------	Trec-001

A FAVOR de la despenalització

- RESUM de l'OPINIÓ
- ARGUMENTS a FAVOR de la despenalització

RESUM de l'OPINIÓ

"Seria molt convenient la despenalització del consum de drogues
(i quan abans millor) "
Les que avui són considerades "drogues il·legals",
no són tan pernicioses com se'ns vol fer creure per numeroses persones i institucions
i/o són perilloses precisament pel fet de ser il·legals.
Hi ha fins i tot molts indicis, i fins i tot PROVES, de què poden resultar molt saludables
per a moltes persones en molts moments de les seves vides.
Però caldria legalitzar-les per tal de poder gaudir dels seus efectes
sense tants de perills, en una situació de més informació i tranquil·litat.

ARGUMENTS a FAVOR de la despenalització

- SEMPRE s'han CONSUMIT aquest tipus de substàncies
- Un GOVERN no RELIGIÒS (com diuen que són els governs occidentals)
no ens hauria de PROHIBIR MENJAR CAP COSA, ni CULTIVAR cap PLANTA.
-Hi ha molts PROBLEMES DERIVATS de la situació de penalització de les drogues
- CONSEQÜÈNCIES POSITIVES que tindria la despenalització
- La HISTÒRIA de la PENALITZACIÓ de les drogues no és aigua clara
- Alguns casos en què JA S'HA FET (despenalitzar-les) i VA BÉ
- L'OPINIÓ PÚBLICA, cada vegada més partidària de la despenalització
- Algunes de les PETICIONS a favor de la despenalització
- Altres REFLEXIONS

AMPLIACIONS al RESUM

QUINES PERSONES i INSTITUCIONS
ens asseguren que "la droga és mala, mata, etc."?
Són, entre altres:
- Els ESTATS i totes les administracions dels governs.
- Els mitjans de comunicació (PREMSA, TV, RÀDIO, gairebé tots els LLIBRES...).
- La pràctica totalitat del SISTEMA EDUCATIU.
- La MEDICINA OFICIAL.
- Algunes MARES de persones drogaaddictes (no totes, i cada cop menys).
- La pràctica totalitat de les variades INSTITUCIONS
que es dediquen a tractar amb drogaaddictes.
- Fins i tot alguns drogaaddictes massa empeneïts d'haver-ho estat.
- I, des de la publicació (bastant recent) del nou catecisme, l'ESGLÈSIA catòlica,
que fins ara, no havia dit cap cosa sobre el tema.
Nota important: Ni als Evangelis, ni a tota la Bíblia, trobarem una sola paraula "contra la droga", encara que se sap que l'opi es consumia diàriament per gairebé tota la població a tot l'imperi romà,
i que el cannabis (marihuana) també s'utilitzava molt.
Però un nou tipus de "pecat" que prohibir sembla que resulta temptador
per a la nostra esglèsia apostólica romana...!! (les protestants etc. també deuen considerar l'aficció a les drogues com a un pecat, no ho sé segur).

Ja siguin els Estats, com el sistema educatiu, com la medicina oficial, etc.,
tota la INFORMACIÓ sobre aquestes substàncies que ens estan prohibides,
es limita més o menys a repetir que totes elles són molt dolentes,
i a demanar-nos en les seves campanyes que no les provem: "Digues-NO".
A més, què passa amb el com a mínim 50% de persones que ja les han provat,
i a les quals, molt sovint, han agradat? No es mereixen cap informació complementària?

La medicina oficial

Podem considerar com a "medicina oficial":
la practicada per la pràctica totalitat dels metges del nostre sistema sanitari,
i difundida, distribuïda, etc.
a) des dels Col·legis Oficials de Metges
b) des de les publicacions científicament acreditades.

Però no totes les MARES de persones drogaaddictes
opinen que és la droga la dolenta", i no la prohibició
<<A lo largo del tiempo las ideas han ido cambiando. Hay un gran sector que solicita la legalización ... La cárcel no es buena para nadie porque no rehabilita sino que vuelve a las personas peores>> (entrevista amb Sara Nieto, secretària i Portaveu de l'Asociación Madres Unidas contra la Droga".

I alguns PARES:
<<La segunda autoridad del país, el Presidente de la Asamblea de la República, Almeida Santos, defendió "la legalización de las drogas y su distribución gratuita bajo control del Estado".
Almeida Santos, con una hija fallecida a causa de los estupefacientes,
explicó que "si las drogas fuesen libremente adquiridas en las farmacias
o en los centros de profilaxis, se evitarían millares de muertes por sobredosis o adulteración de estas substancias".
("Socialistas y conservadores de Portugal piden que se legalice la droga", El País, 1-6-98)
 

Hi ha molts indicis i fins i tot PROVES
de què sovint poden resultar molt saludables
per a moltes persones en molts moments de les seves vides.

Contínuament van apareixent estudis que l'avalen, malgrat les dificultats per obtenir les autoritzacions que es necessiten per realitzar-los, i malgrat sobretot la persecució que sovint han de patir posteriorment molts científics quan els resultats dels estudis són positius a l'ús medicinal i/o lúdic de la marihuana.
S'ha demostrat el seu efecte positiu en prevenció i curació del càncer, en problemes oculars, recuperació i/o millora de qualitat de vida dels malalts de Sida càncer, esclerosi múltiple, depressió, epilepsia, bronquitis crònica, poliartritis etc., i del malalts en general, ja que augmenta l'optimisme i l'apetit, i això sempre és bó per a la salut i les recuperacions.
"La medicación con cannabis produce mejoras en el 70% de los pacientes
segun un estudio alemán" (Sociedad Cannabis como Medicina, en Colonia, y Instituto Europeo para la Investigación Oncológica e Inmunológica, en Berlin, segun un articulo del Dr. Franjo Grotenhermen en la revista HANF, nov. 99).

Pero mientras estos estudios se silencian, sigue la represión más ciega e indiscriminada:
- El cuadriplégico Louis E. Cover ha sido condenado en Augusta a
siete años de prisión por posesión de marihuana (EEUU).
- Una enferma de esclerosis múltiple, Lezley Gibson, de Alston,
será procesada por segunda vez por fumar marihuana.
- Etc. etc.

AMPLIACIONS als ARGUMENTS


SEMPRE S'HAN CONSUMIT aquestes substàncies
I no han causat ni problemes sanitaris ni delictius, fins que no han estat prohibides.
- A la dedicatòria d'un llibre sobre plantes medicinals, fet per un metge a finals del segle XIX,
deia que mai no s'atreviria a exercir de metge si no tingués a la seva disposició la planta de l'opi
(ell deia "cascall", que es com es coneixia a Catalunya,
quan tothom la cultivava al seu jardí i es venia com a medicament sense problemes).
- A principis del segle XX, pocs preparats no la portaven, fins i tot en forma d'heroïna,
i a algunes FARMÀCIES amb decoracions ANTIGUES
encara es poden veure grans recipients amb lletres que posa:
"Adormidera", o "Papaver" (= opi), "Cannabis indica" o "Cannabis sativa" (marihuanas), etc.
LLISTAT:
(y al menos el 90% de los músicos de nuestra época)
Algunes PERSONES FAMOSES ( i PERSONATGES)
de les quals se sap que prenien drogues ara universalment prohibides:
(En realitat es pot dir que tothom les prenia i tots els metges les receptaven normalment)

ASTERIX i els seus conciutadans, que prenen una substància amb herbes que els dóna força i bona marxa (això no és droga o qué??), POPEYE, que sin las famosas espinacas (que resultan muy simbólicas) no es nadie,

POETAS como J.A. RIMBAUD, Charles BAUDELAIRE, Verlaine, Apollinaire, Camoens, Ronsard, Coleridge, que escribió bajo la influencia del opio el poema Kubla Khan, considerado uno de los más bellos en inglés...

