------	Trec-001

REFLEXIONS sobre la BÍBLIA
(Ver en CASTELLANO)

CONTINGUTS
Una OPINIÓ sobre la Bíblia
Els ORÍGENS de la BÍBLIA
No entenc que hagi de ser el llibre sagrat de la cristiandat
CONSEQÜÈNCIES freqüents de la lectura de la Bíblia

ALGUNES CITES de la BÍBLIA
Escrita sovint per gent trista i MASOQUISTA
SENSUALITAT = PECAT (intransigència, intolerància...)
MISOGÍNIA (mania a les DONES)
REPRESSIÓ intel·lectual de les DONES
CONDEMNA del MÓN MATERIAL
Lleis i normatives tendents a QUÈ LA GENT TINGUI el màxim de FILLS
HOMOSEXUALITAT
Justificació de
la TORTURA, la GUERRA, els GENOCIDIS...
("GENOCIDIS" vol dir matances de pobles sencers)
Intolerància i PERSECUCIÓ dels que OPINEN DIFERENT, dient-lis Anticrists etc.
Alguns DETALLS una mica més frívols també hi trobarem ...
... Així com històries no massa EDIFICANTS
I el "Cantar de los cantares" és bastant bonic....

UNA ALTRA CRÍTICA a passatjes de la Bíblia, aquesta vegada en to divertit...

CRISTIANISME:
VA EXISTIR realment JESÚS?
La DOCTRINA ORIGINAL del cristianisme i els MORALISMES dels cristianismes oficials
El FRACÀS HISTÒRIC del CRISTIANISME

Fonts d'aquest escrit

<<"Non temere nuotare contro il torrente..." (Giordano Bruno)>>

Dic això de "No tenir por de nadar a contra corrent" perquè
moltíssimes persones,
concretament la majoria de seguidors de les tres grans religions monoteistes
(Judaisme, Cristianisme i Islam),
opinen (o millor "creuen" a nivell religiós, és a dir, sense deixar un lloc al dubte)
que la Bíblia és un llibre que està inspirat, fins i tot "dictat" directament pel seu Déu.

Estic en el meu dret de NO CREURE que sigui un llibre d'INSPIRACIÓ especialment DIVINA.
Penso que ha estat escrita per homes concrets,
influenciats per circumstàncies polítiques concretes, etc.

Hi ha qui diu que la prova de la superioritat de la Bíblia com a llibre és precisament el fet
que les tres grans religions monoteistes es basin en ella.
És a dir, el fet que sigui el llibre religiós amb més "clientel·la".
Jo penso que això més bé seria una prova de com, massa sovint,
les cultures més fanàtiques i autoritàries, aquelles que pensen que només elles tenen raó,
s'han anat menjant als pobles més tolerants i sincrètics ("sincrètics" vol dir
que no consideren que hi hagi una Veritat Única, i que calgui perseguir a qui no la segueix,
sinó  que pensen que tota creença pot tenir la seva part de realitat, i les seves coses aprofitables).

Opino també que és un llibre que ajuda a dormir tranquils als polítics bel·licistes,
als fabricants d'armes etc.: Quants republicans nordamericans la deuen llegir abans de dormir?
I al mateix temps, omple els psiquiàtrics de gent més senzilla
que no ha sabut digerir el marcat autoritarisme patriarcal i altres característiques del llibre.

Els ORÍGENS de la BÍBLIA (Ver en CASTELLANO)

Sembla ser, d'acord amb molts de documents trobats i estudiats, que va ser compilada,
(segurament com a complement de la construcció del gran temple),
per encàrrec del rei Salomó (que va morir cap al 920 a.C)
a partir de les llegendes populars d'aquell moment,
i amb l'excepció d'episodis com la creació del món, el sacrifici d'Abraham, etc.
que es van afegir 400 anys més tard, durant l'exili babilònic (a partir del 587 a.C),
juntament amb la història d'Adà i Eva
i que són una adaptació de llibres sagrats babilònics (sobretot de les cròniques d'Hammurabi),
preparada durant el seu desterrament pels sacerdots i gent poderosa d'Israel,
als quals el rei asiri Nabucodonosor va obligar a desterrar-se a Babilònia,
(als pagesos i a la gent més pobre els van deixar seguir a les seves terres).,

Aquests textos agafats dels llibres sagrats babilònics estàn copiats casi al peu de la lletra,
però en ells s'elimina tota referència a les forces creatives femenines,
i es presenta a la dona com a causant de tots els mals que pateix la humanitat,
i com a incitadora dels homes cap a la maldat.
Tot plegat amb una voluntat evident de desqualificar les dones i culpabilitzar-les profundament,
per tal de sometre-les no només mitjançant la força física, sinó també ideològicament i psicològica.

