------
Trec-001

CIÈNCIA i CIENTIFISME
-PRESENTACIÓ
-CIÈNCIA, CIENTIFISME , RACIONALISME...
- Algunes METODOLOGIES de la CIÈNCIA
- Ciència i "SENTIT COMÚ"
- Ciència i RELIGIÓ
- Alguns serveis de la ciència al pensament humà
- Responsabilitats
- LIMITACIONS del MÈTODE CIENTÍFIC
- ¿ LIMITARSE a lo que la CIENCIA ha descubierto ?
- REFLEXIONS sobre el MÓN UNIVERSITARI, o ACADÈMIC
- El LLENGUATGE CIENTÍFIC
- PROPOSTES
- EXEMPLES, CASOS reals...




PRESENTACIÓ
Avui dia MOLTES COSES es fan (i ens fan) en nom de la "CIÈNCIA",
paraula amb la qual es designa, tranquil·lament,
- des de la medicina, psiquiatria, etc.
- passant per l'agronomia o la veterinària,
- fins a les "ciències econòmiques" i, en relació amb elles,
a l'actual doctrina neoliberal, que fa que tot es medeixi en diners.
És a dir: es CONFON massa sovint
CIÈNCIA amb CIENTIFISME , o "PSEUDO-CIÈNCIA", o falsa ciència.



La CIÈNCIA
Consiste en un determinado CONJUNTO
de METODOLOGÍAS (i/o sistemàticas) de investigación del mundo material
(las aceptadas por la "comunidad científica") ,
y de CONOCIMIENTOS obtenidos, o por lo menos comprobados,
con estas metodologías.

La INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA PURA no fa servir exactament
les NORMES LÒGIQUES del RACIONALISME, socialment imperants,
(ja què són bastant inadequades al tractament de la Realitat),
sinò normes lògiques inspirades per la RACIONALITAT+ l'EMPIRISME,
les quals resulten bastant coïncidents amb les que governen
l'estructura i el funcionament de la matèria
(tal i com es va verificant cada vegada que es comprova científicament
l'adequació de les deduccions lògiques de la ment humana).
Però les persones que fan aquesta ciència, i sobretot les que treballen en las "falses ciències",
sí que acostumen a ser profundament "RACIONALISTES", és a dir
apegades a les normes lògiques més o menys aristotèliques
(silogismes molt simples, principis lògics limitants, etc.)
i/o platòniques
(donar més importància a les idees i altres invents que a les persones concretes o al seu entorn)
en altres aspectes de les seves vides.
Per exemple, com que han triat d'estudiar el que es pot comprovar empíricament,
acostumen a ser bastant repressores de tot allò que no és clarament lògico-empíric:
el que s'intueix, el que se sent...
com ara les medicines naturals, les religions personals...
La més important inadequació ètica del racionalisme
és que primer tria i després molt sovint matxaca, menysprea, oblida... allò que no ha estat triat.

 



Alguns SERVEIS de la ciència
al PENSAMENT HUMÀ

Aquests són alguns dels serveis aportats per la ciència a la nostra societat en quant a "mecanismes de pensar". No es pot dir que hàgin calat tant en la gent com, per exemple, els deficients mecanismes aristotèlics, ni molt menys, però ahí estàn, per qui els vulgui aprofitar:

- No som el centre del món (Galileo Galilei, quan descobreix que la Terra gira al votant del Sol).

- Els poders religiosos no poden fer-nos creure que la nostra raó ha de portar-nos a l'evidència de l'existència de Déu, àngels etc.: (Bacon, quan redueix el racionalisme a empirisme i diu que només és evident el que ens confirmen els nostres sentits).

- Les coses no són tan estàtiques com les imaginàvem fins ara, sinó que evolucionen contínuament (Darwin i la seva teoria de l'evolució de les espècies animals i vegetal). El moviment sembla generalitzat per tot arreu a on mirem.

- Una acció acostuma provocar (en principi) una reacció oposada (mecànica clàssica de Newton, que es pot aplicar a algunes qüestions, com ara en psicologia: d'una bronca massa grossa es pot esperar una reacció defensiva, fins i tot recalcitrant en la seva posició, d'una persona o col·lectiu...).

- Una nova dosi de sentit de fraternitat envers la resta del món animal (venim d'una sèrie d'espècies animals molt diferents, l'última d'elles una mena de mono, i el nostre genoma s'en sembla molt).

- Tot és relatiu, l'absolut no sembla existir a la Natura (Einstein i el que ha passat al pensament més o menys col.lectiu de la seva teoria de la relativitat, etc.).

- Qualsevol teoria, per sòlida i segura que ens sembli, pot ser revisable i millorable (revisió de la mecànica clàssica, tant des de la teoria de la relativitat, com de la mecànica quàntica).

- En la Realitat poden coexistir (donar-se al mateix temps) característiques aparentment oposades: teoria onda-corpuscular de la llum, que resulta comportar-se com una ona i com un corpúscul material al mateix temps.

- Les certeses no existeixen en el món de la ciència: postulats d'incertidumbre de la física quántica i postulat de Gödel en matemàtiques. L'atzar existeix, i és una característica de la forma de funcionar de la Natura. Ni coneixent totes les coordenades del present podem deduir el futur.

- Som més semblants del que ens pensàvem a la resta des éssers humans, per sobre de races i fins i tot de parentel.les: recent dexiframent del codi genètic dels humans.

- No hauríem de tenir tanta mania a les qüestions una mica caòtiques. Ara "el CAOS" comença a estudiar-se des de la perspectiva científica i està començant a donar resultats teòrics i pràctics interessants: <<hemos demostrado que el caos es manejable, que cabe sacarle provecho, que, incluso, es de valor incalculable>> (**). Un cierto grado de caos es conveniente para el mejor desarrollo de la vida.

