ARISTÒTIL

A partir de:
(1) Fragments del llibre "PSICOLOGIA", d'Aristòtil, ed. Laia, extrets de la seva Introducció, escrita per Eusebi Colomer, en la qual esparla de l'obra d'Aristòtil a nivell general.
(2) "El mundo de Sofía" (libro de Jostein Gaarder, ed. Siruela)

QUÈ ENS HA ARRIBAT DE L'OBRA D'ARISTÒTIL

De Aristóteles ha llegado mucho, pero inconexo y hasta contradictorio
(son apuntes que hacía para preparar sus clases).
Entre estos apuntes podemos encontrar de todo.
Y sus tres PRINCIPIOS LÓGICOS FUNDAMENTALES (ver),
en realidad él mismo los sigue poquísimo,
ya que es muy partidario de los términos medios,
como cuando dice que no hay que ser "ni poco ni demasiado generoso",
o "ni poco ni demasiado valiente" (2 p. 140), etc.

Entre tanto escrito podemos encontrar de todo:
momentos masoquistas y no tanto, esquemáticos y no tanto, etc. etc.

(1) p. 15-17<<Aristòtil havia deixat una obra considerable. Hom acostuma a dividir es seus ESCRITS en dos grups ben diferenciats: els PUBLICATS expressament pel filòsof, AVUI PERDUTS, i els NO PUBLICATS, però, paradoxalment CONSERVATS. Dels primers coneixem només els títols i una sèrie de fragments ..... aquest "Aristòtil perdut no té res d'"aristotélic". Hom diria que és més tost "platònic"... són obres jovenícoles ... quan era membre de l'Acadèmia. El segon grup d'obres ... llenguatge concís, sec, de vegades àdhuc taquigràfic, però d'una gran riquesa conceptual, traeix un origen escolar. Es tracta segurament d'anotacions .. amb vistes a preparar les seves lliçons al Liceu.>>

[Algunes diferències entre] ARISTÒTIL i PLATÓ

(1) p. 21-22 <<... el punt de vista que Rafael il.lustrà en un conegut fresc de les estances vaticanes:
Plató, amb la mà alçada, assenyala cap amunt;
Aristòtil, en canvi, la deixa caure cap avall, com si vulguès donar a entendre
que l'atenció del seu pensament recau sobre les realitats d'aquest món i no sobre hipotètiques entitats ideals.
Les coses, però, són de fet molt més complexes...>>

(1) p. 23 <<... la transposició a la qual Aristòtil, en un curiós fragment del Protrèptic, sotmet el mite platònic de la caverna. Els antics presoners, en obrir per primera vegada els ulls a la llum d'aquest món, esguardarien la terra, el mar i el cel,contemplarien esbalaïts, de dia, la grandesa i el poder del sol, i de nit, el curs regular dels estels, i corpresos davant aquest espectacle, "no dubtarien ni un moment que existeixen els déus i que totes aquestes coses són llur obra".

(1) p. 25 <<El dualisme platònic resta enrera. Ja no hi ha dos mons, l'un dels quals és el model i l'altre la còpia, sinó un sol món, una sola natura, amb la seva jerarquia esglaonada de substàncies, si bé que aquest remet, en el seu límit, a un principi transcendent diví.>>

DRETS HUMANS

(1) p. 15 <<...una nota humana força remarcable [preocupar-se en el seu testament de les seves dones i filla] que contradiu fins i tot la seva pròpia concepció política, segons la qual CALIA EXCLOURE DE LA CIUTADANIA LES DONES I ELS ESCLAUS.>>
Aquesta és una de les qüestions claus que ens fan considerar la comprensió de les coses per part d'Aristòtil molt inferior a la de Sòcrates, o la de Jesucrist (pocs més trobarem entre la gent que ha passat a la Història).

DÉU
Aristòtil opta, a partir de les seves reflexions lògiques, per pensar que deu haver-hi un Déu únic, immòbil i etern. Sembla que va ser això el que tant va interessar a sant Tomàs d'Aquí, que el va rescatar i tornar a posar de moda al final de l'etat mitjana, creant l'escolasticisme que guia la TEOLOGIA CRISTIANA i, al mateix temps, el RACIONALISME MODERN, amb els seus PRINCIPIS LÒGICS tan estrictes i limitants.

(1) p. 24 <<... a la qüestió: hi ha o no altres éssers sensibles i mudables des nostre món, Aristòtil respon afirmativament: "Com podria haver-hi un ordre, si no hi hagués UN ÉSSER ETERN, SEPARAT i IMMÒBIL?" (Meteorologia, XI 2, 1060 a 26).
"Si no hagués res d'ETERN, no existiria el moviment" (Met., III 4, 999 b5).

Pseudo-deduccions al voltant de les
FIGURES GEOMÉTRIQUES PERFECTES

(1) p. 57 <<La MENT, però, ha de ser necessàriament el CERCLE ... Si, doncs, elpensament és la translació circular...>> i continua amb una identificacióque creiem fora de lloc, deduint-ne conseqüències com si tal cosa.

Exemples de PSEUDOCIENTIFICITAT en ARISTOTIL

- "Que no existeix certament cap altre sentit fora dels cinc (em refereixo sens dubte a aquells que constitueixen la vista, l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte), hom ho pot creure a partir d'aixó que diré..." [i segueix una pseudo-demostració llarguíssima].

- Pseudo-deduccions al voltant de les FIGURES GEOMÉTRIQUES PERFECTES.

MASOQUISME, exaltació del dolor i menyspreu del plaer:

"L'home prudent extreu la llibertat del dolor, no pas del plaer"
(comentari d'Aristòtil a l'"Ètica a Nicòmac")