fraguerau. L'erosió feta art

Damunt les cadolles fondes...

Ahir ens va visitar la pluja. Poca, 12 litres, no ha solventat res, avui ni es nota. Portem ja molts dies, mesos, esperant que es decideixi a fer acte de presència i a la vegada amb la quantitat necessària. No hi ha manera.

Ens hem decidit avui per una excursió d’alçada, ens mourem en uns roquisers nets, amb unes vistes supèrbies de tot el Congost de Fraguerau. Desconec el nom concret d’aquesta partida. És la zona que va del damunt de les Cadolles Fondes fins al damunt del Racó de la Pastera.

Deixem el cotxe al bassot del Fèlix i ens adentrem en direcció oest, fins agafar el camí que també ens portaria a les Coves Roges, que també es podrien anomenar les Coves de les dotze, ja que és en aquesta hora que queden totalment ombrades.

És un rellotge de tota la vida i més abans que hom agafava referències d’aquestes ja que no eren molts qui portaven rellotge al camp.

Amés són unes coves que es veuen des de molta part del terme. Aquest camí també ens portaria al Racó del Valencià, avui nosaltres ens quedarem per la meitat. En arribar a una era, abans de trencar la carena cap al racó abans esmentat, agafarem direcció sud, vers les cingleres que tenim davant, tot just pel damunt de les Cadolles.

El camí no està assenyalat, però la vegetació és minsa ja que el cingle és molt proper. Davant nostre, crec que és un dels millors llocs per observar-la, tenim la Canal del Descarregador, una autèntica falla que agafa una verticalitat total, a poca distancia de la Punta dels Pins Carrasers, sense arribar a baix de tot es caragola i es torna horitzontal. És un autèntic treball de picapedrer, una autentica joia de la geologia, i d’aquí on estem en som uns privilegiats observadors.

	Tenim al nostres peus, es pot dir que a vista d’ocell, donada l’alçada d’aquestes cingleres, les Cadolles Fondes. D’aquí es té una visió molt particular de les Obagues del Montsant; apreciem tot el Coll del Prat i al girar cap a l’oest totes les formacions del Fraguerau, des dels Jurats fins a la Sella. Podem apreciar totes i cadascuna de les capritxoses formes integrades en aquest món de pedra, d’uns colors grisencs, ocres i rogencs, amb gammes entremitges, envoltades del verd i acurullades pel blau, i és en aquesta balconada on millor podem apreciar aquesta meravella natural de la que tan sovint podem gaudir. Estem en unes cingleres on et pots bellugar amb total seguretat, ja que el calçat s’aferra molt i no rellisca. Són pendents on pots aguantar bé l’equilibri. On s’ha d’anar amb més cura és on hi ha rollons solts. Ens anem movent i contemplant tot allò que s’ens posa davant.

El dia encara resta una mica ennuvolat però amb una temperatura molt agradable. Decidim esmorzar, avui no ens cal cap raser, dalt de la cinglera i als quatre vents ens posem a fer la feina, ni un bri d’aire ens molesta, el Sol encara resta tapat, però amb indicis de voler agafar notorietat, menjant, parlant i mirant s’ens passa l’estona. Quan hi ha la llum d’un dia gris, el paisatge es veu pla, sense relleus, una carena s’enganxa amb l’altra, no hi ha el contrast que et dona el Sol i l’ombra però les imatges no tenen profunditat. Ara als núvols ja els toca retirada, i el dia es fa més clar, la llum entra pels barrancs, i es desenganxen de l’horitzó agafant colors. No sembla el mateix dia que quan hem començat pel matí.

Seguim encara sense camí, però no ens fa falta ja que tot allò que trepitgem és cinglera pura i dura. Estem ara situats a l’entrada mateixa del Racó de la Pastera, i anem bordejant aquest racó. Ara al nostre davant hi ha Lo Bolet i tota la simfonia de formació existent en el congost, a l’esquerra els Jurats i a la dreta el Racó del Valencià, una de les portes del Fraguerau a les Garrigues. L’alçària és notable, i sembla impossible que es pugui tenir accés aquí dalt des de baix de tot. Jo no ho he intentat, però el tiet hem diu que si que és possible, ens ho mirem i així sembla, un dia d’aquests ho provarem.

Ara el Sol ja brilla amb tot el seu esplendor i això es nota amb la calor que ja fa, ha estat un matí d’alçada, contemplatiu, generós amb el paisatge. Estem altra volta al camí, ara de retorn. Estan fent cacera del porc senglar damunt del Racó del Valencià, restem una estona observant caçadors solitaris apostats en puntes visibles, i l’evolució dels gossos cercant un rastre que els porti a fer cacera, avui la busca sembla infructuosa.

Jaume