DIFERÈNCIES
i
SEMBLANCES
entre VOSALTRES i NOSALTRES
Diferències (Veure LLISTAT)
PRESENTACIÓ
Potser una característica de la
psico-biologia femenina és l'exigència,
per dir-ho d'alguna forma,
de què el nostre company sigui prou afectuòs i comprensiu amb
els nostres estats d'ànim,
i amb el nostre cos, una mica diferent del seu.
Segurament es tracta d'assegurar que, desprès, ho serà tambéamb
els nostres nens i nenes.
El nostre cos estaria especialitzat en exigir-ho,
i per això nosaltres somatitzen tant, i agafen depressions i frigidesa
si alguna cosa important (no només el sexe) no va prou bé...
Tanmateix, la sexualitat de homes i dones resulta ben COMPATIBLE i acoplable
(com era d'esperar), sempre que es tinguin en compte aquestes diferències.
El que sí és clar és que, degut a aquestes diferències,
vosaltres us hauríeu d'OBLIDAR de fer-nos
ALLÒ QUE A VOSALTRES US AGRADARIA que us fèssin,
i deixar-vos emportar per la misteriosa sensualitat dels nostres cossos.
Per exemple, a vosaltres us encantaria començar
sempre amb una mamada nostra, directament,
i a nosaltres un cunnilingus al principi ens esgarrifa, ja, per tota la sexió,
i en el millor dels casos, no sentim res, encara que no sempre ens atrevirem
a dir-vos-ho.
Algunes d'aquestes DIFERÈNCIES:
- El TEMPS nostres i els vostres són DIFERENTS
- Vosaltres us exciteu sobretot GENITALMENT, i nosaltres amb el COS SENCER
(al menys en una primera fase d'una sexió).- A les dones NO ENS AGRADA que ens toquin el SEXE
fins que no estem molt excitades corporalment.- A nosaltres, les dones, NO se'ns NOTEN tant segons quines COSES.
I per tant, vosaltres no podeu saber coses que nosaltres sí,
vosaltres no podeu fingir massa i nosaltres si...- Nosaltres NECESSITEM bastant
PARLAR d'aquestes coses amb les nostres parelles;
ELLS, sembla que no TANT ,
per regla bastant - però no totalment - general.- A nosaltres les dones, una PREOCUPACIÓ, o un MAL (de CAP o del que sigui),
ens deixa "fora de joc" totalment,
i a vosaltres, per regla bastant general, no tant- A les dones ens agraden més les CITES AMOROSES, o "sexions" programades"
AMPLIACIONS
El TEMPS nostres i els vostres són DIFERENTS
- Com ho expliquen alguns d'ells
(que saben bastant sobre aquestes coses)
a la revista "Men'sHealth", a la "Guía
para el Hombre",
any 2003; autores: Stefan Bechtel y Laurence
Roy Stains:
- En quant a la nostra excitació.
- En quant a la vostra excitació, diuen a la mateixa pàgina que
<<ES LO QUE SIENTES
cuando DEJAS DE PENSAR EN TUS HABILIDADES
y EMPIEZAS A APRECIAR LA SENSUALIDAD DE TU COMPAÑERA>>- I en quant al "REFREDAMENT" després del sexe,
(que en les DONES també és BASTANT LENT);
<<La gran diferencia entre sexos es que el hombre se enfría enseguida>>Es por eso que a veces nos sentimos abandonadas de golpe después de que ellos se corren. Lo cual se soluciona si se quedan con nosotras,
nos abrazan,
aunque sea después de unos momentos de darle unas caladas a un cigarrillo etc.
(hay algunos chicos que tienen unas reacciones muy fuerte,
muy adrenalínicas, en esos momentos de "DESPUÉS").Nosotras tenemos que comprender sus reacciones
(que varían mucho de unos a otros),
y ellos también tienen que comprendernos y mimarnos a nosotras
en esos momentos, lo mejor posible.
Vosaltres us exciteu sobretot GENITALMENT,
i nosaltres, amb el COS SENCER
(al menys en les primeres fases d'una sexió).
- Com ho expliquen ells
a la revista "Men'sHealth",
("Guía para el Hombre",any
2003; autors: Stefan Bechtel i Laurence Roy Stains p.14):
"Las diferencias entre hombres y mujeres pueden resumirse del siguiente
modo:
los HOMBRES se excitan GENITALMENTE,
mientras que las mujeres se excitan íntegramente.
Los hombres son así de simples [lo dicen ellos, no nosotras].
Se tocan el pene y tienen un orgasmo.
Las MUJERES son mucho más complicadas.
La excitación de la mujer suele ser MÁS SUAVE y LENTA,
requiere una gran carga emocional y una estimulación física
cada vez mayor
(es decir, MUCHAS, MUCHAS CARICIAS. ...
ELLAS SON ASÍ; NO ES UN COMPLOT PARA VOLVERNOS LOCOS>>).
A nosaltres NO ens AGRADA
que ENS TOQUIN el SEXE
fins que no estem molt excitades corporalment.
Cuando lo hacen así, provocan una desagradable sensación
en todos los músculos de nuestro cuerpo,
y sobre todo en los de las zonas genitales, que ahí se cierran
definitivamente al placer
sin que nosotras mismas lo podamos evitar (ya lo quisiéramos).
Sovint costa que el nostre company eròtic no vegi com una pèrdua
de temps
tot el que no estigui relacionat amb el plaer dels genitals,
per això tan sovint no ens entenen a les dones,
que tenim el desig de plaer més repartit per tot el cos,
i a qui no ens agrada que ells comencin menjant o tocant els nostres genitals
(veure el "Regla 1 del joc eròtic").
Nosaltres NECESSITEM bastant
PARLAR d'aquestes coses amb les nostres parelles;
ELLS sembla que no TANT
(per regla bastant - encara que no totalment - general).
Alguns NOIS ho ja ho han vist clar, i s'ho expliquen als altres
("Guía para el hombre", de la revista "Men'sHealth"):
<<El manual de sexo más antiguo del mundo, el Kamasutra, asegura:
"Por más que un hombre ame a una mujer,
nunca se la ganará si no tiene habilidad para hablar"
A nosaltres una PREOCUPACIÓ,
o un MAL de CAP o del que sigui,
ens deixa fora de joc totalment, i a vosaltres,
per regla bastant general, no tant
Y, por ejemplo,
<<un comentario cruel o estúpido puede hacerla frenar en seco>>
(de la Guía para el Hombre de la revista Men'sHealth, p.14)
ELLOS NO pueden FINGIR
(NOSOTRAS SÍ)
Les puede quedar un cierto grado de inseguridad en algunas cuestiones.
Estas COSAS serían:
-CUÁNDO estamos EXCITADAS
(sobre todo teniendo en cuenta que estar "húmedas" o "lubrificadas"
no quiere decir que estemos excitadas para nada).A ELLOS la EXCITACIÓN i DES-EXCITACIÓN GENITALES
sí que se les NOTA bastante.-CUÁNDO tenemos un ORGASMO, o sensaciones parecidas.
Si no se lo vamos explicando más o menos,
no siempre queda TAN CLARO como queda en el caso de sus orgasmos.
Cuando no nos enteramos de un orgasmo por otros síntomas
lo notamos por el montón de ESPERMA, que se nos va saliendo,
por la DESERECCIÓN, cambio general de ACTITUD, etc. etc.
(No siempre nuestra vagina está lo bastante sensible
como para darse cuenta en el momento en que ocurre,
NOS ENCANTA QUE NOS AVISEIS, para enterarnos mejor de la fiesta).- Incluso cosas como la PATERNIDAD real de sus hijos,
la sabemos nosotras (la suya y la nuestra)
con bastante más seguridad que ellos.
Todo esto a veces les hace sentirse un poco mosqueados con nosotras.
Pero eso es injusto y no ayuda a nuestra buena relación.
Tendrías que aceptar que la cosa va así,
y que nosotras no tenemos culpa de que las cosas sean así.
SEMBLANCES
També N'HI HA BASTANTS, de semblances, entre homes i dones,
i això ens tranquil·litza i ens agrada molt.
De fet, els nostres cossos se semblen moltíssim.
Fins i tot la zona genital, que apareix com la més diferent,
fisiològicament té correspondències properes. En un moment
de la diferenciació cel·lular,
quan erem embrions, el penis es va destacar cap a fora, o la vagina cap a dintre.
El clítoris en ells sembla que es va pujar sobre la punta del penis (equivaldria
al gland).
La pell del penis correspon a la pell de la vagina.
El punt G segur que té un corresponent en alguna de les glàndules
d'ells.
Potser els llavis i els testicles es corresponen.
El múscul PC (pubococcygeus),
origen de milers de sensacions,
i que lliga tota la zona genital entre ella, i també amb la resta del
cos,
és ben igual en vosaltres i en nosaltres.
Una hormona que ens proporciona excitació eròtica, la TESTOSTERONA,
també és la mateixa substància en vosaltres i en nosaltres.
Tot plegat són punts que fan que moltes de les coses que sentim
siguin molt semblants per ambdòs sexes.
