situaciosexsen

(**) Perquè només a la Catalunya SUD?
El que aquí presentem ho considerem bastant aplicable
a la Catalunya Sud, i també a la resta de la península, que en aquests aspectes s'hi sembla bastant,
i a molts altres indrets que també tenen un ideari semblant al nostre en aquestes qüestions.
No seria tan aplicable a la Catalunya Nord, per exemple,
ja què a França les coses són una mica diferents que a casa nostra
(estem preparant un anàlisi d'aquestes diferències amb el país veí).
Ja ens imaginem
que a la "gent catalanista" li pot fer nosa això,
però és que, sentint-ho molt, és així...
Potser siguin sobretot el cine i la TV, en els últims temps,
uns importants elements unificadors de la forma concreta que prenen els sentiments a cada país,
i a Catalunya Sud ens arriben, més o menys,
les mateixes pel·lícules que a la resta de l'Estat espanyol...

Nota: l'escriptora Doris Lessing també opina que
"La relación entre hombres y mujeres es diferente en cada país"
(entrevista a "El País", 28-10-2001, p. 32. Ella cuando dice país quiere decir "Estado").

La poetessa Safo (600 a.C) ens parla amb voluptuositat
de les seves relacions sensuals i sentimentals amb moltes dones i homes,
ABANS de plantejar-se la PÈRDUA de la seva VIRGINITAT,
al voltant dels 30 anys, per tal de tenir una filla.
Aleshores, QUÈ FEIA SAFO AMB LES SEVES AMIGUES I AMICS
abans de perdre la virginitat?
Doncs precisament jugava a tot això que hem perdut
perquè la tradició cristiana ho ha considerat pecaminós, massa plaenter:
el DIÀLEG dels COSSOS, el PLAER SENSUAL, l'EXPRESSIÓ dels afectes...

"... yo te buscaba y llegaste, / y has refrescado mi alma / que ardía de ausencia"
"...perfumado tu cuerpo luego/ con aceite de nardo todo / y con leche y aceite de jazmín...
...Y ni fiesta jamás ni danza / ni tampoco un sagrado bosque /
al que tú no quisieras conmigo ir."

Es tractava d'una sensualitat molt promíscua,
que no limita la llibertat d'estimar a l'altra persona.

"Me he enamorado de ti hace, Atis, ya tiempo;
me pareciste una niña bajita y sin gracia..."
Veiem també que es tractava d'una sensualitat que apreciava la bellesa corporal,
però que al mateix temps savia trobar-la en tots els cossos.
El vell Sòcrates, per exemple, estava sol·licitadíssim a aquests nivells,
i tanmateix no devia ser cap "bellesa" ni molt menys.

Sobretot en el cas de les dones,
que necessitem un bon ambient, alegria, relax, etc.,
per poder "funcionar" a nivell eròtic,
aquests plaers corporals se'ns van tornar prohibitius.
Als homes els va quedar al menys el curt plaer de l'ejaculació d'urgència (*).

El model que es va anar imposant és el de l'ejaculació ràpida,
en quant l'home tingués una erecció, per tal de "no desaprofitar l'ocasió".
Un desastre per a les dones, i també per a tota la humanitat,
que sense la sensualitat és en el seu conjunt, probablement,
més triste i violenta.

Aquesta forma de fer es va anar imposant poc a poc,
a mesura que es substituïen les religions antigues paulatinament
en tot l'imperi romà, i després en tot el món,
de la mà d'evangelitzadors, polítics, guerrers, comerciants, etc.

Amb els seus més i menys
(sempre hi ha hagut dones que, jugant-s'hi molt,
han intentat practicar quelcom de diferent,
com ara, al s. XVIII, algunes cortesanes, etc.),
la total repressió de la SENSUALITAT
va durar fins a les dècades 60 i 70 del segle XX,
anys en què les dones comencem a guanyar diners,
i en conseqüència gaudim de més autonomia i autoconsideració personal,
de més consideració efectiva dins del nucli familiar...
(recordem que "guanyar diners" és quelcom molt ben considerat,
per tothom i tota dona, en la nostra societat)
i les dones vam veure una oportunitat de millorar la nostra situació a molts nivells,
reïvindicant també, privadament i pública,
unes relacions eròtiques que possibilitessin la nostra satisfacció sexual i sensual,
no només la de l'home.

Volem aquí, abans de continuar, expressar el nostre AGRAÏMENT com a dones
a aquells companys d'aventures eròtiques que,
sobretot en aquelles èpoques ja llunyanes de recerca,
ens van ajudar, en la pràctica sobretot,
a anar-nos descobrint a nosaltres mateixes,
amb el nostre funcionament tan peculiar, bastant diferent del seu.
I un agraïment també envers les companyes
que ens van ajudar, amb les seves confidències íntimes i consells
(les dones de vegades no arribem a bon port quan no podem parlar entre nosaltres).

D'aquest "descobriment de nosaltres mateixes"
va sortir un primer resultat clar: LES DONES NECESSITÀVEM MÉS TEMPS,
les relacions eròtiques havien de durar més.

Això no suposava massa problema en aquells primers moments de recerca:
als nostres companys d'erotisme els encantava jugar amb nosaltres,
i ni nosaltres ni ells acostumavem a considerar com a objectius exigibles
la "gran erecció contínua", o la penetració.
Només jugavem, jugavem llargament.
Però allò va ser bastant minoritari com a experiència, i va durar poc temps.

