fraguerau. L'erosió feta art

Fontalba...

Després de tenir un temps en repòs aquesta plana web, crec que ha arribat el moment de refrescar-la una mica, i mai millor dit, gràcies a una generosa pluja hivernal, que per cert era molt necessària i que encara ni cabria molta més, ja que en aquest indret, cada vegada més, la pluja i apareix menys.

Avui parlarem i visitarem un meravellós indret, que per arribar al seu punt àlgid de meravella ha de ser després d'una bona pluja, (20-30 litres/ m2, depenent de la sequera que hi hagi).
Els propers a aquesta terra ja sabran que l'indret a què fem referència és Fontalba (amb el llenguatge local Fontauba)

És un afluent del riu Montsant o del Teix, (no he tingut mai clar on comença un i on acaba l'altre), neix sota una cinglera a l'esquerra de la Cova del Corb i davall de la Punta del Peret. L'aigua brolla entre unes estretes escletxes a la roca de conglomerat típic del Montsant.

Exactament no se sap d'on ve, ara com més plou a la part alta de la serra més cabal surt de la roca, amb el límit de quan no pot abundar més per les obertures de les escletxes i es curiós que el Barranc de les Pletes tenint una superfície hidrogràfica més gran que el Barranc de la Mare de Déu sempre hi porta molt menys aigua. Pot ser que en algun punt del barranc l'aigua es cola i va a sortir a Fontalba.

El seu trajecte fins a trobar el Riu Teix és molt abrupte, això l'hi dona aquesta singularitat i bellesa, es precipita en torrent, formant cascades, salts, gorgs i en el seu recorregut salvatge escumeja i es fa sorollosa i audible des el poble, lo que omple d'alegria i esperança als seus veïns ja que en terres de secà l'aigua sempre és un do dels mes preuats.

Avui 11 de febrer del 2018, encara que fa tres dies que va ploure ens em decidit caminar fins al mateix naixement, un cel tapat, temperatura fresca però agradable per caminar, anem trobant caramells de formes capritxoses al voltant del raig, el seu cabal és ideal ja que no hi ha un camí pròpiament dit , i podem anar pujant pel mig del raig.

Necessita una neteja de vegetació, abundant el corniguer (Amelanchier ovalis) que amaga molt l'espectacularitat del seu descens. Durant el trajecte al ser una aigua dura (La duresa és una qualitat de l'aigua relacionada amb el contingut de dissolució, bàsicament calci i magnesi), si ens anem fixant veurem moltes formacions amb fulles o troncs, tots coberts d'aquesta calç que l'aigua va deixant en el seu curs.

Anar a Fontalba és una excursió de les anomenades matinals, es pot marxar caminant del poble, no és aconsellable fer-la si no raja aigua, ja que el primer que trobem al arribar al seu curs és un salt d'aigua que cau en una cadolla, s'anomena "Les Olletes". Ara no té molt encant ja que està molt tapat per la vegetació cosa que dificulta la visió tant del raig com de la cadolla.

Un dos cents metres més amunt trobem una joia en forma d'arbre, el Saüquer, va ser declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya l'any 1987, diuen que es va plantar l'any 1910, té una alçària d'uns 11 metres. Al seu costat podem veure la Font de la Vila, on antigament la gent del poble hi anava a buscar l'aigua.

Ara, a partir d'aquí seguirem el camí, ja que el barranc queda molt tancat i espès de vegetació, fins arribar a la Plana de Navarro on ens trobarem amb la pista que va fins Albarca, la seguirem uns metres direcció est fins a trobar el curs del Fontalba que creua la pista, donarem una ullada al salt que hi ha al davall mateix d'aquest indret. A partir d'aquí ens enfilarem per allí on ens sembli, depenent del cabal de l'aigua i les ganes que tinguem de mullar-nos, pel mig o per les vores fins arribar al seu naixement, abans trobarem una petita explanada amb uns banc de pedra, lloc ideal per fer una parada, és per on el poble treu aprofitament d'aquesta aigua i la condueix fins al dipòsit municipal. De baixada si no es vol tornar a visionar el curs de l'aigua, es millor fer-ho per la part esquerra, ja que hi ha menys vegetació.

Ara coneixem un trosset mes d'aquest Montsant, que dia a dia no deixa de sorprendre'ns i sobretot que sempre tinguem cura i respecte vers ell i així continuarà essent el paradís que tan ens agrada .

Jaume