EXCURSIÓ A LO BOLET I PUNTES PLANES AMB L'AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MONTSANT.

14-Novembre- 2009

ANAR A VEURE LES FOTOS !!!

El dia que em varen dir per organitzar una excursió per Fraguerau, al moment vaig tenir clar on anar, el que no tenia clar era per on, ja que no volia fer el mateix camí a la volta. Al parlar-ho amb el Tiet Jaume en un tres i no res ja tenia la solució, només quedava un petit inconvenient, havíem de fer un tros de camí, que en un altre temps hi era però que ara estava més que perdut, però com que teníem més d'un any per davant vàrem quedar que ja el faríem i així va ser.

Teníem davant nostre el repte de fer un nou itinerari que seria entrar pel Bassot del Fèlix a les Crestes, fins a les cingleres del damunt de les Cadolles Fondes,fins aquí el camí encara era mig visible; ara d’aquí al Bolet, havíem de passar pel Racó del Valencià i a partir del fons del racó no hi ha ni camí ni drecera. Amb un parell de dies arribàrem al Bolet, ens va ajudar el Xavi Dalmau, ens va quedar una mica estret però la setmana abans de fer l’excursió amb el Floren i la destrossadora vàrem fer el retoc final. Era una camí primari però suficient per poder arribar a completar aquesta ruta tant entranyable.

Arribat el 14 de Novembre i acompanyats per una temperatura privilegiada, ens trobàrem a la plaça de l'ermita de Loreto ien cotxes fins als ametllers de les Crestes del Fèlix, en deixàrem uns altres a l'era que hi ha a l'entrada de la Garriga del Juan per la tornada.

Començàrem el camí passant pel costat del Bassot del Fèlix en direcció est, a trobar l'antic camí que anava a les Coves Roges i al Racó del Valencià, anàrem caminant per la part solana damunt del riu a la zona de l'estret del Molí d’en Vaquer, passant pel davant dels Eixarts, les Coves del Fem i ja comencem a veure el balcó de les Cadolles Fondes. Quan s’arriba a una antiga era, lloc on ja trencaríem cap el Racó del Valencià, agafem direcció nord i encara que no hi ha camí, la poca vegetació fa que sigui fàcil el seu trajecte que ens porta al damunt d'unes cingleres espectaculars on tenim als nostres peus una imatge nova de les Cadolles Fondes, a la nostra esquerra veiem tot el Coll del Prat amb l’obagada de la serra del Montsant que retalla l'horitzó, a la dreta unes cingleres de formes capricioses que formen el Congost de Fraguerau partit pel riu que avui dolçament davalla per la vall, deixant una dolça sonoritat que ens embolcalla.

Quan els aiguats i les tempestes fan la seva aparició, aleshores una aigua marró i enfurismada arrossega tot el que troba i el so és més “heavy”. Davant, l’impressionant falla de la Falconera, trenca amb la seva verticalitat la serra de dalt a baix, essent la fita que ens dona l’entrada en aquest paratge del Fraguerau. Ens anem movent per aquestes cingleres deixant que la nostra retina s’impregni de tot el que ens allarga la vista.

Arriba el moment de fer un mos, així que asseguts en la mateixa cinglera ens disposem a recuperar forces.

Hem de desfer el camí fet fins a l’era, passarem per un pont natural curiós ja que en el seu ull i podem fotografiar el poble. Avancem depressa entrant ja dins del Racó del Valencià, tot son vestigis de quan estava tot conreat, és un racó que comença damunt mateix dels rocams del Racó de la Pastera i queda quasi tot encerclat per unes cingleres de gran alçada on en la part baixa aprofitaren per fer-hi vàries coves tancades amb pedra seca, n’hi ha una de gran, segurament per guardar-hi el bestiar.

Deixem el racó i ja ens enfilem cap al Bolet, una pedra de grans dimensions i com el seu nom indica amb forma de bolet, desafiant en tot moment la gravetat i el sentit de l’equilibri.

L’excursió en un principi tenia aquí el seu final, però hi va haver gent amb ganes d’allargar-la una mica més. Al ser un trajecte decidit a l’ultima hora, no es va arranjar gens el pas i ja estaven avisats que hauríem de lluitar amb argelagues i coscolls. Després de passar una bona estona en aquesta privilegiada atalaia, que resulta ser el cap del Buda, ens deixem caure fins damunt de la cinglera més baixa, amb tot això el riu ens queda a una alçària considerable, anem esquivant la vegetació fins arribar a Puntes Planes del Juano, aquí hi podem veure encara una construcció d’una cabana tota de pedra seca, sense teulada, davall d’un cingle i molt conservada, sembla una joguina, encara queda l’era, amb el seu rodet de pedra, i la cabana gran de modo dúplex, aprofitant també el davall d’un cingle. Comentem la duresa de la vida que portaven per aquestes contrades aquells pagesos que amb gran esforç intentaven sobreviure. Nosaltres aquí també hem de fer un sobreesforç per pujar fins dalt ja que el desnivell és molt notable i els coscolls ho tenen com a propietat, aquest tros es fa pesat, les cares mostren el cansament fins arribar al camí d’entrada que tenia la finca, es pot dir que era l’únic accés, una obra mestra, encara avui molt ben conservada, que es tracta d’un marge al cingle per aguantar la terra i poder fer el camí. Estem damunt d’una cinglera on ens preparem per recuperar les forces perdudes i refer-nos d’aquest mal tràngol. Aquí on estem, una roca molt gran i la seva part de dalt totalment plana, i com ella en podem veure d’altres, aquest és el motiu pel qual aquesta zona rep el nom de Puntes Planes. Durant el dinar podem anant resseguint tot Fraguerau, des d’aquí la vista és immillorable, no ens ve d’una estona per reprendre de nou el camí ja que estem prop dels cotxes.

I l’esclat de la festa arriba quant veiem quatre cabres hispàniques que es deixaran veure i fotografiar i sense cap pressa, sembla que no els importi la nostra presència, finalment trenquen per la carenai desapareixen de la nostra vista.