Gitanes.

• L'últim ball que es troba en la marxa popular. La constància de la seva realització s'estén des del S. XVI fins el S. XIX, que es deixa de ballar.
• Va ser recuperat el 1.985, per "L'Esbart Dansaire". És un ball molt singular que és paral·lel a tots els del Penedès i que té similituds amb els balls de cintes tan abundants en les nostres terres.
• Consisteix a trenar unes cintes en un pal que aguanta un personatge singular, que rep el nom de "Estaquirot". Mentre axo succeeix, les gitanes aprofiten per a coquetejar amb els dos "galerons", balladors masculins. En un moment del ball, precisament, ells faran un ball amb cadascuna de les gitanes. El gitano gran, que es reconeix perquè duu un fuet en la mà, és qui vigila que tot surti bé. Els acompanya un grup de gitanes amb castanyoles.
• La dansa que efectuen té set parts : entrada, una preparació del ball, la "trena" que consisteix a trenar la cinta al pal, el "cordó" que cada parella trena dues cintes independentment del pal, els "galerons" ballen amb cadascuna de les gitanes, desfan el "cordó", desfan la "trena", i si tot va bé no haurà brega del gitano gran, i finalment, el toc de marxa que dóna per conclosa la dansa.

Gitanes 2003