líkferðina og mælti fagurt erindi yfir greftrinum (SS I, cap. 269, pàg. 386): el cos del bisbe Guðmundur fou vetllat a la stofa. El tercer dia fou portat a l'església on el vestiren amb els seus ornaments episcopals. El prevere Eyjólfur hi va acudir des de Vellir i li donà a la tomba l'anelll d'or que tenia. Tots els qui varen veure el cos del bisbe es meravellaven i deien que mai no havien vist la carn d'un mort tan lluenta o agradable de veure com aquella. El prevere Jón va cantar el cant fúnebre (el funeral?) i en Kolbeinn Llumfred va donar les gràcies per les exèquies i va fer una bella oració fúnebre en l'enterrament
en er ábóti kom var honum sýndur líkami Þorgils og mörgum öðrum og sveipuðu nú. Hafa þeir svo sagt er þar stóðu yfir að Þorgils hafði tuttugu og tvö sár og sjö ein af þeim höfðu blætt. Eitt af þessum var það á hjarnskálinni er [pàg. 737] af var höggin hausinum. Veittist Þorgilsi það að hann hafði þvílíkt sár sem sagt var um kvöldið að hinn heilagi Tómas erkibiskup hafði særður verið í kirkjunni í Kantia og Þorgilsi þótti um kvöldið fagurlegast vera mundu að taka slíkan dauða. Lét ábóti þá sveipa líkið og segir svo sem margir hafa heyrt að hann kvaðst engis manns líkama hafa séð þekkilegra en Þorgils, það sem sjá mátti fyrir sárum. Lét ábóti þá aka líkinu upp til Munka-Þverár og jarða þar sæmilega. Stóð þar margur maður yfir með harmi miklum (SS II, cap. 475, pàgs. 736-737): quan l'abat hi va arribar, li mostraren el cadàver d'en Þorgils i de mants altres i els amortallaren. Els qui s'encarregaren de fer-ho varen dir que en Þorgils tenia vint-i-dues ferides i que només set d'elles sagnaven. Una d'aquestes ferides era la que li havien fet a la closca del cap quan l'hi havien tallat. Al Þorgils, per tant, li havia esdevingut que presentava una ferida idèntica a la ferida de què s'havia parlat el vespre abans quan [hom havia llegit] que sant Tomàs, l'arquebisbe, havia estat ferit a l'església de Canterbury. Al vespre anterior[, com s'ha dit abans,] en Þorgils havia considerat que morir d'aquesta manera (és a dir, com sant Tomàs de Canterbury) fóra la manera més bonica de morir. L'abat féu amortallar el cadàver [d'en Þorgils] i digué, de manera que molts el sentiren, que afirmava que no havia vist un cadàver més bonic que el d'en Þorgils, allà on es podia veure lliure de ferides. Després, l'abat féu pujar el cadàver a[l monestir de] Munka-Þverá i enterrar-l'hi honrosament. Manta gent assistí a l'enterrament amb gran dol (els fets descrits tingueren lloc el vint-i-dos de gener del 1258. En el capítol anterior, el 474, s'hi conta que, el vespre abans, per passar la vetllada s'havia llegit en veu forta la Història de l'arquebisbe Tomàs; en Þorgils havia interromput la lectura en el punt on l'arquebisbe és assassinat exclamant Það mundi vera allfagur dauði“ ‘Aquesta fóra una mort força bella’. Sant Tomàs de Canterbury havia estat mort gairebé noranta anys abans, el 1170)

þekking <f. þekkingar, no comptable>:
1. <GENconeixement m, <LITconeixença f  (saber o sabers que hom té o que existeixen sobre una matèria, cognició, comprensió)
gef mér þá visku og þekkingu (madˈdāʕ ~ מַדָּע:   ħɔ̆χˈmāh   ū-madˈdāʕ,   חָכְמָה וּמַדָּע), að ég megi ganga út og inn frammi fyrir lýð þessum. Því að hver getur annars stjórnað þessum fjölmenna lýð þínum?: doneu-me, doncs, saviesa i coneixement perquè pugui entrar i sortir davant d'aquest poble. Car, ¿qui sinó podrà governar aquest poble teu tan nombrós?
ég ætla að sækja þekking mína (ˈdēaʕ ~ דֵּעַ:   ʔɛɕˈɕāʔ   δēˈʕ-ī   lə-mē-rāˈħōq,   אֶשָּׂא דֵעִי, לְמֵרָחוֹק) langar leiðir og sanna, að skapari minn hafi á réttu að standa. Því að vissulega fer ég eigi með ósannindi, maður með fullkominni þekking (dēˈʕāh ~ דֵּעָה:   təˈmīm   dēˈʕōθ   ʕimˈm-āχ,   תְּמִים דֵּעוֹת עִמָּךְ) stendur frammi fyrir þér: vull anar a cercar els meus coneixements (el meu saber) per llargs camins i provaré que el creador té raó. Car, de debò, no vaig pas amb falsedats: al teu davant hi tens un home de saber perfet!
skyldi sá er agar þjóðirnar (גּוֹיִם) eigi hegna, hann sem kennir mönnunum þekkingu (ˈdaʕaθ ~ דַּעַת:   ha-mlamˈmēδ   ʔāˈδām   ˈdāʕaθ,   הַמְלַמֵּד אָדָם דָּעַת)?: que per ventura el qui disciplina els pobles no hauria de castigar-los? Ell, que ensenya als homes el coneixement
hvar varst þú, þegar ég grundvallaði jörðina? Seg fram, ef þú hefir þekkingu (bīˈnāh ~ בִּינָה:   hagˈgēδ   ʔim־ʝāˈδaʕtā   βīˈnāh,   הַגֵּד, אִם-יָדַעְתָּ בִינָה) til: on eres tu, quan jo fundava la terra? Fés-m'ho saber, si en tens coneixement!
sá maður er í ríki þínu, er andi hinna heilögu guða býr í, og á dögum föður þíns fannst með honum skýrleikur, þekking (ɕɔ̆χləθāˈnū ~ שָׂכְלְתָנוּ:   ū-βə-ʝōˈmēi̯   ʔăˈβ-ūχ   nahīˈrū   wə-ɕɔ̆χləθāˈnū   wə-ħɔ̆χˈmāh   kə-ħɔ̆χˌmaθ־ʔɛ̆lāˈhīn   hiʃtəˈχaħaθ   b-ēḥ,   וּבְיוֹמֵי אֲבוּךְ נַהִירוּ וְשָׂכְלְתָנוּ וְחָכְמָה כְּחָכְמַת-אֱלָהִין, הִשְׁתְּכַחַת בֵּהּ) og speki, lík speki guðanna, og Nebúkadnesar konungur, faðir þinn, gjörði hann að yfirhöfðingja spásagnamannanna, særingamannanna, Kaldeanna og stjörnuspekinganna: hi ha en el teu regne un home en qui resideix l'esperit dels déus sants i en els dies de ton pare, es trobà en ell lucidesa, saber i saviesa com la saviesa dels déus i el rei Nabucodonosor, ton pare, el nomenà cap dels endevins, conjuradors d'esperits, caldeus i astròlegs
fjölkynngi töframanna reyndist gagnslaus og þeir sem gortuðu af þekkingu (ἡ φρόνησις -ήσεως:   καὶ τῆς ἐπὶ φρονήσει ἀλαζονείας ἔλεγχος ἐφύβριστος) urðu sér til skammar: la màgia dels fetillers era inútil i els qui bravejaven de sabers feien el ridícul
speki, þekking (ἡ ἐπιστήμη -ήμης:   σοφία καὶ ἐπιστήμη καὶ γνῶσις νόμου παρὰ Κυρίου· ἀγάπησις καὶ ὁδοὶ καλῶν ἔργων παρ’ αὐτοῦ εἰσιν) og skilningur á lögmálinu kemur frá Drottni, kærleikur og góðverk eru einnig frá honum: la saviesa i el coneixement i la ciència de la llei provenen del Senyor, l'amor i les bones obres també són d'ell
Drottinn veitti mönnum þekkingu (ἡ ἐπιστήμη -ήμης:   καὶ αὐτὸς ἔδωκεν ἀνθρώποις ἐπιστήμην) svo að hann yrði dásamaður af undraverkum sínum: el Senyor ha concedit als homes el coneixement perquè sigui glorificat per les seves obres meravelloses
og veita lýð hans þekkingu (ἡ γνῶσις -ώσεως:   τοῦ δοῦναι γνῶσιν σωτηρίας τῷ λαῷ αὐτοῦ) á hjálpræðinu, sem er fyrirgefning synda þeirra: i concediràs al seu poble el coneixement de la salvació que és el perdó de llurs pecats
þar eð þeir hirtu ekki um að varðveita þekkinguna (ἡ ἐπίγνωσις -ώσεως:   καὶ καθὼς οὐκ ἐδοκίμασαν τὸν θεὸν ἔχειν ἐν ἐπιγνώσει) á Guði, ofurseldi Guð þá ósæmilegu hugarfari, svo að þeir gjörðu það sem ekki er tilhlýðilegt: com que no s'han preocupat de guardar el coneixement de Déu, Déu els ha lliurats a uns valors inconvenients per tal que facin el que no és decorós
♦ afla sér þekkingar: adquirir coneixements
afla þér þekkingar (:   πρὶν ἢ λαλῆσαι μάνθανε καὶ πρὸ ἀρρωστίας θεραπεύου) áður en þú talar, hygg að heilsunni áður en þú veikist: abans de parlar, adquireix saber; abans d'estar malalt, tingues esment de la teva salut
♦ búa yfir mikilli þekkingu á einhverju: conèixer una cosa a fons, disposar de grans coneixements d'una cosa
Drottinn rannsakar hyldýpið og hjarta manns, alla leyndardóma þeirra þekkir hann til hlítar, enda býr Hinn hæsti yfir allri þekkingu (ἡ εἴδησις -ήσεως:   ἔγνω γὰρ ὁ ὕψιστος πᾶσαν εἴδησιν), ræður þær rúnir sem stýra heimsrás, kunngjörir það sem liðið er og koma mun og leiðir í ljós hulin ummerki: el Senyor explora l'abís i el cor dels homes, coneix a fons tots llurs secrets, car l'Altíssim posseeix tots els coneixements, i llegeix les runes (uau!) que governen el curs del cosmos, anuncia el que ja ha passat i el que encara ha de venir i revela les traces [de les coses] ocultes
♦ hafa þekkingu á einhverjum ~ einhverju: conèixer algú ~ una cosa; ésser entès -esa en..., tenir coneixements d'una cosa, conèixer una cosa
vaknið fyrir alvöru (ἐκνήψατε δικαίως) og syndgið ekki. Nokkrir hafa enga þekkingu (ἡ ἀγνωσία -ίας:   ἀγνωσίαν γὰρ θεοῦ τινες ἔχουσιν) á Guði. Yður til blygðunar segi ég það: desperteu-vos de debò i no pequeu pas. N'hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic perquè us en doneu vergonya
♦ hafa góða þekkingu á e-m ~ e-u: conèixer bé algú ~ una cosa
♦ vilja auka þekkingu sína á þeirri tungu: voler augmentar els seus coneixements d’aqueixa llengua
♦ staðgóð þekking: uns sòlids coneixements
♦ → guðsþekking “coneixement de Déu”
♦ → vanþekking “ignorància, desconeixement, manca de coneixement”
2. (greind, skilningurenteniment m, <RELIGciència f (discerniment, judici)
hinar sjö gjafir Heilags Anda eru viska, skilningur, ráðspeki, staðfesta, þekking (scientia -ae:   Septem Spiritus Sancti dona sunt sapientia, intellectus, consilium, fortitudo, scientia, pietas et timor Dei), trúrækni og guðhræðsla: els set dons de l’Esperit Sant són saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu

þekkingar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
teoria f del coneixement, epistemologia f

þekkingar·heimur <m. -heims, no comptable>:
món m del coneixement

þekkingar·laus, -laus, -laust <adj.>:
de nuls coneixements

þekkingar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desconeixement m

þekkingarmiðlun

þekkingar·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de coneixements

þekkingarstjórnun

þekkingar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f del coneixement

þekkingarþorp

þekkingar·öflun <f. -öflunar, no comptable>:
aprenentatge m

þekki·orð <n. -orðs, -orð>:
consigna f, sant m i senya

þekkja <þekki ~ þekkjum | þekkti ~ þekktum | þekkt>:
I. <amb complement pronominal>:
1. <GENconèixer
♦ þekkja e-ð ~ e-n: conèixer una cosa ~ algú
ég þekki hann vel: el conec bé (son bons coneguts)
ég þekki þig!: jo et conec a tu!
þekki ég þig?: que et conec?
ég þekki þessa bók: el conec bé (son bons coneguts)
því að Drottinn þekkir (kī-ʝōˈδēaʕ, כִּי-יוֹדֵעַ) veg réttlátra, en vegur óguðlegra endar í vegleysu: car Jahvè coneix el camí dels justos, però el camí dels impius acaba en un indret sense camins (toʔˈβēδ, תֹּאבֵד)
♦ þekkja gott frá illu: [poder] distingir (o: discernir) el bé del mal
♦ þekkja e-ð af eigin raun (o: reynslu)conèixer una cosa de (o: per) pròpia experiència
♦ þekkja e-ð út og inn: conèixer una cosa a fons
♦ þekkja e-n í sjón: conèixer algú de vista
2. (bera kennsl á) reconèixer una cosa ~ algú (que ja es coneixia prèviament)
ég þekkti þig ekki!: no t'he (o: t'havia) reconegut!
ég þekkti fótatak hennar: la vaig reconèixer per les seves passes
♦ þekkja e-n á e-u: reconèixer algú per una cosa
þau gátu aðeins þekkt hvert annað á röddinni: només podien reconèixer-se els uns als altres per la veu (a causa de la foscor imperant)
♦ þekkja e-ð ~ e-n í sundur: reconèixer una cosa ~ algú [d'una altra cosa ~ d'una altra persona], distingir una cosa ~ algú
hann þekkti tvíburana í sundur: distingia els bessons (no els confonia)
♦ þekkja e-ð ~ e-n aftur: reconèixer una cosa ~ algú
 
II. <amb complement preposicional>:
A. <á>
1. <þekkja á e-ð>estar familiaritzat -ada amb una cosa (conèixer molt bé un camp, entendre-s'hi o saber manejar, saber usar etc. una cosa)
♦ þekkja inn á e-ð: tenir molta de pràctica d'una cosa
 
B. <til>
1. <þekkja til e-s>(vita deili á e-utenir coneixement d'una cosa ~ d'algú (saber d'algú, estar al corrent o informat d'una cosa o del treball o activitats d'algú)
hann virðist lítið hafa þekkt til íslensku: sembla que tenia pocs coneixements d’islandès
 
C. <úr>
1. <þekkja e-ð úr e-u>saber alguna cosa d'una cosa
 
III. <reflexiu>:
1. <sig>: conèixer-se
 

þekkjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
recognoscible, reconeixedor -a
♦ hann var varla þekkjanlegur: a penes se'l podia reconèixer

þekkjast <þekkist ~ þekkjumst | þekktist ~ þekktumst | þekkst>:
conèixer-se
♦ þekkist þið?: que us coneixeu ja?
♦ þekkjast e-ð: accedir a, consentir a
Þóroddur Snorrason bauðst til þeirrar farar því að hann hirti þá alllítt hvað yfir hann gekk ef hann færi sjálfráði. Það þekktist konungur og fóru þeir Þóroddur tólf saman. Þeir komu fram austur á Jamtaland og sóttu heim þann mann er Þórar er nefndur. Hann var þar lögmaður og metorðamaður mestur. Þeir fengu þar góðar viðtökur: en Þóroddur Snorrason es va oferir per a fer aquest viatge ja que poc se li'n feia què li pogués passar mentre tornés a poder disposar de la seva persona lliurement. El rei va consentir-hi (estar-hi d'acord, va accedir-hi) i en Þóroddur va partir cap al Jamtaland amb onze homes. Varen fer camí fins a arribar al Jamtaland i allà anaren a ca un home que nomia Þórar. Aquest era lögmaður o ditor de la llei, i un home molt ben considerat. Hi foren molt ben rebuts
liðu nú svá stundir fram, at ekki verðr til tíðenda. Þroskast Björn konungsson mikit, ok gerist hann bæði mikill ok sterkr. Hann var vel mannaðr um allar íþróttir. Hringr konungr var löngum ór landi ok í hernaði, en Hvít var heima ok stjórnaði landi. Ekki var hún vinsæl af alþýðu, en við Björn lét hún allblítt, en hann þekktist þat líttel temps va anar passant sense que succeís res que pagui la pena de contar. En Bjǫrn, el fill del rei, es va anar fent un home i es va fer alt i fort. Estava ben educat en totes les íþróttir. El rei Hringr passava llargues temporades fora del país en expedicions de guerra. I mentrestant, la reina Hvít restava a casa governant el país. La reina Hvít no era gaire estimada entre el comú del poble, però es comportava molt amablement amb en Bjǫrn, però ell no li corresponia gens (vocabulari: #1. þekkjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 768: hon lét blítt við hann en hann þektisk þat lítt aber er ging nicht darauf ein, kümmerte sich nicht darum; )
♦ þekkjast boð: acceptar una invitació
Hrafn Oddsson bauð honum þá að taka við búi á Eyri. Þórður þekktist það og þakkaði honum með mörgum orðum sem aðra vinsamlega hluti þá er Hrafn veitti honum. Það létu þeir nú verða ráðið að Þórður lét búa öll hin stærri skip [pàg. 512] í Vestfjörðum og þar til fékk hann manna svo að þau voru öll alskipuð (SS II, cap. 335, pàgs. 511-512): en Hrafn Oddson li va oferir llavors que s'establís a Eyri. En Þórður va acceptar l'oferiment i li'n va donar les gràcies amb moltes de belles paraules així com per d'altres deferències amicals que en Hrafn li havia fetes. Llavors varen acordar que en Þórður aparellaria tots els vaixells més grossos que hi hagués als fiords de ponent i amb aquest fi es va procurar homes a fi que tots aquests vaixells tinguessin la tripulació al complet (vocabulari: #1. láta verða ráðið: Cf. Baetke 19874, pàg. 363: — (umschreibend mit verða + p.pf. od. nur mit p.pf.) láta e-n verða tekinn jmd. ergreifen lassen, jmd. ergreifen; láta verða farit fahren; þat læt ek um mælt das sage, behaupte ich; )
litlu síðar kom Þorgrímr til fundar við Guðrúnu ok mælti: „Þér mun ek þykkja hafa gert þér nǫkkut skjótræði, nú vil ek bœta manninn, ok gjalda mik í mót, ok ef þú vill mína umsjá þekkjast, þá mun þik fátt skorta“: poc després en Þorgrímr va anar a veure la Guðrún i li va dir: “Deuràs pensar que jo actuo amb massa precipitació amb tu, però ara vull compensar-te per la mort del teu home i donar-me a mi mateix en rescabalament per la seva mort, i si acceptes que tingui cura de tu, no et mancarà res” (vocabulari: #1. skjótræði: Cf. Baetke 19874, pàg. 559: skjót-ræði n.   Schnelligkeit, schnelle Entschlossenheit; vorschnelles Handeln, Übereiltheit; #2. umsjá: Cf. Baetke 19874, pàg. 676: um-sjá f.   Fürsorge, Betreuung, Beistand, Unterstützung; )
jarl kvað það vel mega. Þórður flutti kvæðið og var það drápa og gott kvæði. Jarl lét vel yfir og bauð honum með sér að vera um veturinn og það þekktist Þórður og var honum vel veitt. Voru þeir Björn báðir með jarli þann vetur: el iarl li va dir que ho podia fer i en Þórður va declamar el poema i fou una drápa o lloa i un bon poema. El iarl va expressar la seva satisfacció amb el poema i va convidar en Þórður d'estar-se al seu casal durant l'hivern, i en Þórður va acceptar aquest oferiment i hi estigué ben atès. Tots dos, en Björn i ell passaren aquell hivern al casal del iarl (vocabulari: #1. mega: Cf. Baetke 19874, pàg. 412: vel má þat, segir hann es ist mir recht, das kann gern geschehen; #2. láta vel yfir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 363: láta vel yfir e-u seine Zufriedenheit äußern, froh, zufrieden sein über etwas)

þekktur, þekkt, þekkt <adj.>:
conegut -uda
Landsbókasafnið er þekktast íslenskra safna meðal vísindamanna erlendis: la Biblioteca Nacional és la més coneguda de les biblioteques islandeses entre els científics de l’estranger
♦ einnig þekktur sem Skati: àlias Skati
♦ hún er þekktur rithöfundur: és una escriptora coneguda
♦ vera þekktur að e-u: ésser conegut per una cosa
hann er þekktur að orðheldni: és conegut per mantenir la seva paraula
hann er þekktur að ráðvendni: és conegut per la seva honestedat
♦ vera þekktur fyrir e-ð: ésser conegut per una cosa
hann er þekktur fyrir frekju: és conegut pel seu desvergonyiment
♦ ég get ekki verið þekktur fyrir það: <LOC FIGaixò no és cosa meva
♦ vera þekktur fyrir að <+ inf.>ésser conegut per <+ inf.>

þekkur, þekk, þekkt <adj.>:
1. (viðfelldinn, hugþekkur & fallegur, unaðsamleguragradable (o: agradós -osa) (agradós, que agrada, plaent, bo & delitós, delectable & afable)
«Satt er þat, herra,» kvað byskup, «at hann er eigi hér ílendr ok eigi berr hann kórónu af gulli eðr silfri heldr er hann kjǫrinn ok kórónaðr af hinum hæsta herra ok hǫfðingja ok konungi allra konunga einum allsvaldanda guði til þess ríkisvalds ok -stjórnar sem hann er til borinn ok einum ætlat at stýra ríki undirgefnum lýð til náða ok nytsemda ok gjalda guði makligan ávǫxt sinnar þarkvámu. Mun allr lýðr í Noregi ok þar undirgefnum skattlǫndum ok eigi at eins þar, heldr jafnvel ǫll Norðrhálfan hafa eilífar menjar ok minningar þessa stólpa ok styrktarmanns guðs kristni, er upp mun rœta þyrniklungr ok allt illgresi ór guðs akri ok víngarði, en sá þar niðr í staðinn frjóligu sáði heilagra guðs orða, hver frjóvast munu með fullkomnum ávexti, hverr at þekkr ok þægiligr mun verða hinum hæsta himnakonungi utan enda» (Història de sant Olau. FMS V (1830), pàg. 159) — Verum illud est, domine, ait episcopus, eum neque in hac terra natum esse, at uero electus et coronatus est a summo domino et principe, regum rege, Deo omnipotenti, ad id regnum,em potestatem, id imperium, ad quod natus est, quippe qui imperio in commodum et utilitatem subditorum regendo destinatus sit, ut dignos sui aduentus fructus Deo reddat. Non solum omnis populus Noruegiae prouinciarumque ei subiectarum, sed etim totus Septemtrio aeterna seruabit monumenta huius diuinae christianae ecclesiae monumenta huius diuinae christianae ecclesiae columinis et adminiculi, qui omnes uepres, sentes et lolia ex Dei agro et uinea exstirpabit, et in eorum locum fecundum sparget semen sancti uerbi diuini, quod in maturum fructum, acceptum summo caelorum regi nunquam non futurum, adolescet«És ver, senyor», li va dir el bisbe, «que no no va néixer aquí, ni porta cap corona d'or ni d'argent, sinó que ha estat elegit i coronat rei pel més alt senyor i príncep i rei de tots els reis, l'únic Déu totpoderós, perquè governi aquest regne i hi tingui el poder que li correspon per naixement, i l'ha destinat a ell totsol a regir aquest regne per a protecció i profit dels seus súbdits, i per a pagar a Déu el merescut fruit de la seva vinguda. Tot el poble de Noruega i els països tributaris sotmesos a ell, i no només aquí, sinó també tota la part septentrional del món tindran restes i records eterns d'aquest pilar i suport de la cristiandat de Déu, que arrabassarà d'arrel els esbarzers i totes les males herbes del camp i de la vinya de Déu, i en lloc d'ells hi sembrarà la llavor fecunda de les paraules sagrades de Déu, les quals fructificaran amb fruit perfecte, que serà tot ell agradable i plaent a l'altíssim, rei del cel sense fi»
Ingi konungr var hvítr maðr ok vænn í andliti, vanheill, hryggbrotinn ok visnaði fótr annarr, svá at hann fór mjǫk haltr, þýðr ok þekkr við sína menn: el rei Ingi era ros i de belles faccions facials, de pobra salut, amb l'espinada torta i una de les dues cames se li havia pansit (atrofiat), de manera que ranquejava en caminar. Era amable i afable amb els seus homes
2. (barnque creu (infant)

þekta <þekti ~ þektum | þekti ~ þektum | þekte-n af e-u>:
dissuadir algú d'una cosa, fer renunciar algú a una cosa
þeir fóru eigi fyrr heim en allir urðu sekir þessa orða, þeir er fyrir voru, nema Þráinn. Hann þekti menn af orðum þessum: no se n'anaren d'allà fins que tots els altres no s'hagueren fet culpables d'haver dites aquestes paraules davant ells, llevat d'en Þráinn. Aquest va intentar dissuadir-los que diguessin aquestes paraules
Guðmundr byskup svarar: „Þat fær engi gert at þekta þik af því, sem þú tekr upp, svá ertu fylgin þínu máli. En nú til þess at þú þagnir, þá mun ek segja þér mitt hugboð ok framsýni, ef svá verðr sem ek get, at þá er liðit er frá andláti mínu hálfr fjórði tugr vetra (=trenta-cinc anys), þá munu bein mín ór jǫrðu tekin með þeim atburðum, sem guð vill, at verði“: el bisbe Guðmundr li va respondre: “No hi ha ningú que sigui capaç de dissuadir-te del que emprens, tant és l'afany amb què vetlles per la teva cosa (pels teus interessos, pels teus afers). I ara, i perquè callis, et diré el que presagio i preveig: si l'encerto, endevino que quan hauran passat trenta-cinc anys de la meva mort, els meus ossos seran exhumats amb les circumstàncies (amb els esdeveniments) [acompanyants] que Déu vulgui que tinguin lloc”

þekti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → þekja “cobrir de teulada; cobrir”

þel <n. þels, pl. no hab.>:
1. (fíngerð ullllana fina (la llana de sota, més interior, de pèls curts, molt suau i delicada, oposada al tog)
2. (hugarfar, hugskottarannà m (temperament, caràcter, índole)
3. (velvild, það að vera e-m vinveitturbona voluntat, bona disposició (afecció, sentiments d'afecte o simpatia envers algú)
19.6. Þá varð Pílatí þelið kalt. ǁ Þig hatar, sagði hann, fólkið allt. ǁ Hvað illt hefur þú gjört? - ǁ Aftur Jesús ansar bert, ǁ er það næsta þenkingarvert: 19.6. Llavors la disposició d'esperit (=hugarþel) d'en Pilat es va gelar. “Tota la teva gent”, li va dir, “t'odia. Què has fet de dolent?” De nou Jesús va respondre amb franquesa, el que digué és molt mereixedor de reflexió
28.8. Viltu þig þvo, þá þvo þú hreint ǁ þel hjartans bæði ljóst og leynt. ǁ Ein laug er þar til eðlisgóð: ǁ iðrunartár og Jesú blóð. ǁ Grát þína synd, en set þitt traust ǁ á sonar guðs pínu efalaust. ǁ Lát af illu, en elska gott. ǁ Allan varastu hræsnisþvott: 28.8. Si vols rentar-te, renta fins a purificar-los els sentiments del teu cor, tant els que es veuen, com els secrets. Hi ha un únic bany que és bo per natura per fer-ho: les llàgrimes de penediment i la sang de Jesús. Plany el teu pecat i diposita la teva confiança, sens dubtar, en el patiment del fill de Déu. Deixa el mal i estima el bé. Guarda't de tota neteja (purificació) hipòcrita
♦ bera [gott] þel til e-s: albergar bons sentiments envers algú
◊ og Jakob sá á yfirbragði Labans, að hann bar ekki sama þel til sín sem áður: A més, Jacob se n'adonà per la cara que li feia en Laban que ja no estava tan ben disposat envers ell com abans
♦ → bróðurþel “sentiments de germanor”
♦ → friðarþel “sentiment de pau, esperit de concòrdia”
♦ → heiftarþel “sentiments d'odi o fúria, furor, ànim ple d'odi o furor”
♦ → hjartaþel “afecte cordial, sentiments del cor, fibres del cor”
♦ → hugarþel “disposició de la ment”
♦ → kærleiksþel “sentiments de germanor”
4. (grunnur, undirlagborrissol m (que queda en teixir una tela a la part de baix del teler)
5. ♦ → náttarþel, næturþel (næturtími[durant la] nit”

þela·laus, -laus, -laust <adj.>:
de sòl desgelat
þar hefjum vér eina kátliga frásǫgn af einum konungi, þeim er Gauti hét; hann var vitr maðr ok vel stilltr, mildr (=mildr á fé) ok máldjarfr. Hann réð fyrir Vestra-Gautlandi. Þat liggr milli Noregs ok Svíþjóðar fyrir austan Kjǫlu alla, ok skilr Gautelfr milli Upplanda ok Gautlands. Þar eru stórar merkr ok illt yfirferðar, þá er þelalaust er. Þessi konungr, er fyrr nefndum vér, fór oftliga með hauka sína ok hunda á mǫrkina, því at hann var inn mesti veiðimaðr, ok þótti honum þat in mesta skemmtan: iniciem aquí un divertit relat d'un rei que nomia Gauti. Era un home savi i molt temperat, generós i de parlar franc. Regnava sobre el Gautland occidental. Aquest país està entre Noruega i Suècia, a llevant de la serralada dels Kilir, i el riu Gautelfr separa els Upplönd, les terres altes, i el Gautland. Hi ha grans selves i són de mal passar quan el sòl no està gelat. Aquest rei que hem esmentat adés, anava sovint amb els seus astors i gossos a la selva perquè era molt afeccionat a caçar i considerava que la caça era la més gran diversió

Þela·maður <m. -manns, -menn>:
habitant m & f de la Þelamörk, l'actual Telemark

Þela·mörk <f. -markar (o: -merkur), no comptable>:
Þelamörk f, Telemark f, fylki del sud de Noruega

þel·dökkur, -dökk, -dökkt <adj.>:
de pell fosca
♦ þeldökkur mður: un home de color

þel·góður, -góð, -gott <adj.>:
(með gott hjartaþelde bon cor, amb bona predisposició d'esperit
♦ mér er þelgott við e-n: estar disposat favorablement envers algú

þel·hlýr, -hlý, -hlýtt <adj.>:
de cor càlid

þeli <m. þela, no comptable>:
sòl gelat
en er af leið veturinn voraði vel. Og er þeli var úr jörðu sendi Arnkell mann inn á Kársstaði eftir Þorbrandssonum og bað þá fara til með sér að færa Þórólf brott úr Þórsárdal og leita annars legstaðar. Jafnskylt var öllum mönnum í lögum þeirra að færa dauða menn til graftrar sem nú ef þeir eru kvaddir: quan l'hivern va haver espassat, va arribar una bella primavera. I quan s'hagué descongelat el terra, l'Arnkell va enviar un home als fills d'en Þorbrandur, a Kársstaðir, per pregar-los que l'acompanyessin de cara a treure en Þórólfur (un mort malmort) fora de la vall de Þórsárdalur i cercar-li una nova tomba. Segons la llei, tots els homes estaven obligats per igual de participar en l'enterrament dels morts, com ara n'era el cas, si eren requerits a fer-ho
Faðir. Þat er þú spurðir um reyk þann, er stundum sýnisk fylgja norðrljósi, ok lézt þat fylgja, at þér þótti þat líkt, at reykrinn kœmi heldr af yl en kulda, þá sanna ek þat með þér. En þú mátt þat vita, at hvarvetna þar sem jǫrðin er þíð undir jǫklinum, þá varð- veitir hon æ nǫkkurn verma í undirdjúpum sínum; svá ok hafit undir ísunum, þá varðveitir þat ok nǫkkurn yl í djúpum sínum. En ef jǫrðin væri án allan verma eða yl, þá væri hon ǫll í einum þela frá ofan- verðu ok niðr til hinna neztu grundvalla; svá ok hǫfin, ef þau hefði engan hlut verma í sér, þá væri þat allt einn jǫkull frá ofanverðu ok til grunns (Espill, cap. 20, pàg. 48): Pare. Pel que fa al que demanes sobre el fum que de vegades es veu acompanyant l'aurora boreal, i a la qual cosa hi afegeixes que et sembla versemblant que el fum provingui més aviat de l'escalfor que no pas del fred, coincideixo totalment amb tu. I has de saber que onsevulla que la terra es descongeli sota una glacera, [es veu que] sempre ha guardat una mica d'escalfor a les seves profunditats. I també s'esdevé el mateix amb l'aigua de l'oceà sota el glaç: l'oceà també guarda una mica d'escalfor en les seves fondàries. I si la terra fos sense cap escalfor o tebior, fóra tota ella una massa de terra congelada des de la superfície fins als fons més pregons. I també les mars: si no tinguessin dins elles cap porció d'escalfor, tota llur aigua fóra una única massa de glaç de la superfície fins al fons
í Skálholti brotnaði þelahǫgg, er grǫf skyldi gera; þá var tekin øx mikil ok hǫggvinn þelinn með henni; þá týndist hún, ok kvazt engi varðveitt hafa. Þá var sagt til Páli biskupi, en hann hét á Þorlák biskup kerti jafnlǫngu øxarskaptinu. En tveim nóttum síðarr fannst øxin í hvílu þess er geymt skyldi hafa: a Skálholt es va trencar el pic per a picar sòl gelat amb el qual havien de fer una tomba. Llavors agafaren una gran destral i hi picaren el sòl gelat. I llavors es va perdre i ningú deia que l'hagués guardada. Això es va dir al bisbe Páll, i ell va prometre a sant Torlac bisbe un ciri tan llarg com el mànec de la destral. I dues nits després es va trobar la destral en el llit del qui l'hauria d'haver guardada

