------	Trec-001

Algunes REFLEXIONS sobre ÈTICA

RESUM de l'OPINIÓ:

Sobretot, NO HAURÍEM DE CONFONDRE:
- L'ÈTICA = RESPECTE per "l'ALTRE":
a les ALTRES PERSONES i el MEDI AMBIENT
- amb ELS "MORALISMES" ( = pensar que nosaltres sabem
com s'ho han de fer les altres persones amb els seus cossos i ments,
i trobar normal que allò s'imposi per la força de les nostres policies, lleis...
És a dir: els MORALISMES suposen una FALTA de RESPECTE, és a dir NO són ÈTICS.

Que quina és la diferència en la pràctica? Si apliquèssim l'ètica, i no els moralismes,
haurien de sortir de les PRESONS el 80% de persones que estàn dintre. (veure: "la DROGUERIA")

NOTA IMPORTANT: El que fem AMB EL NOSTRE PROPI COS
és una qüestió més bé de caire religiós, o molt personal,
no té res a veure amb l'ÈTICA, i tothom ens ho ha de respectar,
sempre i quan no fem un dany real i important a cap altra persona o a l'entorn.

Per exemple, ningú ens ha de censurar per voler viure situacions límit,
i tanmateix no hauríem d'anar obligant a altres persones a fer el mateix.
Podem tenir la nostra habitació ben desordenada,
però hem de procurar no desordenar les coses de l'altra gent.
Penso que, entre altres drets, tenim el de suïcidar-nos,
però no tenim dret a treure la vida a una altra persona contra la seva voluntat, etc. etc.

CONTINGUTS

-RESUM de l'OPINIÓ que presentem
-AMPLIACIÓ
-MOTIVACIONS de l'AUTORA - AGRAÏMENTS
-PRESENTACIÓ GENERAL del tema
-DIFICULTATS en l'EXPLICACIÓ d'aquest concepte
-Aleshores,QUÈ ENTENEM PER "ÈTICA" ? Què ens diuen els DICCIONARIS?
- PROPOSTA en quant al significat d'algunes PARAULES relacionades amb el tema
-CARACTERÍSTIQUES d'un COMPORTAMENT ÈTIC
-Algunes CONSEQÜÈNCIES d'aquesta manera de mirar-s'ho
-DIFICULTATS d'APLICACIÓ a la VIDA REAL
-Podem trobar alguns CRITERIS que ens puguin orientar?
-Quins poden ser els FONAMENTS d'un comportament ètic?
-NECESSITAT de la seva CONSIDERACIÓ en totes les activitats humanes
-ÈTICA i INTEL·LECTUALITAT.
-El bé i el mal , abstraccions inexistents?
-EDUCACIÓ (l'ètica s'ensenya i s'aprèn)
-ÈTICA i MORALISMES
-COMPTE AMB LES EXAGERACIONS!
Tallers temàtics: ÈTICA aplicada
ANIMALS
AVORTAMENT
DICCIONARIS
DONES
DRETES i ESQUERRES
'DROGUES'
EMPRESA
ESTÈTICA
EUTANÀSIA
FILOSOFIA
GENÈTICA
LLIBERTAT (la dels i les altres)
LLIBERTAT (la nostra)
MEDI AMBIENT
Mitjans de COMUNICACIÓ (els "MASS MÈDIA"..)
MÓN ACADÈMIC
RELIGIONS
SENSUALITAT, SEXUALITAT...
TREBALLS (els CODIS ÈTICS per tipus de treballs: Ensenyament, treball domèstic...)
______________________
BANC de CASOS comentats
PROPOSTES

NOTA: Trobareu algunes repeticions, si llegiu el text complet. Es deuen en part a la conveniència de què les persones que consulten només un apartat trobin les idees suficients per comprendre'l.

Des d'aquí pots anar a:

------	Trec-001

AMPLIACIÓ sobre l'OPINIÓ que presentem

Per a la persona que això escriu, i també per a moltes altres,
el SENTIT ÈTIC seria un RESPECTE BÀSIC, fonamental,
adreçat en primer lloc a les ALTRES PERSONES
(viatgers de la vida planetària al mateix temps que nosaltres),
i, a un altre nivell, però també prou important,
als altres éssers vius i AL NOSTRE ENTORN en general.
Respecte que s'hauria de reflectir contínuament en les nostres opinions i actuacions,
en les coses grans i en les petites...

Es tracta, per tant, d'una ètica que, en primer lloc, PROCURARÀ RESPECTAR
la LLIBERTAT de les persones adultes en la gestió d'elles mateixes,
dels seus propis cossos (en els quals s'inclouen també, és clar, les seves ments).
La TRAMPA MENTAL seria pensar que la MATEIXA ÈTICA
que hem d'aplicar a les ALTRES PERSONES
sigui també aplicable, tal qual, a la GESTIÓ de NOSALTRES MATEIX@S.
Aquí la liem força, sobretot quan comencem a opinar que una persona no es respecta ella mateixa
i a immiscuir-nos massa en el que ha de fer amb la seva pròpia vida.

Tinc el convenciment de què,
si no ens decidim a RECONÈIXER, d'una vegada,
el dret a la LLIBERTAT d'AUTOGESTIÓ de les PERSONES,
difícilment podem esperar que la gent es pugui sentir realment adulta, responsable...
QUAN PENSEM que les persones hem de fer amb el nostre cos i/o ment
allò que diu "la SOCIETAT" (en abstracte), i/o el "SISTEMA", i/o l'ESTAT,
i/o tal o qual RELIGIÓ, i/o qualsevol ALTRA PERSONA que no siguem nosaltres mateixes,
estem afavorint la pervivència d'un cert grau d'esclavisme
(un ESCLAU, entre altres coses, no disposa plenament del seu cos).

Aquesta "Ètica del respecte" intenta, per tant, superar els "MORALISMES",
entenent per "moralismes" el voler que les altres persones facin el que nosaltres creiem que han de fer en la gestió del seu propi cos (**) i de la seva ment (**).

Som conscients que aquesta noció del que és l'ètica
resultarà de difícil comprensió i acceptació,
al menys en totes les seves conseqüències,
per part de les persones que són contràries a la despenalització de les drogues,
de l'avortament o del suïcidi (incloent-hi l'eutanàsia),
és a dir, de tots els actuals delictes que no fan un mal seriós a altres persones,
la qual cosa hauria de ser l'únic criteri vàlid per definir un acte delictiu,
però que, tanmateix, omplen de gom a gom les nostres presons,
per grans que les anem construint.

