Isidor Bertrán García (1712-1719) arquebisbe Tarragona.

• L'arxiduc Carles d'Àustria va nomenar el 1712, l'arquebisbe Isidre Bertran i el va confirmar el papa Climent XI.
• Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, per decret de 15 desembre del 1712, prescindint que el papa ja havia transmès el pal·li al nou arquebisbe, el va desposseir i desterrar.
• L'arquebisbe va dirigir al monarca un escrit en que se sotmetia a la seva obediència, peró Felip V va mantenir l'ordre de desterrament.

Guerra de Successió (1700-1714).

• El 2 octubre 1701 Felip V va arribar a Barcelona i l'endemà va prestar jurament a les constitucions de Catalunya i va rebre l'homenatge de fidelitat de les institucions catalanes.
• Les Corts Generals de Catalunya es van iniciar el 12 d'octubre de 1701 i es van clausurar el 14 de gener de l'any següent.
• A principis de 1704 i abans del primer desembarcament de Darmstadt, Barcelona continuava sent lleial a Felip V.
• Governadors de la Plaça de Tarragona fins al 1705 amb domini borbònic va ser el general Josep Boneu i amb domini austriacista van ser Josep d'Asprer i Talric i Magí de Vilas.
• La guarnició de la Plaça de Tarragona al 1705 era el coronel Pedro Vico amb Regiment italià (440 homes), el general Francisco Gaetano de Aragón amb Regiment reial format a Nàpols (150 cavalls) i 2 companyies de dotació de la Plaça (veïns armats sense uniforme) artillers (20 homes).
• Els anglesos a l'apoderar-se de Gibraltar i Mahó van ocupar en 1705 la plaça de Tarragona que van tractar d'utilitzar en el seu benefici. Van rehabilitar totes les fortificacions augmentant-les amb una linea exterior. Van millorar el port i el moll.

• El 9 de juliol de 1713 les tropes borbòniques avançaven des de Móra d'Ebre per ocupar Tarragona.
• Les tropes imperials a les ordres del General Toldo han pactat entregar la ciutat el 15 de juliol de 1713.
• El 10 de juliol de 1713 el General Rafael Nebot surt de Barcelona per intentar arribar a Tarragona abans que sigui lliurada a les tropes borbòniques.
• El 14 de juliol de 1713 les tropes borbòniques ocupen Tarragona.

• Bàndol.

• El 16 de juliol de 1713 el General Nebot arriba a El Catllar amb les seves tropes i dóna ordres d'avançar sobre Altafulla a un destacament de 200 homes dels de peu per 100 de cavalleria.
• Un cop ocupada la població d'El Catllar, el destacament és informat que un contingent de tropes borbòniques format per 700 cavalls i 380 granders ha sortit de Tarragona a les ordres de Diego González.
• El destacament borbònic ocupa Torredembarra raó per la qual el General Nebot resol no passar a l'atac per tal de no exposar les seves tropes.
• Els Capitans de Voluntaris aragonesos Nassarre i Espiagua s'adrecen al General Nebot i l'informen de la impaciència i de les ganes que tenen les seves tropes aragoneses d'atacar els castellans.
• El General Nebot concedeix passar a l'atac, més per complaure els combatius voluntaris aragonesos que per jutjar favorable la ocasió.
• El Capità de cavalleria Ambros del Regiment de cavalleria Rafael Nebot, en veure els 700 cavalls borbònics, crida al contingent de cavalleria de l'esquerra que arriben reforços borbònics i els ordena que es retirin del camp de batalla.
• El Tinent de cavalleria aragonès Osorio crida les mateixes ordres als esquadrons de cavalleria de la dreta; tota d'un plegat, la cavalleria del regiment del General Nebot i la cavalleria dels Voluntaris a cavall aragonesos abandona ràpidament el camp de batalla i deixa desemparats, enmig del combat, als fusellers catalans i als voluntaris aragonesos.
• El General borbònic Diego Gonzàlez, en veure que la cavalleria desemparava a la infanteria, ordena ràpidament a les seves tropes de llançar-se a discreció sobre els fusellers catalans i els voluntaris aragonesos.
• El resultat fou 400 presoners i entre 70 i 80 morts per part de les tropes de l'Exèrcit de Catalunya i aquells que aconseguiren escapar del camp de batalla foren perseguits durant mitja hora per les tropes borbòniques de cavalleria mentre es dispersaven en desordre.

Fortí de Sant Jordi.

Fortí Sant Jordi 2008	Fortí Sant Jordi 2011

Fortí Sant Jordi 2011	Fortí Sant Jordi 2011

Fortí de la Reina.

Fortí de la Reina 2009	Fortí de la Reina 2011

Fortí de la Reina 2011	Fortí de la Reina 2011

Fortí de la Reina 2011	Fortí de la Reina 2011

Mesuradors de gra (1720).

• Al pati del Antic Ayuntament.

Mesuradors de gra 2010	Mesuradors de gra 2010

Miquel Joan de Taverner i de Rubí (1720-1721) arquebisbe Tarragona.

• Durant la guerra de Successió va prendre partit per Felip V i per aquest motiu, en caure Girona en poder dels austriacistes, va marxar a França.
• Va prendre possessió de l'arquebisbat tarragoní el 20 de març de 1721 i quatre dies més tard moria a Girona.

Manel Samaniego i Jaca (1721-1728) arquebisbe Tarragona.

• Va mostrar gran interès per posar remei als desperfectes que les guerres havien ocasionat a l'Església.
• El presentaren per l'arquebisbat de Burgos, més proper al seu país i allà va portar la seva gran devoció a Santa Tecla.
• A la Catedral de Burgos va manar construir una capella sumptuosa que va dedicar a la gloriosa protomàrtir. Per solemnitzar la benedicció va organitzar unes grans festes.

Esglèsia de l'Ensenyança (1722).

• Al Arc de Sant Llorens.
• D'estil neoclàssic jesuític.
• S'hi accedeix per una escalinata del S. XIX.
• Forma part del convent de monges de Lestonnac.

Esglèsia de l'Ensenyança 1930	Esglèsia de l'Ensenyança 2007

Esglèsia de l'Ensenyança 2016

Esglèsia de l'Ensenyança 2016

Mulassa.

• Es remunta a Santa Tecla de 1734 i desapareix en 1753.

Mulassa 2011

Portal Sant Antoni o Mal Consell (1737).

• Al Passeig de Sant Antoni.

Portal Sant Antoni o Mal Consell 2003

Baluard Orleans.

• Obra del Major de la plaça Francesc d'Orleans que ocupava l'àrea de la Plaça de Braus i que el Rec Major travessava.

Baluard Orleans 1803

Baluard Sant Pere.

• Al Camí de l'Ermita de la Salut.

Baluard Sant Pere 2011

Baluard Starhemberg.

• Al Passeig Torroja.

Baluard Starhemberg 1910

Baluard Starhemberg 2011	Baluard Starhemberg 2011

Baluard Sant Jeroni.

• Al Passeig Torroja (Hospital Mare de Deú de la Salut antiga Casa Blanca).
• Es va construïr a la mateixa època que el Baluard de la Creu al 1707.
• Damunt del Baluard s'edificà la antiga Casa Blanca.

Baluard Sant Jeroni 1910	Baluard Sant Jeroni 1950

Baluard Sant Jeroni 2011	Baluard Sant Jeroni 2011

Baluard Forques.

• Fou construït durant els anys de l'estada austriacista entre les platges del Miracle i l'Arrabassada.

Baluard de la Creu.

• El situaríen a la banda de muntanya del camí de la Cuixa i el carrer de Beethoven el travessaria.
• Es va construïr a la mateixa època que el Baluard de Sant Jeroni al 1707.
• Desaparegué quan es tornà a explotar la pedrera de sota la Casa Blanca pels vols del 1884.

Fortí Reial.

• Fortificació bastida a l'època de la Guerra de Succesió amb una muralla que anava fins al Baluard de Sant Pau.
• Fou una pesa fundamental de defensa d'aquesta banda de la ciutat junt amb el Baluard d'Orleans.
• Fou enderrocat amb la revolució de 1868 quan la ciutat deixa de ser considerada plaça forta.
• Devia estar ubicat entre els actuals carrers de Sevilla, Zamenhof, Caputxins i Passatge d'en Forn.

Fortí Reial 1803

Decret de Nova Planta i final de la Generalitat.

Decret de Nova Planta

Moneda

Ferran VI (1746-1759).

Ferran VI

• El Rei pacífic. Evito que entréssim en la Guerra dels set anys.

Pere Copóns i de Copóns (1729-1753) arquebisbe Tarragona.

• Fervent devot del Sagrat Cor, va propagar el seu culte per tota l'arxidiòcesi i va aprovar que els jesuïtes canviessin el patró del seu temple al Sagrat Cor de Jesús enlloc dels Sants Reis.
• Va gaudir de l'amistat i la protecció de Felip V. Era caritatiu, pacífic i generós.
• Va rebre sepultura a la capella del Corpus Christi.

Jaume Cortada i Bru (1753-1762) arquebisbe Tarragona.

• A causa de la seva gran devoció per Santa Tecla inicià la construcció de la seva capella. Va col·locar la primera pedra el 17 d'agost de 1760.
• Es troba enterrat sota el paviment de la capella de Santa Tecla, a la Catedral.

Casa d'Alexandre Cadenas.

• Al Pla de la Catedral.

Casa d'Alexandre Cadenas 1920	Casa d'Alexandre Cadenas 2006

Esglèsia de Sant Francesc (1758).

• Història anterior aquí.
• Situada a la Rambla Vella amb el carrer Sant Francesc.
• Finalment torna a ser perjudicat per un llamp que cau a la Torre Grossa al 1700.
• El bisbe auxiliar Josep de Mora el dia 2 de juny de 1704, va beneir i col·locar la primera pedra de l'església de Sant Francesc.
• Altre cop refet i altra vegada danyat amb la Guerra del Francès i altre cop reparat.
• Va patir destrosses importants amb l'exclaustració temporal durant el Trienni Liberal i finalment l'exclaustració definitiva que va començar amb la fugida dels frares el 1834.
• Devant del convent hi havia una muralleta que agafà el nom dels frares com també una torre i un portal.
• Després de la desamortització el convent suprimit fou destinat a oficines del Govern polític i a Institut.

• Epigrafia : romana 1, romana 2, romana 3 i moderna.

Esglèsia de Sant Francesc 1781	Esglèsia de Sant Francesc 1785

Esglèsia de Sant Francesc 1803	Esglèsia de Sant Francesc 2007