TALLER:
"APLICACIONS concretes de l'ÈTICA
ANIMALS
ART
AVORTAMENT
CULTURA
DICCIONARIS
DONES
'DROGUES'
EMPRESA
ESTÈTICA
EUTANÀSIA
FILOSOFIA
GENÈTICA
INTELECTUALIDAD
LLIBERTAT (la dels i les altres)
LLIBERTAT (la nostra)
MEDI AMBIENT
Mitjans de COMUNICACIÓ (els "MASS MÈDIA"..)
MÓN ACADÈMIC
RELIGIONS
SENSUALITAT, SEXUALITAT...
TREBALLS
(els CODIS ÈTICS per tipus de treballs: Ensenyament, treballs domèstics...)
______________________
BANC de CASOS comentats
PISTES per fer PROPOSTES
PROPOSTES
Ètica i MÒN ANIMAL
Cap a l'any 1996 es va veure als diaris, TV etc. que per anar de pressa, i per mal funcionament de les nostres "fàbriques de matar" (els escorxadors). Per exemple, i entre altres atrocitats, molts animals eren escaldats, pelats, tallats, etc., abans de morir. Ha canviat alguna cosa desprès d'això, o ja tornem a ser-hi des de que ja no surt als diaris?
Ètica i ART (Veure "Ètica i CULTURA)
L'autodeterminació
sobre el propi cos no té com a excepció la dona que està
prenyada. No per estar prenyades passem a ser propietat de la nostra
societat, no passem a ser una espècie de vaques de cria, ni que fos temporalment.
El dret d'avortament no s'havia negat a les dones fins
al final del segle XIX, juntament amb algunes altres bestieses vaticanes
com ara els dogmes de la immaculada concepció, l'ascensió, la
infalibilitat del papa... Es troba reconegut, amb un límit d'uns quants
mesos, per alguns pares de l'esglèsia en els llibres dels apòstols,
(n'he perdut les cites però hi són, crec que eren sant Agustí,
sant Jerònim i algun altre), i fins i tot per
l'inspirador teòric de la teologia cristiana, sant Tomàs d'Aquí.
Últimament es pot notar un tancament moralista tant en això com en la conducta de les futures mares, i veiem com als Estats Units (inspirador de l'actual moralisme mundial) es vol ficar a presó a futures mares per emborratxar-se, per fumar... com si la presó fòs el millor lloc per preparar-se al neixement d'una criatura!). Exemple: <<...Ya en el pasado reciente, el Tribunal Supremo de Carolina confirmó una sentencia de ocho años de cárcel para una mujer acusada de consumir drogas durante su embarazo. Ahora tendrá que ir a prisión, aunque el niño tiene ocho años y está perfectamente sano.>> (El País, 27-9-96, última pàgina)
EXEMPLES DE DOBLE MORAL, tan comú en aquests casos:
- Ja l'any 1966 un catedràtic jesuïta de biologia (un bon intel·lectual, que no tancava els ulls a les contradiccions de la moral eclesiàstica) ens explicava a la universitat de Deusto que l'esglèsia fa avortar a les monges violades, i fins i tot lis facilita la píldora a totes elles en zones perilloses. Això ho ha reconegut fa poc el Vaticà (cap al gener del 2001, no tinc el retall de diari).
- "...Un antiabortista acusador de Clinton pagó un aborto a su segunda mujer" (El País, 13-1-99, p.6)
- <<Algunos expertos estadounidenses en medicina reproductiva han pedido la puesta en marcha de un sistema para la adopción de embriones que permita paliar el coste de almacenamiento de miles de óvulos fecundados sin fin concreto. Solo en EEUU, casi 100.000 embriones se mantienen congelados...>> (El País, 9-12-98, p.30)
-"Un fiscal brasileño impide que aborte una niña de 10 años violada por dos vecinos" (El País, 24-9-98)
- "El médico
asesinado en EEUU estaba en la lista negra de Internet de un grupo antiaborto"
(El País 27-10-98, p. 29).
Pienso que la ÉTICA es un ingrediente
que marca el nivel de CULTURA.
Y lo pienso por lo mucho que la cultura tiene que ver con la calidad de la vida,
y con un clima de RESPETO mutuo (que para mí define la ética),
único caldo de cultivo que favorece la creatividad de las personas.
En las IN-CULTURAS AUTORITARIAS no suele florecer
el ARTE,
porque no se dan las circunstancias necesarias para la creatividad,
ya que todo tiene que estar jerarquizado
y no se tiende a permitir que la gente piense y se desarrolle personalmente.
Por ejemplo, ni en la Alemania nazi ni en la España
de Franco salían demasiadas obras literarias fantásticas, ni pintores
geniales (los que habían eran de antes y continuaban con lo suyo,
y el único que tuvo la suerte o maña de que le dejasen fue Dalí),
ni cineastas...
Algún bailarín, con la condición de que fuera flamenco,
y eso sí, bailaoras, las que quisierais...
Lo único que los nazis fueron capaces de
inventar (en sus círculos privados)
fue la idea de intentar separar "arte" y "ética"
(para descubrir el arte puro, decían cometiendo un terrible "BOPO").
Y para ello se dedicaban a "matar artísticamente a sus víctimas"
(sigue siendo la ideología de algunos de los asesinos sueltos que aún
quedan)
El escritor chileno Roberto Bolaño tiene un libro donde delicadísimamente
habla
de las tremendas aberraciones a que se dedican las personas autoritarias
cuando pretenden ponerse a hacer arte ("Amberes", ed. Anagrama).
Tiene que haber un poco de LIBERTAD ambiental
y mental, al menos,
para que empiecen a moverse cosas a este nivel artístico y cultural.
Al menos, la suficiente para poder vivir y actuar marginalmente en el
sistema general,
pero sin que te corten el cuello o al menos te metan en prisión.
Por otra parte,
las obras de arte que han pasado a la historia son básicamente ÉTICAS.
Excepto, quizá, algunas obras arquitectónicas monumentales
que se han hecho con el sudor y sangre de personas cautivas...
Pero esas obras impresionan como monumentos y documentos históricos,
tienen más de monumentalidad que de arte .
En literatura, por ejemplo, las obras que han perdurado
marcan, cada una a su manera, un deseo de avanzar en el respeto de las personas
entre ellas.
Incluso en obras como la del marqués de Sade,
lo que aparece es una irónica denuncia de las terribles cosas que pasaban
en los conventos
de aquellos monjes que de puertas afuera predicaban la total renuncia a todo
placer carnal.
A otro nivel, por ejemplo,
considero más culta una persona
que no curiosea la habitación y enseres personales de otra
(recordamos que consideramos ÉTICA = RESPETO), aunque no haya pasado
por la escuela,
que otra que lo hace, aunque tenga una carrera universitaria.
Ètica i DICCIONARIS
Hem preferit començar per la idea intuïtiva que pel diccionari, que sovint no és capaç de seguir prou àgilment els continus canvis de matisacions i connotacions que experimenten moltes paraules avui en dia. No sigui que convertíssim els diccionaris en el primer corsé seriós que ens impedeixi continuar investigant, dialogant, aprofundint...!
De fet, els diccionaris
no estan generalment prou actualitzats per copsar el salt al llenguatge col·loquial
que ha experimentant actualment aquesta la paraula "ètica",
ni la distinció entre "ètica" i "moralismes".
La defineixen només com una part de la filosofia, més o menys
reservada als erudits.
La paraula més aproximada que es feia servir abans seria la de "moral",
entesa com a moralitat personal no lligada a cap codi religiós sinó
al "sentit
comú".
La definició que hem trobat més interessant i adequada a la nostra idea d'una ètica flexible, capaç de tenir en compte que la vida és un conjunt d'excepcions a qualsevol regla, és la del "Diccionario del lenguage filosófico" de Paul Foulquie, i al que nosaltres diem ètica ell diria "Moral de situació", que descriu com "la concepció segons la qual la moralitat consisteix en determinar d'acord amb les dades complexes de cada cas particular, i no per lleis generals".
En aquest mateix diccionari se'ns
fa notar que fa uns anys la paraula "ètica" es feia servir només
com a branca d'estudi de la filosofia,
i es feia servir més la paraula "moral". Per contrast ens adonem que
el terme "ètica"
s'ha posat "de moda" bastant recentment, potser precisament per distingir-se
de l'accepció de "moral" com a "conjunt de regles acceptades en un grup
particular (la moral cristiana, jueva,
burgesa, etc.)".
En aquest últim cas s'acostuma fer servir la paraula "Moral",
generalment adscrita, com veïem, a alguna religió o grup social.
Diccionari Català-Valencià-Balear (1979): "Moral = conforme als bons costums" (es suposa que són els "bons costums" de cada indret i cultura).
Al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, edició del 1970, se'ns presenta el significat del terme "Ètica" com la part de la filosofia que tracta de la moral i de les obligacions de l'home. I per "Moral" dona molts significats, entre els quals:
-Moral: Que no concierne al orden jurídico, sino al fuero interno o al respeto humano. Ej.: tener obligación moral. Ciencia que trata del bien en general, y de las acciones humanas en orden a su bondad o malicia. Aquí "moral" té el significat que actualment (i en aquests escrits) donem a la paraula "Ètica".).
(((AGENDA: Ens caldria consultar les últimes edicions de la Real Acadèmia, per veure si reflecteixen els canvis en l'ús de les paraules, així com el Pompeu Fabra, en llengua catalana.)))
Ètica i DONES
Sospitem que els moralismes, com sovint també els autoritarismes, són una conseqüència directa, i/o una eina necessària, del patriarcat (= tancament de les dones per estar ben segurs que els fills a qui es traspassa l'herència són propis).
Tanmateix, al menys formalment, les nostres societats accepten l'excepcionalitat de cada cas quan estableixen la figura del jutge (o jurat) entre altres en un intent d'aplicar les lleis de forma no matemàtica sinó humana.
En quant a les dones, encara que entre elles trobem les més ferotges defensores de la "moralitat amb mà de ferro", també és cert que sovint el nostre paper és el d'intentar suavitzar com podem la duresa de les barbaritats socials.
Potser les dones partim d'unes vivències més emotives. Potser la imminència periòdica (mensual) de poder ser mares ens fa sentir-nos molt més a prop de la carn (de la realitat) que de les idees. I l'ètica té més a veure amb la realitat i amb la matèria de cada individu que amb qualsevol idea o estructura de pensament.
Notes:
El gran problema en las empresas es que el CRITERIO del "MÁXIMO
BENEFICIO" suele imperar completamente.
Cualquiera que se oponga a la posibilidad de ganar dos duros se considera que
"mea fuera de tiesto",
o se le considera un soñador indigno de toda confianza
y si está entre el grupo que decide queda excluído de él
en cuanto lo exponga.
Es decir, cualquier consideración de tipo ético resulta fuera
de lugar en el núcleo de decisión.
(Ver EJEMPLO)
Sólo se consideran criterios éticos cuando en sí mismos
pueden resultar económicamente beneficiosos.
Por ejemplo, cuando se sabe que la opinión
de los consumidores es favorable a una presentación más ecológica,
etc.
Ètica i ESTÈTICA: Veure:
- Ètica, CULTURA, ART...
- "BOPO" entre ÈTICA i ESTÈTICA
Ètica i EUTANÀSIA, SUÏCIDI, AUTOMEDICACIÓ...
Ètica i FILOSOFIA
La FILOSOFIA resulta ÈTICA quan admet que les CONSEQüÈNCIES
pràctiques
de les seves deduccions mentals formen part d'aquestes construccions mentals
o "teories filosòfiques",
i quan dóna més relevància a aquestes conseqüències
que al "valor de veritat" de qualsevol deducció mental.
De fet, donar una importància exagerada al "valor de veritat"
deduït amb la nostra capacitat d'enraonar
és suposar que raonem molt bé, cosa que no sempre és
així.
Precisament la lògica que acostumem utilitzar és molt deficient,
basada en uns principis enunciats per Aristòtil però que ni ell
mateix seguia sempre,
i que són la base del "RACIONALISME" oficialment imperant.
(el RACIONALISME consisteix en donar tota la credibilitat a la nostra actual
forma d'enraonar)
Es tracta d'una lògica que caldria millorar molt, ja què está
fonamentada en una sèrie d'errors lògics
(del més comú d'ells en diem "BOPO")
que sovint ens fan "APLASTAR la REALITAT".
Exemple:
L'un dels "BOPOS" clàssics de Nietzsche consisteix en negar
l'existència de cap "moralitat":
com que la moralitat que ell va conèixer era la moralitat cristiana,
amb la qual no estava d'acord,
la seva deducció va ser que les accions l'home lliure estaven "per
sobre del bé i del mal".
(Com diuen els anglesos, "va llençar el nen amb l'aigua de rentar-ho")
Les conseqüències d'aquesta afirmació van ser terribles
i continuen sent-ho
(Nietzsche continua tenint molts admiradors i seguidors).
Ètica i GENÈTICA
Ètica i LLIBERTAT (la dels/les altres)
Ètica i LLIBERTAT (la nostra)
Ètica i MEDI AMBIENT
Ètica i Mitjans de COMUNICACIÓ (els "MÈDIA"..)
Un comportament més ètic dels mitjans de comunicació passaria per moltes mesures:
- No fer PUBLICITAT de joguines etc. per a nenes/nens
(no és cap utopia: a Italia p. ex. están prohibits) (Veure PROPOSTA)
- Tenir un grau suficient d'INTERACTIVITAT.
- Etc. etc. (((anar completant)))
Ètica i MÓN ACADÈMIC
Ètica i MÓN ANIMAL
Ètica i SENTIMENTS
Ètica
i TREBALLS
(els CODIS ÈTICS per tipus de treballs)
Ensenyament:
- No comparar alumnes.
- No avergonyir cap alumne a no ser que s'hagi comportat supermalament, i així'ns
i tot procurar evitar-ho.
- No vendre cap cosa dins l'aula.
- Remarcar que el que es diu són opinions ("en la meva opinió...",
"Penso que...").
- No aprofitar-se massa de l'atracció que el lloc de professor et confereix
sovint en relació a l'alumnat (sex-appeal, influència mental...)
- Etc. (((completar)))
Treball domèstic
(neteja de cases, cuina...): El comportament ètic en aquest
tipus de treballs implica fer les coses com si els habitants de la casa estiguèssin
presents. Exemples: Draps de neteja diferents per cuina i WC, dins la cuina
per coses molt brutes i per plats, etc. Faciliten aquest comportament coses
com:
- Sentir estimació per la gent per a la qual es treballa (el qual no
és compatible amb el que podríem dir "Pseudo-marxisme"
o mania sistemática entre persona treballadora i persona contractant).
- Que tu mengis dels mateixos plats que cuines.
- No estar enfadat/da amb els patrons (quan la gent que treballa en cases i
cuines està enfadada té un piló de formes fastigoses de
venjar-se, ja us ho podeu imaginar: com en qualsevol feina, però encara
més).
BANC de CASOS comentats
PISTES per fer PROPOSTES
PROPOSTES
-