I sòc prou conscient que DEFENDRE AQUESTA ÈTICA pot resultar delicat,
no tant com defendre la "no maldat" dels llibres prohibits o de les bruixes en temps de la Inquisició,
però sí al menys com defendre la masturbació a principis del segle XX.
Però, per altra banda,
és la meva petita CONTRIBUCIÓ per anar ACABANT amb les "INQUISICIONS"
d'una forma que tant de bo anés sent més i més definitiva.

MOTIVACIONES de l'AUTORA i de l'ESCRIT

Les IDEES que aquí exposo crec que són prou vàlides i esclaridores,
i he pogut comprovar que les comparteixo amb alguna gent.

Penso que són prou interessants per anar avançant
en la necessària aplicació del sentit ètic a tots els aspectes de la nostra vida,
la transmissió a les noves generacions d'aquests valors, etc.

Però, tanmateix, no les trobo prou sovint reflexades als llibres i escrits que fulletjo,
- de vegades perquè sòn escrits antics en què no es concebien encara
ètiques en el seu sentit més modern, independents de les diferents morals religioses,
- de vegades deu ser perquè hi ha tantes coses escrites que no arribo a fulletjar-ho tot...

Més encara em preocupa no trobar-les tampoc a cap llibre de pedagogia escolar sobre "Ètica".
Només hi trobo un seguit d'idees no prou coherents, sovint moralistes, i/o massa generalitzants,
que no inviten a la flexibilitat, a la comprensió de cada cas concret, etc.

És per tot plegat que m'he esforçat en anar ordenant les meves reflexions
sobre aquestes importants qüestions.

AGRAÏMENTS

A Colette, escriptora i ex-diputada dels verds a França, per la seva idea del "RESPECTE" com a paraula que expressa molt bé allò que significa un comportament ètic.

A Xavier Espar (ex-president de l'Associació EcoConcern)
i a Patrick Flanagan (jove filòsof que va morir cap al 1996)
per unes quantes idees més que m'han ajudat bastant a explicar millor algunes coses.
A l'associació "Ètica i societat", promoguda per Agustí de Semir i altres,
pel fet d'existir en uns moments en què encara fa força falta tractar aquests temes.

I a totes i tots els que s'interessen o volen començar a interessar-se amb aquests temes,
que considero importants.

PRESENTACIÓ GENERAL del tema

El sentit ètic (en llenguatge del carrer, el "fer-s'ho bé")
és necessari, probablement, entre altres, en la solució de molts dels problemes que ens afecten.
I avui per avui, al meu entendre, es necessiten les passes següents
per tal que l'ètica es vagi implantant de forma efectiva:

1) Una definició clara i senzilla de "en què consisteix", que es pugui facilitar fins i tot a un nen o nena,
o a una persona que no ens demani una resposta llarga i complicada

2) El convenciment de què cal aplicar-la conscientment a totes les nostres activitats
(actuacions econòmiques, relacions personals a tots el nivells, cura del nostre entorn...).

3) Una distinció clara entre "ètica" i "moralismes" (que en realitat són una clara falta d'ètica).

4) Un quart detall molt important i bastant "conflictiu": l'ètica s'acaba en respectar als altres i al nostre entorn, però no a nosaltres mateixos. Això és una altra cosa, no és ètica. Hi ha qui diu que no es possible respectar als altres si no ens respectem nosaltres mateixos, però no és totalment cert: conec persones que es respecten molt a elles mateixes però no respecten els altres,
i persones que, al menys aparentment, no es respecten a elles mateixes i respecten molt als altres, són molt ètiques.

En realitat el punt 3) és una barreja del 4) i de conviccions absolutes de tipus religiós que fan que no respectem la llibertat personal de les persones per fer el que vulguin amb les seves vides en tant no facin mal als altres, i que volguem "salvar-les" d'elles mateixes d'acord amb les nostres idees religioses.
<<-¿La frontera entre el bien y mal? -El mal es básicamente un egoísmo narrado de diferentes formas. La frontera la delimita la mirada que tengas sobre el otro, el saber que el otro existe.>> (**)

I recordeu: "per ser bon, cal ser intel·ligent" (**).

DIFICULTATS en l'EXPLICACIÓ
del concepte d'ÈTICA

Com sempre que ens apropem a la vida real amb prou respecte
(i l'ètica té a veure amb el nostre comportament en la vida real, i amb el RESPECTE, precisament), resulta bastant complex explicar les característiques d'un comportament ètic.

I precisament perquè ens apropem a la vida real,
l'ètica sembla indicar-nos comportaments adequats ben diferents en cada ocasió concreta.

Potser per això, entre altres raons més poderoses, i de caràcter sovint econòmic, no es consideren massa les qüestions ètiques en la nostra cultura, tan aficionada a les certeses matemàtiques. Ni tan sols el nostre vocabulari i el llenguatge en general, més limitat del que sembla, resultarà sempre prou adequat per servir-nos d'eina amb la qual expressar-nos bé sobre aquestes qüestions.

Però, al mateix temps, no ha de ser impossible parlar-ne. Hauria de ser, fins i tot, fàcil d'expressar.De fet, l'ètica s'ensenya contínuament a nenes i nens. També s'aprèn contínuament, i el sentit ètic es pot anar millorant a mesura que millora la nostra capacitat de comprensió de situacions diferents a la nostra, de la situació del nostre entorn...

Així doncs, QUÈ ENTENEM per "ÈTICA"?

Al TReC, entenem per ÈTICA l'actitud de RESPECTE INALTERABLE
envers les altres persones i la resta del nostre entorn.
No ens inclou a nosaltres mateix@s, és "RESPECTE a L'ALTERITAT", a l'altra/e. Aquí està el punt difícil d'empassar per a les persones moralistes, que pensen saber el que han de fer les altres persones amb el seu propi cos (una de les formes de pensar més responsables de les repressions personals, d'empresonaments injusts...).

RESPECTE = Consideració, deferència, atenció...
( segons el diccionari de sinònims antònims i parònims de l'editorial Aristos).

