PRESENTACIÓ PERSONAL
de l'autora del TReC
("Curriculum",
algunes
MOTIVACIONS i OPINIONS...)

HOLA: em dic Dolors (=<(:D)olors>).
però també em podeu dir 'Doli' (=<(:D)><))=i>), o, més resumit, (:D).

I entre altres moltes coses (sempre anem fent unes quantes coses),
VAIG DISSENYANT aquest TReC, i vinc a ser també la seva "WEBMASTER",
així com la presentadora del primer "Trec personal", el trec 001.

No represento a cap altra persona, entitat o institució.
Em represento a mi mateixa.
Sòc "només" una persona, UNA 'INDIVIDUA HUMANA', QUE, bastant SOVINT,
i AMB alguns tocs d'ESTIL "MAFALDIÀ", REFLEXIONA.
I vull aprofitar aquest invent d'Internet per
anar imaginant noves formes d'"intercomunicar-nos reflexivament les nostres reflexions"
,
tant en el "Cyberespai" com en altres espais més "físics" (espais de convivència, de reunió...).

Per qui estigui interessat/da en el meu CURRICULUM vitae,
vaig estudiar ciències químiques a la universitat de Saragossa,
i FP2 (tècnica agrària) a Mollerussa.
També vaig cursar un màster en FORMACIÓ de FORMADORS.
Tinc una certa experiència en AGRICULTURA,
i en PEDAGOGIA a diferents nivells
(EGB, i formació professional i ocupacional
és a dir, amb nen/e/s, i persones joves i adultes...).
Tinc igualment experiència en MOLTES altres ACTIVITATS PROFESSIONALS
(l'una d'elles, i no la menys important, l'ART DE SOBREVIURE quan no he tingut feina...).

Ara bé, i quedi clar, no em resignaré a encasellar-me
en aquestes relatives especialitzacions.
En tot cas, el fet que siguin bastant variades, penso que m'ha ajudat
a aprendre a contemplar les qüestions des de perspectives diferents,
suggerint-me, a més a més
que encara deu haver-hi MOLTES i MOLTES més, de PERSPECTIVES.

Per DEFENDRE'M de la probable ACUSACIÓ
(+ immediata DESQUALIFICACIÓ
, sobretot per part dels intel·lectuals)
d'"osadia sense límits" pel fet d'expressar-me sobre TEMES MOLT VARIATS,
haig de dir que, en la meva opinió,
SI DEIXEM cada tema ALS seus ESPECIALISTES,
ESTEM RENUNCIANT a PENSAR.

Això s'hauria de donar la volta:
els especialistes haurien de ser capaços de facilitar-nos,
de forma molt entenedora,
les dades que fòssim necessitant per a les nostres reflexions,
i en general, per la nostra vida quotidiana.

Fins i tot, m'atreveixo a suggerir
que les opinions dels especialistes acostumen a ser sovint incompletes i errònies,
ja què, precisament PEL FET DE SER ESPECIALISTES,
acostumen adoptar les teories vigents sobre cada tema,
i per això mateix S'EQUIVOQUEN
sistemàticament, a alguns nivells...
És a dir, que tenim el DRET de mantenir una POSICIÓ CRÍTICA, i un cert dret d'objecció
des de la nostra òptica i/o les nostres vivències, i/o el nostre sentit comú,,
a allò que ens digui qualsevol especialista.

Com a punt bastant interessant del meu Curriculum sí que vull destacar
el temps que vaig col·laborar amb l'Associació EcoConcern
(que investiga sobre Innovació Social),
dins del projecte "REPENSAR la SOCIETAT",
contribuint a preparar el "Banc Interactiu de Propostes",
que podeu trobar per Internet (http://www.novacis.org/bip/rps_bip.cfm)
i en el qual podeu també introduir les vostres idees innovadores.