ESCRITOREScomo Théophile GAUTIER, Thomas de QUINCEY, R.L. STEVENSON, autor de "La Isla del Tesoro", MARIA SHELLEY (autora de "Frankestein"), Théophile GAUTIER, Thomas de QUINCEY, Walter Scott, TOLSTOI, DOSTOIEWSKY, Conan DOYLE (així com el seu interessant personatge SHERLOCK HOLMES), que s'injecta cocaïna o heroïna, segons el moment),
PAPAS como LEÓN XIII (activo papa que decía sentir gratitud por los preparados con cocaína que le hacían sus médicos),

PINTORES (GOYA)
MÚSICOS (muchos, desde siempre y actualmente es interminable la lista de los que admiten sus aficiones, por la marihuana sobre todo: Bob Marley, Bob Dylan ("Todo el mundo debería colocarse", dice en una canción), Paul McCartney, Peter Tosh, Mick Jagger y otros Beatles y Rolling Stones, Grateful Dead, Jimmy Hendrix, Neil Young, Lou Reed, Patty Smith, James Brown, Ray Charles, Charly Parker, Adam Clayton, de U2, Cypress Hill, Ashley Slater, Spin Doctors, Norman Cook, de los Freak Power, Black Crowes, Tricky, el genio pop de Bristol,, Massive Attack, Morcheeba, Héroes del silencio, Ketama, Mano Negra, Calamaro, Raimundo Amador, Nancho Novo ("El hombre que se fuma las chicharras"), etc. etc. etc.
(Ver artículo "Un canto a María" en el "País de las Tentaciones" del 27 de set. del1996)

MARÍA VICTORIA (reina d'Anglaterra que prenia cannabis normalment), CLINTON y FELIPE GONZÁLEZ
"cuando eran jóvenes" (aunque Clinton ha detenido por posesión de marihuana a más gente que ningún otro presidente),
FRANKLIN, president dels EU (als seus escrits ens diu que ell mateix es cultivava la seva marihuana)
etc. etc. etc.

Siempre se tomaron.
En el mundo romano, incluída Palestina, se tomaba cannabis, y también opio,
por toda la población, sin que hubiera ningún problema. Ni en los evangelios ni en la Bíblia en general dice una palabra en contra de esta costumbre. Se conservan edictos de los emperadores romanos permitiendo subir el precio a todos los artículos menos el pan y el opio.

¡CÓMO es POSIBLE que ahora vengan con que se nos PROHIBEN todas estas substancias?

. . .

Els PROBLEMES DERIVATS
DE LA SITUACIÓ de penalització de les drogues

- No se'ns considera MAJORS d'EDAT ni PROPIETARIS del NOSTRE COS
per part dels nostres governs i societats
- Problemes derivats de la conseqüent FALTA de LLIBERTAT i d'INFORMACIÓ
(gairebé tots, problemes SANITARIS)
- Problemes derivats de la SITUACIÓ DELICTIVA i de la conseqüent falta d'acceptació social (hem de patir problemes administratius, policials, judicis, presó, veïnatge ...)
- Al mateix temps, els Estats tenen un problema POLICIAL irresoluble
- FETS molt CENSURABLES dels organismes i persones que lluiten contra la "droga"

AMPLIACIONS

No se'ns considera MAJORS D'EDAT
per part dels nostres governs i societats

(C:)xx Hasta que no se le conceda a la gente la MAYORIA DE EDAD,
la sociedad no será realizable y realizada,
y las personas no conseguiremos sentirnos del todo RESPONSABLES.

(:D) De momento nos dicen lo que tenemos y lo que no tenemos que tomar,
como si la soberanía de nuestro cuerpo no nos correspondiera a cada un@)
y, dicen que, por nuestro bien, nos castigan, cuando tomamos lo que ellos no quieren que tomemos,
con todo su aparato represivo (policial, judicial, penitencial, laboral...),
ya que, aunque el consumo esté "sólo" multado
(con un mínimo de 55.000 desde la ley Corcuera),
con acusarnos de tráfico aunque solo tengamos para consumo,
ya nos pueden condenar a penas de prisión
(entre uno y 10 años, generalmente).

Los políticos nos tratan como si fuesen nuestros padres,
y nosotr@s fuésemos hij@s menores de edad.
Y en la práctica,
bien podemos decir que el Estado tiene el USUFRUCTO de nuestros cuerpos
(como se ve en ésta y en otras cuestiones),
en el más puro estilo moralista y represor de la soberanía de las personas.
Nada que ver, por cierto, con la flamante etiqueta que se autoponen nuestros políticos
de "defensores de la libertad" (que debería incluir en primerísimo término las libertades personales).
Se preocupan mucho de las libertades económicas (el neoliberalismo es eso)
pero no tanto de las libertades personales.