Segons Umberto Eco (**), ètica és "...el que es refereix a allò que estaria bé fer, a allò que no s'hauria de fer, o a allò que a cap preu no es pot fer" (**).

Novament amb paraules d'Umberto Eco, "haurem de RESPECTAR SOBRETOT ELS DRETS DE CORPORALITAT DE L'ALTRI,
entre els quals drets hi ha també, és clar, el de parlar i el de pensar" (**).

AMPLIACIÓ: La paraula "Ètica" als DICCIONARIS.

PROPOSTA LINGÜÍSTICA
en quant al significat d'algunes PARAULES
relacionades amb l'ÈTICA

- L'ÈTICA = RESPECTE a "l'altre" i a l'entorn.
- MORALISMES = pensar que nosaltres sabem
com s'ho han de fer les altres persones amb els seus cossos i ments,
i trobar normal que allò s'imposi per la força de les nostres policies, lleis...
- MORAL = conjunto de NORMAS de conducta en una cultura
(moral proletaria, moral católica, moral islámica, moral anglosajona, moral burguesa...),
i también moral particular de cada persona, a la que ha llegado por experiencia, reflexión, tradiciones culturales que la rodean...
- MORALIDAD = aplicació d'una MORAL en la pràctica...

Creiem que això ens permet donar NOMS DIFERENTS
a COSES que considerem que som DIFERENTS,
i què no ens quedem sense paraules que ens permetin distingir
entre el comportament que observem amb les altres persones
i el comportament que observem amb nosaltres, que no té perquè ser el mateix.
Per exemple, ningú ens ha de censurar per voler viure situacions límit,
i tanmateix no hauríem d'anar obligant a altres persones a fer el mateix.
Podem tenir la nostra habitació ben desordenada,
però hem de procurar no desordenar les coses de l'altra gent.
Penso que, entre altres drets, tenim el de suïcidar-nos,
però no tenim dret a treure la vida a una altra persona contra la seva voluntat, etc. etc.

I al mateix temps, encara coïncideix bastant amb els significats col·loquials que tenen aquestes paraules. No els canviem, només els intentem clarificar i diferenciar,
per tal de contribuir a què no es desdibuixin.

Les CARACTERÍSTIQUES d'un
COMPORTAMENT ÈTIC

Per tant, un comportament ètic seria el que es basa en el RESPECTE profund, inalterable(**), envers les altres persones i l'entorn en què ens trobem, incloent en aquest entorn a la resta d'éssers vius, així com al planeta que ens sustenta.

Si a més del respecte ens mou un xic d'AFECTE (sempre i quan sigui un afecte prou respectuós...), ens resultarà encara MÉS AGRADABLE i interessant. Però el nivell mínim ha de ser, al menys, el respecte profund i inalterable (**).

És decir, no estamos de acuerdo en que "más vale amor sin respeto que respeto sin amor",
aunque sea una frase que suena bonito. El "amor sin respeto" puede ser muy dañino.
Para nuestra forma de ver las cosas, no acaba de merecer que se le llame "amor".

El RESPECTE a les altres persones ens portarà:

-EN NEGATIU: a intentar al menys no causar prejudicis: no atemptar contra la integritat física o psíquica o social de l'altrae, no menysprear cap persona o col·lectiu, etc. etc.

-EN POSITIU, el més important serà potser l'acceptació del dret inalienable de l'altræ a prendre l'última decisió sobre temes referents a la gestió del seu cos i ment, i en general de la seva vida. I el contrari serà dominació sobre l'altre,
encara que sigui de caràcter estatal (**), o dins la parella, o entre amistats...

Algunes CONSEQÜÈNCIES
d'aquesta manera de veure-ho

RESUMS

- En un estat aconfessional, com es declaren els nostres estats occidentals,
la llei no ens hauria de limitar en cap cas la sobirania sobre el nostre propi cos.

- Hauríem de saber acceptar que una persona adulta ha de ser lliure fins i tot per fer-se mal a ella mateixa.

- No hauríem d'"ajudar" a qui no vol ser "ajudat/da" ,
i si ho fem hauríem de fer-ho tal com la persona vulgui ser ajudat/da.

- Hauria de ser lícit ajudar a una persona a fer amb el seu cos el que ella vulgui, i més si es tracta d'una persona que està impossibilitada (eutanàsia).

- Es buidarien les presons del 80-90% dels seus presoners i presoneres.

- Això permetria tractar amb més dignitat (més èticament...) als presos que sí que han comès veritables delictes.

- Les persones adultes deixaríem de sentir-nos tutorades en els drets més inalienables que tenim pels nostres "estats-paternals". I és difícil sentir-se responsable quan la nostra societat no considera que ets capaç de ser-ho, que no cal tutelar la teva vida íntima.

AMPLIACIONS

- EN UN ESTAT ACONFESSIONAL, com se suposa que són els nostres estats occidentals, en el qual el govern no és cap braç executor de cap religió, la llei no ens hauria de limitar en cap cas la sobirania sobre el nostre propi cos (automedicació, "drogues", dret al suicidi, a l'avortament, en molts països a l'homosexualitat...).

- Així, per exemple, sempre HAURIA DE SER LÍCIT (no obligatori, però sí al menys lícit) ajudar a fer a una persona sobre el seu propi cos el que ella vulgui (donar-li qualsevol substància, fins i tot facilitar-li un avortament, o ajudar-li a morir si ho vol), i més si es tracta d'una persona que està impossibilitada. Això sempre hauria de ser legal (no perseguible i sancionable per la justícia).

- Una altra conseqüència evident d'aquesta ètica és que NO hem d'"AJUDAR" A QUI NO VOL SER "AJUDAT". I en tot cas la nostra ajuda, per merèixer aquest nom, s'ha d'ajustar al que la persona (o de vegades grup (**)) a qui ajudem vol rebre de nosaltres.

- Hauríem de saber acceptar que una persona adulta ha de ser LLIURE FINS I TOT PER FER-SE MAL a ella mateixa, sigui conscient o inconscientment (o, més bé, el que nosaltres considerem fer-se mal, i que potser no ho és, podem estar equivocats...). En tot cas podem donar un consell ben intencionat, però no més d'un parell de vegades, per no resultar pesats, i sense aplicar-n'hi més coaccions, ni enfadar-nos si no ho segueix...

- Potser, a nivell pràctic immediat, la principal conseqüència d'aquesta ètica és que BUIDARIA LES PRESONS del 80-90% dels seus presos i preses, que no han fet curiosament mal a ningú, o en tot cas ho han fet com a conseqüència directa d'unes prohibicions (drogues, avortament, eutanàsia...) que atempten contra la seva dignitat de persones adultes (la llibertat irrenunciable d'autogestionar el propi cos).

- Això permetria TRACTAR AMB MÉS DIGNITAT (més èticament...) ALS PRESOS que sí que han fet mal a altres, és a dir que han comès vertaders delictes. Al menys podrien tenir més intimitat, més silenci quan ho necessitessin, sempre seria més fàcil cuinar bé per 200 que per 2.000, etc. (**)

- Una altra conseqüència importantíssima, difícil d'avaluar a priori en quant a resultats, és que LES PERSONES ADULTES DEIXARÍEM DE SENTIR-NOS TUTORADES en els drets més inalienables que tenim PELS NOSTRES "ESTATS PATERNALS", que actualment ens neguen la llibertat corporal perquè ens consideren poc responsables i sobirans per cuidar-nos a nosaltres mateix@s. I és més difícil sentir-se responsable quan l'entorn no considera que ets capaç de ser-ho.

DIFICULTATS d'APLICACIÓ a la VIDA REAL

No sempre ens serà simple i evident l'aplicació del sentit ètic al nostre comportament en la vida real. Ens trobarem situacions molt complexes.

Per exemple, sovint ens trobarem que les diferents persones i grups de persones tenim interessos diferents, i de vegades en segons quins aspectes oposats, al menys a primera vista (**). I de vegades ens veurem obligats/des a defendre'ns. Però sempre i malgrat tot podrem mantenir actituds de respecte als nostres eventuals oponents.

Altres vegades ens semblarà (sovint és una apariència salvable, però en alguns casos no tant) que els nostres interessos personals es contraposen als de la nostra família que es contraposen als de les nostres amistats que es contraposen als de l'entorn natural que es contraposen a... Potser ens semblarà que si actuem èticament envers els uns no podrem fer-ho en relació als altres.

Voleu més complicacions? En gairebé tots els treballs remunerats que ens serveixen per guanyar-nos la vida en el nostre sistema econòmic, se'ns obliga sovint a faltar al nostre sentit ètic, per exigències del guió i/o dels nostres superiors. I és tan certa la necessitat de guanyar-nos la vida i la de la nostra família, si en tenim, com ho és el fet que existeix l'ètica professional, i que tots i totes som responsables en un cert grau del resultat de les nostres actuacions.

Fins i tot quan no hi ha tantes complicacions, és difícil. La fada "Estrella" s'ho explica "clarament" a en Pinotxo en la pel·lícula de Disney:

NOTA: Que no es posi nerviós cap intel·lectual "antimaniqueista":
"Malo i bueno", per a la gent no tan intel·lectual (o no massa fanàtica a nivell religiòs),
té un sentit relacionat amb les conseqüències, res més.
I les conseqüències de les coses són difícils de preveure a priori, abans que arribin.

Podem trobar alguns CRITERIS
que ens puguin orientar?

- El més important, potser, seria no oblidar que les regles o normes no resulten sempre adequades a totes les situacions (per allò de què la vida és "un seguit de situacions excepcionals")...

- Un altre de molt relacionat: "L'únic cert és la incertesa (**), l'únic segur és la inseguretat" (**).... L'únic criteri, que no hi ha cap criteri invariant. De fet, sembla ser que tot varia contínuament (**), en el temps, i d'un lloc a l'altre.

I en tot cas aquests criteris haurien de ser prou amples, flexibles i respectuosos amb les persones concretes i amb la resta de la realitat (no amb les estructures mentals de ningú, ni amb les institucions...!!) per tal de no degenerar en moralismes, d'aquests que fan mal i que tan sovint assassinen i/o omplen presons.

Caldria per tant respectar més la Realitat, tal com se'ns presenta en cada moment, "en la seva insubornable varietat" (**), i als nostres sentiments profunds, sobretot quan són benèvols, que a qualsevol criteri o reglament o estructura que la ment humana, valuosa però mai perfecta, hagi pogut establir.

Vindria a ser el contrari que haver de regir-se per idees pretesament invariants i universals, diguem platòniques, com ara que "la VIDA és un valor sagrat", tan utilitzada pels moralismes d'avui en dia en contra de la lliure decisió de morir i del dret de les dones a avortar. L'ètica ens demana clarament respostes diferents en cada moment.

Potser un criteri fàcil seria tractar a l'altrae com nosaltres voldríem que ens tractessin? Fins i tot aquest criteri pot no ser prou respectuós: els éssers humans som bastant diferents uns dels altres, i no sempre l'altrae vol el mateix que nosaltres volem. Millor demanar-ho, en tot cas...

Per tant, haurem d'anar aplicant la nostra intel·ligència, capacitat de comprensió, sentit comú (que de vegades no estarà d'acord amb la moralitat imperant), etc. etc., per anar esbrinant el que hem de fer en cada ocasió.

Quins poden ser els FONAMENTS d'un comportament ètic?

Potser els podrem trobar, sense anar-nos massa lluny, en el nostre instinct de conservació i bona convivència de la espècie i el seu entorn, és a dir, EN LA NOSTRA MATEIXA BIOLOGIA. És molt possible que aquest instinct, que inclou sentiments com ara l'estima, hi sigui en l'espècie humana, com ho és a la major part de les espècies animals, però què es trobi molt alterat per la influència de les estructures socio-històriques en què vivim, construïdes en gran part en base a la COBDÍCIA.

Aquesta influència de la cobdícia (afany desordenat de posseir coses i persones) en l'espècie humana podria estar en la base de la desfiguració, o en el solapament per la tradició, de molts dels nostres instincts, i també en la base de moltes de les perversions humanes habituals (en les espècies animals, els mascles no acostumen a matar-se entre ells, i les femelles no són violentades, ni maltractades, ni reduïda la seva llibertat personal...).

- Curiòsament, en la cultura escrita que ens va quedant filtrada al llarg de la història literària, predomina àmpliament la defensa o al menys la presència clara dels valors ètics (**). Entre les excepcions: Maquiavelo (que ha passat a la posteritat pel seu "manual" adreçat a la gent que es troba en situacions de poder), Nietzsche (amb la seva estètica que situa "per sobre del bé i del mal", i que segueix enlluernant perillosament a la intel·lectualitat en aquest pas de mil·leni), Sade (en Sade les barbaritats semblen més una eina per criticar les hipocresies, sobretot del clero, la qual cosa devia ser un imperatiu ètic per a les persones més intel·ligents del moment... (**).

Aquest substrat biològic explicaria que la tendència a fer les coses bé es trobés en el més profund de cadascu/na de nosaltres.

L'instinct de supervivència (i de qualitat de vida, que ajuda molt a la supervivència) de l'espècie implica l'existència d'una empatia, o simpatia natural, envers els altres individus de la mateixa espècie, i a altres nivells i amb connotacions diferents, envers els altres éssers vius i l'entorn en general.
Aquesta simpatia natural no seria excloent amb la probable existència d'un sentit de protecció davant persones que no coneixem, en segons quines circumstàncies (la Realitat és així de complexa...!).

Vist des d'una altra perspectiva (la realitat és una espècie de políedre de mil cares en què cadascuna contribueix a construir el poliedre i totes existeixen al mateix temps):
Per a Umberto Eco i la seva "ètica laica",
"seria suficient amb la consciència de la importància de l'altræ per fornir-nos una base absoluta,
un fonament immutable per a un capteniment ètic; o al menys no seria menys sòlid que els "fonaments absoluts" i "revelats" de qualsevol religió, tenint en compte que les persones creients d'aquestes religions també "pequen", i sovint prou tranquil·lament, sabent que de dalt pot venir el perdó prou fàcilment..." (**).

Umberto Eco afegeix altres motivacions suplementàries, com ara la profunda fe en la continuïtat de la vida, el sentit absolut del deure. Diu que aquestes motivacions fan, per exemple, que un no creient sigui capaç de morir torturat per no trair els seus amics, i fan també que un filòsof filosofi i un escriptor escrigui.
I, lligant-ho amb la nostra perspectiva biològica de partida, com a eina principal per funcionar en aquests camps poc dibuixats, no ens presenta l'intel·lecte, amb les seves construccions fantàstiques i constrictives, sinó l'instinct natural, portat a la justa maduració i a l'autoconsciència.

I allò que defineix com a "ètica laica" és, en el fons, una ètica natural, que ni tan sols el creient desconeix. Aquesta ètica seria doncs un llenguatge comú dels éssers humans, un llenguatge que en el més profund de la consciència tothom compren prou bé...

La NECESSITAT de CONSIDERACIONS ètiques
a totes les activitats humanes

Opinem que en la societat en què vivim, regida cada cop més per valors sobretot monetaristes, caldria que hi hagués una mica més d'ètica, i caldria incorporar-la explícitament. És a dir, dient que es fa, o posant-ho per escrit, per tal de remarcar la seva necessitat, i per comptar amb uns enunciats de partida que es puguin anar millorant, actualitzant...).

Això es concretaria en l'elaboració de codis ètics adaptats a cada activitat humana. En tenim alguns exemples, encara que sovint incipients, en els codis de conducta d'algunes empreses (Danone, Ikea...), la recent elaboració d'un codi ètic de les ONG, etc.

Quines poden ser les raons de l'opinió (la més generalitzada, encara, almenys a les activitats econòmiques) de què introduir l'ètica no és necessari (o, segons com, que no és possible, o convenient)? La raó predominant és segurament el desig o la necessitat de lucre econòmic immediat. Però d'altres raons es conjuguen també, com ara raonaments de caràcter intel·lectual (veure ÈTICA i INTEL·LECTUALITAT).

LLISTAT DE RAONS dels que pensen que introduir l'ètica no és gaire important
ni fins i tot convenient:

- La major part dels EMPRESARIS troben que perdrien competitivitat (el més sovint econòmica) en les seves actuacions

- La major part dels TREBALLADORS pensen que ja va bé que els seus empresaris no perdin competitivat amb tonteries ambientals etc., no fós que ells acabèssin a l'atur o es quedèssin amb augments salarials més reduïts.

-Alguns intel·lectuals els fan molt bé el joc, pensant i declarant que són qüestions que només han d'estar en l'interior de cada persona, i que ni tan sols se n'hauria de parlar massa,

-o bé, pensant que seria purament testimonial, si es fa, i que per tant no val la pena,

-o bé pensant que seria introduir més normatives en la nostra vida, quan seria millor reduir que augmentar les normatives,

-Altres raons en contra de l'ètica explicitada com a necessitat conscient (((COMPLETAR)))

ÈTICA i INTEL·LECTUALITAT
(Consideracions sobre el "bé" i el "mal"...)

Amb paraules d'Umberto Eco (**),
"Els INTEL·LECTUALS, en tant que categoria, són una cosa bastant difuminada, ja se sap (**). "No passa el mateix a l'hora de definir la "FUNCIÓ INTEL·LECTUAL". Aquesta consisteix en identificar críticament el que es considera una aproximació satisfactòria al mateix concepte de veritat; una funció així pot ser desenvolupada per qualsevol, fins i tot per un marginat que reflexiona sobre la seva condició i d'alguna manera l'expressa. En canvi, aquesta funció pot ser traïda per un escriptor que reaccioni a davant dels esdeveniments d'una manera passional, sense imposar-se [permetre's??] el temps del decantament de la reflexió, el temps d'imaginar com es viu la situació des de l'altre bàndol..."

La qüestió és que molts intel·lectuals contemporanis (**), per una banda s'estimen i procuren fer les coses bé. Però a l'hora de fer teories mentals sovint intenten demostrar i/o actuen, com si el bé i el mal no existissin en el món teòric ni per tant en el món pràctic (**), potser com a reacció al moralisme irracional i poc respectuós propi de les religions (**), del qual volen distanciar-se,
passant-se aleshores a l'altre extrem (fent l'error lògic al qual diem "BOPO").

Però, al mateix temps, i potser perquè les inèrcies són difícils de vèncer, la forma de pensar de la intel·lectualitat occidental continua sent, malgrat tot, profundament "MANIQUEISTA":
una persona, o ideologia, o cosa, o acció, és considerada en la pràctica "O bona O dolenta", com en les pel·lícules... Quan segurament en gairebé totes les persones, ideologies etc., podrem trobar de coses més bones i de més dolentes, ja què la realitat no és tan "binària".

Per acabar de complicar les coses, el que diem ideologia neoliberal, la que ens envolta i que està acabant amb el sentit d'amistat, amb la qualitat ambiental del nostre planeta, etc.,
i que pren com a mesura de tot els diners i el mercat, instal·la en el fons de la nostra ment la idea de què cada persona ha de preocupar-se només dels seus problemes, i ni tan sols de la repercussió dels seus actes sobre els altres, sobretot quan els seus actes són per guanyar diners.
Una opinió que sempre havia estat present en un cert grau en les persones, encara que com a tendència reprovable, però que ara es presenta sovint com l'únic comportament adequat.

El bé i el mal, abstraccions inexistents?

Les persones i les coses (siguin objectes, tecnologies, etc.)
no són bàsicament "bones" o "dolentes", però el mal i el bé existeixen, a un cert nivell,
segurament no com a éssers (Déu d'un costat, el Diable de l'altre),
però sí com a situacions, com a actuacions, com a conseqüències d'actuacions...
Diguem que no es poden "tocar", però sí les seves conseqüències,
i un bon analista clínic (potser una analista del futur) trobaria segur
variacions fisiològiques detectables en el meu cos, segons s'em tracti amb respecte o no.
Segurament una manca de respecte provoca entre altres l'aparició de substàncies nocives per a la nostra salut, i a l'inrevés. Vull dir amb això que les conseqüències del mal poden ser més detectables del que podria semblar a primera vista.

És clar que el BÉ i el MAL tenen molt de relatiu,
ja què estàn en funció de les CONSEQÜÈNCIES de cada actuació, sobretot.
i aquestes poden variar des del punt de vista nostre i el del nostre veí, o el nostre patró...
Si només consideren el benestar nostre i de la nostra família,
o si consideren també el benestar dels éssers humans en general,
el que farem en cada moment canviarà bastant.
Encara que, un cop més, no sempre caldrà triar,
i podem buscar de compaginar ambdós objectius.
De fet, si fóssim prou lògics i intel·ligents, comprendríem segurament que actuar inadequadament en relació a la humanitat té conseqüències desagradables també sobre nosaltres i la nostra família.

Hauríem de poder introduir en el nostre vocabulari intel·lectual expressions
com ara "fer les coses BÉ", o "el millor que podem", o malament
(tampoc mai serà malament o bé del tot, no tornem al maniqueisme absolut!),
tenir "bones idees", etc. etc., sense què tota una colla d'intel·lectuals arrufin les celles
i desaprovin la nostra forma de parlar "poc rigorosa" (**).

Hauria de bastar amb explicar que, quan diem MAL i BÉ,
ho fem en funció d'uns objectius, o més bé uns HORITZONS
(no perjudicar-nos a nosaltres, però tampoc a altres ni al nostre entorn),
O, dit d'una altra manera, d'unes CONSEQÜÈNCIES que poden ser perjudicials o beneficioses
(o perjudicials per a altres i beneficioses per nosaltres),
ja què sí que passa sovint que a curt termini, el que va bé per a uns no va tan bé per a altres...

En general, quan diem d'"actuar bé", ens referim a uns horitzons de bona convivència,
de conservació de l'entorn que sustenta la nostra espècie, etc.
És fins i tot molt probable que aquestes tendències positives
es trobin a l'interior de la nostra biologia d'éssers humans,
potser en el funcionament de les nostres hormones, gens, etc.

 El que passa, entre altres,
és que els nostres intel·lectuals continuen en el fons enamorats de Nietzsche
i de la seva boja idea de què es pot "VIURE MÉS ENLLÀ del BÉ i del MAL".
Amb això de què és molt "vitalista", tot el que diu els hi sembla bé.
Com si, per molt "super-home" que un es consideri, es pogués viure al marge del bé i del mal.

Citamos al filósofo francés Bernard-Henry Lévy
(del artículo de Octavi Martí "BHL: Pensar y provocar, en el País dominical de diciembre 2003):
<< BAUDELAIRE decía que la mayor ASTUCIA del DIABLO es hacernos creer que no existe.
El Mal cambia su rostro, pero está ahí. A lo largo del siglo XX ha podido aparecer bajo la forma nazi, bajo la comunista o la del islam raical estos últimos años. En los tres casos, el mal se reviste de una voluntad o deseo de pureza, de un proyecto de eliminación de lo que es visto como la parte negra de la humanidad, su lado oscuro [ésto visto desde la perspectiva del mal que se cree bien, que las cosas son más complicadas de lo que parece...].
Para los nazis, la impureza se encarna en el judío; para los comuistas, en el burgués; para el islamismo, en el demócrata, es decir, el infiel... >>

Pero el "mal" también está en cada un@ de nosotr@s
cuando nos comportamos de según qué maneras...
Así como también lo puede estar el "bien". A pesar de lo que nos repugna identificarnos con los benefactores y cursis protagonistas de tantas películas de guión repetidísimo
que hemos visto a lo largo de nuestra vida.

EDUCACIÓ (l'ètica s'ensenya i s'aprèn)

Les característiques d'un comportament ètic haurien de ser senzilles, clares, fàcils d'explicar, per tal que qualsevol persona (i no només alguns experts en teologia, filosofia, etc.) pugui entendre'ls i/o compartir-los. Fins i tot un nen petit haurà de poder comprendre-les i compartir-les. De fet, les persones que els envolten se les han d'anar inculcant contínuament, amb paciència, afecte, bon humor, exemple constant... i algunes indicacions verbals en segons quins moments.

Per exemple, em contava una dona que ella recorda quan era petita que quan va veure per primera vegada una persona de raça negra es va començar a riure (li resultava molt xocant i de vegades els nens i nenes es burlen del que troben molt diferent). Però una tia seva que la portava de la mà li va explicar que la pell de les persones varia de color, i que tanmateix són persones com nosaltres i cal respectar-les igual que nosaltres volem que ens respectin etc., i ella aleshores ho va entendre de seguida i per sempre més.

Sembla evident que els nens i nenes, cap als tres anys o una mica abans,
comencen a fer coses que segons el seu sentit comú, molt evidentment, resulten dolentes,
i es queden mirant a les persones grans per comprovar la seva apreciació. En aquest moments ens estan demanant de dir-lis clarament si a nosaltres també ens sembla dolent o no. Fan així una barreja (molt útil per a la seva adaptació en el grup en què viuen) entre allò que un cert sentit comú que sembla innat els indica, i allò que considera el grup. Però si en aquest moment els dius que tallar orelles està bé, tallaran orelles i colls com si tal cosa, com feien els nens camboïans a l'època dels kmers vermells.
Un parèntesi aquí per fer notar que si els nens veuen per la TV etc. pegar, matar, violar, etc., com si fos el més normal del món, en les seves ments no podem esperar que aquests comportaments no quedin gravats com a lícits.

Un altre mecanisme a aquestes edats per millorar la "comprensió de l'altrae", tan important per l'ètica i la convivència en general, és la seva aficció als "jocs de rol": volen sovint jugar (amb la seva mare, persones que el cuiden, etc.) a que "jo sóc tu i tu ets jo", i et trobes que comencen a dir-te el mateix que tu els deies el dia anterior: "Has de recollir tot això, perquè tu l'has desordenat, sinó m'enfadaré..." o "Has d'anar al metge, que no et farà mal...". És l'ocasió de respondre també amb les seves paraules del dia anterior: "No, que em canso molt, no no no que el metge no m'agrada", el qual els divertirà molt, i els ajudarà a posar-se en el nostre lloc, i comprendre el nostre paper de cuidadors.

Més tard, al llarg de la vida, seguirem trobant ocasions per continuar profunditzant en aquesta "comprensió de l'altrae", tan important per relacionar-nos amb ell o ella amb respecte. I també sovint ens trobarem amb esculls (el nostre orgull, la ira exagerada, molts condicionaments socials, etc.) per deixar de fer-ho:
L'ètica es continua aprenent (i també de vegades desaprenent) al llarg de tota la nostra vida.

ÈTICA i MORALISMES

Els moralismes (les persones moralistes) es caracteritzen perquè volen imposar les seves opinions sobre el que han de fer les altres persones, sobretot amb els seus cossos (en forma ben oposada al nostre concepte d'ètica, en el qual es tracta sobretot de respectar la llibertat de les altres persones adultes per gestionar-se a elles mateixes).

Gairebé sempre els moralismes acaben fent mal, en general i a molta gent concreta.
Per exemple, acostumen a omplir les presons de gom a gom amb persones que no han fet cap delicte real (dany a l'altrae) sinó que només han exercit llibertats irrenunciables, com per exemple decidir allò que cultiven, mengen o fumen, o com i amb qui fan l'amor en la intimitat de les seves alcoves, etc.

I massa sovint trobarem entre les files dels apòstols d'aquestes corrents moralistes
a persones a qui es descobreix que amaguen conductes morals inconfessables.
Potser pensen que aquests discursos moralistes els protegeixen de possibles sospites...?

COM SE SAP qui és la persona que manté una postura moralista entre dues que no hi són d'acord?
(per exemple, en la qüestió de si s'ha de permetre a la gent que prengui drogues o no s'ha de permetre): Doncs és bastant senzill:

-LA PERSONA MORALISTA
vol que l'altrae faci amb el seu cos i la seva vida el que ella (la moralista) opina que l'altra ha de fer.
Fins i tot veu normal que intervingui POLICIA i JUTJATS, fins i tot EXÈRCITS i TORTURADORS, per tal d'aconseguir-ho.

-I a LA PERSONA NO MORALISTA l'és igual o al menys no s'hi capfica en allò que l'altræ farà (com a molt dóna un consell amistós, sense enfadar-se si l'altrae no el segueix), només vol que a ella li deixin fer amb el seu cos i la seva vida allò que ella vol fer, o creu que ha de fer,
i que a les altres persones les deixin fer també allò que cadascuna cregui convenient.

Insistim en què l'home i la dona contemporanis no arriben a ser considerats com a adults mínimament responsables pels nostres estats (dits aconfessionals i garants de la "llibertat"), i, per mimetisme, tampoc per l'opinió pública majoritària. Com a exemples de negació del nostre dret a gestionar el nostre cos quan som adults, tant governs com religions ens prohibeixen l'eutanàsia, el suïcidi, la ingestió de substàncies que mai fins fa un segle havien estat prohibides, i que abans d'estar prohibides no feien mal a ningú... (ens referim a les substàncies conegudes com a "drogues": veure ampliació).
I amb aquesta situació i les seves conseqüències, ens posem molt difícil allò de poder exercir realment com a adults i sentir la responsabilitat de ser-ho...!

COMPTE AMB LES EXAGERACIONS...!

Una possible exageració seria voler pensar tant en la adequació del que fem que acabem bojos/es de tant voler pensar cada cosa.
Ens pot ajudar el fet que ens podem guiar no tan sols per l'intel·lecte sinó també per la intuïció, l'empatia o comprensió de les característiques de cada cas concret, i altres eines mentals (sobretot el SENTIT COMÚ), emocionals i sensitives (l'afecte, la sensibilitat, la capacitat de respectar les altres persones, qualitats que haurem d'autocultivar, i que ens poden permetre de comprendre les diferents situacions, o al menys la seva complexitat).

És clar, per exemple, que molts éssers vius ens alimenten (és a dir, ens els hem de menjar...!), i malgrat això també podem mantenir actituds de respecte a aquests éssers vius que ens alimenten (**). Veure taller "Ètica i món animal".

Una exageració a evitar acuradament és la de
voler respectar tant l'altræ que no li dirigim mai la paraula, sigui un veí o veïna,
un company de viatge, etc., per por de no destorbar-lo... tampoc es tracta d'això...!
I tanmateix, és el que va passant més en les societats més "desenvolupades", i que ens fa estar cada vagada més aïllats. Pot tenir altres causes a més de la por de destorbar: por a ser destorbada un/a mateix/a, a iniciar una relació no satisfactòria per nosaltres... juntament amb la sensació que a casa nostra tenim de tot, i que no necessitarem mai a la veïna o veí. Hem de valorar aquestes precaucions en la seva justa mida, i procurar situar-les en la seva justa mida per tal que no ens espatllin moltes coses bones que té la vida.

 

------	Trec-001

Sobretot enrecordeu-vos que ser irresponsable no és exactament "no fer el que vosaltres penseu que no s'ha de fer". En tot cas se sembla més a no fer mal a altres que no la irrespectuosa i inquisidora idea de que no cal "fer-se mal a sí mateix"...

<<-¿La frontera entre el bien y mal? -El mal es básicamente un egoísmo narrado de diferentes formas. La frontera la delimita la mirada que tengas sobre el otro, el saber que el otro existe.>>
(Roberto Bolaño, poeta chilè, entrevista a La Vanguardia del 23/9/2002, contraportada)

<<Desde tiempo inmemorial, el hombre ha encontrado placer derramando la sangre de sus hermanos,
y para contentarse ha disfrazado su pasión criminal bajo la máscara de la justicia o la religión. Pero su finalidad siempre fue el insólito placer que le produce matar.>>
(Marqués de Sade, 'Juliette o las prosperidades del vicio'>>, citat per Terenci Moix al principi de la seva novela "Mundo Macho" (ed. Planeta)

"De la piel pá dentro mando yo",
diu en una de les seves cançons el grup musical "1000 dolores pequeños"...
(veure el text complet de la cançó i les referències completes)

Podria considerar-se que cos i ment no són entitats separades, però en tot cas volem remarcar les dues facetes de les persones ja que sovint pensem en la llibertat de consciència i neguem la del cos,
que és com a mínim igualment important.

No és que m'hagi quedat en aquest agnosticisme juvenil, però això ja són temes molt personals,
i a més bastant censurats en la pràctica precisament (i entre altres) des de l'agnosticisme.

Umberto Eco, "Cinc escrits morals", Edicions Destino, Barcelona 1998, pàgina 9.

Umberto Eco,"Cinc escrits morals", Edicions Destino, Barcelona 1998, pàgines 110-111.

La idea de què el respecte és el més important la dec en part a Colette, una dona francesa, escriptora i fins fa poc diputada pels Verds al seu país.

Prenem l'expressió "respecte inalterable" d'Agustí de Semir en un article a la revista Ateneu núm. 25 del maig 1997. I el que ell diu "amor-àgape" se semblaria molt al respecte quan ve acompanyat per una component afectiva.

En paraules de l'escriptora i columnista Rosa Montero, "en el fondo, [tanto la ejecución de una persona en EU, como la prohibición del suicidio a Sampedro y otras personas] ... responden a ... la convicción de que la propiedad última de la vida humana pertenece al Estado" (El País, columna darrera pàgina, 10-2-98).

Quan es tracta de grups de persones, tindrem ja una primera dificultat en trobar la persona o organisme que sigui un interlocutor prou vàlid per transmetre'ns el que el grup necessita o vol.

En un documental un alcalde nord-americà es queixa que les presons estan tan abarrotades de gent a qui s'ha trobat substàncies prohibides, que ja no hi ha lloc per delinqüents perillosos, que de vegades queden al carrer.

"Per ser bon cal ser intel·ligent". Ho diu Ana Maria Moix en una entrevista d'Ima Sanchís a la Vanguardia, última pàgina, del 2/9/2002.

En principi en aquests casos convindria negociar, si es pot (no sempre és possible).

"...Esa seguridad que se tiene sobre lo que está bien y lo que no, da, como vemos una vez más, frutos espeluznantes..." (D'una carta al director del diari El País, de 10/2/98, parlant de l'opinió sobre la pena de mort als Estats Units).

Ens ho diu un bon músic, Gabriel Rosales, en el seu llibre "Càbalas con la Guitarra, el secreto del arte de tocar", editat Sociedad General de Autores y Editores i la Fundación Autor, Madrid 1997, pàg. 61. Fins i tot semblen indicar-ho alguns descobriments científics (principi de la incertesa de Heisenberg, big-bang...).

Fins i tot si hi hagués un o més déus i deesses, anirien canviant contínuament. El més probable és que no hi hagi "absoluts", i per tant les grans idees fixes vagin molt descaminades.

Josep Pla: "El carrer estret"

Podria ser aquesta una de les raons de les fòbies dels totalitarismes és envers la cultura. S'atribueix a Goebbels la frase: "Quan sento parlar de cultura, trec les pistoles".

Umberto Eco, "Cinc escrits morals", Edicions Destino, Barcelona 1998, pàgines112 a 116. Següent cita: pàgina 17

En els nostres entorns socials s'acostuma considerar "intel·lectuals", sobretot, als-les que han publicat escrits sobre temes socials, o que al menys llegeixen molts de llibres, veuen pel·lícules interessants i poc comercials...

"A mi generación la habíamos machacado con eso de la guerra contra el maniqueísmo".
( De la novel·la "Que todo es imposible", de P.I.Taibo II).

I de fet com a categories diguem ontològiques, probablement no existeixen en la Realitat. Però resulten útils en la pràctica quan s'entenen com a eines de discerniment i en funció d'uns objectius de supervivència de l'espècie humana i de qualitat de vida dels seus i les seves components, potser fins i tot amb una base biològica...

I també en algun nivell per desmarcar-se de tantes i tantes pel·lícules amb "guió Hollywood", que són profundament maniqueistes, en què el que és BO ho és al 100%, i el que és DOLENT ho és també al 100%.

I un analista clínic ben equipat podria trobar tota una sèrie d'alteracions fisiològiques segons ens hagin tractat amb respecte, simpatia, etc., o no tant.

Si les posem en un escrit, rebrem moltes desqualificacions: són "entitats inexistents",
"llenguatge poc rigorós", poc tècnic o poc exacte, etc.

Per cert: fa un parell d'anys es va veure als diaris, TV etc. que per anar de pressa, i per mal funcionament de la "màquina de matar", molts animals eren escaldats, pelats, tallats, etc., abans de morir. Ha canviat alguna cosa desprès d'això?

"Diccionario del lenguage filosófico" de Paul Foulquie (ed. Labor SA)

Alguns em diran que són inseparables. D'acord: són inseparables, però també i al mateix temps són distingibles. I en nom de la comunitat s'acostumen a fer autèntiques barbaritats sobre la persona. En tot cas les comunitats haurien d'estar formades per persones lliures i respectades com a tals.

------	Trec-001