Els noms de les baies en alemany i islandès
i llur traducció al català

vocabulari trilingüe alemany-islandès-català
 
     
 
Prof. Tit. Dr. Macià Riutort i Riutort
(Universitat Rovira i Virgili)
 
     
 
València: Festschrift Herta Schulze-Schwarz, 2006
 
     
 
 
  Logo de Servincont  
     
 

BACCAE - BEEREN - BER - BAIES

Família: Actinidiaceae
Strahlengriffelgewächse n.pl
geislafléttuætt f, kívíætt f
actinidiàcies f.pl
1.1   Actinidia arguta kleine Kiwi,
scharfzähniger Strahlengriffel,
gelber Strahlengriffel
kleine Kiwi,
japanische Stachelbeere
 
      broddflétta f,
silfurflétta f
stikilsberkíví n (?),
silfurkíví n (?),
smákíví n (?)
 
      minikiwi m,
miniquivi m,
miniquiviera f
minikiwi m,
miniquivi m
 
1.2   Actinidia deliciosa
syn.
Actinidia sinensis
syn.
Actinidia chinensis
Kiwi-Strauch m,
Kiwipflanze f,
Kiwi f
Kiwi f,
Kiwifrucht f,
chinesische Stachelbeere,
Affenpfirsich m,
Schafspfirsich m
 
      kívírunni m,
kívíplanta f,
kívíflétta f,
loðberjarunni m
kíví n,
kívíávöxtur m,
loðber n
 
      kiwi m,
quivi m,
quiviera f,
actinídia f
kiwi m,
quivi m
 
    Nota: L'intent d'establir el mot actinídia f com a designació usual en català de la planta i del seu fruit es pot considerar com a fracassat. El DIEC i el DGEC haurien de fer per manera que prioritzessin l'entrada quivi i no pas actinídia ni kiwi. A les entrades kiwi i actinídia s'hi hauria de remetre a quivi. Actinídia, fora dels àmbits estrictament botànics, és un mot desconegut.

El mateix s'esdevé amb l'islandès
loðber: no ha pogut arraconar-hi el xenisme kíví n.

Pel que fa a l'alemany, els termes
chinesische Stachelbeere, Affenpfirsich i Schafspfirsich han caigut en desús.
 
1.3   Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Hayward' Kiwi-Strauch m Sorte 'Hayward',
Kiwipflanze f  Sorte ‘Hayward’,
Kiwi f
Kiwi ‘Hayward’ f,
Kiwifrucht f ‘Hayward’
 
      kívírunni m,
kívíplanta f,
kívíflétta f,
loðberjarunni m
kíví n,
kívíávöxtur m,
loðber n
 
      kiwi 'Hayward' m,
quivi 'Hayward' m,
quiviera 'Hayward' f,
actinídia 'Hayward' f
kiwi 'Hayward' m,
kiwi [verd] m,
kiwi [pelut] m,
quivi 'Hayward' m
 
    Nota: La fruita que se sol consumir a l'Estat espanyol -igual que als països alemanys o a Islàndia- amb el nom de quivi m és el fruit de la varietat Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Hayward'. Al seu costat s'intenta comercialitzar, des de no fa gaire (finals dels anys 90 del segle passat-inicis del 2000), la varietat Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Hort 16A' = Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Gold' que se sol comercialitzar amb els termes quivi groc o quivi gold (i que, popularment, se sol designar amb els termes quivi pelat o quivi de bec).

Els termes alemany i islandès que hem pogut trobar per a aquesta darrera -i recentíssima- varietat són:
DE:
Goldkiwi f
IS: gullkíví n.
 
1.4   Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Hort16A'
syn.
Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Gold'
Goldkiwi-Strauch m,
Goldkiwipflanze f,
Gold-Kiwi f,
Goldkiwi f
Gold-Kiwi f,
Goldkiwi f
 
      gullkívírunni m,
gullkívíplanta f,
gullkívíflétta f,
gullloðberjarunni m
gullkíví n
 
      kiwi 'Hort16A' m,
kiwi 'Gold' m,
quivi 'Hort16A' m,
quivi 'Gold' m,
quiviera 'Hort16A' f,
quiviera 'Gold' f,
actinídia 'Hort16A' f,
actinídia 'Gold' f
quivi 'Gold' m / kiwi 'Gold' m,
quivi groc / kiwi groc,
quivi daurat / kiwi daurat,
quivi pelat / kiwi pelat,
quivi de bec m / kiwi de bec m
 
Família: Amaranthaceae
Fuchsschwanzgewächse n.pl, Amaranthgewächse n.pl
skrauthalaætt f
amarantàcies f.pl
2.1   Amaranthus albus weißer Fuchsschwanz,
weißer Amaranth
 
      gljáber n,
akurhali m
 
      *amarant blanc,
*marxant blanc,
*amaranta blanca
 
2.2   Amaranthus retroflexus Bogen-Fuchsschwanz m,
zurückgebogener Fuchsschwanz,
bogiger Fuchsschwanz,
zurückgekrümmter Fuchsschwanz
 
      hæruhali m,
öldungatoppur m
 
      marxant m,
samarroc m,
blet punxent
 
    Compte: L'islandès gljáber n designa l'espècie Amaranthus albus, però els termes gljáberjaætt f i gljábersætt f designen, en canvi, la família de les → fitolacàcies.  
Família: Anacardiaceae
Sumachgewächse n.pl
hjartaaldinsætt f, súmaksætt f
anacardiàcies f.pl
3.1   Pistacia terebinthus Terebinthe f,
Terpentinpistazie f,
Terpentin-Pistazie f,
Terpentinstrauch m,
Terpentin-Strauch m,
Terebinthstrauch m,
Terebinth-Strauch m
 
      terebinta f,
terpentíntré n,
terpentínutré n
 
      noguerola f,
noguereta f,
arbre del pi m (Mall.),
terebint m,
cornicabra f,
garrofer bord,
llampuga f,
llorer bord
 
    Nota: Cf. Bíblia islandesa, Isaïes 6,13: En eins og rótarstúfur verður eftir af terpentíntrénu og eikinni, þá er þau eru felld, svo skal og stúfur þess verða heilagt sæði. "Però talment com de la noguerola i el roure, un cop tallats, en resten el soc i la rabassa [dels quals en torna a sortir un nou arbust], el soc i la rabassa [que quedin d'aquest poble] es convertiran en una llavor santa."

Cf. Bíblia islandesa, Osees 4,13: efst uppi á fjöllunum fórna þeir sláturfórnum, og á fórnarhæðunum færa þeir reykelsisfórnir, undir eikum, öspum og terebintum, því að skuggi þeirra er ununarfullur. "sacrifiquen als cims dels puigs; i cremen encens a dalt dels turons, sota els roures, els àlbers i les nogueroles, per tal com és bona llur ombra."


En hebreu antic, els mots per a designar-hi la noguerola són
אלה (ʔēlāh, אֵלָה) i אלה (ʔallāh אַלָּה) , i, ocasionalment אלון (ʔallōn, אַלּוֹן). Tots aquests mots, i de manera especial el darrer, també s'hi interpreten amb el significat de roure, alzina i fins i tot om , de manera que les traduccions dels passatges bíblics poden presentar una d'aquestes solucions i, doncs, divergir fortament les unes de les altres.

En hebreu modern, el mot per a designar-hi la noguerola és אלת הטרבינת (ʔelat haterebint). El mot alòn hi designa específicament el roure; אלון הגלעין o אלון אילקס hi designa l'alzina , el mot elà ara hi designa l'espècie Pistacia palaestina (per ésser exactes, אלה ארצישראלית) i els mots בוקיצה i אולמוס hi designen l'om. A les versions nostrades de la Bíblia -però també a la islandesa-, el mot om / álmviður correspon a l'hebreu antic תִּדְהָר (tidhār) (Cf. Isaïes 41,19 i Isaïes 60,13), tot i que, segons les versions catalanes, també pot aparèixer traduït com a plàtan o fins i tot boix.
 
3.2   Pistacia lentiscus Mastixstrauch m  
      bakatré n,
harpixtré n,
mastixtré n (?),
mastíktré n
 
      llentiscle m,
llentrisca f,
mata [llentrisquera] f (Bal.),
quessa f (Alguer),
mata llentisclera,
matissa f
llentiscle m,
llentrisca f
 
    Nota 1: Els traductors de la Bíblia a l'islandès no inclouen, en llur traducció, els fragments grecs del llibre de Daniel on aquesta planta hi surt esmentada -en grec: σχίνος-: cf. Daniel fr.gr. 13,54.  
    Nota 2: Pel que fa al mot bakatré, els traductors islandesos de la Bíblia l'empren almenys a quatre passatges: 2 Samuel 5,23 / 1 Cròniques 14,14 / 2 Samuel 5,24 i 1 Cròniques 14,15. Valguin aquí, a tall d'exemples, les atestacions del mot als passatges del Segon Llibre de Samuel: "Far þú eigi í móti þeim. Far þú í bug og kom að baki þeim og ráð á þá fram undan bakatrjánum. 24Og þegar þú heyrir þyt af ferð í krónum bakatrjánna, þá skalt þú hraða þér, því að þá fer Drottinn fyrir þér til þess að ljósta her Filista."

A Alemanya hom tendeix a interpretar modernament el mot hebreu בכא / bākāʔ / בָּכָא que apareix a aquests passatges de la Bíblia (vid. a dalt), com l'equivalent hebreu del mot grec esmentat a dalt, després d'haver estat interpretat o entès durant molt de temps com a designació de la morera. Val a dir, però, que els autors de la Bíblia intercofessional catalana entenen el mot, que apareix en la seva forma de plural בכאים / Becaïm / בְּכָאִים no pas com a terme botànic ("llentiscles" o bé "moreres"), sinó com a topònim: cf. 2 Samuel 5,23 / 1 Cròniques 14,14: CA: "des del terme de Becaïm" (en alemany i islandès, lit.: "deixant els llentiscles a la teva esquena"). 2 Samuel 5,24 / 1 Cròniques 14,15: CA: "als cims de Becaïm" (en alemany i islandès, lit.: "a les capçades dels llentiscles, part damunt els llentiscles, a la rama dels llentiscles").

A la traducció islandesa de la Bíblia, l'ús de l'hebraisme
bakatré en islandès, deixa entreveure que els autors de la traducció el van adoptar per no saber realment com interpretar aquest mot hebreu des d'un punt de vista botànic.

En hebreu modern, la mata llentrisquera es diu:
אלת המסטיק (ʔelat hamastiq)
 
3.3   Pistacia vera [echte] Pistazie f,
Pistazienbaum m
Pistazie f,
Pistazienkern m (emprat esp. en pl.: Pistazienkerne),
Pistaziennuss f
 
      pístasíurunni m,
pístasíutré f
pístasíuhneta f,
pistasíuhneta f,
pístasía f,
hjartaaldin n,
pistakkía f,
græn mandla
 
      festuc m,
fistic m (Val.)
festuc m
 
    Nota 1: Els traductors de la Bíblia a l'islandès empren la forma pistasíuhneta per a traduir el plural hebreu בטנים / bātnīm / בָּטְנִים -sg.: בָּטְנָה ~ bātnāh- (cf. Gènesi 43,11).

En hebreu modern, el festuc s'hi diu
פִיסְטוּק / fīstūq. El mot botnim hi designa els cacauets.
 
    Nota 2: El mot català ha estat substituït, en la llengua habitual, pel castellanisme pistatxer (arbre) / pistatxo (fruit).  
    Nota 3: El DCVB dóna fistic com a equivalent valencià de Pistacia lentiscus ("segons Cavanilles Observ. ii, 328"), no pas de Pistacia vera.  
Família: Annonaceae
Annonengewächse n.pl
berkjuviðarætt f, sætaldintrjáaætt f
annonàcies f.pl
4.1   Annona cherimola
syn.
Annona tripetala
syn.
Annona pubescens
Cherimoyabaum m,
Chirimoyabaum m,
Rahmapfelbaum m,
Zuckerapfelbaum m
Cherimoya f,
Chirimoya f,
Zuckerapfel m,
Rahmapfel m,
Zimtapfel m
 
      morgunberkjutré n,
annónutré
sérrímóla f,
morgunberkja f,
annóna f
 
      xirimoier f,
pomera d'Índies f
xirimoia f
 
    Nota 1: En alemany s'observa una lluita entre la forma Cherimoya i la forma Chirimoya. Cal dir que, si a nivell popular, la forma Cherimoya és la més usada, des de la redacció del DUDEN s'intenta establir com a única forma alemanya la forma Chirimoya (cf. Duden DUW A-Z, 1989², p. 303).  
    Nota 2: El terme actualment en vigor per a designar la família és Annonaceae, amb -nn- geminada. Tanmateix, cal advertir que, fins no fa gaire, hom va emprar també una forma amb -n- simple: Anonaceae que, al seu torn, es reflecteix en els antiquats Anonengewächse i anonàcies.  
    Nota 3: Mentre que el terme taxonòmic emprat habitualment a Alemanya per designar la planta és Annona cherimola, a Espanya sol emprar-se'n la variant Annona cherimolia.  
Família: Aquifoliaceae
Stechpalmengewächse n.pl, Stechhülsengewächse n.pl
kristþyrnisætt f, kristþyrniætt f
aquifoliàcies f.pl
5.1   Ilex aquifolium [gewöhnliche] Stechpalme,
Stechhülse f,
Hülse f,
Hulst m
Hülskrabbe f,
Stecheiche f,
Stechlaub n (sud d'Alemanya, Àustria, Suïssa)
Hülsenbeere f,
Winterbeere f
 
      kristþyrnir m
kristþyrniber n,
ber af kristþyrni
 
      grèvol m,
boix grèvol m
[greu] hereu m
greuler m
arbre del visc m (Mall.)
arbre de visc m (Mall.),
arbre de mal fruit m
coscoll del vesc m,
coscoll grèvol m,
coscoll grec,
agrifoli m
 
  Nota: Com remarca a dret Marzell II, 987, la designació Stecheiche f per a Ilex aquifolium s'ha de veure com un ús impropi, però explicable per la semblança de les fulles del boix grèvol amb les de la Stecheiche (Quercus ilex, alzina) en sentit propi (arbre que, en alemany, també rep el nom de Steineiche; cf. Marzell III,1211).
5.2   Ilex cassine Cassinabaum m,
Cassena f,
Kassinehülst f,
Kassinenstrauch m
Cassenabeere f,
Cassinabeere f
 
      cassine-kristþyrnir m (?)
cassine-kristþyrniber n (?),
ber af cassine-kristþyrni (?)
 
      cassena* f,
cassina* f
baia de cassina f (o: cassena)
 
5.3   Ilex paraguariensis
syn.
Ilex paraguayensis
Mateteestrauch m
Mateteebeere f
 
      paragvæþyrnir m,
mateþyrnir m (?),
mateterunni m (?)
ber af paragvæþyrni (?),
ber af mateþyrni (?)
 
      mate m
baia de mate f
 
Família: Araceae
Aronstabgewächse n.pl, Aronsstabgewächse n.pl, Arongewächse n.pl
kólfblómaætt f, Arumætt f, kölluætt f, aronstafsætt f, fenjadísarætt f
aràcies f.pl
6.1   Arum dioscoridis Dioskorides-Aronstab m,
Dioskorides-Aronsstab m
 
      grikkjapipar m (?)  
      *cugot m de Dioscòrides,
rapa de Dioscòrides f
 
6.2   Arum italicum italienischer Aronstab,
italienischer Aronsstab
 
      örvakólfur m,
ítalskur engifer,
ítalapipar m
 
      candela f,
cugot m,
gresolera f,
orella d'ase f,
peu de bou m,
pota de vedell f,
pota de bou f,
peu de vedell m,
rapa f,
rapa femella,
sarriassa f (empr. hab. en pl.),
xèrria f
 
6.3   Arum maculatum gefleckter Aronstab,
gefleckter Aronsstab,
Zehrwurzel f
 
      aronskólfur m,
danskur engifer,
aronsstafur m,
hulsturblaðka f
 
      barba d'Aaron f
sarriassa clapada (empr. hab. en pl.),
rapa [clapada] (Mall.),
punta f de rella (Val.)
 
6.4   Arum pictum blauer Aronsstab (?),
blauer Aronstab (?)
 
      blár aronskólfur (?),
blár aronsstafur (?)
 
      cugot m,
rapa blava,
rapa mascle,
rapa f de marina
 
6.5   Biarum tenuifolium Doppel-Aronsstab m,
Doppel-Aronstab m
 
      tvíkólfur m (?)  
      *cugot menut,
*rapa menuda
 
6.6   Calla palustris
syn.
Dracunculus palustris
Sumpf-Schlangenwurz f,
Schlangenwurz f,
Sumpf-Drachenwurz f,
Drachenwurz f,
Schweinekraut n,
Schweinsohr n,
Schlangenkraut n,
Sumpf-Calla f,
Sumpfkalla f
 
      fenjakólfur m,
tjarnarkólfur m
 
      *cal·la d'aiguamoll f  
6.7   Dracunculus vulgaris
syn.
Arum dracunculus
Schlangenwurz f,
[gemeine] Drachenwurz f
 
      drekarót f  
      dragonera f,
serpentària f,
dragonària f,
escandalosa f,
serpentina f
 
Família: Araliaceae
Efeugewächse n.pl
bergfléttuætt f
araliàcies f.pl
7.1   Hedera helix [gemeiner] Efeu m
Efeubeere f
 
      bergflétta f,
vafningsviður m,
viðvindill m
bergfléttuber n
 
      heura f,
hedra f,
edra f,
gedra f,
heurera f
baia d'heura f
 
    Nota 1: El DIEC no admet pas la variant ortogràfica edra (només hedra). El DCVB, per contra, dóna la preferència a la forma edra, de manera que a l'article hedra es limita a remetre-hi a edra.  
    Nota 2: El mot viðvindill apareix emprat, en islandès antic, com a sinònim de geitarlauf, geitalauf "xuclamel [atlàntic], lligabosc [atlàntic]" ( → Lonicera periclymenum). Cf. l'strengleikr Geitarlauf de na Maria de França. Cal tenir en compte que l'espècie Lonicera caprifolium no es donava, en estat salvatge, a la Norrènia medieval -ni a Alemanya-, ja que, originàriament, es tracta d'una espècie pròpia del sud i est d'Europa i d'Àsia. Tant en dano-noruec (bokmål), com en noruec modern (nynorsk), el mot vivendel, vedvendel hi continua designant, fins al dia d'avui, l'espècie Lonicera periclymenum.  
Família: Arecaceae syn. Palmae syn. Palmaceae
Palmengewächse n.pl, Palmen f.pl
pálmaætt f
arecàcies f.pl, palmàcies f.pl
8.1   Chamaerops humilis Zwerg-Palme f,
Zwergpalme f
 
      dvergpálmi m  
      bargalló m,
garballó m (Bal.),
margalló m (Val.),
margallonera f (Val.)
 
8.2   Phoenix dactylifera Dattel-Palma f,
Dattelpalme f
Dattel f
 
      döðlupálmi m
daðla f
 
      datilera f,
datiler m,
palmera de dàtils f,
palmera datilera
dàtil m
 
Família: Aristolochiaceae
Osterluzeigewächse n.pl
heslijurtaætt f, höggormsrótaætt f, heslijurtarætt f, pípujurtarætt f
aristoloquiàcies f.pl
9.1   Aristolochia clematitis gemeine Osterluzei,
aufrechte Osterluzei,
gewöhnliche Osterluzei,
echte Osterluzei,
Hohlwurzel f,
Hohlwurz f
 
      sængurjurt f,
blöðkujurt f
 
      aristolòquia sarmentosa,
aristolòquia clematítide f,
clematítide f
 
    Nota 1: El terme aristolòquia sarmentosa per a designar en català l'espècie Aristolochia clematitis està ben arrelat i no cal, per això mateix, tocar-lo; tanmateix cal indicar que es basa en una interpretació errònia de la designació llatina linneiana per part de la persona que va encunyar el terme català: El mot clematitis no hi és un adjectiu, de significat "sarmentós", ans el substantiu, de gènere femení i propi del llatí postclàssic i medieval, Clematitis (això és Clēmătītis, -ītĭdis; cf., per a la forma de gen. clematitĭdis , el terme farmacèutic: Rhizoma clematitidis s. rhizoma aristolochiae vulgaris). Aquest mot llatí Clematītis és l'adaptació al llatí del terme grec κληματῖτις -ιδος f amb què s'hi designava aquesta planta i que s'ha d'interpretar, efectivament, com un derivat del grec τὸ κλῆμα -ατος "sarment; cep" -que alternava amb una forma més usual ἡ κληματίς -ίδος-, per bé que amb un significat diferent al de "sarmentós".
El mot
κληματῖτις està format amb el sufix -ῖτις, corresponent femení del sufix masculí -ῖτης; es tracta, per tant, d'un derivat de significat "sarmenter -a" o "ceper -a" -i no pas "sarmentós -osa"-; amb d'altres paraules: el significat del derivat en qüestió és el de "planta o herba que es fa tot sovint vora els ceps, això és, a les vinyes", en referència al fet, freqüentment remarcat i esmentat pels botànics i apotecaris, que aquesta planta es feia i fa sovint a les vinyes o als llocs on hi ha hagut vinya (cf. Madus s.v. Aristolochia clematitis i Dioscòrides Pedani, De Materia Medica Libri Quinque, llibre III, cap. IV,3 i llibre IV, cap. CLXXX, i Pseudo-Dioscòrides, llibre IV, cap. CLXXX). És un cas semblant al de la designació germànica de l'atzarí (Asarum europaeum): mots com ara l'alemany Haselwurz f o l'islandès heslijurt f no volen pas dir "herba avellanosa" sinó "herba avellanera", això és, "herba que es fa a les avellanedes".
El significat del mot grec, per tant, devia ésser el de "aristolòquia vinyera".
"Sarmentós" en grec antic era κληματώδης -ης -ες, κληματοειδής -ής -ές, κληματόεις -όεσσα -όεν, κλημάτινος -η -ον i κληματικός -ή -όν.
 
    Nota 2: El terme Hohlwurz f és propi del nord d'Alemanya (cf. baix-alemany holwort → suec hålrot), mentre que Osterluzei f és el mot propi del sud d'Alemanya. Al nostre entendre, la "batalla" entre tots dos mots en la llengua literària alemanya actual s'ha decantada modernament en favor del mot meridional.  
    Nota 3: El mot alemany Osterluzei f presenta doble accentuació: epiproparoxítona ("sobreesdrúixola") i aguda. Considerem l'accentuació epiproparoxítona ("Ósterluzei", amb o llarga i tancada) la més habitual.  
9.2   Aristolochia longa
syn.
Aristolochia debilis
syn.
Aristolochia recurvilabra
syn.
(†) Aristolochia mascula
lange Osterluzei,
Langhohlwurzel f,
(†) lange Hohlwurzel,
(†) lange Hohlwurz
 
      löng sængurjurt (?)  
      aristolòquia llarga,
carbassó m
 
    Nota: GDW XXVII, col. 1350 sub vocibus wälsch, welsch porten: wälsche lange hohlwurzel, aristolochia longa L. <...> lange wahre oder welsche osterluzei- oder hohlwurzel, que considero arcaismes, igual que el mot Hohlwurz f (→ GDW X, col. 1722). És curiós de constatar que els Grimm donin entrada a Hohlwurz f, però en canvi no pas a Hohlwurzel f, que, en canvi, avui en dia encara s'utilitza força, especialment en els cercles homeopàtics.  
9.3   Aristolochia macrophylla
syn.
Aristolochia sipho
syn.
Aristolochia durior
Pfeifenstrauch m,
[amerikanische] Pfeifenwinde f,
großblättrige Pfeifenblume
 
      pípujurt f,
tóbakspípujurt f
 
      aristolòquia sifó f,
sifó m,
aristolòquia de fulles grans f
 
9.4   Aristolochia pistolochia Pistolochia-Osterluzei f,
spanische Osterluzei,
Netzblatthohlwurzel f
 
      bjargjurt f (?),
barnsnauðarjurt f (?),
ekta sængurjurt f (?)
 
      herba de la marfuga f,
pistolòquia f,
herba f de la carabasseta
 
    Nota: DCVB sub voce herba dóna, com a designació catalana de l'Aristolochia pistolochia, el mot herba de la marfuga i hi remet a herba felera, com si herba de la marfuga i herba felera fossin sinònims. Tanmateix, a l'entrada herba felera aquesta equivalència no s'hi esmenta pas, ja que hi descriu el terme herba felera únicament com a equivalent català de Ajuga chamaepitys, Anemone hepatica i Polygonum persicaria.  
9.5   Aristolochia rotunda
syn.
(†) Aristolochia femina
rundknollige Osterluzei,
rundblättrige Osterluzei,
Rundhohlwurzel f,
runde Osterluzei,
runde Hohlwurzel,
runde Hohlwurz,
Gebärmutterwurzel f
 
      hringblöðótt sængurjurt (?),
hringblöðuð sængurjurt (?),
kringlublaða sængurjurt (?),
legjurt f (?),
allrakvennajurt f (?),
kringlusængurjurt f (?)
 
      llengua rodona,
herba de les gotes f,
herba f de la gauda,
caputxes f.pl,
aristolòquia rodona,
carbassina pudenta
 
9.6   Aristolochia sempervirens
syn.
Aristolochia altissima
syn.
Aristolochia sempervirens ssp. altissima
immergrüne Osterluzei  
      sígræn sængurjurt (?)  
      *aristolòquia elevada,
*aristolòquia grega,
*aristolòquia sempreverda
 
9.7   Aristolochia serpentaria
syn.
Serpentaria Virginiae
[virginische] Schlangenwurzel f,
Virginienhohlwurzel f,
Virginien-Hohlwurzel f,
virginischer Baldrian,
schlangenwurzähnliche Aristolochie
 
      [virgínsk] höggormsrót f  
      serpentària de Virgínia f,
viperina de Virgínia f
 
Família: Berberidaceae
Sauerdorngewächse, Berberitzengewächse n.pl
mítursætt f, roðabersætt f, broddaætt f
berberidàcies f.pl
10.1   Berberis vulgaris [gemeine] Berberitze f,
[gemeiner] Sauerdorn m,
gewöhnlicher Sauerdorn,
Dreidorn m,
Essigdorn m,
Muulholt n (Westf.)
Berberitze f,
Essigbeere f,
Baißelbeere f (Àustr.),
Beisselbeere f (Àustr.),
Peisselbeere f (Àustr.),
Fasselbeere f (Àustr.)
 
      roðaber n,
ryðbroddur m,
roðabroddur m,
berberisviður m
roðaber n,
berberisber n
 
      coralets m.pl,
espina vineta
galleran m,
baia f de coralets
 
    Nota 1: El DCVB sub voce coralet indica que la baia dels coralets rep el nom específic de galleran (pl: gallerans). Però a l'article gallerans només atribueix a aquest mot el significat de Ruscus aculeatus o cirerer de betlem.

