fraguerau. L'erosió feta art

Sortida a l'escambell-AEM...

Havia deixat una mica en repòs això d'escriure i amb motiu de l'excursió organitzada per l'Agrupació Excursionista Montsant, he cregut que valia la pena deixar una empremta pel record.
El dia es presenta esplèndid, ja s'endevinava que amb el pas de les hores la calor es deixaria sentir, agreujant, encara més, aquesta sequera que tota la vegetació està patint i arriba a ser greu.
És una caminada d'uns setze kilòmetres aproximadament, on en els tres primers baixem un desnivell de cent metres i del tercer al quart en baixem dos-cents cinquanta, així que hi ha un fort desnivell per anar sortejant les cingleres que volten a l'Escambell.

El primer tram el fem abans d'esmorzar, és un camí molt aeri, sempre per carenes, amb unes vistes de privilegi. Mirant a l'Est, enmig de les boires matinals i els primers raigs de sol podem endevinar les siluetes dels Tres Jurats Petits, del campanar del poble d'Ulldemolins i ja més difuminat Vilanova de Prades i Albarca, i més al fons les serres de Prades.

CLICA PER VEURE LES FOTOS!!

A l'Oest predomina la fumarola de vapor de la Central Nuclear d'Ascó. Al nostre davant, o sigui al Sud, anem contemplant els Ventadors, la Punta Pelicana, l'esquena del Pont Natural, els Castellots, el Frare, el Motllo Alt, la Falconera i tots aquest racons on les primeres llums del matí l'hi donen una visió molt particular.

El segon tram fins al Mas del Soleràs té unes fortes pendents, amb roques i pedres soltes. Aquí com a molts llocs del Montsant l'orografia es presenta amb altes cingleres horitzontals que anirem vorejant, ara a Est ara a Oest, trobant aquests petits i abruptes espais per poder passar d'una relleixa a un altra. Val a dir que el camí està força ben marcat amb monjoies que el fan fàcil de trobar. Tota precaució es poca i anem baixant lentament.

Sortim davant mateix del Mas del Soleràs i agafem direcció cap a Margalef fins arribar a la Cova del Pilar, una autentica meravella natural que ens ha deixat l'erosió. Una gran balma de dues plantes, on el riu passa per la primera planta i al damunt dues formacions fetes per l'erosió que en forma de pilars sembla que sostenen els sostre. A l'entrar hi ha una construcció d'un cup de vi (suposo que tota la zona devia estar plantada de vinya fins que ho devastà la fil·loxera).

	Aquí a la cova, ara que fora la calor ja es comença a sentir, hi ha un clima fresc i agradable a més d'un silenci només trencat pel davallà constant de l'aigua del riu, però hem de continuar. Cal fer camí. Fem un parada a la font del Soleràs, de la qual, a tots sorprèn el seu cabdal en un temps tant fort de sequera com el que estem passant; omplim d'aigua fresca i cap a la Cova de l'Escolania. Es una cova amb una formació molt particular, hi ha molt poques estalactites, quasi tot són estalagmites i força grosses. També hi ha alguna que altra columna, cap al fons s'estreny el pas i es veu formació mes petita. Es molt curiós el terra, tot ple de bassetes, on l'aigua trascola per inclinació d'una a l'altra i així es van formant, ara estan seques però en temporades més humides resten plenes d'aigua i és tot un espectacle.

De veritat, és un gran privilegi poder gaudir amb aquesta facilitat que tenim del Fraguerau amb tots els seus aspectes com avui hem fet entrant una mica en les seves entranyes. Tornem a fer cap a la Font del Soleràs i ja es parla de dinar, diem d'arribar a la Font del Saput i allí decidirem. Ja fa força caloreta, hi ha trossos de camí on la vegetació ens regala la seva ombra i de veritat és d'agrair. Anem pujant, és un ascens, suau, i podem anar repassant les vistes que ens deparen aquest immens roquisser, amb una perspectiva totalment diferent a la del matí, veiem l'immensa Falconera, la Lleona, el Frare, els Ventadors, la carena de l'Escambell, on hi érem fa unes hores, al pas pel Barranc dels Pelags ens torna a sorprendre el rierol d'aigua que deixa anar el riu Montsant.

Quan arribem a la Font del Saput ens proposem fer un esforç més i dinar a Sant Bartomeu. Ha valgut la pena l'esforç, tenim més àmbits i més comoditats, tot boníssim i com que la gana hi és tota, encara més.

Després d'un merescut descans ens queda l'últim cop de coll, ara tenim una bona pujada i solejada, però ens proposem agafar-ho amb calma. I amb tranquil·litat anem fent el camí que ens portarà a la garriga de l'Esclauet i després fins al punt de sortida, la Venta, on tanquem el cercle que hem començat al matí.Aquí ens fem la foto de comiat i fins la propera, i si no som nosaltres seran uns altres perquè Fraguerau sempre ens enamora i captiva per anar descobrint i redescobrint carenes, racons i vessants, escoltar els seus sons, olorar les seves fragàncies i veure els seus peculiars paisatges.

Jaume