logica


------	Trec-001

FILOSOFIA:
Nuestra LÒGICA racionalista
es una lógica "APLASTANTE"

(Veure també: Els nostres errors lògics més freqüents són els "BOPOS")

La part de la filosofia que més veurem aquí és la "Lógica",
que estudia les regles que fem servir per pensar,
ja que és la base de la resta de camps filosòfics, i ens serveix per reflexionar en general.

CONTINGUTS:

Procuraré posar amb lletra inclinada les paraules i les idees
més directament agafades dels seus apunts,
i dels del seu alumne i intèrpret, Xavier Espar,
per tal de no haver-los de citar a cada moment.

PRESENTACIÓ
PENSAR i PARLAR del que pensem són activitats molt interessants, i molt útils,
però AMB LA CONDICIÓ de PENSAR BÉ, més o menys correctament.
És per això que hauríem de REVISAR una mica la LÒGICA,
és a dir, les normes i mecanismes que fem servir quan pensem i quan parlem.

És important fer-ho bé, ja què
"...les PARAULES poden tenir CONSEQÜÈNCIES TREMENDES... tendeixen a GENERAR allò que SUCCEEIX"
(Paul Auster, autor de "La noche del oráculo", Anagrama-Ed. 82, a una entrevista de La Vanguardia, 19 set. 2004)

Una lògica defectuosa gairebé sempre acaba causant perjudicis, de vegades molt greus,
a persones concretes o/i a la resta del nostre entorn.

Les lògiques concretes que fem servir les persones QUAN PENSEM i QUAN PARLEM no seran mai del tot perfectes.
Per bones que siguin, sempre es podran anar millorant,
per tal de poder comprendre i actuar millor dins la Realitat, que és ben complexa.

De vegades, els defectes lògics es deuen a l'estructura mental que es va construint una determinada persona,
i de vegades són més generals, més comuns a gairebé totes les persones que viuen en un mateix país i/o cultura,
quan es deuen als condicionaments culturals, tradicions, etc.

Aquí ens referim sobretot a la nostra CULTURA OCCIDENTAL,
de vegades massa "RACIONALISTA" (que no seria el mateix que "racional"),
"cientifista" (que no seria el mateix que "científica"),
massa autosatisfeta de les seves realitzacions,
sense massa consciència ni per tant preocupació per la fragilitat real del nostre sistema econòmic
(entenent l'"economia" en un sentit ample, que inclou el monetari i també altres aspectes),
necessitat d'expol·liar i/o destruir contínuament la natura i les altres cultures
per tal de satisfer la seva sacralitzada llei econòmica del creixement constant i exponencial,
incompatible amb les possibilitats de creixement i subministrament de la natura.

Aquesta paraula té diferents significats dins la filosofia i també a la vida real.
Aquí la farem servir per referir-nos als PRINCIPIS i/o REGLES lògiques
(més o menys lògiques)
que FEM SERVIR quan PENSEM i quan ACTUEM sobre la Realitat.
És clar que cada persona té unes lògiques diferents
(no sempre fem servir lògiques iguals en diferents situacions),
però també és cert que les lògiques personals tenen molts trets bastant comuns quan les persones pertanyen a la mateixa cultura.

La LÒGICA RACIONALISTA és la MANERA de PENSAR i ACTUAR que,
oficialment (a nivell SOCIAL), i conscient i/o inconscientment (a nivell PERSONAL),
seguim majoritàriament als nostres països occidentals.

La Lògica Racionalista nos viene más o menos de ARISTÓTELES
y, en menor medida, de PLATÓN,
los primeros pensadores griegos de los cuales nos quedan bastantes escritos.
Estos escritos, llegados a Europa durante el Renacimiento desde la España árabe,
fueron recuperados por la llamada "TEOLOGÍA ESCOLÁSTICA",
invención de un FRAILE MEDIEVAL, bastante gris (a mi entender)
y nada amigo de las alegrías sensuales: Santo Tomás de Aquino,
el cual se quedó prendado de aquellos griegos tan "sistematizantes",
que, con aparentes razonamientos,
parecían explicar la existencia de un Dios del estilo bíblico (inmutable, eterno...)..
Como tantos otros griegos, Aristóteles y Platón fueron, sin duda, bastante geniales,
pero no tanto como para seguir utilizando sus normas lògicas aún hoy.
Personalmente, creo que se liaron un poco queriendo ordenarlo y explicarlo todo.
Y santo Tomás cogió de aquellos escritos lo que quiso, esquematizado y empobrecido.

Y empezó el "PÓSTUMO REINADO MILENARIO DE ARISTÓTELES en la FILOSOFÍA OCCIDENTAL",
que aún nos dura

(del llibre "LÓGICA para todos", de Dan Cryan Sharron Shatil y Bill Mayblin, ed. Paidós p.44)

LA TEOLOGÍA, y sobre todo LA FORMA de PENSAR escolástica, FUERON DIFUNDIDAS,
como ya hemos dicho, a GOLPE de SERMÓN (público i/o privado),
y pronto la copiaron los DISCURSOS OFICIALES, que aún hoy seguimos padeciendo.
Y, lo que es AÚN PEOR, están seguramente bien aprendidas, como" mecanismos de pensar",
desde nuestra PROGRAMACIÓN MENTAL INFANTIL
(ya que era la programación que tenían los adultos que nos rodeaban).
Es por todo ello que no conseguimos cambiar de forma de pensar en un momento,
y aún menos de "mecanismos de pensar", de programación mental
(desprogramarse y reprogramarse son tareas más difíciles de lo que parece,
aunque no por ello dejan de ser posibles e interesantes).

DESCARTES (el filósofo del "PIENSO luego EXISTO")
le da al Racionalismo su forma más o menos moderna.
Y BACON crea la variante del EMPIRISMO, que no se fía de la razón,
sino sólo de lo que nos muestran los sentidos,
y que es claramente adoptado por la CIENCIA,
la cual se libra de paso de las presiones religiosas
que intentan manipular la razón para demostrar la existencia de Dios, ángeles y diablos, etc.

Pero, a partir de Bacon,
el MUNDO CIENTÍFICO se hace REPRESOR
de cualquier VISIÓN ESPIRITUAL de la MATERIA.
Digamos que a partir de este momento un "astrónomo" no puede ser al mismo tiempo "astrólogo"
(como lo fueron antes Galileo, Tico Brahe, Kepler y tantos otros grandes astrónomos),
a costa de perder prestigio como científico.
Con ÉSTO NO CONTRADICE al pseudocristianismo ni al PENSAMIENTO BÍBLICO imperantes,
QUE SITUAN a DIOS allá LEJOS, sin tener nada que ver con la materia,
incluso en contradicción con ella.

La cuestión es que NO HEMOS AVANZADO MUCHO desde Aristóteles,
o más bien desde Santo Tomás de Aquino, aunque parezca mentira,
EN CUANTO A "MECANISMOS DE PENSAR".

