TALLER sobre

REFLEXIÓ i COMUNICACIÓ

PRESENTACIÓ ooooooooo CONTINGUTS


CONTINGUTS
- PRESENTACIÓ
- COM anem PENSANT (i/o reflexionant)
- COM ens anem COMUNICANT reflexivament

- Altres reflexions sobre COM PENSEM i ens COMUNIQUEM



COM anem PENSANT
(o/i REFLEXIONANT)


- Alguns dels programes, EINES, etc., de les nostres MENTS
- La LÒGICA "aplastant" que fem servir gairebé sempre.
- Alguns PROBLEMES i SOLUCIONS en relació a la nostra manera de pensar (Llistat)

- Ens permitim fer una "ANALOGIA" entre les PERSONES i els ORDENADORS
(observar algunes coses que funcionen de forma "no igual, però una mica semblant").



Algunes EINES de les nostres MENTS:

ASSUMPCIONS, CONEIXEMENTS, CONVICCIONS, o CREENCES, CREATIVITAT, DESITJOS i altres MOTORS, EVIDÈNCIES, "FILOSOFIA" de vida i CARÀCTER personals, HÀBITS, IDEES, IMAGINACIÓ, INSTINCTS, INTUÏCIÓ, IRONIA, LLENGUATGE, LÒGIQUES PERSONALS, MECANISMES de DEFENSA, MEMÒRIA, OPINIONS, PASSIONS (constructives i/o destructives), PENSAMENTS, PROGRAMACIONS (racionals, irracionals, antirracionals...), RAÓ, o RACIONALITAT, o (sentit lògic), RECORDS (experiències), REFLEXIONS, SENTIMENTS, SENTIT COMU, SUPOSICIONS, TEORIES...
- CALAIX de les IDEOLOGIES
(marxisme, neoliberalisme, cristianisme, budisme, etc. etc. etc.), una mena d'"equips de fútbol"  als quals ens anem "apuntant".

 

 




COM anar-nos
COMUNICANT REFLEXIVAMENT

- Alguns PROBLEMES i SOLUCIONS en relació a les nostres comunicacions (Llistat)
- Alguns VICIS o "TICS" usuals quan ens comuniquem
(Llistat)

- ASPECTES ÈTICS a tenir en compte a les nostres comunicacions (Llistat)

- Avantatges, inconvenients i sinèrgies de la comunicació verbal i escrita
- Reflexions al voltant de les PARAULES que fem servir (Calaix de "Terminologia")
- El "PENSAMENT BIPOLAR" ('BOPOs') i COM MILLORAR-HO
- Altres qüestions sobre les RELACIONS PERSONALS
- Altres reflexions


- Algunes NOVETATS COMUNICATIVES que ens venen del món dels ordenadors (Llistat)
- TALLER EXPERIMENTAL: "COMENTAR un escrit"


PRESENTACIÓ
En aquest taller reflexionarem amb l'"horitzó"*

de millorar la nostra capacitat reflexiva i comunicativa,

(quan pensem, i quan ens comuniquem el que pensem).

("Horitzó" seria una espècie d'"objectiu"
al qual
podem continuar apropant-nos sempre)  

 Tornar a l'ÍNDEX de CONTINGUTS



 

 

 

Algunes de les EINES
de què disposa la nostra MENT


PRESENTACIÓ

Sovint resulta difícil distingir els diferents matisos de significat d'aquestes paraules que, tanmateix, es refereixen als diferents "RECURSOS MENTALS"
que són "inseparables" i/o molt relacionats entre ells, però "distingibles"
(són un exemple dels Flots dins de Flots que contenen Flots d'en Patrick Flanagan).

Però ho intentarem, intentant no matxacar massa la Realitat amb els nostres
gairebé sempre massa esquemàtics esquemes.

