Calaix de les IDEOLOGIES

PRESENTACIÓN: "DEFECTILLOS" muy comunes, etc.
ANARKISME
AUTORITARISME (i ORDRE)
BUDISME
CONSERVADURISME (en preparació)
CRISTIANISME
ECOLOGISME (en preparació)
EXTREMISMES D'ESQUERRES
EXTREMISMES DE DRETES
FEMINISME (en preparació)
MARXISME , PSEUDOMARXISME i COMUNISME
MORALISMES
NACIONALISMES
NEOLIBERALISME i NEOCONSERVADURISME
RACIONALISME, cientifisme...
I una CAMPAÑA del TREC-001:
"ATRÉVETE a REFLEXIONAR sobre las IDEAS BÁSICAS de tu IDEOLOGÍA personal"
(especialmente dedicada a ANARKISTAS y MARXISTAS)


PRESENTACIÓ

Observo que, massa sovint, les ideologies (o "-ismes") que ens envolten
(marx-isme, anarqu-isme, femin-isme, racional-isme, ecolog-isme, etc.)
tenen una sèrie de "DEFECTES típics dels "-ismes" bastant comuns a totes elles.

Potser sigui així perquè els "-ismes" apareixen quan un grup humà que adopta unes idees,
pateix els defectes típics dels grups humans.
Però això no vol dir que siguin defectes necessaris: crec que els grups humans,
igual que les persones, poden intentar anar remontant els seus defectes.

La meva crítica no vol ser destructiva, o negativa envers l'existència de grups humans organitzats,
que considero ben positiva. I aprofito per expressar la meva admiració i parany
als grups i als "-ismes" que han fet i continuen fent avançar les societats,
malgrat aquest defectes.

Alguns dels DEFECTES que s'acostumen trobar en aquestes grups ideològics serien:

- Un "IDEARI" (conjunt d'idees) massa SIMPLISTA,
massa simplificant de la Realitat.

- IRRACIONALITATS notables AL DEFENSAR aquest IDEARI.

- IRRACIONALITATS notables també
quan es critiquen les idees i les persones que lideren altres grups,
amb més virulència sovint quan es tracta de GRUPS PROPERS...

- JELOSIES i COMPETITIVITATS bastant virulentes,
especialment envers els grups més semblants o propers a ells mateixos.
I dins del grup, sovint,
es CRITICA a altres companys, en conversacions privades,
s'els troba "poc autèntics", sospitosos d'estar-se "venent al sistema" etc.

- SEVERITAT en la pràctica envers el què es considera "dissidència interna",
encara que es tracti de crítiques o actituds que volen ser constructives.
Una conseqüència, entre altres, és que acaba havent-hi, en cada ideologia, partit, etc.,
UN ÚNIC "IDEÒLEG en CAP", com a molt un petit equip,
que elaboren i/o marquen quina és la "ideologia correcta" en cada moment.
I la resta de la gent no pensa amb prou profunditat,
només va interioritzant, sense massa reflexió personal,
les idees que li venen donades com a "correctes",
cosa que de pas li permet seguir estant ben acceptada
per la resta de persones d'aquest grup al que pertany.

- Molta INCOMPRENSIÓ, i fins i tot MENYSPREU, AGRESSIVITAT etc.,
envers la seva GENT que "ABANDONA" la ideologia o el grup.
S'acostuma considerar aquesta gent com a "traïdora", "venuda al sistema", etc. etc.

- Unes ESTRUCTURES de PODER massa inamovibles, i poc participatives en la pràctica,
amb mancances en la democràcia interna.

- En general, acostumen a ser molt RACIONALISTES
(en el sentit sobretot de simplistes i esquemàtics) quan raonen i enraonen,
amb la qual cosa perpetuen un sistema mental que maltracta la Realitat.

