patrickannexos

(b) La natura (atributs) de la Natura no-humana o Realitat no-humana. (En el que segueix, identificarem la “Natura” i la “Realitat”. Presumim per “donat”[232] que la Realitat és completament i solament Natural, que la Natura és Tot, que cap forma de Realitat Sobre-Natural existeix.)

2. Qualsevol filosofia, siguin quins siguin els seus continguts, àmbit, subjecte, objectes..., necessàriament (a) posseeix; (b) està determinada per, la seva lògica auto-distintiva.

3. Segueix que hi ha al menys tantes lògiques distintes com filosofies. Emfatitzem al menys perquè en teoria (principi) i pràctica, les relacions entre qualsevol filosofia i la seva lògica poden ser:

(b) un – varis (una sola filosofia pot tenir un nombre més o menys integrat, compatible o incompatible, de lògiques)

No obstant això, en el que segueix, per a propòsits de simplicitat/comoditat de exposició, presumim que la relació de filosofia – lògica intrínseca, és un – un.

4. Amb “LÒGICA” en general, volem dir la unitat genuïna de: poders, les seves lleis governants, i les conseqüències necessàries generades pel funcionament dels poders/lleis[234]. Designarem aquesta unitat genuïna amb el sinònim "PRINCIPI”. Així, es diferencia de la lògica de qualsevol filosofia (= els seus principis determinants). Els principis (lògica) de qualsevol filosofia determinen totes les seves propietats: adequació descriptiva, explicativa i avaluativa; metodologia, abast d’aplicació, validesa, probabilitat, contingut, etc...

5. Amb la unitat GENUÏNA – a diferència de l’ARTIFICIAL –, volem dir que, en qualsevol Tot natural, les seves parts no existeixen per separat, ni poden existir per separat, a no ser que estiguin subjectades artificialment, amb mitjans teorètics (metodològics, conceptuals) o pràctics (des-integració, des-membració, separació analítica...). Exemples d’unitats genuïnes (naturals)[235]: vida/mort; forma/contingut; estructura/funcionament; espai/temps; material/no-material; quantitat/qualitat; classe/membre; part/tot; ...

6. La lògica de Racionalisme és la lògica de la des-integració artificial i la destrucció de les unitat genuïnes naturals (els objectes de l’experiència humana) mitjançant intel·ligència analítica, abstractora per excel·lència.

7. Per què? Perquè la filosofia (i per tant la lògica) del Racionalisme defineix l’Hom (NH) essencialment com a “Homo Sapiens”, en el sentit del model d’Intel·lecte Abstracte que ha dominat la historia de la Filosofia i la Civilització Occidentals (amb conseqüències cada vegada més greus) des de què el primer Hom Pro-Methean va començar a fore-think[236] (B. Russell, ‘La Història de la Filosofia Occidental’, p. XX). Des de Plató i Aristòtil (sense anar encara més enrera), passant per Descartes (“Penso, per tant existeixo”), fins a Bertrand Russell i els derivats (escoles/tendències del segle XX), la Filosofia Occidental ha estat dominada per la definició Racionalista de l’Hom/la Naturalesa Humana en termes de la reducció de l’hom a l’atribut “essencial” d’intel·lecte analític abstracte.

8. De manera més precisa, la lògica del Racionalisme realitza una reducció des-integradora/destructora del tot natural que és el Subjecte Humà d’Experiència (NH), que podem definir com la unitat genuïna dels seus Principis Emocionals, Corporals i Mentals (veure “Part II: La Lògica Dialèctica de l’Experiència”).

En relació a qualsevol ODE natural, i per tant al conjunt de la Natura. La lògica del Racionalisme procura entendre-la descomponent-la (a través d’anàlisis intel·lectuals abstractes[237]) en les “seves” parts discretes (discontínues), atòmiques, “constituents”. En les relacions entre l’Hom (NH) i la Natura, en lloc de veure l’Hom com una part natural genuïnament unida al conjunt de la Natura (i per tant, subjecta a les mateixes lleis), la LR Pro-Metheïca defineix la Relació Hom-Natura com una relació Instrumental [Mitjans – Fins], Subjecte-Objecte, Dominació, Manipulació, Ús. La LR és la teoria i la pràctica de l’auto-aïllament de l’hom Pro-Methean envers la Natura (a través de fore-thinking[238] abstracte), amb el fi de dominar i explotar la Natura a la seva pròpia imatge, en termes de, i mitjançant els significats/valors abstractes/intel·lectuals que ell projecta en la Naturalesa “inanimada”, “purament material”, “objectiva”, “mitjans/recursos neutrals” – per tal de satisfer els desigs i els fins humans, etc.

Examinem cadascú d’aquests tres constituents de la Filosofia (Lògica) del Racionalisme amb més detall.

El Model (Concepció) Racionalista de la Naturalesa Humana, definida essencialment com el Principi de l’Intel·lecte Abstracte: la reducció en quatre etapes del Subjecte d’Experiència (SDE) genuïnament unit, fins arribar al “jo” abstracte Cartesià:

1. La De-Cap-itació {Cap = Ment} del SDE (qua UG dels Poder Corporals, Emotius i Mentals). La separació analítica de la part Mental del Subjecte tot.