Los PRIMEROS INTENTOS de CRITICAR algunos de los principios racionalistas lògicos
se deben a los filósofos llamados DIALÉCTICOS (Hegel, Marx...),
que intentan cambiar la visión del mundo como algo inmutable, que no evoluciona...
PERO el MUNDO que imaginan sigue sin evolucionar, SÓLO cambia con "REVOLUCIONES"
¿Os suena eso de que
"ANTES de la revolución nada es posible, y DESPUÉS de ella todo lo es"?
La historia nos lo va desmintiendo,
eso de que el momento de la revolución sea tan extremadamente mágico.
Pero sigue funcionando como esquema mental de las extremas izquierdas,
y esto las lleva a boicotear cualquier evolución positiva parcial,
con el argumento de que puede retrasar la "verdadera revolución",
lo cual llega a resultar pesado para la gente que quiere ir mejorando cosas.
Los "dialécticos", en realidad, no se salieron del sistema aristotélico de pensar
(Patrick Flanagan así lo veia, y a mí también me los parece, por lo "cabezas cuadradas" que veo que suelen ser los marxistas a fin de cuentas, aunque bienintencionados, eso sí).

Los filósofos Frege (siglo XIX) y BERTRAND RUSSELL (siglo XX),
con su "Lógica Simbólica Moderna",
continúan también con la crítica de alguno de los principios racionalistas,
aunque tampoco acaban de conseguirlo (es más difícil de lo que parece
eso de "salir del cieno para empezar a ver la charca en que se debaten nuestras mentes").
Siguen la crítica en los últimos años algunos filósofos más, algunos todavía poco conocidos,
Entre ellos está por ejempo Aldous HUXLEY en su última época y, como no, nuestro Patrick Flanagan.
Pero a menudo critican unos errores con razonamientos que contienen otros errores diferentes,
o incluso caen en los mismos errores que están criticando.

ALGUNOS "ELOGIOS MA NON TROPO" al RACIONALISMO:
Hay que decir, antes de terminar con su historia,
que en muchos momentos el RACIONALISMO fue una herramienta frente al OBSCURANTISMO religioso, que niega el derecho de la gente a razonar.

En ese sentido,
Santo Tomás de Aquino era progresista en relación a los frailes papas etc. de la época,
que NEGABAN simple y llanamente que estuviera bien usar la Razón, el CEREBRO
Pero también hay que decir que ESTA nueva LÓGICA
NO SIEMPRE SE LUCIÓ mucho con sus razonamientos:
a golpes de racionalismo, sólo que RAZONANDO así de MAL:

la INQUISICIÓN QUEMÓ unos cuantos MILES de "BRUJAS" hace sólo unos 300 años.

Una vez rectificado el RACIONALISMO por el EMPIRISMO de Bacon
(= no fiarse de razonamientos sino solo de hechos perceptibles para los sentidos)
sigue teniendo muchos defectos, y en último término resulta represivo y destructivo de la Realidad,
PERO al menos resulta ALGO MÁS EFECTIVO (aunque no mucho más), COMO LÓGICA,
PARA OPONERSE A algunas BARBARIDADES defendidas desde las RELIGIONES,
Y A LA SINRAZÓN TOTAL, que hace que un juez, por ejemplo,
pueda condenar a alguien porque una prueba totalmente IRRACIONAL
(como poner la mano de la persona acusada sobre un fuego a ver si se quema o no).

El RACIONALISMO (también conocido como Lógica Clásica,
porque, como vimos en el apartado anterior,
se construye esquematizando mucho la lógica de algunos griegos, sobre todo de Aristóteles)
se definiría como la corriente filosófica que considera a la RAZÓN
como la ÚNICA FUENTE de AUTÉNTICOS CONOCIMIENTOS.

Una PRIMERA CRÍTICA general que se puede hacer a esta afirmación del Racionalismo es
que NUESTRA RAZÓN NO SIEMPRE FUNCIONA BIEN del todo, ni mucho menos).

Segurament,
encara que ja no sentim els SERMONS des del PÚLPIT dels diumenges,
la forma de raonar en aquells sermons encara la tenim ben ficada al cap.
I aquelles LÒGIQUES MASSA SIMPLES i ESQUEMÀTIQUES,
però al mateix temps TAXATIVES, TERRIBLES, masoquistes, excloents, MATXACANTS,
són una de les nostres més probables "programacions mentals" en qualsevol moment.
Aquesta forma de raonar, que ja no ens ve tant dels púlpits;
ara ens ve des dels LLIBRES de TEXT que estudiem,
de la major part de la LITERATURA (caldria excloure-n bastant poesia, algunes noveles...)
de la PREMSA, la TV, fins i tot dels BARS (centres socials molt sovint marcadament masclistes),
passant per casa nostra, amb els AMICS, a la FEINA, al LLIT amb la nostra parella, etc. etc.

Es también el sistema ideológico que, junto al EMPIRISMO de Bacon y otras filosofías,
acompaña casi siempre a los medios científicos.
Y es claramente corresponsable, para bien y para mal,
de las aportaciones técnicas, políticas, etc. de Occidente.
Pero se trata, como intentaremos mostrar en estas páginas,
de una Lògica DEMASIADO POBRE Y LIMITADA como para pretender aplicarla a la Realidad
sin que esta Realidad resulte maltratada.

ESQUEMA de la LOGICA RACIONALISTA CLASICA
(y de cualquier otra lógica humana)

Cuando reflexionamos, "racionalistamente" o de cualquier otra manera,
acostumbramos emplear las siguientes herramientas:

- Unas cuantas NORMAS, o REGLAS, o PRINCIPIOS LOGICOS
(a menudo demasiado simplificantes, y/o limitantes, y/o muy poco 'lógicos'
y/o no suficientemente razonables,
y/o poco adecuados y/o flexibles y acordes a cada situación concreta...).

- Unos cuantos CONCEPTOS, más o menos abstractos,
y con valor y significado no siempre igual para todas las personas,
acuñados casi todos en la infancia de acuerdo con las normas lógicas anteriores,
y que se representan con palabras (silla, felicidad, dios, ovni,,,).

- Unas cuantas ASUNCIONES más
(cosas que se "asumen", es decir, se admiten como evidentes, a menudo sin serlo totalmente...).
Por ejemplo: una "asunción" muy típica suele ser "que existimos", por ejemplo.

- APRENDIZAJES, y RECUERDOS en general, de experiencias pasadas
( seleccionados a menudo en función de nuestros deseos y sentimientos).

- Unos cuantos "VALORES", y escalas de valores...
Aunque a menudo se tienen unos VALORES IDEALES a nivel, digamos, decorativo
(libertad, solidaridad, justicia, responsabilidad, amor...)
pero nuestra lógica, en la vida real (en la práctica de cada día)
acaba aceptando y funcionando según otros VALORES MENOS DECORATIVOS
(DINERO sobre todo, EGOÍSMO exagerado, APROPIACIÓN, dependencia, incomprensión, competitividad, opresión, explotación...).

- Unas cuantas TEORIAS y OPINIONES, propias i/o ajenas,
deducidas, según nuestros principios lògicos,
y a partir de nuestros conceptos, asunciones, conocimientos, aprendizajes y recuerdos...
y que se suponen ciertas i/o bien demostradas (a menudo sin estarlo del todo).

- Unos cuantos CONOCIMIENTOS aprendidos
por tradición oral y/o escrita,
más o menos pasados por el tamiz (o vistos con las gafas) de los principios lògicos, asunciones y teorías anteriores, y/o viceversa.

- Unos cuantos SENTIMIENTOS, que acostumbran dirigir nuestros pensamientos
y nuestras acciones en mucho más grado de lo que solemos creer
(más vale saberlo que ignorarlo, para corregirlo si queremos ser más objetivos,
dentro de lo poco objetivos que acostumbramos ser).
Además tenemos que aprender a conocerlos y valorarlos para empezar a comprender los sentimientos de l@s demás y llegar a mejores comprensiones, entendimientos y acuerdos...
Serían SENTIMIENTOS, por ejemplo, los deseos de todo tipo, afectos, impulsos, manías, orgullo, miedos, inseguridades...).

- Una serie de APRECIACIONES, VALORACIONES MORALES...,
también influídas por todo lo anterior
Por ejemplo, que "suicidarse es censurable" puede ser una afirmación muy influenciada por nuestro miedo a la libertad de l@s demás y a la muerte, y que hace que a un suicida que falla encima le caigan broncas por todos lados.

- Unas cuantas INTUICIONES (a las que, muy a menudo, o no hacemos ni caso, o, en el otro extremo, damos el rango de CERTEZAS cuando no deberían serlo).

- Unas PREVISIONES (y/o IMPREVISIONES),
de unas CONSECUENCIAS sobre la Realidad concreta.
Éstas consecuencias son parte inseparable de la Lógica utilizada
(es una de las cosas en que pienso que Patrick tiene razón).

QUÈ SÓN els 3 PRINCIPIS RACIONALISTES principals:
Són 3 REGLES o NORMES LÒGIQUES que, sense que ens adonem, encara avui dia,
marquen el funcionament de les nostres ments (occidentals o occidentalitzades).

Ens arriben sobretot, com hem dit, d'Aristòtil (veure Història ),
que va ser un geni, però que es va liar una mica en el seu intent d'explicar-ho i classificar-ho tot,
i del qual ens han arribat formes de pensar esquemàtiques, típicament autoritàries
(segurament tics professionals pel fet d'estar tan a prop del rei Filip de Macedònia i del seu fill Alexandre el Magne, del qual va ser tutor...).

Els 3 PRINCIPIS FONAMENTALS de la Lògica Clàssica
(PRESENTACIÓ, CRÍTICA i ALTERNATIVES):

"Una cosa és idèntica a ella mateixa" però només en un instant,
ja què tot evoluciona, i en l'instant següent ja no serà com abans, sinó una mica diferent.
Tot sembla evolucionar contínuament, això resulta bastant evident.
Aquest primer principi imagina les coses com si fòssin immutables, estàtiques. Va trontollar una mica a partir de la teoria de la evolució de Darwin (fins aquest moment s'imaginava que les espècies animals i vegetals eren com les coneixem des del moment de la creació, per exemple).

Diu que "Res pot ambdós ser i no-ser al mateix temps".
Pero en la Natura es difícil distingir entre ploure i no ploure,
per exemple quan plou només una gota aquí i una altra allà.
La Realitat, per exemple, és complexa i complicada al mateix temps.
És simple perquè està tota ella formada de tres tipus de partícules (protons neutrons i electrons), i és al mateix temps complexa, d'una complexitat asombrosa.

Es tracta, al meu parer, que aquest principi ENS FA IMAGINAR per tot arreu
oposicions o CONTRADICCIONS QUE, en realitat, NO HO SÓN, o no tant...
Una alternativa modesta al principi de Contradicció consisteix sovint en substituir
la paraula "o" per l'expressió "i/o", expressant que podem existir aparents oposats al mateix temps.

Es diu Tercer exclós perquè, de fet, exclou com a possibilitat
qualsevol solució que no sigui la imposició d'una de les dues parts que estan en litigi.
És una forma molt esquemàtica de pensar, bastant típica, per cert, de les instàncies del poder:
"O em paguen o els matxaco, no hi ha tercera possibilitat!!!".
(AMPLIACIÓ: veure ACUDIT (= CHISTE) sobre el tema)

El filòsof Bertrand Russell fa la següent crítica a aquest principi:
<<L'afirmació "El rei de França és calb", no és ni vertadera ni falsa, ja què a França no hi ha rei.>>

ALTERNATIVA: al Principi lògic del "TERCER EXCLÒS":
El "TERCER INCLÒS"
L'alternativa al "Tercer exclòs" són sovint les "Terceres Opcions",
les quals sovint no són excloents amb les dues opcions en litigi,
sinó que afavoreixen la seva coexistència
(sovint entre altres noves opcions) en un entorn o "sistema" més lògic.
EXEMPLE: Moltes contradiccions entre la població autòctona (maorí) de Nova Zelanda i els seus nous pobladors occidentals han desaparescut en un contexte que contempla una INNOVACIÓ poc freqüent: "dos governs que coexisteixen respectuosament en un mateix territori".

Altres PRINCIPIS LÒGICS
del PENSAMENT actualment PREDOMINANT
(PRESENTACIÓ, CRÍTICA i ALTERNATIVES)

A més dels seus 3 principals principis lògics, el Racionalisme que guia les nostres ments també fa servir sovint altres principis, més o menys implícits, i també presents gairebé tots als escrits d'Aristòtil:

16) RESUMINT, quan som massa racionalistes, funcionem amb una MENT QUADRICULADA,
COMPARTIMENTADA, artificialment ORDENADA, autoritàriament JERARQUITZADA,
HIPERCRÍTICA amb les altres persones, que S'ENFADA fàcilment (intolerant)...

M'enrecordo que s'estudiava en filosofia al curs preuniversitari:
Un SILOGISME estava format per tres frases,
i de les dues primeres se'n deduïa "lògicament" la tercera. Un exemple:

Un altre exemple de silogisme que dorm en el fons de les nostres ments i ens tranquil·litza sovint:
- La tecnologia occidental és super-fantàstica
- Els nostres exèrcits fan servir aquesta super-tecnologia
- Per tant els nostres exèrcits ens protegeixen de qualsevol perill bèlic.

