------	Trec-001

LLISTAT de PARAULES

PRESENTACIÓ del calaix de PARAULES
Quan parlem hauríem de ser capaç/e/s, al menys,
d'atrevir-nos a EXPLICAR el SIGNIFICAT de les PARAULES que fem servir.

Paraules i expressions amb PROBLEMES
(d'interpretació etc.)

Ens INTERESSEN, SOBRETOT:

- Les PARAULES que tenen DIFERENTS SIGNIFICATS.
Sovint no arribem a entendre'ns massa bé, per exemple,
perquè la MATEIXA PARAULA té SIGNIFICATS DIFERENTS,
(descriptius, emotius, etc:) per a les diferents persones que conversen.

- Les paraules que NO queden PROU ACLARIDES
amb els significats que trobem als nostres ja vells DICCIONARIS.
És quelcom que passa bastant, ja que vivim en un món en ràpida evolució,
en el qual el significat de les paraules sovint canvia, i se'n fan de noves contínuament.
(Exemple: Ètica, Sostenibilitat, Interculturalitat... ),

- Les paraules que NI TAN SOLS VENEN als diccionaris
(Exemple: Globalització, paraules de l'àmbit de la Informàtica, de la Planificació (projectes, etc.) ,
de totes les tecnologies....)

- Les paraules que RESULTEN ser CLAUS
per parlar de QÜESTIONS
importants per a nosaltres (Estima, Religió, Sentit comú, Solidaritat, Raó, Paradigma...)

- Les PARAULES que NO hauríem de PERDRE
o deixar-nos arrabassar

- Les que HAN EXPERIMENTAT una
APROPIACIÓ per part de la COMUNITAT CIENTÍFICA
(Caos, Complexitat, Energia, Element...), o del SISTEMA ECONÒMIC (Desenvolupament, Globalització...), o RELIGIÒS (Compassió...) ...

- Les paraules que canvien molt de significat depenent de l'IDIOMA
en què les pronunciem.
Per exemple la paraula "Esperit".

- Les que canvien de significat segons l'ÈPOCA en què es fan servir (Desenvolupament, Droga...).

- Les PARAULES i EXPRESSIONS amb PROBLEMES d'INTERPRETACIÓ
(per exemple, un significat que no és exactament el que es podria deduir del seu significat literal)

- El SIGNIFICAT o significats que acostumem donar-li al TReC

- Algunes PARAULES que PREFERIM EVITAR per alguna raó

- Etc. etc. (((anar completant)))

QUÈ POT INTERESSAR

PER a cada PARAULA podreu trobar alguna d'aquestes coses
(ens podeu ajudar a completar algunes d'elles):

• Un comentari, o presentació, o descripció, o definició, etc., segons el cas.
• El significat o significats que li donem quan la fem servir al TReC.
• Alguns dels significats que en trobem als Diccionaris
• Altres definicions o descripcions interessants
• Comentaris fets per diferents persones
• Comparacions amb el seu significat a d'altres indrets, cultures, llengües...
• Els canvis de significat , sobretot quan són recents.
• Etc. etc.

AMPLIACIONS

El SIGNIFICAT o significats que acostumem donar-li al TReC.
A no ser que s'indiqui un altre de diferent,
procurem que coincideixin amb els significats que tenen al carrer,
al nostre LLENGUATGE COL·LOQUIAL.
Podrem recollir descripcions existents, i/o si s'escau, elaborar les nostres,
que procurarem siguin prou actualitzades, matisades...
prou aplicables i adaptables a la nostra Realitat, que contínuament va canviant...

Sobre els significats que en trobem als DICCIONARIS:
Sovint ens serviran per aclarir coses,
però veurem que sovint no han seguit l'evolució de la paraula en els últims temps.
Podem afegir-hi alguns comentaris.

PARAULES que NO hauríem de PERDRE
o deixar-nos arrabassar

Hi ha paraules a les quals el sistema econòmic, o el "pensament únic" neoliberal, o el món científic,
o qui sigui, han donat significats que les despullen dels seus significats anteriors.
Aquests significats anteriors es queden així, de vegades, sense paraula que els expressi.
I això afecta directament a l'existència d'aquests significats
(una mica com en el conte de Michel Ende "Una història interminable").
Si NO hi ha PARAULA que el designi, NO es pot parlar del SIGNIFICAT,
o al menys resulta molt més difícil.

Es tracta de paraules útils, que no hauríem de deixar que es desvirtuïn,
més encara quan no tenim altres que vulguin dir el mateix
i/o siguin suficientment conegudes per poder-les substituir en el nostre vocabulari.

ALGUNES d'aquestes paraules SÓN:

- CREURE, "Crec que..."

- GLOBAL, quan es fa servir amb significat = "MUNDIAL".
Ens queda sense paraula (aquesta ja ens l'hem deixada robar)
el significat de "GLOBAL" com a FORMA de PENSAR, i/o d'ACTUAR en general,
que es preocupa d'OBSERVAR el màxim de QÜESTIONS i PERSPECTIVES quan encara qualsevol assumpte.

- GLOBALITZACIÓ, quan es fa servir amb significat de "MUNDIALITZACIÓ"
(mateix cas que amb la paraula "GLOBAL").