Pel que fa a la utilització habitual del mot coralet en plural, val a dir que DIEC i DGEC només porten coralet, això és, com si la forma del singular en fos l'habitual. Tanmateix, creiem que el mot, realment, fora dels manuals de botànica, en català se sol usar sempre en plural.
 
    Nota 2: Duden UW dóna entrada a Essigdorn però no a Essigbeere. Duden DUW no dóna entrada ni a Essigdorn ni a Essigbeere.

Pritzel/Jessen escriuen el mot bavareso-austríac Peisselbeere o Baisselbeere (aquest darrer amb b- i -ai-) sempre amb -ss- i mai amb -ß- (Peißelbeere, Beißelbeere). No sóc pas capaç de veure cap argument que desaconselli d'usar la grafia Baißelbeere, o, si es vol Beißelbeere.
 
    Nota 3: No tenim constància de cap atestació del mot espina vineta fora dels reculls botànics. Personalment, dubtam que el mot hagi existit mai en català. Més aviat sembla una adaptació al català del terme francès épine-vinette.

Ja per acabar, voldria indicar la presència del terme
jonc marí al DCVB com a designació popular de l'espècie Berberis aetnensis, que no tractarem aquí, raó per la qual no li hem donat entrada en el present recull.
 
10.2   Berberis thunbergii Thunbergs Berberitze,
Thunberg-Berberitze,
grüne Heckenberberitze
 
      sólbroddur m  
      coralet del Japó m  
10.3   Berberis thunbergii
var. atropurpurea
rote Heckenberberitze
Blutberberitze
 
      rauður sólbroddur m,
blóðbroddur m
 
      *coralet vermell,
*coralet roig,
*coralet de sang m
 
Família: Betulaceae, [Corylaceae]
Birkengewächse n.pl, [Haselnussgewächse n.pl]
bjarkætt f, bjarkarætt f, bjarkaætt f, birkiætt f, [hesliviðarætt f]
betulàcies f.pl, [corilàcies f.pl]
11.1   Corylus avellana [Gemeine] Hasel f,
Haselnussstrauch m,
Haselstrauch m,
Haselnussstaude f,
Haselstaude f,
Haselnuss f
Haselnuss f,
Nuss f
 
      heslihneturunni m,
heslirunnur m,
hesliviður m,
hesli n,
hneturunni m,
(†) hasl m
heslihneta f,
(†) heslihnot f,
(†) haslahnot f
 
      avellaner m
avellana f
 
Família: Cactaceae
Kakteengewächse n.pl
kaktusætt f
cactàcies f.pl
12.1   Opuntia ficus-indica [echter] Feigenkaktus m,
Feigendistel f,
Tennisschläger m
Kaktusfeige f,
Blutfeige f
 
      fíkjukaktus m
kaktusfíkja f,
kaktuspera f
 
      figuera de moro f,
figuera de pala f
figa de moro f
 
    Nota: Cal esmentar les formes alemanyes, pròpies dels segles XVI, XVII i XVIII, indianische Feige, indische Feige "figa d'Índies" i spanische Feige "figa espanyola" que recorden, respectivament, l'origen americà d'aquest fruit i la seva transmissió a Europa a través d'Espanya (Cf. Marzell 3, col. 418).  
Família: Capparaceae syn. Capparidaceae
Kaperngewächse n.pl
knapprunnaætt f, kapersætt f
capparàcies f.pl, capparidàcies f.pl
13.1   Capparis spinosa [echter] Kapernstrauch m,
dorniger Kapernstrauch
Kaper f (=Blütenknospe)
Kapernbeere f (=Frucht)
 
      knapprunni m,
kapersrunni m
kapers n (=blómhnappur),
kapar m (=blómhnappur)
kapersber n (=ávöxtur),
kaperber n (=ávöxtur)
 
      taperera f
tàpera f (=poncella)
taperot m (=baia),
cobrómbol m (=baia) (Men.)
 
    Nota 1: La forma alemanya Kaper f -que, com la forma catalana, s'empra habitualment en plural: Kapern- s'ha imposat modernament damunt el doblet Kapper f (plural: Kappern), que, curiosament, és precisament la forma que s'ha imposat en neerlandès: kapper m. Marzell I, 787-788 encara mostra una certa inseguretat en l'ús de la forma moderna, ja que porta Kapernstrauch però Kapperngewächse.
Al costat d'aquestes formes, cal esmentar, igualment, les variants arcaiques Kapres/Kappres (cf. Marzell I,787-788 i GDW XI, 183-184), que coincideixen amb la forma anglesa arcaica capres. (la forma anglesa actual normal és caper, pl. capers). Els diccionaris esmentats no indiquen pas el gènere d'aquestes formes arcaiques Kapres/Kappres.
 
    Nota 2: La traducció islandesa de la Bíblia tradueix l'hebreu אביונה / ʔăbīyyōnāh / אֲבִיּוֹנָה (cf. Cohèlet 12,5) amb la forma: kaperber.

En hebreu modern, la taperera es diu: צלף קוצני / tsalàf qotsaní.

El mot אביונה ~ avionà en hebreu modern significa ‘desig sexual, líbido’, ‘orgasme’ (אורגזמה) i pobra (femení de אֶבְיוֹן).
 
Família: Caprifoliaceae
Geißblattgewächse n.pl
geitblaðsætt f, geitatoppsætt f, toppaætt f
caprifoliàcies f.pl
14.1   Lonicera alpigena Alpen-Heckenkirsche f,
Alpenheckenkirsche f
 
      fjallatoppur m  
      diter m,
lligabosc alpigen,
xuclamel alpigen
 
14.2   Lonicera caerulea blaue Heckenkirsche  
      blátoppur m  
      diter blau,
lligabosc blau,
xuclamel blau
 
14.3   Lonicera caprifolia
syn.
Lonicera caprifolium
echtes Geißblatt,
Jelängerjelieber n,
wohlriechendes Geißblatt
 
      vaftoppur m  
      lligabosc de jardí m,
dolçamel f
 
    Nota: El terme Jelängerjelieber també s'empra per a designar la planta Teucrium chamaepitys syn. Ajuga chamaepitys "CA: herba felera, artètica, herba flatera; IS: gullvör f" (Cf. GDW X, col. 2299, on s'esmenten vàries plantes més designades igualment amb aquest mot).  
14.4   Lonicera etrusca etruskisches Geißblatt,
etrurisches Geißblatt
 
      etrúrskur toppur (?),
Etrúratoppur m (?)
 
      gallarets m.pl,
lligabosc etrusc,
xuclamel etrusc
 
14.5   Lonicera implexa windendes Geißblatt,
Macchien-Geißblatt n,
immergrünes Geißblatt
 
      Miðjarðarhafstoppur m (?),
sígrænn toppur (?)
 
      lligabosc mediterrani,
mare-selva [d'alzinar] f,
mamellera f (Mall.),
rotaboc m (Mall.),
xuclamel m,
dolçamel f
gavarrera f (Men.),
didalets de la Mare de Déu m.pl,
baladre bord
 
    Nota: En una part del territori catalano-parlant (Empordà, Balears), el mot xuclamel també s'empra per a designar les solanàcies Hyoscyamus albus i → Hyoscyamus niger.  
14.6   Lonicera nigra schwarze Heckenkirsche  
      surtartoppur m  
      xuclamel negre  
14.7   Lonicera periclymenum deutsches Geißblatt,
wildes Geißblatt,
Wald-Geißblatt,
Wald-Heckenkirsche f
 
      skógartoppur m,
(†) geitarlauf n,
(†) geitalauf n,
(†) viðvindill m
 
      lligabosc atlàntic,
xuclamel atlàntic
 
    Nota: Sobre el significat antic dels mots viðvindill, geitarlauf i geitalauf, vulgueu veure la nota nº 2 a → Hedera helix.  
14.8   Lonicera pyrenaica Pyrenäen-Heckenkirsche f  
      bergtoppur (?) m,
Pýreneatoppur m (?)
 
      xuclamel de roca m  
14.9   Lonicera xylosteum gemeine Heckenkirsche,
rote Heckenkirsche
 
      dúntoppur m  
      xuclamel xilosti,
xuclamel santjoaner,
cornera borda
 
14.10   Sambucus ebulus Attich m,
Zwergblatt n,
Zwerg-Holunder m,
Zwergholunder m,
Giftholunder m,
Stink-Holunder m,
Stinkholunder m
 
      sumaryllir m (?),
dvergyllir m (?)
 
      évol m (emprat hab. en pl.: évols),
matacans m.pl,
carnosa f
saüc pudent m
llampúdol m
pudamans m.pl
geulos m.pl
cànem bord (Tarr.)
carn rostida (Val.)
 
14.11   Sambucus nigra schwarzer Holunder,
Flieder m,
Holler (Àustr),
Hollerbaum m (Àustr)
[schwarze] Holunderbeere,
Holler m (Àustr),
Hollerbeere f (Àustr),
Fliederbeere f
 
      yllir m,
hylli n,
svartyllir m,
dökkyllir m
ylliber n
 
      saüc m
saüquer m,
saüquera f
saüc m
 
    Nota: Flieder m és sinònim de schwarzer Holunder en el nord d'Alemanya. Altrament designa la planta: Syringa vulgaris "CA: lilà m, arbre m de Sant Josep / IS: garðasýrena f, dísarunni m".

Modernament pràcticament ha desaparegut del tot de la llengua literària alemanya amb el significat de
Sambucus nigra.
14.12   Sambucus racemosa Berg-Holunder m,
Bergholunder m,
Hirsch-Holunder m,
Hirschholunder m,
Rotholunder m,
roter Holunder,
[roter] Trauben-Holunder m,
[roter] Traubenholunder m
rote Holunderbeere
 
      rauðyllir m
rautt ylliber
 
      saüc racemós,
saüc roig
 
14.13   Sambucus racemosa var. pubens syn. Sambucus pubens behaarter Holunder,
stinkender Rotholunder
 
      dúnyllir m  
      saüc m pubescent,
saüc roig d'Amèrica
 
14.14   Symphoricarpos albus
syn.
Symphoricarpos racemosus
syn.
Viburnum album
syn.
Symphoricarpos rivularis
Schneebeere f  
      snjóber n  
      perler m  
14.15   Viburnum lantana wolliger Schneeball  
      lambarunni m  
      tortellatge m,
cartellatge m,
tintillaina f,
barbadell m (Val.)
 
14.16   Viburnum opulus [gemeiner] Schneeball  
      úlfarunni m
úlfaber n
 
      aliguer m
boles de neu f.pl
 
14.17   Viburnum tinus Lorbeer-Schneeball m,
Lorbeerschneeball m,
Mittelmeer-Schneeball m,
Mittelmeerschneeball m,
Stein-Lorbeer m
 
      kiðarunni m
kiðaber n
 
      llorer bord,
marfull m,
oriola f (Mall.),
picabaralles m,
santjoanera f,
viorn m,
lloreret malvarell
 
Família: Caricaceae, Cariaceae
Melonenbaumgewächse n.pl
sólaldinætt f, melónutrésætt f
caricàcies f.pl, cariàcies f.pl
15.1   Carica papaya Melonenbaum m,
Papaya f,
Papayabaum m
Papaya f,
Melonenfrucht f
 
      melónutré n,
papajatré n,
sólaldintré n,
papaja f,
papæja f,
papæjatré n,
papæjutré n
papaja n,
papæja n,
papæjualdin n,
papajaávöxtur m,
papaja-aldin n,
sólaldin n
 
      papaier m
papaia f
 
    Nota: En islandès es nota una certa inseguretat a l'hora d'adaptar el nom d'aquesta baia. La forma més emprada és papaja -de gènere neutre i invariable tant en el singular com en el plural-. La forma papæjualdin només apareix en textos oficials, però no comercials. La necessitat de fer declinable el mot obliga a recórrer a compostos com ara papajaávöxtur o papæjualdin. Especialment el primer d'aquests dos compostos es pot trobar escrit sovint desaglutinat, això és, papaja ávöxtur.

Pel que fa al terme
sólaldin, es tracta d'una encunyació terminològica que, fins ara, no ha reeixit a imposar-se en la vida quotidiana.
 
Família: Caryophyllaceae
Nelkengewächse n.pl
hjartagrasætt f, hjartagrasaætt f, arfaætt f
cariofil·làcies f.pl
16.1   Cucubalus baccifer Beeren-Taubenkropf m,
Hühnerbiss m
 
      berjaholurt f  
      herba f de la mala llavor  
16.2   Honckenya peploides
syn.
Alsine peploides
Strand-Salzmiere f,
Salzmiere f
 
      berjaarfi m,
fjöruarfi m
 
      *honquènia f  
16.3   Stellaria media Vogel-Sternmiere f,
Vogelmiere f,
Hühnerdarm m,
Mäusedarm m
 
      haugarfi m,
arfi m
 
      morró [de canari] m (emprat sov. en pl.: morrons),
morallons m.pl,
herba d'aucell f,
herba d'aucells f,
herba de canari f,
saginera f (Mall),
herba cloquera,
tinya f,
picapoll m,
picagallina f,
herba de caderneres f,
llapó m,
borrissol m (Empordà)
morruts m.pl (Tarragona)
 
    Nota: En bona part del territori catalano-parlant, aquesta planta sol ésser designada d'idèntica manera que l' Anagallis arvensis "DE: roter Gauchheil / IS: nónblóm" que és una primulàcia i que, de manera inequívoca, també rep els noms de moragues f.pl, herba saginera i anagall m. En alguns casos, les obres consultades es contradiuen palesament. Així, DGEC considera borrissol designació de l' Stellaria media, mentre que el DIEC el considera únicament designació de l'Anagallis arvensis. Els termes herba d'aucells, herba de canari i herba de caderneres només surten al DCVB, diccionari que estableix una distinció entre herba de cadernera "Anagallis arvensis" i herba de caderneres "Stellaria media"  
Família: Celastraceae
Spindelbaumgewächse n.pl, Spindelstrauchgewächse n.pl
beinviðarætt f, spólurunnaætt f
celastràcies f.pl
17.1   Euonymus europaea
syn.
Euonymus vulgaris
europäisches Pfaffenhüttchen,
Spindelstrauch m,
[gemeiner] Spindelbaum m,
gemeines Pfaffenhüttchen
 
      beinviður m,
Evrópubeinviður m
 
      evònim m,
barretets de capellà m.pl,
barretets vermells
bonet m
 
    Nota: En aquest recull emprem expressament les formes Euonymus europaea, japonica, latifolia, verrucosa i no pas Euonymus europaeus, japonicus, latifolius, verrucosus per tal com el mot grec subjacent εὐώνυμος (Teofrast, Història de les Plantes) i la seva adaptació llatina euonymus són de gènere femení.  
17.2   Euonymus japonica japanischer Spindelstrauch,
japanischer Spindelbaum
 
      Japansbeinviður m,
japanskur beinviður
 
      evònim del Japó m  
17.3   Euonymus latifolia Voralpen-Spindelstrauch m,
breitblättriger Spindelstrauch,
Breitblatt-Spindelstrauch m
 
      goðabeinviður m (?),
breiðblaða beinviður (?)
 
      evònim de fulles amples m  
17.4   Euonymus verrucosa Warzen-Spindelstrauch m,
Warzen-Spindelbaum m
 
      vörtubeinviður m (?)  
      evònim rugós,
evònim verrucós
 
Família: Cneoraceae
Zwergölbaumgewächse n.pl
dvergsmjörviðarætt f (?)
cneoràcies f.pl
18.1   Cneorum pulverulentum
syn.
Neochamaelea pulverulenta
staubiger Zeiland  
      heilagviður m (?),
rykugi dvergsmjörviður (?),
hvíti dvergsmjörviður (?)
 
      *olivella de les Canàries f,
*olivella canària
 
18.2   Cneorum tricoccon Zwergölbaum m,
[dreibeeriger] Zeiland m
 
      dvergsmjörviður m (?)  
      olivella f (Mall.),
olivereta f,
garrupa f (Ross.),
boixerol m,
escanyacabres f (Mall.),
raspall m (Eiv.),
herba f dels fics
 
    Nota: L'ús del mot Zeiland per a designar les plantes del gènere Cneorum és l'habitual en la llengua botànica moderna que l'ha abandonat com a designació del tintorell o Daphne mezereum.  
Família: Convolvulaceae
Windengewächse n.pl
vafklukkuætt f, vafningsklukkuætt f
convolvulàcies f.pl
19.1   Ipomoea batatas Süßkartoffel f,
Batate f
 
      sætuhnúður m
sæt kartafla,
sætukartafla f
 
      moniatera f
moniato m
 
Família: Coriariaceae
Gerberstrauchgewächse n.pl
sútrunnaætt f
coriariàcies f.pl
20.1   Coriaria myrtifolia [myrtenblättriger] Gerberstrauch m,
provençalischer Sumach,
japanischer Gerberstrauch
 
      myrtusútrunni m (?),
Miðjarðarhafssúmak n (?),
myrtusviðarblöðóttur sútrunni (?),
myrtusviðarblaða[ður] sútrunni (?)
 
      roldor m,
herba sabatera,
tinter m,
raola f (Mall.)
 
Família: Cornaceae
Hartriegelgewächse n.pl
skollabersætt f
cornàcies f.pl
21.1   Cornus alba
syn.
Cornus tatarica
weißer Hartriegel  
      mjallarhyrnir m  
      *pelabou blanc
*corneller blanc
 
21.2   Cornus canadensis Kanadischer Hartriegel  
      kanadahyrnir m,
tófuhyrnir m
tófuber n
tófuber n
 
      *corneller del Canadà m  
21.3   Cornus mas Kornelkirsche f,
Herlitze f,
gelber Hartriegel,
Dürlitze f,
Welschkirsche f,
Dirndlstrauch m (Àustr.)
 
      vorhyrnir m  
      corneller m [mascle]  
21.4   Cornus sanguinea roter Hartriegel,
gemeiner Hartriegel
 
      dreyrahyrnir m  
      sanguinyol m
sangunyol m (Mall.),
pelabou m (emprat hab. en pl.)
sangrell m
corneller m,
matabou m (emprat hab. en pl.),
sangrinyol m,
pixa-sang m
 
21.5   Cornus suecica
syn.
Chamaepericlymenum
suecicum
schwedischer Hartriegel  
      skollaber n  
      *pelabou suec
*pelabou de Suècia m,
*corneller suec
 
Família: Corylaceae
Haselnussgewächse n.pl
hesliviðarætt f
corilàcies f.pl
22. Vulgueu consultar els termes que designin plantes d'aquest gènere sota → BETUÀCIES  
Família: Crassulaceae
Dickblattgewächse n.pl
helluhnoðraætt f, hnoðraætt f
crassulàcies f.pl
23.1   Sedum album weiße Fetthenne  
      ljósahnoðri m  
      crespinell blanc
raïm de llop m,
bàlsam blanc,
raïm de galàpat
 
23.2   Sedum reflexum
syn.
Sedum rupestre
Felsen-Fetthenne f,
Felsenfetthenne f
 
      berghnoðri m  
      crespinell m rupestre  
23.3   Sedum sediforme
syn.
Sedum altissimum
syn.
Sedum nicaeense
Nizza-Fetthenne f,
Nizzafetthenne f
 
      miðjarðarhafshnoðri m (?),
hundadagahnoðri m (?),
nornahnoðri m (?)
 
      arròs m de pardal,
crespinell gros,
pinyons m.pl de rata,
crespinella f (Mall.),
raïm m de pobre,
raïm m de pastor,
raïmet m de pastor,
raïm m de bruixa,
raïm m de gat,
pa m de pastor
 
23.4   Sedum telephium
syn.
Sedum purpurascens
syn.
Sedum purpureum
syn.
Sedum telephium ssp. purpureum
Purpur-Fetthenne f,
Purpurfetthenne f,
rote Fetthenne,
hohe Fetthenne
 
      jónsmessuhnoðri m  
      bàlsam m  
23.5   Sedum telephium ssp. fabaria
syn.
Sedum fabaria
Berg-Fetthenne f,
Bergfetthenne f
 
      sumarhnoðri m  
      fabària f  
23.6   Sedum telephium ssp. maximum
syn.
Sedum maximum
große Fetthenne  
      völvuhnoðri m  
      favandesca f  
Família: Cucurbitaceae
Kürbisgewächse n.pl
graskersætt f, gúrkuætt f, graskeraætt f, graskerjaætt f
cucurbitàcies f.pl
24.1   Bryonia alba weiße Zaunrübe,
einhäusige Zaunrübe
schwarzbeerige Zaunrübe,
schwarzfrüchtige Zaunrübe
 
      gallber n,
gigtarber n
 
      briònia blanca  
24.2   Bryonia dioica
syn.
Bryonia cretica ssp. dioica
rote Zaunrübe,
zweihäusige Zaunrübe,
rotfrüchtige Zaunrübe
 
      klifurber n  
      carbassina f,
carabassina f,
nap coent m,
tuca f (Val.),
truca f,
brinia f,
briònia f,
cep blanc
 
24.3   Citrullus colocynthis
syn.
Cucumis colocynthis
syn.
Colocynthis vulgaris
Koloquinte f,
Ziegenkürbis m,
bittere Gurke,
Bittergurke f
 
      beiskjugúrka f,
(†) akurdái m,
villi-agúrka f (?),
kólókvinti m (?),
kólókvinta f (?)
 
      coloquinta f,
coloquíntida f,
carabasseta f
 
    Nota 1:

A] Intoxicació per ingestió de coloquinta:

DE: Kolozynthidismus m, Koloquintenvergiftung f
IS: kólókvintismi m (?), beiskjugúrkueitrun f (?),
CA: coloquintidisme m


B] Glucòsid de coloquinta:

DE: Kolozynthin n
IS: kólókvintín n (?)
CA: coloquintina f
 
    Nota 2: Sobre el significat de l'islandès villi-agúrka, vulgueu veure la nota a → Ecballium elaterium.  
24.4   Citrullus vulgaris
syn.
Citrullus lanatus
syn.
Cucumis citrullus
Wassermelonepflanze f
Wassermelone f,
Arbuse f
 
      vatnsmelónuplanta f
vatnsmelóna f,
blóðmelóna f
 
      sindriera f
síndria f,
meló m d'Alger (Val.),
meló m de moro (Urgell, Ribera d'Ebre, Vinaròs),
meló m d'aigua (Val.),
meló m d'olor
 
24.5   Cucumis melo Melone f,
Zuckermelone f,
Pfebe f
 
      melónuplanta f
melóna f,
sykurmelóna f,
moskusmelóna f,
tröllepli n
 
      melonera f,
meloner m
meló m,
(pej.) albudeca f
 
    Nota: L'hebreu אֲבַטִּיחַ ~ אבטיח ‘síndria’ (cf. Nombres 11:5) és traduït tant a la Bíblia islandesa com a les catalanes per melóna i meló respectivament:

HB: זָכַרְנוּ, אֶת-הַדָּגָה, אֲשֶׁר-נֹאכַל בְּמִצְרַיִם, חִנָּם; אֵת הַקִּשֻּׁאִים, וְאֵת הָאֲבַטִּחִים, וְאֶת-הֶחָצִיר וְאֶת-הַבְּצָלִים, וְאֶת-הַשּׁוּמִים.

IS: víst munum vér eftir fiskinum, sem vér átum á Egyptalandi fyrir ekki neitt, eftir agúrkunum, melónunum, graslauknum, blómlauknum og hnapplauknum.

CA: com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! 
 
24.6   Cucumis sativus Gurke f,
Kukummer f,
Umurke[n], Murke[n] f (Àustr.)
 
      gúrkuplanta f
gúrka f,
agúrka f
 
      cogombrera f
cogombre m,
cobrombo m (Mall.),
cobrómbol m (Men.)
 
    Nota 1: El mot קִשֻּׁאָה de l'hebreu antic (cf. Nombres 11:5; en hebreu modern, el mot quixú -קישוא- hi significa ‘carabassó’) és traduït per agúrka i cogombre respectivament:

HB: זָכַרְנוּ, אֶת-הַדָּגָה, אֲשֶׁר-נֹאכַל בְּמִצְרַיִם, חִנָּם; אֵת הַקִּשֻּׁאִים, וְאֵת הָאֲבַטִּחִים, וְאֶת-הֶחָצִיר וְאֶת-הַבְּצָלִים, וְאֶת-הַשּׁוּמִים.

IS: víst munum vér eftir fiskinum, sem vér átum á Egyptalandi fyrir ekki neitt, eftir agúrkunum, melónunum, graslauknum, blómlauknum og hnapplauknum.

CA: com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! 
 
    Nota 2: Hi ha més de 40 varietats de cogombre conreat, de les quals destacam:

A.
DE: Einlegegurke f, saure Gurke, Essiggurke f, Aziagurke f (de pell groga i mida mitjana), Traubengurke f (solen fer uns 6-9 cm de llargària, però poden ésser més grossos), Delikatessgurke f (9-12 cm), Walzengurke f
IS: asía f, asíugúrka f, þrúgugúrka f
CA: cogombret m
Es tracta d'un cogombre molt petit emprat sobretot per a conserva. En català se sol emprar, en aquest sentit, el castellanisme pepinillo m.

B.
DE: Salatgurke f, Schlangengurke f, Schnurgurke f
IS:
CA: cogombre negre, cogombre llarg
Ës el cogombre llarg, d'uns 30-40 cm. de llargària de mitjana; és la mena de cogombre més comercialitzada a Alemanya, però no pas a l'Estat espanyol, on se solen preferir cogombres petits de 15-20 cm de llargària, els cogombres que en alemany es coneixen amb el nom de Minigurke f i en català amb el de cogombre francès.

C.
DE: Schälgurke f
IS:
CA: cogombre blanc, cogombre groc
Ës un cogombre llarg que fa de 30 a 60 cm de llargària i també força gruixut, de color groc-verdenc o groc-blanquenc.
 
    Nota 3: En mallorquí, la forma autòctona cobrombo ha estat àmpliament substituïda pel castellanisme pepino m.  
    Nota 4: Cal advertir que l'afirmació, continguda al Diccionari Català-Alemany d'Enciclopèdia Catalana, que l'alemany Kukummer s'empra en el nord d'Alemanya és errònia: el mot s'utilitza en el sud i centre-occidental del domini lingüístic alemany, on hi pot revestir diverses formes, segons el dialecte: Gummer/Gommer (hessià), Gagumma (bavarès) etc.  
    Nota 5: GDW XXIV, col. 1194 escriu el mot austríac com a Unmurke f, que, emperò, no hem pogut constatar enlloc. Cal dir, tanmateix, que, a diferència d'altres mots com ara Paradeiser o Marille el mot Umurke/Umurken f, Murke/Murken f, -['muə(r)kŋ, u:'mәrgŋ]-, Murkerl "cogombre petit" etc. no sol pas emprar-se en la llengua literària austríaca, de manera que pot resultar desconegut a austríacs que hagin adoptat, com a forma habitual d'expressar-se, l'alemany estàndard. La variant amb U- és la pròpia de Viena. En sentit figurat, hom empra el mot Murke amb el sentit de "persona poc agraciada físicament ("wenig attraktives Geschöpf").  
24.7   Ecballium elaterium,
syn.
Momordica elaterium
Spritzgurke f,
Eselsgurke f,
[echte] Springgurke
 
      þeytigúrka f,
villi-agúrka f (?)
 
      esquitxagossos m,
cogombre salvatge m,
cogombre amarg,
cogombre bord (Mall.),
cobrombo bord (Mall.),
cobrombo salvatge (Mall.),
esquitxadors m.pl (Men.),
cogombret m (Val.),
cogombre boig (Conflent),
xeringa f (Empordà),
carbassí m
 
    Nota: No està clar si els traductors de la Bíblia a l'islandès, en emprar el mot villi-agúrka per a traduir l'hebreu פקועה שדה  / paqqūʕāh śāðεh / פַּקּוּעָה שָׂדֶה  (plural: פקעת שדה / paqquʕoθ śāðεh / פַּקֻּעֹת שָׂדֶה; cf. 2 Reis 4,39), volien fer realment referència a aquesta planta o bé a la coloquinta o Citrullus colocynthis (DE: Koloquinte f; IS: beiskjugúrka). Tradicionalment hom interpreta l'hebreu bíblic paquòt sadèh com a coloquintes. Val a dir que el mot islandès beiskjugúrka no figura a OIM -ni com a planta, ni com a fruit- ni a OHS, però tampoc no hi figura el mot villi-agúrka / villiagúrka.  
Família: Cupressaceae
Zypressengewächse n.pl
einisætt f, sýprisætt f
cupressàcies f.pl
25.1   Juniperus communis ssp. nana
syn.
Juniperus communis ssp. alpina
syn.
Juniperus sibirica
Zwerg-Wacholder m,
Zwergwacholder m,
Berg-Wacholder m,
Bergwacholder m,
Alpen-Wacholder m,
Alpenwacholder m
 
      einir m
einiber n
 
      ginebró m,
ginebre nan [de muntanya]
 
25.2   Juniperus communis var. communis Wacholder m,
gemeiner Wacholder,
Wacholderstrauch m,
Wacholderbaum m,
Heide-Wacholder m,
Heidewacholder m,
Krammet m (Àustr.),
Krammetstaude f (Àustr.),
Krammetbaum m (Àustr.),
Kranewit m (Àustr.),
Kranwit m (Àustr.),
Kranwitstaude f (Àustr.),
Reckholder m (Suïssa),
Reckholderbaum m (Suïssa),
Machandel m,
Machandelbaum m
Wacholderbeere f,
Krammetsbeere f (Àustr.),
Krammetbeere f (Àustr.),
Kranwitbeere f (Àustr.),
Kranewitterbeere f,
Reckholderbeere f (Suïssa),
Machandelbeere f
 
      fjallaeinir m
einiber n
 
      ginebre m [ver],
ginebrer m,
ginebrera f,
ginebró m
ginebró m,
baia del ginebre f
 
    Nota 1: Aquesta espècie, de la qual hom en fa la ginebra, no existeix a Mallorca ni a Menorca.  
    Nota 2: GDW XI, col. 2042 dóna entrada a les formes Krammet ~ Kranwit com a formes específiques i pròpies de l'espai austríaco-bavarès. Dóna, igualment, compte, que, d'aquestes dues formes, la forma més antiga n'és Kranewit, forma que en la llengua parlada de Baviera i Àustria, ha evolucionat fins a Krammet, Krammetbeere.

DUDEN DUW dóna, com a equivalent austríac i bavarès de la beguda alcohòlica ginebra, el mot Kranewitter m, però, en canvi, no dóna entrada, com a designació de la planta i el seu fruit, a les formes arcaiques Kranewit[t], Kranwit, Kranawitt etc.; com a designació alternativa a Wacholder només dóna entrada a la forma Krammet que marca, en ultra, com a designació del ginebre i la seva baia, com a obsolet dins la llengua literària alemanya moderna.
 
    Nota 3: Aparentment, els compostos fets a partir de la designació pròpia de l'alemany superior (Krammet ~ Kranwit) poden aparèixer tant amb com sense -s- lligativa: Krammetsbeere ~ Krammetbeere etc.  
    Nota 4: En tot el territori alemany hi ha constatades més de 150 designacions d'aquest arbre; aquí només ens hem pogut limitar a donar-ne la forma usual en l'alemany literari actual (Wacholder, Wacholderbeere), així com les formes austro-bavaresa ( Krammet, Krammet[s]beere) i helvètico-suàbio-alsaciana ( Reckholder, Reckholderbeere).  
    Nota 5: El matoll de ginebrer i bàlec (Cytisus oromediterraneus syn. Cytisus purgans syn. Sarothamnus purgans syn. Genista purgans syn. Genista balansae ssp. europaea — DE: abführender Geißklee, Pyrenäen-Geißklee m, Seealpen-Geißklee m; IS: geislasópur m) rep en català els noms de baladosa f o baleguer m).  
    Nota 6: SF p. 150 donen únicament Heide-Wacholder com a equivalent alemany de Juniperus communis).  
25.3   Juniperus excelsa hoher Wacholder,
Baumwacholder m
 
      grikkjaeinir m,
litluasíueinir m
 
      *ginebre de Crimea m,
*ginebre grec
 
25.4   Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpa Strand-Wacholder m (?),
Strandwacholder m (?),
großfrüchtiger Stechwacholder (?)
Meer-Wacholder m (?),
Meerwacholder m (?),
See-Wacholder m (?),
Seewacholder m (?)
 
      strandeinir m (?),
sæeinir m (?),
sjávareinir m (?)
 
      càdec de mar m  
    Nota: BBFG donen com a equivalent alemany del Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpa el mot Stech-Wacholder.  
25.5   Juniperus oxycedrus ssp. oxycedrus Stech-Wacholder m,
Stechwacholder m,
Zedern-Wacholder m,
Zedernwacholder m,
Mittelmeer-Wacholder m,
Mittelmeerwacholder m
 
      broddeinir m (?),
gaddeinir m (?)
 
      càdec m,
ginebró m (Mall., Men.),
ginebrissa f (Mall.)
 
    Nota: L'alemany Kettich m -GDW vol. 11 (K-Kyrie), col. 638- i el català càdec són falsos amics. El mot alemany, que presenta variants amb -ö- (köddik) i amb -ü- -Kühdik, Küddik-, designa la ravenissa [blanca] o rafanistre = (DE) Hederich m = (IS) akurhreðka f = Raphanus raphanistrum i la mostassa borda o ravenissa borda = (DE) Acker-Senf m = (IS) akurmustarður m, arfamustarður m = Sinapis arvensis.  
25.6   Juniperus phoenicea phönizischer Wacholder  
      Fönikíueinir m (?)  
      savina f,
sivina f (Mall.)
 
25.7   Juniperus sabina gemeiner Sadebaum,
Sebenbaum m,
Stink-Wacholder m,
Stinkwacholder m
 
      sabínueinir m  
      savina de muntanya f  
25.8   Juniperus thurifera
syn.
Juniperus hispanica
Weihrauch-Wacholder m,
Weihrauchwacholder m,
spanischer Wacholder
 
      spánareinir m  
      savina turífera  
Família: Cyperaceae
Sauergräser n.pl, Riedgräser n.pl
stararætt f, staraætt f, hálfgrasaætt f
ciperàcies f.pl
26.1   Cyperus esculentus Erdmandel f,
Erdmandelgras n,
Chufa f
Erdmandel f,
Chufanuss f,
Tigernuss f
 
      jarðmandla f  
      xuflera f,
junça xufera
xufla f,
xufleta f (Mall., Men., Val.),
ravenisses dolces f.pl (Mall)
 
    Nota: Z, al costat de Erdmandel proposa l'adopció del terme castellà chufa en alemany, per bé que escriu aquest mot entre cometes. Hegi 1939, p. 7 tracta en detall el Cyperus esculentus i les seves designacions no només en el territori alemanyo-parlant sinó també en moltes d'altres llengües.  
Família: Dioscoreaceae
Schmerwurzgewächse n.pl, Yamswurzelgewächse n.pl
mjölrótarætt f
dioscoreàcies f.pl
27.1   Tamus communis
syn.
Dioscorea communis
[gemeine] Schmerwurz f  
      djöfulsþrúga f (?),
hundsskott n (?),
hundsrófa f (?),
mörrót f (?),
fiturót f (?)
 
      corriola de cavall f (Mall.),
gatmaimó m,
maimó m (Mall.),
marimon m (Mall.)
 
Família: Ebenaceae
Ebenholzgewächse n.pl
tinnuviðarætt f, íbenviðarætt f, svartviðarætt f, íbenholtætt f
ebenàcies f.pl
28.1   Diospyros kaki Kakipflaumenbaum m
Kakipflaume f
 
      gallaldintré n
gallaldin n,
kakí n,
kakíaldin n,
kakíplóma f
 
      caquier m
caqui m
 
28.2   Diospyros virginiana Persimonenbaum m
Persimone f,
Dattelpflaume m
 
      persimónutré n
persimóna f,
persimónía f,
döðluplóma f
 
      persimó m
caqui americà,
persimona f,
persimònia f
 
Família: Elaeagnaceae
Ölweidengewächse n.pl
silfurblaðsætt f
eleagnàcies f.pl
29.1   Elaeagnus angustifolia schmalblättrige Ölweide  
      roðasilfurblað n,
silfurrunni m,
rússneskt silfurblað
 
      arbre argentat,
arbre del paradís m,
olivera del paradís f,
arbre de la plata m,
cínamom m
 
29.2   Elaeagnus multiflora essbare Ölweide,
vielblütige Ölweide
 
      kínasilfurblað n,
ilmsilfurblað n,
hreisturblað n,
kínverskt silfurblað
 
      eleagne gris,
gumi m [del Japó]
 
29.3   Hippophaë rhamnoides Sanddorn m,
Seedorn m
Sanddornbeere f
 
      hafþyrnir m
hafþyrniber n,
þistilber n
 
      arç groc  
29.4   Hippophaë rhamnoides ssp. carpatica Karpaten-Sanddorn m  
      Karpatahafþyrnir m (?),
Karpataþyrnir m (?)
 
      *arç groc dels Carpats  
29.5   Hippophaë rhamnoides ssp. fluviatilis Gebirgs-Sanddorn m  
      fljótaþyrnir m (?)  
      *arç groc de riu  
29.6   Hippophaë rhamnoides ssp. rhamnoides
syn.
Hippophaë rhamnoides ssp. maritima
Küsten-Sanddorn m  
      strandaþyrnir m (?),
strandþyrnir m (?)
 
      *arç groc comú,
*arç groc marí
 
29.7   Shepherdia argentea Büffelbeere f,
Silber-Büffelbeere f
 
      vísundaber n  
      *xefèrdia argentada  
Família: Empetraceae
Krähenbeerengewächse n.pl
krækilyngsætt f
empetràcies f.pl
30.1   Empetrum hermaphroditum
syn.
Empetrum nigrum ssp. hermaphroditum
zwittrige Krähenbeere  
      krummalyng n
fjallakrækilyng n
tvíkynja krækilyng
 
      èmpetre hermafrodita m  
    Nota: Ni DCVB ni DIEC contemplen la catalanització del mot llatí Empetrum amb què es designen les plantes d'aquest gènere.

DGEC, en canvi, en proposa dues possibles catalanitzacions: èmpetre i èmpetrum.

Val a dir que hi ha autors catalans que utilitzen catalanitzacions de les formes llatines amb accentuació plana i no pas esdrúixola. Així Pascual 2005²,³ només utilitza empètrum.

En llatí, totes dues accentuacions eren possibles davant el grup oclusiva + líquida. Exemples d'aquesta dualitat d'accentuació podrien ésser: fèretre (cultisme), íntegre (cultisme), tenebres (cultisme), vèrtebra (cultisme), cadira/càtedra (mot hereditari vs. cultisme), o el cas del portuguès cérebro vs. el castellà cerebro. Nosaltres advoquem per la catalanització èmpetre, amb accentuació esdrúixola, ja que aquesta accentuació també és la pròpia del terme llatí en boca dels botànics.
 
30.2   Empetrum nigrum schwarze Krähenbeere  
      krækilyng n,
krækiberjalyng n,
lúsalyng n
krækiber n,
krækjuber n,
(†) krákuber n,
tunnuber n,
flöskuber n,
lúsamunlingur m -i variants: vid. infra-
 
      *camarina negra,
*ull de gralla m,
*ull de cucala m,
*èmpetre negre
baia d'èmpetre negre,
*camarina negra
 
    flöskuber: baia d'èmpetre negre amb forma d'ampolla  
    lúsamylingur, lúsamulningur, lúsamunlingur, lúsamuðlingur, lúsamurlingur: baia d'èmpetre negre quan encara és verda: “óþroskað krækiber” (Cf. Böðvarsson p. 605).
Aquest mot també designa el fruit de la boixerola (“aldin sortulyngs”)
→ Arctostaphylos uva-ursi.
 
    tunnuber: baia d'èmpetre negre oblonga, amb forma de bóta  
Família: Ephedraceae
Meerträubelgewächse n.pl, Meerträubchengewächse n.pl
vöndulsætt f, marvöndulsætt f
efedràcies f.pl
31.1   Ephedra distachya
syn.
Ephedra vulgaris
[gewöhnliches] Meerträubel,
zweiähriges Meerträubel,
zweiähriges Meerträubchen
 
      marvöndull m  
      trompera f,
arbre de la sorra m
 
31.2   Ephedra fragilis brüchiges Meerträubel,
zerbrechliches Meerträubel,
zerbrechliches Meerträubchen,
zierliches Meerträubel
 
      snoturvöndull m (?)  
      raïm de mar m,
ginesta borda (Mall.),
efedra fràgil f,
efedra fina,
candelers m.pl,
trompera fràgil f
 
31.3   Ephedra helvetica
syn.
Ephedra distachya ssp. helvetica
Schweizer Meerträubel,
Schweizer Meerträubchen
 
      svissvöndull m (?)  
      *efedra suïssa,
*trompera suïssa
 
31.4   Ephedra major
syn.
Ephedra nebrodensis
großes Meerträubel,
großes Meerträubchen
 
      stóri marvöndull m,
risavöndull m
 
      *trompera major f,
*efedra major f,
*efedra nebrodense
 
Família: Equisetaceae
Schachtelhalmgewächse n.pl
elftingaætt f
equisetàcies f.pl
32.1   Schachtelhalmkolben m (?)
Schachtelhalmkölbchen n (?)
Schachtelhalmnuss f (?)
 
      gvendarber n,
gvöndarber n,
moldarber n,
surtarber n,
surtarepli n,
sultarepli n
 
      *xufla de rossí,
*xufla del bon bisbe Guðmundur f,
*tubercle de cua de cavall m
 
    Nota: Es tracta de termes islandesos que designen uns petits tubercles o nòduls que surten als rizomes de certes equisetàcies (p.e., l'Equisetum arvense o "coa de rossí petita" o "cua de cavall petita").
Són els
estròbils (=Schachtelhalmkölbchen) de les cues de cavall? La part d'aquestes plantes que es menja a Alemanya n'és la "caputxa" o estròbil o con, però això s'oposa frontalment a les dades d'en Böðvarsson pp. 320 i 654 que especifica clarament que aquests tubercles (IS: smáhnúður, arða) o nòduls (IS: hnúður) surten al rizoma (IS: jarðstöngull) o a l'arrel (IS: rót) de la planta, no a les tiges (p. 320: "dökkir smáhnúðar á jarðstönglum elftingategunda"; p. 654: "hnúður á elftingarrót"). D'altra banda, segons l'OIM els termes islandesos per a designar l'estròbil són köngull "pinya" i ax "espiga". Enlloc, fora d'Islàndia, no he pogut trobar indicacions que aquesta planta produesqui tubercles.
Una altra possibilitat a comprovar és que la coa de rossí que produeix els tubercles sia específicament l'
Equisetum arvense ssp. boreale (islandès: sultarelfting) "cua de cavall polar".
 
Família: Ericaceae
Heidekrautgewächse n.pl
lyngætt f
ericàcies f.pl
33.1   Arbutus andrachne östlicher Erdbeerbaum  
      grískt jarðarberjatré (?)  
      *arboç grec,
*arbocera grega
 
33.2   Arbutus unedo westlicher Erdbeerbaum,
Meerkirschbaum m,
Erdbeerbaumfrucht f,
Meerkirsche f,
Sandbeere f
 
      jarðarberjatré n
ávöxtur jarðarberjatrésins m,
sækirsuber n (?),
sandber n (?)
 
      arboç m,
cirerer d'arboç,
arbocera f (Bal.),
arbocer m,
llipoter m,
arboçó m,
alboix m (Alguer),
cirerer m de llop,
cirerer m de pastor
arboça f,
cirera d'arboç f,
cirereta d'arboç f
 
    Nota: En alemany antic tenim el mot haganbėri que designava, específicament, l'arboça. vd. AHW 4 (G-J), col. 597.  
33.3   Arctostaphylos alpina
syn.
Arbutus alpina
syn.
Arctous alpina
Alpen-Bärentraube f  
      hrafnalyng n
hrafnalyngsber m
 
      *boixerola negra,
*boixerola dels Alps f,
*boixerola alpina
*farinell negre,
*farinell alpí
 
    Nota: El terme científic apareix adés com a Arctostaphylos alpinus adés com a Arctostaphylos alpina, i la mateixa inseguretat en el gènere del substantiu s'observa també a la variant Arctous  
33.4   Arctostaphylos uva-ursi [immergrüne] Bärentraube f,
Arznei-Bärentraube f
 
      sortulyng n
sortulyngsber m,
lúsamunlingur m,
lúsamulningur m,
lúsamuðlingur m,
lúsamurlingur m,
lúsamylingur m
 
      boixerola f,
barruixes f.pl,
boixerina f,
boixereta f,
raïm d'óssa m,
faringoler f,
farinell m,
farnerola f,
farnolar m,
faringola f,
muixes f.pl
farinell m,
faringola f
 
    Nota: A la Bíblia islandesa (v.g., Isaïes 41,19 i Isaïes 60,13) hom atribueix el significat de boixerola (sortulyngsviður) al mot hebreu תְּאַשּׁוּר (təʔaššūr) que, a les traduccions catalanes apareix traduït com a boix (אשכרוע ירוק-עד) però també com a savina (ערער אדום) o com a avet (אשוח i esp. אשוח כסוף) .  
33.5   Gaultheria procumbens Scheinbeere f  
      klukkudeslyng n,
skriðdeslyng n,
klukkublóm n,
hindarlyng n
 
      gaultèria f  
33.6   Vaccinium L. Heidelbeere f  
      bjöllulyng n  
      nabiu m  
33.7   Vaccinium corymbosum amerikanische "Blueberry"  
      runnakláber n,
amerískt bláber
 
      *nabiu americà,
*nabiu gegant
 
33.8   Vaccinium gaultheroides Alpen-Rauschbeere f,
Alpenrauschbeere f
 
      fjallabláberjalyng n  
      *nabiu alpí  
33.9   Vaccinium macrocarpum
syn.
Oxycoccus macrocarpus
syn.
Vaccinium macrocarpon
großfrüchtige Moosbeere  
      kalkúnaberjalyng n
kalkúnaber n,
amerískt trönuber,
amerískt mýraber
 
      *nabinera del Canadà f,
*nabiu del Canadà m
*nabiu del Canadà m
 
33.10   Vaccinium microcarpum
syn.
Oxycoccus microcarpus
kleinfrüchtige Moosbeere  
      mýraberjalyng n
mýraber n
 
      *nabinera d'aiguamoll f,
*nabiu d'aiguamoll m
*nabiu d'aiguamoll m
 
    Nota: El DGEC considera els termes nabinera d'aiguamoll i nabinera uliginosa com a equivalents sinònims de Vaccinium uliginosum. Nosaltres, però, reservem el terme nabinera d'aiguamoll com a equivalent de: Vaccinium microcarpum syn. Oxycoccus microcarpus  
33.11   Vaccinium myrtillus Blaubeere f,
Heidelbeere f,
Schwarzbeere f (Àustr.),
Waldbeere f,
Bickbeere f
 
      aðalbláberjalyng n
aðalbláber n
 
      nabinera f,
nabissera f,
avajonera f,
naionera f,
nabiu m
mirtil m
nabiu m,
avajó m,
naió m,
mirtil m
 
    Nota: En islandès, la flor de la nabinera ("aðalbláberjalyng") i la de la nabinera uliginosa ("bláberjalyng") reben el nom de sætukoppar m.pl.  
33.12   Vaccinium oxycoccos
syn.
Oxycoccus quadripetalus
syn.
Oxycoccus palustris
[gewöhnliche] Moosbeere,
[gemeine] Moosbeere,
Sumpf-Moosbeere f,
Sumpfmoosbeere f,
Krahnsbeere f
 
      trönuber n  
      *nabiu de grua m  
33.13   Vaccinium uliginosum Rauschbeere f,
Moorbeere f,
Moosbeere f,
Trunkelbeere f,
Rauschelbeere f
 
      bláberjalyng n
bláber n
 
      nabiu uliginós,
nabinera uliginosa,
nabinera negra
nabiu uliginós,
nabiu negre
 
    Nota 1: El DGEC considera els termes nabinera d'aiguamoll i nabinera uliginosa com a equivalents sinònims de Vaccinium uliginosum. Nosaltres, però, reservem el terme nabinera d'aiguamoll com a equivalent de: Vaccinium microcarpum syn. Oxycoccus microcarpus  
    Nota 2: Atesa la rellevància d'aquesta baia en ritus etc., esp. a l'Edat Mitjana, recomanem que, en la traducció de textos literaris medievals, es recorri a l'encunyació: nabiu rauxer o nabiu de rauxa  
    Nota 3: Recomanem de reservar l'ús de Moosbeere per al Vaccinium oxycoccos i Moorbeere per al Vaccinium uliginosum  
33.14   Vaccinium vitis-idaea Preiselbeere f,
Kronsbeere f,
Speckbeere f,
(†) Kranbeere f,
(†) Kränbeere f,
Grante f (Àustr., Bav.)
 
      rauðberjalyng n
rauðber² n,
týtuber n
 
      nabiu roig,
nabiu vermell,
nabinera roja,
nabinera vermella,
avajonera roja,
nabissera roja
*vinya d'Ida f
nabiu roig,
nabiu vermell
 
    Nota: Duden DUW considera els mots Kranbeere f, Kränbeere f com a antiquats ("veraltet"); Els Grimm (GDW V, col. 2390 i indirectament també GDW VIII, col. 1883) donen entrada a la forma Kronsbeere f però no pas a Kransbeere f.

Kransbeere / Kronsbeere, amb s ligativa, tampoc no surten al Duden DUW.

Per a la forma
Grante f, cf. GDW VIII, col. 1883, amb nombroses variants.
 
Família: Euphorbiaceae
Wolfsmilchgewächse n.pl
mjólkurjurtaætt f, mjólkurjurtarætt f, vörtumjólkurætt f
euforbiàcies f.pl
34.1   Ricinus communis Wunderbaum m,
Christuspalme f,
Rizinus m,
Rizinusstrauch m
 
      kristpálmi m  
      ricí m
riciner m,
cagamutxo m,
enfiter m,
herba de les talpes f
 
Família: Fagaceae syn. Cupuliferae
Buchengewächse n.pl
beykiætt f, beykisætt f
fagàcies f.pl
35.1   Castanea sativa Ess-Edelkastanie f,
echte Kastanie,
Ess-Edelkastanienbaum m,
Maronenbaum m
Ess-Edelkastanie f,
Edelkastanie f,
Esskastanie f,
Marone f (pl: Maronen),
Maroni f (pl: Maroni)
 
      kastanía f,
kastaníutré n,
Evrópukastanía f
kastanía f,
kastaníuhneta f
 
      castanyer m
castanya f
 
    Nota: El terme Ess-Edelkastanie és d'ús estrictament botànic, ja que, en botànica, el terme Edelkastanie s'hi utilitza per a designar el gènere Castanea.

Igual que s'esdevé amb d'altres italienismes, el plural italià
Maroni s'empra en alemany amb valor de singular.

A Àustria, la persona que torra i ven castanyes a les cantonades s'hi designa amb el mot
Maronibrater m "castanyer", Maronibraterin f "castanyera".
 
35.2   Fagus silvatica Rotbuche f
Buchecker f
 
      skógarbeyki n,
beyki n,
beykitré n,
bæki n,
brenni n,
rauðbeyki n,
(†) bók f,
(†) bóktré n
beykihneta f,
bækihnot f,
bækialdin n,
beykihnot f
 
      faig m
faja f
 
35.3   Quercus (espècie) Eiche f,
Eichbaum m,
Eichenbaum m
Eichel f,
Ecker f (baix-alemany)
 
      eik f,
eikartré n
akarn n
 
      roure m ~ alzina f
gla f,
aglà m (Bal.)
 
35.4   Quercus alnifolia erlenblättrige Eiche  
      Kýpruseik (?) f  
      roure m de Xipre  
35.5   Quercus borealis
syn.
Quercus rubra
Roteiche f  
      rauðeik f  
      roure americà  
35.6   Quercus canariensis kanarische Eiche,
Mirbecks Eiche f
 
      kanaríueik (?) f  
      roure africà  
35.7   Quercus cerris Zerreiche f,
Zerr-Eiche f
 
      tyrkjaeik f (?)  
      *roure turc,
*roure de Turquia m
 
35.8   Quercus coccifera Kermeseiche f,
Scharlacheiche f
 
      skarlatseik (?) f,
kermeseik (?) f
 
      garric m,
coscoll m (Mall.),
coscolla f,
coscó m,
[alzina] revell m (Mall.),
reboll m,
garriga f,
garroll m,
garrolla f,
garrulla f
 
35.9   Quercus faginea
syn.
Quercus lusitanica
portugiesische Eiche  
      portúgalaeik (?) f,
bækieiki (?) f
 
      roure valencià,
gal·ler m,
roure petit,
reure m (Mall.),
reurer m (Mall.)
 
35.10   Quercus frainetto
syn.
Quercus conferta
syn.
Quercus farnetta
syn.
Quercus hungaria
ungarische Eiche  
      ungaraeik f (?)  
      *roure d'Hongria m  
35.11   Quercus humilis
syn.
Quercus lanuginosa
syn.
Quercus pubescens
Flaumeiche f,
weichhaarige Eiche
 
      loðeik (?) f,
dúneik (?) f
 
      roure martinenc  
35.12   Quercus ilex Steineiche f,
Stecheiche f,
Grüneiche f,
Grün-Eiche f,
Hülseneiche f
 
      steineik f  
      alzina f,
aulina f
 
  Nota 1: Cal indicar que SF 172 reserven l'ús de Steineiche per a la Quercus petraea, espècie per a la qual Marzell III, 1214-1217 dóna -entre d'altres- els equivalents alemanys de Trauben-Eiche i Winter-Eiche, però també (Marzell III, 1216) Steineiche.
  Nota 2: Creiem oportú d'indicar aquí les designacions vulgars per a Teucrium chamaedrys:
CA: alzineta f, auledella f, camedris m, herba f de Sant Domènec
DE: Echter Gamander
IS: eikgras (?) n, jarðareik (?) f, gamandur (?) m (pl.: gamandrar), gamandría (?) f
  Nota 3: Cf., Bíblia islandesa ( Isaïes 44,14):

Hann heggur sér sedrustré, tekur
steineik eða eik og velur um meðal skógartrjánna.

S'havia tallat un cedre, o havia pres un roure, o s'havia deixat enrobustir una alzina entre els arbres del bosc.

Steineik s'empra per a traduir el mot hebreu תִּרְזָה (tirzāh) que, a les traduccions catalanes pot aparèixer traduït com a alzina però també com a xiprer.
 
35.13   Quercus ilex ssp. ballota
syn.
Quercus ilex ssp. rotundifolia
rundblättrige Eiche  
      sætueik (?) f  
      alzina f de fulla curta,
alzina f d'aglans dolços,
alzina dolça,
alzina f d'aglà dolç,
alzina carrasca,
carrasca f (Val.),
alzina glanera
 
35.14   Quercus ilex ssp. ilex großblättrige Eiche  
      beiskjueik (?) f  
      alzina f de fulla llarga,
alzina vera
 
35.15   Quercus libani Libanon-Eiche f  
      Líbanoneik (?) f  
      alzina f del Líban  
35.16   Quercus macrolepis
syn.
Quercus aegilops
Wallonen-Eiche f  
      valaeik (?) f  
      *roure való,
*roure de Valònia m
 
35.17   Quercus petraea
syn.
Quercus sessiliflora
syn.
Quercus sessilis
Traubeneiche f,
Trauben-Eiche f,
Wintereiche f,
Winter-Eiche f,
Steineiche f
 
      vetrareik f,
brún eik
 
      roure m de fulla gran  
35.18   Quercus pyraenaica Pyrenäeneiche f  
      Pýreneaeik (?) f,
svarteik (?) f
 
      roure negre,
roure reboll
 
35.19   Quercus robur
syn.
Quercus pedunculata
Stieleiche f,
Stiel-Eiche f,
Sommereiche f,
Sommer-Eiche f
 
      sumareik f  
      roure pènol  
35.20   Quercus robur f. atropurpurea Bluteiche f,
rotblättrige Zwergeiche
 
      blóðeik f  
      roure pènol roig,
roure roig
 
35.21   Quercus suber Korkeiche f,
Pantoffelbaum m
 
      korkeik f  
      alzina surera,
surera f,
surer m,
alzina f del suro
 
Família: Grossulariaceae
Stachelbeergewächse n.pl
stikilsberjaætt f, garðaberjaætt f, rifsætt f, ribsætt f
grossulariàcies f.pl
36.1   Ribes L. Stachel- u. Johannisbeeren f.pl  
      garðaber¹ n.pl  
      ribers m.pl
grosellers m.pl
 
36.2   Ribes alpinum Alpenjohannisbeere f,
Alpen-Johannisbeere f
 
      fjallarifs n,
alparifs n
fjallarifsber n
 
      cirerola f  
36.3   Ribes aureum Gold-Johannisbeere f,
Goldjohannisbeere f
 
      gullrifs n
gullrifsber n
 
      riber daurat  
36.4   Ribes bracteosum stinkende Johannisbeere f  
      blárifs n
blárifsber n
 
      riber pudent  
36.5   Ribes cynosbati
syn.
Grossularia cynosbati
Hunds-Stachelbeere f  
      rakkastikill m
rakkastikilsber n
 
      *riber de gos m
grosella de gos f
 
36.6   Ribes lacustre stachelige schwarze Johannisbeere  
      væturifs n
væturifsber n
 
      riber lacustre
riba lacustre
 
36.7   Ribes nigrum schwarze Johannisbeere,
Gichtbeere f (Nord d'Alemanya),
[schwarze] Ribisel f (Àustr.)
 
      sólber n
svart hlaupber
 
      riber negre
grosellera negra,
cassís m
riba negra,
grosella negra,
cassís m (pl: cassissos)
 
    Nota 1: El terme cassís s'usa sempre en la designació del licor fet amb aquesta baia: [licor de] cassís  
    Nota 2: Grimm I, p. 1 i I, p. 200 porten Aalbeere i Alantbeere com a varietats de schwarze Johannisbeere amb gust d'herba de l'ala (“Alant”), Inula helenium. Pot tractar-se d'una simple designació baix-alemanya de la riba negra.  
36.8   Ribes nigrum x uva-crispa
syn.
Ribes x nidigrolaria
syn.
Ribes nidigrolaria
syn.
Ribes nidigrolaria ´Jostabeere´
Jostabeere f,
Josta f,
Jochelbeere f (RDA)
 
      jostaber n  
      *riber josta
*josta f,
*grosella josta,
*riba josta
 
36.9   Ribes petraeum Felsen-Johannisbeere f,
Felsenjohannisbeere f,
Fels-Johannisbeere f,
Sauerbeere f
 
      steinrifs n
steinrifsber n
 
      riber petri
*grosellera de rocall f,
*grosellera de penyal f
*grosella de rocall f,
*grosella de penyal m
 
36.10   Ribes sanguineum Blutjohannisbeere f,
Blut-Johannisbeere f,
Zierjohannisbeere f
 
      blóðrifs n
blóðrifsber n
 
      riber sanguini,
riber de sang m,
grosellera sanguínia
riba sanguínia,
grosella de sang
 
36.11   Ribes sativum
syn.
Ribes rubrum ssp. alba
weiße Johannisbeere  
      hvítt rifsber  
      riber blanc
grosellera blanca
riba blanca,
grosella blanca
 
36.12   Ribes spicatum
syn.
Ribes rubrum ssp. rubrum
ährige Johannisbeere
nordische Johannisbeere
 
      rifs n,
rauðrifs n
rifsber n,
rautt hlaupber
 
      riber de bosc m
grosellera de bosc f
riba de bosc f,
grosella de bosc f
 
36.13   Ribes uva-crispa
syn.
Ribes grossularia
Stachelbeere f,
Agrasel f (Àustr., Bav.),
Agrassel f/n (Àustr., Bav.)
 
      garðaber² n,
stikilsberjarunni m,
stikilsber n,
stöngulber n,
broddber n,
þyrniber n
stikilsber n,
stikkilsber n,
þyrniber n,
garðaber n
 
      agrassó m
riber espinós,
gaixiva f,
agraixer m,
groseller espinós,
grosellera espinosa
agrassó m,
gaixiva f,
grosella espinosa
 
    Nota: Si esmentem l'austríac i bavarès Agrassel f/n, Agrasel f/n malgrat el seu abast regional, és per la sorprenent concordança existent amb la designació catalana d'aquesta baia.  
36.14   Ribes vulgare
syn.
Ribes rubrum
syn.
Ribes sylvestre
syn.
Ribes rubrum ssp. vulgaris
rote Johannisbeere,
[rote] Ribisel f (Àustr.)
 
      rauðber¹ n,
rifsber n
 
      riber m [vermell]
groseller m [vermell],
grosellera vermella
riba f [vermella],
grosella f [vermella]
 
Família: Hippocastanaceae
Rosskastaniengewächse n.pl
hrossakastaníuætt f, hestakastaníuætt f
hipocastanàcies f.pl
37.1   Aesculus hippocastanum [gewöhnliche] Rosskastanie f,
Rosskastanienbaum m
Rosskastanie f
 
      hrossakastanía f,
hrossakastaníutré n,
hestakastanía f,
hestakastaníutré n
hrossakastanía f,
hestakastanía f,
hrossakastaníuhneta f,
hestakastaníuhneta f
 
      castanyer d'Índia m
castanya d'Índia f,
castanya borda
 
Família: Juglandaceae
Walnussgewächse n.pl, Walnussbaumgewächse n.pl
hnotviðarætt f, valhnotuætt f
juglandàcies f.pl
38.1   Juglans regia Walnussbaum m,
Nussbaum m,
Walnuss f
Walnuss f
 
      valhnetutré n,
valhnotutré n,
valhnota f
valhneta f,
(†) valhnot f
 
      noguer m,
noguera f,
anoguer m
nou f,
anou f
 
    Nota 1: El mot valhnota designa la fusta de la noguera, emprada en ebenisteria.  
    Nota 2: El terme noguerar, noguereda (גִּנָּה אֱגוֹז) del Càntic dels Càntics 6:11 és traduït a l'islandès com a hnotgarður.  
Família: Labiatae syn. Lamiaceae
Lippenblütler m.pl, Taubnesselgewächse n.pl
varablómaætt f, blóðbergsætt f
labiades f.pl, lamiàcies f.pl
39.1   Prasium majus Strauchnessel f,
Großer Klippenziest
 
      krákuborri m (?),
krákunetla f (?)
 
      arangí bord  
Família: Lauraceae
Lorbeergewächse n.pl
lárviðarætt f
lauràcies f.pl
40.1   Laurus nobilis Lorbeer m,
[echter] Lorbeerbaum m,
Lorbeerstrauch m
Lorbeere f
 
      lárviður m,
lár m,
lárviðartré n
lárber n
 
      llorer m,
llor m,
baguer m
baia de llorer f
 
    Nota: baguer és, específicament, l'arbre de sexe femení, que és el que fa baies.  
40.2   Persea americana Avocadobaum m,
Avocatobaum m,
Lorbeerstrauch m
Avocado f,
Avokado f,
Avocadobirne f,
Avocato f,
Butterfrucht f,
Alligatorbirne f,
Avocatobirne f
 
      lárperutré n
lárpera f,
avókadó n,
grænaldin n
 
      alvocater m
alvocat m
 
    Nota: DUW 199 només admet les grafies Avocado, Avocato, amb -c-. Tanmateix, l'ús de la grafia Avokado, amb -k- està molt estesa.  
Família: Liliaceae
Liliengewächse n.pl
liljuætt f
liliàcies f.pl
41.1   Asparagus acutifolius Lianen-Spargel m  
      oddspergill m,
oddblaðaspergill m
 
      esparreguera boscana,
espareguera d'ombra f (Mall.),
espareguera de ca f (Mall.),
espareguera rucana (Mall.),
espareguera fonollera (Men.)
espàrrec boscà,
espàrec rucà (Mall.)
 
41.2   Asparagus albus weißstengeliger Spargel  
      hvítstöngla spergill (?),
kattarspergill m (?)
 
      esparreguera de gat f,
espareguera de moix (Mall.)
 
41.3   Asparagus horridus
syn.
Asparagus stipularis
schrecklicher Spargel  
      hryllispergill m (?)  
      esparreguera marina,
espareguera de menjar f (Mall.),
espareguera vera (Mall.)
 
41.4   Asparagus maritimus Meeres-Spargel m  
      dún-spergill m (?),
sæ-spergill m (?)
 
      *esparreguera f de sorral
espàrrec m de sorral
 
41.5   Asparagus officinalis Spargel m  
      spergill m,
aspas m,
aspars m,
ásparga f
 
      esparreguera f,
espareguera f (Mall.),
espargolera f
espàrrec m,
espàrec m (Mall.)
 
41.6   Asparagus plumosus
syn.
Asparagus setaceus
Feder-Spargel m,
Zier-Spargel m,
Zierspargel m
 
      fjaðurspergill m,
skógarhár n
 
      esparreguera fina,
esparreguera africana,
esparreguera f de jardí,
espareguera fina (Mall.)
 
41.7   Asparagus tenuifolius zartblättriger Spargel  
      drottningarspergill m (?)  
      espareguera de la reina f (Mall.)
espàrec de la reina m (Mall.)
 
41.8   Colchicum autumnale Herbstzeitlose f,
Herbst-Zeitlose f,
Michelsblume f
 
      haustlilja f,
eiturlilja f
 
      còlquic m,
safrà bord,
safranera borda,
flor f de Sant Miquel
 
41.9   Convallaria majalis Maiglöckchen n,
Maiblume f
 
      dalalilja f  
      muguet m,
lliri de maig m,
trencalòs m,
lliri m de la Mare de Déu,
conval·lària f
 
41.10   Maianthemum bifolium [zweiblättrige] Schattenblume f,
zweiblättriges Schattenblümchen
 
      íkornaber n (?)  
      *flor d'ombra f,
*maiàntem m
 
41.11   Paris quadrifolia [vierblättrige] Einbeere f,
Wolfsbeere f,
Sauauge n,
Pestbeere f
 
      ferlaufungur m,
ferlaufasmári m
 
      raïm de guineu m
herba de la creu f,
panses de guineu f.pl
 
41.12   Polygonatum hirtum
syn.
Polygonatum latifolium
Breitblatt-Weißwurz f,
breitblättrige Weißwurz
 
      breiðinnsigli n (?),
breiðblaðainnsigli n (?)
 
      segell de Salomó de fulles amples m,
beatamaria de fulles amples f
 
41.13   Polygonatum multiflorum vielblütige Weißwurz  
      stóra salómonsinnsigli n (?)  
      segell de ram m
beatamaria multiflora
 
41.14   Polygonatum odoratum
syn.
Polygonatum officinale
wohlriechende Weißwurz,
Salomonsiegel n,
[echtes] Salomonssiegel n
 
      ilminnsigli n,
[litla] salómonsinnsigli n
 
      segell de Salomó m,
beatamaria f,
lliri de bosc m
 
41.15   Polygonatum verticillatum quirlblättriges Salomonssiegel,
Quirl-Weißwurz f
 
      kransinnsigli n  
      segell de Salomó verticil·lat
beatamaria verticil·lada
 
41.16   Ruscus aculeatus [stechender] Mäusedorn m  
      músaþorn n,
spergilslíki n,
asparslíki n,
spergillíki n
músaþornsber n
 
      galzeran m,
boix mascle,
boix marí,
cirerer de betlem m,
cirerer del Bon Pastor m,
cirerer de guinga (Men.) m,
brusc m,
mataaranyes f,
llorer bord
cirereta del bon pastor f
 
    Nota: Escrivim el terme mallorquí cirerer de betlem amb minúscula per tal com el mot betlem no hi fa referència a la vila palestina, sinó al pessebre nadalenc o betlem  
41.17   Ruscus hypoglossum Zungen-Mäusedorn m  
      úfjurt f (?),
fluguþorn n (?)
úfber n (?)
 
      llorer bord,
llorer d'Alexandria m,
llengua de cavall m
herba de l'erisipela f,
herba de la dissipel·la f,
herba de la dissípula f
 
    Nota: El DCVB s.v. llengua indica malament el nom científic d'aquesta planta i escriu Ruscus hippoglossum. La forma correcta Ruscus hypoglossum és la indicada s.v. llorer i herba: Ruscus hypoglossum.  
41.18   Smilax aspera [rauhe] Stechwinde f,
stachelige Stechwinde,
rauher Smilax
 
      klifurspergill m,
broddvindill m (?)
 
      aritja f,
heura espinosa,
arítjol m,
arínjol m
 
41.19   Smilax officinalis Sarsaparille f,
Sassaparille f
 
      sarsaparilla f (?),
sarsaparilla n (?)
 
      sarsaparrella f,
sarsa f,
sarsaparella f
 
    Nota 1: El nom de sarsaparrella s'aplica en realitat a un tot de plantes del gènere Smilax, i per tant, no només a la planta Smilax officinalis; es tracta d'espècies que solen ésser d'origen no europeu, bàsicament, centreamericà i sud-americà; v.g.: Smilax aristolochiifolia (sinònim: Smilax medica), Smilax papyracea, Smilax regelii (sinònim: Smilax utilis), Smilax syphilitica (sinònim: Smilax aequatorialis) etc. Totes elles són usades en farmacopea.  
    Nota 2: GDW XIV (R-Schiefe), col. 1802 (Sarsaparille) i 1803 (Sassaparille) considera Sarsaparille variant secundària de Sassaparille. DUDEN 5 (O-So), p. 2219 dóna compte d'una situació capgirada per a l'alemany actual, indicant que Sassaparille ara és una variant secundària de Sarsaparille.  
    Nota 3: En català, constatem l'existència de dos doblets del mot: sarsaparella i sarsaparrella. DIEC p. 1512 dóna entrada a sarsaparrella, forma que també és la consignada per DCVB IX, p. 763 mentre que GEC 20 (Rossell-Segr), p. 443 duu sarsaparella, que també és la forma de GLC IX (Rampal-sulfúric), p. 4399.  
Família: Loranthaceae
Riemenblumengewächse n.pl
setilteinsætt f
lorantàcies f.pl
    Nota: Les diferents espècies de vesc se solen integrar, modernament, dins una família pròpia, la de les Viscàcies (llatí: Viscaceae, islandès: mistilteinsætt, alemany: Mistelgewächse).  
42.1   Viscum abietis
syn.
Viscum album ssp. abietis
Tannen-Mistel f  
      þinur-mistilteinn m (?)  
      *vesc d'avet m
*visc d'avet m
 
42.2   Viscum album Mistel f,
Mistelstrauch m,
Drudenfuß m
Mistelbeere f,
Wachsbeere f
 
      mistilteinn m  
      vesc m,
visc m,
vescarsí m,
viscari m
 
    Nota: El terme Wachsbeere "baia de cera" que segons Marzell 4, col. 1209 s'empra a Baden, podria ésser, al meu entendre, un vell llatinisme, modificat per etimologia popular.  
42.3   Viscum album ssp. alba Laubholz-Mistel f  
      laufviðar-mistilteinn m (?)  
      vesc de caducifòlia m,
visc de caducifòlia m
 
42.4   Viscum laxum
syn.
Viscum album ssp. austriaca
Kiefern-Mistel f,
Nadelholz-Mistel f
 
      furu-mistilteinn m (?),
barrviðar-mistilteinn m (?)
 
      vesc de pi m
visc de pi m
 
Família: Meliaceae
Mahagonigewächse n.pl, Zedrachgewächse n.pl
mahóníviðarætt f
meliàcies f.pl
43.1   Melia azedarach [syrischer] Paternosterbaum m,
Zedrachbaum m
 
      paternostertré n (?),
melía f (?),
sedraktré n (?)
 
      mèlia f,
arbre de sabonetes m,
arbre sant,
gitanes f.pl,
cínamom m,
llessamí m d'Amèrica
 
    Nota: El DIEC només dóna entrada a la forma esdrúixola cínamom. En la pronúncia habitual, el mot és, tanmateix, agut. A més a més, el DIEC només li atorga el significat de → Elaeagnus angustifolia.  
Família: Moraceae
Maulbeergewächse n.pl
mórberjaætt f
moràcies f.pl
44.1   Broussonetia papyrifera Papiermaulbeerbaum m  
      pappírsmórberjatré n  
      morera de paper f,
morera paperera,
arbre del paper m
 
44.2   Ficus caprificus
syn.
Ficus carica var. caprificus
wilder Feigenbaum m,
wilde Feige,
Wildfeige f,
Holzfeige f
Holzfeige f,
Wildfeige f
 
      villifíkjutré n
villifíkja f
 
      figuera borda,
cabrafiguera f
cabrafiga f,
figó bord
 
    Nota: Grec: ἐρινεός, ὄλονθος, ὄλυνθος; llatí: caprificus.  
44.3   Ficus carica [echter] Feigenbaum m
Feige f
 
      gráfíkjutré n,
fíkjutré n
fíkja f,
gráfíkja f
 
      figuera f
figa f
 
44.4   Ficus sycomorus Sykomore f,
Maulbeer-Feigenbaum m,
Maulbeerfeigenbaum m,
Eselsfeigenbaum m,
Eselsfeige f,
Esels-Feige f,
Maulbeer-Feige f,
Maulbeerfeige f
Eselsfeige f,
Esels-Feige f,
Maulbeer-Feige f,
Maulbeerfeige f
 
      mórfíkjutré n,
mórfíkja f
mórfíkja f
 
      sicòmor m
figa de sicòmor f,
figó de sicòmor m
 
    Nota 1: El mot alemany Sykomore és pla: Sykomore.  
    Nota 2: Cf. el diferent tractament que rep el mot grec συκομορέα a les diferents traduccions de l'episodi de Zaqueu de Lluc 19:4:

IS: Hann hljóp þá á undan og klifraði upp í mórberjatré [= morera] til að sjá Jesú, en leið hans lá þar hjá.

SW: Då skyndade han i förväg och steg upp i ett mullbärsfikonträd [= sicòmor] för att få se honom, ty han skulle komma den vägen fram.

DE (Luter): Und er lief voraus und stieg auf einen Maulbeerbaum [= morera], auf daß er ihn sähe; denn allda sollte er durchkommen.

DE (Eberfelder Bibel): Und er lief voraus und stieg auf einen Maulbeerfeigenbaum [= sicòmor], auf daß er ihn sähe; denn er sollte daselbst durchkommen.

CA: Llavors s'avançà corrents i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allà.

Text original: καὶ προδραμὼν εἰς τὸ ἔμπροσθεν ἀνέβη ἐπὶ συκομορέαν, ἵνα ἴδῃ αὐτόν, ὅτι δι' ἐκείνης ἤμελλε διέρχεσθαι.
 
    Nota 3: Pel que fa a la traducció islandesa del mot hebreu שִׁקְמָה / šiqmāh (pl. absl.: שִׁקְמִים / šiqmīm; pl. constr.: שִׁקְמוֹתָם / šiqmōtām. Doblet: שָׁקָם / šāqām ) val a dir que es tradueix sistemàticament per morera i/o móra segons que el mot hebreu designi l'arbre o el seu fruit. El mot hebreu apareix a: Amós 7,14 (fruit), i (arbre) a Reis I-10,27, Psalms 78,47, Cròniques I-27,28, Cròniques II-1,15 i 9,27, i Isaïes 9,9 (o 9,10, segons les versions). A tall d'exemple valguin aquests dos passatges:

Reis I-10,27:
IS: Og konungur gjörði silfur eins algengt í Jerúsalem og grjót og sedrusvið eins og mórberjatrén [= moreres], sem vaxa á láglendinu.

SW: Och konungen styrde så, att silver blev lika vanligt i Jerusalem som stenar, och cederträ lika vanligt som mullbärsfikonträ [= sicòmors] í Låglandet.

DE (Luter): Und der König brachte es dahin, dass es in Jerusalem so viel Silber gab wie Steine, und Zedernholz so viel wie wilde Feigenbäume [= cabrafigueres] im Hügelland.

DE (Eberfelder Bibel): Und der König machte das Silber in Jerusalem [an Menge] den Steinen gleich, und die Zedern machte er an Menge den Maulbeerfeigenbäumen [= sicòmors] gleich, die in der Niederung [wachsen].

CA: El rei va fer que a Jerusalem l'argent fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.

Amós 7,14
IS: Ég er enginn spámaður, og ég er ekki af spámannaflokki, heldur er ég hjarðmaður og rækta mórber [= móres de morera].

SW: jag är varken en profet eller en profetlärjunge, jag är en boskapsherde, som lever av mullbärsfikon [= figues de sicòmor].

DE (Luter): ich bin kein Prophet noch ein Prophetjünger, sondern ich bin ein Hirt, der Maulbeeren [= móres de morera] züchtet.

DE (Eberfelder Bibel): Ich bin kein Prophet und bin kein Prophetensohn, sondern ein Viehhirte bin ich und ein Maulbeerfeigenzüchter [= sicòmors].

CA: Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor.
 
44.5   Morus alba Weißer Maulbeerbaum,
weiße Maulbeere
weiße Maulbeere
 
      hvíta mórberjatré n
hvítt mórber
 
      morera blanca
móra blanca
 
44.6   Morus nigra schwarzer Maulbeerbaum,
schwarze Maulbeere
schwarze Maulbeere
 
      svarta mórberjatré n
svart mórber
 
      morera negra
móra negra
 
44.7   Morus rubra roter Maulbeerbaum,
rote Maulbeere
rote Maulbeere
 
      rauða mórberjatré n
rautt mórber
 
      morera roja,
morera vermella
móra roja,
móra vermella
 
44.8   Toxylon pomiferum
syn.
Maclura pomifera
syn.
Maclura aurantiaca
Osagedorn m,
Osagebaum m
 
      appelsínuþyrnir m (?)  
      taronger dels Osage m,
taronger de Luisiana m,
maclura f
 
Família: Musaceae
Bananengewächse n.pl
bjúgaldinætt f, bananaætt f
musàcies f.pl
45.1   Musa acuminata
syn.
Musa banksii
syn.
Musa cavendishii
syn.
Musa malaccensis
Bananenpflanze f,
Bananenstaude f,
Bananenbaum m
Essbanane f,
kanarische Banane
 
      bananajurt f,
bananaplanta f
kanaríubanani m
 
      plataner m [canari]
plàtan m [canari],
plàtan de les Canàries m
 
45.2   Musa paradisiaca
syn.
Musa paradisiaca ssp. normalis
Bananenpflanze f,
Bananenstaude f,
Bananenbaum m
Kochbanane f,
Mehlbanane f,
Gemüsebanane f,
Pferdebanane f
 
      bananajurt f,
bananaplanta f
mjölbanani m,
bjúgaldin n
 
      bananer m
banana f
 
45.3   Musa x paradisiaca
syn.
Musa paradisiaca ssp. sapientum
Bananenpflanze f,
Bananenstaude f,
Bananenbaum m
Banane f,
Obstbanane f
 
      bananajurt f,
bananaplanta f
banani m,
bjúgaldin n
 
      plataner m
plàtan f
 
    Nota : La llengua parlada només coneix plàtan o el castellanisme plàtano. La distinció semàntica que es preten establir entre plàtan i banana no és popular i està restringida al llenguatge comercial i/o botànic.

No hem estat capaços de trobar designacions diferents per als bananers de les diferents espècies.
 
Família: Myrsinaceae
Myrsinengewächse n.pl
leðurblaðaætt f
mirsinàcies f.pl
46.1   Ardisia crenata
syn.
Ardisia crispa
syn.
Ardisia crenulata
gekerbte Spitzblume,
feingekerbte Spitzblume
Korallenbeere f,
Gewürzbeere f
 
      skarlatsberjarunni m
skarlatsber n,
kóralber n
 
      ardísia f  
Família: Myrtaceae
Myrtengewächse n.pl
myrtuætt f, brúðarlaufsætt f, negulætt f, eukalyptusætt f
mirtàcies f.pl
47.1   Eucalyptus globulus
syn.
Eucalyptus globulosus
Eukalyptus m,
Eukalyptusbaum m
 
      tröllatré n,
blágúmmítré n
 
      eucaliptus m,
eucalipte m,
febrer m,
arbre m de la salut
 
47.2   Feijoa sellowiana
syn.
Acca sellowiana
syn.
Orthostemon sellowianus
Feijoa f,
Feijoastrauch m,
Feijoabaum m,
Ananasguave f,
Ananas-Guave f,
brasilianische Guave
Feijoa f,
Feijoabeere f,
Feijoafrucht f
 
      joðberjarunni m,
joðber nm
 
      feijoa f,
guaiaber m del Brasil
feijoa f,
guaiaba f del Brasil
 
47.3   Myrta communis [echte] Myrte f  
      myrtusviður m,
myrta f,
brúðarlauf n
mýrtusviður m,
mýrtustré n
myrtuber n
 
      murtera m,
murta f
murtra f,
murtó m,
murtró m
 
47.4   Psidium guajava Guajavabaum m
Guajave f
 
      gvavatré n,
gúavatré n,
guavatré n,
gvava f,n,
gúava f,n,
guava f,n,
eldaldin n
 
      guaiaber m
guaiaba f
 
    Nota: D'acord amb l'adaptació de la -b- castellana intervocàlica en el català de Mallorca (que distingeix entre la -v- i la -b-), les formes catalanes d'aquests dos mots haurien d'ésser guaiaver i guaiava respectivament.  
Família: Oleaceae
Ölbaumgewächse n.pl
smjörviðarætt f, olíuviðarætt f
oleàcies f.pl
48.1   Ligustrum californicum
syn.
Ligustrum ovalifolium
syn.
Ligustrum medium
kalifornischer Liguster  
      gosarunni m (?)  
      troanella f  
48.2   Ligustrum japonicum japanischer Liguster  
      hrekkjarunni m (?)  
      troana f  
48.3   Ligustrum vulgare [gemeiner] Liguster m,
Tintenbeere f,
Rainweide f
Tintenbeere f,
Ligusterbeere f
 
      markarunni n  
      olivereta f,
alenya f,
llampuga blanca,
olivella f,
herba f dels fics
 
48.4   Olea europaea Ölbaum m,
Olivenbaum m,
Olive f
Olive f
 
      ólífutré n,
smjörviður m,
olífutré n,
olíutré n,
olíuviður m
ólífa f,
olífa f,
olífuber n
 
      olivera f
oliva f
 
    Nota: En el llenguatge administratiu islandès, la forma que s'hi ha imposat per a designar l'olivera és ólífutré n i la forma per a l'oliva, ólífa f (i derivats, cf. també per exemple ólífuolía f "oli d'oliva"). A la versió islandesa de la Bíblia, en canvi, s'empra sempre olíuviður m o olíutré n i, per a l'oliva, olífa f o olífuber n (cf. també, en aquest sentit, compostos com ara Olíufjallið "la Muntanya de les Oliveres"). En l'ús quotidià, les formes amb el radical ólíf- s'estan imposant sobre les formes de radical olíf-.  
48.5   Olea europaea ssp. sylvestris
syn.
Olea oleaster
Oleaster m,
wilder Ölbaum
Oleasterbeere f,
Oleasterolive f
 
      villiolíuviður m,
villi-olíuviður m,
villiolíutré n
villiolíuviðarber n (?),
kjarrolífuber n (?),
villiolíuber n (?),
kjarrolíuber n (?)
 
      ullastre m
olivó m
 
    Nota 1: Per a la designació islandesa de l'ullastre, vulgueu veure Carta als Romans 11:17 (villiolíuviður) i Nehemies 8:15 (villi-olíuviður) així com OHS (villiolíutré). A Primer Llibre dels Reis 6:23 (olíuviður), 6:31 (olíuviður), 6:32 (olíuviður) i 6:33 (olíuviður), així com a Isaïes 41:19 (olíutré) la Bíblia islandesa canvia l'ullastre de l'original per l'olivera: olíuviður / olíutré . En canvi, no hem estat pas capaços de trobar cap equivalent islandès de l'olivó.

Hebreu antic (ullastre:)
עץ שמן / ʕēts šèmen / עֵץ שֶׁמֶן

Hebreu antic (olivera): זית / zàyīθ / זַיִת

Grec antic (ullastre): ἀγριέλαιος f (Carta als Romans 11:17), ἔλαιος f, κότινος f, ξύλον ἀρκεύθινον (1 Reis 6:31, 1 Reis 6:33), ξύλον κυπαρίσσινον (Nehemies 8:15), ξύλον πεύκινον (1 Reis 6,32)

Grec antic (olivera): καλλιέλαιος f
 
    Nota 2: El Diccionari Català-Alemany d'Enciclopèdia Catalana tradueix olivó amb el mot alemany Ligusterbeere f. La traducció és errònia; toca dir: Oleasterbeere f.  
48.6   Phillyrea angustifolia schmalblättrige Steinlinde  
      mjóblaða steinviður m (?)  
      aladern de fulla estreta m,
herba f dels fics
 
48.7   Phillyrea latifolia breitblättrige Steinlinde  
      breiðblaða steinviður m (?)  
      aladern fals,
aladern de fulla ampla m
 
Família: Orchidaceae
Knabenkräutergewächse n.pl, Orchideen f.pl, Orchideengewächse n.pl
brönugrasaætt f
orquidàcies f.pl
49.1   Vanilla planifolia Vanille m,
Vanillepflanze f,
Gewürzvanille f
Vanillestange f,
Vanilleschote f
 
      vanillaplanta f,
vanillujurt f,
vanilla f
vanilja f,
vanilla f,
vanilla n,
vanillustöng f,
vanillastöng f
 
      vainilla f
beina de vainilla f,
tavella de vainilla f,
vainilla f
 
Família: Oxalidaceae
Sauerkleegewächse n.pl
súrsmæruætt f, gaukseyraætt f
oxalidàcies f.pl
50.1   Averrhoa carambola Karambolenbaum m
Sternfrucht f,
Karambole m
 
      stjörnutré f
stjörnualdin n,
stjörnuávöxtur m
 
      caramboler m
carambola f
 
Família: Papilionaceae syn. Fabaceae syn. Leguminosae
Schmetterlingsblütengewächse n.pl, Schmetterlingsblütler m.pl, Hülsenfrüchtler m.pl
ertublómaætt f, ertuætt f, belgjurtaætt f
papilionàcies f.pl, lleguminoses f.pl
51.1   Cercis siliquastrum [gewöhnlicher] Judasbaum m  
      júdasartré n  
      arbre de l'amor m,
arbre de Judea m,
arbre de Judes m
 
51.2   Cytisus scoparius
syn.
Sarothamnus scoparius
Besenginster m,
Eifelgold n,
Besenstrauch m
 
      gullsópur m,
villi-gullsópur m
 
      gódua f,
ginestell m
 
    Nota: L'alemany Pfriem m, Pfrieme f -i els seus equivalents amb b- de molts de dialectes renans (v.g., Bremm f, Brimme f) i baix-alemanys (v.g., Bräme/Brääm f etc.)- poden designar tant aquesta planta com diverses plantes del gènere Genista (Cf. GDW 13,1793), i, també, diverses plantes del gènere Rubus (Cf. GDW 2,293, 2,362 i 13,1793).

En neerlandès, el mot
brem m hi designa bàsicament la gódua, però també hi pot designar diferents plantes de l'espècie Genista. Quan s'hi vol especificar que es tracta de la gódua, hom hi recorre al compòsit bezembrem m "gódua".

En alemany, també hi podem trobar Besenpfriem m i, menys sovint, Besenpfrieme f.

L'alternança b-/pf- ja es retroba en els textos més antics de la llengua, per bé que el testimoni de les altres llengües germàniques que també tenen aquest mot, ens indica que la forma primària és la que comença amb b-.

En alt-alemany mitjà, tenim brimme f (Lexer I,353 i III,103) i pfrimme f (Lexer II,264). Creiem que és molt poc probable, com fa Lexer, que la variant brimme tingués el significats de "Heide; Ginster" (bruguera; ginesta), mentre que la variant Pfrimme tingués el de "Myrica [gale]" (DE: Gagelstrauch m; IS: pors m, mjaðarlyng n; CA: murta d'aiguamoll, murta daurada). Personalment, em decanto per creure que el mot tenia el significat primari de gódua per bé que també pogués usar-se, secundàriament, per designar plantes dels gèneres Genista i/o Spartium.

També considerem dubtós que el compòsit
pfriemkrût, pfrîmenkrût (Lexer II, col. 264) tingués realment el significat de "genista" que li atribueix Lexer. En alemany modern, Pfriemenkraut, Pfriemengras són mots que designen diferents tipus de pelaguer -com ara el pelaguer cabellut o "Stipa capillata", el pelaguer plomós (també: nebulosa, cabells d'àngel i cabellets de la Mare de Déu) o "Stipa pennata" etc.- i és aquest significat el que creiem que havem de donar a aquest mot compost de l'alt-alemany mitjà. En alemany, els mots Kraut / Gras no s'apliquen a la designació d'arbustos, sinó d'herbes, un fet que cal tenir en compte: la nostra ginesta o ginestera (Spartium junceum) segons això i per tant, rep, en alemany, els noms de Pfriemenstrauch m, Pfriemenginster m, Binsenginster m, Binsenpfrieme f.

Quant a l'alt-alemany antic, brimma f, pfrimma f són mots que només apareixen glossant els mots llatins myrica, genista i lupinus montanus. L'opinió més estesa actualment és que brimma / pfrimma designava el Sorothamnus scoparius i "vielleicht auch Calluna vulgaris" (=bruguerola; Cf. EWAH 2,337-338).
Per tant, la nostra recomanació final és d'atribuir el significat "gódua" als mots brimma/pfrimma i brimme/pfrimme, sempre que no hi hagi res que indiqui o apunti cap a una altra cosa.
 
51.3   Laburnum anagyroides
syn.
Laburnum vulgare
syn.
Cytisus laburnum
[gemeiner] Goldregen m,
[gewöhnlicher] Goldregen m
 
      strandagullregn n  
      laburn m  
51.4   Laburnum alpinum Alpen-Goldregen m,
Alpengoldregen m
 
      fjallagullregn n  
      laburn alpí  
51.5   Phaseolus coccineus
syn.
Phaseolus multiflorus
Feuerbohne f,
Feuer-Bohne f,
türkische Bohne,
Prunkbohne f,
Käferbohne f
 
      blómbaun f,
klifurbaun f,
skrautbaun f
 
      mongetera vermella,
fesol-fava de Sóller m (Mall.)
 
    Nota: Per al terme mongetera vermella cf. GLC 7 (1992), p. 3360.  
51.6   Phaseolus vulgaris ssp. vulgaris Gartenbohne f,
Garten-Bohne f,
Bohne f
 
      garðbaun f  
      fesolera f,
mongetera f
fesol m,
mongeta f
 
    Nota: El català continental fesol i el mallorquí fesol són "falsos amics": el mot mallorquí designa l'espècie Vigna unguiculata syn. Dolichos melanophthalmus (DE: Kuhbohne f, Augenbohne f; IS: augnbaun f, kúabaun f; català continental: fesolí m, fesolet m, solet m, banyolí m, caragirat m; Menorca: guixó m).

GLC 5 (1991) p. 2105 estableix una distinció semàntica entre fesolet = Vigna sinensis i fesolí = Dolichos melanophthalmus. Per al DIEC, a més a més, el fesolet / fesolí són l'espècie Vigna unguiculata, mentre que per al DGEC són l'esp#233;cie Vigna sinensis. La clau del misteri d'aquestes aparents divergències rau en el fet que Vigna sinensis, Vigna unguiculata i Dolichos melanophthalmus són sinònims. Per aquesta raó, la distinció que fa GLC no és, per tant, possible. GLC és, a més a més, l'única obra que consigna el sinònim vulgar solet.
 
51.7   Robinia pseudoacacia weiße Robinie f,
falsche Akazie,
Schotendorn m
 
      fuglatré n  
      falsa acàcia,
robínia f,
càcia f
 
51.8   Ulex europaeus [europäischer] Stechginster m,
Gaspeldorn m
 
      hvinviður m  
      gatosa europea  
Família: Phytolaccaceae
Kermesbeerengewächse n.pl
gljáberjaaætt f, gljábersætt f
fitolacàcies f.pl
52.1   Phytolacca americana
syn.
Phytolacca decandra
syn.
Phytolacca vulgaris
[amerikanische] Kermesbeere f  
      [amerískt] kermesber n  
      raïm de moro m,
raïm de l'escopeta m,
escopetes f.pl,
raïm de sant Salvi m,
raïm m de guilla,
arbre m de la tinta (Bal),
tinta f,
herba f de l'oblea,
belladona borda
 
52.2   Phytolacca esculenta
syn.
Phytolacca acinosa
[essbare] Kermesbeere f  
      [ætilegt] kermesber n (?),
asískt kermesber (?)
 
      *raïm de moro comestible m,
*raïm de l'escopeta asiàtic
 
Família: Punicaceae
Granatapfelgewächse n.pl, Granatapfelbaumgewächse n.pl
granateplaætt f, granateplisætt f
punicàcies f.pl
53.1   Punica granatum Granatapfelbaum m
Granatapfel m
 
      granateplatré n
granatepli n,
kjarnepli n
 
      magraner m
magrana f
 
Família: Ranunculaceae
Hahnenfußgewächse n.pl
sóleyjaætt f
ranunculàcies f.pl
54.1   Actaea rubra
syn.
Actaea erythrocarpa
rotes Christophskraut  
      nunnuþrúgur f.pl  
      *actea roja,
*actea vermella
 
54.2   Actaea spicata
syn.
Actaea nigra
ähriges Christophskraut  
      munkaþrúgur f.pl,
munkaber n
 
      herba de Sant Cristòfol f,
herba cristofolina
 
54.3   Nigella arvensis Acker-Schwarzkümmel m  
      akurnígella f (?)  
      estels m.pl,
niella lluent f,
estrella de camp f (Men.)
 
54.4   Nigella damascena Jungfer-im-Grünen f,
Damaszener Schwarzkümmel,
türkischer Schwarzkümmel,
Gretel in der Stauden n,
Gretl in der Stauden n,
Braut im Haar f
 
      skrautfrú f,
Jómfrúin í því græna
 
      flor d'aranya f,
aranyes f.pl,
niella lluent f,
barba d'ermità f,
llanternes f.pl (Men.),
estela-mare f
 
    Nota: El DCVB és l'únic que indica que el mot aranya , amb el significat de Nigella damascena s'empra sempre en plural. La resta de diccionaris donen, en aquest mateix signficat, el singular aranya.  
54.5   Nigella hispanica
syn.
Nigella papillosa
spanischer Schwarzkümmel  
      spánarfrú f  
      *niella hispànica,
*nigel·la hispànica
 
54.6   Nigella sativa echter Schwarzkümmel  
      svartkummin n,
nígella f,
ilmfrú f
 
      pebreta f (gal·l.)  
    Nota: El mot és una adaptació al català del francès poivrette, acceptada per DGEC i per GLC però no per DIEC ni DCVB.  
Família: Rhamnaceae
Kreuzdorngewächse n.pl
hrökkviðarætt f, tröllrunnaætt f, geitaviðarætt f, geitviðarætt f
ramnàcies f.pl
55.1   Rhamnus alaternus immergrüner Kreuzdorn  
      sígrænn geitaviður m (?),
sígrænn geitviður m (?),
tröllrunni m (?)
 
      aladern m,
llampuga f,
llampúdol m (Mall.),
llampredell m (Mall.),
alavern m (Mall.),
llampuguera f (Men.),
llampúgol m (Mall., Men.),
adern m,
lladern m
 
55.2   Rhamnus alpina Alpen-Kreuzdorn m  
      fjallastafur m  
      púdol m,
fic m,
arbre dels fics m
 
55.3   Rhamnus alpina ssp. alpina
syn.
Frangula latifolia
syn.
Oreoherzogia alpina
Westlicher Alpen-Kreuzdorn  
      fjalla-hrökkviður m (?)  
      *púdol occidental m  
55.4   Rhamnus alpina ssp. fallax
syn.
Rhamnus fallax
syn.
Rhamnus carniolica
Illyrischer Alpen-Kreuzdorn  
      krænarstafur m (?)  
      *púdol il·liri,
púdol de Carniola m
 
55.5   Rhamnus cathartica Purgier-Kreuzdorn m,
echter Kreuzdorn,
gemeiner Kreuzdorn,
Hirschdorn m,
Hexendorn m,
Haarholz n
 
      geitaviður m (?),
geitviður m (?)
 
      cambró m,
espina cervina
 
55.6   Rhamnus frangula
syn.
Frangula alnus
Faulbaum m,
Pulverbaum m,
Pulverholz n
 
      hrökkviður m,
þorstatré n
 
      vern negre,
vern menut,
vern bord,
fràngula f
 
55.7   Rhamnus lycioides Westlicher Mittelmeer-Kreuzdorn  
      úlfastafur m (?)  
      arçot m,
arç negre²,
escurnoi m,
alicantins m (Mall.),
espinalera f (Eiv.),
malhivern m (Eiv.)
 
55.8   Rhamnus oleoides östlicher Mittelmeer-Kreuzdorn  
      olíustafur m (?)  
      arçot oleoide m,
espí negre
 
    Nota: Segons HVIB, a les Balears només hi ha constància d'aquesta espècie, de manera que els mots arçot o espí negre s'hi apliquen a aquesta espècie i no pas a l'espècie Rhamnus lycioides. Tanmateix, tots els altres diccionaris consultats, inclòs el DCVB, donen arçot / espí negre únicament com a equivalents de Rhamnus lycioides i no pas de Rhamnus oleoides.  
55.9   Rhamnus pumila,
syn.
Oreoherzogia pumila
Zwerg-Kreuzdorn m,
Zwergkreuzdorn m
 
      holtastafur m  
      púdol de roca m,
herba del mal de pedra f,
púdol menut
 
55.10   Rhamnus saxatilis Felsen-Kreuzdorn m,
Felsenkreuzdorn m
 
      Urðarstafur m  
      espina cervina de fulla petita  
55.11   Ziziphus lotus Zickzackdorn m,
Lotusbaum m
 
      villibrjóstaberjatré n (?),
Barbarí-brjóstaberjatré n (?)
 
      ginjoler bord,
ginjoler silvestre
 
55.12   Ziziphus spina-Christi
syn.
Rhamnus spina-Christi
syn.
Ziziphus spinosa
syn.
Paliurus spina-Christi
syn.
Paliurus australis
syn.
Paliurus aculeatus
Christdorn m,
Christusdorn m,
Stechdorn m
 
      Krists þyrnikóróna f (?),
Jesúþyrnir m (?)
 
      espinavessa f,
espina vera,
espina negra,
espina santa,
arn m,
pomera de pastor f
poma de pastor f
 
55.13   Ziziphus ziziphus
syn.
Ziziphus jujuba
syn.
Ziziphus vulgaris
syn.
Ziziphus sativa
Jujube f,
Jujubenbaum m,
Judendorn m,
[roter] Brustbeerbaum m,
[roter] Brustbeerenbaum m,
welsche Hagebutte,
welsche Hahnbutte,
Schwitzerleinsbaum m,
Zieserleinbaum m
Jujube f,
chinesische Dattel,
[rote] Brustbeere f,
Jujube-Beere f,
Jujubenbeere f,
spanische Brustbeere,
giuggiolo m,
französische Brustbeere
 
      brjóstaberjatré n,
jujuba f,
jújúba f
[rauð] brjóstaber n,
jujuba-aldin n,
jújúba-aldin n
 
      ginjoler m
gínjol m
 
    Nota 1: A les obres més antigues, s'hi troba també la grafia: Zizyphus.  
    Nota 2: Fitschen 1959 dóna, com a termes alemanys d'aquest arbre, Judendorn m i Jujube f. El terme Judendorn desapareix a l'edició del 1993 (SF). Jujube és la forma més comuna. Bärtels utilitza, però, la forma Jujuba. Pritzel/Jessen en donen com a equivalent alemany (entre d'altres) rote Brustbeere.Tanmateix, considero que, en l'actualitat, el mot Brustbeere, com a designació del gínjol en alemany, s'ha de considerar arcaïtzant, possiblement per les connotacions eròtiques del terme.  
    Nota 3: L'italianisme giuggiolo s'empra en alemany per a designar tant l'arbre com el seu fruit.  
Família: Rosaceae
Rosengewächse n.pl
rósuætt f
rosàcies f.pl
56.1   Amelanchier grandiflora
syn.
Amelanchier canadensis
syn.
Amelanchier confusa
syn.
Amelanchier laevis
großblütige Felsenbirne,
kanadische Felsenbirne
 
      kanadaviður m,
hunangsviður m,
hunangsamall m,
bermispill m,
sætmispill m,
sætviður m
 
      corner del Canadà m,
corner canadenc
 
56.2   Amelanchier ovalis
syn.
Amelanchier vulgaris
syn.
Amelanchier rotundifolia
[gemeine] Felsenbirne f,
Edelweißstrauch m,
Edelweißbaum m,
[ovalblättrige] Felsenmispel f,
Fluhbirne f (Suïssa),
Klingelbeere f
 
      lóamall m  
      corner m,
cornera f,
arbre de roca m,
bec de gall m,
bellumera f,
borrinyoles f.pl,
corronyer m,
mallenquera f,
pomerola f
 
    Nota: El DIEC m dóna entrada a la forma mallenquera, mentre que HVIB empra la forma mallenguera.  
56.3   Aronia arbutifolia
syn.
Photinia pyrifolia
filzige Apfelbeere,
Zwergvogelbeere f,
rote Apfelbeere,
erdbeerbaumblättrige Apfelbeere
 
      blossalauf n  
      arònia vermella,
arònia roja
 
56.4   Aronia melanocarpa
syn.
Photinia melanocarpa
schwarze Apfelbeere,
kahle Apfelbeere,
schwarzfruchtige Apfelbeere,
schwarze Eberesche,
schwarze Edeleberesche
 
      logalauf n  
      arònia negra  
56.5   Aronia x prunifolia
syn.
Aronia prunifolia
syn.
Photinia floribunda
pflaumenblättrige Apfelbeere  
      glóðarlauf n  
      arònia blava  
56.6   Cotoneaster intergerrimus [gemeine] Zwergmispel f,
[echte] Hirschbeere f
 
      grámispill m  
      cornera f  
    Nota 1: En islandès, el mot mispill m s'empra per denominar les plantes del gènere Cotoneaster "DE: Zwergmispel / CA: cotoneàster" i no pas l'espècie Mespilus germanica "nespler", com és habitual a les altres llengües germàniques -llevat de l'anglís, que designa la planta i el seu fruit amb un mot agafat del normand-. L'absència de nesplers a Islàndia, ha menat l'islandès a haver d'encunyar els termes germanaviður i trjámispill per a poder designar específicament la Mespilus germanica.  
    Nota 2: Els mots llatins que designen noms d'arbrissols i acaben en -easter (v.g., pineaster, oleaster etc.) són de gènere masculí. Per tant, cal rebutjar i corregir formes com ara Cotoneaster intergerrima que es poden retrobar amb una certa freqüència als manuals de botànica i diccionaris (v.g., DIEC).  
56.7   Cotoneaster tomentosus
syn.
Cotoneaster nebrodensis
filzige Zwergmispel,
filzige Steinmispel
 
      dúnmispill m  
      cornera tomentosa  
56.8   Crataegus azarolus
syn.
Mespilus azarolus
Azaroldorn m,
welsche Mispel,
italienische Mispel,
Azarol-Hagedorn m,
Mittelmeer-Weißdorn m,
Weißdornmispel f
Azarole f,
Azarol-Mispel f,
Azarolbirne f
 
      eplaþyrnir m,
aseróltré n
eplaþyrniber n,
ávöxtur aseróltrésins m,
aserólpera f (?),
aseróla f (?),
aserólber n
 
      atzerolera f,
atzeroler m,
atzeroller m,
soroller m,
serolera f,
pomer de Sant Joan m (Ross.)
atzerola f,
sorolla f
 
    Nota: En alemany, les formes presentades a dalt hi coexisteixen amb formes amb vocalisme -e-, això és, Azerol-. En documents oficials islandesos que regulen la importació d'arbres i fruita, hi hem trobat el mot aseróltré, tot i que en els mateixos documents, per a les atzeroles hom hi empra ávextir aseróltrésins, per comptes de recórrer a encunyacions -que sens dubte no resultarien tan enfarfegoses- com ara aseróla f, aserólpera f o aserólber n .  
56.9   Crataegus monogyna eingriffeliger Weißdorn,
Hagedorn m
 
      snæþyrnir m
snæþyrniber n
 
      arç blanc,
espinaler m,
cirerer m de la Mare de Déu,
cirerer m de pastor (Mall.),
cirerer m del bon pastor,
albespí m,
espinalb m,
espinàs m,
trualler m,
ram m de Sant Pere [Màrtir]
cirereta de pastor f
 
    Nota: En alemany no botànic, no es fa diferència entre les diferències espècies de flor blanca de Crataegus, que es designen amb els mots Weißdorn o Hagedorn/ Hagdorn.  
56.10   Crataegus monogyna var. rubriflora [eingriffeliger] Rotdorn m  
      [einstíla] rauðþyrnir m (?)  
      *espí vermell,
*espinaler vermell
 
56.11   Crataegus laevigata ‘Paul's Scarlet’ [echter] Rotdorn m  
      [tvístíla] rauðþyrnir m  
      *agraüller vermell,
*garguller vermell m
 
56.12   Crataegus oxyacantha
syn.
Crataegus laevigata
syn.
Mespilus oxyacantha
zweigriffeliger Weißdorn,
Hagedorn m,
Mehldorn m
 
      hvítþyrnir m
hvítþyrniber n
 
      garguller m,
agraüller m,
garaüller m,
pometes de la Mare de Déu f.pl,
pometes del bon pastor f.pl,
ram m de Sant Pere [Màrtir]
 
    Nota: El DIEC considera el mot ram de sant Pere designació de Crataegus monogyna, mentre que el DCVB hi veu una designació de Crataegus oxyacantha.  
56.13   Cydonia oblonga
syn.
Cydonia vulgaris
syn.
Cydonia maliformis
syn.
Pyrus cydonia
Quitte f,
Quittenbaum m
Quitte f,
Kitte f (Àustr., no lit.)
 
      roðarunni m
roðarunnaepli n,
kveði m,
kveða f,
roðarunnaaldin n,
japanspera f,
perubróðir m
 
      codonyer m,
codonyera f
codony m
 
56.14   Eriobotrya japonica Loquatbaum m,
[japanischer] Wollmispelbaum
[japanische] Wollmispel f,
japanische Mispel,
Loquat f,
Glanzmispel f
 
      dúneplatré n
japansplóma f,
loquat n (?),
dúnepli n,
japanskur mispill
 
      nesprer del Japó f,
nesprera del Japó f,
nisprero m (Mall)
nisperer m del Japó
nespra [del Japó]f,
nespla [del Japó],
nispro m (Mall.),
micaco m
 
56.15   Fragaria x ananassa Ananaserdbeere f,
Ananas-Erdbeere f,
Ananas f (Àustr.),
Gartenerdbeere f,
Garten-Erdbeere f,
Kulturerdbeere f,
Elefantenerdbeere f,
Riesenerdbeere f,
Brestling m
 
      garðajarðarber n,
ananas-jarðarber n
 
      fraguera f,
maduixera f
fraga f,
maduixot m
 
    Nota 1: La Fragaria x ananassa és un híbrid de les fraules americanes Fragaria chiloensis "DE: Chileerdbeere, Chile-Erdbeere / IS: strandjarðarber" i Fragaria virginiana "De: Scharlacherdbeere / IS: skarlatsjarðarber (?)". Amb el terme Gartenerdbeere també es designa la variant conreada de la Fragaria vesca.  
    Nota 2: Amb el terme maduixot es designen més de mil varietats de Fragaria. Per regla general, en alemany no es fa la diferència que fem en català entre maduixa i maduixot. Per tant, el terme maduixot en alemany simplement es diu Erdbeere. Es poden emprar els termes Gartenerdbeere, Elefantenerdbeere, Riesenerdbeere etc. quan es vulgui deixar clar que hom es refereix a les varietats de mides grosses, per bé que el terme Elefantenerdbeere sembla haver caigut en desús en els darrers anys.  
56.16   Fragaria moschata Moschuserdbeere f,
Moschus-Erdbeere f,
Zimterdbeere f,
Zimt-Erdbeere f
 
      moskusjarðarber n  
      *maduixera moscada,
*maduixera mesquera
*maduixa moscada,
*maduixa mesquera
 
56.17   Fragaria vesca Walderdbeere f,
Wald-Erdbeere f
 
      villijarðarber n  
      maduixera de bosc f,
maduixera salvatge f
maduixa de bosc f,
maduixa salvatge f,
maduixa silvestre
 
56.18   Fragaria vesca ssp. vesca Erdbeere f,
Garten-Erdbeere f,
Kulturerdbeere f
 
      jarðarber n  
      maduixera f,
fraulera f,
martoll m,
fraguera f,
mariotxa f
maduixa f,
fraula f
 
56.19   Fragaria viridis
syn.
Fragaria collina
Knackelbeere f,
Hügelerdbeere f,
Hügel-Erdbeere f
 
      brekkuber n,
brekkujarðarber n
 
      maduixera borda
maduixa borda
 
56.20   Malus sylvestris Holzapfelbaum m,
Wildapfelbaum m,
(†) Affolter m
Holzapfel m,
Wildapfel m
 
      skógareplatré n,
villieplatré n,
(†) apaldur m
skógarepli n,
villiepli n
 
      pomera salvatge f,
pomera borda
poma de bosc f,
poma borda
 
    Nota: El mot islandès apaldur s'empra, en la llengua literària moderna, com a sinònim de eplatré: Joel 1,12: Vínviðurinn er uppskrælnaður, fíkjutrén fölnuð, granateplatrén, pálmaviðurinn og apaldurinn, öll tré merkurinnar eru uppþornuð, já, öll gleði er horfin frá mannanna börnum "s'han assecat els ceps, s'han esfullat les figueres. Magraners, palmeres i pomers, tots els fruiters són secs. S'ha fos l'alegria de la gent.". També Càntic dels Càntics 2,3: Eins og apaldur meðal skógartrjánna, svo er unnusti minn meðal sveinanna "Com un pomer entre els arbres del bosc, així és el meu estimat entre els jovençans." El mot pertany al registre elevat.  
56.21   Mespilus germanica [echte] Mispel f,
deutsche Mispel,
Mispelbaum m
Mispel f
 
      trjámispill m,
germanaviður m
trjámispill m (?),
mispilepli n (?)
 
      nespler m,
nesprer m,
nesplera f,
nesprera f,
nyespler m (Val.),
nisperer m
nespla f,
nespra f,
nyespla f (Val.)
 
56.22   Pirus spinosa
syn.
Pirus amygdaliformis
syn.
Pirus amygdaliformis var. oblongifolia
syn.
Pirus angustifolia
syn.
Pirus communis ssp. amygdaliformis
syn.
Pirus communis var. amygdaliformis
syn.
Pirus cuneifolia
syn.
Pirus oblongifolia
syn.
Pirus parviflora
syn.
Pirus sinaica
syn.
Pirus salviifolia var. amygdaliformis
syn.
Pirus pyrainus
mandelblättriger Birnbaum,
dorniger Birnbaum
dornige Birne,
mandelblättrige Birne
 
      þyrniperutré n,
Sínaí-perutré n,
möndluperutré n
Sínaí-pera f (?),
þyrnipera f (?),
möndlupera f (?)
 
      perelloner m
perelló m
 
56.23   Prunus amygdalus Mandelbaum m
Mandel f
 
      möndlutré n,
möndluviður m
mandla f,
(†) alemandur m,
(†) almandur m,
(†) alemandel m,
(†) amendashnot m,
 
      ametller m,
ametler m (Val., Bal.)
ametlla f,
ametla f (Val., Bal.)
 
    Nota: La variant möndluviður és bíblica. Cf. Bíblia islandesa, Gènesi 30,37: Jakob tók sér stafi af grænni ösp, möndluviði og hlyni og skóf á þá hvítar rákir með því að nekja hið hvíta á stöfunum. "Jacob prengué vergues tendres d'àlber, d'ametller i de plàtan –(els traductors islandesos interpreten l'hebreu עַרְמוֹן com a ‘auró’, i no pas com a ‘plàtan’, que en islandès és ‘platanviður’)–, i les escorxà en franges blanques pelant el blanc de damunt les vergues."

La forma normal és möndlutré, que també pot considerar-se la forma normal de la traducció islandesa de la Bíblia; cf. Bíblia islandesa, Cohèlet 12,5: ...þá menn eru hræddir við hæðir og sjá skelfingar á veginum, og þegar möndlutréð stendur í blóma og engispretturnar dragast áfram og kaper-ber hrífa ekki lengur, því að maðurinn fer burt til síns eilífðar-húss og grátendurnir ganga um strætið. "quan un s'espanti de les pujades i tingui por de fer camí. I mentre l'ametller floreix, i la llagosta es torna gràvida, i la tàpera dóna fruit, l'home se'n va al seu estatge etern! I els ploraners ja ronden pel carrer."


Amb els doblets
möndlutré i möndluviður s'intenta òbviament reflectir en islandès la dualitat terminològica de l'hebreu antic representada per לוז (lūz, לוּז), Gènesi 30:37, i per שקד (šāqε:δ, שָׁקֵד), p.e., Cohèlet 12,5.
 
56.24   Prunus amygdalus var. amara bittere Mandel  
      beisk mandla  
      ametlla amarga,
ametla amarga (Val., Bal.)
 
56.25   Prunus amygdalus var. dulcis süße Mandel  
      sætmandla f  
      ametlla dolça,
ametla dolça (Val., Bal.)
 
56.26   Prunus armeniaca Aprikosenbaum m,
Aprikose f
Aprikose f
 
      apríkósutré n
apríkósa f,
eiraldin n
 
      albercoquer m,
ambercoquer m (part de Val.),
arbre baracoc (Alguer)
albercoc m,
ambercoc m (Val.)
 
    Nota: Coromines dóna, com a forma algueresa, barracoc m, amb –rr–. DCVB dóna la mateixa forma, però amb –r–: baracoc. Malauradament, no disposo d'un tertio comparationis que m'indiqui quin de tots dos té, en aquest cas, la raó.  
56.27   Prunus avium
syn.
Cerasus avium
Süß-Kirsche f,
Süßkirsche f
 
      sætkirsiberjatré n
sætkirsiber n,
sætkirsuber n
 
      cirerer m,
cirer m
cirera
 
56.28   Prunus avium ssp. avium Vogel-Kirsche f,
[gemeine] Vogelkirsche f,
Wildkirsche f,
Waldkirsche f,
Hirschbeere f (Estíria)
 
      fuglakirsiber n,
fuglakirsuber n,
fuglukirsiber n
 
      cirerer bord,
cirer bord
cirera borda
 
56.29   Prunus avium ssp. duracina
syn.
Prunus duracina
Knorpel-Kirsche f,
Knorpelkirsche f,
Kaiserkirsche f
 
      brjóskkirsiber n (?),
brjóskkirsuber n (?)
 
      cirerer de Sant Climent m,
cirerer de cireres costaleres m
cirerer garrofal m,
*bigarrell m (gal·l.)
cirera garrofal f,
*[cirera] bigarrell f,
*bigarrell m (gal·l.)
 
56.30   Prunus avium ssp. juliana
syn.
Prunus juliana
Herz-Kirsche f,
Herzkirsche f
 
      hjartakirsiber n (?),
hjartakirsuber n (?)
 
      cirerer cor de colom m(?),
cirerer moll (?)
cor de colom m (?),
cirera mollar (?)
 
56.31   Prunus cerasifera
syn.
Prunus domestica var. myrobalana
Myrobalane f,
Kirschpflaume f
 
      fuglaplóma f,
plómuheggur m
 
      mirabolà m,
mirabolaner m
mirabolà m,
pruna mata-soldats f (Mall.)
 
    Nota: L'alemany Mirabelle f i el català mirabolà són falsos amics. El mot alemany designa la pruna groga -el que a Àustria se'n diu: gelbe Zwetschke-, això és, la fruita de l'arbre Prunus domestica ssp. syriaca (el nom de l'arbre en alemany és Mirabellenbaum m). L'equivalent islandès d'aquest tipus de pruna és: kirsiberjaplóma f, mirabelle-plóma f, mírabellplóma f.

GLC 8 (1992) [operacional-rampa], p. 4014 dóna, com a designació catalana d'aquesta pruna, el terme
pruna mirabella, un terme que, fins ara, tanmateix no sembla haver-se popularitzat gaire.

Mirabelle també és un fals amic del català mirambell -el bellveure m mallorquí- (Kochia scoparia syn. Bassia scoparia) que, en alemany, rep els noms de Besen-Radmelde f, Besenmelde f i Sommerzypresse f, i, en islandès, el de haustkollur m.
 
56.32   Prunus cerasifera var. atropurpurea
syn.
Prunus cerasifera var. pissardii
Blutpflaume f  
      blóðplóma f  
      pissardi m,
prunera vermella,
prunera roja,
prunera de jardí f,
prunera de fulla roja f
 
56.33   Prunus cerasus
syn.
Cerasus acida
syn.
Cerasus vulgaris
Sauerkirsche f,
Weichsel f,
Weichselkirsche f
 
      súrkirsiberjatré n
súrkirsiber n,
súrkirsuber n,
[súrt] kirsiber n,
[súrt] kirsuber n
 
      guinder m,
cirer àcid
guinda f,
guíndola f,
cirera àcida,
griota f (gal·l.)
 
56.34   Prunus cerasus ssp. acida Schattenmorelle f,
Strauch-Weichsel f,
Strauchweichsel f
 
      skuggamórilla f (?)  
      *cirerer del nord m,
*grioter àcid
*cirera del nord f,
*griota del nord f
 
56.35   Prunus cerasus ssp. cerasus Baum-Weichsel f,
Baumweichsel f
 
      Krímkirsiberjatré f (?)  
      *cirerer agre
*cirera agra
 
56.36   Prunus cerasus var. austera
syn.
Cerasus austera
Morelle f,
Süßweichsel f
 
      morellokirsiber n,
morellokirsuber n,
mórilla f
 
      *cirera negra,
*griota negra,
*cirera móra
 
56.37   Prunus cerasus x avium Süß-Weichsel f,
Süßweichsel f,
schwarze Morelle
 
      maíkirsuber n (?),
maímórilla f (?)
 
      *cirera de maig  
    Nota: SF consideren Morelle i Süßweichsel sinònims, i els donen el nom de Prunus cerasus var. austera, que distingeixen de la Prunus cerasus ssp. cerasus a la qual donen, com a equivalent alemany, el nom de Baum-Weichsel. Nosaltres aconsellam de reservar el terme Süßweichsel per a l'híbrid Prunus cerasus x avium.  
56.38   Prunus cerasus var. capronia
syn.
Cerasus caproniana
syn.
Prunus cerasus var. caproniana
Amarelle f,
Ammelbeere f,
Glas-Kirsche f
 
      amarelle-kirsiber n,
amarelle-ber n,
amarilla f (?)
 
      *amarel·la f,
*griota vermella,
*cirera de suc f
 
    Nota: Cal anar amb compte de no confondre Amarelle amb Marille o Marelle, la forma austríaca de denominar l' albercoc.  
56.39   Prunus cerasus ssp. eucerasus Glas-Kirsche f,
Glaskirsche f
 
      glerkirsiber n (?)  
      *cirera lluenta  
    Nota: Z consideren Glas-Kirsche i Amarelle sinònims, i els donen el nom de Prunus cerasus var. cerasus.  
56.40   Prunus domestica Pflaumenbaum m,
[echte] Pflaume
Pflaume f
 
      plómutré n
plóma f
 
      prunera f
pruna f
 
56.41   Prunus domestica ssp. domestica Zwetschenbaum m,
Zwetschkenbaum m,
Zwetschgenbaum m
Zwetsche f,
Zwetschge f,
Zwetschke f,
Quetsche f
 
      sveskjuplómutré n
sveskjuplóma f
 
      prunera f de frare llarg,
prunera quetsche f,
prunera damasquina* (o: damascena)
pruna f de frare llarg,
pruna quetsche f,
pruna damasquina* (o: damascena)
 
    Nota 1: GLC 8 (1992) [operacional-rampa], p. 4014 dóna, com a designació catalana d'aquesta pruna, el terme pruna quetsche, un terme que, fins ara, tanmateix no sembla haver-se popularitzat gaire.  
    Nota 2: sveskja designa en islandès habitualment la pruna seca, emprada en cuina i confiteria, mentre que sveskjuplóma designa la pruna quetsche fresca.  
56.42   Prunus domestica ssp. italica Ringlottenbaum m
Reineclaude f,
Reneklode f,
Ringlotte f,
Rundpflaume f
 
      reineclaude-plómutré n (?)
reineclaude-plóma f (?),
grænplóma f (?)
 
      prunera clàudia f
pruna clàudia
 
56.43   Prunus domestica ssp. syriaca Mirabellenbaum m
Mirabelle f,
gelbe Zwetschge,
Mirabellenpflaume f
 
      mírabellplómutré n
mírabellplóma f,
mirabelle-plóma f,
kirsiberjaplóma f
 
      mirabeller* m
pruna f mirabella
 
    Nota: GLC 8 (1992) [operacional-rampa], p. 4014 dóna, com a designació catalana d'aquesta pruna, el terme pruna mirabella, un terme que, fins ara, tanmateix no sembla haver-se popularitzat gaire.  
56.44   Prunus fruticosa Zwergkirsche f,
Steppenkirsche f,
Zwergweichsel f
 
      steppukirsiberjatré n (?)
steppukirsiber f (?)
 