A nivell menys minoritari, i més "estadístic", sembla ser que, fins al 1960,
les relacions sexuals duraven 5 minuts de promig,
segons algunes enquestes (((BUSCAR))).
I que 10 anys més tard el promig ja era de 20 minuts,
el qual vol dir que ells també han posat bastant interès
en canviar i millorar les coses.

En aquests anys, va arribar a l'opinió pública la idea de què ELS HOMES,
per tal que es poguès dir que "han funcionat bé", en l'aspecte sexual,
havíen de procurar UN ORGASME a la SEVA COMPANYA.
Per a això calia que el coït durés més i fos precedit d'uns moments de joc amoròs.
Però una major durada de la relació eròtica
semblava difícil de compaginar amb les ALTRES 3 CONDICIONS
que definien fins aleshores un "bon funcionament" d'ells, i que eren:

1. Estar en ERECCIÓ al llarg de tota la sessió, el qual resulta bastant difícil si la sessió dura més dels fins aleshores clàssics 5 minuts.
Es tracta d'una qüestió visual molt important per a "ells",
i de vegades, encara que no tantes ni tant, també per a algunes dones.

2. Aconseguir la PENETRACIÓ.
No sempre és fàcil si es va amb presses i no amb jocs,
encara que al cinema americà sembla que sigui posar-se a sobre i Plaf! ja està,
"sense mans" ni res, com els futbolistes.

3. I, per suposat, EJACULAR.
(dintre o fora de la vagina, segons els plans de fer família o no,
o, com a única variant de la penetració vaginal, a la gola d'ella).

4. I ara, per complicar les coses,
apareix la "NOVA CONDICIÓ de la virilitat"
(UN ORGASME al menys per ella),
la qual cosa sembla implicar bastant més d'atenció,
de temps a dedicar-l'hi (a "allò", a "ella").
Implica també parlar d'aquests temes, i escoltar atentament la teva dona
(amb la qual potser estàs enfadat al mateix temps per problemes domèstics, etc.,
i a la qual, massa sovint, no vols donar la raó per principi,
potser per tal que no s'acostumi, o no s'ho cregui massa...).

IMPOSSIBLE mantenir una ERECCIÓ durant tot aquest temps...!
Tot plegat va originar l'aparició de complexes masculins que van etiquetar-se socialment com a malalties (sobretot impotència, ejaculació precoç, i complexos de penis no prou gran)
acompanyades normalment per depressions
i altres problemes psicològics més o menys importants.

I, per acabar de complicar-ho, ells comencen a veure'ns com a JUTGESSES,
i al mateix temps com a TESTIMONIS ÚNICS i incòmodes del seu "saber fer" al llit.
Massa sovint s'estableix un mecanisme pel qual, conscient i/o inconscientment,
comencen a maltractar-nos psicològicament, i en alguns casos també físicament,
per tal d'anul·lar-nos personalment,
i que el que nosaltres puguem dir, sentir o pensar acabi no valent gran cosa.
I hem de dir que és bastant fàcil anul·lar una persona psicològicament,
sobretot si aquesta persona ens estima...

Com a teló de fons de tot això, les parelles, per una sèrie de raons,
es van tancant en sí mateixes més que mai
(gelosia exagerada, llibertat vigilada,
control total del temps mitjançant el telèfon mòbils,
exaltació de la "fidelitat" com a valor bàsic,
secretisme dels problemes íntims i interns en general,
amb el conseqüent agreujament d'aquests problemes...).
Aquest tancament en sí mateixes de les parelles les fan encara més geloses,
i acaba sent més la por que l'amor el que les fa estar unides (**).

Aquest anunci ha aparescut regularment a la pàgina 3 del diari "El País" als anys 2001 i 2002.
Se suposa que els publicistes han intentat plasmar-hi el que la societat demana i la gent desitja.
Es tracta d'un model ben difícil: l'ideal és la "Gran Erecció Contínua",
i l'"Orgasme Simultani".

I si no s'aconsegueix aquest orgasme simultani,
S'HA de FACILITAR al menys UN ORGASME a la DONA.
Obliden aquí que som multiorgàsmiques, i que el primer orgasme,
normalment, en una dona, és només un començament, una promesa (**).

De la necessitat de la "GRAN ERECCIÓ" no se'n parla massa,
però és EL GRAN FANTASMA que planeja,
una qüestió molt visual que si no apareix fa olor a fracàs, tant d'ell com d'ella.
I aquest fantasma fa que a ells els agobii la idea de tenir relacions,
sobre tot si han de ser massa llargues (o sigui, que durin més de deu minuts),
i també si són cites amoroses (quedem tal dia a tal hora en tal lloc).
I quan viuen en parella, sovint es refugien en la TV per no tenir-ne (**),
o en una agenda d'activitats que no deixi temps per a una relació tranquil·la i perllongada...

Com a sistema bàsic d'arribar a aquest orgasme únic però simultani,
aconseguit amb preservatiu inclòs,
es continua presentant la "penetració + petita o gran cavalcada + ejaculació",
(això sí, ara en pla més modern, variant una mica de postures),
massa sovint com a model únic de relació eròtica considerada correcta.

COMENTARIS a aquest "MODEL IDEAL"
És un model bastant fatídic, tant per a les dones,
com per als homes, que hi troben més dificultats que facilitats,
i acaben sovint amb complexes greus
(de dificultats d'erecció, d'ejaculació precoç, o del que sigui).