- DESENVOLUPAMENT

- LLIBERTAT
Tenim uns sistemes polítics que ens fan creure
que "llibertat" és o només la "LLIBERTAT ECONÒMICA"
(de qui té diners, és clar, per fer el que vol amb aquests diners),
i/o, en l'altre extrem, la "LLIBERTAT METAFÍSICA"
(aquesta que no depèn de si et tenen presoner/a o no).

Però amb la paraula "LLIBERTAT" ens volem referir sobretot
a la "LLIBERTAT INTEGRAL" de les persones,
o a les "LLIBERTATS PERSONALS"
(casi ni trobem les paraules, perquè d'aquestes llibertats se'n parla molt poc)
no només a la "llibertat espiritual o mental", o a la "llibertat econòmica",
única en la qual pensen els polítics, siguin de dretes o d'esquerres
A l'esquerra, el marxisme es preocupa només per les "LLIBERTATS SOCIALS"
(reunió, sindicalisme, vaga...), i encara les fan servir com a eina només,
ja que troben normal que als països en què arriben al govern,
aquestes llibertats no hi siguin.

Es tracta de tres modernes trampes del llenguatge que ens fan oblidar, o obviar,
la necessitat de les llibertats personals,
tatxant-les de "poc importants" en relació a les altres,
i/o fins i tot d'"innecessàries", d'estúpides, o d'impensables.
Els nostres governs, malgrat que es proclamen defensors de la llibertat,
no ens donen llibertats (de vegades ens la treuen fins i tot ficant-nos a presó)
en unes quantes qüestions íntimes,
referents sobretot a la gestió lliure dels nostres propis cossos
(coses que ens mengem, ens fumem...).

A la CONSTITUCIÓ espanyola no s'explica el que s'entén per "llibertat".
Només se'n parla un moment, diguem que "en negatiu",
quan es diu que els ciutadans podran ser privats d'ella en segons quins casos.
Les Constitucions d'altres països la descriuen com la possibilitat de
fer el que cada persona vol, mentre no es perjudiqui la llibertat de les altres persones.
Però aquesta descripció no es manté en la pràctica,
i també les presons d'aquests països (França, USA...)
estàn abarrotades de gent que no ha fet mal a ningú
(persones empresonades per cultivar, consumir, transportar etc. el
alguna de les que avui s'anomenen "drogues",
i que havien estat permeses des de sempre sense fer mal a ningú.

I els polítics partidaris de donar total llibertat econòmica als rics,
es diuen NEOLIBERALS, que sona molt bé (viva la llibertat...),
encara que vagin subvencionant per tot el món governs sanguinaris
que matxaquen les llibertats personals de la gent d'aquells països,
amb tal que els rics dels seus països tinguin llibertat económica per seguir enriquint-se. (veure Chiste de Forges)

(Més sobre la LLIBERTAT)

- SENTIT COMÚ

- ENERGIA: Segons el Diccionario Ilustrado de la Lengua Española, "energia"
(una palabra que ya existia a la Grecia antigua) es "la potencia activa de un organismo,
virtud para obrar y producir un efecto. //Vigor/// Fuerza de voluntad, tesón en la actividad.//
En Física y Química, capacidad que tiene la materia de producir trabajo en forma de movimiento, luz, i calor, etc.//" (de un Diccionario).

El SIGNIFICADO ANTIGUO de la palabra "energia"
nos ha de seguir permitiendo aplicarla,
por ejemplo, a sensaciones corporales ligadas con el sexo, o simplemente eròticas,
o a otras diferentes SENSACIONES energéticas que nos impulsan para hacer alguna actividad,
y que SENTIMOS a menudo DENTRO de nosotr@s.
Pero este empleo de la palabra no està muy aceptado por la gente científica,
que solo suele aceptar 4 tipos de energia (mecánica, calorífica, y las 2 nucleares),
y se mira como muy INEXACTO e INAPROPIADO cualquier otro SIGNIFICADO de la palabra
(como si ésta hubiera de tener sólo el limitado significado que ellos le han dado en el último siglo).

- Lo mismo pasa con la palabra ELEMENTO, por ejemplo.
L@s científic@s nos miran como si no supiéramos hablar bien
cuando le damos usos diferente del que ell@s le dan, y que esta palabra tuvo siempre.
Entienden que pueda usarse con sentido químico, o como mucho poético,
pero no en sentidos más amplios, y menos aún simbólicos, y/o semireligiosos,
y/ o simplemente "naturales"
(cuando se habla de los "elementos" Agua, Tierra, Aire y Fuego, por ejemplo,
no es incongruente con la ciencia decir que son básicos, "elementales",
para la formación de todo lo que conocemos).

Explotació (quan es fa servir com a sinònim de gestió,
ja que sembla predisposar per "fer explotar" o destruir allò que gestionem).

Execució (com a sinònim de realització, implementació...,
al menys mentre no desaparegui la pena de mort a tot el planeta).

I les que resultin INSULTANTS, és clar (idiota, estúpid/a, etc.).
Creiem que totes les coses es poden dir sense insultar, i sense ficar-se directament amb les persones,
encara que això no vol dir que no puguem criticar les seves idees, activitats, comportaments...

MOLTES PERSONES que s'autoconsideren científiques, quan parlen o escriuen,
ESQUIVEN haver d'EXPLICAR el SIGNIFICAT de les PARAULES que fan servir:
<<...encara que els economistes moderns semblen ésser ocells massa prudents per ficar-se en definicions...>> (Martinez Alier, catedràtic d'Economia a la UAB, al seu llibre XXX, pag. 238).

LLIBRES

-"Atreveix-te a pensar"
(de Josep-Maria Terricabras, edicions La campana, Barcelona 1998, pàg. 36, 80, 124...).

-"Glossari de termes inequívocs"
(d'Agustí Chalaux, editat per l'Escola Finaly. e-mail: escola.finaly@bcn.servicom.es).

-"Termes unívocs per evitar equívocs" (apartat del document "Precisions per a un disseny de civisme",
del Centre d'Estudis Joan Bardina. Barcelona 1985).

-"Diccionario Verde. Palabras, Ideas y Relaciones Clave para el Futuro"
(compil·lat per Colin Johnson, ediciones Plural).

  Tornar a l'ÍNDEX de CONTINGUTS

LLISTAT de PARAULES
(Per ORDRE ALFABÈTIC)
amb explicació del SIGNIFICAT o significats
que acostumem donar-li al TReC

AMOR (en general) (veure també "Dins la parella")
<<Amar equival a (o ha de portar a) "CUIDAR CON INTELIGENCIA">>,
en paraules de Luis Sepúlveda
(caràtula del seu llibre "Història de una gaviota y del gato que le enseñó a volar", Tusquets editors).

L'afecte, l'amor
(no el que la pressió social ens vol "colar" com a amor,
que ve a ser possessió incontrolada sobre persones animals i coses)
estaria en la base d'un autèntic coneixement, o comprensió,
en cadascuna de les experiències de cada persona,
segons la "Teoria eròtica" d'en Patrick Flanagan...

Es veu que en la llengua sànscrita hi ha unes 80 paraules diferents
per distingir les moltes classes d'amor que pot haver-hi
(s'estimen de formes diferents els llibres que t'agraden, que un gos,
que cadascuna de les nostres amistats,
que la parella, que altres persones de la nostra família...

Aquí, en tenim menys, el qual és una dificultat afegida per comunicar-nos sobre qüestions afectives.

AMOR, ESTIMA (dins d'una parella)
2 OPINIONS (o ESTILS) d'estimació, presentades per Arundhati Roy
(autora de "El dios de las pequeñas cosas"):
<< No sé definir lo que es el amor. Para mí el amor sólo existe cuando dos personas han llegado a ser verdaderamente independientes emocionalmente y en otros terrenos. La gente piensa que el amor es no poder vivir sin otra persona, y yo no lo veo así, lo veo justo al revés.>>

[Vindria a ser aquí també la diferència 
entre l'AMOR que DISFRUTA amb els bons moments, 'desprendido',
i l'AMOR (pseudoAMOR?) que tendeix a POSSEÏR l'altra persona;
basat sobretot en la "por a perdre-la", i/o, molt sovint, a quedar-se sol/a,
amb contínues conseqüències indirectes com ara  repressions i retalls, 
gelosies amb o sense fonament, bronques, aïllament de la parella,  mal humor...,
model al qual malauradament respon molt sovint la major part de les relacions entre homes i dones,
almenys al nostre país.] (:D)

ANTROLOPOGIA: Parte de las ciencias naturales que trata del hombre

CAOS: <<En el ámbito científico se entiende por CAOS el extendido fenómeno [en el cual]
la evolución de un proceso dinámico no lineal es tan sensible a las condiciones iniciales
que un cambio minúsculo en la situación al principio del proceso
se traduce en una gran diferencia al final.>> ("EL QUARK Y EL JAGUAR. Aventuras en lo simple y lo complejo", de Murray Gell-Mann, Premi Nobel de Física 1969, Tusquets Editores S.A., Barcelona 1994, pàg. 42).
Un exemple clàssic és el de la papallona que amb el seu moviment d'ales
pot originar un cicló lluny de l'indret on es troba. (Veure Més sobre el CAOS)

No se trata del desorden total exactamente,
sino de una situación compleja en la que muchas entidades de diferentes tipos,
evolucionan conjunta y contínuamente,
con muchas interrelaciones entre ellas, lo cual hace muy imprevisible su evolución, etc....(:D).
Otros ejemplos de caos: un bosque, o cualquier otro hàbitat, las sociedades humanas...
(veure també: "Complexitat")

CIÈNCIA
Seria un determinado conjunto (el aceptado por la "comunidad científica")
de metodologias (i/o sistemàticas) de investigación del mundo material,
y de conocimientos obtenidos,
o por lo menos comprobados con estas metodologías. (AMPLIACIÓ)

CIENTIFISME
Llenguatge pretesament científic, però que no ho és.
Incorporació incorrecta de metodologies, protocols, paraules, etc.
provinents de les ciències exactes
en altres camps d'investigació i/o d'actuació,
als quals no resulten massa aplicables . (AMPLIACIÓ)

COMPASSIÓ
És un concepte molt interessant, que ens ha estat "robat" per la ideologia cristiana.
"Tenir compassió" voldria dir, literalment (i també segons el sentit que li dona, per exemple, el budisme)
"sentir el que sent una altra persona" (la mateixa "passió").
És quelcom que es pot anar aprenent des de la infància,
i que resulta molt pràctic per a la convivència humana, per mitigar els sofriments, ajudar-se més...
Però a casa nostra la confonem amb un tipus de "caritat" que humilia i molesta més del que ajuda.

COMPLEXITAT
<<Té a veure amb la longitud de la descripció d'un sistema.
La complexitat efectiva només pot ser gran en la regió de contingut d'informació algorítmica intermitja.
Un cop més el règim interessant és l'intermig entre l'ordre i el desordre absoluts">>
("EL QUARK Y EL JAGUAR. Aventuras en lo simple y lo complejo", de Murray Gell-Mann, Premi Nobel de Física 1969, Tusquets Editores S.A., Barcelona 1994. p. 14 pàgs. 46 i 389).


COMUNITAT
COORDINACIÓ: Possible forma d'organització d'una activitat que es fa entre vàries persones.
Vol ser més participativa i menys jerarquitzada que la clàssica "direcció" per una sola persona o equip.

Generalment hi ha una persona que la coordina. Si són un equip, han d'estar molt en contacte,
amb molta fluïdesa de comunicació, etc.
La PERSONA QUE COORDINA hauria de:
- CONÈIXER tota la INFORMACIÓ, (del que es va fent, i altres esdeveniments, lleis existents, etc.)
- PROCESSAR-LA i POSAR-LA a l'ABAST de les altres persones,
- FACILITAR ESPAIS (assemblees, trobades, llistes electròniques per Internet...)
on tothom (i tota dona) puguin aportar els seus coneixements, idees, etc.,
i on es pugui anar decidint entre tot/e/s, segons cada cas, i després d'un cert grau de reflexió,
el que es va fent i com es fa),
- de vegades, PRENDRE ALGUNES DECISIONS
(de vegades cal decidir coses a cada moment, i una assemblea o reunió es tarda en organitzar,
i tampoc es pot organitzar a cada moment), ...
- COMUNICAR aquestes decisions que es van prenent
i en general, allò més important de COM VAN les COSES
en les trobades i per altres mitjans, que poden ser escrits,
- PODER-SE COMUNICAR fàcilment, en ambdos sentits, amb qualsevol altre persona de l'equip...

Amb la "coordinació" es tendeix a fer les coses QUE vol i COM les vol la MAJORIA, o
o segons quins casos,situacions etc., com les vol la PERSONA COORDINADORA

Un pas més en la "desjerarquització" del funcionament de les activitats, grups, etc.,
encara menys "directiva" que la "coordinació",
seria el que es coneix com a "MUTUALITZACIÓ", organització en "XARXA", etc.,
en les quals cap persona ha de fer cap cosa que no li vingui de gust fer,
perquè no hi ha una "majoria" les decisions a la qual caldrà, d'alguna forma, "obeir".

"COSES"
No queremos renunciar a esta palabra en aras de un lenguaje más "serio" o preciso.

Después de todo, es el "thinks" inglés, y ell@s lo usan a todas horas,
incluso en los escritos científicos y técnicos (((buscar algún ejemplo))).
Es muy inconcreta, y por ello mismo resulta tan útil muchas veces.
Cuando decimos "las cosas" nos referimos a todo, o a casi todo. En este gran saco metemos:
personas, animales, vegetales, minerales, objetos de todo tipo...
incluso pensamientos, sentimientos, etc., cuando queremos incluirlos en lo que hablamos...
No se incluyen tanto a los dioses y diosas, ángeles, demonios, etc., que no se acaban de "tocar",
y que dependen más bien de la fe de cada cual.
Viene a ser una forma coloquial y rápida de decir "todo lo que tiene existencia real comprobada".

CREATIVITAT
-<<Més que produir idees, la creativitat consisteix en identificar sistemes,
entenent com a "sistema" un conjunt d'elements relacionats uns amb altres i amb un objectiu comú>>
(Lluis Claudí, professor del Dep. de Projectes de la UPC)
Sembla ser que una mica de Caos ajuda a la creativitat.

CREER, CREENCIA...:
Es una palabra muy interesante en la forma en que se suele usar cuando hablamos,
pero puede resultar equívoca, ya que cuando usamos la expresión "CREO QUE"
no queremos decir, curiosamente, que lo creemos con fe ciega,
sino más bien "creemos, pero sabiendo que podemos estar equivocad@s".
No tiene la misma connotación de inseguridad cuando se aplica a cuestiones religiosas:
"Creo que Dios existe", o "Creo en...", se suele decir con seguridad absoluta,
como dando por supuesto que en cuestiones religiosas la fe hubiera de ser ciega y sin fisuras,
lo cual consideramos un poco exagerado, e incluso ANTI-racional,
ya que la razón nos pediría más bien no dar el 100 % de seguridad a nada, o a casi nada...
darnos siempre una aunque mínima posibilidad de estar equivocándonos...
Pasa lo mismo con la palabra "SEGURAMENTE".

"Crec que...", col·loquialment, expressa més DUBTE que seguretat,
EXCEPTE quan es parla de CREENCES RELIGIOSES. I això en moltes llèngües.
Curiosament, els jerarques religiosos no van trobar cap paraula en cap llengua que signifiqués:
" Estar totalment segur/a, no posar en dubte una idea".
I van haver de canviar el significat d'una de les que es feien servir
donant-li aquestes connotacions de seguretat total. (Veure més...)

DEMOCRÀCIA

"La DEMOCRÀCIA no és un punt d'arribada sinó un punt de partida",
deia l'escriptor Samariego en unes declaracions a Barcelona.

En aquest sentit penso que és necessària per avançar, i que cal defendre-la i anar-la ampliant,
però que pot adoptar formes diferents a les que coneixem als nostres països,
que són encara molt imperfectes i deficitàries.

