Calaix dels VIATGES



PRESENTACIÓ del Calaix
Formes de participar-hi
Com fer per enviar informació sobre un VIATGE

ENTRADA al Calaix per "Temes"
ENTRADA al Calaix per "Països"


El Calaix dels VIATGES

PRESENTACIÓ

En aquest calaix podrem fer i consultar una mena
d'informes dels nostres VIATGES,
explicant, el més breument i ordenadament possible,
allò que en altres indrets i cultures funciona millor, o diferent...

Aprofitarem aquests moments de contacte amb altres països o cultures,
en els quals, per contrast, observem altres maneres de fer les coses, organitzar-se, etc., que poden resultar interessants,
i aprofitables potser en algun sentit per la nostra societat.

Possibilitats de PARTICIPACIÓ


Pots:
- PASSEJAR pels diferents VIATGES que van havent-hi.
- Fer ALGUNA OBSERVACIÓ sobre alguna cosa que t'hi trobes
(clicant la tecla "SUGGERIMENTS")
- INTRODUIR les TEVES CRÒNIQUES sobre alguns dels teus viatges
 (veure "COM es fa... )
 


COM fer una crònica d'un viatge

Les GENERALITZACIONS sobre les formes de ser d'un poble,
com totes les generalitzacions,
poden ser útils però també perilloses, injustes...
Les hem de fer amb molta precaució i respecte.
Sempre serà menys "injust", en tot cas,
generalitzar sobre coses positives que negatives,
i fins i tot acostuma a ser informació més profunda.
No oblidem que a tot arreu acostuma haver-hi molta gent molt honesta.
I no farem com el viatger a qui roben la maleta en un aeroport d'algun país i a partir d'aquest moment presenta a tots els habitants d'aquest país com a lladres.

La forma més clara de presentar en el TReC els informes de viatges és
en forma de llistats amb les diferències observades,
(procureu explicar-les en un parell de línies,
i desprès en tot cas fer "Ampliacions").

- Nota: Al TReC ens reservem el dret de "dir la nostra".
I si voleu publicar alguna cosa, i n'esteu d'acord,
també us podem ajudar a millorar algun aspecte del vostre escrit.

EXEMPLE de crònica d'un VIATGE
-Diferències que podem trobar a Nova Zelanda



Entrada als VIATGES perTemes

- Diferents graus de "calor humà"
- Diferents estils de conversar




Estils diferents de conversar
(aplicable a la PREVENCIÓ de CONFLICTES en Cursos etc).

- Països llatins (Espanya i Itàlia especialment)
- Holanda, Alemanya, etc.(((completar)))
- Molts Països d'Europa de l'Est



PAÏSOS LLATINS (Espanya i Itàlia especialment)
En aquests països, unes persones comencen a parlar
quan les altres encara no han acabat la seva frase.
Cal ficar-se en mig d'una frase d'una altra persona
si vols intervenir. I s'eviten els silencis.

Molts països europeus (HOLANDA, ALEMANYA, etc.)
La gent espera que l'altrae acabi la seva frase per parlar.
No hi ha massa silencis al llarg de la conversa.

Molts països d'EUROPA de l'EST
La gent es queda en silenci molt sovint
desprès que una persona acaba de dir una frase.
Dóna temps de pensar el que ha dit l'altrae, de pensar en el que es dirà...


Aplicació a "PREVENCIÓ de CONFLICTES" en CURSOS,
centres de TREBALL, campaments de JOVES..

Evitarem, per exemple,
que els silencis de la gent dels països de l'Est
siguin interpretats erròniament per algunes persones llatines
com que la gent de l'Europa de l'Est és molt apagada, i aburrida,
 començant així a establir-se diferenciacions peïoratives,
que després són més difícils de rectificar,
quan ja hi ha hagut alguna burla sèria, etc.

Quan de fet el problema el tindrien més bé els llatins, ja que:



Entrada als VIATGES per Països

- Estats Units
- França
- Nova Zelanda
- Senegambia
-

Estats Units
LLISTAT de diferències que observem:

- El carnet de conduir és pràcticament gratuït (al nostre país surt caríssim).

- Les trucades telefòniques urbanes, i en conseqüència Internet, també són gratuïtes.

- Crear una nova empresa (possible alternativa per a persones aturades que no troben feina i tenen alguna bona idea) també és gratuït, i es fa en un dia (aquí les despeses de constitució d'una empresa, el temps i els coneixements que es necessiten per fer-ho, són bastant elevats).

- (((Completar)))


França
LLISTAT de diferències que observem:

- Fan l'amor molt més sovint que aquí, diguin el que diguin les estadístiques.

- Quan es dóna una aventura fora d'una parella,
(que passa molt) hi ha un petit mosqueix, però poca cosa,
no passa res, la parella no se separa, ni molt menys,
i al final tothom tan amic i la parella millor que abans...!
A quí potser es donguin algun cas així, però seràn poquíssims,
sobretot entre parelles heterosexuals.
Normalment és un desastre,
no s'arriba a perdonar mai del tot,
ni tan sols en els pocs casos en què la parella no se separa.

- La gent parla molt més que aquí, però molt i molt més i amb més detall,
del que han fet a nivell eròtic la nit passada,
sobretot entre dones però també entre dones i homes barrejats,
en el treball, etc.
I no es considera indiscrecció greu, com passa a casa nostra,
sinó un ple dret, ben reconegut, de les persones, i concretament de les dones.


Nova Zelanda
LLISTAT de diferències que observem:

-Hi ha molta més barreja ètnica que entre nosaltres, és molt cosmopolita.

-La gent, fins i tot la que té aparença occidental,
va molt tranquil·la i relaxada, i procura travar amistat amb tu, etc.
Semblen tenir tot el temps del món, encara.
Per alguna raó, allí la civilització sembla no haver robat el temps,
la tranquil·litat, a la gent.

-L'ètnia maorí (els antics habitants de l'illa)
s'autogoverna independentment del govern neozelandès,
compartint el mateix espai geogràfic.

- Cuiden moltíssim el seu medi ambient. Quan entres registren el teu equipatge no tant buscant drogues etc., sinó buscant que no entris menjar amb possibles plagues i/o llavors que podríen modificar els seus ecosistemes, etc.

-Etc. etc. (anar completant)


SeneGàmbia
(COMUNITAT Mandinga)

Agafem passatges del llibre de Nbita Tamola [emigrant africà],
"Història d'un viatge", de Publicacions del GRAMC (Girona 1996),
per veure alguns dels molts contrasts observats per ell a la seva arribada a Catalunya,
referents sobretot al grau de "CALOR HUMÀ":

VISITES: <<No era tan senzill. Si els seus amics catalans fossin mandingues s'hauria presentat a casa seva amb freqüència a saludar com a senyal d'afecte i fent us del ritu compartit que ells tenen tan ben determinat.
Passar molt de temps sense acudir a complimentar una persona, si no existeix causa justificada,
c onstitueix una espècie de declaració de guerra incruenta...>> (pàg. 77).

VALOR de les PERSONES: <<...Les persones no valien tampoc tant com deien les lleis,
el que s'escrivia als papers no sempre es corresponia amb la realitat.
Valien segons els diners que tenien i per la feina que podien fer.>> (pàg. 85).

COMUNITAT HUMANA:<<No hi havia res que l'horroritzés tan com algunes notícies que de vegades apareixien als diaris...[quan alguna persona mor sola]... Com era possible? pensava. És que no tenia ningú que el cuidés quan ja havia perdut les forces? No era de ningú aquella persona? No pertanyia enlloc?>> (pàgs. 73 i 85).

GESTIÓ del TEMPS: <<...Al contrari, ells [els amics catalans] valoraven molt la tranquil.litat, el relax en deien, perquè acostumaven a anar atabalats i amb presses, amb més coses per fer de les que podien i amb una sensació nerviosa de perdre el temps.>> (pàg. 79).

TORNAR a la pàgina principal dels CALAIXOS