No se'ns reconeixen els DRETS de
propietat i sobirania SOBRE els NOSTRES COSSOS,
amb tot el que això suposa de falta de respecte cap a les persones.

CANCIÓN con LETRA muy INTERESANTE:
<<" Escucha una cosa que te voy a decir:
De la piel pa' dentro, comienza mi exclusiva jurisdicción.
Elijo yo aquello que pueda o no cruzar esa frontera.
Soy un Estao soberano, y las lindes de MI PIEL, me resultan mucho más sagràs
que los confines políticos de cualquier país".

Te has enterao? Te lo repito:
De la piel pa' dentro, comienza mi exclusiva jurisdicción.
Elijo yo aquello, que pueda o no cruzar esa frontera.
¿Te enteras?
Soy un Estao soberano, y las lindes de MI PIEL me resultan mucho más sagràs,
fíjate lo que te digo,
que los confines políticos de cualquier país".
Vamos a ver eso:
De la piel pa' dentro, comienza mi exclusiva jurisdicción.
Y te lo repito, si quieres.
De la piel pa' dentro mando yo.
Vamos a hablar como personas, hombre...! >>

(del CD "Soul Shack", de 'Mil Dolores Pequeños'.
Música: Javier Piñango/Ajo/Javier Colis. Letra: Anónimo Contemporàneo extraído del libro "Para una fenomenología de las drogas", de Antonio Escohotado, catedrático de sociologia de la Universidad a Distancia).

Els PROBLEMES derivats de la conseqüent FALTA de LLIBERTAT i d'INFORMACIÓ (molts d'ells, problemes SANITARIS)

- INSEGURETAT sobre la QUALITAT de les drogues que es compren
- IMPOSSIBILITAT d'explicar-ho al metge
si ens hem pres alguna cosa il·legal i tenim una urgència.
I en general, impossibilitat de consultar els METGES
sense AMAGAR-lis INFORMACIÓ sobre el que ens prenem.
- Altres PROBLEMES SANITARIS

AMPLIACIONS


La inseguretat sobre la QUALITAT del que ens PRENEM

Impossibilitat de saber què ens venen,
si és la substància pura, o està "tallada" (= adulterada) i amb què,
ja que sent il.legal no pot estar controlat.

La IMPOSSIBILITAT d'explicar al metge
quan ens hem pres alguna cosa il·legal i tenim una urgència

Si ho féssim podríem quedar fitxats/des com a drogaaddictes per sempre més,
sobretot ara que van utilitzant els ordenadors per fer la nostra fitxa médica a la Seguretat Social.

Exemples del que passa
quan els metges es pensen que es tracta d'un assumpte de drogues, i no ho és, n'hi ha molts.
Un recent que ha arribat a la premsa, és un noi mort en la comissaria de Badalona
(a l'Octubre del 2000) perquè els metges van confondre un atac d'asma amb un "mono"
i el van tornar a comissaria sense atendre'l degudament.

Però també conec alguns exemples que no han arribat a la premsa:
Conec, per exemple, més d'una persona diagnosticada per sempre més com a esquizofrènica
(enfermetat mental considerada incurable,
amb medicacions de per vida que comporten molts efectes secundaris),
perquè les agafat en una crisi d'LSD, i no ho han volgut dir al metge
no fòs que els forcéssin a dir qui s'ho havia vendut, o que ho sapiguéssin els pares
(els quals és fàcil que pensin que millor boix que drogaaddicte...).

Altres PROBLEMES SANITARIS

- Las dificultades que pusieron las farmacias durante muchos años para despachar jeringuillas son una causa clara y suficiente de la expansión por contagio del SIDA y la HEPATITIS C
entre heroinóman@s.
- DIFICULTATS per fer ESTUDIS seriosos sobre aquests temes
(en un clima massa enrarit sobre aquestes qüestions).
- Dificultats per donar CONSELLS als CONSUMIDORS...
Per exemple, penso que, entre altres possibles problemes,
els filtres dels porros es fan amb cartrons de caixes de tabac que tenen colors forts,
lletres daurades... pot resultar tòxic, donat que s'escalfen bastant?
Però si un especialista es preocupés per això, tothom veuria clar que aquest especialista fuma porros,
i això no convé a cap especialista...!

Problemes derivats de la SITUACIÓ DELICTIVA
i la conseqüent FALTA d'ACCEPTACIÓ SOCIAL

MOLTS de problemes, encara que, com sempre,
desigualment repartits entre les persones i al llarg de la vida.
Hem de patir problemes administratius, policials, judicis i presó, laborals,veïnals...,
només per fer el que cadascú/na creïem que hem de fer amb el nostre propi cos i ment.



Els Estats tenen un problema POLICIAL irresoluble:
Quan més policia es posa, més corrupta pot resultar,
i acaba afavorint el tràfic a partir de soborns etc.
(i la droga és una excusa, entre altres més, per fer crèixer exageradament els cossos policials),
detenint-se només als narcotraficants que els facin la competència, no els paguin, etc. etc..
I, per més que diuen, el problema se'ls escapa de les mans als polítics cada vegada més:
- "Las redes de la droga desbordan a la policía" (El País, 15 octubre 2000, article de Pablo Ordaz).
<<La policía admite que el lucrativo negocio de distribución de droga es el gran enigma sin resolver.
Se detiene al camello [vendedor de pequeñas cantidades], pero no al 'narco'>>.
- "Los clanes tradicionales de la droga mantienen su poder en Galicia
pese a los golpes de la policía" (El País del 5 de noviembre del 2000).

Fets censurables dels organismes i persones
que es dediquen a lluitar contra la "droga"

Veurem com molt sovint la gent que més reprimeix és al mateix temps la que està més implicada en el narcotràfic, i ens fa l'efecte que reprimeixen entre altres coses per dissimular-ho millor.
Y ante algunas de estas noticias, no acabamos de saber si es que casi todos lo hacen,
y solo "cogen" a los que no se pliegan a las exigencias de los que más controlan el asunto
(que es muy probable) .

- Als Estats Units s'ha arribat a condemnar la gent a 10 anys de presó per un porro
(veure resum de la pel·lícula "Grass")

- El ex-jefe militar de EEUU en Bogotá se reconoce narcotraficante.
(revista "Cáñamo" num. 29, mayo del 2000, pàg. 18).

- "Mortal fumigación antidroga: una niña muerta y 300 indígenas intoxicados en México"
(revista "Cáñamo" num. 34, octubre 2000, pàg. 18). Una más de las fumigaciones con herbicidas
hechas por la DEA (agencia estadounidense de lucha contra la droga),
entre otras innumerables acciones militares y policiales por muchas regiones del mundo.

- <<"Juicio a un policía que colocó una bola de hachís a un detenido".
La vista por la denuncia falsa del agente ha tardado 14 años en hacerse...
denuncia falsa interpuesta contra un ciudadano para vengarse por una vieja enemistad...
En el juicio las cosas se pusieron mal para el agente, que de denunciante pasó a denunciado>>
(Carmen Muñoz, El Periódico, 10-5-2000).

- Cuando se demostró la implicación del Sha de Persia en narcotráfico,
se hizo perdonar con unas cuantas condenas a muerte a narcotraficantes (((buscar cita))).
Cosas parecidas han pasado y siguen pasando en bastantes países.

Les possibles
CONSEQÜÈNCIES POSITIVES de la despenalització

Són conseqüències que es confirmen als pocs països que s'han decidit
per anar despenalitzant(Holanda, Suïssa...).

- S'acabaríen els problemes que presenta la situació actual.
- Més gent a qui poden resultar beneficioses podria accedir-hi,
amb més informació i amb tranquil·litat suficient.
- Gairebé ES BUIDARÍEN LES PRESONS arreu el món.
I no sortiríen les persones més perilloses, sinó tot al contrari.
Més d'un 80% dels presos, al nostre país, ho estan per temes relacionats amb la prohibició,
(d'acord amb declaracions de López Riaño quan va ser cap del "Plan Nacional contra la Droga").
Els pocs presos i preses que quedaríen, lògicament podríen viure millor
(és més fàcil, per exemple, cuinar per 400 que per 2000, i tindríen més espai).
De fet, quedaríen només els veritables delinqüents, els que han fet mal a una altra persona
(ja que fer-se un suposat mal a un mateix no hauria de ser un delicte punible).
- Una molt millor atenció mèdica, més informació útil,
i la seguretat que el que comprem és el que és, i no está adulterat amb substàncies perilloses,
tot plegat important per a la salut dels consumidors/res.
- Etc. (((anar completant))).