4. La reducció de “Pensament Conscient” a Pensament Abstracte-Analític en obediència als “principis” de la “raó” definits en la “lògica” d’Aristòtil, Leibniz, Frege-Russell, etc.

9. Havent reduït la lògica de l’experiència humana [definida més a baix en la Part II: La LE d’Experiència] a la Lògica del Pensament Abstracte, la LR, en la historia del Racionalisme Occidental – des de Plató - Aritstòtil fins a Frege-Russell i els lògics del segle XX – s’ha codificat en diversos sistemes de principis (“lògiques”) abstractes. Així, són exemples comuns en les lògiques d’Aristòtil, Leibniz i Frege-Russell, principis LR tals com:

5. Quantificació (d’Identitat, Nombre, Classe, de totes les Formes Reals (del que és Qualitatiu))...

No són els principis detallats de tota/cada LR, però volem emfatitzar el fet que la LR projecta els seus principis de pensament abstracte en (1) l’Hom; (2) la Natura; i (3) les relacions entre (1) i (2), i que, en el procés, redueix, des-integra, destrueix el Tot natural [mutació que de-forma, trans-form-moció].

10. En contrast radical i absolut, el projecte essencial de la nostra LE (Lògica Eròtica de l’Experiència alternativa, que ara presentem) és precisament el de preservar, respectar i il·luminar els principis constituents de les unitats genuïnes (1), (2) i (3).

1. La Filosofia (Lògica) Eròtica també és una Filosofia de: (1) la Naturalesa Humana; (2) la Natura; (3) les relacions entre (1) i (2). Però és una filosofia completament diferent, ja què està determinada per una Lògica completament diferent.

2. En general, la LE és la Lògica de l’Experiència Humana, on la unitat (subjecte lògic) d’Experiència (definida a continuació) és el Subjecte individual, definit com una “unitat genuïna” (unida per Eros: veure a baix) de Poders Corporals, Emocionals i Mentals[239].

3. En la LE, qualsevol forma de realitat (sinònimament, Forma Real), existeix com i només com una forma en contínua trans-form-moció.

4. Això s’aplica en particular no només als objectes naturals de l’experiència individual, sinó també als Poders Corporals, Emotius i Mentals constituents del Subjecte individual.

5. Definim ‘EXPERIÈNCIA’ com la Unitat Genuïna del SUBJECTE d’Experiència i l’OBJECTE d’Experiència Natural, units per (pels Principis de) EROS.

6. En la LE, la “REALITAT” (Natura) per al Subjecte d’Experiència està definida/determinada/constituïda pels Principis d’Experiència en cada “Moviment d’Experiència”. El SDE només pot conèixer el seu Món d’Experiència. La Realitat [LA REALITAT QUE CADA INDIVIDUUM CONEIX...!!!] és, per necessitat lògica, idèntica amb el seu Món de Experiència.

7. Els Principis de la LE són [VOLEN SER...] els Principis d’Eros, constituents de les unitats genuïnes de:

8. Els Principis d’Eros són els Principis de Vida, Amor, Llibertat, Saviesa... Aquests Principis (explicats a continuació) són/constitueixen els Principis de la Part/Tot unitat genuïna (natural) de i entre el SDE i l’ODE Natural.

No podem deixar d’obeir les lleis Naturals de gravetat, de respiració, de moció planetària, d’alternància entre dia i nit, de les trans-form-mocions parts/tots espacials-temporals (dia, nit, estacions)... El SDE sempre és una part genuïnament integrada del Tot natural. El Mite – Significat Simbòlic de... hubrístic... procura ignorar[240] les lleis Naturals de gravetat, i volar al Sòl (per tal d’apropiar-se dels Poders Divins); també ho intenta Pro-Metheus.

1. Encara que sigui de manera inadequada,
qualsevol Filosofia assumeix explícitament o implícitament:

a) Un model (Filosofia) de la Natura Humana (per a nosaltres, una Part Natural)

b) Un model (Filosofia) de la Natura (per a nosaltres, el “Tot natural”)

2. Parèntesi: Una part necessària i apropiada de (a) és un Model (Filosofia) de Relacions Inter-Humanes (Socials). Però això només és possible amb un fonament previ de (a) – (c). Així doncs, en fem una abstracció de moment.

3. Qualsevol FILOSOFIA només pot ser tan adequada com la seva (els seus Principis de) LÒGICA intrínseca i determinant.

4. Això es veritat, sobre tot, en relació als Principis Lògics del Model de Realitat (de manera sinònima, “Existència”, “Ser”) de qualsevol Filosofia , els quals determinen tots els Models possibles com a resposta a qualsevol pregunta relacionada amb (a) – (c).

5. Sobre tot, els Models de Realitat de qualsevol Filosofia seran determinats pels seus principis lògics en relació a les tres qüestions claus sobre la naturalesa (lògica) de l’Existència:

i) És la Realitat purament/solament NATURAL, o necessitem Principis de Realitat SOBRE-NATURAL? (sobretot, la qüestió de “DÉU” i la “Seva” Naturalesa.)

ii) La qüestió de Ser contra Become en general, i “Eternitat” contra “Temps” en particular: És la “Realitat” “donada”, d’una vegada per totes, com una entitat fixa, immutable? O existeix el “Ser” solament en la forma de canvi continu (Becoming Temporal)[241]?

6. Fins ara, en la història de la Filosofia Occidental, la Tradició Filosòfica dominant (Racionalisme), ha donat Respostes Inadequades a (5i – ii), i per tant, necessàriament, a (1a – c), degut a l’Assumpció, per part dels seus membres, de Principis Lògics invàlids, i per tant inadequats, com a resposta a (5i-iii), i per tant a (1a – c). Contrastant radicalment amb la tradició Racionalista (inaugurada per Plató i sobre tot, Aristòtil), les respostes a (5i – iii), i a (1a – c), de la gran Tradició Pre-Socràtica són molt més harmonioses amb la nostra Filosofia d’Eros, i la seva base determinant “Dia-lògica”. No obstant això, la in-adequació radical de la Lògica ~~dels Pre-Socràtics~~ de molts Racionalistes actuals és la seva dependència dels Pseudo-Dialèctics, sobre tot el “Principi” de la “unitat contradictòria d’oposats” (“El Fetitxe de l’OPOSICIÓ BI-POLAR”)

7. En forma de resum, les RESPOSTES de la TRADICIÓ RACIONALISTA a les preguntes (5i – iii) són:

ii) Degut a (i), Principis de “Realitat” que són explicatius del Sobre – Natural, sobre tot, de “Deu”.

iii) Realitat = Ser “Etern” (IN-Finit). En les paraules del “Físic” Racionalista més gran, Albert Einstein, així com de Plató, el ACONTECER[242] Temporal és “només una il·lusió” (veure les obres d’Illya Prigogine per a referències i discussió).

8. Contrastant-hi completament, segons els Principis “Dia – lògics” de la nostra FILOSOFIA D’EROS (Filosofia Dialògica de l’Experimentació):

i) Només hi pot haver, com a qüestió de necessitat lògica, sempre i només, Models INFINITS d’Existència, en el Conjunt o en qualsevol Part.

ii) Només hi pot haver, com a qüestió de necessitat lògica, principis de Realitat NATURALS, siguin explicatius o causals. Això és particularment veritat en relació a la “Naturalesa” de “DÉU”.

Un exemple que pot ajudar a comprendre que els conceptes de la “lògica” també són normatius, és la consideració de les “tres lleis[243] clàssiques de la lògica”: Identitat, No Contradicció, i Exclusió del Terme Mig[244].

Per a qualsevol cosa (x), es dóna per suposat que (x) és igual a ella mateixa.

Però si un oponent escèptic diu: “Soc indiferent o hostil a la identitat. Prefereixo un univers “lògic” en el qual més d’una cosa pugui ser idèntica a una o moltes altres o en el qual tot és idèntic a tot (cada part a cada altra part, cada part al seu conjunt, cada membre d’una sèrie a l’altre i a cada sèrie de la qual és membre, etc. etc.)”, l’únic que podem fer és estar en desacord, degut al nostre compromís normatiu amb la identitat, mentre respectem i reconeixem que el nostre oponent té criteris avaluatius diferents, incompatibles (superiors per a ell, inferiors per a nosaltres)[246].

El que s’acaba de dir pel que fa a la Llei d’Identitat s’aplica també a la Llei de No Contradicció: “P i no-P és impossible”.

Val a dir: “No és possible que tant P com la seva negació, No-P, siguin veritat simultàniament”, sigui quina sigui la proposició P.

L’argument normal per respectar aquesta Llei és conservador[247] i en termes lògics conservadors, instrumentals, té sentit: si les impossibilitats són possibles, aleshores, el “món d’experiència humana” (MDE) (com a unitat genuïna de pensament, emocions i accions físiques[248]) esdevé una part/tot de les relacions de l’Home amb la Natura i amb el seu company humà; aquest MDE, i el Subjecte humà en general, deixarien de ser poc significatius, estables, ordenats, manejables...

Però el cas és que aquest argument conservador és normatiu. No té valor a fortiori, validesa, per a qui rebutgi els valors conservadors. Molta gent prefereix el “caos” a les “lleis de la lògica, coercitives, que restringeixen la llibertat” - i la Llei de No-Contradicció no és la més petita.

“Em contradic? Bé, molt bé, doncs em contradic”. En termes de lògica pura aquest rebuig normatiu de la Llei de No-Contradicció és tan vàlid com l'argument conservador al seu favor. Només les consideracions extralògiques (normatives, pragmàtiques, pràctiques... – totes valoradores) poden decidir, en principi (en teoria), i a fortiori (en la pràctica), entre aquestes dues actituds de valor (i d’altres semblants relacionades amb les Lleis de la Lògica).