      *cirerer estepari
*cirera d'estepa f
 
56.45   Prunus insititia
syn.
Prunus domestica var. insititia
Krieche f,
Kriechenpflaume f,
Kriecherl n (Àustr.),
Spilling m,
Spille f,
Haferschlehe f
 
      skriðplómutré n (?),
skriðplóma f (?)
damson-plóma f,
skriðplóma f (?)
 
      prunyoner m
prunyó m
 
    Nota: De vegades, hom troba la indicació, esp. a moltes de pàgines web alemanyes, que el mot austríac Kriecherl significa el mateix que Mirabelle. Som del parer que aquesta indicació és errònia i que el mot austríac és sinònim de l'alemany estàndard Haferschlehe f.  
56.46   Prunus laurocerasus Kirschlorbeer m,
Lorbeer-Kirsche f,
Lorbeerkirsche f
 
      lárberjakirsuberjatré n
lárberjakirsuber n
 
      llorer reial m,
llorer-cirer m
 
56.47   Prunus mahaleb
syn.
Cerasus mahaleb
Felsenkirsche f,
Steinweichsel f,
türkische Weichsel
Steinweichselkirsche f,
Felsenkirsche f
 
      mahaleb-kirsiberjatré n
mahaleb-kirsuber n,
mahaleb-kirsiber n
 
      cirerer de guineu m,
cirerer de Santa Llúcia m,
macaleu m
 
56.48   Prunus padus [gewöhnliche] Traubenkirsche f,
[gewöhnliche] Trauben-kirsche,
Ahlkirsche f
 
      heggur m  
      gatzerí m  
56.49   Prunus persica
syn.
Amygdalus persica
syn.
Persica vulgaris
Pfirsichbaum m
Pfirsich m
Pfirsich m
 
      ferskjutré n
ferskja f
 
      presseguer m,
melicotoner m (Mall.),
albergener m,
alberger m,
bresquiller m,
pavier m
préssec m,
melicotó m (Mall.),
alberge m,
bresquilla f,
pavia f
 
    Nota 1: presseguer/préssec i melicotoner/melicotó (Mall.) són els termes genèrics. albergener~alberger/alberge, bresquiller/bresquilla i pavier/pavia designen varietats per a les quals no hem sabut trobar cap designació alemanya i isladesa equivalent.  
    Nota 2: S'ha de rebutjar totalment, si més no pel que fa al català de Mallorca, la definició que DIEC dóna de melicotoner: A Mallorca, melicotoner no hi designa pas una varietat del presseguer -un mot que no hi he sentit a dir mai- sinó el presseguer en si. Fins a quin punt aquesta situació també es dóna a d'altres territoris de parla catalana (p.e., Menorca, País Valencià) és una cosa que no puc dir aquí per manca d'informació concreta al respecte.  
56.50   Prunus persica var. laevis
syn.
Prunus persica var. nectarina
syn.
Prunus persica nucipersica
Nektarinenbaum m,
Nektarine f
Nektarine f
 
      nektarínutré n
nektarína f
 
      nectariner m
nectarina f
 
56.51   Prunus salicina japanischer Pflaumenbaum m,
chinesischer Pflaumenbaum,
dreiblütige Pflaume
japanische Pflaume
 
      japansplómutré n
japansplóma f
 
      prunera f del Japó,
prunera japonesa
pruna f del Japó
 
56.52   Prunus prostrata
syn.
Cerasus prostrata
niederliegende Kirsche,
niedrige Kirschmandel,
Teppichkirsche f,
Zwergmandel f
 
      skriðkirsiberjatré n (?)  
      aranyoner prostrat  
56.53   Prunus serotina spätblühende Trauben-Kirsche,
spätblühende Traubenkirsche,
späte Trauben-Kirsche
späte Trauben-Kirsche
 
      gljáheggur m  
      cirerer americà
*cirera negra,
*cirera capulina
 
56.54   Prunus spinosa Schlehe f
Schlehdorn m,
Schlehenstrauch m,
Schwarzdorn m
Schlehe f,
Schlehenpflaume f,
Schlehbeere f
 
      þyrniplóma f
sláþyrnir m,
broddheggur m
sláþyrniber n,
þyrniplóma f
 
      aranyoner m,
garanyoner m,
arç negre,
prunyoner m,
prinyoner m,
oronyer m,
abranyoner m,
aranyó m,
escanyagats m,
pruneller m,
espí negre
aranyó m,
prunell m,
prunyó m
 
    Nota: És millor de reservar l'ús de prunyoner i prunyó per al → Prunus insititia.  
56.55   Pyracantha coccinea
syn.
Cotoneaster pyracantha
syn.
Crataegus pyracantha
Feuerdorn m  
      eldþyrnir m  
      piracant m,
arç soterrani,
pometes del diable f.pl (Ross.)
 
56.56   Rosa canina Hundsrose f,
Hunds-Rose f,
Hiefe f (Àustr.),
Hiffe f,
Dornrose f,
Heckenrose f,
Hecken-Rose f
Hagebutte f,
Hiefe f (Àustr.)
 
      hundarós f,
villirós f
rósaraldin n,
rósaldin n,
hjúpaldin n,
nýpa f,
rósaber n
 
      gavarrera f,
roser bord,
roser de bardissa m,
roser de bosc,
roser boscà,
roser de ca m,
roser caní,
roser de marges,
roser de muntanya,
roser d'hivern,
roser de Nadal,
roser de pastor,
roser de tardor,
roser salvatge,
roser gavarrer
gavarró m,
gratacul m,
cinòrodon m,
cinorrodi m (no lit.)
 
    Nota 1: Hagebutte no és pas específicament el fruit de la gavarrera, sinó EL FRUIT DE TOTS ELS ROSERS. Tanmateix, hom sol associar el mot Hagebutte a la gavarrera perquè és aquest tipus de roser el que s'utilitza per a produir el Hagebuttentee, Hagebuttenlikör, Hagebuttensirup etc.

L'espècie Rosa canina no es fa a les Balears en estat natural. A Mallorca, el mot gavarrera hi designa l'espècie Rosa sempervirens (alemany: immergrüne Rose; islandès: *iðunarrós) i a Menorca, la planta → Lonicera implexa.
 
    Nota 2: En l'adaptació al català de la rondalla alemanya Dornröschen Carles Riba va triar el camí, al nostre entendre correcte, de designar el personatge principal de la rondalla amb el nom floral d'Englantina, exactament igual que el que es va fer a Islàndia -on la protagonista de la rondalla hi rep el nom de Þyrnirós- i a la resta de llengües germàniques -amb excepció de l'anglès-; així, en neerlandès tenim Doornroosje, en suec Törnrosa, en danès Tornerose i en dano-noruec Tornerose. Tanmateix, els traductors moderns del conte al català han renunciat a dir Englantina o Englantineta a la protagonista i a la rondalla. Mesclant ous amb caragols han passat a dir-ne La Bella Dorment que, en realitat, s'hauria de reservar per a la versió d'en Walt Disney ("The Sleepy Beauty") i per a la d'en Carles Perrault ( La Belle au Bois Dormant). Si la rondalla francesa i l'alemanya duen títols diferents, els traductors haurien de respectar aquest fet diferencial en llurs traduccions; tan de bo sabessin qui va ser en Carles Riba.  
    Nota 3: Consideram errònia la forma cinoròdon emprada, per exemple, pel DLC: una o breu llatina no pot pas portar l'accent quan és el nucli d'una segona síl·laba de mot; per tant, el mot llatí ha d'ésser esdrúixol i no pas pla. Tampoc no s'hi val de fer veure que es tracta d'una adaptació al català del mot grec original, car aquest també és esdrúixol. Per acabar-ho d'arrodonir, el mot llatí presenta -rr- a tots els diccionaris de llatí consultats.

Les formes llatines constatades als diccionaris consultats, són:

1.
cynorrŏdon -i / cynorrhŏdon -i (n.) i cynorrŏda -ae / cynorrhŏda -ae (f.) (A latin dictionary de Charlton T. Lewis i Charles Short (1975), p. 507),

2.
cynorrhŏdon -i, cynorrhŏdum -i, cynorrhŏda -ae (Diccionari Llatí-Català de la GEC (1993), p. 372), i

3.
cynorrhŏda -ae, cynorrhŏdon -i (Dictionaire Illustré Latin-Français de Félix Gaffiot (1969), p. 462).

Respectam la
-r- de l'IEC, però de cap de les maneres l'accentuació que proposen. En realitat, el millor fòra de catalanitzar el mot com a *cinòrrode o, més senzillament, acceptar com a literària la catalanització més o menys espontània -i ja existent- cinorrodi que, aparentment, sembla un derivat d'un *cynorrhodium, que, tanmateix no està atestat enlloc.

Ja per acabar, també volem indicar, que el DLC dóna al mot
gratacul el significat de roser caní. Som, tanmateix, del parer que el significat propi del mot és el de fruit del roser caní, tal i com indica, per exemple, el DGEC, diccionari que, al seu torn, també dóna entrada a gavarró ‘fruit de la gavarrera’, cosa que no fa pas el DLC, que atribueix al mot gavarró únicament el significat de galda ‘Reseda luteola’ (al. Färber-Wau m.)
 
56.57   Rosa dumalis
syn.
Rosa vosagiaca
syn.
Rosa afzeliana
syn.
Rosa dumalis ssp. dumalis
syn.
Rosa subcanina
Schutt-Rose f,
Schuttrose f,
graugrüne Rose,
graugrüne Hunds-Rose,
Vogesen-Rose f
 
      glitrós f  
      roser dels Vosges m,
gavarrera dels Vosges f,
rosa dels Vosges f
 
56.58   Rosa gallica Essigrose f,
Essig-Rose f,
Apothekerrose f,
Provinzrose f,
Zuckerrose f
 
      gallarós f,
apótekararós f,
skáldarós f
 
      roser ver,
rosa vera
 
56.59   Rosa glauca
syn.
Rosa rubrifolia
Hechtrose f,
Hecht-Rose f,
rotblättrige Rose,
bereifte Rose,
blaugrüne Rose
 
      rauðblaðarós f  
      roser glauc,
rosa glauca
 
56.60   Rosa pendulina Alpen-Heckenrose f,
Alpen-Hecken-Rose f,
Gebirgsrose f
 
      fjallarós f  
      roser alpí,
rosa alpina
 
56.61   Rosa pimpinellifolia
syn.
Rosa spinosissima
Bibernell-Rose f,
Bibernellrose f,
schottische Rose,
Dünen-Rose f
 
      þyrnirós f  
      roser espinosíssim,
rosa espinosíssima
 
56.62   Rosa rubiginosa Wein-Rose f  
      eplarós f  
      roser rubiginós,
rosa rubiginosa,
regina f (Mall.)
 
56.63   Rosa sempervirens immergrüne Rose  
      iðunarrós f (?)  
      roser englantiner,
englantiner m,
roser de pastor m,
roser d'hivern m,
rosa boscana,
gavarrera f (Mall.),
roser bord (Mall., Men.),
gavarrera mosqueta (Mall)
 
    Nota: Amb el mot englantina es pot designar la flor d'aquesta espècie (Rosa sempervirens). Tanmateix, cal remarcar que el mot en qüestió designa primàriament l'espècie Jasminum nudiflorum (DIEC) o Jasminum grandiflorum (DGEC, DCVB, GLC).

Jasminum grandiflorum syn. Jasminum hispanicum syn. Jasminum officinale var. grandiflorum syn. Jasminum officinale f. grandiflorum:
DE: Königsjasmin m, chinesischer Teejasmin, spanischer Jasmin, Dichter-Jasmin m, großblütiger Teejasmin, großblumiger Jasmin
IS: sumarjasmína f, kóngajasmína f, spánarjasmína f

Jasminum nudiflorum:
DE: Winterjasmin m
IS: vetrarjasmína f

Amb la introducció a Europa de l'espècie Jasminum rex syn. Jasminum nobile ssp. rex "geramí de Tailàndia", el terme alemany Königsjasmin ha passat (inevitablement?) a designar-lo, per bé que al costat d'altres designacions no ambigües com ara Sternjasmin o Engelshaar-Jasmin. És molt possible que també li esdevingui el mateix al terme llessamí reial, l'altra designació catalana que coneixem per al Jasminum grandiflorum.

Ja per acabar voldria esmentar expressament que el terme català
englantiner i l'alemany antiquat Engeltierrose, Engeltier n (cf. Marzell III, col. 1439) són falsos amics: el terme alemany designa l'espècie Rosa rubiginosa "regina".

Pel que fa a la diversitat d'adcripció taxonòmica constada entre el DIEC –que hi veu el
Jasminum nudiflorum o llessamí d'hivern, de flor groga i florida hivernenca–, i el DCVB / DGEC / GLC –que hi veuen el Jasminum grandiflorum o llessamí reial, de flor blanca i florida estiuenca–, no podem fer res més que constatar-la i deixar en mans dels botànics la decisió final sobre quina de totes dues interpretacions és la correcta.
 
56.64   Rubus Himbeeren & Brombeeren  
      klungur n  
      romegueres & gerderes  
56.65   Rubus arcticus arktische Brombeere,
Allackerbeere f,
schwedische Ackerbeere,
Åkerbeere f
 
      akurber n,
heimskautaber n,
bjarnarber n
 
      romeguera àrtica
móra àrtica
 
56.66   Rubus caesius Kratzbeere f,
Kratzebeere f,
Acker-Beere f,
Acker-Brombeere f,
Ackerbrombeere f,
blaue Brombeere
 
      daggarber n,
blátt hindber,
elgsber n
 
      romegueró m,
romeguera de rostoll f,
esbarzerola f,
batzer m
móra de rostoll f
 
56.67   Rubus chamaemorus Moltebeere f,
Torfbeere f,
Kranichbeere f,
Schellbeere f
 
      moltuber n,
múltuber n,
hreinsber n
 
      romegueró de torbera m,
*romegueró de Lapònia m
*móra de Lapònia f
*móra taronja f,
*móra polar f
 
56.68   Rubus deliciosus
syn.
Oreobatus deliciosus
Colorado-Himbeere f  
      mjallarklungur n
mjallarber n
 
      *gerdera del Colorado f
*gerd m del Colorado
 
56.69   Rubus fruticosus [echte] Brombeere f,
Brummelbeere f,
Kratzbeere f,
Kroatzbeere f
 
      brómberjarunni m,
brumberjarunni m
brómber n,
bjarnarber n,
brumber n
 
      *romeguera del Rosselló f,
*romeguera rossellona,
*esbarzer rossellonenc
*móra rossellona
 
    Nota 1: Els batzers normals de Mallorca són el Rubus caesius i el Rubus ulmifolius. A Alemanya, en canvi, l'esbarzer comú és el Rubus fruticosus. D'aquí la nostra encunyació. En la traducció de textos normals literaris o de textos en els quals no s'oposin les dues espècies, l'alemany Brombeere es pot traduir simplement per móra d'esbarzer  
    Nota 2: L'intent de Jakob i Wilhelm Grimm -expressat a GDW 2,293-, de reintroduir el mot Brame f dins l'alt-alemany literari, no va prosperar pas. En paraules dels germans Grimm: Unsere sprache sollte sich wieder angewöhnen, das einfache brame, wie es noch die schweizerische mundart kennt (STALD. 1, 215), statt der schleppenden zusammensetzung brombeerstrauch, brombeerstaude zu verwenden.  
    Nota 3: DUDEN DUW dóna entrada a les formes Kratzbeere f i Kroatzbeere f tot indicant que són dialectals, però no indica de quin dialecte són pròpies. Creiem que és millor de reservar el terme Kratzbeere exclusivament per al fruit de → Rubus caesius, i, en tot cas, usar la variant Kroatzbeere per al Rubus fruticosus.  
56.70   Rubus fruticosus x Rubus idaeus Taybeere f  
      tayber n (?)  
      *móra-gerd f de Taylor  
56.71   Rubus glaucus Andenbrombeere f,
Andenbeere f
 
      Andesbrómber n (?),
Andesfjallabrómber n (?)
 
      esbarzer andí
móra de Castella f,
móra andina
 
56.72   Rubus idaeus Himbeere f  
      hindberjarunni m
hindber n
 
      gerdera f,
gerdonera f
gerd m,
gerdó m
 
56.73   Rubus loganobaccus
syn.
Rubus ursinus var. loganobaccus
Loganbeere f  
      logaber n  
      móra-gerd f,
móra de Logan f
 
56.74   Rubus odoratus Zimt-Brombeere f,
Zimtbrombeere f,
Zimt-Himbeere f,
Zimthimbeere f
 
      ilmklungur n
ilmber n
 
      *gerdera d'olor f,
*gerdera de canyella f
*gerd d'olor m,
*gerd [de] canyella m
 
56.75   Rubus parviflorus
syn.
Rubus macrophyllus f. parviflora
weiße Zimthimbeere  
      mánaklungur n
mánaber n
 
      *gerdera blanca
*gerd blanc
 
56.76   Rubus phoenicolasius japanische Weinbeere  
      vínbrómber n (?)  
      *gerdera japonesa
*gerd m del Japó
 
56.77   Rubus saxatilis Steinbeere f,
Felsen-Himbeere f
 
      hrútaberjalyng n,
hrútaberjaklungur n
hrútaber n,
tæiber n
 
      *romeguera de rocall f,
*romeguer de rocall m,
*esbarzer de rocall m,
*esbarzer roquer,
*batzer roquer
*móra [d'esbarzer] de rocall
 
    Nota: Ásgeir Blöndal considera l'islandès tæiber sinònim de jarðarber "fraula". Tanmateix, atès que el noruec tågebær, teiebær i el suec tågbær designen el Rubus saxatilis "esbarzer de rocall; móra de rocall", creiem que també cal interpretar l'islandès tæiber com a designació del Rubus saxatilis i, això, més que més, en esguard del fet que no hem pogut trobar enlloc més aquesta identificació de tæiber amb jarðarber  
56.78   Rubus spectabilis Prachthimbeere f,
Pracht-Himbeere f
 
      laxaklungur n
laxaber n
 
      *gerdera [de] salmó f
*gerd salmó m
 
56.79   Rubus x stellarcticus
syn.
Rubus arcticus ssp. stellatus
Allackerbeere f,
Eskimo-Allackerbeere f (?),
Alaska-Allackerbeere f (?)
 
      stjörnuklungur n
stjörnuber n
 
      *romeguera àrtica estel·lada
*móra estel·làrtica
 
56.80   Rubus ulmifolius Mittelmeer-Brombeere f  
      Miðjarðarhafs-brómberjaklungur n
Miðjarðarhafs-brómber n
 
      esbarzer f,
batzer m,
romeguer m
móra d'esbarzer f
 
56.81   Rubus ursinus cv. Boysen
syn.
Rubus x loganobaccus 'Boysenberry'
syn.
Rubus var. 'Boysenberry'
Boysenbeere f  
      boysenber n  
      *gerdera de Boysen f
*gerd de Boysen m
 
56.82   Rubus ursinus cv. Marion
syn.
Rubus var. 'Marionberry'
Marionbeere f  
      maríonber n (?)  
      *romeguera f d'Oregó f
*móra f d'Oregó
 
56.83   Rubus xanthocarpus [chinesische] Goldbeere f (?)  
      gullklungur n
gullber n
 
      *romegueró groc
*móra groga
 
56.84   Sarcopoterium spinosum
syn.
Poterium spinosum
dorniger Wiesenknopf,
dorniger Becherstrauch
 
      svínaþyrnir m (?)
svínaþyrniber n (?)
 
      *espina porcina,
*pimpinella espinosa
 
    Nota: Aquesta planta surt esmentada diverses vegades a la Bíblia (hebreu: סירים / pl. sīrīm / סִירִים): Isaïes 34,13 - Osees 2,6 - Amós 4,2 - Nahum 1,10 i Cohèlet 7,6. La traducció islandesa de la Bíblia tradueix l'hebreu sīrīm d'aquests exemples de la següent manera: Isaïes 34,13 (þyrnar), Osees 2,8 (með þyrnum), Amós 4,2 (með goggum), Nahum 1,10 (þyrnar) i Cohèlet 7,6 (í þyrnum).  
56.85   Sorbus aria Mehlbeerbaum m,
[echte] Mehlbeere f
Mehlbeere f
 
      seljureynir m,
seljumannamessa f
seljuber n
 
      moixera f,
blada f,
pomera borda (Mall.)
moixa f,
raïm de moixera m,
poma borda (Mall.)
 
    Nota: El terme seljumannamessa per a designar aquesta planta només es troba a Böðvarsson p. 818.  
56.86   Sorbus aucuparia Eberesche f,
Vogelbeerbaum m
Vogelbeere f
 
      reynir m,
reyniviður m,
ilmreynir m
reyniber n
 
      moixera de [la] guilla f,
server de bosc m,
server de[ls] caçadors m,
besurt m (Andorra)
*cirereta de besurt f,
*moixa de guilla f,
*raïm de moixera de guilla m
 
56.87   Sorbus aucuparia var. moravica
syn.
Sorbus moravica
syn.
Sorbus aucuparia var. edulis
süße Eberesche f,
mährische Eberesche
süße Vogelbeere
 
      mærireynir m (?)
mærareyniber n (?)
 
      *moixera dolça,
*moixera de Moràvia f
*moixa dolça,
*moixa de sucre f
 
56.88   Sorbus chamaemespilus Zwergmispel-Eberesche f,
Zwerg-Mehlbeere f,
Zwergmehlbeere f
 
      gljáreynir m,
mispilreynir m (?)
gljáreyniber n
 
      moixera nana  
56.89   Sorbus domestica Sperbe f,
Speierling m
 
      perureynir m,
evrópskur reynir,
berjamispill m
perureyniber n (?),
reynipera f (?)
 
      servera f,
server m
serva f
 
56.90   Sorbus sambucifolia holunderblättrige Eberesche (?),
Holunder-Eberesche f (?)
Holunder-Vogelbeere f (?)
 
      runnareynir m
ber af runnareyni n
 
      server de Sibèria* m
serva de Sibèria* f
 
56.91   Sorbus torminalis
syn.
Pyrus torminalis
Elsbeerbaum m,
Elzbeerbaum m
Elsbeere f,
Elzbeere f
 
      flipareynir m
ber af flipareyni n
 
      moixera de pastor f
maçanera borda,
pomera de pastor f,
moixera de guilla

*serva de pastor f,
*raïm de moixera de pastor m
 
    Nota: Considerem arcaiques o dialectals les formes alemanyes amb -z-.  
Família: Rubiaceae
Rötegewächse n.pl, Labkrautgewächse n.pl, Krappgewächse n.pl
möðruætt f
rubiàcies f.pl
57.1   Putoria calabrica kalabrische Putorie  
      þefmaðra f (?),
þefkrapp n (?)
 
      *rogeta pudenta,
*putòria de les roques f,
*herba pudenta de les roques
 
Família: Rutaceae
Rautengewächse n.pl
glóaldinætt f
rutàcies f.pl
58.1   Citrus aurantium
syn.
Citrus aurantium var. amara
syn.
Citrus aurantium ssp. aurantium
Pomeranze f
Pomeranze f,
Bitterorange f
 
      pomeranstré n,
pomeransviður m
beiskjuappelsína f,
pomerans m,
appelsínubróðir m,
sevillaappelsína f,
sevilluappelsína f
 
      taronger agre,
taronger amarg
taronja agra
 
    Nota 1: Pel que fa a les formes islandeses, cal dir que OIM només dóna entrada a la forma pomerans m, mentre que OHS només accepta pómerans o pómerants m (i per tant, també pómeranstré, pómeransviður etc.).

Personalment, som de l'opinió que el radical de forma
pomer- s'ha imposat sobre el radical de forma pómer-.
 
    Nota 2: De la flor del taronger agre hom n'obté:

DE: Neroliöl n, Orangenblütenöl n, Pomeranzenblütenöl n
IS: neroliolía f
CA: nerol m, essència de neroli f, essència de nerolí f, oli de neroli m

DE: Orangenblütenwasser n
IS: appelsínublómavatn n
CA: aiguanaf m
 
58.2   Citrus aurantiifolia
syn.
Limonia aurantiifolia
Limonenbaum m
Limone f,
Limettenzitrone f,
saure Limette f
 
      límónutré n,
læmutré n,
súraldintré n
límóna f,
læma f,
súraldin n
 
      *llimonera agra,
*llimera agra
*llima agra,
*llimona agra
 
58.3   Citrus bergamia
syn.
Citrus aurantium ssp. bergamia
Bergamotte f,
Bergamottenbaum m
Bergamotte f,
Bergamottenzitrone f
 
      ilmappelsínutré n,
bergamottré n
bergamía f,
bergamóappelsína f,
bergamótappelsína f,
ilmappelsína n
 
      bergamoter m
bergamota f
 
58.4   Citrus grandis
syn.
Citrus maxima
syn.
Citrus decumana
Pampelmuse f
Pampelmuse f
 
      pómelónutré n
pómelóna f,
matróna f,
pommeló n,
pomelo n
 
      aranger gros,
aranger gran m
aranja grossa,
aranja gran f,
pomelo m
 
58.5   Citrus limetta Limettenbaum m
[süße] Limette f,
Limetta f,
süße Zitrone
 
      sætt límónutré n (?),
sætt læmutré n (?)
sætulímóna f (?),
sætulæma f (?),
sæt læma f (?)
 
      llimoner dolç,
llimer dolç,
llimonera dolça (Mall.)
llimona dolça,
llima dolça
 
58.6   Citrus limon Zitronenbaum m
Zitrone f
 
      sítrónutré n
sítróna f
 
      llimoner m,
llimera f (Val.),
llimonera f (Mall., Men.)
llimona f,
llima f (Val.)
 
58.7   Citrus medica Zedratbaum m,
Zitronatbaum m
Zedratzitrone f,
Zedrat-Zitrone f,
Zitronatzitrone f,
Zitronat-Zitrone f,
echter Adampsapfel,
Paradiesapfel m,
Zedrate f,
Zedratfrucht f,
Ethrog m,
Ethrog-Zitrone f,
Sukkothzitrone f
 
      skrápsítrónutré n
skrápsítróna f,
súkkatsítróna f
 
      poncemer m,
poncirer m,
ponciner m (Mall.),
cedrater m,
ponciller m,
(†) toronger m
poncem m,
poncir m,
poncí m (Mall.),
(†) toronja f
 
    Nota 1: Cf. per a l'alt-alemany antic: AHW 1, col. 1258: bôncidraboum, boncidraboum, poncidraboum, bontziderbaum i pômcidera, pômcidra, així com Starck/Wells 465, s.v. pomzidraboum.

Tinc per mi que l'alt-alemany mitjà
ziterapfel al qual Lexer III, 1139 dóna entrada sense, però, donar-li cap traducció a l'alt-alemany modern, s'ha d'entendre com a poncir. En la meva opinió, es tracta del mot pomzedern, pomcedern, *pomzeder(e) amb traducció alemanya de l'element pom- inicial.
 
    Nota 2: De la pell del poncir hom n'obté:

DE: Zitronat n, Sukkade f (cf. GDW XX, col. 832 s.v.
Succade)
IS: súkkat n, súkat n, glæbörkur m, sætbörkur m, jólabörkur m
CA: citronat m, cedrat m, poncem gebrat, poncem confitat
 
    Nota 3: Les formes Ethrog m, Ethrog-Zitrone f i Sukkoth-Zitrone f solen emprar-se en el context de la festa jueva dels tabernacles (o "de les cabanelles") o en un context jueu.

El poncem (
Citrus medica) es designa en hebreu modern amb el mot etròg (← arameu: אתרוג / אֶתְרוֹג, ʔeθrōg).

Ensems amb la palma (hebreu modern
lulàv ← hebreu antic לולב / לוּלָב, lūlāb = branca de Phoenix dactylifera), la murtra (hebreu modern hadàs ← hebreu antic הדס / הֲדַס, hădas = Myrtus communis) i el salze (hebreu modern aravà ← hebreu antic עֲרָבָה / ערבה , ʕărābāh -pl.: ערבות = arabōθ ‘branquetes tendres de ערב / עֶרֶב "salze"’, pl. antic absl.: עֲרָבִים = ʕărābīm; pl. antic constr.: ʕarbē v.g.: עַרְבֵי נָחַל =ʕarbē nāxal "salzes de torrent" = Salix acmophylla) són les quatre menes o espècies -אַרְבָּעָה מִינִים= ʔarbāʕāh mīnīm- de la festa jueva de les cabanelles (סוּכּוֹת = sūkkōθ o סֻכּוֹת = sukkōθ).
 
    Nota 4: Si tradicionalment les formes Ethrog m, Ethrog-Zitrone f i Zitronat-Zitrone f etc. han estat, simplement, sinònimes, és de preveure que, amb la introducció de la nova varietat Citrus medica var. etrog, desenvolupada a Israel, el terme Ethrog -amb l'ortografia basada en la pronúncia pròpia de l'hebreu antic- o Etrog -amb l'ortografia basada en la pronúncia de l'hebreu modern- vagi quedant reservat per a designar, específicament, aquesta nova varietat israeliana.  
58.8   Citrus myrtifolia
syn.
Citrus aurantium var. myrtifolia
Chinotto f,
Duftorangenbaum m
myrtenblättrige Pomeranze,
Chinotto f,
Duftorange f,
myrtenblättrige Bitterorange,
myrtenblättrige Orange,
myrtenblättrige Sauerzitrone
 
      kínottótré n (?),
kínottóappelsínutré n (?),
myrtuappelsínutré n (?)
kínottóappelsína f (?),
myrtuappelsína f (?)
 
      taronger nan
taronja nana
 
58.9   Citrus paradisi
syn.
Citrus x paradisi
Grapefruitbaum m
Grapefruit f,
falsche Pampelmuse
 
      greiptré n (?)
greipaldin n
 
      aranger m
aranja f
 
58.10   Citrus reticulata Mandarinenbaum m
Mandarine f
 
      mandarínutré n
mandarína f
 
      mandariner m
mandarina f
 
58.11   Citrus sinensis Orangenbaum m,
Apfelsinnenbaum m
Orange f,
Apfelsinne f
 
      appelsínutré n
appelsína f,
glóaldin n
 
      taronger m
taronja f
 
58.12   Fortunella japonica Marumi-Kumquat m,
Marumikumquat m,
runder Kumquat,
Zwergpomeranze f,
Zwergorange f
 
      beiskjuber n,
marumi-kumkvat m,
marumi-kúmkvatur m,
kumquat n,
kúmhvat[ur] m,
hnöttótt dvergappelsína,
hnöttótt gullappelsína
 
      cumquat [rodó] m  
58.13   Fortunella margarita Kumquat m,
ovaler Kumquat,
Nagami-Kumquat m,
Zwergpomeranze f,
Zwergorange f
 
      kumquat n,
kúmhvat[ur] m,
kúmkvat n,
egglaga dvergappelsína,
egglaga kúmkvat
 
      cumquat [oval] m,
cumquat nagami m
 
Família: Santalaceae
Leinblattgewächse n.pl, Sandelholzgewächse n.pl, Santelgewächse n.pl, Sandelgewächse n.pl
sandelviðarætt f
santalàcies f.pl
59.1   Osyris alba
syn.
Osyris mediterranea
[weißer] Harnstrauch m,
Korallfelbe f,
honigduftender Rutenstrauch,
[weißer] Rutenstrauch m
 
      þvaggýfill m (?),
þvagsópur m (?),
hrísgýfill m (?)
 
      ginestó m,
assots m.pl (Mall.),
ginesta de bolletes vermelles f (Mall),
ginestra de bolletes vermelles f (Mall.),
gessamí de llop m
 
59.2   Osyris quadripartita
syn.
Osyris lanceolata
syn.
Osyris arborea
syn.
Osyris wightiana
westlicher Rutenstrauch (?),
Bergsumach m (?),
Wolfsjasmin m (?)
 
      úlfagýfill m (?),
úlfavörn f (?)
 
      ginestó valencià,
alavern m (Eiv.),
arrià m
 
Família: Sapindaceae
Seifenbaumgewächse n.pl
sápuberjaætt f, sápubersætt f
sapindàcies f.pl
60.1   Litchi chinensis Litschi f,
Litchi f,
Litschipflaume f,
Lychee f
 
      litkatré n
litkaber n,
litkaaldin n
 
      litxi m  
Família: Smilacaceae
Stechwindengewächse n.pl
broddvindilsætt f
esmilacàcies f.pl
61. Vulgueu consultar els termes que designin plantes d'aquest gènere sota → LILIÀCIES  
Família: Solanaceae
Nachtschattengewächse n.pl
náttskuggaætt f, kartöfluætt f
solanàcies f.pl
62.1   Atropa belladonna Tollbeere f,
Wutbeere f,
[schwarze] Tollkirsche,
Teufelsbeere f
 
      sjáaldursjurt f,
völvuauga n,
djöflaber n
æðiber n,
djöflaber n
 
      belladona f,
tabac bord
 
62.2   Capsicum annuum Gemüsepaprika m,
Paprika m
[gelbe/grüne/rote] Paprika m/f,
Paprikaschote f
 
      spænskur pipar,
[gul / græn / rauð] paprika f
 
      pebrotera f,
pebroter m,
preber m (Mall.),
pebrer m (Men., Eiv.),
pebrotera f,
pebrera f
pebrot m [groc/verd/vermell],
prebe m [groc / verd / vermell] (Mall.),
pebre m [groc / verd / vermell] (Men., Eiv.),
pebrera f [groga / verda / roja] (Val.)
 
62.3   Datura stramonium [gemeiner] Stechapfel m,
Asthmakraut n
 
      broddepli n,
gaddepli n
 
      herba talpera,
herba talpinera,
estramoni m,
figuera f d'infern,
herba pudenta (Mall.),
herba f de l'asma,
orval m (Men.),
abret m (Mall.),
herba f de l'ofec
 
62.4   Hyoscyamus niger schwarzes Bilsenkraut,
Zigeunerkraut n,
Hühnertod m
 
      bólmjurt f,
skollarót f,
hundabani m,
nornajurt f
 
      jusquiam negre,
capsetes negres (Mall., Men.),
xuclamel negre (Bal.),
herba d'era f,
herba de l'ira f,
herba de la Mare de Déu f,
herba f de Santa Maria,
caramel·lera negra (Mall., Eiv.),
mamellera negra (Mall.)
 
    Nota 1: El xuclamel negre designa, fora de les Balears, la planta → Lonicera nigra.  
    Nota 2: Els termes xuclamel negre, mamellera negra, capsetes negres i caramel·lera negra s'han de veure com a creacions balears erudites per a designar aquesta planta a partir dels termes balears populars capseta (Mall., Men.), xuclamel (Mall., Men.), mamellera (Mall.) i caramel·lera (Mall., Eiv.), termes que designen específicament el Hyoscyamus albus que és l'espècie existent a les Balears.  
    Nota 3: Els termes herba queixalera, queixals de vella, gotets, esquelleta, herba d'esquelleta, tabac bord i tabac de paret designen indistintament el Hyoscyamus albus i el Hyoscyamus niger, igual que el mateix terme jusquiam.  
    Nota 4: Cal corregir l'afirmació de Böðvarsson p. 94, sub voce bólmjurt que aquesta planta és una umbil·lífera ("sveipjurtaætt").  
62.5   Lycium barbarum
syn.
Lycium halimifolium
syn.
Lycium vulgare
gemeiner Bocksdorn,
Jasmindorn m
Bocksdornbeere f
 
      laufskálaflétta f  
      *boc-espí m,
*arç de Berberia m,
*espí de boc m
 
62.6   Lycium europaeum europäischer Bocksdorn  
      Evrópuflétta f (?)  
      arç de tanques m,
arç de tanca m,
espinal m,
espinaler m (Mall.),
cambronera f,
ullastre d'ase m (Bal.),
jonc marí (Mall.),
arnall m,
arn blanc
 
62.7   Physalis alkekengi Judenkirsche f,
Blasenkirsche f,
Erdkirsche f,
Schlutte f (Suïssa),
deutsche Schlotte,
Schlutter f,
Lampionblume f,
Boberelle f
 
      blöðruber n,
júðakirsiber n
 
      orval m [fi],
bufeta f de gos,
bufeta f,
alquequengi m,
bosses f.pl,
bosses vermelles f.pl,
alicacabi m,
alicacabí m,
fesol m de gos,
fesol bord
 
    Nota 1: Pel que fa al doblet Schlutte/Schlotte, cf. GDW XV col. 783 (Schlotte) i GDW XV col. 876 (Schlutte). GDW dóna la preferència a la variant amb -u-. Tanmateix, la llengua actual sembla preferir lleugerament la variant amb -o-.  
    Nota 2: El DCVB accentua alicacabi (pla) i indica que es tracta d'un arcaisme.  
62.8   Physalis alkekengi var. franchetii
syn.
Physalis franchetii
Lampionblume f,
flammende Liebe
 
      kínverskt ljósker  
      *alquequengi de l'Índia m  
    Nota: Recomano que es reservi l'ús de Lampionblume f per a designar la Physalis alkekengi var. franchetii.  
62.9   Physalis peruviana
syn.
Physalis edulis
syn.
Physalis esculenta
Kapstachelbeere f,
Andenbeere f,
Ananaskirsche f,
peruanische Schlotte,
peruanische Judenkirsche,
Erdbeertomate f,
Erdtomate f,
Jerusalemkirsche f,
Goldbeere f,
Inkapflaume f
 
      blæjuber n  
      gresol m,
utxuva f,
alquequengi m,
*alquequengi del Perú m,
*alquequengi groc,
*grosella del Perú f,
*coqueret del Perú m (gal·l.)
 
    Nota 1: gresol, utxuva i alquequengi són els termes que, segons hem comprovat, s'empren realment en català tant a nivell comercial -mercats- com culinari -restaurants- per a designar aquesta baia, però són mots que no hem pogut trobar a cap dels diccionaris de català consultats.

L'encunyament del terme
alquequengi del Perú / alquequengi groc s'ha fet per a possibilitar que hom empri o pugui emprar alquequengi com a designació catalana específica de Physalis alkekengi.
 
62.10   Solanum dulcamara bittersüßer Nachtschatten,
Bittersüß n,m
 
      eiturflækja f,
náttskuggajurt f,
náttskuggi m,
beisksæta f (?)
 
      dolçamara f,
vidalbí m,
dulcamara f,
morella de marge f,
metzines d'ocell f.pl
 
62.11   Solanum luteum
syn.
Solanum villosum
syn.
Solanum luteum ssp. luteum
gelber Nachtschatten,
gelbfrüchtiger Nachtschatten
 
      loðnáttskuggi f (?),
guli náttskuggi (?)
 
      morella groga,
pebre m d'ase
 
62.12   Solanum lycopersicum
syn.
Lycopersicon esculentum
Tomate f,
Paradeiser m (Àustr),
(†) Liebesapfel m
 
      tómatplanta f,
tómatjurt f
tómatur m,
tómati m,
(†) tómata f,
(†) rauðaldin n,
ástarepli n
 
      tomaquera f,
domatiguera f (Mall.)
tomàquet m,
tomaca f,
domàtiga f (Mall.)
 
62.13   Solanum melongena Eierpflanze f
Aubergine f,
Eierfrucht f,
Melanzani f (Àustr.)
 
      eggplanta f
eggaldin n
 
      alberginiera f
albergínia f
 
62.14   Solanum nigrum schwarzer Nachtschatten  
      húmjurt f (?),
svarta náttskuggajurt f (?),
svarti náttskuggi (?)
 
      morella [vera],
morella negra,
solatre m,
herba mora,
pebre d'ase m (Mall.)
 
    Nota: En els textos islandesos consultats, constato un cert confusionisme entre Solanum dulcamara i Solanum nigrum. Així, FI -que només consigna per a Islàndia el Solanum nigrum- li dóna l'equivalent náttskuggajurt, mentre que OIM reserva aquest terme per al Solanum dulcamara i no consigna pas el Solanum nigrum. Un terme *beisksæta f o *beisksæti náttskuggi per al Solanum dulcamara no s'ha pogut constatar enlloc. Eiturflækja només es troba com a equivalent del Solanum dulcamara.  
62.15   Solanum sodomaeum Sodomsapfel m  
      sódómsepli n (?)  
      metzines f.pl,
metzines de pometa f.pl
 
62.16   Solanum tuberosum Kartoffelstaude f,
Kartoffelpflanze f
Kartoffel f (=Knolle),
Erdapfel m (=Knolle) (Àustr.),
Grundbirne f (=Knolle) (Àustr., no subestàndard),
Kartoffelbeere f (=Frucht)
 
      kartöflugras n
kartafla f (=rótarhnýði),
jarðepli n (=rótarhnýði),
kartöfluber n (=ávöxtur)
 
      patatera f
patata f (=tubercle),
pataca f (=tubercle),
trumfa f (=tubercle),
baia de patatera f (=fruit)
 
Família: Taxaceae
Eibengewächse n.pl
ýviðarætt f
taxàcies f.pl
63.1   Taxus baccata Beeren-Eibe f,
Eibe f
 
      ýviður m,
bogviður m,
barrlind f,
(†) ýr m
 
      teix f,
teixera f
 
Família: Thymelaeaceae
Seidelbastgewächse n.pl
týsblómaætt f, týsrunnaætt f, töfratrésætt f
timeleàcies f.pl
64.1   Daphne alpina Alpen-Seidelbast m,
Alpenseidelbast m
 
      fjallasproti m  
      Tintorell alpí  
64.2   Daphne blagayana
syn.
Daphne lerchenfeldiana
Königblume f,
illyrischer Seidelbast
 
      balkansproti m (?)  
      *dafne blagaiana  
64.3   Daphne cneorum Heideröschen n,
Flaum-Steinröserl n,
flaumiges Steinröschen
 
      rósasproti m,
töfrastafur m,
steinrunni m,
töfrarunni m
 
      flor de pastor f,
gauec m
 
64.4   Daphne gnidium immergrüner Mittelmeer-Seidelbast,
südlicher Seidelbast,
rispenblütiger Seidelbast
 
      ljósasproti m  
      matapoll m,
matagallina f (Val.),
astruc m,
herba dels polls f,
baladre bord (Men.),
tell m,
tintorell m
 
    Compte: El tell m també designa qualsevol espècie del gènere Tilia. En aquest cas, és sinònim de farot m i til·ler m. Alemany: Linde f, islandès: lind f, linditré n.  
64.5   Daphne laureola Lorbeer-Seidelbast m  
      lársproti m,
kynjakvistur m
 
      lloreret m,
llorer petit,
llorer mascle,
lloriola f,
baladre petit,
senet de pagesos m
 
64.6   Daphne mezereum gemeiner Seidelbast,
Kellerhals m,
echter Seidelbast
 
      töfratré n,
töfrasproti m,
týsbast n
 
      tintorell m,
olivella f,
herba f dels fics
 
64.7   Daphne oleoides Berg-Seidelbast m,
Bergseidelbast m,
ölbaumblättriger Seidelbast,
Ölbaum-Seidelbast m
 
      grásproti m  
      dafne oleoide f  
64.8   Daphne petraea Felsröserl n,
Felsen-Seidelbast m
 
      klettasproti m (?)  
      dafne pètria  
64.9   Daphne sericea
syn.
Daphne collina
syn.
Daphne vahlii
seidenhaariger Seidelbast  
      hæðasproti m (?),
silkisproti m (?),
hólasproti m (?)
 
      *dafne olivella,
*dafne sedosa
 
64.10   Daphne striata [kahles] Steinröserl n,
[kahles] Steinröschen n,
gestreifter Seidelbast
 
      steinsproti m (?)  
      *dafne estriada,
*dafne rosada
 
    No acab d'entendre per què DIEC 541 atribueix gènere masculí al mot dafne. DGEC li atribueix, correctament, el gènere femení.  
Família: Trilliaceae
Dreiblattgewächse n.pl, Einbeerengewächse n.pl
ferlaufungsætt f, fjórlaufasmáraætt f, ferlaufasmáraætt f, skógarliljuætt f
tril·liàcies f.pl
65. Vulgueu consultar els termes que designin plantes d'aquest gènere sota → LILIÀCIES  
Família: Ulmaceae
Ulmengewächse n.pl
álmsætt f
ulmàcies f.pl
66.1   Celtis australis [südlicher] Zürgelbaum m,
Nesselbaum m,
Zürgel m
Zürgelbeere f,
Zürgelbaumfrucht f,
Zürgel m
 
      netlutré n (?),
nötrutré n (?)
 
      lledoner m,
lledroner m
lledó m,
lledró m
 
66.2   Celtis tournefortii Tourneforts Zürgelbaum m  
      Tourneforts netlutré n (?)  
      lledoner de Tournefort m  
Família: Verbenaceae
Eisenkrautgewächse n.pl
járnurtaætt f, járnurtarætt f, járnjurtaætt f, járnjurtarætt f, tekkætt f
verbenàcies f.pl
67.1   Lantana camara Wandelröschen n  
      glóðarbros n  
      banderes f.pl,
lantana f
 
Família: Vitaceae
Weinrebengewächse n.pl
vínviðarætt f
vitàcies f.pl
68.1   Parthenocissus inserta
syn.
Parthenocissus quinquefolia
[haftender] wilder Wein,
Jungfernrebe f,
fünfblättrige Zaunrebe,
fünfblättrige Jungfernrebe
 
      rauðblaða villivínviður m (?),
villivín n (?),
vínflétta f (?)
 
      *vinya verge del Canadà f  
68.2   Parthenocissus tricuspidata dreilappige Jungfernrebe,
dreilappige Zaunrebe,
dreilappiger Kletterwein
 
      klifurvillivín n (?),
jómfrúvínviður m (?)
 
      vinya verge trilobada  
    Nota: SF consideren Parthenocissus inserta i Parthenocissus quinquefolia sinònims, opinió a la qual ens adherim.

SF consideren els termes
Jungfernrebe i wilder Wein designacions del gènere Parthenocissus.
 
68.3   Vitis vinifera edle Weinrebe,
[echte] Weinrebe f,
Weinstock m,
Weinranke f,
Wurzelstock m (=peu de cep, portaempelt, peu mare),
Rebstock m (=cep),
Edelreis n (=empelt, sarment d'empeltar, muda, "vareta"),
Pfropfrebe f (=vinya empeltada)
Weintraube f (=boldró),
Traube f (=boldró),
Traubenrispe f (=singló),
Weinbeere f (=gra de raïm)
 
      vínviður m
vínberjaklasi m (=boldró),
vínber m,
vínþrúga f,
þrúga f
 
      cep m [europeu], vinya f [europea]
raïm m (=boldró),
singló m (=esqueix amb grans),
gatim m (=esqueix amb grans),
gra de raïm m
 
    Nota 1: La rapa es designa en alemany amb els mots Rappe o Kamm.  
    Nota 2: La pansa es designa en alemany amb els mots:
Rosine f / Weinbeere f (cf. nota següent) "pansa",
Sultanine f "pansa sultana" i
Korinthe f "pansa de Corint"

En islandès:
rúsína f "pansa",
kúrenna f, kúrena "pansa de Corint" i
Sultan-rúsína, ljósar rúsínur f "pansa sultana". No hem pogut documentar enlloc l'esperable: *soldánsrúsína f
 
    Nota 3: Weinbeere també pot designar, a la zona meridional del domini alemany (=sud d'Alemanya, Àustria, Suïssa), la pansa.
La distinció tècnica entre Weintraube "raïm" i Weinbeere "gra de raïm" és desconeguda de bona part dels alemanyo-parlants, que fins i tot solen sentir Weinbeere com a arcaisme (en no ser, és clar, que l'usin amb el sifnificat de: pansa.)
 
    Nota 4: Weintraube o, tot simplement, Traube també pot designar el gra de raïm. De fet, en la llengua quotidiana -no en la dels vitivinicultors-, aquest mot ha arraconat, gairebé totalment, el terme antic Weinbeere (cf. nota anterior)..  
    Nota 5: Weinranke pot designar, de manera específica, la banya del cep (=circell, tisoreta, fideu, fil, filet, fileró).  
    Nota 5: No existeix un equivalent 1:1 per al nostre parra, de manera que aquest mot s'ha de traduir sempre ad hoc. Diverses possibilitats fóren:
Weinlaube / vínviðarlaufskáli. La parra quan forma una porxada.
Weinranke / Wein / grindarvínviður, rimlavínviður, hengivínviður = la planta que s'enfila.
Reblander f, Rebgeländer n, Rebengeländer n, vínviðargrind f, vínviðarrimlaverk n. Aquests termes en realitat designen l'emparrat pel qual s'enfila la parra i només de retruc la mateixa parra.
 
68.4   Vitis vinifera ssp. sylvestris [europäische] Wildrebe f,
[europäische] Wild-Rebe f,
wilde Weinrebe,
Waldrebe f
 
      villi-vínviður m (?)  
      llambrusca f,
llambrusquer m,
cep bord,
varietat silvestre de la vinya
 
    Nota: El Diccionari Català-Alemany d'Enciclopèdia Catalana tradueix llambrusca amb el mot alemany Fuchsrebe f. La traducció és errònia, víctima d'un "fals amic" botànic: Fuchsrebe és l'adaptació a l'alemany del terme anglès fox grape i designa l'espècie americana Vitis labrusca i no pas la varietat silvestre de la nostra vinya Vitis vinifera. Per a aquesta vinya americana no he pogut trobar cap designació catalana; proposo l'adaptació al català dels termes francesos vigne-framboisier o vigne isabelle: vinya-gerdera o respect. vinya isabel·la.  
68.5   Vitis vinifera ssp. sativa [europäische] Kulturrebe f
Edeltraube f
 
      ræktunarvínviður m (?),
ræktarvínviður m (?)
 
      vinya conreada,
vinya cultivada,
varietat conreada de la vinya
 
68.6   Vitis vinifera ssp. vinifera europäische Weinrebe
[echte] Europäerrebe,
edle Weinrebe,
edler Weinstock
Traube f
 
      Evrópuvínviður m (?)  
      vinya vermella  
    Nota 1: No és pas aquest el lloc on fer una relació de les varietats i diferents culti-vars de vinya i raïm, ja que no es tracta d'un treball terminològic enològic. Tanmateix, voldria esmentar les dues grans categories de raïm que hi ha tant pel que fa a la seva destinació com pel que fa al seu color:

A] Raïm destinat a fruita:
DE: Tafeltrauben f.pl,
IS: vínþrúgur til átu f.pl, ætisþrúgur f.pl, borðvínber n.pl, borðvínþrúgur f.pl
CA: raïm de taula m

B] Raïm de fer vi:
DE: Keltertrauben f.pl
IS: vínþrúgur til vínframleiðslu f.pl, vínpressunarþrúgur f.pl
CA: raïm de vi m, raïm viner, raïm de vinificació m, raïm vinificable m

C] Raïm de color negre:
DE: blaue Weintrauben f.pl, rote Weintrauben f.pl
IS: blá vínber n.pl, rauð vínber n.pl, rauðar vínþrúgur f.pl
CA: raïm negre m

D] Raïm de color blanc:
DE: grüne Weintrauben f.pl, weiße Weintrauben f.pl, gelbe Weintrauben f.pl
IS: græn vínber n.pl, hvít vínber n.pl, hvítar vínþrúgur f.pl
CA: raïm blanc m


Per la seva gran rellevància, esmento aquí l'insecte:

Phylloxera vastatrix syn. Dactylosphaera vitifolii
DE: Reblaus f: Wurzelreblaus f + Blattreblaus f + Reblausnymphe f + Reblausfliege f / geflügelte Reblaus
IS: vínlús f, vínviðarlús f
CA: fil·loxera f
 
    Nota 2: Sovint no es fa cap distinció entre: Vitis vinifera ssp. sativa i Vitis vinifera ssp. vinifera.  
 
     




INTRODUCCIÓ BIBLIOGRAFIA ÍNDEX