Les diferents
OPINIONS
Podríem dir que
- una OPINIÓ es construeix amb la nostra capacitat de raonar lògicament,
amb la nostra ment pensant, encara que també té fortes arrels
en els nostres sentiments i creences (((posar EXEMPLES))).
- Un SENTIMENT prové de la nostra capacitat de sentir
(amor, odi, orgull, por, desconfiança, desig...),
encara que també té arrels en les nostres opinions i creences.
Totes tres (opinions, sentiments, creences) són revisables
al llarg de la nostra vida.
Les podem anar canviant, podem intentar esbrinar d'on ens venen, etc. etc.
Encara que sovint nosaltres mateix@s no volem ni pensar en revisar-les.
Sobretot en el cas de sentiments i creences.
LLISTAT: Perquè sovint no volem ni pensar en
revisar les nostres opinions, sentiments, creences...?
- ja sigui perquè ens els estimem com a part important de la nostra
personalitat,
- o sigui perquè les sentim com certeses, i ja coneixem la nostra
aficció per les certeses...
- o per fidelitat a algun grup polític o religiós, o juvenil,
o amistós...
- o per prudència (potser en un moment donat la nostra personalitat
no està preparada per quedar-se de cop sense cap certesa),
- o perquè ens agraden les sensacions que tenim gràcies
a aquesta creença o sentiment,
- o per les portes que ens obre el fet de tenir una determinada opinió...
- o perquè ja ens va bé, o fins i tot per raons econòmiques
(però hauríem de saber ser lliures mentalment, separant al menys
les raons econòmiques el més hàbilment possible en cada
cas... del que per altra banda pensem en el fons de nosaltres mateix@s).
- Etc. (((LLISTAT obert))).
En tot cas, les estructures religioses, polítiques, etc., que representen aquestes certeses no és probable que ens empenyin precisament a revisar-les. Ni tampoc el nostre "jo" més prudent. Hauria de ser en tot cas el nostre "jo" explorador...
De vegades, sentiments i creences es contraposen a la lògica. Podem sentir dir, per exemple: "Ja sé que no té massa lògica, però jo ho sento així (o jo ho crec així), i prou".
Les OPINIONS, per la seva banda, sí que en principi intenten demostrar que s'ajusten a la lògica pensant, quan surten a la palestra.
Fer un LLISTAT DE LES NOSTRES OPINIONS I CONVICCIONS, i si s'escau algunes sensacions, etc., o al menys de les que influeixen en un determinat escrit, pot resultar un bon exercici d'honestedat intel·lectual, d'aclariment i d'autoaclariment, etc. I al mateix temps serà un interessant punt de partida per poder dialogar des de la nostra estructura pensant personal, amb altres persones, i per anar-la millorant.
EXEMPLE.
Encara que a primera vista no ens n'adonem, les nostres opinions, o raonaments,
tenen sovint les seves arrels, i en un cert sentit gairebé sempre recolzen,
sentiments que tenim, quelcom en què creiem per motius que sovint
poden resultar ser de caire més emocional que racional.
Per exemple, una desfilada militar ens va fer sentir pletòrics d'energia, un dia llunya de la nostra infantesa, o adolescència, o adultesa. O el nostre avi era militar i nosaltres l'adoràvem, etc. etc. Aleshores és fàcil que resulti que siguem militaristes, i/o que per nosaltres la disciplina sigui el valor màxim. Però potser més tard tenim una altra experiència, sigui dura o sigui plaentera, que ens fa canviar d'opinió. També, probablement, a nivell emocional o afectiu. O potser, en alguns casos, a nivell lògic.
I potser l'opinió de què "la disciplina és un valor en si mateix" la tenim tan segura que la podem considerar com una de les nostres creences, fins aquest dia en el qual trobem prou evidències en un altre sentit.
-
