UG = Unió genuïna, o unir/unit genuïnament, o genuïna unió...

 

Esbós de la Proposta/Projecte
del Filòsof australià Patrick Flanagan
(quan residia a Barcelona)                                                11/5/90 9 del matí

[Nota de la Presentadora: Aquest petit Projecte d’en Patrick es presenta aquí més com a document que pot aportar dades sobre els projectes, intencions, etc., d’en Patrick, que com a guia de l’ordre d’aquests escrits.

      Com sempre, les meves correccions estan en color vermell.]

 

Que l’autor sigui formalment encarregat i subvencionat durant l’any 1991 per tal d’escriure i lliurar, abans del dia 31 de Desembre del 1991, els tres llibres següents (cada un dels quals pot ser llegit per separat, o com a part integral d’una sola trilogia.)

[4] de la LR, tant per a la Filosofia Occidental com per a la Civilització a la pràctica.

[5] (la perspectiva[6]) des de la qual procedeix la Crítica de la LR en el Llibre (1), és el que jo dic, la Lògica de l’Experiència, o de manera equivalent, la Lògica del Subjecte Humà d’Experiència. Aquesta Lògica Subjectiva (“LS”, abreviat) no és ni menys governada sistemàticament ni menys subjecta a les lleis[7] (“racionals”) que la LR. Al contrari, és una descripció, explicació i avaluació de les condicions “racionals” per a l’existència d’éssers humans capaços d’Experimentar adequadament – la condició necessària per al “coneixement” – i per tant condició necessària també de qualsevol teoria i pràctica “racional” en l’esfera de la vida humana. Això és degut a l’abús històric, en la ideologia i la pràctica, dels conceptes de “raó” i “racionalitat” per part de la LR.

Prefereixo designar la meva lògica alternativa de l’Experiència Humana: LS. El llibre (b) exposa i defèn sistemàticament aquest ús.[8]

[9]

rà, explicarà i avaluarà la Lògica de les condicions necessàries per a la Salut[10] Humana (salut, integritat, capacitat de viure sàviament): la integració de la Seva Naturalesa en el Tot Natural del qual és una part natural. Exposo la lògica d’aquesta integració  en el Llibre (3) com a Lògica d’Eros, definida com el poder sobrehumà, el poder espiritual subjacent i responsable de l’única lògica possible de “salvació” Humana a la Terra: la Lògica de la Unitat de Vida[11], Amor i Llibertat[12].

                                               Patrick Flanagan, Copons, 15 de Desembre, 1990

Afectiu, afecte...: ho fa servir la Presentadora, pensant que pot tenir un significat  bastant similar al del concepte d’”ERÒTIC” i potser fins i tot també d’”EROS” que sembla tenir en Patrick Flanagan.

Avaluatiu:

Avaluar ve a ser "jutjar" si una cosa està bé, si ens convé, si és interessant...
Els conceptes Avaluatius són un sub-conjunt propi i vital dels poders humans de la producció de significats). L’Home és, inter alia, per excel·lència, l’Animal Moral-Avaluatiu.

"Bipolar Oposició de Contraris" (BOC):

Un dels nostres errors lògics més freqüents (veure AMPLIACIÓ)

Classe: Conjunt , o subconjunt, o subsubconjunt de coses...

Cosa: Pot ser “qualsevol cosa”. Tant pot ser un objecte, com un ésser viu, com un somni, o una idea, o una imaginació, o un valor (llibertat, per exemple...). Ens serveix aquesta paraula quan volem GENERALITZAR MOLT: “Puede que todas las cosas tengan su porqué...”
Sería el “THINK” que tant fan servir els anglesos, fins i tot en les seves publicacions científiques.
ATENCIÓ: Patrick, a les "coses de tota mena", els diu "PRINCIPIS"...!

Entitat: una “entitat” és qualsevol cosa que se suposa o s’experimenta com a existent. És quelcom constituït per elements, separables i/o no separables, però prou distingible al menys de la resta del món com per poder considerar que té existència pròpia i, al menys en el cas de les persones humanes, que coneixem de ben a prop, autoconsciència (encara que també la podríen tenir les bal·lenes, i dofins, i gossos i gats, i potser  de totes les altres entitats que ens envolten...).

Pseudo-entitat: També ho feia servir en Patrick. Al meu entendre, una característica d’una entitat (com ara la vida, fins i tot la nostra estimada i tanmateix trepitjada llibertat) no és una entitat. Pot ser també un element  inseparable ¿i per tant “intrínsec”? d’una entitat, quelcom distingible però no separable dins d’una entitat? (És a dir, una Separt, quan se separa?)

Un “concepte” tampoc és pròpiament una entitat. Per EXEMPLE, el concepte “cadira” és una generalització de les característiques més o menys definitòries i més o menys comuns dels objectes als que diem “cadires”, però és com a molt una pseudo-entitat. Una entitat real, “de veritat”, seria una cadira concreta. Per exemple, la que està sota meu en aquest moment.

Eros:  Poder creatiu, unificant, animador, motivant i llibertari de la vida humana, poder espiritual per excel·lència. Plató va ser el primer filòsof en reconèixer clarament això. El seu error consistia en la seva teoria completament abstracta de l’Eros espiritual (“l’ànima”) com, en principi, independent de totes/algunes de les seves manifestacions mentals, físiques o emocionals humanes al món-real, i a la pràctica, contaminat per elles.

Evident:  Comprovable universalment a través d’experiència humana, (l’únic sentit adequat de “demostrable”, provable...).

FLOT:  

Patrick diu FLOT a qualsevol cosa.
Equival a la idea filosófica del TOT (Déu seria un TOT, una persona també, o un bolígraf, tot són coses i cada cosa pot ser considerada com un tot.

Canviant una mica la paraula Patrick vol remarcar que les COSES
(fins i tot Déu, si existeix)
NO són ESTÀTIQUES, com les imagina la major part de filosofies,
sinó que contínuament EVOLUCIONEN, "FLOTEN", s'interelacionen...

És a dir, un "FLOT" és qualsevol cosa. I qualsevol cosa va canviant tot el temps.

Fortiori, a fortiori:  

“En la pràctica”??? (a algun lloc en Patrick els presenta com a sinònims

O  “previsió dels fets a partir de les causes”??? (veure: a posteriori)

Genüina unió:  Veure Unió genüina.

Inadequacitat:

Considero inadequades,

    ( i crec que en Patrick ho considerava també)
les IDEES repressores, i/o deformants, i/o...

    (potencialment, i/o actualment, i/o en el passat...).

És a dir, les que generen PRÀCTIQUES INADEQUADES, és a dir,

      maltractadores de la Realitat

És precisament per això,
per evitar al màxim aquest maltractament de la Realitat,
que hem d’estar, al meu entendre, tan atent/e/s i tan ben disposat/des
per a entendre, “comprendre”, cada Situació Real Concreta,
amb les seves especialíssimes característiques,
coordenades, mecanismes de funcionament i evolució, etc.,
i disposat/des a “polir”, adaptar, millorar, completar, relativitzar, autocriticar,
sempre constructivament,
les nostres opinions i les actuacions que se’n deriven.

Lògica: ... En termes abstractes-generals, la LE comparteix amb la LR la Suposició del que s’entén per “Lògica”:
“Són els Principis dels Modes de Ser[255]: el que ha de ser (Necessitat)[256], el que no pot ser (Impossibilitat), el que pot ser (Actualitat[257]).[258] ”

“Lògicament” = necessàriament? Necessàriament = lògicament? Són sinònims? Trobo que una cosa pot ser lògica (possible) i no donar-se en la realitat, ni molt menys ser necessària. [Més notes de la Presentadora]

Lògica Racionalista (LR): és la Lògica que fa servir el Racionalisme Occidental, la qual pretén ser molt racional, però de fet es basa en uns conceptes, principis, mètodes... característics. Aquesta lògica ha dominat la història de la Filosofia Occidental en particular, i la teoria i la pràctica de la Civilització Occidental en general, amb algunes conseqüències desastroses[259], tant per a la Filosofia Occidental com per a la Civilització a la pràctica.

És la Lògica de l’intel·lecte auto-decapitant, auto-encongint, abstraient, projectat pel Lògic Racionalista al seu Objecte d’Experiència (ODE) com a “Objectiu”, Independent del Món d’Experiència, la qual es considera vàlida per a “tots els móns possibles” (Leibniz). És una Lògica massa depenent d’un sistema d’idees massa fixes i universalitzants.

      Una de les seves característiques és que tendeix a SEPARAR moltes COSES (aspectes de les coses) que en la Realitat apareixen com a INSEPARABLES, “Genuïnament unides”... Estaria així, en llenguatge d’en Patrick, matant l’Eros amb les seves idees i pràctiques conseqüents.

Lògica de l’Experiència Humana (LE):

        És la Lògica de l’Individuum humà Subjecte d’Experiència (SDE), genuïnament (Eros-) unit [[a l’Univers, o millor: a la resta de l’Univers]] . És la Lògica de l’Experiència Individual Humana.

      Aquesta Lògica de l’Experiència, (o Lògica Subjectiva, “LS” abreviat) no és ni menys governada sistemàticament ni menys subjecta a lleis[260] (“racionals”) que la LR. Al contrari[261], és una descripció, explicació i avaluació de les condicions “racionals” per a l’existència d’éssers humans capaços d’Experimentar adequadament – la condició necessària per al “coneixement” – i per tant condició necessària també de qualsevol teoria i pràctica “racional” en l’esfera de la vida humana.

Lògica de Viure amb Saviesa”[262]:

És la Lògica que resulta de l’aplicació de la Lògica Eròtica a la Naturalesa Humana, i constitueix una alternativa radical i absolutament urgent a la Lògica Racionalista. És també una extensió lògica i culminació de la LS; descriu, explica i avalua la Lògica de les condicions necessàries per a la Salut[263] Humana: la integració de la Seva Naturalesa en el Tot Natural del qual és una part natural. És  la Lògica d’Eros, definida com el poder sobrehumà, el poder espiritual subjaent i responsable de l’única lògica possible de “salvació” Humana a la Terra: la Lògica de la Unitat de Vida[264], Amor i Llibertat[265].

Lleis:

La Presentadora, per fer-ho coincidir amb el llenguatge col·loquial, reserva aquesta paraula als comportaments dels aspectes materials de les coses, a les lleis físiques, que no depenen de la voluntat humana, la qual no les pot canviar,
encara que sí les pot anar investigant, aprofitant, i molt sovint també malutilitzant 
(veure la diferència amb les Normes).

Món d’experiència humana (MDE):

Unitat genuïna de pensament, emocions i accions físiques
d’un determinat Subjecte Humà i en un determinat moment,
i que és una part/tot de les relacions de l’Home amb la Natura
i amb el/la seu/seva company/a humà/na.

Món Real:

La Presentadora opina que en una filosofia que una filosofia prou “adequada” de la Naturalesa Humana ha de contemplar el món sencer amb respecte i fins i tot Eros (afecte), però que ha de contemplar un afecte especial envers els altres humans, si no volem que ens porti a preferir salvar, en cas d’incendi, el nostre gat o gos, o el nostre quadre predilecte, abans que a una persona. Segons això, i sense caure tampoc en l’egocentrisme de què “som el més important del Món, podríem dir que:

        Món Real = :
+   els Homes i les Dones reals, de carn i os (no la “dona” i/o “l’home”, així en general, en abstracte, com a subjecte  estadístic, etc. etc.,  com si totes i tots fòssim iguals...),

      +   la resta d’Entitats que ens envolten, i que conformen l’entorn de la nostra família humana.

Normes (normatiu...):

La Presentadora, per fer-ho coincidir amb el llenguatge col·loquial, reserva aquestes paraules a les pautes de conducta, de valoració de cada cosa, etc., decidides voluntàriament per les societats humanes (i/o, més sovint, pels seus dirigents). Quan es fan, més o menys, s’intenta que siguin justes, adequades al cas, etc., però totes elles es caracteritzen per estar subjectes als errors de les ments humanes que les creen i les mantenen. I es poden anar canviant, millorant...

(veure la diferència amb les Lleis).