Un model que probablement està previst en la biologia dels homes
per a moments en què cal reproduir-se, per què hi ha hagut guerres o pel que sigui,
però que potser supedita les possibilitats dels individus a les necessitats de l'espècie (**).
Un "model d'urgència reproductiva", convertit en "model únic".
I això, curiosament, en uns països en què ens reproduïm menys.

De cop, ell té una erecció, i pensa que potser és aprofitable.
Li dona copets a l'espatlla a ella. Hi haurà dues possibilitats:

1: "No vull" (ella té son o està cansada, i/o està ja massa farta de l'assumpte,
i/o té algun mal, el més sovint de cap
(ens passa molt, de veritat, i no som res a nivell eròtic quan tenim mal de cap...),
o diu que té mal de cap encara que no en tingui
(també passa, sobretot quan us poseu massa incomprensius
si no tenim ganes en un moment donat,
recordeu que el més sovint
les dones ens escalfem molt més a poc a poc que els homes,
i ja ens sabem que no ens donareu temps per escalfar-nos,
anireu massa depressa "al gra", a la penetració).

2: "Sí" (ella pensa potser que si no aprofita aquestes ocasions,
mai no tindrà contacte corporal amb el que, després de tot, és el seu estimat...).
I encara no n'està prou farta.

Si és que sí, ella aprofita per abraçar-lo fugaçment,
i així procura donar a la qüestió una mica del romanticisme que ella necessita,
de moment d'expressió de l'afecte que s'en té....

Però ell comença a preocupar-se que li falli l'erecció,
i no passa massa temps sense que porti la mà o la boca d'ella al seu "paquet",
expressant-li: "Mira com estic! Procura que això es mantingui"
I li demana a ella que es la toqui, o que es la llepi.
O, simplement, l'agafa dels cabells o del coll i li posa la boca a sobre
(com a l'única escena de sexe de la pel·lícula "Solas").
Malauradament no exagerem massa , és un model més freqüent del que ens imaginem.

A partir d'aquest moment, si l'erecció falla,
ja es pot considerar que és responsabilitat d'ella, que no s'ho fa prou bé amb la gola.
Clar que si ell té caràcter victimista, tot plegat no evitarà que,
encara que no tingui ni 30 anys, comenci a pensar que "ja no funciona bé".
De fet, tots dos fantasmes (maladressa d'ella i impotència d'ell)
i alguns més (ja no l'agrado, ja no m'agrades,etc...)
apareixen en l'alcova.

Si l'erecció no falla (gràcies, dient'ho bé, a les arts d'ella,
que s'ho està fent el millor que pot), poden passar dues coses:

- Ell EJACULA a la GOLA d'ELLA
Normalment el gust no és massa agradable,
encara que varia d'una persona a altra, però acostuma tenir un regust a llessiu,o amarg...
a part que en aquest moment la nostra dedicació ha estat tan gran
que no acostumem a estar massa excitades,
acaba sent un treball massa cerebral, segons com.
No està clar tampoc si és una pràctica amb un possible risc sanitari,
i d'aquesta qüestió no ens parlen tampoc els manuals oficials,
encara que es tracti de pràctiques molt freqüents.
Però es considera un símbol d'amor, això d'empassar-se el semen
i ells massa sovint es defrauden, es posen gelosos, etc., quan no ho fem.

- O BÉ, si se sent en un moment donat prou segur de la seva erecció,
ENS PENETRA ràpidament, ens cavalça breument
i ejacula, dintre o fora, depenent si prenem anticonceptius, etc.

Acostuma a ser el moment en què ELLA
FINGEIX al menys un petit orgasme simultani.
Sinó, al dia següent no se'n parlarà, però ell estarà molt mal a gust,
i potser acabarem en el psiquiatre, a l'atur, o qui sap a on.

Més val saber que poden aparèixer,
abans de decidir-nos a plantejar segons quines qüestions,
perquè no sempre són petits els problemes que poden aparèixer.
Poden incloure, per exemple,
la pèrdua irreversible per part d'ell de la seva autoestima,
amb els conseqüents problemes depressius, laborals, etc., a partir d'aquí,
que poden afectar molts altres aspectes de la vida.

A les dones, aquests nous problemes, a més d'alguna altra depressió,
ens poden portar poc a poc a dimitir del tema,
de l'intent de sincerament, de millora...
En qualsevol cas, i amb nous traumes no resolts,
tant de la seva part com de la nostra,
passarem potser a tenir una vida eròtica encara més pobre que abans,
amb la pèrdua del poc contacte eròtic que ara tenim
amb la persona de la qual estem probablement enamorades.
És tan probable com per que calgui avisar-ho, abans de seguir,
no tant per desanimar-se, encara que també ho comprendrem,
com per meditar-s'ho tot el millor possible.

Però en alguns casos els problemes es dissipen,
o es converteixen en jocs. QUAN?

Els problemes es dissipen sovint quan no és "ella", ni "ell", sinó "TOTS DOS"
els que están ENGRESCATS en PROVAR coses noves,
en MILLORAR les pràctiques eròtiques de la parella que formen.
En aquest cas tot canvia molt. I l'humor, l'ingeni, la tendresa,
l' afany d'aprendre i comprendre, etc. etc.,
substitueixen a la tibantor, a l'orgull exagerat, el mal humor, els mosquejos, etc.
Pensem que és aquesta, diguem, la CLAU MÀGICA per tal que tot vagi bé.

