Calaix de les IDEOLOGIES
El MARXISME
CONTINGUTS:
- Introducció: on ens trobem persones
marxistes?
- Alguns aspectes POSITIUS - Les MOTIVACIONS...
- IDEARI
- Alguns aspectes MENYS POSITIUS
- MARXISME
'contra' ANARQUISME
- Els "BOPOS"
de les esquerres. El cas
de Julio Anguita (Veure
"BOPOS del TREBALL")
- Veure també: "ESQUERRES
i DRETES", i "Les ESTRATÈGIES
del CANVI"
- Algunes ALTERNATIVES al pensament marxista tradicional:
- La "Re-VOLICIÓ". Més idees sobre les "Estratègies del Canvi"
- La forma de pensar del Subcomandante Marcos, entre altres exemples.
- Y una CAMPAÑA:
¡¡
ATRÉVETE a REFLEXIONAR
sobre las IDEAS BÁSICAS de tu IDEOLOGÍA personal !!
És important, al
meu entendre, fer la crítica al VELL MARXISME,
ja què ens continuem trobant-ho per tot arreu.
Concretament, a GAIREBÉ TOT allò que en POLÍTICA
la gent considera "ESQUERRA",
amb excepcions com els àmbits anarquista
i ecologista, i els moviments molt nous
("No a la globalització",
"No al deute extern", "No a la guerra"...)
en els quals,
tanmateix, també participen molta gent i grups marxistes.
Com
que l'avi Karl Marx ja fa uns quants anys que va morir,
i per tant no se
li pot anar a preguntar què pensa de tal o qual qüestió,
cada persona que s'autoconsidera més o menys "marxista" pensa
que allò que ella pensa és,
exactament, allò que Marx
pensaria si visquès.
Però hi ha molts tipus de corrents
marxistes,
segons els seus pensaments en algunes qüestions importants:
- Hi ha el PENSAMENT de la gent "SOCIALDEMÒCRATA"
(Ver MÁS)
(Partits Socialistes a Espanya i a França, Partit Social-Democràcia
a Alemanya,
no tants al Partit Laborista a Anglaterra, menys encara al Partit Demòcrata
del EU...).
En aquests partits, molts dels seus militants porten una herència
i una trajectòria ideològica que els fa autoconsiderar-se gent
marxista.
I en alguns casos (no tots), ho aconsegueixen compaginar, sense
massa problemes,
amb una ment NEOLIBERAL PROFUNDA (VEURE:
"Claus del pensament
que aconsegueix compaginar idees marxistes i neoliberalisme accentuat").
- Ho és la gent dels partits COMUNISTES i EX-COMUNISTES,
que tenen gent ALS PARLAMENTS (Ver
MÁS):
Izquierda Unida, cuyos votantes i militantes vienen a ser más o menos
continuadores de
l@s del Partido Comunista de España del principio de la democracia (años
1975 y siguientes),
Iniciativa per Catalunya (heredero, más o menos, del antiguo PSUC),
antiguos PC en Francia, Italia, etc., que ahora han cambiado de nombre
y al mismo tiempo, en alguna medida, en sus ideologías digamos "oficiales",
han dejado de emplear términos y conceptos como "dictadura del proletariado"
etc.,
pero no tanto en la ideología que está dentro de la cabeza de
la mayor parte de las personas,
sobre todo de sus bases, que militan en ellos o simpatizan con ellos.
En aquests partits, la major part dels seus militants porten una herència
i una trajectòria ideològica que els fa autoconsiderar-se gent
MARXISTA, i a més, "COMUNISTA".
- També la gent dels grupúsculs més a l'esquerra d'aquests
partits (Ver MÁS),
uns amb tàctiques més pacífiques: "PSUC-VIU"
(la gent de l'antic PSUC que no va voler canviar quan el PSUC es va reconvertir
a IC), EUiA (Esquerra Unida i Alternativa), PCC (Partit Comunista Català),
etc. etc. etc.,
i altres de més violents (Grappo, fins i tot a l'ETA molts es
deuen considerar marxistes...).
-Últimamente, entre muchos otros movimientos,
se está constituyendo una nueva izquierda en Europa, la Red TRANSFORM,
lo cual me parece una buena noticia.
Pero cuando miramos quien la forma, nos volvemos a encontrar con las ideas marxistas:
"Fundación de Investigaciones Marxistas" por España,
"Espaces Marx" por Francia,
"Centro de estudios marxistas" por Suecia...
(ver Viejo Topo nº186, de nov. 2003: "La izquierda transformadora
se reune en París").
Habrá que ver como abordan temas como las libertades
personales, etc.
- Penso que la MOTIVACIÓ
de partida, o de fons, de les persones marxistes,
acostuma ser un posicionament A FAVOR dels més DESPOSSEÏTS.
Però la major part d'elles no estaràn
d'acord amb aquesta interpretació,
ja què acostumen a pensar
que, simplement, treballen "en el sentit de la història",
la qual se suposa que, científicament, va cap a on ells van
(o
millor a l'inrevés, ell/e/s van en el sentit de la història).
Cal dir que, des de la caiguda del mur de Berlín, això ho diuen
molt menys sovint
i amb la veu més baixa, i els que ho diuen són
molts menys.
Així que, com
què, malgrat el que diuen, continuo pensant que la motivació és
la que vaig dir abans,
i la trobo admirable, intel·ligent i interessant
(molt més que el que es fa massa sovint, que és posar-se de part
dels poderosos i rics),
I les crítiques que segueixen las faig
AMB el meu AFECTE per davant.
(Veure més sobre les MOTIVACIONS
de molts militants d'esquerres)
- I un altre ELOGI que haig de fer al
pensament marxista és que
de les seves files surten molts dels
(i les) intel·lectuals
que estàn treient a la escena social
la millor de les idees per contrarestar,
precisament, molts dels aspectes
negatius del marxisme actual
(moral del treball, enveja subconscient com
a mòbil mental, etc.), i
per fer de les nostres societats un lloc
més habitable per a tots i totes,
i no només pels triumfadors del mercat de treball: em refereixo a la
"RENDA BÀSICA".
(Veure el llibre "La Renda Bàsica a Catalunya",
de José Iglesias Fernández, economista i sociòleg,
Ed.
Mediterránea, 2002, i un
RESUM de la proposta
al BIP (Banc Interactiu
de Propostes del "Projecte Repensar la Societat").
IDEARI MARXISTA
El trobareu repartit entre els
aspectes positius i menys positius.
Però, molt resumidament, pensen,
més o menys, que
qualsevol anàlisi
"científica" de la Realitat haurà de tenir en compte:
- Que l'ECONOMIA és "allò important", i ho determina tot
(per això el marxisme es coneix també com a "materialisme històric").- Que la societat està dividida en determinades "CLASSES SOCIALS",
i que és difícil passar de l'una a l'altra (és a dir, que són bastant impermeables).
I penso que tenen raó i que cal tenir-ho en compte, però....- Que la "LLUITA de CLASSES" és el "veritable motor de la Historia".
- Que la HISTÒRIA és molt determinada i determinista,
i el PROLETARIAT és el protagonista de l'evolució de les "societats avançades"
(en les quals la burgesia ja ha complert el seu paper modernitzador).- La FILOSOFIA marxista és una adaptació de la dialèctica de Hegel i altres,
i es coneix com a "MATERIALISME DIALÈCTIC".- (((Anar completant)))
Alguns ASPECTES menys POSITIUS
- ELS OBRERS MANUALS (els
"PROLETARIS") semblaven MAJORIA ABSOLUTA...!
- Es considera una SOCIETAT "MADURA pel SOCIALISME"
quan té moltes fàbriques.
- Excepte
en el cas d'algunes corrents neo-marxistes, NO
EVOLUCIONEN massa.
- L'AFICCIÓ
per les grans PROGRAMACIONS
i PLANIFICACIONS.
- Moltes
TENDÈNCIES diferents no massa dialogants i bastant
impermeables entre elles.
- Gairebé
tots els marxistes són una mica FONAMENTALISTES
de fet.
- Consideren
que qui
NO és "MARXISTA" NO és GAIRE CIENTÍFIC.
- Y entre
ell@s mism@s suelen
ser DEMASIADO DUR@S
- En
el seu afany de recolzar "la gran mare Rússia",
la major part d'ells (i d'elles) van
perdre molt sentit AUTOCRÍTIC, i sobretot, ÈTIC
(Exemple: la pena de mort...)
- Desvalorització
de les LLIBERTATS PERSONALS.
- Valoren
més del que podria semblar els DINERS i
el PODER
(= VOTS
entre els que tenen escanys als parlaments,
com ara Izquierda Unida a Espanya i EU a Catalunya),
en
detriment d'altres coses
que
també són valuoses.
- Consideren que l'ECONOMIA és "el factor
determinant" .
Amb la conseqüència
"lògica" següent:
- Les PERSONES són el reflexe del seu paper en
el PROCÉS PRODUCTIU.
- La
MORAL del TREBALL, entre altres moralismes
En aquest sentit
se semblen una mica a l'enemic (el pensament neoliberal capitalista)
- Persistència de CONCEPTES
una mica anquilosats, com ara:
"CLASSES SOCIALS", "LLUITA de
CLASSES", "DIALÉCTICA MATERIALISTA", "MATERIALISME
HISTÒRIC", "PROLETARIAT", "MOVIMENT
OBRER",
"DEMOCRÀCIA dels TREBALLADORS"
...
- Cal buscar el benefici de "LA MAJORIA",
o de "casi tots"...(no de tots)
- L'ús de les expressions
"LLUITA ANTICAPITALISTA", "PROLETARIAT"...
- Problemes, com tothom, pel fet de traballar en
EQUIP.
La filòsofa Hannah Arendt ho va veure clar
de seguida
(articles de Susa Dasca i Miriam Revault a la revista
Ajoblanco de gener 1996))
(llàstima que molts marxistes
la desacreditin sense molestar-se tan sols en rebatir els seus arguments):
Quan MARX va observar aquelles fàbriques amb
milers de treballadors, "VA FLIPAR".
I això es reflexa ja des
de les primeres línies del seu llibre "El Capital".
Va pensar,
segurament: "Aquest és el punt fins on hem d'arribar, en qualsevol
país del món,
abans de desbancar als empresaris i fer-nos
amb la propietat d'aquestes fantàstiques fàbriques.
I aquí
estan els exèrcits de proletaris sense res a perdre per lluitar-hi.
No calia posar-se ulleres per veure que en aquestes grans fàbriques
ELS OBRERS MANUALS (els ja clàssics
"proletaris")
EREN MAJORIA ABSOLUTA...!
(ara ja no ho són tant, almenys en les fàbriques
que van estant hiperautomatitzades).
A partir d'aquí, molts
passen a considerar com a ideal, o únic camí possible,
el model de desenvolupament dels nostres països occidentals,
per al món sencer
(pobre medi ambient, entre altres, i per tant, pobres dels seus habitants!).
Es considera una "SOCIETAT MADURA" per passar al SOCIALISME
a una societat amb moltes fàbriques,
ja construïdes en una fase prèvia d'accumulació de capitals,
que comença amb el que diuen "revolució burgesa",
anterior a la "revolució proletària" o dels treballadors.
- Excepte en el cas d'algunes corrents neo-marxistes,
NO EVOLUCIONEN massa.
Marx i Engels es queixaven de no haver tingut temps d'actualitzar una edició
precipitada del
"Manifest comunista", al 1872, per tal d'adequar-la a les noves condicions socials,
amb els seus continus i imprevisibles canvis
(veure Paper d'Innovació Social núm. 7, de l'associació
EcoConcern, de Francesc Arbolí, pag. 6).
I tanmateix, al segle XXI, els marxistes
(potser no sempre els "ideòlegs, però sí militants
de base, simpatitzants...)
segueixen llegint amb adoració aquest vell manifest,
i aplicant-ho a massa qüestions del moment present.
Però sí que hi ha marxistes crítics
i innovadors (trobem els seus escrits a molts llocs,
com ara les revistes "El Viejo Topo", "La Renda Bàsica",
etc.).
Això, juntament amb l'AFICCIÓ exageradaper les grans
PROGRAMACIONS i PLANIFICACIONS
(que quant més grans, més defectes i més greus acostumen
tenir),
ha portat al socialisme real, entre molts altres desastres, com ara
matances terribles, etc.,
a malmetre el MEDI AMBIENT dels països
on ha estat vigent,
guanyant en aquest aspecte fins i tot al
capitalisme més salvatge dels països de l'àrea
occidental.
Mao i altres van abanderar revolucions en països
que,
segons el "socialisme científic" de Marx,
no ho estaven, "madurs", i des d'aquest moment els marxistes
es van separar per tot arreu
en TENDÈNCIES i FACCIONS RIVALS:
estalinistes (que donaven suport incondicional a la "mare Rússia"),
maoistes (ídem a la mare Xina i al seu model de revolució
molt basada en els camperols),
troskystes (sempre pocs i donant canya, sobretot a l'estalinisme), etc.
Gairebé tots els marxistes són un
xic FONAMENTALISTES de fet,
encara que no d'intenció.
Els seus llibres sagrats són sobretot els de Marx i Engels, sobretot
"Das Kapital",
de Marx, que pocs llegeixen ben llegit, perquè és bastant pesat,
però que accepten com el "gran llibre", encara que està
escrit ja fa massa temps
i en un moment històric bastant diferent.
Per exemple, en temps de Marx, sembla ser que l'agricultura
i ramaderia
no donaven prou menjar per què la població no passés gana,
i això canvia algunes coses, la lluita de classes pot ser més
intensa, etc. etc
.
Consideren que els
que no ens declarem "marxistes"
NO SOM GAIRE CIENTÍFICS, estem en la nit de les nits,
i que de tot el que diem, poca cosa és vàlida.
No troben cap sentit a un raonament que es situï fora dels pensaments de
Marx etc.,
i/o de les directrius dels aparatos polítics del partit a què
cadascú/na pertany.
Y CUANDO DISCUTEN ENTRE ELLOS alguna
cuestión,
suelen ser DEMASIADO DUROS los UNOS con l@s OTR@S
Dit d'una altra manera, sovint (sobretot els intel·lectuals)
tenen un estil bastant dolent per portar les discussions
teòriques,
considerant als seus opositors, fins i tot de vegades quan també s'autoconsideren
marxistes,
com subdesenvolupats mentals, mereixedors d'atacs furibunds (no sempre només
verbals),
pel fet de no tenir exactament la mateixa comprensió que ells
de conceptes tan poc clars, i anquilosats, com ara
"CLASSE SOCIAL", "LLUITA de CLASSES",
"DIALÉCTICA MATERIALISTA", "MATERIALISME
HISTÒRIC", "PROLETARIAT", "MOVIMENT
OBRER"...
En el seu afany de recolzar "la gran mare Rússia",
la major part d'ells (i d'elles)
van perdre molt el sentit CRÍTIC, i sobretot,
ÈTIC
(Per exemple,
no es critica massa el fet que aquests països mantenen la mort i la fan
servir bastant...).
Amnistia Internacional denúncia que a la Xina s'executen "unes
1.000 persones a l'any,
el doble que la resta de països del món plegats" (El País,
29 desembre 2.004, p. 10).
Trobem un altre exemple
en la gent d'esquerra
que arriba a justificar el govern de Milosevic als Balcans:
Neguen, o treuen importància, a les massacres de kosovars etc., per exemple,
per tal de justificar el govern de Belgrad, pretesament "comunista".
El qual no vol dir que calgui per això caure per això en un típic
"BOPO",
i aplaudir a l'OTAN i la seva forma de fer les coses:
el que els uns siguin "dolents" no vol dir que els altres siguin els "bons",
com en les pel·lícules.
I això ho fa tant l'interessant filòsof Noam Chomsky, des dels
Estats Units,
com Anguita (cap del Partit Comunista Espanyol en aquell
moment, i amic personal de Milosevic).
Desvalorització de
les LLIBERTATS PERSONALS
Un defecte molt típic d'ells és considerar
que
JUSTÍCIA i LLIBERTAT són incompatibles, oposats
(un altre "BOPO"
típic).
Sembla que s'han cregut a ulls closos que l'occident capitalista és el
"baluart de la llibertat",
el qual no té massa de cert, ni molt menys,
i com que se senten "anticapitalistes",
a les llibertats personals se la miren també amb un cert menyspreu,
encara que procuren no dir-ho massa, però se'ls escapa contínuament.
Com a molt, lluiten per les llibertats públiques als països capitalistes
(llibertats de fer vagues, d'associar-se... ),
però després no les apliquen als països en què aconsegueixen
el poder;
segurament consideren que en aquests països, tot és perfecte, i
ja no es necessiten.
Marx, el que volia per a les classes treballadores
era, sobretot, més DINERS.
Volia que la plusvàlua que els treballadors produïen amb el seu
treball es repartís entre ells,
i no entre els accionistes de l'empresa.
I volia el PODER polític pels treballadors per fer que això
fòs possible
No volia més llibertat personal, no fos que el seu exèrcit
de treballadors
deixés de tenir ganes de treballar tantes hores en unes fàbriques
tan embrutidores.
(Ver MÁS)
Una excepció interessant: Alguns partits
ex-comunistes (Iniciativa per Catalunya i Izquierda Unida), al menys
en alguns moments de les campanyes electorals, s'han posicionat a favor de la
normalització de la marihuana. No és una posició decidida
a favor de les llibertats que hauria de gaudir qualsevol persona adulta, però
al menys sí de la llibertat de prendre marihuana.
Segurament han arribat a aquesta decisió després de fer moltes
matemàtiques electorals:
" Tanta gent que fuma marihuana podria fer-nos sortir del nostre estancament
en quant a clientela votant.
De l'altre costat, hi ha els militants comunistes-moralistes, però són
menys nombrosos... "
Però així i tot, ho considero un punt a favor d'aquests partits.
Una altra fallita dels marxistes, com de gairebé tots els grups, és
que, quan s'agrupen,
presenten tots els problemes no resolts que pot tenir un grup humà.
Per exemple, i entre altres problemes que es poden anar
presentant,
no aconsegueixen TREBALLAR
democràticament EN EQUIP,
i la cosa acostuma degenerar en un dictador (en molts casos, un tirà),
amb una sèrie d'ex-col·laboradors amb el coll tallat o a Sibèria.
O en Partits que, malgrat treballar en països democràtics, no són
internament democràtics.
Vol dir, entre altres,
que la investigació sobre millora de les dinàmiques
de grup etc. és important,
(al menys tan important com els canvis de l'economia)
fins i tot per evitar les tiranies després de les revolucions.
L'ECONOMIA ho determina tot
En part ÉS VERITAT i en part NO HO ÉS,
en el sentit que també la Física ho determina tot, i la Química,
i la psicologia,
i la genètica, etc. etc.etc.etc.
Però quan es pensa que l'economia ho determina tot,
s'acaba fent el "BOPO"
de pensar que l'economia és l'únic important realment,
o que és molt més important que qualsevol altra cosa,
i s'acaben oblidant altres coses molt importants, i també molt determinants.
Estic
d'acord amb què l'economia (la estructura econòmica d'un país,
etc.) és molt important,
i què és molt necessari canviar-hi
unes quantes coses.
Però això no vol dir que moltes altres coses necessitin anar millorant
també.
No es pot confiar que un canvi econòmic, per encertat que sigui,
vagi a millorar automàticament
moltes altres coses que també cal anar treballant.
Les PERSONES són el reflexe
del seu paper en el PROCÉS PRODUCTIU
Pensem que no és tan AUTOMÀTIC
com això, ni molt menys.
I que pensar així és
menysprear completament,
- d'una part, la dificultat de canviar d'ofici en la nostra societat
(o la tonteria de pensar que tots i totes hauriem de ser treballadors manuals per tal de ser capaços de pensar de forma progressista)
- el terrible conservadurisme personal, i fins i tot social,
de la major part dels nostres proletaris (fins i tot dels que militen en sindicats etc.),
és a dir, dels pocs que queden, ja què els sindicats als treballadors temporals ens consideren de fet lumpenproletariat, esclavitzat totalment per la necessitat de conservar els pocs treballs que ens cauen en les mans
- la CAPACITAT de PENSAR dels éssers humans,
independentment del que hagin de fer per guanyar-se la vida.
Com
a primer exemple que em ve al cap,
ENGELS,
coautor de molts dels escrits de Marx i el seu constant protector,
era un EMPRESARI,
i tot el que va escriure és acceptat com a marxisme pur.
I MARX vivia amb l'ajut d'Engels, no treballava, NO ERA un PROLETARI.
Ni LENIN tampoc. STALIN sí que ho era, i el seu comportament va ser vergonyós.
I com que es pensa que la "classe noble" és el proletariat,
es menyspreua tranquil·lament a qualsevol persona
(intel.ectual,
veí, amant ocasional o fixe, ...) que no ho sigui.
Però
com què resulta que gairebé tots els intel·lectuals procedeixen
i/o són de classe burgesa,
se'ls menyspreua i ignora només si no diuen allò que se'ls vol
sentir.
És una discriminació massa
fàcil, i massa freqüent,
contra la qual ens preveu el mateix Subcomandante
Marcos.
Les coses
canvien: cada vegada queden menys treballadors fixes
(que són
el substent de la vida sindical
a les grans indústries que encara queden
als nostres països,
a part del funcionariat, que són els únics
treballadors fixes que aviat quedaran).
El proletariat clàssic és una èlit
en procès d'extinció.
I els que treballem temporalment i esporàdica,
quedem bastant fora dels interessos dels socis de les centrals sindicals.
Som, per a ells, gent sense massa capacitat de lluita,
i amb interessos sovint divergents dels seus.
(Veure més sobre el PROLETARIAT,
les CLASSES socials i la LLUITA
de CLASSES)
La
MORAL del TREBALL
Això de la MORAL del TREBALL és un dels principals defectes,
al meu entendre,
dels marxistes i de la gent propera a ells, i fins i tot dels vells
anarquistes
(veure AMPLIACIONS
sobre el tema).
Un altre punt que els assimila una mica als seus enemics ideològics actuals:
els neoliberals capitalistes.
L@s MARXISTAS y el TRABAJO
Decíamos que Marx "flipó" con las
grandes fábricas de su época.
Y, claro está, después
de la Revolución,
aquellas impresionantes fábricas tenían
que seguir existiendo,
y los proletarios tenían que seguir trabajando
en aquellos desagradables puestos de trabajo,
sin más cambios que
tener unas cuantas reuniones más,
porque tendrían que autogestionarse
algunas cuestiones (seguro que no todas, porque la fábrica sería
propiedad de algun Poder central que enviaría sus "comisarios políticos"),
y ganar, eso sí, al menos en teoría, más dinero por hora,
por eso de repartirse
la plusvalía que antes se repartían los accionistas.
Pero, sobre
todo, nada de pensar en no trabajar.
El TRABAJO pasa a ser el VALOR MÁXIMO.
Quien NO TRABAJA es un PARÁSITO,
(eso tanto después
de la Revolución como antes de ella).
Y todas las iras se desatan
contra ella o él.
Decididamente, l@s parad@s, pensionistas etc., estamos desprestigiadísimos,
sobretodo cuando decidimos disfrutar del
hecho de no trabajar,
(ya que no conseguimos encontrar trabajo, al menos disfrutarlo...!).
Y en
la vida páctica, a quien más manía tiene la gente marxista,
o simplemente obrerista,
no es al patrón, con todo y tenerle
mucha (también sin tener siempre demasiada razón),
sino sobre
todo, a la gente que, por cualquier razón, no trabaja.
Y muy especialmente cuando es porque tiene algun tipo de renta no estatal.
Los eliminarían los primeros,
como si no tuvieran derecho a la vida:
envidia en estado puro.
Los marxistas
de base desprecian, por ejemplo, a l@s jóvenes de la esfera anarquista,
con sus pelos rastas y sus adornos,
porque consideran que casi ninguno trabaja
porque son hijos de papá etc. etc.
Eso cuando no consideran que son
todos unos "moñas",
que es como en estos círculos
se llama últimamente a lo que antes se llamaba maricones.
El pueblo está muy dividido, demasiado.
Y si la envidia ha de ser un móvil revolucionario importante, la revolución
será otra vez un desastre.
"MOVIMIENTO OBRERO", "DEMOCRÀCIA de
los TRABAJADORES",
"REVOLUCIÓN PROLETARIA"...
Es cierto que algunos grandes partidos comunistas parlamentarios han renunciado formalmente a estos términos. Pero las personas que militan en ellos, que son las que nos encontramos en la calle, bares etc., siguen teniéndolos muy arraigados, y muchos teóricos e intelectuales los siguen teniendo en el fondo de su alma y, sobre todo en el caso de grupúsculos, los siguen usando cuando escriben o hablan.
Es como si l@s que no son obrer@s no tuvieran derecho a nada
de nada de nada.
Cuántas horas hay que trabajar al día y
cuántos años en la vida para que esta gente consideren a alguien
como "trabajador", o sea ser humano con derechos? Vale si solo tu padre
y tu madre lo son para ser considerad@ de ascendencia proletaria? Son dudas que
me asaltan.
(Veure ampliació en un article
de Victor Alba)
En realidad se trata de un caso típico
en el
que las PALABRAS que se usan para referirse a una REALIDAD COMPLEJA
llevan con el tiempo a una SIMPLIFICACIÓN EXAGERADA de esa Realidad.
Nuevamente con palabras de Víctor Alba, que no cae en esa simplificación
exagerada:
<< Los que luchan por transformar la sociedad forman
lo que tradicionalmente se ha llamado el MOVIMIENTO OBRERO
(NO
TANTO POR SU COMPOSICIÓN DE CLASE,
[[quiere
decir bien claro que el movimiento obrero no estuvo formado sólo por obrer@s]]
cuanto por su objetivo de dar a los obreros el control de los medios de
producción).
... El movimiento obrero es, hoy, el EJE, pero no el
LÍMITE, de la izquierda.>>
(de su libro
"¿Dónde
está la izquierda? Lo que no es, lo que podría ser", ed.
Planeta 1982, p. 21)
Ésto fue escrito en 1982. Puede que en aquel momento el movimiento
obrero fuera el eje.
Pero creemos que en estos momentos ya ni siquiera lo es.
El eje ha pasado a ser mucho más amplio.
Hay que dejar de lado la idea de que hay que ser obrero para ser digno de algo.
Si sigue habiendo tantos obreros es que seguirá habiendo tantas y tantas
fábricas,
y el planeta no las soportará. Cambiemos
el CHIP, y demos su valor al OCIO,
i a la creatividad que éste puede conllevar.
Hoy en día esta palabrería sólo sirve para que l@s que
trabajan
(muertos de envidia en el fondo)
nos miren muy por encima del hombro a l@s que, por imposibilidad o por
gusto y,
finalmente, por mezcla de ambas razones, no trabajamos 8 horas/día
para otra persona.
Antes nos llamaban 'pequeños burgueses', hoy nos llaman 'hij@s de papá',
y así nos descalifican de un plumazo, aunque no sepan nada de nada sobre
nuestra vida privada.
Va así. Y ésto retrasa cualquier revolución, y entre
ellas, la "RE-VOLICIÓN".
En un mundo mejor, debería considerarse alienación personal
intolerable
trabajar más de 4 horas al día para otra persona.
DIALÈCTICA MATERIALISTA (o MATERIALISMO
DIALÉCTICO)
Excepto
en las corrientes filosóficas llamadas "dialécticas",
las formas de pensar (o 'lógicas')
se basan en leyes o reglas lógicas
que suponen que nada puede cambiar
(sobre todo en los tres
principios lógicos de Aristóteles,
recuperados al final
de la Edad Media por santo Tomás de Aquino).
Marx desarrolló la primitiva lógica dialéctica de Hegel,
que al menos permite imaginar evoluciones y cambios,
aunque de una forma demasiado mecanicista y tosca, a mi entender.
Supone entre otras cosas:
a) Que las cosas son bastante cíclicas (suposición con
la que no estoy de acuerdo,
pero que se da mucho en las personas nacidas en zonas con estaciones,
acostumbradas a observar desde pequeñ@s estos ciclos naturales).
b) Que cuando hay una contradicción,
se está preparando una situación nueva que supera esta contradicción.
Ésto da lugar a la teoría de las revoluciones, muy mecanicista
y poco imaginativa.
Pero lo aplican, muy toscamente, a cualquier tipo de contradicción.
c) Que la economía es la que lo determina todo
(por eso llamó a esta filosofía "materialismo dialéctico").
d) Que en el momento de la "revolución" todo cambia a mejor
(no sólo la economía, sino las personas en profundidad y las relaciones
entre ellas)
pero antes de la revolución ninguna mejora importante es imaginable.
La "revolución" pasa a ser en teoría demasiado "mágica".
Luego, en la práctica, las cosas suelen ir de manera muy diferente (venganzas
personales, nuevos absolutismos...).
Etc. (veure més sobre
la dialèctica)
Es una aplicación de la filosofía
marxista (o materialismo dialéctico)
a la historia de los diferentes
pueblos del planeta.
Supone que en todos se ha de dar una secuencia de
desarrollo económico
parecida a la de nuestros países occidentales:
Sociedad primitiva de RECOLECTORES,
que pasa a SOCIEDAD AGRÍCOLA
(más evolucionada),
la cual,mediante una "REVOLUCIÓN BURGUESA" pasa a ser
una SOCIEDAD BURGUESA
(una vez que se ha creado
capital suficiente para construir un montón de fábricas),
que
a su vez pasa a un punto en que está madura para la "REVOLUCIÓN
PROLETARIA",
la cual implanta la "SOCIEDAD SOCIALISTA",
al mando de los obreros
(las obreras bastante tienen con trabajar y llevar la casa, así que siguen
sin mandar casi nada),
que finalmente daría
lugar a la paradisíaca "SOCIEDAD COMUNISTA",
por
maduración de la socialista, si no fuera porque la socialista se convierte
enseguida en una tiranía política parecida a cualquier otra tiranía
de cualquier época y lugar.
Algunas CONSECUENCIAS de esta mecanicista forma de mirárselo:
- Cuando ven a una tribu
que vive de la recolección y que deja vivir,
sin destruir su entorno
ni molestar a nadie,
no pueden dejar de mirársela como "sociedad
atrasadísima", que tiene que evolucionar.
- Cuando ven una
sociedad agrícola que, oprimida por la aristocracia dueña de
las tierras,
intenta rebelarse contra ella, y al mismo tiempo ve por ahi unos
burgueses con ganas de hacerse con el poder, los partidos comunistas clásicos
(no los maoistas, con los cuales se enemistan)
colaboran con los burgueses para repetir la traición al pueblo
que supuso,
entre muchas otras, la revolución francesa, porque piensan que el progreso
va por ahí.
- Cuando ven que en nuestras sociedades DESAPARECEN los AGRICULTORES
tienen la misma reacción que nuestros políticos: en el fondo se
alegran. ¿Porqué?
- Los POLÍTICOS, porque el neoliberalismo considera desarrollado un país cuando tiene poco porcentaje de agricultores,
y también porque los agricultores tradicionales son gente que vive con poco dinero, y por tanto no contribuyo a elevar el PIB (Producto Nacional Bruto), ni la "renta per càpita".- Las izquierdas MARXISTAS,
porque consideran más "madura para el socialismo"
una sociedad con menos agricultores,
y también porque tienen manía a los agricultores por un par de cosas:
a) que se resisten a la manía de las izquierdas de "proletarizarlos", es decir,
substituir sus tradicionales contratos con los dueños de las tierras
(aparcerías en que se paga un % de las ganancias y el dueño paga una serie de inversiones),
y los quieren convertir en contratos laborales (que los campos se parezcan más a las fábricas),
o, en todo caso, en alquileres fijos, que no pueden ser pagados cuando fallan las cosechas.
b) que votan poco a las izquierdas (entre otras razones, porque desde siempre sus problemas no han sido en absoluto comprendidos por éstas).
- Etc. etc. (((anar completant)))
Les CLASSES
en què consideren dividida la societat
<< Avui aquesta
diferència entre obrers i burgesos es va esvaint.
El BURGÈS
queda cada dia més substituit per un assalariat de luxe, l'executiu.
I l'OBRER suat i amb caliquenyo ha deixat el lloc a un assalariat amb pis i
automòbil,
pensió al final i amenaça d'atur de
moment,
que per conservar el lloc de treball assimila els seus interessos
amb els dels seus patrons >>
(extret més o menys
d'algun escrit de V.
Alba)
Al mateix temps es van perfilant noves classes o potser seria millor dir
SEGMENTS SOCIALS,
com ara la marcada pel SEXE, l'EDAT, la CULTURA BÀSICA...
Entre altres, APAREIX una nova divisió social important entre famílies "ACADÈMIQUES" i "NO ACADÈMIQUES". Les faltes d'ortografia que fan aquestes últimes, per exemple, conseqüència de no haver passat per la universitat ni haver llegit tants de llibres, porten a una infravaloració social dels seus escrits i també d'elles mateixes. Això porta a les persones concretes a tenir COMPLEXES (de superioritat i d'inferioritat, segons el talant de cada persona), etc.
Aquests nous segments socials no faciliten cap revolució, sinó que resulten un nou motiu d'incomprensió, d'enveja i de separació entre gent que a tots dos costats perteneix al "poble", cada cop més fragmentat.
(veure més sobre
el tema del PROLETARIAT i la resta de classes socials,
i en general de les PERSONES i els seus condicionants
econòmics ,
i sobre la LLUITA
de CLASSES)
PROLETARIADO
En el pensamiento y el lenguaje marxistas no se habla de PERSONAS,
sino de "TRABAJADORES", "OBREROS", "PROLETARIOS"
Trabajadores preferiblemente "manuales", porque l@s "intelectuales",
sobretodo oficinistas,
también siguen estando bastante despreciad@s por l@s manuales,
que son los que se supone capacitados por su puesto en la cadena productiva
para hacer la revolución
(a l@s oficinistas etc. se les ve demasiado cerca de los jefes, desde la cadena
de montaje...).
Todo esto en la práctica separa a la gente de la calle,
que pasa a tenerse manía, que en el fondo suele ser también envidia.
Esto les pasa a muchos trabajadores de izquierdas
(me refiero a los cercanos a las ideas marxistas),
en el fondo fondo, con el orgullo herido
por no haber nacido en una cuna de rango superior a la suya
(o por no haber podido estudiar,
o por no ser de clase social más alta... o por no ser el presidente en
vez del vicepresidente...
o por ser el presidente de un país menos rico en vez del de un país
más rico... eso de la envidia no se acaba nunca).
Como falso consuelo,
se interpreta las ideas del
viejo Marx como motivo de orgullo personal o nobleza de cuna:
<<Soy
proletario (o "hijo de proletarios"),
y desprecio a quien no
pueda decir también que lo es.>>
Así acaban despreciando a l@s oficinistas, a l@s "patron@s",
a l@s "pequeñoburgueses",
a l@s "hij@s de papá" y,
sobre todo (orgullo de trabajadores), a l@s que estamos en el paro ("No
trabajan porque no quieren").
Mientras esto no se arregle, cualquier revolución se aleja,
porque la revolución, si vale la pena, casi seguro que es algo más
"de tod@s",
queriéndose más
entre la gente, compitiendo menos, y sin tener que cortar el cuello a nadie.
(veure
més sobre el tema del PROLETARIAT
i en general de les CLASSES SOCIALS i la LLUITA
de CLASSES)
La forma de considerar la LUCHA de
CLASES
<<...Otra de las NOVEDADES PROMETEDORAS de Florencia
[se
refiere a la concentración de unas 750.000 personas del movimiento antiglobalización
en el 2003]
es que los más apostaban por una COMPLEMENTARIEDAD
entre ANÁLISIS de CLASE y ANÁLISIS "UNIVERSALISTAS",
poniendo FIN a unos ENFRENTAMIENTOS que se han ido haciendo más ABSURDOS
a medida que el capitalismo está mostrando su rostro más
puro,
a medida en que aumenta su capacidad destructiva.>>
("Después de Florencia", de
Armando Fernández Steinko, artículo
aparecido en el "Viejo Topo" nº 174, de enero 2003, p. 13)
Esto
de la lucha de clases ha cambiado muchísimo desde los tiempos de Marx.
En aquellos tiempos,
la CONTRADICCIÓN estaba entre:
- los ACCIONISTAS y EMPRESARIADO de cada fábrica, por un lado, y por el otro,
- los TRABAJADORES, sobretodo MANUALES (los oficinistas trabajaban demasiado cerca del empresariado, con quien tenían demasiada relación personal, aunque fuera de servidumbre).
ACTUALMENTE, la CONTRADICCIÓN está, más bien,
- ENTRE el "TEJIDO FINANCIERO"
(BANCOS y Cajas, grandes multinacionales, y otros grandes capitales privados,
que juegan con el dinero que extraen del "tejido productivo"), por un lado,
- y el "TEJIDO PRODUCTIVO" (que incluye, sobre todo en empresas pequeñas,
(las que más numerosas, y las que más trabajo dan),
tanto a empresari@s como a trabajadores
(que deberían de dejar de ser enemigos por principio)
(y l@s CIUDADAN@S EN GENERAL,
la mayoría de l@s cuales deben dinero a los bancos y se pasan la vida trabajando "para ellos"...).
Así que dedicarse
a hacer la vida imposible a nuestr@ "jefe",
no porque se enrolle
mal, sino por el solo hecho de serlo,
no es más que hacernos
la vida desagradable un@s a otr@s
en un lugar, como es el de trabajo,
en el cual pasamos demasiadas horas,
dejándonos llevar por un análisis "pseudomarxista demasiado
simple"
(porque Marx no pensaría tan
simplemente si viviera actualmente)
y/o por la simple envidia de ser
emplead@s en vez de empleadores,
cuando es probable y frecuente que la persona
que nos emplea
tenga tantos problemas o más que nosotr@s, tal como
se van poniendo las cosas,.
Además, estas personas, cuando llegan a ser "jefes", son
autènticamente insufribles,
porque tienen la paranoia de que sus subordinad@s les tienen manía
como ellos la tuvieron a sus jefes.
Y ésto hoy día pasa muy a menudo, en la vida nos va tocando hacer
de todo.
(Por ejemplo: muchos obreros despedidos pasan a
ser pequeños empresarios,
muchos camareros pasan a llevar ellos un bar, muchos que de jóvenes fueron
muy de izquierdas llegan a formar parte del gobierno municipal, autonómico
o estatal...).
Habría que buscar el beneficio de "la mayoria",
o de "casi tod@s"...
Parece que no se les quita de la cabeza castigar a un@s cuant@s capitalistas.
Olvidan que nadie tiene la culpa de nacer en tal o cual posición,
y que un mendigo que pega a su mujer se merecería más castigo
que un capitalista que no la pega,
por ejemplo. Es decir, que no es una cuestión personal, que no hay que
castigar a nadie,
que la sociedad podría mejorar para tod@s...
El AFÁN de sacar más VOTOS
Ejemplo
1: Elecciones del 2003 al Parlament de Catalunya.
¿Cómo
se puede prometer que los maltratos a mujeres o los accidentes laborales
dejen de ser la noticia de cada día? ¿O que se parará la
especulación que destruye la naturaleza?
Ejemplo
2: Nicaragua. ¿Cómo se puede prometer que se repartirán
las tierras,
si luego está claro que no se va a poder?
De hecho
solo se pudieron repartir las de Somoza y su familia, una zona muy pequeña.
Ejemplo 3:
Afán de votos +
afición a la tecnología:
La mayor parte de la GENTE cercana
al SOCIALISMO y COMUNISMO
preferirá que se instalen ESAS HORRIBLES
"GRANDES SUPERFÍCIES" a las que se va en coche,
y que
se hundan los pequeños comerciantes o "botiguers"
(que tanto
nos suavizan a veces nuestra vida diaria, con sus pequeñas tiendas),
porque entre éstos últimos no ven muchos votos de izquierdas,
y en la gran superficie ven posible un movimiento sindical entre trabajadores,
y tal vez más votos.
- Y si son GENTE de ULTRAIZQUIERDAS, también les gusta más
la "gran superfície",
y eso de que TRATEN al CLIENTE a PATADAS CASI,
y se nos ENFADE la CHICA que COBRA (sometida a una gran tensión laboral),
nadie nos atienda
cuando buscamos algo,
y un guardia de seguridad nos mire el bolso cuando le
dé la gana. Les hace gracia.
Piensan: "A ver si así
la GENTE se espabila, jobar...!" Cuando lo que suele pasar es
que la gente tratada así pierde su dignidad y es más fácil
de manejar, va tragando todo lo que le vayan echando y cada vez más.
Els "BOPOS"
de Julio Anguita
(president del Partit Comunista Espanyol cap als anys 90)
El discurs mental d'Anguita
semblava resumir-se en la idea de què
" el món estava confús i ideològicament corrupte,
i que calia tornar als orígens del marxisme,
quan els ideals ho eren de veritat etc.
En quant aL PRINCIPAL objectiu
polític que el movia,
semblava que era intentar fer mal als socialistes, fos com fos,
encara que fòs aliant-se amb el PP. Es solidaritzava amb qualsevol que
vulguès fer mal als socialistes (d'acord en què eren el viu exemple
de la corrupció,
però això no vol dir, com sempre, que els seus enemics (el PP)
siguin els angelets de la pel·lícula).
Això el porta a extrems
com ara fer una col·lecta entre els seus per tal de pagar els 500 mil·lions
de fiança al jutge
Liaño, que va prevaricar (ho acceptava ell mateix),
per tal d'intentar esfonçar a Polanco, promotor de l'únic grup
mediàtic (diari "El País" etc.)
que no ha passat a pertànyer
a l'esfera del PP
(a part potser d'algun altre a Catalunya i a altres regions). Anguita haguès
esfonçat aquest últim bastió de relativa llibertat de premsa
que quedava en aquest país per antipatia a l'esfera socialista. Potser
també influeix que el diari "El País" és equilibradament
crític amb ell,
i que rarament el posa en primera plana, com
ell voldria
(cosa lògica, ja què els comunistes no són
notícia més que molt rarament...).
És
un exemple clar de com els marxistes tenen una ment tan
racionalista
com qualsevol neoliberal, o com qualsevol de nosaltres,
raonant per "BOPOS" contínuament
(Per exemple: USA dolent,
USA, dins l'OTAN, ajuda la Iugoslàvia de Milosevic,
per tant, Milosevic
es "bo" (a part de ser antic amic personal seu),
i per tant, els genocidis són un invent de la premsa
(*).
Un altre "vici" del racionalisme és
considerar que el diner és d'allò més important.
Fixeu-vos com es dirigeix Anguita als obrers industrials (celosos contribuents)
que el donen suport polític: "Tenemos todo el derecho del mundo
a ir allí [a Yugoeslavia]
y comprobar lo que está pasando, porque ahí
están nuestros HOMBRES y, por lo tanto,
el DINERO de nuestros contribuyentes."
Que, dicho así, parece lo principal, por encima de los hombres...(!!!)
(*)
"Anguita duda que haya genocicio en Kosovo, La Vanguardia 10/4/99)
(**)
Citat del mateix article.
Claus
del pensament que aconsegueix COMPAGINAR bastant
MARXISME i NEOLIBERALISME accentuat
- Pensar que els diners i mercats
són "allò més important".
Ja ho pensava Marx, això,
i el que volia per a les classes treballadores era, sobretot, més diners.
Volia que la plusvàlua que els treballadors produïen amb el seu
treball es repartís entre ells,
i no entre els accionistes de l'empresa.
I volia el poder polític pels treballadors per fer que això fòs
possible.
Però en el fons no volia més llibertat personal,
no fos que el seu exèrcit de treballadors deixés de tenir ganes
de treballar tantes hores en unes fàbriques tan embrutidores.
Això de la MORAL del TREBALL (veure
AMPLIACIONS
sobre el tema).
Si aquestes fàbriques que ha muntat la burgesia han
de seguir funcionant,
cal que la gent estigui disposada a treballar-hi.
Un altre punt que els assimila una mica
als seu enemic ideològic actual: el pensament
neoliberal
(falsament liberal) del capitalisme imperant.
Això de pensar que l'única motivació és "treballar
en la direcció de la història"
fa que sigui molt fàcil canviar de direcció exageradament quan
es veu que la història
"va" en un sentit diferent del que es pensava, i els països que
eren comunistes van deixant de ser-ho.
Com a EXEMPLES de canvis personals del marxisme
extremat al neoliberalisme accentuat:
alguns ministres del PP, com ara Piqué, han estat marxistes (de
Bandera Roja, etc.),
i també molts dels neoconservadors que acompanyen a George Bush (Condoleezza
Rice, etc. etc.).
-