- I sovint es barregen altres qüestions, com ara les ganes de ser diferent,
en el cas de grups minoritaris, i/o de ser "èlit", i/o, simplement,
de ser "algú", la possibilitat de liderar un grup,
encara que sigui de cinc persones o menys ...
(això explica en part moltes baralles per parcel·les de poder ben petites).

- Etc.(((completar)))


Algunes SOLUCIONS:
CAMPAÑA del TREC-001:
ATRÉVETE a REFLEXIONAR sobre las IDEAS BÁSICAS de tu IDEOLOGÍA personal

(especialmente dedicada a ANARKISTAS y MARXISTAS)



L'AUTORITARISME i l'ORDRE

"Malos Reyes, Muchas Leyes"
dice ya Tácito en tiempos de los romanos...
(del "Diccionario de Refranes, de Luis Junceda, ed. BBV)

Amb la paraula "AUTORITARISME" em refereixo a la ideologia que considera que l'autoritat
és bona en qualsevol circumstància, i que quant més autoritat, les coses aniràn millor.
És la ideologia que s'estima l'autoritat per si mateixa, ("l'AUTORITAT per LA AUTORITAT")
que vol que la societat funcioni com un exèrcit...

Personalment, considero que apareix l'autoritarisme
quan s'aplica a una situació MÉS autoritat DE LA MÍNIMA necessària,
i/o quan es vol imposar autoritats per tot arreu...

I per l'altra banda, considero que apareix un "BOPO" dels més típics (un error lògic que fem molt)
quan, de la crítica de l'autoritarisme que ens envolta per tot arreu
es treu la conclusió de que "CAP AUTORITAT és CONVENIENT" (un "BOPO" típic de l'ANARQUISME).

EJEMPLOS en los que parece darse una AUTORIDAD NATURAL,
o parece NECESITARSE una AUTORIDAD:

NOTA PREVIA: Quizá "AUTORIDAD" no sea la "PALABRA EXACTA",
y pueda haber otras mejores. Buscarlas, investigar etimologías ...
pero dejar muy claro en qué se diferencia nuestra palabra de la palabra AUTORIDAD, no estemos simplemente disfrazando el concepto.
no inventar otra palabra que signifique vagamente "la parte positiva de la AUTORIDAD",
ya que eso hace que no se acabe de afrontar el problema.

- El caso de la autoridad (pensamos que bastante "natural")
de los ADULTOS en relación a l@s NIÑ@S que cuidan,
Siempre habrá de haber, por ejemplo, respeto a la intimidad personal, a la dignidad, a la expresividad, etc. etc.
Es una AUTORIDAD muy unida a una RESPONSABILIDAD, lo cual ocurre casi siempre

- Cuando AYUDAMOS A ALGUIEN a hacer algo muy personal,
un proyecto suyo (él/ella es el "AUTOR", o autores) y él/ella ve claro cómo se ha de ir haciendo...
Aquí sí que va bien la palabra "AUTORÍA",
y si ayudamos en un proyecto así,
deberíamos poder dar sugerencias, pero sin enfadarnos cuando la persona autora decide no seguirlas.
Ejemplos concretos de esto serían:
Ayudar a otra persona a hacer o arreglar su casa, a hacer una escultura, a crear un jardín, a hacer una película, etc. etc. etc.

- En un BARCO, para las cuestiones de navegación. y hasta en un ESCENARIO de CONCIERTOS de música etc.
parece ser que se necesita un "regente" o algo así", alguien que conoce todos los datos y puede tomar decisiones contínuas.
Siempre podemos imaginar estos sistemas más democráticos, con ASAMBLEAS periódicos,
con posibilidad real de hacer llegar sugerencias al menos...
En muchísimos casos la AUTORIDAD puede ser ROTATIVA (dos o tres semanas cada persona del grupo...).

CONDICIONES que pienso tendrían que procurarse
en las situaciones en que aparece algun tipo de "autoridad" :

- Que sea la MÍNIMA POSIBLE.
- LIMITADA a los aspectos de que se trate la cuestión.
(que NO sea una autoridad GLOBAL de unas personas sobre otras)
- LIMITADA también en el tiempo
- NO ser ABSOLUTA, ni ABSOLUTISTA, y lo más DEMOCRÁTICA posible...
- Que, por ejemplo, ADMITA SUGERENCIAS, y al menos, se LAS PIENSE.
- Que se propongan las cosas sin autoritarismos evidentes, y con MUCHO RESPETO PERSONAL.
- A poder ser, que sea ROTATIVA.

Un ejemplo muy concreto: En una BIBLIOTECA PÚBLICA,
- serían AUTORIDAD mínima, que acepto bien,
el conjunto mínimo de reglas o normas necesarias para que funcione aceptablemente
(y en lo posible, es mejor, que estas reglas admitan algunas excepciones);
- y AUTORITARISMO, que me cuesta más aceptar, serían las reglas que sobran, que no son necesarias..
Por ejemplo, en la biblioteca a la que suelo ir, no se presta música infantil a personas adultas.
Represión clara. Como si a las personas adultas no nos pudiera gustar
i/o interesar la música infantil, los cuentos, etc.

<<Acabar con el PODER como "SUBSTANCIA" de la VIDA HUMANA>>
(en palabras del poeta anarquista Jesús Lizano, de su libro: "Lizania, aventura poética", ed. Lumen.)

L'ORDRE exagerat:

Està bastant relacionat amb l'AUTORITARISME
Les persones enamorades de l'autoritarisme ho están també de l'ORDRE exagerat
(el qual no vol dir que algunes puguin ser desordenades en la seva vida personal, "malgrat elles"...).
Un cert grau de desordre és molt interessant, de vegades necessari per al desenvolupament de la vida.
I un ordre exagerat, en el qual mai cap cosa està fora del seu lloc,
arriba a resultar negatiu, per a la creativitat, la qualitat de la vida, i fins i tot, en certs casos, per a la supervivència.

Per exemple, la creativitat se'ns estimula, encara que no ens adonem,
quan ens trobem un parell de trossos de roba fora de lloc.
(Després de tot la CREATIVITAT ve a ser relacionar les coses d'una forma diferent).
Però se'ns disminueix si el desordre és tan gran que ens costa trobar les eines
per fer un ninot amb aquestes robes.

Un altre exemple: Si tots els fils de cosir estàn en una mateixa capseta, ja va bé.
Però no passa res tampoc quan algun d'ells merodeja per altres llocs diferents.
Potser un dia se'ns perdrà la capseta, i podrem cosir una cosa gràcies a un fil que està fora de lloc.

Fins i tot els CIENTÍFICS comencen a considerar
que un cert grau de DESORDRE és necessari per al desenvolupament de la vida,
i que massa ordre és fins i tot perillós, per moltes raons,
com ara, que es més fàcil a un ésser viu sobreviure en un medi una mica desordenat,
on s'hi trobarà més hàbitats diferents, més oportunitats inesperades....

Otro ejemplo: Si al reforestar un bosque se ponen todos los árboles cuadriculados y a la misma distancia,
queda muy parecido a un ejército, pero en el hay muy pocas oportunidades de sobrevivir,
ya que, al menos a ras de suelo, hay poquísimos habitats posibles.
Para eso parece preferible la siembra desde avión, que pueden caer unas cuantas semillas juntas y dejar algún claro en el bosque etc.

 


BUDISME

 Sospitem que la traducció de la paraula "desig" no és del tot la correcta, completa i/o matisada,
quan els occidentals interpretem a ulls clucs això de què el budisme ens empeny a prescindir dels desitjos en la nostra vida.

Caldria situar-nos, en tot cas, per sobre dels "desitjos desenfrenats"
(expressió que ens costa menys d'acceptar, i que fa servir el yogui Gopi Krishna
al seu llibre "Kundalini, el yoga de la energía", de l'editorial Kairós).
I una matisació com aquesta resulta importantíssima quan apliquem les idees a la vida quotidiana.

Si no ho matisem, quan diem que cal "no desitjar"
deixem de comprendre massa coses, massa mecanismes vitals.
Per exemple, pot fer que els homes no comprenguin el ritme del desig sexual de les dones,
un xic diferent dels seus, amb temps més lents i meditats, que es concreten en el dia de preparació física i mental que ens atorguen les tradicions tàntrica i taoïsta pel bon funcionament de l'energia en una trobada amorosa. Nosaltres les dones necessitem "desitjar" amb temps,
i això molts homes budistes no ens ho entenen,
simplement perquè va en contra de les idees budistes, quan són tan simplistament interpretades.

Un "DESIG DESENFRENAT" seria el que:

- Ens porta a utilitzar mitjans deshonestos (enganys, danys...) per arribar-hi
- És massa EGOÏSTA, no pensa en compatibilitzar-se amb els desitjos de les altres persones
- ENS OBSESSIONA, i ens impedeix de contemplar i estimar les coses bones de la vida.
- Ens fa sentir-nos ENFADATS (amb els déus, o amb nosaltres mateix@s, o oamb qui sigui),
i DEFRAUDATS si no ho aconseguim.
Però el desig de quelcom just i positiu, alegre i/o interessant, i sense les característiques anteriors, és la força, la benzina que alimenta la vida fins i tot del yogui més yogui, o del mateix dalai lama, o del millor dels budistes.
D'acord que convé que sigui un "desig sense desitjar-ho massa", amb un cert "desapegament"...
 


CRISTIANISME

 Pocs exemples hi ha en què una doctrina tan humanament interessant hagi estat capgirada d'una forma tan bàrbara pels seus seguidors oficials (les esglèsies cristianes).

Jesucrist va ser un dels pocs homes que han sabut considerar a les dones com a iguals,
un dels que més ha escapat als vicis de pensament de les nostres societats patriarcals.
En contrast, el cristianisme oficial és una eina de reforçament del patriarcat
des del primer moment de la seva existència deslligada de la figura del seu fundador.
No només subjugant la dona psicològica i físicament, sinó també eliminant sistemàticament en les seves zones d'implantació la possibilitat d'existència d'altres religions basades en l'estimació de la Natura, no negatives envers els valors femenins.

No s'ha continuat amb el profund respecte del fundador envers la vida privada de les persones,
i s'ha substituir l'ètica intatxable d'aquell personatge,
per tot un seguit de moralismes. Concretament, i entre altres,
ha estat una eina de repressió de la sensualitat entre les persones (veure AMPLIACIÓ).
 

ECOLOGISME

 

EXTREMISMES DE DRETES

Amor total a l'autoritarisme, a les formes dels exèrcits...
Els encanta tenir un "cap", un jefe. Un dia vaig estar a prop d'un grup de joves ultradretans,
en un bar, i vaig senti la paraula "jefe" més que cap altra.
Al mateix temps, això de tenir un jefe cada pocs,
els feia semblar una mica infantils, com si el "jefe" fos el seu pare,
i extranyament "agermanats" entre ells
(encara que "gays" no ho eren segur, amb la mania que els tenen)..

No els agrada la "gent diferent", ni la gent feble,
cosa molt típica del fascisme hitlerià, que va intentar exterminar físicament
la gent d'altres races (jueus, gitans etc.), homosexuals, malalts de tot tipus...
i que es basa entre altres, però sobretot, en la filosofia de Nietsztche,
tot això del "SUPER-HOME" que està per sobre del be i del mal.
Però, malauradament, més de la meitat dels nostres intel·lectuals segueix enamorat
de Nietsztche, o sigui que tindrem feina

Tot plegat els fa ser racistes i cruels,
i anar pel carrer donant cops de peu a un munt de gent desvalida.

FEMINISME
En preparació. Alguna cosa en relació a la sexualitat etc.: (**)
 

NACIONALISMES

Anticipo que em fastidien bastant els "grans estats".