Al llarg d'aquest any, moltes formes de veure les coses se'm van acabar de dibuixar,
com ara el convenciment de què cal acabar amb la cultura de les QUEIXES
(de les "queixes només")

per anar passant a la cultura de les PROPOSTES
(de les "Queixes, però acompanyades de Propostes")
,
propostes que s'hauria d'estar ben disposat/da a contrastar i perfeccionar, sobretot amb la col·laboració de la gent que les critiqui, parcial o totalment,
per tal que es vagin configurant com a propostes possibles, viables...

 

Algunes MOTIVACIONS
per dissenyar aquest Taller

Hi ha una qüestió que em té des de fa temps bastant preocupada,
ja que l'he constatada en molts (encara que no tots) els variats grups humans
que he anat coneixent: NO SEMPRE ES REFLEXIONA PROU, ni PROU BÉ.
Sovint, es reflexiona poc o gens, i/o es fa bastant inadequadament.
I una reflexió inadequada de seguida té conseqüències negatives sobre la gent i,
en general, sobre la Realitat que ens envolta.

I ja sigui per autèntics malentesos, o per mini-conflictes inicials que
poc a poc donen lloc a d'altres de més grossos, o per tenir interessos diferents,
ÉS molt FREQÜENT que la GENT NO S'ENTENGUI prou bé, i per tant,
es COMUNIQUI malament, o en el millor dels casos, massa SUPERFICIALMET
.
Com a conseqüència, sovint malgastem massa energies, temps, etc.,
dins la major part dels grups humans, en conflictes estèrils i eterns.

És per això que les arts de reflexionar,
i de comunicar-nos respectuosa i reflexivament
figuren entre les qüestions que més interès personal em mereixen.

Tinc, a més, la sensació de què una societat, si perd massa l'estima per la reflexió,
va caient imperceptiblement en la injustícia i la barbàrie.

I de què estem en un moment en què,
encara que sembli que tot ens va prou bé
(som, al menys a primera vista, "el afortunats i les afortunades de la terra"),
si no reflexionem i actuem en conseqüència,
moltes coses es poden acabar espatllant per molt de temps.

A nivells més concrets,
em motiven bastant les possibilitats d'Internet com a eina de comunicació




Algunes OPINIONS PERSONALS
de l'autora del TReC
(Veure: "Introducció")

1) Cap idea és prou bona
com per ser aplicable arreu el món, sempre i a tothom
.

El qual vol dir, entre altres, que:

2) El nostre SENTIT COMÚ és una de les nostres principals EINES

3) CONFONEM bastant :

4) El PRINCIPAL DEFECTE de la forma occidental de pensar i d'actuar
és, probablement, la nostra MANIA de TRIAR [en castellà, "TRIAR" = "ELEGIR"],
una cosa o persona entre vàries com la més interessant,
i de menyspreuar i/o MATXACAR, a continuació,
ALLÒ (persones, coses etc.) que NO s'han TRIAT. (AMPLIACIÓ: els "BOPOS")

5) I com, segons 1), no hi ha regles fixes i generals,
POLÍTICAMENT TRIO, i em considero d'ESQUERRES.

Sé que hi ha qui diu que això de les dretes i esquerres està passat de moda o caducat,
però penso que continua vigent, el que passa és que trobo les esquerres estàn molt desvirtuades.

6) Les persones adultes tenim
DRET a l'AUTODETERMINACIÓ sobre el nostre PROPI COS .


7) Hauríem d'introduir CONSIDERACIONS ÈTIQUES
en tots els aspectes de les nostres activitats.

((CONTINUARÀ))

AMPLIACIONS


1) CAP IDEA no és PROU BONA com PER SER totalment APLICABLE,
ARREU el MÓN, SEMPRE ni per SEMPRE, a TOTHOM (i a TOTADONA
).
Va, entre altres, en contra de les grans idees dels "Grans filòsofs",
i contra la convicció de que les lleis s'han d'aplicar automàticament,
que són formes de veure les coses massa generalitzants i simplificants de la Realitat,
sobretot quan consideren excloents i oposades
moltes de les altres grans idees dels altres grans filòsofs
(és més probable que tots tinguin una parcel·la de raó, i
que cadascú s'hagi fixat en una de les facetes de la polifacètica i multicolor Realitat).
I, a més a més, hem de comptar SEMPRE amb que PODEM EQUIVOCAR-NOS.

Altres IDEES relacionades amb aquesta OPINIÓ:

- Penso que SIMPLIFIQUEM MASSA la Realitat en les nostres interpretacions.

- Necessitem una LÒGICA ALTERNATIVA
que doni més importància al món de les complexes entitats reals i palpables
que al món de les idees (tan exaltades, defectuoses, inexactes, simplificants
)...

- Aplicat, per, exemple al funcionament de la JUSTÍCIA, i amb paraules de la comissó organitzadora de la Trobada continental de Dret altrnatiu, al Brasil (1999): "...[hace falta pasar] de la dogmática de la generalidad a una pragmàtica de la singularidad" (Warat). O, amb paraules de Ramón Sanpedro (que, tras 25 años de inmobilidad total tras un accidente, y tras pedir se le concediera la eutanasia sin que le fuera concedido, se suicidó hace poco tiempo: "¿Porqué no puede haber excepciones ...? La ley no puede prever todos los casos, el juez sí porque es un ser humano."
(Entrevista de Rocío Cortés en "El Correo Gallego", 26-Nov. 1996).

- Aplicat a la PENA de MORT:
Hem de comptar sempre amb que podem equivocar-nos
, i que en aquest cas, ja no tindrà remei
(a part que un Estat que mata té pocs arguments per afirmar que no s'ha de matar).

1a) -QUALSEVOL IDEA GENERALITZANT ACOSTUMA A TENIR EXCEPCIONS.

Més encara quan es tracta d'idees i teories filosòfiques, sociològiques,
psicològiques o mèdiques...
, en qüestions que són poc generalitzables ni simplificables.

El castellà te un refrà, "La excepción hace la regla"
que és el típic "argument" que una persona normal fa
a una persona "massa segura"
i/o poc flexible ideològicament,
quan s'entesta en aplicar una regla sempre i a tot arreu i a tothom i a totadona,
per tal de veure si amb la gràcia del refrà es relaxa una mica la seva inflexibilitat.
En paraules de Ramon Sampedro (el tetraplègic que demanava morir i finalment ho va poder fer):
"¿Porqué no puede haber excepciones? (...) La ley no puece prever todos los casos, el juez sí porque es un ser humano."

(Del artículo de Ramon Sampedro "La eutanasia no atenta contra la vida, evita el sufrimiento, en el Boletín de la "Assoc. española para el derecho a morir dignamente", nº 42 - enero 1997, )

CONSEQÜÈNCIES relacionades amb aquesta OPINIÓ:
- Necessitem d'una lògica alternativa que intenti defensar-nos de l'ancestral mania
de voler simplificar en lleis massa simples i uniformes la tan complexa Realitat
.
- En quant a conseqüències directes sobre la vida real,
són les habituals de la inflexibilitat i els dogmatismes
(s'omplen les presons, i coses pitjors encara).

1b) QUALSEVOL IDEA o ACTUACIÓ és REVISABLE i MILLORABLE.
En general, cap idea ni actuació no és tan perfecta
com per pensar que no cal anar observant-les, millorant-les...

Molta gent no entèn la voluntat de canviar coses,
ni està d'acord amb cap grau d'inconformisme,
perquè pensa que vivim en el millor del móns, que fa temps que no es vivia tan bé,
i que els pocs que no viuen bé és que s'ho han buscat (drogadictes, alcoolics etc.),
però que l'Estat els passa pensió a tots els que tenen problemes.
I què, encara que sigui per pur agraïment al SISTEMA que ens alimenta i ens dóna tantes comoditats, i fins i tot joguines, etc.,
no ens hauríem de queixar de cap de les maneres.
Entenem aquest sentiment d'agraïment, però el compartim només fins a cert punt.
Cap societat serà mai "NO MILLORABLE",
i en tot cas, certament, ens sembla evident que no ho és la nostra.
Observem que no ho acaba de ser ni tan sols per la gent que disposen de diners.
(Veure Llistat: "PROBLEMES i possibles SOLUCIONS").

CONSEQÜÈNCIES relacionades amb aquesta OPINIÓ:

- Es pot tremolar quan els éssers humans considerem alguna cosa com perfecta.
En el pròxim capítol ens els trobarem sovint tallant colls, o enviant gent cap a Sibèria.

- També en el capítol de les conseqüències hem de posar que,
molt sovint, hem trobareu buscant possibles millores a qualsevol idea.
Una mica en pla "Pepito Grillo".
Per exemple, als meus cercles d'amics, sempre acubo defensant les persones aussents
quan resulten criticades, per la qual raó qui no em coneix al principi s'estranya bastant
(els amics ja m'ho suporten).


1c) Per molt que la nostra CIÈNCIA i TÈCNICA millorin
NO ARRIBARAN a ELIMINAR un cert grau d'INCERTESES

(cliqueu aquí si ho voleu ampliat i en llenguatge una mica mès poètic)

Algunes CONSEQÜÈNCIES relacionades amb aquesta OPINIÓ:
Necessitem d'una lògica alternativa que accepti com a inevitables
i per tant més val que benvingudes, o almenys ben acceptades,
les incerteses, les possibilitats que passi quelcom d'imprevist,
d'inesperat, no prepensat, no planificat...

La FÍSICA QUÀNTICA ens recolza aquesta idea,
especialment en els seus intents d'aplicació al món "macroscòpic",
(no només a les coses molt petites, com els àtoms).

2) El nostre SENTIT COMÚ
(sobretot si va condimentat per un xic d'afecte, d'estimació)
pot ajudar-nos a superar els nostres "raonament lògics inadequats",

Ens pot ajudar, en l'Art de "reaccionar lògicament",
més fins i tot que la nostra
estimable i molt desitjable, i més autoestimada que ben usada
capacitat de raciocini, o sentit lògic,
que, sovint tenim bastant deformat, per diferents raons.
(veure el Llistat: "Diferents raons que disminueixen les nostres capacitats lògiques")

"SENTIT COMÚ" seria l'expressió, trobo que bastant genial,
que la nostra cultura popular ha acunyat per designar
uns dels nostres poders més apreciables i que,
més a flor de pell, o més amagat, se suposa que tenim totes i tots.

CONSEQÜÈNCIES relacionades amb aquesta OPINIÓ:
- La vida se sembla més a un ART que a una ciència: encara que un raonament sembli impecable,
pot estar ple de trampes lògiques, de vegades difícils de detectar.
Val més fer una mica de cas també al sentit comú quan ens aconsella una cosa diferent

(amb compte de no confondre'l amb intolerància, amb interés propi etc. etc. etc.).

veure AMPLIACIONS sobre el Sentit comú

3a) Sovint CONFONEM massa:


3b) També CONFONEM "CIÈNCIA" amb "CIENTIFISME"

(al qual podríem aplicar el qualificatiu de "pseudo-ciència", o falsa ciència).


4).- El PRINCIPAL DEFECTE de la forma occidental de pensar i d'actuar
és, probablement, la nostra MANIA de TRIAR [en castellà, "TRIAR" = "ELEGIR"],
una cosa o persona entre vàries com la més interessant,
i de menyspreuar i/o MATXACAR, a continuació,
ALLÒ (persones, coses etc.) que NO s'han TRIAT. (AMPLIACIÓ: els "BOPOS")

4a) Els DINERS no són una bona MESURA del valor de les COSES
(i molt menys de les persones), ni tan sols en el camp de l'economia.

I encara que no m'agraden els insults,
el refrany va tan bé que no em puc estar de dir-ho:
"Solo el necio confunde valor y precio"
(s'ho vaig llegir a un catedràtic d'economia de la UAB: J. Martínez Alier).

I si introduïm les quantificacions monetàries com a criteri super-principal
o criteri únic en la nostra forma de:

ens estarem privant de moltes coses que ens agraden, ens convenen, etc.
Per cert, no deixeu d'ajudar a demostrar a la gent que així ho pensa,
que no totes les persones i coses es poden comprar i/o vendre.
 


4b) En relació amb els EXTREMISMES: Vaig descobrint
que no només hi ha el BLANC i el NEGRE, i en tot cas, els grisos
(barreja de blanc i negre en diferents proporcions),
sinó que, a la Realitat, hi ha moltíssims altres colors.
Els podrem aprendre a veure, a poc a poc,
a mesura que no limitem la nostra comprensió de la Realitat amb les nostres idees.

EXEMPLE: Discussió sobre què és millor: l'ordre o el desordre?

Una EXCEPCIÓ seria, per exemple, quan, de vegades, i segons el tipus de qüestió,
la realitat sí que es pot situar en un dels extrems, o molt a prop.

Una altra EXCEPCIÓ és que hauríem de saber ser suficientment intolerants,
amb segons quines coses:
amb la intolerància, amb les faltes de respecte, amb les crueltats...


5) I com, segons 1), no hi ha regles fixes i generals,
POLÍTICAMENT TRIO, i em considero d'ESQUERRES.

Quan va triomfar la REVOLUCIÓ FRANCESA, al primer Parlament que es va formar,
seien a l'ESQUERRA de la Presidència
els diputats que volien portar a terme els ideals pels quals havia lluitat el poble
(LLIBERTAT, IGUALTAT, FRATERNITAT),
i a la DRETA, aquells que volien limitar les llibertats a la
"LLIBERTAT dels burgesos rics per ENRIQUIR-SE".

Les esquerres volien, per exemple, educació per a tothom, llibertat d'expressió,
limitar la religió a l'àmbit privat de cada persona, separant-la de l'educació...
Les dretes volien justament el contrari.

Sé que hi ha qui diu que això de les dretes i esquerres està passat de moda o caducat,
però penso que la distinció continua vigent.
El qual no vol dir que les coses estiguin sempre ben clares i definides. Per exemple:
No tota la gent de les classes populars és "d'esquerres", entre altres:
- perquè la religió continua dominant el seu cap i posant-lo al costat de les classes dominants,
- perquè a falta d'altres formes de guanyar-se la vida molts individus de les classes populars s'han de convertir en policies i soldats de les classes dominants
(encara que, com sempre, hi trobarem alguna excepció en la seva forma de pensar)
- etc.
I, de l'altre costat, no tota la gent de classes acomodades és "de dretes".
Cadascú neix on neix, però tenim una intel·ligència que ens permet veure les coses globalment,
i considerar que l'explotació d'unes persones sobre les altres no és una situació desitjable,
i que cal buscar sistemes diferents a aquests que coneixem.

Per altra banda, MARX va influir molt en les idees esquerranes,
inculcant una "MORAL del TREBALL" i una afició a la disciplina pròpia de la ideologia de les dretes
(ell veia els obrers com un exèrcit en potència).
Estic més d'acord amb les idees del marit de la seva filla, Paul Lafargue,
que veu la moral del treball com el principal llastre dels treballadors, la nova religió de la dominació,
i defensa el "DRET a la PERESSA", aprofitant el maquinisme,
que permetria que el treball es reduís a unes tres hores tres dies a la setmana,
amb la qual cosa resultaria fins i tot agradable i enriquidor.
Segur que no destruiríem tan ràpidament la Natura si no treballèssim (ni consumíssim) tant.


6) Tenim dret a l'AUTODETERMINACIÓ sobre el nostre propi cos,
plena des del moment que som adultes/ts,
sempre i quan no la utilitzem
amb prejudici important d'altres persones i/o de l'entorn
.
Però ninguna altra persona no té res a dir
(a part en tot cas d'algun molt respectuós i no massa repetit consell)
si el pretés perjudici ès a nosaltres mateix@s,
i ja som adult/e/s.
És com dir que si volem clavar-nos ganivets pel cos,
podem fer-ho (sense esquitxar massa, si pot ser...).
I reconèixer aquest punt és reconèixer també el DRET de la PERSONA al SUÏCIDI.
Per cert, poquíssimes religions ens el reconeixen, aquest dret:
massa llibertat per al seu gust, aquesta de triar el moment de partir d'aquesta vida.


I també cap aquí el reconeixement del dret de les persones, si ho volen, a prendre "DROGUES",
que és el nom que ara es dóna a les substàncies
que Papa Estat (Papa en sentit religiós i familiar) ens prohibeix.
I més tractant-se sovint de productes directes de la terra,
que han acompanyat l'home a través de tota la història coneguda,
fins al nostre temps en què sense cap raó de pes
(coïncidint més o menys amb la "Llei seca"), es prohibeixen.

Que cada persona prengui el que volgui en cada moment.
Després de tot, es tracta del seu propi cos.
Si es desprohibeixen, ja ni els "ionquis" estaràn tan prims, tan fotuts...

Si no haguèssin estat prohibides, els ionquis no haurien hagut de compartit les agulles,
i cap d'ells habria agafat la SIDA. La PROHIBICIÓ és la que MATA.

Una EXCEPCIÓ en aquest dret d'autodeterminació seria el cas de privació de llibertat,
o PRESÓ,
per haver causat un important prejudici a una altra persona.
Però fins i tot en aquest cas, seguim tenint dret a la gestió íntima del nostre cos en qüestions com ara, ingestió o no ingestió de substàncies, dret a un lloc on poder sentir-nos en intimitat, etc. etc.

Una altra EXCEPCIÓ seria el cas de les nenes / nens (menors d'edat),
que van adquirint aquesta sobirania de moviment i d'altres qüestions,
i/o aquest dret a la total sobirania, gradualment, fins a la seva majoria d'edat.

Una MAJORIA D'EDAT que, als nostres països, legalment,
no ens acaba d'arribar a cap edat...!

Fins que morim se'ns neguen els drets sobre el nostre propi cos,
en qüestions que pertànyen completament a l'esfera de la "vida privada",
un espai molt propi de cadascuna-cadascú,
i en el qual UN GOVERN "NO- RELIGIÓS", o "ACONFESSIONAL",
NO HAURIA DE FICAR-SE MAI.




7) Opino que hauríem d'introduir CONSIDERACIONS ÈTIQUES
EN TOTS ELS ASPECTES DEL NOSTRE COMPORTAMENT

(entenent per "comportament ètic" el que procura RESPECTAR
a les altres PERSONES i a l'ENTORN en general),
i, ho recordem, refiant-nos almenys tant del nostre sentit comú
capacitats empàtiques, afectives, etc.,
com de les grans idees sobre normatives, opinions, etc..

AMPLIACIÓ


7a) Entenem per "Ètica", o "Sentit ètic", el RESPECTE....( AMPLIACIÓ )

7b) El Sentit ètic NO ENS INCLOUÏRIA a nosaltres mateix@s.
vindria a ser "RESPECTE A L'ALTERITAT", a l'ALTRE, a l'ALTRA...
(aquí està el punt difícil d'empassar per a les persones "moralistes")

7c) Els éssers humans DEBEM UN RESPECTE ESPECIALÍSSIM als ALTRES ÉSSERS HUMANS.
És una diguem una "NORMA NATURAL, LÒGICA, BIOLÒGICA..."

que se'm manifesta tant en el meu sentir profund,
i que també es manifesta, per exemple, en tota la literatura universal.
EXCEPCIÓ:
No es manifesta tant en molts fets reals, ni molt menys, i sobretot,
no en allò que ens arriba als nostres llibres d'història,
(assassinats, entre ells fratricidis i parricidis, batalles cruels, etc. etc.),
però sí que ho fa a la resta de llibres, obres de teatre, etc.

Dit amb altres paraules, sento que, en cas d'incendi,
hauria de procurar salvar abans a una PERSONA desconeguda
que estiguès en la casa, que al meu GOS, per molt que l'estimi
(clar que, si puc, els salvo a tots dos)
i que si no ho fèssi així, em pesaria tota la vida.
I com ho sento a un nivell molt bàsic,
suposo que té una lògica molt natural
,
basada en el fet de què es tracti de la gent de la meva mateixa espècie.

Després de tot, també la major part dels animals
respecten als altres individus de les seves espècies.
Per cert, som pràcticament l'única espècie en què els individus es maten entre ells
(gairebé sempre per cobdícia o envídia, o per la possessió d'una dona).


 



INTRODUCCIÓ:
Darrera qualsevol ESCRIT
, encara que no ho sembli, acostuma haver-hi:

Aquí ho englobem tot, per simplificar, com a "OPINIONS",
les quals, per cert, no haurien de ser
invariables i/o incanviables i/o immutables...
encara que, sobretot les més bàsiques,
sí que les acostumen a tenir bastant arrelades.

El fet de conèixer les opinions bàsiques
sovint facilita molt la detecció de les possibles incoherències lògiques, i en general, la comunicació.

I sempre és un bon exercici, fins i tot en profit de nosaltres mateix@s,
aquest d'anar confeccionant el nostre Llistat
d'OPINIONS BÀSIQUES sobre diferents TEMES,

fent un esforç de concreció, i també de sinceritat.

Serà un Llistat obert, que aniré completant a mesura que les vagi descobrint
(moltes opinions es troben amagades en el nostre subconscient....!).

Un dels sistemes per anar-les descobrint serà
detectar les opinions i conviccions més bàsiques
a partir de les meves opinions en qüestions més concretes
(i/o també de les incoherències amb aquestes conviccions bàsiques).
Un exemple:
A partir de les meves opinions en qüestions que tenen a veure amb el nostre propi cos
(dret a la intimitat corporal, legalització de les drogues, avortament, eutanàsia, etc.)
m'he pogut descobrir una convicció
molt "mental" però què al mateix temps sento fins i tot en la mateixa pell:
que les persones adultes tenim
dret a l'autodeterminació sobre el nostre propi cos. (Opinió núm. 6)




NOTES


(**) SENTIT COMÚ entès com a eina molt íntima de cada persona,
bastant independent del que opini majoritàriament la societat a la qual pertany;
una capacitat de discerniment adaptable a cada situació,
i que es diu "comú" perquè tothom el té (encara que no tothom l'utilitzi, o no sempre...).

Però no s'entén com <<opinió comunitària>>.
Precisament el sentit comú fa que la gent actui sovint en contra de l'opinió de la seva comunitat,
encara que de forma amagada si es contradiu massa amb la moral imperant.

No ho entenem per tant com ho fa el filòsof JM Terricabras, quan escriu:
"El sentit comú és, doncs, sentit compartit, sentit comunitari,
és la plasmació, gairebé imperceptible, d'allò que el sentir col·lectiu més aviat aprova o desaprova".
( Del llibre "Atreveix-te a pensar. La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana", edicions La Campana, pag. 132).

És important aquesta puntualització,
ja què intentaré que el sentit comú sigui la meva principal eina de treball en el TReC,
més encara que les grans idees i teories, tan abundants als nostre voltant,
i més encara que la meva capacitat lògica, tan important i estimada,
però mai suficient davant la complexitat de les coses. (Més sobre el sentit comú).


 


 
 

T'ho agraïrem si ens comuniques el que trobis millorable en aquests escrits (continguts, forma de dir les coses, faltes d'ortografia, o el que sigui).
Pots fer-ho per e-mail (
trec@tinet.org).


Des d'aquí pots anar a: