------	Trec-001

Taller:
RELACIONS PERSONALS
(entre diferents persones)

- FORMES més RESPECTUOSES i CORRECTES de DIR les COSES (***)

- L'AMISTAT (***)

- "PREVENCIÓ de CONFLICTES" i "RESOLUCIÓ de CONFLICTES" (***)

- Més sobre la COMUNICACIÓ REFLEXIVA
 

LLISTAT: Alguns "TICS" que fan
que cada dia RESULTI més DIFÍCIL
CONVIURE, TREBALLAR, etc., amb altres persones
(vol dir, sense que apareguin CONFLICTES bastant greus massa sovint).

(Veure LLISTAT)
PRESENTACIÓ
El que menys vull és desanimar-vos, però com veieu és un llistat bastant llarg...
Però gairebé ES PODRIA RESUMIR en què...
...ENS PASSEM la VIDA MESURANT als altres
i COMPETINT amb ells (i amb elles).
Molt IMPORTANT...
... s'ha de dir que gairebé tots els "tics" indicats en aquest llistat,
encara que siguin o semblin CONTRADICTORIS, COEXISTEIXEN en nosaltres,
en TU i en MI, en una mateixa persona...
Per exemple, tot/es podem tenir MOMENTS, aspectes, de "NERVIS" i de "TRANQUILS".
Pot dependre del moment, de l'hora del dia, de la situació, de la persona que tenim davant...
Volem dir també que TU, i JO,
hi CAUREM un parell de vegades CADA DIA, si no estem prou ALERTES i decidits a que no ens passi.

Una altra qüestió:
Són "tics" que igual ens trobarem entre amistats, o dins les parelles,
o en un consell d'administració d'una empresa,
en un grup d'actors que fan una obra teatral, en un equip esportiu,
i fins i tot, i de vegades molt marcats,
en ambients "hippys", alternatius, anarquistes radicals, etc. etc.
I, per tot arreu, dificulten les bones relacions i l'activitat de la gent,
creen molt d'estrès i altres problemes a les persones,
i fan que l'energia es vagi cap a qüestions destructives, i no tant a les constructives.

LLISTAT RESUMIT d'alguns PROBLEMES i SOLUCIONS:

- Acostumem a ENFADAR-NOS moltíssim (de vegades fins i tot per tota la vida)
per unes XIMPLERIES increïbles. (***)

- Apareixen fenòmens de "DIVISIÓ en GRUPETS" IRRECONCILIABLES i sovint massa irracionals. (***)

- Apareix el degradant fenomen del "CAP de TURC", també dit "XIVO EXPIATORI"
(tot/es contra un/a). (***) Un cas especial: Quan el "Xivo espiatori" és "el jefe" o "la jefa" .

- Com a conseqüència dels "tics" anteriors (por de ser el "Cap de turc", etc.),
actuem massa sovint per raons COMPETITIVES. (***)

- Coses que ens serveixen per MENYSPREAR L'ALTRAE, el qual ens ajuda a sentir-nos superiors (***).

- INTERPRETACIONS ERRÒNIES del que diuen les altres persones, i de la CARA que FAN
(és a dir, "MALENTESOS"). (***)

- AGRESSIVITATS contingudes que provoquen conflictes contínuament . (***)

- PREPAREM DEFENSES (i/o ATACS, segons el nostre tarannà)
en base a anar COL·LECCIONANT mentalment "FALTES" o DEFECTES de l'altrae
(una espècie d'"artilleria mental" continguda). (***)

- Les DISCUSSIONS de tipus "PING-PONG": Quan un dia l'altrae ens molesta,
aquest "ARSENAL" de FALTES acostuma a sortir bastant virulentament, d'una i altra banda. (***)

- Sovint ens resulta massa difícil
DIR-HO normalment QUAN una cosa que fa l'altrae ens MOLESTA. (***)

- En l'altra cara de la mateixa moneda, ens COSTA massa ACCEPTAR qualsevol CRÍTICA,
qualsevol QUEIXA... (***)

- I en l'altre extrem, està la persona que fa TANTES CRÍTIQUES
que ACABA TREIENT l'espontaneïtat i la TRANQUILITAT a la gent que les reb. (***)

- Característiques del PENSAMENT NEOLIBERAL (o pensament "únic") (***)

- ORGULL LATÍ + POR d'estar SOLS i SOLES ( ) (***)

- No sempre sabem ser prou RESPECTUOSOS amb la DIGNITAT PERSONAL
i la LLIBERTAT de les altres persones per gestionar el seu cos, la seva vida, fer les coses a la seva manera (si el resultat és bo)... (***)

- "PENGEM ETIQUETES" massa fàcilment a la gent. (***)

- Sovint SOM bastant "NERVIS" amb les persones que ens rodegen.

- Sovint una persona fa les 50 coses que cal fer, excepte una que es queda sense fer,
i l'altrae no es fixa en les 49 fetes i es mosqueja per la que queda sense fer.
I, en general, no ens adonem del "TREBALL INVISIBLE" que fan les altres persones. (***)

- L'estimació de "LA DISCIPLINA PER LA DISCIPLINA"
(l'afany per SEPARAR el LLEURE de la FEINA, etc. etc.). (***)

- A L'ALTRE EXTREM, estarien les IRRESPONSABILITATS. Per exemple,
la incapacitat de gestionar l'"entropia" que produïm
("entropia" és el nom científic del "DESORDRE"). (***)

- Sovint som massa FRÍVOLS (i FRÍVOLES) QUAN VALOREM a les altres PERSONES. (***)

- Quan les diferents persones es fan unes EXPECTATIVES DIFERENTS (passa molt).

- "CULPABILITAT", MALA CONSCIÈNCIA...

- Som COMPLICATS i COMPLICADES també amb això de l'AGAÏMENT, que ens resulta un sentiment molest que intentem evitar, perquè ens sembla que comporta obligacions, el qual no és cert.

- Especialment DELICAT és el cas en què la GENT VIU JUNTA i TREBALLA també JUNTA,
amb connotacions també diferents si s'és parella i si no s'és parella... (***)

- Etc. etc. (((completar))).

Veure també: Qüestions de CONVIVÈNCIA

AMPLIACIONS i possibles SOLUCIONS

De vegades ENS ENFADEM MOLTÍSSIM
(i per molt de temps, o fins i tot per tota una vida)
PER UNES XIMPLERIES INCREÏBLES! o al menys, per qüestions que no són tan "imperdonables".
El qual no vol dir que de vegades no ens poguem enfadar una mica,
i preferiblement no per massa temps, i per coses que no siguin ximpleries, és clar.

Curiosament, quan la persona que s'enfada per una ximpleria
i ho explica al seu cercle d'amistats, parentela etc.,
aquesta gent sovint no li diu que són ximpleries sinó que li dona automàticament la raó,
per tal de no discutir, o simplement per no contrariar-la, sobretot si té un caràcter difícil.

I de vegades aquí apareix un fenomen curiós:
aquesta persona ADQUIREIX una mena de PODER MENTAL sobre les altres,
que inconscientment procuraran fer tot com a ella li agrada (per no resultar criticades elles també...)
i que al mateix temps pensaran que té "molta personalitat"...
Compte: acostuma a passar molt en grups de dones...

SOLUCIONS: SI SOM els (o les) que S'ENFADEN per una ximpleria,
revisar la ximpleria amb ulls nous i revisar-nos aquests mecanismes de poder que a la llarga fan mal
(a la víctima directa i al nostre entorn, que es fa més temorenc i fals, i,
molt probablement, de retruc, a nosaltres mateix@s).

SI SOM els que hem fet la XIMPLERIA, ho tenim més malament. És molt probable que no ens assabentarem, només notarem la sensació insegura que ens fan el buit sense saber perquè.
Si ens assabentem, podem demanar disculpes per la "ximpleria" en qüestió,
si no dóna resultat protestar, o dir que no és per tant, etc.
Però si l'altrae ha decidit que no és una ximpleria, pot resultar difícil.

Si SOM les PERSONES de l'ENTORN, que suposadament han de mostrar-se d'acord amb qui s'enfada,
i fins i tot aplaudir, podem fer molta cosa.
Si en lloc d'aplaudir manifestem que trobem que no és per tant la cosa,
desmuntarem moltíssim la situació.
Potser hi haurà qui ens agafarà una mica de mania. Per altra banda, potser també, a la llarga,
notarem que agafem un cert prestigi pel fet de no "comulgar amb rodes de molí"...
en fi, això últim no és massa segur, ni molt menys.

Fenòmens de DIVISIÓ en GRUPS IRRECONCILIABLES,
en els quals s'acostuma a perdre molta energia i temps, fent servir argumentacions sovint massa irracionals, etc.

De fet ÉS NATURAL que hi hagi SUBGRUPS dins dels grups,
però comença a ser molest per a la convivència que cada persona es consideri partidària d'un dels grups fins al punt de trobar que l'altre ho fa TOT malament, i el seu TOT bé,
argumentant-ho amb pseudo-raons,
i que catalogui a les altres persones com "DEL SEU GRUP" o "DEL GRUP ENEMIC"
segons si sent que fa una crítica o una lloança a un grup o a l'altre,
que no es comprengui que una persona pugui "NO PRENDRE PARTIT", etc. etc.

Entre els GRUPS i altres col·lectius de caire POLÍTIC, el "TOTS contra TOTS"
(de vegades amb més passió quan més se semblen aquests grups, segurament per evitar perdre "clientela").

 SOLUCIONS: Si les anem esbrinant,
estarem donant probablement un petit pas cap a la desaparició de les guerres.
Almenys, de moltes "petites guerres nostres" de cada dia.

Poden jugar un paper més important del que sembla les persones
que no prenen partit per un grup ni per l'altre
sinó que conserven una capacitat de veure els defectes i encerts dels dos grups.
Però també és cert que sovint aquestes persones neutrals reben cops de les dues parts,
que tots dos grups les veuran com enemigues, i que en cas de guerra són sovint les primeres sacrificades pels interessats en què hi hagi la guerra, siguin del seu grup o de l'altre.

El fenomen del "CAP DE TURC",
també conegut com a "XIVO EXPIATORI":
(tot/es contra u/na),
que resulta tan degradant (tant per la víctima com per les altres persones),
encara que, al principi, cohesiona la resta del grup en base a la crítica contínua cap a una persona.
Fins que aquesta persona queda matxacada, eliminada del grup, etc.
i aleshores comença l'elecció del següent cap de turc, i així successivament.

A l'hora d'analitzar un cas real,
cal tenir en compte que en la vida real de vegades es barregen DOS EXTREMS possibles:

El CAS més FREQÜENT: En un grup es comença a CRITICAR i AÏLLAR a una persona
(es comença a dir que és una mica ximple, o pesada, o el que sigui,
el qual fa que aquesta persona, involuntàriament, per coses de la nostra complexa psicologia,
accentua sovint, al menys aparentment, els seus comportaments en aquests sentits.
Les altres persones del grup se senten cohesionades, més unides que abans, pel seu acord en les crítiques.
I quant més s'enfonsa la persona en qüestió (que es pot arribar a enfonsar molt),
més se la critica i aïlla (la debilitat no es perdona massa en la nostra societat).

Un ALTRE EXTREM que també es pot donar, i de fet es dóna sovint:
UNA sola PERSONA pot fer INVIABLE un GRUP, pot fastidiar sistemàticament qualsevol activitat,
qualsevol moment agradable, amb el seu comportament. De vegades, sense adonar-se'n massa.

En una situació concreta es pot donar un dels dos extrems,
encara que gairebé sempre es dona el primer extrem en estat pur, aprofitant qualsevol diferència, problema personal... I també es poden donar tots els graus intermedis entre aquests dos extrems.

És DIFÍCIL, a primera vista, saber en QUIN EXTREM ens trobem,
o si es tracta d'un punt intermedi,
en el qual totes dues situacions formen part de la realitat en més o menys grau.
Generalment, les raons del primer extrem són d'una inconsistència que salta a primera vista,
encara que dins del grup semblin definitives (sovint més definitives quant més inconsistents, o injustes...
ja què es tracta d'un cas típic d'absència de reflexió seriosa).

SOLUCIÓ al primer extrem: PREVENIR que passi "abans que passi", ajuda molt a que no passi.
És el que es diu "PREVENCIÓ de CONFLICTES".
I ajuda també a que si passa, qualsevol persona del grup se'n recordi i ho pugui indicar:
"Ei, no estarem caient una mica en allò que deiem del cap de turc?", i es miri de solucionar.
Ho tenim experimentat amb bastant èxit en el cas de cursos de formació en els quals es planteja ja el primer dia com a possible perill de convivència.

I quan no es pot evitar que passi, si algú/na s'atreveix a dir,
en contra de l'opinió general,
que no troba que aquella persona sigui tan tonta, maladreta, o el que sigui,
és fàcil que el sistema repressiu del grup sobre aquesta persona, al menys, trontolli una mica.

SOLUCIÓ al segon extrem: En lloc de dir-li que se'n vagi, que es calli, etc.
(gairebé sempre sense aconseguir-ho) hauríem de saber explicar-li
que cada cop que la música sona bé ell fica la flauta en pla desmadrat i espatlla la música.
Atenció: poden sorgir problemes,
ja que vivim en un dels països on la gent accepta més malament les crítiques.
Està en la nostra mà fer-ho el millor possible (veure Llistat: "Formes més correctes de dir les coses").
Però així i tot, podem crear-nos un enemic, depenent de la personalitat de la persona a qui plantegem aquests problemes de relació (veure: ACCEPTACIÓ de les CRÍTIQUES).
També és molt probable que la persona a qui es fa la crítica
tregui conclusions com ara que tothom està confabulat en contra d'ella,
o personalitzi l'inici de la confabulació en la persona que fa de portaveu de les altres...
és a dir, cal fer-s'ho amb delicadesa i ma esquerra, i coneixent aquests perills... cal saber fer-s'ho
(recordeu-vos que "la vida és un art"...).

SOLUCIÓ als casos intermitjos:
El més important és rectificar la part corresponent al fenomen de "cap de turc".
Només si això s'assoleix en la pràctica durant un temps
(suficient per permetre que aquesta persona es que es recuperi una mica, se senti millor)
es pot pensar en arreglar les components en les quals la persona en qüestió té coses a canviar.

Actuem massa sovint per raons COMPETITIVES,
segurament, i entre altres raons, com a conseqüència dels "tics" anteriors
(por de ser el "Cap de turc", o "el més inepte", o maladret, etc. etc.).

Acostumem ser bàsicament competitius en les nostres relacions,
i ho fem de vegades sense tan sols adonar-nos de com ho fem.
Fins i tot quan freguem un plat o escombrem una escala,
podem estar pensant que ho fem millor que ningú o que ninguna,
i que els altres no valen res perquè no ho fan tan bé com nosaltres.

La gent basava clarament la seva autoestima en els seus valors profunds com a éssers humans,
i no en el que feien millor que els altres, la cultura que tenien, etc.
acceptaven als altres sense comparar-los ni, comparar-se, ni criticar-los...

Algunes vegades que van venir a la casa algunes persones occidentals,
sí que se'ls notaven unes ganes contínues d'impressionar,
i un estrés raro, que refredava una mica l'ambient, sovint fins que se'n anaven.

Observacions d'una dona occidental que va conèixer molt bé a uns indígenes d'Austràlia,
del llibre de Marlo Morgan "Las voces del desierto", ed. Punto de lectura, p. 103:
<<No había fingimiento, ni confrontación de egos para acaparar la atención.
[...], y nadie intentaba superar a nadie. [...]
Yo estaba aprendiendo cómo se siente una persona cuando la aceptan sin condiciones>>

Coincide bastante lo que dice con mi apreciación, y me hace pensar que lo que aquí nos pasa
responde a la manía occidental de elegir y despreciar lo no elegido,
lo cual hacemos también entre personas,
y que nos lleva a una competitición contínua para "resultar elegid@s" y no "despreciad@s".

LLISTAT: Coses que ens serveixen per MENYSPREAR l'ALTRAE,
( el qual ajuda a SENTIR-NOS SUPERIORS, o prou a dalt del competitive ranking

- SI NO TENIM DINERS, menyspreem a qui en té (només pensa en fer diners, etc.).
I SI EN TENIM, de diners, menyspreem a qui no en té
(no ha sabut fer-s'ho, només ha tingut ximpleries al cap, no és una persona intel·ligent...).
Però es tracta del mateix mecanisme "menyspreant de l'altrae" en ambdós casos.

- I més exactament, SI TENIM X DINERS, menyspreem a qui en té més, amb uns arguments,
i a qui en té menys, amb uns arguments diferents.

- Si no tenim ESTUDIS, menyspreem a qui en té
(quin cap quadrat, tindrà molts estudis però ho fa tot malament...), i viceversa:
"Com s'atreveix a dir o fer això, a fer cursos, o conferències, sense cap titol·lació?!" etc. etc.

- SI NO TENIM UNA CASA en propietat, de vegades menysprearem a qui sí la té
("aquests ja s'han situat, ja no es pot parlar amb ells, només pensen en conservar el que tenen...").
I viceversa, SI TENIM UNA CASA, de vegades menysprearem a qui no la té
("no pensa en el futur, no ha sabut fer-s'ho, etc. etc.").

- SI ESTEM SANS, sovint menyspreuem a qui no ho està, de vegades sense quasi adonar-nos'en
("no s'ha sabut cuidar, i mira què li ha passat...").
I si trobem una persona més sana, i/o amb aspecte més jove que nosaltres,
també sovint buscarem arguments per menysprear-la
("clar, sempre cuidant-se, no ha hagut de treballar,
la seva família li passa diners quan en necessita, no té més preocupació que cuidar-se i dormir bé...").

- SI ENS MANTENIM en un determinat OFICI, o SITUACIÓ
(Fins i tot, per exemple, entre gent bastant "alternativa", com ara els "neorurals",
la gent que venint de la ciutat, "viu al camp"),
quan algun/a es queda sense diners i s'ha de tornar a la ciutat,
també sovint el menyspreen
("no tothom val, no s'ho ha sabut fer, no tothom sap viure al camp, je je je"),
encara que qui això diu aguanti perquè té alguna renda etc.

- Si som dones i no vam perdre la línia amb el nostre embaràs,
menysprearem a les amigues que la perden ("no sé que fan, no es tan difícil mantenir-la..."),
sense tenir en compte que cada metabolisme, psique, història, etc. etc. etc., són diferents.

- Si ESTEM a l'ATUR buscant feina, considerem (segurament amb molta raó)
que la nostra societat no és capaç de proveir feina per a tothom.
Però a partir del dia en què LA TROBEM,
considerarem que qui no té feina és que no la sap buscar,
que no sap espabilar-se, etc., que nosaltres sí que sabem...

- Quan s'és GUAP@, es considera que això és el més important, ser guap@, i es menysprea a qui no ho és.
- Quan s'és RIC/A, es considera que això és el més important, ser ric, i es menysprea a qui no ho és.
- Quan s'és INTEL·LIGENT, o CULT, es considera que això és el més important, i es menysprea a qui no ho és.
- Quan s'és FORT, es considera que això és el més important, ser guap@, i es menysprea a qui no ho és.

- Etc. etc. etc (((completar)))

INTERPRETACIONS ERRÒNIES del que diuen les altres persones,
i de la CARA que es FA, etc. (és a dir, "MALENTESOS")
En una comunitat dels anys 70 tenien com a norma important
el no JUTJAR les altres persones per la CARA que fan,
no pensar que se sap el que estan pensant només per la cara que fan...
Un dia et pot fer mal el cap, o no has descansat bé,
i segons quina gent es pot fer unes càbales fantàstiques sobre el que et rondina el cap.
En aquest sentit, massa sovint ens creiem massa llestes i llestos interpretant a la gent.
En aquests casos, seria millor parlar amb elles, per saber què passa realment pel seu cap

Són un fenòmen molt frqüent altres MALENTESOS, més verbals,
com ara sentir al passar només unes PARAULES d'una persona,
i les podem interpretar fora de contexte, erròniament,
i canviar la nostra relació amb ella en base a aquesta interpretació errònia,
sense que aquesta persona pugui comprendre el perquè d'aquest canvi.

Quan més tarden en aclarir-se aquests malentesos, més difícil resulta fer-ho,
ja què aquests detalls es van diluïnt en la nostra memòria.

Sovint tenim AGRESSIVITATS CONTINGUDES,
que poden saltar en qualsevol moment, però que de moment no salten,
i que fan MALENTESOS contínuament. I aquests malentesos, que van sempre en un mateix sentit,
es van acumulant, deformant la imatge d'una persona,
amb conseqüències negatives sovint en algun grau sobre la seva vida.

Per quines raons s'acumula l'agressivitat?

- Per raons originades per la forma de ser o fer de l'altræ, encara que acostuma haver-hi una part d'incomprensió, intolerància, irracionalitat, falta de franquesa per part nostra, etc., que haurem de revisar.

- Perquè l'altræ em perjudica en els meus interessos, i no li dic,
per covardia o perquè seria perillós per mi de dir-li, o per les raons que sigui, o li dic però no m'entén, o no em fa cas, o no pot o no vol canviar… o no té perquè canviar...

- Per raons sovint inconfessables a un mateix:
-enveja, que de seguida es revesteix de crítica destructiva
- necessitat de considerar a l'altrae inferior (en algunes qüestions, o en totes)
per tal d'autoconsiderar-se superior.

- Per una barreja de raons com aquestes i altres...

SOLUCIONS:Dependràn molt dels casos, que com es veu poden ser molt diferents.
Caldrà analitzar cada cas concret i pensar-s'ho una mica, a veure què ens passa i perquè.

- Preparem sovint uns estranys sistemes de reforçar la nostra situació.
De vegades són DEFENSES (quan ens sembla que l'altrae ho està fent també),
o directament preparació d'ATACS, segons el nostre tarannà...),
a base d'anar COL·LECCIONANT mentalment "FALLIDES" DE L'ALTRAE,
com qui s'ormeja per si té lloc un "atac" de l'altrae (**). I pel sol fet de fer-ho ja es crea un mal ambient.

Per cert, HO FEM MÉS, castigant així doblement l'altrae:
- QUAN sentim que hem fet o fem alguna cosa malament, i ens sentim una mica CULPABLES.
P. ex., quan no anem a una cita, no paguem un deute...
- QUAN tenim MALA CONSCIÈNCIA per la nostra forma de ser
(perquè bevem massa, perquè som més mandroso/e/s del que voldríem, etc.)
- Fins i tot, de vegades, QUAN ens han fet un FAVOR, per evitar de sentir-nos AGRAÏTS
("així intenta rentar-se la conciència", o "alguna cosa voldrà de mi",
seguit d'un llistat dels defectes que el veiem i dels que ens inventem).
- Ho fem també QUAN ens sentim injustament tractats,
- o per PREPARAR ATACS i DEFENSES davant de possibles problemes...

I quan un dia l'altrae ens molesta,
per exemple amb una queixa sobre una actuació nostra, o una observació que toca el nostre orgull,
aquest "ARSENAL" de FALTES acostuma a sortir bastant virulentament.
Si l'altrae també es posa a fer-ho al mateix temps, tindrem una típica "discussió PING-PONG".

És clar que la nostra precaució pot ser bastant JUSTIFICADA
quan l’altra persona té tendència a enfadar-se molt i per molts dies per qualsevol petita cosa,
ja que aleshores haurem de tenir arguments preparats per contrarestar una mica els seus.

(**):"Bebé Kochamma ... no quería admitir, ni siquiera para sí, que estaba ansiosa por ver la película. Prefería sentir que lo hacía solamente por el bien de los niños. Llevaba en la cabeza una cuenta detallada de Cosas Que Había Hecho Por La Gente y Cosas Que La Gente No Había Hecho Por Ella. ("El dios de las pequeñas cosas", d'Arundhati Roy, ed. Anagrama, pàg. 121)

SOLUCIONS: Si de veritat volem posar-nos "a net" amb una persona,
hi ha una forma bastant valenta i definitiva
(encara que no sempre recomanable, per un munt de possibles raons),
que pot anar bé entre parelles, bon/e/s amic/gue/s, familiars...
(més difícil, pels interessos creats, però també possible en alguns casos, entre companys de treball).
Es tracta de confeccionar per escrit un llistat (obert per si s'oblida o apareix algun de nou),
amb els "reprotxos" que ens tenim des de que ens coneixem (veure: "NETEJAR AMISTATS").
És una higiene fantàstica, un autèntic "desarmament".
No sortiran segurament més d'una dotzena de reprotxos, de vegades seran només un parell. De vegades
Molt sovint, només d'escriure'ls, veurem que són ximpleries, o que es desactiven sense més.
O bé, comprendrem que són ximpleries parlant d'elles amb l'altrae.
I altres vegades seran crítiques més serioses i convindrà que l'altrae al menys les escolti,
les comprengui una mica.
Abans de parlar-ne, intercanviar els llistats i esperar una setmana per donar i tenir temps de reflexionar, d'escoltar el que ens diu l'altrae...

Conversaciones, y sobre todo, DISPUTAS "PING PONG ":
A menudo son casos en que hay dos verdades, las cuales son ciertas al mismo tiempo,
aunque parezca que no coinciden para nada (ver CUENTO sobre las distintas verdades).
Pasa mucho cuando discutimos de cosas pasadas,
porque cada persona se acuerda de menos de la mitad de las cosas,
y las mitades no siempre coinciden,
y sin embargo todas son cosas que pasaron realmente
(a no ser que alguna de las personas en disputa mienta descaradamente).
Por ejemplo, entre dos personas que conviven en una casa,
cada una se acuerda muy bien de sus contribuciones (en limpieza, en otros trabajos, quizá en dinero...),
y no se acuerda tanto, o no se acuerda nada,
( o ni siquiera se fija en ellas ya que a menudo son trabajos "invisibles",
de esos que una vez hechos no se nota que se han hecho),
de las contribuciones de l@s demás, fijándose sin embargo mucho en los fallos...
A lo que hay que añadir malentendidos que puede haber habido en el pasado
y que no se resolvieron a su debido tiempo, y aún colean, etc.

Y en cuanto se recibe una crítica, en vez de estudiarla, nos sentimos atacad@s
(en algunos casos lo somos realmente, cuando se trata de una crítica de intención puramente destructiva, que las hay) y reaccionamos enseguida defendiéndonos,
lo cual se suele concretar en que abrimos también nosotr@s el "capítulo de quejas".
Es como JUGAR AL PING PONG.
Cada persona va tirando quejas a la otra, quitándose continuamente el turno de palabra,
y a menudo gritando cada vez más.
Y las dos perspectivas suelen reales, aunque incompletas.

SOLUCIONS: De fet és bastant comprensible que, quan ens sentim un atac o crítica,
el nostre cap comenci a arreplegar ràpidament els defectes o coses que ens molesten de l'altrae
per aprofitar l'ocasió i respondre: "Sí, però tu tal i qual...".
Però, fins i tot si la cosa en principi ens surt així, cal reaccionar ràpid i dir-nos:
"Va bé, deixem de jugar al ping-pong: Avui parlem del problema que tu m'estàs plantejant,
i demà o aviat dediquem un altre temps a parlar dels que jo t'estic començant a plantejar a tu",
ja que tots aquests problemes són reals i hem de parlar de tots ells.

ENS RESULTA MASSA DIFÍCIL DIR NORMALMENT
QUE UNA COSA ENS MOLESTA.
És ben normal, que alguna cosa ens molesti alguna vegada, i seria molt convenient poder dir-ho.
Però ens costa, perquè tots i totes acostumem a ser molt susceptibles i no accepten de bon grau una indicació. Aleshores l'altrae fàcilment es mosqueja (de vegades, a partir d'aquest moment i per sempre més...!) i passa a pensar que qui s'ho ha dit és un/a maniàtic/a, "toca-ous" etc. Això pot malmetre la convivència molt profundament, ja que a partir d'aquí qualsevol petit detall empitjorarà les coses.

- I en l'altre extrem, està la persona que fa TANTES CRÍTIQUES
que ACABA TREIENT l'espontaneïtat i la TRANQUILITAT a la gent que les reb.

SOLUCIONS: PREVENCIÓ de CONFLICTES:
ABANS de començar a viure junts, treballar junts etc., entre altres coses, quedar d'acord en la següent:

"Ens podrem dir les coses que ens molesten entre nosaltres sense que l'altrae pensi:
'quin tio o tia més maniàtic, o més pesat, o més avar...
o 'no aguanto queixes, o bronques...'.
I si a l'altrae li sembla una mania exagerada, se'n parla, es negocia...".

Però convé prevenir-ho "abans" de començar la convivència, perquè quan ja ha passat alguna cosa pot resultar més difícil rectificar les sensacions que s'han tingut, les justificacions i interpretacions que es van teixint....

I, en l'altra cara de la mateixa moneda,
ENS COSTA MOLT ACCEPTAR QUALSEVOL CRÍTICA.
Sovint saltem com moguts per un ressort quan ens diuen una cosa que podríem corregir,
una cosa en la qual potser ens hem equivocat, o que podem millorar...
Cal dir que algunes MOTIVACIONS de pes en tenim PER REACCIONAR AIXÍ, ja què:

- quan s'accepta una crítica, de vegades la persona que la fa agafa una seguretat exagerada, es posa massa per sobre, converteix la seva crítica en quelcom de massa implacable, etc.
- al menys al nostre país s'utilitza la crítica com a arma contra les persones, no amb la intenció de millorar les seves idees o accions
- i sovint no es concebeix més que la confusió total o l'encert total: fer o admetre una crítica contra una persona ja suposa molt sovint prendre partit en contra d'ella, i per tant desqualificar des d'aquest moment tot el que fa.

SOLUCIONS: "Prevenció de conflictes", molt semblant a la del cas anterior:
prevenir quan més aviat millor que en una relació entre persones
la crítica (o la "observació", o "indicació", o com li volgueu dir)
hauria de poder ser acceptada sense pensar que qui la fa és maniàtic/a, etc..., o ens vol malament.

També es pot dir, mig en broma, en el moment d'acceptar una crítica, quelcom com:
"Bé, no aprofitis per esmicolar-me sistemàticament a partir d'ara,
però accepto que una mica de raó sí que en tens...".

I també ajuda molt que qui fa la crítica anunciï d'alguna forma que no és la seva intenció "esmicolar-te", amb frases com ara:
- "Potser no sóc la persona indicada per dir-te això", o "Sóc jo qui té més defectes i no se'ls veu, però al mateix temps vull dir-te que em sembla que...", i/o:
- "Vull que quedi clar que no em caus pas malament ni molt menys, i que tens virtuts que admiro molt... i que basten per que m'agradis molt com a persona, o per què m'enamoris (segons de qui es tracti), etc. etc., però hi ha una cosa que et vull dir: ..."

Les crítiques, a poc que siguin constructives, ens poden ajudar en un exercici interessant
i que fem ben poques vegades, que és posar-nos a pensar en els nostres errors, el possibles, els segurs...
i en la forma d'anar-los superant.
Dediquem molt de temps i esforç mental en fer la llista de coses en què s'equivoquen les altres persones, però en dediquem poc a respondre'ns la pregunta: en què ens equivoquem nosaltres
(per ex., amb una persona que s'ha enfadat amb nosaltres),
i a intentar comprendre com aquesta persona ha viscut la nostra equivocació, falta de respecte, etc.

Una BONA CRÍTICA és un dels millors REGALS que ens pot fer una altra persona.

NO SEMPRE SABEM SER PROU RESPECTUOSOS AMB LA DIGNITAT PERSONAL y amb la LLIBERTAT de les altres persones per gestionar el seu cos i la seva vida,

ni prou tolerants amb les diferències, i ens fiquem en coses en les quals no ens hauríem de ficar.
Sempre hauríem de poder donar un consell, però no més d'una vegada, màxim dues,
sense més coaccions de cap tipus, i sense emprenyar-nos si l'altra persona no el segueix,
encara que li vagi malament si no el segueix.

Una altra forma de ser poc respectuos@s és
voler que una persona ens dediqui tot el seu temps lliure,
o ens ho hagi de contar tot... Es fa molt entre dones, a part de ser molt freqüent dins les parelles.
Es tracta d'una mena de "SEGREST" en nom de l'amistat, o de l'amor...

SOLUCIONS: Hauríem de tenir molt clar en què ens podem ficar i en què no.
Potser fer un llistat que quedi obert per si s'oblida o surt alguna altra qüestió.
Millor fer-ho ABANS (prevenció de conflictes).
O potser, més que un llistat, en aquest cas, caldria un criteri el més clar possible:
tot el que sigui gestió del cos, la ment i la vida en general de cadascú/na
forma part de la seva llibertat.
És difícil en parella,
ja què la tradició i l'opinió general ens fan considerar-nos amb drets sobre el cos de l'altrae,
amb possibles conseqüències desagradables (de vigilància mútua etc.),
però és més factible en altres casos de convivència.
 

"PENGEM ETIQUETES" massa fàcilment a la gent que ens rodeja

Sovint serà una etiqueta amb un defecte (lenta, maladreta, que espatlla els ordenadors, etc. etc.). A partir d'aquí, qualsevol cosa que faci l'altrae, detalls sense importància,
corroboraran la idea que l'altrae té aquest defecte.

La cosa de vegades comença per una broma (per ex., a la feina es comença a dir d'una persona que
" espatlla els ordenadors només amb la seva presència". L'humor és una cosa fantàstica, però hi ha massa gent que es creu qualsevol crítica inconsistent. I aquesta persona, considerada maladreta i gafe,
pot passar a ser la primera de la llista de persones "acomiadables" de l'empresa.

Perquè, gairebé sempre, les "etiquetes" FAN que la PERSONA ETIQUETADA es POSI NERVIOSA i INSEGURA, i sense voler-ho accentuï el seu comportament maladret etc. A partir d'aquí, tot el que li passa contribueix a justificar l'etiqueta.

Segons quines etiquetes, de totes maneres, són menys greus i fins i tot convenients.
Per exemple la de "despistat/da", la gent que ho és prefereix sovint tenir-la que no tenir-la,
ja què sinó els seus "despistes" es malinterpreten fàcilment, per part de les persones amb bona memòria, com a "preses de pel" malintencionades.

 SOLUCIONS: La CAUSA INICIAL que desencadena el fet de "penjar una etiqueta" pot ser justificada, o injustificada, o més o menys justificada... el qual acostuma ser un punt important d'intentar aclarir.

Sense oblidar la complicació de saber que això de si la causa és justificada o no
és una qüestió que també varia molt en l'opinió d'una persona o d'una altra.
Per exemple: si una persona mata una altra, potser no és prou justificat definir-la per aquesta acció,
i penjar-li l'etiqueta d'"assassina". Potser ha estat un cas molt justificable, en defensa pròpia...
Però si ha matat un munt de gent, i a més cobra per fer-ho, comença a estar més justificat dir que és un "assassí".
Encara que mai no hauríem d'identificar a cap persona només per les seves accions.
Som més que el que anem fent. Fins i tot etiquetes que semblen inofensives, com ara "metge", "paleta", "artista", etc., no ho són del tot,
al posar l'accent només en l'activitat professional d'una persona.

SOM BASTANT "NERVIS" amb les persones que ens rodegen.

Quan diem que una persona és "nervi", o una mica "nervi", volem dir que, a part de ser nervios/a,
ho fa recaure sobre algunes o totes les persones que la rodejen.
A una persona "nervi" li molesten ostensiblement moltes de les coses que fan altres persones.
Per això sovint tot/es som "nervis" amb algunes persones i en alguns aspectes,
i tots ens hem d'anar treballant el tema del "nervi".
Sapiguent sobretot que és contraproduent, que les altres persones,
per qüestions psicològiques, encara s'ho faran pitjor si ens impacientem tant.

Per exemple, quan hi ha algú/na que té com a valor màxim ser el (o la) més treballador/a,
o més "sacrificat/da" (això últim està molt ben vist, molta gent vol semblar "sacrificada"),
farà tot el treball ràpidament, i desprès s'enfadarà perquè l'altre no ho ha fet...
(no confondre amb el cas en què sempre ho ha de fer ell perquè sinó ningú no ho farà,
que és quelcom que ens passa sovint a les dones en les cases...).

També són típics els casos en què, quan ell/a es posa "nervios/a",
NECESSITARIA que les ALTRES PERSONES es posessin NERVIOSES TAMBÉ,
potser "per acompanyar en el sentiment"... i encara s'estressa més si no és així.

El resultat variarà bastant, depenent de com sigui la PERSONA "CAUSANT" dels nervis,
sobretot segons sigui:
- TAMBÉ NERVIOSA, i de les que deixen anar el seu estat de nervis: discutiran molt, probablement es passaran la vida cridant-se. Si saben no fer-ne un drama podran ser felices malgrat tot, si no és així seran bastant desgraciades. Però és que no tothom aguanta bé els crits i discussions contínues, i cal comprendre-ho.
- NO "NERVI", però aconsegueix resistir a la seva manera
(encara que si es conviu resulta bastant difícil).
- NO "NERVI" i que s'afecta pels nervis que li cauen a sobre: ho passarà malament, segur.

Un dels problemes és que, quan una persona té tendència a enfadar-se, o impacientar-se,
les altres persones han d'estar massa pendents de fer el que ella vol si volen tenir la festa en pau,
i això no deixa de ser un "mecanisme de poder".

SOLUCIONS: Com en el cas de la "penjada d'etiqueta"
(en aquest cas l'etiqueta és de "persona lenta, poc espavilada, etc.),
també la CAUSA INICIAL que desencadena tant de "nervis" pot ser
JUSTIFICADA, O INJUSTIFICADA, o més o menys justificada...
El qual és un punt important d'intentar aclarir de manera que les solucions a cada cas concret no siguin posar una injustícia sobre una altra, o una repressió sobre una altra, sinó respirar millor per ambdues parts.
Sabent a més que això de si és amb causa justificada o no
és una qüestió que també varia molt en l'opinió d'una persona o d'una altra.
En tot cas caldrà veure-ho en cada cas concret, i des d'una perspectiva prou ampla,
que contempli per ex. no només la "velocitat amb que es fan les coses", sinó també els resultats.

COMPTE: quan la persona nervi ha d'admetre que no té massa raó per posar-se així,
com a últim recurs acostuma a dir:
"Va bé, però es que aquesta persona em posa nerviosa perquè sí, per la seva forma de ser,
perquè no hi ha química, no la suporto i prou..."
Son formes bastant injustes de persones.

O potser, parlant-ne, es descobreix que hi ha un altre problema que no s'havia detectat i que es la causa dels nervis. Aleshores caldrà recomençar a analitzar i resoldre la situació en base al nou problema.

És especialment delicat EL CAS en QUE
LA GENT QUE VIU JUNTA TREBALLA TAMBÉ JUNTA.
Per una banda, ens podem trobar com una mena de "ull del patró" a casa nostra,
que s'enfada per exemple si tardem en apagar, a la nit, la llum de la nostra habitació,
amb la idea que al dia següent rendirem menys,
o si ens trobem malament un dia i no anem a la feina, però els (i les) altres, no ens troben prou malalts, etc.
Potser, més que un llistat, en aquest cas, caldràn criteris el més clars possibles. Per exemple:
"Tot allò que no faria enfadar a un "jefe" si visquéssim fora de l'ambient laboral, és,
en principi, cosa de cadascuna/ú".

I per altra banda, qualsevol problema de convivència no ressolt pot fer
que alguna persona ES QUEDI SENSE FEINA i SENSE CASA al mateix temps.

Es tracta, resumint, d'una situació en què els problemes habituals dins de qualsevol feina
tindran fàcilment moltes repercussions en la vida privada, i viceversa.
La qual cosa agreuja lde vegades la por de plantejar els problemes que sorgeixen,
és una trava a la sinceritat...

SOLUCIONS:
- Extremar al MÀXIM la DELICADESA en el tractament dels problemes que vagin sorgint.
- NO CONSIDERAR a les PERSONES que plantegen o pateixen els problemes com a "PROBLEMÀTIQUES" (a no ser que es passin massa plantejant problemes).
- Sobretot, no considerar la gent (o considerar-se) com una mena d'EXÈRCIT, pel fet de viure junts.
 

Sovint UNA PERSONA FA LES 50 COSES QUE CAL FER
per tal que les coses (la casa, la feina, o el que sigui) vagin bé,
EXCEPTE UNA o DOS que es queden sense fer
(per falta de temps, algun impediment, despist, etc. etc.).
I passa sovint que l'altrae no es fixa en les 49 coses que ja estan fetes
(molt sovint, "treball invisible"),
i es mosqueja, desacreditant a qui les ha fetes a causa de la cosa que ha quedat sense fer,
o perquè un sol plat està fora de lloc, quan és l'única cosa que està fora de lloc
i fa una estona n'hi havien 500 que ha calgut anar recollint, etc. etc.

I, EN GENERAL, NO ens ADONEM del "TREBALL INVISIBLE",
o el menyspreem com a "poc important". En general resulta complicat el tema del treball invisible. Gairebé sempre el fem dones, tant a casa com a la feina,
com si ens guiés més el desig que tot funcioni, que el desig de "fer el que volem fer i prou",
o el lluïment personal...
Qui no ho fa mai (hi ha qui es resisteix a capa i espasa) no té la imaginació i el coneixement necessaris
per valorar-ho. I qui ho fa pot impacientar-se, sobretot quan els/les altres s'ho desfan contínuament (neteja sobretot).

SOLUCIONS: Si es tenen apuntades les coses que s'han fet és més fàcil plantejar-ho un dia,
intentant que no torni a passar massa.
Això és fàcil si es té, p.ex., una llista realista de les coses que s'han de fer.
O millor encara, una llista de les coses que s'han fet.
s difícil anar-ho apuntant, el "treball invisible", però es pot fer.

Una altra solució: hi ha dones, molt llestes, que astutament, no acaben de recollir-ho tot
(els plats cassoles etc., la roba per guardar...) fins que no ve el seu marit de la feina.
I les que ho recullen del tot per esperar-lo amb una llar ben harmoniosa
es troben sovint amb una sempre perniciosa enveja per part d'ell,
que es pensa que, mentre ell treballa a la seva feina,
a casa seva tot està sempre recollit i no cal moure's d'un sofà en tot el dia...
 

Apreciar "LA DISCIPLINA PER LA DISCIPLINA",
que és molt diferent a la "MÍNIMA DISCIPLINA NECESSÀRIA en funció d'una finalitat".
Aquesta última la entén tothom i totadona fàcilment,
però la primera només l'entén i la suporta bé la gent a qui també agrada molt la disciplina per sí mateixa.
I també, molt relacionat amb l'anterior,
L'AFANY PER SEPARAR EL PLAER DE LA FEINA QUE ES FA.
Es tracta de dos valors molt patriarcals (disciplina i "feina dura")
que impedeixen la presència de molts altres valors, com el joc, l'estima pel que es fa...

Més en general, es pensa que la LLIBERTAT PERSONAL, el PLAER,
o allò de "fer el que ve de GUST", etc.
són coses dolentes (o "vicioses") en si mateixes.

SOLUCIONS: Aquestes no se'ns acudeixen. Quan alguna persona no suporta que l'altra s'ho passi bé,
i això ho té arrelat en les profunditats del seu caràcter, pot resultar ben complicat.
Però segur que n'hi ha, de solucions; hem d'anar cavil·lant-les en cada cas concret.

L'ALTRA CARA DE LA MONEDA SERIA LA IRRESPONSABILITAT,
per ex. la incapacitat de gestionar l'"entropia" (nom científic del DESORDRE)
que un/a mateix/a produeix (almenys als espais comuns en els casos de convivència),
i que al mateix temps és incapaç d'admetre "queixes" quan arriba a molestar als altres, etc.

I una nova cara de la moneda (ja en té tres, de cares, aquesta moneda...):
de vegades els nivells d'exigència es posen massa alts,
quan tot ha d'estar sempre molt ordenat
(un desordre controlat de vegades afavoreix la creativitat, la sorpresa...).

Però hem de comprendre que, sobretot quan la gestió domèstica recau massa sobre una persona,
aquesta es mereix que les altres al menys li mantinguin l'ordre.
Les mestresses de la llar, per exemple, no s'apunten normalment les coses que han de fer,
i se'n recorden deixant objectes fora de lloc (el costurer, l'objecte que cal reparar...).
Quan tot està ple de coses, aquest tipus de "gestió visual" resulta impossible...

SOLUCIONS:

ANAR PLANTEJANT les coses. Però COMPTE: quan és una qüestió d'ordre personal,
la persona interpelada salta com si li toquèssin el dret que considera més sagrat
(vol dir, el dret a ser desordenat),
i A PARTIR D'AQUEST DIA, sobretot SI ETS DONA, quan et miri,
li recordaràs ben bé a LA SEVA MARE
i això en els moments més problemàtics de la seva adolescència, quan la mare li demanava una mica d'ordre
(pobres mares de postguerra, què malament ho van tenir...!).
I això no afavoreix ni l'erotisme, ni l'afecte, ni el respecte per part d'ell...

Sovint som massa FRÍVOLS (i FRÍVOLES)
QUAN VALOREM a les altres PERSONES
De vegades algunes persones "prefereixen" a unes persones sobre les altres,
i allò que és pitjor, a les persones "no preferides" les menyspreen i/o tiranitzen ostensiblement
(al més petit error els cau una gran bronca, etc. etc.).
Pensem que darrera d'aquesta forma de fer-s'ho s'amaga una gran frivolitat,
i una clara tendència a la "tirania",
i que moltes intoleràncies envers persones concretes es basen en prejudicis molt poc seriosos
( es castiga massa a qui no et cau bé per modes, aspecte físic, prejudicis, petites ximpleries...).

Un altre cas semblant és quan sentim dir: "Tal persona em va caure malament des del primer moment".
Pensem que una persona es mereix quelcom més que un instant per donar-se a conèixer.
I si aquell dia aquella persona tenia un mal moment?
Quantes vegades la vida ens demostra finalment que "NO SOM TAN LLEST@S",
que el nostre INSTINT NO és TAN INFALIBLE?

SOLUCIONS: Revisar-nos aquesta forma de prejutjar la gent. No aplaudir a qui ho fa així. Plantejar-ho, si ho veiem factible, quan som la persona perjudicada.

QUAN unes PERSONES ES FAN UNES EXPECTATIVES DIFERENTS a les ALTRES.
Per exemple, quan diferents persones conviuen en una mateixa casa,
i haurà qui valori el fet de fer-ho tot juntes (menjar, treballar, divertir-se) ,
i altres valoraràn el fet de ser prou independents i lliures en els seus moviments,
portar el règim alimentari que el seu cos lis demana, etc.,
sense deixar de gaudir al mateix temps de companya i amistat.
O tindran diferents necessitats afectives, etc.

SOLUCIONS
"PREVENCIÓ de CONFLICTES":
FER, preferiblement ABANS de començar la convivència (o treball en equip, etc.)
alguna REUNIÓ dedicada a conèixer les expectatives, desitjos, condicions que es demanen, etc.
de les altres persones que hi participen
(millor preparar la reunió per escrit, amb temps per preparar-s'ho bé).
Va bé decidir, per exemple, coses com ara si ve de gust menjar junt/es o cadascú/na al seu aire
(de vegades, segons com, la forma d'alimentar-se, horaris etc. de les persones adultes varien molt).
I quedar també en les mínimes tasques a fer entre tots/es.
També es pot anar parlant d'altres qüestions organitzatives.
Sempre disposat/de/s a adequar sobre la marxa les planificacions que es vagin fent.

LLISTAT en POSITIU: Algunes CLAUS de la BONA CONVIVÈNCIA

-
-
-

- En NEGATIU: Coses que fan que resulti tan difícil CONVIURE, TREBALLAR en EQUIP, etc.,
amb altres persones. Possibles SOLUCIONS en cada cas. (***)

QÜESTIONS de CONVIVÈNCIA

- Coses que fan que resulti tan difícil CONVIURE, TREBALLAR en EQUIP, etc.,
amb altres persones. Possibles SOLUCIONS en cada cas. (***)

- En POSITIU: Algunes CLAUS de la BONA CONVIVÈNCIA

- COSES que PODEN MOLESTAR en la convivència en una mateixa casa
- COSES que NO HAURIEN de MOLESTAR en la convivència en una mateixa casa
- Qüestions a tenir en compte QUAN ESTEM DE VISITA o DE PAS en casa d'altres
- Quan som NOSALTRES que REBEM INVITATS
- SOLUCIONS: PREVENCIÓ i RESOLUCIÓ de conflictes




LLISTAT: COSES que PODEN MOLESTAR
en la convivència en una mateixa casa

- Que ens rentin la CAFETERA amb sabó (pot canviar el gust del café, i els vicis, ja se sap...).
- Que es deixin els CASSETS i CDs SENSE el TAP posat, agafant pols.
- Que hi hagi ALGUN PLAT sense rentar a la pica, quan el nivell de tolerància del desordre és baix,
o que estigui tota la pica plena de coses brutes que fan olor a podrit,
si el nivell de tolerància és alt, amb tots els intermitjos.
- Altres temes de tolerància a la BRUTÍCIA, FÀSTICS etc.
- Que alguna persona intenti IMPOSAR el seu DISCURS, o parli massa de les seves DÈRIES,
sobretot religioses o polítiques (amb aquests temes la gent sovint s'exalta molt...).
- Que les altres persones que conviuen amb nosaltres no siguin amables amb les nostre visites (familiars, amics...)
- Que ens passem portant visites personals a casa (aquí hi ha un punt d'equilibri delicat).
- Tenir DIFERENTS EXPECTATIVES (afectives, de vida comunitària, de tranquilitat, etc.).
- Que la gent entri i surti de la casa, se'n vagi a dormir, etc., sense dir ni HOLA ni ADEU.
- En el cas molt especial d'una CASA de CAMP.
- En el cas molt especial d'una CASA molt ANTIGA, o DELICADA...

I ARA, prepareu-vos per a UN LLISTAT FRANCAMENT FASTIGÓS,
que tanmateix convindrá tenir clar quan convivim amb altres persones,
per tal de saber quines coses els fan fàstic, quines no...
i sempre tenint en compte que, si esteu, de visita o per uns dies, a CASA d'ALTRES PERSONES,
l'última paraula en moltes d'aquestes qüestions la tindran aquestes persones,
i si no us acaba d'agradar, doncs us haureu d'aguantes o us haureu d'anar...

I SI sou vàries persones que COMPARTIU la mateixa CASA,
caldrà que aneu arribant a alguns ACORDS.
Gairebé sempre la millor OPCIÓ (la més "delicada" amb les altres persones)
serà que qui fa alguna cosa que fa fàstic a una altra persona, procuri deixar de fer-la.

LLISTAT: COSES que PODEN FER FÀSTIC, o no fer-ho
(no totes les persones són ben iguals en aquestes qüestions)

- Mocar-se, rentar-se dents i dentadures, en la pica de rentar plats, etc.
- Deixar que apareguin fongs negres i males olors en piques i lavabos per falta d'higiene.
- Rots, pets, mocs...
- Embrutar més o menys el WC, quan els homes hi pixen, sobretot.
- No fer servir draps diferents per netejar coses molt brutes o fastigoses, i coses no tan brutes.
- Gorros bruts, moneders, calces i calçotets, mocadors mocats, a sobre de la taula de menjar.
- No rentar-se les mans després d'anar al WC, sobretot si s'està preparant el menjar.
- (((Completar)))
 

Que la gent entri i surti de la casa, se'n vagi a dormir, etc., sense dir ni HOLA ni ADEU

Per poques expectatives de tipus afectiu o amistós que es tinguin,
HOLA i ADEU es diu fins i tot a un gos o a un gat.
A la resta de la gent de la casa els serveix, a més de per notar que existeixen per a l'altra persona,
per saber si poden de posar la música més alta, dir que la persona no hi és si truquen per telèfon, etc.
Fins i tot els orangutans donen la "bona nit" abans de posar-se a dormir.
(El Periódico, 3/03/03, p.39: <"Els orangutans comparteixen un llenguatge". ... [a Sumatra i Borneo,]
emeten una espècie de bufada abans d'adjuntar les fulles que els serviran de llit o bé quan ja són al llit>>.

Que les altres persones que conviuen amb nosaltres no siguin amables
amb les nostre visites (familiars, amics...)

Hemos de cuidar a los familiares y amigos de la gente que convive con nosotr@s con especialísima delicadeza.
Pero no hacer nunca, por ejemplo, "piña" (no conspirar) con ellos y contra la persona que convive con nosotros,
sino más bien apoyarla en la política que ella quiera llevar con ellos, salvo excepciones muy excepcionales...

És clar que tampoc convé que la gent es passi molt portant visites personals que acabin "envahint" la casa
(aquí hi ha un punt d'equilibri delicat).

En una CASA de CAMP

Una CASA de CAMP és un petit UNIVERS molt ESPECIAL.
Sobretot quan està rodejada de terres, de conreus, quan té animals...

SI ESTEM de VISITA en una casa de camp:
- Haurem de deixar les PORTES i FINESTRES com les trobem (obertes, tancades...). Exemple: quan el GAT del pis d'abaix que es pot menjar el LLORO del pis de dalt.
- No haurem de fer un gran FOC i cremar les reserves de LLENYA que havien de durar tota la nit,
sinó ser prudents, i observar, sobretot al principi, com s'ho fan els habitants de la casa.
- El mateix en altres aspectes: OBSERVAR si quan renten plats fan servir molt de sabó o poc,
si deixen còrrer l'aigua de l'aixeta o la cuiden més...
- A més d'observar, DEMANAR quan cal ("On puc llençar aquest oli?" o aquesta aigua amb sabó,
o aquestes cendres..., o: "Puc donar pa amb oli al gos?" etc.)
- Les observacions que fem per les CASES DELICADES són aplicables també a les CASES de CAMP.
- (((Anar completant)))

A la persona que s'encarrega més de l'HORT, li pot molestar, per exemple:
- Que altres hi vagin i facin coses sense demanar-li o sense estar ell/a davant.
- O a l'inrevés, que la gent no vagi a fer feina (com veieu, cada cas concret és ben diferent).
I a les altres persones els pot molestar poder anar-hi només quan va la persona que ho porta.
Una SOLUCIÓ: ANAR una ESTONA, al PRINCIPI (o una estona a la setmana)
AMB AQUESTA PERSONA, per veure què cal fer exactament, a on es pot trepitjar i a on no,
quines herbes convé treure i quines no, etc. etc.
Fins i tot podem APUNTAR-HO en un paper,
sobretot per si algu/na no ha pogut assistir a la sessió conjunta...

Quan en la casa hi ha POCA AIGUA:
- Per RENTAR els PLATS etc.(millor cada persona el seu) es pot tenir:
un pot petit amb aigua una mica sabonosa i un raspall,
un altre una mica més gran amb aigua per esbandir,
i un altre amb aigua ben neta i un cullaró per treure una miqueta per a l'esbandit final de cada plat.
Si hi ha poquíssima aigua, es pot netejar abans de tot el plat amb un paper,
que s'emporti la major part de la grassa etc.

- Etc. etc. etc. etc. ((( anar completant)))

En una CASA ANTIGA, i/o DELICADA (per la raó que sigui)

Una CASA ANTIGA és com un cotxe antic,
que té MIL TRUCOS per aconseguir que coses difícils de reparar acabin de trencar-se, etc.
I a una CASA DELICADA (pel tipus de construcció, o el que sigui), li pot passar el mateix.
Per això, si ens allotgem en una d'aquestes cases per un temps,
cal que tinguem ben en compte sempre totes les INDICACIONS
que ens vagin donant els seus HABITANTS habituals.

Un CONSELL per als HABITANTS habituals d'aquestes cases "delicades":
Que POSIN en un FULL enganxat a la paret el "LLISTAT de NORMES i TRUCOS de la CASA",
i així no hauràn d'estar tot el temps fent observacions a les persones que la visiten.
També es poden posar PAPERETS ENGANXATS per tot arreu:
a prop de les aixetes amb trucos o normes, al costat de la rentadora massa vella,
a sobre de la porta de la nevera que cal tractar molt especialment...

LLISTAT: COSES que NO HAURIEN de MOLESTAR
en la convivència en una mateixa casa

- QUE la gent que ho vulgui S'AÏLLI a estones o el temps que vulgui en la seva HABITACIÓ
(mai no hauríem de perdre el GUST i l'EXPERIÈNCIA d'ESTAR SOLS alguna estona).

- QUE la gent no hagi d'estar tot el temps amb la cara ALEGRE, fent BROMA,
i/o CONVERSANT sense parar... És molt interessant PERDRE la POR al SILENCI.

- QUE la gent GESTIONI el seu COS a la seva manera,
sempre que es respecti la presència de nens, no es molesti ni perjudiqui als altres...

- QUE la gent TINGUI algunes MANIES personals
(no estarà de més fer una llista i passar-la a les altres persones).

- MÉS COMPLICAT és el tema de PORTAR a la casa AMISTATS i CONEGUTS.
Quan no són comunes i de comú acord, al menys pot ser convenient passar-les a l'habitació privada,
i responsabilitzar-se d'atendre-les,
no envair la casa amb gent desconeguda o poc amiga dels altres habitants i desentendre's, o anar-se...
I també depèn de si estàs a casa teva, o passant una temporada en casa d'altre, i de cada cas concret.
Per exemple, si es tracta d'una persona que molesta a algun/a habitant,
seria millor evitar que entrés a la casa.

- QUE si una persona així ho vol, PUGUI PORTAR el seu propi RÈGIM ALIMENTARI,
sempre i quan no plantegi problemes massa seriosos.

- Etc. etc.

LLISTAT: Qüestions a tenir en compte
QUAN ESTEM DE VISITA o DE PAS en casa d'altres

PRESENTACIÓ:
És una llàstima que no sapiguem COMPORTAR-NOS sempre del tot bé,
sense posar massa "nervis" als habitants de les cases que visitem,
i que, per aquesta i altres raons, cada vagada es visiti menys la gent.

LLISTAT:

- Procurar no caure en els "TICS" TÍPICS que tan sovint malmeten la CONVIVÈNCIA

- Tenir LES NOSTRES COSES concentrades en el lloc de la casa que ens indiquin,
o en què no molestin massa, i NO DESPARRAMATS per tot arreu.
Introduir el MÍNIM de DESORDRE.

- NO CANVIAR les COSES de PUESTO
(podem arribar a fer perdre molt de temps per buscar unes estissores, un pot de farina etc.).

- Deixar les PORTES, FINESTRES etc., tal com les trobem (més o menys).
La gent de la casa tindrà les seves raons per tenir una porta oberta o tancada, etc..
Potser si deixem la porta d'una habitació oberta pujarà el gat i es menjarà un lloro
que vola lliure al pis de dalt...

- No fer coses a la casa "a espaldas" dels habitants de la casa, o en contra de la seva voluntat.
CAL RESPECTAR molt als HABITANTS de la CASA pel fet de ser els seus hostes.

- Hay que saber ENTENDER que estar alojad@ en casa de alguien es un HONOR muy grande
(por de pronto, se están fiando mucho de nosotr@s),
y SENTIRSE básicamente AGRADECIDOS
(lo cual tampoco quiere decir que luego "debamos" algo, ni siquiera que también nosotr@s
les hayamos de llevar a nuestra casa).

- NO EXAGERAR amb les nostres ganes d'AJUDAR, però PROCURAR AJUDAR una mica,
i fer-ho sobretot sense creure'ns amb cap dret especial pel fet de fer-ho (que això de vegades passa).
Tampoc convé massa, per exemple,
netejar més del nivell de neteja de la casa (pot ser una intromissió en la seva forma de viure)
a no ser que estiguem molt segurs de què els agrada molt si ho fem.
DEIXAR que la GENT de la CASA porti el SEU RITME,
i DONAR-LIS SUPORT de la millor manera que sapiguem fer-ho (la vida és una art...).

- DEMANAR, per exemple, abans de fregar els plats, si convé estalviar l'aigua,
si és perillòs que vagin coses sòlides al desaigüe, o sabó (sobre tot si és una casa de camp),
si cal separar les escombreries en orgàniques i inorgàniques
(de vegades en les cases de camp fins i tot se separen en coses pels gossos, pels gats, per les gallines, pels porcs...).

- Y HACER CASO en general de las INDICACIONES que se nos hacen, sin empezar a pensar:
"Qué gente más maniática, o más tonta etc.":

- OBSERVAR, i en alguns aspectes, IMITAR una MICA les COSTUMS de la gent que hi viu.
Per exemple, no posarem la MÚSICA excessivament alta si no ho fan ell/es, encara que no hi siguin en aquest moment (pot haver-hi un veí gran o malalt... al menys, s'ho demanem, si es pot fer).

- I ADAPTAR-SE una mica als GUSTOS i, en certa forma,
també als ESTATS d'ÀNIM de la GENT que hi viu.

- Tampoc ens hauríem d'entestar en veure un CANAL de TV si la gent de la casa vol veure un altre...

- Saber entendre que, en qüestions de decoració etc. etc.,
l'ÚLTIMA PARAULA la té la gent de la casa,
el qual no vol dir que no puguem fer algun suggeriment, però sense coaccionar gens ni mica.
Reconèixer que una casa és una mica com un BARCO, i els habitants la seva TRIPULACIÓ,
i nosaltres, els INVITATS del barco.

- NO començarem a PORTAR GENT que no coneixem massa (potser tampoc ho faríem a casa nostra),
ni portarem massa amics nostres a no ser que la casa sigui molt gran i oberta a noves amistats.

- SER una mica DISCRETS o discretes, i en tot cas,
no ser destructius quan contem les INTIMITATS de la casa que ens allotja.

- En general, NO FAREM COSES QUE NO GOSARÍEM FER a CASA NOSTRA
(a no ser que la gent de la casa les faci, aleshores som lliures de fer-les també nosaltres o de no fer-les).
HEM de SER més CUIDADOSOS i RESPECTUOSOS del que seríem a la NOSTRA PRÒPIA CASA.

- NO CREER QUE CUANTOS MÁS DÍAS estamos en la casa,
MÁS DERECHOS vamos adquiriendo,
y entre ellos, el de irnos quedando indefinidamente,
como si nos fuéramos incorporando con el tiempo como HABITANTES de la CASA,
con los mismos DERECHOS que los demás.
Incorporarse como habitante de la casa es en todo caso algo que habría que hablar seriamente con l@s demas interesad@s.

- Igualmente habremos de estar BIEN DISPUEST@S a entenderlo
si nos dicen que ya NO NOS QUIEREN tener por MÁS TIEMPO en su casa.
Y sobretodo, no guardar rencores por ello ("me han echado", etc.).

- Un buen detalle es NO LIGARSE a nadie si es una PAREJA la que nos hospeda
(vivimos en un país con muchos y graves problemas de celos).

-Y además, por si no lo sabíais, "el ONZEAVO MANDAMIENTO es NO ESTORBAR" (es broma).
 

Quan som NOSALTRES els (o les) que REBEM INVITATS

- Saber dar las INDICACIONES precisas y oportunas en los PRIMEROS MOMENTOS
("Prevención de conflictos"), van bastante bien. Siempre es más fácil decir
"Conviene no gastar mucha agua en esta casa"
antes de que l@s invitad@s lo hayan hecho ya, caso en el cual les haremos sentir un poco culpables.

- También es PREVENCIÓN de CONFLICTOS el hacer PAPELITOS
con "INDICACIONES para VISITANTES", o "RECOMENDACIONES", o como se quiera,
y ponerlos por ahí (uno a la entrada, otro en el lavabo, al lado del fregadero, etc.)
sobre todo cuando las indicaciones a dar son muchas,
así nos evitamos tener que estar dándolas contínuamente, que puede resultar pesado.

- Ya que nos visitan, PROCURAR que nuestras visitas ESTÉN lo MEJOR POSIBLE,
aunque SIN IMPONERLES tampoco nuestros CUIDADOS, IDEAS...,
y SIN por ello DEJAR de ESTAR BIEN NOSOTR@S.

- Recordar que, salvo que se hable otra cosa, es un favor que hacemos
(generalmente también es un favor que nos hacemos a nosotr@s mism@s),
pero esto no quiere decir que por ello nuestros visitantes nos hayan de deber nada,
y que ni siquiera adquirimos el derecho de ir a casa de nuestros invitados, a no ser que nos inviten.

EJEMPLO de "RECOMENDACIONES para evitar PODREDUMBRES, malos OLORES..."

EJEMPLO de "NORMAS para niños que VISITAN una casa":
1.- Volver a cerrar las puertas del patio y la de entrada de la casa, a no ser que se encuentren abiertas,
y en este caso pedir permiso para entrar.
2.- Si se llega con los zapatos mojados o sucios (barro, etc.), hay que limpiárselos bien en el felpudo
antes de entrar en la casa y, si no acaban de limpiarse, quitárselos y pedir unas zapatillas.
3.- Sólo se puede estar en los patios, en la terraza, en el cuarto de Dani y en el garaje.
También en la sala de la tele cuando haya una persona mayor que dé permiso para verla.
4.- En el garaje no se puede coger ninguna herramienta.
5.- No se puede estar en la casa mientras Dani está comiendo.
6.- No se puede coger comida sin pedir permiso a una persona mayor.
De la cocina solo se puede coger agua de la jarra, cada uno con su vaso de plástico.
7.- Solo se puede comer en la terraza y el patio.
8.- No se puede tirar nada por las ventanas o por la barandilla de la terraza.
9.- Todos los juguetes que se utilicen deben tratarse con cuidado y dejarse recogidos en su sitio
al acabar de jugar con ellos.
NOTA: Las normas 2, 8 y 9 sirven para cualquier casa.

 

Com, quan, qué, a qui PERDONAR
QUÈ ENTENEM per PERDONAR
QUIN TIPUS de COSES ens poden danyar o ofendre
Els PERQUÈS de quan NO arribem a PERDONAR del tot
Algunes RAONS per PERDONAR
La "CULPABILITAT" i la "MALA CONSCIÈNCIA"
L'AGRAÏMENT també ens costa bastant

 

QUÈ ENTENEM PER PERDONAR Segons el cas, pot voler dir una o més de les coses següents:
- DEIXAR d'estar EMPRENYAT/DA amb una persona que ens ha fet algun mal,
voluntàriament o involuntària. Observació: hi ha qui sap estar formalment enfadat quan cal
però sense implicar-se massa emocionalment, resulta millor per la salut.
- No guardar CAP INTENCIÓ de REVENJA, de causar-li un mal semblant o equivalent
(aquesta condició s'hauria de donar quan diem que hem perdonat).
Per cert, socialment deleguem en la justícia institucional la intenció de revenja,
que pensem que és fins a cert punt lògica, i socialment útil;
sense haver d'arribar al "ull per ull, dent per dent",
per parar els peus, per exemple, a la gent que vagi robant, o agredint...
- OBLIDAR l'INCIDENT com si no hagués passat res, sobretot si la falta no és massa greu
i ja no es repeteix al llarg del temps.
- DESEMPRENYAR-SE, PERÒ POSAR DISTÀNCIES, o altres mesures,
per tal que no es torni a repetir.
Exemple: una dona maltractada pot dir al seu home, en un moment donat:
et perdono, ja no et tinc cap ressentiment, però no torno a viure al teu costat).
- Etc. (((completar)))

Qué tipo de cosas son las que nos pueden ofender i/o dañar

- Los ROBOS, y sobre todo, las AGRESIONES PERSONALES (a nosotros, a familiares y amistades, o a cualquier persona (no tenemos porqué aceptar agresiones a ningún ser humano).
Cualquier tipo de DAÑO, sobre todo si es causado VOLUNTARIAMENTE.
- Las INJUSTICIAS (misma observación que antes), y las FALTAS de RESPETO en general.
- Las MALINTERPRETACIONES, INCOMPRENSIONES...
-  Los GRITOS. En el caso de que dos se gritan, hay que saber quien empieza a gritar
(lo cual no siempre es fácil), ya que la forma de poder responder a una persona que grita a menudo solo puede ser gritando. Y sabiendo quién gritó primero, aún habría que saber si lo hizo con causa justificada, etc. Las cosas no son tan simples como parecen a primera vista.
- Los MALTRATOS PSICOLÒGICOS (((poner EJEMPLOS))).
- Etc. (((completar)))

Els PERQUÈS de NO arribar a PERDONAR

 - Ens van fer mal, físic o psíquic, o ens van faltar al respecte, o ens van violentar la nostra intimitat, etc., i encara que ho fem saber, NI tan sols SE'NS DEMANEN DISCULPES.
Ni tampoc observem cap senyal d'empenediment, o intent de procurar que no torni a passar...
Sovint hem de mantenir un cert "mosqueix", o "emprenyament",
ni que sigui per una qüestió de dignitat (sinó sovint ens matxacaràn cada vegada més,
molt sovint per la mateixa "mala consciència", o "sentiment subconscient de culpabilitat",
de la persona que ens ha fet mal. Així de complicada és sovint la vida, almenys avui per avui.

- Es CONTINUEN repetint les AGRESSIONS, els MALENTESOS, INCOMPRENSIONS, o
el que sigui. De vegades fins i tot cada vegada podem protestar menys quan es repeteixen,
ja què se'ns diu que "sempre tornem a queixar-nos de les mateixes coses",
que no vivim el present sinó que "treiem draps vells tot el temps"...
Compte: encara que la persona amb qui tenim un problema a resoldre
s'hagi portat bé en moltes altres ocasions
(que és el que ens argumenten sovint quan volem parlar dels problemes que hem tingut),
no vol dir que no hagim de solucionar el problema que es planteja,
UNA COSA NO TREU l'ALTRA.
Fins i tot quan l'hem d'estar agraïts o agraïdes per altres coses.

- Les nostres EMOCIONS encara no ens ho permeten encara
(acostuma ser, entre altres, una QÜESTIÓ de TEMPS,
però hauríem d'anar tranquilitzant-nos el més aviat possible, les emocions negatives afecten negativament la nostra salut mental i física).

- I en alguns casos, és també una qüestió d'AUTOPROTECCIÓ.
Diu un refrany que "Al que yerra perdónale una vez, y una más, mas no después..." (**).
Amb paraules de Thomas Szasz:
"El estúpido [aquí se pasó un poco, él o quien lo tradujo] ni perdona ni olvida,
el ingenuo perdona y olvida; y el inteligente, perdona pero no olvida..." (**)
Encara que cal tenir en compte també que es pot tractar d'un mal hàbit,
i els hàbits costa un temps treure-se'ls de sobre.

(**) Del "Diccionario de Refranes" de Luis Junceda, ed. BBV.

Les RAONS per PERDONAR, quan ho fem

-  Ens han faltat al respecte, i/o ens han fet mal,
però veïem que ES RECONEIX la falta o PROBLEMA,
que HI HA GANESd'analitzar el què ha passat
(de PARLAR-NE al MENYS, no d'esquivar el tema com acostuma passar),
i/o prou interés per no repetir la falta, si n'hi ha.

- AMB el TEMPS, i/o amb més dades i més perspectiva, ens adonem que no va ser tan greu
com ens semblava al principi. Potser també estarno ha passat prou temps per tenir una mica més de perspectiva, estarem ja menys ofuscat/de/s, emocionalment, ideològicament...

- Ens va fer mal, psíquic o físic o com sigui
(faltes de respecte, de delicadesa, de comprensió, crits...),
però ja se'ns ha passat el  "mosqueix" completament,
i/o ens hem recuperat de les repercussions personals, i no s'ha tornat a repetir...

- I amb paraules de Louise Hay:
<<El perdón nos abre el corazón al amor.
Si nos quedamos atascados en la prisión del rencor justiciero, quizá tengamos razón.
Pero no conseguiremos ser felices.
El hecho de que no perdonemos a alguien no le hace ningún daño, y en cambio hace estragos en nosotros, porque el resentimiento es muy perjudicial, tanto para el cuerpo como para el alma. [...].>>

La "CULPABILITAT" i la "MALA CONSCIÈNCIA"

Posem "CULPABILITAT" entre "cometes",
perquè és una de les PARAULES MALDITA en les nostres relacions personals
(les altres serien "QUEIXA" i "BRONCA",
que és com diem a les protestes dels altres quan arribem a molestar-los,
i que pensem busquen també demostrar la nostra "culpabilitat" en alguna qüestió).

Gairebé totes les persones una mica intel·lectuals neguen la seva validesa,
Sense massa explicacions, una mica a l'estil de Nietszche,
que suposa que el "mal" i el "bé" no existeixen, o que hom pot estar per sobre d'ells,
en un clar intent de negació de la moral religiosa imperant en la seva època,
i que fa el "BOPO" de passar-se a l'ALTRE EXTREM,
que és el de negar la conveniència de qualsevol tipus de "moral"
(fins i tots possibles "morals naturals" consistents bàsicament en respectar a l'altre).

ALTRES RAONS per esquivar les paraules "CULPABILITAT" i "CULPABLE",
és quela paraula "CULPABLE" te quelcom d'"ETIQUETA" que es penja a una persona,
com una espècie de "Sambenito": Aquest és "culpable", aquest no...
I en quant a la paraula "CULPABILITAT", sembla indicar un "estat de desgràcia",
o de brutícia espiritual.

Com a molt, admitim la paraula i concepte de "RESPONSABILITAT".
No és exactament el mateix, encara que són dos conceptes molt relacionats.
"Responsabilitat"  vindria a ser la intenció d'acceptar, i fer-nos càrrec,
de les conseqüències dels nostres actes,
i "Culpabilitat" seria la sensació de què, volguent-ho o sense voler-ho,
ja hem causat algún dany a alguna persona, animal etc..
Diguem que la "Culpabilitat", si tinguèssim "Responsabilitat", ens hauria de portar a intentar minimitzar i subsanar dins del possible les conseqüències negatives de les nostres actuacions.
Però cal observar que de vegades,
quan es tracta d'assumir la responsabilitat d'alguna cosa "no massa ben feta",
i les conseqüències, que hauríem de veure com contrarestar, aleshores,
sovint, en nom del rebuig a la paraula "CULPA",
no volem acceptar aquesta responsabilitat, ni acceptem que la cosa estigui no massa ben feta,
ni acceptem molt menys que les conseqüències tinguin quelcom a veure amb nosaltres,
o no acceptem al menys que no caldria repetir massa aquest tipus d'actuació, etc.

I de vegades, encara que no acceptem la responsabilitat en relació a les coses que no fem bé,
no per això deixem de tenir, encara que sigui mig inconscientment,
"MALA CONSCIÈNCIA" ( = SENSACIÓ de CULPABILITAT)

I més val que aquesta "mala consciència" no hi fos,
ja què les CONSEQÜÈNCIES d'aquesta sensació són BASTANT TEMIBLES:
Sovint reaccionarem matxacant més encara a aquesta persona,
com si així ens volguèssim demostrar a nosaltres mateix@s
que és que aquesta persona "s'ho mereix tot, el que li passi",
i ho adornarem amb totes les crítiques que se'ns passen pel cap, exagerades o fins i tot inventades,
per tal de justificar la nostra actuació no del tot correcta, etc. etc.

Al principi potser la matxacarem només "mentalment",
però això de seguida tindrà conseqüències en la forma en què la tractarem,
en la forma en què parlem a les altres persones quan parlem d'ella, etc. etc.

I també molt freqüentment, quan una persona té clar que s'ho fa malament amb una altra,
quan no ho pot amagar ni negar, pot agafar una actitud com ara dir:
"Molt bé, sóc dolent/a, què passa?",
i podria ser que a partir d'aquest moment encara s'esforcès menys en canviar d'actitud,
encara es reafirmès més en postures massa irracionals, arguments que no ho són, crits, violència física, o el que sigui.

Som COMPLICATS i COMPLICADES també
amb això de l'AGRAÏMENT,
que ens resulta un sentiment molest que intentem evitar,
perquè ens sembla que comporta obligacions, el qual no és cert, al menys si no es pacten.
Per exemple, quan alguna persona ens presta diners
(el qual suposa un favor rar i gran avui dia)
sovint el nostre cap comença a imaginar grans defectes en la persona que ha prestat els diners
(el qual, de pas, servirà d'autojustificació per tal de no tornar-los).

L'altra cara de la moneda és que de vegades
quan fem un favor pensem que adquirim algun dret sobre la persona que el reb,
el qual tampoc és cert, a no ser que s'hagi pactat així en el moment de fer el favor.

L'AMISTAT , l'un dels nostres millors tresors

"El pájaro tiene su nido, la araña tiene su tela,
el hombre tiene la amistad" (William Blake, poeta inglés del siglo XIX)

"El amor es la única cosa que crece cuando se reparte"
(Antoine de Saint Exupéry)

PROBLEMA bastante serio: La AMISTAT está perdiendo valor por momentos,
en relación a cualquier otra época histórica.
Hoy en día todo tiende a encerrarnos en la familia y en el trabajo,
y la amistad se va considerando como algo propio solo de la gente joven, o muy secundario.

"LIMPIEZA de AMISTAD"

Es una especie de EJERCICIO
entre dos o más PERSONAS que quieren LIMPIAR su relación de AMISTAD.
No siempre resulta recomendable, a veces resulta una limpieza excesiva,
y tiene que darse el momento apropiado, y tener tod@s muchas ganas de hacerlo.

En este ejercicio aprovechamos:
- para poner al día los malentendidos y otros viejos problemas
- y también para tener la oportunidad de escuchar en boca de gente que está cerca de nosotros
la impresión que les causamos, lo cual al principio a menudo nos mosquea,
pero que nos puede resultar muy útil e interesante.
(Nadie que nos conozca nos conoce menos que nosotros mismos, al menos en algunos aspectos).

Es importante al hacerlo recordar que es muy fácil equivocarse al interpretar a los demás.
empezando las frases por palabras como "creo", "pienso", "opino", "imagino"...
y dispuestos a modificar, completar, modular, etc. estas opiniones que tenemos,
en función de las explicaciones que nos den aprovechando la ocasión.
Por cierto, estas explicaciones pueden ser todo lo largas que haga falta.
Recomendamos hacerlo por escrito (se reflexiona mejor, con más tranquilidad...)
y contestarse y recontestarse todo lo que haga falta.

Las PREGUNTAS que se pasan en un papel para ser respondidas son, más o menos,
las siguientes:

1a-Qué cosas me gustan de ti?
(las que me gustaban desde el principio de conocerte, las que me han ido gustando después...).

1b-Qué cosas creo que te gustan de mi? (las que creo que te gustaban desde el principio de conocerme, las que creo te han ido gustando después...).

2a- Qué cosas no me gustan de ti?
(las que no me gustaban al principio, las que no me han ido gustando después...).

2b- Qué cosas creo que no te gustan de mi?
(las que creo que no te gustaban al principio, las que creo que no te han ido gustando después...).

3- Qué cosas te agradezco especialmente?

4a- Qué cosas me sentaron mal, pero te he llegado a perdonar completamente?
Explicar porqué te he perdonado cada una de ellas.

4b- Qué cosas creo que te sentaron mal, pero me has llegado a perdonar completamente?
Explicar porqué creo que me has perdonado cada una de ellas.

5a- Qué cosas me sentaron mal y siento que aún no he perdonado, con lo cual se me van acumulando? Explicar porqué no he perdonado cada una de ellas.

5b- Qué cosas creo que te sentaron mal y que aún no me has perdonado, con lo cual se te deben ir acumulando? Explicar porqué creo que no has perdonado cada una de ellas.

 Tornar a l'índex

------	Trec-001