Algunes RESPONSABILITATS de la CIÈNCIA

- Una de les grans responsabilitats de la ciència és la de ser la ideologia que oficiosament valida i dóna consistència intel·lectual a la nostra civilització.

- Una altra responsabilitat és el fet que << molta gent opina
que la ciència és absolutament segura en les seves afirmacions>>.
I aquesta gent sovint tampoc disposa dels criteris per distingir el que és científic del que no ho és tant.
I no ens referim tant a la que es coneix com a "Ciència groga"
(feta, interpretada o divulgada per pseudo-científics per vendre el que sigui),
o a les "Ciències naturals", (geologia, ecologia, biologia, antropologia...),
com sobretot a altres coses que les nostres universitats ens venen com a ciències
i que pensem que decididament no acaben de ser-ho del tot i prou:
psiquiatria, economia, sociologia, medicina (més o menys en aquest ordre).

- (((Completar)))

La CIÈNCIA i el SENTIDO COMÚN

El SENTIDO COMÚN pensamos que ayudó mucho,
hasta hace poco más de un siglo, a las mentes científicas
que investigaban la constitución el comportamiento de la materia y la energía.

Pero cuando dejó de verse a simple vista lo que se investigaba
(= cuando se empezó a estudiar lo que se observa con microscopios electrónicos, aceleradores de partículas, supertelescopios con supercámaras fotográficas montados sobre sondas espaciales, etc. etc.)
el SENTIDO COMÚN pasó a ser casi un estorbo para los científicos,
ya que lo que se observaba parecía ir en contra de este "sexto sentido",
el cual por lo visto no está preparado para dimensiones tan diferentes a las nuestras.

Pero quien sabe, fantaseando un poco,
podria ser que de las cosas nuevas que van descubriendo las ciencias más o menos exactas (la física, la astronomía, las matemáticas...)
sobre el funcionamiento de la materia,
(aunque hayamos tenido que semi-abandonar nuestro sentido común
en algunos momentos con tal, no tanto de "entender", como por lo menos de "admitir", los comportamientos curiosos que se dan a estas escalas tan diferentes de la Realidad),
vayan viniendo algunas de las correcciones necesarias
a nuestra forma de pensar,
para ver si por fin, como individuos y como sociedades,
dejamos de machacarnos,
a nosotr@s mismos y a l@s demás
(incluyendo aquí a las entidades no-humanas, al entorno en general).



Algunes METODOLOGIES de la CIÈNCIA
que poden resultar més o menys aplicables a altres camps d'activitat
quan els volem abordar "científicament":

- PROTOCOL d'EXPOSICIÓ d'UNA TEORIA científica
- Mètode DEDUCTIU
- Mètode INDUCTIU
- Quan es considera vàlid científicament un EXPERIMENT
- Quan els CIENTÍFICS ES PASSEN, i molt, amb els seus mètodes
(aplicable a la psiquiatria etc.).
- (((Completar)))



<<PROTOCOL d'EXPOSICIÓ d'UNA TEORIA científica
( d'un escrit publicat entre amics per un catedràtic universitari)

[1] Afirmació o tesi [s'explica la teoria que es té sobre el funcionament de la Realitat en algun dels seus aspectes]
[2] Explicació dels termes emprats [s'expliquen les paraules que fem servir]
[3] Argumentació [s'explica com s'ha arribat a aquesta teoria],
[4] Discussió [amb qui vulgui posar-li pegues, crítiques constructives...].
[[5] Correccions a la teoria si es veuen convenients, etc.etc.[evolució posterior de la teoria]]




Mètode DEDUCTIU
<<Consisteix en la formulació d'hipòtesis i conjectures [...] i en la seva posterior crítica implacable (excepte en les ciències exactes, sobretot les matemàtiques, en què es pot recolzar en demostracions lògiques impecables). Aquesta crítica es basa en la deducció de conseqüències a partir de les hipòtesis i en els intents per refutar experimentalment [i/o teòricament] aquestes conseqüències. >>
("Popper como filósofo de la ciencia" article de Jesús Mosterín, catedràtic de Lògica, El País, 25-1-95).

Però és bastant clar que, excepte potser en les ciències molt exactes i encara potser no, i per moltes crítiques que superi, no queda estrictament assegurada la veracitat de la teoria.




Mètode INDUCTIU

<< Se procede por inducción cuando se salta de la observación de casos singulares a la formulación de una ley general.
[...] Francis Bacon y John Stuart Mill veían en la inducción el método infalible de la ciencia empírica. [...] >>
("Popper como filósofo de la ciencia" article de Jesús Mosterín, catedràtic de Lògica, El País, 25-1-95)

També en aquest cas queda clar que, per moltes observacions que es facin, i també per altres raons (com ara, tendenciositat inconscient en la presa de mostres, errors sistemàtics d'interpretació, etc.) no queda estrictament assegurada la veracitat de la hipòtesi.


- Un EXPERIMENT es considera VÀLID científicament si repetit amb les mateixes condicions de partida torna a donar els mateixos resultats.
Però hem de recordar sempre que "MAI NO ÉS IGUAL" (una situació i un intent de repetició)
fora dels laboratoris "supercientífics".
En CONSEQÜÈNCIA, no té cap valor definitiu, de partida, qualsevol experimentació amb sistemes complexes (psicologia, medicina, economia, sociologia...).


PROPOSTES
Els PRINCIPIS d'unes CIÈNCIES
prou RESPECTUOSES ( = ÈTIQUES) i prou impecables en general, al nostre entendre, podríen aproximar-se als següents, entre altres que ens ajudareu a anar concretant:

1- Donar la importància que té al SENTIT COMÚ, per compensar les nostres sempre imperfectes lògiques personals, sobretot en les ciències "no exactes".

2- Un RESPECTE que sigui gairebé VENERACIÓ, no envers les pròpies teories,
sinó envers la Realitat existent, i concretament envers les altres entitats vivents, i especialment envers cada ésser humà i la seva llibertat etc.

3- NO POSAR l'aureola de "ciència" (i molt menys de "ciència exacta")
a ESPECIALITATS ACADÈMIQUES i/o TÈCNIQUES que no ho són(com les sociològiques, mèdiques, psicològiques, econòmiques...), per molt que omplin de números les seves teories.

4- Una vigilància i REVISIÓ constant i eficaç de les COSES que es FAN en NOM de la CIÈNCIA (i no ens referim només a les últimes descobertes). Caldria ver com fer-ho, i fer-ho amb una lògica racional però molt oberta a altres experiències diferents a la científica. Cal dir que al llarg de les últimes dècades
es van sentint veus de protesta pels abusos tecnològics etc.,
provinents de col·lectius de científic/ques amb més o menys prestigi dins la comunitat científica però que no arriben a tenir massa repercussió en la societat (algun article en pàgines interiors d'algun diari...).

- (((Completar, millorar...)))



CIENTIFISME (o "pseudo-ciència")
Ja sabeu que ara es van trobant, diguem, "pegues"
a tot el que acaba en "-isme", o sigui, a les "ideologies".
O sigui que, només de sentir aquest final de paraula,
ja hauríem de preparar-nos per sentir unes quantes crítiques...

LLISTAT
Situacions en les quals apareix el CIENTIFISME

CIENTIFISME seria la pseudo-ciència, o "falsa ciència", que es produeix:

- Quan es MALUTILITZA el NOM de la CIÈNCIA per JUSTIFICAR DECISIONS que tenen poc o res de científiques.

- Quan No HI HA una DIFUSIÓ SOCIAL ADEQUADA dels coneixements científics

- Quan S'UTILITZEN INDISCRIMINADAMENT mètodes de les ciències exactes en les ciències naturals i socials.

- Quan es CULPABILITZA massa, per exemple,
el fet de l'AUTOMEDICACIÓ.

- Quan s'utilitza per SEPARAR les persones en dos "CLASSES CULTURALS":
universitaris i els/les que no ho són.

- Quan ES MENYSPREUEN INVESTIGACIONS amb metodologies DIFERENTS.

- En general, quan NO S'ACCEPTEN els LÍMITS del métode científic.

- En general, quan pretenem actuar "científicament" però ens limitem a actuar "racionalistament" (que no és el mateix que racionalment, ni molt menys).

- Quan NO HI HA VEUS CIENTÍFIQUES autoritzades i prou difundides que protesten per aquests abusos continuats.

- Quan es fa servir per NEGAR la POSSIBILITAT d'EXPERIÈNCIES a altres nivells de l'existència diguem-ne més espirituals (AMPLIACIÓ: veure CONTE).

- Quan EN el SEU NOM es fa SUFRIR massa, o es fan BARBARITATS...

- Quan es considera que allò "IRRACIONAL" (intuïció, afecte i altres sentiments, imaginació, sentit comú, i/o fins i tot tot barrejat) va necessàriament CONTRA la RAÓ,

- Quan S'AUTOCONSIDERA totalment INNOCENT en quant als resultats, INDEPENDENT dels poders econòmics-

- <<Quan es manifesta com "l'ADORACIÓ ACRÍTICA dels PRODUCTES TECNOLÒGICS i del CONSUMISME>> (extret d'un escrit publicat entre amics per un catedràtic universitari).

- Quan s'aplica la PARAULA "CIÈNCIA" SENSE massa "RIGOR científic".

- Quan resulta ser un CORSÉ, o un impediment, a la INVESTIGACIÓ més GLOBAL i holística.

- Quan SIMPLIFICA massa.

- Quan ESPECIALITZA massa l'estudi dels diferents aspectes d'un objecte d'estudi complex (persones i altres éssers vivents sobre tot)..

- Quan es fan ABSTRACCIONS i/o GENERALITZACIONS excessives.

- Quan SE SEPAREN PARTS INSEPARABLES d'una ENTITAT per ESTUDIAR-la (mètode analític).

- Quan es CONSIDERA que una ENTITAT és la SUMA de les seves PARTS
(és a dir les parts en què la mateixa ciència abans l'havia fraccionat).

- Quan s'ADOPTA un LLENGUATGE NO prou RESPECTUÓS amb la Realitat.

- Quan S'ESPEREN de la CIÈNCIA TOTES les SOLUCIONS, explicacions, etc. (ve a ser el que en els diccionaris trobem com a "cientisme").

- Quan en el seu nom es vol QUANTIFICAR totes les magnituds per després poder-les estudiar,
i es passa a valorar les coses pel seu PREU, o BENEFICI esperable, etc.
("solo el necio confunde valor y precio"),
i per la feble similitud amb les matemàtiques de treballar amb quantitats numériques,
se'n dedueix que les regles del mercat són supercientífiques i superlògiques, etc, i tot això tan típic del discurs neoliberal considerat per tanta gent com l'únic intel·ligent en últim terme. És a dir, quan la bellesa de les matemàtiques es vol aplicar a la lletjor de les dites "ciències econòmiques".

- Quan es CONSIDEREN com a CERTS (com a "assumpcions, diguem, coses que cal assumir i prou) els resultats, teories, etc., provinents de la PSEUDO-CIÈNCIA imperant.

- Etc. etc. (((anar completant)))



- Quan es MALUTILITZA el NOM de la CIÈNCIA,
o al menys d'una pretesa racionalitat,
per justificar DECISIONS SOCIALS, sobretot quan es justifiquen decisions contra la llibertat, el dret als mínims vitals, a la dissidència, etc.
El cientifisme juga a la pseudo-incorporació de metodologies
(o simplement estètiques, o paraules, o simplement vagues idees, o símbols numérics),
provinents sobretot de les ciències exactes i/o de laboratori ,
en altres camps d'investigació i actuació
en els quals aquestes incorporacions no es mantenen, no són lògiques,
per a qualsevol ment que es consideri "científica".
Fent-ho, aconsegueix revestir-se, de cara a la majoria de la gent,
amb el prestigi inqüestionable que té la ciència avui dia.
El que passa, per altra banda, és que els científics i científiques
no acostumen a protestar massa per la constant usurpació de la paraula,
i en nom de "la dama blava" es van fent contínues barbaritats,
des dels electroshocks (que ara tornen a posar-se de moda per tractar les depressions, evidentment com a instrument molt dissuassori),
fins a la prohibició de prendre drogues que s'an pres sempre, per exemple,
passant per barbaritats com ara el coneixement
en hospitals dels Estats Units,
en què es feien proves d'anar injectant altes dosis de radiactivitat a malalts,
fins i tot a malaltes embarassades, per "veure què passava",
sense que durant anys cap dels metges i altres professionals de l'hospital ho denuncièssin.


- Quan NO HI HA una DIFUSIÓ SOCIAL ADEQUADA dels coneixements científics.
Pocs científics es proposen la divulgació dels seus coneixements. D'altra banda, si ho fan d'una manera prou planera com per ser entesos per la gent del carrer, encara que el que diuen sigui científicament correcte, el llibre o article "perdrà categoria" a molts efectes "gremials".

"Necessitem no sols periodistes científics, sinó científics periodistes" (C:)Anònima




- Quan S'UTILITZEN INDISCRIMINADAMENT MÈTODES de les ciències exactes en les ciències naturals i socials, com ara la medicina, la psicologia, l'economia, la sociologia..., sobretot quan es fa sense posar-hi compte a les enormes diferències entre una pressió atmosfèrica i una estadística social, per exemple.
O quan s'intenta que la psicologia o l'economia obeeixin a lleis simples, buscant una similitud amb les ciències exactes.
De fet, ni tan sols l'aplicació de matemàtiques que semblen evidents s'ajusta de vegades a la realitat quotidiana, que sovint respon millor a lògiques diferents (transfinits, etc.). Per exemple, dues persones faran bastant més del doble de feina que una sola en moltes situacions, com ara quan cal moure una màniga llarga. I això sense comptar els ànims que es poden donar l'una a l'altra, per dir un exemple molt senzill.

Divertit i interessant en aquest sentit l'experiment d'Alan Sokal, que va publicar un article en la prestigiosa revista americana "Social Text", (primavera 1996) amb l'inquietant títol "Transgredir las fronteras: hacia una hermenéutica transformadora de la gravedad cuántica", que no era més que una paròdia del llenguatge científic, sense cap significat, amb paraules difícils d'entendre, cites d'altres intel·lectuals... La seva intenció, segons ell, era "desemmascarar, a través la seva sàtira, l'ús intempestiu de terminologia científica i les extrapol·lacions abusives de les ciències exactes a les humanes".
Es critica (segun un e-mail que comenta el cas) la pretensió en si mateixa de què el cientifisme dignifica les ciències humanes.
(veure també el llibre d'Alan Sokal i Jean Bricmont "Imposturas intelectuales", ed. Paidós 1999)



- Quan ES CULPABILITZA MASSA el fet de l'AUTOMEDICACIÓ.
És a dir, quan s'eleva la pseudociència mèdica a obligació del/a ciutada/na d'acceptar la medicació prescripta pel metge de turn, i s'acusa d'irresponsabilitat social etc. etc. al/la pacient que no la vol prendre.

Ve a ser l'equivalent a l'acusació de "sobèrbia intel·lectual" a qui s'atrevia a opinar sobre qualsevol tema religiós fa uns anys. Ara la nova religió, la nova vacuna contra la por existencial, és la tecnologia, estem a l'era del "tecnoteisme" i no el podem contradir.




 

- Quan ES MENYSPREUEN CAMPS d'INVESTIGACIÓ i metodologies diferents
a les acceptades en el món científic, però que han demostrat la seva utilitat (acupunctura per exemple).

 


 

- Quan NO HI HA massa VEUS AUTORITZADES i PROU DIFUNDIDES que protestin per aquests abusos, encara que de vegades se'n senten algunes.

 


 

- Quan es fa servir per NEGAR la POSSIBILITAT d'EXPERIÈNCIES d'altres nivells d'existència de tipus més espiritual. Que no es fa? Si es dóna un cas de misticisme en la nostra societat i la persona en qüestió s'ho explica a un/a doctor/a en psiquiatria, será tractada amb antipsicòtics (= mentalment anul·lada) i potser internada de por vida.

- <<Si no es pot arribar a aquestes vivències, normalment, la tendència és a negar la seva existència>> (Lluis Mª Xirinac en una conferència).

- <<Ja no parlem de les pseudociències i de la màgia, que torna a estar de moda [...]. Aquestes manifestacions són la pura impostura i, si tenen algun efecte en les persones, és per la complexitat psicosomàtica que també fa eficaços els placebos>> (d'un escrit publicat entre amics per un catedràtic universitari). Expressa una incredulitat total d'aquest científic, i una repressió implícita. Al mateix temps fa afirmacions que no són científiques; després de tot, com ho sap, que no fa efecte? <<És una veritable plaga, de conseqüències desastroses incalculables>> (** ídem). No serà tant; es podria firmar per què totes les plagues fòssin com aquesta...


- Quan EN EL SEU NOM ES FA SUFRIR MASSA, o es fan barbaritats, la qual cosa és bastant freqüent (veure l'aplicació d'electroshocks, que ara es fan servir per tractar (pensem que punitivament) la depressió, les sovint poc pràctiques proves amb animals per tastar productes, etc. etc.).




- Quan es considera que allò "IRRACIONAL" (intuïció, afecte, desafecte, i altres sentiments, imaginació, sentit comú...) va necessàriament CONTRA la raó,

entenent que va contra la raó qualsevol procés mental que no es recolza només en ella. Quan es diu "IRRACIONAL i s'hauria de dir "ANTIRRACIONAL". (Veure AMPLIACIÓ)




- Quan S'AUTOCONSIDERA ACRÍTICA,
totalment INNOCENT en quant als resultats,
INDEPENDENT dels poders econòmics...
i altres creïem que grans ingenuïtats i/o simplificacions de la complexa realitat
(no tant a la "ciència" com a la "práctica científica" y a tants altres aspectes de la qüestió que s'engloben sota aquesta paraula inadequadament).

 



 

- Quan S'APLICA la PARAULA "CIÈNCIA" SENSE massa "RIGOR científic"
(s'aplica inadequadament la paraula "ciència" a la "práctica científica" y a molts altres aspectes relacionats amb la qüestió).



- Quan RESULTA ser un CORSÉ, o un impediment,
a la INVESTIGACIÓ més GLOBAL, més holística.


- Quan S'ESPECIALITZA MASSA ,
ignorant les relacions amb altres especialitatzacions etc.


- Quan se SIMPLIFICA MASSA (per exemple:
- - Quan s'intenta que la psicologia o l'economia obeeixin a lleis massa simples, buscant una similitud amb les ciències físiques i exactes en general.
- - Quan es considera una sola causa en fenòmens que en tenen moltes, inspirant-se en què als laboratoris d'investigació s'acostuma aïllar expressament una sola causa per estudiar-la bé).

- Quan es fan ABSTRACCIONS i/o GENERALITZACIONS excessives.
Un EXEMPLE típic en són les ESTADÍSTIQUES, freqüents inductores d'errors lògics i/o descriptius i/o ètics.
Diuen que l'Estadística és la ciència segons la qual, si tu et menges un pollastre, i jo ni el tasto, resultarà que cadascú haurem menjat la meitat d'un pollastre...



- Quan SEPARA PARTS INSEPARABLES d'una entitat PER ESTUDIAR-la
(per exemple, en els seus mètodes, tant l'analític, dins d'una especialització, com l'ESTUDI per ESPECIALITZACIONS, que sovint contemplen diferents aspectes de la Realitat com si aquests aspectes fossin totalment independents entre ells).
<<Pot semblar una broma però etimològicament la paraula ciència ve del llatí escire = separar, escindir tallar, molt adequada per la manera d'intentar conèixer analític - sintètic dins de la tradició racionalista>> (Apunts de X.E.).



- Quan es CONSIDERA a una ENTITAT com la SUMA de les PARTS en què abans s'ha fraccionat (mètode de síntesi, aplicable dins la química però no en moltes altres disciplines).
És, per EXEMPLE, com si ens diguèssin que SOM:
la suma d'uns braços + cames + etc. etc.+
+ una certa disposició de tot plegat (no cada cosa per un costat, és clar...!!) +
+ uns hàbits, més uns records, etc. etc...
Qui això escriu "sent" que en aquesta descripció de la meva persona
s'està describint molt bè el cotxe en el que vaig muntada,
però s'està oblidant completament parlar-ne del pilot,
la qual cosa, per cert, segur que tindrà conseqüències molt deplorables per a mi,
per exemple quan es repari el cotxe,
o quan es deixi en un garatge massa fred, o massa calent, etc. etc. etc.

Un altre EXEMPLE: El del LLIBRE que uns individus d'un altre planeta, que no han vist mai un llibre, estudien detalladament: com és, quines parts el composen..., però no cauen en què les lletres que conté no estàn al pur atzar:
es quedaran sense comprendre gran cosa sobre el que és un llibre.
Potser sí que arribin a sospitar que es tracta d'un objecte
per enmagatzemar informació.
Aleshores hauran comprès bastant més, encara que els costarà encara molt d'arribar a dexifrar-ho més encara, si és que ho aconsegueixen.
És un exemple fantasiós, però que podem aplicar (fins a cert punt)
a molts casos reals en què els científics han investigat un assumpte que no coneixien
sense arribar a "comprendre-ho" del tot, sinó només molt parcialment, i per això mateix l'han matxacat (veure CAS REAL: Ota Benga: El pigmeo puesto en una jaula i comentari d'Isaac NEWTON).



- Quan s'ADOPTA un LLENGUATGE NO prou RESPECTUÓS amb la Realitat
(veure AMPLIACIÓ)

 


 

- Quan S'ESPEREN de la CIÈNCIA TOTES les SOLUCIONS, explicacions, etc.
(ve a ser el que en els diccionaris trobem com a "cientisme").

 

- Quan es vol QUANTIFICAR TOTES les MAGNITUDS per després ESTUDIAR-les.

Però:
- Fa algunes barbaritats sonades intentant quantificar magnituds no quantificables (intel·ligència, per exemple).
- Es desestimen en la pràctica les no-quantificables, com si no existíssin. <<...No provenen de la perspectiva de la ciència, ja que es refereixen al regne dels VALORS MORALS i dels SENTIMENTS, que no es mesuren amb balances de precisió, ni amb tests experimentals...>>
(d'un escrit publicat entre amics per un catedràtic universitari).
- Especial menció mereixen les ESTADÍSTIQUES i les VALORACIONS ECONÒMIQUES , amb què s'intenta quantificar algunes magnituds, com a probable font d'irregularitats lògiques i sovint també ètiques .


 

Quan es CONSIDEREN com a CERTS al 100%, i/o UNIVERSALMENT APLICABLES,
els resultats, teories, etc., provinents de la Pseudo-CIÈNCIA imperant.

I quan no es té en compte que "dir SEMPRE es confondre's, gairebé sempre".

Más vale tener siempre un poco del ingrediente "Excepticismo", o DUDA,
en lo que pensamos,
sobre todo cuando està repercutiendo, i/o puede repercutir,
en algun daño a algun SER REAL.
Aplicable a:

-la abolición de la pena de muerte,
(entre otras cosas porque si nos equivocamos,
y está admitico un 20% de equivocaciones)
luego ya no tiene remedio, aparte de lo que se hace sufrir a esas personas,
y otras consideraciones a favor de esta opinión,
como por ejemplo que un gobierno que mata a sangre fría no tiene fuerza moral para convencer de que no hay que matar.

- las GRANDES DECISIONES sobre tecnologías duras
- Energía nuclear, sin la cual también se hubiera podido pasar, aunque hubièsemos tenido que pagar algo más en algunas facturas,
y aunque las otras formas en que se obtiene la energía también son muy contaminantes, precisamente porque no hay suficiente DECISIÓN POLÍTICA para poner en funcionamiento energías alternativas, reducir el gasto de energía por otros caminos, etc.
- Semillas transgénicas, que según parece, desde una òptica científica
(((preguntar a especialistas para comprobar si es así)))
parece que pone en peligro a cualquier otra variedad de semillas de la misma especie.

-(((COMPLETAR)))


LLISTAT: Els LÍMITS del MÈTODE CIENTÍFIC

- El primer límit de la ciència ve del fet que la fan científics, i els científics tenen les limitacions pròpies dels éssers humans, per a bé i per a no tan bé (veure CONTE sobre el tema).

- En quant l'assumpte és una mica complexe, (ja passa en química quan estudiem una terra natural, o una substància viva, i encara passa molt més en psicologia, sociologia, economia...) cal reconèixer que juguen masses factors per trobar una solució evident i fàcil, o tan simple i universal com voldriem, o simplement que es pugui considerar "científica" amb prou exactitud. En aquests casos i temes, la raó ens portaria en tot cas a "no estar mai del tot segurs del que deduïm".

- La ciència, al menys de moment, no pot ocupar-se de la dimensió espiritual de la matèria, suposant que aquesta dimensió existeixi, cosa que tampoc pot negar, d'acord amb la seva pròpia lògica, més propera a l'agnosticisme que a l'ateïsme (AMPLIACIONS)

- I no cal anar-se a la dimensió més espiritual. Ja en la dimensió merament psicològica la ciència es troba amb problemes de limitacions: <<...no provenen de la perspectiva de la ciència ja que es refereixen al regne dels VALORS MORALS i dels SENTIMENTS, que no es mesuren amb balances de precisió, ni amb tests experimentals...>> ( d'un escrit publicat entre amics per un catedràtic universitari).

- Limitacions de les MATEMÀTIQUES:
veure Teorema de Gödel que ve a dir, simplificant molt,
que cap teorema matemàtic és totalment demostrable.
Veure també el link a "Matemàtiques" del següent paràgrag.

- Als últims temps, la ciència reconeix que no hi ha certeses absolutes (com a molt hi ha probabilitats) ja que el ATZAR és una propietat del funcionament de la matèria
(veure article sobre Ilya PRIGOGINE, i textos de sobre ALEATORIEDAD, CAOS, CIENCIAS FUNDAMENTALES, COMPLEJIDAD, CREATIVIDAD, EINSTEIN, ENTROPÍA, Física CUÁNTICA , DESORDEN útil, HISTORIA(S), INFORMACIÓN (algorítmica), INTUICIÓN, MATEMÁTICAS (limitaciones), SIMPLICIDAD, SOSTENIBILIDAD, TOLERANCIA, VIDA... .

- Etc. (((completar)))



REFLEXIONS sobre el
MÓN UNIVERSITARI, o ACADÈMIC
- Està relacionat amb la ciència,
- però al mateix temps enormemene mediatitzat
(en els seus temes d'estudi, etc.) per interessos molt definits,
i per una situació de fet una mica aïllada de la Realitat,
amb molta necessitat de mantenir el prestigi personal davant la comunitat científica, etc. etc..
Quan s'obté un títol universitari, psicològicament té lloc un fenòmen de "corporativisme" dins la nova professió, un no sempre ben entés sindicalisme o camaraderia amb els nous "col·legues" (fa temps que entre universitaris llicenciats es fa servir aquesta paraula ): una persona universitària acostuma sentir-se més propera a qualsevol col·lega amb la seva mateixa titulació, encara que ni es coneguin, que als seus clients (es tracti de metges, farmacèutics, advocats, químics...).
Per una banda es tenen uns privilegis de fet, una certa categoria social,
i per altra banda, encara que relacionada, després d'haver passat per la universitat es té una forma de pensar marcadament racionalista, ja què actualment la pedagogia encara té tots els tics d'aquesta escola de pensament.

Es per això, per EXEMPLE, que ens sap tan greu quan es parla de treure a les herboristeries el permís de vendre herbes medicinals i reservar-les per ala venta en farmàcies. Un farmacèutic molt rarament tindrà la intuició i sensibilitat necessàries per moure's en el món de les herbes medicinals, que no s'han descobert ni estudiat d'una manera clàssicament científica, i que requereixen un enteniment que té molt d'intuïtiu.
Tampoc les farmàcies ens garantitzen l'honestitat en les ventes: ja hem vist que estàn disposades a vendre qualsevol xuxeria amb tocs poc racionals que es posi de moda, i a preu d'or.

...<<Hi ha, però, un altre tema, menys tractat i, que per a mi, és molt més important. De quina manera la ciència moderna ens conforma el pensament, de manera que ens fa perdre les il·lusions d'un saber més holístic, més integrador. Personalment, penso que a molts col·legues meus la ciència els ha deformat, disminuint-los la capacitat de raonar, fent-los creure que l'extraordinària "gàbia" que van proposar els creadors de la ciència moderna -"hypotheses non fingo" que deia Newton- no és una gàbia, sinó que conté totes les realitats i una visió completa i exhaustiva d'aquestes realitats>>
(d'un escrit publicat entre amics per un catedràtic universitari).


CIÈNCIA i RELIGIÓ

Els científics d'avui en dia es declaren, o es consideren, sobretot:
- O CRISTIANS (com la resta dels seus veïns, la qual cosa és molt prudent)
- O "AGNÒSTICS". A aquest segon grup em volia referir, com a repressors de fet, en la pràctica, de les metodologies i coneixements no totalment empírics i/o racionals, o, millor dit, que sí que són racionals,
però que a més a més s'acompanyen
d'altres eines complementàries que té la ment humana (intuïció, diferents sentiments...).
La gent agnòstica acostuma dir que no es preocupa de l'existència de cap cosa fora del que pot constatar tothom amb els seus sentits (postura empirista),
però el problema és que en la pràctica acostuma reprimir, encara que sigui vetllada però molt eficaçment, a molta gent que diu tenir experiències de tipus religiòs, i tot plegat acaba resultant una mica limitant, fins i tot intel·lectualment.

La ciència oficial també ha adoptat gairebé sempre aquesta postura de no estudiar més que el que és ben mesurable i comprovable, descartant fins fa poc camps d'investigació que tanmateix ara comencen a donar els seus primers resultats
(com ara el "caos" i la "complexitat, o determinades àrees poc experimentals de la física quàntica i que ara semblen portar-nos a una altra generació d'ordenadors, etc.).

Comentari mig irònic, tret d'un llibre del místic OSHO,
i que retrata a molts "científics cristians tradicionals"
(sense voler ficar-me amb alguns científics molt interessants
que es consideren cristians, però
que es desmarquen bastant de les esglèsies oficials):

<<Se suele pensar que los científicos son personas con las mentes muy abiertas. No es el caso. En lo concerniente a su objetivo, tienen la mente absolutamente abierta: están dispuestos a escuchar cualquier teoría contraria a las suyas, y además con absoluta imparcialidad. Pero excepto en ese tema en particular, tienen más prejuicios, son más intolerantes que el hombre corriente, común por la sencilla razón de que nunca se han preocupado por ninguna otra cosa: simplemente, han aceptado todas las creencias de la sociedad.

Mucha gente religiosa presume de ello: "Fíjate, se trata de un gran científico, ha recibido un premio Nobel -y esto y aquello-, y viene a la iglesia todos los días."Se olvidan por completo de que el que viene a la iglesia no es el científico ganador del premio Nobel. Y de que ese hombre, excepto por su lado científico, es mucho más crédulo que nadie [...] ... porque todo el mundo está abierto [...] y tiene sentido común, algo de lo que los científicos carecen.>> (Aquí se ha pasado y todo, ¿no?)

Les noves "RELIGIONS de la NATURA",
(que equiparen més o menys "Divinitat" amb "Natura"),
considerarien que la ciència investiga alguns aspectes
del "caràcter" i limitacions, o formes de funcionament,
de diferents classes de divinitats (aigües, gasos, vegetals, animals...),
és a dir, alguns aspectes del caràcter de Déu, dit amb llenguatge monoteísta.
La Ciència vindria a investigar les limitacions que imposa la matèria
(o, millor encara, les "característiques" de la part material de les coses).
.



PROPOSTES
- Alguns PRINCIPIS BÀSICS de que hauria de considerar la ciència

- Algunes ALTERNATIVES a la LOGICA RACIONALISTA actualment imperant

- Que la MEDICINA no es consideri oficialment com a ciència en els camps en què encara no ha demostrat ser prou eficaç.


PROPOSTA:
Que la MEDICINA no es consideri encara com a ciència en els camps en què encara no ha demostrat ser prou eficaç

Per exemple: la PSIQUIATRIA, que només sap
diagnosticar malalties "incurables" (esquizofrènia, etc. etc.),
i anar agreujant progressivament a les persones que va tractant.
Proposta: en aquests camps en els quals no s'aconsegueixen resultats positius
els professionals no tenen fonaments científics per assegurar, com ara ho fan,
que una malaltia sigui incurable.

CONSEQÜÈNCIES
- Que un psiquiatra no pugui fer un diagnòstic de malaltia considerada INCURABLE a cap malalt.
- Que els psiquiatres (en general) no tinguin l'EXCLUSIVA de la medicació i tractaments sobre la nostra ment. Que ho reparteixin al menys amb els i les psicòlegs, i si pot ser, amb alguns estaments més.
Amb les coses mes fluixes, com ara Tranxilium i semblants (Lexatins etc.), a les persones adultes hauria de permetre-se'ns l'automedicació. Per tant:


PROPOSTA:
Que estigui ben considerada l'automedicació

Exemples:
- Que el metge ens dongui les pastilles que volem, així de clar.
Seran segurament les que ja saps que t'anaven molt bé,
en puestos d'anar prenent coses diferents, segurament les que decideixen les indústries farmacèutiques.

- Que el metge estigui sempre per atendre la voluntat del pacient
(ara sembla que és al revés, al menys a la Seguretat Social).
Almenys, del pacient adult, ja què hauríem de poder decidir,
al menys, sobre el nostre propi cos...

 

LIMITARSE a lo que la CIENCIA ha DESCUBIERTO?

Creemos que interesa dar también un lugar a la intuición, a la ética,
a la poesía, a la estética, al sentido común, incluso a la mística...,
siempre y cuando no se impongan estas apreciaciones cargadas de subjetivismo como ciertas a los demás.
Mientras lo hagamos así, no iremos en contra de la racionalidad,
que es una bella característica de la forma de funcionar de los cerebros,
y no solo, por cierto, de los cerebros humanos, que precisamente resultan
muy dados a desviarse de ella con mil y un trucos mentales
(ver: "Vicios de funcionamiento de nuestras mentes").

Cualquier budista es seguramente más racional
que la mayoría de científicos de substrato cristiano,
que son bastante represivos y autorepresivos en estas cuestiones,
y aceptan solo lo que la ciencia
(y sobretodo la pseudociencia típica de nuestros círculos de intelectuales)
ha alcanzado a explicar sobre la entidad y funcionamiento de nuestro mundo.



Sobre el LLENGUATGE CIENTÍFIC:

EXEMPLE de com s'amaga el reduccionisme típic de la ciència darrera del llenguatge científic

Dir:
"Algunes de les eines de què disposa la nostra MENT"
és bastant diferent a dir:
"Eines que composen la nostra ment"


"Eines que composen la nostra ment":
Aquesta expressió és un exemple (gairebé una paròdia)
de com es fa servir gairebé sempre el llenguatge
en converses o escrits que es pretenen científics
(entès en un sentit ample que inclou també, per exemple,
els llibres que es fan servir a nivell pedagògic).
No només equipara l'entitat descrita amb la suma de les parts observades
(perquè les no observades, és clar, no es coneixen, i es raona com si no existissin),
sinó que, a més a més, ve a expressar que en l'observació no s'ha oblidat cap cosa,
quan qualsevol descripció és una gran simplificació
i el número de característiques de qualsevol objecte pertany més
a l'univers dels números transfinits, amb les seves lògiques diferents,
que a l'univers dels números racionals, irracionals, etc.,
amb les seves lògiques limitants, aplicables només al'apariència més material de les coses,
que són les que fem servir comunment, i que apliquem a tot el que ens convé.


Si diem: "Algunes de les eines de què disposa la nostra ment":
Amb aquesta expressió evitem bastant el ser reduccionistes,
i poc respectuosos amb la "sempre probable" existència
d'una molt respectable "part inseparable" de la nostra persona,
considerant ña ment com a una màquina, enormement complexa,
que disposa d'una infinitat d'eines d'adaptació, d'auto-curació, de resposta, etc.

(veure un altre exemple, extret de la pseudo-ciència econòmica)


NOTES


Postulados de Gödel: <<En su artículo de 1931, Gödel demostraba que [...] existen objetos que obedecen a los axiomas de la teoría de números y, no obstante, en otros aspectos dejan de comportarse como números.>> (John W. Dawson Jr., doctor en Lógica, universidad de Pennsylvania, en Investigación y Ciencia, agosto 1999, p.60) (veure AMPLIACIÓ)

 

 


CONTE XINÈS
que ens parla entre altres de la DIFERÈNCIA entre:
- RACIONALITAT
(que sempre donaria com possible l'existència de percepcions
encara que ella mateixa no les tinguès), i
- RACIONALISME, que acostuma anar de la mà d'un FALS AGNOSTICISME,
que en la pràctica se sembla més a un ATEÏSME,
ja que NEGA la capacitat d'altres persones per tenir PERCEPCIONS DIFERENTS.

<<LA ALEGRÍA DE LOS PECES
A propósito de la evidencia del mundo, UN CÉLEBRE DIÁLOGO que ya encontramos en Chuang Tzu, ha recorrido todas las tradiciones orientales. En Corea, donde es muy popular, enfrenta a DOS SABIOS, Zhuangzi y Huizi. Viajaban juntos y tuvieron que cruzar una pasarela situada sobre un RIACHUELO. Allí vieron unos PECES que SALTABAN fuera del agua.
Zhuangzi se detuvo un instante para decirle a su compañero:
- ¡MIRA cómo saltan de ALEGRÍA esos PECES!
- TÚ NO eres un PEZ. - dijo Huizi - ¿CÓMO PUEDES SABER lo que da alegría a los peces?
- TÚ NO eres YO - le dijo Zhuangzi - ¿CÓMO PUEDES SABER [que IGNORO] [que YO NO PUEDO SABER] lo que da alegría a los peces? ... [...]>>.
(del libro de cuentos "El Círculo de los Mentirosos", de Jean Claude Carrière,
ed. LUMEN de Bolsillo, p. 36)

Desde aquí puedes ir a: