hnakki <m. hnakka, hnakkar>: clatell m

hnappa·gat <n. -gats, -göt>: trau m (forat de botó)

hnapp·laukur <m. -lauks, -laukar>:

porro m (planta Allium porrum) (→ blaðlaukur)

hnapp·sef* <n. -sefs, -sef>:

jonc negre (planta Schoenus nigricans)

hnappur <m. hnapps, hnappar>: 1. <GEN & takki> botó m (GEN & interruptor en forma de botó)
           gerið svo vel að festa þennan hnapp: podria cosir-me aquest botó?
           þrýstu á rauða hnappinn: pitja el botó vermell!
           hafa öðrum hnöppum að hneppa: <LOC FIG> tenir coses millors a fer
        2. (blómhnappur) poncella f (flor abans de descloure's)
        3. (brumhnappur) borró m (gemma)
        4. (þéttur hópur, þyrping) boldró m (grup aboldronat, esp. d'ovelles)



hnatta·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: sistema m solar

hnatt·hlýnun <f. -hlýnunar, no comptable>:

escalfament m global

hnatt·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

global

♦ hnattræn hlýnun: escalfament global

hnatt·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:

globalitzat -ada

♦ í hnattvæddum heimi: en un món globalitzat

hnatt·væðing <f. -væðingar, no comptable>: 

globalització f

hnefa·fylli <f. -fylli (o: -fyllar), -fyllir (o: -fyllar): puny m (porció que cap dins un puny, grapat)
        ‘Hnefafylli af dollurum’ eftir Sergio Leone: ‘Per un grapat de dòl·lars’ d'en Sergio Leone



hnefa·högg <n. -höggs, -högg>: cop m de puny



hnefaleika·bardagi <m. -bardaga, -bardagar>: combat m de boxa



hnefaleika·hanski <m. -hanska, -hanskar>: guant m de boxa



hnefaleika·kappi <m. -kappa, -kappar>: (boxari) púgil m & f, boxador m, boxadora f



hnefaleika·keppni <f. -keppni, -keppnir>: campionat m de boxa



hnefaleika·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>: club m de boxa



hnefaleika·meistari <m. -meistara, -meistarar>: campió m de boxa, campiona f de boxa



hnefa·leikar <m.pl -leika>: boxa f
        Íslandsmeistaramót í hnefaleikum: campionat d'Islàndia de boxa



hnefa·leikari <m. -leikara, -leikarar>: boxador m, boxadora f



hnefaleika·mót <n. -móts, -mót>: torneig m de boxa



hnefaleika·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>: (boxáhugamaður) afeccionat m a la boxa, afeccionada f a la boxa



hnefa·réttur <m. -réttar, no comptable>: <FIG> dret m del més fort



hnefi <m. hnefa, hnefar>: puny m (mà estreta & grapat)
        berjast með hnúum og hnefum: <LOC FIG> lluitar amb dents i ungles
        ekki fyrr en í fulla hnefana: <LOC FIG> no pas abans que l'aigua arribi al coll, en el darrer instant, quan ja no quedava més remei
        kreppa hnefann: serrar el puny, estrènyer el puny
        setja hnefann í borðið: <LOC FIG> pegar un cop de puny a la taula
        skammta e-m skít úr hnefa: <LOC FIG>: ésser un rata amb algú
        skammta e-m peninga úr hnefa: <LOC FIG>: ésser un rata amb algú, donar-li els diners a algú amb comptagotes
        standa ekki fram úr hnefa: <LOC FIG> ésser un nap-buf, ésser un tap de bassa
        steyta hnefann framan í e-n: mostrar-li el puny a algú
        sýna e-m hnefana: mostrar-li els punys a algú



hnegg <n. hneggs, no comptable>: renill m, renillada f, aïnada f, eguí m, arniet m



hneggja <hneggja ~ hneggjum | hneggjaði ~ hneggjuðum | hneggjað>: renillar, aïnar, eguinar (Mall.), guiscar (Men.)

hnellinn, hnellin, hnellið <adj.>:

1. (þybbinn, þrýstinn) rabassut -uda i llambriner -a  (cepat o grassonet però àgil de moviments)

2. (knár) vigorós -osa (robust, fort)

hnerra <hnerra ~ hnerrum | hnerraði ~ hnerruðum | hnerrað>: esternudar, fer un uís (Mall.)

hnerri <m. hnerra, hnerrar>:

esternut m, uís m (fl./pl.: uïssos) (Mall., Men.), atxem m (Bal.), atxim m (Men., Ross.)

hneta <f. hnetu, hnetur>: 1. (heslihneta) avellana f
        2. (valhneta) nou f, anou m
        3. (jarðhneta) cacauet m, cocovet m (Mall., ekki ritm./no lit.)



hnetu·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>: trencanous m



hnetu·runni <m. -runna, -runnar>: avellaner m (arbre Corylus avellana)



hnetu·skurn <f. -skurnar, -skurnir>: clovella f (d'avellanes, de nous, de cacauets)
        nota grjót til að opna hnetuskurn: usar una pedra per encetar una clovella



hneykslan·legur, -leg, -legt: escandalós -osa



hneyksli <n. hneykslis, hneyksli>: escàndol m
        hneykslið í kringum e-n ~ e-ð: l'escàndol al voltant de...
        hneykslið skók alla Svíþjóð: l'escàndol va sacsejar tota Suècia
        opinbert hneyksli: escàndol públic
        opinbert hneyksli: escàndol públic
        valda hneyksli: provocar un escàndol
        e-ð vekur ~ hefur vakið mikið hneyksli: una cosa causa ~ ha causat un gran escàndol
        e-ð verður hneyksli: una cosa es converteix en un escàndol
        þvílíkt hneyksli!: quin escàndol!
        það er hneyksli að <subj.>: és un escàndol que <subj.>
        það er hneyksli hvernig <ind.>: és un escàndol la manera com <ind.>




hneykslun <f. hneykslunar, no comptable>: indignació f



hneykslunar·steinn <m. -steins, -steinar>: <FIG> pedra f d'escàndol

hné <n. hnés, hné. Gen. pl.: hnjáa; dat.pl.: hnjám>:

genoll m (→ kné)

hnés·bót <f. -bótar, -bætur>:

sofraja f, garreta f

hné·skel¹ <f. -skeljar, -skeljar>:

ròtula f

hné·skel² <f. -skeljar, -skeljar>:

pagellida f (o: pitjallida, Mall.) (mol·lusc Patella vulgata)

hné·þófi <m. -þófa, -þófar>:

<MED> menisc m del genoll

♦ innri (o: miðlægir) hnéþófar: meniscos medials

♦ ytri (o: hliðlægur) hnéþófi: menisc lateral

hnignun <f. hnignunar, pl. no hab.>:

declivi m, decadència f

◊ “Hnignun ameríska heimsveldisins” eftir Denis Arcand: “El declivi de l'imperi americà” de Denis Arcand

♦ andleg hnignun: deteriorament mental, declivi mental (de persones que comencen a trabucar o mostrar signes de demència senil)

♦ hnignun siðmenningar: decadència civilitzatòria, decadència de [la nostra] civilització

♦ líkamleg hnignun: decadència física

♦ siðferðisleg hnignun: decadència moral

hnignunar·tími <m. -tíma, -tímar>: període m de decadència (esp. en la cultura o història d'un poble)

hnipra <hnipra ~ hniprum | hnipraði ~ hnipruðum | hniprað ║ sig saman>:

arraulir-se

hnit·miðaður, -miðuð, -miðað: <FIG> incisiu -iva



hnitti·legur, -leg, -legt: a propòsit, adient
        hnittilegt svar: una resposta adient (o: clavada)



hnittinn, hnittin, hnittið: enginyós -osa, agut -uda (intel·ligent i alhora divertit en les dites, respostes etc.)



hnittni <f. hnittni, no comptable>: enginy m, agudesa f (en les dites, respostes etc.)

hnífs·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

cas m de ganivet[a]

hnífur <m. hnífs, hnífar>: 1. <GEN> ganiveta f, ganivet m, <LIT> coltell m
        2. (skurðhnífur) bisturí m (de cirurgià)



hnífa·par <n. -pars, -pör>: 1. (hnífur & gafall) ganivet i forquilla, ganivet i forqueta (Bal.)
       2. (mataráhöld)  cobert m (ganivet, forquilla, culleres)
          hnífapör: coberts m.pl, coberteria f

hnjúkur <m. hnjúks, hnjúkar>:

pic m, cimal m (de puig, de muntanya)

hnoða·bergsóley <f. -bergsóleyjar, -bergsóleyjar>:

vidalba f, vidiella blanca, herba f de llagues, manxiula f, bressol m de Maria (planta Clematis vitalba)

(†) hnot¹ <f. hnotar, hnetur>:

nou f, anou m (Mall., Men.) (fruit de l'arbre Juglans regia)

hnot² <f. hnotar, hnotir (o: hnotur)>:

(smáhnykill) rodet m, cabdell petit (de cinta d'empaquetar, de fil, etc.)

hnotbrodda·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

volantí m, llapó m, coa f de mart (planta Ceratophyllum demersum) (→ hnotkransblað)

hnot·fura <f. -furu, -furur>:

pi bo, pi m de llei, pi m de pinyes, pi m de pinyons, pi ver (Mall.), pi campaner (Eiv.) (arbre Pinus pinea)

hnot·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:

camamilla f pudent, segura f, camamil·la pudenta (Mall., Men.) (planta Anthemis cotula)

hnotkrans·blað <n. -blaðs, -blöð>:

volantí m, llapó m, coa f de mart (planta Ceratophyllum demersum)

(†) hnot·skurn <f. -skurnar, -skurnir>:

clovella f (d'avellana, de nou, de cacauet) (→ hnetuskurn) 

hnubbi <m. hnubba, hnubbar>:

damà m (fl./pl.: damans) roquer (mamífer Procavia capensis syriaca) (→ klettagreifingi)

hnugginn, hnuggin, hnuggið <adj.>:

capbaix -a, trist -a, moix -a, abatut -uda, depre

hnullunga·hraun <n. -hrauns, -hraun, pl. no hab.>:

lava f en (o: de) blocs, blocklava f

hnullungur <m. hnullungs, hnullungar>: 

<GEOL> còdol m, palet m, cantal m, bòtil m (Mall.) 

hnupl <n. hnupls, pl. no hab.>:

furt m

hnupla <hnupla ~ hnuplum | hnuplaði ~ hnupluðum | hnuplað ║ e-u>:

furtar una cosa

hnupl·samur, -söm, -samt <adj.>:

inclinat -ada al furt

◊ áminn þræla, að þeir séu undirgefnir húsbændum sínum og í öllu geðþekkir, ekki svörulir, ekki hnuplsamir, heldur skulu þeir...: exhorto els serfs a ésser submisos a llurs amos i a complaure'ls en tot, a no contradir-los, ni a furtar-los res, sinó a...

hnúð·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:

fotja banyuda, fotja f de banyetes (Val.) (ocell Fulica cristata)

hnúðkál <n. -káls, -kálhöfuð>:

colrave m (planta Brassica oleracea var. gongylodes)

hnúð·svanur <m. -svans, -svanir>:

cigne mut (ocell Cygnus olor)

hnúka·þeyr <m. -þeys, pl. no hab.>:

vent catabàtic tebi

hnúkur <m. hnúks, hnúkar>: cim m (de puig)

hnykil·hvel <n. -hvels, -hvel>:

<MED> hemisferi cerebel·lós

hnykill <m. hnykils, hnyklar>:

1. <GEN> cabdell m

2. <MED> cerebel m

hokin·hali <m. -hala, -halar> 1. cua f de rata blava (peix Macruronus novaezelandiae)
	2. mòllera blava (peix Antimora rostrata) (→ fjólumjóri)



hol¹ <n. hols, hol>: (anddyri) hall m (rebedor)



hol² <n. hols, hol>: (GEN & líkamshol) cavitat f (GEN & del cos)
        á hol: <LOC> #1. al ventre; #2. al pit
           hnífurinn gekk á hol: el ganivet va quedar acorat



hola <f. holu, holur>: 1. (jarðhola) forat m (enfonyall, cau)
          → músarhola ‘forat de rata”
          fela sig í hellum, jarðholum, klettaskorum, gjótum og gryfjum: amagar-se a coves, forats, per les roques, als soterranis i dins les cisternes
          Hebrear koma fram úr holunum, sem þeir hafa falið sig í: uns hebreus surten dels forats on s'havien amagat
       2. (hola í vegi) clot m (en el camí, carrer etc.)
          grafa holu með spaða: fer un clot amb una pala



hold <n. holds, no comptable>: carn f (matèria que envolta els ossos & antònim d'esperit)
           andinn er reiðubúinn, en holdið veikt: l'esperit prou que és coratjós, però la carn és feble



hold·fýsn <f. -fýsnar, no comptable>: concupiscència f, desig m carnal



holdgun <f. holdgunar, holdganir. Pl. no hab.>: 1. <GEN & FIG & RELIG> encarnació f
           holdgun Drottins vors Jesú Krists: l’Encarnació de Nostre Senyor Jesucrist
        2. <FIG> personificació f, encarnació f
        3. <FIG> materialització f


holds·veiki <f. -veiki, no comptable>: lepra f, llebrosia f



holdsveiki·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: leprós m, leprosa f



holdsveikra·spítali <m. -spítala, -spítalar>: leproseria f, llebroseria f



holds·veikur, -veik, -veikt: leprós -osa, llebrós -osa, mesell -a

holdugur, holdug, holdugt <adj.>:

1. (digur) corpulent -a  (cepat, rabassut, reblut, de complexió grossa)

2. (feitur) entrat -ada en carns, de bones carns (gras)

3. (kjötmikill) carnós -osa (que té carn)

hold·votur, -vot, -vott: moll -a fins als ossos, totalment xop -a

hol·hönd <f. -handar, -hendur>:

aixella f

◊ sko, viltu sjá hvar ég var stúnginn, - alveg hérna undir geirvörtunni, en rýtíngurinn stóð á rifi og skrikaði útaf og fletti sundur holdinu alla leið uppí holhönd: guaita, que vols veure on em van pegar la punyalada? - ben aquí, a sota mateix del mugró - però el punyal va tocar una costella i va llenegar i em va tallar tota la carn fins a l'aixella

hollur, holl, hollt <adj.>:

(trúr) lleial

hollusta <f. hollustu, no comptable>:

lleialtat f

hol·nál <f. -nálar, -nálar>:

agulla hipodèrmica

hol·rými <n. -rýmis, -rými>:

cavitat f

◊ holrými í bergi: cavitat dins una roca

hol·ræsi <n. -ræsis, -ræsi>:

claveguera f

holræsa·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>:

rata f de claveguera

holt <n. holts, holt>: elevació f del terreny (o: turó baix), pedregosa i amb poca vegetació, i de forma arrodonida o convexa
        oft er í holti heyrandi nær: <LOC FIG> les parets sovint tenen orelles (o: les parets sovint hi senten)

holta·lyng <n. -lyngs, no comptable>:

bruc vermell (planta Erica cinerea) (→ roðalyng)

holta·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>: dríada f (planta Dryas octopetala)

holu·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:

xixella f, xeixell m (Men.) (ocell Columba oenas)

holu·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:

vespa [comuna], abella groga (Mall.) (insecte Vespa vulgaris syn. Vespula vulgaris syn. Paravespula vulgaris)

holur, hol, holt <adj.>:

buit -uida

♦ holur að innan: buit per dedins

♦ holt og bolt: <LOC FIG> #1. (einhvern veginn, út í bláinn, skipulagslaust) a la bona de Déu, de qualsevol manera (a la babalà); #2. (upp og ofan, á rúi og stúi) en doina, desgavelladament, amunt i avall (en desordre, d'una manera desordenada, fent una barrija-barreja); #3. (á ringulreið, í flýti, í fljótfærni) atropelladament (en desordre i de qualsevol manera a causa de la precipitació amb què s'ha fet la cosa) (adaptació, per via del danès, de l'expressió alemanya holterdiepolter)

hol·æð <f. -æðar, -æðar>: <MED> vena cava
        efri holæð: vena cava superior
        neðri holæð: vena cava inferior

homma·búlla <f. -búllu, -búllur>: bar m de gais

homma·fóbía <f. -fóbíu, -fóbíur>: homofòbia f

homma·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (samkynhneigður) gai (literatura, cinema etc. fet per a o per gais)

2. (sem heyrir til hommum) amariconat -ada (objecte etc. que fa gai)

homma·staður <m. -staðar, -staðir>: local m per a gais



hommi <m. homma, hommar>: gai m (homosexual)

hoplíti <m. hoplíta, hoplítar>:

<HIST> hoplita m (ὁπλίτης)

hor <m. hors, no comptable>: 1. (megurð) inanició f
           deyja úr hor: morir d'inanició
        2. (nefslím) moc m (de nas)


horfa (horfði): mirar
        horfa (o: líta) út undan sér: mirar de cua d'ull



horfinn, horfin, horfið: desaparegut -uda (en tots els sentits; també persona)



horn <n. horns, horn>: 1. banya f (de vaca, bou, etc. & de caragol)
        2. racó m
           á hverju horni: a cada racó, pertot
           horn í horn: #1. de paret a paret; de racó a racó. #2. de banda a banda
           leggjast út í horn: ajeure's a un racó
           úti í horni: en un racó
        3. <MAT> angle m
           aðlæg (o: samlæg; o: samliggjandi) horn: angles adjacents
           beint horn: angle pla
           brún f margflötungshorns: aresta d'angle polièdric
           brúnir og hliðar rúmhorns: les arestes i les cares d'un angle sòlid
           einslæg horn: angles corresponents
           → frændhorn “angles suplementaris”
           gagnstæð horn: angles oposats
           gleitt (o: sljótt) horn: angle obtús
           → grannhorn “angles adjacents”
           → hliðarhorn “angle facial”
           → hringvikshorn “angle excèntric”
           hvasst horn: angle agut
           hvelft horn: angle còncau
           → innhorn “angle interior”
           → lagshorn “angles complementaris”
           oddpunktur horns: vèrtex d'un angle
           rétt horn: angle recte
           → rúmhorn “angle sòlid”
           → sjónarhorn “angle visual”
           → topphorn “angles verticals”
           → víxlhorn “angles alterns”
           ytra (o: utanvert) horn: angle exterior
        4. (upp úr baki hvala, háhyrninga o.s.fr.) aleta f dorsal de balena
        5. <CULIN> croissant m
        5. (hljóðfæri) corn m (instrument musical)

Horna·fjörður <m. -fjarðar, no comptable>:

Hornafiord m o ‘Fiord de les Banyes’, situat a l'est de l'illa, amb el centre urbà de Höfn

horn·auga <n. -auga, no comptable>:

mirada f de través

♦ gefa e-m hornauga: mirar algú de biaix, mirar algú de cua d'ull

♦ líta hornauga til e-s: mirar de cua d'ull algú ~ una cosa

horn·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

agulla f (peix Belone belone)

horn·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:

vespa xana (insecte Vespa crabro)

horn·gæla <f. -gælu, -gælur>: agulla f (peix Belone belone)

horn·klofi <m. -klofa, -klofar>:

claudàtor m

horn·laukur <m. -lauks, -laukar>:

vitracs m.pl (Mall.), allassa f (Mall., Men.) (planta Allium Triquetrum)

horn·ormur <m. -orms, -ormar>:

<MITOL> basilisc m, serp mítica que matava amb la seva sola mirada

◊ brjóstmylkingurinn mun leika sér við holudyr nöðrunnar, og barnið nývanið af brjósti stinga hendi sinni inn í bæli hornormsins: el nodrissó jugarà a l'entrada de l`antre de l'escurçó i l'infant acabat de deslletar ficarà la seva mà a dins el cau del basilisc

◊ þeir klekja út hornormseggjum og vefa köngulóarvefi. Hverjum sem etur af eggjum þeirra er dauðinn vís, og verði eitthvert þeirra troðið sundur, skríður úr því eiturormur: coven ous de basilisc i teixeixen teles d'aranya. El qui mengi de llurs ous, morirà, i, si hom en trenca un, en sortirà un escurçó

horn·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:

1. <GEN> banyut -uda (que té banyes)

◊ hornóttur snigill: caragol banyut

2. (sem hefur brodda sem líkjast hornum) punxegut -uda (que té puntes semblants a banyes o els cornalons semblants a banyes)

3. (viðskotaillur) irascible (rabiüt, molt irritable)

horn·punktur <m. -punkts, -punktar>:

<MAT> vèrtex m (fl./pl.: vèrtexs)

horn·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:

rectangular

horn·síli <n. -sílis, -síli>: jonqueter m (peix Gasterosteus aculeatus)



horn·steinn <m. -steins, -steinar>: pedra cantonera



horn·sæti <n. -sætis, -sæti>: seient m a un racó



horn·valmúi <m. -valmúa, -valmúar>: cascall marí, cascall m de marina, cascall banyut, cascall m de mar (Val.) (planta Glaucium flavum)

horn·vespa <f. -vespu, -vespur>:

vespa xana (insecte Vespa crabro)

horn·vígi <n. -vígis, -vígi>:

<MIL = virkisútskot> baluard m

♦ Hornvígið: Es Baluard

hosa <f. hosu, hosur>:

1. (langsokkur úr ull) mitjó llarg de llana

2. <HIST> antipara f (mitja, sovint de llana o de cuiro, que arribava fins als genolls i que es lligava a la cama amb vetes o cordons. Se solia dur per protegir la cama de la brutor, del fang etc.)

3. (legghlíf upp að hné) polaina f (antiparó)

4. <†> (buxnaskálm) camal m (de pantalons)

hóf <n. hófs, hóf>:

1. (hófsemd) moderació f, temprança f (mesura)

♦ fram úr hófi: sense moderació, desmesuradament

♦ fara fram úr hófi: excedir-se, abandonar tota moderació, superar tots els límits, passar-se de ratlla, sortir de botador

♦ fram úr öllu hófi: sense cap mena moderació, de manera totalment desmesuradament

♦ gæta hófs: moderar-se

♦ hóf er best í hverjum hlut: <LOC FIG> totes les masses fan mal (el millor és moderar-se en tot)

♦ í hófi: amb moderació, moderadament

♦ keyra (o: ganga) úr hófi fram: resultar excessiu, ultrapassar tota mesura

♦ þetta keyrir (o: gengur) úr hófi: això depassa tota mesura

♦ kunna sér hóf: saber-se moderar

♦ oftar en góðu hófi gegnir: més sovint que no caldria, més sovint del que caldria, d'una manera excessivament freqüent

2. (veisla) banquet m (convit, recepció)

♦ halda hóf: fer un banquet

hófa·dynur <m. -dyns, no comptable>:

soroll m de peülles

hóf·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:

1. (hóffífill) pota f de cavall, tussílag m (planta Tussilago farfara)

2. (lækjasóley) flor f de (o: del) mal d'ulls (planta Caltha palustris)

hóf·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

pota f de cavall, tussílag m (planta Tussilago farfara)

hóf·lega <adv.>:

1. <GEN> mesuradament, moderadament, amb prudència

2. (mátulega, passlega) apropiadament, convenientment, escaientment (de manera apropiada, de manera adequada)

hóf·samur, -söm, -samt <adj.>:

temperat -ada

hóf·semd <f. -semdar, no comptable>:

temprança f (→ hófsemi)

hóf·semi <f. -semi, no comptable>:

temprança f

hóf·skegg <n. -skeggs, -skegg>:

ble m de la garreta, pèls m.pl de la garreta (o: del garró), barbó m del garró, fanó m (pèls o floc de pèls que els cavalls solen tenir a la garreta)

hóf·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:

flor f de (o: del) mal d'ulls (planta Caltha palustris)

hófur <m. hófs, hófar>:

unglot m, peülla f, potó m (Mall., Men.)  (part còrnia de cavalls i d'altres bísties de peu rodó)

♦ leita hófanna hjá e-m: <LOC FIG> sondejar algú, temptejar algú (calibrar la predisponibilitat, intencions etc. d'algú)

hólf <n. hólfs, hólf>: 

1. (deild) compartiment m (secció)

◊ í skipinu voru sextán vatnsþétt hólf: el vaixell tenia 16 compartiments estancs

2. (hirsla) caixa f (calaix en forma de caixa per a guardar-hi coses)

3. (pósthólf) apartat m (de correus)

4. <INFORM> eslot m

5. <MED> cambra f

◊ efra hólf hjartans er nefnist gátt: la cambra superior del cor es diu aurícula

6. (í býkúpu) alvèol m, cel·la f (de bresca)

◊ sexstrend hólf: alvèols hexagonals

7. (hanskahólf) guantera f (de cotxe)

8. (bankahólf) caixa f (de seguretat en un banc)

hóll <m. hóls, hólar>: elevació f [del terreny], pujol m, turó m



hólmur <m. hólms, hólmar>: illot m

hópferða·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðir (o: -bifreiðar)>:

vehicle m de transport col·lectiu (autobús, autocar etc.)

hópur <m. hóps, hópar>: grup m



hóp·vinna <f. -vinnu, no comptable>: treball m en equip

Hóras <m. Hórass, pl. no hab.>:

Horaci m (Hŏrātĭŭs) (→ Hóratíus)

Hóratíus <m. Hóratíusar, pl. no hab.>:

Horaci m (Hŏrātĭŭs)

hór·mangari <m. -mangara, -mangarar>: proxeneta m, macarró m, macarra m (cast.)

hósanna <interj.>:

hosanna (הוֹשַׁענָּא, ὡσαννά)

♦ hósanna í hæstu hæðum: hosanna a dalt del cel

Hósea <m. Hósea, pl. no hab.>:

Osees m  (הוֹשֵׁעַ)

Hósea·bók <f. -bókar, pl. no hab.>:

<RELIG> llibre m d'Osees

hósta·hviður <f.pl -hviða (o: -hviðna)>:

(hóstakast) accés m (fl./pl.: accessos) de tos, atac m de tossina (Mall.) 

hósta·kast <n. -kasts, -köst>:

accés m (fl./pl.: accessos) de tos, atac m de tossina (Mall.) 

hóstar·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>: 1. <MED> tim m, timus m
        2. <CULIN> (úr kálfi, lambi og kiði) lleteroles f.pl, lletons m.pl



hósti <m. hósta, hóstar>: tos f, tossina f (Mall.)



hóstill <m. hóstils, hóstlar>: <MED> tim m, timus m

hótel <n. hótels, hótel>:

hotel m

◊ ég fór með leigubíl á hótelið: he anat a l'hotel amb taxi

♦ á hótelinu: a l'hotel

◊ geturðu keyrt okkur á hótelið okkar?: que ens pot dur fins al nostre hotel?

◊ hvar er hótel?: on hi ha un hotel?

◊ vitið þér um gott ~ ódýrt hótel?: que sabeu de cap bon hotel ~ de cap hotel baratet?

hótel·anddyri <n. -anddyris, -anddyri>: hall m d’hotel



hótel·gluggi <m. -glugga, -gluggar>: finestra f d'hotel
        útsýni um hótelgluggann: vista des de la finestra de l'hotel



hótel·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>: hotel-apartament m



hótel·leiðarvísir <m. -leiðarvísis, -leiðarvísar>: guia f d’hotels



hótel·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>: servei m de trobada d’allotjament a hotels



hótel·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director m d'hotel, directora f d'hotel

hótel·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

cambrer m d'hotel

hótun <f. hótunar, hótanir>: amenaça f



hrað·banki <m. -banka, -bankar>: caixer automàtic



hrað·braut <f. -brautar, -brautir>: (A-vegur) 1. (ókeypis, kostnaðarlaus) autovia f
        2. (með veggjaldi) autopista f

hrað·fengi <n. -fengis, -fengi>:

ràpid botí

◊ tak þér stórt spjald (gillāˈjōn gāˈδōl, גִּלָּיוֹן גָּדוֹל) og rita þú á það með algengu letri (bə-ˈḥεrεᵵ ʔĕˈnōš , בְּחֶרֶט אֱנוֹשׁ): "Hraðfengi - Skyndirán": agafa una post grossa i escriu-hi amb caràcters comuns: "Ràpid botí - Prompte pillatge"

hraði <m. hraða, hraðar>: velocitat f

hrað·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

curs intensiu

♦ hraðnámskeið í e-u: curs intensiu de...

hrað·póstur <m. -pósts, no comptable>: correu m urgent
        í (o: með) hraðpósti: urgent



hraðsuðu·ketill <m. -ketils, -katlar>: escalfadora f d'aigua a pressió, bullidora f d'aigua a pressió (estri de cuina)



hraðsuðu·pottur <m. -potts, -pottar>: olla f a pressió (estri de cuina)



hraður, hröð, hratt: ràpid -a

hrafl <n. hrafls, no comptable>:

1. <GEN & FIG> engrunes f.pl, bocins m.pl (GEN = fragments, trossos; FIG = petita quantitat)

♦ hrafl úr e-u: engrunes d'una cosa

◊ ég hef nefnilega lesið ævisögu Einars Benediktssonar og man hrafl úr henni: val a dir que he llegit la biografia de n'Einar Benediktsson i [encara] en recordo fragments

2. (skran, rusl) deixalles f.pl (restes & andròmines)

hrafn <m. hrafns, hrafnar>: corb m (ocell Corvus corax)



hrafn·klukka <f. -klukku, -klukkur>: creixen m de prat (planta Cardamine pratensis)



hrafnklukku·bróðir <m. -bróður, -bræður>: morritort m (planta Lepidium sativum)

hrafns·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:

ànec negre, morell m de mar negre (Val.), ànnera negra (Mall.), àneda negra (Men.) (ocell Melanitta nigra)

hrafn·tinna <f. -tinnu, -tinnur>: obsidiana f

hrakinn, hrakin, hrakið <adj.>:

malmenat -ada, maltractat -ada

hrakning <f. hrakningar, hrakningar>:

1. <GEN> tracte humiliant i vexatori

♦ mörgum mundi betur þykja skjótur dauði en slíkar hrakningar, en mér mun fara sem mörgum öðrum, að lífið mun eg kjósa, ef kostur er: a molts una mort ràpida els semblaria millor que no pas aquestes vexacions, però jo faré igual que molts d'altres: si puc triar, triaré la vida

2. (skammaryrði) injúria f, invectiva f (paraula injuriosa)

♦ taka á hrakningum við e-n: omplir algú d'improperis

hraktir, hraktar, hrakin:

pl. de → hrakinn, hrakin, hrakið “malmenats, maltractats”

hrammur <m. hramms, hrammar>:

(framfótur rándýra & stór hönd) grapa f (urpa de depredador & mà grossa)

♦ skella hrömmum yfir e-ð: <LOC FIG> clavar l'urpa a una cosa, pegar grapada a una cosa, apoderar-se del que no és seu

◊ eigi skal nú það þó því að eg vil gjarna að þú takir handsölum á öllu fénu. Síðan vil eg bjóða Ólafi syni þínum til fósturs og gefa honum allt fé eftir minn dag því að eg á engan erfingja hér á landi og hygg eg að þá sé betur komið féið heldur en frændur Vigdísar skelli hrömmum yfir: aquesta vegada la cosa no anirà així perquè vull traspassar-te tot el meu cabal segellant aquest traspàs amb una encaixada de mans. A banda d'això, m'ofereixo per ésser el fósturfaðir del teu fill Olau a qui, a la meva mort, deixaré en herència tot el meu patrimoni, ja que aquí, en aquesta terra, no hi tinc hereus i crec que així es farà millor ús del meu cabal que si els parents de la Vigdís hi peguen arrambada

hrapa <hrapa ~ hröpum | hrapaði ~ hröpuðum | hrapað>: 1. <GEN> estimbar-se
           hrapa úr bjargi: estimbar-se de dalt d'una penya
           hrapa niður stiga: caure de dalt d'una escala
        2. (flugvél) caure, estavellar-se (avió)
        3. hrapa að ályktun að...: <LOC FIG> arribar a la conclusió que...

hrap·steinn <m. -steins, -steinar>:

<ASTRON> meteorit m

hraun <n. hrauns, hraun>: 1. (hraunleðja) lava f
        2. (hraunsvæði) camp m de lava

hraun·á <f. -ár, -ár>:

riera f de lava, riu m de lava

hraun·flóð <n. -flóðs, -flóð>:

<GEOL> colada f de lava, torrent m de lava

◊ árið 1783 rann mikið hraunflóð úr Lakagígum á Síðumannaafrétti „Skaftáreldar“. Er það talið eitt mesta hraunflóð sem runnið hefur á jörðinni í einu gosi. Hraunstraumarnir fylltu gljúfur Skaftár og Hverfisfljóts og runnu þar til byggða í tveimur elfum og reiddust svo út yfir láglendið. Hraunið tók af marga bæi og eyddi stórum landsvæðum í byggðinni: l'any de 1783, una gran colada de lava, [coneguda com] “Els focs de l'Skaftá”, va brollar de la cadena de cràters del Laki que hi ha al Síðumannaafréttur. Es considera que aquesta ha estat una de les majors colades de lava que hi hagi hagut a la terra en una sola erupció. Els corrents de lava van reblir les gorges de l'Skaftá i del Hverfisfljót i després, fluint en dos grans rius de lava, s'escolaren cap a les regions poblades, vessant-se sobre la Terra Baixa. La lava fosa va arregussar nombrosos masos i destruí vastes contrades de les regions habitades

hraun·flæði <n. -flæðis, -flæði, pl. no hab.>:

colada f de lava, colada volcànica, mantell m de lava

hraun·foss <m. -foss, -fossar>:

cascada f de lava

hraun·gambri <m. -gambra, pl. no hab.>:

*molsa pilosa, *molsa vellutada, *molsa grisa (molsa Racomitrium lanuginosum)

hraun·gúll <m. -gúls, -gúlar>:

<GEOL> dom m [de lava riolítica] (con de lava de dos-cents a tres-cents metres d'alçada format quan una lava extremadament viscosa, normalment riolítica, que es va acaramullant damunt la boca de la ximeneia del volcà) (→ troðgos)

hraun·kargi <m. -karga, -kargar>:

(breksía) bretxa volcànica (tipus de roca)

hraun·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>: flux m de lava, torrent m de lava, colada f de lava

hraun·skvetta <f. -skvettu, -skvettur. Gen. pl.: -skvetta>:

esquitx m de lava

hraun·spýja <f. -spýju, -spýjur. Gen. pl.: -spýja>:

font f de lava, brollador m de lava

hraun·straumur <m. -straums, -straumar>:

corrent m de lava

hraun·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:

llac m de lava

hrá·efni <n. -efnis, -efni>:

1. <GEN> matèria primera

◊ timbur er hráefni: la fusta és una matèria primera

2. (íssölustaður) material m (ingredient bàsic, matèria bàsica amb què hom construeix, cou etc.)

◊ gallar í hráefni: defectes del material

hrár, hrá, hrátt: cru -a, cruu crua (Mall.)

hrá·silki <n. -silkis, no comptable>:

seda crua

hreða <f. hreðu, hreður. Gen. pl.: hreða o: hreðna>:

1. (þræta, slagsmál) brega f, baralla f, raons f.pl  (disputa forta, discòrdia manifestada violentament)

2. (hryðja, hret) borrasca f (de pluja o de neu, temps fred amb pluja o neu, rufa)

3. (fuglahræða) espantaocells m, babota f (Val.), bubota f (Bal.) (espantall, ninot de palla per espantar ocells)

hreðjar <f.pl hreðja> (pungur) collonera f (escrot amb els testicles)



hreðja·steinn <m. -steins, -steinar>: 1. (eista) testicle m, senyal m (Mall.)
        2. (baggalútur) orquidòlit m, esquòlit m (per a l'explicació d'aquests termes, vulgueu veure → baggalútur)



hreðka <f. hreðku, hreðkur>: rave m [llarg] (planta Raphanus sativus i esp. la seva arrel)

hrefna <f. hrefnu, hrefnur>:

1. corb m femella, corba f (femella d'ocell Corvus corax)

2. rorqual m d'aleta blanca (mamífer Balaenoptera acutorostrata syn. Balaenoptera rostrata)

hregg <n. hreggs, hregg>:

borrufada f (tempesta forta amb pluja i calamarsa)

◊ var bæði hregg og allmikið regn: hi feia una borrufada i una pluja molt violentes

hreiðra <hreiðra ~ hreiðrum | hreiðraði ~ hreiðruðum | hreiðrað>:

niar, nidificar

♦ hreiðra sig: fer el niu, niar

◊ fyrir norðan er flórgoðinn tekinn að hreiðra sig: al nord, el cabussó orellut ha començat a construir el niu

♦ hreiðra um sig [í e-u]: <FIG> encarxofar-se [a un lloc], instal·lar-se amb comoditat [a un lloc], apalancar-se [a un lloc] (cast., ekki ritm./no lit.) 

hreiðrun <f. hreiðrunar, hreiðranir>:

1. <GEN> nidificació f

2. <MED & VETER> implantació f (fixació a la mucosa uterina d'òvul fecundat)

♦ hreiðrun fósturvísis: implantació d'embrió

hreiður <n. hreiðurs, hreiður>:

1. <GEN> niu m (& Mall.), nieró m (Mall.) 

♦ byggja hreiðrið [í tré]: fer el niu [a un arbre]

♦ gera [sér] hreiður: #1. <GEN> fer el niu; #2. <FIG> fer-se un niuet

2. (egg & ungar í sama hreiðri) nierada f (ous & butzetes d'un mateix niu)

3. (hænuhreiður, í hænsnakofa) nieró m (de gallina)

4. (músarhreiður) cau m (de ratolí)

hreiður·böggull <m. -bögguls, -bögglar>:

1. <GEN> darrer ou de nierada

2. (örverpi, hreiðurbaggi) caganius m (darrer fill de matrimoni)

hreiður·drútur <m. -drúts, -drútar>:

1. <GEN> darrer ou de nierada

2. (örverpi, hreiðurbaggi) caganius m (darrer fill de matrimoni)

hreiður·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:

niuet groc (bolet Crucibulum laeve syn. Crucibulum vulgare)

hreiður·ungi <m. -unga, -ungar>:

pollet nienc, butzeta f (Mall.) 

hreimur <m. hreims, hreimar>: accent m (deix especial en la forma de parlar)
        tala með ofur-kastilíska hreiminn: parlar amb un accent castellà molt fort



hrein·dýr <n. -dýrs, -dýr>: ren m (mamífer Rangifer tarandus)

hrein·látur, -lát, -látt <adj.>:

net -a, polit -ida

hrein·læti <n. -lætis, no comptable>:

neteja f, netedat f, higiene f

hreinlætis·vara <f. -vöru, -vörur>: producte m de neteja

hreinn <m. hreins, hreinar>:

ren m (mamífer Rangifer tarandus)

hreinn, hrein, hreint <adj.>:

1. (ekki skítugur) net -a (no llord & FIG)

♦ hrein föt: roba neta

♦ hrein samviska: consciència neta

♦ hreinar tekjur: <ECON> ingressos nets (→ nettótekjur)

♦ hreinn gróði: <ECON> guanys nets

♦ hreint ágóði: <ECON> guany net

♦ hreint vatn: #1. <GEN> aigua neta; #2. (neysluvatn) aigua f potable (aigua apta per al consum humà)

♦ gera hreint fyrir sínum dyrum: <LOC FIG> fer neteja a casa seva

♦ hreint og beint: <LOC FIG> clar i català, sense embuts

♦ segja [e-ð] hreint og beint: <LOC FIG> dir [una cosa] clar i català

♦ segja e-ð út hreint: <LOC FIG> dir una cosa clar i català, dir una cosa clar i net

2. (óblandaður) pur -a (exempt de mescla & FIG)

♦ hreinasta lygi: la més pura mentida, una mentida absoluta

♦ hreinn sannleikur: la simple i pura veritat

♦ hreint gull: or pur

♦ hreint hjarta: un cor pur

♦ þetta er hreinn tilbúningur: <LOC FIG> això és totalment inventat, no hi ha res del cert en això

♦ þetta er hreinn uppspuni: <LOC FIG> és una mentida del principi fins a la fi, és una mentida pura i dura

3. (um liti & rödd) clar -a (color & veu & FIG)

♦ hrein rödd: una veu clara

♦ e-ð er á hreinu: una cosa ha quedat [totalment] clara

♦ er það á hreinu?: ha quedat ben clar?

♦ það er ekki á hreinu hvort <+ subj. ~ ind.>: encara no és (o: està) del tot clar si <+ ind.>, encara no ha quedat (o: restat) aclarit del tot si <+ ind.>

♦ koma e-u á hreint: deixar una cosa clara, aclarir una cosa

♦ vera á því hreina með e-ð: tenir ben clara una cosa

hreinsa <hreinsa ~ hreinsum | hreinsaði ~ hreinsuðum | hreinsað ║ e-ð>:

1. <GEN> netejar una cosa, fer neta una cosa (Mall.) 

◊ það þarf að hreinsa þetta: això s’ha de netejar (és brut i cal que hom ho faci net)

♦ hreinsa [skóla]töfluna: esborrar la pissarra, netejar la pissarra

♦ hreinsa [e-ð] af e-u: netejar una cosa [de...]

◊ hún hreinsaði af stofuborðinu í flýti: va netejar a la ràpida la taula de la sala d'estar (de les miques i brutor que hi pogués haver)

♦ hreinsa til: fer neteja

♦ hreinsa til í e-u: <GEN & FIG> fer neteja a un lloc

◊ hreinsa til í herberginu mínu: fer neteja i endreçar la meva cambra

◊ hreinsa til í fyrirtæki: fer neteja a una empresa (fer que torni a funcionar acomiadant empleats malfeners, reestructurant-ne la comptabilitat etc.)

♦ hreinsa sig: (hreinsast með niðurhreinsandi meðulum) purgar-se (ingerir purgant o laxant)

♦ hreinsa sig af e-u: <FIG> exonerar-se d'una cosa (treure's del damunt una sospita, una inculpació etc., demostrar la pròpia innocència en un afer)

2. (steinolía, sykur) refinar una cosa (petroli, sucre)

◊ hreinsa olíu: refinar petroli

3. (vínandi) rectificar una cosa (esperit de vi)

◊ hreinsa alkóhól: rectificar alcohol

4. (skólpvatn, holræsisvatn og fl. & tunga & FIG) depurar una cosa (aigua residual & llengua & FIG)

♦ hreinsa skólpvatn til drykkjar: depurar aigua residual per a fer-la potable

♦ hreinsa tunguna af e-u: depurar la llengua de...

◊ hreinsa tunguna af dönskuslettum: depurar la llengua de danicismes

◊ hreinsa tunguna af öllum útlendum áhrifum: depurar la llengua de totes les influències estrangeres

5. (málmgrýti, málmur & FIG) purificar una cosa (metall, mineral & esperit, ànima)

◊ hreinsa málm: purificar (o: copel·lar) un metall

6. <e-n>: <POLÍT> purgar algú, depurar algú

hreinsi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

[planta] depuradora f d'aigües residuals (→ skólphreinsistöð)

hrein·skilinn, -skilin, -skilið: franc -a (absolutament sincer)

hrein·skilni <f. -skilni, no comptable>: franquesa f (sinceritat)
        má ég tala af hreinskilni?: que puc parlar amb franquesa?

hreinsun <f. hreinsunar, hreinsanir>:

1. <GEN> neteja f

2. (þurrhreinsun & verslun) neteja f [en sec] (rentat en sec de roba & negoci)

◊ fara með föt í hreinsun: portar peces de roba a la tintoreria

3. (vökvi & loft) depuració f (líquid & aire)

4. <FIG & loft> purificació f (FIG & aire)

5. (kaþarsis) catarsi f (purificació anímica)

6. <POLÍT> purga f, depuració f

hreinsunar·eldur <m. -elds, no comptable>:

<RELIG CRIST> purgatori m

hreinsunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

<TÈCN> refineria f

hreistur·glæsir <m. -glæsis, -glæsar>: albor m, albornell m, albornella f, ablet m, alburn m (peix Alburnus alburnus)

hreistur·vængja <f. -vængju, -vængjur>:

<ZOOL> lepidòpter m

hrekkja·vaka <f. -vöku, -vökur>:

[festa f de] halloween m (vespre de tots sants)

hrekkjóttur, hrekkjótt, hrekkjótt <adj.>:

1. (hrekkvís, brellinn) entremaliat -ada, bergant, trapella, pillet -a, polissó -ona (Bal.) (que duu polissoneria o fa polissonades, dit esp. d'infants)

◊ ...sem hjálpar þessum hrekkjóttu tröllum á vegferð sinni að finna jólaskapið: ...que ajuda aquests trols entremaliats en el seu viatge per trobar l'esperit del nadal

2. (meinfýsinn) malèvol -a, maliciós -osa (que duu mala intenció o malícia)

3. (pirrandi, gremjulegur) amoïnador -a (empipador)

hrekk·vís, -vís, -víst <adj.>:

1. (hrekkjóttur, brellinn) maliciós -osa (malintencionat, que duu males intencions, ple de malícia i polissonada)

◊ ...þá er trúrofarnir hafa fyllt mælinn, mun konungur nokkur upp rísa, bæði illúðlegur og hrekkvís (ū-mē'βīn ḥī'δōθ, וּמֵבִין חִידוֹת): quan els apòstates i impius hauran completat la mesura, apareixerà un rei, procaç i ple de malícia

◊ hinn góði hlýtur velþóknun af Drottni, en hrekkvísan (wə-ʔīš məzim'mōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) mann fyrirdæmir hann: l'home de bé obté el favor del Senyor, peró el Senyor condemna el qui és ple de malícia

◊ uppstökkur maður fremur fíflsku, en hrekkvís maður (wə-ʔīš məzim'mōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: el qui s'exalta fàcilment fa ximpleries, i el ple de malícia fa que l'odiïn

◊ þeir eru rógberar, bakmælugir, guðshatarar, smánarar, hrokafullir, gortarar, hrekkvísir (ἐφευρετὰς κακῶν), foreldrum óhlýðnir: són difamadors, bescantadors, avorridors de Déu, ignominiosos, altius , fanfarrons, plens de malícia, desobedients amb llurs pares

2. (barn) entremaliat -ada, trapella, polissó -ona (Bal.) (infant: que duu polissoneria o fa polissonades)

3. (hestur) entremaliejat -ada (cavall: murri o picardiós, que fa polissonades)

hrelling <f. hrellingar, hrellingar>:

1. (áhyggjur) aflicció f [profunda] (cuita)

◊ nú ganga þangað allir ungir menn til leika en þú ert sú vanmenna að þú liggur í eldgrófum til hrellingar þinni móður og væri betra að þú værir dauður en vita slíka skömm í ætt sinni: ara tots els joves hi van per a participar-hi en els jocs que s'hi fan mentre que tu ets tan parat i inútil que et quedes aquí, ajagut a la vora del foc, per a aflicció de ta mare i fóra millor que fossis mort abans que se sàpiga una vergonya tan gran per a la seva família

◊ munuð þið þá hafa annað hvort fyrir ykkart þrá, nokkra huggan eða læging enn meiri en áður og hrelling og skapraun: el guardó que rebreu per la vostra obstinació serà una mica de consol o bé una humiliació, aflicció i disgustos encara majors que els d'abans

2. (sálarstríð) angoixes f.pl [mortals], angúnies f.pl (tribulació, turment anímic)

◊ ...að þeir væri staðfastir í trúnni og það að oss byrjar fyrir margar hrellingar inn að ganga í Guðs ríki: que perseveressin en la fe i [dient] que és per moltes de tribulacions que ens cal entrar al Regne de Déu

◊ ...sneypa og reiði, hrellingar og harmkvæli yfir allar sálir þeirra manna sem illsku drýgja: ...vergonya i ira, tribulacions i patiments sobre totes les ànimes d'aquells que practiquen el mal

◊ eigi sker það í þá meining það aðrir hafi hvíld, en þér hrelling, heldur að það sé líka svo að yðar gnægð þjóni þeirra þurft í þessari hallæristíð upp á það að þeirra gnægð eftir á þjóni yðvarri þurft og það ske hvað líkt er, sem að skrifað er: això no suceeix pas en el sentit que els altres hagin de tenir calma i sossec i vosaltres tribulació, sinó que ha d'ésser igual [per a tots vosaltres], de manera que allò que ara us sobra serveixi per a proveir llur fretura en aquests temps de carestia a fi que, més endavant, allò que els sobri a ells serveixi per a proveir llavors la vostra fretura i passi igual que com està escrit

3. (skelfing) esglai m, espant m (paor, esfereïment, retgiró)

◊ ein þjóð mun reisa sig og upp í mót annarri og ríki á móti ríki, og landskjálftar munu verða í sérhverjum stöðum, hungur og hrellingar munu og verða: un poble s'alçarà contra un altre, i un regne contra un altre regne, i hi haurà terratrèmols a diversos llocs, i també fam i espants

4. (stríðni) enuig m (enfelloniment, irritació)

5. (gildra) parany m (trampa)

◊ síðan gerði Júdas upp sakir við niðja Bajans. Þeir höfðu bakað Ísraelsmönnum stöðug vandkvæði (εἰς παγίδα) og hrellingar (εἰς σκάνδαλον) með því að ráðast að þeim á vegum úti: després, en Judes va reparar en alguns afers que tenia pendents amb els beanites. Aquests havien estat parant entrebancs i trampes continus als israelites atacant-los pel camí

hress, hress, hresst: 1. recuperat -ada, recobrat -ada (després de malaltia)
        2. fresc -a, rialler -a, content -a, distès -esa, animat -ada



hressa <hressi ~ hressum | hressti ~ hresstum | hresst>: 1. <e-n>: <GEN> refrescar algú
        2. <e-n>: <FIG> fer cobrar nou ànim a algú, alleujar algú (reconfortar algú en el seu desànim)
        3. hressa sig á einhverju: refer-se amb..., recobrar-se amb..., restablir-se amb
           en Davíð hressti sig upp í Drottni, Guði sínum: però David va reprendre coratge en el Senyor, el seu déu
        4. hressa af sér: restablir-se, recuperar-se (després d’accident, de malaltia etc.)
        5. hressa upp á eitthvað: arreglar, adobar, [tornar a] posar bé
           hressa upp á minnið: refrescar la memòria
           hressa upp á latínuna: refrescar el llatí, llevar la pols al llatí
        6. hressa eitthvað við: restaurar una cosa, arreglar una cosa, adobar una cosa, tornar a posar bé una cosa
           en aðra hluta borgarinnar hressti Jóab við: i Joab va restaurar les altres parts de la ciutat
           hresstu þig við!: <LOC FIG> Alegra’t, anima’t!



hressast <hressist ~ hressumst | hresstist ~ hresstumst | hresst: restablir-se (de malaltia)
           hresstast í huga: animar-se, cobrar ànims



hreyfan·legur, -leg, -legt: mòbil, movible (que es pot moure)



hreyfan·leiki <m. -leika, no comptable>: mobilitat f



hreyfingar·laus, -laus, -laust: immòbil



hreyfingar·leysi <n. -leysis, no comptable>: immobilitat f



hreysi <n. hreysis, hreysi>: (kofi) cabana f, cabanya f (Bal.), barraca f

<†>  hreyti·speldi <n. -speldis, -speldi>:

(vindmylluvængur ?) aspa f de molí, antena f de molí (Mall., Men.) 

◊ Ormur hafði ekki vopna nema ásinn og veifði honum um sig sem hreytispeldi svo að engi þorði nærri að koma því að þeir sáu vísan bana hver sem fyrir yrði: n'Ormur no tenia cap arma llevat de la biga i la feia voleiar al seu voltant com si fos una antena de molí de manera que ningú no gosava acostar-s'hi perquè veien que el qui s'hi posés al davant tindria una mort certa

hrifning <f. hrifningar, pl. no hab.>:

1. <GEN> arrapament m

2. (eldhugi, æsing) entusiasme m (apassionament)

3. (ásthrifni) enamorament m [amb deliri] (encativament amorós)

hrifsa <hrifsa ~ hrifsum | hrifsaði ~ hrifsuðum | hrifsað ║ e-ð>:

arrapar una cosa, arrambar una cosa, engrapar una cosa

♦ hrifsa e-ð af e-m: arrencar una cosa de les mans d'algú, arrabassar una cosa de les mans d'algú, agafar una cosa pegant grapada

◊ við fórum í hnífakaup, sagði Jón Hreggviðsson og sýndi hnífinn. Átti ég ekki á því von: hnífurinn sem minn meistari saknaði í morgun, - og hrifsaði hnífinn af Jóni Hreggviðssyni: hem anat a baratar-nos els ganivets, va dir en Jón Hreggviðsson i li va mostrar el ganivet. Ja m'ho temia! el ganivet que el meu amo ha trobat a faltar aquest matí, - i dient això, va arrencar d'una grapada el ganivet de les mans d'en Jón Hreggviðsson

♦ hrifsa undir sig: agafar-se [a una cosa]

hrina <f. hrinu, hrinur. Gen. pl.: hrina>:

1. (vindhviða) ràfega f (ventada, cop de vent)

2. <FIG> ratxa f

♦ → óhappahrina “ratxa d'accidents”

3. (hret) gelada acompanyada de pluja, calamarsa o neu (maltempsada)

4. (snögglegt þíðviðri) desgel sobtat (desglaç sobtat, desglaça sobtada)

5. (hviðóttur grátur) plors assanglotats (plors a intervals)

6. (leikhluti, sett) set m (de partida de tennis)

hrinda¹ <hrindi ~ hrindum | hrinti ~ hrintum | hrint ║ e-u ~ e-m>:

variant moderna feble de → hrinda² “empènyer”

hrinda² <hrind ~ hrindum | hratt ~ hrundum | hrundið ║ e-u ~ e-m. La conjugació forta d'aquest verb ha estat substituïda per la conjugació feble fora de les formes de pretèrit, que encara tenen un cert ús>:

1. <GEN> empènyer una cosa o algú, pegar una empenta a una cosa o a algú

♦ hrinda e-m: pegar empentes (o: una empenta) a algú, empènyer algú

◊ það var hrint mér!: m'han empès! m'han pegat una empenta!

♦ hrinda e-m inn: empènyer algú cap a dins, fer entrar algú empenyent-lo cap a dins

♦ hrinda e-m í gólfið: fer caure algú al terra d'una empenta

♦ hrinda e-u af stað: <LOC FIG> engegar una cosa, posar en marxa una cosa

♦ hrinda af stað byltingu: iniciar una revolució, començar una revolució

♦ hrinda af stað fyrirtæki: posar en marxa una empresa, crear una empresa

♦ hrinda e-u í framkvæmd: <LOC FIG> començar la realització d'una cosa

♦ hrinda e-u um: trabucar una cosa d'un cop

◊ ...og hratt um borðum víxlaranna og stólum dúfnasalanna: i va bolcar les taules dels canvistes i les cadires dels venedors de coloms

2. (um áhlaup, árás) repel·lir una cosa, rebutjar una cosa (atac, assalt militar)

♦ hrinda áhlaupi: repel·lir un atac, rebutjar l'assalt

♦ hrinda árás: repel·lir un atac, rebutjar l'assalt

♦ hrinda e-m [burt] frá sér: <LOC FIG> apartar algú [del seu costat]

◊ hrintu mér ekki burt frá þér!: no m'apartis de tu!

♦ hrinda frá sér vatni: repel·lir l'aigua, ésser impermeable

3. (um rök) refutar una cosa (argumentació)

♦ hrinda rökum: refutar els arguments, rebutjar els arguments

4. (um dóm) recórrer una cosa (no acceptar sentència)

♦ hrinda dómi: recórrer una sentència

5. (um met) establir una cosa (rècord)

♦ hrinda meti: establir un [nou] rècord

6. (kasta) llançar una cosa ~ algú (gitar, tirar)

♦ hrind þú hundi á Jórdan, er hundur sem áður: <LOC FIG> la mona és sempre mona encara que vagi vestida de seda (el sentit del refrany islandès és: un gos no deixarà d'ésser un gos encara que el bategis al mateix riu Jordà)

hrinding <f. hrindingar, hrindingar>:

1. <GEN> empenta f, espenta f (Llda., Val.), sempenta f (Mall., Men.) 

2. <FIG> empenta f, impuls f

hringa·háfur <m.-háfs, -háfar>: moixina f (peix Galeus melastomus)



hring·akstur <m. -aksturs, no comptable>: [intersecció f amb] circulació giratòria
        torg með hringakstri: rotonda f (→ hringtorg)

hring·bogi <m. -boga, -bogar>:

arc m (part de circumferència compresa entre dos punts qualssevol)

hring·braut <f. -brautar, -brautir>: ronda f

hringbrjósks- <en compostos>:

<MED> crico-, cric-

hring·ey <f. -eyjar, -eyjar>:

atol m, atol·ló m

hring·ferill <m. -ferils, -ferlar>:

<GEOM> circumferència f

♦ hringferill, hringbogi, strengur, radíi og miðstrengur: <LOC FIG> circumferència, arc, corda, radi i diàmetre

hring·fólksflutningar <m.pl -fólksflutninga>:

migració f circular

hring·geiri <m. -geira, -geirar>:

<GEOM> sector m circular

hring·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:

moviment m circular (o: rotatori)

♦ jöfn hringhreyfing: moviment m circular uniforme

hring·iða <f. -iðu, -iður>:

remolí m, regolf m (dins massa d'aigua, p.e., riu)

♦ hringiða lífsins: <LOC FIG> els avatars de la vida

hringja <hringi ~ hringjum | hringdi ~ hringdum | hringt: 1. <e-u> tocar una cosa (fer sonar una cosa, esp. campana)
           hringja öllum klukkum: repicar
        2. <e-u & á e-ð> tocar una cosa (timbre)
           ég hringi dyrabjöllunni: toco el timbre
           hringja á bjölluna: tocar el timbre
        3. <á e-n> trucar a... (telefonar: policia, ambulància)
           hringja á hjálp: trucar demanant ajut
           hringja á hótelið: trucar a l'hotel
           hringja á lögregluna: trucar a la policia
           hringja á sjúkrabíl: trucar a una ambulància
        4. <í e-n> trucar a... (telefonar a persona privada)
           hringdu í mig: fés-me un truc, truca’m
           ég hringi í þig: et trucaré per telèfon
           hringdu og við gerum eitthvað: truca i quedem!
        5. (um síma) sonar, repicar (aparell de telèfon)
           síminn hringir: truquen!

hring·kragi <m. -kraga, -kragar>:

<GEOM> corona f circular

hring·laukur <m. -lauks, -laukar>:

porradell m, porro bord (planta Allium scorodoprasum ssp. rotundum syn. Allium rotundum)

hringleika·hús <n. -húss, -hús>: 1. (fjölleikahús) circ m (local, sovint ambulant, per a espectacles eqüestres, de pallassos etc.)
        2. (hringleikvangur) amfiteatre m (edifici greco-romà)

hring·leikvangur <m. -leikvangs, -leikvangar>:

<HIST> amfiteatre m (grec, romà: amphitheatrum, ἀμφιθέατρον. Per a l'amfiteatre de cinemes i teatres moderns, → svalir)

hring·ormur <m. -orms, -ormar>:

1. (sníkjuormur) anisakis m (paràsit de molts de peixos)

2. (reformur) tinya f (malaltia de la pell causada per fong)

hring·sjá <f. -sjár, -sjár>:

(á kafbátum) periscopi m (de submarí)

hring·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>:

<GEOM> segment m circular

hring·sól <n. -sóls, pl. no hab.>:

vagareig m

hring·sólast <-sólast ~ -sólumst | -sólaðist ~ -sóluðumst | -sólast>:

(flækjast um) vagarejar

hring·torg <n. -torgs, -torg>: rotonda f

hringur <m. hrings, hringir (o: hringar)>:
       1. <GEN> cercle m
       2. (baugur) anell m (tumbaga)
       3. (auðhringur) consorci m, corporació f (tipus de societat mercantil)
       4. <ESPORT> ring m (quadrilàter per a combats de boxa)

hringviks·horn <n. -horns, -horn>:

<GEOM> angle excèntric

hring·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> múscul m orbicular

♦ hringvöðvi auga: múscul m orbicular de les parpelles

♦ hringvöðvi munns: múscul m orbicular dels llavis

hríð¹ <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: (tími) estona f (període breu de temps, curt lapse de temps)
	um hríð: 1. [durant] una estona; durant un cert temps 2. de moment
	[um] langa hríð: 1. [durant] una estona llarga; 2. durant molt de temps
	[um] skamma hríð: 1. [durant] una estona curta; 2. per poc temps



hríð² <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: 1. (snjókoma) rufaga f, nevada forta (tempesta de neu)
        2. (stórhríð) torb m, rufaga forta (borrufada forta)



hríð³ <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: (atrenna, sókn) atac m (assalt)
        gera harða hríð að marki: <LOC ESPORT> castigar la porteria del contrari, atacar amb força la porteria del contrari


hríðar·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>: nevada f acompanyada de vent font



hríðar <f.pl hríða>: variant de → hríðir “dolors del part”

hríðir <f.pl hríða>:

(fæðingarhríðir) dolors m.pl del part, contraccions f.pl 

♦ hríðarnar eru byrjaðar og eru kröftugar með 5-10 mín. millibili: les contraccions ja han començat i es van fent més i més fortes cada 5-10 minuts

♦ hvenær hófust hríðir?: quan han començat les contraccions?

♦ hve langt er á milli hríða?: cada quan té les contraccions?

◊ fá þú hríðir (ḥū'lī, חוּלִי) og hljóða þú, dóttirin Síon, eins og jóðsjúk kona: sofreix els dolors del part i crida, filla de Sió, com una dona que està de part (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: cargola't de dolor i gemega, filla de Sió, com la dona que va de part; la de la Bíblia interconfessional: estremeix-te i retorça't com la dona quan infanta, vila de Sió)

◊ ...hversu munt þú stynja, þegar hríðirnar (ḥăβā'līm, חֲבָלִים) koma yfir þig, kvalir (ḥīl, חִיל) eins og yfir jóðsjúka konu: ...com gemegaràs quan et vindran els dolors del part, uns turments com els de la dona que està de part (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: com gemegaràs quan et vinguin els dolors, un cargolar-te com la qui va de part!; la de la Bíblia interconfessional: com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et cargolis com la partera!)

hríðskota·byssa <f. -byssu, -byssur>: metralladora f

hrífa <f. hrífu, hrífur. Gen. pl.: hrífa o: hrífna>:

rascle m, rampill m, rampins m.pl (Bal.) 

hrífandi, hrífandi, hrífandi <adj.>

enlluernador -a, apassionant, [absolutament] captivador -a

♦ hrífandi meistaraverk: una obra mestra absolutament fascinant

hrís·grjón <n. -grjóns, -grjón. Empr. hab. en pl.>: arròs m

hrís·hirsi* <n. -hirsis, -hirsi>:

ripoll m, fenàs m de canonet (planta Oryzopsis miliacea syn. Piptatherum miliaceum)

hrjáður, hrjáð, hrjáð <adj.>:

dissortat -ada

hrjóta <hrýt ~ hrjótum | hraut ~ hrutum | hrotið>: roncar

hrogn <n. hrogns, hrogn>: ous m.pl de peix

hrogna·mál <n. -máls, -mál>:

enxampurrat m, galimaties m (llengua inintel·ligible i considerada de poca vàlua)

hrogna·steinn <m. -steins, -steinar>: <GEOL> oòlit m



hrognkelsa·hrygna <f. -hrygnu, -hrygnur>: abraça-roques m femella, lumpus m femella



hrognkelsa·hængur <m. -hængs, -hængar (o: -hængir)>: abraça-roques m mascle, lumpus m mascle



hrogn·kelsi <n. -kelsis, -kelsi>: abraça-roques m, lumpus m, ciclòpter m (peix Cyclopterus lumpus, sense especificació de sexe)

hroka·gikkur <m. -gikks, -gikkir. Gen. pl.: -gikkja; dat.pl.: -gikkjum>:

presumptuós m, presumptuosa f

hroki <m. hroka, no comptable>: orgull m, urc m, supèrbia f
	sýna e-m hroka: mostrar la seva supèrbia a algú



hrokkin·hærður, -hærð, -hært: que té els cabells rulls (o: arrissats)



hrokkinn, hrokkin, hrokkið: rull -a, arrissat -ada, cresp -a

hrokkin·menta <f. -mentu, -mentur>:

menta f [comuna] (planta Mentha spicata)

hrollur <m. hrolls, pl. no hab.>: 1. (af kulda & af ótta, kuldastraumar) calfreds m.pl, esgarrifança f, escarrufament m (Mall. Men.) (de fred, de febre, de por)
        2. (af ótta & andstyggð) esgarrifança f (estremiment de por, esfereïment, repulsió)
           kaldur hrollur hríslaðist um mig: una esgarrifança freda em va sacsejar (o: em va fer estremir)

hroll·vekjandi, -vekjandi, -vekjandi: esgarrifós -osa, esborronador -a (que esglaia, que posa els pèls de punta)

hrollvekju·sinfónía <f. -sinfóníu, no comptable>:

simfonia f de l'horror

◊ Nosferatu - hrollvekjusinfónía: Nosferatu - una simfonia de l'horror

hrossa·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

1. (ættkvísl) petasita f (qualsevol planta del gènere Petasites)

2. (hestafífill, hjartablaðka) pota f d'egua, pota f de cavall, barretera f, capellera f, mantell m de la Mare de Déu (planta Petasites officinalis syn. Petasites hybridus)

hrossa·gaukur <m. -gauks, -gaukar>:

becadell m, bequeruda f (Val.), cegall m (Bal.), cabassell m (Mall.), becassina m (Men.) (ocell Gallinago gallinago)

hrossa·nál <f. -nálar, -nálar>:

jonc àrtic (planta Juncus arcticus syn. Juncus arcticus ssp. intermedius)

hrossa·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gla m de mar, bàlan m  (individu del gènere Balanus) (→ hrúðurkarl)

hrossa·skítur <m. -skíts, -skítir>:

fems m de cavall, merda f de cavall

hrossa·þari <m. -þara, pl. no hab.>:

fuet m de bruixa (alga bruna Laminaria digitata)

hrossa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:

lladre m & f de cavalls

hross·hvalur <m. -hvals, -hvalir (o: <†> -hvalar)>:

balena-cavall f (mamífer marí que apareix als textos medievals. No s'ha identificat satisfactòriament. També podria tractar-se d'un animal fabulós, encara que la prohibició de menjar la seva carn, continguda a l'Oca Cendrosa o Grágás i al Kristinn réttr hinn nýi o Kristinn réttr Árna byskups, sembla indicar més aviat el contrari)

◊ (En Hǫrðr es transforma en skeljungr ‘cap d'olla’ i la Hervǫr en vagna ‘orca’ per a lluitar amb el rei Hundingi, transformat en hrosshvalr ‘balena-cavall’. És possible que la balena skeljungr fos en realitat la balena amb gep. Jo li dono, tanmateix, l'equivalent de cap d'olla a fi i efecte de poder mantenir la dualitat de sexes dels personatges que es transformen en cetacis. Per la mateixa raó, tradueixo amb catxalot el mot hrosshvalr de l'original) litlu síðar sáu þeir, hvar einn stórr hrosshvalr lagðisk með miklum boðafǫllum ok ógurligum látum at þeim. Hǫrðr mælti: "Þar er sú skepna, at mér er minnst um ok ek má eigi sjá. Verði þit nú, fóstbrœðr, nokkurs styrks við at njóta, ok eigi megi þit nefna mik, á meðan hann er hér, því at þá dey ek." Síðan leggsk hann niðr í kel. Þeir þǫktu hann klæðum. Síðan sáu þeir skeljung renna undan skipi þeira ok at hvalnum mjǫk snarliga, ok ræðr þegar á hann; kómu þar í kafferðir stórar. Litlu síðar sáu þeir renna undan skipi Hervarar vǫgnu eina væna ok fagra. Hún réð þegar á hvalinn. Váru þá sviptingar miklar ok harðar árásir, er hvárir veittu ǫðrum. Varð skeljungrinn ok vagnan skjótt móð, því at hvalrinn var þungr ok sterkr, en kastaði þeim af sér, svá at þau kómu fjarri niðr á sjónum. Hjálmþér þóttisk þá sjá fyrir, at þessi illa skepna muni þau skjótt yfir vinna. Þá mælti hann: "Hvat mun mér í annat sinn meiri þǫrf Skinnhúfu ok Vargeisu en nú, at þær komi oss at hjálpa?" En er hann hafði þetta mælt, sá hann fljúga tvá gamma. Þeir hǫfðu járnnef ok klœr. Þeir settusk á hrosshvalinn ok kroppuðu eigi miskunnsamliga, því at stórar þjósir tóku þeir af hans vándum kroppi. Hann veitti miklar árásir í móti. Þeir rifu ok slitu hvalinn, sem þeir gátu. Þá bar þá at skipunum, ok fengu þau áfǫll stór. Hjálmþér sá, at allar þessar skepnur létu undan illhvelinu. Hann tók brandinn ok mælti: "Fyrr skal ek missa þik en ek hjálpi eigi þessum skepnum," skaut þegar brandinum niðr í gegnum hausinn á hvalnum. Ǫlvir sá þetta ok skaut þegar saxinu, ok kom þat í annat augat á hvalnum. Við þetta dapraðisk heldr hvalrinn ok vissi varla, hverninn hann skyldi láta, ok velti sér á ýmsar síður ok beit ok reif, hvat sem hann kom við, en blóðit rann sem lœkir niðr af gǫmmunum, því at þeir flǫktu allir sundr af sárum ok svá skeljungrinn ok vagnan. Varð þat um síðir, at hvalnum dapraðisk sundit, ok síðan rífa þau hann til dauða, ok sǫkk hann til grunns, en gammarnir flugu í burtu mjǫk yfirkomnir, svá at blóð rann undan hverri þeira fjǫðr. Þeir flugu seint ok lágt. Hjálmþér gekk þar til, sem Hǫrðr lá, ok sá, at hann var vátr. Hǫrðr mælti: "Er dauðr hvalrinn?" Hjálmþér segir hann horfinn, -- "hefi ek þar misst brand minn, en Ǫlvir saxit." "Hér er hvárttveggja," segir Hǫrðr, "ok er mikit at gert, at Hundingi konungr er af dǫgum ráðinn." Þeir þakka honum lífgjǫf, at hann hafði þeim bjargat ór slíkum háska sem þeir váru í komnir. Hǫrðr mælti: "Kom til Hervarar, því at nú mun þurfa þíns dugnaðar." Hjálmþér stǫkk á skip til hennar. Hún lá þá í óviti ok mjǫk til reika. Hjálmþér dreypti á hana víni, ok raknaði hún skjótt við. Síðan rann á byrr, ok vinda þeir upp segl, ok váru skipin þá laus, ok sigldu um allt sumarit: una mica després, varen veure que un catxalot d'ulls petits els envestia fent una gran bromera i llençant uns bramuls terribles. En Hǫrðr va dir: "aquesta és la criatura per la qual menys afecte sento i que no m'és llegut de veure. Ara, germans meus de jurament, us caldrà una mica de la meva força [per sortir-vos-en], però a mi no m'anomeneu mentre ella sigui aquí, perquè, si ho feu, jo moriré", i a continuació es a va ajeure en el fons del buc de la nau. Ells el taparen amb roba. Després, ells varen veure que de sota llur nau en va sortir un cap d'olla que es va dirigir cap al catxalot amb abrivament i el va atacar immediatament; es capbussaren profundament diverses vegades [tot barallant-se]. Poc després, varen veure que de sota el vaixell de la Hervǫr en sortia una orca, garrida i bella. Immediatament va atacar el catxalot. Aleshores es varen produir envestides furioses i atacs violents per una i altra banda. El cap d'olla i l'orca, però, aviat varen quedar exhaustos perquè el catxalot era pesant i fort i [finalment,] els va llançar en l'aire [d'un cop] de manera que varen tornar caure a la mar lluny d'allà. En Hjálmþér aleshores, creient que aquella criatura aviat els hauria vençut, va dir: "En quina altra avinentesa millor que aquesta hauria de menester que l'Skinnhúfa i la Vargeisa acudissin a ajudar-nos?" I tan bon punt va haver acabat de dir això, que ja va veure els dos grius acostant-s'hi volant. Tenien el bec i les arpes de ferro. Es varen posar damunt el catxalot i el varen començar a picar immisericordement perquè [amb els becs] li arrancaven grans mossos de carn de la seva mala esquena corbada. El catxalot, al seu torn, també els escometia ferotgement. Els dos grius esquinçaven i estripaven la balena tant com podien. Aleshores, la lluita es va anar acostant als vaixells, que rebien l'impacte de les grans onades [que aquells animals feien lluitant]. En Hjálmþér va veure que aquelles dues criatures cedien davant la mala balena. Va agafar l'espasa i va dir: "Abans vull perdre't que no ajudar pas aquestes criatures!", i havent-ho dit, va brandir l'espasa i hi assestà un cop cap avall, traspassant-hi el cap del catxalot. L'Ølvir va veure tot això i, brandant amb rapidesa el seu sax, el va clavar a un dels ulls de la balena. Amb aquesta ferida, el catxalot va començar a perdre envestida i no sabia ben bé què fer. Rodolava cap a un costat i l'altre mossegant i estripant tot allò que atenyia. Als grius els sortien torrentades de sang perquè estaven coberts de ferides obertes igual que el cap d'olla i l'orca. Finalment, emperò, es va esdevenir que l'esforç d'haver de nedar a la superfície va acabar cansant el catxalot i quan això va passar, ells li van estripar la carn fins que va morir i es va enfonsar dins la mar mentre que els grius s'envolaven completament retuts per les ferides i el cansament, de manera que la sang els rajava de sota cadascuna de llurs plomes. Volaven baix i lentament. En Hjálmþér va anar allà on estava ajagut en Hǫrðr i va veure que estava banyat. En Hǫrðr va dir: "El catxalot, que és mort?". En Hjálmþér li va dir que havia desaparegut, -- "i jo he perdut amb ell la meva espasa i l'Ølvir el seu sax. "Vet-los aquí tots dos", va dir en Hǫrðr, "i molt ha costat matar el rei Hundingi". Li varen donar les gràcies per haver-los salvat la vida, rescatant-los d'aquell perill en què s'havien trobat. En Hǫrðr li va dir: "Fes via cap a la Hervǫr, ja que li caldrà el teu ajut". En Hjálmþér va saltar a dins el vaixell d'ella. Hi estava ajaguda sense sentit, encara que es trobava bé. En Hjálmþér li va deixar caure a sobre unes gotes de vi i de seguida va retornar. Després, va començar a bufar un vent favorable i van hissar les veles; varen amollar els vaixells i van singlar-hi tot l'estiu

◊ Þá eru þau enn hvalakyn er ólm eru ok grimm við menn ok leita hvarvetna við at týna mǫnnum þar sem þeir mega við koma. Heitir annarr hrosshvalr en annarr rauðkembingr. Þessir eru fullir af ágirnd ok illsku. Aldri verða þeir saddir af manndrápum, þvíat þeir fara um ǫll hǫf innan ok leita, ef þeir mega skip finna. Þá hlaupa þeir upp til þess at þeir megi þeim þá skjótara niðr søkkva ok týna með þeim hætti. Þessir fiskar eru mǫnnum eiki ætir, heldr gagnstœðligir, svá sem skipaðir óvinir mannligu kyni, en ekki verða þeir stœrri en þrjátigi álnir, eðr fjǫrutigi þeir, sem lengstir verða: encara hi ha [dues] castes de balenes que són rabioses i ferotges amb els homes, les quals cerquen pertot arreu d'afonar-los allà on puguin atènyer-los. Una d'ella és la balena-cavall o hrosshvalr i l'altra, el cresta-vermell o rauðkembingr. Aquestes dues castes de balenes són plenes d'avidesa i de maldat i mai no en tenen prou de matar homes, car recorren totes les mars cercant de trobar-hi naus i, quan ho fan, peguen salts i s'hi deixen caure al damunt a fi de, d'aquesta manera, fer que s'enfonsin i pereixin més ràpidament. Aquests dos peixos no són pas comestibles, sinó més aviat tot el contrari, com si estiguessin destinats a ésser [tots ells] enemics del gènere humà. No solen fer-se més grans de trenta alnes, quaranta en els exemplars més grossos

◊ eigi veit ek þau fleiri hvalakyn, er mǫnnum sé eigi æt en þessi fimm, sem nú hefi ek upptalt; þau tvenn er fyrst nefnda ek, þat er svínhvalr ok andhvalr, ok þessi þrenn er síðar nefnda ek, þat var hrosshvalr ok rauðkembingr ok náhvalr: llevat d'aquestes cinc balenes que acabo d'enumerar, no en conec cap més que no siguin comestibles, és a dir: les dues que he esmentat primer, o sigui, el zífid de Sowerby i la balena amb bec, i, després, les tres darreres: la balena-cavall, el cresta-vermell i el narval

◊ eina nótt sýndisk þeim sem herskip fœri í móti Hrólfi ok veitti honum harða atsókn. Mǫndull kallaði ok bað engan gefa sik at því, en þeir sǫgðu hann svá hræddan, at hann þyrði eigi verja lið Hrólfs. Þeir leystu skip eitt ór flotanum ok vildu fara fram fyrir ǫnnur skipin, en þess var eigi kostr, því at vindr kom í móti þeim, ok rak þá aptr um ǫll skipin, ok þat sá hann til þeira síðast, at einn stórr hrosshvalr kom at þeim ok steypti skipinu um koll. Týndisk þar hvert mannsbarn. Mǫrg undr bar fyrir þá ǫnnur, ok brugðu menn sér misjafnt við. Þeir týndu alls tuttugu skipum, áðr þeir kómu í Garðaríki: una nit els va semblar que una nau de guerra es dirigia contra en Hrólfr i el sotmetia a un dur atac. En Mǫndull els va cridar pregant-los que cap d'ells no hi parés esment, però ells li respongueren que [el que passava era que] ell tenia tanta de por que no gosava pas defensar la host d'en Hrólfr. Varen desamarrar una nau de la resta de la flota amb la intenció de posar-s'hi davant les altres naus, però no n'hi hagué possibilitat, car el vent va començar a bufar contra ells, empenyent-los fins a darrere del tot de la resta de les naus, i la darrera cosa que van veure, fou que una gran balena-cavall els envestia i els feia sotsobrar. Tota la tripulació de la nau es va perdre. Molts d'altres fets portentosos van tenir lloc aleshores, davant cadascun dels quals els homes van reaccionar de diferent manera, però al final, varen perdre un total de vint naus abans d'arribar a Rússia

◊ Hálfdan fór nú til bardagans, ok var þá mikit mannfall. Sviði bar merki Skúla jarls ok gekk fram svá hraustliga, at hann drap merkismann Háreks konungs, er Krabbi hét. Hálfdan var eigi ístǫðulauss. Hann réð þar fyrst at, sem fyrir var Flóki Finnakonungr. Konungrinn skaut af boga þrimr ǫrum senn, ok var maðr fyrir hverri. Hálfdan réz á móti honum ok hjó með saxinu á bogann, svá at hann brotnaði, ok tók hǫndina af Flóka, ok flaug hún í lopt upp. Konungr rétti stúfinn upp á móti, ok kom hǫndin þar niðr á ok var þá heil. Þetta sá [Fiðr] Finnakonungr, ok varð hann at hrosshval ok hljóp upp á þá, sem bǫrðuz á móti honum, ok urðu undir honum fimmtán menn ok fengu allir bana. Hundrinn Selsnautr hljóp at honum ok reif hann í sundr með tǫnnunum, en hvalrinn sló í sundr kjaptinum. Hundrinn Karlsnautr hljóp inn í kjaptinn ok alla gǫtu niðr í kviðinn ok reif hann innan ok sleit ór honum hjartat, hljóp út síðan ok fell þegar dauðr niðr. Hálfdan reiðir nú saxit ok hjó til Flóka í ǫðru sinni, en hann blés á móti, svá at saxit [fauk] ór hendi Hálfdani ok kvam fjarri niðr. Flóki hjó til Hálfdanar, ok kom í steinasørvit, ok brotnaði skálmin, en Hálfdan fekk sár á hálsinum, þar sem steinninn var ór brotnaðr, en misst hefði hann hǫfuðit, ef eigi hefði steinasørvit borgit honum. Hálfdan greip til Flóka ok rak hann niðr fall mikit. Í því kom at Úlfkell snillingr, ok átti Hálfdan þá við mǫrgu at sjá. Hundrinn kom þá at ok reif allt andlitit af Flóka, en Flóki hryggspennti hundinn ok braut í honum hvert bein, ok lágu þeir þá báðir dauðir. Hálfdan sá þá ekki sitt fœri annat en hljóp á Úlfkel ok greip af honum sverðit ok sló því flǫtu um nasir honum ok bað hann verja sik, ok þá gat Hálfdan nát saxinu. Gengu þeir þá saman ok bǫrðuz, ok lauk svá með þeim, at Úlfkell snillingr fekk bana. Skúli jarl hafði þá drepit Úlf inn illa: llavors en Hálfdan es va dirigir a la batalla, on s'estava produint una gran mortaldat. L'Sviði, portant el gonfanó del iarl Skúli, va avançar tan coratjosament que va matar el gonfanoner del rei Hárekr, el qual es deia Krabbi. En Hálfdan no va vacil·lar [en el seu coratge]: primer va atacar l'indret on hi havia les formacions enemigues, al capdavant de les quals hi havia en Flóki, el rei dels lapons. Aquest rei disparava amb el seu arc tres fletxes alhora i amb cadascuna d'elles endevinava un home. En Hálfdan el va envestir i li va pegar un cop a l'arc amb el seu sax, que no només li va trencar l'arc, sinó que també li va tallar la mà, la qual va sortir disparada a través de l'aire. El rei lapó va aixecar enlaire el monyó, cap a la mà, i aquesta hi va tornar i va ésser com no l'hi haguessin ferit. Quan en Fiðr, [l'altre] rei dels lapons, va veure això, es va convertir en una balena-cavall i, pegant un salt, es va deixar caure damunt els qui estaven lluitant contra ell i en va esclafar quinze i tots ells varen morir. El gos Selsnautr llavors s'hi va afuar i li va estripar la carn amb les dents, i llavors la balena-cavall va badar la gola [a causa del dolor] i, quan ho va fer, el gos Karlsnautr va entrar dins la seva boca corrent cap a l'interior del seu ventre i l'esquinçava de dedins ella estant; li va arrabassar el cor a mossegades i va córrer cap a fora i quan va sortir-ne, va caure mort a l'instant. En Hálfdan va agafar el seu sax i va pegar-hi un segon cop a en Flóki, però aquest va bufar en direcció cap a ell de manera que el sax li va escapar volant de la mà i va caure un bon tros més enfora. Llavors en Flóki va atacar en Hálfdan, però l'skálm va endevinar el collar de gemmes d'en Hálfdfan i es va trencar, encara que en Hálfdan se'n va dur una ferida al coll, just allà on l'impacte havia trencat la gemma, i hauria perdut el cap si el collar de gemmes no l'hagués protegit. En Hálfdan va agafar amb les mans en Flóki i el va tomar amb força en terra; just llavors va comparèixer l'Úlfkell el Mestre (o, en una altra interpretació: l'Ardit), de manera que en Hálfdan hagué de parar esment a més d'un cosa alhora. Llavors el gos es va afuar contra en Flóki i li va arrancar tota la cara mentre en Flóki li estrenyia amb tanta de força l'espinada que li'n trencava tots els ossos: [al final,] varen quedar tots dos estesos allà, morts. En Hálfdan aleshores va veure que no tindria una segona oportunitat i va córrer cap a l'Úlfkell i li va prendre l'espasa i amb la part plana de la fulla li va pegar al nas demanat-li que es defensés; Llavors, en Hálfdan va aconseguir tornar a agafar el seu sax. Aleshores tots dos s'escometeren i lluitaren i la cosa va acabar que l'Úlfkell el Mestre hi va trobar la seva mort. El iarl Skúli, al seu torn, havia mort l'Úlfr el Dolent

◊ (NÞ 490) norðhvalr, kýrhvalr, / náhvalr ok leiptr, / skeljungr, fiskreki / ok skútuhvalr, / sléttibaka, skjaldhvalr / ok sandlægja, / hrosshvalr, andhvalr, / hrafnreyðr ok vǫgn: balena franca àrtica, mare catxalot, / narval i dofí [de flancs blancs de l'Atlàntic], / balena amb gep, rorqual comú / i dofí de Risso, / balena franca comuna, cria d'orca / i balena grisa, / catxalot mascle, balena amb bec boreal, / rorqual d'aleta blanca i orca femella

◊ Þá er þeir brœðr létu ór læginu, kom upp hjá skipinu hrosshvalr. Kormákr skaut til hans pálstaf, ok kom á hvalinn, ok søkkðisk. Þóttusk menn þar kenna augu Þórveigar. Þessi hvalr kom ekki upp þaðan í frá, en til Þórveigar spurðisk þat, at hon lá hætt, ok er þat sǫgn manna, at hon hafi af því dáit: quan els germans i llur gent hagueren sortit de l'ancoratge, a prop del vaixell va sortir a la superfície de la mar una balena-cavall o hrosshvalr. En Kormákr li va tirar un espelt feixuc que va endevinar la balena i aquesta es va enfonsar. Els homes cregueren haver-hi reconegut els ulls de la Þórveig. Aquella balena no va tornar pujar a la superfície, però de la Þórveig se'n va saber que es trobava malalta de mort i va córrer la brama que havia mort per causa d'aquella ferida

◊ þá er ok rétt at eta fiska alls kyns, ok hvala alla, aðra en rostung ok sel. Hrosshval skal á øngum tímum eta, svá náhval ok rauðkembing: és conforme a dreta llei menjar peixos de tota mena, i tots els cetacis, tret de la morsa i el vell-marí. La balena-cavall no es pot menjar en cap ocasió, ni el narval ni el cresta-vermell

◊ þá er maðr fastar um nótt, skal hann hafa þurran mat. Þat er þurr matr: gras ok aldin ok jarðarávǫxtr allr. Þat á maður ok at eta, ef hann fastar: fiska alls kyns, og hvala aðra en rosmhval ok sel. Þat skal eta, þá er kjǫt ætt er. Hrosshval skal eigi eta ok náhval ok rauðkembing: quan un hom dejuni, que de nit tingui menjar sec: menjar sec són herbes, fruita i tots els productes de la terra. Quan farà dejuni, també li és permès de menjar això: peix de tota mena i cetacis, tret de morsa i vell-marí - la carn d'aquets dos animals només es pot menjar quan sigui lícit de menjar carn. La balena-cavall no es pot menjar, ni el narval ni el cresta-vermell (igual que la balena-cavall, mamífer marí no identificat o bé bèstia marina fabulosa) 

Si considerem la descripció que els textos medievals ens donen de la balena-cavall, constatem:     1. Per a defensar-se de les barques dels baleners, feia grans salts fora de l'aigua i s'hi deixava caure al damunt. En una paraula: s'encabritava com un cavall, i aquest tret és el que li hauria donat el nom, el qual (balena-cavall) no faria referència a la forma de l'animal, sinó al fet d'alzinar-se fora de l'aigua. A aquest costum hi respondrien designacions postmedievals com ara stökkull, dettir o springhvalur, que hom considera tradicionalment designacions sinònimes d'aquest cetaci.     2. El consum de la seva carn no estava permès en cap cas ni època de l'any. Això no vol dir, tanmateix, que hom no el cacés, a fi de, per exemple, obtenir-ne greix o sèu, però hom té la sensació que els atacs no es produïen el marc de la caça de l'animal, sinó simplement per invasió del seu territori per part dels pescadors.     3. Tenia dents, per tant, era un odontocet.     4. Tenia un hàbitat molt extens, ja que es diu expressament que apareix a totes les mars.     5. No era una gran nedadora en superfície.     6. Tenia els ulls molt petits, de manera que semblaven els d'una persona. Interpreto aquest tret d'una manera diametralment oposada a la de l'erudit francès, Prof. Dr. Dillmann.     7. Feia unes 30 alnes de llargària. Si com a base de la conversió al sistema mètric decimal agafem l'alna islandesa, que fa 57,3 cm, l'animal feia uns 17,20 metres de llargària de mitjana. Val a dir que l'Elsa E. Guðjónsson (al seu article Forn röggvarvefnaður, publicat a l'Árbók Fornleifafélagsins 59 (1962), pp. 12-71) pàg. 56 dóna com a equivalent de l'alna islandesa medieval 47,7 cm, que arribaven fins a 51,2 cm en el cas de la þumalalin o alna colzera. En el primer cas tindríem un cetaci d'aproximadament 14,30 metres de llarg, en el segon, un de 15,40 cm. En tots tres casos ens movem en les mides dels catxalots.     8. Al meu entendre, el fet que la Konungs skuggsjá, en esmentar les cinc úniques menes de balena, la carn de les quals no es podia pas menjar, esmenti la balena-cavall i el cresta-vermell al costat de tres espècies més que són ben reals (la balena amb bec o andhvalr, el narval o náhvalr i el zífid de Sowerby o svínhvalr -si aquesta darrera identificació és correcta-), no tindria sentit si, en el moment de redactar-se aquesta obra, balena-cavall i cresta-vermell no haguessin estat cetacis igual de reals que els altres tres. Exactament el mateix és aplicable a la relació de noms de balenes continguda a la þula nº 490 de l'Edda en prosa: col·locar un animal fantàstic al costat de tretze de reals no té, al meu entendre, sentit; cal suposar que el mot també designava, doncs, un tipus de balena real.     9. La lluita protagonitzada per la vagna i l'skeljungr contra el hrosshvalr que trobem al passatge de la Hjálmþés saga ok Ǫlvis sembla ésser un reflex literari d'atacs semblants, presenciats en la natura, d'orques i balenes amb gep contra els hrosshvalir.     Hi ha cap cetaci que reuneixi aquestes característiques? Al meu entendre, n'hi ha un: som davant la descripció d'un mascle de catxalot (Physeter microps). Tot i que modernament s'ha arribat a la conclusió que el Physeter macrocephalus i el Physeter microps d'en Linneus són el mateix animal, el Physeter microps és descrit tradicionalment com un catxalot perillós i ferotge. A partir de Linneus, tots els naturalistes que en parlen al llarg del segle XIX, obtenen la informació en darrera instància dels baleners i aquests devien estar descrivint el catxalot en uns moments determinats del seu cicle vital, per exemple, en època de zel o de cria, una època en què molts d'animals es tornen especialment agressius. Al meu entendre, doncs, el hrosshvalr, és l'antic Physeter microps, el catxalot en una fase del seu cicle vital en què és molt agressiu i ferotge; això, si els companys zoòlegs no ens descobreixen alguna casta de cetaci extingit a finals de l'Edat Mitjana que tingui les característiques de la balena-cavall, al capdavall, no fóra la primera vegada que un animal extingit -o que deixa d'existir en un entorn geogràfic determinat- passa a ésser un animal fabulós, v.b., el porc-singlar de les rondalles mallorquines és una bèstia fabulosa que poc té a veure amb el senglar real. El hrosshvalur, com a bèstia de la criptofauna islandesa, és representat així a la sèrie filatèlica del 2009 dedicada a aquest motiu:

hrotta·legur, -leg, -legt <adj.>:

brutal

♦ á hrottalegan hátt: brutalment

◊ myrða e-n á hrottalegan hátt: assassinar brutalment algú

hrotur <f.pl hrotna (o: hrota)>:

roncs m.pl, roncos m.pl (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.)

hróður <m. hróðurs (o: hróðrar), no comptable>:

1. (lofkvæði) lloances f.pl, llaors f.pl (expressions o cants de lloança)

2. (orðstír) fama f (glòria)

♦ hróður hans berst nú vítt um heim: la seva fama ara s'estén per tot el món

hrókera <hrókera ~ hrókerum | hrókeraði ~ hrókeruðum | hrókerað ║ e-n>:

(í skák) enrocar (en els escacs)

♦ hrókera í ríkisstjórn: <LOC FIG> fer un reajustament del govern

hrókerast <hrókerast ~ hrókerumst | hrókeraðist ~ hrókeruðumst | hrókerast>:

(í skák) enrocar-se (en els escacs)

♦ hrókerast yfir e-u: <LOC FIG> enrocar-se sobre una cosa

hrókering <f. hrókeringar, hrókeringar>:

(í skák) enroc m (en els escacs)

hrókun <f. hrókunar, hrókanir>:

(í skák) enroc m (en els escacs)

hrókur <m. hróks, hrókar>:

(í skák) torre f, <†> roc m (d'escacs)

♦ hrókur alls fagnaðar: <LOC FIG> l'ànima de la festa (persona que amb el seu bon humor, la seva conversa i la seva presència dóna vida a una festa o reunió social)

hróp <n. hróps, hróp>:

crit m

hrópa <hrópa ~ hrópum | hrópaði ~ hrópuðum | hrópað>:

cridar (dir en veu forta)

♦ hrópa af gleði: cridar d'alegria

♦ hrópa hástöfum: cridar a plens pulmons

♦ hrópa e-ð: cridar una cosa

◊ "halló!" hrópaði hún: va cridar "hola!"

♦ hrópa "úlfur!, úlfur!": cridar "que ve el llop!, que ve el llop!"

◊ hann hrópaði „úlfur!, úlfur!“ en enginn tók hann alvarlega: va cridar "que ve el llop!, que ve el llop!", però ningú no el va prendre seriosament

♦ hrópa á e-n: cridar algú (perquè hi vagi)

♦ hrópa til e-s: cridar algú (perquè hi vagi)

♦ hrópa upp yfir sig: exclamar-se, fer grans crits, dir en veu forta (esp. per a expressar desesperació, por, angoixa etc.)

◊ hún hrópaði upp yfir sig í örvæntingu: feia grans crits de desesperació

hrós <n. hróss, hrós>:

elogi m, lloança f, encomi m

♦ segja e-m e-ð til hróss: dir una cosa a algú per elogiar-lo

hrufla <hrufla ~ hruflum | hruflaði ~ hrufluðum | hruflað ║ sig>:

esgarrapar-se, escarrinxar-se (Mall.) 

hrukka <f. hrukku, hrukkur. Gen. pl.: hrukkna>:

arruga f, rua f (Val., Bal., ekki ritm./no lit.), solc m (a la pell, esp. de la cara)

◊ hann vildi leiða hana fram fyrir sig í dýrð án þess hún hefði blett eða hrukku né neitt þess háttar: la volia portar al seu davant tota envoltada de glòria, sense màcula ni arruga ni res de semblant

hrukka <hrukka ~ hrukkum | hrukkaði ~ hrukkuðum | hrukkað ║ e-n>:

arrugar una cosa, ruar una cosa (Val., Bal., ekki ritm./no lit.) (Val., Bal.) (esp. fer aparèixer arrugues a la pell)

◊ litla stúlkan hrukkaði ennið: la noieta va arrufar el front (o: les celles) 

hrukkaður, hrukkuð, hrukkað <adj.>:

arrugat -ada, ruat -ada (Val., Bal., ekki ritm./no lit.) (esp. la pell)

hrukkast <hrukkast ~ hrukkumst | hrukkaðist ~ hrukkuðumst | hrukkast>:

arrugar-se, ruar-se (Val., Bal., ekki ritm./no lit.) (la pell, esp. la de la cara)

hrukkóttur, hrukkótt, hrukkótt <adj.>:

rugós -osa, arrugat -ada, ruat -ada (Val., Bal.) (esp. la pell)

hrukku·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> sense arrugues, sense rues (Mall., ekki ritm./no lit.) 

2. <FIG> sense ni una arruga, perfecte -a, sense cap defecte o falla (genial)

hrukkum:

1ª pers. pl. del pretèrit ind. de → hrökkva “retrocedir, recular”

hrukku·nykra <f. -nykru, -nykrur. Gen. pl.: -nykra>:

potamogèton cresp (planta Potamogeton crispus)

hrumast <hrumast ~ hrumumst | hrumaðist ~ hrumuðumst | hrumast>:

tornar decrèpit -a

♦ hrumast af elli: tornar decrèpit -a per la vellesa

hrum·leiki <m. -leika, no comptable>:

decrepitud f

hrumur, hrum, hrumt <adj.>:

decrèpit -a (a causa de la vellesa)

hrun <n. hruns, -hrun>:

esfondrament m, ensulsiada f

♦ afleiðingar hrunsins sem varð í efnahagslífinu: les conseqüències de l'ensulsiada econòmica

hrúður <m. hrúðurs, hrúðrar>:

variant arcaica de → hrúður n ‘crostera’

hrúður <n. hrúðurs, hrúður>:

1. <MED = á sári> crostera f, costera f (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.) (crosta de ferida)

2. <MED = beinhrúður> osteòfit m  (osteofima, excrescència a superfície òssia formada a costa del periosti)

3. <MED = vefjahrúður> vegetacions f.pl  (excrescència a superfície cutània o mucosa)

hrúður·blöðrusótt <f. -blöðrusóttar, pl. no hab.>:

<MED> pèmfig m vegetant

♦ hrúðurblöðrusótt Hallopeaus: pèmfig vegetant de Hallopeau

♦ hrúðurblöðrusótt Neumanns: pèmfig vegetant de Neumann

hrúður·geit <f. -geitar, pl. no hab.>:

<MED> impetigen m

hrúður·háfur <m. -háfs, -háfar>: peix clavellat (peix Echinorhinus brucus)

hrúður·karl <m. -karls, -karls>:

bàlan m, gla m de mar (crustaci del gènere Balanus)

hrúga <f. hrúgu, hrúgur>:

1. (bingur) munt m, corumull m (Val.), montó m (Val. cast.), caramull m (Bal.)

♦ hrúga af e-u: un munt de..., un caramull de... (o bé es recorre a formar un nou compost com ara → beinahrúga o → steinahrúga)

2. <FIG> cúmul m

◊ hrúga af heimskulegum spurningum: un cúmul de preguntes estúpides

hrúta·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:

móra f [d'esbarzer] de rocall (fruit de la planta Rubus saxatilis)

hrúts·pungur <m. -pungs, -pungar>: 1. <GEN> escrot m de marrà
     2. <CULIN> turmes f.pl de xai, senyals m de me (Mall.)
        súr hrútspungur ~ súrir hrútspungar: turmes de xai en vinagre

hrútur <m. hrúts, hrútar>: marrà m, mardà m (Mall., Men., Val.), xot m [de llavor] (Mall.)
        geldur hrútur: moltó m

hryðju·verk <n. -verks, -verk>:

atemptat terrorista

♦ áforma hryðjuverk: planejar un atemptat terrorista

♦ fremja hryðjuverk: cometre un atemptat terrorista

♦ skipuleggja hryðjuverk: planificar un atemptat terrorista

♦ undirbúa hryðjuverk: preparar un atemptat terrorista

hryðjuverka·maður <m. -manns, -menn>:

terrorista m & f

hrygg- <en compostos>: de la columna dorsal, de la columna vertebral, raquio-, raqui-

hrygg·brot <n. -brots, -brot>:

fractura f de l'espinada, <MED> fractura f de l'espina dorsal

hrygg·dýr <n. -dýrs, -dýr>: <ZOOL> vertebrat m

hryggð <f. hryggðar, hryggðir>:

(harmur) pena f [profunda], gran aflicció f (desolació interior, gran pesar, gran tristor, dolor sense conhort)

◊ nei, herra minn, ég er kona með hryggð í hjarta: no, senyor meu, sóc una dona amb una gran pena en el seu cor

◊ glatt hjarta gjörir andlitið hýrlegt, en sé hryggð (ʕats'tsεβεθ, עַצֶּבֶת) í hjarta, er hugurinn dapur: un cor alegre fa somriure la cara; però si hi ha aflicció al cor, l'esperit s'entristeix (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: cor alegre fa bona cara; cor en pena té l'esperit abatut; la de la Bíblia interconfessional: l'home content fa bona cara, l'home afligit està abatut)

hryggi, hrygga, hrygga: formes febles de → hryggur, hrygg, hryggt ‘afligit’

hryggi·legur, -leg, -legt: lamentable, planyívol -a, trist -a (fet, esdeveniment)

hryggjar·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

<MED> vèrtebra f

hrygg·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:

<MED> escoliosi f (→ skolíósa)

hrygg·sveigja <f. -sveigju, -sveigjur>:

<MED> desviació f de la columna vertebral

◊ Kládíus Galenos skilgreindi þrjár sveigjur á hryggnum: kryppa (framsveigja), hryggfetta eða söðulbak (aftursveigja) og hryggskekkja (hliðarsveigja): Claudi Galè distingia tres desviacions de la columna vertebral: cifosi (curvatura anterior), lordosi (curvatura posterior) i escoliosi (curvatura lateral)

hryggur <m. hryggjar, hryggir>: 1. (hryggsúla) espinada f (espina dorsal, columna vertebral)
        2. klofinn hryggur: <MED> espina bífida
        3. (bak) esquena f
        4. <GEOL = fjallsás, kambur á fjalli> carena f, cresta f, aresta f (gropa de puig, tossal, serrat, turó etc.)
        5. <GEOL = aflöng hæð> tossa f, serrat petit (turó oblong, allargassat i rom en la seva carena)
        6. <sauður> peça f d'oví (ovella, xai etc. que conforma una guarda)
        7. <CULIN = hryggjarstykki á lambi o.s.fr.> llom m (part que hom menja de l'esquena d'un anyell i d'altres animals)
        8. e-m vex fiskur um hrygg: <LOC FIG> algú comença a madurar

hryggur, hrygg, hryggt: afligit -ida, apesarat -ada, [molt] trist -a

hryggvi, hryggva, hryggva: <†> variant arcaica de → hryggi, hrygga, hrygga

hrygg·verkur <m. -verkjar, -verkir>:

mal m a l'espinada, <MED> raquiàlgia f <MED> raquiodínia f

hryllings·kvikmynd <f. -kvikmyndar, -kvikmyndir>: pel·lícula f de terror

hryllingur <m. hryllings, pl. no hab.>: 1. (ógn, skelfing) esfereïment m, horror m,f (espant, terror)
           þú skalt drekka bikar systur þinnar, bikar hryllings og skelfingar: beuràs la copa de ta germana, una copa d'horror i espavent
           og hryllingur mun fara um konunga þeirra þín vegna: i llurs reis seran presos d'espant per causa teva
        2. (hrollur) esgarrifança f (calfred, estremiment causat per l'esborronament o l'esglai)
           ótti og skelfing er yfir mig komin, og hryllingur fer um mig allan: m'agafen la por i l'espant, m'envaeix l'esgarrifança
           já, þegar ég hugsa um það, skelfist ég, og hryllingur fer um mig allan: quan hi penso, m'esborrono i m'agafen esgarrifances per tot el cos
        3. (andúð, ógeð, óvilji) horror m,f, repulsió f (repugnància, aversió profunda)

hrynjandi <f. hrynjandi, pl. no hab.>: 1. ritme m (de poema etc.)
        2. cadència f (modulació, entonació, inflexió de veu, to etc.)

hryssa <f. hryssu, hryssur. Gen. pl.: hryssa o: hryssna>: egua f, euga f

hræ¹ <n. hræs, hræ. Dat. sg.: hræi; gen. pl.: hræja; dat.pl.: hræjum>:

carronya f

♦ hræ af e-u: la carronya de...

◊ snerti einhver eitthvað óhreint, hvort heldur það er hræ af óhreinu villidýri, hræ af óhreinum fénaði eða hræ af óhreinu skriðdýri og hann veit ekki af því, verður hann óhreinn og hann verður sekur: si ningú toca un objecte impur, tant si és la carronya d'una bèstia salvatge impura, el cadàver d'un animal de casa impur o el cadàver d'un rèptil impur, i ho fa sense saber-ho, es fa impur i culpable

◊ þegar hræ af einhverju þessara dýra fellur á útsæði sem á að sá er það hreint: quan el cadàver de qualsevol d'aquests animals caigui damunt la llavor que s'ha de sembrar, aquesta continua essent pura

♦ hræ e-s: la carronya de...

◊ fyrst mun ég gjalda þeim tvöfalt fyrir sekt þeirra og synd því að þeir hafa vanhelgað land mitt með hræjum fórnardýra sinna viðurstyggilegu guða og fyllt erfðahlut minn með andstyggilegum skurðgoðum sínum: de primer els pagaré el doble per llur culpa i llur pecat, perquè han profanat el meu país amb les carronyes dels animals que han sacrificat a llurs déus abominables i han emplenat el meu heretatge de llurs ídols repugnants

hræ² <n. hræs, hræ. Dat. sg.: hrævi; gen. pl.: hræva; dat.pl.: hræum>:

<†> variant arcaica de → hræ¹ “carronya”

hræddur, hrædd, hrætt <adj.>:

espantat -ada

♦ gera e-n hræddan: fer por a algú 

♦ vera hræddur um e-ð: témer una cosa  (considerar, creure)

◊ ég er hræddur um að það fari að rigna: tinc por que no es posi a ploure

◊ ég er hræddur um það: em temo que sí (crec que deu ésser això (i no una altra cosa))

♦ vera hræddur um e-n: témer per algú

◊ ég er hræddur um þig: temo per tu

♦ vera hræddur við e-ð ~ e-n: tenir por d'una cosa ~ d'algú  (sentir por davant una cosa o algú)

◊ hann er hræddur við þig: et té por

◊ ég er hræddur við köngulær: tinc por de les aranyes

hræða <f. hræðu, hræður. Gen. pl.: hræða o: hræðna>:

espantaocells m, babarota f, espantall m (o: espaventall m), babota f (Val.), bubota f (Bal.) (→ fuglahræða)

♦ ekki nokkur hræða: <LOC FIG> ni una ànima

♦ fáeinar hræður: <LOC FIG> quatre gats

♦ þar var ekki ein hræða: <LOC FIG> no hi havia ni una ànima

hræða <hræði ~ hræðum | hræddi ~ hræddum | hrætt ║ e-n>:

fer por a algú, espantar (o: espaventar) algú

hræðast <hræðist ~ hræðumst | hræddist ~ hræddumst | hræðst ║ e-ð>:

tenir por d'una cosa, témer una cosa

hræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

horrible, espantós -osa, terrible

◊ þetta er hræðileg saga. Ég gleymi henni aldrei: és una història terrible; no l'oblidaré pas mai

◊ ægileg og hræðileg er hún: és terrible i espantosa

♦ hræðilegt veður: un temps horrible

♦ hræðilegur glæpur: un crim horrible

hræðsla <f. hræðslu, hræðslur. Gen. pl.: hræðslna>:

por f 

♦ af hræðslu: per por

♦ deyja úr hræðslu: morir de por

♦ lamast af hræðslu: quedar paralitzat -ada de por

♦ vera lamaður ~ lömuð ~ lamað af hræðslu: estar paralitzat -ada de por

hræðslu·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena d'espant, espantat -ada, ple -ena de por

hræðslu·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

poruc -uga

hræðslu·uppþot <n. -uppþots, -uppþot>:

pànic m

hræðslu·öskur <n. -öskurs, -öskur>:

crit m de por

hræ·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell m carronyaire

◊ flugu þá hræfuglar að ætinu en Abram fældi þá burt: aleshores els ocells carronyaires es van abatre sobre els cadàvers, però Abram els va espantar

hræ·gammur <m. -gamms, -gammar>: voltor m

hrækja <hræki ~ hrækjum |  hrækti ~ hræktum | hrækt> 1. (spýta) escopir
    1b. <e-u> escopir una cosa
        hrækja framan í e-n: escopir-li a algú a la cara
    2.(selja upp & FIG) vomitar
        hún hefur hrækt síðan í morgun: ha estat vomitant des d'aquest matí
        hrækja fúkyrðum eftir e-m: vomitar invectives contra algú

hræ·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

foc m de Sant Elm

◊ ok er þeir vǫ́ru skammt komnir frá Hvinverjadal, þá kom hræljós á spjót þeirra gǫrvallra; ok var þat lengi dags: i quan encara no eren gaire lluny de Hvinverjadarlr, es va posar un foc de Sant Elm a les puntes de les llances de tots ells sense excepció i hi va restar la major part del dia

hræll <m. hræls, hrælar>:

pinte m (de teixidor)

hræ·log <n. -logs, -log>:

foc m de Sant Elm

◊ hann (= Eyjólfr Kársson) tók biskup í fang sér ok bar í brott frá búðinni, ok færðu þeir hann þar í klæði þau er þeir höfðu haft í mót honum, kórkápu ok kyrtil hvítan, ok riðu brott með hann ok út á Mýrar; ok sögðu þeir svá at þeir fengi hvergi blautt um Valbjarnarvöllu, en hrælog brunni af spjótum þeirra svá at lýsti af. Skúma inn lítli lagðisk í húðfat biskups; ok sögðu varðmenn at Kampi svæfi lengi um morguninn, sumir sögðu at hann mundi vera sjúkr er hann gáði eigi tíða sinna: ell (= n'Eyjólfr Kársson) va agafar el bisbe amb els braços i el va treure a fora del tendal i el vestiren amb la roba que havien agafat per anar-lo a veure: una capa pluvial i un roquet blanc, i van partir d'allà a cavall en direcció a les Mýrar i conten que als Valbjarnarvellir no hi van topar amb cap indret pantanós, però que un foc de Sant Elm va cremar a les puntes de llurs llances com si els hi fes claror. N'Skúma el petit s'havia ficat dins el sac de dormir de cuiro del bisbe; [aquell matí] alguns dels vigilants del bisbe deien que en Mostatxos (malnom del bisbe) prenia bé la matinada, però d'altres eren del parer que devia estar malalt, ja que havia negligit el res de les hores canòniques

hræ·muglega <adv.>:

esgarrifosament, horriblement

hræ·muglegur, -mugleg, -muglegt <adj.>:

esgarrifós -osa, horrible, horrorós -osa

hræ·ódýr, -ódýr, -ódýrt: regalat -ada (increïblement barat)

hræra <hræri ~ hrærum | hrærði ~ hrærðum | hrært ║ e-ð>:

1. <GEN> remenar una cosa (cosa = líquid o pasta)

♦ hræra í e-u: remenar una cosa (cosa = recipient & matèria remenada)

◊ hræra í kaffinu: remenar el cafè

◊ hræra í katlinum: remenar la caldera

♦ hræra í grautnum: <CULIN> remenar el grautur mentre bull perquè no s'aferri

♦ hræra e-ð saman: mesclar una cosa remenant-la

♦ hræra sement: mesclar ciment (amb la formigonera)

2. <FIG> emocionar, commoure

♦ hræra hjarta e-s: tocar el cor d'algú, arribar al cor d'algú

hrærast <hrærist ~ hrærumst | hrærðist ~ hrærðumst | hrærst>:

moure's, bellugar-se

◊ og Guð skapaði hin stóru sjávardýr og alls kyns skepnur, sem lifa og hrærast og vötnin eru kvik af, og alla fleyga fugla eftir þeirra tegundum: i Déu creà les grans bèsties marines i els animals de tota mena que hi viuen i s'hi bellugen, i les aigües en són un formiguer viu, i [també creà] totes les menes d'ocells voladors

hrærður, hrærð, hrært <adj.>:

1. <GEN> remenat -ada

◊ hristur, en ekki hrærður: sacsejat, no pas remenat

♦ hrærð egg: <CULIN> ous remenats

2. <FIG> emocionat -ada, commogut -uda

hræri·grautur <m. -grautar, -grautar>:

putibarreig f, garbuix m, barrija-barreja f

hræring <f. hræringar, hræringar>:

1. <GEN> remenament m (p.e., de líquid)

2. (geðshræring) emoció f (sentiment)

3. <POLÍT> reajustament m

♦ hræring í ríkisstjórninni: reajustament del govern

hræsna <hræsna ~ hræsnum | hræsnaði ~ hræsnuðum | hræsnað>:

dir paraules hipòcrites, fingir, simular

◊ sannleikur er ekki í munni þeirra, hugur þeirra er spilltur, kok þeirra opin gröf, með tungunni hræsna þeir: no hi ha gens de sinceritat dins llur boca; llur cor és corromput, llur gargamella és una tomba oberta i amb la llengua no fan res més que fingir

♦ hræsna fyrir e-m: fer l'hipòcrita davant algú, afalagar algú amb paraules llausangeres, hipòcrites

◊ segið við Guð: Hversu óttaleg eru verk þín. Sakir mikilleiks máttar þíns hræsna óvinir þínir fyrir þér: digueu a Déu: que en són d'admirables les teves obres. A causa de la grandesa del teu poder, els teus enemics fingeixen davant teu

◊ hræsna þú eigi fyrir mönnum og haf gát á vörum þínum: no siguis hipòcrita davant els homes i vetlla els teus llavis!

hræsnari <m. hræsnara, hræsnarar>:

hipòcrita m & f

◊ vei yður, fræðimenn og farísear, hræsnarar!: ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites!

hræsni <f. hræsni, no comptable>:

hipocresia f

hræsnis·fullur, -full, -fullt <adj.>:

hipòcrita

hræsnis·laus, -laus, -laust <adj.>:

sincer -a, amb sinceritat, sense hipocresia

hræsnis·tár <n.pl -tára>:

<FIG> llàgrimes f.pl de cocodril

hræva- <en compostos>:

de cadàver, de carronya

hræva·daunn <m. -dauns, no comptable>:

pudor f de carn en putrefacció

◊ og hrævadaunn stígur upp af líkum þeirra: i se sentirà la pudor de llurs cadàvers [insepults]

◊ ég deyddi æskumenn yðar með sverði, <...>, og ég lét hrævadauninn úr herbúðum yðar leggja fyrir vit yðar: he mort a espasa el vostre jovent <...> i he fet que la pudor de carn putrefacta que surt dels vostres campaments us arribi fins als narius

hrævar·eldur <m. -elds, -eldar>:

foc follet, foc fatu, animeta f [de cementeri]

hræva·þefur <m. -þefs (o: -þefjar), no comptable>:

pudor f de carn en putrefacció

hrökk·áll <m. -áls, -álar>:

anguila elèctrica (peix Electrophorus electricus)

hrökk·grani <m. -grana, -granar>:

peix gat elèctric, silur elèctric (peix Melapterurus electricus)

hrökklast <hrökklast ~ hrökklumst | hrökklaðist ~ hrökkluðumst | hrökklast>:

1. <GEN & FIG> fer-se enrere, retrocedir, fugir (esp. per esquivar un perill, obstacle etc.)

