GLOBALITZACIÓ
- QUÉ ENTENEM per "GLOBALITZACIÓ".
Els MOVIMENTS ANTIGLOBALITZACIÓ
-Alguns "LEMES"
dels moviments antiglobalització
- Hi
ha coses
del nostre SISTEMA
que seria interessant globalitzar?
-OPINIONS "en CONTRA" de la GLOBALITZACIÓ
tal com s'està fent
- OPINIONS "a FAVOR" de la GLOBALITZACIÓ tal
com s'està fent
-ALTERNATIVES
Este dibujo está tomado de un artículo de la revista
científica "Investigación y Ciencia", de Enero 1994,
de Jagdish Bhagwati, catedrático en la Universidad de Columbia, "En
defensa del libre comercio".
Pero no acabo de ver demasiado conveniente que un país se especialice
tanto
(en agricultura, en hacer televisiones, o en turismo, como el nuestro).
Si baja el turismo o el precio de los televisores, por cualquier razón,
o otros países hacen mucha competencia,
nos quedaremos sin trabajo.
Y para los países que tienen más poder, es muy fácil rebajar
precios, incluso hacer chantajes...
Una economía tan especializada es frágil.
En la misma revista viene otro artículo explicando bastante bien ésto
último.
QUÈ s'entèn per "GLOBALITZACIÓ"
En una primera aproximació, indria a ser la uniformització
de molts aspectes i qüestions a NIVELL PLANETARI,
tant d'allò més desitjable com d'allò més indesitjable,
tant la que resulta inevitablement (o potser no tan inevitablement) com allò
que es procura conscientment,
sovint des dels centres de decisió econòmica i política
del capitalisme més salvatge.
La GENT NEOLIBERAL (partidària de les doctrines económiques
imperants, en la nostra societat,
que es construeixen al voltant d'organismes com el Fons Monetari Internacional
(FMI),)
considera GLOBALITZACIÓ POSITIVA, bàsicament, a
- La possibilitat de posar les seves EMPRESES sense trabes a qualsevol indret del MÓN
- La possibilitat de treslladar CAPITALS d'un país a l'altre sense trabes
(ja ho fan als mercats financers mundials, només uns pocs països posen un petit interés (la taxa Tobin)- La "LIBERALITZACIÓ" del COMERÇ MUNDIAL, que és com ells li diuen a la desaparició dels arancels fronterers.
Però aquests neoliberals occidentals es contradiuen: demanen apertura de fronteres als països més pobres, i no treuen les proteccions a la importació indiscriminada de productes als nostres països occidentals (veure articles als diaris)
És clar que hi ha aspectes més
positius que podria ser interessant que es globalitzèssin a la
resta del planeta
(per exemple, la globalització de l'atenció
sanitària, encara que no hauria d'eliminar les pràctiques sanadores
de les medicines tradicionals de cada poble per substituir-les per les occidentals,
que tampoc són tan perfectes i tan aplicables a tot arreu com semblaria
a primera vista, sinò només complementar-les),
i aspectes més negatius que no
convé que es globalitzin, encara que fa temps que ho estan fent
(per exemple, la conversió dels països
no occidentals en suburbis dels occidentals,
en els quals es poden instal·lar les fàbriques més brutes
i insegures, contractar gent amb sous baixíssims, sense limitacions horàries
ni altres drets sindicals...).
Els MOVIMENTS ANTIGLOBALITZACIÓ
(o millor dit "per una "globalització bé orientada",
ja què un cert grau de globalització és inevitable,
donades las enormes possibilitats actual de transports i mitjans de comunicació)
treballen en el sentit d'intentar evitar o al menys minimitzar la globalització
que destrueix les diferents cultures
i els models encara existents de supervivència sostenible en molts indrets
del món.
Alguns "LEMES" INTERESSANTS dels moviments antiglobalització:
Són "lemes" crítics amb la forma de pensar neoliberal, com ara:
-
- "Les PERSONES són sempre més importants que les coses"
(lema de la "Coordinadora Contra la
Marginació" que funciona fa anys a Cornellà de Llobregat)
- Més concretament: "Les PERSONES són més
importants que els DINERS".
- "Un MÓN MILLOR és POSSIBLE"
(contra el que s'auto-diu "pensament únic)
- "Per una GLOBALITZACIÓ DIFERENT"
OPINIONES "En CONTRA "
de la GLOBALIZACIÓN tal como se está haciendo:
- Joseph
Stiglitz ( economista en jefe del Banco Mundial y Nobel 2002de Economía)
- Rubén
Adrián Valenzuela (periodista especializado)
- Josep Maria Terricabras (filósofo, autor
entre altres del llibre "Atreveix-te a pensar")
Josep Maria Terricabras:
<<... << Només els rics estem globalitzats: la tecnologia
ens protegeix i distancia dels pobres, que mantenim sotmesos i treballant per
a nosaltres. De l'explotació i de l'expansionisme, abans se'n deia
imperialisme, avui se'n diu globalització. >>
<< La iniciativa ja no està en mans dels estats, sinó
de les grans multinacionals, dels centres de recerca i de les empreses tecnològiques,
o de masses humanes endutes per la fam, la religió, el desig de supervivència
o de venjança.>>
(Pàgines 15 i 16 del llibre "Pensem-hi un minut",
ed. Pòrtic)
OPINIONES "A FAVOR"
de la GLOBALIZACIÓN tal como se está haciendo:
- Pilar Encuentra (en el Diari de Tarragona del 29
nov. 03, p. 25)
<< "El Vértigo nacionalista"
Los nacionalismos (todos ellos, también el del ejecutivo
español frente a la UE)
son la respuesta del miedo en un momento histórico apasionante
en el que el mundo está dinamitando las fronteras y vuela irremediablemente
hacia la globalización.
Los nacionalismos - todos - son la reacción de la
caverna, un intento de volver atrás, de repliegue,
de búsqueda de refugio ante un único mundo, sin muros separadores,
cuya grandeza a algunos les produce vértigo.>>
Comentarios:
1) Quien dice "TODOS" casi siempre
se equivoca, y en este escrito se dice dos veces.
2) Es demasiado romántica su visión
de la desaparición de las naciones,
sin suponer que los que dirigen las multinacionales son los que están
empezando a desearlo para dirigir ellos solos el mundo,
sin el estorbo de las legislaciones de cada nación actual.
3) Presenta el tema como: "O
NACIONALISMO, O UNIVERSALISMO",
y esto es un BOPO POLÍTICO muy
clásico.
"En defensa del libre comercio", artículo de la revista
"Investigación y Ciencia", de Enero 1994,
de Jagdish Bhagwati, catedrático en la Universidad de Columbia
. (Ver dibujo al principio de esta página)
ALTERNATIVES:
- La "LOCALITZACIÓN", y las "Economías locales",
son alternativas muy interesantes a la globalización especializadora
(ver imagen al principio de esta página). Se trata de que cada país
y cada zona calcuen su "CANASTA
BÁSICA"
(en palabras del economista José Iglesias), es decir, el conjunto
de artículos que la gente consume en esa zona,
y intente producir la mayor parte de ellos, comerciandose sólo con
una pequeña parte. La economía deja de depender tanto del transporte,
lo cual es interesante desde el punto de vista energético y estratégico
entre otros, creándose puestos de trabajo,
asegurando que lo que se produce es lo que se va a vender, sin tener que invertir
tanto en publicidad etc., acercando la producción al consumidor, disminuyendo
la dependencia de las multinacionales, evitando que una gran masa monetaria
salga del circuito local y vaya a parar a ellas, evitándose la explotación
en países lejanos, que también podrían hacer lo mismo (cultivar
arroz etc. en vez de mangos y café para la exportación), evitándose
que los productos necesarios sean caros...
(Andri Sthael, economista y profesor del Observatorio de la Sostenibilidad
de la Cátedra UNESCO de la UPC en Tecnología, Desarrollo Sostenible,
Desequilibrios y Cambio Global, dió una charla sobre este tema el 1 marzo
2005 en la Asoc. Ecoconcern de Barcelona)
- Globalitzar NOMÉS alguns ASPECTES INTERESSANTS de la nostra cultura
- Fer-ho amb un gran RESPECTE per totes les CULTURES.
- CONSUM: Més que globalitzar el nostre consum desenfrenat,
hauriem d'aprendre a reduir-lo als nostres països,
si no volem carregar-nos el planeta. Però encara no sabem com fer-ho,
ja què, tal com està muntat,
el nostre sistema necessita crèixer sense parar per tal de no esfonçar-se.
- EDUCACIÓ: No interessa massa globalitzar el nostre sistema
educatiu, que separa als alumnes de la vida real,
i produeix una tassa massa alta de fracàs escolar i personal. En
tot cas, caldria millorar-ho molt, i adaptar-ho a cada país i cada indret.
Els nens i joves hauríen d'aprendre a viure, a fer projectes, a presentar-los
públicament, a fer els càlculs etc. que necessitaran a la vida
diària, a reflexionar i a conversar sobre diferents temes, a viure de
la terra com els seus pares/mares i avantpassats/des,
etc. etc. (((completar))), i no només a memoritzar qüestions teòriques
molt poc pràctiques com passa ara.
- (((Anar completant)))
-