þelingur, þelings, þelingar

þelli·safi <m. -safa, no comptable>:
resina f de tsuga (una conífera)
tvær nætr síðan voru þeir í auðn, ok hǫfðu engi mat, nema þeir átu þellisafa ok sugu birkju (Història del rei Sverrir. Cap. 13, pàg. 33): després d'això varen passar dues nits a una contrada inhabitada sense tenir res per menjar llevat de la resina [solidificada] de tsugues, que menjaven, i la saba de bedoll, que xuclaven

þema <n. þema, þemu. Gen. pl.: þema>:
tema m

þemanám

þemavinna

þemba <f. þembu, þembur. Gen. pl.: þembna>:
1. (uppþembingurbotinflament m  (inflor, esp. de ventre)
kúmen og fennikka eru talin góð við þembu: el comí i el fonoll sòn considerats bons per als gasos acumulats al ventre (o: per a les flatulències)
2. <MEDenfisema m
♦ → áverkahúðbeðsþemba “emfisema subcutani traumàtic”
♦ → bleðlamiðjuþemba “emfisema centrilobular”
♦ → heilbleðlaþemba “emfisema panlobular”
♦ → lungnaþemba “emfisema pulmonar”
♦ → millivefsþemba “emfisema intersticional”
♦ → uppbótarlungnaþemba “emfisema compensador”

þemba <þembi ~ þembum | þembdi ~ þembdum | þembt>:
1. (ríða þembingcavalcar amb trot uniforme  (anant a cavall)
2. <e-ð>: (ríða þembingbotinflar una cosa  (inflar de manera excessiva, p.e., galtes, panxa per ventositats)
♦ þemba gúla: botinflar (o: inflar) les galtes
♦ þemba sig út (o: upp)botinflar-se, inflar-se el ventre o la panxa

þembingur <m. þembings>:
1. <GENbotinflament m
2. (reiðtrot m uniforme  (de cavall)
♦ ríða þembing: cavalcar amb trot uniforme

Þemis <f. Þemisar, no comptable>:
<MITOLTemis f (Θέμις)

Þemiskyra <f. Þemiskyru, no comptable>:
Temíscira f (Θεμίσκυρα, Themiscy̆ra)

Þemistókles <m. Þemistóklesar, no comptable>:
Temístocles m (Θεμιστοκλῆς)

þenja <þen ~ þenjum | þandi ~ þöndum | þaniðe-ð>:
1. <GENtibar (o: tensar) una cosa (posar en tensió & inflar de manera que la cosa inflada quedi tensa & omplir completament)
hún þandi bogann og skaut: va tibar l'arc i disparà
vindurinn þandi seglið: el vent va inflar les veles
konungr hafði húsþing, ok talaði ok mælti svá: „Þat heyri ek nú af liðinu, at þessi seta þykki úsýnju, ok nú væri gott heima, ok sæll væri sá er heim skyldi fara. Úhermannligt mál er slíkt, at kurra at konungi sínum, þó at þér þenið eigi svá vǫmbina, sem verkmenn við þúst. Ok úlíkir eru þér þeim er í forneskju eru sǫgur af gervar, er veittu svá þrátt umsátir at eyða fjandmǫnnum sínum, at fúnuðu af þeim klæðin, en þeir átu skálpana af sverðum sínum ok yfirleðr af skóm sínum, ok léttu aldri fyrri en þeir sigruðust; en þóat ek taki þessi dœmi við, þá er hér skemra til, at meiri staðfesti ok þrályndi sýna þeir Baglar á berginu, er þeir gefast eigi upp. Nú látið mik eigi lengr heyra þenna kurr, þvíat hér skal sitja, hvárt er yðr þykkir bjúgt eða bratt, þar til er vér hǫfum vald yfir Bǫglum“ — Itaque Rex, uocatis ad concionem militibus, ista coram locutus est: ”Vestras, milites, uoces nunc audio, intempestiuam esse et inconsultam hanc obsidionem, iucundam uero domi mansionem, eosque beatos, quibus ad focos proprios reditus daretur, mussitantium. Indigna sane uiris militaribus sunt seditiosa haec in Regem suum murmura, quandocunque uannentis (sitientis) instar operarii uentrem uobis distendere non licuerit. Longe satis uos a famigerata ueterum, quorum uobis memoriam cana reliquit antiquitas, uirtute receditis; illis [p. 323] enim tanta in hostibus, donec edomiti essent, obsidendis pertinacia fuit, ut, dum uestes e corporibus prae putredine defluerent, dum uaginis ensium et calceorum obstragulis latratum stomachi lenire cogerentur, nunquam tamen, nisi uictoriae compotes, absisterent. Verum haec licet exempla, uobis suggerenda, longius arcessam, propiora tamen et ob ocultos posita uobis exhibent Bagli, qui deditionem recusantes, et ad retinendam petram obstinati, uobis utique peruicaciorem animi constantiam ostendunt. Vos igitur in posterum et querulis istis uocibus, et meis auribus parcitote; hic etenim usque dum Baglos hos peruicerimus, siue id pronum siue arduum uidebitur, uobis erit considendum” (Trad. Birgir Skúlason Thorlacius i Erich Christian Werlauff Pàgs. 322-323) — itaque rex concione aduocata hunc in modum uerba fecit: audio ex militibus, hanc temerariam uideri obsessionem, domi mansionem praeferri, beatumque praedicari, cui uenia domum discedendi concedatur. Sed indigna uiris fortibus oratio est, regem suum increpare, etsi uentres, [p.305] uelut operarii ad perticam, non distendatis. Eorum dissimiles estis, de quibus ueteres historiae narrant, qui hostes suos obsidendo delere tanta pertinacia studuerunt, ut uestimenta, quibus tecti erant, putredine corrumperentur, ipsi uero scorteis gladiorum uaginis et corio superiori calceorum uescerentur, neque tamen unqum nisi reportata uictoria desistrent. Quae exempla etsi adduxerim, tamen propis arcessi possunt, quum ipsi Bagli maiorem constantiam et pertinaciam exhibeant, qui sese dedere nolint. Nolite mihi diutius talibus obstrepere; etenim hoc loco, siue uobis pronum, siue arduum uideatur, sedendum nobis erit, usque eo donec Baglos in potestatem nostram redegerimus (Trad. Sveinbjörn Egilsson. Pàgs. 304-305): el rei va convocar una assemblea amb els membres de seu seguici, i els va parlar dient-los: “Sento a dir ara, entre la tropa, que consideren inútil aquest setge i que s'estimarien més d'ésser a llurs llars i que feliç fóra el qui tornés a casa. Encara que no pogueu inflar les vostres panxes com els pagesos amb les batolles, és una forma impròpia de parlar d'un soldat remugar contra el seu rei. No us assembleu gens als homes de què es parla a les històries de l'antigor, els quals duien a terme els setges per a destruir llurs enemics amb tant d'aferrissament que els vestits se'ls podrien a sobre i menjaven les beines de cuir de llurs espases i el cuir superior de llurs sabates però no afluixaven mai en llur afany fins que havien vençut. I encara que citi (hagi citat) aquests exemples, no gaire lluny d'aquí n'hi ha un altre: que els Crosses a dalt del penyal mostren més perseverància i obstinació [que no pas vosaltres] ja que no es rendeixen pas. Que no torni a sentir aquests remucs vostres, car restarem aquí, tant si us ve de gust com si no, fins al moment que hàgim vençut completament (hàgim dominat) els Crosses” (vocabulari: #1. þúst: Els traductors al llatí, en Birgerus Thorlacius i l'Ericus Christianus Werlauff, se n'adonen de l'ús estrany de la preposició við, i consideren que la lliçó dels testimonis A i F s'hauria per ventura de corregir en þurst, d'on llur traducció instar operarii uannentis (sitientis). La lliçó del testimoni G és sust. La lliçó del testimoni B és força diferent: óhermannligt er slíkt at kurra at konungi sínum þótt þér þenið eigi svá vǫmbina sem verkmaðr í vist)
en um vorið eftir ætluðu hvorutveggju til liðs við þá Una og Kolbein sem þeir höfðu hið fyrra vorið. Ljótólfur varð fyrri búinn en Karl og fóru synir Ásgeirs með Ljótólfi. Þá spurði Þorsteinn svörfuður Karl son sinn því hann léti svo seint við um ferðina. Karl kvaðst ei hirða þó þeir brytu snjó fyrir honum um heiðina. Í þann tíma hafði Ásgeir farið upp í dalinn að rýja gemlinga. Og nú fer Karl til heiðarinnar og kemst ei lengra en upp í heiðina. Þá varð það til tíðinda að Klaufi féll af baki. Þá drápu þeir hross eitt er laust hljóp með þeim og flógu af skinn og þöndu um Klaufa og bundu hann um þvert bak á hrossi og snúa við það ofan eftir dalnum og fundu Ásgeir fyrir neðan Vatnsdalsá. Ásgeir spurði því þeir færu svo hverft: i a la primavera següent cadascun d'ells va tenir la intenció d'heure l'ajut de l'Uni i en Kolbeinn tal com ho havien fet la primavera anterior. En Ljótólfur va estar llest abans que en Karl i els fills de l'Ásgeir partiren amb en Ljótólfur. Aleshores en Þorsteinn el Truiós va demanar al Karl, el seu fill, per què havia deixat el viatge per a tan tard. En Karl li va dir que no li importava que els altres li obrissin un camí [amb llurs petjades] en la neu per l'altiplà. En aquell temps, l'Ásgeir havia fet cap a la vall per a arrancar-hi la llana a les anyelles. En Karl va partir cap a l'altiplà però no va arribar més lluny que fins a la pujada de l'altiplà. Allà es va esdevenir que en Klaufi va caure del seu cavall. Llavors varen matar un cavall que anava amb ells sense càrrega, li varen llevar la pell, la varen estendre damunt en Klaufi i el lligaren de través a l'esquena el seu cavall i se'n tornaren cap a la vall on varen trobar-hi l'Ásgeir per dessota del riu Vatnsdalsá. L'Ásgeir els va demanar per què menaven tanta de pressa
nú fær Ívarr sér ǫldungshúð eina, ok nú lætr hann hana bleyta, ok þrisvar lætr hann hana þenja (=strengja). Nú lætr hann rista hana sem mjóst alla í sundr, ok þá lætr hann renna sér hvárt, hárram eða holdrosu. Ok er þessu var lokit, var þvengr sjá svá langr, at furða var at, ok engum kom í hug, at svá mætti verða. Ok þá lætr hann breiða á einum velli, en þat var svá vítt land, at þat var mikil borgarvídd, ok þar fyrir utan lætr hann marka grundvǫll sem til mikilla borgarveggja. Ok þá fær hann sér smiði marga ok lætr reisa hús mǫrg á þeim velli, ok þar lætr hann gera borg eina mikla, ok er sú kǫlluð Lundúnaborg. Hún er allra borga mest ok ágæzt of ǫll Norðrlǫnd: l’Ívarr llavors es va procurar la pell d'un bou vell i llavors la va fer trempar (reblanir) i [tot seguit] la va fer estirar tres vegades. Llavors la va fer tallar tota en una tira tan fina com fou possible, i tot seguit, va fer separar la part dels pèls de la part de la carn. I quan ho hagueren acabat de fer, la tira resultant era tan llarga que causava astorament i a ningú no li havia passat pel cap que pogués ésser-ho tant. I llavors la va fer estendre a un camp i l'espai que va tancar era tan vast que hi cabia una gran vila. I llavors va fer delimitar, resseguint l'exterior de la trinxa de cuiro, la superfície necessària per a construir-hi les grans muralles. I després es va procurar molts de manobres i els va fer construir moltes de cases en el camp delimitat per la trinxa de cuiro, i allà va fer fer-hi una gran vila, la qual es diu Londres. És la més gran i magnífica de totes les ciutats dels països del nord
þá er prestur þenur hendur sínar frá sér til himins, þá er hann syngur lágasöng, það er í þá eftirlíking er Kristur þandi hendur sínar á krossinum: quan el prevere estén les seves mans alçant-les cap al cel, mentre canta amb veu baixa (inaudible) les paraules de la consagració de l'hòstia, això es fa a imitació quan el Crist va estendre les seves mans sobre la creu
Agulandus svarar: «Eru þeir til dauda dœmdir?» «At vissu, herra», segja þeir, «ok fyrir þat látit þá án dvǫl taka ok binda miðil tveggja hesta ok þenja þeirra líkama sem mest í sundr, látit síðan hleypa eykjunum um hvert stræti borgarinnar ok grjót ok hǫrga, síðan látit brytja þá í smá stykki ok niðr søkkva í hinn fúlasta pytt»: l’Agulandus els va respondre: “Han estat condemnats a mort?” Ells li digueren: “Sí fa, senyor, i per això feu-los agafar sense tardança i fermar-los entre dos cavalls i que aquests estirin llurs cossos fins que els esqueixin. Després feu córrer les bísties [amb els trossos dels traïdors] per cadascun dels carrers de la ciutat i per pedregars i clapers. Després, feu-los trossejar en trossos petits i enfonsar-los dins la bassa més pudenta”
♦ þenja sig: #1. (brúka munn) esgargamellar-se (cridar fort, fer molt de xivarri & pontificar, despotricar)#2. (hreykja sér) bravejar, inflar-se (fer el pinxo o fatxenda)#3. (leggja sig allan fram) escarrassar-se, forçar-se (fer mans i mànegues, esforçar-se molt, esmerçar molta d'energia en aconseguir o fer una cosa))
♦ þenja e-ð út: estendre una cosa, desplegar una cosa
hann sem þenur út (nāˈtˁāh ~ נָטָה:   nɔˈtˁɛh   ʃāˈmaʝim   lə-βadˈd-ō ,   נֹטֶה שָׁמַיִם לְבַדּוֹ) himininn aleinn, og gengur á háöldum sjávarins: totsol estén el cel, marxa sobre les altes onades de la mar
hann þenur (nāˈtˁāh ~ נָטָה:   nɔˈtˁɛh   sˁāˈφōn   ʕal־ˈtɔhū,   נֹטֶה צָפוֹן עַל-תֹּהוּ) norðrið út yfir auðninni og lætur jörðina svífa (lætur svífa = ˈtɔlɛh,   תֹּלֶה) í tómum geimnum: estén el nord sobre el buit i fa que la terra plani en l'espai buit
víkka þú út tjald þitt, og lát þá þenja út (nāˈtˁāh ~ נָטָה:   w-īrīˈʕōθ   miʃkənōˈθ-aʝiχ   ʝatˁˈtˁū,   וִירִיעוֹת מִשְׁכְּנוֹתַיִךְ יַטּוּ) tjalddúka búðar þinnar, meina þeim það ekki, gjör tjaldstög þín löng og rek fast hælana: eixampla l'espai de la teva tenda, i desplega les lones de la teva barraca (tenda?), no els ho impedeixis, allarga les cordes de la tenda i clava les piquetes ben fermes
og undir hvelfingunni voru vængir þeirra út þandir (ʝāˈʃār ~ יָשָׁר:   wə-ˈθaħaθ   hā-rāˈqīaʕ   kanφēi̯-ˈhɛm   ʝəʃāˈrōθ   ʔiʃˈʃāh   ʔɛl־ʔăħōˈθ-āḥ,   וְתַחַת, הָרָקִיעַ, כַּנְפֵיהֶם יְשָׁרוֹת, אִשָּׁה אֶל-אֲחוֹתָהּ) hver á móti öðrum, og hver þeirra hafði tvo vængi, sem huldu líkami þeirra: i sota la volta, llurs ales estaven desplegades tocant-se l'una amb l'altra, i cadascun tenia dues ales [més], les quals els cobrien els cossos
♦ þenja brjóstkssann út: inflar el pit (inspirant aire)
♦ þenja sig út: estendre's, desplegar-se
ég sá hinn óguðlega í ofstopa sínum og þenja sig út (ʕāˈrān ~ עָרָה:   ˌū-miθʕāˈrɛh   kə-ʔɛzˈrāħ   raʕăˈnān,   וּמִתְעָרֶה, כְּאֶזְרָח רַעֲנָן) sem grænt tré á gróðrarstöðvum sínum: he vist l'impiu en la seva prepotència i estenent-se com un arbre verd en el seu sòl natiu
2. (fyrirtæki) expandir una cosa (empresa)
♦ þenja út fyrirtækið: expandir (o: engrandir) l'empresa

þenjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
extensible

þenjast <þenst ~ þenjumst | þandist ~ þöndumst | þanist>:
expandir-se
♦ þenjast út: estendre's, desplegar-se
uppi yfir höfðum veranna var því líkast sem hvelfing væri, blikandi sem kristall. Þandist hún út (nāˈtˁāh ~ נָטָה:   nāˈtˁūi̯   ʕal־rāʃēi̯-ˈhɛm   mi-lə-ˈmāʕəl-āh,   נָטוּי עַל-רָאשֵׁיהֶם, מִלְמָעְלָה (מִלְּמַעְלָה)) uppi yfir höfðum þeirra: damunt els caps dels éssers era com si hagués una volta, llambrant com el cristall. Ella s'estenia al damunt de llurs caps

þenkingar <f.pl þenkinga>:
consideracions f.pl, reflexions f.pl

þenkingar·verður, -verð, -vert <adj.>:
que mereix ésser considerat o reflexionat
19.6. Þá varð Pílatí þelið kalt. ǁ Þig hatar, sagði hann, fólkið allt. ǁ Hvað illt hefur þú gjört? - ǁ Aftur Jesús ansar bert, ǁ er það næsta þenkingarvert: 19.6. Llavors la disposició d'esperit (=hugarþel) d'en Pilat es va gelar. “Tota la teva gent”, li va dir, “t'odia. Què has fet de dolent?” De nou Jesús va respondre amb franquesa, el que digué és molt mereixedor de reflexió

þenkja <þenki ~ þenkjum | þenkti ~ þenktum | þenktum e-ð>:
meditar [sobre] una cosa, reflexionar sobre una cosa, considerar una cosa
2.8. Lærisveinana lausnarinn kær ǁ lét suma bíða nokkru fjær. ǁ Þrjá tók þó með sér hjartahreinn. ǁ Hann girntist ekki að vera einn. ǁ Sála mín, þar um þenkja skalt. ǁ Þér til lærdóms það skeði allt: 2.8. El [nostre] car redemptor va deixar alguns deixebles esperant no gaire lluny d'allà. El pur de cor, emperò, se'n va dur tres amb ell. No desitjava de romandre tot sol. Ànima meva, reflexiona-hi! Tot això succeïa per al teu ensenyament!
5.1. Meðan Jesús það mæla var, ǁ mannfjöldi kom í garðinn þar, ǁ Júdas, sá herra sinn forréð, ǁ sveinar prestanna og stríðsfólk með, ǁ skriðbyttur báru, blys og sverð, ǁ búnir mjög út í þessa ferð. ǁ Um það ég framar þenkja verð: 5.1. Mentre Jesús estava dient això, una multitud arribà allà a l'hort: en Judes -que havia traït el seu senyor-, els mossos (þjónustusveinar) dels sacerdots i amb ells la gent d'armes, portant llanternes, torxes i espases, molt ben preparats per aquesta sortida. Sobre això hauré de continuar meditant
10.11. Þú guðs kennimann, þenk um það, ǁ þar mun um síðir grennslast að, ǁ hverninn og hvað þú kenndir. ǁ Að lærisveinum mun líka spurt, ǁ sem lét þitt gáleysi villast burt. ǁ Hugsa glöggt, hvar við lendir: 10.11. Tu, ministre de Déu, reflexiona sobre això: Al final s'esbrinarà com i què has ensenyat. També et preguntaran pels teus deixebles als quals la teva negligència hagi fet esgarriar. Pensa amb claredat que és així com serà
15.10. Þenk nú í þínu hjarta ǁ þar næst í annan stað, ǁ hvar um herrann réð kvarta, ǁ hyggja máttu þar að. ǁ Orðum hans ekki treystu ǁ illgjarnir Júðar þeir, ǁ úr spurning öngri leystu, ǁ æ því versnuðu meir: 15.10. Tot seguit i en segon lloc, medita ara en el teu cor, sobre què va voler queixar-se el senyor, fés-hi atenció. Aquells jueus malvolents no es fiaren pas de (no cregueren pas en) les seves paraules no resolgueren cap pregunta (no obtingueren resposta a cap de llurs preguntes): per això s'endolentiren de cada vegada més
16.14. Brot þín skalt bljúgur játa, ǁ en bið þó guð um náð, ǁ af hjarta hryggur gráta, ǁ en heilnæm þiggja ráð. ǁ Umfram allt þenktu þó: ǁ Son guðs bar þínar syndir ǁ og, svo þú miskunn fyndir, ǁ saklaus fyrir sekan dó: 16.14. Confessa, tot humil, els teus pecats, i demana, tanmateix, gràcia a Déu, plora, afligit, de tot cor, i accepta els sans consells. Però, i part damunt de tot, considera això: el fill de Déu va portar els teus pecats i, per tal que tu trobessis misericòrdia, morí, innocent, per un culpable
19.16. Undrast því, sál mín, ekki þarft, ǁ þó aðkast veraldar líðir margt; ǁ þar um þér þenkja ber: ǁ Ertu enn í útlegð hér, ǁ annars heims þitt föðurland er: 19.16. No et meravellis (t'astoris), ànima meva, si pateixes mant atac del món. A tu et pertoca de meditar sobre aquest punt: Aquí encara ets a l'exili, la teva pàtria és d'un altre món
23.8. Hræðslan vill hjartað krenkja ǁ með hörðum sorgarsting, ǁ þegar ég gjöri að þenkja ǁ um þína húðstrýking. ǁ Aví, ég gaf þar efni til. ǁ Þú einn galst þrjósku minnar, ǁ þess nú ég iðrast vil: 23.8. La por vol afeblir-me el cor amb forta punyida d'aflicció, quan em poso a pensar en la teva flagel·lació. Ai las! Jo hi vaig donar motiu. Tu totsol pagares per la meva obstinació. Ara me'n vull empenedir
42.11. Ó, maður, nú ǁ þenk þar um þú; ǁ þinn hugur blygðast skyldi: ǁ Guð þyrstir hér ǁ að hjálpa þér, ǁ en hjarta þitt er ǁ óþyrst eftir hans mildi: 42.11. Oh, home! Ara medita sobre això: El teu cor s'hauria d'avergonyir: Déu es deleja aquí per ajudar-te, però el teu cor no té deler de la seva misericòrdia
7. Afl dauðans eins nam krenkja ǁ alla í veröld hér; ǁ skal ég þá þurfa að þenkja, ǁ hann þyrmi einum mér? ǁ Adams er eðli runnið ǁ í mitt náttúrlegt hold, ǁ ég hef þar og til unnið, ǁ aftur að verða mold: 7. La força de la mort tota sola ha atuït tothom d'aquest món. Per ventura he de pensar que em respectarà a mi totsol? La natura de l'Adam ha entrat en la meva carn natural, també em mereixo, en conseqüència, de tornar a convertir-me en terra
♦ þenkja upp á e-ð ~ e-n: pensar en una cosa ~ en algú
44.2. Þú, kristinn maður, þenk upp á ǁ þíns herra beiskan dauða; ǁ að orðum hans líka einninn gá, ǁ eru þau lækning nauða: 44.2. Tu, cristià, pensa en la mort amarga del teu senyor. Fés atenció també a les seves paraules: Elles són el remei de tota pena

þennan:
ac. sg. m. de → þessi, þessi, þetta “aqueix -a, això”

þensla <f. þenslu, þenslur. Gen. pl.: þensla>:
1. <GENexpansió f
2. <ECON = útþenslaexpansionisme m, expansió f
♦ þensla á vinnumarkaðnum: expansió f del mercat laboral
3. (yfirhitun hagkerfisinssobreescalfament m de l'economia (situació per la qual la capacitat productiva no pot seguir el ritme de la demanda)

þenslu- <en compostos>:
<ECON & POLÍTexpansionista

þenslu·áhrif <n.pl -áhrifa>:
<ECONefecte m expansionista

þenslu·bil <n. -bils, -bil>:
<ECONbretxa (o: diferència) inflacionària

þenslu·halli <m. -halla, -hallar>:
<ECONdèficit fiscal expansionista

þenslu·ker¹ <n. -kers, -ker>:
<TÈCNdipòsit m d'expansió

þenslu·ker² <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja; dat.pl.: -kerjum>:
<TÈCNdipòsit m d'expansió

þenslu·loki <m. -loka, -lokar>:
<TÈCNvàlvula f d'expansió
♦ hitastýrður þensluloki: vàlvula f d'expansió termostàtica

þenslu·samur, -söm, -samt <adj.>:
<ECONexpansionista

þenslu·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<ECONpolítica f expansionista
♦ þenslustefna í peningamálum: política monetària expansionista
♦ þenslustefna í ríkisfjármálum: política fiscal expansionista

þenslu·valdur <m. -valds, -valdar>:
<ECONfactor m expansionista

Þeódektes <m. Þeódektesar, no comptable>:
Teodectes m (Θεοδέκτης)

Þeódór <m. Þeódórs, no comptable>:
Teodor m (Θεόδωρος)

Þeódóra <f. Þeódóru, no comptable>:
Teodora f (Θεοδώρα)

Þeódóros <m. Þeódórosar, no comptable>:
Teodor m (Θεόδωρος)

Þeófanes <m. Þeófanesar, no comptable>:
Teòfanes m (Θεοφάνης)

Þeófílus <m. Þeófílusar, no comptable>:
Teòfil m (Θεόφιλος, Theophilus)

Þeófrastos <m. Þeófrastosar, no comptable>:
Teofrast m (Θεόφραστος)

Þeókrítos <m. Þeókrítosar, no comptable>:
Teòcrit m (Θεόκριτος)

Þeópompos <m. Þeópomposar, no comptable>:
Teopomp m (Θεόπομπος)

Þeramenes <m. Þeramenesar, no comptable>:
Teramenes m (Θηραμένης)

þerapisti <m. þerapista, þerapistar>:
terapeuta m & f

þeremín

þermi·nautnir <f.pl -nautna>:
plaer m anal
endaþarmsmök er lang sjaldgæfasta form þerminautna: el coit anal no és pas la forma més comuna de plaer anal

þermi·stig <n. -stigs, no comptable>:
<PSICOLfase (o: etapa) f anal (etapa en el desenvolupament psíquic d'un infant)

þermistigs- <en compostos>:
<PSICOLanal, propi -òpia de la fase anal (en el desenvolupament psíquic d'un infant)

þermi·örvun <f. -örvunar, no comptable>:
<MEDestimulació f anal

Þermódón <m. Þermódónar, no comptable>:
Termodont m (ὁ Θερμώδων -ώδοντος, Thermōdōn -ontis)

þerna <f. þernu, þernur. Gen. pl.: þerna>:
1. <GENminyona f, criada f, serventa f
2. (hótelþernacambrera f (d'hotel)
3. (skipsþernahostessa f de bord (cambrera de vaixell)
4. xatrac àrtic (ocell Sterna paradisaea) (kría)
♦ → sílaþerna “xatrac d'albufera, llambritja (Mall.)
♦ → sótþerna “fumarell negre”
♦ → þaraþerna “xatrac becllarg”
5. (býflugnaþernaobrera f (abella)

þernu·mávur <m. -mávs, -mávar>:
gavineta cuaforcada (ocell Xema sabini)

þernu·trítill <m. -trítils, -trítlar>:
perdiu f de mar, carregada f (Val., guatlereta f de mar (Mall., polleta f de mar (Men. (ocell Glareola pratincola)

þernuætt

þerra <f. þerru, þerrur. Gen. pl.: þerra>:
1. (handklæðitovallola f (peça de roba, usualment rectangular, destinada sobretot a eixugar el cos)
◊ vatns er þǫrf, ǀ þeim er til verðar kømr, ǁ þerro ok þjóðlaðar, ǁ góðs um œðis, ǀ ef sér geta mætti, ǁ orðs ok endrþǫgo: a qui ve convidat a menjar li cal aigua [per rentar-s'hi les mans], una tovallola [per eixugar-se-les] i una rebuda afectuosa, unes bones maneres i [el plaer de la tertúlia: callar,] parlar i tornar a callar, sempre que se'l pugui fornir [d'aquestes sis coses] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 234: œði <...> 2. gesinnung (Háv. 4). Podem entendre, per tant, aquest gott œði amb el significat de ‘bones maneres, tracte afable’; quant a la locució geta sér e-t, cf. Kuhn 1968³, pàgs. 73/74: geta sér e-t sich [p. 74] etw. verschaffen, etw. für sich erlangen (Háv. 4, 8 u. 76 <...>). Entenc la sèrie de sis genitius vatns - þerru - þjóðlaðar - góðs œðis - orðs - endrþǫgu com els complements de la locució verbal e-m er þörf e-s i que representen les sis coses ideals que cal subministrar a un convidat a dinar sempre que sigui possible)
2. (diskaþurrkadrap m de cuina, eixugamans m (drap de cuina, esp. per a eixugar-hi la vaixella)

< þerra¹ <þerri ~ þerrum | þerrði ~ þerrðum | þerrte-ð>:
variant antiquada de þerra² ‘eixugar, torcar’
nú tekr Sigurðr sitt sverð Gram ok þerrir á grasinu: en Sigurðr va agafar la seva espasa Gramr i la va torcar per l’herba
síðan voru borð tekin en Flosi tók laugar og lið hans. Flosi hugði að handklæðinu og var það raufar einar og numið til annars endans. Hann kastaði í bekkinn og vildi eigi þerra sér á og reist af borðdúkinum og þerrði sér þar á og kastaði til manna sinna. Síðan settist Flosi undir borð og bað menn sína eta: llavors es col·locaren les taules i en Flosi, i els seus acompanyants, es rentaren les mans. En Flosi va examinar la tovallola i va veure que hi havia alguns forats i que li havien arrabassat un bocí d'un dels caps. La va llençar al banc i no s'hi va voler eixugar les mans. Va estripar un bocí de les estovalles i s'hi va eixugar les mans i [després] el va llançar als seus homes. Després en Flosi es va asseure a taula i va pregar als seus homes que mengessin (vocabulari: #1. nema: Cf. Baetke 19874, pàg. 442: handklæðit var numit til annars endans von dem einen Ende des Handtuches war ein Stück ab(gerissen); )
en þeir Ásbjörn og Björn riðu norður til Miðfjarðar til Línakradals á þann bæ er í Múla heitir. Þar bjó sá maður [pàg. 500] er Magni hét. Hann var löngum heimamaður með Kolbeini á Flugumýri. Hafði hann þar verið um jólin. En er hann fór heim gaf Kolbeinn honum einn hinn besta hest, grán að lit, og skyldi hann halda njósnum til Þórðar þegar ef hann hrærðist nokkuð úr Vestfjörðum. Þeir tóku hús á Magna og brutu upp hurð og gengu inn. En er Magni varð var við að ófriðarmenn voru komnir á bæinn leitaði hann út um laundyr. Þeir urðu varir við manninn er undan þeim fór en myrkt var í húsunum. Magni komst út og hljóp af túninu. En er hann var skammt kominn frá húsunum þá sáu þeir Björn hann og hlupu eftir honum. Björn kægill komst á þann hest grán er Kolbeinn hafði gefið honum Magna en þeir hlupu sumir eftir honum. Björn komst fyrir hann. En er Magni sá að hann mundi eigi undan komast þá snerist hann við. Hjuggust þeir Björn í móti og varð hvorgi sár. Björn hjó til hans í annað sinn og kom höggið fyrir ofan eyra á hálsinn og varð það mikið sár og banvænt. Eftir það tók Björn í fætur honum og sneri honum í loft upp og lagði sverði til hans og varð það lítið sár. Í því kom Ásbjörn að og spurði hví hann dræpi hann eigi. Hann kvaðst að hafa gert það er hann mundi. Ásbjörn gekk þá að honum og hjó af honum höfuðið. Síðan kom að Vigdís Markúsdóttir kona hans. Ásbjörn þerrði sverðið blóðugt á klæðum hennar en hún bað þeim margra fyrirbóna og bað guð hefna þeim skjótt sína mótgerð (SS II, cap. 329, pàg. 499-500): i l'Ásbjörn i en Björn se n'anaren al fiord de Miðfjörður, en el nord, a la vall de Línakradalur, al mas que es diu í Múla. Hi vivia un home que nomia Magni. Durant molt de temps havia estat heimamaður d'en Kolbeinn a Flugumýri. Hi havia passat les festes de Nadal. En tornar a ca seva, en Kolbeinn li havia donat un dels seus millors cavalls, de color gris, i li havia demanat que el mantingués informat de qualsevol moviment que fes en Þórður si es movia dels fiords de ponent. [Quan l'Ásbjörn i en Björn hi arribaren,] assaltaren les cases d'en Magni i hi esbutzaren la porta i hi entraren a dins. Quan en Magni se'n va adonar que havien arribat uns enemics (ófriðarmenn) al mas, va mirar de sortir de la casa per una porta secreta. L'Ásbjörn i en Björn se n'adonaren de l'home que els fugia però les cases es trobaven a les fosques. En Magni va sortir a fora i va saltar fora del tún (la tanca adjunta al mas), però quan encara no s'havia allunyat gaire de les cases, en Björn i els seus acompanyants el varen veure i l'empaitaren corrents. En Björn kægill va agafar el cavall gris que en Kolbeinn havia donat al Magni mentre que alguns altres li corrien al darrere. En Björn li va sortir al davant. Quan en Magni va veure que no podria escapar, li va fer cara. Ell i en Björn s'intercanviaren cops d'espasa, però cap dels dos no en va resultar ferit. En Björn va descarregar un segon cop contra en Magni i aquesta vegada el cop li va endevinar el cap, des de la part superior de l'orella fins al coll, i aquesta fou una ferida greu i mortal. Després d'això, en Björn va agafar en Magni pels peus i li va pegar estrebada i el va fer caure d'esquena i llavors li va clavar l'espasa i li va fer una petita ferida. En l'entretant, l'Ásbjörn va arribar allà on eren i va demanar al Björn perquè no rematava en Magni. En Björn li va dir que ja havia fet el que havia de fer. L'Ásbjörn llavors s'acostà al Magni i li va tallar el cap. Poc després arribà allà on eren la Vigdís Markúsdóttir, la dona d'en Magni. L'Ásbjörn va torcar la seva espasa sangonent amb els vestits d'ella, mentre ella no deixava d'imprecar-los i de demanar a Déu que es vengés prest d'ells pel que li havien fet (vocabulari: #1. taka hús á e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 282: taka hús á e-m jmd. in seinem Hause überfallen; #2. ófriðarmaður: En Baetke 19874, pàg. 454, no dóna pas entrada a aquest terme. Significa: pertorbador de la pau. En la meva traducció li dono el significat de enemic)
Guðrún var í námkyrtli og við vefjarupphlutur þröngur en sveigur mikill á höfði. Hún hafði hnýtt um sig blæju og voru í mörk blá og tröf fyrir enda. Helgi Harðbeinsson gekk að Guðrúnu og tók blæjuendann og þerrði blóð af spjótinu því hinu sama er hann lagði Bolla í gegnum með: la Guðrún portava un námkyrtill i un vefjarupphlutur -un cosset de cotó- estret i un gran sveigur al cap, una còfia alta i corbada cap endavant. S'havia lligat un vel (una mantellina ?) al voltant del cap i el cos en el qual hi havia estampats motius de color blau. Tenia fímbries en els extrems. En Helgi Harðbeinsson es va acostar a la Guðrún, va agafar un dels extrems del vel i hi va torcar la sang de la llança amb la qual acabava de traspassar en Bolli
♦ þerra e-m: eixugar algú
um kveldið er þeir gengu frá baði mælti Sæmundur við konu þá er honum þerrði að hún skyldi gnúa þurrkunni um háls honum sem fastast „því að mér klæjar þar mjög“ (SS II, cap. 367, pàg. 560): al vespre, quan sortien del bany, en Sæmundur va dir a la dona que l'eixugava que el frotés amb la tovallola al voltant del coll tan fermament com li fos possible, “perquè hi tinc molta de picor” (vocabulari: #1. gnúa: Cf. Baetke 19874, pàg. 204: gnúa <...> reiben, scheuern (e-t od. e-n) <...>; )
♦ þerra hey: assecar el fenàs. En aquest sentit aquest verb fou substituït, a l'Edat mitjana mateix, per þurrka
þeir menn, er hey eigu rekin frá sér, skulu þerra hey sín í þess landi, er þau váru rekin, en eigi eigu þeir á braut at vega, áðr skipt sé. Ef sá maðr má eigi vega hey þat heim til sín, er á, þá skal hann lǫggarð gøra um heyit í þess landi er hann þerrði þat, ok vinna þann [p. 277] áverka á landi hins, þar er hvártki sé akr né engi. Ef hey rekr á engi manns, ok fær sá skaða af því er engit á, þá skal hinn bœta hánum þat, svá sem búar fimm virða, þeir er næstir eru enginu. Ef hey rekr í haga manns, ok á sá þá at gøra lǫggarð um er hey á, ok svá at þerra — Illi quorum faena in unum casu congerebantur, ea arefaciant in fundo in quo collata sunt, sed ante susceptam diuisionem ne auehant. Si domino faeni hoc refactum domum uehendi facultas non vacauerit, legali saepimento faenum circummuniat in fundo in quo hoc arefecit, quod in [p. 277] alterius operetur territorio, ubi nec ager, nec pratum est. Si in pratum alicuius alienum faenum depellitur, unde prati domino damnum euenit, faeni dominus hoc ei resarciat, iuxta quinque ad pratum proxume habitantium accolarum aestimationem. Cum in pascua alicuius alienum faenum compellitur, huius dominus hoc et legali saepimento circummuniat et arefaciat (Oca cendrosa II. Landabrigðabálkr. Sectio IXa de fundis reluendis, elocandis et rebus rusticis. XVIII Kapituli: Of heyreka. Titulus XVIII: De faeno casu congesto. Pàgs. 276-277): els homes, el fenàs [segat] dels quals hagi estat escampat [per la força dels elements], tenen el dret d'assecar llur fenàs a la terra on el fenàs hagi estat arrossegat pels elements, però no el n'han de traginar fins que no l'hagin dividit [amb el propietari de les terres cap a on els elements l'hagin arrossegat i aquells als quals hagi passat el mateix]. Si el propietari del fenàs no el pot traginar a casa seva, ha de fer una tanca legal al voltant del seu fenàs a la terra en la qual l'hagi assecat però la farà, a les terres de l'altre, a un indret que no sigui ni terres de conreu ni prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements cap al prat d'un [altre] home, i el propietari del prat en té algun dany, el propietari del fenàs li ha de pagar la compensació que fixin els cinc veïns que visquin més a prop del prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements per la pastura d'un altre home, el qui sigui propietari del fenàs té dret a fer una tanca legal al voltant del fenàs i també a assecar-lo allà
♦ þerra e-u: eixugar i netejar una cosa
en í þjónustugerð þeirri er ger var guði til dýrðar og hinum sæla Þorláki biskupi þá setti Páll biskup Guðmund Arason næst þeim biskupunum í allri þeirri þjónustu og létu hann þerra kistunni með sér er hún var í kirkju borin. Og hann réð mjög fyrir hvað sungið var er heilagur dómurinn [pàg. 177] var upp tekinn. Þá urðu þar margar jartegnir af verðleikum hins sæla Þorláks biskups (SS I, cap. 125, pàg. 176-177): i durant el servei diví que es va fer a la glòria de Déu i del beat bisbe Þorlákur, el bisbe Páll va fer seure en Guðmundur Arason al costat dels bisbes durant tot aquest ofici diví i [els bisbes] deixaren que eixugués i netegés amb ells el taüt quan fou portat a l'interior de l'església. I ell[, en Guðmundur, també] va decidir el que es va cantar quan les santes relíques foren tretes [de dins el taüt per dipositar-les dins el reliquiari]. Llavors es produïren allà molts de miracles pels mèrits [i la intercessió] del beat bisbe Þorlákur (vocabulari: #1. taka upp: Cf. Baetke 19874, pàg. 644: taka e-t upp etwas hochheben. Entenc que aquest verb va referència al moment de treure els ossos de sant Torlac de dins el taüt per col·locar-los dins el reliquiari, però també podria fer referència al moment de treure el taüt de dins la terra, és a dir, al moment de l'exhumació)

þerra² <þerra ~ þerrum | þerraði ~ þerruðum | þerraðe-ð>:
1. <GENeixugar una cosa
♦ þerra blek: assecar la tinta (de ploma o estilogràfica, posant-hi paper assecant al damunt)
♦ þerra þvott: eixugar la bugada
2. (þurrkaeixugar una cosa, torcar una cosa (Bal.) (llevar una brutor humida o humitejada & suor, llàgrimes, moc)
♦ þerra tárin: eixugar-se les llàgrimes, torcar-se les llàgrimes (Bal.)
ég mun þerra tárin ef þú grætur: t’eixugaré les llàgrimes si plores
♦ þerra e-ð af e-u: eixugar una cosa d'una cosa
♦ þerra blóðið af andlitinu [á sér]: torcar-se la sang de la cara
♦ þerra af sér svitann: eixugar-se la suor, torcar-se la suor (Bal.)
♦ þerra af sér tárin: eixugar-se les llàgrimes, torcar-se les llàgrimes (Bal.)
♦ þerra tárin af augum (o: úr augunum) á sér: eixugar-se les llàgrimes
♦ þerra ryk [af e-u]: netejar la pols [d'una cosa], torcar la pols [d'una cosa] (Bal.)
♦ þerra e-ð með líndúknum: eixugar una cosa amb una tovallola de lli
♦ þerra sig: eixugar-se

þerrandi, þerrandi, þerrandi <adj.>:
<MEDdetersiu -iva

þerri·blað <n. -blaðs, -blöð>:
[paper m] assecant m

þerri·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia bo per a l’assecament de la fruita, el fenàs etc.
kom þá góður þerridagur og var veður kyrrt og þunnt svo að hvergi sá ský á himni: aleshores va fer un dia molt bo per a l’assecament del fenàs, amb un temps serè i clar de manera que enlloc del cel no es veia ni un núvol

< þerri·leysi <n. -leysis, no comptable>:
temps humit i plujós

þerrinn, þerrin, þerrið <adj.>:
(þurrsec -a  (assecat, sense suc o llacor)

þerri·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
[paper m] assecant m

þerrir <m. þerris, þerrar>:
1. <GENassecament m
♦ breiða e-ð til þerris: escampar una cosa (p.e., fruita, fenàs) perquè s’assequi
2. (föteixugament m  (roba)
frá En Gedí og alla leið til En Eglaím munu fiskimenn standa við það og þar verða net breidd til þerris (miʃˈtˁōaħ ~ מִשְׁטוֹחַ:   miʃˈtˁōaħ   la-ħărāˈmīm   ʝiˈhjū,   מִשְׁטוֹחַ לַחֲרָמִים, יִהְיוּ). Þar verða fjölmargar tegundir fiska og fjöldi þeirra verður eins og í hafinu mikla: els pescadors s'hi aturaran a la seva vora des d'En-Guedi fins a En-Eglàïm i s'hi estendran les xarxes perquè s'eixuguin. Hi haurà molt nombroses menes de peix i aquest serà molt abundant serà com a la Mar Gran
♦ hengja föt upp til þerris: estendre roba perquè s’eixugui, estendre la bugada
3. (veður sem þurrkarbon temps per a assecar la fruita o el fenàs 
♦ um kveldið gerði þerri góðan: al vespre el temps va ésser bo per a assecar el fenàs
þerrar <m.pl þerra>: temps sec, dies secs (especialment bons per a assecar el peix o el fenàs segat)
sumar var heldur óþerrisamt en um haustið komu þerrar góðir: aquell estiu el fenàs segat no es va poder assecar amb facilitat per mor del temps poc propici que va fer però a la tardor hi va haver una sèrie de dies bons per a l’assecament [del fenàs]

þerri·reitur¹ <m. -reits, -reitar>:
variant de þerrireitur² ‘assecador’

þerri·reitur² <m. -reits, -reitir>:
assecador m
og ég skal gjöra þig að berum kletti: Þú skalt verða að þerrireit (miʃˈtˁaħ ~ מִשְׁטַח:   miʃˈtˁaħ   ħărāˈmīm   tiˈhjɛh,   מִשְׁטַח חֲרָמִים תִּהְיֶה) fyrir fiskinet, þú skalt aldrei framar endurreist verða, því að ég, Drottinn, hefi talað það, - segir Drottinn Guð: i jo faré de tu una roca nua, seràs un estenedor de xarxes. No seràs més reconstruïda, perquè jo, Jahvè, ho he dit, així parla el Senyor Jahvè

Þeseifur <m. Þeseifs, no comptable>:
Teseu m (Θησεύς)

þess¹ <determinant possessiu singular invariable de 3ª persona. El referent és un substantiu de gènere neutre, p.e., barn “nen”>:
el seu, la seva

þess²:
Gen. sg. m. & n. de → sá, sú, það “aquest -a”
♦ auk þess: a més a més
♦ auk þess heldur: per no parlar de
♦ á milli þess sem: mentre
♦ í stað þess: per comptes d'això
♦ með tilliti til þess: en esguard d'aquest fet, considerant això
♦ og fleira þess háttar: i més d'aquesta mena
♦ til þess: per a això
♦ til þess að <+ inf.>#1. <temp.> fins a <+ inf.>; #2. <fin.> per a <+ inf.>, per tal de <+ inf.>
♦ til þess að <+ subj.>#1. <temp.> fins que <+ ind.>; #2. <fin.> perquè <+ subj.>, per tal que <+ subj.>; #3. <sintagma preposicional relatiu> pel qual, per la qual <+ ind.>, perquè <+ ind.>
en þessi er frásögn til þess að þeir voru heljarskinn kallaðir að einn tíma er Hjör konungur skyldi sækja konungastefnu var drottning hans ólétt og varð hún léttari meðan konungur var úr landi og fæddi hún tvo sveina. Þeir voru báðir ákaflega miklir vöxtum og báðir furðulega ljótir ásýnis. En þó réð því stærstu um ófríðleik þeirra á að sjá að engi þóttist hafa séð dökkra skinn en á þessum sveinum var. Drottning felldi lítinn hug til sveinanna og sýndist henni þeir óástúðlegir (SS I, cap. 1, pàg. 1): i aquesta és la història perquè els deien Pell de Hel: un dia que el rei Hjör havia hagut d'assistir a una reunió de reis, la reina, que estava embarassada, es va posar de part mentre el rei era fora del país i va infantar dos vailets. Tots dos eren extremadament grossos i tots dos eren d'una lletjor extraordinària. I tanmateix, el que hi havia de pitjor en llur lletjor era que ningú no havia vist mai abans una pell tan fosca com la d'aquells dos vailets. La reina no va sentir gens d'afecte envers els vailets, els quals li semblaren indignes d'ésser estimats
♦ til þess er: variant de til þess að ‘fins que; per tal que’
síðan gekk Arinbjörn á brott og út um dyr þær, er ganga mátti upp á húsið, og settist við glugg þann á loftinu, er fuglinn hafði áður við setið; hann sá, hvar hamhleypa nokkur fór annan veg af húsinu. Arinbjörn sat þar við glugginn alla nóttina, til þess er lýsti; en síðan er Arinbjörn hafði þar komið, þá orti Egill alla drápuna og hafði fest svo, að hann mátti kveða um morguninn, þá er hann hitti Arinbjörn; þeir héldu vörð á, nær tími myndi vera að hitta konung: tot seguit l'Arinbjörn se'n va anar i va sortir per la porta per la qual es podia pujar a dalt de la casa i es va asseure a la finestra del loft en la qual s'hi havia posat abans l'ocell. L'Arinbjörn se va veure que una hamhleypa -una persona que podia canviar de forma- s'allunyava per l'altre costat de la casa. L'Arinbjörn va seure tota la nit devora la finestra fins que es va haver fet clar. I després que l'Arinbjörn hagué arribat allà[, impedint així que l'ocell hi tornés], l'Egill va compondre tota la drápa (lloa, llaors) i la sabia tan bé de cor que al matí, quan es va trobar amb l'Arinbjörn, l'hi va poder declamar. Varen parar esment quan seria el millor moment per presentar-se davant el rei
♦ vegna þess: per això
♦ vegna þess að: perquè, per tal com
♦ þess er getið: s'esmenta
♦ þess er skemmst að minnast: no fa gaire
♦ þess háttar: d'aquesta mena
♦ þess konar: d'aquesta mena
♦ þess kyns: d'aquesta mena
♦ þess vegna: per això
♦ þess væntir mig: ho suposo
♦ þess þarf ekki: això no és necessari

Þessalía <f. Þessalíu, no comptable>:
Tessàlia f (Θεσσαλία)

Þessalíu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
tessàlia f

þessalískur, þessalísk, þessalískt <adj.>:
tessali -àlia

Þessalíu·maður <m. -manns, -menn>:
tessali m, tessàlia f

Þessaloníka <f. Þessaloníku, no comptable>:
Tessalònica f (Θεσσαλονίκη)

Þessaloníku·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<RELIGepístola f als tessalonicencs
♦ fyrra Þessaloníkubréf: primera epístola als tessalonicencs
♦ síðara Þessaloníkubréf: segona epístola als tessalonicencs

Þessaloníku·maður <m. -manns, -menn>:
tessalonicenc m, tessalonicenca f

þessalonískur, þessalonísk, þessalonískt <adj.>:
tessalonicenc -a

þessi, þessi, þetta <pron. & determ. dem.>:
aqueix, aqueixa, això
fáið mér af þessu sama: posi-me'n també a mi d'això
hver á þetta hús?: de qui és aquesta casa?
þetta er eldfjall: això és un volcà
þetta eru hestarnir: això són cavalls
þekkir þú þennan mann?: que coneixes aqueix home?
þessir þrír hestar: aquests tres cavalls
sérðu þetta?: que veus això?
♦ að þessu: en això, amb això
♦ vertu ekki að þessu!: deixa-ho estar! No continuïs amb això!
æ, vertu ekki að þessu, bað hann önugur og lífsleiður; auðvaldsfyrirkomulagið með öllum sínum úrættuðu öreigum og siðspiltu yfirstétt er nogu viðbjóðslegt fyrir því þó þú látir ekki svona líka: au vinga, no continuïs amb això, li va pregar tot malcarós i desganat de viure. El sistema capitalista, amb els seus proletaris degenerats i la seva classe alta corrompuda ja és prou fastigós encara que tu no estiguis dient res d'això
æ vertu ekki að þessari rekistefnu, sagði maðurinn í sínum dræma rómi, sem, þegar öllu var a botninn hvolft, bjó yfir einhverju einkennilegu dámagni og luktist kríngum viðmælendur hans einsog sérstakur heimur með lofti og sjó, en í miðjum þessum ramma, salta, gráa kaldrana brunnu augu hans, vilt og siðlaus, einsog ímynd hins sjálfsvitundarlausa lífs sem tekur aungva hliðsjón og hefur ekki takmark annað en það að vera til og spyr hvorki afturfyrir sig né framfyrir: au vinga, no continuïs amb aquesta història (llauna), li va dir l'home arrossegant la seva veu que, comptat i debatut, posseïa un singular poder hipnòtic i enrevoltava els seus interlocutors com un món propi amb aire i mar, però, enmig d'aquesta fredor grisa, salada i amarga els seus ulls lluïen, salvatges i indòmits, com la personificació de la vida despreocupada que no coneix miraments ni cap altra meta que existir i que no pregunta ni pel passat ni pel futur
♦ mér þykir gaman að þessu: això m'agrada; això em fa goig
♦ að þessu sinni: per aquesta vegada
♦ af þessu: d'això, per això
♦ á þessa leið: d'aquesta manera
♦ hinir og þessir: aquests i aquells
♦ hitt og þetta: això i allò
♦ í þessu: amb això, en aquest[s] moment[s]
♦ rétt í þessu: just en aquest moment
♦ í þessu tilliti: en aquest aspecte
♦ í þessu tilviki: en aquest cas
♦ í þetta sinn: aquesta vegada
♦ í þetta skipti: aquesta vegada
♦ með þessum hætti: d'aquesta manera
♦ um þetta leyti: devés aquesta hora
♦ úr þessu: ara ja
♦ hann kemur ekki úr þessu: [probablement] ara ja no vindrà
♦ út að þessu: fins llavors
♦ þessa dagana: aquests dies
♦ þessi hérna: aquest [d'aquí]
þetta hús hérna: aquesta casa [d'aquí]
♦ þessi þarna: aquell [d'allà]
þetta hús þarna: aquella casa [d'allà]
♦ þessu næst: tot seguit
♦ í þessu til staðfestingar: en confirmaciò d'això
♦ þetta: això
1.  El determinant demostratiu es pot col·locar abans o després del substantiu que acompanya: þessi orðabók o orðabók þessi. Aquesta darrera col·ocació pertany actualment a un nivell de llenguatge més formal.  
2.  El determinant demostratiu pot emprar-se o no amb l'article. L'article té una connotació d'èmfasi:
þetta ár = aquest any, però þetta árið = precisament aquest any.
 
3.  El determinant demostratiu no s'empra amb l'article quan el substantiu va determinat per un numeral:
þessi fjögur húsaquestes quatre cases.
 
4.  Darrere el determinant demostratiu els adjectius es declinen pel paradigma feble:
þessi góði maðuraquest bon home.
 
     
 
þessi, þessi, þetta
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N þessi, <þesse, <sjá, <þessurr, <þessir   þessi, <þesse, <sjá, <þessur   þetta, <þatta
A þennan, <þenna   þessa   þetta, <> þatta
G þessa   þessarar, <þessar, <þessarrar   þessa
D þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þema   þessari, <þessi, <þesse, <þessare, <þessarre   þessu, <þesso, <þvísa
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N þessir, <þesser   þessar   þessi, <þesse, <þessur
A þessa   þessar   þessi, <þesse, <þessur
G þessara, <þessa, <þessarra   þessara, <þessa, <þessarra   þessara, <þessa, <þessarra
D þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema   þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema   þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema
 

þess·lega <adv.>:
talment, així, de tal manera
"Ok þó at þat sé," segir hún, "at þú vilir ekki annat en flytja mik í burt, þá munu þit faðir minn þó sættast, en ef þú gerir svá illa ok ómannliga, at þú vinnir bana móður minni, þá munu þit faðir minn aldri sættast, ok þessliga hafa mér draumar gengit, sem þit munið berjast ok drepast niðr, ok þó muni þar annat þyngra á koma, ok mun mér þat mikill harmr, ef ek skal horfa upp á fǫður minn, at hann skuli standa undir meingerðum ok miklum álǫgum, en mér er þó engi gleði í at sjá þik í illendum ok erfiðismunum": “I si, tanmateix, l’únic que vols”, li va dir ella, “no és res més que emmenar-me, tu i mon pare us reconciliareu, però si [ara] actues tan malament i de manera tan indigna per a un home que causes la mort de ma mare, tu i mon pare no us reconciliareu mai. I he tingut somnis que tu i ell combatreu i us matareu l'un a l'altre, i, si això ja és dolent, després s'esdevindrà una altra cosa més atzíaga encara i em serà un gran dolor de veure mon pare patint ofenses i poderosos encanteris (grans malediccions?), i pel que fa a tu, tampoc no em serà cap alegria de veure't ficat en malifetes i dificultats”
Randver mælti þá: „Þesslega hefir mig dreymt sem vér munum við brögð nokkur komnir, eðr hvar eru vopn okkur hinu góðu?“ Og voru þau þá tekin og sýnd þeim bræðrum. Grunaði þá ekki að eigi væru hinu sömu, og þótti þeim þá þegar vel hver brögð sem önnur væru: en Randvér va dir: “He somniat que nosaltres hem estat víctimes d'un artifici, car, on són [sinó] les nostres bones armes?” Llavors les portaren i les mostraren als germans. No varen sospitar que no fossin les mateixes. I llavors, al punt cregueren que la cosa estava bé, fos quin fos el segon artifici [de què eren víctimes] (vocabulari: #1. hver brögð sem: En Helgi Sæmundur Helgason 2009, pàg. 51, comenta així el passatge en qüestió: þótti þeim þá þegar vel hver brögð sem önnur væru = þeim þótti þá gott að sjá vopnin sín hvað sem liði öðrum brögðum. El sentit és, doncs: I llavors, al punt cregueren que tot estava bé i que no havien estat víctimes de cap artifici quan, no només això, sinó que ara en realitat eren víctimes d'un segon artifici)
Hrani svarar: "Eptir áttu at afgreiða mér þau, ok þessliga lízt mér þú sjálfr sem feigð kalli at þér, þar þú hefir mik heim sóttan í þeim hug, ok muntu segja mér viðskipti ykkar Gauta, áðr þú leggr mik at velli" (Ed. Guðni Jónsson 9 (1968), pàg. 422): en Hrani li va respondre: “Me'ls hauràs de pagar després. A mi, ja que em visites amb aquesta intenció, tu em fas la impressió com si la mort ja hagués trucat a les teves portes. Abans que no m'abatis, conta'm com ha estat la trobada que tu i en Gauti heu tingut” (En comparació, l'edició d'en Þorleifur Jónsson 1874, pàg. 9, fa: Hrani svarar: "Eftir áttu at leiða mik þann veg, ok þesslega lízt mér þú sjálfr sem feigð kalli at þér, er þú hefir mik heimsóttan í þessum hug, ok muntu segja mér af viðskiftum ykkar Gauta, áðr enn þú leggr mik at velli") (vocabulari: #1. El vocabulari i el fraseologisme fan pensar que aquesta saga o bé és una saga medieval que ha estat adaptada lexicalment i fraseològicament a l'islandès modern o bé és una falsificació, és a dir, una obra moderna que es vol fer passar per medieval: afgreiða, þú lízt mér þesslega (=svo) sem..., feigðin kallar að e-m, no em semblen genuïns de la llengua medieval, i el fraseologisme leggja e-n að velli es troba emprat en un to fatxendiós que, al meu entendre, no quadra amb el d'un text medieval)

þess·legur, -leg, -legt <adj.>:
tal
Þorkell mælti: "Satt muntu segja og langan veg muntu til kominn og vera kotbóndi nokkur því að þesslegur er varningur þinn og ber inn reiðinginn fretkarl": en Þorkell li va dir: “Deus dir la veritat i haver fet un llarg camí per arribar fins aquí i deus ésser un kotbóndi perquè les teves mercaderies són les pròpies d'un kotbóndi. Entra a dins els guarniments i arreus de les teves bísties, aixafaterrossos”
mér sýnist hann ekki þesslegur: no em sembla pas propi d'ell

þeta <f. þetu, þetur. Gen. pl.: þeta>:
theta (o: teta) f (nom de la lletra grega Θ, θ, ϑ, τὸ θῆτα)

Þetis <f. Þetisar, no comptable>:
<MITOLTetis f  (Thetis Thetĭdis, ἡ Θέτις Θέτιδος)
♦ Akkilles Þetisarson: <MITOLl'Aquil·les, fill de la Tetis

þetta:
Nom. & Ac. sg. n. de → þessi, þessi, þetta “aqueix -a”

þeyja <þeyjar | þeyjaði | þeyjað; verb defectiu, emprat hab. en inf.>:
fondre's (glaç, neu com a conseqüència de la pujada de les temperatures)
◊ nú er margháttað um veðrin, í morgun þótti mér nokkuð éllegt vera og var afar kalt en nú þykir mér þvílíkt gera sem þeyja muni: ara el temps és molt inestable: al matí feia molt de fred i em semblava una mica que hi hauria borrufada, però ara mateix em sembla com si hagués d'haver-hi desgel
◊ þá mun ávallt þeyja ef þetta verður að þey: <LOC FIGel desgel, un cop començat, ja no s'atura pas (certes coses, tant si són bones com dolentes, un cop endegades, ja no tenen marxa enrere)

þeyr <m. þeys, þeyir; dat. sg.: þey; pl. no hab.>:
desglaç m, desgel m
◊ fyrir austan garð at Mosfelli gengr gil ofan ór fjalli; en þat hefir orðit þar til merkja, at í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikit; en eptir þat er vǫtnin hafa fram fallit, hafa fundiz í gilinu enskir penningar; geta sumir menn þess, at Egill muni þar féit hafa fólgit: a llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor
◊ biskup reið til Flugumýrar og gisti þar að búi sínu og Þorgils með honum. Þorgils reið með honum til Vatnsskarðs. Reið hann þá aftur. Þeir biskup höfðu vötn ófærileg og þeyi mikla. Þeir gistu að Stað í Hrútafirði næstu nótt fyrir Pálsmessu. Þar kom til hans Jón járnbúkur (SS II, cap. 396, pàg. 610): el bisbe va anar a Flugumýri on es va allotjar al seu mas acompanyat d'en Þorgils. En Þorgils el va acompanyar fins a Vatnsskarð. Allà va tornar enrere. El bisbe i el seu seguici van tenir rius impassables a causa del gran desgel; la nit abans de Sant Pau romangueren a Staður, en el fiord de Hrútafjörður; en Jón panxa-de-ferro hi anà a veure'l

þeysa <þeysi ~ þeysum | þeysti ~ þeystum | þeyst>:
I. <absolut>:
1. (ríða hrattcavalcar a regna batuda (cavalcar a tota brida)
hestar hennar eru frárri en pardusdýr og skjótari en úlfar að kveldi dags. Riddarar hennar þeysa áfram (pūʃ ~ פּוּשׁ:   ū-ˈφāʃū   pārāˈʃā-u̯,   וּפָשׁוּ, פָּרָשָׁיו), riddarar hennar koma langt að. Þeir fljúga áfram eins og örn, sem hraðar sér að æti: els seus corsers són més àgils que panteres, i més ràpids que els llops al vespre. Els seus cavallers avancen a tota brida, els seus cavallers vénen de lluny. Volen com l'àguila que s'abalança sobre el seu menjar
en er þeir heyrðu þetta þeystu þeir út á mýrarnar. Þar voru svo mikil fen að þeir komust hvergi fram og urðu að draga úr hestana og hröktust þar í lengi dags. Báðu þeir illa fyrir honum, þessum förumanni er þá hafði svo dárað: i quan sentiren això, sortiren, cavalcant a tota brida, cap als aiguamolls. Allà hi havia fangars tan grossos que no avançaven enlloc i havien d'estirar llurs cavalls fora del fang i s'hi esdernegaren la major part del dia. Maleïen de mala manera aquell captaire que els havia befat d'aquella manera
2. (þeysastllançar-se [corrents] (acabussar-se, precipitar-se, abalançar-se)
♦ þeysa að e-m: llançar-se contra algú
Dósíþeus nokkur, sem var hraustur riddari í liði Bakenors, náði taki á skikkju Gorgíasar og dró hann með sér af öllum kröftum því að hann ætlaði að ná mannhundinum lifandi. En einn af þrakísku riddurunum þeysti að honum (ἐπιφέρειν ~ ἐπενεχθείς ἐπενεχθεῖσα ἐπενεχθέν:   τῶν ἱππέων τινὸς Θρᾳκῶν ἐπενεχθέντος αὐτῷ καὶ τὸν ὦμον καθελόντος διέφυγεν ὁ Γοργίας εἰς Μαρισά) og hjó handlegginn af honum svo að Gorgías komst undan til Marísa: un cert Dositeu, cavaller robust de la host d'en Bacènor, va aconseguir agafar en Gorgies pel mantell i l'arrossegà amb totes les seves forces, perquè volia capturar viu aquell maleït. Però un dels cavallers tracis s'abalançà contra ell, i li tallà el braç, de manera que en Gorgies fugí cap a Maresà
ok er þeir renndu á Váginn, þá brá þeim ǫðru fyrir grǫn, þvíat Birkibeinar hǫfðu áðr út snúit skipum sínum ok sezt við árar, þeystu þá sem harðast at þeim: i quan [els Crosses] entraren al Vágrinn, [els Crosses] se n'adonaren del perill que els sotjava car els Cames-de-beç[, abans d'entrar dins la badia,] havien virat llurs vaixells [posant les proes cap a la boca de la badia] i s'havien assegut als rems i es dirigien contra ells a la màxima velocitat que podien
3. (geysast áfram, þjóta, rjúka, æðacórrer (anar corrents, a tota vela, a tota pastilla)
syngið fyrir Guði, vegsamið nafn hans, hyllið hann sem þeysir (rāˈχaβ ~ rɔˈχēβ ~ רָכַב ~ רֹכֵב:   ˈsɔllū   lā-rɔˈχēβ   bā-ʕărāˈβōθ,   סֹלּוּ, לָרֹכֵב בָּעֲרָבוֹת) yfir auðnina, Drottinn er nafn hans, fagnið fyrir augliti hans: canteu davant Elohim, lloeu el seu nom, reteu homenatge al qui passa volant sobre la contrada deserta, Iaḥ és el seu nom, alegreu-vos en la seva presència
en þér vilduð þetta ekki heldur sögðuð: „Nei, vér viljum þeysa (nūs ~ נוּס:   lɔʔ־ˈχī   ʕal־ˈsūs   nāˈnūs,   לֹא-כִי עַל-סוּס נָנוּס) fram á hestum.“ Þess vegna munuð þér flýja. „Vér viljum ríða fráum fákum,“ og þess vegna munu þeir fráir sem elta yður: però vosaltres no ho heu volgut fer sinó que heu dit: «No! Ens llançarem a galop a cavall!» I és per això que fugireu! I: «Cavalcarem muntats en corsers veloços!» I és per això que els qui us perseguiran seran [també] veloços!
II. <e-ð ~ e-n>:
1. (knýja hratt áframllançar algú cap endavant (fer córrer algú o un animal cap endavant)
Sverrir konungr gekk upp af Eyrunum til Smiðjubúða, ok gaf Bǫglum kost á at ganga upp á Brǫttueyri, en Baglar réðust at um uppgǫnguna, ok varð þat drjúgara at þeir æðruðust; ok er konungr fann þat, þá þeysti hann lið sitt at þeim fram, ok skutu á þá sem ákafast bæði ǫrum ok spjótum: el rei va pujar de les Eyrarnar fins a les Smiðjubúðir i va donar als Crosses l'oportunitat de desembarcar a Brǫttueyrr, però els Crosses debateren si havien de baixar a terra i s'imposà l'opció que no ho feren per temor. I quan el rei se n'adonà, va llançar les seves tropes contra ells i [abans,] els dispararen una pluja de fletxes i llances tan espessa com pogueren
♦ þeysa reiðina: galopar
17. Nú taka riddarar Metellí at blása í lúðra sína ok setja upp merkin ok þeysa reiðina (en Meissner 1910, pàg. 38 llegeix, emperò: ok þeysa áreiðina): snúa sumar sveitirnar til at taka borghliðin, sumir hlaupa upp í turnana, sumir reka fólkit ok drepa: 18. reiðin ok ván hlutskiptisins mátti þeim meira en mœðin; því at allt fólkit þat er borgina hafði byggt var drepit, karlar sem konur, ungt sem gamalt, en allt fé tekit at herfangi — [2] Equites peditesque repente signo dato alii uolgum effusum oppido caedere, alii ad portas festinare, pars turris capere: ira atque praedae spes amplius quam lassitudo posse. [3] Ita Vagenses biduom modo ex perfidia laetati: ciuitas magna et opulens cuncta poenae aut praedae fuit (Konráð Gíslason 1860, pàg. 287): llavors els cavallers d'en Metel·lus es posaren a tocar les trompetes i a desplegar els estendards i a cavalcar al galop (lliçó d'en Meissner 1910, pàg. 38: a carregar sobre l'enemic): alguns destacaments es decantaren per a prendre les portes de la ciutat, d'altres s'enfilaren per les torres i hi entraren, d'altren empaitaren la gent i la mataren: la còlera i l'esperança del repartiment del botí pogueren més en ells que no pas l'esgotament, car tota la gent que havia habitat la ciutat fou morta, homes i dones, joves i vells, i tots els diners i béns que hi havia agafats com a botí
Guðbrandur Vigfússon var einkar kærkominn gestur að Maurers og gátu menn þá líka stundum séð hann þeysa reiðina á gæðingi Maurers um götur og garða í München: en Guðbrandur Vigfússon fou un hoste particularment benvingut a cals Maurer i quan hi era hom també el podia veure, de tant en tant, galopant a dalt del semental d'en Maurer pels carrers i parcs de Múnic
♦ þeysa áreiðina: fer una càrrega de cavalleria, carregar sobre l'enemic
4. nú spyrr Maríus af mǫrgum kvámu úvinanna ok þat, at nú eru þeir þar komnir ok vilja þegar berjaz. En Rómverjar váru ekki við búnir —ekki klyfjarnar ofan lagðar ok eigi merkin upp komin, eigi [p. 314] fylkt ok ekki skipat né einum flokk—, þá er Gętúlí ok Maurí þeysa áreiðina: ok ekki með fylktu, heldr keppiliga í riðlum svá sem til hlauzt, hlaupa þeir á Rómverja — [4] Igitur simul consul ex multis de hostium aduentu cognouit, et ipsi hostes aderant, et prius quam exercitus aut instrui aut sarcinas conligere denique ante quam signum aut imperium ullum accipere quiuit, equites Mauri atque Gaetuli, non acie neque ullo more proeli, sed cateruatim, uti quosque fors conglobauerat, in nostros incurrunt (Konráð Gíslason 1860, pàgs. 313-314): 4. Llavors en Maríus fou ennovat per molts de l'arribada dels enemics i que ja hi havien arribat i que volien lliurar batalla immediatament. Però els romans encara no estaven preparats (no s'havien carregat les beaces a les bísties ni s'havien desplegat els estendards ni s'havia disposat la tropa en formació de batalla ni s'havia disposat ni una sola cohort), quan la cavalleria dels getuls i els maures carregà sobre ells: i no pas amb una tropa disposada en formació de batalla, sinó valentment en escamots així com la sort ho havia volgut, atacaren els romans (vocabulari: #1. ...ok þat, at...: En Meissner 1910, pàg. 302, comenta: ok það að — beriaz; der Übersetzer hat nicht verstanden, daß die Meldung über die Feinde und diese selbst gleichzeitig ankamen)
2. (kastallançar una cosa amb força
♦ þeysa upp úr sér spýju: #1. (hrækja út úr sérescopir [un gargall] (llançar saliva o gargall); #2. (kasta upp, ælatreure un glop de vòmit (perbocar, vomitar)
Egill fann þá, að honum myndi eigi svo búið eira; stóð hann þá upp og gekk um gólf þvert, þangað er Ármóður sat; hann tók höndum í axlir honum og kneikti hann upp að stöfum. Síðan þeysti Egill upp úr sér spýju mikla og gaus í andlit Ármóði, í augun og nasarnar og í munninn; rann svo ofan um bringuna, en Ármóði varð við andhlaup, og er hann fékk öndinni frá sér hrundið, þá gaus upp spýja. En allir mæltu það, þeir er hjá voru, húskarlar Ármóðs, að Egill skyldi fara allra manna armastur og hann væri hinn versti maður af þessu verki, er hann skyldi eigi ganga út, er hann vildi spýja, en verða eigi að undrum inni í drykkjustofunni: l’Egill llavors es va adonar que [la beguda] ja no li escauria bé, es va aixecar i va travessar la cambra cap allà on seia l'Ármóður. El va agafar amb les mans pels musclos i el va empènyer amb força cap enrere, cap als stafir del seient. Aleshores va vomitar amb força i el vòmit va caure a l'Ármóður per la cara, pels ulls, el nas i la boca. Va degotar-li al pit i l'Ármóður cuidà ofegar-se. Quan va recobrar l'alè, també va vomitar ell. I tots els húskarlar (missatges) de l'Ármóður que hi eren presents digueren que l'Egill era l'home més infame i que aquest fet palesava que era el pitjor dels homes, ja que no havia sortit a fora quan havia volgut vomitar i que no havia de comportar-se d'aquella manera tan estrafolària a la drykkjustofa (vocabulari: #1. eira: Cf. en Baetke 19874, pàg. 107: <...> 3. recht, angenehm, zuträglich, bekömmlich sein <...>; #2. gólf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 206: <...> 2. abgeteilter Raum, Zimmer; #3. kneikja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 332: (mit Gewalt) nach hinten beugen, drücken (e-n); #4. andhlaup: Cf. en Baetke 19874, pàg. 20: das Ersticken; #5. allra manna armastur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 24: <...> unselig, erbärmlich, niederträchtig: hǫgg þú allra manna armastr sei verflucht für diesen Hieb; #6. verða að undrum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 681: gera sik at undri, verða at undri, verða at undrum sich sonderbar, unglaublich benehmen, sih zum Gespött machen

þeysast <þeysist ~ þeysumst | þeystist ~ þeystumst | þeyst>:
llançar-se cap endavant (precipitar-se cap endavant)
Þegar að endalokunum líður, mun konungurinn suður frá heyja stríð við hann, og konungurinn norður frá mun þeysast (ɕāˈʕār ~ שָׂעַר:   wə-ʝiɕtāˈʕēr   ʕāˈlā-u̯   ˈmɛlɛχ   ha-sˁsˁāˈφōn,   וְיִשְׂתָּעֵר עָלָיו מֶלֶךְ הַצָּפוֹן) í móti honum með vögnum, riddurum og mörgum skipum, og brjótast inn í lönd hans og vaða (ʃāˈtˁaφ ~ שָׁטַף:   wə-ʃāˈtˁaφ,   וְשָׁטַף) yfir þau og geysast áfram (ʕāˈβar ~ עָבַר:   wə-ʕāˈβār,   וְעָבָר)quan arribarà la fi, el rei del migdia farà la guerra amb ell, i el rei del nord es precipitarà contra ell amb carros [de guerra], cavallers i molts de vaixells, i penetrarà a les seves terres, i les travessarà com si passés un gual i avançarà rabent
hyggja nú allir, at Oddr mun vera fyrir lagðr, er allir hǫfðingjar þeysask á hendr honum, ok hǫrmuðu þat margir, er Oddr var svá fyrir lagðr: llavors tots pensaren que, ja que tots els hǫfðingjar s'acabussaven contra ell, l'Oddr podia donar-se per derrotat. I eren molts els qui es planyien que l'Oddr fos derrotat d'aquella manera (vocabulari: #1. leggja e-n fyrir: Cf. Baetke 19874, pàg. 368: leggja e-n fyrir jmd. überwinden; )
eftir um daginn er menn gengu til borða þá þustu (F: þeystust) bændur að konungi, sögðu að hann skyldi eta þá hrossaslátur. Konungur vildi það fyrir engan mun. Þá báðu þeir hann drekka soðið. Hann vildi það eigi. Þá báðu þeir hann eta flotið. Hann vildi það og eigi og var þá við atgöngu: l’endemà, emperò, quan hom anà a taula, els bændur varen assetjar el rei instant-lo vehementment a menjar carn de cavall. El rei, emperò, no ho va voler fer de cap manera. Tot seguit li pregaren que begués brou [de cavall], però ell no ho va voler fer. Llavors li demanaren que mengés greix [del brou de cavall], però ell tampoc no ho va voler fer, i llavors els bændur cuidaren agredir-lo (vocabulari: #1. þysja: Cf. Baetke 19874, pàg. 798: þá þustu bændur at konungi, sǫgðu at hann skyldi eta þá hrossaslátr die Bauern bestürmten den König, er solle; )
í Hólmgarði var svo mikil friðhelgi að það voru lög að drepa skyldi hvern er mann drap ódæmdan. Þeystist allur lýður eftir sið þeirra og lögum og leitaði eftir sveininum hvar hann var kominn. Þá var sagt að hann var í garði drottningar og þar her manns alvopnaður. Var þá sagt konungi. Gekk hann þá til með sínu liði og vildi eigi að þeir berðust. Kom hann þá griðum á og því næst sættum. Dæmdi konungur bætur en drottning hélt upp gjöldum. Síðan var Ólafur með drottningu og var hún allkær til hans: a Hólmgarður (Nòvgorod) la inviolabilitat d'una persona que hi vivia era tan gran que hi havia la llei de matar qualsevol que matés un home que no hagués estat condemnat [a mort]. Fou així com, segons ho manaven llurs costums i lleis, tota la gent va llançar-se en persecució del vailet, cercant el seu parador. Llavors es va dir que es trobava a la ciutadella de la reina i que hi havia una host d'homes tot armats. Això es va dir llavors al rei. Aleshores ell hi va anar amb la seva host, però no volia pas que s'hi batessin. Així fou com va aconseguir d'antuvi una treva i tot seguit, un acord de conciliació. El rei va fixar la suma de les bætur -la compensació a pagar per la mort de l'home- i la reina la va pagar. L'Olau, després d'això, es va estar a ca la reina i ella li professava un gran afecte (vocabulari: #1. friðhelgi: Cf. Baetke 19874, pàg. 163: frið-helgi f. Friedheiligkeit, Unverletzlichkeit der Person; #2. bót: Cf. Baetke 19874, pàg. 63: 2. (meist pl.) Buße, Wergeld; #3. gjald: Cf. Baetke 19874, pàg. 198: 3. (meist pl.) Bußleistung, -zahlung; #4. halda e-u upp: Cf. Baetke 19874, pàg. 226: halda upp(i) fébótum Geldbuße(n) leisten, zahlen; )

þeysingur <m. þeysings, þeysingar>:
1. (á hesticavalcada f a regna batuda (o: a brida abatuda; o: a tota brida) (a cavall)
2. (með ökutækiviatge m a tot drap (amb vehicle)
♦ hvaða óskapa þeysingur er á fólkinu!: <LOC[si és que] van com a bojos!

þeysi·reið <f. -reiðar, no comptable>:
cavalcada f a regna batuda
♦ á þeysireið: a regna batuda (o: a brida abatuda; o: a tota brida)

þeysi·sprettur <m. -spretts, -sprettir>:
viatge m a tota pastilla
♦ á þeysispretti: a tota pastilla (o: a tot drap; o: a tota castanya)

þeyta <þeyti ~ þeytum | þeytti ~ þeyttum | þeytt>:
I. <e-ð>:
1. <MÚStocar una cosa (cosa = instrument musical de vent)
♦ þeyta lúður ~ herlúður ~ pípu ~ horn ~ hafurshorn: tocar la trompeta
og sjö prestar skulu bera sjö lúðra úr hrútshornum fyrir örkinni, og sjöunda daginn skuluð þér ganga sjö sinnum kringum borgina, og prestarnir þeyta lúðrana (tāˈqaʕ ~ תָּקַע:   wə-ha-kkɔhăˈnīm   ʝiθqəˈʕū   ba-ʃʃōφāˈrōθ,   וְהַכֹּהֲנִים, יִתְקְעוּ בַּשּׁוֹפָרוֹת)i set sacerdots portaran davant l'arca set trompetes (xoferot) fetes de banyes de mardà, i el dia setè fareu set voltes al voltant de la ciutat, bo i tocant les trompetes (xoferot) els sacerdots
Sebanja, Jósafat, Netaneel, Amasaí, Sakaría, Benaja og Elíeser prestar þeyttu lúðra (ħāˈt͡sar, ħit͡səˈt͡sēr ~ חָצַר, חִצְצֵר:   ha-kkɔhăˈnīm   maħăt͡sɔt͡səˈrīm   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ   li-φəˈnēi̯   ʔăˈrōn   hā-ʔɛ̆lɔˈhīm,   הַכֹּהֲנִים, מַחֲצֹצְרִים בַּחֲצֹצְרוֹת; וְעֹבֵד אֱדֹם הָאֱלֹהִים) frammi fyrir örk Guðs, og Óbeð Edóm og Jehía voru hliðverðir arkarinnar: els sacerdots Xebaniahu, Joixafat, Netanel, Amassai, Zecariahu, Benaiahu i Elièzer tocaven les trompetes davant l'arca de Déu. Obed-Edom i Jehià també eren porters de l'arca
2. <CULINbatre una cosa (hræra)
♦ þeyta egg: batre un ou
♦ þeyta rjóma: batre (o: muntar) nata
II. <e-u>:
1. (kastallançar una cosa amb força (tirar un objecte)
en er Móse nálgaðist herbúðirnar og sá kálfinn og dansinn, upptendraðist reiði hans, svo að hann þeytti (ʃāˈlaχ ~ שָׁלַךְ:   wa-i̯ʝiʃˈlēχ   mi-i̯ʝāˈδ-ō   (mī-ʝāˈδ-ō)   ʔɛθ־ha-lluˈħɔθ,   וַיַּשְׁלֵךְ מִיָּדוֹ אֶת-הַלֻּחֹת) töflunum af hendi og braut þær í sundur fyrir neðan fjallið: i quan en Moïsès s'acostà al campament i veié el vedell i les danses, s'encengué la seva còlera de manera que va llençar les taules que duia a la mà i les esbocinà al peu de la muntanya
þá þreif ég báðar töflurnar og þeytti (ʃāˈlaχ ~ שָׁלַךְ:   ˌwā-ʔaʃliχ-ēm   mē-ˈʕal   ʃətˈtēi̯   ʝāˈδ-āi̯,   וָאַשְׁלִכֵם, מֵעַל שְׁתֵּי יָדָי) þeim af báðum höndum og braut þær í sundur fyrir augunum á yður: llavors vaig prendre les dues taules [de pedra], i les vaig llençar amb totes dues mans i les vaig esmicolar davant els vostres ulls
og Drottinn sleit þá upp úr landi þeirra í reiði og heift og mikilli gremju og þeytti (ʃāˈlaχ ~ שָׁלַךְ:   wa-i̯ʝaʃliˈχ-ēm   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   ʔaˈħɛrɛθ,   וַיַּשְׁלִכֵם אֶל-אֶרֶץ אַחֶרֶת) þeim í annað land, og er svo enn í dag: i Jahvè els ha arrencats de llur terra amb còlera i furor i gran indignació i els ha llançats a un altre país, i així és encara avui dia
og rísi einhver maður upp til þess að ofsækja þig og sitja um líf þitt, þá sé líf herra míns bundið í bundini lifandi manna hjá Drottni, Guði þínum, en lífi óvina þinna þeyti (qāˈlaʕ ~ קָלַע:   wə-ˈʔēt   ˈnɛφɛʃ   ʔɔʝəˈβɛi̯-χā   ʝəqalləˈʕɛ-nnāh   bə-ˈθōχ   kaφ   ha-qˈqālaʕ,   וְאֵת נֶפֶשׁ אֹיְבֶיךָ יְקַלְּעֶנָּה, בְּתוֹךְ כַּף הַקָּלַע) hann burt úr slöngvunni: i si n'hi ha un que s'aixequi per perseguir-te i matar-te, la vida del meu senyor estarà ben guardada prop de Jahvè, el teu Déu, a la garba dels vivents, però la vida dels teus enemics, [Jahvè] la llançarà lluny amb la [seva] fona
hlustið, heyrið þrumuraust hans, drununa úr munni hans. Hann þeytir (ʝāˈʃar ~ יָשַׁר:   ˌtaħaθ־kāl־ha-ʃʃāˈmaʝim   ʝiʃˈrē-hū,   תַּחַת-כָּל-הַשָּׁמַיִם יִשְׁרֵהוּ) henni um himin allan og sendir leiftur sitt til endimarka jarðar: escolteu, sentiu la seva veu de tro, el retruny que surt de la seva boca. Per tot el cel l'etziba, i envia el seu llampec fins als confins de la terra
eins og óður maður sem þeytir (ʝāˈrāh ~ יָרָה:   kə-miθlahˈlēaḥ   ha-i̯ʝɔˈrɛh   ziqˈqīm   ħisˁˈsˁīm   wā-ˈmāwɛθ,   כְּמִתְלַהְלֵהַּ, הַיֹּרֶה זִקִּים-- חִצִּים וָמָוֶת) eldibröndum og örvum er sá sem svíkur náunga sinn og segir síðan: „Ég var bara að gera að gamni mínu“: talment un boig que llança tions encesos i fletxes és el qui engalipa el seu proïsme i després diu: «Només feia broma!»
en Drottinn mun fleygja þér burt, mikilmenni, hann þrífur þig, vöðlar þér þétt saman og þeytir ([t͡sənēˈφāh] ~ [צְנֵפָה]:   t͡sāˈnōφ   ʝit͡snāφə-ˈχā   t͡sənēˈφāh   ka-dˈdūr   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   raħăˈβaθ   ʝāˈδāʝim,   צָנוֹף יִצְנָפְךָ, צְנֵפָה, כַּדּוּר, אֶל-אֶרֶץ רַחֲבַת יָדָיִם) þér eins og bolta út á víðan vang: i Jahvè, gran home, et llençarà, t'agraponarà, farà una bolla amb tu i et llançarà com una pilota a l'ample camp (en comparació, la traducció del 1981 fa: Sjá, Drottinn varpar þér burt, maður! Hann þrífur fast í þig, vefur þig saman í böggul og þeytir þér sem sopp út á víðan vang)
♦ þeyta e-u í höfuðið á e-m: etzibar-li a algú un cosa al cap, tirar-li una cosa a algú pel cap
hún þeytti bókinni í höfuðið á honum: li va etzibar el llibre pel cap
2. (þeysallançar una cosa al galop (fer que un cavall es mogui en una direcció a gran velocitat)
♦ þeyta hestinum: llançar un cavall al galop

þeytari <m. þeytara, -þeytarar>:
batedor m [de varetes], enganyamarits m

þeytast <þeytist ~ þeytumst | þeyttist ~ þeyttumst | þeyst>:
llançar-se (precipitar-se cap a)
þú lyftir mér upp á vindinn, lætur mig þeytast (rāˈχaβ ~ רָכַב:   tarkīˈβē-nī,   תַּרְכִּיבֵנִי) áfram, og þú lætur mig farast í stormgný: m’aixeques a cavall del vent i fas que em precipiti cap endavant, i em fas perir en el brogit de la tempesta
enginn þeirra þrengir öðrum, hver gengur sína braut, jafnvel mót skotspjótum þeytast (nāˈφal ~ נָפַל:   ū-βə-ˈʕaδ   ha-ʃˈʃɛlaħ   ʝipˈpolū,   וּבְעַד הַשֶּׁלַח יִפֹּלוּ) þeir áfram án þess að stöðva ferð sína: cap d'ells no empeny l'altre, cadascun va per la seva via, es llancen cap endavant, sense aturar llur marxa, fins i tot contra un ruixat de llances
vagnarnir geisa (יִתְהוֹלְלוּ) á strætunum, þeytast (ʃāˈqaq ~ שָׁקַק:   ʝiʃtaqʃəˈqū-n   bā-rəħɔˈβōθ,   יִשְׁתַּקְשְׁקוּן בָּרְחֹבוֹת) um torgin, þeir eru til að sjá sem blys, þeir þjóta (יְרוֹצֵצוּ) áfram sem eldingar: els carros [de guerra] i els cavalls s'abalancen pels carrers, es llancen per les places, es veuen talment torxes, van brunzents com llampecs
♦ ég hef verið að þeytast í allan dag: <LOCtot el dia que no paro, tot el dia que vaig d'una banda a l'altra

þeytingur <m. -þeytings, no comptable>:
1. (fleygiferð[viatge m  (o: marxa f) a] gran f velocitat (desplaçament entre dos punts a gran velocitat)
2. (flýtirpresses f.pl, malaveig m (Mall.) (atabuix, gran premura, gran apressament)
♦ vera á [sífelldum] þeytingi: <LOC FIGanar sempre amb presses, anar sempre de pressa i corrents
♦ vera á þeytingi út um borg og bý: <LOC FIGanar a tota pastilla per tota la ciutat
3. (drykkursmoothie m (tipus de beguda)

þeytigos

þeyti·rjómi <m. -rjóma, no comptable>:
<CULIN(fljótandinata f per muntar (líquida)

þeyti·vinda <f. -vindu, -vindur. Gen. pl.: -vinda o: -vindna>:
centrifugadora-assecadora f

þeyttur, þeytt, þeytt <adj.>:
<CULINmuntat -ada (o: batut -uda)
♦ þeyttur rjómi: nata muntada (o: batuda)

þey·viðri <n. -viðris, -viðri>:
desgel m

þél <f. þéljar, þéljar>:
<variant antiquada de → þjöl “llima”

þél <f. þjalar, þjalar>:
<variant antiquada de → þjöl “llima”

þéna <þéna ~ þénum | þénaði ~ þénuðum | þénaðe-ð>:
guanyar una cosa (cosa = sou, diners)
♦ þéna vel: tenir un bon sou
♦ þéna mikla peninga: guanyar molts de diners
♦ þéna [illa ~ vel] á e-u: guanyar [poc ~ molt] amb una cosa

þénusta <f. þénustu, þénustur. Gen. pl.: þénusta>:
(tekjurpaga f, sou m (diners que hom guanya per la seva feina)

þér <pron. person. de 2ª pers. plural i plural polit>:
1. <> <plural> vosaltres
2. <plural polit> vós, vostè ~ vostès
♦ gerið þér svo vel: si us plau
♦ hvað þóknast yður?: què vol? què desitja? què li ve de gust?
 
Pronom personal de segona persona dual <†> i plural
A. Llengua antiga:
  Plural
N ér, þér
A yðr
G yðar
D yðr
← ēr ← *ʝēR ← *ʝiz ← *ʝūz ← ʝū-s
 
B. Llengua moderna:
  Plural polit
N þér
A yður
G yðar
D yður
 
 

þér:
Dat. sg. de → þú “tu”

þéra <þéra ~ þérum | þéraði ~ þéruðum | þéraðe-n>:
tractar algú de vós, dir-li vós a algú

þérast <þérast ~ þérumst | þéraðist ~ þéruðumst | þérast>:
tractar algú de vós, dir-li vós a algú
♦ þeir þéast: es tracten de vós, es diuen vós

þétt <adv.>:
1. (gufadensament (espessament)
♦ strá salti og pipar þétt yfir kalkúnabringuna á báðar hliðar: brufar de sal i pebre abundantment el pit del galldindi per un costat i l'altre
♦ þjappað þétt saman: molt pitjat, molt compactat
2. (þröngt, þétt við, nálægtestretament (serradament, molt pròxims l'un a l'altre)
♦ aka of þétt saman: anar massa acostats un de l'altre (dos cotxes circulant un massa a prop de l'altre)
♦ sitja þétt: seure estrets
♦ standa þétt saman: estar[-se drets], tocant-se (o: molt junts), un al costat de l'altre

þétta <þétti ~ þéttum | þétti ~ þéttum | þétte-ð>:
1. <GENfer més densa una cosa
♦ þétta bilið milli línanna [í textanum]: reduir l'espai entre línies [d'un text]
2. (gufacondensar una cosa (vapor)
♦ þétta gufu: condensar vapor
3. (skipcalafatar una cosa (embarcació)
4. (glugga, dyraïllar una cosa (finestra porta, perquè no hi passi el fred o la pluja)

þéttast <þéttist ~ þéttumst | þéttist ~ þéttumst | þést>:
1. <GENcondensar-se
♦ gufan þéttist á gluggarúðinni: el vapor es condensa al vidre de la finestra
♦ gufan þéttist að vatni þegar hitastigið á loftinu fellur: el vapor es condensa en aigua quan la temperatura de l'aire baixa
2. (gerast, verða þéttariespesseir-se, densificar-se (fer-se, esdevenir més dens o espès)
♦ umferðin þéttist: el tràfic es fa més intens
♦ kaldur vindurinn þéttist að mér: el vent, fred, referma al meu voltant

þétt·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
densament poblat -ada, populós -osa

þétt·býli <n. -býlis, no comptable>:
(kjarnabyggðnucli m [rural] agrupat, assentament m [rural] agrupat (nucli humà de població, els habitatges del qual estan agrupats, conformant una vila o poblet)

þéttbýlis·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
nucli urbà, nucli m d'aglomeració urbana

þéttbýlismyndun

þéttbýlis·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori densament poblat, zona densament poblada 

þétt·býll, -býl, -býlt <adj.>:
densament poblat -ada, populós -osa
♦ of þéttbýll: superpoblat -ada (o: sobrepoblat -ada)

þéttefni

þéttefnisfræði

þétt·holda <adj. inv.>:
molsut -uda, cepat -ada (corpulent, de carn abundant, gras, entrat en carns)
◊ hávaxinn og þéttholda: alt i cepat
◊ bústinn og þéttholda: gras i gros

þétti·efni <n. -efnis, -efni>:
material impermeabilitzador (p.e., massilla, pega, quitrà etc.)

þétti·listi <m. -lista, -listar>:
junta f d'estanqueïtat

þétting <f. þéttingar, þéttingar>:
1. <GENcompressió f (þjöppun)
2. (það að gera e-ð vatnsþéttestanqueïtzació f (acció de fer estanc un espai)
♦ þétting á skipi: calafatament de vaixell
♦ þétting undirlags urðunarstaðar: segellament en origen de vessament
3. (gufacondensació f (de vapor)
♦ þétting vatnsgufu í lofti: condensació del vapor d'aigua en l'atmosfera
♦ þétting kola í vökva: liqüefacció de carbó
4. (éttbýlismyndunconcentració f espacial (densificació espacial)
♦ þétting borgar: concentració urbana
♦ þétting byggðar: concentració d'assentaments

þéttir <m. þéttis, þéttar>:
<ELECTRcondensador m

þétt·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
força borratxo -a, bastant gat -a (Bal.

þétt·laufgaður, -laufguð, -laufgað <adj.>:
de fullatge atapeït (o: espès), frondós -osa
♦ þéttlaufgað tré: arbre m de fullatge atapeït, arbre tofut
og fyrsta daginn skuluð þér taka yður aldin af fögrum trjám, pálmviðargreinar og lim af þéttlaufguðum (ʕāˈβɔθ ~ עָבֹת:   wa-ʕănˈaφ   ˌʕēt͡s־ʕāˈβɔθ,   וַעֲנַף עֵץ-עָבֹת) trjám og lækjarpíl, og þér skuluð fagna frammi fyrir Drottni, Guði yðar, í sjö daga: i el dia primer collireu fruits de bells arbres, palmes i branques d'arbres frondosos i de salzes de torrent, i us alegrareu durant set dies davant Jahvè, el vostre Déu
og að þeir ættu að kunngjöra og láta boð út ganga í öllum borgum sínum og í Jerúsalem á þessa leið: "Farið upp í fjöll og komið með greinar af olíuviði og greinar af villi-olíuviði og greinar af mýrtusviði og greinar af pálmaviði og greinar af þéttlaufguðum (ʕāˈβɔθ ~ עָבֹת:   wa-ʕăˈlēi̯   ʕēt͡s   ʕāˈβɔθ,   וַעֲלֵי עֵץ עָבֹת) trjám, til þess að gjöra af laufskála, eins og skrifað er": i que haurien d'anunciar i fer enviar l'ordre a totes llurs viles i a Jerusalem que digués: «Aneu als puigs i porteu rams d'olivera i rams d'ullastre, i rams de murtra, i branques de palmera i branques d['altres] arbres frondosos per fer Cabanes, tal com està escrit»
þegar ég hafði flutt þá inn í landið, sem ég hafði heitið þeim með eiði að gefa þeim, og þeir komu einhvers staðar auga á háa hæð og þéttlaufgað (ʕāˈβɔθ ~ עָבֹת:   wə-χāl־ˈʕēt͡s   ʕāˈβɔθ,   וְכָל-עֵץ עָבֹת) tré, þá slátruðu þeir þar fórnum sínum og báru þar fram hinar andstyggilegu gjafir sínar og létu þar þægilegan ilm sinn upp stíga og dreyptu þar dreypifórnum sínum: quan els vaig haver menat al país que els havia promès amb un jurament de donar-los, i ells, pertot on han vist un puig elevat i un arbre frondós, hi han ofert sacrificis [a llurs déus] i hi han presentat llurs ofrenes fastigoses, i han fet que llurs perfums agradables s'hi enlairin i hi han vessat llurs libacions
og þér skuluð viðurkenna, að ég er Drottinn, þegar valkestirnir liggja mitt á meðal skurðgoðanna, kringum ölturu þeirra á hverri hárri hæð, á öllum fjallhnjúkum, undir hverju grænu tré og undir hverri [þétt]laufgaðri (ʕāˈβɔθ ~ עָבֹת:   wə-ˈθaħaθ   kāl־ʔēˈlāh   ʕăβutˈtāh ,   וְתַחַת כָּל-אֵלָה עֲבֻתָּה) eik, þar er þeir færðu öllum skurðgoðum sínum þægilegan ilm: i reconeixereu que jo sóc Jahvè, quan llurs cadàvers, travessats per l'espasa, jauran estesos entre llurs ídols, tot al voltant de llurs altars, sobre tot puig elevat, al cim de totes les muntanyes, sota tot arbre verd, sota tot roure frondós, llocs on oferien a tots llurs ídols un agradable perfum (l'agradable olor de llurs sacrificis)

þétt·leiki <m. -leika, no comptable>:
densitat f

þétt·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (þrjóskurinflexible (molt obstinat)
2. (drembinnsoberg -a (altiu, arrogant)

þétt·ofinn, -ofin, -ofið <adj.>:
<TÈXTde canalé, teixit -ida espessament, de tela densa

þétt·riðinn, -riðin, -riðið <adj.>:
<TÈXTde malla estreta

þétt·setinn, -setin, -setið <adj.>:
ple -ena de gom a gom (lit.: que hi han de seure molt estrets, de tan ple que és la sala, el local etc.)

þétt·silki <n. -silkis, no comptable>:
ras m de seda, setí m de seda

þétt·skipaður, -skipuð, -skipað <adj.>:
ple -ena de gom a gom (referit a l'ocupació d'un indret de manera que quedi poc o nul espai entre les persones o les coses que hi caben)
ströndin í víkinni var þéttskipuð: la platja de la badia era plena de gom a gom
þéttskipuð menningardagskrá um helgina: un programa de cultura atapeït aquest cap de setmana
húsið var þéttskipað gestum: la casa era plena d'hostes de gom a gom

þéttur, þétt, þétt <adj.>:
1. <GENespès -essa
◊ þétt gras: herba espessa (o: atapeïda)
◊ þétt hár: cabells espessos
◊ þétt lauf: fullatge espès
◊ þykkt myrkur: fosca espessa
◊ þéttur skógur: bosc espès
◊ þétt þoka: boira espessa
♦ jafnt og þétt: sempre, tothora, a tota hora
2. (vatnsþéttur, vatnsheldurimpermeable (que no deixa pas passar l'aigua, hermètic a l'aigua)
3. (þéttholda, allgildurmolsut -uda (de carn abundant, gras)
4. (dálítið drukkinnfeixuc -uga, espès -essa (una mica embriac)
5. þéttur fyrir: (ótalhlýðinn, sem er erfitt að haggadifícil de convèncer (difícil de persuadir o d'influir, difícil de fer canviar d'opinió)
6. þéttur á velli: (kraftalegur, þrekinnrobust -a, massís -issa (cepat, molt fort, corpulent)
7. þéttur í lund: (ákveðinn, staðfesturferm -a, decidit -ida (perseverant, resolt)

þétt·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
1. (kraftalega vaxinn maðurde complexió robusta, cepat -ada (persona forta, grossa i vigorosa)
2. (þéttholdarabassut -uda, boterut -uda (de carn abundant, molsut, gras i relativament petit o baix)
◊ bústnar furur og þéttvaxin grenitré: pins rojals robustos i avets roigs boteruts
3. (skógur, tré, runniespès -essa, atapeït -ïda (bosc, arbre, arbust)
þéttvaxinn skógur: un bosc atapeït, un bosc dens
fjallaþinurinn er afar þéttvaxinn, barrheldinn, ilmandi og fagurgrænn: l’avet de les Rocalloses és de fullatge molt atapeït, conserva bé les agulles, és odorífer i de color verd tendre

þið <pron. person. de 2ª pers. dual i plural>:
1. <> <dual> vosaltres dos, vosaltres dues
2. <plural> vosaltres
♦ komið þið blessuð og sæl: siau benvinguts
♦ þekkist þið?: que ja us coneixeu?
 