Tornar a l'ÍNDEX general de CONTINGUTS

RESUMINT una mica: què ens agradaria,
al menys a moltes dones?

Com seria el "polvo" que ens agrada,
al menys a les autores d'aquests escrits?
No s'explica en un moment, però ho intentarem.
IMPORTANT: no pretenem que tots els polvos siguin així de complets,
però sí que ho hauria de ser, per exemple, un cada quinze dies.
Això ens donaria l'erotisme de fons
que ens faria més capaces de gaudir dels "polvos quotidians",
(sobretot els de més urgència d'entremig de les setmanes).

És a dir, que al menys un cop cada quinze dies- un mes,
ens agradaria que es donèssin les CONDICIONS següents:

- Fer-nos-ho en un MOMENT DESCANSAT,
i amb bastant de temps lliure per davant.
No ens agrada gaire fer-ho després de l'última copa i a les tantes,
o després de l'últim programa de TV,
quan estem ja cansades i a punt de dormir-nos,
i ells ídem, bastant borratxos, o hastiats de tele i/o cansats...

- Ens encanten les CITES PRÈVIES, en un lloc i moment ben triats,
amb prou temps per davant, preferible de dia que de nit,
quan la son pot espatllar el pla més fàcilment del que imaginem.
El que passa és que massa sovint ens deixen plantades en aquestes cites...
- Ens encanta tenir ocasió de PARLAR-NE abans del que farem.
Sobre tot la primera vegada amb una nova persona,
hauríem de ser capaços/ces de parlar-ne abans, ben tranquil·lament, del que volem tots dos.
No ens val tant anar-nos al mateix llit sense dir paraula.
Però molt sovint (no sempre), si en parlem, hi ha problemes en el procés de seducció,
i/o baixa el nivell eròtic...

- Potser caldria, sobre tot i entre altres, abans,
PARLAR del tema de la "GRAN ERECCIÓ",
que tant d'agobi causa en ells davant d'un polvo amb cita prèvia.

- En el moment de trobar-nos, que hauria de ser agradable,
hauríem de sentir-nos felices, despreocupats.
QUAN HI HA TENSIONS, preocupacions...
hairíem de poder COMENTAR-LES,
i prometre'ns de parlar-ne al dia següent, per exemple.
Això és necessari per començar a erotitzar-nos corporalment,
al menys en el cas de les dones.

- En l'escalada eròtica
hauriem d'anar sense PRESSES i sense "OBJECTIUS PENETRATORIS".
Això no disminueix la intensitat, sinó que l'augmenta, gairebé sempre,
al menys en el cas de les dones, i de retruc en els homes també,
a estones somatitzat en una erecció
i a estones amb altres sensacions corporals.
- I ens agraden les petites INTERRUPCIONS,
per exemple quan la cosa es dispara massa van molt bé.
Donen sensació de relax, de no funcionar "amb objectius",
de tenir tot el temps del món...
- En general podem dir que quant més duri la trobada,
més felices estarem, i més situacions fantàstiques poden donar-se.

- NO passar a carícies GENITALS fins que no ho demanem
(REGLA amatòria núm.1),
i quan més tard ho demanem millor anirà per la dinàmica eròtica de la sexió. I si un dia no ho demanem, no passa res,
serà un "revolcó" sense massa component genital, que també van molt bé.
No fer-ne massa cas a les ereccions d'ell, sobretot al principi
(és important que el penis i la seva erecció no agafin tot el protagonisme).

- En quant a la PENETRACIÓ,
hauríem de TREURE-LI PROTAGONISME,
separar la idea de "polvo" de la idea de "penetració",
fer que deixi de ser necessària en cada contacte eròtic.
Així, més que anar demostrar que "la maquinària d'ell no falla" (**),
podrem JUGAR i comunicar-nos amb els nostres COSSOS.

- QUAN ELL EJACULA,
ens va molt bé QUE ENS AVISI al menys un moment ABANS que passi
Així sabem de què va la cosa, i molt sovint tenim temps i ocasió,
sobretot si ja hem tingut algun altre orgasme,
de sumar-nos a aquest últim, sabent que és l'últim, i que ja hem d'anar "baixant".
- Necessitem QUE NO ENS ABANDONI DESPRÉS d'ejacular,
que ens abraci i ens ajudi a baixar del nostre estat d'excitació corporal.
- I, sobretot,
ens encanta que tingui molt d'INTERÉS per ANAR APRENENT i MILLORANT
(en part perquè les dones som diferents unes d'altres i també ens anem descobrint nosaltres mateixes poc a poc).
Entre altres, això vol dir parlar suficientment del tema amb nosaltres,
i desprendre's de l'orgull de no voler rebre indicacions,
com si ell ja ho sapigués tot.
- Pensem que els principals òrgans sexuals dels HOMES són
el seu "CERVELL" i les seves "MANS",
i els principals òrgans sexuals de les DONES,
seríen el nostre COS COMPLET (la PELL, els MÚSCULS)
i potser el nostre "centre dels SENTIMENTS"?
Per cert, en una relació que dura HORES
acostuma haver-hi un moment en què
s'arriben a intercanviar amb molta facilitat els papers d'HOME i de DONA.
- Etc. (((anar completant, és el moment de demanar...!)))

