Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella Els Reis Catòlics.
- Unitat personal de la monarquia.
- Matrimoni d'Isabel amb Alfons i Manel de Portugal, matrimoni de Joana amb Felip d'Àustria.
- Guerra amb Portugal i Guerra de Successió (1475).
- S'inicia la guerra a Granada (1481).
- Butlla de Inter Caetera d'Alejandre VI (1493).
 |
Els Reis Catòlics |
Isabel I de Castella (1451-1504).
- Alfons, rei de Portugal i el duc de Berry, germà de Lluis XI de França, pretenent la seva mà.
- Va escollir a Ferran hereu d'Aragó amb qui es va casar en 1469.
- Succeeix al seu germà Enric IV de Castella.
- Per mitjà de la Concòrdia de Segòvia es posa fi a les discrepàncies entre ells.
- A la seva mort (1504) va deixar a Ferran com regent mentre no pogués regnar el seu nét Carles.
 |
Isabel I de Castella |
Ferran II d'Aragó (1479-1516).
- A la mort de Joan II d'Aragó li va succeir Ferran, quedant Navarra per a Leonor.
- En el mateix any va néixer la seva filla Joana.
- Segona revolta remensa a Catalunya (1484-1485) i Sentència de Guadalupe (1486) que posa fi al pleit remensa.
- Tractat de Barcelona que aconsegueix la devolució del Rosselló i Sardenya (1493).
 |
Ferran II d'Aragó |
- La població de Tarragona va quedar reduïda a la fi del S. XV a 300 veïns gairebé tots gent pobra.
Palau del Cambrer de la Catedral
.
- Conegut com Casa Balcells (antiga casa Marqués de Tamarít) i que esta situat en el pla de la catedral.
- Va ser residència de reis i la seva família.
- Es té notícies des del S. XIV.
 |
Palau del Cambrer 1842 |
 |  |
Palau del Cambrer 1920 | Palau del Cambrer 2008 |
 |  |
Palau del Cambrer 2008 | Palau del Cambrer 2008 |
 |
Palau del Cambrer 1930 |
 |  |
Palau del Cambrer 2008 | Palau del Cambrer 2008 |
 |  |
Palau del Cambrer 2013 | Palau del Cambrer 2013 |
 |
Palau del Cambrer 2013 |
- El 13 de febrer de 1468, a l'edat de 43 anys, una pulmonia va acabar amb la vida de Joana Enríquez, esposa de Joan II d'Aragó i mare de Ferran el Catòlic.
- Va residir també al Palau del Cambrer, Pedro de Luna, conegut com a Papa Luna, que va ser uns anys canonge.
- El 1 de Setembre de 1479 el Rei va entrar a Barcelona, on li va prendre jurament l'arquebisbe de Tarragona,
Pere de Urrea
, de guardar els privilegis del Principat.
- El 23 de Setembre de 1479 va sortir per a Tarragona. L'entrada va ser el dissabte 26, de nit, rebent-li amb tots els honors i allotjant-se en la Camareria. Al dia següent rep als cònsols que li van oferir un donatiu de 200 florins demanant-li que conservés i ratifiqués els privilegis de la Ciutat, i ho va fer davant el notari escriba Pere Sabater.
- El 10 de Novembre de 1481 va tornar el Rei entrant a les set de la nit per la
Portal de Sant Antoni
i la Reina per la
Portal del Rei
. La Reina estava embarassada de la seva filla Maria (1482-1517) i era conduïda en un bastidor a coll de diversos criats.
- El 15 juliol 1507 van arribar de nit els reis Ferran i Germana de Foix al port amb setze galeres.
- A les vuit del matí els reis van ser rebuts a l'escala real per l'arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia
i altres autoritats.
- El Rei es va allotjar a l'hort de Miquel Joan Barguet i la Reina a l'hort de Joan Delmer on van estar tot aquell dia. Al dia següent es van embarcar cap a Salou.
- El Rei agraït per la rebuda que va tenir a Tarragona va voler reanimar-la i va procurar impulsar el comerç ratificant privilegis i franquícies que el seus predecessors li havien atorgat.
- A més el Rei va disposar en diferents Reals cèdules prohibir la descàrrega en la veïna rada de Salou.
- De nou els vins de Tarragona, justament lloats per Plini, Marcial i Silio Itàlic van ser sol·licitats amb afani.
- Els llis i cànems blanquejats pel riu Francolí van proveir de velamen i jarcia a les embarcacions.
- Pesta en l'estiu de 1483 a Tarragona, Camp i Tortosa.
- Al 1490 concedeix el privilegi per a encunyació de moneda a Tarragona.
- Al 1491 va autoritzar la concessió d'arbitris per a satisfer les obres del moll.
- El 7 de Desembre de 1492 es produïx un atemptat al Rei a Barcelona.
- Pesta en l'estiu de 1508 a Tarragona.
Excel·lents dels Reis Catòlics.
 |
Moneda |
Consellers catalans S. XV.
- L'esperit pacifista i l'arrelat de les institucions catalanes van obligar a Ferran a actuar amb un gran tacte.
- No pot parlar-se d'unificació política perquè es conserven els privilegis i autonomies.
- En Catalunya l'autoritat real l'exercia un alter ens, virrei o lugartinent general.
- Fins sis vegades es reuneixen, amb els seus tres estaments, les Corts catalanes en aquest període.
- Promulgació de les Constitucions i altres drets de Catalunya (1495).
 |
Consellers catalans |