Pronom personal de segona persona dual <†> i plural
A. Llengua antiga:
  Dual
N it, þit, þið
A ykkr
G ykkar
D ykkr
← *ʝit ← *ʝut ← *ʝutu ← *ʝutw- ← ʝu-du̯-
 
B. Llengua moderna:
  Plural
N þið
A ykkur
G ykkar
D ykkur
 
 

þiðinn, þiðin, þiðið <adj.>:
1. <GENdesgelat -ada
2. (fryst matvælidescongelat -ada (aliment congelat)

þiðna <þiðna ~ þiðnum | þiðnaði ~ þiðnuðum | þiðnað>:
1. (snjór, ísfondre's (neu, glaç)
hann sendir út orð sitt og lætur ísinn þiðna (māˈsāh ~ מָסָה:   ʝiʃˈlaħ   dəβāˈr-ō   wə-ʝamˈsē-m,   יִשְׁלַח דְּבָרוֹ וְיַמְסֵם), lætur vind sinn blása, og vötnin renna: envia la seva paraula i fa fondre's el glaç, fa bufar el seu vent i escolar-se les aigües
það þoldi eld, og snjór og ís hélst og þiðnaði (τήκειν:   χιὼν δὲ καὶ κρύσταλλος ὑπέμεινε πῦρ καὶ οὐκ ἐτήκετο) ekki. Það skyldi minna þá á að eldurinn, sem brann í haglhríðinni og sindraði í steypiregninu, eyddi jarðargróða óvinanna en gleymdi jafnvel eigin krafti til þess að hinir réttlátu hlytu saðning: aquesta substància resistia el foc, la neu i el glaç aguantaven [l'escalfor del foc] i no es fonien. Això els recordaria que el foc, que cremava enmig de la calamarsada i llambrejava enmig del ruixat, va destruir les collites dels enemics, però[, en canvi,] fins i tot oblidava la seva pròpia força perquè s'atipessin els justos
♦ snjórinn þiðnar í sólinni: la neu es fon al sol
2. (sjórdesgelar-se (la mar)
en er Rǫgnvaldr jarl hafði dvalizk í Nóregi um hríð með Magnúsi konungi, sagði hann konungi, at hann vildi leita aptr til Orkneyja. En er konungr heyrði þetta, þá kallaði hann þat óráðligt at fara, fyrr en vetri létti af ok ísa leysti ok sjár tœki at þiðna; kallaðisk þá vilja fá honum skip ok lið, svá sem hann þurfti — Caeterum Rögnvalldus, post aliquantam apud Regem Magnum moram, se insulas repetiturum indicabat, quo audito Rex, id, prius quam hyems transiret, marique obducta glacies dissolui inciperet, minus consultum, tunc autem se ipsi daturum quae necesse haberet, nauesque sufficienter instructas traditurum, regerebatperò quan el iarl Rǫgnvaldr hagué passat una temporada a Noruega a la cort del rei Magnús, va dir al rei que volia tornar a les Òrcades. I quan el rei ho va sentir, va declarar que no era aconsellable de partir abans que l'hivern no espassés i el glaç es desfés i la mar comencés a desgelar-se (es tracta d'un cas del que anomeno hipòbole estilística. En realitat, el que el rei diu és: ...que no era aconsellable de partir abans que l'hivern no hagués espassat i el glaç s'hagués desfet i la mar hagués acabat de desgelar-se) ; va declarar que llavors li donaria els vaixells i les tripulacions que necessitava
3. <impers.>: arribar el desgel
♦ það þiðnar: ha arribat el desgel

þiðnaður, þiðnuð, þiðnað <adj.>:
1. <GENdesgelat -ada
2. (fryst matvælidescongelat -ada (aliment congelat)

þiðnun <f. þiðnunar, no comptable>:
desgel m, fosa f (de gel, glaç, neu)

Þiðrandi <m. Þiðranda, pl. no hab.>:
Þiðrandi m, Tídrandi m (andrònim)
◊ þeir váru Þiðranda synir: eren fills d'en Þiðrandi

Þiðrek <m. Þiðreks, no comptable>:
variant antiquada o arcaica de Þiðrik ‘Þiðrik, Tídric, Teodoric’

Þiðrekur <m. Þiðreks, no comptable>:
variant antiquada o arcaica de Þiðrik ‘Þiðrik, Tídric, Teodoric’
Þéttmarr konungr ræðr nú fyrir Bern. Hann er mikill maðr fyrir sér ok ágætr, vitr ok stórráðr ok bardagamaðr mikill, glaðr ok lítillátr, mildr ok stórlátr ok vinsæll við sína menn. Hans kona Odilia er vitr ok vinsæl ok allra kvenna at sér ger bezt um alla hluti. Þau áttu einn son, er Þiðrekr hét. En er hann óx upp, þá var hann svá mikill maðr vexti, at varla fekkst hans maki, þess er hann var eigi risi. Hann var langleitr ok réttleitr, ljóslitaðr ok eygðr manna bezt ok nǫkkut skolbrúnn. Hár hans var lítit ok fagrt ok liðaðist allt í lokka (Unger 1853, pàg. 19: hár hans var mikit ok fagrt sem barit gull ok liðaðiz allt í lokka). Á honum var ekki skegg, svá gamall maðr sem hann varð. Hans herðar váru svá miklar, at tveggja álna var yfir at mæla. Hans armar váru svá digrir sem mikill stokkr, en harðir sem steinn. Fagra hǫnd hefir hann. Um miðjan er hann mjór ok vel vaxinn, en hans mjaðmir eru svá digrar ok lær, at hverjum manni þykkir furða [p. 32] mikil, hví þann veg má maðr skapaðr verða. Hans fœtr váru fagrir, vel vaxnir. En kálfinn ok fótleggrinn er svá digr, at vel mátti eiga einn risi. Hans afl er svá mikit, at engi maðr veit, ok náliga sjálfr hann fær þat varla reynt. Hann er glaðr ok lítillátr, mildr ok stórgjǫfull, svá at ekki sparir hann við sína vini gull né silfr né gersimar ok náliga við hvern, er þiggja vill. Þat er allra manna mál, at á skaplyndi ok á alla atgervi, þeira er sét hǫfðu Samson, at hann mundi vera hans maki. En þeir, er eigi sét hǫfðu Samson konung, þeir hyggja, at eigi hafi verit skapaðr þvílíkr maðr sem Þiðrekr um alla hluti. Þéttmarr konungr dubbaði Þiðrek til riddara, þá er hann var tólf vetra, ok setr hann hǫfðingja innan hirðar yfir ǫllum mǫnnum ok riddurum, ok virðist hann því betr sem hann er ríkri (ed. Guðni Jónsson 1951 I:31-32): llavors el rei Þéttmarr va regnar sobre Berna. Fou un gran governant i excel·lent, llest i de plans ambiciosos i un gran guerrer, alegre i de tracte afable, liberal i munífic, i estimat pels seus homes. La seva dona Odília era llesta i estimada [de la gent] i la més hàbil de totes les dones en tots els aspectes. Tingueren un fill que va nòmer Tídric. I quan en Tídric es va fer gran, tenia una estatura tan gran que, entre els qui no eren gegants, a penes se'n trobaria cap que fos com ell. Tenia una cara simètrica i llarga, pell clara i ulls bruns força foscos, inusualment penetrants. Els seus cabells eren poc espessos i bonics i tots ells li formaven rínxols. No va tenir mai ni una ombra de barba, per més vell que es fes. Les seves espatlles feien dues alnes d'ample i els seus braços eren tan gruixuts com un gran soca i tan durs com la pedra. Tenia unes mans belles. La cintura era esvelta i ben tallada. Els seus malucs i cuixes eren tan gruixuts que tothom s'astorava que una persona pogués estar tallada d'aquella manera. Les seves cames eren boniques i ben fetes, però els ventres de la cama i la part de les tíbies eren tan gruixudes que haurien pogut ésser ben bé les d'un gegant. La seva força era tan ingent que no hi havia ningú que sabés [de què era capaç] i ni pràcticament ell mateix mai no l'havia hagut de posar a prova. Era alegre i de tracte afable, generós i munífic de manera que no estalviava or ni argent ni joies amb els seus amics ni amb qualsevol que les volgués acceptar. Era comuna opinió dels qui havien conegut en Samsó, que en Tídrec l'ingualava en temperament i aptituds. Però els qui ja no havien conegut el rei Samsó, creien que no hi havia ningú que pogués haver estat fet en qualsevol aspecte com en Tídrec. El rei Þéttmarr va adobar a cavaller en Tídrec quan aquest tenia dotze anys i el va nomenar cabdill de tots els cavallers i barons del seu seguici i en Tídrec va demostrar que era millor que millor com més poderós era
hér að móti þagði eigi Árni biskup með öllu og þótt Hrafn vildi sem annar Akab gera að kálgarði víngarð hins réttláta Nabót, lét Árni biskup sem annar Elía fljúga yfir sína óvini eld ógnarmála af heilögum ritningum, takandi dæmi af fornu ok nýju lögmáli, hvílíkan enda lífsins höfðu niðurbrotsmenn réttrar trúar og saurganarmenn heilagra mustera, Antíokkíus Epífanes og aðrir hans makar, Heródes og Pílatus, Gaius Cesar og Theódórícus valónir, er alþýða kallar Þiðrek af Bern, sagði þessa og, er part vildu eiga í þeirra illgerðum, mundu með þeim kenna af guði part í réttlegum hegningum og einkanlega fyrir það er þeir sneru öllum sínum lygðum og rangindum upp á sinn formann, þann sem þeir leituðu að spilla með sínum lygðum en þeir áttu með réttri reglu leiða á alla sömu sæmd og höfðinglegu hófsemd og framar því að forða hans sálu við öllum skaðsamlegum hlutum heldur en líkamanum við hættlegum hlutum sem hún er <honum> dýrri í öllum hlutum. Þetta sannaði hann með predikan í heilagri kirkju. Þetta ávítaði hann með bréfum og sendipistlum í öllu sínu biskupsdæmi og þetta sama bar hann fram í hversdagslegu samtali. Við það vaknaði hann og sofnaði að æ var hans hugur á lögmáli síns sæta lávarðar, endurbæting ok leiðrétting kristninnar. En því bannfærði hann Hrafn eigi og hans hinn næsta sporgöngumann að svo frekum heitunum, að hann hugði að því minnur mundu þeir hlífast við illvirkin sem þeir kenndu framar á sér harðmælin. Dvaldi hann aðgerðir fram um þing að hann mætti þeim að framkomnum verkum gefa maklega refsing, að ei mætti hans óvinir mæla að fyrir hans bræði fengi heilög kristni skömm eða skaða og [p. 862] gerði hann þetta þó eigi minnur fyrir bænar sakir og tillögur herra ábóta, síns kæra vinar, heldur en fýsi eða ódirfð eiginlegs hugar (SS II, ÁSB, cap. 98, pàgs. 861-862): de cap de les maneres el bisbe Árni no va callar contra aquestes acusacions. I, encara que en Hrafn [Oddson], com un segon Acab, volia convertir la vinya del just Nabot en un hort de cols, el bisbe Árni, com un segon Elies, va fer volar sobre els seus enemics un foc d'amenaces bíbliques (lit.: ...el foc d'amenaces de les Sagrades Escriptures), agafant exemples de la Vella i de la Nova Aliança sobre quina fi havien tingut de llurs vides els destructors de la vera fe i profanadors dels temples sagrats, l'Antíoc Epífanes i els seus altres iguals, l'Herodes i en Pilat, en Gai Cèsar i en Teodoric el való, a qui el comú del poble anomena Tídric de Berna. També deia d'aquells qui volien tenir part en llurs malvades accions, que, ensems amb ells, rebrien de Déu llur part del just càstig, i [que serien castigats] molt especialment pel fet que adreçaven totes llurs mentides i falsedats contra llur cap, que ells tractaven de desacreditar (destruir) amb llurs mentides, [quan,] emperò, havien de mostrar el camí, amb rectitud (en línia recta?), cap a tota una mateixa honor i una noble temprança i, més enllà d'això, [en Hrafn havia de procurar] salvar la seva ànima de totes les coses pernicioses més aviat que no pas el cos de les coses [que li eren] perilloses en la mesura que l'ànima li era més preciosa que qualsevol altra cosa. El bisbe va provar la veracitat d'aquestes coses amb sermons pronunciats dins la santa seu [episcopal]. També va blasmar en Hrafn del que havia fet a cartes i missives que va enviar per tota la seva diòcesi. I el mateix ho treia a col·lació durant les seves converses quotidianes. Quan es despertava o se n'anava a dormir, els seus pensaments sempre estaven posats en la llei del seu dolç Senyor, en la millora i esmena de la cristiandat. Però ell no va pas excomunicar en Hrafn i els seus seguidors com a colofó a unes amenaces tan severes[, i no ho va fer] en la creença que [en Hrafn i els seus seguidors], com més sentissin en ells [l'efecte de] les seves dures paraules, menys que menys s'abstindrien de cometre accions malvades. Va ajornar aquest pas (=excomunicar-los) fins passat el þing a fi de poder-los donar llur merescut càstig un cop haguessin dut a terme llurs obres per tal que els seus enemics no poguessin dir que la santa cristiandat havia patit vergonya o dany a causa d'un accés de la seva ira. I ho va fer més mogut pels precs i els consells del senyor abat, el seu estimat amic, que no pas deixant-se endur pel desig o la irresolució (temeritat = ofdirfð?) del seu propi cor (vocabulari: #1. endi lífsins: referència velada a la mort d'en Hrafn Oddsson el 1288 com a conseqüència d'una ferida infectada causada per una fletxa danesa que havia rebut a la batalla de Nýjahús. Si hem de fer cas del relat, en Hrafn va rebre l'impacte de tres fletxes: però mentre la ferida de la fletxa que va rebre al braó del braç i la de la fletxa que va rebre a l'esquena es van guarir, la ferida que li va causar la mort hauria estat, paradoxalment, la més petita, la que va rebre al dit petit: hann stóð upp skjótlega. Þeir sem í húsinu voru heyrðu [pàg. 877] herramann nefndan og sáu þann mann er upp stóð í auðkenndum búnaði. Skutu þeir að honum sem í drífu sæi. Kom ein ör í handleginn í músina, önnur í bakið, þridja í fingurinn minnsta. Greru þau tvö sár skjótt sem hann fékk fyrri en blástur hljóp í fingurinn ok batnaði eigi það sumar (SS II, ÁSB, cap. 112, pàgs. 876-877). L'autor de la saga, doncs, posa en boca del bisbe Árni una mena de profecia que vaticina per al Hrafn una mort relativament semblant a la de l'Herodes; #2. með réttri reglu: En Baetke 19874, pàg. 489, no dóna pas entrada a aquest sintagma adverbial: *mit rechten Regeln, o sigui, seguint o observant les rectes regles, amb rectitud; #3. í öllum hlutum: En Baetke 19874, pàg. 263, no dóna pas entrada a aquest sintagma adverbial, de significat transparent: en tots els aspectes, totalment, absolutament, completament, des de tots els punts de vista, en tot; #4. sendipistill: En Baetke 19874, pàg. 526, no dóna pas entrada a aquest mot, de significat transparent: missiva; #5. kenna á sér: Cf. en Baetke 19874, pàg. 322, no dóna pas entrada a aquesta construcció, de significat transparent: 3. <...> fühlen, spüren, merken; #6. harðmæli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 233: harð-mæli n.pl   harte, strenge Worte; #7. ábóti: es refereix al Runólfur Sigmundarson o Sigmundsson, abat, entre 1264 i 1306, del monestir de Þykkvibær, dels canonges regulars de sant Agustí; #8. tillaga: Adopto la lliçó d'en Guðni Jónsson 1953, pàg. 424: ok gerði hann þetta þó eigi minnr fyrir bœnar sakir ok tillǫgur herra Runólfs ábóta. L'Örnólfur Thorsson II (2010²), pàg. 862, -a la qual pertany el text transcrit aquí- llegeix: og gerði hann þetta þó ei minnur fyrir bænar sakir tillǫgunnar herra ábóta; #9. fýsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 176: fýsi f.   Neigung, Verlangen, Lust, Wunsch: at fýsi sinni aus eigenem Antrieb; #10. ofdirfð: En Guðni Jónsson 1953, pàg. 424, ofereix la lliçó: heldr en fýsi eða ofdirfð eiginligs hugar. L'Örnólfur Thorsson II (2010²), pàg. 862, -a la qual pertany el text transcrit aquí- llegeix, emperò: heldur en fýsi eða ódirfð eiginlegs hugar. Cal decidir si escau millor al context ofdirfð ‘temeritat’ -Cf. en Baetke 19874, pàg. 464: of-dirfð f.   Verwegenheit, Tollkühnheit; übermäßige Dreistigkeit- o bé ódirfð ‘manca de coratge’ -En Baetke 19874, pàg. 453, no dóna pas entrada a aquest mot altrament semànticament transparent- ; #11. eiginlegur hugur: En Baetke 19874, pàgs. 103 i 279-280, no dóna pas entrada a aquesta combinació, de significat transparent: la [seva] pròpia pensa, el [seu] propi cor; )

Þiðrik <m. Þiðriks, no comptable>:
Þiðrik m, Tídric m, Teodoric m (andrònim)

þiður <m. þiðurs, þiðrar>:
gall fer (ocell Tetrao urogallus)

þig:
Ac. sg. de → þú “tu”

þiggja¹ <þigg ~ þiggjum | þáði ~ þáðum | þáðe-ð>:
variant de þiggja² ‘acceptar’

þiggja² <þigg ~ þiggjum | þá ~ þágum | þegiðe-ð>:
acceptar una cosa (invitació, convit, oferta, regal)
Veri þá ótti Drottins yfir yður, hafið gát á breytni yðar, því að hjá Drottni, Guði vorum, er ekkert ranglæti eða manngreinarálit, né mútur þegnar"
♦ þiggja boð: acceptar una invitació
♦ þiggja ekki boð: declinar una invitació
♦ þiggja e-ð að gjöf: acceptar una cosa com a regal, rebre el regal d'una cosa
♦ þiggja e-ð af e-m: acceptar una cosa d'algú

þiggjandi <m. þiggjanda, þiggjendur>:
1. (sá sem þiggurperceptor m, perceptora f (receptor, p.e., de pensió, ajut social etc.)
2. (þágufalldatiu m (un dels quatre casos nominals de l'islandès)
3. (andlag í þágufallicomplement indirecte (complement en datiu)

þil <n. þils, þil. Gen. pl.: þilja; dat.pl.: þiljum>:
1. (milliveggur úr viðienvà m de fusta (cloenda, paret, normalment prima, feta de fusta, que separa dues habitacions)
2. (þiljun, veggklæðning úr viðipany m de paret (revestiment de paret fet de fusta, plafó de paret)

þil·bátur <m. -báts, -bátar>:
<NÀUTvaixell m [de pesca] amb coberta, vaixell [de pesca] pontat

þil·far <n. -fars, -för>:
<NÀUTcoberta f
settu þekju á örkina og hafðu alin milli hennar og hliða arkarinnar. Þú skalt setja dyrnar á hlið hennar og hafa þrjú þilför ( ~ :   taħtīˈʝim   ʃənīˈʝim   ū-ʃəliˈʃīm   ˌtaʕăˈɕɛ-hā,   תַּחְתִּיִּם שְׁנִיִּם וּשְׁלִשִׁים, תַּעֲשֶׂהָ), neðst, í miðju og efst: fes un sostre a l'arca (tevà) i que quedi una colzada entre ell i els costats de l'arca. Posa la porta de l'arca al seu costat, i fes-hi tres cobertes, una d'inferior, una al mig i una de superior
úr hæstu eikum (אַלּוֹנִים) Basans voru árar gerðar, þilfarið (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   qarˈʃ-ēχ,   קַרְשֵׁךְ) gert úr fílabeini og kýprusviði frá eyjum Kitta: de les més altes alzines de Basan (Baixan) t'havien fet els rems. T'havien fet el pont amb ivori i xiprer de les illes de Quetim (Quittim)

þilfars·farmur <m. -farms, -farmar>:
<NÀUTcàrrega f sobre coberta

þilfars·farþegi <m. -farþega, -farþegar>:
<NÀUTpassatger m de coberta, passatgera f de coberta

þilfars·klefi <m. -klefa, -klefar>:
<NÀUTcabina f de coberta

þilfars·skip <n. -skips, -skip>:
<NÀUTvaixell m [de pesca] amb coberta, vaixell [de pesca] pontat

< þili <n. þilis, þili. Gen. pl.: þilja; dat.pl.: þiljum>:
1. (milliveggur úr timbrienvà m de fusta (paret, normalment prima, feta de fusta)
Nú er sagt að Þorgerður gengur til jarðhússins og ætlar að gefa Gísla dögurð en þili er á millum búrsins og þess er Helgi lá í. Þorgerður gengur í brott úr búrinu. Klífur Helgi upp á þilið og sér að þar var manni matur deildur og í því kemur Þorgerður inn og vinst Helgi við fast og fellur ofan af þilinu. Þorgerður spyr því hann lætur svo að klífa í ræfur upp og vera eigi kyrr: en aquest punt de la història es conta que la Þorgerður se'n va anar al jarðhús o refugi soterrani amb la intenció de portar l'esmorzar al Gísli. Hi havia un envà de fusta entre el rebost de la casa i allà on en Helgi estava ajagut. Quan la Þorgerður se n'havia anat fora del rebost, en Helgi es va enfilar a dalt de l'envà i va veure que hi havien agafat menjar per a un home. De cop i volta, la Þorgerður va tornar a entrar dins el rebost i en Helgi es va girar massa precipitadament amb la sorpresa i va caure de dalt de l'envà. La Þorgerður li va demanar què hi feia enfilat a dalt de la sostrada [del rebost], en lloc d'estar reposant tranquil
Þorgeir býr þá skip sitt snemma sumars út til Íslands. Honum byrjar vel og kemur hann skipi sínu í Vaðil. Hann fer vestur á Reykjahóla og tekur til skálasmíðar. Sá maður hét Veglágur er var að skálasmíð með Þorgeiri og gerði sínum megin hvor þeirra skálann. Skálinn var um endilangt þilinn en eigi öðrum þiljum. Þau þili héldust allt til þess er Magnús biskup var að staðnum í Skálaholti hinn síðari: en Þorgeir, després, va aparellar el seu vaixell a la primeria de l'estiu per a partir cap a Islàndia. Va tenir bon vent durant la travessia i va arribar amb la seva nau a Vaðill. D'allà va fer cap a ponent, cap a Reykjahólar on va començar a construir un skáli. Hi hagué un home que va ajudar en Þorgeir a fer la casa i que nomia Veglágur i cadascun d'ells va fer la seva part de l'skáli. L'interior de l'skáli estava revestit de fusta d'un cap a l'altre però llevat d'aquest revestiment de fusta no hi havia envans de fusta per separar habitacions. Els revestiments de fusta es varen mantenir (conservar) fins a l'època que el darrer bisbe Magnús (o sigui, el bisbe Magnús Gissurarson) va viure a Skálaholt
2. (þiljun, veggklæðning úr viðipany m de paret (revestiment de paret fet de fusta, plafó de paret)
menn brugðust við skjótt og klæddu sig og bjuggust þó mjög af hrapaði. Árni Bjarnason tók skjöld af þili og enn fleiri menn (Guðni Jónsson I (1948), p. 146: en eigi fleiri menn). Þeir höfðu tvö ein spjót og fór þá hver sem búinn var út úr garði með hlíðinni og tóku tveir hross saman. Og er þeir komu til Krosshóla voru þeir nítján saman. Sáu þeir að þeir Einar fóru upp um Ránarvöllu (SS I, cap. 64, pàg. 77): els homes varen reaccionar ràpidament i es vestiren i es prepararen [per al combat] a tota pressa. L'Árni Bjarnason va despenjar l'escut del revestiment de fusta i el mateix feren molts dels altres homes. Tenien dues úniques llances. Cadascun d'ells va sortir llavors, així com s'havia preparat, de la tanca del mas i marxaren resseguint el raiguer, dos a cada cavall. I quan arribaren a Krosshólar [havien anat creixent en nombre i] eren dinou en total. Varen veure l'Einar i els seus pujant pels Ránarvellir
3. (gólfþiliparquet m (empostissat) (fjalagólf)

þilja <f. þilju, þiljur. Gen. pl.: þilja>:
1. (veggklæðningpany m de paret (revestiment de paret fet de fusta, plafó de paret)
2. (botnfjöl, þilfjölpost f (llata de parquet, plafó o contraxapat d'empostissat de paret o envà)
reisti Móse búðina, lagði undirstöðurnar, sló upp þiljunum (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   wa-i̯ˈʝāɕɛm   ˌʔɛθ־qərāˈʃā-u̯,   וַיָּשֶׂם אֶת-קְרָשָׁיו), setti í slárnar og reisti upp stólpana: en Moïsès (Moixè), doncs, erigí el tabernacle (el mixcan). En col·locà els petges, en posà les posts, n'introduí els travessers i n'aixecà les columnes
musterissalurinn og forsalurinn, sem sneri að forgarðinum, voru þiljaðir að innan. Gluggarnir voru lokaðir með rimlum og voru þrefaldar umgjörðir um þá ofan við gluggakisturnar. Þiljurnar ( [kāˈsāh ~ כָּסָה]:   wə-hā-ˈʔārɛt͡s   ʕaδ־ˌha-ħallɔˈnōθ   wə-ˌha-ħallɔˈnōθ   məχusˈsōθ,   וְהָאָרֶץ, עַד-הַחַלּוֹנוֹת, וְהַחַלֹּנוֹת, מְכֻסּוֹת) náðu allt umhverfis frá gólfi upp að gluggum og yfir dyrnar. Í innra herberginu og því ytra, á öllum veggjum bæði að utan og innan, voru markaðir reitir: la sala [interior] del temple (del hecal) i el vestíbul [exterior], que donava a l'atri, eren teginats pel dedins. Les finestres estaven tancades amb barrerons i just per damunt les obertures de les finetres hi havia, al voltant d'elles, emmarcaments triples. Els revestiments de fusta anaven, per tot el voltant, des del paviment fins a les finestres i sobre les portes. A la cambra interior [del temple] i a l'exterior, a totes les parets, tant pel defora com pel dedins, hi havia requadres delimitats
3. (þilfarfjöl, þilfarsborðplanxa f de coberta (tauló de coberta d'embarcació & de parquet)
úr kýprusviði frá Senírfjöllum voru þiljur (ˈluaħ ~ לֻחַ:   bərōˈʃīm   miɕɕəˈnīr   ˈbānū   lā-χ   ʔēθ   ˌkāl־luħɔˈθāʝim,   ה בְּרוֹשִׁים מִשְּׂנִיר בָּנוּ לָךְ, אֵת כָּל-לֻחֹתָיִם) þínar gerðar á bæði borð, sedrusviður, sóttur frá Líbanon, var hafður í sigluna: de xiprers de Senir han fet totes les planxes de tots dos costats [de la teva nau], cedre, cercat del Líban, fou emprat per a fer[-te] el mast
Sverrir konungr var svá klæddr, at hann var í kufli blám ok síðum. Hann fór fram at skipi mjǫk svá snemma ok ætlaði til landgǫngu. Ok er hann kom fram um siglu, þá skauzk niðr þilja undir fótum honum, [p. 75] ok fell hann í rúmit, en menn hljópu svá þykkt yfir hann, at hann mátti eigi upp standa, ok dvaldi þat ferð hans mjǫk langa stund, meðan menn hljópu þykkast yfir hann — Rex interim Sverrerus, paenula demissiore caerulei coloris tum forte amictus, in anteriora nauis suae mature processerat, in terram iam egressurus; ad malum autem usque progressus, fororum quadam tabula, quam insistebat, protinus subsidente, in nauis alueum delapsus est: tanta uero supra fugientium turba currebat, ut, dum confertissimi transiuent, ne resurgere quidem posset, id quod eius abitum perdiu morabatur (SVK, cap. 28, pàgs. 74-75): el rei Sverrir anava vestit de tal manera que portava un kufl (capa amb caputxa, paenula) blau i llarg. Va avançar prestíssim cap a la proa del navili amb la intenció de saltar a terra. I quan va arribar a l'altura del mast, una planxa de la coberta va cedir sota els seus peus i va caure a l'interior del buc de la nau, mentre els seus homes passaven tan espessos per sobre d'ell que no podia posar-se dret i aquesta situació d'ell durà una bona estona, mentre els seus homes li passaven corrents aboldronats pel damunt
4. þiljur <f.pl þilja>: (þilfarcoberta f, pont m
skipverjar urðu skelfingu lostnir og ákallaði hver sinn guð. Þeir köstuðu farminum fyrir borð til að létta skipið en Jónas hafði þegar farið undir þiljur (ʝarˈkāh ~ יַרְכָּה:   wə-ʝōˈnāh   ʝāˈraδ   ʔɛl־ʝarkəˈθēi̯   ha-ssəφīˈnāh,   וְיוֹנָה, יָרַד אֶל-יַרְכְּתֵי הַסְּפִינָה), lagst þar fyrir og svaf vært: els mariners tingueren por; clamaren cadascun a llur déu i, per alleugerir la nau, tiraren la càrrega al mar. En Jonàs (Ionà), que havia baixat immediatament a sota de la coberta, s'hi havia ajagut i dormia profundament
og er brottu var af Stiklastöðum allt lið bónda þá bjuggu þeir Þorgils ferð sína. Fékk hann róðrarferju nokkura. Voru þeir saman menn sjö eða átta og allir frændur eða vinir Þorgils. Þeir fluttu lík konungs til skips leynilega og settu kistuna undir þiljur niður. Kistu þá höfðu þeir og með sér er grjótið var í, settu hana í skip svo að allir menn máttu sjá, fara síðan út eftir firði, fengu gott leiði, komu að kveldi er myrkva tók út til Niðaróss, lögðu að við konungsbryggju. Síðan sendi Þorgils menn upp í bæinn og lét segja Sigurði biskupi að þeir fóru þar með lík Ólafs konungs: i quan totes les tropes dels bændur hagueren abandonat Stiklastaðir, en Þorgils i el seu grup es prepararen per anar-se'n. En Þorgils va trobar una corredora de riu amb rems. En total eren set o vuit homes, i tots ells eren amics o parents d'en Þorgils. Traginaren d'amagat el cos del rei a la barca i posaren el bubul [amagat] sota la coberta (sota el senó de proa). També hi dugueren un taüt ple de pedres que desaren a coberta de tal manera que tothom el pogués veure i tot seguit, navegaren baixaren fiord avall en direcció a la mar. Tingueren bon vent i el vespre, a entrada de fosca, arribaren a Niðarós i atracaren al moll del rei. Tot seguit, en Þorgils envià homes a la vila perquè anunciessin al bisbe Sigurd que havien portat el cos del rei Olau
Vigfús Víga-Glúmsson tók upp nefsteðja er lá á þiljunum er maður hafði áður hnoðið við hugró á sverði sínu. Vigfús var allsterkur maður. Hann kastaði steðjanum tveim höndum og færði í höfuð Ásláki hólmskalla svo að geirinn stóð í heila niðri. Áslák höfðu ekki áður vopn bitið en hann hafði höggvið til beggja handa. Hann var fóstri Búa og stafnbúi en annar var Hávarður höggvandi. Hann var hinn sterkasti maður og allfrækn: en Vigfús Víga-Glúmsson aleshores va agafar una enclusa de corn que hi havia a coberta, [enclusa] amb la qual poc abans un home havia adobat el pom de la seva espasa [que se n'havia desprès]. En Vigfús era un home molt fort. Va llançar l'enclusa amb totes dues mans i aquesta va endevinar el cap de l'Áslákur hólmskalli de tal manera que el corn de l'enclusa va quedar clavat ben endins del seu cervell. Cap arma no havia ferit fins llavors l'Áslákur mentre que ell, per la seva banda, havia estat colpint i ferint a dreta i esquerra. Havia estat fóstri d'en Búi i stafnbúi d'ell. Un altre d'entre els stafnbúar d'en Búi era en Hávarður höggvandi (‘espadatxí’). Era un dels homes més forts que hi havia i molt ardit
sagði hann þá Huldar sögu betur og fróðlegar en nokkur þeirra hafði fyrr heyrt er þar voru. Þrengdust þá margir fram á þiljurnar og vildu heyra sem gerst. Varð þar þröng mikil. Drottning spurði: „Hvað þröng er þar fram á þiljunum?“ Maður segir: „Þar vilja menn heyra til sögu er hann Íslendingurinn segir“. Hún mælti: Hvað sögu er það? Hann svaraði: Það er frá tröllkonu mikilli og er góð sagan enda er vel frá sagt (SS II, cap. 493, pàg. 765): va contar-los llavors la Història de la Huld i ho va fer millor i de manera més instructiva (detallada?, divertida?) com cap dels qui es trobaven allà no l'havien sentida a contar mai abans. Foren molts els qui es varen apinyar a la part de davant de la coberta volent sentir-la tan bé com fos possible. Hi havia una gran pressada de gent. La reina va preguntar: “Què és aquesta pressada de gent a la part de davant de coberta?” Un home li va dir: “Els homes volen sentir una història que conta l'islandès” Ella digué: “Quina història és aquesta?” Ell li va respondre: “Tracta d'una gran dona trol i és una bona història i a més a més, està ben contada”

< þilja¹ <þil ~ þiljum | þildi ~ þildum | þiliðe-ð>:
variant arcaica de → þilja² “revestir de plafons de fusta”

þilja² <þilja ~ þiljum | þiljaði ~ þiljuðum | þiljaðe-ð>:
revestir quelcom de panys o plafons de fusta, empostissar una cosa
hann reisti fimm álna háa viðbyggingu umhverfis allt húsið og þiljaði (ʔāˈħaz ~ אָחַז:   wa-i̯ʝɛʔɛ̆ˈħɔz   ʔɛθ־ha-bˈbaʝiθ   ba-ʕăˈt͡sēi̯   ʔărāˈzīm,   וַיֶּאֱחֹז אֶת-הַבַּיִת, בַּעֲצֵי אֲרָזִים) það með sedrusviði: va aixecar un annex de cinc colzades d'alçada al voltant de tot l'edifici i el va revestir amb fusta de cedre
þá spurðum við öldungana á þessa leið: Hver hefur skipað ykkur að endurreisa þetta hús og þilja (kəˈlal ~ כְּלַל:   wə-ʔuʃʃarˈnāʔ   δəˈnāh   lə-ʃaχlāˈlāh,   וְאֻשַּׁרְנָא דְנָה, לְשַׁכְלָלָה) það innan?: hem interrogat, doncs, els ancians d'aquesta manera: «Qui us ha manat que reconstruïu aquesta casa i que en revestiu les parets interiors?»
hann þiljaði (bāˈnāh   bə-t͡salˈʕōθ   ʔărāˈzīm ~ בָּנָה בְּצַלְעוֹת אֲרָזִים:   wa-i̯ˈʝiβɛn   ʔɛθ־qīˈrōθ   ha-bˈbaʝiθ   mi-bˈbai̯θāh   bə-t͡salˈʕōθ   ʔărāˈzīm,   וַיִּבֶן אֶת-קִירוֹת הַבַּיִת מִבַּיְתָה, בְּצַלְעוֹת אֲרָזִים) veggi hússins að innan með sedrusborðum, þiljaði (t͡sāˈφāh ~ צָפָה:   mi-qqarˈqaʕ   ha-bˈbaʝiθ   ʕaδ־qīˈrōθ   ha-ssipˈpun   t͡sipˈpāh   ʕēt͡s   mi-bˈbāʝiθ,   מִקַּרְקַע הַבַּיִת עַד-קִירוֹת הַסִּפֻּן, צִפָּה עֵץ מִבָּיִת) það viði frá gólfi og upp að þakbjálkum, og lagði gólfið kýprusborðum: va revestir per dins les parets de l'edifici amb planxes de cedre, va revestir-lo des del paviment fins a les bigues del sostre i recobrí el paviment amb planxes de xiprer
hann þiljaði (ħāˈφāh ~ חָפָה:   wə-ˈʔēθ   ha-bˈbaʝiθ   ha-ggāˈδōl   ħipˈpāh   ʕēsˁ   bərōˈʃīm,   וְאֵת הַבַּיִת הַגָּדוֹל, חִפָּה עֵץ בְּרוֹשִׁים) stóra salinn með kýprusviði og þakti skíragulli og skreytti með pálmum og blómafestum: va revestir la sala gran de fusta de xiprer, la va recobrir d'or pur i la va decorar [esculpint-hi] palmeres i fistons
hann segir: „Ég byggi mér stórt hús og rúmgóðar vistarverur.“ Hann setur í það glugga, þiljar (sāˈφan ~ סָפַן:   wə-sāˈφūn   bā-ˈʔārɛz,   וְסָפוּן בָּאָרֶז) það sedrusviði og málar það rautt (שָׁשַׁר)el qui diu: «Em vull fer una gran casa amb les cambres ben espaioses!» I hi posa finestres, l'enteixina de cedre i la pinta de vermelló
♦ þilja loft: teginar el sostre, enteixinar el sòtil (Mall.
♦ þilja skip: <HIST NÀUTposar les posts de la coberta a una nau
Ólafur konungur hafði veislu mikla um páska og hafði marga bæjarmenn í boði sínu og svo bændur. En eftir páska lét konungur setja fram skip sín og bera til reiða og árar, lét þilja skipin og tjalda og lét fljóta skipin svo búin við bryggjur. Ólafur konungur sendi menn eftir páska í Veradal: el rei Olau per Pasqua va fer un gran banquet i va convidar-hi molts de vilatans (= habitants de Niðarós) i també de bændur. I passat Pasqua, el rei va fer avarar les seves naus i portar-hi els ormeigs i els rems, va fer que els paressin les cobertes i els tendals i va deixar els vaixells, avarats i aparellats d'aquesta manera, als molls. Després de Pasqua, el rei Olau va enviar homes a la vall de Veradalur

þiljaður, þiljuð, þiljað <adj.>:
1. (veggurrevestit -ida de panys o plafons de fusta (paret)
hann byggði einnig hásætissal, dómsalinn, þar sem hann hélt dómþing. Var hann þiljaður (sāˈφan ~ סָפַן:   wə-sāˈφūn   bā-ˈʔɛrɛz   mē-ha-qqarˈqaʕ   ʕaδ־ha-qqarˈqāʕ,   וְסָפוּן בָּאֶרֶז, מֵהַקַּרְקַע עַד-הַקַּרְקָע) með sedrusviði frá gólfi til lofts: féu també la sala del tron, la sala de vistes, on administrava justícia. Era coberta de cedre des del paviment fins al sostre
2. (loftteginat -ada, enteixinat -ada (Mall.) (sostre)
er þá tímabært fyrir ykkur að búa í þiljuðum (sāˈφan ~ סָפַן:   ha-ˈʕēθ   lā-ˈχem   ʔatˈtɛm   lā-ˈʃɛβɛθ   bə-βāttēi̯-ˈχem   səφūˈnīm,   הַעֵת לָכֶם אַתֶּם, לָשֶׁבֶת בְּבָתֵּיכֶם סְפוּנִים) húsum, meðan þetta hús er í rúst?: que per ventura és oportú per a vosaltres mateixos d'habitar cases enteixinades, mentre que aquesta casa està en ruïnes?
musterissalurinn og forsalurinn, sem sneri að forgarðinum, voru þiljaðir (ɕāˈħīφ ~ שָׂחִיף:   ɕəˈħīφ   ʕēt͡s   sāˈβīβ   sāˈβīβ,   שְׂחִיף עֵץ, סָבִיב סָבִיב) að innan. Gluggarnir voru lokaðir með rimlum og voru þrefaldar umgjörðir um þá ofan við gluggakisturnar. Þiljurnar náðu allt umhverfis frá gólfi upp að gluggum og yfir dyrnar. Í innra herberginu og því ytra, á öllum veggjum bæði að utan og innan, voru markaðir reitir: la sala [interior] del temple (del hecal) i el vestíbul [exterior], que donava a l'atri, eren teginats pel dedins. Les finestres estaven tancades amb barrerons i just per damunt les obertures de les finetres hi havia, al voltant d'elles, emmarcaments triples. Els revestiments de fusta anaven, per tot el voltant, des del paviment fins a les finestres i sobre les portes. A la cambra interior [del temple] i a l'exterior, a totes les parets, tant pel defora com pel dedins, hi havia requadres delimitats

þilju·bátur <m. -báts, -bátar>:
<NÀUTvaixell m [de pesca] amb coberta, vaixell [de pesca] pontat

þilju·borð <n. -borðs, -borð>:
pany m, plafó m
og þú skalt gjöra þiljuborðin (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   wə-ʕāˈɕīθā   ʔɛθ־ha-qqərāˈʃīm   la-mmiʃˈkān,   וְעָשִׂיתָ אֶת-הַקְּרָשִׁים, לַמִּשְׁכָּן) í tjaldbúðina af akasíuviði, og standi þau upp og ofan: i faràs les posts del tabernacle de fusta d'acàcia, i que es mantinguin dretes
samfundatjaldið, tjöld þess og þak, króka, þiljuborð (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   wə-ʔɛθ־qərāˈʃā-u̯,   וְאֶת-קְרָשָׁיו), þverslár, súlur, sökkla: el tabernacle, la seva tenda amb la coberta, els seus gafets i les seves posts, els seus travessers, les seves columnes i els seus petges
síðan komu þeir með tjaldbúðina til Móse, tjaldið og öll áhöld sem fylgdu því, krókana, þiljuborðin (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   qərāˈʃā-u̯,   קְרָשָׁיו), þverslárnar, súlurnar, sökklana: després van portar al Moïsès (Moixè) el tabernacle, la tenda i tots els utensilis que l'acompanyaven: els gafets, les posts, els travessers, les columnes i els petges
hann gerði þverslár úr akasíuviði, fimm fyrir þiljuborðin (ˈqɛrɛʃ ~ קֶרֶשׁ:   ħămiʃˈʃāh   lə-qarˈʃēi̯   ˌt͡sɛlaʕ־ha-mmiʃˈkān   hā-ʔɛˈħāθ,   חֲמִשָּׁה, לְקַרְשֵׁי צֶלַע-הַמִּשְׁכָּן הָאֶחָת) á annarri hlið tjaldbúðarinnar og fimm fyrir þiljuborðin (לְקַרְשֵׁי) á hinni hlið hennar og fimm þverslár fyrir þiljuborðin (לְקַרְשֵׁי) á bakhliðinni gegnt vestri: féu [també] travessers de fusta d'acàcia: cinc per a les posts d'un dels flancs del tabernacle, i cinc per a les posts de l'altre flanc i cinc travessers per a les posts posts del darrere, vers l'occident

þil·skip <n. -skips, -skip>:
<NÀUTvaixell m [de pesca] amb coberta, vaixell [de pesca] pontat (þilfarsskip)

þilskipa·útgerð <f. -útgerðar, no comptable>:
<NÀUT

Þila·mörk <f. -markar (o: -merkur), no comptable>:
variant arcaica de Þelamörk ‘Telemark’

Þilur <m. Þils, Þilir>:
habitant m & f de la Þelamörk, l'actual Telemark (Þelamaður)

þil·viður <m. -viðar, -viðir>:
plafó m de fusta per a revestiment de paret o enteixinat de sostre
hve yndislegur ertu, elskhugi minn, hve fagur, og hvíla okkar iðjagræn, sedrustrén máttarviðir húss okkar og kýprustrén þilviðirnir (rāˈħītˁ ~ רָחִיט:   qɔˈrōθ   bātˈtēi̯-nū   ʔărāˈzīm   raħīˈtˁē-nū   bərōˈθīm,   קֹרוֹת בָּתֵּינוּ אֲרָזִים, רַחִיטֵנוּ בְּרוֹתִים)que n'ets, d'encisador, estimat meu, i de bell! I el nostre llit verdeja d'un verd tendre, les bigues de casa nostra són cedres i xiprers els nostres enteixinats

þin- <en compostos>:
<MATde tensors

þina <f. þinu, þinur. Gen. pl.: þina>:
<MED = klæjandi uppþoturticària f
♦ → litaþina “urticària pigmentosa”
♦ → lyfjaþina “urticària medicamentosa”
♦ → sólarþina “urticària solar”

þind <f. þindar, þindir>:
<MEDdiafragma m

þindar- <en compostos>:
<MEDdiafragmàtic -a

þindar·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia diafragmàtica

þindar·kviðslit <n. -kviðslits; pl. no hab.>:
hèrnia diafragmàtica (lærhaull)

þindar·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENsense diafragma
2. <FIGque pot córrer molt sense perdre pas l'alè
3. (án afláts, hvíldarlausinfatigable (incansable)

þindar·laust <adv.>:
(án afláts, hvíldarlaustinfatigablement (incansablement)
♦ vinna þindarlaust að e-u: treballar incansablement (o: infatigablement) en una cosa

þindar·öndun <f. -öndunar, no comptable>:
respiració profunda

þing <n. þings, þing>:
1. <POLÍT = þjóðþingparlament m
♦ bjóða sig fram til þings: presentar-se com a candidat al parlament
♦ kjósa til þings: votar a les eleccions parlamentàries
♦ kosning til þingsins: eleccions parlamentàries
♦ neðri deild franska þingsins: la cambra baixa del Parlament francès
♦ rjúfa þing: dissoldre el parlament
♦ setjast á þing: ésser membre del parlament
♦ sitja á þingi: entrar [com a diputat] al parlament
♦ skipan þingsins: composició del parlament
♦ slíta þingi: dissoldre el parlament
hún vill slíta þingi (o: rjúfa þing) á mánudaginn og boða kosningar innan sex vikna: vol dissoldre el parlament dilluns i convocar eleccions per d'aquí a sis setmanes
♦ → Evrópuþingið “el Parlament europeu”
♦ → sambandsþing “parlament federal”
♦ → þjóðþing “parlament nacional”
2. <RELIGconcili m (kirkjuþing)
3. <<RELIGparròquia f (kirkjusókn; söfnuður) (possible calc del grec ἐκκλησία)
4. (samkomaassemblea f (reunió)
ǫll þing boða engla ǁ eining í þrenningu, ǁ órofnuðu jafnan, ǁ alls grams, lofi framda: tots els chors d'àngels proclamen (anuncien) la unitat en la trinitat -sempre exalçada amb incessant glorificació- del rei de tot
♦ almenna þingið fyrir mál og vog: conferència general de pesos i mesures
♦ ályktun þingsins: resolució de l'assemblea
♦ kveðja e-n til þings: convocar algú a una assemblea
♦ það var þröng (o: þröngt) á þingi: <LOC FIGhi havia una gran gentada
♦ → allsherjarþing “assemblea plenària”
♦ → Alþjóðavinnumála­þingið “conferència internacional del treball”
♦ → aukaþing “assemblea extraordinària”
♦ → löggjafarþing “assemblea legislativa”
♦ → náttúruverndarþing “convenció relativa a la conservació de la natura”
♦ → ráðherraþing “assemblea ministerial”
5. (ráðstefna, málþingsimposi m (col·loqui)
6. (dómþingaudiència f, vista f (sessió [pública] de judici)
♦ → þingdagur “dia de l'audiència o de les audiències”
7. (í fornöldþing m (assemblea legislativa i judicial durant l'Edat mitjana)
♦ → manntalsþing “manntalsþing”
8. (gripur, hluturobjecte m (cosa)
♦ þetta er mesta þing: <LOC FIGaixò és una molt bona cosa, és una cosa immillorable
9. þing <n.pl þinga>: (ástasambandtrobades f.pl (amoroses o sexuals)
♦ vera í þingum við konu ~ mann: tenir relacions amb una dona ~ un home (tenir un afer amb una dona o mantenir relacions sexuals amb una dona o un home)

þinga <þinga ~ þingum | þingaði ~ þinguðum | þingað>:
1. (halda fundestar reunit -ida (estar fent una reunió, assemblea, conferència, simposi, col·loqui etc.)
2. (fjalla um e-ðdebatre (tractar un tema en una assemblea, trobada etc.)
♦ þinga um e-ð: debatre una cosa
3. (vera í ástasambandi við e-nveure's (mantenir relacions amoroses o sexuals amb una dona o un home)
♦ þinga við e-n: veure's amb algú

þingamanna·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:
<HISTtropa f dels þingamenn, guàrdia personal dels reis danesos d'Anglaterra. Fou creada pel rei Canut a l'any 1018 i va existir fins a la conquesta normanda del 1066
◊ allt gekk þetta svo fram. Eyjólfur fór utan og var í þingamannaliði í Englandi: tot va sortir segons ho havien planejat. L'Eyjólfur se'n va anar a l'estranger on es va enrolar a Anglaterra a la guàrdia dels þingamenn

þing·boð <n. -boðs, -boð>:
convocatòria f d'assemblea [general] (d'associació & societat)

þing·bók <f. -bókar, -bókur>:
1. <POLÍTacta f de sessió parlamentària
2. <JURacta f de judici

þing·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
parlamentari -ària
♦ þingbundin konungsstjórn: monarquia parlamentària
♦ þingbundin stjórn: govern parlamentari
Ísland er lýðveldi með þingbundinni stjórn: Islàndia és una república amb govern parlamentari

þing·dagur <m. -dags, -dagar>:
<JURdia m de l'audiència
eigi nú Demetríus og smiðirnir, sem honum fylgja, sökótt við nokkurn þá eru þingdagar (ἡ ἀγοραῖος [ἡμέρα]:   ἀγοραῖοι ἄγονται καὶ ἀνθύπατοί εἰσιν) haldnir og til eru landstjórar. Þar geta menn borið upp mál sín. En ef þið hafið annars að krefja má gera út um það á löglegu þingi (ἡ ἐκκλησία -ίας:   ἐν τῇ ἐννόμῳ ἐκκλησίᾳ ἐπιλυθήσεται)per tant, si en Demetri i els artífexs que van amb ell tenen res a dir contra algú, ja hi ha audiències i procònsols: que s'hi acusin els uns als altres. I, si teniu cap altra reclamació a fer, serà resolta a l'assemblea legal

þing·deild <f. -deildar, -deildir>:
<POLÍTcambra parlamentària, cambra f de parlament

Þing·eyingur <m. -eyings, -eyingar>:
habitant m & f de les comarques de les Þingeyjarsýslur

Þingeyjar·sýsla <f. -sýslu, -sýslur. Gen. pl.: -sýslna>:
Þingeyjarsýsla f, comarca de l'illa de Þingey, designació de dues comarques islandeses, la Norður-Þingeyjarsýsla i la Suður-Þingeyjarsýsla, en el nord-est de l'illa

Þingeyra·klaustur <n. -klausturs, no comptable>:
monestir m de Þingeyrar (pl.) o Þingeyri (sg.), monestir benedictí situat al nord d'Islàndia. Fou fundat el 1112 pel Jón Ögmundarson, bisbe de Hólar entre 1106 i 1121. Fou el primer monestir que es va fundar a Islàndia. La consolidació econòmica definitiva del monestir va trigar a arribar fins al 1133, en temps del primer abat del monestir, el monjo Vilmundur Þórólfsson, raó per la qual de vegades apareix la data de 1133 com a data de la fundació del monestir. Famós per la seva biblioteca, per ésser el principal lloc d’erudició a la Islàndia ja catòlica, i pel fet que els monjos hi comptaven els anys amb un endarreriment de set anys respecte de la resta del món cristià. Estava dedicat a Sant Nicolau. El 1551 fou abolit en el marc de la introducció de la Reforma a Islàndia. El darrer abat en fou en Helgi Höskuldsson (abat entre 1519 i 1551)

Þingeyra·tal <n. -tals, no comptable>:
còmput m del monestir de Þingeyrar (pl.) o Þingeyri (sg.), el còmput dels anys seguit pels monjos del monestir benedictí de Þingeyri o Þingeyrar. Presenta una diferència de set anys d'endarreriment respecte del còmput general

Þing·eyringur <m. -eyrings, -eyringar>:
habitant m & f de Þingeyri

Þing·eyskur, -eysk, -eyskt <adj.>:
de la Þingeyjarsýsla, de la comarca de l'illa de Þingey

þing·fararkaup <n. -fararkaups, no comptable>:
dietes f.pl

þing·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -feste-ð [fyrir dómstóli]>:
<JURfixar l'inici d'un procés convocant les parts
♦ þingfesta mál [fyrir dómstóli]: <JURiniciar la vista d'un procés, fixar el termini de la primera audiència d'un procés

þing·festing <f. -festingar, no comptable>:
<JURfixació f del termini de la primera audiència d'un procés

þing·fjall <n. -fjalls, -fjöll>:
<RELIGmuntanya f de l'assemblea
þú sagðir við sjálfan þig: „Ég skal stíga upp til himins, ofar stjörnum Guðs, þar skal ég reisa hásæti mitt. Á þingfjalli (har   mōˈʕēδ ~ הַר מוֹעֵד:   wə-ʔēˈʃēβ   bə-har־mōˈʕēδ,   וְאֵשֵׁב בְּהַר-מוֹעֵד) guðanna tek ég mér sæti, yst í norðri: i ets tu que et deies a tu mateix: «Escalaré els cels, dalt dels estels de Déu erigiré el meu tron. Seuré a la muntanya de l'assemblea dels déus, a l'extremitat del nord

þing·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTgrup parlamentari

þing·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m del parlament, presidenta f del parlament

þing·fréttir <f.pl -frétta>:
notícies f.pl del parlament

< þing·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
parlamentari -ària
♦ í þingfrjálsum löndum: en els països parlamentaris

þing·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
<POLÍTparlamentari m, diputat m, parlamentària f, diputada f

þing·fundur <m. -fundar, -fundir>:
sessió f del parlament, sessió parlamentària

þing·fylgi <n. -fylgis, no comptable>:
suport parlamentari
♦ málið hlaut ekki þingfylgi: la moció no ha obtingut prou suport parlamentari [per resultar aprovada]
♦ flokkurinn hafði ekki nægjanlegt þingfylgi til stjórnarmyndunar: el partit no ha tingut prou suport parlamentari per a formar govern

þing·gjöld <n.pl -gjalda>:
taxes f.pl i impostos m.pl

þing·hald <n. -halds, -höld>:
<JURjudici m, vista f

þing·há <f. -hár (o: -háar), -hár>:
1. <JURpartit m judicial
2. <HISTþinghá f, districte assembleari, districte o circumscripció d'un þing o assemblea legislativa i judicial
í þenna tíma komu sem mest skip af Noregi til Íslands. Námu menn þá sem mest land í héraðinu um Hrafnkels daga. Engi náði með frjálsu að sitja, nema Hrafnkel bæði orlofs. Þá urðu og allir honum að heita sínu liðsinni. Hann hét og sínu trausti. Lagði hann land undir sig allt fyrir austan Lagarfljót. Þessi þinghá varð brátt miklu meiri og fjölmennari en sú, er hann hafði áður haft. Hún gekk upp um Skriðudal og upp allt með Lagarfljóti. Var nú skipan á komin á lund hans. Maðurinn var miklu vinsælli en áður; hafði hann hina sömu skapsmuni um gagnsemd og risnu, en miklu var maðurinn nú vinsælli og gæfari og hægari en fyrr að öllu. Oft fundust þeir Sámur og Hrafnkell á mannamótum, og minntust þeir aldrei á sín viðskipti. Leið svo fram sex vetur: en aquell temps arribaven de Noruega a Islàndia moltíssims de vaixells. En els dies d'en Hrafnkell els colons [noruecs] varen ocupar la major part del districte. Ningú no hi podia viure amb llibertat si abans no havia demanat permís al Hrafnkell per establir-s'hi. Tots els qui ho volien fer també havien de prometre llur ajut al Hrafnkell. I ell també (=a canvi) els prometia la seva protecció. Va sotmetre tot el territori situat a llevnt del Lagarfljót. Aquesta þinghá -districte judicial- aviat fou molt més gran i més populós que no el que en Hrafnkell havia tingut abans. El seu districte assembleari pujava fins a la vall d'Skriðudalur resseguint cap amunt el curs del Lagarfljót. El seu caràcter havia sofert un canvi. Ara eren molts més que abans els qui estimaven aquell home. En realitat, en Hrafnkell pensava igual que abans pel que fa a disposició a ajudar i a hospitalitat, però ara era molt més estimat de la gent i més reflexiu i afable (accessible) que no abans. En Sámur i en Hrafnkell es trobaven sovint a les reunions i festes i quan ho feien mai no s'esmentaven la topada que havien tingut entre ells. I així varen passar sis anys
Ólafur konungur dvaldist mestan hluta sumars á Hálogalandi og fór í allar þinghár og kristnaði þar allan lýð. Þá bjó í Bjarkey Þórir hundur. Hann var ríkastur maður norður þar. Hann gerðist þá lendur maður Ólafs konungs. Margir ríkir bóndasynir réðust þá til ferðar við Ólaf konung: el rei Olau va passar la major part de l'estiu al Hálogaland i aná a tots els districtes assemblearis o þinghár i hi va cristianitzar tota la gent. En aquell temps vivia a l'illa de Bjarkey en Þórir Ca. Era l'home més poderós que hi havia allà, al nord. Es va fer llavors lendur maður del rei Olau. Molts de fills de bændur poderosos es varen unir llavors a aquella expedició del rei Olau
Þórir hundur hafði Finnferð haft þessa tvo vetur og hafði hann verið hvorntveggja vetur lengi á fjalli og fengið óf fjár. Hann átti margs konar kaup við Finna. Hann lét þar gera sér tólf hreinbjálfa með svo mikilli fjölkynngi að ekki vopn festi á og síður miklu en á hringabrynju. En hið síðara vor bjó Þórir langskip er hann átti og skipaði húskörlum sínum. Hann stefndi saman bóndum og krafði leiðangurs allt um hina nyrstu þinghá, dró þar saman mikið fjölmenni, fór norðan um vorið með liði því: en Þórir Ca durant aquests dos anys havia tingut l'exclusiva dels viatges comercials amb la marca lapona (Finnmörk) i durant tot aquest temps havia passat molt de temps a una serralada (a una muntanya) on hi havia fet una gran quantitat de béns i diners. Tenia tota mena d'intercanvis comercials amb els lapons. S'hi havia fet fer (S'hi va fer fer) dotze bjálfar (pellisses) de ren proveïdes d'una màgia tan forta que cap arma no els feia res i molt menys que a una cota de malla. I a la darrera primavera, en Þórir va preparar un langskip, un vaixell de guerra, que tenia i hi va disposar els seus húskarlar, els seus missatges, com a tripulació. Va convocar els bændur a una reunió i els hi va exigir que pogués fer una lleva [per tot el territori] fins al districte assembleari o þinghá més septentrional, <amb aquesta lleva> va aplegar una gran quantitat d'homes i, durant la primavera, va baixar del nord amb aquestes tropes

þing·heimur <m. -heims, -heimar>:
totalitat f dels participants d'una reunió o assemblea
þegar hann sagði þetta varð deila milli farísea og saddúkea og þingheimur (τὸ πλῆθος πλήθεος:   καὶ ἐσχίσθη τὸ πλῆθος) skiptist í flokka: al moment que hagué dit això, s'originà una disputa entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí
♦ allur þingheimur: #1. <LOC GENtota l'assemblea, tots els membres de l'assemblea; #2. <LOC FIGtothom

þing·helgi <f. -helgi, no comptable>:
immunitat parlamentària

þing·hlé <n. -hlés, -hlé>:
descans m en una sessió parlamentària o durant una reunió

þing·hús <n. -húss, -hús>:
1. <GENedifici m del parlament
2. <HISTsala f de reunions i audiències
◊ annan dag, þá er konungur hafði hlýtt tíðum, gekk hann til þinghúss síns og lét þangað kalla menn Svíakonungs og bað þá bera upp erindi sín: l'endemà, quan el rei hagué oït els oficins divins, es dirigí a l'edifici del seu þing, hi féu convocar els homes del rei de Suècia i els demanà que li exposessin llur missatge
3. <HIST[edifici m del] tribunal m, palau m de justícia
◊ segið mér! hvar verða vorar samvitskur fyrst hreinsaðar? í skírninni; þar fyrir kallar Pétur hana sáttmála góðrar samvitsku; fyrir hvað verða þær hreinsaðar? fyrir Jesú blóð, sem vitanligt er af Postulans orðum, er strax voru lesin; hvar gaf Frelsarinn það út? í grasgarðinum, í þinghúsi Pílatí, en allra helst á krossins gálga, því þar blæddi sjálfu lífinu til ólífs, og dauða hans var fullkomnan vorrar hreinsunar; því sagði hann undir andlátið: það er fullkomnuð: dieu-me! on es purifiquen primer les nostres consciències? en el bateig; per això, sant Pere l'anomena un pacte de bona consciència [amb Déu]. A través de què són purificades? Ho són per la sang de Jesús com se'ns ha fet palès a partir de les paraules dels apòstols que s'han llegit adés. On la va donar el redemptor? A l'hort [de Guetsemaní], al tribunal de Pilat, però, i sobre tot, al patíbul de la creu, perquè allà la seva vida se li dessagnà sencera i la seva mort fou l'acabament de la nostra purificació, car en el moment de la seva mort digué: tot s'ha acomplert

þing·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
parlamentària f, diputada f

þing·kosningar <f.pl -kosninga>:
eleccions parlamentàries, eleccions f.pl al parlament

þing·lausnir <f.pl -lausna>:
clausura f del parlament
en áður þinglausnir voru, stefndi Gissur öllum óvinum Gunnars í Almannagjá: i abans que hom no clausurés el þing, en Gissur va convocar tots els enemics d’en Gunnar a un encontre a l’Almannagjá

þing·legur, -leg, -legt <adj.>:
parlamentari -ària

þing·lesa <-les ~ -lesum | -las ~ -lásum | -lesiðe-ð>:
inscriure una cosa en el registre de la propietat

þing·lesning <f. -lesningar, -lesningar>:
inscripció f en el catastre, assentament m en el registre de la propietat

þing·lok <n.pl -loka>:
suspensió f de l'activitat parlamentària (per vacances de Nadal, Pasqua o estiu)

þing·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýste-ð>:
inscriure una cosa en el registre de la propietat

þing·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
inscripció f en el catastre, assentament m en el registre de la propietat
♦ þinglýsing veðréttinda: inscripció d'hipoteques

þinglýsingar·bók <f. -bókar, -bækur>:
catastre m, registre m de la propietat

þing·lýstur, -lýst, -lýst <adj.>:
inscrit -a en el catastre
♦ þinglýst fasteignaskjal: referència catastral, nota f simple
♦ þinglýstur eigandi: titular inscrit de propietat, titular inscrita de propietat

þing·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTparlamentari m, diputat m, parlamentària f, diputada f
♦ friðhelgi þingmanna: immunitat parlamentària
♦ tapa X þingmönnum í síðustu kosningum: perdre X diputats a les darreres eleccions
♦ þingmaður í efri deild (o: efri deildar) [spænska] þingsins: senador m, senadora f

þingmanna·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
<HISTþingmannaleið f, antiga mesura de longitud equivalent a uns 37,5 quilòmetres, l'equivalent d'una jornada de viatge cap a l'Alþingi

þingmanna·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
<POLÍTcomissió parlamentària

þingmanna·samkunda <f. -samkundu, -samkundur. Gen. pl.: -samkundna o: -samkunda>:
<POLÍTassemblea parlamentària

þingmanna·samvinna <f. -samvinnu, no comptable>:
<POLÍTcooperació parlamentària

þingmanns·efni <n. -efnis, -efni>:
<POLÍTcandidat m al parlament, candidata f al parlament

þing·maríumessa <f. -maríumessu, -maríumessur. Gen. pl.: -maríumessa>:
dia m de la Visitació de la Mare de Déu (el 2 de juliol). El nom islandès l'assenyala com el dia de la Mare de Déu de l’Alþingi, perquè antigament era el dia en què començava l’Alþingi anual a Islàndia

þingmála·fundur <m. -fundar, -fundir>:
<POLÍTreunió f per a fer-hi un debat polític electoral, míting m electoral

þing·meirihluti <m. -meirihluta, -meirihlutar>:
<POLÍTmajoria parlamentària

þing·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
<POLÍTactivitat parlamentària com a diputat o diputada

þing·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
<POLÍTcomissió parlamentària

þing·rof <n.pl -rofa>:
<POLÍTdissolució f del parlament
24. gr. Forseti lýðveldisins getur rofið Alþingi, og skal þá stofnað til nýrra kosninga, áður en fjörutíu og fimm dagar eru liðnir frá því er gert var kunnugt um þingrofið, enda komi Alþingi saman eigi síðar en tíu vikum eftir, að það var rofið. Alþingismenn skulu halda umboði sínu til kjördags: Art. 24: El president o la presidenta de la república pot dissoldre el parlament. En tal cas, s'han de convocar noves eleccions abans que hagin passat quaranta-cinc dies des que es va fer pública la dissolució del parlament, i el [nou] parlament s'ha de constituir en el termini de deu setmanes després de la dissolució de l'anterior parlament. Els membres del [vell] parlament conserven llur escó fins al dia de les eleccions

þing·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
<POLÍTparlamentarisme m, democràcia parlamentària

þingræðis·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:
<POLÍTrepública parlamentària

þings·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:
<POLÍTresolució parlamentària

þingsályktunar·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:
proposta m de resolució parlamentària

þing·setning <f. -setningar, -setningar>:
obertura f del parlament

þing·sköp <n.pl -skapa>:
<POLÍTreglament m del parlament

þing·slit <n.pl -slita>:
suspensió f de l'activitat parlamentària (per vacances de Nadal, Pasqua o estiu)

þing·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de reunions públiques, fòrum m
Bóas hafði gengið upp til þingstaðarins ( ~ :   ū-ˈβɔʕaz   ʕāˈlāh   ha-ʃˈʃaʕar   wa-iˈ̯ʝēʃɛβ   ʃām,   וּבֹעַז עָלָה הַשַּׁעַר, וַיֵּשֶׁב שָׁם) í borgarhliðinu (שַׁעַר) og sest þar. Þá vildi til að lausnarmaðurinn, sem Bóas hafði talað um, gekk þar hjá. Bóas sagði: „Komdu hingað og sestu.“ Og hann kom og settist: i en Bòaz havia pujat a l'indret on es reunia la gent, situat a la porta de la ciutat, i s'hi havia assegut. I es va esdevenir que aquell home que teni dret de preempció, i de qui en Bòaz havia parlat, va passar per allà. En Bòaz li va dir «Acosta't, seu aquí». I ell s'hi acostà i s'hi va asseure

þing·sæti <n. -sætis, -sæti>:
<POLÍTescó parlamentari
flokkurinn fékk nú 183 þingsæti af alls 350 og því traustan meirihluta: el partit ha obtingut 183 escons dels 350 i per tant, una còmoda majoria absoluta
♦ hljóta X þingsæti [af þeim Y sem voru í boði]: obtenir X escons [d'un total d' Y ]
♦ missa X þingsæti: perdre X escons
♦ vinna X þingsæti í kosningum: guanyar X escons a unes eleccions

þing·tíðindi <n.pl -tíðinda>:
<POLÍTdiari m de sessions del parlament

þing·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
<POLÍTlegislatura f

þing·umræður <f.pl -umræðna (o: -umræða)>:
debat parlamentari

þingvalla·vatn <n. -vatns, no comptable>:
<HISTÞingvallavatn m, nom l'estany a la vora dels þingvellir

þing·völlur <m. -vallar, -vellir. Emprat hab. en pl.: Þingvellir>:
<HISTÞingvellir m.pl, l’antic lloc de l’assemblea judicial i legislativa anual islandesa a la vora de l’Öxará
♦ Þjóðgarðurinn á Þingvöllum : Parc nacional de Þingvellir

þing·vörður <m. -varðar, -verðir>:
uixer m del parlament, uixera f del parlament

þinn, þín, þitt:
1. <adj. & pron. possessiu GEN>: el teu, la teva
♦ ég óska þér og þínum til hamingju: et desitjo a tu i als teus molta de sort
♦ hesturinn þinn: el teu cavall
♦ börnin þín: els teus fills
♦ konan þín: la teva dona, ta dona
♦ þínir: els teus (la teva gent)
♦ í þínum sporum: en lloc teu, en la teva posició
♦ nú kemur til þinna kasta: <LOC FIGara et toca a tu
♦ nú sérðu þína sæng út breidda: <LOC FIGaixò és el que n'has tret! (no hi has guanyat res i a més a més ara et toca d'acceptar-ne les conseqüències)
♦ þú og þínir líkar: tu i els qui són com tu
2. <adj. & pron. possessiu + PARENTS & LITER>: ton, ta
♦ pabbi þinn: ton pare
♦ mamma þín: ta mare
3. <í ávarpi>: tu (ús al·locutiu de reprovació). En els enunciats exclamatius en què hom s'adreça directament a un interlocutor i que expressen l'actitud negativa o positiva del parlant envers l'interlocutor mitjançant un substantiu, aquest substantiu s'hi sol emprar acompanyat de l'adjectiu possessiu de segona persona i l'article. En aquest ús, o bé es tradueix pel pronom personal de segona persona o bé no es tradueix o bé cal recórrer a expressions del tipus ‘mira que ets...’, ‘que n'arribes a esser de...’, ‘tros d'ase més que tros d'ase’
♦ asninn þinn: tu, tros d'ase!
♦ aulinn þinn: tu, ximple!
♦ fábjáninn þinn: tu, imbecil!
♦ fíflið þitt: tu, idiota!
♦ ódóið þitt: tu, brètol!
 
þinn, þín, þitt
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N þinn   þín   þitt
A þinn   þína   þitt
G þíns   þinnar   þíns
D þínum, <þínom   þinni, <þinne   þínu, <þíno
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N þínir, <þíner   þínar   þín
A þína   þínar   þín
G þinna   þinna   þinna
D þínum, <þínom   þínum, <þínom   þínum, <þínom
 

þin·skógur <m. -skógar, -skógar>:
avetar m, aveteda f, avetosa f, bosc m d'avets

þin·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
espècie f d'avet

þinur¹ <m. þins, þinir>:
variant de þinur³ ‘avet’

þinur² <m. þins, þinir>:
1. (netþinur, strengurcorda f de xarxa (cadascuna de les cordes de la xarxa entre les quals es troben les malles i a les quals hom fixa els suros (corda de dalt) o els ploms (coda d'avall))
2. <MATtensor m
♦ samandreginn (o: samdreginn) þinur: <MATtensor contret
3. <MEDurticària f, favassa f, dermografisme m pruent

þinur³ <m. þinurs, þinrar>:
1. <BOTqualsevol arbre del gènere Abies i especialment l'avet [blanc] o avet dels Vosges (arbre Abies alba; Evrópuþinur), l'avet del Colorado (arbre Abies concolor; hvítþinur) i l'avet subalpí (arbre Abies lasiocarpa; fjallaþinur), aquest darrer introduït amb especial èxit a Islàndia
2. <HISTpart de l'arc que es vincla, feta amb fusta d’avet o de sapí
3. þinur m, fusta dura, de color vermell, que el corrent oceànic deixa a la costa

þistil·finka <f. -finku, -finkur. Gen. pl.: -finka o: -finkna>:
cadernera f, cardina f (Ross. (ocell Carduelis carduelis syn. Fringilla carduelis)

þistil·gullfræ* <n. -fræs, -fræ>:
espina-xoca f, gafets m.pl, floravia f, blanquielles f.pl, rialles f.pl [espinoses] (Mall.(planta Xanthium spinosum)

þistil·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu. Gen. pl.: -hjartna>:
<CULINcarxofa f

þistil·krókajurt* <f. -krókajurtar, -krókajurtir>:
espina-xoca f, gafets m.pl, floravia f, blanquielles f.pl, rialles f.pl [espinoses] (Mall.(planta Xanthium spinosum)

þistill <m. þistils, þistlar>:
1. card m (designació genèrica de les plantes del gènere Carduus i Cirsium)
2. (ætiþistillcarxofera f (planta Cynara cardunculus)

þitt:
nom. & ac. sg. n. de → þinn, þín, þitt “el teu, la teva, ton, ta”

þíamín <n. þíamíns, no comptable>:
<BIOQUímtiamina f

þíða <f. þíðu, þíður. Gen. pl.: þíða o: þíðna>:
[temps m de] desgel m

þíða <þíði ~ þíðum | þíddi ~ þíddum | þítte-ð>:
1. (ís, klaki, svell, snjórfondre una cosa (gel, glaç, terra gelada, neu)
en at hníganda degi þá tekr útsynningr við vægjanda skini ok vǫrmum geislum með glǫðu andliti, sýnir af sinni hendi sætt ok samþykki at [p. 11] niðrlagðri reiði, býðr sterkum bylgjum ok brǫttum bárum at hógværask með minkanda afli, ok kallar fram gróðrsamar dǫggvar til fullrar sættar við sína granna, ok blæss hógværliga með vǫrmum anda í andlit landnyrðingi ok vermir blástsvalar varrar ok þíðir hélukalt enni ok frosnar kinnr. En at aptni upphǫfðum þá sýnir vestanvindr skínanda enni yfir blíðu andliti, skrýðisk með prýði ok kveldligri fegrð svá sem at hátíðligum aptni, boðar austanvindi með sendum geislum, at hann búisk móti komandi hátíðum morgininn eptir (Espill, cap. 5, pàgs. 10-11): però quan el dia ja declina, el llebeig pren (adopta) la llum que s'esvaneix i els càlids raigs amb cara riallera i difon, calmada ja l'ira, reconciliació i concòrdia. Mana a les fortes onades i als escarpats rompents que s'apaivaguin i minvin llur força i apel·la a la rosada que afavoreix el creixement a viure en completa harmonia amb els seus veïns, bufa suaument al gregal a la cara amb càlid alè i li escalfa els llavis freds de bufar i li desgela el front, fred de gebre, i les galtes gelades. I un cop arribat el vespre, el vent de ponent mostra el seu front lluent sobre la cara afable, s'adorna amb magnificència i bellesa vespertina com si estigués convidat a una vetllada festiva i mana al vent de llevant amb els raigs irradiats (enviats) que es prepari per a la festa venidora de l'endemà de matí
þessarri sættargerð fagnar jafnvel loptit sem lǫgrinn, þvíat á vaxanda vári sœkja fuglar háleik lopts með fǫgrum sǫngum, ok fagna nýgǫrri sætt milli þessarra hǫfðingja svá sem komandi hátíð, ok gleðjask fá svá mjǫk, sem þeir hafi fengit forðazk mikinn háska ok váðvænligan í hǫfðingja deild. Því næst gøra þeir sér hreiðr á jǫrðu ok leiða þar or unga fugla, hverr eptir sinni kynfylgju, ok œxla svá ættir sínar ok nœra um sumarit, at þeir megi enn sér sjálfir leita atvinnu um vetrinn eptir. Jǫrðin sjálf fagnar þessarri sættargerð, þvíat þá er sól tekr út at steypa ylsamligum geislum yfir andlit jarðar, þá tekr jǫrð at þíða frosnar grasrœtr; en því næst leiðir hon fram ilmandi grǫs með smaragligum lit, ok sýnir hon sik fagna ok gleðjask hátíðliga með nýtekinni fegrð grœns skrúðs, ok býðr hon þó glaðliga nœring ǫllum afspringum sínum, þeim er hon synjaði áðr sakar vetrligrar nauðar. Tré þau er stóðu með frosnum rótum ok drjúpandi kvistum, þá leiða þau nú fram af sér grasgrœnt lauf, ok gleðjask svá eptir liðna sorg vetrligrar nauðar — Hac pactione laetatur non minus caelum quam mare, nam aues, postquam uerni temporis aliquantulum effluxit, altitudinem illico caeli suaui cantu petentes, icto nuper inter dictos principes foederi applaudunt, et tantopere gaudent, ac si solenne festum adsit, cum magnum discrimen effugerint, subitamque perniciem, quae principum simultates comitari solent. Mox nidos humi construit, uegetosque educit pullos, quaelibet auis sibi homogeneos, ut posteri sic multiplicati, et per aestatem bene enutriti, uictum hiberno tempore sibi queant acquirere. Hac pactione laetatur ipsa tellus, nam ubi sol calidos radios immisit superficiei terrae, mox gelu rigentes graminis fibras emollit, deinde fragrantes herbas pulcherrimis coloribus distinctas producit, et ita laetam se hilaremque ornatu nouo et splendido ostentans, nutrimentum, quod prius asperitate hyemis impedita negauerat, toti suae propagini exhibet. Arbores, quibus radices gelu constrictae erant, et folia decidebant, uirentes iam frondes producunt, et sic, ubi maerorem asperitate hyemis contractum abiecerunt, iam gaudio cumulantur (Espill, cap. 5., pàg. 12): de la conclusió d'aquest pacte de conciliació se n'alegren tant l'aire com les aigües, car, a mesura que la primavera s'aferma, els ocells omplen les altures de l'aire amb llurs bells cants, alegrant-se de la conciliació acabada de fer entre aquests cabdills com ho farien davant una festa imminent i s’alegren tant com si s'haguessin escapat d'un gran perill que els hagués amenaçat en la disputa dels cabdills. Tot seguit es fan nius a la terra i hi crien llurs pollets, cada ocell segons la seva espècie, acreixent així llurs llinatges, i els alimenten durant l'estiu de manera que[, després,] durant l'hivern següent, ells ja es puguin procurar aliment per ells mateixos. També s'alegra la mateixa terra de la conclusió d'aquest pacte de conciliació, car, quan el sol comença a vessar els seus càlids raigs sobre la faç de la terra, aquesta comença a desgelar les arrels, ertes pel fred, de les plantes, i tot seguit, fa brostar herbes flairants de color maragda i es mostra joiosa i s'alegra, talment en una festa, de la bellesa recomençada del [seu] verd ornament, i ofereix amb alegria a tots els seus plançons l'aliment que fins llavors els havia negat a causa de la carestia hivernal. Els arbres que [fins llavors] havien tingut les arrels congelades i les branques penjant llangorosament treuen ara llur fullatge virescent (lit.: ‘d'un verd color d'herba’), i s'alegren així, després de l'espassada tristesa de la fretura hivernenca
♦ þíða fötin sín: fondre la neu i el gel dels seus vestits
♦ þíða klakann með salti: fondre el gel amb sal
♦ það er farið að þíða: ha començat el desgel
2. (fryst matvælidescongelar una cosa (aliment congelat)

þíðing <f. þíðingar, no comptable>:
descongelament m (d'aliment congelat, abans de poder-lo cuinar)

þíð·jökull <m. -jökuls, -jöklar>:
<GEOLglacera temperada

þíður, þíð, þítt <adj.>:
1. <GENdesgelat -ada
Móðólfur hleypur að ánni fram, Kirkbæingaá. Hún féll þíð milli höfuðísa. Hann kastar sér þegar út á ána og leggst yfir. Hann fer á þann bæ er í Tungu heitir. Hann segir Halldóri bónda heimsóknina , bað hann senda á bæi að segja þessi tíðindi, bað þá alla skunda til móts við Ögmund. Djákni snýr þá skjótt aftur sömu leið. Og er hann kemur á bæinn gengur hann til baðstofu því að honum var kalt orðið (SS II, cap. 363, pàg. 556): en Móðólfur va córrer cap al riu, el Kirkbæingaá. S'escolava desgelat entre grans pannes de glaç. Es va llançar immediatament dins el riu i el va travessar nedant. Va anar al mas que es diu í Tungu. Va ennovar el bóndi Halldór de l'atac i li va demanar que enviés gent als masos [veïns] perquè hi anunciessin aquest fet, i els pregà que tots s'afanyessin a anar a trobar l'Ögmundur. El diaca, després, va desfer ràpidament el mateix camí. I quan va arribar al mas, va entrar a l'stofa perquè estava enrederat de fred
2. (vindurtebi -èbia  (vent)
♦ þíður vindur: un vent tebi [que provoca o propicia el desgel]

þíð·viðri <n. -viðris, -viðri>:
desgel m

þíð·vindi <n. -vindis, -vindi>:
vent tebi

þín¹:
gen. sg. de → þú “tu”

þín²:
nom. sg. f. & nom. & ac. pl. n. de → þinn, þín, þitt “el teu, la teva, ton, ta”

þínar:
nom. & ac. pl. f. de → þinn, þín, þitt “el teu, la teva, ton, ta”

þínir:
nom. pl. m. de → þinn, þín, þitt “el teu, la teva, ton, ta”

þíns·legur, -leg, -legt <adj.>:
vent tebi
"Hversu mundir þú hátta," segir hann Eyjólfur, "ef hann væri afturreka orðinn?" Hann svarar: "Hvað sýnist þér ráð?" Hann mælti: "Bjóða þeim öllum heim til vistar, það væri þínslegt." Guðmundur svarar: "Mikið er þér í hug og eigi veit eg að það sé óráðlegt": l’Eyjólfur li va preguntar: “què faries si el corrent marí l'hagués portat de tornada aquí?” En Guðmundur li va dir: “Què et semblaria correcte?” Ell li va dir: “Acollir-los tots aquí a ca nostra. Això seria un fet digne de tu!” en Guðmundur li va contestar: “Penses en gran, però no veig pas que fer-ho hagi d'ésser desaconsellable” (vocabulari: #1. e-m er e-ð í hug: En Baetke 19874, pàg. 280: e-m er e-t í hug jmd. liegt etw. im Sinn, jmd. denkt an etw. hat Lust zu etw.)
♦ þetta er ekki þínslegt: <LOC FIGaixò no fa amb tu, això és impropi de tu

þjaka <þjaka ~ þjökum | þjakaði ~ þjökuðum | þjakaðe-m (o: e-n)>:
1. (þjáturmentar algú, fer patir algú  (fer sofrir físicament & anímicament)
♦ e-ð þjakar e-n (o: e-m)una cosa fa patir algú
ég átti þá ævi, að á daginn þjakaði mér hiti og á nóttinni kuldi, og eigi kom mér svefn á augu: així era la meva vida: de dia em turmentava la calor i de nits, el fred i la son no volia venir als meus ulls
hitinn þjakar hana mjög: la calor la fa patir molt
2. (kúgaoprimir algú  (sotmetre algú a opressió)
þjóðum eins og Pólverjum sem þjakaði eru bæði af fortíðarvanda kommúnisma og fargi kaþólskunnar, þeim er svo sem vorkunn: amb pobles com ara el polonès, que ha estat oprimit per l'herència del passat del comunisme i el pes del catolicisme, cal ésser, d'alguna manera, indulgent
3. (misþyrmamalmenar algú  (sotmetre algú a maltracte(s), maltractar algú)
hann þjakar starfsmenn sína með mikilli vinnu: aclapara (o: afligeix) els seus empleats sobrecarregant-los de treball

þjakaður, þjökuð, þjakað <adj.>:
1. (þjáðurturmentat -ada  (físicament & afligit, angoixat)
♦ vera þjakaður af e-upatir a causa d'una cosa, estar turmentat a causa d'una cosa
2. (örþreyttur, örþjáður, þrekaðuresgotat -ada  (exhaust)
Ingjaldur gerði svo. Hvarf Grímur þá á bátinum er Bárður kom. Þykir mönnum sem það muni Þór verið hafa. Bárður tók þá að róa allsterklega og allt þar til er hann dró undir land. Flutti Bárður Ingjald heim og var hann mjög þjakaður og varð hann alheill en Bárður fór heim til síns heimilis: així ho va fer l'Ingjaldur. Quan en Bárður va arribar on era, en Grímur va desaparèixer de la barca. La gent creu que en Grímur devia ésser en Tor. En Bárður llavors es va posar a remar molt fort i no va deixar de fer-ho així fins que no va haver arribat a terra. En Bárður va portar l'ngjaldur a casa. L'Ingjaldur estava molt esgotat però es va recuperar del tot i en Bárður se'n tornà a ca seva
Þorsteinn þóttist þá vita, at Faxi ætlar at bíta sundr barkann í honum. Þorsteinn mælti: "Hvat mun mér annan tíma meiri þǫrf á þér, Sindri dvergr, en nú?" Þorsteinn varð við þat varr, at gripit var á herðar Faxa svá hart, at því næst var hann við grunni niðri ok Þorsteinn ofan á honum. Hann var þá mjǫk móðr ok þjakaðr af umfangi þeira. Þorsteinn tekr þá tygilknífinn, sem Sindri gaf honum. Hann stingr honum fyrir bringspalir Faxa, svá at sǫkk allt upp at skapti. Reist hann þá niðr allan kviðinn at smáþǫrmum: en Þorsteinn se'n va adonar que en Faxi li volia destrossar la gargamella d'una mossegada. En Þorsteinn s'exclamà: “En quin altre moment t'hauria de menester més que ara, nan Sindri?” Amb això, en Þorsteinn va veure que alguna cosa agafava en Faxi amb tanta de força per les espatlles que tot seguit en Sindri va trobar-se estès en terra, i en Þorsteinn damunt ell. En Þorsteinn estava completament sense alè i molt exhaust per llur abraonament. Va agafar el ganivet que portava lligat amb un cordill per la cintura i que en Sindri li havia donat i el va acorar al ventre d'en Faxi just per dessota les costelles i fins al mànec. Tot seguir li va badar el ventre sencer tallant-l'hi fins a la part més baixa dels budells prims
látum hann nú vinna slíkt, er hann má, en víkjum nú aptr til Ménonis, þar sem hann liggr, leitandi við at komaz á fœtr! Ok þat getr hann nú gørt, þótt hann sé mjǫk þjakaðr. Fær nát einum vándum hesti ok komz hneppiliga á bak. En þegar hann var á bak kominn, þá snýr hann burt ok varð fegnastr, er hann komz undan, léttandi eigi sinni ferð, fyrr en hann kemr fyrir hǫfuðkonunginn, segjandi honum af sínum ferðum, hversu illa honum hefði til tekiz: deixem-li obrar tal fet com millor pugui i tornem a girar-nos cap al Mènon, allò on es troba estès intentant de posar-se dret, la qual cosa li reïx finalment encara que estigui molt exhaust. Aconsegueix heure un cavall xerec i amb prou feines el munta. I quan finalment l'ha muntat, s'allunya d'allà i s'alegra d'allò més per haver-ne pogut fugir i no minora pas la seva marxa fins que arriba davant el gran rei [dels tàrtars] i li pot contar els detalls del seu viatge i com de malament li ha anat l'empresa
Af ferjumanni. Maðr hét Steinþórr, er varðveitti ferju í Skálholti á þeirri á, er Hvítá heitir. Hann flutti yfir ána prest þann, er syngva skyldi í þing sín. En fátœkir menn sátu við ána ok vildu gjarna í Skálholt, þvíat þeir áttu þagat mest skjól at sœkja. En veðr var mjǫk hvasst ok kalt, en skipit <var> frosit ok sollit, en áin <var> mikil ok breitt yfir at róa. En ferjumaðr var í skinnbrókum þéttum. Síðan fóru snauðir menn tíu á skipit, en Steinþórr inn ellifti. Í því kom til inn tólfti maðr ok sté þegar á skipit. Þat bar skjótt frá landi ok á djúpit. En þegar veðr kom at, þá fylldi skipit ok sǫkk niðr. Þá skaut því enn upp um sinn, en þá fór í kaf allt saman ok heldu hinir fátœku menn Steinþóri svá fast í kafi, at hann komst eigi ór hǫndum þeim, fyrr en hann fór af klæði því, sem þeir heldu flestir á. Eptir þat skaut Steinþóri upp, ok hafði hann drukkit mjǫk ok var þjakaðr (ɔ: þrekaðr) mjǫk af kulda. Þá var enn eptir mesta ár djúpit. Komu þá upp hjá honum flestir mennirnir ok allir þó líflátnir. Var hann þá hræddr um sitt líf ok hét á hinn heilaga Þorlák byskup, at hann skyldi til þess lands koma, er nærr var Skálholti, ok lík hans skyldi finnast, þóat honum yrði eigi lífs auðit. Síðan fór hann til grunna ok var þá svá þungr i vatninu er fullar [váru] <væri> skinnbrœkrnar <hans> af [vatni] <steinum>. Hann ætlaði at vaða í kafinu, meðan hann vissi nǫkkut til sín. Þá verðr undarligr atburðr. Hann þóttist sjá hǫnd manns í kafinu ok sópaði vatninu frá andliti hans. Tók hann þá ǫnd í kafi, svá at hann drakk eigi, ok fór svá þrysvar. Eptir þat tók áin at grynnast ok gruflaði hann svá til lands ok mátti hann hvártki standa né ganga, er menn fundu hann. En hann varð heill innan fárra nátta. Þetta gjǫrðist ártíðardag Klœngs: D'un barquer. Hi havia un home que guardava la barca que servia, a Skálholt, per travessar el riu que es diu Hvítá. El barquer portava a l'altra riba del riu un prevere que havia de dir missa a la seva parròquia. I a la vorera del riu hi havia gent pobra que desitjaven anar a Skálholt perquè allà hi trobarien millor cobro que a qualsevol altre lloc. Bufava un vent molt tallant i fred i la fusta de la barca estava coberta de glaç i s'havia inflat, però el riu baixava amb molta d'aigua i ampla era la tirada que calia remar fins a l'altra riba. I el barquer portava uns pantalons de cuir impermeables. Després deu pobres varen pujar a bord de la barca i amb l'Steinþórr hi anaven onze persones a bord. I a l'entretant hi va arribar un dotzè passatger que va pujar a bord de la barca al punt <després d'arribar-hi>. I la barca es va allunyar ràpidament de la riba dirigint-se cap a les aigües profundes del riu. I quan un cop de vent els va colpir de ple, la barca es va omplir d'aigua i tot seguit es va enfonsar. Llavors, la barca va emergir amb força una única vegada i llavors tots plegats, barca i passatgers, s'enfonsaren. I els pobres s'agafaven tan fortament a l'Steinþórr dessota de l'aigua que el barquer no es va fer escàpol de llurs mans fins que es va llevar la roba a la qual s'agafava la majoria d'aquella gent. Després, l'Steinþórr va emergir amb força. I ja s'havia empassat molta d'aigua i estava molt esgotat pel fred, però la part més profunda del riu encara s'havia de recórrer. Llavors varen emergir a prop d'ell la majoria dels passatgers, i tots ells, emperò, s'havien anegat. Llavors va témer per la seva vida i va invocar sant Torlac bisbe perquè pogués arribar a la vorera que estava més a prop d'Skálaholt i, si no li era donat de sobreviure, que el seu cos fos trobat. Tot seguit es va enfonsar en l'aigua i era tan feixuc dins l'aigua com si els seus pantalons de cuiro fossin plens de pedres [d'aigua]. Va pensar de caminar pel fons del riu, mentre continués conscient, <cap a la vorera a la qual volia arribar>. Llavors es va esdevenir una fet portentós: li va semblar que veia una mà humana sota l'aigua que li retirava l'aigua de davant la seva cara. Llavors va poder respirar trobant-se submergit, de manera que no engolia aigua i així es va esdevenir per tres vegades. Després d'això, el riu va començar a perdre profunditat i va poder caminar de quatre grapes fins a terra i no podia ni estar-se dret ni caminar quan la gent el va trobar. [Tot i el seu estat,] es va recuperar totalment en uns pocs dies. Això es va esdevenir l'aniversari de <la mort del bisbe> Klœngr[, el vint-i-vuit de febrer]
Þórólfr var móðr mjǫk ok þjakaðr af gǫngu ok erfiði. Ok þat fann konungr ok spurði hvárt...: en Þórólfr estava molt cansat i esgotat per la <llarga> marxa i l'esforç. I el rei se'n va adonar i li va preguntar si...
Daníel var mjög þjakaður af kulda og gat varla á fótunum staðið. Hann var studdur inn í bæ, og þar sagði hann frá afdrifum Markúsar. Og þegar í stað var sendur hjálparleiðangur eftir honum: en Daniel estava completament exhaust a causa del fred i a penes es podia aguantar dret. El varen ajudar a entrar a les cases del mas i allà va contar el que se n'havia fet d'en Markús. I immediatament es va enviar una expedició de socors perquè l'anés a cercar
3. (kúgaðuroprimit -ida  (sotmès a opressió)
4. (niðurdreginnabatut -uda  (deprimit, trist)

þjakandi, þjakandi, þjakandi <adj.>:
1. <GENque causa patiment o aflicció
þessi yfirþyrmandi illska var þungbær (χαλεπός -ή -όν:   χαλεπὴ) og þjakandi (δυσχερής, -ές:   χαλεπὴ δὲ καὶ τοῖς ὅλοις ἦν δυσχερὴς ἡ ἐπίτασις τῆς κακίας) á allan hátt: aquest mal anorreador fou aclaparador i dur de totes les maneres possibles
♦ þjakandi hugsanir: pensaments turmentadors (o: angoixants)
♦ þjakandi nætur: nits de sofriment
þannig tók ég mæðumánuði í arf og fékk þjakandi (ʕāˈmāl ~ עָמָל:   wə-lēi̯ˈlōθ   ʕāˈmāl   minˈnū־ˌl-ī,   וְלֵילוֹת עָמָל, מִנּוּ-לִי) nætur að hlutskipti: així he tingut en herència mesos d'afany, i he rebut en sort nits de sofrença
2. (hitisufocant (xafogós, brusent, abrusador)
♦ þjakandi hiti: una calor xafogosa

þjala·koli <m. -kola, -kolar>:
1. palaieta f del Canadà, palaí raspós  (peix Hippoglossoides platessoides) (skrápflúra)
2. bruixa f sense taques, bruixa f del nord (peix Lepidorhombus whiffiagonis) (stórkjafta)

þjalar:
gen. sg. de → þjöl “llima”

þjalar·fiskar <m.pl -fiska>:
peixos m.pl llima, monocàntids m.pl

þjalir:
nom. & ac. pl. de → þjöl “llima”

þjappa <þjappa ~ þjöppum | þjappaði ~ þjöppuðum | þjappaðe-u>:
pitjar una cosa
♦ þjappa e-u saman: comprimir una cosa

þjapp·hlutfall <n. -hlutfalls, pl. no hab.>:
<TÈCNrelació f de compressió

þjapp·slag <n. -slags, -slög>:
<TÈCNritme m de compressió

þjarfur, þjörf, þjarft <adj.>:
1. (bragðlausdolç -a, insípid -a, fat -ada (Bal.) (mancat de sabor)
2. (ósalturdolç -a (que no és amarg, ni agre, ni àcid, ni salat)
♦ þjarft vatn: aigua dolça
vér gerðum fagrskapaðan mann eptir várri líkneskju, ok skrýddi Guð andlit jarðar með margskyns ávexti trjá ok grasa, ok leiddi hann fram loptligt skrúð með margfǫlduðu kyni fugla, ok fal hann fjǫlda fiska með mǫrgum kynjum í djúpum vatna, ok bauð hann fjórfœttum kykvendum at margfaldask á jǫrðu með margskonar kynkvíslum, ok hann umgyrði alla kringlu jarðar með þjótanda hafi ok sǫltum straumum, ok bauð hann þjǫrfum vǫtnum fram at fljóta af andliti jarðar með brǫttum forsum, ok skipaði Guð grundvǫllu jarðar með tilsogligum æðrum, at fljótandi vǫtn mætti fremja úaflátliga boðit embætti, ok bauð hann léttu jarðardupti at bera þung vǫtn yfir háleik lopts með teygjanda hita, ok hann bauð vindþrotnum skýjum upp at spýja svǫlum regnélum yfir andlit jarðar (Espill, cap. 56, pàg. 137): nosaltres ( = Déu i jo, la Sapiència) vàrem fer l'home, bellament format, segons la nostra imatge i Déu va adornar la faç de la terra amb plantes de tota mena, arbres i herbes, ell va fer néixer l'ornament celeste amb el variat llinatge dels ocells i va amagar el gran nombre dels peixos amb llurs moltes espècies en les profunditats de les aigües i va manar a les bèsties quadrúpedes que es multipliquin sobre la terra amb nombroses ramificació de llur llinatge. I va cenyir tot l'orbe de la terra amb l'oceà bramant i els corrents salats i va manar a les aigües dolces que brollin de la faç de la terra amb cascades escarpades i Díu [també] va disposar les profunditats de la terra amb vetes absorbidores [d'aigua] de manera que les aigües corrents poguessin complir incessantment la funció encarregada. I va ordenar a la lleugera pols de la terra que porti les feixugues aigýes a les altures de l'aire amb la calor que les atreu (?) i va manar als núvols inflats de vent que escupin freds ruixats sobre la faç de la terra (vocabulari: #1. teygjandi: En Baetke 19874, pàg. 649, no dóna pas entrada a aquest adjectiu verbal. Entenc que vol dir: atraient, que exerceix atracció: La calor del sol atreu cap a les altures del cel l'aigua, transportada pels granets de pols; )
3. (ósýrðuralís (àzim, sense llevat)
♦ þjarft brauð: pa alís

þjark <n. þjarks, pl. no hab.>:
1. <GENaltercat m, baralla f
ofdrykkja veldur biturð í sinni og leiðir til illsku og þjarks (τὸ ἀντίπτωμα -ώματος:   ἐν ἐρεθισμῷ καὶ ἀντιπτώματι)l’embriaguesa (el vi begut en excés) provoca amarguesa a l'ànima i mena al mal i a la brega
af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark (ἡ διαπαρατριβή -ῆς:   διαπαρατριβαὶ διεφθαρμένων ἀνθρώπων τὸν νοῦν) og þras hugspilltra manna: d'això en neix l'enveja, les baralles, les crítiques injurioses, les males sospites, les disputes i bregues de gent que tenen l'enteniment malmès
2. (um verðregateig m  (mercadeig pel preu d'una cosa)

þjarka <þjarka ~ þjörkum | þjarkaði ~ þjörkuðum | þjarkað>:
barallar-se
þær þjörkuðu allan morguninn: s’han barallat tot el matí
♦ þjarka [við e-n] um e-ð: barallar-se [amb algú] per una cosa
þjarka (ἐρίζειν:   περὶ πράγματος, οὗ οὐκ ἔστιν σοι χρεία, μὴ ἔριζε) ekki um það sem þig varðar engu og eig ekki hlut að deilum syndara: no et barallis per un afer que no t'afecta, ni et fiquis en les disputes dels pecadors
♦ þjarka um verð á e-u: regatejar pel preu d'una cosa
þjarka (kāˈrāh ~ כָּרָה:   ʝiˈχrū   ʕāˈlā-u̯   ħabbāˈrīm   ‖   ˌʝɛħɛ̆ˈt͡sū-hū   bēi̯n   ˌkənaʕăˈnīm,   יִכְרוּ עָלָיו, חַבָּרִים; יֶחֱצוּהוּ, בֵּין כְּנַעֲנִים) stórkaupmenn um hann og skipta honum meðal smásala?: els negociants a l'engròs regatejaran per ell i el repartiran entre els detallistes?

þjark·samur, -söm, -samt <adj.>:
barallós -osa

þjarkur <m. þjarks, þjarkar>:
1. (vinnuþjarkurmàquina f de treballar, bou m fent feina (persona que treballa com un bou, d'allò més)
♦ hann er mesti þjarkur: és una màquina treballant
2. (ómeðfærilegur, óþjáll maðurcerca-raons m & f, persona malambrosa, rabosa f (persona de tracte aspre i difícil)

þjarma <þjarma ~ þjörmum | þjarmaði ~ þjörmuðum | þjarmað>:
1. (þrýsta, kreistapitjar (prémer)
einu sinni gekk eitt ljón heim úr mǫrkinni ok at klaustursdyrunum á þrimr fótunum, þvíat hann hafði verk mikin í þeim fjórða fœtinum ok þoldi því ekki stíga honum niðr. Ok þá sem brœðr í klaustrinu ságu þat, urðu þeir stórliga hræddir ok hljóp hverr sem einn af þeim ok fǫldu sik nema sanktus Jerónýmus (Híerónýmus). Hann gekk glaðliga í móti dýrinu ok fagnaði því vel. Þetta skildi dýrit ok lagði sik niðr fyrir fœtr honum ok rétti fram at honum hrammann, er honum var sár á, jafnt ok þat vildi beiðast hjálpar. En guðsvinr undirstóð dýrsins vilja ok tók í fótinn ok skoðaði ok fann, hvar einn þyrnikvistr var fastr í hramnum ok var grafit um. Þá bauð sanktus Jerónýmus láta fá sér hreint vatn, ok þat var gjǫrt. Eptir þat þvær hann fótinn allan á dýrinu ok þjarmar um með hǫndum sínum, þangat til at því var allbœtt en sakir óhreininda lét hann binda einn dúk um, svá ekki skyldi spillast sárit, en dýrit varð þegar svá tamit sem þat hefði lengi haft verit með hǫndum ok vildi aldri upp frá því fara þaðan, en munkum var minna um þat ok máttu vel sjá af honum: una vegada un lleó va sortir del desert (mǫrkinni=eyðimǫrkinni) i s'acostà fins a les portes del monestir caminant a tres potes, ja que tenia grans dolors a la quarta i no suportava posar el peu en terra. I quan els frares del monestir el veieren, es van espantar granment i tots i cadascun d'ells va córrer i es va amagar llevat de sant Jeroni. Ell es va dirigir amb alegria a l'encontre de la bèstia i li va donar la benvinguda. La bèstia ho va entendre i es va ajaçar als seus peus i li va allargar la grapa en la qual tenia el mal com si li volgués demanar ajuda. I l'amic de Déu va comprendre la voluntat de la bèstia i li va agafar la grapa i la va examinar i va trobar que un branquilló d'un arbust espinós s'havia clavat a l'urpa i a l'indret s'hi havia format pus. Llavors sant Jeroni va manar que li portessin aigua neta, la qual cosa es va fer. Després, va rentar tota la grapa de la bèstia i va anar pitjant al voltant de l'indret amb les seves mans fins que tot l'indret estigué completament buidat de pus i, a causa de la brutor, va fer embenar la ferida amb un drap de manera que la ferida no es corrompés (en termes moderns, no s'infectés), però la bèstia va tornar al punt tan dòcil com si l'hagués posseïda durant molt de temps, i, de llavors ençà, ja no va voler anar-se'n d'allà però als monjos el lleó els feia menys gràcia [que a a Sant Jeroni] i podien bé prescindir-ne (vocabulari: #1. grefr um: En Baetke 19874, pàg. 207, no dóna entrada a aquest verb impersonal. Entenc que vol dir: tot l'indret de l'urpa al voltant d'on s'havia clavat la pua o les pues, s'havia inflamat i s'hi havia anat formant una bossa de pus; ) (Vp eine tyd quam ein loͤuwe de ginck vp dren voͤthen / vnde de verde dede em we / de loͤuwe ginck in des kloſters doͤre. Do bevrüchteden ſick de broͤdere gans ſere / vnde vloen. Do entfenk ſunte iheronymus den loͤuwen ghans guetliken. Do reckede em de loͤuwe den krancken voet tho / den beſach ſunte iheronimus / vnde woſck eme den voet beth he geſunt wart. Do ſach he daer ynne einen dorne / den toech he em dar vth / vnde bandt eme dar einen doek vmme / vnde helede em den voet. Do wart der loͤuwe ſo tham alſe ein hündeken / vnde wolde nicht van dar. Do ſprack ſunte iheronymus: „Godt hefft vns den loͤuwen nicht darumme gheſant / dat wi eme den voet ſchoͤlen helen / he hadde em den süluen wol geſundt gemaket / men he hefft vns den to hülpe vnde to troſte geſandt. Darumme beuelet em eyn ambacht“. Do ſede de broͤdere: „He ſchal vnſen ezel up deme velde bewaren / vnde den vt vnde wedder yn bryngen“. Do entfenck de loͤuwe dat ambacht / vnde bewarede den ezel / vnde quam nicht van em / vnde ginck mit em vt vnde in to rechter tid. Van ſunte Jheronymo. Paſſionael efte Dat leuent der hyllighen to düde vth deme latino. Mit velen nyen hyſtorien vnde leren / de beth heer to den mynſchen vordunkert vnde vorborghen ſint ghewezen / vnde nu up dat nye Gade to laue / vnde ſynen leuen hillighen / vnde to nüte allen Criſten mynſchen in dat lycht ghebracht. Dat wynterdeel. S.l, s.a., p. 3b)
♦ þjarma að e-m: 1. (misþyrma, þjalla aðdonar un bon repàs a algú, ataconar algú (donar-li una bona malmenada, maltractar-lo corporalment); 2. (þrýsta á e-n, kúga undir sigcollar algú (fer passar algú per l'adreçador, estrènyer-lo fort, estrènyer-li els dogals, fer-li molta pressió per obligar-lo a fer una cosa)
2. (kremja, kreppa að e-m ~ e-uacorralar algú (encalçar de prop, anar als talons d'algú i posar-lo en una situació de la qual no pot fugir)

Þjassa·augu <n.pl -augna>:
<ASTRONels ulls d'en Tiazi, [constel·lació f d]els Bessons (en realitat, els estels Càstor i Pòl·lux. Per als norrens, aquests dos estels representaven els ulls de l'ètun Tiazi, col·locats en el firmament pel déu Odin)

þjassa·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
jusquiam blanc, herba queixalera [blanca], herba d'esquelleta, herba de la Mare de Déu, gotets m.pl, capseta f (Mall., Men.), xuclamel m [blanc] (Bal., Empordà), caramel·lera f (Mall. (planta Hyoscyamus albus)

Þjassi <m. Þjassa, no comptable>:
<MITOLÞjassi m, Tiazi m, ètun, pare de la Skaði. Mort pels ansos, l'Odin va convertir els seus ulls en dos estels (els nostres Càstor i Pòl·lux)

Þjazi <m. Þjaza, no comptable>:
<variant arcaica de → Þjassi ‘Þjassi, Tiazi’

þjá <þjái ~ þjáum | þjáði ~ þjáðum | þjáðe-n>:
1. <GENturmentar algú, fer sofrir algú, afligir algú
2. (þrælkaconvertir algú en esclau -ava  (esclavitzar)
Sigurður jarl tók þau að herfangi og þjáði: el iarl Sigurd se'ls havia quedat com a botí perquè li fessin d'esclaus
Klerkóni þótti Þórólfr of gamall ok ekki til þjónustu fallinn ok því drap hann Þórólf en hafði sveinana með sér til Eistlands. Þá seldi hann þá þeim manni er Klerkr hét ok tók fyrir hafr einn góðan. Hinn þriði maðr keypti sveinana litlu síðarr ok tók fyrir þá vesl gott ok slagnig. Sá maðr, er þá keypti sveinana hét Réas en kona hans Rékon en son þeirra Rékoni. Var Óláfr með þessum húsbónda lengi síðan ok vel haldinn þvíat Réas unni honum øngum mun minna en sínum syni Rékoni. Réas bóndi þjáði ok þrælkaði Þorgils til vinnu sem aðra þræla sína. Óláfr var sex vetr í útlegð á Eistlandi: al Klerkón en Þórólfr li va semblar massa vell i inapropiat (inadequat) per a servir i per això el va matar, però se'n va emmenar amb ell els vailets a Estònia. Allà els va vendre a un home que es deia Klerkr per un bon boc. Poc després, un tercer home va comprar els vailets a canvi d'un bon vesl i un slagningr. Aquest home que va comprar els vailets es deia Réas i la seva dona Rékon i llur fill nomia Rékoni. L'Olau va romandre molt de temps a ca aquest húsbóndi, on s'hi trobà ben mantingut perquè en Réas no l'estimava ni una mica menys del que estimava el seu propi fill, en Rékoni. Pel que fa al Þorgils, el bóndi Réas el va forçar a treballar com ho feien els altres esclaus. L'Olau va passar sis anys a l'exili a Estònia (vocabulari: #1. vesl: En Baetke 19874, pàg. 725: vesl n.   schützendes Obergewand, eine Art Umhang; #2. slagningr: En Baetke 19874, pàg. 574: slagningr m.   schützendes Obergewand, eine Art Umhang (bes. für Pilger); #3. útlegð: En Baetke 19874, pàg. 687: <...> 1. Exil, Verbannung; )
3. (meinlæta sig, refsa sérmortificar algú o a si mateix  (amb deixuplines, dejunis etc.)
hann þjáði sinn líkama: mortificava el seu cos

þjáðst:
supí de → þjást “patir, sofrir”
sjálfur hefur hann þjáðst (πάσχειν:   ἐν ᾧ γὰρ πέπονθεν αὐτὸς πειρασθείς) og hans verið freistað. Þess vegna er hann fær um að hjálpa þeim, er verða fyrir freistingu: ell mateix va sofrir i fou temptat. Per això mateix és capaç de prestar auxili als qui pateixen temptació
en Guð allrar náðar, sem hefur kallað yður í Kristi til sinnar eilífu dýrðar, mun sjálfur, er þér hafið þjáðst (πάσχειν ~ παθών παθοῦσα παθόν:   ὀλίγον παθόντας) um lítinn tíma, fullkomna yður, styrkja og öfluga gjöra: i el Déu de tota gràcia, que us ha cridat en el Crist a la seva glòria eterna, quan haureu sofert per un breu espai de temps, us perfeccionarà, us enfortirà, i us farà forts

þjáður, þjáð, þjáð <adj.>:
turmentat -ada  (afligit, angoixat, molt afectat)
◊ hann er þjáður maður: és un home turmentat
♦ vera þjáður af e-u<MEDestar patint (o: sofrint) d'una cosa
◊ ég var þjáð af vefjagigt: patia de fibromiàlgia
◊ amma mín var þjáð af geðhvarfasýki: la meva àvia patia de trastorn bipolar

þjál <n. þjáls, no comptable>:
plàstic m (plast)

þjálfa <þjálfa ~ þjáfum | þjálfaði ~ þjálfuðum | þjálfaðe-ð ~ e-n>:
1. (dýrensinistrar una cosa (cosa = animal)
hann þjálfar (lāˈmaδ ~ לָמַד:   məlamˈmēδ   ʝāˈδai̯   la-mmilħāˈmāh,   מְלַמֵּד יָדַי, לַמִּלְחָמָה) hendur mínar til hernaðar, arma mína til að spenna eirbogann (Psalms 18:35 & IISamuel 22:35): m’ensinistra les mans per al combat, i els braços a tibar l'arc d'aram, el quèixet neħuixà
♦ þjálfa hunda: ensinistrar gossos, ensenyar cans (Mall.)
2. (æfa, venja viðexercitar algú (fer adquirir unes habilitats mitjançant exercicis & una habilitat, el cos, l'esperit etc.)
♦ þjálfa e-n í e-u: exercitar algú en una cosa
♦ þjálfa nemendur í að vinna með öðrum og taka tillit til annarra: exercitar els alumnes a treballar amb els altres i tenir consideració envers ells
♦ þjálfa nemendur í að setja sér raunhæf markmið í námi: exercitar els alumnes a posar-se objectius realistes a classe
♦ þjálfa sig: exercitar-se
3. <ESPORTentrenar algú
♦ þjálfa sig: entrenar-se
4. (starfsmennformar algú (donar a un treballador formació o instrucció, fer-li un curset en el maneig d'una màquina, un programa etc.)
5. (tungumálpracticar una cosa (cosa = llengua)
♦ þjálfa sig í íslensku: practicar l'islandès
♦ þjálfa sig í að tala íslensku: practicar l'islanès

þjálfaður, þjálfuð, þjálfað <adj.>:
ensinistrat -ada  (adondat, aregat & exercitat, entrenat)
Abía hóf stríðið með her þjálfaðra stríðsmanna (gibˈbōr ~ גִּבּוֹר:   bə-ˈħaʝil   gibbōˈrēi̯   milħāˈmāh,   בְּחַיִל גִּבּוֹרֵי מִלְחָמָה), fjögur hundruð þúsund manna einvalaliði. Jeróbóam fylkti gegn honum átta hundruð þúsund manna úrvalsliði, þjálfuðum stríðsmönnum (gibˈbōr ~ גִּבּוֹר:   gibˈbōr   ˈħaʝil,   גִּבּוֹר חָיִל)l’Abies (Avià) emprengué la guerra amb un exèrcit de guerrers ensinistrats, quatre-cents mil homes escollits. En Jeroboam (Iarovam) disposà contra ell en formació de combat vuit-cents mil homes escollits, [tots ells] guerrers ensinistrats
þeir voru tvö hundruð áttatíu og átta talsins ásamt embættisbræðrum sínum sem hafði verið kennt að syngja Drottni söngva. Allt voru þetta þjálfaðir menn (bīn, mēˈβīn ~ בִּין ,מֵבִין:   kāl־ha-mmēˈβīn ,   כָּל-הַמֵּבִין)els qui havien estat instruïts per a cantar càntics a Jahvè, amb els seus germans, eren en nombre de dos-cents vuitanta-vuit. Tots ells eren homes exercitats
flokkar prestanna og Levítanna standa þarna reiðubúnir til sérhverrar þjónustu í húsi Guðs. Þú hefur þjálfaða kunnáttumenn (ħŏχˈmāh, ħāχəˈmāh ~ חָכְמָה:   wə-ʕimmə-ˈχā   βə-χāl־məlāʔˈχāh   lə-χāl־nāˈδīβ   ˌba-ħŏχˈmāh   lə-χāl־ʕăβōˈδāh,   וְעִמְּךָ בְכָל-מְלָאכָה לְכָל-נָדִיב בַּחָכְמָה, לְכָל-עֲבוֹדָה) til allra verka og allir höfðingjarnir og öll þjóðin fer í öllu að fyrirmælum þínum: les classes dels sacerdots i dels levites estaven allà preparats per a cada servei de la casa de Déu. Tens amb tu per a tota obra experts exercitats, i tots els caps i tot el poble segueixen en tot les teves instruccions
einnig gengu til liðs við Davíð hraustir kappar af ættbálki Gaðs og komu í virki hans í eyðimörkinni. Þeir voru þjálfaðir hermenn ( ~ :   ʔanˈʃēi̯   t͡sāˈβāʔ   la-mmilħāˈmāh,   אַנְשֵׁי צָבָא לַמִּלְחָמָה), vopnaðir skjöldum og spjótum. Þeir líktust ljónum og voru fljótir í förum eins og skógargeitur í fjöllum: també es van passar a les tropes d'en David uns campions valents de la tribu d'en Gad, i anaren a la seva fortalesa del desert. Eren guerrers entrenats [per al combat], armats amb escuts i llances. Tenien aspecte de lleons i eren lleugers de peus com les gaseles (cevaïm) dalt les muntanyes
varð herafli hans eitt hundrað þúsund fótgönguliðar, tuttugu þúsund riddarar og þrjátíu og tveir fílar þjálfaðir (εἰδώς (ε)ἰδυῖα εἰδός:   καὶ ἐλέφαντες δύο καὶ τριάκοντα εἰδότες πόλεμον) til bardaga: la seva força militar era de cent mil soldats d'infanteria, vint mil unitats de cavalleria i trenta-dos elefants, ensinistrats per al combat
þeir sáu að her heiðingjanna var voldugur og vel vopnum búinn sem og riddaraliðið umhverfis hann, allt þjálfaðir bardagamenn (διδακτός -ή -όν:   καὶ οὗτοι διδακτοὶ πολέμου)veieren que l'exèrcit dels pagans era poderós i ben proveït d'armes, igual que la cavalleria que el voltava; tots [ells eren] homes exercitats per al combat
♦ vera þjálfaður í e-uestar excercitat en una cosa
þeir af sonum Rúbens og Gaðs og hálfum ættbálki Manasse, sem voru hermenn, báru skjöld og sverð og spenntu boga og voru þjálfaðir (lāˈmaδ ~ לָמַד:   ū-ləmūˈδēi̯   milħāˈmāh,   וּלְמוּדֵי מִלְחָמָה) í hernaði. Þeir voru fjörutíu og fjögur þúsund sex hundruð og sjötíu (אַרְבָּעִים וְאַרְבָּעָה אֶלֶף וּשְׁבַע-מֵאוֹת וְשִׁשִּׁים) vopnfærir menn: els rubenites, els gadites i la mitja tribu d'en Manasés (Menaixè) -que eren guerrers- portaven escut i espasa, i tibaven l'arc i eren ensinistrats a la guerra. Eren en nombre de quaranta-quatre mil sis-cents setanta homes capaços de portar armes

þjálfari <m. þjálfara, þjálfarar>:
1. <ESPORTentrenador m, entrenadora f
2. (sjúkraþjálfarifisioterapeuta m & f

þjálfast <þjálfast ~ þjáfumst | þjálfaðist ~ þjálfuðumst | þjálfast>:
1. <ESPORTentrenar-se
2. (starfsmenn, nemendurrebre formació (rebre instrucció en una cosa)
♦ þjálfast í e-u: rebre formació en una cosa
♦ þjálfast í að nota internetið: rebre formació en usar la internet

þjálfun <f. þjálfunar, pl. no hab.>:
1. <ESPORTentrenament m
♦ fá góða þjálfun í e-u: rebre un bon entrenament en una cosa
♦ vera [ekki] í þjálfun: [no] estar en forma
♦ þjálfun í fimleikum: entrenament en gimnàstica
2. (dýrensinistrament m (adondament, aregament)
♦ þjálfun fjárhunda: ensinistrament de gossos d'atura
3. (starfsmenn, nemendur[curset m de] formació f (instrucció perquè algú estigui ben qualificat per a fer una determinada feina, formació en el lloc de treball o d'aprenentatge)
♦ vera í þjálfun: rebre [un curset de] formació, estar en període de formació

þjálfunar·búðir <f.pl -búða>:
camp m d'entrenament

þjáll, þjál, þjált <adj.>:
1. (auðmótaðurdúctil (mal·leable, plasmable)
♦ þjáll málmur: un metall dúctil
♦ þjálir vinnuhanskar: uns guants de treball flexibles
2. (meðfærilegur, þægilegur viðureignartractable (accessible, no sorrut, flexible en el tracte)
3. (lipuràgil (lleuger de moviments & que es fa amb rapidesa i desimboltura)

þján <f. þjánar, þjánir>:
servitud f
eigi er mér kunnigt hversu víðfleyg er vár rœða vill gerask um vára daga eða eptir, en þó vil ek enn með tilmæli eptir leita þeirri skemtan, at vér talim lengra um þá hluti, er vér ætlum at undarligir muni þykkja í ǫðrum lǫndum, ok vér vitum hér til sanns at úlognir eru. Ok ekki tǫku vér mikit af at tortryggva þá bók, er kallat er at gør var á Indíalandi, þóat mart sé undarligt í sagt, þvíat margir hlutir eru þeir hér með oss, er þar munu undar- ligir þykkja vera, er oss þykki hér ekki undarligt, ef vár rœða mætti svá langt fljúga, at hon kœmi þangat, sem þess er engi ván. En ef ek skylda yfir einum hverjum hlut undarliga láta þeim, sem þar í er mælt, þá sýnisk mér þat eigi sízt undr, at smáir menn megi temja þá ena stóru flugdreka, er þar eru í fjǫllum eða í eyðimǫrkum, svá sem bók sú rœðir um, til þess at þeir megi ríða þeim hvert sem þeir vilja sem hestum, jafngrimm kykvendi sem mér eru þau sǫgð ok eitrfull, ok engi náttúra til (ɔ: øngva náttúru tilhafa), at maðr megi í nánd vera, en síðr til þjánar (ɔ: áþjánar; ɔ: þjónunar; ɔ: þjáningar) eða tamningar — Nescio quam late noster sermo, dum in uiuis sumus, uel post nostra tempora, uolabit, id tamen precibus meis uelim des, ut animi causa de iis, quae exteri mirantur, nosque comperta habemus, pluribus agamus: Interim non renuo, me fidem libello, qui in Indiis conscriptus fuit, prorsus non denegare, quamuis multa stupenda contineat; nam multa apud nos contingunt, quae, licet eadem non miremur, stupore digna Indis aliisque uidebuntur, si nostrum colloquium in loca tam remota citra nostram exspectationem perueniret, ubi quae in eo continentur, inaudita sunt. Si uero aliquid ex hoc libro proferre uellem, quod stuporum incutit, sane non minimum est, quod homines, iuxta citatum libellum, statura caeteroquin parui, robustissimos dracones, qui montes aut deserta colunt et uolatiles sunt, cicures adeo reddant, ut, qua lubet, iis, equorum instr, uehi possint, non obstante illorum ferocitate et ueneno, humanae naturae adeo infesto, ut draconum praesentiam ferre nequeant homines, multo minus eosdem regere et domare (Espill, cap. IX, pàg. 19): desconec quin serà l'abast que arribarà a tenir la nostra conversa en els notres dies o posteriorment. Però tanmateix vull perseverar en el meu desig que continuem parlant, per a la nostra diversió, de les coses que considerem que podrien semblar extraordinàries en altres països i de les quals aquí sabem del cert que no són pas fabulades. I no maldarem gaire a posar en dubte el [contingut del] llibre del qual es diu que es va fer l'Índia, per més que moltes de les coses que s'hi diuen resultin meravelloses, car aquí entre nosaltres hi ha moltes de coses que allà també els deuen semblar meravelloses, les quals no sembla que siguin meravelloses aquí, si la nostra conversa, contra el que és d'esperar, hagués de volar tan lluny que arribés fins allà. Però si hagués d'expressar el meu astorament per una cosa que es conta en quest llibre, no em sembla pas que sigui la meravella més petita que uns homes petits hi puguin adondar els grans dracs que hi ha a les muntanyes o als deserts, per tal que, com conta aquest llibre, els puguin cavalcar com cavalls per anar on vulguin, allà on a mi aquestes bèsties em són descrites com a tan salvatges i verinoses que no hi ha cap força sobrenatural que obri que un home pugui estar-s'hi a prop i molt menys encara que elles es puguin subjugar o adondar (vocabulari: #1. víðfleygr: En Baetke 19874, pàg. 730, no dóna pas entrada a aquest mot, el significat del qual fóra: de vast abast; #2. tilmæli: Cf. Baetke 19874, pàg. 655: til-mæli n.   Anspruch, Forderung; #3. taka mikit af e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 642: taka mikit, mikinn af e-u viele Worte, viel Aufhebens um etw. machen, etw. lebhaft beteuern; sich über etw. ereifern; #4. náttúra: Cf. en Baetke 19874, pàg. 438: <...> 4. übernatürliche Eigenschaft, Kraft; Zauberkraft; )
♦ leggja í þján og þrælkan (o: þrældóm)<HISTsotmetre algú a servitud i esclavatge
þá stóð Þórðr dorri upp ok talaði ok sagði svá: «Spurt munu þér hafa til konungs þessa, er hér ferr yfir land með rán ok rifs; hefir hann ok harkat saman miklu liði ok fjǫlmenni ok mǫrgum til óþyrftar, en þó er þess at vænta, at honum sjálfum gegni þat brátt verst, þvíat mér er þat sannliga sagt, at hann hafi fá dugandi menn með sér; er þat ok líkligt, þvíat fáir munu dugandi menn verða til at þjóna honum, þeir er manndómsmenn vilja vera; þvíat hann er ótrúr maðr ok ágjarn, svá at hann kann ekki hóf at, ok má hann at réttu kalla heldr víking en konung; hefir hann nú suma hǫfðingja drepna ok gørt at óbótamǫnnum, svá at frændrnir skulu enga sœmð fyrir hafa, en suma hefir hann af landi rekit fyrir engar tilgerðir, en alla aðra lagt í áþján (ɔ: þján) ok í þrælkan; man aldregi þessi áþján ok þrælkan ganga af landi þessu, meðan hann er á lífi; ok er þat furða, er engi skal hafa þrek eða þoran til at sitja honum eigi hverja óhœfu, er hann tekr til. Nú mun ek birta mitt skaplyndi, at ek vil eigi hafa hans ofsa lengr yfir mér; sé ek þat, at eigi mun duga svá fátœku fólki, sem hér er með oss, at hafa slíkar pyndingar af honum, sem annarsstaðar hefir við gengizk. Nú er hingat torfœra mikil, sem þér vitið, fyrir sakir stórra fenja ok vatna, ok ef yðr líz sem mér, þá munum vér eigi bíða heima þessa vanréttis. Nú vil ek, at þér segið yðarn vilja hér um, hvárt þér vilið því játa, sem ek vil upp taka, eða vilið þér taka yðr annat ráð»: en Þórðr Moltó es va posar dret i va parlar dient: “Ja deveu saber d'aquest rei que recorre el país robant i saquejant. També que ha arreplegat al seu voltant molta de gent i una gran tropa i que ha fet mal a molta de gent, però tot i així és d'esperar que el pitjor dany se'l faci aviat a si mateix, perquè m'han dit de manera veraç que té amb ell pocs homes de vàlua. Aquesta notícia també resulta versemblant perquè pocs deuen ésser els homes de vàlua que vulguin servir-lo, si més no d'entre aquells que volen ésser honorables o decents (manndómsmenn), car el rei és un home cobdiciós i fals de tal manera que no coneix mesura i se'l pot anomenar a dret més aviat pirata que no pas rei. No fa gaire que ha fet matar alguns cabdills (hǫfðingjar) declarant-los óbótamenn, criminals el crim dels quals no es pot pas expiar amb diners, a fi que llurs parents no puguin cap honrosa compensació. Alguns altres els ha bandejat del país sense motiu i tota la resta l'ha sotmesa a servitud i esclavatge; i aquesta terra ja no es deslliurarà d'aquesta servitud i esclavatge mentre ell visqui. I és inaudit que ningú no hagi tingut l'empenta ni el coratge per no aguantar-li qualsevol insolència que ell hagi comès. Ara us revelaré el que en penso: que ja no vull continuar sotmetent-me a les seves violències. Veig perfectament que no farà cap profit a gent tan pobra com la qui hi ha aquí amb nosaltres patir-ne aquesta opressió com la que s'ha imposat a d'altres bandes. Doncs bé, com ja sabeu, el camí per arribar fins aquí és molt difícil a causa de les grans marjals i llacs que hi ha i, si si ho veieu igual que jo, no esperarem mans-plegades a casa aquesta iniquitat. Ara vull que digueu quina és la vostra voluntat al respecte tant si voleu declarar-vos d'acord amb el que vull emprendre com si voleu adoptar un altre pla vostre” (vocabulari: #1. dorri: En Baetke 19874, pàg. 87, no dóna pas entrada a aquest mot, que significa hrútr, bekri, o sigui, marrà, mardà; #2. óþyrft: En Baetke 19874, pàg. 462, no dóna pas entrada aquesta forma, però sí al doblet óþurft: ó-þurft f.   Schaden: leggja e-m til óþurftar es auf jmds. Schaden anlegen; #3. dugandi: Cf. Baetke 19874, pàg. 94: dugandi tüchtig, beherzt, rechtschaffen, achtenswert: dugandi maðr; #4. manndómsmaðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 404: manndóms-maðr m.   rechter, edler Mann; #5. óbótamaðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 453: óbóta-maðr m.   Verbrecher, dessen Tat nicht mit Geld gebüßt werden kann; #6. sitja e-m e-t: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: 4 ertragen, dulden, auf sich sitzen lassen: er slíkt engum manni sitjanda das kann kein Mensch ruhig hinnehmen; sitja e-m e-t sich etwas von jmd. gefallen lassen; #7. óhœfa: Cf. Baetke 19874, pàg. 456: ó-hœfa f.   Ungehörigkeit, ungebührliches Benehmen, schändliche Tat <...>; #8. pynding: Cf. Baetke 19874, pàg. 479: pynding f.   Zwang, Unterdrückung, Erpressung; )

þjáning <f. þjáningar, þjáningar>:
1. (kvöl, sársaukipatiment m (sofrença, sofriment, tant físic com anímic)
en við konuna sagði hann: "Mikla mun ég gjöra þjáningu þína (ʕisˁsˁāˈβōn ~ עִצָּבוֹן:   harˈbāh   ʔarˈbɛh   ʕisˁsˁəβōˈn-ēχ   wə-hērɔˈn-ēχ,   הַרְבָּה אַרְבֶּה עִצְּבוֹנֵךְ וְהֵרֹנֵךְ), er þú verður barnshafandi. Með þraut (ˈʕɛsˁɛβ ~ עֶצֶב:   bə-ˈʕɛsˁɛβ,   בְּעֶצֶב) skalt þú börn fæða, og þó hafa löngun til manns þíns, en hann skal drottna yfir þér": i a la dona li va dir: Faré gran el teu sofriment quan estaràs embarassada. Amb dolor infantaràs, i tindràs desig del teu home però ell dominarà sobre teu
þjáningin lýsir út úr hverjum drætti: cada facció del seu rostre revela el seu patiment
ef ég segi: Ég ætla að gleyma volæði mínu, ég ætla að breyta andlitssvip mínum og vera kátur, - þá hryllir mig við öllum þjáningum mínum (ʕasˁˈsˁɛβɛθ ~ עַצֶּבֶת:   ʝāˈɣɔrtī   ˌχāl-ʕasˁsˁəβɔˈθ-āi̯,   יָגֹרְתִּי כָל-עַצְּבֹתָי), því ég veit þú sýknar mig ekki: si em dic: Vull oblidar la meva misèria, vull canviar l'aspecte de la meva cara i estar alegre, em fan horror tots els meus dolors, car sé que no m'absoldràs pas
miklar eru þjáningar (maχˈʔōβ ~ מַכְאוֹב:   rabˈbīm   maχʔōˈβīm   lā-rāˈʃāʕ,   רַבִּים מַכְאוֹבִים, לָרָשָׁע) óguðlegs manns, en þann er treystir Drottni umlykur hann elsku: molts seran els sofriments de l'impiu, però Jahvè envoltarà amb el seu amor aquell qui confia en ell
von vor um yður er staðföst. Vér vitum, að þér eigið hlut í huggun vorri eins og þér eigið hlut í þjáningum (τὸ πάθημα -ήματος:   εἰδότες ὅτι ὡς κοινωνοί ἐστε τῶν παθημάτων οὕτως καὶ τῆς παρακλήσεως) vorum: la nostra esperança per vosaltres és segura. Sabem que participeu en la nostra consolació igual que participeu en els nostres sofriments
♦ einsemd og þjáning: solitud i dolor
♦ lina þjáningar sjúklinganna: alleujar el patiment dels malalts
♦ vegur þjáningarinnar: <RELIGla via dolorosa
♦ þjáning og meiri þjáning: patiment i més patiment
2. þjáningar <f.pl þjáninga: (mótlæti, nauðpenalitats f.pl (adversitat, misèria, fretura)
♦ þjáningar mannsins: la misèria de l’home
♦ líða þjáningar: passar penalitats

þjáninga·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense dolor, indolor -a, sense sofriment

þjáninga·laust <adv.>:
sense sofriment

þjáningar·braut <f. -brautar, -brautir>:
1. <RELIGvia dolorosa
2. <RELIGvia crucis m

þjáninga·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat m de patiment, cara f de patiment

þjást <þjáist ~ þjáumst | þjáðist ~ þjáðumst | þjáðst>:
patir, sofrir
♦ þjást af e-m sjúkdómipatir d'una malaltia
♦ þjást af ólæknandi sjúkdómi: patir d'una malaltia incurable (o: <LIT inguarible)

< þjó <n. þjós, þjó>:
1. anca f (þjóhnappur)
Þorvaldur leitaði þess á að hann skyldi ekki fleiri orð mæla þeim til óþurftar og höggur á hálsinn svo að af tók höfuðið og stakk höfðinu milli þjóanna. Því vann hann það eigi fyrri að hann fálmaði höndunum og fékk Þorvaldur eigi færi á honum fyrr en hann kyrrðist. Gengur hann síðan burt frá honum og þar til er hún lá og fann þá að á henni var ómegin eða óvit. Hann tekur hana upp og rann þá af henni brátt svo sem svefn. Hann gengur með hana þar til er hann kemur heim til hallar. Þá voru menn að dagdrykkju. Menn höfðu saknað Þorvalds og gáfu þeir lítinn gaum að því: en Þorvaldur va mirar que no proferís més paraules de maledicció contra ell: li va pegar un cop d'espasa al coll de manera que el cap li va botir i després, l'hi va ficar el cap entre les anques. No havia pogut fer-ho immediatament perquè l'ètun agitava violentament els braços tractant d'agraponar-lo, de tal manera que en Þorvaldur no va tenir l'oportunitat de ferir-lo fins que l'ètun no s'hagué calmat. Tot seguit s'apartà d'ell per anar allà on la Droplaug estava ajaguda i va constatar que estava desmaiada o inconscient. Ell la va agafar en braços i el desmai li va espassar com si fos son. Ell va prosseguir el seu camí amb ella fins a arribar de tornada a la höll en el moment en què la gent hi feia la dagdrykkja. La gent hi havia trobat a faltar en Þorvaldur però hi havien prestat poca atenció
Þorsteinn hleypur þá fram í nautaflokkinn og þar að sem uxinn var. Nautið snýr undan en Þorsteinn grípur í fótinn hinn eftra og svo hart að bæði rifnaði húð og hold svo að fóturinn gekk af með öllu þjóinu og hélt á eftir og gekk svo fyrir konung en blótnautið datt niður dautt. En svo hafði nautið við spyrnt rammlega að það var sokkið hinum fyrrum fótum niður í jörðina upp að knjám: en Þorsteinn va córrer llavors cap a la guarda de vaques i bous i cap l'indret on hi havia el bou. El bou li va fugir, però en Þorsteinn el va enxampar per una de les potes del darrere amb tanta de força que pell i carn se li esqueixaren de tal manera que la pota es va desprendre amb tota l'anca. En Þorsteinn la va mantenir agafada i es presentà així davant el rei mentre el bou sacrificial queia estès mort a terra. Però el bou havia reguitnat amb tanta de força que havia enfonsat les potes davanter