◊ herir Bandamanna hrökklast undan stríðsvél Þjóðverja: els exèrcits dels aliats retrocedeixen davant la maquinària de guerra dels alemanys

◊ þegar að var komið hafði húsráðandi hrökklast út á svalir en kettirnir voru enn innandyra: quan hi van arribar, l'amo de la casa s'havia refugiat al balcó, però els gats encara eren dins la casa

2. <hrökklast að heiman>: fugir de casa

3. <hrökklast aftur>: fer-se enrere (girar cua, no fer el que hom havia decidit o promès de fer)

4. <hrökklast aftur á bak>: fer-se enrere  (anar cap enrere)

5. <hrökklast burt>: fotre fora, foragitar  (apartar de càrrec, feina, comesa etc.)

◊ hér hrökklaðist þingmaður út af þingi vegna þess að hann ljósritaði í þinginu sönglög fyrir kirkjukórinn heima: aquí a un parlamentari l’han fotut fora del parlament per haver fotocopiat al parlament cançons per al cor de l’església del seu poble

◊ Prússneska listaakademían var afar fylgin málstað nasista, og allir gyðingar sem tilheyrðu stofnuninni höfðu hrökklast burt við valdatökuna árið 1933: L'Acadèmia Prussiana de les Arts havia secundat en gran mesura la causa del nazisme, i tots els jueus membres de la institució n'havien estat foragitats amb la presa del poder pels nazis a l'any 1933

♦ hrökklast úr starfi: fotre fora de la feina

hrökkva <hrekk ~ hrökkvum | hrökk ~ hrukkum | hrokkið>:

1. <GEN> retrocedir, recular

◊ heiðingjar hrukku af steinvegginum: els pagans van retrocedir abandonant la murada

♦ nú er að hrökkva eða stökkva: <LOC FIG> ara o mai; o ens hi plantem o pleguem

♦ hrökkva frá: retirar-se

◊ gerðu þeir þá hríð hina þriðju og voru við lengi. Eftir það hrukku þeir frá: aleshores efectuaren el tercer atac i estigueren escometent durant molt de temps. Després, es van retirar

◊ Þorvaldr holbarld ok Eiríkr skáld vǫrðust svá rǫskliga, at eigi leið langt, áðr þeir hrukku frá ok hǫfðu látit þrjá menn sína, en aðrir flestir sárir: en Þorvaldr holbarld i n'Eiríkr l'escalda es defensaren tan valentament que no va passar gaire temps abans que els altres es retiressin, tenint-hi tres morts i molts d'altres ferits

♦ hrökkva fyrir e-m: retrocedir davant algú, cedir davant algú

◊ Sigurðr sœkir i móti svá hart, at allt hrǫkk fyrir honum, því at sverðit Gramr verðr þeim skeinuhætt, en Sigurði þarf eigi hugar at frýja: en Sigurðr els va atacar amb tant d'abrivament que tot i tothom va recular davant ell perquè l'espasa Gramr se'ls feia massa perillosa i no es podia pas fer cap retret a en Sigurðr pel que fa al seu valor

♦ hrökkva inn í e-ð: refugiar-se dins..., posar-se a recés dins...

◊ þá riðu þeir Eyjólfr á Völlu, ok sendu fyrir einn förunaut sinn til móts við Skúmu; ok sagði hann þeim hvat títt var, at sex menn vökðu yfir biskupi. Ok hrukku þeir inn í búdina. Ok þá er þeir Eyjólfr kómu, vóru þeir sofnaðir, ok hrutu mjök, ok var þá veðr all-ósvást: aleshores, l'Eyjólfr i els seus acompanyants es van dirigir a cavall a Vellir. Van fer que un d'ells s'avancés per trobar-se amb l'Skúma. Aquest li va contar les novetats que hi havia: que sis homes vigilaven el bisbe i que s'havien refugiat a dins el tendal (a causa del mal temps que feia). Quan l'Eyjólfr i els seus homes hi van arribar, tots ells dormien i roncaven força i el temps continuava essent molt dolent

♦ hrökkva undan [e-m]: fugir d'algú retrocedint o retirant-se de l'indret on hom es troba, batre's en retirada

◊ þeir Hákon jarl brutu flakana; hrukku Baglar þá undan: el iarl Hákon i els seus homes van trencar els encanyissats de protecció, i llavors els bagles (partidari del bàndol favorable a l'església -d'aquí el seu nom de ‘Els Crosses’, que fa referència a la crossa episcopal- contra els Cames-de-beç o 𔄨Birkibeinar’ durant el llarg període de guerra civil de Noruega del segle XII-XIII (1197-1240)) es van retirar

◊ á þeim degi munu hinar víggirtu borgir hans verða sem yfirgefnir staðir Amoríta og Hevíta, er þeir fyrirlétu, þá er þeir hrukku undan Ísraelsmönnum: aquell dia, les seves ciutats fortificades seran com les ciutats desolades dels amorreus i dels heveus que aquests van abandonar quan van fugir davant els fills d`Israel

◊ og hann kastaði honum til jarðar, og stafurinn varð að höggormi, og hrökk Móse undan honum: i ell el llançà a terra, i es tornà un escurçó, de manera que Moisès fugí del seu davant

♦ hrökkva [í] sundur: polvoritzar-se, fer-se miques

◊ og urðu reipin, sem voru um armleggi hans, sem þræðir í eldi brunnir, og hrukku fjötrarnir sundur af höndum hans: i les cordes amb què tenia fermats els braços varen tornar com a fils que el foc cremés, i les seves lligadures van caure polvoritzades de les ses mans

♦ hrökkva við: #1. (verjast) [aturar-se i] defensar-se, [aturar-se i] oferir resistència (plantar-se, oferir resistència); #2. (verða hverft við, bregða) estremir-se (fer un bot, sobresaltar-se)

◊ en þeir Vagn leggja eftir þeim, og finnast þeir nú á landi, og verður Sigvaldi nú við að hrökkva, hvort hann vill eða eigi, og verður þar nú með þeim önnur atlaga: però en Vagn i els seus homes els encalcen i llavors es troben a terra, i llavors en Sigvaldr ha de defensar-se'n tant si vol com si no, de manera que llavors allà s'entaula amb ells una segona batalla

◊ "ekki mun það af þessu hljótast," segir Njáll, "en þó munu þeir muna fornan fjandskap, og nýjan munu þeir að þér færa og munt þú ekki annað mega en hrökkva við": en Nial li va dir: “d'això no te'n vindrà que et matin, perð se'n recordaran de l'antiga enemistat i te n'hi afegiran una de nova i no et quedarà més remei que defensar-te”

◊ hann gengur fram, og jörðin nötrar, hann lítur upp, og þjóðirnar hrökkva við (wa-jjattēr gōjīm: וַיַּתֵּר גּוֹיִם): avança i la terra tremola, aixeca la mirada i els pobles queden sobresaltats

2. (um hár) arrinxolar-se (cabells)

◊ sá var búandlegur og heldur af æsku aldri, dökkjarpur á hár og hrökk mjög. Hann hafði ör í andliti: tenia aspecte d'ésser pagès i més aviat vell que no pas jove; tenia els cabells castanys i molt rulls. A la cara hi tenia una cicatriu

3. (nægja, duga) ésser suficient (bastar)

♦ hrökkva fyrir kostnaði: cobrir les despeses

◊ þetta hrekkur fyrir kostnaði: amb això n'hi ha prou per cobrir les despeses

♦ hrökkva til: haver-n'hi prou, haver-n'hi a bastament (Bal.) 

◊ vistarnir hrökkva ekki til: no hi ha prou provisions, les provisions són insuficients

4. (þeytast) sortir volant, volar (sortir llançat o disparat)

◊ brotin hrukku í allar áttir: els fragments van volar en totes direccions

♦ hrökkva upp af ~ úr e-u: botre fora de..., saltar fora de...

◊ hrökkur gildran upp af jörðinni, nema eitthvað hafi í hana fengist?: un parany, que salta de terra si no ha atrapat res?

◊ já, yfir þessu titrar hjarta mitt og hrökkur upp úr stað sínum: sí, d'això me'n tremola el cor i me'n salta fora del seu lloc

◊ lampinn hrökk upp af: la llàntia es va despenjar de sobte i va caure a terra

◊ nú var sagt í þann mund kæmi að honum skjálfti, sem jafnan var vant, að hann hrökk af fótum upp svo að gnötraði í honum hver tönn: llavors varen contar que en aquell moment un tremolor es va emparar d'ell, com solia passar-li, de manera que va caure en terra i totes i cadascuna de les seves dents li clacaven

♦ hurðin hrökk upp: <LOC FIG> la porta s'obrí bruscament

5. (verða skelkaður, bregða við, kippast við) tenir un sobresalt (pegar-li el cor un salt a algú)

♦ hrökkva (o: skreppa) [saman] í kúðung (o: kút): (bregða e-m illilega, verða mjög bilt við) tenir un bon sobresalt, tenir un bon ensurt

♦ hrökkva upp [af] svefnum: <LOC FIG> despertar-se sobresaltat -ada

◊ um nóttina hrökk ég upp: a la nit m'he despert d'un sobresalt

hrökkva <hrökkvi ~ hrökkvum | hrökkti ~ hrökktum | hrökkt ║ e-n>:

posar un animal en moviment

♦ hrökkva hestinn [undir sér]: esperonar el cavall (amb els esperons o amb el fuet perquè es posi a caminar)

◊ Eldgrímur vill nú skilja og hrökkvir hestinn. En er Hrútur sá það reiddi hann upp bryntröllið og setur milli herða Eldgrími svo að þegar slitnaði brynjan fyrir en bryntröllið hljóp út um bringuna. Féll Eldgrímur dauður af hestinum sem von var: n'Eldgrímur llavors se'n va voler anar i va esperonar el cavall, però quan en Hrútur ho va veure, va aixecar el bryntrǫll o rebenta-cuirasses (mena d'alabarda) i la va clavar a l'Eldgrímur enmig de les espatlles, de manera que li va trencar la cuirassa i la punta de la rebenta-cuirasses li va sortir pel pit. L'Eldgrímur va caure mort del cavall, tal i com era d'esperar

♦ hrökkva saman: enrevoltillar-se sobre si mateix, arraulir-se tot entortollingant-se

◊ þvíat þeir (= eitrormarnir) dofna af nætrkuldanum, hvaðan af er þeir stirðna ok hrøkkva saman sem lykkjur eðr knútar á vetrar tíma enn leysaz ór knútunum ok lykkjunum á sumarit: perquè ells  (= els escurçons)  s'abalteixen pel fred de la nit, que fa que, a l'hivern, s'enrigideixin i s'enrevoltillin sobre ells mateixos com cabdells o nusos, però a l'estiu desfan aquests nusos i cabdells

hrökkvast <hrökkvist ~ hrökkvumst | hrökktist ~ hrökktumst | hrökkst>:

1. (vefja sig um) enrevoltillar-se (serp)

◊ ormrinn hrökkvist um hans fótleggi: la serp s'enrevoltilla al voltant de les seves cames

2. (skríða) reptar (moure's sinuosament una serp o algú com una serp)

◊ það dreymdi mig hina fyrri nótt að af einum bæ hrökktist höggormur og hyggi Véstein til bana: despusahir vespre vaig somniar que un escurçó sortia d'un mas i matava en Vésteinn d'una picada

◊ hann hallaðist við nokkut svá, en undan honum hrökktist ein naðra ok at Oddi. Ormrinn höggr fót hans fyrir ofan ökkla: es va acotar una mica [per examinar-ho millor] i de davall en va sortir disparat un escurçó cap a l'Oddr. La serp li va picar a la cama, part damunt el turmell

◊ þá verður Gunnar var við og þrífur upp innviðuna en spyrnir í bitana og þar hrökkvist hann að upp en þeir lögðu fyrir neðan: en Gunnar se n'adona i s'arrapa amb força contra les costelles de la nau prement els peus contra les planxes travesseres i repta cap a la part de dalt quan ells punxen per la part de baix amb llurs llances

3. (þramma, reika) marxar feixugament, marxar sondrollant (moure's de manera dificultosa, carranquejant o titubejant, per exemple, dins l'aigua, la neu, el fang etc.)

♦ hrökkvast aftur: quedar reressagat -ada, quedar endarrerit -ida, endarrerir-se

◊ háttuðu þeir svá reiðinni, at Gizurr reið síðastr, ok skyldi geyma, at engir hrøkktist aptr; en Kolbeinn reið fyrstr, ok sætti njósnar-mǫnnum sínum: van disposar la marxa de tal manera que en Gizurr anava el darrer de tots parant esment que ningú no quedés reressagat i en Kolbeinn cavalcava al capdavant enviant per endavant els seus espies

♦ hrökkvast í feni: caminar lentament en un aiguamoll

◊ þar vǫ́ru svá mikil fen, at þeir kvǫ́must hvergi fram, ok urðu at draga ór hestana ok hrøkktust þar í lengi dags: hi havia indrets pantanosos tan vastos que no podien avançar-hi per enlloc i hagueren de treure'n llurs cavalls i van passar la major part del dia avançant-hi feixugament

hrøkkva <hrøkk ~ hrøkkvum | hrǫkk ~ hrukkum | hrokkit ║ e-n>:

<†> variant arcaica de → hrökkva “retrocedir, recular”

hrökkvi·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:

1. (tundurskata) vaca tremolosa, tremolosa f, vaca comuna, tremolina f (Val.) (peix Torpedo torpedo syn. Torpedo torpedo torpedo)

2. (marmaraskata) vaca morena, tremoló m (Mall., Men.) (peix Torpedo marmorata)

hrönn <f. hrannar, hrannir>:

1. <LIT> ona f (onada)

♦ byltast um í hrönnum: sotsobrar en les onades

2. (dyngja) amuntegament m, de forma oblonga, de material a la riba marina (material, com ara algues, restes de conquilles etc.- escopit per les ones i dipositat a la vorera)

♦ í hrönnum: a cabassos, a betzep

♦ hrönnum saman: a gavadals, en massa

Hrönn <f. Hrannar, no comptable>:

Hrönn f (ginecònim, nom de dona)

hrörnun <f. hrörnunar, pl. no hab.>:

1. (um menn) decrepitud f (de persona)

♦ andleg hrörnun: deteriorament mental, declivi mental (de persones que comencen a trabucar o mostrar signes de demència senil)

♦ líkamleg hrörnun: decrepitud física

2. (um byggingar) ruïna f, decadència f (d'edifici)

3. (um stofnun, fyrirtæki, heimsveldi o.s.fr.) declivi m, decadència f, crepuscle m (ocàs d'institució, d'imperi etc.)

hrörnunar·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

<MED> malaltia degenerativa

♦ hrörnunarsjúkdómar í heila: malalties neurodegeneratives

hugaður, huguð, hugað <adj.>:

coratjós -osa

hugall, hugul, hugalt <adj.>:

<†> variant arcaica de → hugull, hugul, hugult ‘atent, curós’

◊ hyggið svá til, sveinar, at hvárki bregði lagi sínu toppr né tagl í hestunum, ok gætið þeira vel ok geymið hugalt, at eigi saurgist þeir: pareu esment, vailets, que no es toqui (?) als cavalls ni un pèl ni del serrell del front ni de la cua, i teniu-ne bona cura d'ells, i vetlleu atentament que no se sollin pas

◊ Oddr var fésælli hverjum manni. Óspakr átti ok nǫkkut fé, ok var hann ok hugall at því, at missa einskis sauðar: N'Oddr era més acabalat, pel que fa a béns i bestiar, que qualsevol altre home. N'Óspakr també tenia una mica de bestiar i prenia molta cura de no perdre cap ovella

hugar- <en compostos>:

mental (de la ment, de l'esperit)

hugar·angist <f. -angistar, -angistir>:

angoixa f d'esperit

◊ ég ætla þá ekki heldur að hafa taum á tungu minni, ég ætla að tala í hugarangist (bə-tsar rūḥī, בְּצַר רוּחִי) minni, ég ætla að kveina í sálarkvöl (bə-mar naφšī, בְּמַר נַפְשִׁי) minni: però ara ja no vull posar fre a la meva llengua: parlaré amb el cor ple d'angoixa i em queixaré amb l'ànima plena d'amargor

hugar·angur <n. -angurs, no comptable>:

1. (hryggð) pena f mortal (profunda aflicció o tristesa)

◊ en því at mikil var synd hennar, bœtti hún með miklu hugarangri: i per tal com el seu pecat era gros, feia penitència amb gran contristament

2. (angist, áhyggjur) angoixa f (o: angúnia f) mortal (neguit, forta opressió de l'esperit)

◊ fóru nú í hönd dagar og nætur með miklu hugarangri: llavors van començar uns dies i unes nits plens d'una gran angoixa

hugar·ástand <n. -ástands, pl. no hab.>:

estat m d'ànim, humor m,f

hugar·burður <m. -burðar, -burðir>:

cabòria f, quimera f (fantasia, il·lusió vana)

hugar·far <n. -fars, no comptable>:

1. (hugsunarháttur) mentalitat f, mode m de pensar (forma de pensar, ideologia, punt de vista)

2. (afstaða til e-s, viðhorf) actitud f, postura f (o: positura f) (sentiments que hom té vers alguna cosa)

3. (innræti, hugarástand) estat m d'ànim, disposició f d'esperit (estat d'esperit, disposició mental, humor)

4. (skapferli, lunderni) natural m, idiosincràsia f, tarannà m (forma d'ésser, natura, caràcter, índole, temperament)

5. (lífsreglur) valors m.pl, principis m (principis fonamentals respecte d'una cosa, ideologia fonamental)

hugarfars·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

canvi m d'actitud , canvi m d'opinió (canvi de forma de pensar respecte d'una cosa o algú)

hugar·fóstur <n. -fósturs, -fóstur>:

fruit m de la ment, obra f intel·lectual (fet concebut per algú, concepció o creació degudes a la ment d'algú)

hugar·kvöl <f. -kvalar, -kvalir>:

turment anímic

◊ sjá, þjónar mínir munu fagna af hjartans gleði, en þér munuð kveina af hjartasorg og æpa af hugarkvöl: guaita! els meus servents cantaran de l'alegria que tindran al cor, però vosaltres gemegareu pel cor ple de pena [que tindreu] i cridareu a causa dels turments del vostre esperit

hugar·orka <f. -orku, no comptable>:

força f de la ment

hugar·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:

fruit m de la imaginació, fruit m de la ficció (allò creat per o degut a la imaginació, ficció, ment o inventiva d'algú, esp. autor, compositor etc.)

◊ nöfn, persónur, staðir og atburðir eru hugarsmíð höfundar: noms, personatges, llocs i esdeveniments són fruit de la imaginació de l'autor

hugar·válað <n. -válaðs, no comptable>:

(hryggð & sálarkvöl) melanconia f, depressió f (profunda aflicció o tristesa & sofriments morals que en deriven. El mot significa, literalment, “misèria de l'ànima”. La traducció per “malenconia” intenta de donar al mot islandès un equivalent català amb regust a antic. El mot islandès té, però, d'altres connotacions)

◊ kona sú kom á fund Hrafns, er mikið hugarválað hafði. Hún grét löngum og var svo brjóstþungt, að nær hélt henni til örvinglunar: una dona, que patia de gran malenconia, va anar a veure en Hrafn. Plorava molt i tenia una pena i un desànim tan grossos que gairebé estava a punt de desesperar-se

hugar·þel <n. -þels, no comptable>:

(innræti) disposició f de la ment, disposició m d'ànim (allò que hom pensa o sent a la part més recòndita de la seva ment o del seu esperit)

◊ manninum þykja allir sínir vegir hreinir, en Drottinn prófar hugarþelið (רוּחוֹת): tots els camins de l'home són purs als seus ulls, però és Jahvè qui pesa els esperits

◊ en þú, Drottinn, þekkir mig, sér mig, og þú hefir reynt hugarþel mitt (לִבִּי) til þín. Skil þá úr, eins og sauði til slátrunar, og helgaðu þá drápsdeginum: però tu, Jahvè, tu em coneixes i tu em veus, i has provat que el meu cor està tu. Separa-los com ovelles per a la matança i prepara-los per al dia de la matança

hug·boð <n. -boðs, -boð>:

pressentiment m

hugbúnaðar·pakki <m. -pakka, -pakkar>:

<INFORM> paquet m de software

hug·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>:

<INFORM> software m, programari m

♦ samofinn hagbúnaður: software integrat

♦ samþættur hagbúnaður: software integrat

hug·dirfska <f. -dirfsku, pl. no hab.>: abrivament m, gosadia f, intrepidesa f, coratge m

hug·fallast <-fellst ~ -föllumst | -féllst ~ -féllstum | -fallist>:

Mot emprat en la locució:

♦ láta hugfallast: descoratjar-se, desmoralitzar-se, perdre l'ànim

♦ láta ekki hugfallast: no defallir

◊ láttu ekki hugfallast!: no perdis el coratge!

hug·fanginn, -fangin, -fangið: fascinat -ada, embadalit -ida
        hugfanginn af e-u: fascinat per una cosa

hug·flæði <n. -flæðis, no comptable>:

flux m de consciència, corrent m de consciència, monòleg m interior, stream-of-consciousness m

huggast <huggast ~ huggumst | huggaðist ~ hugguðumst | huggast>:

1. ésser consolat -ada

2. ♦ láta huggast: #1. consolar-se

◊ konungur lét huggast og fékk sér aðra konu, svo að hann gleymdi hinni fyrri: el rei es va consolar i es va tornar a casar, de manera que va oblidar la seva primera dona

#2. deixar-se consolar

◊ hugga og láta huggast: consolar i deixar-se consolar

huggu·legur, -leg, -legt: bonic -a, bufó -ona



huggun <f. huggunar, hugganir>: consol m
        dropi huggunar í hafi biturleikans: una gota de consol enmig d'una mar d'amargor
        ‘Huggun heimspekinnar’ eftir Boethius: ‘De la consolació de la filosofia’ d'en Boeci



huggunar·laus, -laus, -laust: 1. desolat -ada (espai físic)
        2. desolador -a (situació, fet: desesperant)
        3. desesperat -ada, inconsolable (persona: sense conhort)

hug·hreysta <-hreysti ~ -hreystum | -hreysti ~ -hreystum | -hreyst ║ e-n>:

reconfortar algú

◊ ...verið því óhræddir, ég skal annast ykkur og börn ykkar." Síðan hughreysti hann þá og talaði vingjarnlega til þeirra: ...no tingueu por, doncs, car jo us mantindré juntament amb la vostra mainada". I després, els va consolar tot parlant-los amb afecte

hug·hrif <n.pl -hrifa>: inspiració f (vinguda d'idea)

hug·hvarf <f. -hvarfs, no comptable>:

canvi m d'opinió (canvi en la forma de pensar d'un hom)

♦ telja e-m hughvarf: <LOC FIG> fer canviar algú d'opinió

hugi <m. huga, hugar>:

variant de → hugur “ment”

♦ af heilum huga: de tot cor

♦ með hálfum huga: a contracor (amb escàs entusiasme, sense estar-ne gaire convençut)

♦ kyssa e-n með hálfum huga: besar algú sense gaire convicció

♦ leggja út í e-ð með hálfum huga: ficar-se en una cosa a contracor, aventurar-se a una cosa a contracor, escometre una cosa a contracor

♦ lofa e-u með hálfum huga: prometre una cosa a contracor

♦ með opnum huga: amb [la] ment oberta

♦ hafa e-ð í huga: tenir en ment una cosa, dur-ne una de cap (Mall.) 

♦ herða upp hugann: fer el cor fort, agafar (o: prendre) coratge

♦ e-ð leiðir huga[nn] e-s að e-u ~ e-m: una cosa fa pensar a algú en una cosa ~ algú, una cosa fa dirigir els pensaments cap a una cosa ~ algú

♦ reyna að leiða huga e-s að einhverju öðru: intentar fer pensar algú en alguna altra cosa, intentar que algú pensi en alguna altra cosa

♦ leiða huga um e-ð: tenir cura d'una cosa, preocupar-se d'una cosa, tenir esment d'una cosa (Mall.) 

♦ það er í mínum huga að <+ inf.>: tinc en ment de <+ inf.>, tinc la intenció de <+ inf.>, duc de cap <+ inf.> (Mall.) 

♦ vera e-m ríkt í huga: tenir molta d'importància per algú, revestir un gran interès per algú

♦ mér er það ríkt í huga: tinc un gran interès en això

◊ þér elskaðir, mér var það ríkt í huga að rita yður um sameiginlegt hjálpræði vort: estimats, tenia un gran desig d'escriure-vos sobre la nostra salvació comuna

hug·kvæmast <-kvæmist ~ -kvæmast | -kvæmdist ~ -kvæmdust | -kvæmst ║ e-m e-ð>:

acudir una cosa a algú (ocórrer, tenir una pensada sobtada)

◊ mér hugkvæmdist þetta: se'm va acudir això

hug·laus, -laus, -laust: covard -a, pusil·lànime, coquí -ina

hug·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-ð>:

reflexionar sobre una cosa, meditar [sobre] una cosa

◊ geð mitt styrki þinn andi, svo ég hugleiði hvað til kom...: Que el teu esperit enforteixi la meva ment, a fi que jo pugui meditar sobre allò que va passar

◊ mín sál, það hugleið þú: ànima meva, medita sobre això

hug·leiðing <f. -leiðingar, -leiðingar>:

meditació f (acció de consirar)

hug·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:

meditació f (pràctica espiritual, esp. en el budisme o hinduisme)

hug·lægni <f. -lægni, no comptable>:

subjectivitat f

hug·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

1. (einstaklingsbundinn, ekki hlutlægur) subjectiu -iva (no objectiu)

2. (hugrænn) conceptual (pertanyent a l'esfera dels conceptes)

hug·maður <m. -manns, -menn>:

home coratjós, home m de coratge

hug·móður <m. -móðs, no comptable>:

coratge m

hug·móður, -móð, -mótt <adj.>:

coratjós -osa

hug·mynd <f. -myndar, -myndir>: idea f
        einföld, en snjöll hugmynd: una idea senzilla però brillant (o: genial)
        fá hugmynd: tenir una idea
           ég var að fá hugmynd rétt í þessu: se m'acaba d'ocórrer una idea, m'acaba de venir una idea
        frábær hugmynd: una magnífica idea
        hafa enga hugmynd um e-ð: no tenir idea d'una cosa
           ég hef ekki minnstu hugmynd: no en tinc ni idea
           þú hefur ekki [minnstu] hugmynd um hver ég er: no tens [ni] idea [de] qui sóc jo
        gera sér hugmynd um e-ð: fer-se una idea d'una cosa
        koma hugmynd inn hjá e-m: donar a algú una idea
        góð hugmynd: una bona idea
        léleg hugmynd: una idea xereca
        nota hugmyndirnar og tilfinningarnar fyrir e-ð: utilitzar les idees i els sentiments per a...
        slæm ~ vond hugmynd: una mala idea, una idea dolenta

hugmynda·fræði <f. -fræði, no comptable>: ideologia f

hugmynda·heiti <n. -heitis, -heiti>:

<GRAM> nom abstracte

hugmynda·list <f. -listar, -listir>:

art m,f conceptual

hugmynda·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:

artista m & f conceptual

hug·prýði <f. -prýði, no comptable>:

valentia f

◊ samt hikaði Níkanor við að berjast til blóðugra úrslita vegna þess orðs sem fór af hugprýði Júdasar og manna hans og hve hraustlega þeir börðust fyrir föðurland sitt: malgrat tot, Nicànor tenia una certa por de fer decidir la qüestió per la sang a causa de la brama que corria sobre la valentia dels de Judes i del coratge amb què havien estat lluitant per la pàtria

◊ móðirin var þó aðdáunarverðust og maklegt að hennar sé minnst með virðingu. Hún horfði á sjö syni bíða bana á einum og sama degi. Það bar hún af hugprýði vegna vonarinnar sem hún festi á Drottni: amb tot, la mare fou admirabilíssima i digna d'ésser recordada amb respecte: va contemplar com morien els seus set fills en un mateix dia. Ho va aguantar amb valentia per l'esperança que tenia posada en el Senyor

◊ Almáttigur er sá sem svo snart hjarta og óhrætt gaf í brjóst Þorgeiri og eigi var hans hugprýði af mönnum ger né honum í brjóst borin heldur af hinum hæsta höfuðsmið: el Totpoderós és el qui va tocar el seu cor infonent en el pit d'en Þorgeir la impavidesa, de manera que la seva valentia no era humana de mena ni ell havia nascut amb ella, sinó que es devia a l'Altíssim Creador

hug·rakkur, -rökk, -rakkt: valent -a, coratjós -osa

hug·rekki <n. -rekkis, no comptable>: valentia f

hug·renning <f. -renningar, -renningar>:

pensament m, reflexió f, consideració f

◊ húsfreyja þar á bænum var fátæk en þó fór hún þegar og dóttir hennar með henni og báru hann heim til húss í möttlum sínum. Síðan fóru þær eftir presti en er hann kom þangað þá batt hann sár hans öll og leituðu honum hæginda slíkra sem þau máttu. Hann lá þá, hinn sári prestur, aumlega búinn, vilnaðist jafnan guðs miskunnar og tortryggði það aldrei, bað guð mállaus með hugrenningum og sútfullu hjarta, því öllu traustara er hann var sjúkari, og renndi huginum til þess milda konungs, Ólafs hins helga guðs dýrlings, og hafði hann áður heyrt mart sagt frá hans dýrðarverkum og trúði því öllu hvatara á hann af öllu hjarta til allrar hjálpar í sínum nauðum. En er hann lá þar lami, að öllu megni numinn, þá grét hann sárlega og stundi, bað með sáru brjósti þann dýrling, Ólaf konung, duga sér. En eftir miðja nótt þá sofnaði prestur hinn sári: la mestressa d'aquell mas era pobra i tanmateix, ella i sa filla hi van anar immediatament i el van dur a les cases embolcallat en llurs mantells. Després varen anar a cercar un capellà i quan ell hi va arribar, li va embenar les ferides i [tots] intentaren procurar-li tot el confort que pogueren. El prevere ferit, fet un ecce-homo, va restar ajagut allà, confiant sempre en la misericòrdia de Déu i no dubtant-ne mai i, en silenci (els seus mutiladors també li havien tallat la llengua), pregava a Déu en els seus pensaments i amb cor afligit, i, com més malament es trobava, amb més fe ho feia, i enviava els seus pensaments vers sant Olau, el sant de Déu, de qui ja abans havia sentit a contar molts de fets gloriosos, creient en ell per això amb la màxima convicció i de tot cor que li faria arribar tot l'ajut que havia de menester en la seva fretura; i mentre estava jaient allà, baldat i privat totalment de les seves forces, plorava amargament i gemegava, pregant al rei Sant Olau, amb cor dolorós, que l'ajudés. I passada la mitja nit, aquest prevere malnafrat es va adormir

◊ innstu hugrenningar: els pensaments més íntims

◊ í hugrenningum út frá draumsýn um nótt þegar svefnhöfgi leggst á menn: en els pensaments i reflexions que sorgeixen de les visions en somnis durant la nit quan un son letàrgic cau sobre els homes

♦ setja á blað hugrenningar sínar um e-n/e-ð: posar per escrit els seus pensaments sobre algú/una cosa

hug·rænn, -ræn, -rænt: cognitiu -iva

hugsa <hugsa ~ hugsum | hugsaði ~ hugsuðum | hugsað>: 1. pensar
		ég hugsa, þess vegna er ég til: penso, així i doncs, existeixo, cogito ergo sum
		hugsa með sjálfum sér: pensar per a si, dir-se dintre seu, pensar dintre seu
		hugsa upphátt: pensar en veu alta
	2. hugsa e-ð: repensar una cosa
		að vel hugsuðu máli: havent repensat bé la cosa
	3. hugsa til e-s: pensar en una cosa
		ég hugsa til þín [á hverjum degi]: penso en tu [cada dia]
		mér varð hugsað til þín: de cop i volta vaig haver de pensar en tu
	4. hugsa um e-ð: meditar sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa, pensar-se una cosa
		ég hef oft verið að hugsa um að hætta við hann: sovint he estat pensant de trencar amb ell
		ég skal hugsa um málið: rumiaré la cosa
		vera að hugsa um e-ð: estar [re-]pensant-se una cosa, estar considerant una cosa
		þar var hugsað um það eitt að <inf.>: només pensaven en <inf.>
	5. hugsa sér e-ð: creure una cosa
		hjónin höfðu hugsað að þau gæti...: el matrimoni havia cregut que podria...
	6. fara að hugsa um að...: posar-se a pensar en, ocórrer, acudir
		ég fór að hugsa um að ég gæti sent henni heillaóskaskeyti: se'm va acudir que li podria enviar un telegrama de felicitació

hugsandi, hugsandi, hugsandi <adj.>:

pensarós -osa, pensívol -a, pensatiu -iva 

♦ horfa hugsandi á e-n: mirar pensarosament algú

hugsan·legur, -leg, -legt: 1. imaginable (concebible)
	2. possible (que pot esdevenir-se)
	3. potencial (eventual, teòricament possible)



hugsi <adj. inv.>: absort -a

hug·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:

ideal m (idea de futur)

♦ berjast fyrir hugsjónum sínum: lluitar pels seus ideals

♦ hafa stórar hugsjónir: tenir grans ideals

hugsjóna·maður <m. -manns, -menn>:

idealista m & f

hugsjóna·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

idealisme m

hug·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

1. (þunglyndur) malenconiós -osa, melangiós -osa (profundament trist, deprimit, molt abatut)

◊ Konungur mælti: "Ver eigi þar um hugsjúkur. Þegar er vorar far þú út: el Rei li va dir: "no estiguis deprimit per aquest motiu; quan arribi la primavera, embarca't cap a Islàndia

2. (órólegur) desassossegat -ada, angoixat -ada (molt inquiet a causa d'una angoixa)

◊ kumpánn minn, segir hann, svá hefi ek hugsjúkr verit um þína ferð, at ek mátti eigi sofa fyrir. Hefir þú enn þá aflat fanga?: company, li diu, he patit tanta d'angoixa per la teva absència que no he pogut dormir [en tota la nit]. Has tornat a aconseguir provisions?

♦ vera hugsjúkur út af e-u: <LOC FIG> estar molt inquiet per una cosa

◊ verið ekki hugsjúkir um neitt, heldur...: no us inquieteu per res, ans...

◊ ...og starði út á veginn, því að hann var hugsjúkur um örk Guðs: ...i sotjava el camí, car era ple d'ànsia per l'arca de Déu

3. <PSICOL> neuròtic -a

◊ hugsjúkur sjúklingur: un pacient neuròtic