© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es


Pàgina inicial del diccionari

Pàgina inicial

 
El concepte de rima interior de la filologia norrena és una mica confusionari per a un catalanoparlant; per això, i per evitar possibles confusions, m'hi refereixo, de manera específica, amb el terme prorrima. Efectivament, el concepte norrè només té a veure vagament amb el nostre concepte de rima, ja que, en mètrica norrena, quan parlem de rima interior en realitat estem parlant d'una mena d'al·literació allargada -com ja he esmentat, jo li dic prorrima- que consisteix en la identitat, a dues paraules d'un mateix vers, de la vocal tònica i la seva cua sil·làbica o consonants que li segueixen fins, però, a la següent vocal -aquesta queda fora de la prorrima-. La prorrima es pot haver originat com a influència dels versos lleonins de la litúrgia eclesiàstica sentits a l'Anglaterra anglosaxona o a les pròpies esglésies norrenes. Depenent del fet que la identitat de sons sigui parcial o total, es parla de prorrima assonant ("skothending") o de prorrima consonant ("aðalhending").

L'estrofa que rep el nom de aðalhenda o alhent consta de vuit versos al·literatius. Cada vers al·literatiu o braquistiqui presenta dues parelles unides per prorrima consonant.

Si ens fixem en els versos següents, entendrem perfectament de què es tracta. Si n'analitzem l'estructura fònica, ens n'adonarem que cada vers consta de dues parts que conformen o es constitueixen en dues parelles rimants. L'aðalhending o prorrima consonant consisteix en repetir la vocal tònica i la consonant o consonants posteriors -fins a la següent vocal o, si no n'hi ha, fins a la fi de mot- de manera que l'esquema fonètic sigui idèntic a cada una de les dues parelles del braquistiqui. Mirem el primer vers de l'estrofa 44 del Háttatal:

Frama skotnar gram; gotnum = Frama skotnar + gram; gotnum

La prorrima interior del primer vers és consonant i està formada per les parelles:

Prorrima consonant -am/-am:
Frama
gram
Prorrima consonant -otn/otn:
skotnar
gotnum
Font: Snorri Sturluson: Háttatal, estrofa 44
Exemple d'adalhenda:
1 Frama skotnar gram; gotnum 1 Honor cap al príncep! entre els seus homes -am / -am ║ -otn / -otn
2 (giǫf sannask) rǫf spannar, 2 (el seu regal s'ha fet realitat) l'ambre del forc -ǫf / -ǫf ║ -ann / -ann
3 menstiklir vensk miklar 3 s'ha fet comú. El repartidor de men ha fet les seves grans -ens / -ens ║ -ikl / -ikl
4 manndýrðir vann skýrðar; 4 virtuts brillar com a home. -ann / -ann ║ -ýrð / -ýrð
5 herfiǫlð (bera hǫlðar) 5 Un gran caramull (duen els seus homes) -er / -er ║ -ǫlð / -ǫlð
6 hagbáls lagar stála 6 d'acunçada foguera de mar -ag / -ag ║ -ál / -ál
7 frask sjaldan v valdi 7 a la vora del senyor dels acers rares vegades té pau -ið / -ið ║ -ald / -ald
8 (Vallands svala branda). 8 (els freds calius de França). -al / -al ║ -and / -and
Traducció:
Al príncep li cap l'honor; el repartidor de torques (=el príncep generós) ha fet brillar les seves grans virtuts baronils; l'ambre del forc (=l'ambre de la mà = l'or) s'ha fet comú entre els seus homes; el seu regal s'ha fet realitat. Un gran munt de bella foguera de mar (= un gran munt d'or) rares vegades roman en pau vora el senyor dels acers (=el príncep generós reparteix de grat el seu or). Els seus homes duen els calius freds de França (=els anells d'or).
Resolució d'hipèrbatons i traducció al danès per Finnur Jónsson:
gram skotnar frama; menstiklir vann skýrðar miklar mannsdýrðir; rǫf spannar vensk gotnum; gjǫf sannask; herfjǫlð lagar hagbáls friðask sjaldan við stála valdi; hǫlðar bera svala Vallands branda. fyrsten opnår hæder; den gavmilde viste store udmærkede egenskaber; guldet gives mændene tit; gaven bliver til virkelighed; mængden af det smukke guld får sjælden fred hos krigeren; mændene bærer de kølige guldringe.
Finnur Jónsson, Den norsk-islandske skjalde-digtning. 1915. Andet Bind (1200-1400). B: rettet Tekst. Pàg. 73.
Vocabulari:
gramr <m. grams, gramar>:
príncep
frami <m. frama, no comptable>:
honor, glòria
skotna <v. impers. skotnar | skotnaði | skotnat>:
caber, [per]tocar, correspondre
e-m skotnar e-ð: algú assoleix ~ ateny ~ obté ~ es guanya una cosa
menstiklir <m. menstiklis, menstiklar>:
repartidor de men (torques, collars)
= el sobirà [generós]
vinna <v. vinn ~ vinnum | vann ~ unnum | unnit>:
guanyar
vinna skýrðar manndýrðir: fer brillar ~ fer veure ~ fer paleses les seves qualitats com a home
manndýrð <f. manndýrðar, manndýrðir>:
virtut [masculina], qualitat com a home
skýrðr, skýrð, skýrt <adj.>:
brillat -ada, lluït -ïda
vinna skýrðar manndýrðar: vulgueu veure a dalt
rǫf <f. rafar, no comptable>:
ambre
spannar rǫf = l'ambre del forc = l'ambre de la mà = l'or
spǫnn <f. spannar, spannir>:
forc
venjask <v. vensk ~ venjumsk | vandisk ~ vǫndumsk | vanisk>:
avesar-se a; (aquí:) esdevenir normal, habitual o comú
e-m vensk e-ð: algú s'avesa a una cosa
gotnar <m.pl gotna>:
homes
gjǫf <f. gjafar, gjafar (mod.: gjafir)>:
regal, present
sannask <sannask ~ sǫnnumsk | sannaðask ~ sǫnnuðumsk | sannask>:
fer-se ver, fer-se realitat
herfjǫlð <f. herfjǫlðar, no comptable>:
gran quantitat, gran munt, gran caramull
hagbál <n. hagbáls, hagbǫ́l>:
foguera disposada amb traça
lagar hagbál: la bella foguera de la mar = l'or
lǫgr <m. lagar, legir>:
mar, oceà
friðask <v. friðask ~ friðumsk | friðaðask ~ friðuðumsk | friðask>:
estar en pau, tenir pau
friðask sjaldan: rares vegades té pau, és deixat en pau (l'or contínuament canvia de mans)
stál <n. stáls, stǫ́l>:
acer
valdr <m. valds, valdar>:
governant, senyor, amo
stála valdr: l'amo dels acers, el senyor dels acers = el cabdill de la host, el príncep
hǫlðr <m. hǫlðs, hǫlðar>.
pagès lliure, home lliure
svalr, svǫl, svalt <adj.>:
fresc -a, fred -a
brandr <m. brands, brandar>:
tió encès
svalir Vallands brandar: els calius gelats de França = els anells d'or
Valland <n. Vallands, no comptable>:
França