O un altre de més ingenu encara, que ha quedat desmuntat l'11 de setembre del 2001:
- L'únic perill seriós de guerra venia del bloc comunista.
- El bloc comunista està pràcticament desmembrat.
- Per tant, ja no hi ha cap perill seriós de guerra. Podem posar fàbriques que són autèntiques bombes, i centrals nuclears, al costat de poblacions, podem oblidar l'agricultura i importar tot el que menjem. No té perquè passar res, tot està sota control.

Es considera que podem aconseguir classificar les formes existents, conceptes etc.,
mitjançant classificacions perfectes,
en les quals es donin les CARACTERÍSTIQUES següents:

(a) No hi ha cap objecte o element que no estigui comprés en alguna de les classes
definides per la classificació (que no tingui el seu "lloc").

(b) No hauria d'haver-hi cap objecte que pertanyï a més d'una classe.
Són classes INCOMPARTIBLES...
(MODEL marcadament SEPARADOR de la Realitat, fins i tot de vegades INSOLIDARI).

(d) Les CLASSES que es fan en una classificació suposadament correcta,
s'acostumen a considerar com a compartiments estancs, IMPERMEABLES entre elles,
(no es pot evolucionar i passar de l'un a l'altre).

(e) Les classes en que es divideix la Realitat, encara que no es digui, també es consideren ESTÀTIQUES, no evolucionen o canvien.

(f) Les CLASSES acostumen estar dividides al seu torn en unes quantes SUBCLASSES, amb característiques semblants, però amb menys categoria (p.ex., "subcultures" dins de les cultures).

(g) Als objectes que incluïm en una classe els adjudiquem automàticament les característiques de la classe. Per exemple, si es decideix que una persona és esquizofrènica, se la cataloga d'"incurable", se li donen les medicines per a l'esquizofrènia, etc. O si és "catalana", d'estalviadora.

(h) A més, en quant veiem que uns quants objectes semblen quedar ben classificats amb la nostra classificació, tenim la tendència a considerar de seguida que la nostra classificació és molt bona i que serveix per classificar qualsevol altre objecte, la qual cosa no sempre és així.
I el que comença a ser pitjor, QUE la CLASSIFICACIÓ que hem imaginat
ÉS MES IMPORTANT QUE la Realitat que volem classificar.

Aquestes classificacions acostumen resultar REDUCCIONISTES de la Realitat, i en general, LIMITANTS (de la varietat, del moviment, de la creativitat, de la complexitat natural de les coses...).

EXEMPLE de classificació considerada perfecta per qui la fa ("Psicologia" d'ARISTOTIL, ed. Laia): "Que no existeix certament cap altre sentit fora dels cinc (em refereixo sens dubte a aquells que constitueixen la vista, l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte), hom ho pot creure a partir d'això que diré..." [i segueix una pseudo-demostració llarguíssima].

Les classificacions resulten molt útils.
Així que l'alternativa a les classificacions no és deixar-les de fer,
sinó fer-les amb molta delicadesa i respecte envers la Realitat que intentem classificar,
sempre disposats a millorar-les, rectificar-les... en funció d'aquesta Realitat, que mai no serà del tot classificable.

Sí que és cert que ACOSTUMEM CLASSIFICAR MASSA. Ho classifiquem tot, contínuament.
La qüestió ve sobretot d'Aristòtil,
que tenia la mania de què tot es pot arribar a classificar perfectament.
Caldrà controlar una mica aquesta MANIA classificatòria.

- No CONSIDERAR PERFECTES les nostres classificacions, de vegades ni tan sols massa serioses. Treure'lis seguretat, o dogmatisme, dotar-les de flexibilitat...

- procurar que pugui contemplar-se la possibilitat de trobar:
- - objectes inclassificables (a),
- - i/o classes que no hem previst (c) (pot tenir a veure, per exemple, amb les minories que no es tenen en compte),
- - o moments, i/o casos, en que val més oblidar la classificació...

- Caldria considerar la diversitat d'entitats, de formes, d'idees, etc.,
com a quelcom no del tot classificable.

- Classificar en "classes" que no sempre siguin independents entre elles,
ni siguin compartiments tancats entre ells segons l'ideal aristotèlic:
"un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc".

- En relació a les SUBCLASSES (f), amb paraules d'en Patrick Flanagan
completades una mica per qui això escriu, considerar la diversitat
com a Flots (**) dins de Flots, que engloben Flots,
i es relacionen amb Flots,
dels quals de vegades en formen part a certs nivells,
i a altres nivells no tant però també...
Exemple: "Cultures" i el que diem "subcultures",
que són tan importants i completes com les que considerem "cultures".

(**) Un "FLOT" seria qualsevol entitat (considerada com un Tot),
però NO un Tot ESTÀTIC i AÏLLAT, tancat,
com són els Tots de la filosofia d'Aristòtil,
SINÓ un Flot Flotalitzant, és a dir:
DINÀMIC i EVOLUTIU, i molt RELACIONAT i INFLUENCIAT pels altres Flots).

6) El Principi de l'ORDRE i la UNIFORMITAT desitjables
Trobem el gust per l'ordre exagerat i la uniformitat en ambdós grups de SENTIMENTS que influeixen clarament en el disseny del pensament racionalista:
- REBUIX de la NATURA i
- ESTIMACIÓ envers els EXÈRCITS ben entrenats i envers la POLÍTICA centralista i uniformitzant.

- Potser la MANIA excessiva a qualsevol DESORDRE és deguda, entre altres,
a què fa recordar, per una banda, la complexitat del poc estimat món natural,
en el qual no trobem masses uniformitats.
- I, per altra banda, la falta d'uniformitat fa pensar en problemes que es plantjen per governar autoritàriament una societat. A més, es relaciona la uniformitat en un exèrcit amb una major eficàcia, aparent, i segurament també real, en les batalles.
I això s'extrapola massa sovint a qualsevol altre grup humà, grup de coses etc.

Aquest afany de voler igualar, uniformar,
(occidentalitzar en el cas dels globalitzadors enamorats del nostre sistema occidental), etc.
la Realitat sovint suposa en la pràctica una gran falta de respecte envers la complexitat,
amb conseqüències més o menys destructives, repressores, limitants...

És també una conseqüència de la societat patriarcal i de les constants situacions de guerra.
Hi ha un nivell de disciplina òptim per a cada situació,
que probablement coincideix amb la disciplina mínima necessària en cada cas
(segons es tracti de fer un pou, organitzar un campament, gestionar una empresa...).
Aquell nivell mínim necessari, fins i tot l'anarquista més extremat ens ho hauria de reconèixer...
Més disciplina de la necessària serà ja AUTORITARISME (d'una banda) i SUBMISSIÓ (de l'altra), i retallarà l'espontaneïtat, la creativitat i fins i tot la responsabilitat profunda de la gent.

<<"A la disciplina debo todo lo que soy", se le ocurrió. Y la disciplina, el norte de su vida, se la debía a los "marines" [que le habían entrenado]>>...
(personaje central de la novela "La muerte del chivo", de Vargas Llosa, ed. Punto de Lectura).

Bastants homes, i sembla que entre ells Aristòtil, segurament,
s'han sentit sovint enfadats davant la imprevisibilitat de la Natura
(sobretot quan aquesta imprevisibilitat porta desgràcies),
i s'han sentit reconfortats pels astres amb els seus moviments ben predecibles.
I han identificat la predicibilitat, fins i tot la perfecció, amb llur forma esfèrica,
tan regular, tan elegant, tan diferent a les formes més complicades i irregulars
que trobem sota el cel...
És potser per això que filòsofs com Aristòtil han arribat a pensar alguna vegada
que les coses que valen realment la pena,
com per exemple la nostra ànima, la nostra naturalesa no directament visible,
havíen de ser forçosament circulars,
identificant automàticament SIMPLICITAT amb PERFECCIÓ
(veure "PSICOLOGIA" d'Aristòtil, ed. Laia., p. 57).

Un exemple típic d'aquesta preferència "lògico-estètica" és el disgust dels astrònoms del Reneixement en comprovar que les òrbites planetàries no eren circulars sinó elíptiques.
I als nostres dies, potser un exemple molt visual és la irrupció del racionalisme en l'arquitectura,
amb el total predomini de línies i angles rectes en les construccions actuals.

ELS ÉSSERS HUMANS sovint intentem REBAIXAR els NIVELLS d'INCERTESA que afecten la nostra vida (en quant a refugi, alimentació...). I una de les coses que s'esperaven del desenvolupament de la ciència i la tècnica era arribar a algunes CERTESES interessants, tant que ens agraden i tranquilitzen.

Però sembla ser que de CERTESES no n'hi ha gaires, a la Natura. Es manté, per començar, la que menys ens agrada: que morirem. I encara la mort es reserva fins al final la INCERTESA del moment exacte en què vindrà (excepte en el cas de la pena capital...).

I per si un cas es pensava que sí que les havia, la Mecànica cuàntica ens diu que la incertesa va lligada a la matèria com una propietat inherent a ella, degut en part a la seva natura corpuscular-ondulatòria. Un electró està aquí i allà al mateix temps, es diu que està "deslocalitzat". I no es pot saber al mateix temps la posició i la velocitat de les partícules atòmiques.
Expressat a la nostra escala: encara que sapiguèssim totes les dades d'avui, no seria suficient per saber el que passarà demà: hi ha un factor imprevisible que és l'atzar, i un factor impossible de preveure que és la complexitat de moltes causes combinades, que fa que el vol d'una papallona sigui decisiu en la formació d'un tifó a milers de Km.
I en Matemàtiques, << a principios de la década de los treinta, K. Gödel, lògico matemático, aturdió a sus colegas con sus descubrimientos sobre las limitaciones de los sistemas de axiomas matemáticos>> (Ningún teorema matemático tiene porqué ser siempre cierto, o algo así).

10) El Principi (implícit) del MASOQUISME

Es contempla una falsa oposició entre el COS i l'ESPERIT (que trobem sobretot a la Bíblia), i se'n dedueix que els plaers del cos van contra els plaers de l'esperit, i que el patiment del cos dignifica l'esperit.

Al mateix temps ens inventem una estranya llei segons el qual, a un plaer corporal seguirà automàticament un patiment proporcional al plaer que hem tingut.

En el fons de tot plegat hi ha la intenció de què les persones renunciin a desitjar els plaers corporals, que després de tot resulten alliberadors tant pel cos com per la ment, i que no es compaginen bé amb la disciplina que el poder vol instal·lar entre els seus administrats.

Un VICI molt arrelat entre nosaltres és el de voler quantificar-ho i comparar-ho tot.
Creiem que som molt científics assignant una xifra a cada cosa,
xifra que, evidentment, acostuma coïncidir amb el seu preu en el mercat.
I passem a pensar que aquesta xifra coïncideix amb el valor de la cosa
(dicen que "TODO NECIO CONFUNDE VALOR Y PRECIO").

Amb paraules de Patrick Flanagan:
<<La Civilització Occidental, tal i com l'hem de patir, es fonamenta en els següents SISTEMES-VALORS (institucions) prometeïcs de creació humana:
a) L'apropiació i/o repressió /negació de l'AUTORITAT i AUTONOMIA INDIVIDUAL (els poders d'autodeterminació de l'experiència constitutiva del Subjecte Natural Humà) pels Operadors dels poders de l'Estat institucional ("Les Autoritats"), cada cop més totalitaris.
b) La valoració de tots els aspectes de l'existència humana en termes materials simbolitzada més dramàticament (tràgicament i mortal) per les institucions econòmiques constituïdes, i en particular pel sistema del DINER (MAMMON) i el Sistema capitalista de producció i consum com un tot (un article o servei és qualsevol "objecte" produït i ofert per a la seva venda al mercat amb un guany, començant amb els poders humans de creació corporal, emocional i mental). La conseqüència d'aquesta adoració en particular (fer guanys per l'explotació de qualsevol cosa, sobretot dels humans i de la Natura), i en general de la valoració de tot el que existeix en termes materials és la RENUNCIA i la destrucció dels VALORS ESPIRITUALS (no materials però units a la matèria) i la seva mort. L'animació humana de l'espiritual EROS, font causal de la seva creativa realització dels valors espirituals tradicionals en filosofia, religió, respecte per la Natura, Art, estimació de la Vida en general i dels altres humans en particular, ha sigut, en conseqüència, pervertida parcialment, si no totalment. Com Jesús va dir: l'home no s'ha fet pel dissabte sinó el dissabte per l'home. Com poden els valors espirituals, com pot Eros sobreviure en una civilització cada cop més íntegrament materialista? En paraules profètiques de Karl Kraus: <> ('Apocalipsis 1908 a Harry Zohn', Karl Kraus, 56) El desplaçament dels valors espirituals per la veneració de Mammon i la valoració de tota existència humana i de la Natura en termes de producció-explotació és una conseqüència necessària de la Lògica instrumental prometèica R1/L1. Si "Jo" "penso", "Jo" "Existeixo" sols en aquest sentit . Com puc jo definir, valorar i tractar tots els demés "Objectes d'Experiència" si no és com a OBJECTES, ja que, per definició (Lògica R1/L1), SUBJECTES ja no existeixen?
La conseqüència natural d'aquesta reducció R1/L1 d'Objectes Naturals d'Experiència humana a OBJECTES de i per l'EXPLOTACIÓ MATERIAL és la mort diària de 40.000 nens deguda a fam i malalties evitables coexistint amb estocs obscens d'excedents alimentaris invendibles i amb la destrucció cada vegada més accelerada de l'enter planeta Terra.>>

Com que tot es quantifica, després és fàcil comparar-ho, és clar. Però comparem (i ordenem després de més a menys "valuós", no només els objectes, sinó també les persones. I ens passem la vida intentant aparentar el que no som per tal d'estar més alts en aquesta escala social, i sobretot per tal de no "deixar-nos estar" i anar a parar a l'últim lloc (el cap de turc en cada grup, el primer candidat a ser acomiadat en cada empresa, el menyspreat o la menyspreada de turn...).

- Como tendemos a compararlo todo, en cada pareja que conocemos tendemos a decidir
"quien de l@as dos es más tont@ y quien de los dos más listos" (o más bun@o y más mal@, etc.),
lo cual en poco tiempo evoluciona a considerar
"que un@ de los dos es muy tont@, y el otro o la otra, muy list@".
Una de las MUCHAS CONSECUENCIAS de esta situación:
Las mujeres, como en el fondo sabemos que para ellos es inadmisible ser "de l@s dos el más tonto",
si queremos tener la fiesta en paz, nos acabamos por hacer un poco las "tontitas"
(lo justo que haga falta, pero eso sí, contínuamente, al menos mientras les tenemos al lado).

13) El Principi (implícit) de PREFERIR, o de triar i, a continuació, matxacar o al menys menysprear el que no s'ha preferit.

És el "BOPO" més tipic, ho fem contínuament en els nostres pensaments, les nostres conversacions, les nostres actuacions en general...

14) El Principi d'ANALITZAR = SEPARAR (prèviament), i ESTUDIAR les parts separades i per separat.

És una metodologia clàssica de les ciències, i sobretot de les pseudociències, entre elles la medecina.
Si et fa mal una orella, et porten a un especialista que estudia les orelles com quelcom que no té res a veure amb la resta del teu cos. Et tracten una bronquitis amb antibiòtics però no et diuen que una alimentació amb líquids calents i mucilaginosos t'ajudarà a anar expectorant etc. etc., ni et diuen que t'abriguis una mica...
Exagerant una mica, quan veuen un "bitxo nou" (com a la pel·lícula "E.T."), primer el fan pedaços (i de pas el maten com a entitat) i després estudien aquests pedaços per separat.
Un exemple menys cinematogràfic: Quan estudien la MENT HUMANA, separen els seus components (raó, imaginació, sentiments, intuïció...) i després consideren que funcionen aïlladament els uns dels altres, i que, per exemple, la RAÓ funciona independentment dels SENTIMENTS etc.

15) El Principi ontològic (= d'existència) de les IDEES perfectes en front de la REALITAT imperfecta, no del tot existent, pàlid reflexe d'aquelles idees (presentat per Plató)

És considerar, per exemple, que els cavalls reals no són reals, sinó reflexos pàlids i imperfectes del "cavall ideal", que és allò que realment existeix. És donar més important a les idees perfectes i altres productes mentals dels homes (planificacions, classificacions...), que a les entitats reals, existents, de carn i os...
Les SOLUCIONS passarien no per deixar, per exemple, de fer planificacions, sinó tenir clara la possibilitat (desitjable) d'anar readaptant la planificació segons es van presentant les coses.

Alguns dels SENTIMENTS que semblen
amagar-se darrera la lògica aristotèl·lica

a) SENTIMENTS de POR a les forces naturals,
REBUIG de la NATURA, i/o afany de voler-la controlar massa
(també cal recordar que la Natura ens imposa cataclismes, se'ns porta gent que estimem...)

b) SENTIMENTS d'ESTIMACIÓ dels EXÈRCITS ben entrenats,
de la GESTIÓ PÚBLICA altament JERARQUITZADA...

Podem relacionar fàcilment alguns dels principis lògics del racionalisme amb aquests dos tipus de sentiments:

"Ahora que sabemos que no somos tan listos como pensábamos..."
(de un anuncio de coches Audi, en la tele)

Totes les crítiques que fem al sistema lògi racionalista, que contínuament fem servir,
ES RESUMEIXEN EN UNA GENERAL a totes elles:
SE SIMPLIFICA, S'ESQUEMATITZA MASSA quan pensem, parlem i actuem en general.

Algunes d'elles són:

(1) SE CONSIDERA a la máquina de RAZONAR humana (sin serlo)
como algo muy PERFECTO y totalmente INDEPENDIENTE, por ejemplo,
del sentido ético, i/o estético (***), i/o de la intuición
i/o no influida por nuestros INTERESES, personales i de los grupos en que estamos,
i SOBRE TODO, por nuestros SENTIMIENTOS
(deseos, amores, odios, manías, miedos...),
i por nuestros "PECADOS CAPITALES" (codicia, avaricia, envidia... (de dinero etc., de poder...), orgullo..., enlazados casi inevitablemente a la falta de respeto y de afecto universal).
Y la prevalencia de la verdadera razón,
ha quedado en la pràctica en prevalencia del "raciocinio racionalista",
una forma de funcionar de nuestro raciocinio bastante pobre, por cierto,
demasiado esquemática, simplificante, clasificante, planificante, generalizante...)

(2) Una segunda crítica va dirigida al monje que con tan poca gracia
cogió este principio lógico y aquel de allá, de entre la extensa obra de Aristóteles,
y los redujo a unos principios rígidos que se suponen lo gobiernan todo (Santo TOMAS de AQUINO),
y que son la base de la TEOLOGÍA ESCOLÁSTICA,
y a los FILÓSOFOS POSTERIORES
que los han tomado, sin cambiar casi nada, COMO BASE del RACIONALISMO MODERNO.

Son principios lògicos tomados de Aristóteles,
pero ESQUEMATIZADOS EXAGERADAMENTE.
El mismo Aristóteles era mucho más flexible, sabía buscar terceras vías entre dos posibilidades aparentemente opuestas, aunque uno de aquellos principios suyos dijera que eso era imposible.
Por ejemplo, cuando dice que "no debemos ser ni temerarios ni cobardes, sino valientes"...

(3) Una tercera crítica global, EN PARTE consecuencia de la (1),
es que se tiende a DAR MÁS VALOR a los PRODUCTOS de la MENTE humana
(teorías, planificaciones, análisis, clasificaciones, opiniones, creencias)
QUE a la REALIDAD, con sus dinámicas, interrelacionadas y complejas maneras de funcionar.

Amb paraules d'en Patrick Flanagan
es tendeix a DONAR MÉS IMPORTÀNCIA al "MAPA MENTAL" que ens fem de la Realitat,
que al TERRITORI que volem cartografiar, que és LA REALITAT MATEIXA.

(4) Se tiende a CREER QUE, con el sistema racionalista de estudio de las cosas,
se llega a CONOCER EXHAUSTIVAMENTE la Realidad, a fondo, con todo detalle,
y que, fuera de lo que la ciencia va descubriendo, no hay ningún otro conocimiento válido.
Amb paraules d'ALDOUS HUXLEY ("Huxley i Déu", ed. Thassalia, p.198)
<<En qualsevol cas, aprecien la consoladora il·lusió de què el coneixement,
i sobretot el pseudoconeixement, són la comprensió mateixa.
Juntament amb altres errors estretament vinculats,
com són l'abstracció excessiva, la generalització excessiva,
l'excessiva simplificació, aquest és el més comú de tots els pecats intel·lectuals.>>

(5) Presenta sovint
una REPRESSIÓ subtil però molt efectiva, sobretot en temes religiosos,
no tant en relació a les grans religions com en quant a l'espiritualitat natural de les persones:

De vegades, L'AGNOSTICISME que trobem dins la nostra cultura occidental
(AGNOSTICISME vindria a ser = no creure ni deixar de creure en assumptes religiosos,
sinò no pensar en ells, considerant que no tenim manera fiable d'arribar a saber res sobre aquests misteriosos temes)
i del qual presumeix la ciència i molts intel·lectuals, polítics, etc.,
més que agnosticisme, sembla
- o bé ATEÏSME MILITANT,
- - quan es menyspreua des del col.lectiu científic, o racionalista, qualsevol disertació sobre qüestions no comprovables científicament,
- - quan s'actua a nivell oficial com si la dimensió espiritual de les coses no existís,
amb total seguretat de què és així (qué passaria si una persona, per motius de religió personal, volgués ser enterrada, per qüestions de religiositat personal, al jardí de casa seva, o sota un pi? (((investigar-ho: burocràcia o preu excessiu o impossible?))).
- i/o bé, en l'altre extrem de la balança, CATOLICISME d'ESTAT,
juntament amb DEFENSA de la TRADICIÓ, quan l'Estat, massa paternal i autoritari envers les persones, legisla sobre el que fem a la nostra vida privada, amb el nostre propi cos... (en temes com ara l'avortament, eutanàsia, drogues, moral sexual íntima, sobretot als Estats Units...).

(Veure: Exemple de postura no tan Racionalista envers algunes qüestions misterioses de la vida).

(6) Es fan "BOPOS" contínuament (és un vici que tenim molt arrelat).

(6)A estas críticas globales se añaden las CRÍTICAS a los DIFERENTES PRINCIPIOS
por los cuales se rige esta forma demasiado esquemática de pensar.

L@s OBJETORES del RACIONALISMO
Siempre ha habido gente que no ha tragado,
al menos en algunos aspectos de su vida, con el sistema lógico del racionalismo,
y a menudo se trata de gente no demasiado culta en el sentido académico,
que no ha leído demasiados libros ni sobre todo pasado por la universidad.
Precisamente porque no ha leído libros no le ha llegado el ideario racionalista
(para bien y/o para mal, según cada caso etc.)
Es gente que suele hacer, por ejemplo, faltas de ortografia,
y ya solo por eso no escribe ni menos aún publica cuando escribe,
pero que inventa refranes tan sabios como el de que
"La excepción hace la regla" para pararles los pies a los racionalistas
cuando creen que han encontrado una regla infalible
y la convierten en "dogma de obligado cumplimiento".

A veces, y en según qué aspectos, puede resultar difícil "cambiar de chip mental",
porque estamos hablando de "hábitos" que puede convenir cambiar,
y los hábitos no siempre se cambian en un momento.
Sin embargo tampoco es tan difícil, aunque puede tener episodios emocionantes y hasta peligrosos
(VER CUENTOS

).
Digamos que es tan sólo "No tan fácil como parecía a primera vista"..."

La primera condición para una "alternativa lògica" sería un poco más de MODESTIA en relación a los pensamientos y teorías humanas
(entre los cuales incluyo, desde luego, a las religiones, sean personales i/o institucionalizadas).
-Se trata de considerar que LA REALIDAD (= Personas + otros Animales + Vegetales + Minerales + plásticos etc. etc. etc. que nos rodean, + nosotr@s mism@s) no es exactamente igual a las ideas que nos hacemos sobre ELLA.

Si damos demasiada importancia a las ideas,
sin tener en cuenta su variadísima aplicabilidad en cada caso concreto,
contínuamente estaremos machacando a los Seres Reales.
- Un EJEMPLO: Lo que acostumbran hacer l@s Psiquiatras
cuando a una Persona con unos determinados síntomas le cuelgan
(de por vida, por cierto)
el cartelito de Esquizofrénic@, o Psicótic@, etc, y por lo tanto de "INCURABLE", con todo lo que esto conlleva para la Persona (medicación ininterrumpible a lo largo de toda la vida, a menudo pérdida de sus derechos de Adult@ y de su libertad personal, con medicamentos que La incapacitan, largos internamientos...).
- Otro EJEMPLO: Para mayor explendor de la idea de "Justicia"
(con mayúscula mal puesta, ya que tendríamos que poner mayúscula sólo a l@s Seres Reales,
como estamos jugando a hacer en estos últimos párrafos),
un Juez podría condenar a un Inocente sabiendo que lo es,
sólo para que parezca de cara a la demás Gente que la "Justicia" ha funcionado...

DONES i FILOSOFIA:
Les "filosofies del SENTIT COMÚ",
i dins del Sentit comú, la FLEXIBILITAT
Ho he sentit dir més d'una vegada a especialistes en filosofia,
per cert amb un to lleugerament despectiu:
"Sí, les poques dones que destaquen una mica en filosofia
defensen, gairebé totes, el que es diu les "filosofies del SENTIT COMÚ".

<<-No, Judith. Tinc SENTIT COMÚ i LÒGICA. El Senyor dóna totes dues coses a tothom>>,
diu Isaac a la seva filla en el llibre de Caroline Roe "Remeis i traicions"
(ed. EMECE, Butxaca 62, p. 178)

També Montserrat Roig ho ve a expressar així, en boca d'un dels seus personatges femenins:
"...el SENTIT COMÚ, que és l'única filosofia que m'interessa."
(La hora violeta, edicions 62, 1982, p. 19).

Es veu que al llarg de la història,
per exemple en el cas de les "beguines" a l'Edat Mitjana, hi ha hagut dones que van escriure llibres de filosofia que han estat publicats i molt llegits,
però que no han sobrepassat els dos segles de celebritat, per tractar-se
d'obres molt relacionades amb problemàtiques i pràctiques concretes,
pròpies de la seva època
(molt a veure a l'aplicació del Sentit comú en situacions concretes)
i no tant de les grans qüestions abstractes
que els "grans filòsofs" al llarg de la història
intenten esbrinar, i el que és pitjor, determinar,
i que per a elles resultaven sovint inapropiades i/o
fins i tot distorsionants en l'empresa de millorar les actuacions i condicions del seu temps present.

(del llibre "LÓGICA para todos", de Dan Cryan Sharron Shatil y Bill Mayblin, ed. Paidós p.91 y 98)

<<Hay filósofos [como Gödel] que han aceptado el resultado de la paradoja.
Renuncian a la vieja exigencia de que los enunciados sean NECESARIAMENTE VERDADEROS o FALSOS.

Ahora podemos considerar las afirmaciones en "muy verdaderas"·, "bastante verdaderas", "razonablemente falsas",
"completamente falsas"...
Se crea así toda una familia de lógicas, conocidas en conjunto como "lógica borrosa" >>.

Otros filósofos, como Lukasiewicz, consideran que un enunciado puede ser "VERDADERO", "FALSO" y "POSIBLE"
(ni verdadero ni falso, porque está aún sin realizar....). Pero seguro que aún puede ser más cosas, no sólo estas tres...

La lògica d'algunes partícules subatòmiques
(Extracte del llibre "EL QUARK Y EL JAGUAR. Aventuras en lo simple y lo complejo", de Murray Gell-Mann, Premio Nobel de Física 1969, Editorial Tusquets Editores S.A., Barcelona)
Pág. 141-142:
<<... Hay dos grandes grupos de partículas:
- los FERMIONES, como los electrones, que obedecen el principio de exclusión de Pauli:
dos partículas de la misma clase no pueden ocupar el mismo estado simultáneamente
- y los BOSONES, como los fotones, que obedecen una especie de principio de antiexclusión -[...] muestran tendencia a ocupar el mismo estado al mismo tiempo, lo cual hace posible el funcionamiento del LASER.
[...] Los bosones, dada su tendencia a agruparse [...], pueden incrementar su densidad hasta tener un comportamiento prácticamente clásico, como el de los campos electromagnético y gravitatorio. El cuanto del campo electromagnético es el FOTÓN. La teoría requiere también un cuanto del campo gravitacional, el GRAVITRÓN. A veces se dice que el cuanto <<transporta>> la fuerza correspondiente.
... Bajo ciertas condiciones, algunos de estos bosones pueden comportarse como campos más que como partículas (p. ej. el campo eléctrico que rodea una carga). Los fermiones pueden describirse también en términos de campos, que, aunque no se comportan en absoluto de manera clásica, pueden sin embargo asociarse, en cierto sentido, con fuerzas.
Toda la MATERIA posee ENERGÍA, y toda ENERGÍA está asociada con MATERIA. Cuando se habla a la ligera de la conversión de materia en energía (o viceversa), se está diciendo simplemente que ciertas clases de materia se están convirtiendo en otras. ... No es más que una simple transformación de materia, o si se prefiere, de energía.>>

COMENTARIO en plan "CIENCIA-FICCIÓN": A ver si va a resultar que esa dimensión más bien "espiritual" que tanta gente intuímos como ligada a cualquier materia, y que en principio la ciencia de momento no detecta, va a tener algo que ver con esa "energía" ligada a toda materia y viceversa, y constituída por unas partículas (BOSONES) que obedecen a una lógica bien diferente a la de las partículas materiales (dos partículas materiales no pueden ocupar el mismo lugar al mismo tiempo, pero dos bosones sí, reforzándose en un mismo lugar). Quién sabe, quizás los bosones, a nivel macroscópico, son VALENTÍA, AMISTAD, BELLEZA, etc., que no se desgastan por usarse, sino que a veces aumentan...
Y/o quizás estos valores que acompañan a la materia, que no son fácilmente comparables ni cuantificables, obedecen más, por ejemplo, a una lògica de números transfinitos (o sea, más allá del infinito), en que la suma de dos de ellos puede ser mayor o menor, etc... (ya se sabe, infinito + infinito, no es igual que 2+2...). (Ver a continuación)

La LÓGICA de los "NÚMEROS TRANSFINITOS"
Agafem els següents fragments del llibre "El tercer canon del pensamiento" (ed. Kairós), de Piotr Demianovich Ouspensky (1878-1947). Ens interessa perquè ens parla d'altres LÒGIQUES, ALTERNATIVES i/o COMPLEMENTÀRIES a les que fem servir usualment, i que sovint s'adapten millor a la reflexió sobre algunes de les realitats que ens envolten, sobretot quan es tracta de magnituds "no mesurables ni comparables, com ara la intel.ligència (gran error voler mesurar-la, dóna una xifra estàtica que insta "des de la ciència i la tècnica" a l'estatisme, a creure que hi ha un límit insalvable, quan qualsevol intel·ligència pot arribar a ser inconmensurable en qualsevol moment. Qualsevol nen pot trobar, d'un dia a l'altre, una cosa que realment l'interessa, i pot convertir-se en poc temps en un geni en aquesta i altres matèries. I quelcom semblant es podria dir de l'estimació, o del valor d'una persona, els quals no necessàriament "es desgasten" quan s'exerciten sinó que, de vegades, es reforcen.
P. 241-242: < (((buscar)))
P. 243: <<...de modo que tanto aquí, como en la Lógica, los axiomas de las "nuevas Matemáticas" aparecen como absurdos:
- "Una magnitud puede no ser igual a sí misma"
- "Una parte puede ser igual al todo, o puede ser mayor que el todo".
- "Una de dos magnitudes puede ser infinitamente mayor que la otra".
- "Todas las magnitudes DIFERENTES son iguales entre sí".

Observem que són afirmacions que van ben en contra de les normes lògiques racionalistes que es fan servir normalment, i tanmateix, són aplicables a determinats aspectes de la Realitat.

Las lógicas del amor son un ejemplo claro de magnitud que no responde a las matemáticas de los números finitos (no infinitos): "El amor es la única cosa que no disminuye cuando se reparte, sino que aumenta" (William Blake).

ACUDIT (= CHISTE):
Pedimos disculpas si a alguien le disgustan los chistes de la "Serie Marrón",
pero éste es un buen ejemplo de cómo muchas veces se polariza una discusión entre dos posibilidades, se acaba pensando que como posibilidades son las únicas,
y la Realidad nos sale con nuevas posibilidades imprevisibles, o imprevistas, i/o inesperadas, i/o inimaginables, i/o inimaginadas...

<< Dos AMIGOS MÉDICOS ven un HOMBRE que anda raro, como espatarrao...
- Le han operado de una HERNIA hace un par de días, está claro - dice uno de ellos.
- Pues yo creo que no ha sido de una hernia, sino APENDICITIS - dice el otro.
Deciden preguntarle [[muy buena decisión]], y el hombre les responde:
- Pues amigos míos, los tres nos hemos equivocado. Porque yo también creía que era un PEDO,
¡ y resulta que ME HE CAGAO!>>

Desde aquí podéis ir a:
- Reflexión y Comunicación -


------	Trec-001