La HISTÒRIA de la PENALITZACIÓ

Sobre la prohibició de la MARIHUANA:
veure resum de la pel·lícula "The Grass",
i el llibre "Historia de las drogas" volum II, d'Antonio Escohotado,
doctor en sociologia (ed. Alianza Editorial) .

- Sobre la PROHIBICIÓ de l'HEROÏNA, en aquest mateix llibre del doctor Escohotado, volum III,
s'explica molt bé. A grans trets, es pot dir que la CIA neix arrel d'unes negociacions amb els grans caps de la màfia empresonats, en un moment en què un d'ells ha ajudat a la invasió de Sicília per les tropes americanes (II Guerra mundial). Un d'aquests caps contractará un jove advocat, Richard Nixon, que després arribarà a president del país. En aquests moments es decideix:
1. - Crear la CIA, que probablement neix ja amb el vici d'acceptar diners de màfies per sufragar les despeses que no vol detallar al Congrès.
2. - Prohibir l'heroïna, com a possible negoci que substituís el de l'alcool al derogar-se la Llei Seca,
planificant fins i tot una època de promoció en què es contracta gent que la regala, sobretot a joves.

L'OPINIÓ PÚBLICA, cada vegada més partidària de la despenalització?

1-12-1998, a TV3 "Bon dia Catalunya", de 8 a 10 del matí.
A la pregunta "Pensa que es tindria d'alliberar el consum de les drogues i treure la seva prohibició?" un 87,5% respón Sí, i un 12,5% respón No.
No totes les enquestes ens donen resultats tan favorables, evidentment per la falta de sinceritat sobre un tema il·legal en una enquesta cara a cara. Per exemple, una persona dedicada a la pedagogia es pot quedar fàcilment sense feina si diu que está a favor.

Cada any que passa es desmunten més les argumentacions contra la prohibició.
Als anys 20, unes filmacions mal fetes van convencer la població dels Estats Units que la marihuana matava i convertia la gent en criminal. Avui dia, després d'un segle sense cap mort ni assassinat documentat per culpa de la marihuana, aquesta idea té poc sentit,
excepte per la gent que continua pensant que fumar marihuana és el preludi per injectar-se heroïna,
la qual presenta més problemàtiques sanitàries i socials.

Però malgrat que l'opinió pública comença a ser favorable a la despenalització
(i això a la llarga hauria d'acabar imposant-se),
els nostres governs continuen amb una postura totalment tancada.
Molts suposem que és una de les primeres exigències dels ambaixadors nordamericans
als presidents electes de tots els altres països
(als Estats Units, molts poders fàctics viuen de la prohibició, més o menys directament,
i aquesta es va plantejar, des del principi,
com una exigència més dels Estats Units sobre els altres països d'arreu el món).

Les PETICIONS a favor de la despenalització

- Un "parlamento europeo" juvenil pide a Bruselas que se legalice el cannabis.
(revista "Cáñamo" num. 34, octubre 2000, pàg. 20)

- Carta abierta de la Coalición Internacional de ONG (CIO)
por una política justa y eficaz de drogas,
en la Segunda Conferencia Sobre la Política de Drogas en Europa (Bruselas, 28-29 de febrero):
"La prohibición de las drogas ha fracasado. Es hora de regularlas y controlarlas".
(revista "Cáñamo" num. 29, mayo 2000, pàg. 12)

- (((Ir completando)))

Alguns casos en què JA s'ha fet i va bé

En els casos en que s'han despenalitzat les drogues,
no ha augmentat la proporció de persones que les consumeixen,
i fins i tot de vegades ha disminuït,
en perdre el caràcter de prohibides, que les fa més atractives al jovent.

En aquests països, ha millorat la situació penal, sanitària, policial, delictiva, etc.

- El país veterà en tolerància envers les drogues naturals és Holanda,
i fa poc que la segueix Suïssa, amb alguns experiments interessants.

- Al llarg de l'any 2000 hi ha tants d'estudis que avalen la seva àmplia capacitat medicinal,
que en molts indrets s'està començant a tolerar al menys a malalts greus
(Estats de Nevada i Colorado, fa poc). Però són moments de més llibertat que sovint duren poc.

- <<El 7 de novembre del 2000, els votants del comptat californià de Mendocino van aprovar
el dret dels seus habitants a cultivar fins a 25 plantes de marihuana per persona.>>
(El Periódico del 10 nov. 2000, article de Joan Barril a la darrera plana) .

Altres REFLEXIONS

- Qui guanya amb la prohibició de les drogues?
- El gran poder dels mitjans de comunicació
- Similituds de la prohibició amb altres fenòmens històrics del mateix estil
- La pitjor de les repressions: considerar als addictes com a malalts.



QUI GUANYA amb la prohibició de les drogues?

- La CIA, la DEA y tantas otras organizaciones parapolíticas y paramilitares
con actividades secretas que se financian con ellas.

- Muchos GOBIERNOS, DINASTÍAS REALES, GOBERNANTES. POLICÍAS, etc.,
viven del tráfico de drogas, o al menos reciben mucho dinero de él
(en algunos países es lo único que funciona y trae dinero).
Pero aún así, estos gobiernos tienen que prohibirlas,
porque sino se enemistan con el gobierno de Estados Unidos,
que son los "gendarmes" mundiales de esta situación,
con las repercusiones, muchas de ellas económicas, que ello conlleva.

- Y no habría que olvidar la enorme cantidad de PROFESIONALES que se dedican a analizar,
estudiar, diagnosticar, atender, "curar", administrar ayudas...
saben (en su inconsciente al menos) que si desaparece el problema desaparecen sus trabajos.
En el fondo de su subconsciente es difícil que sean partidarios de una solución
que les deja sin trabajo. Y la mente suele funcionar al servicio de los deseos inconscientes...

- Etc. etc.



El gran poder dels MITJANS de COMUNICACIÓ

Als anys 20, unes filmacions mal fetes van convencer la població
dels Estats Units que la marihuana matava i convertia la gent en criminal.
Això, juntament amb un parell d'articles de fons als diaris
dient que la marihuana donava ganes a les joves blanques de fer l'amor amb els negres,
va ser suficient per què la societat opulenta americana
(i també bona part de la no-opulenta) es posés a cridar a favor de la prohibició.

I encara avui dia,
el gran PODER de SUGESTIÓ, sobretot dels AUDIOVISUALS (TV, Cine...)
fa que a molta gent li resulti impossible creure que les coses poden ser
tan diferents de com ens les expliquen.

SIMILITUDS HISTÒRIQUES amb altres fenòmens del mateix estil

Fins quan les nostres societats aniran substituint una situació inquisitorial per una altra?
Fins a quan la societat es dedicarà a protegir als ciutadans d'ells mateixos,
fent servir per fer-ho les seves presons?

L'actual situació en relació a les drogues té similituds, per exemple:
- Amb la prohibició inquisitorial de llegir LLIBRES PROHIBITS
(tant els llibres com les drogues es dirigeixen a la ment,
i també allò va omplir les presons de l'època).
- Amb la prohibició de MASTURBAR-SE, de finals del segle XIX i principis del XX,
amb la seva component de considerar les situacions plaenteres
com a perverses i causants de malalties,
i amb la seva tendència a considerar les persones que transgredeixen la norma
com a malalts que caldrà curar.
També es considerava que la masturbació matava a poc a poc.

Una de les pitjors repressions:
considerar als addictes com a MALALTS

És un desastre que et consideren delinqüent i que et fiquin a presó
però sovint és encara més dur, més destructiu i perillòs personalment,
que et considerin MALALT i et posin a TRACTAMENT obligatòriament.

Si això arriba a succeir-te,
ofuscaran la teva ment amb les seves medicines,
i et costarà molt que arribin a creure que estàs "curat".

Per cert, s'arriben a fer fins i tot LOBOTOMIES
(treure quirúrgicament un troç del cervell,
més per castigar la persona aficcionada a les drogues que per obtenir resultats clars).
Ho fan molts metges privats, sobretot als Estats Units i a Sudamèrica,
a petició de famílies riques amb fills drogodepenents.

Tornar a la primera pàgina del Taller sobre Drogueria

------	Trec-001