DÁNARÓÐUR HILDIBRANDS HELGASONAR
-
CANÇÓ DE MORT DE L'HILDIBRAND HELGASON

línia

© Macià Riutort i Riutort, 2007


Història de l'Asmund, el matador de campions
Caps. 9 (Bardagi Ásmundar ok Hildibrands) i 10 (Ásmundr fekk Æsu innar fǫgru)
 

9. Bardagi Ásmundar og Hildibrands

 
 
Ok er Hildibrandr frá þetta, at kappar hans vǫ́ru drepnir, þá kom á hann berserksgangr, ok sneriz þegar til ferðar ok mælti: «Eigi skal þat mælt, at ek hætta mǫnnum mínum út, en þora ek eigi sjálfr at berjaz.»
 
 
 
 
 
En í vanstilli þessu, er á hǫ́num var ok hann var á ferðina kominn, þá sá hann son sinn ok drap hann þegar. Síðan ók hann upp með ánni Rín til móts við Ásmund. Þann skjǫld hafði hann, er á vǫ́ru markaðir menn svá margir sem hann hafði drepit. En er Ásmundr spurði þetta, þá bjóz hann til móts við hann.
 
 
 
 
 
En þegar er þeir funduz, þá bǫrðuz þeir, ok vǫ́ru flest hǫgg œrit stór. En er þeir hǫfðu lengi bariz af mikilli reiði, þá neytti Hildibrandr afls ok hjó til Ásmundar af ǫllu afli tveim hǫndum, ok í því er sverðit kom í hjálminn, þá brast þat sundr undir hjaltinu, ok fór brandrinn grenjandi niðr í ána, en hann var þá sárr mǫrgum sǫ́rum. Síðan kvað hann vísur þessar:
 
 
 
 
 
1.
 
«Mjǫk er vandgætt,
hvé verða skal
of borinn ǫðrum
at banorði.
Þik Drótt of bar
af Danmǫrku,
en mik sjálfan
á Svíþjóðu.
 
 
 
 
 
2.
 
Tveir vǫ́ru þeir,
til vígs gjarnir,
Buðla-nautar,
nú er brotinn annarr;
Svá hǫfðu dvergar
Dáinsleif smíðat
sem engi mun
áðr né síðan.
 
 
 
 
 
3.
 
Stendr mér at hǫfði
hlíf en brotna,
eru þar talðir,
tigar ens átta
manna þeira,
er at morði varðk.
 
 
 
 
 
4.
 
Liggr þar enn svási
sonr at hǫfði,
eptirerfingi,
er eiga gatk,
óviljandi
aldrs synjaðak.
 
 
 
 
 
5.
 
Biðk þik, bróðir
bœnar einnar,
einnar bœnar,
eigi þú synja!
Mik skalt verja
vǫ́ðum þínum,
sem fjǫrs-bani
fár mun annars.
 
 
 
 
 
6.
 
Nú verðk liggja
lífs andvani
mæki undaðr,
þeims magnar sár.»
 
 
 
 
 
 
 
 

10. Ásmundr fekk Æsu innar fǫgru

 
 
Eptir þat dó Hildibrandr Húnakappi, ok gerði Ásmundr virðuliga leizlu hans ok hugði þá illa sínu verki. Hann hitti þá ekki hertugana ok fór þá á þann bœ, er móðir hans átti ok Æsa in fagra, konungsdóttir. Þá ætlar maðr at biðja hennar. Ásmundr kvað, er hann kom í hallardyrrnar:
 
 
 
 
 
1.
 
«Lítt varði mik
laga þeira,
at mik engum
øfra kvæði,
þás mik til kappa
kuru Húnmegir
átta sinnum
fyr jǫfurs ríki.
 
 
 
 
 
2.
 
Bǫrðumk einn við einn,
en endr við tvá,
fimm ok fjóra
fletmegninga;
sex ok við sjau
senn á velli,
einn ok við átta;
þó enn lifik.
 
 
 
 
 
3.
 
Þá hvarflaði
hugr í brjósti,
er menn ellifu
ofrkapp buðu,
áðr mér í svefni
sǫgðu dísir,
at hjǫrleik þann
heyja skyldak.
 
 
 
 
 
4.
 
Þá kom enn hári
Hildibrandr,
Húnakappi,
hann var mér ómakr;
ok ek markaða
mæki hǫ́num
herkuml harðlig
fyr hjálm neðan.
 
 
 
 
 
Eptir þat fǫgnuðu menn hǫ́num vel, ok var hann kallaðr Ásmundr kappabani. Konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hón hefði verit í tilstilli um þetta, ok lét várkunn við sik, en lét mikit atkvæði fylgt hafa vǫ́pnunum. En þótt hann hefði reizt henni, þá minntiz hann ástar hennar ok gerði brúðlaup sitt ok gekk at eiga Æsu ina fǫgru, en drap þann, er hennar hafði beðit, ok er sá eigi nefndr. Síðan gerðiz Ásmundr kappabani víðfrægr ok nafnkunnugr maðr, ok lýkr þar þessari sǫgu.
 
 

9. Combat entre l'Asmund i en Hildibrand

 
 
I quan en Hildibrand va sentir a dir que [tots] els seus campions eren morts, es va emparar d'ell el furor de berserc i es va aparellar¹ per partir immediatament tot dient: «Que no es pugui dir que arrisco els meus homes però que jo mateix no goso pas combatre.»
 
 
 
 
 
Però vet ací que en aquesta manca de control de si mateix que s'havia emparat d'ell i quan ja havia emprès el viatge², va ullar el seu fill i el va matar a l'acte. Després va remuntar el Rin per anar a l'encontre de l'Asmund. Duia l'escut en el qual hi havia marques per a tants d'homes com havia mort. I quan l'Asmund va saber que en Hildibrand venia al seu encontre, es va aparellar per trobar-s'hi.
 
 
 
 
 
I quan es van encontrar, van lluitar i la major part dels cops que es pegaven eren tremendament forts. I després que hagueren estat lluitant amb gran fúria, en Hildibrand va fer ús de totes les seves forces i va pegar un cop a l'Asmund amb tota la força de les seves dues mans i al punt en què la seva espasa va endevinar l'elm de l'Asmund, es va trencar per dessota del guardamà i la fulla del bran va caure, brunzint, dins el riu i llavors va rebre moltes de ferides. Després d'això, va cantar aquestes estrofes:
 
 
 
 
 
1.
 
Molt mal de fer és de preveure
quan un nascut de dona
a un altre
li serà la mort.
A tu t'infantà Drótt³
[d'un] de Dinamarca
però a mi, [em tingué]
a Suècia.
 
 
 
 
 
2.
 
Dues foren,
les preciositats donades al Budli,
deleroses de matar:
ara una és trencada;
Uns nans forjaren
Dáinsleif de tal manera
com mai, ni abans, ni després,
no n'hi ha haguda cap altra d'igual.
 
 
 
 
 
3.
 
Arran del meu cap s'hi està
el meu escut trencat:
en ell hi ha comptades
vuit desenes
d'homes
de qui som estat la mort.
 
 
 
 
 
4.
 
Jau mort allà, al meu cap,
el meu fill estimat,
l'hereu
que vaig poder tenir:
sense voler
li vaig negar la vellesa.
 
 
 
 
 
5.
 
Un sol prec et demano,
germà,
un sol prec,
no me'l deneguis pas!
amortalla'm
amb les teves robes
com l'homeier d'un altre
poques vegades faria [amb ell].
 
 
 
 
 
6.
 
Ara em toca jeure,
buit de vida,
ferit per l'espasa
que fa grans les ferides.»
 
 
 
 
 
 
 
 

10. Asmund mullerat amb Æsa la Bella

 
 
Després d'això, l'Hildibrand, el campió dels huns, va morir i l'Asmund li va fer uns dignes funerals i no se sentia gens orgullós de la seva gesta. Després, no va anar a veure els ducs [de Saxònia], sinó que va marxar al mas que tenien sa mare i la princesa Æsa la Bella. Aleshores un home volia demanar-la en matrimoni. L'Asmund, en entrar per la porta del palau, va cantar:
 
 
 
 
 
1.
 
Poc m'importà
llur judici,
poc que diguessin que jo no era
superior a cap d'ells,
quan els fills dels huns
per vuit vegades
van triar-me a mi com a campió
per lluitar-hi pels regnes
del príncep.
 
 
 
 
 
2.
 
Primer vam lluitar un contra un,
i de nou jo contra dos,
i després contra cinc i contra
quatre fletmegningar;
i de nou en lliça,
contra sis i contra set,
contra un i contra vuit;
i així i tot, encara sóc viu.
 
 
 
 
 
3.
 
Em defallí
el coratge al pit
quan onze barons
em presentaren
llur desig vehement de lluitar
fins que les meves dises
no m'hagueren dit en somnis
que lluités
aquell joc d'espases10.
 
 
 
 
 
4.
 
I finalment arribà l'Hildibrand
de blancs cabells,
el campió dels huns,
desigual a mi;
i jo el vaig marcar,
amb la meva espasa,
amb un greu senyal de guerra11
per dessota l'elm.
 
 
 
 
 
Després d'aquestes paraules, la gent d'allà li va fer una bella acollida i l'anomenaren¹² Asmund el matador de[ls] campions; la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués i va dir que s'havia dirimit una gran decisió amb les armes. I encara que ell havia estat aïrat amb ella, se'n va recordar llavors de l'amor que li professava i s'hi casà i així es mullerà amb Æsa la bella i va matar aquell altre que l'havia demanada en matrimoni i que no s'esmenta pel nom. Després d'això, l'Asmund el matador de campions es va convertir en un home vastament famós i de gran renom i aquí acaba aquesta història.
 
1:
L'expressió snúaz til ferðar se sol interpretar amb el significat de “posar-se en camí, emprendre un viatge, sortir o partir de viatge”. Atès el context, he decidit traduir-la com a “aparellar-se per a emprendre el viatge”.
 
2:
L'expressió vera kominn á ferðina també es pot interpretar en un sentit figurat amb el significat de “haver caigut presa d'un greu exaltament, estar fora de si, estar ofuscat, obcecat”.
 
3:
A La Història de l'Asmund el matador de campions, la mare dels dos germanastres hi és la Hildr Buðladóttir. A les lausavísur, Drótt, i a Saxo el Gramàtic, Drota.
 
4:
La diferència de preposicions del text original és difícil d'explicar. Asmund i Hildibrand eren germans per part de mare. El pare de l'Asmund era el danès Aki (Áki), mentre que el pare de l'Hildibrand, l'Helgi, el va engendrar a Suècia, on, pressumiblement, també va néixer.
 
5:
Finnur Jónsson Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning B-II, pàg. 340, esmena la incomprensible lliçó de l'original tyrvir gjarnir en til vígs gjarnir “deleroses de matar”.
 
6:
Finnur Jónsson Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning B-II, pàg. 340, esmena la lliçó de l'original dvergar dauðir “nans morts” en dvergar Dáinsleif “uns nans [van forjar] Dáinsleif”, on Dáinsleif “el llegat del [nan] Dáinn” fóra el nom de la mítica espasa de l'Hildibrand.
 
7:
Finnur Jónsson Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning B-II, pàg. 340, llegeix eptir, erfingi. Detter pàg. 99, en canvi, eptirerfingi “hereu que em succeís”.
Finnur Jónsson converteix eptir en adverbi (“enrere”) que qualifica el verb liggja, la qual cosa, al meu entendre, no millora gaire el sentit del vers, ans al contrari, ja que liggja eptir dóna a entendre que el seu fill jeu estès “enrere” -això és, a l'indret on ell l'ha deixat mort-, però deixa sense sentit l'afirmació del vell Hildibrand que el seu fill jau mort arran del seu cap.
 
8:
Finnur Jónsson Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning B-II, pàg. 341, llegeix at mik engum øfra kvæði. Detter pàg. 99, en canvi, at mik mannz einskis ófyrr kvæði, que no té cap sentit, per la qual cosa ell mateix proposa l'esmena at menn einvígs ófáir kveddi “que no pocs homes em reptessin a duel”.
 
9:
fletmegningr és un hàpax legòmenon de significat obscur. Sveinbjörn Egilsson, al seu Lexicon poeticum antiquć linguć septentrionalis, segona edició del 1931, a càrrec de Finnur Jónsson, pàg. 141 en diu: dunkelt ord, måske ‘en der kun har kraft (megin) til at sidde på bænken’, uduelig, ukrigerisk mand, (eller ‘en som har fået sin styrke på bænken, i hjemmet’ omtr. — heimaalningr, en som er uprøvet, ukrigerisk.
Tanmateix i a despit d'aquestes paraules, tinc per mi el següent: els guerrers huns que lluiten amb l'Asmund són designats, al llarg de la saga, amb els termes de berserkir “bersercs”, inir grimmustu kappar “els campions més ferotges” o stórkappar “grans campions”. D'aquest fet se'n pot deduir que el mot fletmegningar ha de tenir per la força un significat semblant, ja que el mèrit del vencedor s'acreix com més fort i valent hagués estat també el vençut. En conseqüència, dono al mot el significat concret de engrandidors del terrer [de llur senyor], això és, grans guerrers.
 
10:
joc d'espases = combat, duel.
 
11:
senyal de guerra = ferida.
 
12:
És el que se sol designar amb l'expressió lengja nafn e-s “allargar el nom d'algú”. Quan es feia, l'ocasió solia exigir que hom regalés alguna cosa a la persona que acabava de rebre el malnom ‘oficial’. D'això se'n deia gefa e-m e-t í nafnfesti.
 
⇒ [Ásmundar saga kappabana]. Ferdinand Detter (curador): Zwei fornaldarsögur (Hrólfssaga Gautrekssonar und Ásmundarsaga Kappabana) nach Cod. Holm. 7 4to. Halle an der Saale: Max Niemeyer Verlag, 1898. Pàgs. 81-103, i, esp. 98-103.
⇒ Saxo Grammaticus Gesta Danorum. Llibre VII, cap. IX:2 i X:1
⇒ Anònim, La Cançó de Hiltibrant alt-alemanya
⇒ Lausavísur: Scaldic Poetry of the Scandinavian Middle Ages
Lexicon poeticum antiquæ linguæ septentrionalis


linia