Parts:  Diferents aspectes, zones, etc., que es poden distingir en una Entitat, però no separar (si es separen es converteixen en separts). Les Parts no poden existir sense o a-part del Tot que les va generar. Com a tal, necessàriament reflecteixen en els seus propis Principis de Moviment, els Principis que les generen i les governen.

Posteriori, a posteriori:  El que se sap, o es pot  saber, que existeix, per pura lògica deductiva, “a priori”. Observació i/o explicació partir dels efectes. (Veure també:  “a priori”).

Principi: Com ho fa servir de vegades Patrick, vindria a ser THINK, “COSA” (en el seu significat més ampli):  Unitat genuïna dels seus Poders, i de les seves Lleis d’estructura-funcionament (forma-moció—trans-form-moció) i de manera equivalent, d’existència.

      Utilitzaré el terme “principi” amb ambigüitat sistemàtica per fer referència tant a un poder com a les seves lleis. Amb “Principis” volem dir: “la Unitat Genuïna de Poders, Lleis i Relacions que generen”.[266]

Priori, a priori: El que es pot saber, o se sap, que existeix, a través del “sentit-experiència”.

Separt:  Part inseparable del tot a què pertany, o almenys, inseparable sense danyar aquest tot. Són les parts “separades” que trobem, mortes, tan sovint, sobre la taula de dissecció dels científics.

Unitat Genüina (o Genüina Unió) :
La gent occidental, sobretot la més "racionalista", imaginem les coses a "trossos" separats els uns dels altres.
Ho expliquem amb un EXEMPLE: Un metge que et tracta una infecció a la orella no sol tenir la idea d'indicar-te un règim alimentici que t'ajudi a curar la infecció.
Hem de tenir clar que la separació que fem hes artificial, i que les nostres orelles, estòmac, etc. etc.,
són parts inseparables dels nostres cossos (l'un dels Flots als que pertànyen),
i per tant, estàn més interelacionades del que pensem.

NOTES

[266] La Presentadora ho arribaria a entendre millor si posés:
PRINCIPI = la Unitat Genuïna dels Poders que té UNA DETERMINADA COSA, les seves Lleis, típiques de cada cosa en qüestió, i les Relacions que genera (que són, segons es miri, al menys en part (no crec que al 100% ja què com he explicat un parell de vegades no soc determinista al 100%, i crec que hi ha, entre altres, un component d’ATZAR en el desenvolupament de les coses les seves conseqüències, els fets pràctics que originen.
 
Penso que, si ni tan sols s’esmena la “COSA” en qüestió, es continua “DESCARNANT” la “COSA”, i que CAP COSA és només la SUMA dels seus PODERS, + les LLEIS que la regulen, +  les CONSEQÜÈNCIES que genera, ja que aleshores ens estem oblidant que potser l’ESSÈNCIA de la Cosa és això però també és quelcom més, que pel que sigui encara no endevinem, que pel que sigui se’ns escapa. I també pot ser que no a tots els éssers humans se’ns escapi: potser als místics no se’ls escapi tant (millor dir, a qualsevol persona en la mida en què es comporti “místicament”). És com dir que sospito que el que tros que estem “descarnant” en aquest cas és, precisament, la SACRALITAT, allò que fa que qualsevol persona sigui més important que “els fets que fa”, o que les seves opinions, etc.. I, segurament, aquesta “sacralitat” que retallem podria ser precisament allò capaç de donar finalment un cert sentit i harmonia a la nostra existència, si la coneguéssim i respectéssim prou (vull dir la “sacralitat” de l’”existència”....)..
 

És a dir, que segurament estem reduint l’ESSÈNCIA de la Cosa al que nosaltres (els que això escrivim i pensem) coneixem sobre aquesta “essència”.
 

Confondre la Cosa amb els seus Actes, per EXEMPLE, ens porta molt a posar a les persones etiquetes inamovibles i poc comprensives de la complexa realitat  de cada persona: tal persona “és” una assassina, tal dona és una puta, o aquell un mentider (potser només ha dit una mentida, o potser ni tan sols era mentida allò que ha dit...), o una criminal perquè ha avortat, etc. etc., o fins i tot quan diem: és un metge, o una empresària...

------	Trec-001