Nocions d'ECONOMIA
- Què vol dir "ECONOMIA"?
- Algunes TENDÈNCIES actuals.
- INDICADORS
ECONÒMICS, i de BENESTAR SOCIAL i QUALITAT de VIDA
(els que es fan servir, + altres que caldrien...)
- INDICADORS
de la POBRESA (els que es fan
servir, + altres que caldrien...)
- Creiem que l'ECONOMIA NO es pot considerar com a "CIÈNCIA".
- IDEES que hauríem de CANVIAR per tal d'humanitzar l'economia
- Calaix d' ARTICLES
als diaris sobre ECONOMIA
- PROPOSTES
sobre ECONOMIA
- OBSERVATORI socioeconòmic
Què vol dir "ECONOMIA"?
La paraula "economia" fou emprada per Aristòtil per designar l'administració
de la casa,
en contrast amb "crematística",
art de comerciar amb el qual no es crea riquesa encara que puguin haver-hi guanys.
SERIA allò que AVUI entenem com a "ECOLOGIA",
MÉS QUE la preocupació crematística per PREUS, MERCATS
i DINERS,
que és el que avui s'entén per "economia".
"[Economia seria] l'ESTUDI de l'ÚS d'ENERGIA i MATERIALS
en ecosistemes on viuen homes i dones"
(segons Martinez Alier, catedràtic d'Economia a la Facultat
de Ciències Ecològiques de la UAB)
INDICADORS ECONÒMICS,
i de BENESTAR SOCIAL i QUALITAT de VIDA
(els que es fan servir
(veure a continuació),
+ altres que caldrien
)
Són els diferents valors numèrics que es fan servir
per analitzar la marxa de l'economia d'un país.
Venen a ser com les "notes de fi de curs" que treuen els nostres
governants,
per això els interessa molt i molt que siguin BONES: PIB ALT, inflacció
BAIXA...),
per tal que la gent consideri que "ho han fet bé", i els doni
més vots en les següents eleccions.
Els principals són:
- El PIB anual (Producte Interior Brut)
- El VAB anual (Valor Afegit Brut). No es fa servir
tant com el PIB.
- La INFLACCIÓ anual (el % que han pujat
els preus al final de l'any)
- PERÒ l'INCREMENT (=
pujada) del PIB NO representa el PROGRÈS
del PAÍS
- RESUMINT i PROPOSANT
<< És el principal indicador per mesurar el "progrès"
o retrocés de l'economia d'un país.
És també la guia utilitzada per analistes financers a l'hora d'invertir
en un país.
A causa d'això, moltes polítiques s'han concentrat a fer que el
PIB augmenti.>>
[[ I cal tenir en compte que, si no arriba a pujar un 2%, es considera que no
ha pujat. ]]
(d''un escrit de Fernando Casado sobre Economia sostenible al
Fòrum de les Cultures 2004)
QUÈ ÉS el PIB (= Producte Interior Brut)?
<<És una manera de quantificar les TRANSACCIONS econòmiques
d'un país,
SUMANT l'import que els consumidors gasten,
la inversió total que es fa al país [[el que gasten les empreses]],
la despesa pública (el que gasta el govern),
i la diferència entre importacions i exportacions.>> (del
mateix escrit)
PERÒ l'INCREMENT del PIB NO representa el PROGRÈS del PAÍS.
Exemples:
- si es delara un INCENDI FORESTAL,
[o qualsevol altre] desastre natural o ecològic, o una GUERRA,
el país no progressa, al contrari, però el PIB augmenta
i, segons els analistes, hi ha creixement.
- Si MILLORA el TRANSPORT PÚBLIC i es redueixen els cotxes a
la ciutat,
- si es genera de consum sostenible (Nota
1 ), si s'estalvia energia...
tot això disminueix el PIB, i per tant, és un símbol
de debilitament econòmic. >> (Nota
2)
- Si pujen els preus (és a dir, puja la "inflacció"),
la qual cosa no és desitjable pels governs ni pels consumidors (en general
pel país),
el PIB, és clar, pujarà.
Per exemple, després de dos anys amb l'euro,
a Espanya, estàn pujant molt els preus.
I com que tot ens costa més, el PIB (suma de transaccions) puja, i sembla
que el país progresa.
Veure els següents titulars de diari:
<< España crece un 2,3 % gracias al alza del
consumo de las familias.
El incremento del PIB se mantuvo en el tercer trimestre gracias a la
desaceleración industrial.
Tomates, pimientos y patatas subieron con fuerza en octubre
[y todos los demás vegetales] .
PSOE (= oposición), consumidores y agricultores
piden al Gobierno que actúe. >>
[parece que no son los agricultores los que cobran más que antes...].
(El Periódico, 5-11-2003, p. 30)
El
VAB anual (Valor Afegit Brut anual)
Deu voler dir, afegit al Capital que hi havia al principi de l'any.
Sospito que una de les fonts principals de valor afegit és la
contínua revalorització de terrenys
a causa de les noves autopistes i en general mitjans de comunicació.
Convé molt a l'economia oficial (no a la real)
que el país es vagi cobrint d'asfalt i de ciment contínuament.
És el % que han pujat els preus al final de l'any en un país.
Convé que sigui baixa (rondant el 0%).
Els governs ho arreglen fent més diners (i aquests, per tant, baixen
de valor).
És difícil de calcular. Es fa promitjant els preus dels molts articles de consum.
RESUMINT i PROPOSANT:
<< El PIB suma tot moviment de capitals en un país.
Els analistes financers han de ser conscients
que NO TOT EL QUE SUMA ES POSITIU, i molt menys símbol de progrès.
Per assolir un desenvolupament sostenible, cal començar a APRENDRE
A RESTAR.>> (Nota 2)
PROPOSTA en preparació
(com sempre, s'admeteixen aportacions):
Elaboració d'un LLISTAT dels
"INDICADORS que caldria fer servir per veure com va un país".
Creiem que l'ECONOMIA
NO es pot considerar com a "CIÈNCIA".
Diuen els economistes que l'economia és una ciència.
I la resta de científics no els contradiuen
(déu ser en part per una qüestió de no ficar-se en el camp
dels altres),
però no veiem que acabi de ser-ho per cap costat,
- Encara que es disfressa amb fòrmules matemàtiques, amb
les seves constants i tot,
en quant dues de les magnituds amb què treballen semblen ser proporcionals.
- No aconsegueix establir massa relacions entre les magnituds que defineix,
que de vegades ni tan sols resulten medibles.
- No és bona ni tan sols descrivint la Realitat.
Per exemple,
portem uns anys en Espanya en què la causa principal de tot el que passa
econòmicament
(activació de l'economia, de la construcció, del consum intern,
pujada dels preus...)
és el blanqueix de diners
(quina sort que està tenint el PP, que va pujar al poder just quan aquest
fenòmen començava),
i encara no he llegit cap article en què un economista parli d'això,
encara que al carrer sí que s'en parla.
- A part d'això, té alguns altres defectes quan vol pretén
explicar el que passa,
com ara fer-ho sobretot a nivell estadístic,
sense donar massa ocasió a la imaginació de situacions personals
reals molt diferenciades.
- Si no és bona descrivint la Realitat, però encara ho és menys predient-la.
- No acaba de remontar-se per veure les coses amb perspectiva,
però si ho fes hauria de constatar que el sistema que defensa
(en el qual es vol que els diners produeixin "exponencialment", és
a dir cada cop més i més)
equival a esquilmar els nostres recursos naturals i no es podrà mantenir
indefinidament
(veure la crítica
a l'economia de l'INTERÉS COMPOST, del premi Nobel de química
Frederic Soddy).
- Malgrat les seves poques qualitats científiques,
trobem que els economistes tenen massa poder consultiu i convincent
a nivell de polítiques i d'opinió pública.
Exemple de Llenguatge econòmic pseudocientífic
NOTES
Nota 1: Veure article sobre els moviments
de "Simplicitat voluntària" a la revista "Integral"
de Setembre o Octubre 2003.
Nota 2:
Extret, més o menys, de l'escrit de Fernando Casado
"Els indicadors del desenvolupament sostenible: el compte pendent dels
analistes financers"
(17-04-2003), publicat a
"Forum 2004 - la revista electrònica de Solidaritat i Cooperació
del Fòrum de Barcelona",
http//:www.barcelona2004.org/serveis/0000011'.nsf/(portada01), buscar a "Desenvolupament".
-