I que les meves simpaties es decanten envers els països petits, com ara Catalunya, on visc...

Que és en homenatge a aquest país que m'ha acollit i a la seva cultura,
a la qual sento que pertany, que vaig començar a escriure aquesta pàgina en català
(encara que ara, per fer-me entendre millor, l'escric també en castellà).

Tanmateix, cal ser capaces-i-capaços d'exercir el nostre sentit autocrític
envers la nostra forma de ser nacionalistes.

Potser un dels punts més importants és que el fet de donar suport als nostres governs autònoms
ens fa oblidar que sovint aquests estan composats bàsicament per constructors, o sigui,
per destructors de paisatges, aplicadors de ciment i d'asfalt,
destructors del mateix país al que contínuament diuen estimar...
Els nacionalismes tenen l'efecte pervers de què els destructors del paisatge hi tenen les mans més lliures per sobornar els governs locals, o fins i tot, per convertir-se directament en els seus polítics.

IMPORTANT: No considero que sigui incompatible ser nacionalista amb la utopia d'un únic govern mundial,
utopia avui dia no massa desitjable, per cert, ja que seria un govern d'opresió supercapitalista, tal com està el pati,
que no crec que ni tan sols acabès amb les guerres...



PENSAMENT NEOLIBERAL i NEOCONSERVADOR

(o NEOLIBERALISME que pot aparèixer en els camps
ECONÒMIC, POLÍTIC, FILOSÒFIC, PSICOLÒGIC,
TEÒRIC, PRÀCTIC, etc., etc.) ( Veure també: "Els típics 'BOPOS' NEOLIBERALS")

- PRESENTACIÓ:
Tot-e-s acostumem a tenir comportaments neoliberals en la nostra vida quotidiana.
- Principals CARACTERÍSTIQUES del NEOLIBERALISME
- SÍMPTOMES dels nostres COMPORTAMENTS NEOLIBERALS
- CONSEQÜÈNCIES del PREDOMINI de la IDEOLOGIA NEOLIBERAL
- SOLUCIONS EN MARXA



PRESENTACIÓ

"NEOLIBERALISME"
és el nom que l'actual CAPITALISME ha donat a la seva ideologia.
És per tant la FORMA de PENSAR i d'ACTUAR que convé, i que és apadrinada,
per les èlits de l'actual economia mundial.
El problema (o l'un dels problemes), és que
també és una forma molt habitual de pensar i actuar de tot-e-s nosaltres.
I això per vàries raons:


Principals CARACTERÍSTIQUES del NEOLIBERALISME:

- La gent NEOLIBERAL NO ÉS MASSA "LIBERAL", curiosament.
Malgrat el nom que s'han posat ("liberals i neoliberals"),
no es preocupen massa de les LLIBERTATS PERSONALS (veure EXEMPLE),
Ben al contrari, els seus PARTITS POLÍTICS són els conservadors, dits "de dretes",
que s'oposen a aquestes llibertats, sovint amb arguments "catòlics",
quan la religió no s'hauria de barrejar amb la política.
És a dir, que els neoliberals més durs i amb més poder
(que a casa nostra estaríen al Partit Popular,
a Catalunya estaria a la zona "opusdeísta" dins de Convergència i Unió,
als Estats Units estaria al Partit Republicà, el d'en Bush...)
militen precisament en contra d'aquestes llibertats personals
(com ara avortament, a l'orientació sexual-afectiva, a l'automedicació,
a consumir allò que cada qual volguem, fins i tot al suicidi i l'eutanàsia ...).
Només es preocupen de les LLIBERTATS ECONÒMIQUES de les seves companyes financeres
per fer i desfer a tot el món (veure Chiste de Forges)
I també, això sí, es preocupen d'allò que ell-e-s diuen "LLIBERTAT d'ENSENYAMENT",
que volen fer servir per aconseguir que els seus col·legis religiosos privats
siguin tan subvencionats com les escoles públiques.

- L'un dels conceptes més sagrats per al pensament NEOLIBERAL
és, evidentment, el de PROPIETAT PRIVADA.
Però no us penseu que això impedirà que un dia us treguin la casa que heu comprat,
per exemple, per una despesa o sentència judicial (justa o injusta), o perquè fan una autopista...
o que hisenda o algún altre organisme oficial es fiqui en el vostre compte corrent,
per deduïr-vos alguna multa o un dèbit qualsevol...

- Una altra gran regla del NEOLIBERALISME
és que els DINERS pretenen marcar el VALOR de totes les COSES, diguem que de forma falsament científica.
Però, amb perdó i amb paraules d'un sabi refrà castellà:
"Sólo el necio confunde valor i precio".

-També els agrada pensar que totes les PERSONES tenen un PREU,
i s'enfaden molt quan es troben amb una que no cedeix en algun punt a cap dels preus,
la miren amb despreci+agressivitat, ja què en aquests casos se'ls espatlla el seu esquema.

- Una de les reglas del pensamiento neoliberal es que
"Cada cual ha de preocuparse de sus propios problemas, nunca de los de l@s demás"
(lo cual se considera despectivamente como hacer de "hermanita de la caridad", etc.).

- Una AFIRMACIÓN que hacen mucho, pero que no tiene ninguna consistencia real,
y que es casi como una afirmación de fe, de tipo religioso, es que
"en nuestra sociedad, cada persona tiene su OPORTUNIDAD.
Y que si la desaprovecha, es problema suyo".

- Otra REGLA SAGRADA del pensamiento económico neoliberal
es la del "INTERÉS COMPUESTO".
Viene a decir que de un dinero que se invierte se ha de sacar cada año más interés,
y eso ni el medio ambiente ni los aumentos en la productividad de la gente que trabaja
lo pueden llegar a conseguir a la larga.
En la práctica lo que pasa es que la gente con dinero lo apuestan a ritmos de ganancia
exponenciales, y muy grandes (en la construcción, o acciones que se piensa subirán mucho).
Luego no todos consiguen su super-beneficio: unos lo consiguen, y otros se arruinan,
pero éstos últimos son los perdedores, y los ganadores ni piensan en lo que les ha pasado,
o los desprecian y siguen con lo suyo.
En el fondo es una ley de la selva,
en la que, como en el juego del "Monopoly",
cuanto más se tiene, más fácil es no arruinarse y arruinar a l@s demás.

- El MERCADO es su fetiche, y le dan poderes como si fuera un ser con inteligencia,
con poderes sobrenaturales, no siempre demasiado demostrados ni demostrables,
como los de ser autoregulador y autoregulable (por lo tanto no habría que regularlo),
ser "sede de las libertades", garante de la paz mundial...
Luego, en esas reuniones de la OMC* que hacen,
quieren que los mercados de los demàs no se regulen, pero los de ellos sí...
(* OMC = Organización Mundial del Comercio)

- La gent neoliberal ho voldria deixar tot
(fins i tot TRANSPORTS PÚBLICS, SERVEIS POSTALS, ENSENYAMENT, SANITAT...)
en les mans de la INICIATIVA PRIVADA (és a dir, a empreses privades),
que avui per avui es guia sobretot pel criteri del màxim benefici.
Però aquesta pràctica està resultant insostenible:
les EMPRESES PRIVADES són MASSA RAPINYAIRES per dedicar-se a aquests temes.
Un exemple entre molts:
Comença a haber-hi llargues fallites de l'energia elèctrica en zones enormes dels EU, Itàlia, etc.,
perquè les empreses privades que gestionen aquests temes no inverteixen res en millorar les línies,
només pensen en cobrar les seves factures, sembla ser.

- (((completar)))


SÍMPTOMES dels nostres COMPORTAMENTS NEOLIBERALS

-Mesurar si una decisió és o no adequada només en funció de la seva rendibilitat monetària.

- Considerar que tot es equiparable a diners.