Cal dir que aquelles versions mutil·lades dels llibres mitològics babilònics
s'imposen només després d'una forta discussió
entre les classes populars (que es van quedar a les seves terres amb el llibre antic),
i els nobles, que volíen imposar,els nous textes
negociacions en les quals l'emperador persa Ciro, que acababa de conquistar la zona,
va haver de posar un àrbitre per tal d'evitar una guerra civil.

Els textos que es van afegint posteriorment a la Bíblia són molt variats
I són una mica diferents segons la bíblia sigui jueva, protestant, ortodoxa, catòlica...
Entre ells ens trobem:
- "Cròniques", més o menys oficials.
- Escrits de (o sobre) PROFETES i altres personatges, alguns d'ells femenins (Ruth, Ester, Judith...)
- Escrits atrubuïts al REI SALOMÓ, com ara els "Proverbis", el "Cantar dels Cantars",
el "Llibre de la SAVIESA", molt filosòfic, l'Eclesiastès...
que podrien ser del mateix Salomó (éssent ell qui fa la comanda de compilar la Bíblia,
estava en molt bona posició per incloure-hi els seus propis escrits)
però que més probablement van ser escrits per altres persones, que diuen que són del rei Salomó per tal que semblin més savis.
Per exemplr el llibre de la Saviesa està escrit segles més tard, quan les noves aportacions a la Bíblia s'escrivien en grec., ,

I, parlant del rei Salomó, els seguidors del Llibre no comenten masso que al final, ideològicament,
es va deslligar del déu únic i es va tornar cap als dèus del paganisme: Realment era bastant savi!
Diu el texte: <<El rei Salomó, a més de la filla del Faraó,, va estimar moltes dones estrangeres, moabites, ammonites, sidònies i jetees,
de les nacions que havia dit Yavé als fills d'Israel: "No entreu en elles, ni entrin elles en vosotres... [...]
Va tenir setcentes dones de sang reial i trescentes concubines, i les dones van desviar el seu cor.
Quan Salomó va tornar-se vell, les seves dones van arrastrar el seu cor cap als dèus aliens.>> (I Reyes 11, 1-8)

No entenc per què la bíblia ha de ser el LLIBRE SAGRAT de la CRISTIANDAT.
(Ver en CASTELLANO)

Penso que a Occident tenim a sobre la desgràcia de tenir com a llibre sagrat un dels pitjors,
preparat, com a instrument de cohesió, per un poble petit (el POBLE JUEU)
amb massa problemes de territori i que sempre estava en peu de guerra,
sigui per atacar o per necessitat de defendre's,
i en el qual pesàven molt les forces militars, patriarcals, autoritàries, obscurantistes...

És com si els seguidors de Confucio adoptèssin per sempre més els codis de lleis de la Xina d'aquell moment.

O com si els admiradors del Che Guevara adoptèssin les lleis de Bolívia,,
on el van matar, o de l'Argentina, on va nèixer...

Després de tot, Jesús va ser molt crític envers la tradició i el poder sociopolític que l'envoltava.
El que ell deia era inadmisible per al model jueu, que a més a més, el va matar
(o sigui, per a la institució que anava construint la bíblia des de feia centenars d'anys).
I va sobreviure a aquest poder mentre es va moure per zones rurals,
però en quant va entrar a la gran ciutat (Jerusalem),
només van tardar 3 dies en apressar-ho i condemnar-ho.

No sòc única a pensar així.
Per exemple, he sentit dir també a un sacerdot, especialitzat en l'estudi d'aquest llibre,
que ell hagués preferit que, com a cristians d'altres llocs del món,
no ens haguèssin encolomat el llibre de la tradició jueva
(aquí a Catalunya, ens podrien encolomar, en tot cas, les aventures de Roger de Flor, Jaume el Conqueridor, etc...).

CONSEQÜÈNCIES bastant freqüents de la lectura de la Bíblia (Ver en CASTELLANO)

Per tot el que vaig dient,
no resulta estrany que bastant gent que llegeix molt la Bíblia, sovint:

- Es torni moralista, patriarcal i missògina, pensant que les dones són diables de la concupiscència,
que tothom està en pecat, que el plaer és pecaminós (la qual cosa acaba tornant-se contra ells,
en el sentit que poden acabar tornant-se més concupiscents que ningú,
matxacant aleshores encara més als (i a les) altres, en part per dissimular les seves desviacions,
i creïent que en el fons tots els humans són tan dolents i "recargolats" com ells),

- Opini que qualsevol desgràcia és causada pels pecats anteriors de la gent que la pateix,
castigant així doblement (també a nivell psicològic) a la gent quan pateix desgràcies
(encara que això ho fa molta gent a totes les religions).

- Que bastant gent que s'engresca a llegir la bíblia acabi patint diferents psicosis greus
(confusió important de la realitat amb la fantasia o imaginació):
primer pensen que són els elegits destinats a salvar a altres,
i acaben creient ser directament Jesucrist, o la verge Maria, o com a poc un arcàngel).

- Que es tornin gent grisa i masoquista, que menyspreuen el seu cos i el dels altres
(i sobretot el de "les" altres) com quelcom impur, dolent, que ens porta al pecat,
predicant sovint la necessitat de la penitència corporal com a discos ratllats.

- Que intel·lectualment neguin el valor d'altres llibres , d'altres aportacions a la cultura,
d'altres cultures i religions (aquest seria l'únic llibre dictat per Déu, l'únic que val la pena,
els altres llibres sobren, són pecaminosos i perillosos...).

- Fins i tot, veig que bastant gent amb aquest tipus de religiositat és massa sovint
capaç i partidària de qualsevol mesura, per sanguinària que sigui,
per acabar amb el que ells consideren "dissidència" del bon camí.
Penso ara en algunes manifestacions pro-Pinochet a Xile, on grups (de dones sobretot),
amb pancartes de Pinochet, però també del Sagrat Cor, de la Verge, etc.,
gritàven que el que hauria d'haver fet Pinochet era matar a tots els marxistes, no deixar-ne cap de viu...

- I molt sovint (en tinc unes quantes experiències personals), aquestes persones em consideraran
(a mi i a la resta de la humanitat, sobretot femenina) com una "pecadora" ,
només perquè no dono senyals de no estimar el meu cos, per exemple.

D'acord que hi ha gent (poca, això sí) que llegeix la bíblia, i que és capaç de relativitzar el que llegeix,
interpretant-la en el seu context, o, segons qui, de llegir-la com a llibre històric interessant, etc.
Però per tal que això fos generalitzat, caldria que tothom tingués molt de sentit comú,
i una ment molt crítica, lúcida i independent.

RESUMINT, considero que es tracta d'un llibre bastant nefast ,
encara que, tractant-se d'una compil·lació de molts de textos,
sempre hi trobarem alguna cosa interessant, que s'ha colat segurament
en algunes d'aquelles negociacions de construcció del gran llibre.
Com ara algunes coses d'Isaïes, o el Cantar dels cantars, o algunes normes del Levític,
com ara la de pagar puntualment als jornalers (<<No oprimas a tu prójimo ni le despojes violentamente.
No quede en tu mano hasta el siguiente día el salario del jornalero.>> Levític 19, 13),
que ajudaven a la pau i salut d'aquella societat.

Què es podria fer per minimitzar aquestes conseqüències
de la lectura de la bíblia?

- Remarcar el seu caràcter de llibre històric d'un poble concret i a una època concreta,
amb unes característiques molt concretes: poble petit, sovint en situació de guerra,
per tant obligat a posar l'accent en l'autoritarisme, en la conveniència de tenir molts fills, molt patriarcal...).

- Plantejar públicamente la idea de què pot no estar dictada per la ment d'un Déu Pare Totpoderós,
sinó per ments humanes.

- Per poder fer-ho, convindrà, entre altres,
investigar encara més els orígens i la història de la Bíblia,
com ho fan actualment molts estudiosos, i divulgar suficientment aquestes investigacions
(potser aquesta sigui actualment la principial carència) .

Algunes cites de la Bíblia (Ver en CASTELLANO)

Escrita sovint per gent trista, dura i MASOQUISTA,
que acusa de boig a qui no ho és:

<<Millor la tristesa que la rialla,
perquè mentre s'entristeix la cara,
s'ennobleix el cor.
El cor dels savis és a la casa del dol,
i el cor dels folls és a la casa de la festa
Més val fer cas del repte del savi
que no pas escoltar la cantarella dels folls.>>
(Eclesiastés 7, 3-6, Bíblia versió dels monjos de Montserrat)

(Ver en CASTELLANO)

SENSUALITAT = pecat ; intransigència, intolerància...:

<<...por la virtud de la pasión y muerte de Cristo ha vencido
el poder del PECADO y de la SENSUALIDAD.>>
(Sant Pau, epístola Gal·lateus 2, 19 ss; Romans 6,6)

<<El HOMBRE SENSUAL no percibe las cosas que son del Espíritu de Dios;
pues para él son necedad, y no puede entenderlas,
puesto que se han de examinar espiritualmente. Mas el hombre espiritual
juzga de todo, y él mismo de nadie es juzgado.>> [Vaja, que bé...!]
(Sant Pau, epístola Corintis 2, 11-15)

<<Porque el saber de la carne es enemigo de Dios :
puesto que no està sujeto a la ley de Dios, ni tampoco puede.>>
(Sant Pau, epístola Romans, 8,8)

(Ver en CASTELLANO)

MISOGÍNIA (mania a les DONES):

<<Vale más maldad de hombre que bondad de mujer.>> (Eclesiastés, 42,14).

També en algun lloc diu que la dona és més feble davant les insinuacions de Satanàs,
el qual va justificar la crema de moltes més dones que homes per la Inquisició.

Inconveniència d'entendre's amb la dona
(reservat als "desgraciats", en una altra versió traduit com a "pecadors")

<<Doncs bé, jo trobo la dona més amarga que la mort.
El seu cor és un parany i una xarxa, i les seves mans són llaços.
Qui és plaent a Déu se n'escaparà, però el desgraciat hi quedarà agafat.>>
(Eclesiastés 7, 26-27, Bíblia versió monjos de Montserrat)

(Ver en CASTELLANO)

REPRESSIÓ intel·lectual de les DONES

<<Las mujeres no deben enseñar en el culto, sino aprender.>>
(Sant Pau, epístola a Timoteu 2, 8-15)

<<Las mujeres callen en las Iglesias: porque no les es dado hablar,
sino que estèn sujetas, como tambien lo dice la ley.
Y si quieren aprender alguna cosa, pregunten en casa a sus maridos.
Porque indecente cosa es a una mujer hablar en la Iglesia.>>
(Sant Pau, epístola I Corintis XIV, 34-35)


UTILITZACIÓ del MITE de la CREACIÓ (Gènesi 2 i 3)
en la repressió intel·lectual de la dona (Ver en CASTELLANO)

<<Pues yo no permito a la mujer que enseñe, ni que tenga señorío sobre el marido:
sino que esté en silencio
(* excepte vídues de més de 60 anys amb un sol marit...)
. Porque Adán fue formado el primero y despues Eva.
Y Adán no fue engañado: mas la mujer fue engañada en prevaricación.>>
(Sant Pau, epístola I a Timoteu, 2, 12-14)

(Ver en CASTELLANO)

CONDEMNA del MÓN MATERIAL
(és a dir, del MÓN REAL, al menys en la forma en què se'ns manifesta sensorialment...)

<<No queráis amar al mundo, ni las cosas que hay en el mundo.
Si alguno ama el mundo, la caridad del Padre no està con él.>> (Sant Pau, epístola I S. Joan 2, 15)

<<Porque todo lo que hay en el mundo es concupiscencia de carne , y concupiscencia de ojos,
y soberbia de vida: la cual no es del Padre sino del mundo.>> (Id. 16).

(Ver en CASTELLANO)
Lleis i normatives tendents a QUÈ LA GENT TINGUI el màxim de FILLS,
(ja què les constants guerres demanaven molts soldats):

- Les dones que quedaven vídues havien de passar a ser esposes d'algun germà del seu marit.
I un home podia tenir unes quantes dones (segurament amb les guerres quedàven menys homes que dones).

- La idea era que no es perdés ni ua oportunitat de fecundació d'una dona.
Onan, per exemple, va ser castigat no tant per masturbar-se,
com per no voler fecundar a la vídua del seu germà.

- En quant a la SEXUALITAT MASCULINA en general:
<<Yavé habló a Moisés y Aaron diciendo:
Cualquier hombre que padezca flujo seminal en su carne será inmundo.
Ésta es la ley de su inmundicia en el flujo,
ya sea por destilar su carne el flujo, ya por retenerlo, es inmundo.>>
(Levítico 15, 1-3)
[es condemna tant la masturbació com la contenció sexual]

(Ver en CASTELLANO)

En quant a la HOMOSEXUALITAT,
quan llegim el passatge de Sodoma i Gomorra, (Génesis 19,1-14)
en un principi podriem pensar que condemna la homosexualitat,
però en una lectura més atenta podem entendre també, segons la forma d'explicar-ho,
que les relacions entre homes eren bastant normals
(no tan sols als temps de Sodoma y Gomorra, sinó també quan es va escriure aquest llibre)
i que el que es condemna
és el fet de voler FORÇAR a uns INVITATS.
Per cert, Lot, com a patriarca de la casa,
els ofereix a les seves pobres filles verges per salvar als invitats de ser violats...!

Però SÍ que ES CONDEMNA l'HOMOSEXUALITAT clarament al Levític 18, 22:
<<No te ayuntarás con hombre como con mujer; es una abominación>>

(Ver en CASTELLANO)

JUSTIFICACIÓ de la
TORTURA, la GUERRA, els GENOCIDIS...
("GENOCIDIS" vol dir matances de pobles sencers)

<<Apoderándose de la ciudad, dieron... al filo de la espada a hombres y mujeres, niños y viejos, bueyes, ovejas y asnos.>> (Josué 6, 22) ...

<<Y Yavé dijo a Josué: ...
Trata a Hai y a su rey como trataste a Jericó y a su rey.>> (Josué 8, 1-2) ...
<<El número de muertos aquel día fue de doce mil hombres y mujeres,
todas las gentes de Hai.>> (Josué 8, 25)

Veure també llibre d'Ezequiel, etc. etc. etc.

(Ver en CASTELLANO)

Intolerància i PERSECUCIÓ dels que OPINEN DIFERENT,
dient-lis Anticrists, o pagans, idòlatres, etc.
[Cal dir que això es fa sovint des de moltes IDEOLOGIES].

<<Atiende bien a lo que te mando hoy [Dios a Moisés];
Yo arrojaré ante tí al amorreo, al cananeo, al jeteo, al fereceo, al jeveo y al jeuseo.
Guárdate de pactar con los habitantes de la tierra contra la cual vas, pues sería para vosotros la ruina.
Derribad sus altares, romped sus cipos y destrozad sus aseras.
No adores otro Dios que a mí,
porque Yavé se llama celoso, es un Dios celoso.>>
(Éxodo 34, 11-14)

<<Hijitos, ya es última hora. Y como habeis oído, que el Anticristo viene:
así ahora muchos se han hecho Anticristos...>>
(Epístola I S. Joan 2, 18)

<<Salieron de entre nosotros, mas no eran de nosotros:
porque si hubieran sido de nosostros, hubieran permanecido con nosotros.
Mas para que se vea claro, que no todos son de nosotros...
El que comete pecado es del diablo. >>
(Epístola I S. Joan 2.19)

(Ver en CASTELLANO)

Alguns DETALLS una mica més FRÍVOLS també hi trobarem

Abraham utilitza a la seva dona
(imaginem que amb el seu consentiment)
per apaciguar els sobirans enemics (dient que és la seva germana), per exemple.
És una història que m'agrada perquè és poc moralista, des del punt de vista patriarcal...
I la seva dona arriba a ser l'amant del Faraó. (Gènesi 12, 11-20).

(Ver en CASTELLANO)

Així com històries NO massa EDIFICANTS

- Jacob, també conegut com Israel, ajudat per la seva mare, enganya al seu pare, aprofitsnt que està cec,
per fer-se passar pel seu germà gran, el qual queda desheredat. ( Gènesi 27, 1-45)

- El profeta Elías fa portar a la vora del riu els 40 sacerdots d'una altra religió
i els degolla personalment (I Reyes 18,40).

CRISTIANISME (Ver en CASTELLANO)

CONTINGUTS
VA EXISTIR realment JESÚS?
La DOCTRINA ORIGINAL del cristianisme i els MORALISMES del cristianisme oficial i de les nostres societats
El FRACÀS HISTÒRIC del CRISTIANISME

VA EXISTIR realment JESÚS?
o és un personatge imaginari, o mític? (Ver en CASTELLANO)

Sembla bastant probable que existís com a persona real (no només com a mite)
Se saben moltes coses de l'època en què va viure
gràcies sobre tot a un HISTORIADOR molt MINUCIÓS de la seva època, Flavio Josefo.

Per exemple, se sap per aquest cronista que, cap als 5 anys de nèixer Jesús,
un altre amb el mateix nom va intentar una revolta contra els romans
arrel la qual van ser crucificats 2.000 jueus (!!!!) sospitosos de participar-hi.

I els dos que van ser crucificats amb ell no podien ser lladres,
ja que la crucifixió es reservava a casos més "polítics" (independentistes etc.)

La figura de JesuCrist està segurament envoltada del misteri i la llegenda
que envolta als homes i dones que esdevenen mites
(sense negar la possibilitat de què sigui més diví que la resta de persones,
en aquest escrit em basta referir-me a ell com a home).
Els 4 relats sobre la seva vida (els 4 EVANGELIS) sembla que van ser escrits entre els anys 60 i 100,
és a dir que es van començar a escriure uns 30 anys després de la seva mort
i per persones que no el van conèixer, encara que alguns evangelistes poden haver tingut contacto amb la seva família

La DOCTRINA ORIGINAL del CRISTIANISME
i els MORALISMES dels CRISTIANISMES OFICIALS
i de les nostres societats (Ver en CASTELLANO)

A les biografies que d'ell tenim, al menys als 4 evangelis oficials, encara que escrits després de la seva mort,
trobem prou dades per poder apreciar que intel·lectualment i humana
va ser un bon exemple del pensament i la conducta que podem tenir qualsevol dona o home en qualsevol temps.
Concretament, va tenir una DELICADESA i RESPECTE TOTALS envers la LLIBERTAT PERSONAL
(del cos i de la ment) de les seves contemporànies i contemporanis.
No es va ficar en absolut amb el que cadascuna o cadascú decideix fer sobre la GESTIÓ el seu PROPI COS i la seva ment,
sempre i quan no s'atempti greument contra la llibertat personal i la integritat d'altres.
Sembla ser que va tenir la delicadesa i el respecte de no dir cap paraula en contra sobre qûestions com ara:

- Les dones que es dedicaven a la PROSTITUCIÓ (se li coneix una bonica i franca amistat,
segurament "amistat eròtica", amb una dona d'aquest ofici).
- Les dones ADÚLTERES (va impedir que es castigués a una d'elles)
- tampoc sobre les dones que AVORTAVEN, que evidentment n'hi havien, com en tots els llocs i temps,
suposant així que una dona és sobirana del seu cos i del que porta dintre, i no perd aquesta sobirania pel fet que estigui embarassada: i què és l'única que pot decidir en últim terme si la vida que porta avançarà o no.
- Sobre l'HOMOSEXUALITAT, que evidentment també existia, o la bisexualitat, o l'autoerotisme…
- Ni contra els que consumien diàriament OPI, o CANNABIS, que segons sembla era la major part de la població
(sembla ser que ho compraven cada dia com qui compra el pa). Avui considerem que els i les nostres contemporanis i contemporànies no són "prou madures o madurs" per menjar-se allò que cadascú cregui oportú, i els continuem ficant a les presons (que prou plenes estan ja) si ho fan…
- Etc.

Es tracta clarament d'una de les aportacions més alliberadores envers la dignitat de les persones i col·lectius,
i encara que sense poder sortir del tot del marc patriarcal que ja existia,
qüestionava l'autoritarisme i moralisme que són característics d'aquest sistema.

Posteriorment, altres es van apropiar d'aquesta doctrina respectuosa, i la van canviar. Sant Pau concretament es va convertir en un dels primers grans repressors cristians de les dones.

OBSERVACIONS: Veieu que tot plegat m'he referit a la correcció del pensament i del comportament de Jesús en negatiu
(no ficar-se amb la llibertat dels altres, és a dir amb la gestió del seu propi cos i la seva ment),
però és què això ja és moltíssim.
Ja estaria bé que tothom tingués al menys aquest mínim (però suficient) respecte pels altres.
Tot seria diferent, les dones no tindríem tants de problemes en un sistema així, i molts altres col·lectius tampoc.
És evident que també resulta interessant actuar en forma positiva envers l'altre, no només no actuar en forma negativa.
Aquesta actuació positiva complementa a l'anterior, i haurà d'estar guiada tant pel respecte com per la comprensió, la complicitat,
la solidaritat, l'amistat, etc. Sabem que el nostre personatge va saber complementar el respecte, imprescindible,
amb la qualitat màxima de les relacions entre persones,
amb l'estima més simple i efectiva envers la persona que tenia al costat en cada moment.

De fet l'ètica, contràriament al que s'entén moltes vegades,
consistiria en primer lloc en no preocupar-se en negatiu del que les persones adultes que ens rodegen fan amb les seves vides. Preocupar-se només en positiu (si necessiten alguna cosa) i sense molestar ni obligar a res, ni tampoc insistir massa amb els nostres consells, oferiments d'ajut, etc.

El FRACÀS HISTÒRIC del MISSATGE de JESÚS (Ver en CASTELLANO)

El missatge d'una de les figures històriques que més respecto i m'estimo,
fracassa històricament, entre altres, en els aspectes següents:

- Per un costat, una gran part del món què es diu cristià
es deixa portar molt més per la COBDÍCIA que per l'AMOR.als altres

- Per altra banda, havent-se passat Jesús la seva vida criticant (de vegades durament)
el sistema ideològic i polític de la societat en què va nèixer,
fins al punt de ser condemnat a mort (pels romans, i també pels jerarques jueus)
hagim de veure i aguantar que els primers jerarques cristians
posin aquesta tradició (que el va matar) com a model obligatori per a tot el món cristià.
Ho tornem a dir, és com si els seguidors del Che Guevara adoptèssin com a llei el codi legal de Bolívia.

- I per altra banda, és un fracàs que sigui TAN MORALISTA y MASSOQUISTA l'actual ideari cristià,
quan cap de les quatre versions de la vida de Jesús dóna cap símptoma de moralisme ni de massoquisme.

-També em sembla una INJUSTÍCIA HISTÓRICA això de què
una persona com Jesús, que va tenir una vida plena de lluminositat i d'alegries,
SIGUI RECORDADA gairebé sempre pels seus fidels just en el moment malaurat de la seva mort, CRUCIFICADA.
És com si guardèssim la foto que fan els d'atestats al cadàver com a record d'un familiar o amic mort en accident. Cal ser morbòs@s i masoquistes.

Fonts d'aquest escrit:
Coneixements propis, coneixements del meu pare, que encara que agnòstic ha estudiat molt aquest tema,
curs sobre els orígens de la Bíblia impartit per un sacerdot especialitzat en aquest tema.
- Llibre: "Así se escribió la Biblia", de Pierre Gibert, S.J., professor de Sagrada Escritura a l'Institut Catòlic de Lyon, Ediciones Mensajero (Bilbao 1997).

------	Trec-001