Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

HN-HR

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
ἀλήθεια, ἀταραξία, ἐλευθερία, ἰσονομία, σωφροσύνη, φιλανθρωπία, φιλοκαλία, φρόνησις
 
   
Petit exercici de grec
 
   
 
 
       


hnakki <m. hnakka, hnakkar>: clatell m

hnakkur <m. hnakks, hnakkar>:
sella f (de muntar a cavall)

hnappa·gat <n. -gats, -göt>: trau m (forat de botó)

hnapp·laukur <m. -lauks, -laukar>:
porro m (planta Allium porrum) (blaðlaukur)

hnapp·sef* <n. -sefs, -sef>:
jonc negre (planta Schoenus nigricans)

hnappur <m. hnapps, hnappar>: 1. <GEN & takki> botó m (GEN & interruptor en forma de botó)
           gerið svo vel að festa þennan hnapp: podria cosir-me aquest botó?
           þrýstu á rauða hnappinn: pitja el botó vermell!
           hafa öðrum hnöppum að hneppa: <LOC FIG> tenir coses millors a fer
        2. (blómhnappur) poncella f (flor abans de descloure's)
        3. (brumhnappur) borró m (gemma)
        4. (þéttur hópur, þyrping) boldró m (grup aboldronat, esp. d'ovelles)

hnatta·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: sistema m solar

hnatt·hlýnun <f. -hlýnunar, no comptable>:
escalfament m global

hnatt·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
global
♦ hnattræn hlýnun: escalfament global

hnatt·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:
globalitzat -ada
♦ í hnattvæddum heimi: en un món globalitzat

hnatt·væðing <f. -væðingar, no comptable>
globalització f

hnefa·fylli <f. -fylli (o: -fyllar), -fyllir (o: -fyllar): puny m (porció que cap dins un puny, grapat)
        ‘Hnefafylli af dollurum’ eftir Sergio Leone: ‘Per un grapat de dòl·lars’ d'en Sergio Leone



hnefa·högg <n. -höggs, -högg>: cop m de puny



hnefaleika·bardagi <m. -bardaga, -bardagar>: combat m de boxa



hnefaleika·hanski <m. -hanska, -hanskar>: guant m de boxa



hnefaleika·kappi <m. -kappa, -kappar>: (boxari) púgil m & f, boxador m, boxadora f



hnefaleika·keppni <f. -keppni, -keppnir>: campionat m de boxa



hnefaleika·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>: club m de boxa



hnefaleika·meistari <m. -meistara, -meistarar>: campió m de boxa, campiona f de boxa



hnefa·leikar <m.pl -leika>: boxa f
        Íslandsmeistaramót í hnefaleikum: campionat d'Islàndia de boxa



hnefa·leikari <m. -leikara, -leikarar>: boxador m, boxadora f



hnefaleika·mót <n. -móts, -mót>: torneig m de boxa



hnefaleika·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>: (boxáhugamaður) afeccionat m a la boxa, afeccionada f a la boxa



hnefa·réttur <m. -réttar, no comptable>: <FIG> dret m del més fort



hnefi <m. hnefa, hnefar>: puny m (mà estreta & grapat)
        berjast með hnúum og hnefum: <LOC FIG> lluitar amb dents i ungles
        ekki fyrr en í fulla hnefana: <LOC FIG> no pas abans que l'aigua arribi al coll, en el darrer instant, quan ja no quedava més remei
        kreppa hnefann: serrar el puny, estrènyer el puny
        setja hnefann í borðið: <LOC FIG> pegar un cop de puny a la taula
        skammta e-m skít úr hnefa: <LOC FIG>: ésser un rata amb algú
        skammta e-m peninga úr hnefa: <LOC FIG>: ésser un rata amb algú, donar-li els diners a algú amb comptagotes
        standa ekki fram úr hnefa: <LOC FIG> ésser un nap-buf, ésser un tap de bassa
        steyta hnefann framan í e-n: mostrar-li el puny a algú
        sýna e-m hnefana: mostrar-li els punys a algú



hnegg <n. hneggs, no comptable>: renill m, renillada f, aïnada f, eguí m, arniet m



hneggja <hneggja ~ hneggjum | hneggjaði ~ hneggjuðum | hneggjað>: renillar, aïnar, eguinar (Mall.), guiscar (Men.)

hnellinn, hnellin, hnellið <adj.>:
1. (þybbinn, þrýstinnrabassut -uda i llambriner -a  (cepat o grassonet però àgil de moviments)
2. (knárvigorós -osa (robust, fort)

hnerra <hnerra ~ hnerrum | hnerraði ~ hnerruðum | hnerrað>: esternudar, fer un uís (Mall.)

hnerri <m. hnerra, hnerrar>:
esternut m, uís m (fl./pl.: uïssos(Mall., Men.), atxem m (Bal.), atxim m (Men., Ross.)

hneta <f. hnetu, hnetur>: 1. (heslihneta) avellana f
        2. (valhneta) nou f, anou m
        3. (jarðhneta) cacauet m, cocovet m (Mall., ekki ritm./no lit.)



hnetu·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>: trencanous m



hnetu·runni <m. -runna, -runnar>: avellaner m (arbre Corylus avellana)



hnetu·skurn <f. -skurnar, -skurnir>: clovella f (d'avellanes, de nous, de cacauets)
        nota grjót til ađ opna hnetuskurn: usar una pedra per encetar una clovella



hneykslan·legur, -leg, -legt: escandalós -osa

hneykslast <hneykslast ~ hneykslumst | hneykslaðist ~ hneyksluðumst | hneykslast>:
escandalitzar-se
♦ hneykslast á e-u: estar escandalitzat -ada (o: indignat -ada) per una cosa, estar alçurat -ada per una cosa (Mall., Men.)

hneyksli <n. hneykslis, hneyksli>: escàndol m
        hneykslið í kringum e-n ~ e-ð: l'escàndol al voltant de...
        hneykslið skók alla Svíþjóð: l'escàndol va sacsejar tota Suècia
        opinbert hneyksli: escàndol públic
        opinbert hneyksli: escàndol públic
        valda hneyksli: provocar un escàndol
        e-ð vekur ~ hefur vakið mikið hneyksli: una cosa causa ~ ha causat un gran escàndol
        e-ð verður hneyksli: una cosa es converteix en un escàndol
        þvílíkt hneyksli!: quin escàndol!
        það er hneyksli að <subj.>: és un escàndol que <subj.>
        það er hneyksli hvernig <ind.>: és un escàndol la manera com <ind.>




hneykslun <f. hneykslunar, no comptable>: indignació f



hneykslunar·steinn <m. -steins, -steinar>: <FIG> pedra f d'escàndol

hné <n. hnés, hné. Gen. pl.: hnjáa; dat.pl.: hnjám>:
genoll m (kné)

hnés·bót <f. -bótar, -bætur>:
sofraja f, garreta f

hné·skel¹ <f. -skeljar, -skeljar>:
ròtula f

hné·skel² <f. -skeljar, -skeljar>:
pagellida f (o: pitjallida, Mall.) (mol·lusc Patella vulgata)

hné·þófi <m. -þófa, -þófar>:
<MEDmenisc m del genoll
♦ innri (o: miðlægirhnéþófar: meniscos medials
♦ ytri (o: hliðlægurhnéþófi: menisc lateral

hnignun <f. hnignunar, pl. no hab.>:
declivi m, decadència f
◊ “Hnignun ameríska heimsveldisins” eftir Denis Arcand: “El declivi de l'imperi americà” de Denis Arcand
♦ andleg hnignun: deteriorament mental, declivi mental (de persones que comencen a trabucar o mostrar signes de demència senil)
♦ hnignun siðmenningar: decadència civilitzatòria, decadència de [la nostra] civilització
♦ líkamleg hnignun: decadència física
♦ siðferðisleg hnignun: decadència moral

hnignunar·tími <m. -tíma, -tímar>: període m de decadència (esp. en la cultura o història d'un poble)

hnipra <hnipra ~ hniprum | hnipraði ~ hnipruðum | hnipraðsig saman>:
arraulir-se

hnita·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de coordenades
♦ Kartesíska hnitakerfið: sistema m de coordinades cartesianes

hnita·rúmfræði <f. -rúmfræði, no comptable>:
<MATgeometria analítica (o: cartesiana; o: coordenada)

hnit·miðaður, -miðuð, -miðað: <FIG> incisiu -iva



hnitti·legur, -leg, -legt: a propòsit, adient
        hnittilegt svar: una resposta adient (o: clavada)



hnittinn, hnittin, hnittið: enginyós -osa, agut -uda (intel·ligent i alhora divertit en les dites, respostes etc.)



hnittni <f. hnittni, no comptable>: enginy m, agudesa f (en les dites, respostes etc.)

hnífs·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
cas m de ganivet[a]

hnífur <m. hnífs, hnífar>: 1. <GEN> ganiveta f, ganivet m, <LIT> coltell m
        2. (skurðhnífur) bisturí m (de cirurgiŕ)

hnífa·par <n. -pars, -pör>: 1. (hnífur & gafall) ganivet i forquilla, ganivet i forqueta (Bal.)
       2. (mataráhöld)  cobert m (ganivet, forquilla, culleres)
          hnífapör: coberts m.pl, coberteria f

hníga <hníg ~ hnígum | hneig ~ hnigum | hnigið>:
desplomar-se (caure suaument o lentament, p.e., una persona que cau desmaiada o morta o un arbre en caure quan l'han tallat)
báran rís og hnígur: l’onada s'encrespa i es desploma, l'ona puja i baixa
er nokkuð annað fyrir hendi en að falla á kné meðal hinna fjötruðu eða hníga meðal hinna vegnu (nāˈφal, נָפַל : wə-ˈθaħaθ   hărūˈɣīm   ʝipˈpɔlū, וְתַחַת הֲרוּגִים יִפֹּלוּ)?: que hi ha res més que caure de genolls entre els [captius] encadenats o bé caure entre els morts?
já, hljóð heyri ég, eins og í jóðsjúkri konu, angistaróp, eins og í konu, sem er að ala fyrsta barnið, óp dótturinnar Síonar, sem stendur á öndinni af kvölum og breiðir út hendurnar: "Ó, vei mér, því að örmagna hnígur sál mín fyrir morðingjum (ʕāˈʝēφ, עָיֵף : ʔōi̯־ˈnāʔ   l-ī   kī־ʕāʝəˈφāh   naφˈʃ-ī   lə-hɔrˈɣīm, אוֹי-נָא לִי, כִּי-עָיְפָה נַפְשִׁי לְהֹרְגִים)": sí, sento crits coms els d'una dona de part, crits d'angoixa com els d'una dona que infanta el seu primer fill, el crit de la filla de Sió que panteixa pels turments i estén les mans [cridant]: “Oh, ai de mi, car la meva ànima cau extenuada davant els assassins!”
sjá, hinn alvaldi, Drottinn allsherjar afsníður laufkrónuna voveiflega. Hin hávöxnu trén eru höggvin og hin gnæfandi hníga til jarðar (ʃāˈφēl, שָׁפֵל : wə-ha-ggəβɔˈhīm   ʝiʃˈpālū, וְהַגְּבֹהִים יִשְׁפָּלוּ)vet ací el totpoderós, Jahvè-Cevaot, que esbranca la corona de l'arbre violentament. I els arbres alts són tallats, i els [més] elevats cauen a terra
hann hné fyrir fætur henni (kāˈraʕ, כָּרַע : bēi̯n   raɣˈlɛi̯-χā   kāˈraʕ, בֵּין רַגְלֶיהָ, כָּרַע), féll út af og lá þar. Hann hné (kāˈraʕ, כָּרַע : bēi̯n   raɣˈlɛi̯-χā   kāˈraʕ, בֵּין רַגְלֶיהָ, כָּרַע) fyrir fætur henni, féll út af, þar sem hann hné niður (kāˈraʕ, כָּרַע : ba-ʔăˈʃɛr   kāˈraʕ, בַּאֲשֶׁר כָּרַע), þar lá hann dauður: s’ha desplomat als seus peus, ha caigut, ha quedat estés allà. S'ha desplomat als seus peus, ha caigut i allà on s'és desplomat, allà és romàs mort
ég molaði þá sundur, þeir máttu eigi upp rísa, þeir hnigu (nāˈφal, נָפַל : ʝippəˈlū   ˈtaħaθ   raɣˈlāi̯, יִפְּלוּ, תַּחַת רַגְלָי) undir fætur mér: els he trossejat i no han pogut refer-se, han caigut sota els meus peus
lát þá hverfa eins og vatn, sem rennur burt; miði hann örvum sínum á þá, þá hníga þeir (mūl, מוּל : kəˈmō   ʝiθmɔˈlālū, כְּמוֹ יִתְמֹלָלוּ), eins og snigillinn, sem rennur í sundur og hverfur, ótímaburður konunnar, er eigi sá sólina: que es dissipin com l'aigua que s'escola; que els apunti amb les seves fletxes i cauran a terra com el llimac que es fon i desapareix, [com] l'avortó de la dona que no ha vist el sol
♦ sólin hnígur [til viðar]: el sol es pon, el sol es colga, el sol arriba a l'ocàs
♦ hníga að e-u: penjar cap a una cosa
♦ öll rök hníga að því að <+ subj.>tots els indicis apunten (o: indiquen; o: donen ~ porten a creure) que <+ ind.>
húmar að kveldi, hljóðnar dagsins ys, ǁ hnígur að ægi gullið röðulblys. ǁ Vanga minn strýkur blærinn blíðri hönd, ǁ og báran kveður vögguljóð við fjarðarströnd. ǁ Ég er þreyttur, ég er þreyttur, ǁ og ég þrái svefnsins fró. ǁ Kom, draumanótt, með fangið fullt af friði og ró: es va fent de vespre. El brogit del dia es va apagant. La torxa del sol penja sobre l'horitzó marí. Un oratjol acaricia amb mà suau les meves galtes i l'ona canta un vou-veri-vou a la costa del fiord. Estic cansat, estic cansat i deleixo el conhort de la son. Vine, nit de somnis, amb els teus braços plens de pau i sossec
♦ hníga af hesti sínum: deixar-se caure del seu cavall
♦ hníga dauður: caure (o: tombar) mort -a
í þessari eyðimörk skuluð þér dauðir hníga (nāˈφal, נָפַל : ba-mmiδˈbār   ha-zˈzɛh   ʝippəˈlū   φiɣrēi̯-ˈχɛm, בַּמִּדְבָּר הַזֶּה יִפְּלוּ פִגְרֵיכֶם), allir þér, sem taldir voruð, með fullri tölu, frá tvítugs aldri og þaðan af eldri, þér sem möglað hafið í gegn mér: caureu morts en aquest desert, tots vosaltres, que heu estat enregistrats, de qui s'ha fet el cens complet, de vint anys en amunt, i que heu murmurat contra mi
en sjálfir skuluð þér dauðir hníga í þessari eyðimörk (nāˈφal, נָפַל : ū-φiɣrēi̯-ˈχɛm   ʔatˈtɛm   ʝippəˈlū   ba-mmiδˈbār   ha-zˈzɛh, וּפִגְרֵיכֶם, אַתֶּם--יִפְּלוּ, בַּמִּדְבָּר הַזֶּה)i vosaltres mateixos caureu morts en aquest desert
♦ hníga í bálið: caure a la foguera, ésser consumit -ida per la foguera, ésser incinerat -ada
fyrir því, eins og eldsloginn eyðir stráinu og heyið hnígur í bálið (rāˈφāh, רָפָה : wa-ħăˈʃaʃ   lɛhāˈβāh   ʝirˈpɛh, וַחֲשַׁשׁ לֶהָבָה יִרְפֶּה), svo skal rót þeirra fúna og blóm þeirra feykjast sem ryk, af því að þeir hafa hafnað lögmáli Drottins allsherjar og fyrirlitið orð Hins heilaga í Ísrael: per això, així com la llengua de foc devora la palla i el fenc desapareix en la foguera, així es podrirà llur arrel i llur flor serà esbufada com la pols perquè han rebutjat la llei de Jahvè-Cevaot i han menyspreat la paraula del Sant d'Israel
♦ hníga í dauðann ~ dauðaþögn: inclinar-se cap a la mort
því að hús hennar hnígur í dauðann (ˈʃūaħ, שׁוּחַ : kī   ˈʃāħāh   ʔɛl־ˈmāwɛθ   bēi̯ˈθā-ḥ, כִּי שָׁחָה אֶל-מָוֶת בֵּיתָהּ), og brautir hennar liggja niður til framliðinna: perquè la seva casa s'enfonsa cap a la Mort i les seves roderes ho fan cap als difunts
♦ hníga í dá: caure en defallença
fyrir ógnun þinni, Jakobs Guð, hnigu bæði vagnar og hestar í dá (rāˈδam, רָדַם : nirˈdām   wə-ˈrɛχɛβ   wā-ˈsūs, נִרְדָּם, וְרֶכֶב וָסוּס)davant la teva amenaça, Déu de Jacob, carros i cavalls han caigut en defallença
♦ hníga í djúpið: enfonsar-se fins a l'abís
þeir hófust til himins, hnigu í djúpið (ʝāˈraδ, יָרַד : ʝērəˈδū   θəhōˈmōθ, יֵרְדוּ תְהוֹמוֹת), og þeim féllst hugur í háskanum: [les onades] s'elevaven fins al cel, baixaven fins a l’abisme, i [als mariners], llur cor els feia figa en el perill
♦ hníga í duftið: baixar a la pols, morir
fer hún (ʝāˈraδ, יָרַד : tēˈraδnāh, תֵּרַדְנָה) með mér til undirheima? Hnígum við saman í duftið (nāˈħaθ, נָחַת : ʔim־ˈʝaħaδ   ʕal־āˈφār   ˈnāħaθ, אִם-יַחַד עַל-עָפָר נָחַת)?: davallarà amb mi a la Xeol? Baixarem plegats a la pols?
já, fyrir honum munu öll stórmenni jarðar falla fram, fyrir honum munu beygja sig allir þeir er hníga í duftið (ʝāˈraδ, יָרַד : lə-φāˈnā-u̯   ʝiχrəˈʕū   kāl־ʝōrəˈδēi̯   ʕāˈφār, לְפָנָיו יִכְרְעוּ, כָּל-יוֹרְדֵי עָפָר)sí, tots els grans senyors de la terra es prostraran davant ell, s'inclinaran davant ell tot els qui baixen a la pols
♦ sólin hnígur í sæinn: el sol es colga dins la mar
♦ hníga í valinn: caure en el camp de batalla
fremstur af þjóðunum er Amalek, en að lyktum hnígur hann í valinn (ʔāˈβaδ, אָבַד : wə-ʔaħărīˈθ-ō   ʕăˈδēi̯   ʔɔˈβēδ, וְאַחֲרִיתוֹ עֲדֵי אֹבֵד)Amalec és el primer dels pobles, però al final caurà en el camp de batalla
vei, hver mun fá lífi haldið, er Guð lætur þetta að bera! Og skip koma vestan frá Kýpur, og þau lægja Assúr og þau lægja Eber. En hann mun og hníga í valinn (ʔāˈβaδ, אָבַד : wə-ɣam־ˈhūʔ   ʕăˈδēi̯   ʔɔˈβēδ, וְגַם-הוּא, עֲדֵי אֹבֵד)oh, qui podrà mantenir la vida quan Déu farà que això passi! I vindran vaixells de ponent, de Xipre (Quittim), i rebaixaran Assur (Aixxur) i rebaixaran Eber (Éver). Ell, emperò, també caurà en el camp de batalla
♦ hníga niður: desplomar-se al terra, caure [rodó -ona ~ estès -esa] al terra
en Jehú þreif boga sinn og skaut Jóram milli herða, svo að örin gekk í gegnum hjartað, og hné hann niður (kāˈraʕ, כָּרַע : wa-i̯ʝiχˈraʕ   bə-riχˈb-ō, וַיִּכְרַע, בְּרִכְבּוֹ) í vagni sínum: però en Jehú (Iehú) va tibar el seu arc i va endevinar en Joram (Iehoram) entre les espatlles de manera que la fletxa li travessà el cor i va caure estès al seu carro
kraminn hnígur hann niður (ʃāˈħah, שָׁחַח : wa-ddāˈχah   ʝāˈʃɔaħ, וַדָּכַה יָשֹׁ֑חַ), hinn bágstaddi fellur (nāˈφal, נָפַל : wə-nāˈφal   ba-ʕăt͡sūˈmā-u̯   ħɛlkāˈʔīm, וְנָפַ֥ל בַּ֝עֲצוּמָ֗יו חֶלְכָּאִים) fyrir klóm hans: esclafat, s'aclofa a terra, l'infortunat cau a les seves urpes
eyðandi Móabs og borga hans kemur þegar, og úrval æskumanna hans hnígur niður (ʝāˈraδ, יָרַד : ū-miβˈħar   baħūˈrā-u̯   ʝārəˈδū   la-tˤˈtˤāβaħ, וּמִבְחַר בַּחוּרָיו יָרְדוּ לַטָּבַח) til slátrunar - segir konungurinn. Drottinn allsherjar er nafn hans: el destructor de Moab i les seves ciutats ja s'acosta i la flor dels seus joves s'acota per a la degolla. Així ho diu el Rei. El seu nom és Jahvè-Cevaot
augu mín daprast af gráti, ég ólga hið innra og galli mínu er úthellt á jörðina sökum tortímingar dótturinnar, þjóðar minnar, börn og brjóstmylkingar hníga magnþrota niður (ʕāˈtˤaφ, עָטַף : ˌbē-ʕāˈtˤēφ   ʕōˈlēl   wə-ʝōˈnēq   bi-rəħɔˈβōθ   qiˈrjāh, בֵּעָטֵף עוֹלֵל וְיוֹנֵק, בִּרְחֹבוֹת קִרְיָה) á strætum borgarinnar: els ulls se'm consumeixen de llàgrimes, bullo en el meu interior, i la meva bilis és vessada a terra a causa de la gran destrucció de la filla del meu poble! Els infants i nadons cauen, defallits, pels carrers de la ciutat
börnin misstu móðinn, konur og unglingar urðu örmagna af þorsta og hnigu niður (πίπτειν, καὶ ἔπιπτον ἐν ταῖς πλατείαις τῆς πόλεως καὶ ἐν ταῖς διόδοις τῶν πυλῶν) á strætum borgarinnar og í súlnagöngum, svo nærri var að þreki þeirra gengið: els seus infants perdien el coratge, les dones i els joves perdien les forces, de tanta set que passaven; i queien per les places de la ciutat i als pòrtics; tant s'eren exhaurides llurs forces
nú getur enginn komið okkur til hjálpar heldur hefur Guð selt (πιπράσκειν, πέπρακεν) okkur óvinum á vald og munum við hníga niður (καταστρωννύναι, (καταστρωννύειν), τοῦ καταστρωθῆναι ἐναντίον αὐτῶν ἐν δίψῃ καὶ ἀπωλείᾳ μεγάλῃ) fyrir augum þeirra í sárustu eymd og örmagna af þorsta: ara ningú no pot acudir a ajudar-nos ans Déu ens ha venut al poder dels nostres enemics i caurem en terra davant ells, en la misèria més dolorosa i esgotats per la set
♦ hníga niður af þreytu: caure retut de cansament
♦ hníga niður meðvitundarlaus: desplomar-se desmaiat a terra
♦ hníga niður í yfirlið: desplomar-se desmaiat a terra
♦ hníga niður örendur [til jarðar]: desplomar-se mort [a terra]
  El singular del pretèrit d'indicatiu d'aquest verb té formes dobles. D'una banda tenim ég hneig ~ þú hneigst ~ hann/hún/það hneig, que són analògiques, i ég hné ~ þú hnést ~ hann/hún/það hné, que són les originàries, degudes a l'evolució fonètica regular i actualment en retirada.  
     

hnjá·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
articulació f del genoll

hnjúkur <m. hnjúks, hnjúkar>:
pic m, cimal m (de puig, de muntanya)

hnoða·bergsóley <f. -bergsóleyjar, -bergsóleyjar>:
vidalba f, vidiella blanca, herba f de llagues, manxiula f, bressol m de Maria (planta Clematis vitalba)

hnokinn, hnokin, hnokið <adj.>:
corbat -ada

hnoss¹ <f. hnossar, hnossir>:
variant de hnoss³ ‘joiell, joia, objecte preciós’
◊ en hver mun hljóta allar hnossir Ísraels (kāl־ħɛmˈdaθ ʝiɕrāˈʔēl, כָּל-חֶמְדַּת יִשְׂרָאֵל), hver nema þú og öll ætt föður þíns?: i, qui rebrà tots els tresors d'Israel? Qui si no tu i tot el llinatge de ton pare?
◊ hann útvaldi handa oss óðal vort, fremdarhnoss Jakobs (gəˈʔōn   ʝaʕăˈqɔβ, גְּאוֹן יַעֲקֹב), sem hann elskar: i ens ha escollit la nostra heretat, la glòria d'en Jacob, que ell estima

Hnoss² <f. Hnossar, no comptable>:
<MITOLHnoss f, Hnossa f (germànic comú ← *xnʊssiz, emparentat amb hnjóða ‘batre’ fet que situaria la deessa en el marc de les feines d'orfebreria. L'Snorri l'esmenta a la Gylfaginning 35, als Skáldskaparmál 20 i 37, i a la Ynglinga saga 10 com a filla de n'Óður i na Freyja. També apareix esmentada a les þulur 434 i 435; en aquesta darrera þula i a la Ynglinga saga 10, apareix esmentada al costat d'una germana anomenada Gørsimi o Gersimi -modern: Gersemi-)
◊ grét ok at Óði gulli Freyja. Heiti eru hennar Hjǫrn (variant: Hǫrn), Þrungra Sýr Skjálf Gefn ok it sama Mardǫll. Dœtr eru hennar Hnoss (Joiell) ok Gørsimi (Joia)La Freyja també li va plorar or a l'Óðr. Els noms d'ella són Hjǫrn, Þrungra, Sýr, Skjálf, Gefn, i igualment Mardǫll. Les filles d'ella són la Hnoss i la Gørsimi (variants: Gersimi, i, variant moderna: Gersemi)
◊ Freyja hélt þá upp blótum því að hún ein lifði þá eftir goðanna og varð hún þá hin frægsta svo að með hennar nafni skyldi kalla allar konur tignar, svo sem nú heita frúvur. Svo hét og hver freyja yfir sinni eigu en sú húsfreyja er bú á. Freyja var heldur marglynd. Óður hét bóndi hennar. Dætur hennar hétu Hnoss og Gersemi. Þær voru fagrar mjög. Af þeirra nafni eru svo kallaðir hinir dýrstu gripir: aleshores la Freyja va mantenir la celebració dels sacrificis, car dels déus només restava viva ella i aleshores esdevingué celebèrrima, de manera que totes les dones de paratge s'han designat amb el seu nom, les quals actualment encara es diuen frúvur. [De llavors ençà,] qualsevol dona que tingui cabal s'ha anomenat d'aquesta manera, i la dona, que té sota seu un mas, es diu húsfreyja. La Freyja era força vel·leïtosa. El seu home nomia Óður. Les filles de la Freyja es deien Hnoss i Gersemi. Eren molt belles. Les joies més precioses es designen amb llurs noms
  Els noms de les dues filles de la deessa Freyja no poden pas ésser gaire antics perquè, si ho fossin, hom esperaria que al·literessin entre si; ens hem de demanar si, originàriament, els noms no eren per ventura *Hnoss ok H[i]ǫrn. Una altra possibilitat és que els dos noms no siguin més que una invenció de l'Snorri.  
     

hnoss³ <n. hnoss, hnoss>:
1. (skartgripur, gersemiobjecte preciós, joiell m
◊ ævidagar vorir eru sjötíu ár og þegar best lætur áttatíu ár, og dýrasta hnossið (sense equivalència amb l'original hebreu que fa: יְמֵי-שְׁנוֹתֵינוּ בָהֶם שִׁבְעִים שָׁנָה, וְאִם בִּגְבוּרֹת שְׁמוֹנִים שָׁנָה-- וְרָהְבָּם, עָמָל וָאָוֶן: כִּי-גָז חִישׁ, וַנָּעֻפָה; en realitat, el mot islandès tradueix el mot hebreu ˈrɔhaβ~רֹהַב: wə-rāhəbˈbā-m, וְרָהְבָּם) er mæða og hégómi, því að þeir líða í skyndi og vér fljúgum burt: els dies de les nostres vides fan setanta anys i quan va millor, vuitanta anys, i el joiell més valuós és neguit i vanitat, car s'escolen de pressa i nosaltres ens n'anem volant (la nova traducció, doncs, reprèn el text de la traducció anterior, que fa: ævidagar vorir eru sjötíu ár og þegar best lætur áttatíu ár, og dýrsta hnossið er mæða og hégómi, því að þeir líða í skyndi og vér fljúgum burt; la traducció alemanya del 1929 fa: Die Tage unserer Jahre sind für sich siebzig Jahre, und wars in Kräften, sinds achtzig Jahre, und ihr Ungestüm ist Mühsal und Harm, wenns mäht, eilends, entfliegen wir; la traducció castellana del 1611 (5371) fa: Días de nuestros años [son] en ellos setenta años: y si en barraganías, ochenta años; y su fortaleza [es] afán y trabajo: porque se tajó aína y ya volamos; la traducció de la Bíblia de Montserrat fa: ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins als vuitanta, al capdavall, són de fatigues inútils, s'escolen de pressa, i ens en anem volant; i, ja per acabar, la traducció interconfessional fa: ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins a vuitanta, al capdavall són de fatigues inútils, s'escolen de pressa, i passem volant)
◊ sé auður æskilegt hnoss (τὸ κτῆμα κτήματος, ἐπιθυμητὸν κτῆμα ἐν βίῳ) í lífinu, hvað er þá dýrmætara en spekin sem kemur öllu til leiðar?: si la riquesa és un bé desitjable en la vida, què hi pot haver de més preciós que la Saviesa que fa totes les coses?
◊ berið hnossir fram ǀ Húnkonunga! ǁ hefir þú okkr hvatta ǀ at hiǫrþingi: porteu[-nos] els arreus dels reis dels huns! Ens has esperonat [a anar] al þing de les espases!
◊ fiǫlð man ec bǫlva ǀ †. . .† ǁ Beittu, Sigurðr, ǀ inn blacca mar, ǁ hest inn hraðfœra, ǀ láttu hinig renna! ǁ sitr eigi hér ǀ snør né dóttir, ǁ sú er Guðrúno ǀ gæfi hnossir: recordo un gran nombre d'infortunis †. . .†. Sigurd! Embrida el cavall negre, el cavall de galop ràpid. Fés-lo córrer cap aquí! Aquí ja no hi seu ni nora ni filla que puguin donar les joies a la Guðrún
◊ hverr vildi mér ǀ hnossir velia, ǁ hnossir velia ǀ oc hugat mæla, ǁ ef þeir mætti mér ǀ margra súta ǁ trygðir vinna, ǀ né ec trúa gerðac: cadascun volia regalar-me objectes preciosos, regalar-me objectes preciosos i dir-me paraules afables, [volien veure] si podrien aconseguir-me conhort a les moltes de penes, però jo no els creia pas (vocabulari: #1. hugat: cf. Kuhn 1968³:107 sub voce hyggjadazu hugat erhofftes, angenehmes (Gðr. II 20)Semànticament, quedaria molt bé esmenar aquest mot en *huggat ‘Tröstendes, Getröstetes’#2. trygðir: cf. Kuhn 1968³:206 sub voce trygð -amb cautela-: 4. buße od. trost (Guðr. II 20)?#3. hnossir: aquí potser en un sentit ampli: objectes preciosos#4. velja: cf. Kuhn 1968³:219 sub voce velja: velja e-m e-t jmdm etw. auswählen (u. schenken: Vsp. 29, HHv. 42, Gðr. II 20))
◊ "getr þú þess, Atli, ǀ gerðir svá fyrri: ǁ móður tókt mína ǀ oc myrðir til hnossa, ǁ svinna systrungo ǀ sveltir þú í helli; ǁ hlœgligt mér þat þykkir, ǀ er þú þinn harm tínir, ǁ goðom ek þat þakka, ǀ er þér gengz illa": Atli, ho esmentes, [però fores el qui] ho va fer primer: vares capturar ma mare i la matares per heure'n els tresors i feres morir de fam la llesta tia dins una cova. [Per això] em sembla ridícul que planyis el teu dolor. Regracio els déus perquè et va malament
♦ hljóta hnossið: <LOC FIGendur-se'n la penyora, guanyar el capítol, ficar-s'ho a la butxaca, obtenir el premi
♦ hreppa hnossið: <LOC FIGendur-se'n el premi (o: la victòria), vèncer
2. (FIG = dýrgripur & unaður, góðgætidelícia f, tresor m (exquisidesa & joia o perla en sentit figurat)
◊ komum nú og njótum þeirra gæða sem tiltæk eru ǁ og neytum heimsins hnossa með æskumóði: anem, doncs, i gaudim de les béns que són al nostre abast i assaborim les delícies del món amb ardor de joventut
◊ látið þá ekki taka af yður hnossið (θέλων -έλοντος, θέλων ἐν ταπεινοφροσύνῃ), sem þykjast af auðmýkt sinni og engladýrkun og státa af sýnum sínum: no deixeu que us prenguin el premi els qui es vanten de llur humilitat i de professar culte dels àngels i fan ostentació de llurs visions
3. (lán, hamingja, gæfabona sort (fortuna propícia)

hnoss·gæti <n. -gætis, no comptable>:
<CULINexquisidesa f, llaminadura f

hnoss·gætur, -gæt, gætt <adj.>:
<CULINexquisit -ida

(†) hnot¹ <f. hnotar, hnetur>:
nou f, anou m (Mall., Men.(fruit de l'arbre Juglans regia)

hnot² <f. hnotar, hnotir (o: hnotur)>:
(smáhnykillrodet m, cabdell petit (de cinta d'empaquetar, de fil, etc.)

hnotbrodda·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
volantí m, llapó m, coa f de mart (planta Ceratophyllum demersum) (hnotkransblað)

hnot·fura <f. -furu, -furur>:
pi bo, pi m de llei, pi m de pinyes, pi m de pinyons, pi ver (Mall.), pi campaner (Eiv.(arbre Pinus pinea)

hnot·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:
camamilla f pudent, segura f, camamil·la pudenta (Mall., Men.(planta Anthemis cotula)

hnotkrans·blað <n. -blaðs, -blöð>:
volantí m, llapó m, coa f de mart (planta Ceratophyllum demersum)

(†) hnot·skurn <f. -skurnar, -skurnir>:
clovella f (d'avellana, de nou, de cacauet(hnetuskurn

hnubbi <m. hnubba, hnubbar>:
damà m (fl./pl.: damans) roquer (mamífer Procavia capensis syriaca) (klettagreifingi)

hnugginn, hnuggin, hnuggið <adj.>:
capbaix -a, trist -a, moix -a, abatut -uda, depre

hnullunga·hraun <n. -hrauns, -hraun, pl. no hab.>:
lava f en (o: de) blocs, blocklava f

hnullungur <m. hnullungs, hnullungar>
<GEOLcòdol m, palet m, cantal m, bòtil m (Mall.

hnupl <n. hnupls, pl. no hab.>:
furt m

hnupla <hnupla ~ hnuplum | hnuplaði ~ hnupluðum | hnuplaðe-u>:
furtar una cosa

hnupl·samur, -söm, -samt <adj.>:
inclinat -ada al furt
◊ áminn þræla, að þeir séu undirgefnir húsbændum sínum og í öllu geðþekkir, ekki svörulir, ekki hnuplsamir, heldur skulu þeir...: exhorto els serfs a ésser submisos a llurs amos i a complaure'ls en tot, a no contradir-los, ni a furtar-los res, sinó a...

hnusa <hnusa ~ hnusum | hnusaði ~ hnusuðum | hnusaðaf e-m>:
ensumar algú
♦ hnusa út í loftið: ensumar [en l'aire] (fins a identificar i estar segur d'una olor que hom percep)

hnúð·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
fotja banyuda, fotja f de banyetes (Val.) (ocell Fulica cristata)

hnúð·kál <n. -káls, -kálhöfuð>:
colrave m (planta Brassica oleracea var. gongylodes)

hnúð·svanur <m. -svans, -svanir>:
cigne mut (ocell Cygnus olor)

hnúka·þeyr <m. -þeys, pl. no hab.>:
vent catabàtic tebi

hnúkur <m. hnúks, hnúkar>: cim m (de puig)

hnúta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MATteoria f dels nusos

hnúta·svipa <f. -svipu, -svipur. Gen. pl.: -svipna o: -svipa>:
1. <GENfuet m de nusos
♦ rússnesk hnútasvipa: cnut m
2. <RELIGdeixuplines f.pl

hnút·grúpa <f. -grúpu, -grúpur>:
<MATgrup m de nusos

hnútu·kast <n. -kasts, -köst>:
<FIGllançament m de merda (llançament d'acusacions, calúmnies etc. sobre l'adversari, p.e., en debats polítics)

hnútur <m. hnúts, hnútar>:
1. <GEN & hraðaeining um hraða & hnúskur eða hnúður í viði eða á plöntustöngli & MATnus m, nuc m (Val.), nuu m (Mall., Eiv.) <GEN & unitat de velocitat & a la fusta & MAT
♦ X hnútar á klukkustund: <NÀUTX nusos per hora
♦ ég fékk hnút í maganum: <LOC FIGse'm va fer un nus a l'estómac (l'angoixa em va fer sentir un pes a l'estómac)
♦ búa vel um hnútana: <LOC FIGdeixar ben lligada una cosa, fer una cosa de manera ben feta i segura
♦ fara í hnút: <LOC FIG#1. (verða vandræðalegur) amoïnar-se, sentir-se molt incòmode -a o torbat -ada#2. (verða ósammvinnuþýður) deixar de mostrar-se cooperatiu -iva
♦ gordíski (o: gorðneski) hnúturinn: el nus gordià (gordíonshnútur)
♦ leysa gordíska (o: gorðneska) hnútinn <með því að + inf.>desfer el nus gordià <[tot] + ger.>
♦ hnýta  (o: binda) hnút: fer un nus
♦ höggva á hnútinn: <LOC FIGtirar pel dret, tallar el nus [gordià]
♦ leysa hnút: desfer un nus
◊ en svo er að segja, sem ótrúlegt mun þykja, að engan knút fékk hann leyst: i hem de dir, per més increïble que sembli, que no va poder desfer cap nus
♦ hnútur losnar ~ raknar: un nus es desfà
♦ ríða hnút: fer un nus
◊ Sigurður konungur segir: "Fór eg í ferð þeirri lengst út til Jórdanar og lagðist eg yfir ána. En út á bakkanum er kjarr nokkuð en þar á barrinu reið eg knút og mælti eg svo fyrir að þú skyldir leysa bróðir eða hafa ellegar þvílíkan formála sem þar var á lagður": el rei Sigurður li va dir:“el lloc més llunyà al qual vaig arribar en aquest viatge fou el riu Jordà i el vaig travessar nedant. I al coster de l'altra vorera hi ha un bosquet i a les agulles d'un pi hi vaig fer un nus i hi vaig pronunciar unes paraules [imprecatòries] perquè tu, germà, el desfessis o que, altrament, es complís en tu el formáli o imprecació que hi vaig imposar”
◊ Eysteinn konungur segir: "Eigi mun eg leysa þann knút er þú reiðst mér en ríða mátti eg þér þann knút er miklu síður fengir þú leyst, þá er þú sigldir einskipa í her minn, þá er þú komst í land": el rei Eysteinn li va replicar: “no desfaré pas el nus que tu m'hi vares nuar, però puc haver-te'n nuat un jo a tu -que tu podràs desfer molt menys que jo el teu- quan tu vares arribar amb un sol vaixell a la meva flota en tornar al regne”
◊ en þar sem þú hrósaðir góðgerningum þínum, er þú sóttir gröf drottins, þá ætla eg mér eigi skulu minna vega, er eg lét setja hreinlífismannalíf ok staðinn þar með. En það er þú reiðst knútinn, þá sýnist mér, að mátt hefði svo verða, að eg ríða þér þann knút, er þú værir aldrigi síðan konungur að Noregi; fórst svo fyrst úr landinu, að þér var féfátt, og gerðum við Ólafur konungur þig í brott sem systur okkra, en eigi náir þú svo landinu, að eg leysa þann knútinn. Líti nú vitrir menn á, hvað þú hefir umfram, og vita skulu þér það, gullhálsarnir, að menn munu enn jafnast við yður í Noregi: i ja que t'has vantat de les teves bones obres quan vares visitar el sepulcre del Senyor, crec que el meu mèrit no ha estat pas inferior al teu quan vaig fer construir un monestir i una església ensems amb ell (sembla que s'estigui referint a la fundació del monestir benedictí de Bergen, el Munkeliv kloster, fundat per l'Eysteinn el 1110, i la Mikaelskirke, l'església del monestir, consagrada a l'arcàngel sant Miquel). I, pel que fa al nus que m'hi vares fer, em sembla que jo et podria haver fet a tu un nus tal perquè no tornessis a ésser mai més rei de Noruega. Quan vares deixar el regne, no tenies gens de diners i el rei Olau i jo et vam dotar de la mateixa manera que ho vam fer amb la nostra germana, i no desfaré el meu nus perquè et puguis fer càrrec [de nou] del regne. I ara, que els savis mirin i considerin en què m'ultrapasses tu a mi [en mèrits]. Vosaltres, senyoritingos, us n'adonareu que a Noruega encara hi ha homes que poden provar-se amb vosaltres“ (vocabulari: #1. hreinlífismannalíf: hàpax legòmenon, sinònim de: munklíf ‘monestir’#2. staðrcf. Baetke 19874, pàg. 595: 5. Stätte mit kirchlichen Einrichtungen; Kloster; Bischofssitz; Kirche mit Priestersitz (auf Island)#3. gullhálscf. Baetke 19874, pàg. 216: „Geldsack“ (von einem Reichen) )
◊ þeir Rǫgnvaldr jarl fóru þá ór Akrsborg ok sóttu alla hina helgustu staði á Jórsalalandi. Þeir fóru allir til Jórdánar ok lauguðusk þar. Þeir Rǫgnvaldr jarl ok Sigmundr ǫngull lǫgðusk yfir ána ok gengu þar á land ok þangat til, sem váru hrískjǫrr nǫkkur, ok riðu þar á knúta stóra. Þá kvað jarl: Ek hef lagða lykkju, ǁ leiðar þvengs, um heiði, ǁ snotr minnisk þess svanni ǁ sút, fyr Jórdǫ́n útan ǁ <...>: el iarl Rǫgnvaldr i els seus homes sortiren aleshores d'Acre i visitaren tots els llocs més sagrats de Terra Santa. Tots ells varen anar al Jordà i s'hi banyaren. El iarl Rǫgnvaldr i en Sigmundr ham varen travessar el riu nedant i sortiren del riu a l'altra riba i anaren on hi havia uns arbustos i hi feren grans nusos. Aleshores, el iarl Rǫgnvaldr va fer aquests versos: “He posat un llaç (= un nus) ǁ a l'altiplà a l'altra banda del Jordà. ǁ La sàvia senyora ho recordarà ǁ durant la llangor del cordó del viarany ... (l'aflicció del cordó del viarany = l'aflicció de la serp = l'hivern. L'Else Ebel 1978, p. 68, tradueix així els versos del iarl: Ich habe eine Schlinge gelegt auf der Heide jenseits des Jordans; die kluge Frau erinnert sich im Winter (þvengr m. Riemen, leið f. Weg, leiðar þvengr: Schlange, sút leiðar þvengs: Winter) daran. Aber ich glaube, daß es allen Zuhausesitzenden weit vorkommen wird, bis hierher zu gehen (der Weg bis hierher weit erscheint); das warme Blut fiel auf den weiten Boden)
◊ knút ríðum vér kauða ǁ komk móðr í stað góðan ǁ þann í þykkum runni ǁ þessa Láfranzmessu: retut de cansament he arribat a un bon indret. ǁ Hi hem fet un nus per al miserable ǁ en un arbust espès ǁ aquest dia de sant Llorenç (cf. Jónsson 1931², pàg. 335: kauði, m, elendig og fej karl)
◊ Páll mælti: „Víst hefir hér lengi að þrútnað um ójafnaðinn en þó er nú knútur á riðinn[ um ósómann]," — og kvað þess von að eigi mundi féið goldið að hinum fyrsta fardag. [Eigi fóru þar þann dag ræður mjúklega með mönnum og] þótti öllum mönnum mikil undur er hann kvað slíkt upp og eftir það fóru menn heim (SS I, cap. 76, p. 96): en Páll va dir: “Del cert que la iniquitat s'ha inflat aquí durant molt de temps, però ara, ja ha arribat al súmmum de junyir-se a la deshonra”, — i afegí encara que no preveia que els diners es poguessin pagar el primer dels fardagar o primer dia dels dies de la muda de mas. Les paraules que aquell dia es pronunciaren allà no foren pas afables i a tothom li va semblar gran meravella quan [l'Sturla] va pronunciar una tal sentència, i després d'això, la gent se'n tornà a casa (cf. Baetke 19874, pàg. 332: ríða knút á e-u in etw. einen Knoten schlingen; übertr. etw. endgültig feststellen, fest versichern; er knút á riðinn um ósómann die Unverschämtheit ist aufs äußerste getrieben (so daß es damit nun nicht mehr weitergehen kann) )
◊ reið Nikulás knút á því að hann mundi aldrei lausar láta þær eignir er hann varðveitti hver sem til kallaði „enda kemur eigi Þórður til“ (SS II, cap. 389, p. 594): en Nikulás ‘va fer un nus’ que mai no cediria les propietats que guardava, les reclamés qui les reclamés, “llevat que torni en Þórður”
♦ tvöfaldur hnútur: un nus doble
♦ deilan er [komið] í hnút: <LOC FIGel conflicte es troba en un punt mort
♦ vera kominn í hnút: haver-se encallat, no avançar
♦ vera öllum hnútum kunnugur: <LOC FIGconèixer una cosa amb tots els ets i uts, conèixer una cosa ben a fons
♦ → rennihnútur “nus escorredor”
2. <FÍS & ELECTR & MAT de graf i d'equació diferencialnode m
3. <MEDbony m, nòdul m
♦ ótilgreindur hnútur í brjósti: <MEDbony m en mama no especificat
♦ fyrirferð, þykkildi og hnútur í kviðarholi og grind: <MEDtumefacció, massa o bony intraabdominals i pelvians
♦ → aflimunartaugahnútur “neuroma [de monyó] d'amputació” (taugaæxli í afstýfingarstúfi)
♦ → berklahnútur “tuberculoma”
♦ → fituhnútur “xantoma”
♦ → geislabakteríuhnútur “actinomicetoma”
♦ → hyrnihnútur “colesteatoma”
♦ → mengisberklahnútur “tuberculoma meningi”
♦ → raunsveppahnútur “eumicetoma”
♦ → sveppahnútur “micetoma”
♦ → taugahnútur “(taugahnoða) gangli; (taugaæxli) neuroma”
♦ → æðahnútur “variu, variça”
4. (skrautflúrvinyeta f  (dibuix o gravat ornamental format per la representació estilitzada de flors -com ara una rosa- o animals -com ara una serp- etc.)
♦ → bókahnútur “roseta, vinyeta (dibuix tipogràfic ornamental)”
♦ → rósahnútur “rosa, roseta (dibuix o gravat ornamental en forma de rosa oberta estilitzada)”
  Dels passatges medievals traduïts a dalt se'n desprèn que existia el costum de fer un nus per a segellar una promesa o una imprecació o maledicció contra algú. Les cites de dos textos diferents, mostren, a més a més, que entre els pelegrins medievals a Terra Santa, hi devia haver el costum de fer aquest nus a la branca d'algun arbust a la riba dreta del Jordà i que el nus -i la imprecació- es feien després d'haver travessat el riu nedant. Els detalls i l'abast exacte d'aquest ritu se'ns escapen.  
     

hnykil·hvel <n. -hvels, -hvel>:
<MEDhemisferi cerebel·lós

hnykill <m. hnykils, hnyklar>:
1. <GENcabdell m
2. <MEDcerebel m

hnýsinn, hnýsin, hnýsið <adj.>:
curiós -osa (que peca d'indiscreció)

hnýsni <f. hnýsni, no comptable>:
curiositat f (desig indiscret d'esbrinar coses)
♦ reyna [ekki] að fela hnýsnina: [no] intentar dissimular la seva curiositat

hokin·hali <m. -hala, -halar> 1. cua f de rata blava (peix Macruronus novaezelandiae)
	2. mòllera blava (peix Antimora rostrata) (→ fjólumjóri)

hokinn, hokin, hokið <adj.>:
corbat -ada
◊ Bel er hokinn, Nebó er boginn (kāˈraʕ   bēl ‖ qɔˈrēs nəˈβō, כָּרַע בֵּל, קֹרֵס נְבוֹ). Líkneski þeirra eru fengin eykjum og gripum, goðalíkneskin, sem þér áður báruð um kring, eru nú látin upp á þreyttan eyk, eins og önnur byrði. Þeir eru bæði bognir og hoknir (qārəˈsū   χārəˈʕū   ʝaħˈdāu̯, קָרְסוּ כָרְעוּ יַחְדָּו). Þeir megna ekki að frelsa byrðina, og sjálfir hljóta þeir að fara í útlegð:  [el déu] Bel és corbat! [el déu] Nebó és vinclat! Llurs estàtues s'han carregat en bísties de càrrega i animals, les estàtues d'aquests déus, que vosaltres abans portàveu en cercle, ara s'han carregat a una bístia cansada, com [qualsevol] altra cࣃ,ga. Són vinclades i corbades. No tenen pas poder per a deslliurar la càrrega i han de marxar els mateixos a l'exili
♦ hokinn í herðum: carregat d'espatlles

hol¹ <n. hols, hol>:
(anddyrirebedor m, vestíbul m, hall m

hol² <n. hols, hol>: (GEN & líkamshol) cavitat f (GEN & del cos)
        á hol: <LOC> #1. al ventre; #2. al pit
           hnífurinn gekk á hol: el ganivet va quedar acorat



hola <f. holu, holur>: 1. (jarðhola) forat m (enfonyall, cau)
          → músarhola ‘forat de rata”
          fela sig í hellum, jarðholum, klettaskorum, gjótum og gryfjum: amagar-se a coves, forats, per les roques, als soterranis i dins les cisternes
          Hebrear koma fram úr holunum, sem ţeir hafa faliđ sig í: uns hebreus surten dels forats on s'havien amagat
       2. (hola í vegi) clot m (en el camí, carrer etc.)
          grafa holu með spaða: fer un clot amb una pala



hold <n. holds, no comptable>: carn f (matèria que envolta els ossos & antònim d'esperit)
           andinn er reiđubúinn, en holdiđ veikt: l'esperit prou que és coratjós, perň la carn és feble



hold·fýsn <f. -fýsnar, no comptable>: concupiscència f, desig m carnal



holdgun <f. holdgunar, holdganir. Pl. no hab.>: 1. <GEN & FIG & RELIG> encarnació f
           holdgun Drottins vors Jesú Krists: l’Encarnació de Nostre Senyor Jesucrist
        2. <FIG> personificació f, encarnació f
        3. <FIG> materialització f


holds·veiki <f. -veiki, no comptable>: lepra f, llebrosia f



holdsveiki·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: leprós m, leprosa f



holdsveikra·spítali <m. -spítala, -spítalar>: leproseria f, llebroseria f



holds·veikur, -veik, -veikt: leprós -osa, llebrós -osa, mesell -a

holdugur, holdug, holdugt <adj.>:
1. (digurcorpulent -a  (cepat, rabassut, reblut, de complexió grossa)
2. (feiturentrat -ada en carns, de bones carns (gras)
3. (kjötmikillcarnós -osa (que té carn)

hold·votur, -vot, -vott: moll -a fins als ossos, totalment xop -a

hol·hönd <f. -handar, -hendur>:
aixella f
◊ sko, viltu sjá hvar ég var stúnginn, - alveg hérna undir geirvörtunni, en rýtíngurinn stóð á rifi og skrikaði útaf og fletti sundur holdinu alla leið uppí holhönd: guaita, que vols veure on em van pegar la punyalada? - ben aquí, a sota mateix del mugró - però el punyal va tocar una costella i va llenegar i em va tallar tota la carn fins a l'aixella

hollur, holl, hollt <adj.>:
(trúrlleial
♦ járn er hollt fyrir blóðið: <BIOQUÍM, MEDel ferro és bo per a la sang

hollusta <f. hollustu, no comptable>:
lleialtat f

hol·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla hipodèrmica

hol·rými <n. -rýmis, -rými>:
cavitat f
◊ holrými í bergi: cavitat dins una roca

holræsa·lykt <f. -lyktar, -lyktir>:
pudor f de claveguera, olor f de la canalització

holræsa·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>:
rata f de claveguera

hol·ræsi <n. -ræsis, -ræsi>:
claveguera f

holt <n. holts, holt>: elevació f del terreny (o: turó baix), pedregosa i amb poca vegetació, i de forma arrodonida o convexa
        oft er í holti heyrandi nćr: <LOC FIG> les parets sovint tenen orelles (o: les parets sovint hi senten)

holta·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc vermell (planta Erica cinerea) (roðalyng)

holta·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>: dríada f (planta Dryas octopetala)

holu·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
xixella f, xeixell m (Men.(ocell Columba oenas)

holu·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:
vespa [comuna], abella groga (Mall.(insecte Vespa vulgaris syn. Vespula vulgaris syn. Paravespula vulgaris)

holur, hol, holt <adj.>:
buit -uida
♦ holur að innan: buit per dedins
♦ holt og bolt: <LOC FIG#1. (einhvern veginn, út í bláinn, skipulagslausta la bona de Déu, de qualsevol manera (a la babalà)#2. (upp og ofan, á rúi og stúien doina, desgavelladament, amunt i avall (en desordre, d'una manera desordenada, fent una barrija-barreja)#3. (á ringulreið, í flýti, í fljótfærniatropelladament (en desordre i de qualsevol manera a causa de la precipitació amb què s'ha fet la cosa) (adaptació, per via del danès, de l'expressió alemanya holterdiepolter)

hol·æð <f. -æðar, -æðar>: <MED> vena cava
        efri holćđ: vena cava superior
        neđri holćđ: vena cava inferior

homma·búlla <f. -búllu, -búllur>: bar m de gais

homma·fóbía <f. -fóbíu, -fóbíur>: homofòbia f

homma·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
homòfob -a

homma·fælni <f. -fælni, no comptable>:
homofòbia f

homma·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (samkynhneigðurgai (literatura, cinema etc. fet per a o per gais)
2. (sem heyrir til hommumamariconat -ada (objecte etc. que fa gai)

homma·staður <m. -staðar, -staðir>: local m per a gais



hommi <m. homma, hommar>: gai m (homosexual)

hoplíti <m. hoplíta, hoplítar>:
<HISThoplita m (ὁπλίτης)

hor <m. hors, no comptable>: 1. (megurð) inanició f
           deyja úr hor: morir d'inanició
        2. (nefslím) moc m (de nas)

horf <n. horfs, horf>:
1. (aðstæður, afstaðasituació f (estat, condició)
♦ e-ð kemur í réttara og betra horf: una cosa redreça i millora la seva situació
♦ komast í eðlilegt horf: tornar a la normalitat
◊ hún væntir þess að staðan verði komin í samt horf í september: espera que la situació s'haurà tornat a normalitzar pel setembre
♦ það sækir í samt horf (o: sama horf; o: sama horfið)la cosa torna a encarrilar-se, la cosa reprèn el seu [antic] rumb, la cosa va continuant de la mateixa manera de sempre
◊ nokkrir svikarar hafa sölsað undir sig völdin í ríki feðra vorra. Þar sem ég ætla mér að endurheimta völdin og koma skipan mála í sama horf og var hef ég dregið að mér mikinn herafla og látið smíða herskip: uns traïdors s'han emparat del reialme dels nostres pares. Com que vull reivindicar-lo i restablir-lo a la situació d'abans, per això he aixecat un gran exèrcit i he fet construir vaixells de guerra
◊ þegar íbúar nágrannaþjóðanna fréttu að fórnaraltarið hefði verið reist og helgidóminum komið í sitt fyrra horf urðu þeir afar reiðir: quan els habitants de les nacions veïnes varen saber que l'altar dels sacrificis s'havia tornat a aixecar i que el santuari s'havia reconstruït com abans, es varen posar molt furiosos
2. <útlit & LINGaspecte m (aparença i aspecte verbal)
♦ lokið horf: aspecte perfectiu
♦ ólokið horf: aspecte imperfectiu
3. (stefnarumb m (direcció)
♦ hafa horf á e-ð: portar rumb cap a...
♦ halda í horfinu: mantenir el rumb, prosseguir el seu rumb
♦ halda skipi í horfi: mantenir el vaixell en el mateix rumb

horfa (horfði): mirar
        horfa (o: líta) út undan sér: mirar de cua d'ull
        horfa beint framan í e-n: mirar algú directament als ulls

horfið:
supí de → hverfa “desaparèixer”

horfinn, horfin, horfið: desaparegut -uda (en tots els sentits; també persona)
	heillum horfinn: abandonat per la fortuna

horn <n. horns, horn>: 1. banya f (de vaca, bou, etc. & de caragol)
        2. racó m
           á hverju horni: a cada racó, pertot
           horn í horn: #1. de paret a paret; de racó a racó. #2. de banda a banda
           leggjast út í horn: ajeure's a un racó
           úti í horni: en un racó
        3. <MAT> angle m
           aðlæg (o: samlæg; o: samliggjandi) horn: angles adjacents
           beint horn: angle pla
           brún f margflötungshorns: aresta d'angle polièdric
           brúnir og hliðar rúmhorns: les arestes i les cares d'un angle sòlid
           einslæg horn: angles corresponents
           → frændhorn “angles suplementaris”
           gagnstæð horn: angles oposats
           gleitt (o: sljótt) horn: angle obtús
           → grannhorn “angles adjacents”
           → hliðarhorn “angle facial”
           → hringvikshorn “angle excèntric”
           hvasst horn: angle agut
           hvelft horn: angle còncau
           → innhorn “angle interior”
           → lagshorn “angles complementaris”
           oddpunktur horns: vèrtex d'un angle
           rétt horn: angle recte
           → rúmhorn “angle sòlid”
           → sjónarhorn “angle visual”
           → topphorn “angles verticals”
           → víxlhorn “angles alterns”
           ytra (o: utanvert) horn: angle exterior
        4. (upp úr baki hvala, háhyrninga o.s.fr.) aleta f dorsal de balena
        5. <CULIN> croissant m
        6. (hljóðfæri) corn m (instrument musical)
        7. (götuhorn) cantonada f, capdecantó m (de carrer)
           á hverju horni: a cada capdecantó, a totes les cantonades, a tots els capdecantons
           beygja fyrir horn: donar la volta a la cantonada
           rétt handan við hornið: a la cantonada mateixa, just en tombar la cantonada

Horna·fjörður <m. -fjarðar, no comptable>:
Hornafiord m o ‘Fiord de les Banyes’, situat a l'est de l'illa, amb el centre urbà de Höfn

horn·auga <n. -auga, no comptable>:
mirada f de través
♦ gefa e-m hornauga: mirar algú de biaix, mirar algú de cua d'ull
♦ líta hornauga til e-s: mirar de cua d'ull algú ~ una cosa

horn·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
agulla f (peix Belone belone)

horn·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:
vespa xana (insecte Vespa crabro)

horn·gæla <f. -gælu, -gælur>: agulla f (peix Belone belone)

horn·hraði <m. -hraða, no comptable>:
<FÍSvelocitat f angular

horn·klofi <m. -klofa, -klofar>:
claudàtor m

horn·laukur <m. -lauks, -laukar>:
vitracs m.pl (Mall.), allassa f (Mall., Men.(planta Allium Triquetrum)

horn·ormur <m. -orms, -ormar>:
<MITOLbasilisc m, serp mítica que matava amb la seva sola mirada
◊ brjóstmylkingurinn mun leika sér við holudyr nöðrunnar, og barnið nývanið af brjósti stinga hendi sinni inn í bæli hornormsins: el nodrissó jugarà a l'entrada de l`antre de l'escurçó i l'infant acabat de deslletar ficarà la seva mà a dins el cau del basilisc
◊ þeir klekja út hornormseggjum og vefa köngulóarvefi. Hverjum sem etur af eggjum þeirra er dauðinn vís, og verði eitthvert þeirra troðið sundur, skríður úr því eiturormur: coven ous de basilisc i teixeixen teles d'aranya. El qui mengi de llurs ous, morirà, i, si hom en trenca un, en sortirà un escurçó

horn·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:
1. <GENbanyut -uda (que té banyes)
◊ hornóttur snigill: caragol banyut
2. (sem hefur brodda sem líkjast hornumpunxegut -uda (que té puntes semblants a banyes o els cornalons semblants a banyes)
3. (viðskotaillurirascible (rabiüt, molt irritable)

horn·punktur <m. -punkts, -punktar>:
<MATvèrtex m (fl./pl.: vèrtexs)

horn·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
rectangular

horn·síli <n. -sílis, -síli>: jonqueter m (peix Gasterosteus aculeatus)



horn·steinn <m. -steins, -steinar>: pedra cantonera



horn·sæti <n. -sætis, -sæti>: seient m a un racó

horn·tíðni <f. -tíðni, no comptable>:
<FÍSfreqüència f angular (ω) (hverfitíðni)

horn·valmúi <m. -valmúa, -valmúar>: cascall marí, cascall m de marina, cascall banyut, cascall m de mar (Val.) (planta Glaucium flavum)

horn·vespa <f. -vespu, -vespur>:
vespa xana (insecte Vespa crabro)

horn·vígi <n. -vígis, -vígi>:
<MIL = virkisútskotbaluard m
HornvígiðEs Baluard

horskur, horsk, horskt <adj.>:
savi sàvia
◊ ástsamlig ráð ǀ kennik þér, minn einkason, ǁ mun þú þau eptir ǫll; ǁ gálauss þú verðr, ǀ ef gleyma vilt ǁ því er þarf horskr at hafa: pubil meu, t'ensenyaré uns consells afables: recorda'ls tots. Si oblides el que un savi cal que tingui present, seràs [ben] inconscient (l'edició d'en Gering p. 1 fa: ástsamlig ráð ǀ kennik þér, minn einka son, ǁ mun þú þau eptir ǫll; ǁ gálauss þú verðr, ǀ ef gleyma vill ǁ þvís þarf horskr at hafa)

hosa <f. hosu, hosur. Gen. pl.: hosa o: hosna>:
1. (langsokkur úr ullmitjó llarg de llana
♦ gera hosur sínar grænar fyrir stúlkunni: <LOC FIG#1. festejar una noia (conten, sense que ho hagi pogut confirmar, que aquesta dita remuntaria al costum que si una noia donava uns mitjons verds al seu pretendent era que l'acceptava com a tal, però que si, en canvi, li donava uns mitjons de color negre, és que li donava carabassa); #2. <FIGcercar de causar una bona impressió a algú per obtenir-ne el favor, recolzament etc.
2. <HISTantipara f (mitja, sovint de llana o de cuiro, que arribava fins als genolls i que es lligava a la cama amb vetes o cordons. Se solia dur per protegir la cama de la brutor, del fang etc.)
3. (legghlíf upp að hnépolaina f (antiparó)
4. (gúmmíhosafolre m (revestiment de goma)
5. <(buxnaskálmcamal m (de pantalons)

hóf¹ <n. hófs, hóf>:
(hófsemdmoderació f, temprança f (mesura)
♦ fram úr hófi: sense moderació, desmesuradament
♦ fara fram úr hófi: excedir-se, abandonar tota moderació, superar tots els límits, passar-se de ratlla, sortir de botador
♦ fram úr öllu hófi: sense cap mena moderació, de manera totalment desmesurada, excessivament
♦ gæta hófs: moderar-se
♦ hóf er best í hverjum hlut: <LOC FIGtotes les masses fan mal (el millor és moderar-se en tot)
♦ í hófi: amb moderació, moderadament
♦ keyra (o: ganga) úr hófi fram: resultar excessiu, ultrapassar tota mesura
♦ þetta keyrir (o: gengur) úr hófi: això depassa tota mesura
♦ kunna sér hóf: saber-se moderar
♦ leita hófanna hjá e-m um e-ð: <LOC FIGsondar el terreny amb algú sobre una cosa (intentar esbrinar indirectament què en pensa algú d'una cosa, assegurar-se del que pensa algú sobre una cosa abans d'escometre'l al respecte)
♦ oftar en góðu hófi gegnir: <LOC FIGmés sovint que no caldria, més sovint del que caldria, d'una manera excessivament freqüent
♦ til hófs nokkurs: fins a un cert punt, força
◊ en konungr skipaðist við ok bauð út leiðangri; hann fór með sex hundruð skipa norðr í Noreg, ok var Magnús blindi ok hans menn í þessi ferð með Danakonungi. En er þeir kómu í Víkina, þá fóru þeir til hófs nøkkurs með spekt ok friði austan fjarðar, en er þeir kómu liðinu til Túnsbergs, var þar fyrir samnaðr mikill lendra manna Inga konungs (Heimskringla - Saga Inga konungs ok brœðra hans): el rei es va deixar convèncer i va ordenar el leiðangr. Va salpar amb sis-cents (o set-centes vint, si interprem el numeral hundrað com a cent-vint) naus cap a Noruega. En Magnús el cec i els seus homes acompanyaren el rei de Dinamarca en aquesta expedició. Quan varen arribar a Vík, varen avançar fins a un cert punt calmadament i pacíficament cap a l'est del fiord, però quan van arribar amb la flota a Túnsberg, s'hi trobaren amb molts dels lendir menn del rei Ingi aplegats allà

hóf² <n. hófs, hóf>:
1. (veislabanquet m (convit, recepció)
♦ drekka hóf: fer un banquet
◊ konungr gjörir þá veizlu stóra, sem hann drekkr Vigfúsi sakir [var. drekki hóf] hallarinnar. Lofa Englismenn mjǫk smíðit, sem verðugt var. At þeirri veizlu liðinni gefr konungr Vigfúsi tvau skip hlaðin vænum kosti, ok þar með gefr hann honum blítt orðlof. Byrjar nú Vigfúss ferð sína til Nóregs (Hákonar þáttr Hárekssonar 436): el rei aleshores va donar un gran banquet que va celebrar en honor d'en Vigfúss amb motiu [de l'acabament] del palau. Els anglesos varen lloar molt la seva obra, tal i com es mereixia. Quan el banquet va acabar, el rei va donar al Vigfúss dos vaixells carregats amb belles i valuoses mercaderies i en fer-ho, li va dedicar afables paraules de lloança. Aleshores en Vigfúss va emprendre el seu viatge [de tornada] cap a Noruega (vocabulari: #1. drekkr ~ drekki: Considero l'alternança indicatiu ~ subjuntiu tan estranya que m'inclino a pensar que la lliçó konungr gjǫrir þá veizlu stóra, sem hann drekki hóf hallarinnar potser es degui simplement a una mala lectura del manuscrit per part de l'editor o editors del text, que hauria confós una r amb una i; #2. sem verðugt var: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: sem verðugt var wie es sich gebührte; #3. vænn: Cf. Baetke 19874, pàg. 754: <...> 3. schön, schmuck, hübsch <...>; — von guter Beschaffenheit; #4. kostr: En Baetke 19874, pàgs. 340-341 i 754 no dóna pas entrada al sintagma vænn kostr. A la Fóstbrœðra saga hi retrobem: Þá fóru fimm húskarlar með Þórdísi. Þau róa á fjǫrðinn um nóttina. Þormóðr heyrir róðrinn ok mannamálit ok grunar at Þórdís sé á fǫr komin með húskǫrlum sínum. Sýnist honum þvígit vænni sinn kostr ef hann verðr fundinn. Hólmr einn lítill var skammt frá Þormóði. Þat var land lágt, ok gengu þar yfir háflœðar, en eigi gekk þar sjór yfir at meðalsdǫgum. Þat varð Þormóði fyrir, at hann hvelfdi skipinu, en hann leggst til hólmsins. Þarabrúk var um hólminn allan. Grefst Þormóðr niðr milli tveggja steina, ok berr á sik ofan þarann - ‘cinc missatges hi acompanyaren la Þórdís. Varen travessar el fiord al rem durant la nit. En Þormóðr va sentir soroll de rems i gent que parlava i va sospitar que la Þórdís hi havia arribat amb barca amb els seus missatges. Va considerar que la seva situació no seria pas millor si el trobaven. A poca distància d'on era en Þormóðr hi havia un petit illot isolat. Era una terra baixa que quedava submergida durant les marees altes, però la mar no el colgava en els dies entre marea alta i marea alta. Al Þormóðr li va passar pel cap de bolcar la seva barca i anar[-hi dessota] fins a l'illot. Per tot l'illot hi havia caramulls d'algues. En Þormóðr s'hi va colgar entre dues roques i després s'escampà algues a sobre [a fi de quedar-ne ben tapat]’, però resulta obvi que aquí el significat no pot pas coincidir amb el del Hákonar þáttr Hárekssonar. En esguard del context li dono, en la traducció, el significat de belles mercaderies valuoses; #5. orðlof: Cf. Baetke 19874, pàg. 471: orð-lof n. Lob, Ruhm, Ehre; )
♦ hafa ~ halda hóf: fer un banquet
◊ svá bar til einn tíma, at Dína dóttir Jacóbs ok Líe gekk heiman ok vildi sjá þarlenzkt kvendi, ok þegar sem konungssun er Síchem hét sá hana, þá leit hann girndaraugum til hennar, grípandi hana ok takandi með valdi (þvíat hon hafði einsaman gengit til borgarinnar, eptir sǫgn Jóséphí þess ørindiss at kaupa sér kvenbúnað, sem þar plagaðiz, á þann sama dag sem Síchimite hǫfðu ok heldu eitt mikit hóf eðr hátíð [Comestor: Egressa est autem Dina, ut videret mulieres regionis illius, quia, ut ait Josephus, Sichimitis solemnitatem habentibus, sola transivit ad urbem, emptura ornamenta mulierum provincialium / Nicolau de Lira: Egressa est autem de domo paterna, ubi tamquam uerecunda iuuencula deberet stare clausa <...> Dicit enim Iosephus, quod in ciuitate erat solemnitas, ideò uidere uolebat illa die mulieres ornatas, et emere similia ornamenta / Josef: τῶν δὲ Σικιμιτῶν ἑορτὴν ἀγόντων, ∆εῖνα, ἣ θυγάτηρ ἦν Ἰακώβου μόνη, παρῆλθεν εἰς τὴν πόλιν, ὀψομένη τὸν κόσμον τῶν ἐπιχωρίων γυναικῶν]), ok svaf síðan meðr henni án hennar vilja, leggjandi hjartanligan ástarhug til hennar ok huggandi hana hryggva meðr mǫrgum blíðkunum, biðjandi þar meðr at hans faðir Emmor kæmi því við, at hann fengi þessa sǫmu mey sér til húsfrú (Stjórn 186): es va esdevenir una vegada que la Dina, la filla d'en Jacob i la Lia, va sortir de casa perquè volia veure les dones d'aquell lloc, i quan un príncep, que nomia Siquem, la va esguardar amb ulls plens de desig, i, agafant-la i prenent-la per la força (car ella havia anat tota sola a la vila, segons conta en [Flavi] Josef, amb la intenció de comprar-hi un vestit de dona com els que s'hi usaven, el mateix dia que els siquemites hi tenien i celebraven un gran banquet o festa) tot seguit va dormir amb ella sense el seu consentiment, i corprenent-se'n i consolant-la de la seva tristor amb moltes de moixonies, pregant alhora que son pare Emmor fes d'aconseguir que ell rebés aquesta mateixa donzella per esposa
◊ Jóséphus segir, at þann tíma, sem borgarmenn heldu nøkkut mikit hóf (festiuitas) ok þeir hǫfðu sem mesta skemmtan (epulis) ok náðir (requie), hljópu þeir brœðrnir fyrst á varðhaldsmennina ok drápu síðan suma sofandi (Stjórn 188): en [Flavi] Josef diu que quan els vilatans celebraven una gran festa i s'estaven divertint més i reposaven, aquests germans varen atacar de primer els guardians i després en mataren alguns que dormien (Josephus tantum dicit: Cum esset festivitas, et Sichimitae requie et epulis uterentur, incunctanter primis custodiis assistentes, dormientes interfecerunt - οὔσης ἑορτῆς, καὶ τῶν Σικιμιτῶν εἰς ἄνεσιν καὶ εὐωχίαν τετραμμένων, νύκτωρ πρώτοις ἐπιβαλόντες τοῖς φύλαξι κτείνουσι κοιμωμένους, καὶ παρελθόντες εἰς τὴν πόλιν ἀναιροῦσι πᾶν ἄῤῥεν, καὶ τὸν βασιλέα σὺν αὐτοῖς καὶ τὸν υἱὸν αὐτοῦ· φείδονται δὲ τῶν γυναικῶν)
2. (brúðkaupsveislarefresc m (de noces)
◊ nú fara þeir brœðr á fund Bjartmars jarls, ok gjörir hann þegar í móti þeim veizlu mikla; at þeirri veizlu bað Angantýr dóttur jarls, er Sváfa hét, ok var þat auðsótt; var þegar aukin veizlan ok drukkit brúðlaup þeirra, stóð hófit í hálfan mánuð; ok at þeirri veizlu er leidd í eina rekkju Angantýr ok Svafa, dóttir Bjartmars jarls, en er veizluna þverrar, byrja Arngríms synir ferð sína til Sámseyjar (Hervarar saga ok Heiðreks konungs 419-420): així doncs, els germans varen anar a visitar el iarl Bjartmarr i aquest els va obsequiar amb un gran banquet [de benvinguda]; durant aquest banquet, l'Angantýr va demanar la mà de la filla del iarl, la qual nomia Sváfa, i la petició li fou concedida fàcilment. El banquet fou augmentat immediatament [amb aquest motiu] i en el seu transcurs es van celebrar llurs noces, i el convit va durar mig mes, i durant aquesta festa l'Angantýr i la Sváfa, la filla del iarl Bjartmarr, foren menats a un mateix llit, però quan la celebració va haver acabat, els fills de l'Arngrímr es van posar de camí cap a l'illa de Sámsey (per al concepte veizlan var aukin, cf. l'Óláfs saga Tryggvasonar in mesta, II, cap. 241, pàg. 284: jarl játti því; var Rǫgnvaldr jarl þá skírðr ok alt hans fǫruneyti; var þá aukin veizla, er Erlingr hafði búa látit, ok gekk jarl at þeirri veizlu at eiga Ingibjǫrgu Tryggvadóttur; hafði þá Óláfr konungr þá gipt alla systr sínar - el iarl hi va accedir: el iarl Rǫgnvaldr aleshores fou batejat i amb ell tot el seu seguici; el banquet, que l'Erling havia fet preparar, fou augmentat, i el iarl en aquest banquet es va casar amb l'Ingibjǫrg Tryggvadóttir. Amb aquest casament, el rei va haver casat totes les seves germanes: queda, doncs, clar, que el concepte fa referència a un banquet que, per un motiu que es produeix en el seu decurs -per exemple, unes noces que s'hi acorden- es veu ‘augmentat’ amb un nou banquet que s'afegeix al que s'està fent)

hófa·dynur <m. -dyns, no comptable>:
soroll m de peülles

hóf·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:
1. (hóffífillpota f de cavall, tussílag m (planta Tussilago farfara)
2. (lækjasóleyflor f de (o: delmal d'ulls (planta Caltha palustris)

hóf·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
pota f de cavall, tussílag m (planta Tussilago farfara)

hóf·lega <adv.>:
1. <GENmesuradament, moderadament, amb prudència
2. (mátulega, passlegaapropiadament, convenientment, escaientment (de manera apropiada, de manera adequada)

hóf·samur, -söm, -samt <adj.>:
temperat -ada

hóf·semd <f. -semdar, no comptable>:
temprança f (hófsemi)

hóf·semi <f. -semi, no comptable>:
temprança f

hóf·skegg <n. -skeggs, -skegg>:
ble m de la garreta, pèls m.pl de la garreta (o: del garró), barbó m del garró, fanó m (pèls o floc de pèls que els cavalls solen tenir a la garreta)

hóf·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
flor f de (o: delmal d'ulls (planta Caltha palustris)

hófur <m. hófs, hófar>:
unglot m, peülla f, potó m (Mall., Men. (part còrnia de cavalls i d'altres bísties de peu rodó)
♦ leita hófanna hjá e-m: <LOC FIGsondejar algú, temptejar algú (calibrar la predisponibilitat, intencions etc. d'algú)

hóg·vær, -vær, -vært <adj.>
1. <GEN & POLÍTmoderat -ada
2. (lítilláturmodest -a (humil, senzill, sense pretencions)
3. (rólyndurtranquil -il·la (de caràcter calmat o calmós)

hólf <n. hólfs, hólf>
1. (deildcompartiment m (secció)
◊ í skipinu voru sextán vatnsþétt hólf: el vaixell tenia 16 compartiments estancs
2. (hirslacaixa f (calaix en forma de caixa per a guardar-hi coses)
3. (pósthólfapartat m (de correus)
4. <INFORMeslot m
5. <MEDcambra f
◊ efra hólf hjartans er nefnist gátt: la cambra superior del cor es diu aurícula
6. (í býkúpualvèol m, cel·la f (de bresca)
◊ sexstrend hólf: alvèols hexagonals
7. (hanskahólfguantera f (de cotxe)
8. (bankahólfcaixa f (de seguretat en un banc)

hóll <m. hóls, hólar>: elevació f [del terreny], pujol m, turó m

Hólm·garður <m. -garðs, no comptable>:
<HISTNòvgorod f

hólmur <m. hólms, hólmar>: illot m

hópferða·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðir (o: -bifreiðar)>:
vehicle m de transport col·lectiu (autobús, autocar etc.)

hópur <m. hóps, hópar>: grup m



hóp·vinna <f. -vinnu, no comptable>: treball m en equip

hóra <f. hóru, hórur. Gen. pl.: hóra>:
1. (vændiskonaputa f (prostituta)
2. <FIG PEJORporca f, salopa f (gal·l.

Hóras <m. Hórass, pl. no hab.>:
Horaci m (Hŏrātĭŭs) (Hóratíus)

Hóratíus <m. Hóratíusar, pl. no hab.>:
Horaci m (Hŏrātĭŭs)

hór·mangari <m. -mangara, -mangarar>:
proxeneta m & f, macarró m, macarra m (cast.), alcavot m, alcavota f (Bal.)

hósanna <interj.>:
hosanna (הוֹשַׁענָּא, ὡσαννά)
♦ hósanna í hæstu hæðum: hosanna a dalt del cel

Hósea <m. Hósea, pl. no hab.>:
Osees m  (הוֹשֵׁעַ)

Hósea·bók <f. -bókar, pl. no hab.>:
<RELIGllibre m d'Osees

hósta·hviður <f.pl -hviða (o: -hviðna)>:
(hóstakastaccés m (fl./pl.: accessos) de tos, atac m de tossina (Mall.

hósta·kast <n. -kasts, -köst>:
accés m (fl./pl.: accessos) de tos, atac m de tossina (Mall.

hóstar·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>: 1. <MED> tim m, timus m
        2. <CULIN> (úr kálfi, lambi og kiði) lleteroles f.pl, lletons m.pl



hósti <m. hósta, hóstar>: tos f, tossina f (Mall.)



hóstill <m. hóstils, hóstlar>: <MED> tim m, timus m

hótel <n. hótels, hótel>:
hotel m
◊ ég fór með leigubíl á hótelið: he anat a l'hotel amb taxi
♦ á hótelinua l'hotel
◊ geturðu keyrt okkur á hótelið okkar?: que ens pot dur fins al nostre hotel?
◊ hvar er hótel?: on hi ha un hotel?
◊ vitið þér um gott ~ ódýrt hótel?: que sabeu de cap bon hotel ~ de cap hotel baratet?

hótel·anddyri <n. -anddyris, -anddyri>: hall m d’hotel



hótel·gluggi <m. -glugga, -gluggar>: finestra f d'hotel
        útsýni um hótelgluggann: vista des de la finestra de l'hotel



hótel·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>: hotel-apartament m



hótel·leiðarvísir <m. -leiðarvísis, -leiðarvísar>: guia f d’hotels



hótel·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>: servei m de trobada d’allotjament a hotels



hótel·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director m d'hotel, directora f d'hotel

hótel·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
cambrer m d'hotel

hótun <f. hótunar, hótanir>: amenaça f

hraðar <adv. comp.>:
més ràpidament, més de pressa, més aviat (Mall.)

hrað·banki <m. -banka, -bankar>: caixer automàtic

hrað·braut <f. -brautar, -brautir>: (A-vegur) 1. (ókeypis, kostnaðarlaus) autovia f
        2. (með veggjaldi) autopista f

hrað·fengi <n. -fengis, -fengi>:
ràpid botí
◊ tak þér stórt spjald (gillāˈjōn gāˈδōl, גִּלָּיוֹן גָּדוֹלog rita þú á það með algengu letri (bə-ˈḥεrεᵵ ʔĕˈnōš , בְּחֶרֶט אֱנוֹשׁ): "Hraðfengi - Skyndirán": agafa una post grossa i escriu-hi amb caràcters comuns: "Ràpid botí - Prompte pillatge"

hraði <m. hraða, hraðar>: velocitat f

hrað·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs intensiu
♦ hraðnámskeið í e-u: curs intensiu de...

hrað·póstur <m. -pósts, no comptable>: correu m urgent
        í (o: með) hraðpósti: urgent



hrađsuđu·ketill <m. -ketils, -katlar>: escalfadora f d'aigua a pressió, bullidora f d'aigua a pressió (estri de cuina)



hrađsuđu·pottur <m. -potts, -pottar>: olla f a pressió (estri de cuina)



hraður, hröð, hratt: ràpid -a

hrafl <n. hrafls, no comptable>:
1. <GEN & FIGengrunes f.pl, bocins m.pl (GEN = fragments, trossos; FIG = petita quantitat)
♦ hrafl úr e-u: engrunes d'una cosa
◊ ég hef nefnilega lesið ævisögu Einars Benediktssonar og man hrafl úr henni: val a dir que he llegit la biografia de n'Einar Benediktsson i [encara] en recordo fragments
2. (skran, rusldeixalles f.pl (restes & andròmines)

hrafn <m. hrafns, hrafnar>: corb m (ocell Corvus corax)



hrafn·klukka <f. -klukku, -klukkur>: creixen m de prat (planta Cardamine pratensis)



hrafnklukku·bróðir <m. -bróður, -bræður>: morritort m (planta Lepidium sativum)

hrafns·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec negre, morell m de mar negre (Val.), ànnera negra (Mall.), àneda negra (Men.(ocell Melanitta nigra)

hrafn·tinna <f. -tinnu, -tinnur>: obsidiana f

hrakinn, hrakin, hrakið <adj.>:
malmenat -ada, maltractat -ada

hrak·menni <n. -mennis, -menni>:
canalla m, miserable m

hrakning <f. hrakningar, hrakningar>:
1. <GENtracte humiliant i vexatori
♦ mörgum mundi betur þykja skjótur dauði en slíkar hrakningar, en mér mun fara sem mörgum öðrum, að lífið mun eg kjósa, ef kostur er: a molts una mort ràpida els semblaria millor que no pas aquestes vexacions, però jo faré igual que molts d'altres: si puc triar, triaré la vida
2. (skammaryrðiinjúria f, invectiva f (paraula injuriosa)
♦ taka á hrakningum við e-n: omplir algú d'improperis

hraktir, hraktar, hrakin:
pl. de hrakinn, hrakin, hrakið “malmenats, maltractats”

hrammur <m. hramms, hrammar>:
(framfótur rándýra & stór höndgrapa f (urpa de depredador & mà grossa)
♦ skella hrömmum yfir e-ð: <LOC FIGclavar l'urpa a una cosa, pegar grapada a una cosa, apoderar-se del que no és seu
◊ eigi skal nú það þó því að eg vil gjarna að þú takir handsölum á öllu fénu. Síðan vil eg bjóða Ólafi syni þínum til fósturs og gefa honum allt fé eftir minn dag því að eg á engan erfingja hér á landi og hygg eg að þá sé betur komið féið heldur en frændur Vigdísar skelli hrömmum yfir: aquesta vegada la cosa no anirà així perquè vull traspassar-te tot el meu cabal segellant aquest traspàs amb una encaixada de mans. A banda d'això, m'ofereixo per ésser el fósturfaðir del teu fill Olau a qui, a la meva mort, deixaré en herència tot el meu patrimoni, ja que aquí, en aquesta terra, no hi tinc hereus i crec que així es farà millor ús del meu cabal que si els parents de la Vigdís hi peguen arrambada

hrapa <hrapa ~ hröpum | hrapaði ~ hröpuðum | hrapað>: 1. <GEN> estimbar-se
           hrapa úr bjargi: estimbar-se de dalt d'una penya
           hrapa niður stiga: caure de dalt d'una escala
        2. (flugvél) caure, estavellar-se (avió)
        3. hrapa að ályktun að...: <LOC FIG> arribar a la conclusió que...

hrap·steinn <m. -steins, -steinar>:
<ASTRONmeteorit m

hrasa <hrasa ~ hrösum | hrasaði ~ hrösuðum | hrasað>:
ensopegar, fer un pas en fals, travelar (Mall., Men.(entrebancar-se, perdre l'equilibri per alguna cosa sense, però, sense arribar a caure)

hrata <hrata ~ hrötum | hrataði ~ hrötuðum | hratað>:
1. (hrasaensopegar, travelar (Mall., Men.(entrebancar-se, perdre l'equilibri per alguna cosa sense, però, sense arribar a caure)
2. (falla, velta ofan af e-ucaure a tomballons, caure de redolons (Mall., Men.(caure fent tombarelles)
◊ Helgi ræður nú til þar sem honum þykir vænst og hefur í hendi öxi mikla. Gísli var svo búinn að hann hafði í hendi öxi og gyrður sverði og skjöld á hlið; hann var í kufli gráum og hafði gyrt að sér með reipi. Nú skopar Helgi skeið og hleypur upp á kleifarnar að Gísla. Hann snarar í móti Helga og reiðir upp sverðið og rekur á lendarnar svo að í sundur tók manninn í miðju og fellur sér hvor hluturinn ofan fyrir kleifarnar. Eyjólfur komst upp annars staðar og kom þar Auður í móti honum og lýstur á hönd honum með lurki svo að úr dró allt aflið úr og hratar hann ofan aftur: en Helgi llavors va córrer cap a l'indret per on creia que tindria més possibilitats d'atènyer la victòria. Duia una gran destral a la mà. En Gísli anava equipat de la següent manera: a la mà hi duia una destral, també duia una espasa cenyida i un escut al costat. Duia posada una cogulla grisa que se cenyia al cos amb una corda. Llavors, en Helgi va agafar fua i es va posar a córrer per pujar aquelles penyes escarpades amb la força de l'embranzida i fent d'anar en direcció de cap al Gísli. Aquest es va girar cap al Helgi, va brandir l'espasa i li descarregà un cop tan fort als costats que va xepar l'home en dos i cadascuna de les dues parts va rodolar de dalt de les penyes per avall. L'Eyjólfur va pujar a dalt per un altre indret i a ell li va sortir a l'encontre l'Auður i li pegà un cop al braç amb la seva clava de manera que el braç li va quedar sense força per usar-lo i llavors va baixar a rodolons de dalt d'aquelles penyes escarpades
◊ Þorgrími skruppu fæturnir og varð laus skjöldurinn og hrataði hann ofan af þekjunni: al Þorgrímur li van relliscar els peus, va perdre l'escut i va caure de rodolons del sostre

hraun <n. hrauns, hraun>: 1. (hraunleðja) lava f
        2. (hraunsvæði) camp m de lava

hraun·á <f. -ár, -ár>:
riera f de lava, riu m de lava

hraun·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
<GEOLcolada f de lava, torrent m de lava
◊ árið 1783 rann mikið hraunflóð úr Lakagígum á Síðumannaafrétti „Skaftáreldar“. Er það talið eitt mesta hraunflóð sem runnið hefur á jörðinni í einu gosi. Hraunstraumarnir fylltu gljúfur Skaftár og Hverfisfljóts og runnu þar til byggða í tveimur elfum og reiddust svo út yfir láglendið. Hraunið tók af marga bæi og eyddi stórum landsvæðum í byggðinni: l'any de 1783, una gran colada de lava, [coneguda com] “Els focs de l'Skaftá”, va brollar de la cadena de cràters del Laki que hi ha al Síðumannaafréttur. Es considera que aquesta ha estat una de les majors colades de lava que hi hagi hagut a la terra en una sola erupció. Els corrents de lava van reblir les gorges de l'Skaftá i del Hverfisfljót i després, fluint en dos grans rius de lava, s'escolaren cap a les regions poblades, vessant-se sobre la Terra Baixa. La lava fosa va arregussar nombrosos masos i destruí vastes contrades de les regions habitades

hraun·flæði <n. -flæðis, -flæði, pl. no hab.>:
colada f de lava, colada volcànica, mantell m de lava

hraun·foss <m. -foss, -fossar>:
cascada f de lava

hraun·gambri <m. -gambra, pl. no hab.>:
*molsa pilosa, *molsa vellutada, *molsa grisa (molsa Racomitrium lanuginosum)

hraun·gúll <m. -gúls, -gúlar>:
<GEOLdom m [de lava riolítica] (con de lava de dos-cents a tres-cents metres d'alçada format quan una lava extremadament viscosa, normalment riolítica, que es va acaramullant damunt la boca de la ximeneia del volcà) (troðgos)

hraun·kargi <m. -karga, -kargar>:
(breksíabretxa volcànica (tipus de roca)

hraun·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>: flux m de lava, torrent m de lava, colada f de lava

hraun·skvetta <f. -skvettu, -skvettur. Gen. pl.: -skvetta>:
esquitx m de lava

hraun·spýja <f. -spýju, -spýjur. Gen. pl.: -spýja>:
font f de lava, brollador m de lava

hraun·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent m de lava

hraun·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
llac m de lava

hrá·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <GENmatèria primera
◊ timbur er hráefni: la fusta és una matèria primera
2. (íssölustaðurmaterial m (ingredient bàsic, matèria bàsica amb què hom construeix, cou etc.)
◊ gallar í hráefni: defectes del material

hrár, hrá, hrátt: cru -a, cruu crua (Mall.)

hrá·silki <n. -silkis, no comptable>:
seda crua

hreða <f. hreðu, hreður. Gen. pl.: hreða o: hreðna>:
1. (þræta, slagsmálbrega f, baralla f, raons f.pl  (disputa forta, discòrdia manifestada violentament)
2. (hryðja, hretborrasca f (de pluja o de neu, temps fred amb pluja o neu, rufa)
3. (fuglahræðaespantaocells m, babota f (Val.), bubota f (Bal.) (espantall, ninot de palla per espantar ocells)
  Pel que fa a la traducció d'aquest mot quan apareix com a malnom del protagonista de la Þórðar saga hreðu sóc del parer de donar-li la significació de Brega i, en conseqüència, tradueixo el títol d'aquesta saga islandesa com a Història d'en Tord Brega. El malnom li és posat, en el capítol 4 de la saga, per Skeggi Skinna-Bjarnarson, aparentment en al·lusió a la batussa en la qual en Tord ha mort en Jón de Hvassafell i son cunyat Auðólfr. L'altercació s'havia originat quan aquests dos darrers havien volgut comprar la mateixa skikkja al comerciant Þórir l'Acabalat que també volien en Tord i n'Eid Skeggjason.

La traducció de la saga al francès feta per Jules Joseph Leclercq el 1888 fa
L'Histoire de Thord le terrible, mentre que la del 2003, a càrrec de Jean Renaud, porta el títol de Saga de Thordr l'Impétuex i l'anglesa (1997) el de The Saga of Thord Menace. La traducció alemanya (1964) evita el problema donant-li a la saga el títol de Die Geschichte von Thord und seinem Ziehsohn.
 
     

hreðjar <f.pl hreðja>:
(kynfæri karlmanns, einkum pungurescrot m, collonera f (Mall.) (amb els testicles)
◊ þegar tveir menn eru í áflogum, og kona annars hleypur að til þess að hjálpa manni sínum úr höndum þess, er slær hann, og hún réttir út höndina og tekur um hreðjar honum (māˈβuʃ, מָבֻשׁ: bi-məβuˈʃā-u̯, בִּמְבֻשָׁיו), þá skalt þú höggva af henni höndina og eigi líta hana vægðarauga: quan dos homes es barallen, i la muller d'un d'ells hi corre per ajudar el seu home a deslliurar-se de les mans del qui li està pegant, i allarga la mà i l'agafa per les seves parts vergonyoses (els mevuixim), li tallaràs la mà a ella i no la miraràs pas amb ulls compassius

hreðja·steinn <m. -steins, -steinar>: 1. (eista) testicle m, senyal m (Mall.)
        2. (baggalútur) orquidòlit m, esquòlit m (per a l'explicació d'aquests termes, vulgueu veure → baggalútur)

hreðka <f. hreðku, hreðkur. Gen. pl.: hreðka o: hreðkna>:
rave m [llarg]  (planta Raphanus sativus i esp. la seva arrel)

hrefna <f. hrefnu, hrefnur>:
1. corb m femella, corba f (femella d'ocell Corvus corax)
2. rorqual m d'aleta blanca (mamífer Balaenoptera acutorostrata syn. Balaenoptera rostrata)

hregg <n. hreggs, hregg>:
borrufada f (tempesta forta amb pluja i calamarsa)
◊ var bæði hregg og allmikið regn: hi feia una borrufada i una pluja molt violentes

hreiðra <hreiðra ~ hreiðrum | hreiðraði ~ hreiðruðum | hreiðrað>:
niar, nidificar
♦ hreiðra sig: fer el niu, niar
◊ fyrir norðan er flórgoðinn tekinn að hreiðra sig: al nord, el cabussó orellut ha començat a construir el niu
♦ hreiðra um sig [í e-u]: <FIGencarxofar-se [a un lloc], instal·lar-se amb comoditat [a un lloc], apalancar-se [a un lloc] (cast., ekki ritm./no lit.

hreiðrun <f. hreiðrunar, hreiðranir>:
1. <GENnidificació f
2. <MED & VETERimplantació f (fixació a la mucosa uterina d'òvul fecundat)
♦ hreiðrun fósturvísis: implantació d'embrió

hreiður <n. hreiðurs, hreiður>:
1. <GENniu m (& Mall.), nieró m (Mall.
♦ byggja hreiðrið [í tré]: fer el niu [a un arbre]
♦ gera [sér] hreiður: #1. <GENfer el niu; #2. <FIGfer-se un niuet
2. (egg & ungar í sama hreiðrinierada f (ous & butzetes d'un mateix niu)
3. (hænuhreiður, í hænsnakofanieró m (de gallina)
4. (músarhreiðurcau m (de ratolí)

hreiður·böggull <m. -bögguls, -bögglar>:
1. <GENdarrer ou de nierada
2. (örverpi, hreiðurbaggicaganius m (darrer fill de matrimoni)

hreiður·drútur <m. -drúts, -drútar>:
1. <GENdarrer ou de nierada
2. (örverpi, hreiðurbaggicaganius m (darrer fill de matrimoni)

hreiður·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
niuet groc (bolet Crucibulum laeve syn. Crucibulum vulgare)

hreiður·ungi <m. -unga, -ungar>:
pollet nienc, butzeta f (Mall.

hreimur <m. hreims, hreimar>: accent m (deix especial en la forma de parlar)
        tala með ofur-kastilíska hreiminn: parlar amb un accent castellà molt fort



hrein·dýr <n. -dýrs, -dýr>: ren m (mamífer Rangifer tarandus)

hrein·látur, -lát, -látt <adj.>:
net -a, polit -ida

hrein·lega <adv.>:
1. <GENnetament, polidament
2. <FIGfrancament, per ésser franc -a, amb tota sinceritat

hrein·læti <n. -lætis, no comptable>:
neteja f, netedat f, higiene f

hreinlætis·vara <f. -vöru, -vörur>: producte m de neteja

hreinn <m. hreins, hreinar>:
ren m (mamífer Rangifer tarandus)

hreinn, hrein, hreint <adj.>:
1. (ekki skítugurnet -a (no llord & FIG)
♦ hrein föt: roba neta
♦ hrein samviska: consciència neta
♦ hreinar tekjur: <ECONingressos nets (nettótekjur)
♦ hreinn gróði: <ECONguanys nets
♦ hreint ágóði: <ECONguany net
♦ hreint vatn: #1. <GENaigua neta#2. (neysluvatnaigua f potable (aigua apta per al consum humà)
♦ gera hreint fyrir sínum dyrum: <LOC FIGfer neteja a casa seva
♦ hreint og beint: <LOC FIGclar i català, sense embuts
♦ segja [e-ð] hreint og beint: <LOC FIGdir [una cosa] clar i català
♦ segja e-ð út hreint: <LOC FIGdir una cosa clar i català, dir una cosa clar i net
2. (óblandaðurpur -a (exempt de mescla & FIG)
♦ hreinasta lygi: la més pura mentida, una mentida absoluta
♦ hreinn sannleikur: la simple i pura veritat
♦ hreint gull: or pur
♦ hreint hjarta: un cor pur
♦ þetta er hreinn tilbúningur: <LOC FIGaixò és totalment inventat, no hi ha res del cert en això
♦ þetta er hreinn uppspuni: <LOC FIGés una mentida del principi fins a la fi, és una mentida pura i dura
3. (um liti & röddclar -a (color & veu & FIG)
♦ hrein rödd: una veu clara
♦ e-ð er á hreinu: una cosa ha quedat [totalment] clara
♦ er það á hreinu?: ha quedat ben clar?
♦ það er ekki á hreinu hvort <+ subj. ~ ind.>encara no és (o: està) del tot clar si <+ ind.>, encara no ha quedat (o: restat) aclarit del tot si <+ ind.>
♦ koma e-u á hreint: deixar una cosa clara, aclarir una cosa
♦ vera á því hreina með e-ð: tenir ben clara una cosa

hreinsa <hreinsa ~ hreinsum | hreinsaði ~ hreinsuðum | hreinsaðe-ð>:
1. <GENnetejar una cosa, fer neta una cosa (Mall.
◊ það þarf að hreinsa þetta: això s’ha de netejar (és brut i cal que hom ho faci net)
♦ hreinsa [skóla]töfluna: esborrar la pissarra, netejar la pissarra
♦ hreinsa [e-ð] af e-u: netejar una cosa [de...]
◊ hún hreinsaði af stofuborðinu í flýti: va netejar a la ràpida la taula de la sala d'estar (de les miques i brutor que hi pogués haver)
♦ hreinsa til: fer neteja
♦ hreinsa til í e-u: <GEN & FIGfer neteja a un lloc
◊ hreinsa til í herberginu mínu: fer neteja i endreçar la meva cambra
◊ hreinsa til í fyrirtæki: fer neteja a una empresa (fer que torni a funcionar acomiadant empleats malfeners, reestructurant-ne la comptabilitat etc.)
♦ hreinsa sig: (hreinsast með niðurhreinsandi meðulumpurgar-se (ingerir purgant o laxant)
♦ hreinsa sig af e-u: <FIGexonerar-se d'una cosa (treure's del damunt una sospita, una inculpació etc., demostrar la pròpia innocència en un afer)
2. (steinolía, sykurrefinar una cosa (petroli, sucre)
◊ hreinsa olíu: refinar petroli
3. (vínandirectificar una cosa (esperit de vi)
◊ hreinsa alkóhól: rectificar alcohol
4. (skólpvatn, holræsisvatn og fl. & tunga & FIGdepurar una cosa (aigua residual & llengua & FIG)
♦ hreinsa skólpvatn til drykkjar: depurar aigua residual per a fer-la potable
♦ hreinsa tunguna af e-u: depurar la llengua de...
◊ hreinsa tunguna af dönskuslettum: depurar la llengua de danicismes
◊ hreinsa tunguna af öllum útlendum áhrifum: depurar la llengua de totes les influències estrangeres
5. (málmgrýti, málmur & FIGpurificar una cosa (metall, mineral & esperit, ànima)
◊ hreinsa málm: purificar (o: copel·larun metall
6. <e-n><POLÍTpurgar algú, depurar algú

hreinsi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
[planta] depuradora f d'aigües residuals (skólphreinsistöð)

hrein·skilinn, -skilin, -skilið: franc -a (absolutament sincer)

hrein·skilni <f. -skilni, no comptable>: franquesa f (sinceritat)
        má ég tala af hreinskilni?: que puc parlar amb franquesa?

hreinsun <f. hreinsunar, hreinsanir>:
1. <GENneteja f
2. (þurrhreinsun & verslunneteja f [en sec] (rentat en sec de roba & negoci)
◊ fara með föt í hreinsun: portar peces de roba a la tintoreria
3. (vökvi & loftdepuració f (líquid & aire)
4. <FIG & loftpurificació f (FIG & aire)
5. (kaþarsiscatarsi f (purificació anímica)
6. <POLÍTpurga f, depuració f

hreinsunar·eldur <m. -elds, no comptable>:
<RELIG CRISTpurgatori m

hreinsunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<TÈCNrefineria f

hreistur·glæsir <m. -glæsis, -glæsar>: albor m, albornell m, albornella f, ablet m, alburn m (peix Alburnus alburnus)

hreistur·vængja <f. -vængju, -vængjur>:
<ZOOLlepidòpter m

hrekjast <hrekst ~ hrekjumst | hraktist ~ hröktumst | hrakist>:
1. (vera hrakinn, brottrekinnésser expulsat -ada (haver-se'n d'anar d'un lloc o haver de deixar-lo, especialment de manera precipitada, a correcuita, foragitat o constret per les circumstàncies)
◊ jafnvel þótt nokkrir ykkar hafi hrakist (nāˈδaħ ~ נָדַח: ʔim־ʝiˈhjɛh   ˌniddaħăˈχā   bi-qəˈt͡sēh   ha-ʃʃāˈmāʝim,   אִם-יִהְיֶה נִדַּחֲךָ, בִּקְצֵה הַשָּׁמָיִם) allt til endimarka himins mun Drottinn, Guð þinn, safna ykkur saman og sækja þangað: encara que alguns de vosaltres hàgiu estat dispersats fins als límits del cel, Jahvè, el teu Déu, us tornarà a reunir i us hi vindrà a cercar
◊ lát þá sem hröktust (nāˈδaħ ~ נָדַח: niddāˈħa-i̯,   נִדָּחַי) frá Móab hljóta vernd hjá þér, vertu þeim skjól gegn eyðandanum.“ Þegar áþjáninni lýkur, eyðingunni linnir og kúgararnir eru horfnir úr landinu <...>: deixa que els qui es dispersaren de Moab trobin protecció en tu; sigues-els un refugi contra el devastador. Quan s'haurà acabada l'opressió, quan la devastació haurà cessat, quan els opressors hauran desaparegut del país <...>
◊ gangi ég út á víðan vang sjást þar menn sem reknir hafa verið í gegn með sverði. Gangi ég inn í borgina sjást þar menn máttvana af hungri. Jafnvel spámaður og prestur hrekjast (sāˈħar ~ סָחַר: sāħăˈrū   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s,   סָחֲרוּ אֶל-אֶרֶץ) til lands sem þeir þekkja ekki: si surto a l'ample camp, s'hi veuen homes que han estat traspassats per l'espasa. Si entro a la ciutat, s'hi veuen homes desmaiats per la fam. Tant el profeta com el sacerdot van cap a un país que no coneixen
◊ að lokum kom ógæfan yfir hann. Hann var kærður fyrir Aretasi, einvaldi Araba, og varð að flýja frá einni borg til annarrar og var ofsóttur og hataður af öllum fyrir lögmálsbrot.Höfðu allir andstyggð á honum sem böðli lands síns og þjóðar. Á för sinni hraktist hann (ἐκβράζεσθαι, ἐκβράσσεσθαι   εἰς Αἴγυπτον ἐξεβράσθη) til Egyptalands: finalment, li sobrevingué l'infortuni. Fou denunciat davant l'Aretes, monarca dels àrabs, i hagué de fugir d'una ciutat a l'altra i fou perseguit i odiat per tothom per haver infringit la llei. Tots sentien aversió envers ell com a botxí de la seva pàtria i el seu poble. Durant el seu periple fou expulsat a l'Egipte
♦ hrekjast burt: #1. anar-se'n [de manera precipitada]#2. veure's foragitat -ada, ésser foragitat -ada
◊ þér komuð ekki þrótti í veiku skepnurnar og læknuðuð ekki hið sjúka, bunduð ekki um hið limlesta, sóttuð ekki það, er hrakist hafði (nāˈδaħ ~ נָדַח: wə-ʔɛθ־ha-nnidˈdaħaθ   lɔʔ   hăʃēβɔˈθɛm,   וְאֶת-הַנִּדַּחַת לֹא הֲשֵׁבֹתֶם), og leituðuð ekki hins týnda, heldur drottnuðuð þér yfir þeim með hörku og grimmd: no heu retornat la vigoria a l'ovella feble ni heu guarit la qui estava malalta, ni heu embenat la baldada. No heu anat a cercar la qui se n'era anada, ni heu cercat la que s'és perduda, ans les heu dominades amb rigor i ferotgia
◊ þið hafið ekki hjálpað hinu veikburða, ekki læknað hið sjúka, ekki bundið um hið særða og hvorki sótt það sem hraktist burt (nāˈδaħ ~ נָדַח: wə-ʔɛθ־ha-nnidˈdaħaθ   lɔʔ   hăʃēβɔˈθɛm,   וְאֶת-הַנִּדַּחַת לֹא הֲשֵׁבֹתֶם) né leitað þess sem týndist, en hið sterka hafið þið leitt með harðri hendi: no heu ajudat la de constitució feble ni heu guarit la malalta, ni embenat la ferida i ni heu anat a cercar la qui se n'era anada, ni heu cercat la que s'és perduda, i heu menat la forta amb mà dura
♦ hrekjast úr landi: abandonar precipitadament el país
♦ hrekjast úr einum stað í annan: veure's o ésser constret a vagar o vagabundejar d'un lloc a l'altre
2. (vera rekinn fram og aftur, feykjastésser emportat de ça i lla (pel vent, la tempesta, el temporal etc.)
◊ óguðlegum farnast á annan veg, þeir hrekjast (nāˈδaφ ~ נָדַף: ˌʔăʃɛr־tiddəˈφɛ-nnū   ˈrūaħ,   אֲשֶׁר-תִּדְּפֶנּוּ רוּחַ) sem hismi í stormi: als impius els anirà d'una altra manera: seran esbufats de ça i de lla com bolló en una tempesta
◊ vér eigum ekki að halda áfram að vera börn, sem hrekjast (κλυδωνίζεσθαι, κλυδωνιζόμενοι καὶ περιφερόμενοι παντὶ ἀνέμῳ τῆς διδασκαλίας) og berast fram og aftur af hverjum kenningarvindi, tæld af slægum mönnum með vélabrögðum villunnar: no continuem essent infants que són enduts i emportats envant i enrere per qualsevol vent d'ensenyament, seduïts per homes astuts amb les arteries de l'error
◊ á miðnætti, þegar vér höfðum hrakist (διαφέρεσθαι, διαφερομένων ἡμῶν ἐν τῷ Ἀδρίᾳ) um Adríahaf í hálfan mánuð, þóttust skipverjar verða þess varir, að land væri í nánd: a mitja nit, quan havíem anat a la deriva per l'Adriàtic per espai de mig mes, els mariners cregueren percebre que terra era a prop
♦ hrekjast af leið: desviar-se del rumb
♦ hrekjast fyrir vindi: anar a mercè del vent
von hins guðlausa er sem sáð er hrekst fyrir vindi (φέρεσθαι + ὑπὸ ἀνέμου, ὅτι ἐλπὶς ἀσεβοῦς ὡς φερόμενος χνοῦς ὑπὸ ἀνέμου), eins og skúm sem stormur feykir eða reykur sem vindur dreifir og hverfur eins og minning um næturgest: l’esperança de l'impiu és com la llavor que el vent s'emporta de ça i de lla, com l'escuma que la tempesta s'enduu bufant, com el fum que el vent escampa, i desapareix com el record de l'hoste d'una nit
en hann biðji í trú án þess að efast. Sá sem efast er líkur sjávaröldu er rís og hrekst fyrir vindi (ῥιπίζεσθαι: κλύδων ἀνεμιζόμενος καὶ ῥιπιζόμενος, ἀνεμιζομένῳ καὶ ῥιπιζομένῳ)però que la demani amb fe, sense dubtar; El qui dubta és com una ona de la mar que s'alça i és sacsejada pel vent
♦ skipið hraktist fyrir vindi: el vaixell estigué a mercè del vent
♦ skipið hraktist undan veðrinu í fjóra daga: la nau durant quatre dies estigué a mercè del temporal
3. (heyfer-se malbé, podrir-se (el fenàs a causa de les pluges)

hrekkja·vaka <f. -vöku, -vökur>:
[festa f de] halloween m (vespre de tots sants)

hrekkjóttur, hrekkjótt, hrekkjótt <adj.>:
1. (hrekkvís, brellinnentremaliat -ada, bergant, trapella, pillet -a, polissó -ona (Bal.) (que duu polissoneria o fa polissonades, dit esp. d'infants)
◊ ...sem hjálpar þessum hrekkjóttu tröllum á vegferð sinni að finna jólaskapið: ...que ajuda aquests trols entremaliats en el seu viatge per trobar l'esperit del nadal
2. (meinfýsinnmalèvol -a, maliciós -osa (que duu mala intenció o malícia)
3. (pirrandi, gremjuleguramoïnador -a (empipador)

hrekk·vís, -vís, -víst <adj.>:
1. (hrekkjóttur, brellinnmaliciós -osa (malintencionat, que duu males intencions, ple de malícia i polissonada)
◊ ...þá er trúrofarnir hafa fyllt mælinn, mun konungur nokkur upp rísa, bæði illúðlegur og hrekkvís (ū-mē'βīn ḥī'δōθ, וּמֵבִין חִידוֹת)quan els apòstates i impius hauran completat la mesura, apareixerà un rei, procaç i ple de malícia
◊ hinn góði hlýtur velþóknun af Drottni, en hrekkvísan (wə-ʔīš məzim'mōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) mann fyrirdæmir hann: l'home de bé obté el favor del Senyor, peró el Senyor condemna el qui és ple de malícia
◊ uppstökkur maður fremur fíflsku, en hrekkvís maður (wə-ʔīš məzim'mōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: el qui s'exalta fàcilment fa ximpleries, i el ple de malícia fa que l'odiïn
◊ þeir eru rógberar, bakmælugir, guðshatarar, smánarar, hrokafullir, gortarar, hrekkvísir (ἐφευρετὰς κακῶν), foreldrum óhlýðnir: són difamadors, bescantadors, avorridors de Déu, ignominiosos, altius , fanfarrons, plens de malícia, desobedients amb llurs pares
2. (barnentremaliat -ada, trapella, polissó -ona (Bal.) (infant: que duu polissoneria o fa polissonades)
3. (hesturentremaliejat -ada (cavall: murri o picardiós, que fa polissonades)

hrelling <f. hrellingar, hrellingar>:
1. (áhyggjuraflicció f [profunda] (cuita)
◊ nú ganga þangað allir ungir menn til leika en þú ert sú vanmenna að þú liggur í eldgrófum til hrellingar þinni móður og væri betra að þú værir dauður en vita slíka skömm í ætt sinni: ara tots els joves hi van per a participar-hi en els jocs que s'hi fan mentre que tu ets tan parat i inútil que et quedes aquí, ajagut a la vora del foc, per a aflicció de ta mare i fóra millor que fossis mort abans que se sàpiga una vergonya tan gran per a la seva família
◊ munuð þið þá hafa annað hvort fyrir ykkart þrá, nokkra huggan eða læging enn meiri en áður og hrelling og skapraun: el guardó que rebreu per la vostra obstinació serà una mica de consol o bé una humiliació, aflicció i disgustos encara majors que els d'abans
2. (sálarstríðangoixes f.pl [mortals], angúnies f.pl (tribulació, turment anímic)
◊ ...að þeir væri staðfastir í trúnni og það að oss byrjar fyrir margar hrellingar inn að ganga í Guðs ríki: que perseveressin en la fe i [dient] que és per moltes de tribulacions que ens cal entrar al Regne de Déu
◊ ...sneypa og reiði, hrellingar og harmkvæli yfir allar sálir þeirra manna sem illsku drýgja: ...vergonya i ira, tribulacions i patiments sobre totes les ànimes d'aquells que practiquen el mal
◊ eigi sker það í þá meining það aðrir hafi hvíld, en þér hrelling, heldur að það sé líka svo að yðar gnægð þjóni þeirra þurft í þessari hallæristíð upp á það að þeirra gnægð eftir á þjóni yðvarri þurft og það ske hvað líkt er, sem að skrifað er: això no suceeix pas en el sentit que els altres hagin de tenir calma i sossec i vosaltres tribulació, sinó que ha d'ésser igual [per a tots vosaltres], de manera que allò que ara us sobra serveixi per a proveir llur fretura en aquests temps de carestia a fi que, més endavant, allò que els sobri a ells serveixi per a proveir llavors la vostra fretura i passi igual que com està escrit
3. (skelfingesglai m, espant m (paor, esfereïment, retgiró)
◊ ein þjóð mun reisa sig og upp í mót annarri og ríki á móti ríki, og landskjálftar munu verða í sérhverjum stöðum, hungur og hrellingar munu og verða: un poble s'alçarà contra un altre, i un regne contra un altre regne, i hi haurà terratrèmols a diversos llocs, i també fam i espants
4. (stríðnienuig m (enfelloniment, irritació)
5. (gildraparany m (trampa)
◊ síðan gerði Júdas upp sakir við niðja Bajans. Þeir höfðu bakað Ísraelsmönnum stöðug vandkvæði (εἰς παγίδα) og hrellingar (εἰς σκάνδαλον) með því að ráðast að þeim á vegum úti: després, en Judes va reparar en alguns afers que tenia pendents amb els beanites. Aquests havien estat parant entrebancs i trampes continus als israelites atacant-los pel camí

hress, hress, hresst: 1. recuperat -ada, recobrat -ada (després de malaltia)
        2. fresc -a, rialler -a, content -a, distès -esa, animat -ada

hressa <hressi ~ hressum | hressti ~ hresstum | hresst>: 1. <e-n>: <GEN> refrescar algú
        2. <e-n>: <FIG> fer cobrar nou ànim a algú, alleujar algú (reconfortar algú en el seu desànim)
        3. hressa sig á einhverju: refer-se amb..., recobrar-se amb..., restablir-se amb
           en Davíð hressti sig upp í Drottni, Guði sínum: però David va reprendre coratge en el Senyor, el seu déu
        4. hressa af sér: restablir-se, recuperar-se (després d’accident, de malaltia etc.)
        5. hressa upp á eitthvað: arreglar, adobar, [tornar a] posar bé
           hressa upp á minnið: refrescar la memòria
           hressa upp á latínuna: refrescar el llatí, llevar la pols al llatí
        6. hressa eitthvað við: restaurar una cosa, arreglar una cosa, adobar una cosa, tornar a posar bé una cosa
           en aðra hluta borgarinnar hressti Jóab við: i Joab va restaurar les altres parts de la ciutat
           hresstu þig við!: <LOC FIG> Alegra’t, anima’t!

hressast <hressist ~ hressumst | hresstist ~ hresstumst | hresst: restablir-se (de malaltia)
           hressast í huga: animar-se, cobrar ànims

hret <n. hrets, hret>:
nevada intensa però breu, esp. a la primavera, acompanyant una onada de fred

hreyfa <hreyfi ~ hreyfum | hreyfði ~ hreyfðum | hreyfte-n>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <e-ð>: (færa tilmoure una cosa, bellugar una cosa (posar en moviment)
♦ hreyfa höndina: moure la mà
◊ Faraó sagði við Jósef: "Ég er Faraó, en án þíns vilja skal enginn hreyfa hönd eða fót í öllu Egyptalandi: El Faraó digué al Josep: «Jo sóc el Faraó, però sense el teu permís ningú no mourà la mà ni el peu a tot el país d'Egipte»
♦ hreyfa fæturna: bellugar els peus, remenar els peus
2. <e-ð>: (leika átocar una cosa (fer sonar)
◊ Drottinn er mitt hjálpræði. Í húsi Drottins skulum vér því hreyfa strengina alla vora lífdaga: Jahvè és la meva salvació! Per això, a la casa de Jahvè hi farem ressonar les nostres arpes tots els dies de la nostra vida
     
II. <amb complement en datiu>:
1. <e-u>: (móta, varpa framtocar una cosa (plantejar, proposar)
♦ hreyfa hugmynd: proposar una idea
♦ hreyfa máli: tocar (o: tractar) un afer
♦ hreyfa mótbárum: posar emperons (o: objeccions)
     
III. <amb complement preposicional>:
1. <við e-u>: (snertatocar una cosa (fregar-la, entra-hi en contacte [i moure-la])
     
IV. <reflexiu>:
1. <sig>: (færast [til]moure's, bellugar-se (fer moviment[s] & no fer sedentarisme: fer una mica d'exercici, passejar-se etc.)
◊ enginn sá annan, og enginn hreyfði sig, þaðan sem hann var staddur, í þrjá daga, en bjart var hjá öllum Ísraelsmönnum, í híbýlum þeirra: ningú no veia l'altre, ni ningú no es pogué moure del lloc on s'hagués trobat durant tres dies, però en canvi, hi feia claror als habitatges de tots els israelites
     
V. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu i subjecte gramatical facultatiu það o hann>:
1. <hann hreyfir vind>: fa un alè de vent, fa una miqueta de vent
♦ það hreyfir ekki vind: no bufa ni un alè de vent

hreyfan·legur, -leg, -legt: mòbil, movible (que es pot moure)

hreyfan·leiki <m. -leika, no comptable>: mobilitat f

hreyfast <hreyfist ~ hreyfumst | hreyfðist ~ hreyfðumst | hreyfst>:
moure's, bellugar-se
◊ þegar hann var látinn laus, leit hann til himins og niður á jörðina, stappaði niður fætinum hugsi og sagði: „Eppur si move“, það er: „hún hreyfist samt,“ og átti við jörðina: quan l'amollaren, va mirar al cel i després a la terra, va picar el terra amb el peu tot pensiu i va dir: “Eppur si move”, ço és, “i tanmateix, es mou” i volia dir, la terra
◊ þá dó allt hold, sem hreyfðist á jörðinni, bæði fuglar, fénaður, villidýr og allir ormar, sem skriðu á jörðinni, og allir menn: aleshores va morir tota la carn que es movia a la terra: els ocells, el bestiar, les bèsties salvatges i totes les cuques que reptaven per terra i tots els homes
◊ vöðvar holds hans loða fastir við, eru steyptir á hann og hreyfast ekki: els músculs de la seva carn hi estan fermament aferrats, com si, fosos, els hi haguessin abocat a sobre, no es belluguen pas

hreyfi·kerfi <n. -kerfis, no comptable>:
sistema motor
♦ hreyfikerfi líkamans: el sistema motor del cos

hreyfingar·laus, -laus, -laust: immòbil

hreyfingar·leysi <n. -leysis, no comptable>: immobilitat f

hreysi <n. hreysis, hreysi>: (kofi) cabana f, cabanya f (Bal.), barraca f

hreyta <hreyti ~ hreytum | hreytti ~ hreyttum | hreytte-u>:
llançar una cosa, tirar una cosa
♦ hreyta ókvæðisorðum í e-n: llançar injúries (o: insults) contra algú

< hreyti·speldi <n. -speldis, -speldi>:
(vindmylluvængur ?aspa f de molí, antena f de molí (Mall., Men.
◊ Ormur hafði ekki vopna nema ásinn og veifði honum um sig sem hreytispeldi svo að engi þorði nærri að koma því að þeir sáu vísan bana hver sem fyrir yrði: n'Ormur no tenia cap arma llevat de la biga i la feia voleiar al seu voltant com si fos una antena de molí de manera que ningú no gosava acostar-s'hi perquè veien que el qui s'hi posés al davant tindria una mort certa

hrifning <f. hrifningar, pl. no hab.>:
1. <GENarrapament m
2. (eldhugi, æsingentusiasme m (apassionament)
3. (ásthrifnienamorament m [amb deliri] (encativament amorós)

hrifsa <hrifsa ~ hrifsum | hrifsaði ~ hrifsuðum | hrifsaðe-ð>:
arrapar una cosa, arrambar una cosa, engrapar una cosa
♦ hrifsa e-ð af e-m: arrencar una cosa de les mans d'algú, arrabassar una cosa de les mans d'algú, agafar una cosa pegant grapada
◊ við fórum í hnífakaup, sagði Jón Hreggviðsson og sýndi hnífinn. Átti ég ekki á því von: hnífurinn sem minn meistari saknaði í morgun, - og hrifsaði hnífinn af Jóni Hreggviðssyni: hem anat a baratar-nos els ganivets, va dir en Jón Hreggviðsson i li va mostrar el ganivet. Ja m'ho temia! el ganivet que el meu amo ha trobat a faltar aquest matí, - i dient això, va arrencar d'una grapada el ganivet de les mans d'en Jón Hreggviðsson
♦ hrifsa undir sig: agafar-se [a una cosa]

hrina <f. hrinu, hrinur. Gen. pl.: hrina>:
1. (vindhviðaràfega f (ventada, cop de vent)
2. <FIGratxa f
♦ → óhappahrina “ratxa d'accidents”
3. (hretgelada acompanyada de pluja, calamarsa o neu (maltempsada)
4. (snögglegt þíðviðridesgel sobtat (desglaç sobtat, desglaça sobtada)
5. (hviðóttur gráturplors assanglotats (plors a intervals)
6. (leikhluti, settset m (de partida de tennis)

hrinda¹ <hrindi ~ hrindum | hrinti ~ hrintum | hrinte-u ~ e-m>:
variant moderna feble de → hrinda² “empènyer”
  En islandès modern la conjugació feble de hrinda s'ha imposat sobre la forta; les formes fortes només continuen tenint-hi un cert ús en el pretèrit, on hratt, hrast, hratt etc. encara es poden trobar al costat de les formes febles hrinti, hrintir, hrinti etc.

L'imperatiu sempre és
hrind o hrintu.
 
     

hrinda² <hrind ~ hrindum | hratt ~ hrundum | hrundiðe-u ~ e-m. La conjugació forta d'aquest verb ha estat substituïda per la conjugació feble fora de les formes de pretèrit, que encara tenen un cert ús>:
1. <GENempènyer una cosa o algú, pegar una empenta a una cosa o a algú
♦ hrinda e-m: pegar empentes (o: una empenta) a algú, empènyer algú
◊ það var hrint mér!: m'han empès! m'han pegat una empenta!
♦ hrinda e-m inn: empènyer algú cap a dins, fer entrar algú empenyent-lo cap a dins
♦ hrinda e-m í gólfið: fer caure algú al terra d'una empenta
♦ hrinda e-u af stað: <LOC FIGengegar una cosa, posar en marxa una cosa
♦ hrinda af stað byltingu: iniciar una revolució, començar una revolució
♦ hrinda af stað fyrirtæki: posar en marxa una empresa, crear una empresa
♦ hrinda e-u í framkvæmd: <LOC FIGcomençar la realització d'una cosa
♦ hrinda e-u um: trabucar una cosa d'un cop
◊ ...og hratt um borðum víxlaranna og stólum dúfnasalanna: i va bolcar les taules dels canvistes i les cadires dels venedors de coloms
2. (um áhlaup, árásrepel·lir una cosa, rebutjar una cosa (atac, assalt militar)
♦ hrinda áhlaupi: repel·lir un atac, rebutjar l'assalt
♦ hrinda árás: repel·lir un atac, rebutjar l'assalt
♦ hrinda e-m [burt] frá sér: <LOC FIGapartar algú [del seu costat]
◊ hrintu mér ekki burt frá þér!: no m'apartis de tu!
♦ hrinda frá sér vatni: repel·lir l'aigua, ésser impermeable
3. (um rökrefutar una cosa (argumentació)
♦ hrinda rökum: refutar els arguments, rebutjar els arguments
4. (um dómrecórrer una cosa (no acceptar sentència)
♦ hrinda dómi: recórrer una sentència
5. (um metestablir una cosa (rècord)
♦ hrinda meti: establir un [nou] rècord
6. (kastallançar una cosa ~ algú (gitar, tirar)
♦ hrind þú hundi á Jórdan, er hundur sem áður: <LOC FIGla mona és sempre mona encara que vagi vestida de seda (el sentit del refrany islandès és: un gos no deixarà d'ésser un gos encara que el bategis al mateix riu Jordà)

hrinding <f. hrindingar, hrindingar>:
1. <GENempenta f, espenta f (Llda., Val.), sempenta f (Mall., Men.
2. <FIGempenta f, impuls f

hringa·háfur <m.-háfs, -háfar>: moixina f (peix Galeus melastomus)

hring·akstur <m. -aksturs, no comptable>: [intersecció f amb] circulació giratòria
        torg með hringakstri: rotonda f (→ hringtorg)

hring·bogi <m. -boga, -bogar>:
arc m (part de circumferència compresa entre dos punts qualssevol)

hring·braut <f. -brautar, -brautir>: ronda f

hringbrjósks- <en compostos>:
<MEDcrico-, cric-

hring·ey <f. -eyjar, -eyjar>:
atol m, atol·ló m

hring·ferill <m. -ferils, -ferlar>:
<GEOMcircumferència f
♦ hringferill, hringbogi, strengur, radíi og miðstrengur: <LOC FIGcircumferència, arc, corda, radi i diàmetre

hring·fólksflutningar <m.pl -fólksflutninga>:
migració f circular

hring·geiri <m. -geira, -geirar>:
<GEOMsector m circular

hring·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment m circular (o: rotatori)
♦ jöfn hringhreyfing: moviment m circular uniforme

hring·iða <f. -iðu, -iður>:
remolí m, regolf m (dins massa d'aigua, p.e., riu)
♦ hringiða lífsins: <LOC FIGels avatars de la vida

hringja <hringi ~ hringjum | hringdi ~ hringdum | hringt: 1. <e-u> tocar una cosa (fer sonar una cosa, esp. campana)
           hringja öllum klukkum: repicar
        2. <e-u & á e-ð> tocar una cosa (timbre)
           ég hringi dyrabjöllunni: toco el timbre
           hringja á bjölluna: tocar el timbre
        3. <á e-n> trucar a... (telefonar: policia, ambulància)
           hringja á hjálp: trucar demanant ajut
           hringja á hótelið: trucar a l'hotel
           hringja á lögregluna: trucar a la policia
           hringja á sjúkrabíl: trucar a una ambulància
        4. <í e-n> trucar a... (telefonar a persona privada)
           hringdu í mig: fés-me un truc, truca’m
           ég hringi í þig: et trucaré per telèfon
           hringdu og við gerum eitthvað: truca i quedem!
        5. (um síma) sonar, repicar (aparell de telèfon)
           síminn hringir: truquen!

hring·kragi <m. -kraga, -kragar>:
<GEOMcorona f circular

hring·laukur <m. -lauks, -laukar>:
porradell m, porro bord (planta Allium scorodoprasum ssp. rotundum syn. Allium rotundum)

hringleika·hús <n. -húss, -hús>: 1. (fjölleikahús) circ m (local, sovint ambulant, per a espectacles eqüestres, de pallassos etc.)
        2. (hringleikvangur) amfiteatre m (edifici greco-romà)

hring·leikvangur <m. -leikvangs, -leikvangar>:
<HISTamfiteatre m (grec, romà: amphitheatrum, ἀμφιθέατρον. Per a l'amfiteatre de cinemes i teatres moderns, → svalir)

hring·ormur <m. -orms, -ormar>:
1. (sníkjuormuranisakis m (paràsit de molts de peixos)
2. (reformurtinya f (malaltia de la pell causada per fong)

hring·sjá <f. -sjár, -sjár>:
(á kafbátumperiscopi m (de submarí)

hring·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>:
<GEOMsegment m circular

hring·sól <n. -sóls, pl. no hab.>:
vagareig m

hring·sólast <-sólast ~ -sólumst | -sólaðist ~ -sóluðumst | -sólast>:
(flækjast umvagarejar

hring·torg <n. -torgs, -torg>: rotonda f

hringur <m. hrings, hringir (o: hringar)>:
       1. <GEN> cercle m
       2. (baugur) anell m (tumbaga)
       3. (auðhringur) consorci m, corporació f (tipus de societat mercantil)
       4. <ESPORT> ring m (quadrilàter per a combats de boxa)

hringviks·horn <n. -horns, -horn>:
<GEOMangle excèntric

hring·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul m orbicular
♦ hringvöðvi auga: múscul m orbicular de les parpelles
♦ hringvöðvi munns: múscul m orbicular dels llavis

hrista <hristi ~ hristum | hristi ~ hristum | hriste-ð>:
sacsejar (o: sacsar) una cosa, sorollar una cosa (Val.)
♦ hrista e-ð af sér: treure una cosaα d'una cosaβ sacsejant-la, espolsar una cosaα d'una cosaβ (Mall.)
◊ hrista snjó af e-u: treure la neu d'una cosa sacsejant-la, espolsar la neu d'una cosa (Mall.)
◊ faðir minn hristi snjó af litlu grenitré: mon pare va treure la neu d'un petit avet sacsejant-lo
♦ hrista snjóinn af sér: treure's la neu de sobre sacsejant-se, espolsar-se la neu (Mall.)
♦ hrista e-n af sér: treure's algú de sobre, espolsar-se algú [de damunt] (Mall.)
◊ ég held, ég hafi náð að hrista lögguna af mér: crec que he aconseguit treure'm de sobre el policia
♦ hrista höfuðið: sacsejar el cap
♦ hrista upp í e-u: #1. <FIGsacsejar una cosa, pegar una sacsejada a una cosa#2. (hvetja, örvaresultar estimulant una cosa, estimular una cosa (ésser una cosa d'estímul)

hríð¹ <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: (tími) estona f (període breu de temps, curt lapse de temps)
        um hríð: 1. [durant] una estona; 
           2. durant un cert temps, [durant] una temporada;
           3. de moment
        [um] langa hríð: 1. [durant] una estona llarga; 2. durant molt de temps
        [um] skamma hríð: 1. [durant] una estona curta; 2. per poc temps

hríð² <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: 1. (snjókoma) rufaga f, nevada forta (tempesta de neu)
        2. (stórhríð) torb m, rufaga forta (borrufada forta)

hríð³ <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: (atrenna, sókn) atac m (assalt)
        gera harða hríð að marki: <LOC ESPORT> castigar la porteria del contrari, 
           atacar amb força la porteria del contrari

hríđar·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>: nevada f acompanyada de vent font

hríðar <f.pl hríða>: variant dehríðir “dolors del part”

hríðir <f.pl hríða>:
(fæðingarhríðirdolors m.pl del part, contraccions f.pl 
♦ hríðarnar eru byrjaðar og eru kröftugar með 5-10 mín. millibili: les contraccions ja han començat i es van fent més i més fortes cada 5-10 minuts
♦ hvenær hófust hríðir?: quan han començat les contraccions?
♦ hve langt er á milli hríða?: cada quan té les contraccions?
◊ fá þú hríðir (ḥū'lī, חוּלִי) og hljóða þú, dóttirin Síon, eins og jóðsjúk kona: sofreix els dolors del part i crida, filla de Sió, com una dona que està de part (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: cargola't de dolor i gemega, filla de Sió, com la dona que va de part; la de la Bíblia interconfessional: estremeix-te i retorça't com la dona quan infanta, vila de Sió)
◊ ...hversu munt þú stynja, þegar hríðirnar (ḥăβā'līm, חֲבָלִים) koma yfir þig, kvalir (ḥīl, חִיל) eins og yfir jóðsjúka konu: ...com gemegaràs quan et vindran els dolors del part, uns turments com els de la dona que està de part (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: com gemegaràs quan et vinguin els dolors, un cargolar-te com la qui va de part!; la de la Bíblia interconfessional: com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et cargolis com la partera!)

hríðskota·byssa <f. -byssu, -byssur>: metralladora f

hrífa <f. hrífu, hrífur. Gen. pl.: hrífa o: hrífna>:
rascle m, rastell m, rampill m, rampins m.pl (Bal.

hrífandi, hrífandi, hrífandi <adj.>
1. <GENenlluernador -a, apassionant, [absolutament] captivador -a
♦ hrífandi meistaraverk: una obra mestra absolutament fascinant
2. (töfrandi, heillandiencisador -a (encantador)
♦ þú ert hrífandi!: ets encisadora!

hrífast <hrífst ~ frífumst | hreifst ~ hrifumst | hrifist>:
entusiasmar-se
♦ hrífast af e-u: entusiasmar-se amb una cosa
♦ hrífast með [e-m] í e-u: deixar-se emportar per l'entusiasme d'algú per una cosa

hrím·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur. Gen. pl.: -blaðka o: -blaðkna>:
armolls m.pl (planta Atriplex patula)
◊ þeir reyta (ha-qqɔtˤəˈφīm, הַקֹּטְפִים) hrímblöðku (malˈlūaħ, מַלּוּחַ) hjá runnunum (ʕăˌlēi̯־ˈɕīaħ, עֲלֵי-שִׂיחַ), og gýfilrætur (wə-ˈʃɔrɛʃ rəθāˈmīm, וְשֹׁרֶשׁ רְתָמִים) er fæða þeirra: cullen armolls vora els arbustos, i les arrels de ginesta són llur nodriment (la Nova Bíblia islandesa: fa: þeir söfnuðu hrímblöðku við þyrnirunna og höfðu rætur til matar

hrís·grjón <n. -grjóns, -grjón. Empr. hab. en pl.>: arròs m

hrís·hirsi* <n. -hirsis, -hirsi>:
ripoll m, fenàs m de canonet (planta Oryzopsis miliacea syn. Piptatherum miliaceum)

hrjáður, hrjáð, hrjáð <adj.>:
dissortat -ada

hrjóta <hrýt ~ hrjótum | hraut ~ hrutum | hrotið>: 1. roncar
	2. ésser llançat -ada lluny
		öxin hraut úr hendi honum: la destral li va escapar de la mà
		en er einn þeirra var að fella bjálka, hraut öxin af skafti (נָפַל) út á ána.
			 Hljóðaði hann þá upp yfir sig og mælti: "Æ, herra minn
			 - og það var lánsöxi!": i quan un d'ells estava tallant un tronc, la
			cabota de la destral li va escapar del mànec  i li va caure dins el riu. Aleshores ell 
			es va posar a exclamar-se amb veu forta dient: "Ai, senyor, que era una destral manllevada!"
		mér hraut þetta af munni: això se'm va escapar (ho vaig dir sense voler)
		honum hrutu ógætnisorð af vörum: sense voler va dir paraules irreflexives
		neistar hrjóta úr grjótinu: surten disparades espires de la pedra

hroða·verk <n. -verks, -verk>:
(ofbeldisverkatrocitat f (acte d'infàmia, extrema maldat o perfídia)

hrogn <n. hrogns, hrogn>: ous m.pl de peix

hrogna·mál <n. -máls, -mál>:
enxampurrat m, galimaties m (llengua inintel·ligible i considerada de poca vàlua)

hrogna·steinn <m. -steins, -steinar>: <GEOL> oòlit m

hrognkelsa·hrygna <f. -hrygnu, -hrygnur>: abraça-roques m femella, lumpus m femella

hrognkelsa·hængur <m. -hængs, -hængar (o: -hængir)>: abraça-roques m mascle, lumpus m mascle

hrogn·kelsi <n. -kelsis, -kelsi>: abraça-roques m, lumpus m, ciclòpter m (peix Cyclopterus lumpus, sense especificació de sexe)

hroka·gikkur <m. -gikks, -gikkir. Gen. pl.: -gikkja; dat.pl.: -gikkjum>:
presumptuós m, presumptuosa f

hroki <m. hroka, no comptable>: orgull m, urc m, supèrbia f
	sýna e-m hroka: mostrar la seva supèrbia a algú

hrokkin·hærður, -hærð, -hært: que té els cabells rulls (o: arrissats)

hrokkinn, hrokkin, hrokkið: rull -a, arrissat -ada, cresp -a

hrokkin·menta <f. -mentu, -mentur>:
menta f [comuna] (planta Mentha spicata)

hroll·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:
fred -a que fa venir esgarrifances
♦ það er hrollkalt hér inni: aquí dins hi fa un fred que pela

hrollur <m. hrolls, pl. no hab.>: 1. (af kulda & af ótta, kuldastraumar) calfreds m.pl, esgarrifança f, escarrufament m (Mall. Men.) (de fred, de febre, de por)
        2. (af ótta & andstyggð) esgarrifança f (estremiment de por, esfereïment, repulsió)
           kaldur hrollur hríslađist um mig: una esgarrifança freda em va sacsejar (o: em va fer estremir)

hroll·vekjandi, -vekjandi, -vekjandi: esgarrifós -osa, esborronador -a (que esglaia, que posa els pèls de punta)

hrollvekju·sinfónía <f. -sinfóníu, no comptable>:
simfonia f de l'horror
◊ Nosferatu - hrollvekjusinfónía: Nosferatu - una simfonia de l'horror

hrossa·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
1. (ættkvíslpetasita f (qualsevol planta del gènere Petasites)
2. (hestafífill, hjartablaðkapota f d'egua, pota f de cavall, barretera f, capellera f, mantell m de la Mare de Déu (planta Petasites officinalis syn. Petasites hybridus)

hrossa·gaukur <m. -gauks, -gaukar>:
becadell m, bequeruda f (Val.), cegall m (Bal.), cabassell m (Mall.), becassina m (Men.) (ocell Gallinago gallinago)

hrossa·nál <f. -nálar, -nálar>:
jonc àrtic (planta Juncus arcticus syn. Juncus arcticus ssp. intermedius)

hrossa·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gla m de mar, bàlan m  (individu del gènere Balanus) (hrúðurkarl)

hrossa·skítur <m. -skíts, -skítir>:
fems m de cavall, merda f de cavall

hrossa·tað <n. -taðs, no comptable>:
fems m.pl de cavall

hrossataðs·köggull <m. -kögguls, -kögglar>:
figa f de cavall

hrossa·þari <m. -þara, pl. no hab.>:
fuet m de bruixa (alga bruna Laminaria digitata)

hrossa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
lladre m & f de cavalls

hross·hvalur <m. -hvals, -hvalir (o: <-hvalar)>:
balena-cavall f (mamífer marí que apareix als textos medievals. No s'ha identificat satisfactòriament. També podria tractar-se d'un animal fabulós, encara que la prohibició de menjar la seva carn, continguda a l'Oca Cendrosa o Grágás i al Kristinn réttr hinn nýi o Kristinn réttr Árna byskups, sembla indicar més aviat el contrari)
(En Hǫrðr es transforma en skeljungr ‘cap d'olla’ i la Hervǫr en vagna ‘orca’ per a lluitar amb el rei Hundingi, transformat en hrosshvalr ‘balena-cavall’. És possible que la balena skeljungr fos en realitat la balena amb gep. Jo li dono, tanmateix, l'equivalent de cap d'olla a fi i efecte de poder mantenir la dualitat de sexes dels personatges que es transformen en cetacis. Per la mateixa raó, tradueixo amb catxalot el mot hrosshvalr de l'originallitlu síðar sáu þeir, hvar einn stórr hrosshvalr lagðisk með miklum boðafǫllum ok ógurligum látum at þeim. Hǫrðr mælti: "Þar er sú skepna, at mér er minnst um ok ek má eigi sjá. Verði þit nú, fóstbrœðr, nokkurs styrks við at njóta, ok eigi megi þit nefna mik, á meðan hann er hér, því at þá dey ek." Síðan leggsk hann niðr í kel. Þeir þǫktu hann klæðum. Síðan sáu þeir skeljung renna undan skipi þeira ok at hvalnum mjǫk snarliga, ok ræðr þegar á hann; kómu þar í kafferðir stórar. Litlu síðar sáu þeir renna undan skipi Hervarar vǫgnu eina væna ok fagra. Hún réð þegar á hvalinn. Váru þá sviptingar miklar ok harðar árásir, er hvárir veittu ǫðrum. Varð skeljungrinn ok vagnan skjótt móð, því at hvalrinn var þungr ok sterkr, en kastaði þeim af sér, svá at þau kómu fjarri niðr á sjónum. Hjálmþér þóttisk þá sjá fyrir, at þessi illa skepna muni þau skjótt yfir vinna. Þá mælti hann: "Hvat mun mér í annat sinn meiri þǫrf Skinnhúfu ok Vargeisu en nú, at þær komi oss at hjálpa?" En er hann hafði þetta mælt, sá hann fljúga tvá gamma. Þeir hǫfðu járnnef ok klœr. Þeir settusk á hrosshvalinn ok kroppuðu eigi miskunnsamliga, því at stórar þjósir tóku þeir af hans vándum kroppi. Hann veitti miklar árásir í móti. Þeir rifu ok slitu hvalinn, sem þeir gátu. Þá bar þá at skipunum, ok fengu þau áfǫll stór. Hjálmþér sá, at allar þessar skepnur létu undan illhvelinu. Hann tók brandinn ok mælti: "Fyrr skal ek missa þik en ek hjálpi eigi þessum skepnum," skaut þegar brandinum niðr í gegnum hausinn á hvalnum. Ǫlvir sá þetta ok skaut þegar saxinu, ok kom þat í annat augat á hvalnum. Við þetta dapraðisk heldr hvalrinn ok vissi varla, hverninn hann skyldi láta, ok velti sér á ýmsar síður ok beit ok reif, hvat sem hann kom við, en blóðit rann sem lœkir niðr af gǫmmunum, því at þeir flǫktu allir sundr af sárum ok svá skeljungrinn ok vagnan. Varð þat um síðir, at hvalnum dapraðisk sundit, ok síðan rífa þau hann til dauða, ok sǫkk hann til grunns, en gammarnir flugu í burtu mjǫk yfirkomnir, svá at blóð rann undan hverri þeira fjǫðr. Þeir flugu seint ok lágt. Hjálmþér gekk þar til, sem Hǫrðr lá, ok sá, at hann var vátr. Hǫrðr mælti: "Er dauðr hvalrinn?" Hjálmþér segir hann horfinn, -- "hefi ek þar misst brand minn, en Ǫlvir saxit." "Hér er hvárttveggja," segir Hǫrðr, "ok er mikit at gert, at Hundingi konungr er af dǫgum ráðinn." Þeir þakka honum lífgjǫf, at hann hafði þeim bjargat ór slíkum háska sem þeir váru í komnir. Hǫrðr mælti: "Kom til Hervarar, því at nú mun þurfa þíns dugnaðar." Hjálmþér stǫkk á skip til hennar. Hún lá þá í óviti ok mjǫk til reika. Hjálmþér dreypti á hana víni, ok raknaði hún skjótt við. Síðan rann á byrr, ok vinda þeir upp segl, ok váru skipin þá laus, ok sigldu um allt sumarit: una mica després, varen veure que un catxalot d'ulls petits els envestia fent una gran bromera i llençant uns bramuls terribles. En Hǫrðr va dir: "aquesta és la criatura per la qual menys afecte sento i que no m'és llegut de veure. Ara, germans meus de jurament, us caldrà una mica de la meva força [per sortir-vos-en], però a mi no m'anomeneu mentre ella sigui aquí, perquè, si ho feu, jo moriré", i a continuació es a va ajeure en el fons del buc de la nau. Ells el taparen amb roba. Després, ells varen veure que de sota llur nau en va sortir un cap d'olla que es va dirigir cap al catxalot amb abrivament i el va atacar immediatament; es capbussaren profundament diverses vegades [tot barallant-se]. Poc després, varen veure que de sota el vaixell de la Hervǫr en sortia una orca, garrida i bella. Immediatament va atacar el catxalot. Aleshores es varen produir envestides furioses i atacs violents per una i altra banda. El cap d'olla i l'orca, però, aviat varen quedar exhaustos perquè el catxalot era pesant i fort i [finalment,] els va llançar en l'aire [d'un cop] de manera que varen tornar caure a la mar lluny d'allà. En Hjálmþér aleshores, creient que aquella criatura aviat els hauria vençut, va dir: "En quina altra avinentesa millor que aquesta hauria de menester que l'Skinnhúfa i la Vargeisa acudissin a ajudar-nos?" I tan bon punt va haver acabat de dir això, que ja va veure els dos grius acostant-s'hi volant. Tenien el bec i les arpes de ferro. Es varen posar damunt el catxalot i el varen començar a picar immisericordement perquè [amb els becs] li arrancaven grans mossos de carn de la seva mala esquena corbada. El catxalot, al seu torn, també els escometia ferotgement. Els dos grius esquinçaven i estripaven la balena tant com podien. Aleshores, la lluita es va anar acostant als vaixells, que rebien l'impacte de les grans onades [que aquells animals feien lluitant]. En Hjálmþér va veure que aquelles dues criatures cedien davant la mala balena. Va agafar l'espasa i va dir: "Abans vull perdre't que no ajudar pas aquestes criatures!", i havent-ho dit, va brandir l'espasa i hi assestà un cop cap avall, traspassant-hi el cap del catxalot. L'Ølvir va veure tot això i, brandant amb rapidesa el seu sax, el va clavar a un dels ulls de la balena. Amb aquesta ferida, el catxalot va començar a perdre envestida i no sabia ben bé què fer. Rodolava cap a un costat i l'altre mossegant i estripant tot allò que atenyia. Als grius els sortien torrentades de sang perquè estaven coberts de ferides obertes igual que el cap d'olla i l'orca. Finalment, emperò, es va esdevenir que l'esforç d'haver de nedar a la superfície va acabar cansant el catxalot i quan això va passar, ells li van estripar la carn fins que va morir i es va enfonsar dins la mar mentre que els grius s'envolaven completament retuts per les ferides i el cansament, de manera que la sang els rajava de sota cadascuna de llurs plomes. Volaven baix i lentament. En Hjálmþér va anar allà on estava ajagut en Hǫrðr i va veure que estava banyat. En Hǫrðr va dir: "El catxalot, que és mort?". En Hjálmþér li va dir que havia desaparegut, -- "i jo he perdut amb ell la meva espasa i l'Ølvir el seu sax. "Vet-los aquí tots dos", va dir en Hǫrðr, "i molt ha costat matar el rei Hundingi". Li varen donar les gràcies per haver-los salvat la vida, rescatant-los d'aquell perill en què s'havien trobat. En Hǫrðr li va dir: "Fes via cap a la Hervǫr, ja que li caldrà el teu ajut". En Hjálmþér va saltar a dins el vaixell d'ella. Hi estava ajaguda sense sentit, encara que es trobava bé. En Hjálmþér li va deixar caure a sobre unes gotes de vi i de seguida va retornar. Després, va començar a bufar un vent favorable i van hissar les veles; varen amollar els vaixells i van singlar-hi tot l'estiu
◊ Þá eru þau enn hvalakyn er ólm eru ok grimm við menn ok leita hvarvetna við at týna mǫnnum þar sem þeir mega við koma. Heitir annarr hrosshvalr en annarr rauðkembingr. Þessir eru fullir af ágirnd ok illsku. Aldri verða þeir saddir af manndrápum, þvíat þeir fara um ǫll hǫf innan ok leita, ef þeir mega skip finna. Þá hlaupa þeir upp til þess at þeir megi þeim þá skjótara niðr søkkva ok týna með þeim hætti. Þessir fiskar eru mǫnnum eiki ætir, heldr gagnstœðligir, svá sem skipaðir óvinir mannligu kyni, en ekki verða þeir stœrri en þrjátigi álnir, eðr fjǫrutigi þeir, sem lengstir verða: encara hi ha [dues] castes de balenes que són rabioses i ferotges amb els homes, les quals cerquen pertot arreu d'afonar-los allà on puguin atènyer-los. Una d'ella és la balena-cavall o hrosshvalr i l'altra, el cresta-vermell o rauðkembingr. Aquestes dues castes de balenes són plenes d'avidesa i de maldat i mai no en tenen prou de matar homes, car recorren totes les mars cercant de trobar-hi naus i, quan ho fan, peguen salts i s'hi deixen caure al damunt a fi de, d'aquesta manera, fer que s'enfonsin i pereixin més ràpidament. Aquests dos peixos no són pas comestibles, sinó més aviat tot el contrari, com si estiguessin destinats a ésser [tots ells] enemics del gènere humà. No solen fer-se més grans de trenta alnes, quaranta en els exemplars més grossos
◊ eigi veit ek þau fleiri hvalakyn, er mǫnnum sé eigi æt en þessi fimm, sem nú hefi ek upptalt; þau tvenn er fyrst nefnda ek, þat er svínhvalr ok andhvalr, ok þessi þrenn er síðar nefnda ek, þat var hrosshvalr ok rauðkembingr ok náhvalr: llevat d'aquestes cinc balenes que acabo d'enumerar, no en conec cap més que no siguin comestibles, és a dir: les dues que he esmentat primer, o sigui, el zífid de Sowerby i la balena amb bec, i, després, les tres darreres: la balena-cavall, el cresta-vermell i el narval
◊ eina nótt sýndisk þeim sem herskip fœri í móti Hrólfi ok veitti honum harða atsókn. Mǫndull kallaði ok bað engan gefa sik at því, en þeir sǫgðu hann svá hræddan, at hann þyrði eigi verja lið Hrólfs. Þeir leystu skip eitt ór flotanum ok vildu fara fram fyrir ǫnnur skipin, en þess var eigi kostr, því at vindr kom í móti þeim, ok rak þá aptr um ǫll skipin, ok þat sá hann til þeira síðast, at einn stórr hrosshvalr kom at þeim ok steypti skipinu um koll. Týndisk þar hvert mannsbarn. Mǫrg undr bar fyrir þá ǫnnur, ok brugðu menn sér misjafnt við. Þeir týndu alls tuttugu skipum, áðr þeir kómu í Garðaríki: una nit els va semblar que una nau de guerra es dirigia contra en Hrólfr i el sotmetia a un dur atac. En Mǫndull els va cridar pregant-los que cap d'ells no hi parés esment, però ells li respongueren que [el que passava era que] ell tenia tanta de por que no gosava pas defensar la host d'en Hrólfr. Varen desamarrar una nau de la resta de la flota amb la intenció de posar-s'hi davant les altres naus, però no n'hi hagué possibilitat, car el vent va començar a bufar contra ells, empenyent-los fins a darrere del tot de la resta de les naus, i la darrera cosa que van veure, fou que una gran balena-cavall els envestia i els feia sotsobrar. Tota la tripulació de la nau es va perdre. Molts d'altres fets portentosos van tenir lloc aleshores, davant cadascun dels quals els homes van reaccionar de diferent manera, però al final, varen perdre un total de vint naus abans d'arribar a Rússia
◊ Hálfdan fór nú til bardagans, ok var þá mikit mannfall. Sviði bar merki Skúla jarls ok gekk fram svá hraustliga, at hann drap merkismann Háreks konungs, er Krabbi hét. Hálfdan var eigi ístǫðulauss. Hann réð þar fyrst at, sem fyrir var Flóki Finnakonungr. Konungrinn skaut af boga þrimr ǫrum senn, ok var maðr fyrir hverri. Hálfdan réz á móti honum ok hjó með saxinu á bogann, svá at hann brotnaði, ok tók hǫndina af Flóka, ok flaug hún í lopt upp. Konungr rétti stúfinn upp á móti, ok kom hǫndin þar niðr á ok var þá heil. Þetta sá [Fiðr] Finnakonungr, ok varð hann at hrosshval ok hljóp upp á þá, sem bǫrðuz á móti honum, ok urðu undir honum fimmtán menn ok fengu allir bana. Hundrinn Selsnautr hljóp at honum ok reif hann í sundr með tǫnnunum, en hvalrinn sló í sundr kjaptinum. Hundrinn Karlsnautr hljóp inn í kjaptinn ok alla gǫtu niðr í kviðinn ok reif hann innan ok sleit ór honum hjartat, hljóp út síðan ok fell þegar dauðr niðr. Hálfdan reiðir nú saxit ok hjó til Flóka í ǫðru sinni, en hann blés á móti, svá at saxit [fauk] ór hendi Hálfdani ok kvam fjarri niðr. Flóki hjó til Hálfdanar, ok kom í steinasørvit, ok brotnaði skálmin, en Hálfdan fekk sár á hálsinum, þar sem steinninn var ór brotnaðr, en misst hefði hann hǫfuðit, ef eigi hefði steinasørvit borgit honum. Hálfdan greip til Flóka ok rak hann niðr fall mikit. Í því kom at Úlfkell snillingr, ok átti Hálfdan þá við mǫrgu at sjá. Hundrinn kom þá at ok reif allt andlitit af Flóka, en Flóki hryggspennti hundinn ok braut í honum hvert bein, ok lágu þeir þá báðir dauðir. Hálfdan sá þá ekki sitt fœri annat en hljóp á Úlfkel ok greip af honum sverðit ok sló því flǫtu um nasir honum ok bað hann verja sik, ok þá gat Hálfdan nát saxinu. Gengu þeir þá saman ok bǫrðuz, ok lauk svá með þeim, at Úlfkell snillingr fekk bana. Skúli jarl hafði þá drepit Úlf inn illa: llavors en Hálfdan es va dirigir a la batalla, on s'estava produint una gran mortaldat. L'Sviði, portant el gonfanó del iarl Skúli, va avançar tan coratjosament que va matar el gonfanoner del rei Hárekr, el qual es deia Krabbi. En Hálfdan no va vacil·lar [en el seu coratge]: primer va atacar l'indret on hi havia les formacions enemigues, al capdavant de les quals hi havia en Flóki, el rei dels lapons. Aquest rei disparava amb el seu arc tres fletxes alhora i amb cadascuna d'elles endevinava un home. En Hálfdan el va envestir i li va pegar un cop a l'arc amb el seu sax, que no només li va trencar l'arc, sinó que també li va tallar la mà, la qual va sortir disparada a través de l'aire. El rei lapó va aixecar enlaire el monyó, cap a la mà, i aquesta hi va tornar i va ésser com no l'hi haguessin ferit. Quan en Fiðr, [l'altre] rei dels lapons, va veure això, es va convertir en una balena-cavall i, pegant un salt, es va deixar caure damunt els qui estaven lluitant contra ell i en va esclafar quinze i tots ells varen morir. El gos Selsnautr llavors s'hi va afuar i li va estripar la carn amb les dents, i llavors la balena-cavall va badar la gola [a causa del dolor] i, quan ho va fer, el gos Karlsnautr va entrar dins la seva boca corrent cap a l'interior del seu ventre i l'esquinçava de dedins ella estant; li va arrabassar el cor a mossegades i va córrer cap a fora i quan va sortir-ne, va caure mort a l'instant. En Hálfdan va agafar el seu sax i va pegar-hi un segon cop a en Flóki, però aquest va bufar en direcció cap a ell de manera que el sax li va escapar volant de la mà i va caure un bon tros més enfora. Llavors en Flóki va atacar en Hálfdan, però l'skálm va endevinar el collar de gemmes d'en Hálfdfan i es va trencar, encara que en Hálfdan se'n va dur una ferida al coll, just allà on l'impacte havia trencat la gemma, i hauria perdut el cap si el collar de gemmes no l'hagués protegit. En Hálfdan va agafar amb les mans en Flóki i el va tomar amb força en terra; just llavors va comparèixer l'Úlfkell el Mestre (o, en una altra interpretació: l'Ardit), de manera que en Hálfdan hagué de parar esment a més d'un cosa alhora. Llavors el gos es va afuar contra en Flóki i li va arrancar tota la cara mentre en Flóki li estrenyia amb tanta de força l'espinada que li'n trencava tots els ossos: [al final,] varen quedar tots dos estesos allà, morts. En Hálfdan aleshores va veure que no tindria una segona oportunitat i va córrer cap a l'Úlfkell i li va prendre l'espasa i amb la part plana de la fulla li va pegar al nas demanat-li que es defensés; Llavors, en Hálfdan va aconseguir tornar a agafar el seu sax. Aleshores tots dos s'escometeren i lluitaren i la cosa va acabar que l'Úlfkell el Mestre hi va trobar la seva mort. El iarl Skúli, al seu torn, havia mort l'Úlfr el Dolent
◊ (NÞ 490) norðhvalr, kýrhvalr, / náhvalr ok leiptr, / skeljungr, fiskreki / ok skútuhvalr, / sléttibaka, skjaldhvalr / ok sandlægja, / hrosshvalr, andhvalr, / hrafnreyðr ok vǫgn: balena franca àrtica, mare catxalot, / narval i dofí [de flancs blancs de l'Atlàntic], / balena amb gep, rorqual comú / i dofí de Risso, / balena franca comuna, cria d'orca / i balena grisa, / catxalot mascle, balena amb bec boreal, / rorqual d'aleta blanca i orca femella
◊ Þá er þeir brœðr létu ór læginu, kom upp hjá skipinu hrosshvalr. Kormákr skaut til hans pálstaf, ok kom á hvalinn, ok søkkðisk. Þóttusk menn þar kenna augu Þórveigar. Þessi hvalr kom ekki upp þaðan í frá, en til Þórveigar spurðisk þat, at hon lá hætt, ok er þat sǫgn manna, at hon hafi af því dáit: quan els germans i llur gent hagueren sortit de l'ancoratge, a prop del vaixell va sortir a la superfície de la mar una balena-cavall o hrosshvalr. En Kormákr li va tirar un espelt feixuc que va endevinar la balena i aquesta es va enfonsar. Els homes cregueren haver-hi reconegut els ulls de la Þórveig. Aquella balena no va tornar pujar a la superfície, però de la Þórveig se'n va saber que es trobava malalta de mort i va córrer la brama que havia mort per causa d'aquella ferida
◊ þá er ok rétt at eta fiska alls kyns, ok hvala alla, aðra en rostung ok sel. Hrosshval skal á øngum tímum eta, svá náhval ok rauðkembing: és conforme a dreta llei menjar peixos de tota mena, i tots els cetacis, tret de la morsa i el vell-marí. La balena-cavall no es pot menjar en cap ocasió, ni el narval ni el cresta-vermell
◊ þá er maðr fastar um nótt, skal hann hafa þurran mat. Þat er þurr matr: gras ok aldin ok jarðarávǫxtr allr. Þat á maður ok at eta, ef hann fastar: fiska alls kyns, og hvala aðra en rosmhval ok sel. Þat skal eta, þá er kjǫt ætt er. Hrosshval skal eigi eta ok náhval ok rauðkembing: quan un hom dejuni, que de nit tingui menjar sec: menjar sec són herbes, fruita i tots els productes de la terra. Quan farà dejuni, també li és permès de menjar això: peix de tota mena i cetacis, tret de morsa i vell-marí - la carn d'aquets dos animals només es pot menjar quan sigui lícit de menjar carn. La balena-cavall no es pot menjar, ni el narval ni el cresta-vermell (igual que la balena-cavall, mamífer marí no identificat o bé bèstia marina fabulosa
  Si considerem la descripció que els textos medievals ens donen de la balena-cavall, constatem:  
  1. Per a defensar-se de les barques dels baleners, feia grans salts fora de l'aigua i s'hi deixava caure al damunt. En una paraula: s'encabritava com un cavall, i aquest tret és el que li hauria donat el nom, el qual (balena-cavall) no faria referència a la forma de l'animal, sinó al fet d'alzinar-se fora de l'aigua. A aquest costum hi respondrien designacions postmedievals com ara stökkull, dettir o springhvalur, que hom considera tradicionalment designacions sinònimes d'aquest cetaci.  
  2. El consum de la seva carn no estava permès en cap cas ni època de l'any. Això no vol dir, tanmateix, que hom no el cacés, a fi de, per exemple, obtenir-ne greix o sèu, però hom té la sensació que els atacs no es produïen en el marc de la caça de l'animal, sinó simplement per invasió del seu territori per part dels pescadors.  
  3. Tenia dents, per tant, era un odontocet.  
  4. Tenia un hàbitat molt extens, ja que es diu expressament que apareix a totes les mars.  
  5. No era una gran nedadora en superfície.  
  6. Tenia els ulls molt petits, de manera que semblaven els d'una persona. Interpreto aquest tret d'una manera diametralment oposada a la de l'erudit francès, Prof. Dr. Dillmann.  
  7. Feia unes 30 alnes de llargària. Si com a base de la conversió al sistema mètric decimal agafem l'alna islandesa, que fa 57,3 cm, l'animal feia uns 17,20 metres de llargària de mitjana. Val a dir que l'Elsa E. Guðjónsson (al seu article Forn röggvarvefnaður, publicat a l'Árbók Fornleifafélagsins 59 (1962), pp. 12-71) pàg. 56 dóna com a equivalent de l'alna islandesa medieval 47,7 cm, que arribaven fins a 51,2 cm en el cas de la þumalalin o alna colzera. En el primer cas tindríem un cetaci d'aproximadament 14,30 metres de llarg, en el segon, un de 15,40 cm. En tots tres casos ens movem en les mides dels catxalots.  
  8. Al meu entendre, el fet que la Konungs skuggsjá, en esmentar les cinc úniques menes de balena, la carn de les quals no es podia pas menjar, esmenti la balena-cavall i el cresta-vermell al costat de tres espècies més que són ben reals (la balena amb bec o andhvalr, el narval o náhvalr i el zífid de Sowerby o svínhvalr -si aquesta darrera identificació és correcta-), no tindria sentit si, en el moment de redactar-se aquesta obra, balena-cavall i cresta-vermell no haguessin estat cetacis igual de reals que els altres tres. Exactament el mateix és aplicable a la relació de noms de balenes continguda a la þula nº 490 de l'Edda en prosa: col·locar un animal fantàstic al costat de tretze de reals no té, al meu entendre, sentit; cal suposar que el mot també designava, doncs, un tipus de balena real.  
  9. La lluita protagonitzada per la vagna i l'skeljungr contra el hrosshvalr que trobem al passatge de la Hjálmþés saga ok Ǫlvis sembla ésser un reflex literari d'atacs semblants, presenciats en la natura, d'orques i balenes amb gep contra els hrosshvalir.  
  Hi ha cap cetaci que reuneixi aquestes característiques? Al meu entendre, n'hi ha un: som davant la descripció d'un mascle de catxalot (Physeter microps). Tot i que modernament s'ha arribat a la conclusió que el Physeter macrocephalus i el Physeter microps d'en Linneus són el mateix animal, el Physeter microps és descrit tradicionalment com un catxalot perillós i ferotge. A partir de Linneus, tots els naturalistes que en parlen al llarg del segle XIX, obtenen la informació en darrera instància dels baleners i aquests devien estar descrivint el catxalot en uns moments determinats del seu cicle vital, per exemple, en època de zel o de cria, una època en què molts d'animals es tornen especialment agressius. Al meu entendre, doncs, el hrosshvalr, és l'antic Physeter microps, el catxalot en una fase del seu cicle vital en què és molt agressiu i ferotge; això, si els companys zoòlegs no ens descobreixen alguna casta de cetaci extingit a finals de l'Edat Mitjana que tingui les característiques de la balena-cavall, al capdavall, no fóra la primera vegada que un animal extingit -o que deixa d'existir en un entorn geogràfic determinat- passa a ésser un animal fabulós, v.b., el porc-singlar de les rondalles mallorquines és una bèstia fabulosa que poc té a veure amb el senglar real. El hrosshvalur, com a bèstia de la criptofauna islandesa, és representat així a la sèrie filatèlica del 2009 dedicada a aquest motiu:  
     
  hrosshvalur  

hrotta·legur, -leg, -legt <adj.>:
brutal
♦ á hrottalegan hátt: brutalment
◊ myrða e-n á hrottalegan hátt: assassinar brutalment algú

hrotur <f.pl hrotna (o: hrota)>:
roncs m.pl, roncos m.pl (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.)

hróður <m. hróðurs (o: hróðrar), no comptable>:
1. (lofkvæðilloances f.pl, llaors f.pl (expressions o cants de lloança)
2. (orðstírfama f (glòria)
♦ hróður hans berst nú vítt um heim: la seva fama ara s'estén per tot el món

hrókera <hrókera ~ hrókerum | hrókeraði ~ hrókeruðum | hrókeraðe-n>:
(í skákenrocar (en els escacs)
♦ hrókera í ríkisstjórn: <LOC FIGfer un reajustament del govern

hrókerast <hrókerast ~ hrókerumst | hrókeraðist ~ hrókeruðumst | hrókerast>:
(í skákenrocar-se (en els escacs)
♦ hrókerast yfir e-u: <LOC FIGenrocar-se sobre una cosa

hrókering <f. hrókeringar, hrókeringar>:
(í skákenroc m (en els escacs)

hrókun <f. hrókunar, hrókanir>:
(í skákenroc m (en els escacs)

hrókur <m. hróks, hrókar>:
(í skáktorre f<roc m (d'escacs)
♦ hrókur alls fagnaðar: <LOC FIGl'ànima de la festa (persona que amb el seu bon humor, la seva conversa i la seva presència dóna vida a una festa o reunió social)

hróp <n. hróps, hróp>:
crit m

hrópa <hrópa ~ hrópum | hrópaði ~ hrópuðum | hrópað>:
cridar (dir en veu forta)
♦ hrópa af gleði: cridar d'alegria
♦ hrópa hástöfum: cridar a plens pulmons
♦ hrópa e-ð: cridar una cosa
◊ "halló!" hrópaði hún: va cridar "hola!"
♦ hrópa "úlfur!, úlfur!": cridar "que ve el llop!, que ve el llop!"
◊ hann hrópaði „úlfur!, úlfur!“ en enginn tók hann alvarlega: va cridar "que ve el llop!, que ve el llop!", però ningú no el va prendre seriosament
♦ hrópa á e-n: cridar algú (perquè hi vagi)
♦ hrópa til e-s: cridar algú (perquè hi vagi)
♦ hrópa upp yfir sig: exclamar-se, fer grans crits, dir en veu forta (esp. per a expressar desesperació, por, angoixa etc.)
◊ hún hrópaði upp yfir sig í örvæntingu: feia grans crits de desesperació

hrós <n. hróss, hrós>:
elogi m, lloança f, encomi m
♦ segja e-m e-ð til hróss: dir una cosa a algú per elogiar-lo

hrósa <hrósa ~ hrósum | hrósaði ~ hrósuðum | hrósaðe-u>:
lloar una cosa
♦ hrósa sigri: <LOC FIGtriomfar
◊ því að hjörtum þeirra hefir þú varnað vits, fyrir því munt þú ekki láta þá sigri hrósa (el text bíblic, emperò, només fa ‘no els exalçareu pas’: lɔʔ θərɔˈmēm, לֹא תְרֹמֵם):  car has tancat llurs cors a la intel·ligència, i per això no els deixaràs pas triomfar
◊ armleggur þinn mun hrósa sigri (el text bíblic, emperò, només fa ‘s'alçarà sobre...’: tāˈrɔm ... ʕal־t͡sāˈrɛi̯-χā, תָּרֹם ... עַל-צָרֶיךָ) yfir mótstöðumönnum þínum og allir óvinir þínir munu afmáðir verða:  el teu braç triomfarà sobre els teus adversaris i tots els teus enemics seran exterminats
♦ hrósa sér af e-u: vantar-se d'una cosa

hrufla <hrufla ~ hruflum | hruflaði ~ hrufluðum | hruflaðsig>:
esgarrapar-se, escarrinxar-se (Mall.

hrukka <f. hrukku, hrukkur. Gen. pl.: hrukkna>:
arruga f, rua f (Val., Bal., ekki ritm./no lit.), solc m (a la pell, esp. de la cara)
◊ hann vildi leiða hana fram fyrir sig í dýrð án þess hún hefði blett eða hrukku né neitt þess háttar: la volia portar al seu davant tota envoltada de glòria, sense màcula ni arruga ni res de semblant

hrukka <hrukka ~ hrukkum | hrukkaði ~ hrukkuðum | hrukkaðe-n>:
arrugar una cosa, ruar una cosa (Val., Bal., ekki ritm./no lit.(Val., Bal.) (esp. fer aparèixer arrugues a la pell)
◊ litla stúlkan hrukkaði ennið: la noieta va arrufar el front (o: les celles

hrukkaður, hrukkuð, hrukkað <adj.>:
arrugat -ada, ruat -ada (Val., Bal., ekki ritm./no lit.) (esp. la pell)

hrukkast <hrukkast ~ hrukkumst | hrukkaðist ~ hrukkuðumst | hrukkast>:
arrugar-se, ruar-se (Val., Bal., ekki ritm./no lit.) (la pell, esp. la de la cara)

hrukkóttur, hrukkótt, hrukkótt <adj.>:
rugós -osa, arrugat -ada, ruat -ada (Val., Bal.) (esp. la pell)

hrukku·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENsense arrugues, sense rues (Mall., ekki ritm./no lit.
2. <FIGsense ni una arruga, perfecte -a, sense cap defecte o falla (genial)

hrukkum:
1ª pers. pl. del pretèrit ind. de hrökkva “retrocedir, recular”

hrukku·nykra <f. -nykru, -nykrur. Gen. pl.: -nykra>:
potamogèton cresp (planta Potamogeton crispus)

hrumast <hrumast ~ hrumumst | hrumaðist ~ hrumuðumst | hrumast>:
tornar decrèpit -a
♦ hrumast af elli: tornar decrèpit -a per la vellesa

hrum·leiki <m. -leika, no comptable>:
decrepitud f

hrumur, hrum, hrumt <adj.>:
decrèpit -a (a causa de la vellesa)

hrun <n. hruns, -hrun>:
esfondrament m, ensulsiada f
♦ afleiðingar hrunsins sem varð í efnahagslífinu: les conseqüències de l'ensulsiada econòmica

hrúður <m. hrúðurs, hrúðrar>:
variant arcaica de hrúður n ‘crostera’

hrúður <n. hrúðurs, hrúður>:
1. <MED = á sáricrostera f, costera f (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.) (crosta de ferida)
2. <MED = beinhrúðurosteòfit m  (osteofima, excrescència a superfície òssia formada a costa del periosti)
3. <MED = vefjahrúðurvegetacions f.pl  (excrescència a superfície cutània o mucosa)

hrúður·blöðrusótt <f. -blöðrusóttar, pl. no hab.>:
<MEDpèmfig m vegetant
♦ hrúðurblöðrusótt Hallopeaus: pèmfig vegetant de Hallopeau
♦ hrúðurblöðrusótt Neumanns: pèmfig vegetant de Neumann

hrúður·geit <f. -geitar, pl. no hab.>:
<MEDimpetigen m

hrúður·háfur <m. -háfs, -háfar>: peix clavellat (peix Echinorhinus brucus)

hrúður·karl <m. -karls, -karls>:
bàlan m, gla m de mar (crustaci del gènere Balanus)

hrúga <f. hrúgu, hrúgur>:
1. (bingurmunt m, corumull m (Val.), montó m (Val. cast.), caramull m (Bal.)
♦ hrúga af e-u: un munt de..., un caramull de... (o bé es recorre a formar un nou compost com ara → beinahrúga o → steinahrúga)
2. <FIGcúmul m
◊ hrúga af heimskulegum spurningum: un cúmul de preguntes estúpides

hrúta·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
móra f [d'esbarzer] de rocall (fruit de la planta Rubus saxatilis)

hrúts·pungur <m. -pungs, -pungar>: 1. <GEN> escrot m de marrà
     2. <CULIN> turmes f.pl de xai, senyals m de me (Mall.)
        súr hrútspungur ~ súrir hrútspungar: turmes de xai en vinagre

hrútur <m. hrúts, hrútar>: marrà m, mardà m (Mall., Men., Val.), xot m [de llavor] (Mall.)
        geldur hrútur: moltó m

hryðju·verk <n. -verks, -verk>:
atemptat m terrorista
♦ áforma hryðjuverk: planejar un atemptat terrorista
♦ fremja hryðjuverk: cometre un atemptat terrorista
♦ skipuleggja hryðjuverk: planificar un atemptat terrorista
♦ undirbúa hryðjuverk: preparar un atemptat terrorista

hryðjuverka·árás <f. -árásar, -árásir>:
atac m terrorista

hryðjuverka·maður <m. -manns, -menn>:
terrorista m & f

hrygg- <en compostos>: de la columna dorsal, de la columna vertebral, raquio-, raqui-

hrygg·brot <n. -brots, -brot>:
fractura f de l'espinada, <MEDfractura f de l'espina dorsal

hrygg·dýr <n. -dýrs, -dýr>: <ZOOL> vertebrat m

hryggð <f. hryggðar, hryggðir>:
(harmurpena f [profunda], gran aflicció f (desolació interior, gran pesar, gran tristor, dolor sense conhort)
◊ nei, herra minn, ég er kona með hryggð í hjarta: no, senyor meu, sóc una dona amb una gran pena en el seu cor
◊ glatt hjarta gjörir andlitið hýrlegt, en sé hryggð (ʕats'tsεβεθ, עַצֶּבֶת) í hjarta, er hugurinn dapur: un cor alegre fa somriure la cara; però si hi ha aflicció al cor, l'esperit s'entristeix (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: cor alegre fa bona cara; cor en pena té l'esperit abatut; la de la Bíblia interconfessional: l'home content fa bona cara, l'home afligit està abatut)

hryggi, hrygga, hrygga: formes febles de → hryggur, hrygg, hryggt ‘afligit’

hryggi·legur, -leg, -legt: lamentable, planyívol -a, trist -a (fet, esdeveniment)

hryggjar·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
<MEDvèrtebra f

hrygg·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:
<MEDescoliosi f (skolíósa)

hrygg·sveigja <f. -sveigju, -sveigjur>:
<MEDdesviació f de la columna vertebral
◊ Kládíus Galenos skilgreindi þrjár sveigjur á hryggnum: kryppa (framsveigja), hryggfetta eða söðulbak (aftursveigja) og hryggskekkja (hliðarsveigja): Claudi Galè distingia tres desviacions de la columna vertebral: cifosi (curvatura anterior), lordosi (curvatura posterior) i escoliosi (curvatura lateral)

hryggur <m. hryggjar, hryggir>: 1. (hryggsúla) espinada f (espina dorsal, columna vertebral)
        2. klofinn hryggur: <MED> espina bífida
        3. (bak) esquena f
        4. <GEOL = fjallsás, kambur á fjalli> carena f, cresta f, aresta f (gropa de puig, tossal, serrat, turó etc.)
        5. <GEOL = aflöng hæð> tossa f, serrat petit (turó oblong, allargassat i rom en la seva carena)
        6. <sauður> peça f d'oví (ovella, xai etc. que conforma una guarda)
        7. <CULIN = hryggjarstykki á lambi o.s.fr.> llom m (part que hom menja de l'esquena d'un anyell i d'altres animals)
        8. e-m vex fiskur um hrygg: <LOC FIG> algú comença a madurar

hryggur, hrygg, hryggt: afligit -ida, apesarat -ada, [molt] trist -a

hryggvi, hryggva, hryggva: <†> variant arcaica de → hryggi, hrygga, hrygga

hrygg·verkur <m. -verkjar, -verkir>:
mal m a l'espinada, <MEDraquiàlgia f <MEDraquiodínia f

hrylla <hrylli ~ hryllum | hryllti ~ hrylltum | hrylltsig>:
1. (hrista sigtenir calfreds (o: esgarrifances) (estremir-se o fremir de fred)
2. e-n hryllir við e-u <loc. impers.>: (e-ð vekur e-m hryllinguna cosa esborrona (o: esglaia) algú (una cosa fa horror a algú, una cosa fa fremir algú d'espant o de fàstic)
◊ allar þjóðir, sem þekktu þig, hryllti (ʃāˈmēm ~ שָׁמֵם:   ʃāməˈmū   ʕāˈlɛi̯-χā, שָׁמְמוּ, עָלֶיךָ) við þér. Endalok þín skelfa, þú ert með öllu horfinn: tots els pobles que et coneixien s'han esborronat amb tu. La teva fi espanta: desapareixeràs del tot
◊ Persa hryllti (φρίσσειν, ἔφριξαν) við hugdirfð hennar, áræði hennar gerði Meda agndofa: els perses fremiren (o: s'estremiren) d'espant amb la seva audàcia, el seu coratge va esbalair els medes

hryllings·kvikmynd <f. -kvikmyndar, -kvikmyndir>: pel·lícula f de terror

hryllings·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
novel·la f de terror

hryllingur <m. hryllings, pl. no hab.>: 1. (ógn, skelfing) esfereïment m, horror m,f (espant, terror)
           þú skalt drekka bikar systur þinnar, bikar hryllings og skelfingar: beuràs la copa de ta germana, una copa d'horror i espavent
           og hryllingur mun fara um konunga þeirra þín vegna: i llurs reis seran presos d'espant per causa teva
        2. (hrollur) esgarrifança f (calfred, estremiment causat per l'esborronament o l'esglai)
           ótti og skelfing er yfir mig komin, og hryllingur fer um mig allan: m'agafen la por i l'espant, m'envaeix l'esgarrifança
           já, þegar ég hugsa um það, skelfist ég, og hryllingur fer um mig allan: quan hi penso, m'esborrono i m'agafen esgarrifances per tot el cos
        3. (andúð, ógeð, óvilji) horror m,f, repulsió f (repugnància, aversió profunda)

hrynjandi <f. hrynjandi, pl. no hab.>: 1. ritme m (de poema etc.)
        2. cadència f (modulació, entonació, inflexió de veu, to etc.)

hryssa <f. hryssu, hryssur. Gen. pl.: hryssa o: hryssna>: egua f, euga f

hræ¹ <n. hræs, hræ. Dat. sg.: hræi; gen. pl.: hræja; dat.pl.: hræjum>:
carronya f
♦ hræ af e-u: la carronya de...
◊ snerti einhver eitthvað óhreint, hvort heldur það er hræ af óhreinu villidýri, hræ af óhreinum fénaði eða hræ af óhreinu skriðdýri og hann veit ekki af því, verður hann óhreinn og hann verður sekur: si ningú toca un objecte impur, tant si és la carronya d'una bèstia salvatge impura, el cadàver d'un animal de casa impur o el cadàver d'un rèptil impur, i ho fa sense saber-ho, es fa impur i culpable
◊ þegar hræ af einhverju þessara dýra fellur á útsæði sem á að sá er það hreint: quan el cadàver de qualsevol d'aquests animals caigui damunt la llavor que s'ha de sembrar, aquesta continua essent pura
♦ hræ e-s: la carronya de...
◊ fyrst mun ég gjalda þeim tvöfalt fyrir sekt þeirra og synd því að þeir hafa vanhelgað land mitt með hræjum fórnardýra sinna viðurstyggilegu guða og fyllt erfðahlut minn með andstyggilegum skurðgoðum sínum: de primer els pagaré el doble per llur culpa i llur pecat, perquè han profanat el meu país amb les carronyes dels animals que han sacrificat a llurs déus abominables i han emplenat el meu heretatge de llurs ídols repugnants

hræ² <n. hræs, hræ. Dat. sg.: hrævi; gen. pl.: hræva; dat.pl.: hræum>:
<variant arcaica de → hræ¹ “carronya”

hræddur, hrædd, hrætt <adj.>:
espantat -ada
♦ gera e-n hræddan: fer por a algú 
♦ vera hræddur um e-ð: témer[-se] una cosa, tenir por d'una cosa (Bal.) (considerar, creure)
◊ ég er hræddur um að það fari að rigna: tinc por que no es posi a ploure
◊ ég er hræddur um að ég hef vondar fréttir að færa: [em] temo que li he de donar males notícies
◊ ég er hræddur um það: em temo que sí (crec que deu ésser això (i no una altra cosa))
♦ vera hræddur um e-n: témer per algú
◊ ég er hræddur um þig: temo per tu
♦ vera hræddur við e-ð ~ e-n: tenir por d'una cosa ~ d'algú  (sentir por davant una cosa o algú)
◊ hann er hræddur við þig: et té por
◊ ég er hræddur við köngulær: tinc por de les aranyes

hræða <f. hræðu, hræður. Gen. pl.: hræða o: hræðna>:
espantaocells m, babarota f, espantall m (o: espaventall m), babota f (Val.), bubota f (Bal.) (fuglahræða)
♦ ekki nokkur hræða: <LOC FIGni una ànima
♦ fáeinar hræður: <LOC FIGquatre gats
♦ þar var ekki ein hræða: <LOC FIGno hi havia ni una ànima

hræða <hræði ~ hræðum | hræddi ~ hræddum | hrætte-n>:
fer por a algú, espantar (o: espaventar) algú

hræðast <hræðist ~ hræðumst | hræddist ~ hræddumst | hræðste-ð>:
tenir por d'una cosa, témer una cosa

hræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
horrible, espantós -osa, terrible
◊ þetta er hræðileg saga. Ég gleymi henni aldrei: és una història terrible; no l'oblidaré pas mai
◊ ægileg og hræðileg er hún: és terrible i espantosa
♦ hræðilegt veður: un temps horrible
♦ hræðilegur glæpur: un crim horrible

hræðsla <f. hræðslu, hræðslur. Gen. pl.: hræðslna>:
por f 
♦ af hræðslu: per por
♦ deyja úr hræðslu: morir de por
♦ lamast af hræðslu: quedar paralitzat -ada de por
♦ vera lamaður ~ lömuð ~ lamað af hræðslu: estar paralitzat -ada de por

hræðslu·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena d'espant, espantat -ada, ple -ena de por

hræðslu·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
poruc -uga

hræðslu·uppþot <n. -uppþots, -uppþot>:
pànic m

hræðslu·öskur <n. -öskurs, -öskur>:
crit m de por

hræ·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell m carronyaire
◊ flugu þá hræfuglar að ætinu en Abram fældi þá burt: aleshores els ocells carronyaires es van abatre sobre els cadàvers, però Abram els va espantar

hræ·gammur <m. -gamms, -gammar>: voltor m

hrækja <hræki ~ hrækjum |  hrækti ~ hræktum | hrækt> 1. (spýta) escopir
    1b. <e-u> escopir una cosa
        hrækja framan í e-n: escopir-li a algú a la cara
    2.(selja upp & FIG) vomitar
        hún hefur hrækt síðan í morgun: ha estat vomitant des d'aquest matí
        hrækja fúkyrðum eftir e-m: vomitar invectives contra algú

hræ·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
foc m de Sant Elm
◊ ok er þeir vǫ́ru skammt komnir frá Hvinverjadal, þá kom hræljós á spjót þeirra gǫrvallra; ok var þat lengi dags: i quan encara no eren gaire lluny de Hvinverjadarlr, es va posar un foc de Sant Elm a les puntes de les llances de tots ells sense excepció i hi va restar la major part del dia

hræll <m. hræls, hrælar>:
pinte m (de teixidor)

hræ·log <n. -logs, -log>:
foc m de Sant Elm
◊ hann (= Eyjólfr Kárssontók biskup í fang sér ok bar í brott frá búðinni, ok færðu þeir hann þar í klæði þau er þeir höfðu haft í mót honum, kórkápu ok kyrtil hvítan, ok riðu brott með hann ok út á Mýrar; ok sögðu þeir svá at þeir fengi hvergi blautt um Valbjarnarvöllu, en hrælog brunni af spjótum þeirra svá at lýsti af. Skúma inn lítli lagðisk í húðfat biskups; ok sögðu varðmenn at Kampi svæfi lengi um morguninn, sumir sögðu at hann mundi vera sjúkr er hann gáði eigi tíða sinna: ell (= n'Eyjólfr Kárssonva agafar el bisbe amb els braços i el va treure a fora del tendal i el vestiren amb la roba que havien agafat per anar-lo a veure: una capa pluvial i un roquet blanc, i van partir d'allà a cavall en direcció a les Mýrar i conten que als Valbjarnarvellir no hi van topar amb cap indret pantanós, però que un foc de Sant Elm va cremar a les puntes de llurs llances com si els hi fes claror. N'Skúma el petit s'havia ficat dins el sac de dormir de cuiro del bisbe; [aquell matí] alguns dels vigilants del bisbe deien que en Mostatxos (malnom del bisbeprenia bé la matinada, però d'altres eren del parer que devia estar malalt, ja que havia negligit el res de les hores canòniques

hræ·muglega <adv.>:
esgarrifosament, horriblement

hræ·muglegur, -mugleg, -muglegt <adj.>:
esgarrifós -osa, horrible, horrorós -osa

hræ·ódýr, -ódýr, -ódýrt: regalat -ada (increïblement barat)

hræra <hræri ~ hrærum | hrærði ~ hrærðum | hrærte-ð>:
1. <GENremenar una cosa (cosa = líquid o pasta)
♦ hræra í e-u: remenar una cosa (cosa = recipient & matèria remenada)
◊ hræra í kaffinu: remenar el cafè
◊ hræra í katlinum: remenar la caldera
♦ hræra í grautnum: <CULINremenar el grautur mentre bull perquè no s'aferri
♦ hræra e-ð saman: mesclar una cosa remenant-la
♦ hræra sement: mesclar ciment (amb la formigonera)
2. <FIGemocionar, commoure
♦ hræra hjarta e-s: tocar el cor d'algú, arribar al cor d'algú

hrærast <hrærist ~ hrærumst | hrærðist ~ hrærðumst | hrærst>:
moure's, bellugar-se
◊ og Guð skapaði hin stóru sjávardýr og alls kyns skepnur, sem lifa og hrærast og vötnin eru kvik af, og alla fleyga fugla eftir þeirra tegundum: i Déu creà les grans bèsties marines i els animals de tota mena que hi viuen i s'hi bellugen, i les aigües en són un formiguer viu, i [també creà] totes les menes d'ocells voladors

hrærður, hrærð, hrært <adj.>:
1. <GENremenat -ada
◊ hristur, en ekki hrærður: sacsejat, no pas remenat
♦ hrærð egg: <CULINous remenats
2. <FIGemocionat -ada, commogut -uda

hræri·grautur <m. -grautar, -grautar>:
putibarreig f, garbuix m, barrija-barreja f

hræring <f. hræringar, hræringar>:
1. <GENremenament m (p.e., de líquid)
2. (geðshræringemoció f (sentiment)
3. <POLÍTreajustament m
♦ hræring í ríkisstjórninni: reajustament del govern

hræsna <hræsna ~ hræsnum | hræsnaði ~ hræsnuðum | hræsnað>:
dir paraules hipòcrites, fingir, simular
◊ sannleikur er ekki í munni þeirra, hugur þeirra er spilltur, kok þeirra opin gröf, með tungunni hræsna þeir: no hi ha gens de sinceritat dins llur boca; llur cor és corromput, llur gargamella és una tomba oberta i amb la llengua no fan res més que fingir
♦ hræsna fyrir e-m: fer l'hipòcrita davant algú, afalagar algú amb paraules llausangeres, hipòcrites
◊ segið við Guð: Hversu óttaleg eru verk þín. Sakir mikilleiks máttar þíns hræsna óvinir þínir fyrir þér: digueu a Déu: que en són d'admirables les teves obres. A causa de la grandesa del teu poder, els teus enemics fingeixen davant teu
◊ hræsna þú eigi fyrir mönnum og haf gát á vörum þínum: no siguis hipòcrita davant els homes i vetlla els teus llavis!

hræsnari <m. hræsnara, hræsnarar>:
hipòcrita m & f
◊ vei yður, fræðimenn og farísear, hræsnarar!: ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites!

hræsni <f. hræsni, no comptable>:
hipocresia f

hræsnis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
hipòcrita

hræsnis·laus, -laus, -laust <adj.>:
sincer -a, amb sinceritat, sense hipocresia

hræsnis·tár <n.pl -tára>:
<FIGllàgrimes f.pl de cocodril

hræva- <en compostos>:
de cadàver, de carronya

hræva·daunn <m. -dauns, no comptable>:
pudor f de carn en putrefacció
◊ og hrævadaunn stígur upp af líkum þeirra: i se sentirà la pudor de llurs cadàvers [insepults]
◊ ég deyddi æskumenn yðar með sverði, <...>, og ég lét hrævadauninn úr herbúðum yðar leggja fyrir vit yðar: he mort a espasa el vostre jovent <...> i he fet que la pudor de carn putrefacta que surt dels vostres campaments us arribi fins als narius

hrævar·eldur <m. -elds, -eldar>:
foc follet, foc fatu, animeta f [de cementeri]

hræva·þefur <m. -þefs (o: -þefjar), no comptable>:
pudor f de carn en putrefacció

hrökk:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → hrökkva “recular, retirar-se; sobresaltar-se; saltar”

hrökk·áll <m. -áls, -álar>:
anguila elèctrica (peix Electrophorus electricus)

hrökk·grani <m. -grana, -granar>:
peix gat elèctric, silur elèctric (peix Melapterurus electricus)

hrökklast <hrökklast ~ hrökklumst | hrökklaðist ~ hrökkluðumst | hrökklast>:
1. <GEN & FIGfer-se enrere, retrocedir, fugir (esp. per esquivar un perill, obstacle etc.)
◊ herir Bandamanna hrökklast undan stríðsvél Þjóðverja: els exèrcits dels aliats retrocedeixen davant la maquinària de guerra dels alemanys
◊ þegar að var komið hafði húsráðandi hrökklast út á svalir en kettirnir voru enn innandyra: quan hi van arribar, l'amo de la casa s'havia refugiat al balcó, però els gats encara eren dins la casa
2. <hrökklast að heiman>: fugir de casa
3. <hrökklast aftur>: fer-se enrere (girar cua, no fer el que hom havia decidit o promès de fer)
4. <hrökklast aftur á bak>: fer-se enrere  (anar cap enrere)
5. <hrökklast burt>: fotre fora, foragitar  (apartar de càrrec, feina, comesa etc.)
◊ hér hrökklaðist þingmaður út af þingi vegna þess að hann ljósritaði í þinginu sönglög fyrir kirkjukórinn heima: aquí a un parlamentari l’han fotut fora del parlament per haver fotocopiat al parlament cançons per al cor de l’església del seu poble
◊ Prússneska listaakademían var afar fylgin málstað nasista, og allir gyðingar sem tilheyrðu stofnuninni höfðu hrökklast burt við valdatökuna árið 1933: L'Acadèmia Prussiana de les Arts havia secundat en gran mesura la causa del nazisme, i tots els jueus membres de la institució n'havien estat foragitats amb la presa del poder pels nazis a l'any 1933
♦ hrökklast úr starfi: fotre fora de la feina

hrökkva <hrekk ~ hrökkvum | hrökk ~ hrukkum | hrokkið>:
1. <GENretrocedir, recular
◊ heiðingjar hrukku af steinvegginum: els pagans van retrocedir abandonant la murada
♦ nú er að hrökkva eða stökkva: <LOC FIGara o mai; o ens hi plantem o pleguem
♦ hrökkva frá: retirar-se
◊ gerðu þeir þá hríð hina þriðju og voru við lengi. Eftir það hrukku þeir frá: aleshores efectuaren el tercer atac i estigueren escometent durant molt de temps. Després, es van retirar
◊ Þorvaldr holbarld ok Eiríkr skáld vǫrðust svá rǫskliga, at eigi leið langt, áðr þeir hrukku frá ok hǫfðu látit þrjá menn sína, en aðrir flestir sárir: en Þorvaldr holbarld i n'Eiríkr l'escalda es defensaren tan valentament que no va passar gaire temps abans que els altres es retiressin, tenint-hi tres morts i molts d'altres ferits
♦ hrökkva fyrir e-m: retrocedir davant algú, cedir davant algú
◊ Sigurðr sœkir i móti svá hart, at allt hrǫkk fyrir honum, því at sverðit Gramr verðr þeim skeinuhætt, en Sigurði þarf eigi hugar at frýja: en Sigurðr els va atacar amb tant d'abrivament que tot i tothom va recular davant ell perquè l'espasa Gramr se'ls feia massa perillosa i no es podia pas fer cap retret a en Sigurðr pel que fa al seu valor
♦ hrökkva inn í e-ð: refugiar-se dins..., posar-se a recés dins...
◊ þá riðu þeir Eyjólfr á Völlu, ok sendu fyrir einn förunaut sinn til móts við Skúmu; ok sagði hann þeim hvat títt var, at sex menn vökðu yfir biskupi. Ok hrukku þeir inn í búdina. Ok þá er þeir Eyjólfr kómu, vóru þeir sofnaðir, ok hrutu mjök, ok var þá veðr all-ósvást: aleshores, l'Eyjólfr i els seus acompanyants es van dirigir a cavall a Vellir. Van fer que un d'ells s'avancés per trobar-se amb l'Skúma. Aquest li va contar les novetats que hi havia: que sis homes vigilaven el bisbe i que s'havien refugiat a dins el tendal (a causa del mal temps que feia). Quan l'Eyjólfr i els seus homes hi van arribar, tots ells dormien i roncaven força i el temps continuava essent molt dolent
♦ hrökkva undan [e-m]: fugir d'algú retrocedint o retirant-se de l'indret on hom es troba, batre's en retirada
◊ þeir Hákon jarl brutu flakana; hrukku Baglar þá undan: el iarl Hákon i els seus homes van trencar els encanyissats de protecció, i llavors els bagles (partidari del bàndol favorable a l'església -d'aquí el seu nom de ‘Els Crosses’, que fa referència a la crossa episcopal- contra els Cames-de-beç o ‘Birkibeinar’ durant el llarg període de guerra civil de Noruega del segle XII-XIII (1197-1240)es van retirar
◊ á þeim degi munu hinar víggirtu borgir hans verða sem yfirgefnir staðir Amoríta og Hevíta, er þeir fyrirlétu, þá er þeir hrukku undan Ísraelsmönnum: aquell dia, les seves ciutats fortificades seran com les ciutats desolades dels amorreus i dels heveus que aquests van abandonar quan van fugir davant els fills d`Israel
◊ og hann kastaði honum til jarðar, og stafurinn varð að höggormi, og hrökk Móse undan honum: i ell el llançà a terra, i es tornà un escurçó, de manera que Moisès fugí del seu davant
◊ þá hrökkva þeir undan sem líta þig og segja: „Níníve er lögð í eyði. Hver aumkar hana nú?“ Hvar ætti ég að leita þér huggara?: 
♦ hrökkva [í] sundur: polvoritzar-se, fer-se miques
◊ og urðu reipin, sem voru um armleggi hans, sem þræðir í eldi brunnir, og hrukku fjötrarnir sundur af höndum hans: i les cordes amb què tenia fermats els braços varen tornar com a fils que el foc cremés, i les seves lligadures van caure polvoritzades de les ses mans
◊ en mennina, sem um hann sátu, hafði hún hjá sér í svefnhúsinu. Því næst sagði hún við hann: „Filistear hafi þig, Samson.“ Þá sleit hann sundur (nāˈθaq ~ נָתַק:   wa-ʝənatˈtēq,   וַיְנַתֵּק) strengina eins og hörþráður hrekkur sundur (nāˈθaq ~ נָתַק:   ʝinnāˈθēq,   יִנָּתֵק) þegar eldur er nærri og ekki varð komist fyrir afl hans: i ella tenia [amagats] en el seu dormitori els homes que li estaven a l'aguait. Tot seguit ella li va dir: Samsó (Ximxon), que els filisteus et tinguin! Aleshores ell va trencar les cordes com es fa miques un fil de lli quan el foc li és a prop i no es va saber d'on li venia la seva força
♦ hrökkva við: #1. (verjast[aturar-se i] defensar-se, [aturar-se i] oferir resistència (plantar-se, oferir resistència)#2. (verða hverft við, bregðaestremir-se (fer un bot, sobresaltar-se)
◊ en þeir Vagn leggja eftir þeim, og finnast þeir nú á landi, og verður Sigvaldi nú við að hrökkva, hvort hann vill eða eigi, og verður þar nú með þeim önnur atlaga: però en Vagn i els seus homes els encalcen i llavors es troben a terra, i llavors en Sigvaldr ha de defensar-se'n tant si vol com si no, de manera que llavors allà s'entaula amb ells una segona batalla
◊ "ekki mun það af þessu hljótast," segir Njáll, "en þó munu þeir muna fornan fjandskap, og nýjan munu þeir að þér færa og munt þú ekki annað mega en hrökkva við": en Nial li va dir: “d'això no te'n vindrà que et matin, perð se'n recordaran de l'antiga enemistat i te n'hi afegiran una de nova i no et quedarà més remei que defensar-te”
◊ hann gengur fram, og jörðin nötrar, hann lítur upp, og þjóðirnar hrökkva við (wa-jjattēr gōjīm: וַיַּתֵּר גּוֹיִם)avança i la terra tremola, aixeca la mirada i els pobles queden sobresaltats
2. (um hárarrinxolar-se (cabells)
◊ sá var búandlegur og heldur af æsku aldri, dökkjarpur á hár og hrökk mjög. Hann hafði ör í andliti: tenia aspecte d'ésser pagès i més aviat vell que no pas jove; tenia els cabells castanys i molt rulls. A la cara hi tenia una cicatriu
3. (nægja, dugaésser suficient (bastar)
♦ hrökkva fyrir kostnaði: cobrir les despeses
◊ þetta hrekkur fyrir kostnaði: amb això n'hi ha prou per cobrir les despeses
♦ hrökkva til: haver-n'hi prou, haver-n'hi a bastament (Bal.
◊ vistarnir hrökkva ekki til: no hi ha prou provisions, les provisions són insuficients
4. (þeytastsortir volant, volar (sortir llançat o disparat)
◊ brotin hrukku í allar áttir: els fragments van volar en totes direccions
◊ fellur fugl til jarðar hafi enginn hæft hann? Hrekkur (ʕāˈlāh ~ עָלָה:   hă-ˌʝaʕălɛh־ˈpaħ   min־ˌhā-ʔăδāˈmāh,   הֲיַעֲלֶה-פַּח, מִן-הָאֲדָמָה) gildra í lás á jörðinni nema eitthvað hafi í hana komið? : que per ventura cau un ocell a terra sense que ningú no l'hagi endevinat? Que per ventura salta el parany en terra llevat que alguna cosa hi hagi entrat a dins?
♦ hrökkva upp af ~ úr e-u: botre fora de..., saltar fora de...
◊ hrökkur gildran upp af jörðinni, nema eitthvað hafi í hana fengist?: un parany, que salta de terra si no ha atrapat res?
◊ já, yfir þessu titrar hjarta mitt og hrökkur upp úr stað sínum: sí, d'això me'n tremola el cor i me'n salta fora del seu lloc
◊ lampinn hrökk upp af: la llàntia es va despenjar de sobte i va caure a terra
◊ nú var sagt í þann mund kæmi að honum skjálfti, sem jafnan var vant, að hann hrökk af fótum upp svo að gnötraði í honum hver tönn: llavors varen contar que en aquell moment un tremolor es va emparar d'ell, com solia passar-li, de manera que va caure en terra i totes i cadascuna de les seves dents li clacaven
♦ hurðin hrökk upp: <LOC FIGla porta s'obrí bruscament
5. (verða skelkaður, bregða við, kippast viðtenir un sobresalt (pegar-li el cor un salt a algú)
♦ hrökkva (o: skreppa) [saman] í kúðung (o: kút)(bregða e-m illilega, verða mjög bilt viðtenir un bon sobresalt, tenir un bon ensurt
♦ hrökkva upp [af] svefnum: <LOC FIGdespertar-se sobresaltat -ada
◊ um nóttina hrökk ég upp: a la nit m'he despert d'un sobresalt

hrökkva <hrökkvi ~ hrökkvum | hrökkti ~ hrökktum | hrökkte-n>:
posar un animal en moviment
♦ hrökkva hestinn [undir sér]: esperonar el cavall (amb els esperons o amb el fuet perquè es posi a caminar)
◊ Eldgrímur vill nú skilja og hrökkvir hestinn. En er Hrútur sá það reiddi hann upp bryntröllið og setur milli herða Eldgrími svo að þegar slitnaði brynjan fyrir en bryntröllið hljóp út um bringuna. Féll Eldgrímur dauður af hestinum sem von var: n'Eldgrímur llavors se'n va voler anar i va esperonar el cavall, però quan en Hrútur ho va veure, va aixecar el bryntrǫll o rebenta-cuirasses (mena d'alabardai la va clavar a l'Eldgrímur enmig de les espatlles, de manera que li va trencar la cuirassa i la punta de la rebenta-cuirasses li va sortir pel pit. L'Eldgrímur va caure mort del cavall, tal i com era d'esperar
♦ hrökkva saman: enrevoltillar-se sobre si mateix, arraulir-se tot entortollingant-se
◊ þvíat þeir (= eitrormarnir) dofna af nætrkuldanum, hvaðan af er þeir stirðna ok hrøkkva saman sem lykkjur eðr knútar á vetrar tíma enn leysaz ór knútunum ok lykkjunum á sumarit: perquè ells  (= els escurçons s'abalteixen pel fred de la nit, que fa que, a l'hivern, s'enrigideixin i s'enrevoltillin sobre ells mateixos com cabdells o nusos, però a l'estiu desfan aquests nusos i cabdells

hrökkvast <hrökkvist ~ hrökkvumst | hrökktist ~ hrökktumst | hrökkst>:
1. (vefja sig umenrevoltillar-se (serp)
◊ ormrinn hrökkvist um hans fótleggi: la serp s'enrevoltilla al voltant de les seves cames
2. (skríðareptar (moure's sinuosament una serp o algú com una serp)
◊ það dreymdi mig hina fyrri nótt að af einum bæ hrökktist höggormur og hyggi Véstein til bana: despusahir vespre vaig somniar que un escurçó sortia d'un mas i matava en Vésteinn d'una picada
◊ hann hallaðist við nokkut svá, en undan honum hrökktist ein naðra ok at Oddi. Ormrinn höggr fót hans fyrir ofan ökkla: es va acotar una mica [per examinar-ho millor] i de davall en va sortir disparat un escurçó cap a l'Oddr. La serp li va picar a la cama, part damunt el turmell
◊ þá verður Gunnar var við og þrífur upp innviðuna en spyrnir í bitana og þar hrökkvist hann að upp en þeir lögðu fyrir neðan: en Gunnar se n'adona i s'arrapa amb força contra les costelles de la nau prement els peus contra les planxes travesseres i repta cap a la part de dalt quan ells punxen per la part de baix amb llurs llances
3. (þramma, reikamarxar feixugament, marxar sondrollant (moure's de manera dificultosa, carranquejant o titubejant, per exemple, dins l'aigua, la neu, el fang etc.)
♦ hrökkvast aftur: quedar reressagat -ada, quedar endarrerit -ida, endarrerir-se
◊ háttuðu þeir svá reiðinni, at Gizurr reið síðastr, ok skyldi geyma, at engir hrøkktist aptr; en Kolbeinn reið fyrstr, ok sætti njósnar-mǫnnum sínum: van disposar la marxa de tal manera que en Gizurr anava el darrer de tots parant esment que ningú no quedés reressagat i en Kolbeinn cavalcava al capdavant enviant per endavant els seus espies
♦ hrökkvast í feni: caminar lentament en un aiguamoll
◊ þar vǫ́ru svá mikil fen, at þeir kvǫ́must hvergi fram, ok urðu at draga ór hestana ok hrøkktust þar í lengi dags: hi havia indrets pantanosos tan vastos que no podien avançar-hi per enlloc i hagueren de treure'n llurs cavalls i van passar la major part del dia avançant-hi feixugament

hrøkkva <hrøkk ~ hrøkkvum | hrǫkk ~ hrukkum | hrokkite-n>:
<variant arcaica de → hrökkva “retrocedir, recular”

hrökkvi·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
1. (tundurskatavaca tremolosa, tremolosa f, vaca comuna, tremolina f (Val.) (peix Torpedo torpedo syn. Torpedo torpedo torpedo)
2. (marmaraskatavaca morena, tremoló m (Mall., Men.) (peix Torpedo marmorata)

hrönn <f. hrannar, hrannir>:
1. <LITona f (onada)
♦ byltast um í hrönnum: sotsobrar en les onades
2. (dyngjaamuntegament m, de forma oblonga, de material a la riba marina (material, com ara algues, restes de conquilles etc.- escopit per les ones i dipositat a la vorera)
♦ í hrönnum: a cabassos, a betzep
♦ hrönnum saman: a gavadals, en massa

Hrönn <f. Hrannar, no comptable>:
Hrönn f (ginecònim, nom de dona)

hrörnun <f. hrörnunar, pl. no hab.>:
1. (um menndecrepitud f (de persona)
♦ andleg hrörnun: deteriorament mental, declivi mental (de persones que comencen a trabucar o mostrar signes de demència senil)
♦ líkamleg hrörnun: decrepitud física
2. (um byggingarruïna f, decadència f (d'edifici)
3. (um stofnun, fyrirtæki, heimsveldi o.s.fr.declivi m, decadència f, crepuscle m (ocàs d'institució, d'imperi etc.)

hrörnunar·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
<MEDmalaltia degenerativa
♦ hrörnunarsjúkdómar í heila: malalties neurodegeneratives


 

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 02/10/2009