- No fer res de gratis, no "perdre el temps" amb coses que no suposen un guany....

- Valorar les coses en funció dels diners que ens costen, del seu valor monetari en el mercat.
Per això no valorem massa l'aigua o l'aire, per exemple.

- Exigir que qualsevol bescanvi amb una altra persona es valori i remuneri en diners,
afavorint així que els diners siguin molt necessaris. És a dir: contribuïr a mercantilitzar-ho tot.

- Considerar, en algún racó de nosaltres mateix@s,
que els individus adults que no arriben a "sortir-se'n" econòmicament, que no se saben "guanyar la vida", si no ho han aconseguit és que són un xic "tarats". O que, en tot cas, no s'ho "saben fer".

-ANALITZEM, per exemple, un COMPORTAMENT NEOLIBERAL molt TÍPIC:
Quan no donem una LIMOSNA a una persona que la demana.

Gairebé sempre ho fem per consideracions molt neoliberals:
Està una mica mal vist socialment "preocupar-se dels problemes dels altres".
I suposa no tenir en compte una de les creences diguem "fetitxistes", irracionals, del neoliberalisme:
quan considera que "Totes les persones tenen les seves oportunitats en les nostres societats,
i si no les han aprofitat, és cosa seva".

En el cas que la persona es consideri d'ESQUERRES, s'afegeixen noves consideracions:
a) Si el seu partit està en el poder:
"El nostre sistema social és bo, aquest deu ser un borratxo o un tonto..."
b) Si el seu partit està a l'oposició:
"Si li dono limosna no lluitarà per que canviin les coses"
(com s, segons en quines situacions, es pugués lluitar massa per res...).


CONSEQÜÈNCIES del PREDOMINI de la IDEOLOGIA NEOLIBERAL
sobre les persones i la societat

- Algunes de les CONSEQÜÈNCIES PSICOLÒGIQUES
de la forma de viure que el sistema ens imposa,
més insegura del que sembla a primera vista: cada persona a casa seva,
en una casa i amb un treball que pot perdre,
sense massa temps per dedicar a les altres persones,
amb l'aïllament que tot plegat comporta,
tant per a les persones que viuen soles, com per les parelles...
amb molta competitivitat subterrània, i bastant POR A LA SOLETAT,
en un entorn en què ninguna persona ajuda massa a cap altra...).


Los NEOCONSERVADORES

¿En qué se diferencian de los Neoliberales?

<< Su credo, muy simple, puede resumirse así:
El mundo entero debe prestar vasallaje a EEUU.
Y para ello hay que armarse a fondo, y después utilizar esas armas.>>
(Oscar Rivas Pérez en un artículo de la revista Ajoblanco nº 200, de dic 2004)

En Estados Unidos, los NEOLIBERALES serían del Partido Demócrata, sobre todo,
y los NEOCONSERVADORES, del Partido Republicano.
Máximos representantes "NEOCONS": George Bush, su consejera (mujer y de color), Condolezza Reeze,
Irving Kristol (histórico fundador)... Casi todos, provenientes de la izquierda más radical, la trotskysta...(!!!)
(Como en España Piqué, del PP, y un@s cuant@s más).


SOLUCIONS, alternatives...

- Els MOVIMENTS ANTIGLOBALITZACIÓ
són moviments que busquen alternatives al pensament neoliberal

- Les persones que treballen com a voluntàries
també constitueixen una taca d'oli en contra del corrent que censura el "preocupar-se dels problemes dels altres", etc.

- Donar vida a "lemes" crítics amb la forma de pensar neoliberal, com ara:

- "Les PERSONES són sempre més importants que les coses"
(lema de la "Coordinadora Contra la Marginació" que funciona fa anys a Cornellà de Llobregat)
- Més concretament: "Les PERSONES són més importants que els DINERS".
- "Un MÓN MILLOR és POSSIBLE" (contra el que s'auto-diu "pensament únic)

- (((COMPLETAR)))