Un dels problemes principal que ens cal resoldre:
No se'n parla suficientment dins la parella del sexe que es fa,
o senzillament, ni se'n parla.

- "BINGO!!", pensaran moltes dones.
- "Sempre amb la mateixa mania!" pensaran molts dels nostres companys.

Observem que són gairebé sempre "elles" les que plantegen la conveniència de parlar-ne,
i ells els que es resisteixen a fer-ho, però de vegades serà a l'inrevès.
Però és sobretot a nosaltres les dones a qui més convé comunicar-nos
per arribar a un acoplament eròtic prou satisfactori amb la nostra parella.
Ens resulta fàcil i agradable explicar-li moltes qüestions íntimes.

Teniu en compte que ells, si no s'ho diem verbalment, no distingeixen bé si tenim orgasmes i quan els tenim (veure figura), quan estem excitades (la nostra humitat no n'és un indicatiu fiable, segons es comença a reconèixer molt recentment), tampoc saben quan ens ve de gust un sexe genital i quan no...

(Viñeta de la historia "Vamos a jugar", de "Internas" por Marta Pons y Galiano, aparecido en la publicación de cómics "El Víbora")
TEXTO: << - Te tienes que correr de verdad, no vale fingir. - ¿No ves que se lo está pasando en grande? Los tíos nunca os enteráis de nada y así va el mundo. )

I "fallar" acostuma tenir com a conseqüència
una espècie de "POR" [= miedo] a "FALLAR" una altra vegada,
por que farà molt més probable que es "falli" a la vegada següent
(no s'hauria d'anar amb aquests tipus de pors en qüestions eròtiques...):
És a dir: GAIREBÉ SEMPRE es tracta de COMPLEXES, de tipus psicològic .

Per tornar a l'ÍNDEX de CONTINGUTS

Es diu "EJACULACIÓ PRECOÇ" a ejacular abans de penetrar a la dona,
o abans del mínim temps que es considera "normal" (almenys una dotzena d'empenyades,
temps que ja es considera suficient per què ella tingui un orgasme)
que se suposa que ha de tenir un acte sexual...

SOLUCIONS

CAL CANVIAR la nostra MENTALITAT en aquest punt.
Després de tot, es miri com es miri,
no deixa de ser un "compliment" envers la parella.
Quizá la DIFERENCIA esté entre "confesar", con CARA de FRACASO:
"Ya me he corrido, nunca lo puedo evitar, etc. etc.",
O decirnos, con CARA SONRIENTE:
"Me voy a correr, (o: Me he corrido), eres demasiado guapa.
Pero me dejas que me fume un cigarro, o que vaya a por una birra, y podemos seguir jugando, ¿no?"

CONSEIL:
- SI es TÉ molta facilitat per EJACULAR,
el millor, i el més fàcil, seria NO RESISTIR-SE a aquesta ejaculació inicial.
No hi ha dos homes iguals en aquests aspectes,
però gairebé sempre us recupereu abans si no us resistiu a una ejaculació.
Segurament, després d'aquesta primera ejaculació, quan tingueu la següent erecció, durarà més temps,
i si continueu jugant una bona estona [= rato], una tercera durarà més encara
(sense haver d'imaginar-hos coses com que teniu un accident de cotxe, per tal de no ejacular, etc.).
Si us ho preneu així, com un episodi refrescant,
probablement no perdreu massa energia, i després d'un breu descans,
que recomenem sigui actiu per tal de no dormir-se
(prendre una cocacola o un té o una copa, per exemple)
us trobareu en la millor disposició del món per continuar jugant,
sense tantes tensions ni presses, amb ella
(veure: Canviar el concepte de VIRILITAT).

En quant al TAMANY del PENIS

També CAL CANVIAR la nostra MENTALITAT en aquest punt.
I es tracta d'una de les obsessions més importants.
Des de l'erotisme que trobem als còmics, a moltes revistes, a la literatura eròtica,
passant pels comentaris de la gent sobre aquest tema, etc. etc.,
per tot arreu es dòna un valor desmesurat al tamany del penis.
Aleshores, QUÈ PASSA?

- Que els que tenen un penis més o menys PETIT,
tenen un complexe que de vegades els fa renunciar a qualsevol apropament sexual.
Quan ho fan, sovint procuren fer uns moviments salvatges per compensar-ho,
amb la qual cosa no ens fan plaer, sinó mal.

- Els que tenen un penis més o menys MITJÀ,
tenen complexe de què el tenen petit, i sovint actuen com els que el tenen més petit.

- Els que tenen un penis més o menys GRAN,
tenen sovint un autèntic complexe de superioritat. Quan es relacionen sexualment,
també acostumen fer unes embranzides salvatges,
donant així a la seva parella el que ells consideren "el gran regal",
a part d'entrar massa de cop, amb el seu salvatge regal,
i sempre massa aviat com per permetre que la vagina es flexibilitzi prou,
amb les quals coses tampoc fan plaer, sinó mal.
Són pocs els que tenen consciència de què el seu penis massa gran
SUPOSA una RESPONSABILITAT EXTRA, en el sentit de què han d'estar
encara més segurs què la seva companya estigui prou preparada per a una penetració.

- I en quant a les DONES, moltes d'elles continuen també considerant
que un penis gran val molt més, o dóna més plaer, que un penis més petit.
És el que ens bombardejen per tot arreu, i cal tenir moltes experiències diferents,
bastant capacitat deductiva, etc., per poder anar comprobant que aquesta idea és una mica errònia.