Però n'hi han més, de coses comuns, sensacions, etc. (anar completant).
Les CITES AMOROSES, o "sexions" programades"
A "ells" els agrada molt més "començar" imprevistament
i a nosaltres ens agrada més programar una mica aquestes coses.,
val dir quan estan amb nosaltres i tenen una erecció,
generalment a la nit, quan ja estem cansades... o al matí, quan estem
massa endormiscades...
Nosaltres acceptem
(potser pensem: o ara o mai tindrem un contacte físic una mica
apassionat),
o no acceptem, quan ja comencem a estar
una mica fartes de l'assumpte,
o simplement estem massa cansades, o una mica emprenyades per alguna cosa...
A les dones, generalment,
ens va molt bé que el nostre cos es vagi desvetllant a poc a poc
amb l'expectativa d'un contacte
eròtic, que el desig vagi apareixent, i creixent,
i quan "ens ho fem", necessitem sovint (encara que tampoc sempre)
d'uns espais de temps més perllongats...
En les cultures que han aprofundit
en l'Art de la pràctica eròtica
(tantrisme, taoisme, algunes cultures africanes i d'altres indrets),
sovint les dones es preparaven
un dia sencer (o potser des de
més dies abans),
amb relax, banys, ungüents, massatges, pensaments...
Un dia de preparació a
"l'occident" és més problemàtic,
ja que ells, quan més preparat està tot, més s'agobien
amb la idea de "no estar a l'altura"
(sobretot per la por a la "no-erecció" que s'autoexigeixen
des del començament). Tanmateix,
hauríem de recuperar-ho (eliminant
dels nostres caps aquesta necessitat de partir de l'erecció),
almenys per a alguns dels nostres contactes eròtics,
encara que no siguin tots.
I quan ells
"ens deixen plantades"?
Què acostuma passar quan concertem una cita amorosa (en una casa, hotel etc.):
Elles (nosaltres) es van escalfant (recordem que elles s'escalfen de forma lenta i segura, com l'aigua, o millor encara, com la brasa d'un foc) des dels dies abans, mentres preparen el seu cos (depil·lació etc. etc.), cada estona que hi pensen ("TONIGHT IS THE NIGHT", aquesta nit és "la nit", com diu una cançó de Neil Young).
Ells (no a tot arreu, però sí per exemple sovint a casa nostra) curiosament, pateixen un fenomen invers: van agafant por i agobis a mesura que arriba l'hora, i en l'última mitja hora aquesta por-ansietat (de no donar la talla, és a dir, por a la "no-erecció-contínua") els porta sovint a "deixar-nos plantades" en l'últim moment ("COMO ESCAPAR DE AQUI", vé a dir una altra cançó de Neil Young).
Si hem quedat en una habitació d'un hotel, per exemple, quan ja pensem que ell està a punt d'entrar per la porta comença una llarga espera que durarà el que nosaltres vulguem esperar, ja què finalment no apareixerà (potser rebrem un ram de flors al dia següent amb una vaga explicació, o ens dirà un altre dia per telèfon que no sent prou atracció física envers nosaltres, que no ho té prou clar, que ho sent molt...).
I si estem junts i per tant ells no poden escaquetjar-se (perquè anem junts a l'hotel, o estem a casa nostra perquè vivim junts), en l'últim moment, quan ja nosaltres estem a punt de caramel, ens diran, bastant angoixats, que tenen molta son (i serà veritat) o que hi ha quelcom superior a ells i que no volen, que no poden, etc.
EN EL CAS de VIURE EN PARELLA, la versió del "plantó" és posar-se, per exemple, a veure la tele compulsivament en l'única nit que no cal matinar al dia següent i que no hi ha amics a casa. Pensament d'ella: "I aleshores, quan...?" Resposta: alguna nit, quan menys t'ho esperis, sentiràs que ell s'acosta i començarà la "paròdia" de sempre...
Una altra variant: a última hora ells volen anar a "prendre una copa", que després seran més d'una. Això (el estar una mica beguts) els servirà de disculpa (implícita, perquè d'aquestes coses se'n parla poc o res), tant si quan tornen es dormen, com si fan un "polvo ràpid de borratxo".
La qüestió és que ells actualment reivindiquen molt el seu "dret a dir no". Però hauríen de saber dir no en el moment en què l'hauríen de dir, i no en l'últim moment, quan és un acte vandàl·lic de la seva part, (molt més que quan ho fem nosaltres), ja què amb el nostre desig alimentat en les últimes hores el desastre emocional, hormonal i energètic és important
(veure "Conseqüències quan les coses no van bé").Tornar a l'ÍNDEX de CONTINGUTS
-
