CONTINGUTS
Antecedents dels FIC's i presentació
d'aquest Manual
CULTURA DE LA QUEIXA, i CULTURA DE LA PROPOSTA...
QUÈ ÉS un FIC ?
Els objectius: QUÈ ESPEREM D'UN FIC?
COM ES FA UN FIC i QUANT de TEMPS porta fer-ho?
QUAN CALGUI PRENDRE DECISIONS
MÉS INDICACIONS per organitzar un FIC
GUIÓ per a la persona que modera
Parlem del mapa de problemes
Parlem de les solucions
La GUIA dels PARTICIPANTS
ANNEXOS
Intuïció, imaginació,
raó, sentit comú, sentit
ètic, creativitat...
La "pluja d'idees"
Alguns criteris ètics de funcionament
Antecedents dels FIC's
i presentació d'aquest Manual
Deu fer molt i molt de temps que grups de persones amb problemes similars es reuneixen per tal de concretar quins són aquests problemes i buscar-ne solucions col·lectivament.
Però podem trobar uns precedents directes a aquesta forma de fer-ho en els "PID" (Parlaments d'Innovació Social, que va dissenyar i impulsar Martí Olivella dins del marc de l'Associació EcoConcern fa uns anys a Barcelona; veure una breu presentació en forma de proposta al Banc Interactiu de Propostes (BIP). I un altre precedent són els FIS (Fòrums d'Innovació Social) organitzats des del Projecte Repensar la Societat, també sota la direcció d'en Martí, i amb l'ajut de l'autora del TReC, que en aquests moments treballava en aquest projecte.
Ara, des del TReC, recollim la idea i publiquem aquest Manual, que
esperem sigui prou complet per servir de guia als grups de persones que
vulgueu organitzar-ne un.
Aquí els direm FIC's (Fòrums d'Innovació Col·lectiva) per tal que el nom sigui el més descriptiu possible del que són.
Si feu adaptacions interessants del que aquí trobareu, o bé obteniu idees prou bones pels vostres problemes, us agrairem molt que ens les feu arribar, per al nostre "calaix de PROBLEMES + SOLUCIONS", i per al perfeccionament dels nostres materials sobre els FIC's (potser les vostres adaptacions poden resultar útils a algun col·lectiu amb característiques semblants a les vostres).
I si arribeu a formular per escrit idees prou estructurades per què puguin ser considerades "propostes", les podeu posar en el "Banc Interactiu de Propostes" (BIP), del Projecte Repensar la Societat. Us servirà almenys per estructurar-les una mica.
CULTURA DE LA QUEIXA,
i CULTURA DE LA PROPOSTA
Tenim tendència a queixar-nos de moltes coses,
i segurament tenim raó.
Però si només ens queixem,
Sovint no contribuïm massa, o gaire
a millorar aquestes coses, i/o
altres coses que, indirectament,
potser farien que aquestes milloressin...
No hauríem mai de limitar-nos a la queixa.
Sovint, si només ens queixem, perdem força.
Hauríem d'atrevir-nos a imaginar solucions,
i aprendre a mostrar que són possibles,
(quan ho són, és clar)
i aprendre a millorar aquestes solucions
a partir dels suggeriments d'altres persones...
Com a filosofia de fons dels FIC's apareix la convicció que cada cop més ens convé situar-nos, en tant que actitud general, no tant en el paper de ciutadan/es demandants, com en el de persones creatives amb bones idees, i amb prou iniciativa per portar-les a terme, o ajudar en la seva realització.
QUÈ és un "FIC"
Un FIC (Fòrum d'Innovació Col·lectiva) és una activitat en la qual un grup de persones, que poden pertànyer a un col·lectiu determinat (joves amb contractes precaris, o mestresses de la llar, o dones que treballen i tenen fills, etc. etc. etc.), o simplement amics, o habitants d'un mateix barri o poble (o persones que poden fins i tot no conèixer-se, si es fa a distància), imaginen plegades (i si és possible porten a terme) solucions a problemàtiques que els afecten.
Aquest grup de persones es reuneix en unes cinc sessions de tres a quatre
hores (quantes més sessions millor, més tranquil·la
i reflexivament es podran fer les coses), per preparar col·lectivament
un mapa dels problemes, individuals i/o col·lectius que els afecten,
i un mapa de les possibles solucions a aquests problemes. També ho
poden fer a distància, si hi ha una persona o grup que ho vulgui
coordinar.
Objectius d'un FIC
Què esperem d'un Fòrum d'Innovació
Col·lectiva?
Quan pensem en fer un FIC, resulta important definir els seus objectius, o propòsits (el que volem aconseguir amb aquest FIC), entre les persones que l'organitzem. Ens ajudarà a posar-nos d'acord, a madurar millor la idea, i a comunicar-la a altres possibles participants.
Evidentment, aquest objectius no seran immutables, poden anar millorant-se, adaptant-se, tant en la preparació com, molt excepcionalment, també al llarg del mateix FIC, però sempre amb el coneixement i vist-i-plau majoritari de les persones participants.
Els recordarem al principi de la primera reunió, (o en la presentació si es fa "a distància").
L'objectiu més general a tots els FIC's seria facilitar la generació creativa de propostes o solucions dins del grup de persones que hi participen.
Després, en cada cas, hi haurà uns objectius específics de cada FIC, segons les característiques, necessitats, expectatives, possibilitats etc. de la gent que hi participa.
Per exemple, es pot tractar d'un grup de persones que treballen en un mateix tipus de feina, i volen tractar dels problemes amb què es troben en la seva pràctica professional. I l'objectiu específic del Fòrum podria ser:
-Buscar (o buscar i organitzar, segons el cas) solucions als problemes que apareixen en l'exercici de la professió (de ma d'obra, o en una determinada oficina, o...). També es pot abastar segons els casos qualsevol altre tipus de temàtica, com participar més en les decisions que afecten a un municipi, o contribuir a millorar el medi ambient local, etc. etc.
I en quant a resultats pràctics que es poden plantejar com a objectius, serien de l'estil de:
Com es fa un FIC i QUANT de temps DURA
Pot portar entre 3 i 5 (o més) dies, que poden no ser no seguits
(es pot fer, per exemple, en dissabtes alterns, etc.), amb sessions de 3 a 5
hores cada dia).
En cada sessió es preveurà una o més persones que la
moderin i coordinin.
Es fan més de 5 sessions quan es volen posar en marxa algunes de les
solucions
(es pot dedicar una sessió a veure com s'organitza la cosa,
si es fa una comissió gestora, i/o es funciona en xarxa, etc., i com...)
o bé es vol dedicar temps a la "visualització"
una situació en què les solucions s'han realitzat,
amb possibles trajectòries que s'han seguit per realitzar-les, etc....
Facilitarem a cada participant una "guia del participant" (d'uns 6 o 7 folis) i anirem escrivint els resultats de les posades en comú en un paper gran que pugui veure tothom, amb retolador gros. Desprès conservarem aquests papers com a documentació del que s'ha anat fent,
Què farem bàsicament en aquestes sessions?
Sessió 1) Elaboració del MAPA DE PROBLEMES.
Sessió 2) Elaboració del MAPA D'OBJECTIUS (potser podem fer aquesta sessió el mateix dia a continuació de la primera).
Sessió 3) Elaboració del MAPA DE SOLUCIONS.
Sessió 4) Elaboració del MAPA DE MITJANS que necessitem, d'un possible PLA D'ACCIÓ i d'un SISTEMA DE SEGUIMENT I D'AVALUACIÓ del pla (segons la concreció i la reflexió sobre el Pla que vulguem aquí necessitarem més temps o més sessions).
Sessió 5) Preparació conjunta de l'ASSEMBLEA FINAL
Sessió 6) ASSEMBLEA FINAL de les persones que han participat en el Fòrum.
Quan calgui prendre decisions
Proposem un sistema de votació amb targes de colors: Cada participan te 3 tarjes: VERMELLA (vol dir vot en contra), VERDA (a favor) i GROGA (indecisió, abstenció...). Dona molta agilitat per votar.
I quan no estem d'acord?
Quan sobre algun assumpte hi ha opinions diferents, una solució per no perdre els parers de les minories pot ser anotar sempre aquestes opinions diferents, amb les raons que argumenten i el percentatge de persones que les sustenten. En molts casos aquestes opinions poden fins i tot coexistir en el Pla d'actuació (amb accions que no es destorben entre elles).
Per exemple: Sovint, si tota la gent no vol fer la mateixa cosa (per ex., una sentada davant l'ajuntament o una carta amb firmes, o posar-se a estudiar el tema en equip), ens sembla que el resultat és desastrós, i no té perquè ser així. És lògic que no tots veiem les coses d'igual forma, ni ens vingui de gust el mateix. I pot ser molt interessant que dos dies més tard unes quantes amb altres que recolzin facin la sentada, que a l'endemà altre grup aparegui amb una carta amb firmes, i que al mateix temps un equip de gent es posi a estudiar la qüestió amb més calma...
I no sempre la suma de percentatges que recolzen cada opinió haurà de sumar el 100%, si es fa un sistema de votació en què una mateixa persona pot estar d'acord al mateix temps amb opinions que semblen contraposades, fins i tot. De fet, la realitat mateixa està prou plena d'aspectes que semblen contradictoris però que coexisteixen...
Una forma de possibilitar aquestes opinions diversificades i repartides, és que cada persona pugui distribuir 10 punts entre les diferents opcions.
Aquí el més important és potser NO EMPRENYAR-SE o molestar-se amb qui fa o opina diferent a nosaltres, i NO MENYSPREAR-LO. Si tots féssim el mateix i fóssim ben iguals (el qual, a més, no es dona mai del tot i de vegades és símptoma de seguidisme irreflexiu), com a mínim seria més avorrit, i no necessàriament seria millor.
Més INDICACIONS PER FER UN FIC
GUIÓ PER A LA PERSONA QUE MODERA
(Entre parèntesi apareix el temps mínim necessari;
afegir-hi al menys uns 5 minuts de marge entre cada activitat)
Sessió 1) Sessió 2) Sessió 3) Sessió 4) Sessió 5) Sessió 6)
SESSIÓ 1)Elaboració del MAPA DE PROBLEMES (2 hores)
Materials: Una "Guia de participació" i un joc de 3 targes de colors (vermella, verda i groga) per a cada participant, bolígrafs, retoladors grossos de diferents colors, un parell d'estisores, papers grans de color per escriure a sobre i per fer murals, cola per paper, xinxetes o cel·lo per fixar els murals a la paret...
Veure full corresponent del "Guió per a participants"
Seqüència d'activitats:
1.1- Presentació del Fòrum. Es recordaran els OBJECTIUS (temàtics i de resultats) i s'explicarà en què consistiran i com es desenvoluparan la sessió i el Fòrum en general (10 minuts).
1.2- Treball individual. Cada participant, en silenci, va apuntant els problemes que ell detecta, i classificant cada problema en "Greu" o "No massa greu" (10 minuts).
1.3- Treball en grup petit. Es demana que la gent es disposi en grups de 3 a 5, i sumin les seves llistes, apuntant algun altre problema que es vagi acudint en aquest moment (15 minuts).
1.4-Posada en comú de tot el grup. En un paper gran es van apuntant els problemes anotats per cada grup (15 minuts).
Al costat de cada problema es va posant si sembla particular o prou general dels participants (75% o més en una votació amb targes de colors) (15 minuts).
Després es retallen i s'enganxen en la part superior de diferents murals, segons els temes que han anat apareixent, i marcant la seva importància i/o gravetat. Dins de cada mural temàtic, a sobre es poden posar els problemes més greus, i a un costat els particulars i a un altre els generals. (15 min.)
1.7- Final de la sessió. Comentem conjuntament el Mapa de problemes que ens ha sortit, anotant potser més problemes que se'ns van acudint en fer-ho, començant a preveure ja els possibles objectius que caldria plantejar-se, i triant els que més ens interessa començar a resoldre. Encara que, si no ens porta massa feina, el més interessant és ocupar-nos de tots o quasi tots, ja què de vegades una solució que oblida els petits problemes no és una bona solució ni tan sols pels grans! (mínim 20 minuts).
SESSIÓ 2) Elaboració del MAPA D'OBJECTIUS (2 hores)
Materials: Mateixos que en la sessió 1, i a més cintes (o llanes, etc.) de diferents colors.
Veure full corresponent del "Guió per a participants"
Seqüència d'activitats: Les mateixes que en la sessió 1, però aplicades a objectius (els que creiem que s'haurien d'aconseguir, el que volem o ens proposem). En base al mapa de problemes, es va elaborant un mapa d'objectius. També s'acaben enganxant en els murals, en la seva part mitjana, indicant (amb traços, o cintes, o números...) amb quins problemes estan relacionats.
SESSIÓ 3) Elaboració del MAPA DE SOLUCIONS
(o de PROPOSTES) (2 hores)
Materials: Mateixos que en la sessió 2.
Veure full corresponent del "Guió per a participants"
Seqüència d'activitats: Les mateixes que en la sessió 1, però aplicades a solucions possibles (el que creiem que es pot anar fent per aconseguir els objectius). En base al mapa d'objectius, es va elaborant un mapa de solucions. També s'acaben enganxant en els murals, en la seva part més baixa (o en nous murals a sota dels anteriors), indicant (amb traços, o cintes, o números...) amb quins problemes i amb quins objectius estan relacionats.
NOTA: Si no se'ns acudeixen masses solucions, ens pot ajudar passar-nos al tema de la sessió següent: fem un llistat de mitjans amb que comptem. També podem fer una "pluja d'idees" (mínim, 30 minuts).
SESSIÓ 4) MAPA DE MITJANS i PLA D'ACCIÓ(3 hores)
Elaborarem un Mapa de mitjans, tant dels que tenim com dels que necessitem per al Pla d'acció que anem imaginant. Tenint en compte que:
Materials: Mateixos de la sessió anterior.
Veure full corresponent del "Guió per a participants"
Seqüència d'activitats: Les mateixes que en les altres sessions, però aplicades als MITJANS que necessitarem per portar a terme cada solució (poden incloure persones que s'hi dediquin, coneixements d'aquestes persones, fórmules associatives, locals, publicacions, diners... ). Al mateix temps que anem imaginant un MAPA DE SOLUCIONS, es va elaborant un mapa de mitjans per a cadascuna d'elles, indicant-hi també la forma de preparar aquest mitjans quan calgui. I també s'acaben enganxant en els murals, indicant amb quines actuacions (i aquestes amb quins problemes i amb quins objectius) estan relacionats (1,30 hores).
- A continuació, després d'un petit descans, es veu qui es pot i es vol encarregar de responsabilitzar-se de portar endavant cada acció. Pot ser interessant que siguin dues persones per acció (responsable i co-responsable). Es posa també en el mural. I les altres persones participants que ho vulguin s'apunten a col·laborar en les accions on "falta gent" i en les que estan interessades (15 minuts).
- Les persones participants en cada acció s'organitzen entre elles; sobretot en quant a quan i com trobar-se, com començar... (15 minuts).
- Pensem un SISTEMA DE SEGUIMENT: Pot ser, per exemple, un berenar mensual (per ex., la tarda dels primers dijous de cada mes), a on es repassa com va l'agenda i les qüestions en general, quina comissió necessita més gent, etc. etc. (10 minuts)
- Es pot preparar també un SISTEMA D'AVALUACIÓ (per poder saber si les coses van sortint d'acord amb els objectius, i poder rectificar-les, o en alguns casos rectificar els objectius...). Dependrà molt de cada cas el com i el qui ha d'avaluar la marxa del Pla d'acció. De vegades seran les persones que hi participen, de vegades també les persones en qui repercuteix l'actuació, o potser persones no implicades (avaluació externa)... (20 minuts)
SESSIÓ 5) PREPARACIÓ de l'ASSEMBLEA final del FIC (2 hores)
Caldrà tenir en compte que en l'Assemblea final:
- s'aprovarà el Pla d'acció elaborat, i el seu sistema de seguiment i d'avaluació. No caldrà fer-ho sempre, només quan el que es farà afecti a totes les persones, perquè totes hagin de treballar en equip, o el que facin unes repercuteixi molt en el que fan les altres, o algunes solucions tinguin repercussions que es preveuen massa negatives...,
- es podran fer propostes de continuar fent coses conjuntament. Potser algun dels objectius proposats pot ser simplement berenar junts un dissabte cada mes, per trobar-se i veure que surt de les trobades...,
- qui ho vulgui i no ho hagi fet ja podrà, per exemple, connectar-se en xarxa (és tan senzill com fer passar un paper en el qual posar el telèfon, o adreça, i després fer còpia per a totes les persones que volen fer-ho).
Materials: Mateixos que en la sessió 1, + Plans d'acció elaborats.
Veure full corresponent del "Guió per a participants"
Seqüència d'activitats: Les mateixes que en la sessió 1, però aplicades a la preparació de l'Assemblea (elaborar l'ordre del dia i les qüestions que en ella s'hauran de posar a votació, discutir-les amb antelació, ja que pensem que l'Assemblea no és el lloc més adequat per discutir-ho tot, a última hora).
SESSIÓ 6) ASSEMBLEA final del FIC (40 minuts)
En aquesta Assemblea:
- es pot aprovar el Pla d'acció elaborat, i el seu sistema de seguiment i d'avaluació. No caldrà fer-ho sempre, només quan el que es farà afecti a totes les persones, perquè totes hagin de treballar en equip, o el que facin unes repercuteixi molt en el que fan les altres, o algunes solucions tinguin repercussions que es preveuen massa negatives...,
- es poden fer propostes de continuar fent coses conjuntament.
- qui ho vulgui i no ho hagi fet ja pot connectar-se en xarxa (és tan senzill com fer passar un paper en el qual posar el telèfon, o adreça, i després fer còpia per a totes les persones que volen fer-ho)
Materials: Mateixos de la sessió anterior.
Seqüència d'activitats: Es tracta d'una Assemblea de les persones que han participat en el Fòrum. L'ORDRE del DIA d'aquesta assemblea pot ser, entre altres punts a tractar:
- Aprovar el Pla d' acció elaborat, i el seu sistema de seguiment i avaluació. No caldrà fer-ho sempre, només quan el que es farà afecti a totes, o totes hagin de treballar en equip, o el que facin unes repercuteixi molt en el que fan eles altres.
- Decidir si volem seguir fent alguna activitat d'ençà endavant.
Avantatges sobre l'assemblea clàssica: Com ha estat preparada entre totes les persones participants, tothom ha pogut participar-hi, i els resultats són més clars i efectius.
Parlem del "Mapa de problemes"
Començar fent el diagnòstic (com fan els metges) ens pot ajudar a imaginar les solucions, sobretot quan encara no les tenim prou clares.
Pot semblar una mica depriment, per dir-ho d'alguna forma, això de fer una llista amb els problemes. Però tots tenim una problemàtica personal, de la qual moltes parts, a més, seran comuns a moltes ( a algunes altres) persones...
No ens resultarà depriment tot plegat si elaborem el nostre llistat amb la confiança que sempre hi ha quelcom a fer per millorar una situació, i que conèixer bé els problemes i clarificar-los una mica tot intentant expressar-los, sigui parlant o per escrit, ens ajudarà a imaginar aquestes possibles solucions.
Molts dels problemes que tenim,
encara que són viscuts de formes molt diferents des de cada
persona,,
són comuns a moltes d'elles.
Pot ser perquè també són nenes-ns, o perquè també són adolescents, o joves, persones en atur, o que treballen amb contracte temporal, o amb contracte fix, o petits empresaris amb molts de problemes, o dones, o homes, o persones grans, etc.
Classificació dels problemes:
Convé fer un bon mapa dels problemes, classificant-los:
-per temes, o per tenir les mateixes causes, per tal d'estudiar possibles solucions dirigides a aquestes causes,
- en greus (els que afecten greument a l'habitatge, a l'alimentació, a la seguretat personal, a la feina...) i no tan greus (encara que també aquests últims serà important resoldre'ls). Sinó pot passar que ens emboliquem massa amb la solució d'algun que no és massa important.
I també ens pot interessar classificar-los segons siguin particulars d'alguna o algunes persones, o bé generals del grup de persones. Podríem considerar que un problema és general, per exemple, quan afecta al menys a les 3/4 parts del grup. Anotarem quantes persones se senten afectades per aquest problema. Convé doncs anotar el número total de persones, per donar idea de la representativitat d'aquesta xifra, o donar el percentatge.
((((Dibuixets: "Fer de bombers, o millor, evitar que es cali foc..."))))
Parlem de SOLUCIONS
Hi ha qui diu que no hi ha bones solucions,
sinó en tot cas bones preguntes que ens hem de plantejar...
Tenen raó en dir que és bo plantejar-se bones preguntes.
Però, a més a més, els moments que vivim ens
demanen que pensem també en les solucions.
Que no les deixem només a la imaginació dels polítics,
per després hiper-criticar-les i quedar-nos tan a gust!!
Succeeix que les bones solucions,
les que aconsegueixen ser bones per tothom,
no sempre són tan senzilles, tan simples i rectilínies
com a nosaltres ens agradaria.
Gairebé sempre resulten
una mica més complexes.
Les solucions haurien d'agradar suficientment a totes les persones
i grups de persones implicades o afectades per un problema.
I haurem de calcular també les possibles repercussions
de les solucions que imaginem o recollim,
repercussions que poden ser desitjables o no ser-ho tant....
En el cas de que siguin repercussions no desitjables
procurarem imaginar també solucions per procurar evitar aquestes
repercussions.
També trobarem que sovint apareixen solucions
a curt termini, a mig i a llarg,
que algunes solucions es poden aplicar a curt termini,
I que altres només són possibles
a mig termini potser, d'aquí a uns 4 ó 5 anys...
(accions que caldria anar planificant amb antelació i tranquil·litat,
el qual es pot començar a fer també des d'ara)
I altres a llarg termini, d'aquí a uns quants anys més.
Però potser imaginant-les estarem preparant-les o facilitant-les
des d'ara.
També trobarem que hi ha solucions grans i petites,
adreçades a solucionar els diferents aspectes,
els més profunds, i els més visibles,
i els menys visibles, dels problemes
I que totes acostumen a ser igualment importants
interessants, complementàries o a tenir en compte...
Així que haurem d'imaginar grans i petites solucions
i procurar contribuir a portar-les a terme
dintre del que podem fer cadascuna i cadascú,
pel nostre compte, i/o col·lectivament...
INTUÏCIÓ, IMAGINACIÓ, RAÓ, SENTIT COMÚ...(C:)
És difícil distingir els diferents matisos de significat d'aquestes
paraules, que es refereixen a diferents eines mentals que tenim,
i que es relacionen molt entre elles i fins i tot, sovint, es confonen fàcilment.
LA INTUÏCIÓ
Ve a ser la sospita que alguna qüestió pot funcionar d'una manera determinada. Ens dona una direcció en la qual investigar. La intuïció dirigeix les nostres recerques, però convindrà comprovar el més aviat possible si era una bona intuïció, o sinó rectificar a temps.
