Pere el gran (1276-1285).
- Succeeix al seu pare Jaume I en els territoris de Catalunya, Aragó i València, sent coronat, juntament amb la seva esposa Constança filla de Manfredo per l'arquebisbe de Tarragona, a Saragossa, el 16 de novembre de 1276.
- El seu regnat s'assenyala per l'expansió mediterrània.
 |  |
Pere el gran | Pere el gran 2010 |
Bernat d'Olivella (1272-1287) arquebisbe de Tarragona.
- Àrbitre per establir si els nobles de Catalunya amb feus havien de seguir el monarca a les guerres contra els àrabs.
- Va concloure la construcció de la Catedral amb l'estalvi que es va imposar durant la seva retirada a Escornalbou.
- Se li atribueix la construcció de la porta principal
de la Catedral i de la rosassa.
- Va ser el primer prelat que va exercir el dret d'ungir els reis d'Aragó, segons privilegi concedit als primats tarragonins pel papa Innocenci III.
- Ungí a Saragossa Pere el gran el 1276, qui el va nomenar el seu privat, així com havia estat capità general i lloctinent de Jaume I.
 |
Bernat d'Olivella |
Sepulcre de Bernat d'Olivella.
- Es troba a la Esglèsia de Santa Tecla
.
- Sota l'arc ogival a l'ala lateral hi ha la sepultura.
- Mn. Joan Serra i Vilaró i el Dr. Pere Batlle feren una exploració al 1934.
- Extragueren un calze de peltre amb la patena, el bàcul i part de les vestidures.
 |
Sepulcre de Bernat d'Olivella 1930 |
Anvers i inrevés d'un pierreale sicilià.
 |  |
Moneda | Moneda |
Roger de Llúria (1889) de Fèlix Ferrer i Galceran.
- Marí calabrés que va acompanyar a Pere el gran a Africa i Sicília.
- Va vèncer a Malta, golf de Nàpols i als francesos en Roses.
- També va servir a Jaume II.
 |  |
Roger de Llúria 2007 | Roger de Llúria 2007 |
 |
Roger de Llúria 2007 |
Sepultura de Pere el gran.
 |
Sepultura de Pere el gran |
 |  |
Roger de Lluria 2010 | Roger de Lluria 2010 |
Alfons III el liberal (1285-1291).
- El seu breu regnat va ser molt agitat. Va retenir Mallorca, va fer la pau amb França i amb el Papa.
- En l'interior, van continuar els nobles posant en perill la independència i unitat del país i el monarca no va tenir més remeio que atorgar-los el cridat Privilegi de la Unió.
 |
Alfons III el liberal |
- Va ser començada la nova escullera del port fins la casa de Sanitat, acabant amb un petit martell que abrigava dels vents Est i Sud.
- El Rei va manar equipar 12 galeres amb altres bucs menors de rem per a la seguretat d'aquestes costes.
- Va impulsar l'aprest i armament d'altra esquadra que va sortir del lloc de Tarragona i de la rada de Salou per a l'expedició de Menorca en 1287, manada pel rei en persona.
Casa del Degà (S. XIV-XX).
 |  |
Casa del Degà 2010 | Casa del Degà 2010 |
Pedestals romans.
 |  |
Casa del Degà 2010 | Casa del Degà 2010 |
Sepulcre del Rabí Jayyan, fill d'Isaac (1300).
- Trobat pel Sr. Carlos Gonzalez de Posada en una vinya a prop del Fortí de la Reina
al S. XIX.
- Traduït pel Sr. Felix Torres i Amat Rector del Seminari
episcopal.
- Té sis pams de llarg per quatre d'ample.
- Es troba encastat en la Casa del Degà del carrer Escrivaneries Velles.
 |  |
Sepulcre del Rabí Jayyan 1914 | Sepulcre del Rabí Jayyan 2008 |
Sepulcre del Rabí Ananias, fill de Simeon Arlabi (1302).
- Trobat pel Sr. Carlos Gonzalez de Posada en una vinya a prop del Fortí de la Reina
al S. XIX.
- Traduït pel Sr. Felix Torres i Amat Rector del Seminari
episcopal.
- Té vuit pams de llarg per cinc d'ample.
- Es troba encastat en la Casa del Degà del carrer Escrivaneries Velles.
 |  |
Sepulcre del Rabí Ananias 1914 | Sepulcre del Rabí Ananias 2008 |
Rodrigo Tello (1288-1308) arquebisbe Tarragona.
- Va fer construir un retaule per a l'altar major que va ser substituït per l'actual el 1426
.
- Al presbiteri i al lloc ocupat pel cor hi va manar aixecar una tomba per el bisbe
Ciprià
, arquebisbe de Tarragona.
- Va ordenar l'enderrocament d'un edifici que existia entre la Catedral i la casa de l'Ardiaca.
- Enterrat al paviment del presbiteri
(avans al
paviment del antic cor
davant del Sant Crist).
Anvers i inrevés d'un croat.
 |  |
Moneda | Moneda |
Convent Santa Clara (finals S. XIII).
- Història anterior aquí.
- El trasllat des de Sant Miquel de Mar al nou emplaçament va ser a finals del S. XIII a prop de l'antic circ.
- Incendi convent Santa Clara
a la Guerra Civil (1936-39).
- A l'església cremada hi havia algunas escultures de Viçens Roig i la portalada del convent era decorada amb dues columnas de ordre jonic.
- Passada la contesa bastiren un nou convent al carrer Ramon i Cajal, entre l'hort de Rafelet de Santajoana i la Tabacalera.
 |  |
Convent Santa Clara 1890 | Convent Santa Clara 1920 |
 |
Convent Santa Clara 1930 |
Església de Sant Llorenç (S.XIII - XIV).
- Inicialment hi hagué una església romànica del S. XII i la actual es del any 1362.
- La porta principal té llindar de pedra amb rosassa sota la vessant a dues aigües i creu en el vèrtex. La nau està dividida en quatre trams separats per arcs.
- Al carrer Sant Llorenç hi ha l'antiga porta lateral tapiada, amb arc de mig punt i transformada modernament.
- Al carrer de l'Arc de Sant Llorenç hi ha una porta tapiada amb llinda i frontó triangular amb un escut heràldic d'estil renaixentista.
- Les quatre capelles del costat del carrer de l'Arc de Sant Llorenç són gòtiques i es conserva una taula d'altar de Josep Maria Jujol.
- Va ser reformada per Pere Blai durant el segle XVI i va resultar cremada durant la Guerra del Francès i es va refer el 1814.
- De nou va ser cremada el 1936 i reformada el 1940. L'any 1990 va ser restaurada pels arquitectes Joan Figuerola i Joan Alonso.
- Al seu interior es conservan passos de Setmana Santa
de l'arquitecte Josep Maria Jujol
.
 |  |
Església de Sant Llorenç 2008 | Església de Sant Llorenç 2008 |
 |  |
Església de Sant Llorenç 2008 | Església de Sant Llorenç 2008 |
 |  |
Església de Sant Llorenç 2008 | Església de Sant Llorenç 2008 |
Porxos Medievals, carrer Merceria (S. XIV).
- Amb pedra del pais tallada en carreus que consten de set trams coberts amb voltes de mig punt.
 |
Porxos Medievals 1850 |
 |  |
Porxos Medievals 1940 | Porxos Medievals 2003 |