La llei de no-C diu que cada proposició té com a molt un valor de veritat.[249]

El que s’acaba de dir relatiu a la Llei de no-C s’aplica, mutatis mutandis[250], a la tercera Llei de la Lògica clàssica, la Llei d’Exclusió del Terme Mig (o d’una Tercera possibilitat...), que diu:

Això equival lògicament a dir que cada proposició té ALMENYS UN valor de veritat definit. (En canvi la llei de no-C diu que cada proposició té com a molt un valor de veritat).

Vet aquí exemples de la Llei d'Exclusió del Terme Mig: “O està plovent ara o no plou ara”[251]; “O Pujol parla japonès o Pujol no parla japonès”; “O l’actual Rei de França és calb o l'actual Rei de França no és calb,” etc. Aparentment aquesta Llei sembla tan vàlida com les seves dues Lleis germanes. Però, de fet, molta gent, entre ella lògics eminents, l’han qüestionada o rebutjada.

Segons la teoria de Descripcions (definida per Bertrand Russell, precursor lògic amb la seva Teoria dels Tipus Lògics[252]), la proposició “l’actual Rei de França és calb” no té sentit, i per tant no és ni vertadera ni falsa. Per a d’altres, l’afirmació té sentit però és falsa. Per a d’altres, donat que no existeix cap Rei de França, la sentència, encara que tingui sentit, no és ni vertadera ni falsa. En cada cas trobem com a assumpció subjacent de la Llei d’Exclusió del Terme Mig que cada proposició té un valor de veritat definit, és vertadera o falsa. Aquestes suposicions haurien de ser posades a prova i plantejades com a productes lliurement creats i lògicament normatius de valoracions humanes.
_______________________________________

- La idea de què les CONSEQÜÈNCIES d'una LÒGICA determinada
sòn part inseparable d'aquesta Lògica. Amb paraules de'n Patrick:
... Qualsevol teoria, o filosofia de la Lògica, necessàriament inclou la classe de les seves conseqüències,
incloent particularment aquelles de les quals el filòsof és “inconscient” .

- Les característiques que la teoria atribueix al concepte de DIVINITAT, o SACRALITAT.
El PANTEISME i ANIMISME combinats que la teoria sembla incloure
(de fet, Patrick va dir alguna vegada que ell era “Panteista-Animista")

- La idea d’un "ETERN PRESENT CONTINU",
que conté el PASSAT d'alguna forma, i que prepara el FUTUR.

- La idea d'una PERCEPCIÓ més ERÒTICA, més AFECTIVA,
de la Realitat que ens envolta, com a NECESSITAT per millorar radicalment moltes coses.

- La consideració de què l’un dels ERRORS LÒGICS més característics i greus
(en quant a les seves conseqüències) de la lògica racionalista occidental és la "BIPOLAR OPOSICIÓ de CONTRARIS" (BOC), que m'ha ajudat a descobrir que funcionem en un món ple dels errors lògics que jo anomeno "BOPOS".

com ho són també les “separts UG” de “Viure”, com a ara menjar, respirar, reflexionar, comprendre una situació concreta, actuar en conseqüència... ).

VIURE és més, en tot cas, un ART que unes MATEMÀTIQUES, que és el que imaginen les persones quan estan imbuïdes de racionalisme, i que apliquen lleis imaginàries rígides, valoracions econòmiques inadequades i incompletes, etc., a qualsevol situació.

Vol dir, entre moltes altres coses,
que NO HI HA REGLES FIXES, matemàticament aplicables a totes les situacions.

La idea de que cada cosa té les seves LLEIS, NORMES, etc.,
de FUNCIONAMENT, i que a més, SOVINT, CANVIEN amb el temps,
el qual no ens permet extrapolar lleis de funcionament d'una "cosa" qualsevol a una altra,
ni tan sols a dos casos que ens semblen similars, però succeeixen en diferents moments,
o afecten a diferents persones concretas...

“Flot” és la paraula que inventa en Patrick (posteriorment a aquests escrits) per designar al Tot, o a qualsevol Tot, i treure-li les connotacions estàtiques que té el Tot en les lògiques Racionalistes (els Flots “floten”, canvien i s’interelacionen contínuament... són dubtosament, o difícilment, classificables...).

M’agrada la idea de “Flots dins de Flots que engloben altres Flots...”
que floten, que canvien tot el temps, s’interelacionen... conjunts dins de conjunts de conjunts, que no per això són subconjunts...

Per exemple: CULTURES dins de cultures que engloben altres cultures...
que no són subcultures, sinó cultures completes totes elles, etc. Cada CULTURA de cada ésser humà és una cultura completa, que s’alimenta contínuament de moltes altres cultures (personals, grupals...), es va enriquint, empobrint, completant, transformant...

La IDEA D'"ANAR AUTOPRINCIPALITZANT",
de "ser protagonistes",
sense caure en l'extrem de pensar que el que anem fent és "l’única causa",
o l'únic element responsable, de tot el que ens va passant després.
Sense arribar a l’extrem de pensar que “nosaltres mateixos” som l’ÚNIC factor que té conseqüències sobre nosaltres mateixos: hi ha segurament molts més factors,
encara que la nostra disposició personal positiva és super-important.

Com que no hi ha res fora del FLOT (per definició de FLOT, que com hem dit es correspon amb el "TOT" racionalista), resulta que, si existeix una entitat assimilable al concepte de "Déu existent, real", hauria d'estar en aquest FLOT (és una assumpció d'en Patrick), i seria el [Natural Auto_1-3Flot], que inclouria tota la Realitat. Aquest terme vol expressar:

- Aquest Déu NO estaria SEPARAT, no seria una cosa diferent de la Natura.

- Aquest Déu NO aniria TRENCANT les LLEIS de funcionament de la Natura, que vindrien a ser les seves pròpies lleis de funcionament. Els miracles gairebé sempre serien quelcom diferent a fer volar cadires en l'aire. Encara que la Ciència admet cada vegada més que una cadira pugui volar, ja què no hi ha certeses sinó probabilitats, ja què l'ATZAR és una característica inherent al funcionament de la matèria. Qui sap si la part espiritual que podria acompanyar la matèria, o qualsevol altre entitat no material, diguem espiritual,
podrien tenir un cert control sobre aquest atzar?
En la meva íntima i modesta opinió, tinc la sospita que els déus i les deesses (entre els/les quals ens podríem comptar les persones) poden jugar molt amb l'atzar (la indeterminació inherent a la matèria que descriu a nivell ‘micro’ la teoria quàntica)
per fer els seus petits i grans miracles quotidians,
aquests que de vegades ens fan pensar que “la casualitat no existeix”,
(la qual cosa seria certa, però no del tot, però sí en part, i només de vegades...).
Qui sap; de vegades he pensat que, per exemple, desitjar una cosa d'una manera especial
és una de les maneres que tenim les persones de posar les forces de l'atzar a treballar per a nosaltres, encara que si la qüestió resulta massa difícil, o no ens convé,
no ho faràn, o no ho aconseguiran, segons el cas...

- Aquest Déu NO seria OMNIPOTENT, hauria d’acceptar molts condicionaments de la matèria (gràcies a això se’l podria perdonar que no eviti desgràcies etc.). La seva llibertat, com la nostra, inclouria l’acceptació d’aquestes lleis materials.

- Aquest Déu NO seria IMMUTABLE, sinó que tindria l'aparença externa, i fins i tot el caràcter, o tarannà, l’estat d’ànim, en continua evolució, per dir-ho d'alguna forma. Si els homes "anem millorant", i la Natura "va millorant", potser fins i tot aquest Déu va evolucionant, fins i tot va millorant. (<<L'eternitat sense temps és un pseudoterme...>>).

- NO seria tan MASCULÍ com els Déus de les tres grans religions monoteistes. Això de Flot sembla androgin fins i tot, i si a més la seva principal característica és ser Natural, pot resultar fins i tot marcadament femení, en el sentit de la seva proximitat amb el món real, "de carn i ossos", que també sentim les dones potser més marcadament que els homes, en raó a la nostra funció reproductora que ens lliga molt carnalment als éssers que parim.
En el cristianisme, es Déu és una triada de mascles...

- NO seria necessàriament l’ÚNICA entitat ADORABLE, amb característiques divines. La Natura és tot el que ens rodeja.
El [Natural-AutoFlot] d'en Patrick, que seria la consciència universal que ho engloba tot,
és al mateix temps el conjunt de totes les coses que composen l'Univers. Tots som adorables:
persones i altres animals, plantes, pedres, muntanyes...

- De les característiques divines que les religions monoteistes acostumen a presentar-nos (omnipotent, masculí, perfecte, únic...), només estic d'acord amb la segona: OMNIPRESENT.

LA REALITAT ÉS POTSER QUELCOM MÉS
QUE LA DIMENSIÓ MATERIAL D'AQUESTA REALITAT

Em penso que es una pregunta que llança P. Flanagan en algun moment, i que resol amb una ASSUMPCIÓ DE QUÈ NO ÉS AIXÍ, sinó que una part, o millor una "faceta" no visible directament però intuïble a partir de les seves manifestacions acompanya al món material que veiem. Ho justifica una mica (una assumpció no es justifica mai totalment) per l'antiga mania de fer separts, com una d'elles.

REFLEXIÓ: I si l'aparença física de la part "immaterial", dita també "espiritual", de la realitat fos, (o tinguès com a suport físic) aquesta energia que la física fonamental ens diu que acompanya sempre a la matèria?

- los FERMIONES, como los electrones, que obedecen el principio de exclusión de Pauli -dos partículas de la misma clase no pueden ocupar el mismo estado simultáneamente-
(vindrien a ser els maons de què està feta la matèria?)

- y los BOSONES, como los fotones, que obedecen una especie de principio de antiexclusión -[...] muestran tendencia a ocupar el mismo estado al mismo tiempo, lo cual hace posible el funcionamiento del LASER. [...] Los bosones, dada su tendencia a agruparse [...], pueden incrementar su densidad hasta tener un comportamiento prácticamente clásico, como el de los campos electromagnético y gravitatorio.

La teoría requiere también un cuanto del campo gravitacional, el GRAVITRÓN (no detectat encara).

A veces se dice que el cuanto (o bosón) <<transporta>> la fuerza correspondiente [de una a otra partícula material] (seria allò que s'intercanvia en les "Relacions"?).

(Del llibre "EL QUARK Y EL JAGUAR. Aventuras en lo simple y lo complejo", de Murray Gell-Mann, Premi Nobel de Física 1969, escrit al 1994, Editorial Tusquets Editores S.A., Barcelona)

ANNEX 4 :
COSES QUE NO M'AGRADEN, i/o em FALTEN,
i/o NO ENTENC i/o NO estic D’ACORD completament:

Inferència massa simplista, encara que es fa servir molt per justificar el panteisme?
Penso que seria una ASSUMPCIÓ, de tipus intuïtiu, NO UNA DEDUCCIÓ LÒGICA,
però que en Patrick ho presenta com a DEDUCCIÓ en la seva teoria.

"En filosofia-E, les paraules han de tenir un REFERENT (experimentat i experimentable), sigui material o espiritual".

"Abstraccions sense referent? Amor, Justícia..." (Déu? Àngel? Telepatia? Temps? Espai? Futur? Ètica? Filosofia?) La Justícia és quelcom experimentat i experimentable. Què passa, que ja no podrem parlar de justícia, amb o sense majúscula?

Per cert, algunes de les abstraccions que causen més sofriment ara per ara són "Vida" i "Llibertat". Però Patrick no sembla massa preocupat per aquest fet i fa servir la primera contínuament, així, amb majúscula, amb tots els perills que té un “ideal platònic”:

Penso que el problema sorgeix quan s'estima i es respecta més una abstracció qualsevol que una entitat real (arbre, bosc, animal, i sobretot persona). Si estimem massa, per exemple, la idea de Cultura, podem acabar obligant a nens a passejar-se amb cartells que posi: "Visca la cultura", per dir un exemple d'aberració. Si estimem més la idea de Justícia que les persones reals, podem condemnar un innocent sabent que ho és, per tal que no sembli que no s'ha fet justícia, etc. Si estimem més la idea teòrica de Vida que la vida concreta de les persones, condemnarem a un home tetraplègic cansat de viure a fer-ho anys i més anys en contra de la seva voluntat.

I encara podem acabar de liar-la amb paraules dient que estem protegint la seva “Llibertat”, i el seu “dret a Viure”, o dret a la “Vida”, confonent, a més les característiques de "dret" amb les de "obligació". Els drets i les obligacions, tot i estar bastant relacionats, són més independents del que aquestes filosofies, en el fons encara fortament moralistes[253], ens volen portar a creure.

"Els termes lingüístics són indefinibles, perquè són irrepetibles els seus significats". D’acord a un cert nivell, però no per això estic d'acord en què hàgim de fer servir termes que no som capaços de descriure suficientment com per entendre’ns mínimament. Al menys hem de ser capaços de construir un GLOSSARI, amb les paraules més significatives que fem servir en qualsevol escrit que pretengui ser lògic.

Hi ha moltes accepcions per a la paraula Lògica. I també van canviant al llarg de la història.

Per a en Patrick, Lògica == Principis determinants de la Realitat. La lògica determina perquè les coses són necessàriament com són i no poden ser d'altra manera.

No sona massa bé... No poden ser d'una altra manera perquè el passat no es pot canviar, però el passat podria haver estat diferent, p. ex. si haguessim fet tries diferents de les que vam fer seria diferent encara que també seria lògic.

"Si creiem en l'ATZAR no podem creure en la CAUSACIÓ" (pàg. 41 de la traducció original). Aquesta afirmació sembla una clara "Bipolar Oposició de Contraris" (el que jo dic un "BOPO"),
de les que tant ens prevenia en Patrick...! Podrien coexistir tots dos mecanismes, en diferents proporcions en cada cas concret.

"Patrick Flanagan no accepta un món accidental. És causalista. Tot efecte té una causa"
(o, més ben dit, "una o més causes" simultànies).

Algunes “ASSUMPCIONS ERÒTIQUES” que penso que
es NECESSITARIEN per tal de garantitzar que una filosofia
pot oposar-se a algunes de les monstruositats que fan els homes sovint

El fet que un Flot tingui una sèrie de Flots com a Parts pròpies, i sigui Part pròpia d'uns altres Flots, no ens resol el problema de si un fetge és més important que la persona que ho porta, el qual resulta decisiu en molts casos per poder valorar comportaments a nivell ètic (per exemple, com s’oposaria una teoria en el cas d’un assassinat per obtenir un fetge, o en el cas que una persona salvi preferentment al seu gat i deixi a un nen (sobretot podent salvar a tots dos) en un cas d’incendi? O un genocidi per raons econòniques, o per idees, religions...?).

Se m'acudeixen quatre "ASSUMPCIONS ERÒTIQUES MÍNIMES"
(amb llenguatge d'en Patrick),
inspirades directament pel meu sentit comú i la meva experiència vital.

1. "Les PERSONES són més importants que les COSES". És el lema de la "Coordinadora Contra la Marginació" que funciona des de fa anys a Cornellà de Llobregat.

2. "Les PERSONES són més valuoses fins i tot que els ANIMALS". Per explicar-ho d'alguna manera, procurarem salvar abans a la persona en cas d'incendi o similar que a l'animal, encara que sigui nostre etc. Encara que si podem salvar tots dos millor, evidentment, i sabent que en la pràctica cada cas serà diferent... és a dir, sense convertir aquesta assumpció en un BOC que ens faci desconsiderar la importància d’un animal, per exemple.

3. "Les PERSONES són, fins i tot, més importants que les seves SOCIETATS, que les comunitats a què "pertanyen", i que les societats en general". Vol dir que si una persona vol partir d'una comunitat, encara que sigui una peça important per a aquesta comunitat, ha de poder partir sense tenir a sobre la culpabilitat i la condemna de la comunitat. Vol dir també que per un hàbit i/o imposició social no es pot intervenir sobre el cos d'una persona (inclosa també la seva ment) en contra de la voluntat d'aquesta.

Aquesta assumpció resulta mportant en un temps en què els intel·lectuals que s'autoconsideren "esquerrans", i/o "progressistes, recalquen només les responsabilitats de la persona envers la societat a la qual està imbricada, desentenent-se bastant de reclamar les llibertats personals mínimes que aquestes societats han de reconèixer a les persones (les quals han estat reclamades per cada poble que ha fet una revolució i que encara no ens han estat atorgades pels nostres sistemes polítics, els quals, curiosament, s'autoproclamen "garants de la llibertat".

I, gairebé equivalent a l'anterior, sobre tot a efectes pràctics, afegim una quarta assumpció eròtica:

4. "Les PERSONES són més importants que qualsevol IDEA, ideal, ideari, abstracció
(com ara la Vida amb majúscula, i/o la Justícia, i/o fins i tot la Llibertat...)...".
Una altra qüestió és que si una persona dedica la seva vida voluntàriament a avançar envers la Llibertat
(que no deixa de ser la suma de moltes “llibertats reals”), li estarè molt i molt agraïda i admirada...

Una de les ASSUMPCIONS d’en Patrick vindria a ser que els éssers humans som feliços només si no ens desviem dels comportaments pròpiament “naturals”, propis de la naturalesa humana, que serien comportaments positius envers nosaltres i el nostre entorn, i que ens falta la felicitat i la salut sobretot quan no aconseguim aquest tipus de comportaments.

Un grup de persones reunides en una sessió de reflexió i co-escolta a Tarragona va arribar a aquestes conclusions, en relació amb les característiques pròpies de la Naturalesa humana:

Vull dedicar un annex a aquest gran científic i filòsof, premi Nobel 0977 pels seus treballs sobre Termodinàmica, que ens ha deixat l'any 2003 als 86 anys, i que és un dels científics que en Patrick més admirava.

No tinc cap llibre d'ell, només trobo un resum de les seves idees a la revista "La Farola" num. 210, on no apareix el nom de qui ho escriu, però que penso que està prou bé i ens mostra algunes coïncidències entre Patrick i ell. N'extrec alguns fragments:

<<... el caràcter particularmente interesante de este gran pensador fue su capacidad para construir un saber multidisciplinario, donde el cuestionamiento a la ciencia intemporal va a ser uno de sus principales elementos.

Prigogine se rebeló tempranamente contra las visiones de una naturaleza sometida a reglas deterministas y a la idea de una ciencia atemporal y de vigencia universal.
Para él, lo inexplicable, el AZAR, el CAOS, juegan un papel relevante en los procesos naturales.

El AZAR no es, como sostenía Einstein, "el nombre de aquello que aún no podemos comprender. Porque si Einstein pensaba que no había espacio para el azar en el universo,
porque "Dios no juega a los dados", Prigogine va a sostener una posición opuesta:
Hay FACTORES INCONTROLABLES (...).
El mundo es de una manera PERO podría ser de muchas otras. Lo que determina ésta y no otra forma es algo que no podemos explicar no por una falta de conocimiento, o porque nuestra ciencia no haya alcanzado determinado grado de desarrollo, sino porque el caos es una fuerza viva y estructurante de nuestro universo, y las leyes del caos son la no leyes. Nada se puede predecir con certeza absoluta, porque SIEMPRE EXISTE LA POSIBILIDAD DE QUE LO IMPONDERABLE SEA DETERMINANTE.

Pero el papel que Prigogine le asigna al azar hace que su ciencia no sea la ciencia del conocimiento absoluto. No hay certezas completas si el azar amenaza todos los procesos en forma imprevisible. El orden y el desorden se estructuran mutuamente y las certezas le ceden el espacio a las porbabilidiades en el mundo de la ciencia.

El futuro no está predeterminado, ni siquiera en el terreno de los procesos físicos.
El futuro se va construyendo en forma permanente y los sistemas complejos donde las interacciones son infinitas vuelven extremadamente difícil la predicción en el tiempo.

La "reversibilidad del tiempo" en la ciencia fue cuestionada por su visión de un tiempo irreversible (...). Esta idea de un tiempo que pasa y no regresa lleva a que cada circunstancia se encuentre sometida a una influencia del azar diferente. (***)

"La flecha del tiempo" es irreversible. El tiempo pasa inexorablemente
y el paso del tiempo cambia las cosas.

Es claro que un cuerpo humano, por ejemplo, varía a lo largo de los días y los años.

El paso del tiempo transforma, revisa las certezas, las hace relativas... no sólo en el campo de la física y la química, sino también [y sobre todo] en el de las ciencias sociales, donde sus críticas a las visiones deterministas fueron más claras y evidentes, y donde el carácter complejo de los sistemas sociales resultó innegable. El propio Prigogine se ocupó de la interacción entre ciencias...

[233] En aquest últim cas, el “al menys” que emfatitza fa un moment no seria correcte.

[234] Aquest significat de lògica coincideix amb la descripció d’”entitat” que fa Patrick en un parell de llocs (i que jo critico per no incloure la possible “essència” de l’entitat, la forma, etc.). Potser és que la LE pretén, o procura, que la seva lògica sigui la mateixa que la de les Entitats Reals??

[235] Aquestes unitats genuïnes, paradoxalment, són considerades pel Racionalisme com a antagonismes.

[236] “Fore-think = pensar anticipant??

[237] ...I sobretot, descomponent-la realment a través d’una pràctica mancada d’erotisme.

[238] “Fore-thinking” vindria a ser “pensament anticipat”, “pensament planificador”...

[239] En algun altre lloc indiquem que aquesta classificació dels poders humans en tres tipus ens sembla una mica artificial, i en tot cas no hauria de fer-se amb propòsit de ser exhaustiva. Al menys s’hauria de deixar obert amb punts suspensius...

[240] no sé on colocar “per impossible”

[241] Aquí en Patrick fa una altra “Bipolar Oposició de Contraris”, ja què segurament en la Realitat es donen simultàniament aquests dos extrems aparentment inconcil·liables, La Realitat és super-polifacètica!

[243] Segons el que entenem en aquest escrit per “Llei” i “Norma”, potser caldria dir “Normes clàssiques de la Lògica”, i no Lleis. I això passa en tot aquest apartat.
O potser sí que es podrien denominar “Lleis” si estiguéssim prou segurs de què realment les hem encertades. Però una presumpció com aquesta, convé no arribar a tenir-la mai...

[244] Això és més que suficient per al propòsit fixat. És innecessari prendre en consideració els conceptes creats lliurement i les regles d’algun altre cos o estructura de teoria lògica més extens o més inclusiu.

[246] Un dels problemes que veiem en aquesta Norma lògica d’Identitat és que proporciona una visió molt estàtica de les coses. Qualsevol cosa (x) és idèntica a ella mateixa en un determinat moment, però no ho és en el moment següent, ja què tot va canviant sota el cel.

[247] Aquí deu fer servir la paraula “CONSERVADOR” en el sentit no de “conservacionista” (de la natura, de les coses bones...), sinó en el sentit de persona reaccionària políticament als canvis de millora social, generalment perquè són molt rics i poderosos i volen que tot continuï com està...

[248] El que hi ha dins el parèntesi seria una descripció resumida de l’activitat pròpia de la Naturalesa humana?

[249] Aquesta segona llei sembla que hagi de portar a veure “opcions oposades” per tot arreu, encara que no ho siguin tant.

[250] Deu voler dir “més o menys”...

[251] La 2a. Llei (de No-Contradicció) diría que: “No pot ploure i no ploure al mateix temps: “Si és VERITAT que plou, NO pot ser VERITAT que NO PLOU” (s’obliden de les graduacions que pot tenir la pluja).

La 3a Llei vindria a dir que no hi ha una altra possibilitat a part de que plogui o NO plogui: “O plou, o no plou, una de dues”. “No hi ha Terme Mig entre dues opcions oposades” (per exemple, entre SÍ o NO). Per cert, aquesta concepció no sembla que hagi d’afavorir precisament les negociacions pacífiques, ni les discussions civilitzades entre idees diferents, aparentment oposades... I també sembla que, com la 2a Llei, hagi de portar a veure “opcions oposades” per tot arreu, encara que no ho siguin tant.

[252] Solució a la Paradoxa de Russell i paradoxes relacionades de la teoria de classes...

[253] Massa convençudes de què saben què han de fer amb el seu propi cos la resta de persones, quan han d'anar a dormir, què han de prendre o deixar de prendre's, com han de comportar-se, sobretot sexualment...

[254]
<< LOS SERES HUMANOS POR NATURALEZA SOMOS:

* inteligentes, agudos, creativos, ágiles, ingeniosos, centrados...

* afectuosos, cariñosos, cercanos, solidarios cooperativos, confiados...

*alegres, entusiastas, animosos, activos, juguetones, interesados por todo

*tranquilos, equilibrados, serenos

* valientes, sanos, fuertes, capaces, flexibles >>


------	Trec-001


------	Trec-001