En quant a la GROSSÀRIA: hi ha tribus africanes en què les noies joves s'entrenen
a fer MOVIMENTS amb la VAGINA, ficant-se palets de la grossària d'un llàpis
(més prim que el penis més prim que podem imaginar).
Una vagina que sap fer això s'ho passa molt bé amb un penis no massa gran, o petit.
Però si és massa GRAN,
ÉS COM QUAN ET FIQUES A LA BOCA UN OBJECTE MASSA GROS:
ja no pots moure-la, no pots fer res més que aguantar.
Però les dones no acostumem a queixar-nos massa d'això,
perquè també tenim un cert orgull en ser capaces d' "empassar-nos" aquests penis grans,
és a dir, de tenir vagines que s'ho empassen tot.

I en quant a la LLARGÀRIA, hauríem de recordar (tant als de penis gran com petit)
que les zones amb més terminacions nervioses de plaer
estan sobretot en el terç més exterior de la vagina,
i en canvi, al fons, n'hi ha algunes terminacions doloroses,
segurament per avisar dels perills d'embranzides massa profundes.

La nostra experiència ens ha mostrat que un penis massa gran
no permet a la vagina cap moviment propi,
a no ser que estigui molt distesa per un prolongat i encertat joc amoròs previ.
("encertat" vol dir que no es dirigeix a tocar els nostres genitals massa aviat:
veure "Regla 1 de l'Art de l'Amor).

El cult per les coses grans,
tan estès en les civilitzacions en què prima la força física
(i en les quals té molta importància, per exemple, el fet que si dos homes es barallen,
sigui molt probable que guany el més gran)
és una possible explicació d'aquesta obsessió pel tamany del penis.
Seria el mateix cult que fa que un prèssec [= melocotón] gran es vengui més car que un de petit,
sent del mateix arbre i mateixa varietat,
i sent fins i tot molt més gustòs generalment el petit que el gran.

<<El 76 % de las mujeres afirmaron preferir un pene de tamaño medio o inferior. El restante 24 % dijo preferir un pene grande.
[[Yo sospecho que son las que no se las han tenido que ver con uno grande]]
"Demasiado largo [[o grueso]] puede resultar doloroso. Si el sexo resulta doloroso, no puedo relajarme y disfrutar.
Las entrañas me duelen cuando es demasiado grande" >>
(del libro "¿Qué quieren las mujeres de los hombres? Un centenar de mujeres habla de sus sentimientos más íntimos", pag. 118-119)

Quan "FALLA" la Gran Erecció
(que és quan apareix el fantasma de la "IMPOTÈNCIA")

Li diuen "IMPOTÈNCIA" (els que s'ho creuen, que la tenen)
quan NO "TREMPEN", sobretot en el "MOMENT" de trobar-se "AL LLIT" amb una dona,
o en un altre moment del contacte sexual.
Com als casos anteriors, acostuma tenir conseqüències PSICO-FISIOlògiques :
li passarà més probablement la següent vegada,
precisament per la preocupació de què li torni a passar.
I com en el cas anterior, si la preocupació no hi fòs, el problema tampoc hi seria.

La qüestió és que, per a ells, aquest assumpte és sovint un autèntic drama:
la seva VIRILITAT, ni més ni menys que això,
DEPÉN del comportament D'UNS MÚSCULS que VAN bastant AL SEU AIRE,
i que, en el "MOMENT de la VERITAT",
com li dieu sovint al moment en què us TROBEU amb una DONA "en privat"
fan el que volen!(no el que tu vols que facin) ¡Vaja!
(Veure comentari del "prota" a la pel·lícula "PETITS DESORDRES AMOROSOS" ["Petits désordres amoureux"],
d'Olivier Peray. França-Suïssa-Espanya, 1997)

Però és que hauríem de canviar també la mentalitat
en quant a allò que entenem per "VIRILITAT

CONSEQÜÈNCIES de la POR [= miedo]
a "NO TREMPAR quan CAL TREMPAR":

- Sovint no volen sentir parlar massa de cites amoroses,
que a nosaltres ens agraden tant (dissabte que ve a la tarda ens entrollem, per exemple).
I fallen sovint a les cites.
Volen "enrotllar-se", només, en els moments en què ells senten
que els ve una trempera prou consistent .

- Volen anar ràpids (els cal "penetrar" abans que la trempera baixi...! ).
Comentari d'una dona quan li van dir que el seu ordenador s'espatllava si s'anava molt de pressa:
"¡A mí también me gusta que me hagan las cosas mas despacito!".

- Ens demanen massa "felacions" (o sigui "mamades").
És l'única pràctica eròtica que els assegura més o menys la "trempera".
I si no funciona, sempre es pot pensar que som nosaltres, que no som prou hàbils.

- I com que després que es corren, molt generalment, s'acaba la festa,
no queda massa lloc per carícies i altres jocs corporals,
ni per a nosaltres (que els necessitem molt per erotitzar-nos), ni per a ells.

- Etc.SOLUCIONS

També aquí CALDRÀ CANVIAR la nostra MENTALITAT
(Veure també "Alguns COMENTARIS especials per les DONES ")

Sembla bastant clar, a partir del que anem dient,
que l'un dels ERRORs que més complica el tema és el de CONSIDERAR QUE
en una relació eròtica ell ha d'estar TOTA l'ESTONA [= rato] amb una GRAN ERECCIÓ.
No trempar no hauria de ser un problema.
De fet, una trempera contínua pot resultar molesta,
tant per la tibantor que ell haurà de suportar,
com per l'excessiu protagonisme que aleshores es pren l'òrgan sexual masculí en el joc eròtic.
(Veure també: opinions de la sexòloga Sònia Blasco, i de Shere Hite)

- Caldria potser saber incorporar a la relació eròtica una FASE PRELIMINAR
que tendeixi a eliminar l'ansietat que la situació pot produir,
tant a ell com a ella, per diferents motius.
En aquesta fase, queda clar que a ell no se'l "demana" una erecció.

- Si la té (una erecció), no passa res,
però aleshores no l'hauríem de fer massa cas,
fer com si no les tinguéssiu, aquestes primeres ereccions.
No canviar massa per això el "programa de jocs",
per passar a ocupar-se del vostre penis.

Alguns COMENTARIS especials per a les DONES
en quant a canviar algunes de les nostres IDEES
Tant els HOMES, com les DONES, al nostre entendre,
hauríem de CORREGIR algunes IDEES en aquestes qüestions.
I tal com estan les coses, convindria també comunicar-s'ho a "elles",
que les heu canviades.
Veure el capítol de SOLUCIONS als següents temes:
- EN RELACIÓ a la GRAN ERECCIÓ
- En relació al TAMANY del PENIS
- En relació al l'"EJACULACIÓ PRECOÇ
Però sobretot les dones, hauríem de prendre consciència de què,
si ens creïem tots aquests mites socials,
ho estem posant molt complicat, per a ells, i sobretot, per a nosaltres,
que necessitem tenir prou temps per jugar, etc..
Hem de tenir clar que SI DEMANEM unes RELACIONS més LLARGUES,
que puguin durar algunes HORES (que és quan les dones comencem a passar-ho bé),
hi ha d'haver ESTONES en què ells NO estiguin empalmats.
Sinó, els estem demanant quelcom de molt difícil i cansat!

I per tant:
- NO ens hem de posar NERVIOSES pensant que no els agradem prou,
QUAN ell NO tingui una ERECCIÓ.

- Tampoc pensarem que estem fent quelcom malament.

- I evidentment, no pensarem coses com ara:
"Vaja, quins homes que tenim avui dia, que ni trempen,
o que trempen però després es destrempen..." o quelcom semblant.
- Això de si els agradem, o si ens estimen en aquest moment,
ho hauríem de notar en com ens tracten i ens acaricien,
més que en les ereccions que tenen o deixen de tenir.

- A més, i ALLÀ VA una INTIMITAT:
per ajudar a demostrar-vos que hem de canviar aquestes idees:
Les vegades en què un company m'ha acariciat de tal manera
que m'ha fet entrar en el cel,
amb una imaginació i una compenetració total amb les meves sensacions, etc. etc. etc.,
quan he mirat de reüll, he vist que no estava empalmat, o en tot cas a mitges.
Tenia un altre tipus d'EXCITACIÓ, també fantàstica, segons les seves explicacions,
però que no es manifestava necessàriament amb una erecció.
De fet, ÉS DIFÍCIL que un HOME EMPALMAT sigui TAN CARINYÓS etc.,
amb la seva dama, COM QUAN està més "TRANQUIL".

Més si és en els PRIMERS MOMENTS d'una trobada amorosa,
en què tenir ereccions massa fortes li pot treure tranquilitat,
i fins i tot "cervell" per ajudar a la seva parella a erotitzar-se.

El TEMA dels PRESERVATIUS

I com a panacea del sexe segur, el model que se'ns proposa és l'ús del PRESERVATIU.
Això és un xic hipòcrita, per dir-ho d'alguna forma,
ja què són poquíssims els homes que estan disposats a posar-s'ho,
encara que molt pocs ho confessarien si s'ho demanéssin en una enquesta.

L'unica dada que he trobada és que el 36% de les parelles ho fan servir
(revista Cosmopolitan de nov. 2003, p.152),
però encara ens costa creure aquesta xifra, que ja és bastant baixa.

No els agrada posar-s'ho, perquè pensen que perdràn la seva erecció quan se'l posen.
Només alguns de molt joves no tenen aquesta por.

Segur que es venen molts, però són:
- els que reparteixen algunes associacions etc.,
- els que portem les dones al bolso i a la tauleta de nit "per si de cas" però anem renovant sense fer-los servir,
- els que es fan servir cada vegada amb els vibradors...

Però no diguis que "t'ho fas sense preservatiu" en cercles benpensants,
perquè és "políticament incorrecte" i et miraràn molt malament.
El sistema necessita oferir una "solució" per a cada cosa,
i no vol sentir parlar malament de les seves solucions.
E l preservatiu és la solució proposada pel sistema per fer un "sexe segur".
Però és, com tantes altres, una solució que es diu però no es fa,
i a més a més, les poques vegades que la gent els fa servir, es trenquen molt.

ELUCUBRACIONS sobre l'existència d'un "ritual"
eròtic natural que l'espècie humana ha oblidat
"Que aprendamos del cuerpo su lenguaje ancestral..."
(Components del grup "Hot Dog", de Guipuzkoa, en una entrevista a Ràdio 3, al 1998 o 99).

La major part de les espècies tenen rituals d'apropament sexual,
i és molt possible que l'espècie humana també els tingui,
encara que la cultura transmesa tingui molt de pes i ens hagi fet ignorar-los,
i finalment oblidar-los.

