------
Trec-001

Més sobre els COLORS
Pensem que, molt SOVINT,
hi ha molts més
COLORS
, per triar
(en castellà, triar = elegir),
que el "NEGRE" "O" el "BLANC" (volem dir, que els dos extrems d'una qüestió),
i/o les barreges d'aquest dos extrems (el que seria els "GRISOS").

També pensem que,
BASTANT SOVINT,

NO CALDRIA ni tan sols TRIAR un sol COLOR,
entre tants que veïem
.
I també que potser,
quan no tenim més remei que triar,
al menys ens podríem permetre el petit "luxe personal"
de
fer-ho sense massa fanatismes
(sense menysprear els colors que no triem,
per exemple).


Hauríem de TENIR en COMPTE que ens PODEM TROBAR
casos molt diferents en cada cas concret:



- CASOS en què hi ha molts de COLORS, i que són la majoria
(per exemple, les diferents opinions, i sobretot les diferents "vivències" de diferents persones...).


- CASOS en que hi haurà dos o més COLORS, ja sigui BARREJATS o sense BARRETJAR,
amb intensitats INTERDEPENDENTS
(per exemple, el preu a què s'arriba després d'un regateig entre dues propostes de preu).


- Bastants CASOS en que hi haurà "BLANC", i també "NEGRE", encara que ens semblin "oposats"
(per exemple, de vegades estem al mateix temps "tristos" i "alegres"...).


- CASOS en que hi haurà dos o més
COLORS, ja sigui BARREJATS o sense BARREJAR,
i amb intensitats INDEPENDENTS
(per exemple, diferents tipus de tristesa i alegria al mateix temps).


- Alguns CASOS en que trobarem, com a possibilitats, NOMÉS "el BLANC O el NEGRE"
(per exemple, "SÍ o "NO", "0" o "1", dos "extrems purs"...).

- Casos en què hi ha barreges de BLANC + NEGRE (GRISOS) INTER-DEPENDENTS

(com ara, GRISOS que QUANT MÉS tenen de BLANC, MENYS tenen de NEGRE.
(per exemple, els salaris que es concerten després d'una negociació sindicat-patronal,
quan més s'apropin a una de les propostes,
més s'allunyaràn de l'altra proposta
).

També podrem observar que CADA CAS CONCRET
acostuma tenir les seves PRÒPIES i de vegades CANVIANTS CARACTERÍSTIQUES,
LLEIS de FUNCIONAMENT, ETC.

I també, que NO TROBAREM massa CERTESES sota el cel...

Ampliacions:
-
Les nostres "PREFERÈNCIES exagerades".
- Posar-se "A FAVOR" o "EN CONTRA"
- Un error lògic freqüent: els "BOPOS"



 
Les nostres PREFERÈNCIES exagerades

Potser la primera vegada que ens van voler obligar a optar,
quan ni volíem ni teníem necessitat de fer-ho, va ser quan, de molt petits,
ens van preguntar a qui estimàvem més, o a qui preferíem,
si al PAPA, o a la MAMA
,
posant-nos en una situació bastant desagradable, inútil i fins i tot perversa.
És un exemple de com molt sovint se'ns presenten com oposades opcions
que no haurien de ser-ho, o no necessàriament, o no tant...
i/o que, fins i tot, són en principi complementàries. (Veure ampliació)

Davant dues o més PERSONES, IDEES, IDEOLOGIES, COSES...,
ens costa molt evitar de COMPARAR-les, i de SELECCIONAR
una/es de (més) "bona/es"
i una/es altra/es de (més) "dolenta/es".

A les "NO-SELECCIONADES", els penjarem TOTS els DEFECTES
(i més que ens inventarem, que exagerarem... més o menys conscientment).

I a les "SELECCIONADES", els penjarem totes les bones qualitats,
si més no sigui PER JUSTIFICAR la nostra SELECCIÓ.
En el fons, curiosament, aquesta mania d'OPTAR quan NO CAL OPTAR
i a continuació, per fastidiar-ho encara més,
de menysprear, oblidar, ATACAR sistemàticament, etc., ALLÒ que NO hem TRIAT,
és
un exemple clar d'un cert "MANIQUEISME".
Tot plegat,
i especialment la POR de carregar-se amb el PAPER de "DOLENT", "TORPE", "XIMPLE", etc.,
ens fa ser MASSA COMPETITIUS i competitives
(amb la nostra IMATGE en GENERAL, la nostra CONVERSACIÓ, les nostres ACTUACIONS),
per tal de no quedar desclassificats (és a dir, de "no caure en desgràcia")
en aquestes aparentment inevitables COMPARACIONS i DESQUALIFICACIONS.

Per altra banda, sentim sovint DISCUSSIONS,
amb sensació de "no enteniment"
,
per exemple, sobre si és preferible la natura o el món creat per l'home,
si és millor el dia o la nit, l'estiu o l'hivern, etc. etc.

Es tracta segurament d'una de les manies més arrelades
de la nostra civilització occidental
,

que deixa ben encuriosides a persones d'altres cultures:
SEMPRE TRIANT i PREFERINT
(com si això ens donguès més personalitat i més "categoria"),
sempre buscant què és allò de millor, o de "més important",
i (aquí ve la principal fallida), gairebé sempre, MENYSPREANT la resta d'OPCIONS,
fins quedar-nos amb UNA sola COSA, "LA IMPORTANT", o fins i tot, "L'ÚNICA"
(segons el cas, serà una persona, o el benefici màxim,
o la medicina de tal tipus, o un determinat remei,
o una determinada forma de mirar-se la Realitat,
sigui el marxisme, o el liberalisme econòmic,
o una religió, o un determinat tipus d'espiritualitat...).

Resulta en la pràctica molt LIMITANT, fins i tot REPRESSIU (d'idees, de persones...).

Afavoreix, això sí, la selecció d'OBJECTIUS que diem "PRIORITARIS",
però que en la pràctica acostumen a ser "ÚNICS"
.
És aquest, segurament, un dels motors que han portat
a les nostres societats occidentals tan lluny

en tants d'aspectes de l'especialització tecnològica,
en el creixement i l'acumulació dels capitals, etc.

AMPLIACIONS:
- Posar-se "A FAVOR" o "EN CONTRA".
- Què passa QUAN NO TRIEM .
- Un error lògic freqüent: els "BOPOS"

Posar-se "A FAVOR" o "EN CONTRA"

Davant d'una persona, idea, ideologia, etc., sovint DECIDIM,
per petits i grans detalls,

que ens semblen prou significatius si ENS AGRADA o NO ENS AGRADA.
I a partir d'aquí acostumem a posicionar-nos massa categòricament "a favor" o "en contra".
Fent-ho, potser ens sentirem "gent que sí que sap", amb personalitat, etc. etc.

SI DECIDIM que SÍ ens agrada, ben sovint TROBAREM BÓ TOT el que digui,
malgrat que en la Realitat, qualsevol persona (o ideologia etc.)
les encerta en unes coses i no les encerta tant, o s'equivoca, en altres.

I SI DECIDIM que NO ens agrada, RES del que digui ens VALDRÀ RES,
ni ens interessarà gens, si no és per opinar el contrari automàticament
,
sense tenir en compte que fins i tot un rellotge aturat encerta l'hora un parell de vegades al dia
.

També ens podem trobar que, per diferències de matissos ben tènues, que de vegades ni tan sols ho són,
o que són només diferències de significat donat a alguna paraula, etc.,
pensem que l'altra persona no entén res
en cap qüestió,
en tant que nosaltres sí que hem descobert com són en realitat les coses...

AMPLIACIONS: Les PREFERÈNCIES exagerades - Què passa quan no PREFERIM exageradament


Què passa quan no PREFERIM exageradament

Poden passar coses ben diferents, depenent de cada cas.

- DE VEGADES, sí que CAL TRIAR entre dues opcions no compatibles.
Però aisò succeeix menys vegades de les que hom suposa.

- En altres ocasions, NO TRIAR POT RESULTAR POSSIBLE, i a més, molt AGRADABLE.
Si deixem de basar la nostra personalitat en què "només ens agraden els calamars a la romana"
,
podrem paladejar moltes altres formes de cuinar els calamars,
no acabarem cansant-nos dels calamars a la romana,
i sobretot, basarem la nostra personalitat en coses més interessants que considerar-nos tan "selectes".
És el que ens ve a dir el refrany: "En la variedad está el buen gusto"

Quan estem amb un grup d'amics, de companys de feina, etc.,
la qüestió es pot complicar una mica més
.
Sobretot quan es dóna algun d'aquests DOS FENÒMENS, tan usuals:
- la DIVISIÓ en SUB-GRUPS IRRECONCILIABLES, i
- l'ELECCIÓ d'un/a "CAP de TURC",
ens trobarem contínuament que se'ns demana la nostra aprovació a postures bastant irracionals,
i/o poc justificades, i/o exagerades.
Si manifestem que no som de la mateixa opinió, que trobem que la cosa no és per tant, etc.,
posarem en perill aquestes estratègies grupals de cohesió i poder,
però això no sempre ens serà perdonat.
Ens poden "agafar mania", o considerar-nos rar/e/s i/o fins i tot "traïdor/e/s" al grup,
i com en ambdos sub-grups ens passarà el mateix, sovint ens trobarem ben al mig i "rebent-les totes".

Només en alguns casos aconseguirem desmuntar aquestes estratègies de poder
amb la nostra postura neutral
. Aleshores,
haurem contribuït a l'existència de grups no basats en la repressió interna i en la irracionalitat.

I la qüestió de no triar arriba a complicar-se moltíssim, i de vegades a fer-se impossible,
o al menys bastant heroïca, en algunes SITUACIONS de GUERRA o similars
.
Aleshores, passa a ser heroïc fins i tot triar sense fanatisme,
conservant un sentit ètic i una certa comprensió de la Realitat global.
Per exemple, tinc retalls de diaris en què es llegeix entre línies
com tant bosnis com servis extremats
mataven als seus quan aquests no estaven d'acord amb el seu fanatisme.
De pas, aprofitaven per dir que els assassins havien estat els de l'altra ètnia,
per així sembrar l'odi i originar més massacres...

En general, quan no triem, o quan triem SENSE tant de FANATISME,
estem en MILLOR DISPOSICIÓ per COMPRENDRE la complexitat de les situacions
i d'entreveure-hi possibles solucions.



 
  Seràs molt amable si...

ens COMUNIQUES el que trobis MILLORABLE en aquests ESCRITS
(continguts, formes de dir les coses, ortografia, o el que sigui).
VEURE: "Suggeriments
"

Des d'aquí pots anar a: