------	Trec-001

ALTRES QÜESTIONS

sobre SENSUALITAT i SENSUALITAT

ÈTICA i sexualitat
El PATRIARCAT que ens envolta
HOMOSEXUALIDAD y HOMOSENSUALIDAD
Les diferències entre JESÚS i el CRISTIANISME posterior
Altres QÜESTIONS
PREVENCIÓ de CONFLICTES
Algunes DIFERÈNCIES entre VOSALTRES i NOSALTRES
Nosaltres necessitem PARLAR-NE, i vosaltres sembla que no tant
Formes millors de PROPOSAR-HO
TANTRA i TAO aplicats a la sensualitat i sexualitat
Proposem una forma diferent d'entendre la "VIRILITAT"
Contacte eròtic amb sexe o sense ? Amb PENETRACIÓ o sense ?
CONSEQÜÈNCIES quan les coses no van bé :
els problemes físics d'"elles" semblen més complicats de resoldre
La BELLESA i la VELLESA
La "MISOGÍNIA" (mania a la dona i a les dones) que patim a casa nostra
Els ORGASMES d'ella i d'ell són un xic diferents
Parella i PROMISCUÏTAT
(comparacions entre Catalunya sud i França)

ÈTICA i sexualitat

CRITERI GENERAL sobre ÈTICA
En aquest camp, i resumint molt,
un comportament Ètic seria, per a les autores,
el que respecta la voluntat dels i de les altres.
Entenem també que l'ÈTICA és INCOMPATIBLE amb els MORALISMES ,
que pretenem saber (i imposar)
com han de gestionar les altres persones el seu propi cos.

Veure també: Diferències entre Jesucrist i el cristianisme posterior, tan moralista.

CRITERIS més CONCRETS

- El sexe és una de les qüestions personals més delicades,
i aquí més que enlloc cal NO COACCIONAR, NI ENGANYAR a cap persona,
tenir una delicadesa especial quan s'ocupa un lloc de poder o de tutela sobre altres persones
(jerarquia laboral, professorat, adult/a en una família amb infants, tutoraments en general, etc.).

- Una de les principals qüestions ètiques és fer el "SEXE SEGUR" , o sense riscs sanitaris,
com a mostra de respecte mínim a la salut del o la partener, i de les terceres persones que després també faran el sexe amb nosaltres, i a les que se suposa que estimem. ( Veure "Sexe sense risc" )

- Un altre tema delicat relacionat amb l'ètica: el sexe i la sensualitat pertanyen a l'esfera privada de la persona. I creiem que, excepte que hi hagi una vida clarament en perill o coses d'aquestes,
es té fins i tot DRET a MENTIR per tal de DEFENSAR aquesta INTIMITAT
i aquest DRET a TENIR-LA,
igual que està admès mentir a un tribunal per protegir a familiars, per exemple.
(Aplicat al famòs cas Lewinsky: Clinton no tenia per què dir la veritat sobre un tema tan íntim...
no n'hi havia per tant de revol).

- PENETRACIONS: "DEMANAR PERMÍS abans d'ENTRAR"...

- En relació a la POSSIBILITAT d'un EMBARÀS:

- No trobem ètic fer-s'ho per tenir-los sense que l'altre partener hi estigui D'ACORD,
sense parlar abans quatre coses...
- NO fer-s'ho venir UNILATERALMENT, SENSE AVISAR l'altre, o l'altra,
menys encara si és AMB LA INTENCIÓ DE CAÇAR-ho etc..

- Etc. etc. (((completar))).

 El  PATRIARCAT que ens envolta
ORÍGENS
IDEOLOGIES que necessita
SITUACIÓ ACTUAL
ALTERNATIVES

ORÍGENS
Al nostre entendre, el patriarcat S'ESTABLEIX
(segur que ha passat en algun moment de cada poble)
QUAN els HOMES, un 20% més forts que nosaltres (suficient),
i mai prou segurs de què els seus FILLS siguin "SEUS"
DECIDEIXEN TANCAR les "seves" DONES,
per PODER ESTAR SEGURS DE què els fills SÍ són SEUS .

"...a veure si passaré tota aquesta RIQUESA que he amassat al fill del veí...",
debien pensar ja els primers homes que van amassar una fortuna en la seva vida...

Ve, per tant, de la mà de la FORÇA FÍSICA i de la CODÍCIA,
potser les dues forces que més han malmés la convivència humana i que continuen dominant el món.

És a dir, el patriarcat començaria en algun punt del Neolític de cada poble,
amb els primers assentaments agrícoles, que permetrien ACUMULAR riqueses a ALGUNS.
I també necessitarà, per poder instal·lar-se,
que sigui un poble on ja s'hagi descobert "Com vénen els nens al món"

DESPRÉS, poc a poc,
aniran establint-se les IDEOLOGIES NECESSÀRIES per mantenir aquesta situació demencial,
i també per permetre que les dones anèssin acceptant el seu nou destí social.
I més endavant, com que aquestes ideologies no bastaven,
i sempre hi havia dones que s'anaven rebelàven contra la nova situació,
vindran PRÀCTIQUES encara més CRUELS i tan CONTRA-NATURA
com ara la MUTILACIÓ dels CLÍTORIS, a tants i tants llocs del món.

I ALS NOSTRES PAÏSOS, no ens tallen el clítoris, però a la menor sospita d'"infidelitat",
(o només pel fet de no voler aguantar-los, amb les seves violències, alcoolisme, etc. etc.,
o de voler separar les nostres vides de les d'ells, per les raons que siguin)
arriben massa sovint a matar-nos a GANIVETADES etc.

Les IDEOLOGIES que va necessitar el PATRIARCAT
segurament, des d'un principi,
o potser des del primer dia en què una dona va estar tancada i va demanar explicacions
(veure NOTA),
són VARIADES (segons la cultura, indret, etc.), però en totes elles ens TROBAREM amb:

-

Molta IRRACIONALITAT

:
CALDRÀ CONFORNAR-SE amb QUALSEVOL "EXPLICACIÓ",
com ara amb la humiliant història d'Adà i Eva,
o qualsevol altra fàbula convertida en "CREENÇA OBLIGADA",
SENSE PODER REFLEXIONAR, ni molt menys DIALOGAR sobre cap tema "problemàtic".
A més a més, la SENSACIÓ d'"irracionalitat obligatòria" devia venir sovint
REFORÇADA per alguna "BONA PALLISSA" (la qual cosa continua passant i molt).

- La

NO-LLIBERTAT (=l'esclavatge).

Primer seria: " de la llibertat ni parlar-ne". I les mateixes dones,
quan van comprendre que eren esclaves irremediablement,
contribuïrien a fer una mica seva aquesta ideologia,
si més no per evitar que els seus fills (i sobretot filles) es revoltèssin,
sobretot si els càstigs eren implacables, com segurament ho eren.
I és sabut que un esclau sovint acaba acatant i fins i tot interioritzant a cert nivell
la ideologia que permet que sigui esclau.
Encara que sigui per poder mantenir-se viu dos dies seguits,
i intentar ser una mica feliç malgrat tot en la vida.
Aquesta i altres raons han fet que les dones hagin estat
(i pensem que encara ho seguim estant en molts aspectes) entre els principals instruments de transmissió del patriarcat , en el seu paper d'educadores directes del/es nenes i nens.

- Valoració de a "

DISCIPLINA per la disciplina" i de l'AUTORITARISME

:
La disciplina, i/o l'obediència, es consideren coses bones en sí mateixes.
No es consideren mitjans o eines, que poden ser útils en cert grau i en determinats moments
(quan un barco s'en ha de surtir en una tempesta seria un cas clar),
sinó que són valors desitjables en tot moment i situació.

- Un pronunciat

MASOQUISME i FALTA de SENSUALITAT

:

La nostra carn és bruta, el plaer és pecat, i qui pateix guanya el cel... A baix el lleure i la sensualitat (encara que ells sí que es reservaven el dret "de facto" de divertir-se amb altres dones, eren les seves dones les que havien d'estar tancades).

- IMMOBILISME, visió estàtica de les coses:
Les coses són així i punt! Ni pensar en què canviin...

- MISSOGÍNIA
(la consideració de la dona com a ser inferior, dolent, despreciable...),
com a JUSTIFICACIÓ MORAL per tancar en esclavatge a les que abans eren iguals.

- Etc. (((completar))).


NOTA: Les FILLES, i sobretot les NETES,
d'aquestes primeres DONES "EMPRESONADES SENSE DELICTE",
probablement JA NO VAN DEMANAR TANTES EXPLICACIONS
com les seves mares i àvies, que venien d'una situació de llibertat,
perquè ja des de nenes van haver d'acceptar la situació i les ideologies com a "úniques possibles".
Però tot això ja té molt de ciència ficció,
i de guió per fer una pel·lícula situada cap al final de la Prehistòria),

SITUACIÓ ACTUAL
Amb tots el respecte envers cada situació personal,
pensem que actualment, LES DONES
(i/o les CONDICIONS actuals de vida,
i/o HOLLYWOOD, amb els seus MODELS SENTIMENTALS, i/o tot plegat)
L'HEM LIADA encara més del que estava:

Quan HEM RECUPERAT una mica de DIGNITAT PERSONAL, AUTONOMIA (LEGAL etc.),
AUTOESTIMA, CONSIDERACIÓ SOCIAL, LLIBERTAT de TRIAR, d'OPINAR, etc.,
en alguns casos i qüestions, fins i tot, d'EXIGIR,

(tot això gràcies, sobretot, a la nostra possibilitat, fa pocs anys estrenada,
d'aportar DINERS a la casa,
en un moment en que tothom està d'acord que els DINERS són SUPER-IMPORTANTS)

però gràcies TAMBÉ a altres "CONQUESTES" que ens han anat revalorant com a persones,

i ALESHORES, ¿QuÉ hem fet (vull dir, la gran majoria) ? :

- EN LLOC de REÏVINDICAR una més gran LLIBERTAT SENSUAL ,
com la que fins ara encara conservaven "ells",
i el DRET de NO PERTÀNYER en la vida diària a una ALTRA PERSONA,

- hem passat a exigir-los, a ells, les mateixes condicions que ells ens exigíen a nosaltres: la no-lliure-circulació, la "llibertat contínuament vigilada", la prohibició total de cap experiència sensual que no sigui amb la parella... restriccions... restriccions...

ALTERNATIVES al sistema patriarcal

- Hem dit que encara es poden trobar ALGUNS POBLES (poquíssims, segurament)
que no relacionen allò de "fer l'amor" amb allò de "tenir descendència".
Fan l'amor tan sovint, que ho troben quelcom quotidià, com menjar etc.
Van menjant, fent l'amor, tenint fills, i no acaben de lligar que una cosa porta una altra.
Aquests serien els únics pobles que ara mateix escapen
a l'actual patriarcat imperant en el món,
ja què els homes no volen posseir els seus fills particulars, ni tampoc, per tant, a les mares.
Més o menys, i amb variacions, la cosa ve a funcionar així:
les dones, i també els homes, si ho volen,
viuen tota la vida en les seves famílies, amb els seus germans,
que fan de pares col·lectius dels nens de la casa, i/o també amb altra gent, parents o no.
Sobretot per les nits, sembla ser que tothom (i totadona), té moltes aventures,
amb algú i/o alguna que els ha guinyat un ull al llarg d'aquest dia, per exemple...
Així que SE SAP quina és la MARE de cada persona, però no quin és el pare,
i els homes deuen mirar a tota la criaturada del poble amb un sentit paternal generalitzat, probablement.

- Actualment, ens ofereixen una alternativa entre altres
les moltes mares que tenen fills sense comptar amb un pare,
escapant així a la massa freqüentment imposada submissió a un home dins la llar,
i aconseguint molt sovint un ambient molt més fluïd, amistós i raonable amb els seus fills.

- Qualsevol PRÀCTICA que augmenti el nostre nivell de SENSUALITAT
és també una alternativa a la REPRESSIÓ CORPORAL instaurada per les cultures patriarcals.

Diferències entre Jesucrist i el cristianisme posterior

Hem dit ja que, en la nostra cultura occidental, LA SENSUALITAT CORPORAL
brilla per la seva quasi total ABSÈNCIA (amb l'excepció potser d'alguns anuncis de TV i poc més)
el qual fa que els nostres cossos i ments siguin solitaris i tristos,
i en molts casos fins i tot més autoritaris, menys flexibles i raonables, menys negociadors, més violents...

I hem dit també que, en la nostra opinió,
una de les CAUSES està en les idees provinents del CRISTIANISME .
Però seria molt injusta si no deixèssi ben clar que
això no té a veure amb el MISSATGE que ens arriba dels 4 evangelis , o sigui amb el que ens transmet la figura del seu fundador, Jesús, personatge que sembla haver existit realment
(ni que no fos només com a home que va desenvolupar molt bé al déu o la deessa que totes i tots portem dintre...).

Precisament una de les grandeses que al nostre entendre el fa, com a mínim, un home fantàstic, intemporal, com ho són també al meu parer Sòcrates o da Vinci, és el fet que MAI NO VA CAURE EN la falta de respecte i per tant d'ètica que, al nostre entendre, suposa QUALSEVOL MORALISME.

Concretant, no li coneixem cap comentari poc delicat ni molt menys condemnatori, per exemple,
- contra els homosexuals i lesbianes (que segur que n'hi havia en aquell temps),
- ni contra les prostitutes
- ni contra la masturbació ni cap altra pràctica eròtica
- ni contra les dones que avortaven (d'això hi ha hagut sempre...!),
- ni contra la gent que consumia marihuana i opi, cosa que sembla ser es feia normalment en aquella època...

També va evitar la mort d'una dona adúltera,
suggerint de pas que tots i totes les presents feien o havien fet el mateix alguna vegada...
dient en certa manera que tampoc era tan greu...
i per cert, deixant molt baixa l'estadística de fidelitat matrimonial en aquell poble...!

Hem d'atribuir per tant als seus SEGUIDORS , quan ell ja no hi era,
la funesta idea què el plaer corporal és pecaminós i ens separa de l'espiritualitat .

Els quals en realitat prenen sobretot aquestes idees de l'Antiga tradició jueva,
ja què agafen de seguida la Bíblia jueva com a guia doctrinal, donant com a resultat una nova ideologia judeu-cristiana que encara tenim a sobre, amb l'ajut d'esglésies, de policies estatals, i de legislacions, jutges etc., que es diuen "no-confessionals", però que encara ho són...
(AMPLIACIÓ:  Ètica i moralismes )

PREVENCIÓ de CONFLICTES
en relació a la pràctica del SEXE i l'EROTISME en general

•  Abans d'una sessió eròtica
• Al llarg d'una sessió eròtica
• Després d'una sessió eròtica
• A l'hora de constituir una PARELLA
• 

PREVENCIÓ de CONFLICTES
abans d'una sessió eròtica

De conflictes acaben havent-hi, grans i/o petits, tard o aviat , i de vegades, com hem vist més a dalt, són molt més complicats de resoldre "després" que "abans".
Un exemple clar és el tema de la "Gran erecció contínua": si ho intentem parlar "després" (després d'una falta d'erecció en un determinat moment d'una sexió), és probable que ell pensi que tot el que li diem és per consolar-lo, que no és cert, que no diem el que sentim.

Ja el fet de comunicar-nos les nostres opinions abans de "fer l'amor" serà com començar a teixir un espai de comunicació , que després ja és més difícil que es tanqui completament, encara que hi hagi algun problema.

- Llegir plegats: " Coses que convé conéixer per anar bé "

- Llegir també l'apartat següent: "Formes millors de proposar-s'ho ", i, a nivell més general, el LLISTAT " Formes de dir-ho més correctes i respectuoses ".

- Veure LLISTAT : " Coses de les quals convé parlar abans " (el podeu imprimir i portar-vos-ho al Pub o a on sigui que aneu per parlar sobre l'experiència que voleu tenir.

- Parlar de la no necessitat ni conveniència de l'" erecció contínua ", de que cal superar la "por a allò desconegut", etc. etc.

- Prevenir altres agobis del primer moment (d'ella i d'ell), i els problemes d' ejaculació precoç i d' impotència .

- Es pot parlar de la possibilitat d'evitar al menys al principi el protagonisme del penis i de la nostra zona genital , el qual a les dones sovint ens facilitarà l'escalada progressiva al món de l'erotisme.

- Prevenir molt especialment la possibilitat que ens deixin plantades (sembla que és molt usual últimament).

- Llegir també la " Prevenció de conflictes al llarg d'una sexió ", ja què durant la sexió no ho podrem fer.

- ALTRES EXERCICIS: Fer l'amor és difícil quan tenim coses que ens molesten

ALTRES EXERCICIS de PREVENCIÓ de CONFLICTES per "abans":
Fer l'amor és difícil quan tenim coses que ens molesten, -- rancúnies que no controlem del tot, inseguretats sobre els sentiments de l'altrae... Per tant, pot anar bé preparar, cadascu/na de vosaltres:

- Un LLISTAT amb les coses que ha fet, o dit, l'altrae i que recordeu us han molestat alguna vegada . Posar també si us han molestat molt o poc i si penseu que continuen molestant-vos ara.

- Un LLISTAT amb les coses que penseu que heu fet o dit, des de què us coneixeu, i que poden haver molestat a l'altrae (us tranquilitzareu sobre el que sent l'altrae envers vosaltres, el qual es important per "fer l'amor".

- També un LLISTAT de les coses que més m'agraden i/o m'han agradat de l'altrae ,

- i un LLISTAT de les coses que ens esforcem en fer bé, en millorar.. .

- Quan hem conviscut abans, a més de les coses que han molestat, caldria explicar també per escrit els "defectes de caràcter" que ens veiem i els que creiem que nosaltres tenim. Interessa fer-ho perquè són com el compendi que fem de les causes de fons de gairebé tots els problemes que podem tenir amb aquesta persona. Si ens els diem, ens ajudem mútuament a conèixer'ns i a millorar, i també podem rectificar una mica el que fins ara pensavem de l'altrae.

Ens intercanviarem els LLISTATS, ens donarem una setmana de temps per pensar-hi, i farem una sessió per comentar-los plegats. Important que els comentaris siguin EXHAUSTIUS. Res de voler fer-ho en mitja hora, necessitem tenir "tot el temps del món". I res de reprotxar a l'altrae que torni sobre un tema 20 vegades, no vol dir que sigui rancuniós sinó que encara no li ha quedat clar.

Ens donarem un parell de setmanes més per digerir-ho tot i expressar per escrit el que sentim a qualsevol nivell, en qualsevol aspecte... I una setmana més després d'intercanviar-nos aquest segon escrit, per parlar-ne .

PREVENCIÓ de CONFLICTES
al llarg d'una sessió eròtic

- Veure LLISTAT: " Coses de les quals convé parlar sobre la marxa " (ho podeu imprimir i portar-vos-ho al llit...).

- Veure LLISTAT: " Petits problemes que poden aparèixer en una sexió "

- L'excitació eròtica pot aparèixer en moments (o en sessions) en què no la volem, al menys com a protagonista. QUÈ FER quan un dels dos, o els dos, tenen, sense voler-la, UNA PUJADA D'EXCITACIÓ ERÒTICA ?

- En una sessió clarament eròtica, QUÈ FER quan un dels dos vol jugar amb l'EXCITACIÓ GENITAL, i l'altrae no ?

PREVENCIÓ de CONFLICTES
després d'una sessió eròtica

- Veure LLISTAT: " Coses de les quals convé parlar després " (ho podeu imprimir i portar-vos-ho al Pub o a on sigui que aneu per comentar l'experiència que heu tingut.

Presentació: Potser tot anirà millor si canviem les formes de proposar els canvis que desitgem, ja què la "forma de dir-ho" és una de les coses de les quals ells es queixen sovint... ?

Potser és possible evitar maldecaps, i fins i tot, si és possible, fer que parlar dins la parella d'aquestes coses resulti un plaer?

- El MÉS IMPORTANT: Hauríem d'evitar sobretot la frase: "Hem de parlar d'això". Els dona urticària sentir que "han de parlar", i més d'"això". Els agobia d'entrada. Potser tenen bastant raó, després de tot. "Això" vol dir la nostra vida eròtica, una de les qüestions més íntimes i delicades, però que ens representem en la nostra imaginació com més lúdiques al mateix temps. L'expressió "haver de parlar" ja implica una obligació, i suggereix que quelcom va malament, quelcom que no ens agrada que ens critiquin massa ... tot barrejat pot donar ganes de fugir, d'esquivar.

ALTERNATIVES a la frase "Hauríem de parlar..."
- Per exemple, podem comentar amb ell, amb una certa dosi d'il·lusió per la idea, que "Hauríem de quedar un dia en un lloc agradable, i imaginar coses que podem fer per millorar la nostra vida eròtica al màxim, que és una cosa que m'agradaria molt poder fer amb tu..." . És molt probable que ell ens demani preocupat "si és que no va bé com va"... Si ho demana, podem dir-li que "sí que va bé" (sense mentir massa, sobretot en temporades, o en alguns casos, vides senceres, en què estem molt enamorades i supercontentes en conseqüència del simple fet d'estar dormint amb ells...) . "...però encara que vagi bé, potser la podem millorar més encara...".

Avantatges d'aquesta forma de dir-ho:

• No diem "hem de", sinó "hauríem de". Sembla quasi el mateix, però suggereix que totalment imprescindible o obligatori, no ho arriba a ser. Potser així no se sentiran tan acorralats... (ja m'estic passant... és sentit de l'humor, una mica va bé, no?)

• Això d' "imaginar coses" sembla suggerent, i pot fer que el primer pensament no sigui: "Ja està, problemes a la vista...!"

• Parlem de millorar, una cosa sempre es pot millorar, encara que no vagi pas malament . I millorar la vida eròtica sempre pot ser interessant.

Després hem de saber continuar amb la mateixa "mà dreta", el dia de la conversa:

 - No dir, per exemple "hauries de dedicar més temps a abraçar-me etc. abans de penetrar-me", que pot sonar "ara no ho fas bé" i crear resistències mentals fortes, i fins i tot sensacions d'obligació.

- Caldria dir, per exemple: " M'agradaria saber què passa si m'acaricies i m'abraces més estona abans de penetrar-me, ja què he observat que, quan ho fas més estona, i quan jo arribo a deixar-me anar, començo a sentir unes sensacions pels llocs que m'acaricies, que després, quan hem corro, resulta encara més fantàstic, i el plaer arriba molt intensament a aquestes zones...". Avantatges: L'estem dient que hi ha vegades que s'ho ha fet molt bé, i que això ens ha estat una experiència interessant , i que ens han entrat ganes d'experimentar més... que sempre que em corro és fantàstic (no serà cap mentida...), tot en positiu. De pas, hem tingut ocasió de dir-li una bona quantitat de coses, que és el que nosaltres les dones necessitem, tenir l'ocasió de dir les coses que ells han de conèixer per poder comprendre'ns més o menys...

Potser concretar de seguida hora i lloc , per tal que la cosa no se la porti el vent: "Un dia anem a dinar a aquell restaurant indonesi i després res d'anar a casa, anem a un pub guapo, que hi hagi música però es pugui parlar..."

PREVENCIÓ de CONFLICTES al formar-se una PARELLA

Una parella de dos persones que s'estimen sembla que es posèssin a viure juntes només per estar més temps junts, tenir fills etc., sense més complicació. Però en cada país la tradició, i el nivell de duresa del patriarcat imperant, marquen una sèrie de "clàusules implícites" (que no es diuen però què hi són), i que després, sobretot en uns moments en que les dones volem ser més lliures, costa d'admetre en el dia a dia.
En el nostre país aquest llistat de "clàusules en lletra petita", i de les quals més val al menys ser-ne conscients, venen a ser, en les parelles heterosexuals (una mica menys en les homosexuals, encara que com aspiren a formar parelles com les heteros, de vegades formalment també s'ho copien):
- No tocar ni tan sols (ja no dic eròticament) a altres persones, és a dir, exclussivitat total en els contactes físics amb altres persones, sota perill que la parella es pensi que "hi ha algun rotllo", el qual, a casa nostra, acostuma a ser el final de la parella, sobretot.
- No semblar més llesta que "ell" si ets la dona. Últimament la cosa se complica i cal fer-ho sense que ell ho noti, és a dir, semblar "bastant llesta però una mica menys que ell".

- No portar-li la contrària, ni en públic ni en privat. Ho aguantarà una vegada o dos, però un dia et dirà que "sempre li portes la contrària", que què tenes contra ell, que el vols enfonçar..."
- No contar a ningú ni ninguna cap cosa íntima , i molt menys si és referent a les relacions íntimes, diguem "de llit" (així és com les dones d'aquest país no avancem gairebé res en aquest sentit).
- Tard o aviat, renunciar pràcticament a les amistats íntimes (ell cada vegada es farà més jelòs de tot, i a més tindrà por que contem a aquestes amistats coses íntimes).
- Renunciar a qualsevol activitat pròpia que no sigui per guanyar diners (també reprotxarà que preferim l'activitat a estar amb ell, que no l'estimem prou, etc., fins que abandonem l'activitat).

Parella i  promisqüitat
(comparació entre Catalunya sud i França)

( en preparació  )

El que prometen, o més be el que demanem a casa nostra a la nostra parella, és sobretot fidelitat, a canvi de fidelitat. És considerada sovint com la màxima, en tot cas la més necessària, prova d'amor, i en quant algun "falla" falla i l'altre se'n entera, es considera la més difícil de perdonar de les traïcions...

"Fer l'amor" amb els i les amigues /cs:
avantatges, inconvenients...

( en preparació  )

No tot són avantatges quan s'afegeix l'ingredient "Eros" a l'amistat . Eros sovint fereix de diferents maneres, sorgeixen incomprensions difícils de portar entre els dos sexes, i aleshores segons com caldrà refredar al menys un temps l'amistat per donar temps a calmar ferides i volcans...

TANTRA i TAO
aplicats a la sensualitat i sexualitat
(veure també: Sessions de Free-Tantra )

Totes dues són escoles orientals (hindú i xinesa) que feien (i fan, ara en cercles sobretot occidentals) servir el joc amorós com a via per arribar a la realització personal, per intercanviar i augmentar l'energia, etc.

És una de les formes en què mitjançant el sexe "arribem al cel" , per dir-ho d'alguna forma. "Tantra" tria els plaers (per contraposició a l'ascetisme) com a via per a la realització espiritual, i el taoisme també, encara que ho mira també des del punt de vista de la salut, i recomana a ells que estalviïn el seu esperma, que experimentin els orgasmes sense ejaculació.

Però ATENCIÓ, sobretot a ells: la dona que teniu al costat no és una simple nau espacial per arribar al cel, i haureu oblidat, o no haureu entès, el centre de tota la teoria i pràctica, si no recordeu que el combustible que necessitareu en cada moment és l'amor i la comprensió envers aquesta persona, i que cal passar pels plaers del nostre cos carnal per arribar al cosmos, i plegar-se a les seves necessitats biològiques per tal que tot acabi funcionant.

De fet, la natura sembla indicar un camí que passa per l'amor carnal dels cossos, com a ritual aproximatiu als genitals pròpiament dits, a la nostra vagina i al " punt del milió " d'ells, grans motors dels èxtasis (encara que no els únics). Quan les religions ens fan despreciar aquest amor carnal, ens estan vedant el pas a coses interessants. Curiosament (o no tan curiosament) procuren vedar les experiències carnals, i a partir d'aquí les espirituals, als seus administrats.

Tantra i taoisme són també molt aplicables als contactes sense relació genital . Però si no voleu "passar" de tot això, aquestes pràctiques també us ajudaran a aprofundir i allargar el plaer de la penetració , l'intercanvi d'energies...

Molt resumidament, a les dones ens permeten, entre altres coses, i mitjançant moviments bastant estàtics, i suaus, savorejar les mil sensacions que ens pot proporcionar la nostra vagina i el nostre cos en general. I ens permet reconvertir aquest plaer en energies fantàstiques, difícils de descriure.

Us copiem un parell de fragments introductoris i us invitem a fer les vostres aportacions sobre aquests temes .

Exploració tàntrica de la nostra meitat complementària: En el Tantra el hombre siente el impulso de explorar sus aspectos tiernos, receptivos, vulnerables y femeninos: Relajarse, tomarse la sexualidad con calma, hacer el amor sin un objetivo específico, permitirse el recibir mientras su pareja actúa...

La mujer por su parte puede tomar conciencia de que es capaz de dirigir de una forma dinámica el acto amoroso, tomar la iniciativa, crear nuevas formas de conducción, enseñar, y proporcionarse placer a sí misma y a su pareja.

El hombre no renuncia a su masculinidad ni la mujer abandona su femineidad, pero la expanden y complementan . (del libro "La senda del éxtasis, de Margo Anand, ed. Martínez Roca).

"LAS ACTITUDES TANTRICAS (De l'article "Tantra, la energía del despertar", de Ramiro Calle, a la revista "Integral de 3/96, pàg. 67):

- Abstención o tantra seco: se aprende a sublimar las energías sexuales y, desde el desapego y no desde la represión, se llega a la abstinencia de las relaciones sexuales y la sexualidad se transforma, con la meditación, en energía espiritual.

- Semisexualidad o tantra semihúmedo: se toleran los acercamientos, los abrazos, las caricias, pero no se efectúa la relación genital y se transforma el deseo acumulado.

- Sexualidad sacramental o tantra húmedo: en esta práctica se incorpora la cópula mística como instrumento de liberación

"LA COPULA MISTICA" (De l'article "Tantra, la energía del despertar", de Ramiro Calle, a la revista Integral de 3/96, pàg. 65)

- Dominio sobre el pensamiento, la respiración y el semen .

- Demorar muy considerablemente la cópula para que surja un poderoso intercambio bioenergético y la mente pueda entrar en planos superiores de conciencia".

Resposta: Creiem que al principi sí. A no ser que ella estigui amb el seu cos "en erecció", és a dir estigui ja al menys en la fase d'" embriaguesa eròtica " molt consolidada (recordem que el nostre principal òrgan sexual, al menys l'òrgan d'"iniciació", acostuma ser el nostre cos sencer, de la mateixa forma que el d'ells sembla ser el penis, al menys en una primera aproximació). Però no és freqüent que sigui així, normalment necessitem tot un ritual d'aproximació (veure " Fases ").

Aleshores, què vol dir? Que ella jeu en pla "reina" mentre ell s'esforça en donar-li un massatge eròtic en pla professional? Això és molt cansat...

No vol dir això exactament. Primer, perquè els massatges sistemàtics en pla professional, a part de ser cansats, no sempre posen calenta.

Segon, perquè nosaltres no estarem o no hauríem d'estar passives, ni molt menys , esperant el que vingui, sinó que podem moure'ns, i expressar de moltes altres maneres el que sentim, i acariciar-li a ell, però SENSE OBJECTIU en aquesta primera fase que ens despisti d'introduir-nos en nosaltres mateixes i començar a sentir i sentir-nos bé. I segur que la cosa serà molt més interactiva si partim d'una "gran abraçada", en la qual comencem a intercanviar emocions i energia eròtica i a sintonitzar-nos tots dos.

Tercer, perquè si notem que ell "s'esforça", també ens posarem nervioses, i tampoc resultarà.

Pero, sentint-ho molt, pel que suposa d'haver de superar la missogínia i de "prestació de la persona forta a la persona feble", pensem que la virilitat és sobretot això, ganes d'acariciar el cos de les dones , més que tenir un penis molt llarg i en erecció del principi al final d'una sexió.

Bé, potser perquè el ball eròtic en l'espècie humana funciona així : la "biologia" d'ella sembla voler comprovar l'estima dolça que ell es capaç de donar-li gratuïtament, abans de fer un infant amb ell.

Una altra possibilitat és que sigui una qüestió cultural, que les dones hem de superar poc a poc, que per educació som així de tímides i tallades amb aquests assumptes i cal que ells "ens ajudin" a entrar en el joc. Les autores ho han cregut molt de temps, i s'han intentat "superar", en pla igualitarista, per lliurar-lis a ells d'un paper una mica més actiu, o més donador, al començament. Però cada cop més s'inclinen a la versió biologista . Potser més que intentar "superar-nos" tant, es tracta de seguir sense problemes els nostres desitjos = instints.

I una altra explicació (de fet no oposada sinó complementària de la primera que hem donat) la tenim si pensem que ella s'"escalfa" més a poc a poc que ell, però després la seva excitació és molt alta i molt constant (veure: "el Temps d'ella i d'ell ").

No es tant que ella al principi es posi de "diva", a rebre carícies i prou, com que ella no es preocupi al principi tant d'erotitzar-li a ell com d'erotitzar-se a si mateixa, i ell a l'inrevés.

De vegades nosaltres haurem de fer més un treball d'introversió en el plaer que comencem a sentir, per arribar a l'embriaguesa - bogeria corporal i mental que farà, si hi arribem, del nostre cos una assegurança de "nit inoblidable" per tots dos , una font d'excitació assegurada. A partir d'aquest moment cada vegada que ell vulgui excitar-se, li serà suficient amb resquillar lleument la nostra pell, ja què estarem incandescents.

En paraules d'un poeta, José Agustín Goytisolo: la dona és tacte, carícia. De l'home deia que és només una mà. O potser dues, però només mans... (El Periódico, 20/3/99, p.3).

Contacte eròtic amb sexe o sense?

La diferència serà que sense sexe, encara que el sexe aparegui, no passa a ser protagonista , diguem que en tot cas no es molesta l'altrae per que col·labori en la sensació, en tot cas en apaciguar-la, quan la persona afectada així ho desitja, amb un descans o una baixada de ritme, si ho volem, o potser amb una llarga i emotiva abraçada en què es dona al sexe el temps d'anar-se convertint en altres tipus de sensacions...

Pot ser amb menys o amb més erotisme , o podem anar pujant fins a màxim erotisme si ens convé, podem o no estar despullats (com més ens vingui de gust o preferim), o amb calces i calçotets o similars, si a ella sobretot la tranquil·litza que el sexe genital no es farà massa patent.

És un contacte on s'intercanvia afecte, energia, calor humà, etc...

És poc practicat a casa nostra. Sobretot fora de la parella. Us oferim una guia amb idees per un contacte "free-tantra" sense sexe entre dues persones.

En parelles en què ella és  preorgàsmica i vol conèixer l'orgasme, o bé és orgàsmica però vol millorar les seves sensacions i connexions, i compta amb el mateix interès i la col·laboració d'ell, si es fa al menys una dotzena de contactes sense penetracions (de cap tipus, tampoc bucals), però on poc a poc tot el que no és penetració sigui permès... us podem ben assegurar que va molt bé , per experiència pròpia i d'algunes amigues.

No us espanteu amb això de la dotzena de contactes "sense": en un parell de mesos ja els podeu tenir i encara haureu "descansat" molts dies, cal posar-hi interès, si és que creiem que ens val la pena. No us agraden tant les dones? Doncs en teniu una que viu amb vosaltres, ben a prop, i que a més vol "rotllo" amb vosaltres, és el moment d'aprofitar-ho...

Veure proposta "Eros Sense-Sense-Sense" , i altres sobre el mateix tema:

El concepte imperant
Ells (i moltes de nosaltres,
perquè costa veure les trampes de la vida, i escapar al sentir general)
es pensen que un home és més viril quan:

- Té el seu penis molt gran. Quina mania de preferir les coses grans per sistema...!
Els penis massa grans no ens deixen relaxar-nos, perquè sovint ens fan mal.

- Té el seu penis sovint en erecció, però sobretot "a l'hora de la veritat" , és a dir quan es troben amb una dona en una relació eròtica, que és el que diuen "no ser impotents" ,

- Aguanta en erecció i sense córrer-se ("no ser ejaculadors precoços") fins que s'acaba la sexió , arrel de la seva ejaculació, havent-li facilitat a ella un orgasme al menys (com tot ha de ser molt ràpid, molt sovint ella simula un orgasme simultani quan ell ejacula, per tenir la festa en pau).

- Ah! I també no ser massa sensibles, per tal de no semblar ni dones ni "maricons"... (demano perdó al col·lectiu gai, però es així com ho pensen i/o ho diuen).

La VIRILITAT, entesa d'una forma diferent , consistirà en:

- Estimar i admirar les dones, i sentir ganes de tocar-les, acariciar-les... sobretot no tenir-les mania (veure " La misogínia generalitzada que patim ").

- Ser capaces de donar-nos el que volem en cada moment, i no exigir-nos que els facilitem una ejaculació en quant ens fiquen ma en un cotxe, en qualsevol puesto... i reprotxar-nos després que som unes "calentapolles" si no ens ho fem. Un home viril és capaç d'aguantar un petit mal d'ous (bastant fàcil d'arreglar si després es masturben) amb tal de poder estar en una situació eròtica amb una dona.

- I més que tenir un  penis gran, la virilitat consisteix en tenir un penis "educat" . Volem dir amb això, un penis que quan no està en erecció no posi nerviós al seu propietari ( *** ), ni tampoc, és clar, a la seva acompanyant (cal quedar d'acord en això) , i que quan estigui en erecció sàpigue estar-s'hi, precisament, com un estandard de virilitat, d'afició per la dama que hi ha al costat, però sense interferir en el joc amorós, sense reclamar tota l'atenció i tot el protagonisme, sense exigir que el toquin, que el mamin... sense voler ser el centre.

- No fer tampoc un problema d'una  EJACULACIÓ PRECOÇ. Després de tot, també és un signe d'afició per la dona que es té al costat, tant o més que l'erecció. Basta amb no resistir-s'hi massa, per tal de no quedar extenuat, fer-se un cigarro, o un descans, o una dutxa, per sobreposar-se... i després s'estarà en el millor dels estats per poder tenir una llarga sexió eròtica, molt més relaxats que al principi. Sempre i quan no es prengui com un inrevés i una tragèdia, és clar, sinó com un episodi divertit i refrescant... (AMPLIACIÓ 1) - (AMPLIACIÓ 2)

- No tenir por de ser o semblar "sensible" . Precisament el que té por de ser, i/o mostrar-se, més sensible és el que dins seu dubta més de la seva virilitat. El que no dubta tant no té cap por fins i tot de buscar la part femenina que sempre hi ha dintre d'ell.

- I, posats a dir-ho tot, no tenir tampoc cap por de sentir sensacions agradables en la zona perianal . Hi ha qui fins i tot se suïcida o ho intenta quan un dia sent plaer per allí endarrera (pensant que és "maricón", precisament l'espècie que més desprecia), i reprimeix qualsevol carícia en aquesta zona, quan és la cosa més natural del món. Menys pròstates s'espatllarien si ells no les tinguessin "castigades" a no funcionar.

En el cas d'ELLS , "fallar" acostuma tenir com a conseqüència
una espècie de "por" (a fallar una altra vegada),
por que farà molt més probable que es "falli" a la vegada següent
(no s'hauria d'anar amb aquests tipus de pors en qüestions eròtiques...):
GAIREBÉ SEMPRE es tracta de COMPLEXES, de tipus psicològic
(COMPLEXE de penis petit, d'ejaculació precoç, d'impotència...).

- Es considera de vegades també com un "problema" quan ells no es "corren",
per les raons que siguin (potser que la noia no s'ho fa prou bé, amb la cadència adequada, diguem).
Pots trobar que al dia següent et diuen una mica malhumorats que ets una "calentapolles", que s'han hagut de fer una palla a mitjanit perquè els hem deixat amb "mal d'ous"... Però se l'han pogut fer, la palla. I si no es la fan, ja no sols les tradicions taoistes, sinó també la ciència mèdica, ens diuen que reabsorbir el semen no és massa dolent per a ells sinó tot el contrari, els dona més energia (de fet funciona així amb els que s'han fet la vasectomia).

En quant a ELLES ,
aquest problema de "fallar" públicament, no el tenen , ja què poden "fingir"
(és clar que si ells poguèssin també ho farien, però no és el cas).

En el cas d'ella no es tracta només de "còrrer-se i ja està tot bé" . Es tenen de donar altres condicions a més a més:

- un bon "aterratge" si ha arribat a estar prou excitada potser més orgasmes, clímax etc. (el primer és el pròleg de tot el que es fa possible a partir del primer...).

- un ambient prou "amorós"

- etc. etc.

• Sobretot quan ella ha assolit graus alts -d'excitació, el qual en principi és ben desitjable, el no "aterritzar" bé pot causar contractures (pèlviques, o en tota la musculatura, o localitzades en altres llocs del cos, sovint els que s'han erotitzat més ). S'instal·len, com aquests "tirons" que se'ns instal·len en algun múscul de vegades.

• Després, si quedem sobreexcitades, no sempre podem masturbar-nos tan fàcilment com ells (les dones necessitem, molt més que els homes, estar felices i relaxades per poder fer-nos una palla, igual que per fer l'amor, i en aquest cas no ho estarem),

Les molèsties, amb una mica de mala sort , es poden instal·lar fins i tot MESOS (potser un mecanisme biològic per no continuar fent l'amor amb aquesta parella? O al menys per intentar de debò que la situació afectiva millori?).
-Es tracta d'un tipus de contractures que et posen triste i/o depressiva, que no et deixen ser massa feliç. Potser en la zona pèlvica estan algunes claus de la fabricació de les endorfines que ens fan sentir bé.

- Com si estigués molt relligada la psique i el cos (muscles, tendons, etc.) les molèsties passen a dependre molt de com funciona la qüestió afectiva (tenen molt, és clar, de causalitat psicològica).

- Com si necessitèssim, per tal de millorar, sentir un grau suficient d' afectivitat "efectiva" (no només declarada amb paraules, sinó traduïda en capacitat d'actuar amb comprensió i estimació, de cuidar intel·ligentment l'altrae) fos una condició sine-quanon per seguir endavant.

- De vegades hem pensat si serà potser un mecanisme que de retruc serveix per assegurar que "ell" serà capaç de comprendre als seus fills (que seran diferents a ell, tant psicologicament com en força física, etc.) comprovant que ens comprenen i estimen a nosaltres en la forma que ho necessitem, abans d'aprofundir relacions íntimes amb ells? .

COM TRACTA la ciència aquests problemes femenins

Senzillament, no els tracta massa. L'inconscient dels metges els deu aconsellar (suposant que sospitin que es tracta d'això): "Dir a una dona que el seu marit pot tenir quelcom a veure amb allò que li passa és ficar pedres a la teva teulada. Només faltaria que es pensès (ella o el seu marit) que la vols seduir, tractant massa aquests temes: tindries complicacions"

En la literatura científica i de divulgació se'n parla molt poc. A les dones que això escriuen, quan ens ha passat, els metges no han detectat cap relació amb el sexe.
Només hem sentit la ciència mèdica referir-se de passada a la possibilitat d'existència d'aquestes contractures una temporada que va desaconsellar activament la "marxa enrera" (o coitus interruptus,el qual, per altra banda no sempre trobem tan desaconsellable, si es fa amb una mica de delicadesa).

Una petita SOLUCIÓ parcial que hem trobat, i que ni els metges,
ni les persones massa "il·luminades" (tipus "curanders") ens comprenen:
AUTOMEDICAR-SE amb alguna cosa suau.
Una de las maneres de millorar una mica quan estem així, tan "contractades", i també quan tenim molts altres problemes, pot ser, per exemple, prendre un tranquil·litzant suau, com ara un Lexatin 5 (o dos, si peses molt).
Però la ciència mèdica nega a una dona adulta la possibilitat d'automedicar-se,
ni que sigui amb una cosa tan suau. Has de demanar recepta al metge.
Li has de contar algun conte que el convenci, per veure si hi ha sort i te'ls dona,
i probablement, com els fastidia sovint la gent que pensa que sap el que vol i ho demana,
et donarà en tot cas un altre tranquil·litzant, que tu no coneixes, el que ell cregui oportú,
sovint amb efectes secundaris que no vols.
O et derivarà al psicòleg o més sovint al psiquiatra
(a la Seguretat Social gairebé no n'hi ha de psicòlegs).
Li hauràs de tornar a explicar al psiquiatra la teva història, i et diagnosticarà,
segons com ho expliquis (quines paraules exactes facis servir en les teves explicacions),
com a psicòpata, i començarà a donar-te medicines amb efectes secondaris bastant durs
(com a mínim tractaments llarguíssims amb Prozac etc., o, pitjor encara, antipsicòtics,
que et faran engrossir moltíssim, perdre lucidesa mental...).

Això sí, si un dia et poses més nerviosa del compte i et porten a urgències i/o t'ingressen,
et faran prendre sense demanar-te permís Tranxiliums 50 o fins i tot 100
(o sigui, unes 20 vegades més que el que tu els demanaves uns dies abans).
Aquestes dosis de cavall et regiraran el cap completament i et deixaran com si estiguéssis molt èbria, però sense permetre't de dormir...
Tú no pots automedicar-te amb un Tranxilium 5,
i "ells" et donen "Tranxiliums 10" a la força quan tens una crisi perquè ja no pots més!

Estimar i ser estimar és el primer dret de qualsevol ésser humà . Costa entendre que per fer-ho posem condicions com ara la de respondre als estereotips de bellesa de l'època en què vivim. Costa pensar per exemple que una persona d'esquerres, que vol la justícia i la felicitat per tothom, pensi en aquesta clau en quant als seus (i/o les seves) amants. I el que abans era un tic defectuós dels homes envers les dones, les dones l'hem copiat majoritàriament arrel del nostre relatiu alliberament.

La bellesa existeix, i es digna de ser admirada. El problema sorgeix quan decidim que són les persones belles les que ens portarem al nostre llit, i/o les que estimarem.

És un cas típic de Sí i No: és important i no ho és al mateix temps. És important si la considerem com quelcom que tenim totes i tots en potència. I no ho és si la considerem com una sèrie de paràmetres dictats per la moda, i que uniformitzen a la gent.
"Me he enamorado de ti hace, Atis, ya tiempo;
me pareciste una niña bajita y sin gracia..." (Safo)
La sensualitat grega estimava la bellesa corporal, i al mateix temps aprenia a trobar-la en tots els cossos (el vell Sòcrates, per exemple, estava sol·licitadíssim a aquest nivell).
I Diotima, instructora de Sòcrates en qüestions amoroses, ens vé a dir que és interessant fer l'amor amb cossos bells fins que ens adonem que tots ho són (veure "El banquet", de Plató).

Són coses que augmenten la bellesa de les persones:
- La bona vida, la bona alimentació, el descans suficient...
- Les carícies, l'estima...
- En el cas de les dones els orgasmes (en el cas dels homes no estem tan segures, n'estan massa acostumats, pensem que els posa més bells provocar orgasmes a les dones, potser pel que té d'erotisme profund...)
- L'autoestima, entretenir-se en posar-se una arracada , una roba que ens agradi... Pot "resultar" més bella una persona grossa que porta una arracada que li queda molt bé, que un "cos danone" que no s'atura un moment per autoestimar-se i embellir-se. Una cosa és el "físic" i una altra "el guapo" , que ens podem "pujar" totes i tots.

I trobem més viril l'home que sap descobrir les curves i característiques femenines en qualsevol cos de dona (i viceversa), que qui només hi arriba en un cos "perfecte". Però la por a la no-erecció els fa atrevir-se només (i amb prou inseguredat) amb els cossos perfectes.

Es podria pensar que en el fons té més sort en l'amor qui no és bell(a) i qui no és ric(a), perquè és segur que és estimat per qualitats personals molt més importants i amb més sinceritat.
" Que què tengo contra la Belleza? Bouba parece saborear la pregunta... ...Bueno, vamos a ver, Miz Belleza piensa que te hace un favor follando contigo , mientras que con Miz Piggy eres tú quien le hace el favor, ¿hay una gran diferencia, no, tío?" (Del llibre "Cómo hacer el amor con un negro sin cansarse", de Dany Laferrière, ed. Destino, p. 37-38).

I a més: "La hermosura es deleznable bien: se aja con los años .. . y los rosales que ya no llevan rosas, se erizan de agudas espinas ... Perfeccionad pues el espíritu, que no se marchita, y sostendrá vuestra belleza " (De "El arte de amar", Publi Ovidi, 43 aC,, ed. Alba, p. 39) .

En la nostra cultura de tics reproductius, fer l'amor amb una dona gran , (a no ser que sigui la teva dona) és considerat sovint com pornografia de mal gust .
A més, ens consta que, a part d'altres consideracions, una dona experimentada impressiona molt més que una jove al menys a casa nostra (a altres països "lliguem" més, també Maruja Torres ho diu en la seva entrevista a "La Vanguardia" 27/7/99).
No som tan complaents, hem fet compendi i no ens deixem avassatjar per tics de dominació . I, en paraules que he sentit sovint en ells, "elles si són grans saben massa".
El que és clar és que el model clàssic de sexe (erecció+ penetració+ cavalçada+ ejaculació) rarament es pot mantenir en persones grans , (tot i el Viagra la nostra vagina no està per grans cavalçades) i sí que es pot mantenir el model basat en l'estimació i l'intercanvi d'energia (veure "sessions free-tantra ").
En quant a consideracions estètiques, ens demanem perquè admirem un elefant o un llop vell, i no ho fem amb l'ésser humà quan envelleix (ni tampoc amb els animals que explotem. Sembla que ens considerèssim animals a explotar, només vàlids, bells i mereixedors d'estimació física en la nostra època reproductiva).

El que passa és que vivim en un país en que ells pateixen gairebé sempre de "misogínia".
I això és sobretot per una mala relació amb les mares. Les nostres mares ho van passar molt malament, molt aïllades i tristes en aquest país en la postguerra, i ens van oferir una imatge de persona cansada i masoquista. No han resultat atractives als seus fills (ni tampoc a les seves filles).

I en quant una dona diu al seu company que no deixi els mitjons bruts a sobre de la taula del menjador, o qualsevol altra cosa, ell la mira amb ulls de pensar: "després de tot, ets igual que la meva mare" , i en aquest moment trontolla l'erotisme, sovint per sempre més.

De vegades, per exemple quan estan una mica beguts, ens acaben confessant que ens tenen mania per una sèrie de raons:

- Per què intentem dir-los com fer millor les coses, sobretot en qüestions "íntimes".

- Perquè som en últim termini les que diem si sí o si no
(a una relació romàntica, a un "polvo"... penso que l'acceptació femenina, a la nostra espècie, és una qüestió biològica),

- Perquè mai no acaben d'estar segurs que no els mentim
(quan diem que hem tingut un parell d'orgasmes... i també quan diem que un fill nostre és també fill seu)

Tot això no sempre ho suporten massa bé.

A França, les coses són diferents. Les mares dels francesos han estat unes dones precioses i "ventilades" , sobiranes a casa seva, ben tractades pels seus marits, que s'han enfadat però han dit la seva tots dos i després s'han desenfadat... coquetes i felices sexualment, en part perquè mai han perdut el dret reconegut de parlar entre elles i orientar-se en aquests temes... Cal dir que també han sigut capaces de comprendre quan els seus marits han tingut aventures extramatrimonials, no estan tan tancades i incomprensives com aquí amb aquestes qüestions... Fins i tot han sabut aprofitar en aquestes ocasions i en altres per tenir també els seus amants... I els francesos admiren les seves mares, i de rebot a les dones en general , amb tots aquests poders propis seus i peculiaritats, les admiren des del fons del seu ser.

A l'altre costat dels Pirineus, quan veuen una dona, a poquíssim atractiu que tingui ja s'imaginen acariciant-la . No han perdut aquest punt de la seva virilitat. Al nostre costat dels Pirineus, en tot cas, i quan "està bona", la miren sense que es noti, si són polits, i sinó tenen l'impuls de fer una pessigada d'aquestes que fan mal, i prou.
Però, acariciar l'enemic??? Vaja idea... es cansen només de pensar-hi.

• Els orgasmes d'ELLA
• Els orgasmes d'ELL
• - Els orgasmes no són l'únic important en una relació sexual

No són l'únic important en una relació sexual :
pot haver-hi un orgasme i anar malament altres aspectes de la sexió.
I a més,
després de tot, per a una dona,
un orgasme femení acostuma ser com un pròleg del que podria ser i no és...

" ¿Sabes lo que te digo? Que el orgasmo no tiene la tiránica importancia que le damos."
(Del llibre "Crónica del desamor", de Rosa Montero , ed. Plaza & Janés, p.216)

Des dels anys 70 les dones FINGIM molt:
Massa sovint les dones fem com si el tinguèssin sense tenir-ho , (Veure MÉS)
per tal que hi hagi pau en la parella. Però normalment no s'ho confessen ni entre elles ( *** ) (de vegades ni a elles mateixes). I sovint, si no n'han tingut encara cap
no sempre resulta massa fàcil), pensen que el tenen (ja què es tracta d'una d'aquestes sensacions que fins que no es tenen no coneixen ni es creuen,
o es confonen amb qualsevol sensació agradable).

Més sobre "el fingiment de les dones" : de vegades "ells" es mosquejen quan comencem a respirar fort, a gemegar... Pensen que ja comencem a fer teatre per tal d'enganyar-los. Però és que per altra banda aquestes coses ajuden, i si no ho fem, tampoc hi arribarem...! I a més: sembla que si persistim en el nostre "teatre" uns tres anys, al final ens acaba arribant, segons algunes estadístiques. De totes maneres, estem ben fartes de fingir, com queda ben patent quan ens ho demanava Charo Lopez en cadascuna de les representacions de la seva obra teatral "Tengamos el sexo en paz" .

" El orgasmo será más intenso cuanto más excitada esté la mujer antes y durante el acto sexual. La doctora Keesling recomienda no rendirse a él en cuanto aparece, sino jugar a una especie de escondite. Cuando se acerca, dos respiraciones profundas harán que el nivel de excitación descienda momentáneamente. También recomienda realizar pequeños movimientos para que el pene acaricie levemente la vagina. Para recuperar la excitación, basta con respirar normalmente o un poco más deprisa, y ampliar los movimientos pélvicos, en rotación o en vaivén. Hay que repetir varias veces estas paradas, hasta que sea imposible resistir más. Entonces la vagina habrá adquirido un gran tono muscular y el orgasmo será intensísimo " (*** ).
 Hauríem de oblidar "l'orgasme d'ella" com a únic objectiu, substituint-ho en tot cas (sempre tenim objectius) pel d' "ajudar-li a implicar tot el seu cos i el màxim de temps en els seus orgasmes", molt més interessant com a "viatge a allò desconegut" de tots dos, però que requerirà una comunicació verbal molt completa, la qual està lluny d'existir normalment.

<< Los hombres españoles, piensa Ana, no hablan cuando aman. Se concentran obsesivos en sus gestos vacíos -el fantasma del fracaso siempre está presente- sin ser capaces de dejar escapar en alta voz todas esas imágenes que a buen seguro están pensando. En general, no gritan, no demuestran placer, no se conmueven. Parecen escarabajos enredando afanosamente su pelota, cabizbajos, taciturnos, obcecados... Al final se corren, y en muchos ésto es algo que ni siquiera se advierte: quizá un abrazo algo más fuerte, quizá, al contrario, una inmovilidad especial. Poca cosa. Se corren también como hacia sí mismos, con la emoción debidamente encorsetada. Y en sus orgasmos, a veces, parece intuirse más el alivio de "haber llegado" y "haberte hecho llegar" que el propio placer del acto . Piensa Ana que algo va mal, muy mal en todo. Que ella es víctima, pero también cómplice... >> (del llibre "Crónica del desamor", de Rosa Montero , ed. Plaza&Janés, p 218).

Más CURIOSIDADES poco investigadas:

"Las mujeres pueden tener orgasmos clitóricos o vaginales
y los hombres con eyaculación o sin ella. ...
En ese sentido, hay que decir que los doctores William Hartman y Marilyn Fithian [i molts d'altres també] han desarrollado métodos para que el hombre controle su eyaculación durante el orgasmo ya que -afirman- intensificando y conteniendo la excitación puede alcanzar también orgasmos múltiples . "
( de l'article "Sexualidad", de María Pinar Merino, revista "Cuerpos y almas" num. 4)
De fet, abans la primera ejaculació de l'adolescència, els nens experimenten l'orgasme sense ejaculació. Recuperar l'orgasme sense ejaculació seria la via taoïsta per millorar la pràctica sexual més habitual dels homes d'avui, al menys a casa nostra:

De l'article "El Super orgasmo", escrit per Cristina Planchuelo a la revista ELLE d'octubre 1998, p.147, comentant el llibre de Barbara Keesling "Super Sexual Orgasme" , encara no publicat a Espanya, però sí a França (ed. Albin Michel).

Del llibre "Crónica del desamor", de Rosa Montero , ed. Plaza & Janés:
" Follamos tan mal todos, piensa Ana... ¿Sabes lo que te digo? Que el orgasmo no tiene la tiránica importancia que le damos." (p.216)
"Es, una vez más, una cuestión de estereotipos. El hombre ha de ser tópicamente potente, la mujer tópicamente insaciable. Los amantes no se aman, no se sienten, no juegan entre sí: se empeñan, con miedo y frustración anticipada, en una febril lucha por alcanzar el orgasmo. Si ella no lo consigue se siente anormal y fracasada. Y si él no se lo provoca, se encuentra inhábil, poco viril y derrotado. Y por ello Ana finge, como fingen también MILLONES de MUJERES sin decirlo, sin atreverse a confesárselo las unas a las otras, tan prisioneras están de su papel de amantes. " (p. 217)
"Es un sexo estrechito y ansioso del que se margina la fantasía, la risa, la sensualidad, la complicidad, la sana obscenidad, el juego. Las palabras. " (p.218)

------	Trec-001