Abans he parlat de feina i no de caminada i és cert ja que hem anat a treballar, es tractava de fer camí per la propera excursió organitzada per l'Agrupació Excursionista Montsant, que si no hi ha cap canvi d'última hora i el temps ho permet es farà el dia 13 de Novembre i a la que esteu tots convidats, es tracta de conèixer pam a pam aquest magnífic Fraguerau que per la seva proximitat en podem gaudir tant sovint.

L'objectiu d'aquest dia, en un principi és anar a la Bitlla, abans passarem per l'Avenc del Montlló i després podrem contemplar aquest monument geològic. Més detalls els trobareu en aquesta mateixa web en l'excursió LA BITLLA. Una vegada ens haurem deixat enamorar per aquest espai, tornarem endarrere i ens endinsarem al bonic Racó de la Pastera que és on hem anat avui. Hem netejat una mica el camí, ja que degut a una densa vegetació i també per les nevades d'aquest hivern s'havien aplanat molt els marfulls i es feia impracticable el seu recorregut; el tiet, el Floren i el Dalmau anaven obrin el camí.

Passat el riu hem començat la neteja d'esbarzers i coscolls, encara que d'allò que més hi ha són els marfulls (viburnum tinus), el fruit del marfull són les drupes i ara es veuen molt ja que maduren a començament de l'hivern i tenen aquest tant característic color blau metàl·lic. L'he retratat junt amb l'aritjol, en castellà zarzaparrilla (smilax aspera).

L'aritjol és una liana punxosa que pot fer impenetrable l'alzinar, t'enganxa i t'estira per tot arreu. Són molt característiques les seves fulles en forma de cor, amb nervis paral·lels i algunes espines poc visibles al marge. La tija voluble té moltes més espines, molt vulnerants quan hom s'hi entortolliga. Les flors fan una olor dolça i potent. El fruit, produït abundosament pels exemplars femenins, és una baia de color vermell que es veu als mesos de novembre i desembre per això avui els hem pogut contemplar amb tota la seva plenitud.

Hem pogut veure les primeres boles vermelles dels grèvols (ilex aquifolium) i a les parets de la bassa hem trobat la falzia o falguerola (adiantum capillus-veneris), és un tipus de falguera que creix on regalima l'aigua amb molt carbonat de calci.

Abans he parlat d'una bassa, que encara avui es pot veure i que en el seu temps servia per regar l'hort que en aquest racó hi feia l'Angel Ponset.

Desprès de deixar el camí, relativament net, hem esmorzat dins la cova. Aquesta és ideal a l'estiu ja que sempre hi corre bona fresca i avui d'això ja n'anàvem servits.

El Floren i el Dalmau han pujat fins dalt i quina ha estat la seva sorpresa que dins del racó hi havia dos cabirols que hi passaven el diumenge. Ha estat una visió impressionant poder veure com aquests animals es mouen per aquestes cingleres, ja que la seva verticalitat, tant sigui pujant com baixant, no els presenta cap problema. Suposem que era una femella amb la seva cria ja que la gran esperava i guiava a la petita. Ens ha sabut greu l'ensurt que han tingut, ja que ells no es devien imaginar que per aquelles raconades els hi espatlléssim la seva tranquil·litat, però poder veure els seus moviments ha estat un veritable premi per la vista, una petita mostra la teniu a les fotos. Aquelles on els cabirols es veuen més de prop són de la Lourdes, ja que va poder estar més a la vora.

La natura es imprevisible i mai sabem que ens depararà un nou dia, a més hi ha llocs que ni paraules ni fotos s'apropen a la seva realitat, el millor es tocar-ho, olorar-ho, escoltar-ho, mirar-ho, és a dir, sadollar tots els sentits de noves emocions, i si m'he deixat el sentit del gust ha estat expressament, ja que la simple menja d'un entrepà enmig d'aquesta natura, fa que sigui una menja que "ni els reis als seus palaus".

Quan et mous per aquestes relleixes enmig de les formacions erosionades del conglomerat, on sembla, vistes des de baix que el seu pas sigui impossible, i una vegada hi ets pots caminar-hi sense dificultat; amb tot el fons del racó als teus peus, a vista d'ocell, veus tots aquets blocs de pedra que s'han anat trencant i han quedat encastats uns contra altres; i alçant la vista davant teu tots els Jurats davall de la Punta dels Pins Carrassers; és tot això que fa moure les emocions que parlàvem abans.