Les ASSUMPCIONS (:D)

Són les coses que assumim com a certes, sense que ens calgui que ens les demostrin. Per exemple, podem assumir que en aquest moment estem vives o vius, que tenim una certa responsabilitat sobre els nostres actes, etc. etc.
També es poden considerar com a SUPOSICIONS

No estarà de més anar-les revisant alguna que altra vegada.

 

Els CONEIXEMENTS, les INFORMACIONS..-
Poden procedir d'experiències directes
(no oblidar de comptar amb possibles ERRORS de TRANSMISSIÓ, d'INTERPRETACIÓ...),
o de coses que ens diuen altres persones, llibres, etc. (INFORMACIONS)


La CREATIVITAT(C:)
Seria l'impuls que ens porta a la utilització constructiva de la imaginació + la intuició + la raó + el sentit comú...
 
 


Les CREENCES, i/o CONVICCIONS
venen a ser una espècie de certeses (de vegades raonades, com ara les OPINIONS, i de vegades més intuïtives, i fins i tot de vegades proposades per alguna religió), de les quals, per una sèrie d'evidències, o pel que sigui, estem tan segur/e/s que no ens plantegem massa dubtar d'elles, i/o fins i tot i segons com, ens ho autoprohibim. Però tampoc és impensable que un bon dia algun raonament lògic, i/o alguna altra evidència, i/algun que altre sentiment, i/o, sovint, tot barrejat, ens faci dubtar i canviar-les, o al menys matisar-les...).


Les CERTESES
venen a ser coses de les quals no dubtem (o no dubtem massa).
La gent mès escèpica tindrà, en principi, menys certeses que la que no ho és tant.
Poden ser tant OPINIONS de les quals estem seguríssim/e/s,
com EVIDÈNCIES SENSORIALS ("aquesta taula existeix perquè la podem tocar", "aquesta persona m'estima perquè m'ho està demostrant clarament"...)...


La IMAGINACIÓ (C:)
La imaginació és més creativa. És jugar a combinar elements que ens han vingut pels sentits.
És una eina molt interessant.
En ella es conjuguen:
-aspectes inesperats, o sorprenents, provinents de la part aportada
pel nostre inconscient i les noves combinacions que fa el nostre cerebre,
-amb la possibilitat d'influir en ella, en alguna proporció, des del nostre conscient.
Podem influir en els centres d'interés imaginatius,
(cap a on la enfoquem, p. ex.),
i/o en el desenvolupament posterior de les imatges, seqüències, etc., en què s'expressa.
És a dir, té a veure també amb la nostra voluntat,
el qual la fa encara més interessant, si cap.
La podem aplicar al curt termini, a intentar resoldre els nostres problemes quotidians,
i la podem fer volar ben lluny d'aquests problemes.
Si la fem servir amb un cert "rigor" o serietat ens pot permetre, també,
d' apropar-nos una mica a les raons i als sentiments d'altres persones
en situacions que no hem experimentat directament o de la mateixa manera que elles. Però en aquest cas sempre hem de guardar el dubte d'estar-nos equivocant.



IRONIA i HUMOR (:D)
Ben usats, són un autèntic tresor. La ironia ve a ser una crítica velada, amb un punt d'humor.
Fa pensar i fa somriure
, i veure les coses d'una manera còmica.
Al final, les coses que més ens dolien passen a ser les que ens fan més risa.
Recomendacions:
- No exagerar, que no arribi a ser un vici. I no caure en el cinisme, més corrossiu i amargant....


Les INFORMACIONS (:D)
records de coses que ens han passat, o que hem vist, o hem llegit, o
hem après en un curs, o ens han contat, etc. etc. etc.


La INTUÏCIÓ (C:)
Vindria a ser la sospita de què una cosa qualsevol pot ser d'una manera determinada.
Et dona una direcció en la qual investigar.
La intuició dirigeix les teves pesquises, i convé després comprovar d'alguna forma
si era una bona intuició, i si no és així, rectificar a temps.
És un raonament inconscient i automàtic, que no pilotem del tot.
IMPORTANT: no igualar intuició amb certesa
(de vegades les dones ho fem amb tota tranquilitat, amb això de què la intuició és "molt femenina"...).



La MEMÒRIA (:D)
Ens anem oblidant i enrecordant d'unes coses sí i d'altres no,
en funció de moltes qüestions, entre elles de les nostres opinions, idees preconcebudes, sentiments, etc.,
i sovint ho fem de la forma que al nostre subconscient li convé.
És per això que pot resultar més DIFÍCIL estar d'acord sobre alguns records
a mesura que s'allunyen.


Les nostres NORMES LÒGIQUES personals
són, diguem, les REGLES de JOC que fem servir
 quan reflexionem, parlem, actuem...
Són, entre altres, les comparacions, analogies, silogismes, generalitzacions,
raonaments
(més o menys) lògics, etc. etc., cadascuna d'elles amb les seves normes lògiques peculiars.
 
 


La RAÓ, o RACIONALITAT (C:)
Raonament = associació d'idees d'acord amb normes lògiques.
La raó és com un joc matemàtic de causa-efecte que ens serveix
per ordenar i classificar el món que ens envolta
i crear-nos un ordre mental que projecta l'exterior sobre nosaltres,
i que després nosaltres acostumem projectar cap a fora de nosaltres.
Aquest joc matemàtic ens serveix també per comunicar-nos amb altres persones,
tant si tenen les mateixes opinions que nosaltres com, i sobretot,
quan en tenen de diferents. Quan dues persones enraonen
(dialoguen dins d'un clima de voluntat de fer servir la seva raó)
i comparen les seves opinions o conclusions,
sovint estaran interessades en trobar en quin(s) punt(s) comença la seva divergència,
i en analitzar aquesta divergència,
no sigui per exemple que es tracti només d'una dificultat del llenguatge
(com quan es dóna a una paraula dos significats diferents, per exemple...),
fins que arriben a un punt en que al menys poden veure la raó de la seva divergencia...
En molts moments, cadascuna intentarà demostrar a l'altra en quins punts i perquè no troba els seus arguments lògics o raonables...
La raó és una base de comunicació que,
si es manté prou a prop de normes lògiques prou naturals,
pot arribar a funcionar fins i tot amb un nen que encara no parla,
o fins i tot amb el nostre gat, o gos.
Raó és lògica natural. Com que els humans massa sovint no fem servir una lògica massa natural,
hauríem de compensar la deficiència amb l'equació:
Raó = lògica personal + sentit comú.
Però haurien d'estar ambdues prou lliures de banderes, de sentiments, d'avarícies... per anar prou bé.
La raó sembla ser un llenguatge universal, que també inclou moltes lògiques de funcionament del món material, com ho van comprovant els raonaments científics.

Però sovint la RAÓ NATURAL queda desfigurada per LÒGIQUES PERSONALS i SOCIALS equivocades.


Els RECORDS
Van omplint la nostra memòria, com en els ordenadors.
Els RECORDS d'EXPERIÈNCIES venen a ser (més o menys)
els CONEIXEMENTS més o menys empírics, experimentats...


Els SENTIMENTS
Els sentim "per la zona del cor" (amor, tristesa, odi, orgull, desitjos constructius o destructius... ),
i/o a altres indrets del nostre cos (por, desconfiança...),
però estan molt INFLUENCIATS pel que pensa la nostra MENT,
amb molts d'arrels en les nostres opinions i creences,
les quals també estàn molt influenciades pel que passa,
o ha passat, pel nostre cor...
I AL MATEIX TEMPS, els sentiments influeixen molt, també, als nostres PENSAMENTS.
Per això és important conèixer aquests sentiments de fons, amb el seu efecte distorsionant de la nostra lògica.


El SENTIT COMÚ (C:)
Ve a ser la CAPACITAT (que en principi té tothom, per aixó es diu "comú")
d'aplicar adequadament la COMBINACIÓ d'aquestes eines a un cas ben concret

(tenint en compte que la vida acostuma ser un seguit de situacions excepcionals).
Trobarem una part d'INTUÏCIÓ, i també bastant d'EMPATIA, AFECTE, COMPRENSIÓ,
i bastant "LÒGICA de la BONA" (no de la massa rígida i simplista)
entre els "INGREDIENTS" del "SENTIT COMÚ".
Posa barreres a la raó a través de la intuició. Està en equilibri entre ambdues,
amb la voluntat de ser honest en les nostres conclusions. (AMPLIACIONS)

Però COMPTE: Hauríem de ser també prou MODESTOS,
en quant al NOSTRE SENTIT COMÚ (que també pot tenir "FALLOS"),
i CONTRASTAR sempre les seves CONCLUSIONS amb el "PRINCIPI de PRUDÈNCIA".
Per exemple:
Hi ha hagut moments en la història en què es feien TREPANACIONS (forats al cap),
perquè com que es nota una gran tensió quan el cap fa mal,
el SENTIT COMÚ semblava indicar que si es feia un forat s'aliviaria la tensió...
i es clar, el que passava amb les trepanacions és que la gent moria d'embòlia cerebral etc.


Las TEORIAS
Acostumbramos guiarnos en nuestros razonamientos por unas cuantas TEORIAS, propias i/o ajenas,
deducidas, según nuestros principios lògicos (más o menos lògicos),
y a partir de nuestros conceptos, asunciones, conocimientos, aprendizajes y recuerdos...
Estas teorías las supononemos ciertas i/o bien demostradas (a menudo sin estarlo del todo).


 
 

Altres reflexions sobre COM PENSEM i ens COMUNIQUEM

- CADA LLENGUA i DIALECTE contribueixen a la pervivència
del peculiar estil o filosofia de viure de la gent que la fa servir.
- Massa sovint ens prenem (i fem servir) LES CRÍTIQUES com a ATACS PERSONALS
- "...Tantes veritats com punts de vista..." (JM Huertas Claveria)
- "El diàleg, com el pensar, és un mai acabar" (JM Terricabras)
- COMENTAR les nostres idees, i/o ESCRIURE-les?
- Avantatges, inconvenients i sinèrgies de la comunicació verbal i escrita (Llistat)

- CADA LLENGUA i DIALECTE van contribuint, a bastants nivells, a la pervivència de l'estil o filosofia de viure de la gent que la fa servir, és a dir, a la seva cultura profunda.
Són estils diferents, i tanmateix tots ben vàlids, ben lògics, d'enraonar, de captar la realitat
i de reaccionar davant d'ella, de comunicar-se, etc.
Aquests estils es manifesten en els girs i expressions més freqüents, en els refranys,
en la fonètica i el ritme, el significat profund de moltes paraules,
el tipus de sentit de l'humor que cada idioma afavoreix...

 


"Sòc pirandel·lià de convicció i crec
que hi ha tantes veritats com punts de vista..."

(del pròleg de "Cada taula un Vietnam", de JM Huertas Clavería)
 
 



JM Terricabras ("Atreveix-te a pensar, pàg. 198):
"...En un diàleg responsable,
ningú no té cap obligació de convèncer els altres, sinó només d'escoltar-ne les raons i de valorar-les
... I l'èxit d'un bon diàleg no s'acostuma a mesurar pel seu resultat.
Al capdavall, l'experiència ensenya que les males raons també convencen.
...El diàleg, com el pensar, és un mai acabar".

Web de Josep Maria Terricabras: www.terricabras-filosofia.info

"La COMUNICACIÓN es una combinación de PACIENCIA e IMAGINACIÓN"
(Jean Luc Picaso)
Y de MÁS COSAS...



Sovint ens prenem (i també de vegades fem servir) LES CRÍTIQUES, o simplement les observacions, com a ATACS PERSONALS. I quan ens critiquen pot passar que, si fem crítiques nosaltres també, es prenguin com a petites VENGENCES, etc. Hem d'anar canviant tot això,
per tal d'arribar al "talant" que ens transmet aquest fragment del "Banquet" de Plató:
<<-Diré la verdad, si lo consientes.
-Que si lo consiento? Lo exijo.
-Te voy a complacer, respondió Alcibíades; pero mira lo que vas a hacer.
Si digo algo que no sea verdad, interrúmpeme, si quieres, y no temas desmentirme,
porque a sabiendas no diré ninguna mentira.
>>
(Colecció Austral d'Espasa-Calpe, Madrid 1972, p. 133).

 



Quan pensem,
no sempre aconseguim ordenar suficientment les nostres idees.
Per començar a fer-ho, va molt bé poder-les COMENTAR
amb altres persones, i/o també ESCRIURE-les,
amb una espècie de monòleg, i/o diàleg intern, amb nosaltres mateix@s.
Aquest diàleg intern seria pròpiament l'acte de pensar reflexivament.



Avantatges, inconvenients i sinèrgies de la
COMUNICACIÓ VERBAL i ESCRITA

PRESENTACIÓ:

No es tracta de "preferir" l'una a l'altra. Si ho veiem així, estem tornant a caure en la "lògica binària". Es tracta de conèixer els avantatges i limitacions o inconvenients de cada forma de comunicació, i saber-les utilitzar alternativament, o fins i tot combinades, segons ens convingui.

Per cert, i sobretot ara que el telèfon ha substituït les cartes, no fem servir gaire el llenguatge escrit, que caldria rescatar una mica.

CONTINGUTS
Avantatges de la Comunicació verbal
Inconvenients de la Comunicació verbal
Advantatges de la Comunicació escrita
Inconvenients de la Comunicació escrita.

Potser podrem fem servir els dos tipus de llenguatge combinats?


ADVANTATGES DE LA COMUNICACIÓ VERBAL

- De sobres ho sabeu, la comunicació verbal és un tresor comunicatiu.
Té una vivesa expressiva, una força comunicativa, una capacitat d'intercanvi de calor humà,
de complicitat, etc., que la fan insustituïble en moltes ocasions.


INCONVENIENTS DE LA COMUNICACIÓ VERBAL

- En la vivesa de la conversa, no sempre ens dona temps per situar-nos en la psicologia i situació (emocional, social, etc.) de la persona amb què parlem,
ni per trobar la forma d'expressar-nos
de forma que no quedin malentesos,
faltes de tacte, de comprensió, de respecte, etc.

- De vegades, no només no tenim temps o capacitat instantània de reacció,
sinó què també ens falla la tranquil.litat emocional, etc.

- Ademés, la nostra memòria és molt selectiva. Una mateixa conversa o reunió, contades per dues persones diferents, semblen sovint reunions diferents. Cada persona se'n recordarà de les que l'interessen, o les que li han sentat malament, però se'n recordarà fora de contexte... I quan ens recordem del que s'ha dit, sovint ho fem de forma incompleta, fora del seu context, i de vegades fins i tot amb les paraules canviades.Tot plegat pot donar conflictes, confessats o inconfessats.
Aquests inconvenients, que són bastant greus, només s'evitarien GRAVANT LA CONVERSACIÓ.

- La gent, quan parla, sovint s'atreveix a dir coses que no diria si quedès per escrit, "per bò i per dolent". Ja només amb posar una gravadora, tothom parlem d'una altra manera, més lògica, més respectuosa normalment. Per exemple, no sentirem crítiques basades només en l'aspecte físic d'una persona, coretjades i rigudes per tota l'assistència (cosa bastant comú en les converses quotidianes). En cercles privats, es poden arribar a sentir crítiques tan poc fonamentades sobre la gent d'un grup rival com que "són tots uns maricons", per exemple. Fins i tot en cercles 'intel·lectuals'.

- De vegades, quan es parla, es produeixen molts de malentesos i incomprensions,
molt seguits uns dels altres, i no dona temps d'anar-los resolent.
Al final te'n adones que la conversa els ha separat en lloc d'apropar-los personalment.

- Per altra banda, en les converses verbals, es produeixen vicis o defectes de comunicació propis de les persones concretes que es comuniquen.
Per exemple:
Hi ha persones que parlen massa, o que monopolitzen la conversa
de diferents maneres, com ara censurant tot el que diuen les altres fins i tot abans que aquestes tinguin temps de terminar la seva frase, per raons de caràcter, o perquè no fan servir la mateixa terminologia, o o persones que simplement no escolten, etc. I no sempre les que parlen més ho fan amb més lògica, o diuen coses més interessants. Això per escrit és més difícil que passi.

Hi ha també persones que no parlen gaire en les converses, també per diferents raons:

- per timidesa

- perquè donar l'opinió en el instant en què un tema es planteja pot resultar difícil, sobretot quan el tema és complexe. De vegades obliga a inventar-se l'opinió en aquest instant, el qual no fa opinions prou mesurades. És a dir, per prudència de parlar amb les coses no prou clares.

- per por a no expressar-se prou bé,

- per por a ser escoltada/t des d'una altra posició massa segura de ser l'única encertada
o a no ser escoltades amb prou comprensió
del que intenten dir... .

- Perquè per comprendre les coses cal abans escoltar-les i desprès "pair-les", sobretot si són complexes, i de vegades en una conversa no dona temps de fer tot això i al mateix, i ben de seguida, dir "la teva" (sobretot tal com acostumem a conversar al nostre país). Sovint quan dius de seguida "la teva" és que no estàs escoltant prou "la que diu l'altrae".

- Etc. (((llistat obert)))


ADVANTATGES DE LA COMUNICACIÓ ESCRITA

- Ens dona temps de tornar a llegir els escrits adreçats a nosaltres, i per tant de procurar situar-nos en la psicologia i situació (emocional, social, etc.) de la persona que ens els envia.

- Si s'escalfen els ànims, dona temps que es tranquilitzin abans de la resposta. Potser era un malentès, i s'enten millor quan es llegeix per segona vegada, o potser el que primer ens sembla un atac personal, o una falta de tacte, etc., quan tenim temps de pair-ho ens passa a semblar una crítica interessant i constructiva.
 
 - També ens dona temps de rellegir els nostres escrits (contestacions etc.). Segurament trobarem, per exemple, que algunes coses que diem poden ser malinterpretades, o que resulten poc respetuoses, o es poden dir de forma més fàcil d'entendre, etc.

- En el llenguatgre escrit queda constància del que es va dient, sense perdre cap part dels raonaments. Per tant es podrà repassar quan hagi passat un temps, es pot mostrar a terceres persones que ho veuen des de fora...

- Escriure ens pot ajudar molt a ordenar els nostres pensaments, a clarificar-los abans de treure'ls fora.

- Etc. (((llistat obert)))
 


INCONVENIENTS DE LA COMUNICACIÓ ESCRITA

- Un inconvenient seria que no tothom té la mateixa facilitat per escriure, però també és qüestió de posar-s'hi, i de no voler que quedi superperfecte i sense faltes d'ortografia...

- Un altre seria que es trenquès el diàleg abans que tot estigui prou aclarit, que no hi haguès la possibilitat, o la voluntat, d'aclarir malentesos, diferències d'opinió, etc. El qual no vol dir que ens podem prendre molt de temps per anar digerint i contestant els escrits.

- En el cas de parelles, o amistats, que parlen dels seus problemes per escrit, un inconvenient és que resulti massa fred. És per això que va molt bé compaginar el que fem per escrit amb comentaris directes, és a dir, complementar el llenguatge escrit amb el verbal, parlant exhaustivament (sense deixar mai coses per parlar, encara que prengui temps) de les coses que s'han escrit i d'altres que puguin aparèixer.

- Etc. (((llistat obert)))


Tornar a l'ÍNDEX de CONTINGUTS


Des d'aquí pots anar a: