fraguerau. L'erosió feta art

Flors a Fraguerau...

Aquest escrit no intenta ser una dissertació sobre la flora, ni un vademècum. Els meus coneixements no ho permeten, és senzillament la història de la meva descobertad’aquest món vegetal, centrat quasi exclusivament en les flors. Tot començà l’any 1982, fou quant vaig comprar la primera càmera reflex, amb ganes de copsar els paisatges dels voltants, començaren també les passejades per la natura amb la companyia del tiet Jaume. Crec que el nom de passejades és més escaient que el de caminades, ja que sempre hem portat un ritme que ens dóna temps per mirar i observar, fer la foto i sobretot esmorzar.

I d’aquesta manera tan senzilla ve l’afició per captar aquestes imatges d’infinites formes i colors en que es presenten les flors del nostre entorn. Amb el tiet, hem anat entrant per tots els voltants d’Ulldemolins, Montsant i Fraguerau, sempre procurant arribar a casa carregat d’imatges d’aquest paisatge que cada vegada m’ha estat més familiar, d’una flor que no conec i m’emplenava de curiositat, o bé una sortida o una posta de Sol, o la plasticitat d’uns núvols que et feien quedar bocabadat, o també de la gran riquesa que hi ha d’arquitectura rural, qualsevol cosa era bona per disparar la càmera.

Per les flors, qualsevol estació és bona si volem captar aquestes belleses naturals, a l’hivern el color el dóna el bruc d’hivern; també hi ha el fruit de les oliveres: les olives, amb una gamma de colors que van del verd fins al negre passant pel morat; el romaní o romer és molt primerenc, quan tingueu ocasió, mireu un primer pla de la flor, una obra d’art; la foixarda aquí anomenada cogullada i el senet de pobre de la mateixa família amb unes flors que com unes perles blaves donen la nota de color; els ametllers t’engresquen a captar imatges que emblanquinen tot el terme, i presagien la fi de l’hivern i si el temps acompanya la primavera ens començarà a omplir de colors i flaires.

Es l’arbocer en el qual trobem les blanques flors i el vermell del seus fruits a la vegada; el groc de l’argelaga i la ginesta, molt abundants, es fan mirar. Per Divendres Sant, la farigola estarà al punt òptim de floració; comencem a veure les primeres orquídies abelleres; el corniguer es vesteix de blanc i quan les gammes de verds pinten tot el paisatge, entre mig van apareixen les fràgils ruelles donant una pinzellada d’aquest vermell intens que ens regala a la vista.

D’aquí endavant comença un seguici d’un no parar, és una meravella continua en formes de flors que trobes amb un color nou a cada pas, unes combinacions dels mateixos colors que s’apressaren a copiar els millors dissenyadors, infinitat de formes i transparències, algunes d’una fragilitat que sembla que et vulguin dir “Tan sols, em pots mirar”, d’altres amb unes fragàncies dignes del millor perfum.

El gladiol, les violetes, l’aquilègia, totes les resedes, la piorna, les fumaries, la flor de Sant Joan, l’herba queixalera, el fonoll, la gran varietat d’orquídies, el cascall banyut, les estepes, la caramuixa, el tulipa, la gavarrera, l’arç, la vidauba, la ruda, els lli blanc o el blau, la jonça, la sàlvia,la sarriassa, i tots els cars, l’esbarzer, la sajolida i el poniol , són tantes i tantes les que inviten a fotografiar-les! Al veure-les no et deixen indiferent, la natura es sàvia i gràcies a les formes i colors que els hi donen aquesta vistositat són visitades per les abelles i altres insectes amb la finalitat de la pol·linització i així continuar l’espècie. Hi ha tantes classes diferents, i la meva memòria és molt limitada, crec que es cadascú que en la seva observació que li agradaran unes o altres, sigui per el seu color o la seva forma. A mi particularment em sedueix el gitam, la trobo complerta, les formes i el color de les seves flors, i el que més, la seva fragància; tambéles orquídies per les seves tan peculiars formes i colors.

Com he dit al principi aquesta plana no volia ser un recull de botànica, per això he fet servir els noms amb que popularment són conegudes aquestes plantes i flors ja que crec que aquests mots no s’han de perdre.

La passejada d’avui no té data, ja que durant tot l’any podrem arribar a casa amb alguna que altre imatge, serà flor, o fulles, o fruits; aquest món vegetal sempre tindrà alguna que altra cosa que ens cridarà l’atenció. De la mateixa manera que admirem la primavera per la seva vistositat de molts colors, també la tardor ens dona aquells colors seriosos i solemnes amb que una llum solar ja més baixa l’hi sap treure uns reflexes, transparènciesi tonalitats espectaculars.