fraguerau. L'erosió feta art

Pel matí de Nadal del 2012... És la matinada de Nadal, em trobo fent una passejada pels entorns del Bolet, vaig sol, he anat trescant el camí, crec que és aquesta soledat que em dóna per pensar la manera com han canviat aquestes diades que estem ara. Lo que en un principi foren unes dates religioses, passaren a ser més aviat unes festes de retrobament, principalment familiar, com volent tancar l'any amb la companyia de tots i poder desitja un molt pròsper i venturós any que s'encetava, i que normalment les temperatures en aquesta època de l'any permetien que fossin al voltant de l'escalfor de la casa i compartint una taula amb unes menges que ja s'havien fet tradicionals, com era la sopa de galets, canelons o pollastre rostit. També, entre els petits de la casa tenien aquells nervis per fer cagar el Tió.

preludi de la nit de Nadal	no podia travessar

Avui el matí és gris, els meteoròlegs en diuen núvols alts, el Sol hi ha moments que transparenta un poc, però els seus raigs no arriben, i no fan ombres, ho aprofito per fer fotos, unes fotos que tindré repetides. Però avui no hi ha contrastos de sol i ombra, queden una mica planes sense relleus, ara surten clares, el gris de les cingleres contrasta amb un verd fosc que retalla l'horitzó amb un cel també gris.

Mentre dura la passejada no he vist a ningú, el silenci només es trenca pel so del riu que baix al fons, fent el recorregut pel Congost, és un so llunyà que de vegades es perd entre el silenci. No fa vent, ni fred, és una temperatura que fa l'estança plaent; agafo seient dalt d'una alta cinglera i als peus hi tinc aquest enginy d'equilibri que és lo Bolet.

lo Bolet i al fons un poble

A l'esquerra s'albira Ulldemolins on encara s'hi conserven les fumaroles de les primeres llars enceses. Els roquissers nets damunt de les Cadolles Fondes. A l'altra part del riu és despenja la Canal del Descarregador i continuant a l'est les Obagues del Montsant. Davant tinc els Tres Jurats Petits i els Tres Jurats Grans, damunt seu la Punta dels Pins Carrassers. A la dreta la Sella, la Falconera, el Camell, la Punta del Castellots, l'esquena dels Ventadors, trobem la llarga escletxa per on entrem al racó de la Bitlla, en definitiva un privilegi el poder gaudir d'aquesta visió que fa que el Fraguerau sigui un sentiment, una terra que t'omple tots els sentits i et dona aquesta energia que t'entra per tots el porus i et dona força pel tarannà que et presenta el dia a dia.

detalls de Fraguerau	detalls de Fraguerau

Avui com que és Nadal crec que el Fraguerau, generós com sempre, m'ha volgut regalar tot això, i com que continuo sol, continuo pensant lo fàcil que és trobar un tros de felicitat, deixant d'esquena tots aquest canvis en aquestes diades, que han fet d'elles que siguin d'un gran consumisme, fent creure que si no gastes, ni consumeixes, ni compres aquest perfum, ni menges llagosta, ni angules, si no fas un viatge del més exòtic, si no compres al Corte Inglés, no seràs feliç, no tens un lloc en la societat d'avui, ens volen fer creure que només serem feliços si comprem molt, mengem molt, i avui us puc dir més que mai, que no és així, repeteixo ¡Que no!. Parlo amb coneixement de causa, mentre menjo aquest entrepà de pa amb tomaca i botifarra blanca, un traguet de vi i després m'espera un cafetó, "Ni los reyes en sus palacios", un esmorzar de categoria que es noti que avui és Nadal.
	la Sella i la Falconera

detalls de Freguerau	els Pins carrassers
En un moment donat, mentre gaudeixo de l'entorn amb tots el sentits, un soroll a la vora em descobreix una cabra hispànica, un mascle relativament jove, va sol, també ha sortit a fer una passejada, va tranquil, ens mirem, no s'immuta i continua tranquil·lament el seu passeig. Aprofito per fer-l'hi alguna foto, sembla trist, i com que ara és temps d'anar amb parella, potser encara no ha trobat la seva, i és en aquest dies, quant la soledat pesa més. L'hi vull dir que no s'amoïni, és jove, té una vida per davant i encara que avui es trobi sol, té almenys l'esperança en el futur, crec que ell té un millor futur que el que tenim ara nosaltres, ell per ara no te cap crisis com la que ara ens toca viure, a la que ens han portat una majoria de polítics, ineptes, corruptes i mentiders, que fa que no es pugui veure una propera sortida d'aquest malson.
	no estic sol

ens mirem	continua el camí
Però com que l'esperança no es pot perdre, hem de creure que hi ha un futur i si no, com aquella pel·lícula, ¡....sempre ens quedarà el FRAGUERAU!. MOLT BONES FESTES. !!!!!!!!!!!

Jaume