Aquests balls constitueixen condicions d'aproximació,
marcades, entre altres, per la biologia de les femelles.
La natura reserva molt sovint,
l'acceptació del "partner sexual", i de l'acoblament, a la femella.
I així sembla ser també en l'espècie humanes, sobretot en èpoques d'alta civilització
(en què no prima tant la força física).
De fet, encara ho podem observar en algunes tribus en què encara la civilització occidental
no ha arribat amb el seu model cristià de la parella (**).

El fet és que les dones no sentim l'embriaguesa eròtica així com així.
Sentim una sèrie d'inhibicions d'origen marcadament biològic
(a part de les socioculturals, que també hi són, és clar).
Però es pot notar quan són inhibicions biològiques,
i acaben desapareixent amb un joc eròtic adequat.

Sembla que, ens agradin o no ens agradin, aquestes condicions hi són.
A nosaltres ens agraden menys encara que a vosaltres,
ja què RESULTEN en alguns moments un IMPEDIMENT al nostre propi plaer.
Però al mateix temps, marquen un ritme i un camí a l'aproximament eròtic humà que,
qui sap, potser és més natural del que ens imaginem,
i que porta a espais eròtics insospitats que el nostre cos es mereix arribar a conèixer.

CONCRETANT:
Per exemple, ens hem referit sovint al fet que és important no acariciar les nostres zones genitals quan encara no és el moment (Regla 1 de l'Art amatori).
Sobretot les nostres zones genitals tenen unes claus molt especials.
Elles ens imposen els seus rituals d'accés.
Això explicaria el fet, per exemple, que quan dormim en grup, si algú
(sobretot si no és la nostra parella) ve a "tocar-nos", la sensació,
que és bastant desagradable, ens fa sovint despertar i defendre-ns de l'intrús.

Altres formes d'organització familiar existents,
i per tant "possibles" en l'espècie humana:

- Ellas escogen (del artículo "Ritos amorosos en las culturas del mundo", escrito por aurice Soutif, Nathalie Dray y Pascal Dibie, aparecido en la revista "GEO, una nueva visión del mundo" nª 145 de Feb. 1999)

- Pág. 32: Entre los pastores nuba de la tribu masakin tiene lugar una llamativa costumbre. Cada muchacha designa a su compañero levantando la pierna y apoyándola sobre los hombros de su elegido. Este no puede mirar, sólo guiarse por las sensaciones olfativas que desprende la joven, convenientemente embadurnada de aceites y cremas. Esta tribu considera el amor como una actividad refinada, que va unida a la música y la danza.

- Pàg. 36: ( (Fiesta llamada Worso, que marca el fin de la estación de las lluvias y la renovación de la vegetación, de los jóvenes bororo, de Níger) ... Tras el desfile, ellas eligen pareja y se dirigen con los afortunados a consumar el acto sexual en la maleza. Las esposas insatisfechas pueden escoger un nuevo marido tras sacrificar un animal.

La EDUCACIÓN SEXUAL (y no digamos nada de la SENSUAL)
que se nos ofrece
sigue siendo casi siempre DEFICITARIA, incluso DESASTROSA.

Nota 2
Els taoistes, que saben molt d'aquestes coses, asseguren que
en l'home hi ha aquest model per casos de guerra, urgència etc..
i un altre model pels moments més pacífics, i que tenim més oblidat.
Veure per exemple el llibre "El Tao de la Salud, el Sexo y la Larga vida",
de Daniel Reid, editat pel "Círculo de Lectores".

"A los chicos nos resulta más fácil, porque nos basta con poner el pene allá donde sabemos que va a recibir atención", diu un noi a la revista COSMOPOLITAN de Setembre del 98, a l'article "Diccionario sexual: para que (por fin) él te entienda en la cama".

Nota 1: Más sobre la poetisa Safo
(de la presentación del libro "Safo", traducción de Juann Miguel Tobal, ed. Mondadori, p. 2)
<<La poetisa más antigua [que pasó a] la historia europea
nació en Lesbos, probablemente en Mitilene, la ciudad más importante de la isla,
en torno al año 600 antes de Cristo.
Su padre se llamaba Scamandro, Cleide la madre.
Se casó y tuvo una hija.
Aparte de estos datos poco sabemos de la vida de Safo,
excepto que giraba en torno a un exclusivo círculo de amigas
[¡y de amigos, según se ve en algunas poesías! (ver ejemplo al final]
Su poesía, destinada a ser cantada con acompañamiento de la lira
o de algún otro instrumento de cuerda,
surge en gran medida como correlato a la "casa de las servidoras de las Musas",
asociación femenina dedicada al culto a Afrodita que la poetisa dirigía.
La obra de Safo es una de las cumbres de la poesía universal de todos los tiempos,
y entre sus admiradores se cuentan autores del renombre de
Platón, Petrarca, Ronsard, Leopardi, Byron o Rilke.>>

Ejemplos de que Safo también "alternaba" con chicos:
<<Pues despierta, novio, que los amigos de tu edad te esperan>>(p. 16)
<<¿A quién, novio, podría yo compararte?
A un sarmiento frondoso de vid te comparo.>> (p. 40)
<< Sigue siendo mi amigo
pero busca una esposa más fresca,
que vivir no podría contigo
siendo yo la más vieja.>> (p. 48)


------	Trec-001