Edat Moderna-11

Carles III (1759-1788).

El millor alcalde de Madrid.

Planol de l'època.

Carles III

L'Ajuntament de Tarragona va demanar al Rei la restauració i millorament del port.
A causa del estat precari del tresor públic el Rei va establir arbitris que sol afectaven a Tarragona, afectant després als altres de la comarca i províncies limítrofes.
La rada de Salou juntament amb Reus, en total vuitanta pobles al juliol de 1777 van protestar del projecte de Tarragona.
El Govern va manar al general en cap de la Real armada, Joan Ruiz de Apodaca que va reconèixer les bondats de Tarragona.
La seva esposa Maria Amàlia de Saxònia va donar nom al Baluard de la Reina Amàlia.

Joan Lario Lancis (1764-1777) arquebisbe Tarragona.

Va acabar la capella de Santa Tecla, beneint-la solemnement el 21 de setembre de 1775.
El cabildo i ciutat van celebrarar la colocació del braç de Santa Tecla a la seva santa primada Esglèsia.
Enterrat a la capella de Santa Tecla.

Joaquín Santiyán Valdivieso (1779-1783) arquebisbe Tarragona.

Va construir els passejos de muralles i va obrir la porta de Sant Francesc a la rambla de Sant Carles (actual Rambla Vella).
La seva obra principal va ser la construcció de quatre llegües d'aqüeducte per la portada d'aigua d'Hospitalet i la restauració de l'aqüeducte romà, amb un cost de 48.000 ducats.
Enterrat al peu de les escales que porten a l'antic altar major (avans al paviment del antic cor).

Fortí del Loreto.

Ermita del Loreto.

Al 1740 passà al domini de la Mitra per donació de Pere Joan Mallol i Isabel Pallejà amb l'arquebisbe Pere Copóns.
L'arquebisbe Joaquín Santiyán contrueix un nou altar i restaura la capella.
Poc després projectà i dugué ràpidament a terme ampliar-la i construir-hi una residència (1780) per a poder-s'hi retirar.
Tot aixó: fou destruït al 1823 per l'exercit dels Cent Mil Fills de Sant Lluis al restaurar la monarquía de Ferran VII.
Seguix Ermita Loreto.


Pedró camí (1740) 2003	Fortí i residència 1811

Francesc d'Armanyà Font (1785-1803) arquebisbe Tarragona.

Va contribuir amb els seus diners a les obres que aleshores s'efectuaven al port.
Va invertir més de cent mil duros en la restauració de l'aqüeducte iniciada pel prelat anterior, i va tenir la satisfacció de veure arribar l'aigua a la ciutat, l'any 1798.
Enterrat al peu de les escales que van a l'antic altar major (avans al paviment del antic cor).

Gitanes.

La constància de la seva realització s'estén des del S. XVI fins el S. XIX, que es deixa de ballar.

L'Anada a Ofici 2011
2011

Cercolets.

En 1765 vam trobar que el nombre de balladors del grup era vuit. La xifra es mantindrà fins 1804.

La Tornada d'Ofici
2011

Turcs i Cavallers.

Al 1785, a l'entrada de Francesc d'Armanyà.

La Tornada d'Ofici
2011

Torre del Port, Moll o Nova.

Del dibuix.
Història anterior aquí.
Adobs d'obra o de fusteria (1564), obras (1563), feyna feta a la torre i baluard (1587), una escala a la torre (1742).
La torre i la bateria van ser aterradas al 1799.


Torre del Port, Moll o Nova 1781	Torre del Port, Moll o Nova 1785

Convent Caputxins.

Del dibuix.
Història anterior aquí.
Al 1640 es posa la primera pedra de la nova edificació a Sant Miquel del Mar.
Després de l'enderrocament pel francesos el 1641 del convent vell i del que estaban construint.
El 1662 s'instalaren en una edificació provisional i trigà uns anys a inaugurar-se l'esglèsia (1670).
La finca estaba delimitada entre el camí de la ciutat al Port i el camí de la antiga Torre del Port.
Al 1801 é traslladan arrendats a l'hort de Castellarnau que es trovaba sobre les runes de l'antic Teatre Romà.
Al 1802 les Obres del Port adquireixen la propietat per els PP. Caputxins.
Fou habitat pels frares des de l'agost del 1805 fins a l'exclaustració del 1835.
En aquest convent, amb la Guerra del Francès, s'hi aquarterà la tropa i un hospital militar, el camí de Sant Miquel del Mar passa a denominar-se camí dels caputxins.


Convent Caputxins 1781	Convent Caputxins 1785

Casa Corderet (1751).

Al carrer Merceria, 17.
L'antiga cereria Casa Corderet, traspassada fa cinc anys a Montserrat Magriñà, ha estat restaurada respectant el mobiliari i la decoració originals, inclosos els frescos del sostre.

Epigrafía.


Casa Corderet 2008	Casa Corderet 2008

Casa Corderet
2008

Mulassa.

Es reconstrueix en 1763 per Francesc Rovira i Anastasi Buxó.

Mulassa
2011

Convent (1712) i Esglèsia (1764) de les Carmelites Descalces.


Convent (1712) i Esglèsia (1764) de les Carmelites Descalces 2008	Convent (1712) i Esglèsia (1764) de les Carmelites Descalces 2008


Convent (1712) i Esglèsia (1764) de les Carmelites Descalces 2008	Convent (1712) i Esglèsia (1764) de les Carmelites Descalces 2008


Convent (1712) i Esglèsia (1764) de les Carmelites Descalces 2008	Convent (1712) i Esglèsia (1764) de les Carmelites Descalces 2008

Església Santíssima Trinitat.

A la plaça del Rei.
Va ser església conventual.
Aixecada pels pares Agustins a 1646 i reconstruïda pels pares Trinitaris en 1814.


Església Trinitat 2008	Església Trinitat 2008

Antic Convent Agustins i Trinitaris.

Al carrer Sta. Anna.

Antic Convent
2008

Martí i Franqués (Altafulla,1780-Tarragona, 1832).

Biografia.

Martí i Franqués

Casas carrer Granada, 5 i 3.

Casa Fortuny o Mallol i Casa Company o Antiga Casa Escolà.


Casas carrer Granada, 5 i 3 2008	Casas carrer Granada, 5 i 3 2008

Casa de l'Abat al carrer Abat, 4-6.

Mansió dels frares de l'orde del Cister.


Casa de l'Abat 2008	Casa de l'Abat 2008

Casa dels Barons de les Quatre Torres al carrer La Nao, 1.

Casa dels Barons de les Quatre Torres
2008

Casa (S. XVIII).

Al carrer Cavallers.

Casa S. XVIII
2007