 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Pau?, Sant (predicació) (65) | ||
| Bisbes desconeguts (65-259) | ||
| Fructuós, Sant (259) | ||
| Seu vacant? (259?-313?) | ||
| Bisbes desconeguts (314?-366?) | ||
| Himeri (366?-390?) | ||
| Himeri o Hilari (390?-400?) | ||
| Hilari (400?-409?) | I Concili Toledo (9/400). | |
| Pròsper? (409?) | Porta les relíquies de Sant Fructuós a Camogli. | |
| Paterminus? (410?) | ||
| Paterminus (410?-417?) | ||
| Ticià o Titcià (417-420) | Carta de Consenci a Sant Agustí. | |
| Bisbes desconeguts (420?-464?) | ||
| Ascani (465) | Dues cartes al papa Hilari (465). | |
| Emilià (465?-469?) | ||
| Joan (469-520) | Concilis provincials : Tarragona (516) i Girona (517). | |
| Sergi (520-555) | Concilis provincials : Barcelona (540) i Lleida (546). | |
| Agnel (556) | ||
| Desconegut (556-560) | ||
| Tranquil·lí (560-580) | Monjo del monestir de Sant Martí d'Asán. | |
| Eufemi? (580?-589?) | ||
| Artemi (589-599?) | III Concili de Toledo. Concili provincial Saragossa. | |
| Asiàtic (599-610?) | Concili provincial Barcelona (599). | |
| Eusebi (610-632) | Subscriu el Decretum Gundemari (610). Concili provincial a Egara (Terrassa)(614). | |
| Audax (633-634?) | IV Concili de Toledo. | |
| Selva? (635?-637?) | V Concili de Toledo (636). | |
| Protasi (637-647?) | Concilis VI (638) i VII (646) de Toledo. | |
| Fàluax (647-668) | ||
| Ciprià (683?-691?) | Concilis XIII (683), XIV (684) i XV (688) de Toledo. | |
| Vera (691?-711?) | Concilis XVI (693) i XVII (694) de Toledo. Concili provincial Saragossa (691). |
| Pròsper, Sant (711-713) | Va fugir a Itàlia arran de la invasió àrab. |  |
| Dominació islàmica (718?-1090) | ||
| Cesari (958-981), intrús | Abat del monestir de Santa Cecília de Montserrat. | |
| Aimeri (927-970) | Bisbe de Narbona des de l'any 927. | |
| Ató (971) | Bisbe de Vic. Viatjà a Roma amb el comte Borrell II i el monjo Gerbert d'Orlhac, el futur papa Silvestre II. | |
| Aimeric (971-977) | Arquebisbe de Narbona que es va oposar a Cesari. | |
| Ermengol (977-1019) | Arquebisbe de Narbona. | |
| Guifred de Cerdanya (1019-1079) | Fill de Guifred II, comte de Cerdanya. Va ser destituït pels concilis de Roma (1078 i 1079) per simonia. | |
| Pere Berenguer de Narbona (1079) | Arquebisbe electe de Narbona, destituït (1079) i excomunicat pel legat pontifici l'any 1080. | |
| Dalmau (1079-1090) | Candidat del papa contra l'arquebisbe Pere Berenguer de Narbona. | |
| Seu vacant (1099-1118) | ||
| Berenguer Sunifred de Lluçà (1090-1099) | Urbà en una butlla datada el 1091, va confirmar el prelat en la possessió de la Seu de Tarragona. | |
| Oleguer, Sant (1117-1137) | Va concedir en feu la ciutat de Tarragona i el seu Camp al cavaller normand Robert d'Aguiló. |  |
| Gregori (1139-1146) | Va subscriure com arquebisbe electe les actes de les corts que el comte Ramon Berenguer IV celebrà a Girona. | |
| Bernat Tort (1146-1163) | En 1148 va acompanyar el comte de Barcelona a la conquesta de Tortosa. |  |
| Hug de Cervelló (1163-1171) | Va fundar Sant Miquel d'Escornalbou, un convent de canonges regulars de Sant Agustí (1165). |  |
| Guillem de Torroja (1172-1174) | Bisbe de Barcelona, el 1172 signa com a arquebisbe de Tarragona. |  |
| Berenguer de Vilademuls (1174-1194) | Va acompanyar el rei en el setge de Conca (1177), al costat d'un nombrós cos de soldats naturals de Tarragona i del seu Camp. |  |
| Ramon de Castellterçol (1194-1198) | Va iniciar la construcció del Claustre de la Catedral. |  |
| Ramon de Rocabertí (1199-1215) | Era molt amic del rei Pere II, de qui va obtenir diverses prerrogatives per a l'església de Tarragona. |  |
| Aspàreg de la Barca (1215-1233) | Va ajudar Jaume I a la conquesta de Mallorca amb l'aportació d'homes i diners. |  |
| Guillem de Montgrí (1234-1237) | Va obtenir de Jaume I la infeudació de les illes d'Eivissa i Formentera, amb la condició que les conquerís amb els seus propis mitjans. |  |
| Pere d'Albalat (1237-1251) | Va anar a la conquesta de València i va aconseguir que fos declarada sufragània de la de Tarragona. |  |
| Benet de Rocabertí (1251-1268) | Jaume I l'havia citat a Lleida per tractar sobre la primacia, però el prelat no s'hi va presentar al·legant que estava ocupat en la pacificació. |  |
| Bernat d'Olivella (1272-1287) | Àrbitre per establir si els nobles de Catalunya amb feus havien de seguir el monarca a les guerres contra els àrabs. |  |
| Rodrigo Tello (1288-1308) | Al presbiteri i al lloc ocupat pel cor hi va manar aixecar una tomba per el beat Ciprià, arquebisbe de Tarragona. |  |
| Guillem de Rocabertí (1309-1315) | Va celebrar diversos concilis amb l'objectiu de legislar sobre la qüestió dels templers. |  |
| Jimeno de Luna (1316-1327) | Durant el seu mandat tingué lloc una ambaixada davant del rei d'Armènia per intentar l'adquisició de les relíquies de Santa Tecla. |  |
| Joan d'Aragó (1328-1334) | Als vint-i-vuit anys va ser nomenat arquebisbe de Tarragona i patriarca d'Alexandria. Va fer l'entrada solemne a la ciutat el 28 d'octubre de 1328. |  |
| Arnau Cescomes (1335-1346) | El 1337 mantenia correspondència amb el papa i amb el cardenal Juan de Convenis relativa a l'expulsió dels musulmans d'Espanya. |  |
| Sanchez López de Ayerbe (1347-1357) | En el sínode de l'any 1355 hom va acordar que es canviés la forma de computar els dies: que s'abandonés l'any de l'encarnació i les calendes. |  |
| Pere de Clasquerí (1358-1380) | Va construir el pany de muralla que unia Sant Francesc amb Santa Clara, així com la capella dels Sastres de la Catedral. |  |
| Iñigo de Vallterra (1380-1407) | Va celebrar una concòrdia amb el rei Joan sobre les prerrogatives de la metropolitana de Tarragona. |  |
| Pere de Sagarriga i de Pau (1407-1418) | Va donar suport i va servir amb gran fidelitat el papa Lluna i va assistir al concili de Perpinyà on va ser declarat el veritable papa. |  |
| Dalmau de Mur i de Cervelló (1419-1431) | Va enriquir l'ornamentació de la Catedral amb l'actual retaule de l'altar major, del que posava la primera pedra el 9 d'abril de 1429. |  |
| Gonzalo Fernández de Hijar (1431-1434) | Va dictar dues constitucions en el concili general de Sant Fructuós el 1433. |  |
| Domènec Ram (1434-1445) | Va intentar arranjar i acabar les muralles de Tarragona i va projectar la construcció de l'aqüeducte del Llorito. |  |
| Pere de Urrea (1445-1489) | Calixt III el va nomenar general de set galeres que va armar per lluitar contra els turcs, i més tard fou designat capità general de l'Església. |  |
| Gonzalo Fernández de Heredia (1490-1511) | Va fer donació a la Catedral dels tapissos que formen la col·lecció d'Arràs. |  |
| Lorenzo Pérez (1502-1542) |
| Alfons d'Aragó (1513-1514) | Dos dels tapissos de la Història de Josep existents a la col·lecció de la Catedral foren donats per aquest prelat. |  |
| Pere Folch de Cardona (1515-1530) | El 23 de juny del 1525 va rebre al port de Tarragona el rei de França, Francesc I, que anava pres a Madrid, després de la seva derrota a la batalla de Pavia. |  |
| Lluís de Cardona i Enríquez (1531-1532) | Es va produir el esdeveniment de la secularització del clergat capitular, gràcia obtinguda pel canonge Nicolau Bruguera. |  |
| Girolamo Doria (1533-1558) | No va visitar mai la seu i la va governar a distància de on se'n derivaren greus perjudicis, molts d'ells agreujats perquè els vicaris generals eren estrangers. |  |
| Lorenzo Pérez (1502-1542) | ||
| Miquel Ponte (1543) | ||
| Fra Francesc Roure (1544-1558) | ||
| Fernando de Loaces Pérez (1559-1567) | El 1563 Felip II va celebrar corts en les quals es tractava la reclamació que una part de Tarragona feia contra l'arquebisbe, al·legant que aquest usurpava al monarca el senyoriu de la ciutat. |  |
| Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia (1567-1568) | Durant el seu govern, Pere de Castellet, antic sagristà de Tarragona, i aleshores bisbe d'Urgell, va donar a la nostra Seu unes relíquies de Sant Fructuós descobertes a la capella de Sant Odó d'aquella Catedral. |  |
| Gaspar Cervantes de Gaeta (1568-1575) | Va crear el seminari Pontifici, considerat com el primer d'Espanya i més tard (1577), se li va agregar un estudi general universitari. |  |
| Joan Terès i Borrull (1575-1579) | ||
| Antoni Agustí i Albanell (1576-1586) | Va projectar construir un museu arqueològic i durant el seu mandat el castell del Patriarca va ser un focus de cultura, on s'hi aplegaven la gent més erudita d'aquell temps. |  |
| Joan Terès i Borrull (1587-1603) | Construcció de les capelles de Sant Joan Evangelista i de Sant Fructuós, conegudes per capelles noves, obra de l'arquitecte Pere Blai. |  |
| Joan de Vic i Manrique de Lara (1604-1611) | Preocupat per la manca d'aigua potable a la ciutat, va projectar fer arribar a Tarragona la que brollava de la font del Llorito, i ho va aconseguir, encara que per poc temps. |  |
| Joan Estelric (1610-1612) | ||
| Joan de Montcada i de Gralla (1613-1622) | El 1619 el rei li va escriure una carta on li demanava que utilitzés amb moderació el títol de senyor de la ciutat de Tarragona. |  |
| Joan Estelric (1612-1622) | ||
| Juan de Hoces (1624-1626) | La seva prelacia va durar ben just dos anys, però en aquest curt espai de temps va dotar les comensalies i beneficis d'aquesta Seu. |  |
| Juan de Guzmán y Mendoza (1628-1633) | El 1631 hostatjà al seu palau el rei Felip IV, que es dirigia a les corts de Barcelona. |  |
| Antonio Pérez i Maxo (1634-1637) | El 1636 va celebrar un concili provincial, en el qual va decretar que els sermons dins de la província eclesiàstica es fessin en català. |  |
| Francesc de Rojas-Borja i Artés (1653-1663) | Va trobar el palau del Patriarca mig enrunat i els costums força relaxats. |  |
| Juan Enmanuel de Espinosa (1664-1679) | Va reparar i dotar moltes esglésies, entre elles la de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral. |  |
| Josep Sanxis i Ferrandis (1680-1694) | Va publicar l'Ofici propi de Santa Tecla. S'ocupà molt d'aquesta església, a la que, entre d'altres objectes, va obsequiar amb un calze d'or. |  |
| Josep Llinars i Aznar (1695-1710) | Es va dedicar amb gran zel a reparar els estralls de la guerra, en especial als convents dels dominics i dels francescans, que havien quedat quasi en runes a conseqüència de l'explosió d'uns polvorins. |  |
| Isidor Bertrán García (1712-1719) | Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, per decret de 15 desembre del 1712, prescindint que el papa ja havia transmès el pal·li al nou arquebisbe, el va desposseir i desterrar. |  |
| Miquel Joan de Taverner i de Rubí (1720-1721) | Va prendre possessió de l'arquebisbat tarragoní el 20 de març de 1721 i quatre dies més tard moria a Girona. |  |
| Manel Samaniego i Jaca (1721-1728) | Va mostrar gran interès per posar remei als desperfectes que les guerres havien ocasionat a l'Església. |  |
| Pere Copóns i de Copóns (1729-1753) | Fervent devot del Sagrat Cor, va propagar el seu culte per tota l'arxidiòcesi i va aprovar que els jesuïtes canviessin el patró del seu temple al Sagrat Cor de Jesús enlloc dels Sants Reis. |  |
| Jaume Cortada i Bru (1753-1762) | A causa de la seva gran devoció per Santa Tecla inicià la construcció de la seva capella. Va col·locar la primera pedra el 17 d'agost de 1760. |  |
| Joan Lario Lancis (1764-1777) | Va acabar la capella de Santa Tecla, beneint-la solemnement el 21 de setembre de 1775. |  |
| Joaquín Santiyán Valdivieso (1779-1783) | La seva obra principal va ser la construcció de quatre llegües d'aqüeducte per la portada d'aigua d'Hospitalet i la restauració de l'aqüeducte romà, amb un cost de 48.000 ducats. |  |
| Francesc Armanyà Font (1785-1803) | Va invertir més de cent mil duros en la restauració de l'aqüeducte iniciada pel prelat anterior, i va tenir la satisfacció de veure arribar l'aigua a la ciutat, l'any 1798. |  |
| Romualdo Antonio Mon Velarde (1804-1816) | A la tornada, va trobar el castell del Patriarca, residència dels prelats tarragonins, derruït per ordre del general napoleònic Bartoletti, per la qual cosa va emprendre la construcció de l'actual palau arquebisbal. |  |
| Antonio Bergosa y Jordán (1817-1818) | L'any 1817 Ferran VI el proposà per a la Seu tarragonina, en va prendre possessió el 2 de març de 1818 mitjançant procurador. |  |
| Santiago Creus Martí (1819-1825) | Va formar part de la Regència del Regne constituïda a la seu d'Urgell el 1822, i en fracassar el moviment absolutista va haver d'exilar-se a França. |  |
| Antonio Fernando Echanove Zaldívar (1826-1854) | A la mort de Ferran VII, el nostre arquebisbe va ser víctima de tota mena de persecucions, que culminaren l'any 1835, amb ocasió de la cremadissa de convents, amb l'assalt i saqueig del seu palau. |  |
| Josep Domènec Costa i Borràs (1857-1864) | Va construir un altar a la capella de l'Anunciata, i va fer col·locar reixes a les capelles de la Visitació i de Sant Francesc. |  |
| Francesc Fleix Solans (1864-1875) | Va donar a la Catedral el magnífic tern de la Puríssima. |  |
| Constantí Bonet i Sanui (1875-1878) | Va erigir la parròquia de Sant Pere Apòstol al barri marítim del Serrallo, de la qual va costejar la construcció de l'església parroquial. |  |
| Benet Vilamitjana i Vila (1879-1888) | Va deixar lligat el seu nom a l'obra del Seminari, que va aconseguir acabar vencent dificultats. |  |
| Tomàs Costa i Fornaguera (1889-1911) | El seu sepulcre a la capella de Santa Tecla, a la Catedral. |  |
| Antolín López Peláez (1913-1918) | El 27 de gener de 1915 inaugurà el Museu Diocesà. |  |
| Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (1919-1943) | El any 1921 va fundar l'Arxiu Històric Diocesà i va adquirir unes relíquies de Sant Fructuós. |  |
| Manuel Borràs Ferré (1934-1936) | Va ser martiritzat a Lilla el 12 d'agost de 1936. |
| Manuel Arce Ochotorena (1944-1948) | La ciutat li va dispensar una triomfal recepció, sense precedents. |  |
| Benjamín de Arriba y Castro (1949-1970) | Va crear l'Acadèmia Col·legi de Sant Pau, institució social que va iniciar les seves activitats el 15 d'octubre de 1951. |  |
| Laureano Castán Lacoma (1954-1964) | ||
| Josep Pont i Gol (1970-1983) | Negocia un modus operandi amb el president Tarradellas, a Saint Martin le Beau, pel que fa a les relacions entre la Generalitat i els bisbes de Catalunya. | |
| Ramón Torrella Cascante (1983-1997) | El 12 d'abril de 1983 Joan Pau II el nomenà arquebisbe de Tarragona, responsabilitat que comporta la presidència de la Conferència Episcopal Tarraconense. |  |
| Lluís Martínez Sistach (1997-2004) | El 20 de febrer de 1997 va ser nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona, i va prendre possessió d'aquesta seu metropolitana i primada el 13 d'abril del mateix any. |  |
| Jaume Pujol Balcells (2004-actual) | El 15 de juny de 2004 va ser nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona, i va prendre possessió d'aquesta seu metropolitana i primada el 19 de septembre del mateix any. |  |