Mirant al Sud, ja veurem les grisenques formacions característiques de Fraguerau. Mirant al Nord les nombroses construccions rurals, els marges, també algunes cabanes, i *balmes amb parets al seu davant.

*Balma: Paraula coneguda al s. XIII; d’origen preromà i d’etimologia incerta, potser indoeuropea. f. GEOMORF Cavitat no gaire pregona en una paret de roca o en un vessant rocallós en el qual hi penetra la claror. (Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana).

Seguint per la carena trobem restes de trinxeres de la guerra incivil del 36, ens trobem a la partida de Puntes Planes.

Aquí ens començarem a despenjar en direcció cap al riu de Fraguerau. D’ara endavant no tindrem camí. Baixant per la nostra esquerra tenim la pedra del Bolet, una pedra molt espectacular que des d'aquí no és massa fotogènica. Al fons el poble d’Ulldemolins. Entremig el Racó de la Pastera amb els seus roquers imponents damunt de les Cadolles Fondes,

Aquestes oliveres perseveren en el seu intent de quedar-se, i qui no ho faria? per així contemplar eternament aquestos paratges?

Ja som a la Garriga de les Puntes Planes del “Juano”, veiem la cova. Aprofitaren la balma d’un cingle i la taparen per la part del davant de dalt a baix. S'hi veu un treball més contemporani ja que hi apareix el guix. Damunt l’era, hi veiem el rodet signe de que hi segaven i batien.

Més avall una gran balma i al seu sepluix una construcció de pedra seca sense teulada (imatge per un pessebre). Molt aprop seu, no fa molts anys s'hi trencà una gran roca.

Seguint pel damunt del marge arribem a l'acabament d'aquest i, trobem un camí també fet de pedra damunt la roca que permetia accedir a l’altra cinglera. Ja sols ens falta enfilar camí amunt, direcció nord, cap al racó de l’Agna. Però, abans ens desplaçarem direcció Sud i ens trobarem en una d’aquestes puntes que són planes. Arribarem fins que la roca ens ho permeti per poder gaudir d'una panoràmica privilegiada de Fraguerau.

Quan arribem al racó de l’Agna trobarem el camí que abans hem deixat, a dalt a la carena. Tanquem d’aquesta manera un passeig del qual ens podem deixar seduir per les sensacions i gaudir d’un paisatge, agrest, salvatge, del que es fàcil enamorar-te.

EXPERIÈNCIES:

El camí és el mitjà per on podem anar d’un lloc a un altre, sense entrebancs i sense pèrdues, el segueixes i et porta. Però la visió, l’òptica d’aquell entorn per moltes vegades que hi passis sempre serà la mateixa.

Això no vol ser una crítica a cap camí, benvinguts sempre siguin, hi ha vegades que els he enyorat molt i quan després de passar, qui sap per on, trobes un petit sender, m’ha semblat entrar en un autopista de tres carrils per banda. Ara, fent una travessa sense camí, mentre busques la millor manera d’arribar a una fita, eludint els entrebancs que pots trobar en una densa vegetació on sovinteja l’esbarzerola (Arinjol) que per cert és fa molt emprenyadora, o una cinglera massa alta, fa que hagis d’explorar l’entorn per poder trobar el pas més idoni i així pots veure i admirar aquells detalls, siguin en forma d'una flor, un angle del paisatge que per la vorera d’un camí no hauries vist mai, o l’entrada en una balma on solament hi trobem excrements d’aus rapinyaires, però es des d’aquí que domines una perspectiva idíl-lica que no té res a veure amb el que fins ara havíem vist. No ens preocupa si podrem passar o no. Fins ara, al vespre sempre a casa. A vegades amb més sort que d'altres.

He quedat prendat de tot l’art rural que hi ha, molt i variat. L’arquitectura més extensa són els marges ja que són terres amb molt desnivell i l’home, amb aquest gran sentit nat de supervivència que el destaca, va aprendre molt aviat la manera de poder aguantar la poca terra de què disposava. I ho va fer amb allò que tenia més a mà: la pedra (aquí la matèria primera no faltava).

Podem veure les cingleres i com un capell resseguides per les fileres de pedra seca que un savi-pages-arquitecte-paleta va saber, l’una damunt de l’altra, aixecar els marges, aguantar la terra, plantar-hi un cep o un ametller, perquè hi ha llocs on no hi cabia res més, cuidar-ho, collir-ho i jo només de veure on estic amb aquestes alçades ja tinc vertigen.

És una arquitectura digna d’admiració, i per aquest recorregut hi trobarem també cabanes, balmes tancades... un llibre natural obert on llegir la història, la manera de viure i treballar dels nostres avantpassats, que per cert cultivaven quasi tot el Fraguerau.

En aquesta passejada d’una tarda de gener sempre em restarà a la memòria aquesta imatge de somni quan l’ombra enfosquia tota la part del riu i les obagues del Montsant i enmig totes les cingleres del damunt de les Cadolles Fondes grises i nues, il·luminades amb força per un Sol que no volia marxar, acaronant-les amb la força d’un amant i et donava l’imatge d’una illa sobresortint d’un mar tenebrós i fosc. (L’imaginació és gratuïta i de tant en tant és bo deixar-la volar).

Tota l’estona caminem entre romers, coscolls, estepes, marfulls i arbocers. Eludim l’argilaga, encara que no sempre podem. La vegetació és d’autèntica garriga.

Davant mateix els Tres Jurats, els Tres Jurats Grossos, veiem trossos del camí que transcorre vora el riu, dins del silenci poden escoltar el remor de l’aigua del riu, aixecant fort la vista, imponent ens vigila, la Punta dels Pins Carrassers, fent de límit entre cel i terra i davall mateix es deixa caure totalment vertical l’enorme cinglera de la Canal del Descarregador. Sempre he tingut la curiositat, el perquè d’aquestes falles que queden ensorrades totes en una mateixa zona, la del Canal del Descarregador, la dels Ventadors, la del Pont Natural, la del Racó del Bidobar i la Falconera. Quina fou la força que els hi va fer perdre l’horitzontalitat i les engolí terra endins?.

Jo no entenia el perquè del nom de Puntes Planes, ja que de pla només en té el nom. Fou el tiet, gran observador i coneixedor del terreny que hem va treure de dubtes, si ens hi fixem totes les puntes dels cingles que donen damunt de Fraguerau, són completament planes, fa l'efecte de què en cada una hi pogués aterrar un helicòpter. Els noms en la saviesa popular no hi son perquè si.

Jaume

Si alguna persona es posa en camí, seguint aquesta mateixa ruta i ens vol fer arribar les seves sensacions o experiències aquí teniu el correu i les publicarem. correu