La intuïció fa servir un raonament inconscient i automàtic, que no sempre pilotem del tot (Raonament = associació d'idees, d'experiències repetides...)
IMPORTANT: no igualar intuïció amb certesa
LA IMAGINACIÓ
La imaginació és sobretot creativa. Consisteix en jugar a combinar elements que ens han vingut pels sentits.
És una eina molt interessant. En ella es conjuguen:
- aspectes inesperats, o sorprenents, provenint de la part aportada pel nostre inconscient i les noves combinacions que fa el nostre cervell,
- amb la possibilitat d'influir, mai del tot però sempre en alguna proporció, amb el nostre conscient. Podem influir en els centres d'interès imaginatius, cap a on la guiem, p. exemple. És a dir, té a veure amb la nostra voluntat, el qual la fa encara més interessant, si cap (que sempre cap).
La podem aplicar al curt termini, a intentar resoldre ja els problemes quotidians que tenim ja i que sembla que poden resoldre's o millorar-se, i la podem fer volar cap a terminis més llargs amb la invenció de solucions més o menys possibles (també aquí a la nostra elecció).
Si la fem servir adequadament, ens permet, per exemple, intentar apropar-nos a les raons i als sentiments d'altres persones en situacions que nosaltres no hem experimentat directament o de la mateixa manera que elles. Però sempre hem de guardar el dubte d'haver-nos equivocat, donada la complexitat i una certa impredicibilitat dels raonaments i dels sentiments, i per tant en aquest cas hem de complementar-la amb altres vies (en realitat, l'única definitiva és la consulta directa amb la persona, suposant que per alguna raó no els vulgui amagar)
El SENTIT LÒGIC, la RAÓ....
La lògica i la raó són gairebé la mateixa cosa. Són com un joc matemàtic de causa - efecte que ens serveix per ordenar i classificar el món que ens rodeja i crear-nos un ordre mental que ens projecta la realitat i que després acostumem projectar cap a fora.
Aquest joc matemàtic ens serveix també per comunicar-nos amb altres persones, tant quan tenen les mateixes opinions que nosaltres com, i sobretot, quan en tenen de diferents.
Quan dues persones "dialoguen" (parlen entre elles dins d'un clima de voluntat de fer servir el seu sentit lògic) i comparen les seves opinions o conclusions, sovint estaran interessades en trobar en quin(s) punt(s) comença la seva divergència, i analitzar aquesta divergència, no sigui per exemple que es tracti només d'una dificultat del llenguatge (cadascuna dona a una paraula un significat diferent). Altres vegades es pot arribar al punt de veure que darrera de cada raonament s'amagava un desig últim diferent...
I en alguns casos fins i tot es pot arribar a l'evidència que una d'elles s'havia confós en algun punt del seu raonament, i aquesta pot modificar-lo. Lògicament, en molts moments cadascuna intentarà demostrar a l'altra perquè no troba els seus arguments lògics o raonables...
Raó ve a ser = sentit lògic + sentit comú. Però hauria d'estar lliure de banderes, de sentiments, de prejudicis... Sembla ser un llenguatge universal, una base de comunicació que pot arribar a funcionar fins i tot amb un nen que encara no parla, per exemple, si ens sabem expressar de forma que ens entengui.
Algunes regles de joc per enraonar bé:
-Evidentment, la primera, com sempre, és el respecte a la persona amb la qual parlem. Es diu fàcil i no ho és tant, però hem d'estar disposats a intentar-ho i a demanar disculpes si no ho aconseguim.
-Cal estar disposats a posar a prova i canviar si cal i si ho veiem prou clar fins i tot la nostra lògica.
-És important acceptar que el que imaginem o intuïm pot no ser cert.
-No ser totalment "bipartidista". Per exemple, si una persona pensa quelcom, no per això és amic d'aquests i enemic d'aquests altres... Passa molt, però tampoc és tan automàtic: de fet, sovint les coses no són així.
Quan una persona es nega a raonar, pot voler dir:
-Que els seus sentiments són més importants per ella i semblen contraris als raonaments lògics, o/i
-que amaga intencions secretes, i/o
-que vol aconseguir alguna cosa en contra de la raó i el sentit comú
-que utilitza el poder (físic, econòmic, mental, etc.) que té,
prescindint-ne de la raó,
-també pot dir que som nosaltres els que no raonem "correctament", i a causa d'alguna interferència no apliquem bé la lògica a la realitat...
Però la raó ha de ser prou oberta
-per comprendre que els altres veuen les coses des d'altres posicions diferents a les nostres, però igualment reals i respectables,
-que el que sentim nosaltres no és el que senten o experimenten altres...
EL SENTIT COMÚ
Ve a ser l'aplicació de la lògica a un cas concret. Resulta una eina important, tenint en compte que la vida acostuma ser un seguit de situacions excepcionals...
Fa servir molt la raó, però es permet una bona part d'intuïció en el seu funcionament.
Posa límits a les nostres construccions mentals a través de la intuïció, i del la sensibilitat que ens dona la imaginació. Estableix un equilibri entre elles amb la voluntat de ser honest (o just) en les nostres conclusions i actuacions.
EL SENTIT ÈTIC
L'ètica és bàsicament el respecte envers eles altres, i envers l'entorn en què ens trobem.
LA CREATIVITAT
És la utilització constructiva de la imaginació, la intuïció, la raó, el sentit comú...
La PLUJA D'IDEES
Una de les coses que es pot fer en un moment o altre d'un FIC, per exemple
- quan s'estanca la imaginació col·lectiva,
- o quan cal activar-la al màxim,
és una activitat que es coneix com a "pluja d'idees".
Afavoreix sobretot l'activació de la imaginació.
Consisteix, amb més o menys variants en el següent:
1. La gent que participa es posa en cercle, i hi ha un coordinador i un paperògraf, o sinó un paper gran (pot ser paper d'embalar). Aleshores, cada persona va dient una paraula qualsevol, un(una) rera l'altre(a). Les paraules (també poden ser expressions) són les que ens van sortint espontàniament, no cal que tinguin a veure amb el tema de què es tracta, encara que també poden tenir-ne relació.
El coordinador les va escrivint en el paper amb un retolador perquè es vegin bé. Es continua fins omplir el paper.
2.Després es retallen les paraules del paper i s'agrupen per temes. Es poden enganxar en un altre paper, ja agrupades.
3.A continuació es fa un col·loqui sobre el ens suggereix el que ha sortit. Ens ho haurem passat bé, i probablement tindrem moltes més pistes que abans, que ens donaran bones idees.
Alguns criteris ètics de funcionament
El criteri bàsic de funcionament és respectar ales altres.
Aquest criteri pot desenvolupar-se en altres més concrets, com
ara:
En l'organització del FIC:
-Els objectius del FIC (les coses que es volem fer en un FIC) han de ser transparents, i facilitar-se amb anterioritat per escrit a totes les persones que hi participaran.
En la nostra forma d'expressar-nos:
-És molt més considerat envers l'altre dir: "M'explico?", o quelcom d'equivalent, que no dir: "M'has entès" "M'heu entès"... pressuposant que és ales altres a qui costa entendre les coses...
-S'hauria de dir: "el que dius sembla molt autoritari, o una mica autoritari, o exagerat...", i no: "ets autoritari, o ets un exagerat, o un.. etc." Sinó estem definint a una persona per una cosa que fa o diu, el qual no és correcte, i amb una paraula que a més acostuma ser pejorativa o fins i tot insultant, en lloc de donar-li una opinió sobre el que diu o fa...
I així successivament. Es tracta d'un llistat que es pot anar completant sobre la pràctica, amb la vostra col·laboració.
-