DESENVOLUPAMENT, DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

DÉU
"Ésser superior, creador de l'univers..." (segons el Diccionari Pompeu i Fabra) (Ampliació)

DIAGNOSI: Explicació dels PROBLEMES que hi ha, de la PROBLEMÀTICA
(conjunts de problemes en un mateix lloc, o situació).

DROGA

ECOLOGIA

ECONOMIA

ELEMENT

ENERGIA

ESPERIT
És una paraula que canvia molt de significat depenent de la llengua en què la pronunciem:
com ara la paraula "esperit", que en català i castellà té connotacions religioses, o "espirituals",
però que no haurem de traduir al francès com "Esprit" ,
(que en francés ve a dir "Raó", "Ment", "Intel·lecte", "Agudesa mental"...),
sinó com "Âme", o "Conscience"...

ESTIMA, ESTIMAR: Veure "AMOR"

ESTRUCTURA

ÈTICA
Respecte profund i efectiu envers les persones, i envers la resta del nostre entorn (AMPLIACIÓ)

FELICITAT
Arundhati Roy (autora del llibre "El dios de las pequeñas cosas"):
<<[Las fuentes de la felicidad] están alrededor de nosotros. No reconocerlas es dilapidar la vida.
Son las cosas más pequeñas.>>

FEMINITAT, femení
D'un escrit de Leon Bluff, aparescut en un paper de "Kairós-Europa" (col·lectiu de cristians progressistes).
<<El rebuig del que és femení
Femení no s’identifica amb dona.
Femení/masculí és una determinació de cada persona humana, home o dona.
Femení és la dimensió d’interioritat, de cura, de respecte a la vida i al misteri del món,
que tots hem de desenvolupar. Les dones realitzen a la seva manera aquesta dimensió.
Però els homes també la poden realitzar a la seva manera.
Succeeix tanmateix que la cultura moderna es basa en el poder.
Aquesta voluntat de poder va rebutjar la dimensió femenina
dels homes, de les dones, de la societat i de les religions.
És una cultura de treball cap a forma, de l’exterioritat,
de l’ús del poder-dominació dins les relacions entre els humans i envers la natura.
Així, tenim una ciència masclista, una societat fonamentalment masculina, i unes esglésies misògines.
És per això que vivim en un estil de societat pobre, sense la irradiació de l’"ànima".
Lògicament les dones han estat les principals víctimes d’aquest estil de vida.
I succeeix que les dones són més de la meitat de la humanitat
i a més són les germanes i les mares de l’altra meitat, els homes.
A on pot arribar aquesta societat que es basa en la violència envers els altres
i en la marginació de les dones? >>

FILOSOFIA: Segons Theodor Adorno (filòsof, 19XX-19XX),
Filosofia seria igual a "PENSAMENT CRÍTIC".
Etimològicament, significa "AMOR a la SAVIESA"

Filòsof(/a):Segons Jostein Gaarder en el seu llibre de divulgació "El mundo de Sofía":
"La PALABRA FILÒSOFO se emplea hoy en día con dos significados algo distintos.
Por "filósofo" se entiende ante todo una persona que intenta buscar sus propias respuestas
a las preguntas filosóficas. Pero un "filósofo" tambien puede ser un experto en filosofía,
sin que él [o ella] haya elaborado necesariamente una filosofia propia."

GLOBALITZACIÓ, GLOBAL...
Aquestes paraules tenen dos significats diferents:

a) Visió o estudi d'un tema que es fa des de diferents perspectives: macroeconòmica, microeconòmica (a escala de les persones concretes), ambiental, ètica, etc.

b) Sinònim de "Mundialització" de la civilització occidental, és a dir,
l'avanç de l'actual fenomen d'uniformització de tots els indrets del planeta
(arrel del lliure comerç que es vol anar  implantant,
de les noves tecnologies que faciliten el transport i la comunicació,
de les polítiques econòmiques dels poderosos, etc.).

Haguès estat bé reservar el significat a) a aquestes paraules, per tal de no perdre-les, ja que no coneixem paraules sinònimes per a aquest primer significat,
i fer servir la paraula "Mundialització" quan es vol expressar el significat b).
( Més sobre GLOBALITZACIÓ)

IGUALITARISMO

IMAGINACIÓ

INSTRUMENT

INTERCULTURALITAT

INTUÏCIÓ

LLIBERTAT
Tenim uns sistemes polítics que ens fan creure
que la "llibertat" és, només, la LLIBERTAT ECONÒMICA,
i/o, en l'altre extrem, la "LLIBERTAT METAFÍSICA"
(aquesta que no depèn de si et tenen presoner o presonera...).

(Més sobre la LLIBERTAT)

MANIQUEISME
Potser perquè les inèrcies són difícils de vèncer,
la forma de pensar de la intel·lectualitat occidental continua sent, malgrat tot,
profundament "MANIQUEISTA":
Una PERSONA, o IDEOLOGIA, o COSA, o ACTUACIÓ, és considerada "O bona O dolenta",
com en les pel·lícules... Quan segurament en totes les persones, ideologies etc.,
podrem trobar de coses més bones i de més dolentes, ja què la Realitat no és tan "binària". Encara no acabem de saber on ens trobem en relació a aquests assumptes.

MORALISME: Pretensió de saber què han de fer altres persones adultes amb el seu cos. (AMPLIACIÓ)

MUNDIALITZACIÓ: Veure el significat b) de GLOBALITZACIÓ

MUTUALITZACIÓ

Un pas més en la "desjerarquització" del funcionament de les activitats, grups, etc.,
encara menys "directiva" que la "coordinació",
seria el que es coneix com a "MUTUALITZACIÓ", organització en "XARXA", etc.,
en les quals cap persona ha de fer cap cosa que no li vingui de gust fer,
perquè no hi ha una "majoria" les decisions a la qual caldrà, d'alguna forma, "obeir".

Només cal preparar una "estructura" en la qual totes les persones es posen en comunicació
poden dir la seva, arribar a tota la informació...
La informàtica pot ajudar molt,
de fet està ja en la base del funcionament de moltes "xarxes" que funcionen).
En un poble podria ser un tabló d'anuncis ben organitzat...

En la "mutualització", cap persona és més important que una altra.
Quan unes quantes organitzen alguna cosa, ho comuniquen a les altres,
i participa qui vol i pot.

Per exemple, no es discuteix si es farà una carta al ajuntament, i/o als diaris,
o una manifestació, o... o...
Es fan totes aquestes coses, en quant hi ha una persona o grup que les vol posar en marxa.
Qui ho vol escriu la carta (està bé exposar-la a les altres persones, per qui volgui fer suggeriments...),
qui ho vol la firma, qui ho vol acudeix a la manifestació...
Com que s'anuncia a molta gent, sempre hi ha més gent que firma, va a la manifestació,
s'apunta a fer alguna cosa...

NEOLIBERAL, NEOLIBERALISME...


PARADIGMA: Conjunt d'idees sobre alguna, o vàries, o totes les qüestions.

PATRIARCAT, societat patriarcal

POESIA: Modalitat de llenguatge, de contingut sovint molt sensitiu, emocional, imaginatiu,
descriptiu de coses belles,
amb formes, ritmes, sonoritat, etc., especialment cuidades,
que NO PRETÉN IMPOSAR les seves APRECIACIONS,
carregades de subjectivisme, COM A AFIRMACIONS a les altres persones
(és a dir, que no té pretensions de veracitat estricta)
sinó que, més bé, PRETÉN COMUNICAR, o SUSCITAR SENSACIONS.

POLÍTICA

PRIMER MÓN 

QUART MÓN

RAÓ

RELIGIÓN
Probablemente la palabraa viene del latín "re-ligare", ligar nuestros conocimientos etc.
en una teoría y/o sensación que lo liga todo,
o nos hace sentir ligados con otras posibles esferas o niveles de existencia.
Tanto si se trata de intuiciones o certezas religiosas personales como institucionalizadas,
pensamos que nunca se debería tener tanta seguridad en ellas (la "fantasía" de la mente humana es "fantástica", lo deberíamos saber desde que recordamos nuestro primer sueño)
como para querer imponerlas a l@s demás,
lo cual vendría a ser el primer "pecado" o falta de respeto hacia l@s demás
de la persona con intuiciones i/o vivencias religiosas.
Pensamos que supone, además de una subtil actuación de poder sobre la otra persona,
una falta de reconocimiento al personal camino religioso de cada cual.
(Ver AMPLIACIONES)

RETROALIMENTACIÓ
Un sistema qualsevol (una persona, un bosc), té una certa capacitat de "retroalimentar-se",
el qual vol dir que és capaç d'adaptar-se a les CIRCUMSTÀNCIES,
d'anar canviant ell mateix per tal d'anar-se adaptant als estímuls que li venen de fora.

SEGON MÓN (SEGUNDO MUNDO)

Sería el que sale "super-afeado" por algún régimen pseudosocialista
(en su paisaje, en su cultura...):
- Estèticas super-"banhausianas" o "quadrilaterizadas" en sus edificios, pueblos, ciudades...
- intento medio conseguido de "uniformizar" los pensamientos, vestidos etc...
- jerarquización de las personas en "funcionarios y no funcionarios",
- etc. etc.

"SEGURAMENTE", es una expresión que, curiosamente,
se usa para expresar una cierta "INSEGURIDAD".
(Por ejemplo: si no estamos muy seguro@s de que lloverá, usamos la expresión: "Seguramente lloverá".
Si ya estamos más segur@s, usaremos otras expresiones:
" Seguro que lloverá", "me apuesto mil duros" etc.).

SENTIT COMÚ

SISTEMA: Es pot entendre un "sistema" com un CONJUNT d'ELEMENTS
relacionats uns amb altres i amb algun objectiu comú
(Lluís Claudí, enginyer, especialitzat en enginyeria del pensament).

SOLIDARIDAD : (Ver más sobre "Solidaridad")

Ser solidari@ es más que una actitud moral,
es una necesidad para que el mundo pueda continuar latiendo.
(de un artículo de Adolf Todó Rovira, profesor de la escuela empresarial ESADE,
en "el País" de 19-07-03, p. 2 del suplement "Catalunya"




SOSTENIBILITAT: << La palabra sostenibilidad se [puede emplear ...] en un sentido amplio,
que no sólo implica evitar las catástrofes medioambientales,
sino también las guerras devastadoras,
la propagación de las tiranías permanentes y otros males mayores. >>
("EL QUARK Y EL JAGUAR. Aventuras en lo simple y lo complejo", de Murray Gell-Mann, Premi Nobel de Física 1969, Tusquets Editores S.A., Barcelona 1994. p. 14).
(Més sobre "Sostenibilitat": veure "DESENVOLUPAMENT")
 

TERCER MUNDO
Sería el que mantiene un grado importante de cultura propia,
de estètica no "banhausiana" o "quadrilaterizada" en sus edificios y pueblos,
no totalmente "americanizado" en sus pensamientos, vestidos etc.
ni tampoco demasiado "afeado" por algún régimen pseudosocialista, como en el "Segundo Mundo".
Habría que llamarlo "Primer Mundo", pero entonces no podríamos entendernos bien,
así que lo seguimos llamando "Tercer Mundo".

En algunos sitios del Tercer Mundo se vive maravillosamente
(aunque en cada lugar habrá unas cuantas cosas que mejorar)
y en otros (sobretodo cuando falta el agua potable, hay guerra, etc.),
la vida es terriblemente dura.
Las estadísticas de nuestros economistas no distinguen estos dos extremos demasiado bien;
meten en el mismo saco de "persona desgraciada", con una simpleza sorprendente
a las personas por cuyas manos pasa menos de un dolar cada día,
(en el Tercer Mundo, al no estar tan occidentalizado, al menos en según qué zonas,
hay muchas personas así, que viven en poblados en que se usa poco el dinero).
O bien, en otras estadísticas diferentes, consideran "pobres" a las personas
que cobran menos de las 2/3 partes de la media de lo que cobra todo el mundo, o algo así
(creo que es una de las definiciones de "pobre" que se aplican para cada país...).

XARXA

Tornar a l'ÍNDEX de CONTINGUTS

AMPLIACIONS

El SENTIT COMÚ:
"El sentit comú és l'instint de la veritat" (Max Jacob).

<<-No, Judith. Tinc SENTIT COMÚ i LÒGICA. El Senyor dóna totes dues coses a tothom>>,
diu Isaac a la seva filla en el llibre de Caroline Roe "Remeis i traicions"
(ed. EMECE, Butxaca 62, p. 178) <<-No, Judith. Tinc SENTIT COMÚ i LÒGICA. El Senyor dóna totes dues coses a tothom>>,

Entenem per "Sentit comú" "el menys comú dels sentits"
(broma de J.Balmes, escriptor català del segle XIX).
El "SENTIT COMÚ vindria a ser
la "capacitat de reconèixer les limitacions de les nostres lògiques,
i d'analitzar i decidir el que és correcte en cada cas, fent servir la reflexió,
i també una espècie d'olfacte,
un sentit intuïtiu profund, que tothom tindria (per això es diu "comú"),
però que no tothom sap fer servir tan sovint com seria desitjable...".

Seria la capacitat d'interpretar prou correctament una determinada situació
(no imaginària, sinó concreta, amb els matisos específics que això suposa en cada cas),
oposant-se si cal, encara que sigui clandestinament, a les idees de la seva època y societat,
sovint no prou flexibles, ni comprensives envers les persones...
(Encara què: El nostre SENTIT COMÚ també pot EQUIVOCAR-SE ...)

És un significat molt diferent del que li donen, entre alguns altres,
l'intel·lectual mexicà Gustavo Esteva,
i el filòsof JM Terricabres, catedràtic de la Universitat de Girona.
Ells entenen que "sentit comú" és allò que pensa la major part de la gent
en una determinada època i indret (d'acord més o menys amb una cita de G.Esteve que ara no trobo). Segons JM Terricabras, <<El sentit comú és, doncs, sentit compartit, sentit comunitari, és la plasmació, gairebé imperceptible, d'allò que el sentir col·lectiu més aviat aprova o desaprova.>>
(del seu llibre "Atreveix-te a pensar. La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana",
edicions La Campana, pàg. 132).

Al TReC la fem servir en el primer sentit, per les RAONS següents:
- Creiem que, al menys a Catalunya, i també a altres llocs de la península que coneixem,
la gran MAJORIA de la GENT li donem clarament AQUELL primer SIGNIFICAT.
- NO TROBEM cap SINÒNIM, ni que sigui un grup de paraules (s'admeten suggeriments)
que expressin el mateix, i per tant ens resistim a perdre aquesta expressió amb aquest significat,
tan i tan interessant, i que tanta dignitat personal ens dóna a tots els éssers humans
pel sol fet que s'ens admeti que el tenim, entre les nostres capacitats.
- Ens sembla un significat molt important també per a la "salut" de les societats.
significa la potencialitat, present en totes les persones i en tot moment, de fer prevaler la capacitat de comprensió profunda d'una situació concreta i la llibertat interior de pensar i obrar en conseqüència, encara que l'ideari establert en la societat en què ens trobem ho consideri d'una altra manera.
- És el sentit que tenen aquestes paraules al Diccionari, i en aquest cas no tenim cap interés en què es perdi.

Però COMPTE: El SENTIT COMÚ també pot EQUIVOCAR-SE
(Veure també: "Dones i Filosofia: Les filosofies del Sentit Comú", i "Més sobre el SENTIT COMÚ".)


El "Sentido común" en el DICCIONARIO
(el VOX, pero que se basa en el de la Real Academia de la Lengua).
SENTIDO COMÚN: Facultad interior en la cual se recogen e imprimen todas las especies e imágenes que envían los sentidos exteriores; facultad atribuida a la generalidad de las personas, de juzgar razonablemente de las cosas. Entendimiento o razón, en cuanto discierne las cosas.

La SOLIDARIDAD (:D) (Veure més sobre "Solidaritat")

Lo explicaré con un pequeño CUENTO, que escuché en una terraza de un bar:

<<Érase una vez un tipo que se murió, y fue a parar al PURGATORIO.
En él había dos grandes salas, y se las enseñaron las dos:
Una de ellas tenía grandes calderas llenas de comida cociéndose, batidos de frutas...
Había también enormes cucharones por el suelo,
pero eran como cuatro veces más largos que el brazo de una persona, y no podían comer con ellos,
así que estaban tod@s famélic@s, delgadísimos, hechos polvo...
En la otra sala, había lo mismo: las calderas, los cucharones...
Pero la gente estaba saludable, contenta...
El tipo no pudo menos que preguntar a los guardianes:
"Oigan, como es que éstos de aquí están tan bien, y los de la otra sala están hechos polvo?"
Los guardias se rieron y le dijeron:
"¡ Ja ja, es que éstos de aquí han aprendieron a ayudarse unos a otros!">>

Claro, tenían unos cucharones tan grandes, que no podían darse a sí mismos de comer,
y tenían que ayudarse por turnos y entre varios
Y probablemente, los de la sala A no se ayudaban,
no sólo por no saber que se puede coger el cucharon entre varios,
sino también por esas mezquindades, envidias, juicios expeditivos, competitividad encubierta...
que tenemos entre nosotr@s, que además nos hacen menos inteligentes...

Quien no ha estudiado piensa que quien ha estudiado no vale nada...
quien ha estudiado piensa que quien no ha estudiado no vale nada...
La envidia sigue impidiendo a quien tiene menos que otr@s progresar de verdad...
Quien tiene más dinero a veces se muere más sol@...
Los grupos de personas funcionan mal...

Todo esto, entre otras cosas, afecta mucho a nuestra solidaridad en la vida cotidiana,
Y tiene mucho que ver en los grandes problemas que tenemos en el mundo, a todos los niveles.

DESENVOLUPAMENT: Fa anys que li donem a aquesta paraula
la connotació de "creixement econòmic continuat",
o, si ens atenim a les planificacions de creixement dels capitals, de CREIXEMENT "EXPONENCIAL",
que vol dir "cada vegada més de pressa" (segons la LLEI CAPITALISTA de l'INTERÉS COMPOST),
el qual és impossible d'obtenir de la nostra naturalment limitada Mare Natura
(veure AMPLIACIÓ).

I un altre problema és que, sovint,
imaginem el "desenvolupament" dels que diem "PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS"
massa similar formalment al DESENVOLUPAMENT dels nostres "PAÏSOS DESENVOLUPATS" ,
el qual només ha estat possible al preu d'un gran debastament mediambiental a nivell planetari,
i que deixa tant que desitjar en tants d'aspectes.

Aquest tipus de desenvolupament NO serà CAPAÇ, per exemple,
de DONAR TREBALL ESTABLE, o més o menys contínuu,
a tants de MILIONS de PERSONES que van necessitant-la arreu el món,
a mesura que VAN DESAPAREIXENT, a un ritme molt ràpid,
les possibilitats d'existència de SISTEMES de VIDA AUTÒCTONS i SOSTENIBLES,
- NO MASSA DEPENENTS de la sempre fràgil existència del COMERÇ,
- ni tan dependents per viure dels DINERS, tan difícils d'aconseguir per a molta gent,
sobretot aquella que, per qualsevol raó, no resulta prou "competitiva"
en els massa difícils "MERCATS de TREBALL")...

Quan imaginem aquest tipus de desenvolupament, aquesta abans bella paraula,
va perdent el seu ANTERIOR SIGNIFICAT,
que era el "procès de CREIXEMENT HARMONIÒS, i/o EVOLUCIÓ,
fós d'una PLANTA, o d'una PERSONA, o fins i tot d'una SOCIETAT.
Sí que es podria anar imaginant un "desenvolupament sostenible" realment,
que aturés les intervencions nocives sobre l'entorn i el revaluèssin,
però abans caldria canviar algunes coses,
com ara la regla capitalista de l'interés compost de què parlàvem abans, entre altres més.

I aquest desenvolupament més harmònic hauria de situar-se més a prop de models estil GreenPeace o de les idees de la permacultura (tecnologies radicalment netes, etc. i un paradigma mental diferent) que d'actuacions provinents de les aliances de la ingènua universitat amb la feroç indústria
(la ferocitat del món empresarial està causat directament per la idea
de què "els diners són la mesura de tot",
que guia llurs actuacions, en la major part dels casos reals amb resultats desastrosos
per a les persones i l'entorn).
Per tal que fòs possible qualsevol DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE,
la primera cosa que caldria superar és la idea, avui preponderant,
de què "el més important és la rendabilitat en DINERS,
i que els resultats en DINERS (l'"activitat econòmica") mesuren el grau de consecucions ".

Per cert, molts intel·lectuals hiper-crítics voldrien eliminar aquesta paraula dels nostres escrits.
D'acord en què segurament està viciada a molts nivells des de que es va inventar, fa pocs anys.
I d'acord que molts dels projectes que es fan en nom del "desenvolupament sostenible"

------	Trec-001