COMENTARIS al llibre:
"Atreveix-te a pensar. La utilitat del pensament rigorós
en la vida quotidiana"
de Josep-Maria Terricabras Nogueras
(catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona)
Edicions La Campana, Barcelona. 2a edició: 1998 )
Aquest llibre em resulta molt interessant i estic d'acord amb la major part
del que en ell es diu.
- IDEES INTERESSANTS, entre altres
- Punts en què no estic del tot d'acord
IDEES INTERESSANTS, entre altres:
Punts en què no estic del tot d'acord
P. 47:
"Les millors reflexions venen de la tensió intel·lectual, no de
la pretensió moral"
Possible confusió amb el llenguatge.
Si "pretensió moral" vol dir "moralisme",
ho entenc així.
Si vol dir "pretensió ètica",
opino que aquesta hauria de ser un ingredient omnipresent en la "tensió
intel·lectual",
que ens farà tenir sempre en compte les possibles conseqüències
d'una determinada idea, paraula, actuació..., sobre les altres persones
i la resta de l'entorn.
P. 48:
<<...si algú pregunta, "Existeix la felicitat total en aquest món?",
LA RESPOSTA ÒBVIA ÉS "NO", perquè <<felicitat total>>
pressuposa allunyament de qualsevol condició, però, en canvi,
<<aquest món>> imposa sempre (moltes) condicions.>>
Per una banda es parla d'un concepte difícilment definible (la
felicitat),
ja què es refereix a un sentiment, o potser millor una sensació,
molt especial.
Si jo manifesto que de vegades, fins i tot temporades enteres, m'he sentit feliç,
ni més ni menys,
no feliç a mitges sinó feliç i prou, ja m'estàn
dient que això no pot ser?
P. 132: El significat que li dóna al SENTIT
COMÚ.
<<El sentit comú és, doncs, sentit compartit, sentit comunitari,
és la plasmació, gairebé imperceptible, d'allò
que el sentir col·lectiu més aviat aprova o desaprova.>>
Em preocupa que es desvesteix la paraula del seu significat popular-tradicional
= capacitat que se suposa tenen totes les persones de raonar correctament en
una situació concreta, amb una certa independència de les lleis
establertes i dels prejudicis socials,
tan interessant per a un funcionament més lliure, responsable i sobirà
de cada individu,
preferiblement amb un cert grau d'independència i rebel·lia mentals
dins la societat en què es viu.
I el que és pitjor de tot,
no trobem cap paraula sinònima per referir-nos a aquest interessant significat
tradicional,
que es podria anar perdent.
Quan es perden les paraules, de vegades es perden també els conceptes
(que venen a ser les idees i formes de funcionament de la Realitat que associem
a cada paraula).
I en aquest cas concret, es perdria com a "concepte existent"
una forma de funcionar que no només és ben possible,
sinó també molt interessant per a les persones i la seva convivència.
En el llibre sembla que "sentit comú" ve a ser equivalent a "moral social"..
((Falten comentaris a pàgines 15, 26-27, 46, 95, 96, 148...))
Des d'aquí pots anar a:
-
