fraguerau. L'erosió feta art

Del Bolet a Sant Bartomeu...

Fa ja un temps que havia d'haver fet aquestes quatre ratlles, fou una caminada que vam fer fa dies i sempre ho deixava quan no per una cosa per una altra.
En aquesta web, ja tenia la meitat de caminada escrita, anomenada "Una cinglera més baixa". És la que va entrant per les Crestes fins arribar a Puntes Planes del Juano i sortint per la garriga del Juan Juan.

Ara, el que vam fer en aquesta nova caminada, fou allargar el recorregut de Puntes Planes fins a Sant Bartomeu. Encara que entrant pel Bolet la farem una mica més curta, ja que el recorregut no és un camí de roses.

A l'arribar a la garriga del Juano, continuem planejant, anem una bona colla, sempre amb compte ja que passem a vegades ben a prop de la part baixa de la cinglera i de cara avall hi tenim una alçària ben notable.

Al fons del barranc hi tenim el curs del riu, el sentim de tant en tant quan baixa per algun desnivell. El veiem molt poc, una espessa vegetació el té desaparegut. Una vegetació amb arbres de ribera, però on l'amo i senyor és l'esbarzer que ho té tot envaït.

Les vistes, mig aèries, són impressionants. La travessa es fa lenta, tenim temps i anem impregnat la visió que sempre ens regala aquest generós paisatge que ens envolta dins del Fraguerau. Volem endur-nos com a record aquestes esplèndides panoràmiques i no parem de fer-les entrar per l'obturador i ens van omplint la tarja per desprès reviure-les encara que sigui a la distància. Ens adonem del fàcil que és enamorar-se d'aquesta terra que hem tingut la gran sort de tenir tant propera i tant al nostre abast, però a més d'un privilegi és una responsabilitat ja que tenim el deure de conservar-la perquè les generacions venidores la puguin gaudir igual que nosaltres.

La vegetació que trobem, al ser un territori de garriga i solà no és molt densa i ens deixa avançar sense massa dificultat. Aquí predomina el romer i el coscoll, també hi ha alguna que altra sivina i alguns marfulls.
Quan donem la volta i entrem al barranc de Sant Bartomeu, deixem lo Camell a la nostra esquerra i continuem a la mateixa alçària. Podem, en aquest punt, arribar-nos fins a les puntes dels cingles que tenim a la nostra part baixa i d'allí admirar aquesta petita ermita romànica talment com si d'un pessebre es tractés, situada enmig de grans roques i vegetació que fan que sigui un dels llocs mes idíl·lics de Fraguerau.

Quasi tot el terreny per on hem passat, podem dir que almenys fins a principis del segle XX, o sigui fins que esdevingué la fil·loxera, la majoria era terreny d'era amb cultiu, prova d'això són els innumerables marges que hi trobem, verdaderes obres d'art, a vegades per un metre d'ample i un pam de terra de fons. Això fa que encara anem trobant algun vestigi de camí d'aquells temps, conservat fins avui dia pel pas dels porcs senglars, guineus i cabres. En trobem un que baixa fins al fons del barranc, a uns tres-cents metres abans d'arribar a l'ermita, i creua el desnivell amb un autèntic pont de pedra seca que no sabíem que existís i que fos viable.

Avui no anirem a l'ermita, ens queda encara per veure una gran i bonica balma, al mig del barranc, molt ombrívola, amb una construcció de pedra seca dins seu. A més, com a curiositat també, té l'escut de Escala Dei gravat a la paret del cingle. Més amunt d'aquest barranc en tenim localitzada una altra marca igual. Suposem que devia ser la fita que senyalaven la partió de les terres de la pertinença dels cartoixans.

És una caminada per uns terrenys on la "civilització humana" ben bé ho ha deixat a la mà de Déu. És una terra seca, molt solana, on la pluviometria no és molt generosa. Els conglomerats imperen amb abundància en aquestes meravelloses formes arrodonides, destacant els grisos i els ocres tan característics i uns desnivells considerables formant uns costers on la verticalitat al caminar a vegades es difícil.

Hem tingut un bon dia, una mica de fresca pel matí, però ja després una temperatura agradable per caminar. És una excursió no apta per gent que no estigui avesada a la muntanya (Els qui heu trepitjat el Montsant ja sabeu com són els camins, pujades i baixades i els còdols que no falten) i sobretot ben calçats i pantalons llargs.
Ara ja podem anar de les Crestes fins a Sant Bartomeu per una ruta que passa per enmig dels camins d'accés tradicionals. El de baix al riu i el de la carretera que baixa després per la garriga de l'Esclaueta.

Un dia més Fraguerau en ha fet gaudir i com sempre marxem cap a casa amb aquest desig que ens surt de dins que diu "Tornarem". Jaume