Xerrada de Pere Subirana
sobre ECONOMIA
(17-10-95, a l'Associació EcoConcern, Barcelona.
Pere Subirana és autor del llibre "Ecologia per viure millor", Icària
1998)
- Introducció
- Els FLUXOS
dels DINERS
- Alternatives . Sistema
LETs
Sistemes sostenibles són aquells en que tota la energia que necessiten es genera en el mateix sistema. (i no acumula residus no assimilables).
Quan cal buscar les coses fora, es produeix necessitat de treball i diners, i contaminació.
Cal tenir consciència de funció: Per què servim? Les cèl.lules
del nostre cos la tenen.
Quan deixen de tenir-la, es converteixen en canceroses.
Algo semblant ens està passant als homes en la biosfera.
Hem de tenir cura dels sistemes més grans als quals pertanyem (natura, biosfera).
En aquests temps estem rebent una lliçó molt important:
-Tot està interelacionat. No hi han illes de benestar aïllades.
Canviar no és tan fàcil, i cadascú té els seus ritmes, però cal fer-ho.
Hem de cuidar-nos a nosaltres, i cuidar les persones
que ens envolten
(a nivell físic, psicològic, emocional...).
Els FLUXOS dels DINERS
Entrant de ple en el tema que ens ocupa, actualment es produeixen FLUXOS
de DINERS
molt pronunciats DES DE la gent que en té pocs (de diners),
CAP A la gent que en concentra molts,
i que els fa sortir dels cercles productius per fer-los entrar en els cercles
especulatius:
-Es transfereixen diners de les comunitats locals (barris, pobles[1]...) a les ciutats i d’aquí als grans capitals (centres de poder financer).
-Es transfereixen diners des de la població amb ingressos baixos i mitjos, quan comprem coses, cap a la població d’ingressos alts, i d’aquí als centres de poder financer.
-Es transfereixen diners de les petites empreses, a través dels bancs i les multinacionals, també cap als grans capitals.
-També els governs recullen els impostos de la població, i en transfereixen una proporció important als bancs, per pagar els interessos del dèficit públic.
Hi ha una CONCENTRACIÓ PROGRESSIVA DELS DINERS,
que s'evaporen dels cercles productius, sense ser reinvertits en ells.
EXEMPLE:
En un poble petit, hi ha una fleca (= panaderia)
on es fa el pa amb farina del mateix poble. Això fa que els diners que
els diners que la gent paga pel pa reverteixin en la gent del poble,
que els diners circulin i serveixin a la gent com a forma d'intercanvi.
Però per qualsevol raó, la fleca és absorvida per una marca
multinacional.
Abans el blat quedava al poble, hi
havia un moliner, un panader... ara es ven a les ciutats, que venen el pa als
pobles. Els diners passen dels pobles als cercles financers
de les ciutats.
A part que el pa ja no serà tan bo, ara les ganàncies,
amb excepció d'algun sou míser amb un contracte inestable,
aniran a les butxaques d'alguns grans empresaris, que les faran servir, sobretot,
per especular amb elles als mercats financers mundials.
Reïnvertiran només el mínim per
tal que continuï funcionant la seva "màquina de xuclar diners".
ALTERNATIVES:
-Trencament del monopoli de creació de moneda. En una comarca d’Andalusia, un terratinent va fer moneda local, avalant-la amb els seus bens, i la comarca va prosperar molt. Més tard s’ho van prohibir, ja què és ilegal fer diners.
- Reinversió permanent dels beneficis. Control local dels mitjans de producció, i de tot el cicle. Com els boscos, o com l’empresa Zara. Evitar l’alienació de la riquesa i dels recursos locals. COMPRAR PRODUCTES LOCALS.
-Esprit de millora continuada, i aprenentatge dels errors en el camp social: democràcia conscient, amb tota la informació a l’abast. Aprendre molt.
-Valoració del desenvolupament humà, i no de l’afany de lucre
(el sistema LETS ho facilita).
Sistema LETs:
És un sistema de bescanvi de bens i serveis entre la gent.
Per començar, es reparteixen uns "vals" o "LETs"
a cada persona (veure AMPLIACIÓ).
Ens ho explica sobretot en Dan, que participa en una associació de bescanvi
al barri de Vallecas.
-”Todo necio confunde valor y precio”
-Més fàcil en barris i pobles que en ciutats grans.
-Es reconeix el valor del treball domèstic.
-Ara hi ha poc teixit social, el qual complica la pobresa.
-La gent que no treballa té temps lliure, i és molt rica en aquest sistema.
-A més cadascú treballa en vàries coses, no solament en una, i en coses que li agraden normalment, és un sistema molt flexible.
-
